Professional Documents
Culture Documents
Solucionari Llengua Catalana I Literatura 2n Batx
Solucionari Llengua Catalana I Literatura 2n Batx
2n
Llengua catalana
i literatura
SOLUCIONARI DEL
LLIBRE DE LALUMNE
1. LA FONTICA
Comentari
pgina 13
Activitats
pgina 18
2. a) [ea]
b) [eua]
3. a) [oo]
c) [iea]
e) [ea]
g) [ae]
d) [ea]
f) [ea]
h) [eu]
f) [aju]
k) [aw]
b) [u]
g) [aa]
l) [e]
c) [aa]
h) []
m) [uua]
d) [ai]
i) [i]
n) [ue]
e) [oia]
j) [i]
o) [ua]
4. a) precisament [ie]
l) pobrament [e]
b) magnficament [iie]
m) temperadament [ae]
c) pacficament [iie]
n) fantsticament [aie]
d) silenciosament [iioe]
o) miraculosament [iuoe]
e) actualment [uae]
p) opulentament [uuee]
f) obtusament [uue]
q) percentualment [uae]
g) fredament [e]
r) legalment [ae]
h) necessriament [aie]
s) feliment [ie]
i) ordenadament [uae]
t) clidament [aie]
j) pacientment [iee]
u) sanament [ae]
k) ignominiosament [iuiioe]
5. boira [j]
cuir [uj]
sainet [j]
almoina [j]
raig
cuixa
lliure [iw]
feina [j]
aire [aj]
airejar [j]
cau [aw]
fauna [aw]
xai [aj]
renoi [j]
boig
auca [aw]
iambe [ja]
xauxa [aw]
cuina [uj]
guerra
iot [j]
treuen [w]
riuen [w]
maduixa
teula [ew]
heura [ew]
fuig
freixa
eina [j]
dijous [w]
ous [w]
faig
quasi [wa]
guarda [wa]
bilinge [w]
aerosol
feinejar [j]
llenguatge [wa]
paquet
guixeria
emboirar [uj]
boletaire [aj]
guix
mosaic [aj]
reixa
reu [w]
impermeable
6. Aquest viatge finir amb la feina [ia] hiat; [a] elisi; [j] diftong decreixent
pgina 13
un nou vers pel cam demana feina [w] diftong decreixent; [j] diftong decreixent
Badallo en els indrets on no tinc feina. [w] sinalefa; [j] diftong decreixent
Llampeguen els orgens de la plata.
que s gepica si us haig de parlar en plata. [e] elisi; [ju] sinalefa; [] elisi
Esclava de cap mot no vull la terra.
El paisatge es destria i cau per terra, [j] diftong decreixent; [] elisi; [i] hiat; [j] diftongaci; [aw] diftong
decreixent
i en el mirall em miro cara a cara. [j] sinalefa; [] elisi
7. a) que-hiha-res 3, diftongaci
e) hohe-o-bert 3, diftongaci
i) u-naam-po-llaam-pla 5, dues elisions (en una elocuci ms emftica podria tenir 6 sllabes tot fent un hiat:
am-po-lla-am-pla)
j) vao-lo-rar 3, diftongaci
k) thies-ta-rs 3, sinalefa
q) mi-ra-dain-qui-si-ti-va 7, diftongaci
r) noel-tro-bo 3, elisi
u) po-si-hoal-pres-tat-ge 6, diftongaci
v) hoha-in-tu-t 4, diftongaci i hiat
8. a) [mw]
d) [rw][now]
g) [fajfem]
b) [ws]
e) [tjs]
h) [js]
c) [w]
f) [njlz]
i) [js]
j) [jes]
k) [now]
l) [oj]
9. Quan [diftong] a primera hora [elisi] del mat entr [hiat] la dona de fer feines [diftong] (amb la fora que
tenia [hiat] i amb [diftongaci] les presses amb qu anava [elisi] sempre, tot i que li havien [sinalefa i hiat]
demanat moltes vegades que no ho [diftong] fes, tenia [hiat] el vici de tancar les portes amb fria [hiat], de
manera que, quan [diftong] arribava, ja era impossible [hiat i diftongaci] de dormir amb [sinalefa] pau [diftong] i tranquillitat en aquella casa), de primer no not res destrany en la curta visita que fu a en [diftong
i elisi] Gregor. Va pensar que no es [elisi] movia a [hiat i elisi] gratcient [hiat], i que es [elisi] feia [hiat i
diftong] lofs; el creia [hiat i diftong] capa de qualsevol [diftong] pensada. Com que casualment [hiat] tenia a [hiat i elisi] m lescombra llarga, prov de fer pessigolles a en [elisi] Gregor de la porta estant. En
vista del fracs, es va enfadar [elisi] i es [diftongaci] va posar a [elisi] burxar en [elisi] Gregor, i noms
quan [diftong] lhagus desplaat sense notar cap resistncia [hiat], lobserv amb [elisi] ms atenci
[hiat]. Quan [diftong] finalment comprengu la situaci [hiat] real [hiat], va fer uns [diftongaci] ulls com
unes taronges i deix anar un [elisi i diftongaci] xiulet [diftong], per no shi entretingu [sinalefa] gaire
[diftong], sin que obr [elisi o diftongaci] la porta del dormitori dels pares duna bursada i [diftongaci]
crid en [elisi] la foscor i a [diftongaci] plena veu [diftong]:
Vinguin-lo a [sinalefa] veure! [diftong] Ha petat! s all terra estirat [elisi], ha fet lnec definitivament.
pgina 22
Sons oclusius
10. Totes les consonants oclusives en posici final absolut de mot neutralitzen en el corresponent so sord. Aix, totes es transcriuran [p], [t] o [k].
5
11. a) cap buit, cap de pardals, cap verd, cap joc, cap mal, i cap gros: es transcriu [b] perqu sonoritza per contacte amb consonant sonora.
cap ple, cap estret, cap i casal, cap amic, cap tros, cap fred: es transcriu [p], ja que es mant per contacte
amb consonant sorda o vocal.
b) dit gros, dit del peu, dit divertit, dit lluny, dit dcil, dit violent, dit meu: es transcriu [d] perqu sonoritza per
contacte amb consonant sonora.
dit ample, dit estret, dit adolorit, dit feli, dit fort: es transcriu [t], ja que es mant per contacte amb consonant sorda o vocal.
c) poc de tot, poc mal, poc gat, poc lloc, poc ms, poc joc: es transcriu [] perqu sonoritza per contacte amb
consonant sonora.
poc temps, poc cap, poc fill, poc amb tu, poc personal, poc nec, poc ngel,: es transcriu [k], ja que es mant per contacte amb consonant sorda o vocal.
12. a) [t]
f) [k]
k) [b]
p) []
b) [k]
g) [d]
l) []
q) [k]
c) [k]
h) [d]
m) []
r) [t]
d) []
i) [p]
n) [d]
s) []
e) [d]
j) [d]
o) [d]
t) [d]
Sonoritzen: d), e), g), h), k), l), m), n), p), s), t).
Ensordeixen: a).
Hi ha redistribuci sillbica per contacte amb vocal i es realitzen sordes: c), f), i).
Mantenen el tret sord per contacte amb consonant sorda: b), q), r).
Mantenen el tret sonor per contacte amb una consonant sonora: j), o).
13. a) [t]
f) [t]
k) []
p) [k]
u) [d]
b) [t]
g) [k]
l) [p]
q) [p]
v) [k]
c) [k]
h) []
m) [k]
r) []
w) []
d) [p]
i) [p]
n) [p]
s) [d]
x) [d]
e) [p]
j) [p]
o) [p]
t) [b]
y) [p]
Ensordeixen: a), b), d), e), i), j), n), o), q), t), y).
Mantenen la sonoritat / sordesa: c), f), g), h), l), m), p), r), v), y).
Sonoritzen: k), s), u), x).
Sons fricatius
14. [f]: fotgraf tmid, pargraf curt, filsof pansit, golf Prsic.
[v]: baf bullent, tuf irrespirable, autgraf del cap, telgraf mar, baf de tabac, serf de la gleva.
15. [s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vas
com sempre.
[z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas amb
ell, vas ben mudat, vas lleuger.
16. a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai
b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir
c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glsia, e[z]garrifana, e[s]cometre, e[z]nobisme
d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada
pgina 23
17. Aqu de[s]can[s]a Nevare[z] i altre[z] narra[s]ion[z] mexicane[s] con[s]titueix, juntament amb la novella
Lombra de lat[z]avara, el llegat literari dexili de vint-i-tre[z] any[z] a Mxic. Amb aque[]t conjunt de narra[s]ion[s], Calder[z] en[s] propo[z]a una aproxima[s]i tendra i irnica alhora, a la peculiar vi[z]i del mn, de
la vida i de la mort que emana de lindi mexic, en convivn[s]ia ine[s]table amb el[s] codi[s], le[z] norme[z] i
le[s] conven[s]ion[s] que regeixen le[s] [s]o[s]ietat[z] moderne[s].
6
b) [kinozaulil nozakwambl]
b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres
c) fo[z] de camp, fo[ks] turbulents, fo[z] encesos, fo[z] apagats, fo[z] de Sant Joan
21. [] / []
a) pe[] de sopa, pe[] fresc, pe[] ample, pe[] al cove, pe[] comprat
b) el mate[] dia, el mate[] any, el mate[] cas, al mate[] lloc, el mate[] infant
c) flu[] de cap, flu[] i tendre, flu[] de molles, flu[] temperat, flu[] com tu
d) cre[] rpid, cre[] cada dia, cre[] de pressa, cre[] sense por, cre[] ara
[ts] / [dz]
a) e[ts] curt, e[dz] hbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] velo, e[ts] prim, e[dz] bo
b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-ten, po[dz] mirar-me
[t] / [d]
a) fa[t] pena, fa[d] goig, fa[t] feina, fa[t] costura, fa[d] dedicatries, fa[t] postals
b) ra[d] de llum, ra[d] incandescent, ra[d] assass, ra[t] partit, ra[t] fi, ra[d] de sol
c) va[d] dhora, va[d] amb tu, va[t] com un coet, va[d] lent, va[d] de bon humor, hi va[d] ara
d) ma[d] o abril, ma[t] fred, ma[t] plujs, ma[d] esperat, ma[t] sense pluja
e) mi[t] partir, mi[d]diada, mi[d]orn, mi[t] fondista, mi[t] pensionista, mi[d]metratge
f) Pu[t]erd, Pu[d]dlber, Pu[d]gar, Pu[t]farner, Pu[d]mal, Pu[t]pardines, Pu[t]erver
22. a) El pe[] gros e[z] men[]a el petit.
b) Pel ma[t] cada dia un ra[t].
c) Gat e[s]caldat de laigua tbia fu[t].
d) [s]i el bou vol[z] engre[]ar, de mi[t] febrer a mar[z] lha[z] de pa[s]turar.
e) A pag[z] endarrerit, cap anyada no li [z] bona.
f) Divide[] i vencer[s].
pgina 24
b) fer el des[m]e[(]jat
c) fer ce[n]dres
g) fer ate[n]ci
d) fer el dese[n]ts
h) fer co[m]pa[(]ia
c) sa[l]tar la llebre
i) fer co[(]xorxa
j) fer u[m]papers
k) fer avi[n]e[n]t
l) fer bo[m] paper
e) pujar-sen a[*]cel
f) quedar esca[l]dat
25. E[] llarg perode de depe[n]d[n]cia i[+]fa[n]ti[*] propi de [l]a [n]ostra espcie, el redut [n]ombre de pautes de co[n]ducta co[(]gnites o heretades, [l]a i[n]tensitat de [l]a [n]ostra vida socia[*], un gra[n] cervell
especia[l]me[n]t flexib[l]e i [l]a capacitat de comu[n]icar-se a travs dun pote[n]t i[n]strume[n]t com e[]
lle[]guatge s[]caracterstiques que ha[+] fet que [l]espcie huma[n]a depe[]gui tota[l]me[n]t de [l]a
cu[l]tura per subsistir, s a dir, que depe[]gui de [l]a possibi[l]itat dapre[n]dre de [l]experi[n]cia comu[n]a de [l]a huma[n]itat, co[n]de[n]sada en hbits i tradicio[n]s que e[*] grup socia[*] ha acumu[l]at amb
tota cura.
7
pgina 25
h) porta(r) endins
i) bufa(r) i fe(r) ampolles
j) fe(r) sorti(r) de polleguera
k) passa(r) de llarg
l) passar-ho b
m) pedra angular
n) abreuja(r) el cam
o) inflo(r) de mans
p) teni(r) maldecaps
q) intentar-ho tot
r) teni(r) mala sort
s) ballar-la magra
t) allarga(r) els braos
u) abaixa(r) el front
f) [] aproximant
b) [p] neutralitzaci
g) [z] sonoritzaci
c) [t] ensordiment
h) [] emmudiment
k) [] aproximant
l) [] emmudiment
m) [bb] geminaci
d) [t] sensibilitzaci
i) [p] ensordiment
n) [mm] geminaci
e) [z] sonoritzaci
j) [bb] geminaci
o) [] aproximant
h) punt mort
i) punt flac
j) lluna de mel
k) ja en parlarem
l) fem tard
m) punt de vista
n) la quinta punyeta
pgina 29
37. a) [bb]
b) [], [], []
c) [k]
e) [], [], []
d) [t]
f) []
g) [], [], []
i) [t]
h) []
les nostres habilitats ha: sonoritzaci [z], sonoritzaci [z], allfon aproximant [], sonoritzaci [z]
tingut: velaritzaci []
les altres espcies i: sonoritzaci [z], dentalitzaci [l] sonoritzaci [z], sonoritzaci [z]
tant: dentalitzaci [n
], emmudiment []
a travs del temps: allfon aproximant [], sonoritzaci [z], allfon aproximant [], dentalitzaci [l], emmudiment []
9
potser: emmudiment []
esmenar: emmudiment []
presumpci: emmudiment []
produir: emmudiment []
amb: emmudiment []
superar: emmudiment []
les dificultats del: sonoritzaci [z], allfon aproximant [], dentalitzaci [l], sonoritzaci [z], allfon aproximant [], velaritzaci [*]
fer: emmudiment []
41. [ ais]
[lmakku+fiansptfiunnmistatkputsezmassurelist ' nosku+fizlzutpiks]
[taw]
[faazlsmlstewzzduzmezntims siktuzmdiplumasijs( ' szmestndjontndrz]
[eminis]
[pullzreztazifezmntlmenlsadnralunnsikstapun ' surtirae]
[kanser]
[ezimpurtankparlizmltep lspubblmspndens ' silskse+furtilstrlsio]
De la paraula al text
pgina 30
pgina 31
7.
magne
magna
magnes
magnes
bo
bona
bons
bones
car
cara
cars
cares
evident
evident
evidents
evidents
blanc
blanca
blancs
blanques
recndit
recndita
recndits
recndites
primordial
primordial
primordials
primordials
CCQ
CI
SV
CCQ
SUBJECTE
Abaixar
Fer descendir a un nivell ms baix.
Dirigir cap avall.
Fer descendir a una condici inferior, a un grau inferior dintensitat, a un tant inferior, a un grau inferior
dentonaci o afinaci.
Pujar
El mateix que baixar, per a linrevs.
Apujar
Fer que (un fog, una estufa, etc.) faci ms flama, ms calor, etc., que (un so) sigui ms fort.
Fer que (un preu, un sou, etc.) sigui ms alt.
Senyalar
Fer o posar un senyal (en alguna cosa).
Assenyalar
Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal.
Dir, manifestar.
sser senyal o indici (dalguna cosa).
Fixar, determinar (una data, una quantitat).
12. Emblanquinada (substantiu), emblanquir (verb), blancor (substantiu), blanqussima (adjectiu superlatiu)
13. El sufix -arro/-arra. s valoratiu, no vol dir gran, sin car, ostents.
14. ostentaci- pompa, recndits- amagats, ocults, magna- colossal, enorme, gegant, primordial- fonamental,
essencial
15. La frase feta s trencar el color i vol dir: deixar destar blanc, pllid, bronzejar una mica.
16. Emissor: La periodista Tura Soler. Receptor: el lector dEl Punt. Intenci: criticar un cert tipus de gent. Tema:
lostentaci. Missatge: ara tothom vol mostrar al mn que s important. Canal: escrit, larticle dopini. Registre: culte, literari. Funci del llenguatge: expressiva.
Gnere textual: columna. Tipologia: argumentativa. Organitzaci: tesi - argumentaci - conclusi. Marcadors
textuals: contraargumentatius.
12
2. EL CONSONANTISME
Comentari
pgina 35
1. Ttol: Temtic
2. Tema: Lespai pblic europeu. Analitza quina ha estat la importncia de lespai pblic a Europa al llarg de la
histria per arribar a la revaloritzaci actual.
3. Intenci: Fer-nos reflexionar sobre lespai pblic, per tal que lenfocament que se li doni a partir dara sigui
ladequat.
4. Estructura: Inductiva (del particular al general)
5. Tipus dorganitzaci: Seqncia histrica
6. Resum: Al llarg de la histria lespai pblic de les ciutats europees ha representat un element positiu.
a) S
b) S
c) S
7. El pargraf segon serveix dexemplificaci del primer i el tercer de desenvolupament del tema. De manera que,
en primer lloc ha presentat una idea, i desprs lest consolidant argumentalment amb els exemples que ens
ofereix, per desprs desenvolupar-la.
8. - La Barcelona medieval i moderna
Utilitzava lespai pblic per a les justes nobiliries i els actes de fe, aix com fires i mercats, entre daltres.
- Les metrpolis noucentistes
Modernitat
Desplegaren tots els factors de modernitat creant uns paisatges de qualitat i relativament uniformes, que acabaren distingint les ciutats metropolitanes de les preindustrials.
Voluntat cultural
Transformaren un espai urb envat pel pblic en un espai habitat, de sociabilitat, quasi moblat a la manera
dun interior. Un lloc on havia de ser possible una mplia convivncia dusos, que dons suport a la mobilitat
general de la ciutat, per que permets, al mateix temps, ocupar-lo i fruir-ne com a mbit com de relaci.
- Abans de la Primera Guerra Mundial
Regles dirigides a garantir la seguretat i, sobretot, la fludesa del trnsit automobilstic.
Es canvien les relacions de superfcie entre vorera i calada. La velocitat s considerada com un valor bo.
Prdua del carcter plurifuncional.
El carrer esdev una carretera i renuncia a la seva vocaci despai pblic.
La prioritat dels vehicles per davant dels vianants.
- Des de la Segona Guerra Mundial
Lespai pblic ha estat abandonat, no sintervenia ni sinvertia.
Protagonisme del transport privat pel gran volum de poblaci immigrada.
Facilitats a lespeculaci immobiliria.
Separaci de funcions en el teixit urb.
Shan anat perdent les capacitats de lespai pblic.
- Des dels anys vuitanta
Sha comenat a tenir conscincia daquesta carncia.
Sha diagnosticat la malaltia.
Shan iniciat accions per corregir:
la invasi de lautombil
potenciar el transport pblic
afavorir els vianants i els ciclistes
recuperar espais industrials, portuaris o ferroviaris obsolets
crear nous parcs
millorar els espais pblics oberts dels polgons dhabitatges...
9. Lespai pblic tenia infinitud dusos; tot i que es comencs a ordenar urbansticament, per facilitar la mobilitat
de la gent, tamb sel tenia en compte per la seva aplicabilitat social.
13
Activitats
pgina 36
pgina 42
CN / CR
a) T la confiana que lascendiran el mes vinent. (CN) / Confia que lascendiran el mes vinent. (CR)
b) Sinteressa que organitzem un bon fi de curs. (CR) / T inters que organitzem un bon fi de curs. (CN)
c) Sacostuma que el tractin b. (CR) / T el costum de tractar-nos b. (CN)
d) T la disposici dentrar en combat. (CN) / Es disposa a entrar en combat. (CR)
e) Es penedeix del que ha dit. (CR) / Latreviment que t s fora de lloc. (CN)
CN / CAdj
a) T la certesa que els seus amics lajudaran. (CN)
b) Estava content que li apugessin el sou. (CAdj)
c) El meu fill s capa de fer la prova de resistncia. (CAdj)
d) La confiana de ser els vencedors provoc que juguessin malament. (CN)
e) El treball i lestudi sn difcils de compaginar. (CAdj)
CAdj / Subjecte
a) s fcil que perdem les eleccions. (subjecte)
b) Estic encantat de presentar-me com a delegat. (CAdj)
c) s important que tassegurin a la feina. (subjecte)
d) Estem segurs que aconseguirem els nostres propsits. (CAdj)
e) Conv que avaluem les conseqncies dels desastres naturals. (subjecte)
7. Resposta semioberta. Model:
a) Va demanar que el substitussin. (CD)
b) Escoltar s signe dintelligncia. (subjecte)
c) Em molesta que sempre guanyis tu. (subjecte)
d) Es penedia de tot el que havia fet. (CR)
e) Va recomanar-los dacabar tota la feina. (CD)
f) Vol que fem les paus. (CD)
g) s feli de trobar-se amb els amics. (CAdj)
h) Tancar-se en una esglsia de manera indefinida recorda vells temps. (subjecte)
i) Assegurat que tot estigui en condicions. (CR)
j) No has de pensar mai a trencar les negociacions. (CR)
15
pgina 43
pgina 47
pgina 48
pgina 49
27. a) CD
b) CD (Avui hem fet aix)
c) CI (Ho va deixar a alg)
d) CD (No coneixes alg)
e) subjecte (Alg t gana)
f) CD (Havem de fer aix)
g) subjecte (Alg et va fer lassegurana)
h) subjecte (Alg ha organitzat els castells al poble)
i) subjecte (Alg va baixar a la cova)
28. adjectives / substantives de relatiu
a) El cas que et van encomanar sembla perills. (adjectiva, CN)
b) El que diu en Pep s mentida. (substantiva de relatiu, subjecte)
c) Els qui escriuen amb ploma fan ms bona lletra. (substantiva de relatiu, subjecte)
d) El mn que descrius no existeix. (adjectiva, CN)
e) No pararen de molestar el noi que havia entrat darrer. (adjectiva, CN)
f) Va recomanar prudncia als qui viatjaven amb autocar. (substantiva de relatiu, CI)
g) No facis all que than prohibit. (substantiva de relatiu, CD)
h) El perfil que vas dibuixar era exacte. (adjectiva, CN)
i) Explicam tot el que et va passar. (substantiva de relatiu, CD)
substantives completives / substantives de relatiu
a) El director de teatre creu que lobra estar enllestida a loctubre. (substantiva completiva, CD)
b) Els qui comprin lentrada aquesta setmana tindran un 50% de descompte. (substantiva de relatiu, subjecte)
c) No va saber el que li havien demanat. (substantiva de relatiu, CD)
d) Torna-ho a qui tho va deixar. (substantiva de relatiu, CI)
e) No sabien trobar la soluci del problema. (substantiva completiva, CD)
f) Acostumat a fer-te el llit. (substantiva completiva, CR)
g) Va confiar que li retornarien loriginal. (substantiva completiva, CR)
h) Explicam el que tha succet avui. (substantiva de relatiu, CD)
i) Que arribis tard no preocupa ning. (substantiva completiva, subjecte)
j) Tots els qui embarquin lequipatge sexposen a perdrel. (substantiva de relatiu, subjecte / substantiva completiva, CR)
adjectives / substantives completives
a) Digues-li que faci aviat les maletes. (substantiva, CD)
b) Les maletes que vam preparar no es podien tancar. (adjectiva, CN)
c) Recorda b la primera feina que va tenir. (adjectiva, CN)
d) Fomentar leducaci i la cultura s una consigna governamental. (substantiva, subjecte)
e) No em sembla b que sempre et surtis amb la teva. (substantiva, subjecte)
f) El dinar que farem avui ser suculent. (adjectiva, CN)
19
30. a) Larticle que has consultat (adjectiva, CN, CD) est molt ben documentat.
b) Lassistncia hospitalria, que genera tants dficits (adjectiva, CN, subjecte), dna cobertura a tot aquell qui
lha de menester.
c) Era impossible de resoldre els embolics (substantiva, subjecte) que va crear (adjectiva, CN, CD).
d) Les conclusions a qu es refer el parlamentari (adjectiva, CN, CR) tingueren un gran ress periodstic.
e) Vendre samarretes a bon preu (substantiva, subjecte) s un recurs que practiquen els estudiants (adjectiva,
CN, CD) que volen viatjar (adjectiva, CN, subjecte).
f) No sap fer la ressenya de la bibliografia del treball (substantiva, CD) que ha de lliurar (adjectiva, CN, CD).
g) El treball que has de consultar (adjectiva, CN, CD) s una tesi doctoral lnic exemplar de la qual s a la biblioteca de Sant Cugat (adjectiva, CN, CN).
h) Els qui han preparat el sopar (substantiva de relatiu, subjecte, subjecte) diuen que guardis b (substantiva,
CD) el que tha sobrat a la carmanyola (substantiva de relatiu, CD, subjecte).
i) Es va adonar massa tard del que el pblic demanava en aquell moment (substantiva de relatiu, CR, CD).
j) Lobjectiu que ens hem proposat (adjectiva, CN, CD) s eliminar la intolerncia.
31. Quan va nixer Dani, ja vaig comenar a preguntar-me per qu el teu germ shavia volgut casar amb mi (substantiva interrogativa, CD). Desprs ho vaig anar entenent. Sn coses que trobes tota sola (adjectiva, CN). Hi ha
homes que es casen per tenir qui els cusi la roba, i els faci el menjar, i els doni els remeis quan estan malalts
(adjectiva, CN). Les illusions duren poc. I el que fa ms mal (substantiva de relatiu, CAtr) s adonar-te que no
nhavies dhaver tingudes (substantiva, CR). Un dia et casars i potser sers feli i pensars que jo anava equivocada (substantiva, CD). La vida s alegre o trista, segons com la miris. De vegades penses que no saps viure (substantiva, CD). O timagines que nhi ha que sn felios (substantiva, CD) i aleshores tot els sembla ms
bonic: potser un dia o altre et tocar.
32. Activitats a) i b).
La c) s resposta oberta:
Oracions substantives
Oracions adjectives
que (subjecte) el veu en algun rac dels Estats Units dAmrica, especialment en supermercats i benzineres (CN)
que (subjecte) no es resignen a viure sense el seu estimat Rei del Rock (CN)
que (subjecte) lacompanyaven sempre (CN)
que (subjecte) estava sonant (CN)
33. a) el que
b) qui
c) els qui
d) el qual
e) (d)el que
f) els qui
g) la qual
h) les qui
i) la qual
20
que
que
que
que
que
que
39. a)
b)
c)
d)
de la qual
que
a qui / al qual
on / en qu / en la qual
e) de qu / de la qual
f) amb qui / amb el qual
g) cosa que / la qual cosa
40. a)
b)
c)
d)
a qui / al qual
del qual
on / en qu / en el qual
des don / des del qual
e) que / el qual
f) en qui / en la qual
g) on / en qu / en la qual
pgina 56
46. Les construccions incorrectes sn a les oracions b), c), d), e), h), i). Shan de corregir unint les dues proposicions amb la conjunci i.
Per exemple: Ensopeg per lescala i caigu de formanera estrepitosaaparatosa.
47. a) Baldament ho empenyorin tot, no cobriran el dficit. (concessiva)
b) Ats que hi ha majoria absoluta, reformarem els estatuts de la companyia. (causal)
c) Estudiant com un escarrs no aconseguirs superar la prova. (concessiva)
d) Era tan tossut que ning no el podia fer canviar dopini. (consecutiva)
e) Reunirem els socis per tal que coneguin les noves disposicions legals. (final)
f) Recollint roba usada aconseguirs un bon jornal. (condicional)
48. Resposta oberta.
49. a) desigualtat : lEstatut dAutonomia del 1931 / lEstatut del 1932 ms que
b) igualtat : en Pere / el seu germ tan com
c) desigualtat: la situaci als Balcans ara / fa cinc anys ms que
d) desigualtat: la producci vincola denguany / la de lany passat pitjor que
e) desigualtat: la meva generaci / la dels meus fills ms que
f) desigualtat: la decoraci daquesta sala / la decoraci de lestudi menys que
g) igualtat : Ell(a) / el seu amic Pere tan com
h) desigualtat: les interferncies lingstiques en les zones urbanes / en les zones rurals ms que
i) desigualtat: el color verd / el taronja millor que
50. Resposta oberta.
pgina 58
22
Condici
a) si
b) posat que
c) tret que
d) a menys que
e) a condici que
Finalitat
a) per
b) a fi de
c) per tal que
d) per tal de
e) per
Causa
a) perqu
b) vist que
c) com que
d) per tal com
e) ja que
Conseqncia
a) de manera que
b) aix que
c) tant que
d) massa... per
e) tanta... que
Concessi
a) malgrat que
b) tot i
c) tot i que
d) si b
e) baldament
pgina 59
53. Text 1
a) Clusules adverbials:
quan Rob Halford encara...: simultanetat
desprs descoltar la can...: posterioritat
quan havia gravat el disc: simultanetat
desprs de conixer...: posterioritat
b) dincloure en les seves canons...: substantiva de CN
a desmentir-ho tot: substantiva de CR
que quan havia gravat el disc...: substantiva de CD
que si volgus posar missatges...: substantiva de CD
en qu havien crescut els dos joves: adjectiva, CN. Pronom: CCLloc
que si posaven qualsevol disc a linrevs...: substantiva de CD
que demanaven com a indemnitzaci: adjectiva, CN. Pronom: CD
els que es dediquen a escoltar els discos a linrevs: substantiva de relatiu, Atr. Pronom: subjecte
c) Tots els pronoms personals febles marcats en negreta fan de CD.
Text 2
a) quan es desplaava amb el seu cotxe...: temps
per veure si les investigacions policials...: final
com que el tema no es resolia...: causal
ja que sovint hi ha gent que assegura...: causal
per extreuren informaci...: final
b) ha fet crrer molta tinta nha fet crrer molta (CD)
quan es desplaava amb el seu cotxe quan shi desplaava (CC Iinstrument)
van trobar el seu cotxe abandonat lhi van trobar / van trobar-hi el cotxe (C Pred)
De la paraula al text
pgina 60
1. [], [], [e], [o], [], [o], [], [e], [], [e], [], [], [], [o], [e], [], [e], []
2. Resposta oberta.
3. [z], [], [], [], [z], [z], [], [s], [], [s], [r], [z], [s], [r], [s]
4. [d] sonoritzaci, [n] dentalitzaci, [] mode darticulaci, [z] sonoritzaci, [] mode darticulaci, [] velaritzaci, [] mode darticulaci, [m] labialitzaci, [] mode darticulaci, [z] sonoritzaci, [d] sonoritzaci.
23
5. sinalefa [j], elisi, elisi, sinalefa [j], sinalefa [aw], elisi, elisi, elisi, elisi
6. Accent diacrtic: Accent grfic usat per a diferenciar mots que altrament serien homgrafs.
Exemples del text: sc, t, es, sn, pel, dona...
pgina 61
3. EL LXIC
Comentari
pgina 65
1. Tema: la fama
Tipus de ttol: temtic
Visi del mn: pessimista i irnica
2. Mite de Jons i la balena: El llibre de Jons forma part de l'Antic Testament. Es va posar per escrit durant el
segle VIII aC. Narra una coneguda histria, que comena quan Jons va ser enviat per Du a profetitzar a Nnive. Durant la travessa martima el vaixell va patir una gran tempesta. Els mariners creien que era culpa de Jons
i el van llanar al mar, on se'l va empassar una balena. Desprs d'uns dies de meditaci, la balena el va vomitar en una platja perqu pogus seguir les ordres de Du. El Nou Testament veu una prefiguraci de la mort i
resurrecci de Jess, ja que Jons va estar tres dies al ventre de la balena i va tornar a la vida. La histria s
un signe de la misericrdia divina.
3. Resposta oberta.
4. Gnere i tipologia textual: narrativa, conte literari
5. Tipus de progressi temtica: progressi de tema constant
6. Estructura: circular
Temps: Una milmilionsima de segon, tot i que tamb hi ha flashbacks que ens remeten al passat ms immediat o ms remot de la vida dEnric Sanoi.
Espai: el mar Mediterrani
Personatges: Enric Sanoi, el protagonista
Mbil: Mentre neda s engolit per una balena, segons creu ell, tot i que, realment, resulta tractar-se dun hidroavi.
Conflicte: Enric Sanoi s engolit mentre fa submarinisme i aix el fa reflexionar sobre la prpia existncia. Quan
ho ha resolt positivament tot, sadona que no ha estat engolit per una balena, com pensava, sin per un hidroavi, que lest llanant a un bosc en flames.
7. Tipus de narrador: narrador omniscient total
8. Relat: Enric Sanoi s engolit mentre fa submarinisme i veu en aix la manera descapar de la seva vida inspida, perqu creu que no noms que podr sortir daquesta sin que ho podr utilitzar en aquest sentit. La realitat, per, el precipita a la mort.
9. Fets externs: Enric Sanoi s engolit per un hidroavi que el precipita a un bosc en flames.
Sentiments del protagonista: Sadona que la seva vida s banal, veu en la situaci que es troba la possibilitat
de capgirar-ho, quan s conscient de la realitat de la situaci es veu precipitat de manera inevitable a la mort.
Passa, per tant, dun estat dangoixa a un estat deufria per tornar a un estat dangoixa encara major.
10. Descripci protagonista: El protagonista s un home que ha passat per la vida sense pena ni glria; tot i que
havia estat una jove promesa, la rutina laboral lha convertit en aquest home gris que s. Se nadona ara que
es veu en una situaci lmit i pretn capgirar-ho. Trets essencials: ensopit i rutinari.
11. Sentit del ttol: El ttol refelecteix un complex joc de paraules entre all que s abstracte o simblic i all que
s real. En primer lloc, el protagonista est alhora entre el cel (glria - caient des de lavi) i linfern (vanaglria
- bosc en flames). Val a dir que la vanaglria era el vuit pecat capital, eliminat per Sant Toms dAquino, per
aix podem suposar que el protagonista peca de vanaglria, per tant, va a linfern. Fixem-nos que loficina s
descrita per lautor com una mena de purgatori: Loficina no s un lloc celestial, tampoc s un lloc infernal.
En segon lloc, podem afegir-hi un joc de paraules entre la caiguda fsica i la moral, aix com la distncia curta,
fsica, entre el cel i la terra en una caiguda lliure i la distncia curta, simblica, entre la glria i la vanaglria.
12. Joc de paraules final: La distncia entre la glria i la vanaglria s nfima i feta de fum. Tot i que podria tractarse duna expressi metafrica, el valor que t s el de la realitat: nfima, una milmilionsima de segon, i de
fum, perqu hi ha un incendi. Aquesta s la distncia entre el futur que ell havia albirat per a ell mateix i la
realitat amb qu es troba de sobte.
13. Resum: Enric Sanoi sadona que la seva vida s grisa, massa grisa, quan mentre estava fent submarinisme es
veu engolit per alg o per alguna cosa. Aix el fa reflexionar i pensa que cal donar un gir a la seva vida i que la situaci en qu es troba el pot ajudar, perqu pensa que ha estat engolit per una balena i que podr sortir-sen. Enmig daquest estat deufria i excitaci, per, sadona que no hi ha salvaci possible, que realment ha estat engolit pel dipsit dun hidroavi que el precipita sobre un foc en flames. I no noms no en podr sortir en vida, sin
que, a ms, fins i tot la seva mort ser ridcula, ja que acabar enmig dun bosc cremat vestit dhome granota.
25
Activitats
pgina 69
9. codony-er (nominal), lent-itud (adjectival), defici-ncia (nominal), gall-iner (nominal), a-terr-atge (nominal), lletj-or
(adjectival), clau-er (nominal), fix-aci (adjectival), discre-ci (adjectival), xerr-adissa (verbal), malalt-ia (adjectival),
ros-er (nominal), brut-cia (adjectival), mati-n-ada (nominal)
10. Sufixos valoratius: a) cotx-arro (augmentatiu), b) noi-et (diminutiu), veu-arra (augmentatiu), c) animal (diminutiu), d) homenet (diminutiu), metjastre o medicastre (pejoratiu-augmentatiu)
11. Resposta semioberta.
a) peu-arro/augmentatiu valoratiu (substantiu), b) bud-ista/doctrina (substantiu), c) besti-esa/qualitat (substantiu),
d) fals-a-ment/acci i efecte (adjectiu), e) frega-dissa/acci i efecte (verb), f) ximple-ria/qualitat (adjectiu), g) sucrera/lloc (substantiu), h) dign-itat/qualitat (adjectiu), i) amag-atall/lloc (verb), j) en-negr-ir/acci (adjectiu), k) humidificador/agent (adjectiu), l) financ-er/activitat (verb), m) fust-er/ofici (substantiu), n) menj-ador/lloc (verb), o) bisbe-t/diminutiu valoratiu (substantiu)
12. codony, condonyer, codonyerar; mongeta, mongetera, mongetar; nou, noguer, noguerar; mel, meloner, melonar; cirera, cirerer, cirerar; carbassa, carbassera, carbasserar; oliva, olivera, oliverar; patata, patatera, patatar; figa, figuera, figuerar; rellotger, rellotger, rellotgeria; porta, porter, porteria; teula, euler, teuleria; pasts, pastisser,
pastisseria; carn, carnisser, carnisseria; jard, jardiner, jardineria; sabata, sabater, sabateria; caf, cafeter, cafeteria; gelat, gelater, gelateria
13. decorador, massatgista, paracaigudista, boletaire, enginyer, aprenent, estudiant, cirurgi, pintor, teixidor, llogater, sardanista, ocellaire, perruquer, firaire, ferreter, boxador, comerciant, ermit
26
pgina 76
23. muntany-enc (nom), amarg-ant (adjectiu), encoman-ads (verb), malalt-s (adjectiu), esgarrif-s (verb), dificult-s
(nom), ciutad- (nom), divisi-ble (nom), negr-enc (adjectiu), pix-an-er (verb), abund-ant (verb), soroll-s (nom),
trist-oi (adjectiu), cap-arrut (nom), baix-ssim (adjectiu)
24. andorr, francs, montcadenc, sabadellenc, menorqu, afgans, asturi, hongars, alacant, rossellons, argent, londinenc, uruguai, japons, montserrat
25. a) esquerr, que se serveix de la m o el peu esquerre en all en qu la generalitat de les persones empren la
m dreta o el peu dret.
b) comprensible, que pot ser ents.
c) banyut, que t banyes.
d) defectus, que t defectes.
e) caparrut, que sha ficat una cosa al cap i no vol cedir ni renunciar-hi.
f) mar, que viu al mar.
g) menjables, que no es poden menjar.
h) malalts, que mostra una disposici habitual a estar malalt, que t poca salut.
i) enraonador, que es plau a enraonar.
j) perceptible, que pot sser percebut.
k) rondinaire, que sempre est disposat a rondinar.
26. a) cregut (verb), b) governable (verb), c) ploranera (verb), d) negrenc (adjectiu), e) illenc (substantiu), f) ermit
(substantiu), g) gegant (substantiu), h) enginyosa (substantiu), i) luxs (substantiu), j) groga (adjectiu), k) eixordadora (verb), l) resplendent (verb), m) xerraire (verb), n) anual (substantiu), o) casual (substantiu)
27. gris - grisor (qualitat de), grisejar (tirant a), grisalla (collectiu), grisenc (tirant a)
blau - blavs (tirant a), blavenc (tirant a), blauet (diminutiu)
vermell - vermells (tirant a), vermellenc (tirant a), vermellor (qualitat de)
negre - negrejar (tirant a), ennegrir (convertir en), negrell (tirant a), negrenc (tirant a), negrs (tirant a)
28. a) rogenc, b) amargant, c) malalts, d) tovenca, e) negrosos
29. Resposta semioberta.
a) s un infant bellugads, b) aquest home s un renegaire, c) aquest discurs s entenedor, d) el nebot s
enyorads, e) aquest foc s extingible, f) s una famlia cridanera, g) aquest text s traduble, h) s una roba
embrutadissa, i) s un rondinaire i un gemegaire
pgina 78
30. iris-ar (nom), agull-on-ar (nom), en-trist-ir (adjectiu parasinttic), en-dorm-isc-ar-se (verb parasinttic), telefo-n-ar
(nom), tall-usqu-ejat (verb), es-boci-n-ar (nom), en-gol-ir (nom), en-gran-d-ir (adjectiu), esper-on-ar (verb), felic-itar
(adjectiu), a-llarg-ass-ar (adjectiu), esglao-n-ar (nom)
31. emmalaltir, empresonar, suavitzar, entendrir, debilitar, endormiscar, esterilitzar, emperesir, avergonyir, dignificar,
engrossir, criaturejar, encoratjar, refredar, embarcar, ablanir, alentir, estovar, embogir, esporuguir, fullejar, apressar, abaratir, amortallar, endarrerir, empallidir, enrabiar, purificar, pilotar, acalorar, flaquejar, acarar
32. Sn correctes:
a) polluir, b) collidir, c) decebre, d) garantir, e) matisar, f) aterrir, g) reflectir, h) trair, i) aclarir, j) improvisar
33. a) desossa, b) moblar, c) atemorits, d) turmentis, e) assaborir, f) emmurallaven , g) sacomiada, h) travessa,
i) aterra
34.
28
Adjectiu
Nom
Verb
negre
negrenc
negrada
ennegrir
verd
verds
verdura
reverdir
blanc
blanquins
blanquet
emblanquinar
gros
grosset
grossor
engrossir
humit
humits
humitat
humidificar
gels
gelosa
gelosia
engelosir
brut
bruta
brutcia
embrutar
tnue
tnue
tenutat
atenuar
foll
folla
follia
enfollir
covard
acovardit
covardia
acovardir
glid
gelificat
gelor
gelar
trbol
terbolenc
terbolesa
enterbolir
35. lleu, alleugerar, lleugeria; lliure, deslliurar, llibertat; breu, abreujar, brevetat; feble, afeblir, feblesa; lleuger,
alleugerir, lleugeresa; profund, aprofundir, profunditat; munt, muntar, muntanya; esbarjo, esbargir, esbargiment; ra, raonar, raonament; barca, embarcar, embarcament; favor, afavorir, afavoriment; valor, valorar,
valoraci
pgina 84
pgina 85
42. a) davui en vuit, b) sobre un llit de roses, c) ni de bon tros, d) muts i a la gbia, e) lany de la Mariacastanya,
f) partit pres, g) a la quinta punyeta, h) sobre manera
43. ser coix del front / no tenir seny
ser de bona dent / ser menjador
ser de la mniga ampla / ser tolerant
ser el capit aranya / fer actuar per sense participar
ser fluix de llengua / ser indiscret
ser una boca dor / ser eloqent
ser una sangonera / ser causa de prdua
ser de bona pasta / tenir bon carcter
ser de poca vida / ser poc menjador
ser del morro fort / tenir mal geni
ser de la primera volada / ser inexpert
ser el cul den Jaumet / ser molt bellugads
ser un calasses / deixar-se dominar per la dona
ser un cap calent / ser un exaltat
44. a) sord com una tpia, b) sec com un gaig, c) alt com un sant Pau, d) prim com un fideu, e) dolent com la
tinya, f) bo com el pa
45. a) t bons costats o bons padrins, b) tinc ben apamat, c) tinc a la butxaca, d) t cara dovella i urpes de llop,
e) tinc coll avall, f) tinc el cap com un timbal, g) t estmac o fetge, h) tinc fogots
pgina 86
46. a) donar carbassa: suspendre, b) fer una carcia: acariciar o acaronar, c) donar a llum: parir, d) donar curs a: deixar anar, cursar, e) fer un pet: besar, f) fer la guitza: molestar, g) fer llstima: provocar pietat o compassi, h)
fer una volta: passejar, i) donar peixet: afluixar perqu l'adversari guanyi punts, j) fer una abraada: abraar, k)
donar ales: donar coratge, nim, l) fer esses: imitar la trajectria de la essa en caminar, m) donar carpetada: interrompre la tramitaci d'un expedient, denegar una demanda, etc., n) donar importncia: fer que sigui important.
47. Fer via - avanar / fer uns ulls com unes taronges - obrir els ulls desmesuradament / fer xup-xup - bullir a poc a
poc / fer upa - alar una criatura / fer una queixalada - picar alguna cosa per menjar / fer una cara nova - pegar /
fer volar coloms - illusionar-se en coses intils / fer un papers - quedar molt b / fer un gall - desafinar /
fer-se veure - presumir / fer sortir barba - impacientar / fer una escena - escandalitzar / fer un pensament - prendre una resoluci / fer una gorra - fer pagar a un altre
30
48. a) Els bons amics sn els que et fan tocar de peus a terra.
b) s preferible ser independent i pobre que ser l'ltim a la casa del ric.
c) Costa dacceptar la veritat.
d) La gent gran s qui dna equilibri a la famlia.
e) Els problemes familiars shan de resoldre a casa, no shan danar escampant.
f) Qui vol fer massa coses no nacaba cap.
g) Els joves sn poc entenimentats, en general. El seny arriba amb els anys.
h) Si treballem malament el resultat ser tamb dolent.
i) Sha destar preparat per qualsevol acci arriscada i ser previsor.
j) Qui necessita alguna cosa lha de treballar, lha de suar, tot necessita un esfor.
k) No ens hem de descoratjar de seguida.
Els refranys que no tenen un sentit figurat sn: a, c, f, g, h i k.
49. a) Cristina, b) Daniel, c) Elisabet, d) Anton, e) Teresa, f) Meritxell, g) Elisenda, h) Caterina, i) Montserrat, j) Salvador, k) Maribel, l) Alexandre, m) Miquel, n) Emili, o) Eduard, p) Concepci
50. a) AFI, b) ATS, c) ONU, d) RACC, e) FAMPAC, f) UGT
pgina 87
51. a) derivaci, b) sintagmaci, derivaci, c) derivaci regressiva, habilitaci, habilitaci, d) derivaci, derivaci,
e) sintagmaci, derivaci, f) habilitaci, habilitaci, g) fraseologia, h) sigles, sigles, derivaci
52. Lautor mostra una visi crtica davant el sufix de procedncia anglesa ing, que tant xit ha adquirit en la nostra llengua, de manera que, fins i tot, pot crear paraules noves a partir de lexemes catalans que, sovint, sn innecessries ja que hi ha daltres maneres dexpressar aquella realitat que designen en catal.
actualment (derivaci), formaci (derivaci), un conjunt de (sintagmaci), original (derivaci), convenientment
(derivaci), prquing i cmping (manlleus), trekking, etc. (anglicismes, els que estan en cursiva; manlleus els
que no ho estan), populars (derivaci), arrelat (derivaci), ha donat lloc (sintagmaci), completament (derivaci),
predilecci (derivaci), angls (derivaci), fer el mandra, el dropo, el peress (fraseologia), anomenar (derivaci), popularitzat (derivaci), neologismes (composici), camp site (anglicisme), DIEC (sigles), Termcat (acrnim), desaconsellat (derivaci), expedici excursionista (derivaci / derivaci), surf (manlleu), sobrereserva
(composici), pluja didees, societat de cartera (sintagmaci), patinatge (derivaci)
De la paraula al text
pgina 88
4. faci, facis, faci, fem, feu, facin / fes, fessis, fes, fssim, fssiu, fessin
cri, cris, cri, criem, crieu, crin / cris, criessis, cris, crissim, crissiu, criessin
5. a) determinant, b) adverbi, c) determinant, d) pronom
6. a) conjunci - subordinada substantiva - CD
b) pronom relatiu - subordinada adjectiva - CN
c) conjunci - subordinada adverbial - CC de Causa
d) pronom relatiu - adjectiva - CN
e) conjunci - subordinada substantiva - CD
f) pronom relatiu - subordinada adjectiva - CN
31
7. avantpassats nostres.
8. grcia (substantiu), graciositat, gracis, agraciar, graciosament
aigua (substantiu), aiguat, aigualit, aigualir, aigualiment
lleuger (adjectiu), lleugeresa, alleugerit, alleujar, lleugerament
9. pic - vegada / tass - got / ca - gos / moix - gat / poal - galleda / padrins - avis
10. gnere: article dopini; tipologia textual: text argumentatiu; organitzaci textual: particular - general; marcadors
textuals: exemples.
11. La personal gramatical s la primera del singular (jo), ats que es tracta dun article dopini. A ms, els exemples els extreu de la seva vivncia personal.
32
4. LA SEMNTICA
Comentari
pgina 92
1. Tema: el temps
Intenci: fer-nos reflexionar sobre el temps, sobretot sobre la manera dentendre el temps ara, a travs duna
reflexi de com se lha ents al llarg del temps.
2. Dant (1265-1321):
Escriptor, estudi teologia i filosofia; lleg els clssics llatins i els filsofs escolstics.
Cal distingir tres tipus d'obres en la seva producci: les potiques, les doctrinals i la Divina Comdia. Les obres
potiques, en itali, pertanyen al corrent stilnovista i sn representades per una obra unitria, la Vita Nova, i
moltes poesies soltes, reunides posteriorment amb el ttol genric de Rime. La Vita Nova ha estat definida com
la histria ideal de l'amor de Dant per Beatriu. Les Rime, tamb stilnovistes, tot i que predominen les de tema
amors, sn ms variades i n'hi ha d'abans i de desprs de l'exili que va haver demprendre. S'hi destaquen
les dedicades a Beatriu, i tamb les rime pietrose, a donna Pietra, amb marcada influncia d'Arnaut Daniel; la
resta sn canons allegriques, sonets a amics, poesies patritiques i sonets d'una ten amb Forese Donati, de caire realista. Quant a les obres doctrinals, les ms importants sn: Convivio, De vulgari eloquentia i De
monarchia, la primera escrita en itali, i les altres dues, en llat. El Convivio, compost entre el 1304 i el 1307,
havia estat projectat com una obra mplia formada per una introducci i 14 tractats, cadascun dels quals havia
d'sser un extens comentari d'una can original seva, amb una doble finalitat: fer arribar la cultura a aquells
que no havien pogut seguir uns estudis regulars i donar-se a conixer com a home de doctrina, a ms de
poeta. D'aquest projecte noms escriv la introducci i tres tractats, els quals comenten tres canons, tot i que,
de fet, incloguin temes molt diversos: elogi de la llengua vulgar, exposici de les caracterstiques de la noblesa individual do inherent i no pas hereditari, defensa de la necessitat de l'imperi universal, etc. Les idees no
sn originals, sin que procedeixen d'Aristtil i dels seus comentaristes, i sn reforades amb nombroses citacions de tota mena d'obres. De vulgari eloquentia, obra incompleta, escrita en llat entre el 1304 i el 1307,
s una defensa i un elogi de les llenges vulgars. Hi s explicat l'origen d'aquestes, especialment de les romniques, compara el francs, el provenal i l'itali, classifica i caracteritza (com podia sser fet al seu temps),
amb exemples, les diverses parles italianes i intenta definir el concepte de vulgar illustre, s a dir, d'una llengua que pogus convertir-se en idioma literari com a tots els estats d'Itlia; per aquest vulgar illustre, noms seria digne d'sser utilitzat en tractar dels temes ms elevats (la valentia, l'ardor de l'amor, la virtut) i
noms en la forma mtrica de la can, l'estructura de la qual i els mots que hi han d'sser emprats o evitats
hi sn estudiats amb tota la minuciositat. De Monarchia, escrit en llat, probablement desprs de la mort d'Enric
VII (1313), s la millor de les obres doctrinals de Dant. Hi demostra que la monarquia temporal, denominada
Imperi, s un principat nic, necessari per al benestar del mn i per poder complir el fi terrenal dels homes,
que l'exercici d'aquesta monarquia pertoca de dret al poble rom i que l'autoritat de l'emperador deriva directament de Du; s a dir, proclama la independncia de l'Imperi i de l'Esglsia, tot i que l'autoritat temporal ha
d'sser subordinada a l'espiritual. La Divina Comdia s un poema allegric que consta de tres parts (Infern,
Purgatori i Parads), amb la qual Dant pretn demostrar que per aconseguir la felicitat cal recrrer un llarg cam que, tot passant per dos estadis (l'odi al pecat simbolitzat per l'infern i la purificaci en el penediment
simbolitzada pel purgatori), permet d'arribar a la felicitat terrenal (l'edn) i a la beatitud celestial (el parads).
En el cam l'home ha d'sser acompanyat per la ra humana (personificada per Virgili, que representa la filosofia i l'autoritat temporal de l'Imperi) i la revelaci (personificada per Beatriu, que representa la teologia i
l'autoritat espiritual de l'Esglsia).
Newton (1643-1727):
Fsic angls.
Lleg els grans autors cientfics clssics i moderns i comen a reflexionar sobre el que havia d'sser la seva
obra futura: mtode matemtic de les fluxions (origen del clcul infinitesimal), teories sobre la natura de la llum
i dels colors, gravitaci universal. De les obres de Newton, escrites en llat o b en angls, destaca indiscutiblement Philosophiae naturalis principia mathematica (1687). En aquesta obra Newton volgu demostrar que
tot l'Univers funciona segons una llei natural la de la gravitaci que no requereix cap aplicaci contnua de
fora i que noms necessita la intervenci divina per a la creaci i la posada en marxa. L'obra, en conjunt, representa la culminaci del procs revolucionari iniciat per Coprnic contra l'astronomia clssica i medieval. Assumeix les aportacions positives de Galileu i Kepler i acaba donant, a travs de raonaments i clculs inatacables, una explicaci coherent i versemblant de tota la mecnica celeste, que permet d'explicar fets coneguts
(precessi dels equinoccis, irregularitats dels moviments lunars, marees, etc), a ms de preveure'n d'altres,
com el retorn en un any precs de determinats cometes. Com a matemtic, se li deu, a part de l'invent del clcul infinitesimal (fet al mateix temps que Leibniz), aportacions dins del camp de la geometria Enumeratio linearum tertii ordinis, sobre les corbes cbiques i dins del camp de l'lgebra Arithmetica universalis, on per33
feccion la teoria general de les equacions. En el seu llibre De analysis apareix el teorema general del binomi, conegut avui amb el seu nom. Com a inventor, hom li reconeix la paternitat del telescopi de reflexi.
Einstein (1879-1955):
Fsic alemany.
Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 (com Zur Elektrodynamik bewegter Korper, Sobre
l'electrodinmica dels cossos en moviment), quatre dels quals els dedicats a l'anlisi matemtica del moviment browni, a l'efecte fotoelctric, a l'establiment de l'equivalncia massa-energia i a exposar els fonaments
de la teoria especial (o restringida) de la relativitat s'ocupen en especial dels temes que havien d'impulsar
l'espectacular i revolucionari tomb que ha fet passar d'una concepci newtoniana del mn fsic a la fornida per
la geometritzaci espaciotemporal de la fsica moderna. En el decurs del decenni 1910-20 treball per generalitzar la seva teoria relativista inicial, i els seus esforos per incloure-hi una teoria del camp gravitatori reeixiren
el 1916, que public la famosa teoria de la relativitat Die Grundlagen der allgemeinen Relativittstheorie (Els
fonaments de la teoria de la relativitat general). El 1921 li fou atorgat el premi Nobel de fsica pel seu treball sobre l'efecte fotoelctric.
Simone Weil (1909-1943:
Escriptora francesa.
Professora de filosofia, l'inters per conixer personalment el mn del treball i els seus efectes psicolgics la
port a treballar a la fbrica Renault durant un quant temps. Malgrat el seu pacifisme, per fidel als seus ideals
anarquistes, particip en la guerra civil espanyola en el bndol republic. Desprs d'una temporada als EUA,
s'establ a Anglaterra, des d'on collabor en la Resistncia francesa. Nascuda en un ambient judaic, la seva inquietud mstica l'aprop a un cristianisme en la lnia existencialista de Kierkegaard. De les seves obres, publicades pstumament, que reflecteixen preocupacions socials i religioses, cal destacar La pesanteur et la grce
(1947), La connaissance surnaturelle (1949), La condition ouvrire (1951), Attente de Dieu (1951; traduda al catal el 1965) i Oppression et libert (1955).
Bergson (1859-1941):
Filsof i escriptor francs.
El 1928 obtingu el premi Nobel de literatura. La seva filosofia vitalista s'inscriu dins les tendncies antipositivistes del comenament del segle. Hereu alhora de l'espiritualisme de Jules Lachelier i de l'evolucionisme
de Herbert Spencer, s'opos tanmateix al neokantisme del primer i al positivisme del segon. Concep un evolucionisme no mecanicista, segons el qual l'univers s animat per un impuls vital, font originria de vida i
d'imprevisible novetat, que es desplega en un vessament continu amb un ritme de tensi creadora i de distensi materialitzant. Aix, l'esperit i la matria no sn dues substncies, sin dos moments d'un mateix moviment de creaci i de recaiguda. El mtode corresponent a aquesta doctrina s una certa forma d'intuci
metafsica, que Bergson descriu com una espcie de simpatia intellectual, que ens transporta a l'interior de
les coses, per oposici a la intelligncia, que ens les fa conixer per fora. El jo profund s el lloc on l'impuls
vital es fa accessible a la intuci. La cincia, per contra, fruit de la intelligncia, fixa i retalla la realitat viva i
contnua segons les necessitats de l'acci i tradueix, per la mediaci de l'espai, la duraci en temps, la
qualitat en quantitat, la llibertat en determinisme, dissimulant aix el moviment real de les coses. Aquesta
concepci s exposada, amb un art consumat, en les seves quatre obres fonamentals: Essai sur les donnes immdiates de la conscience (1889), Matire et mmoire (1896), L'volution cratrice (1907) i Les deux
sources de la morale et de la religion (1932). Les altres publicacions, que poden sser considerades aclariments o aplicacions de la doctrina a casos particulars, es redueixen a dos opuscles, Le rire (1900) i Dure et
simultanit (1922), i dos reculls d'articles i conferncies: L'nergie spirituelle (1919) i La pense et le mouvant (1934). El bergsonisme exerc una influncia difusa, per molt extensa, i s una de les principals fonts
de l'existencialisme.
Hegel (1770-1831):
Filsof alemany.
La tasca de la filosofia, segons Hegel, consisteix a comprendre el propi temps, la qual cosa inclou l'assimilaci
conceptual del pretrit i tamb del fi de la histria. Inicialment Hegel es preocup de la crtica de la religi empresa per la Illustraci: accept la ra com a instrument de crtica, per no vei en la religi un pur engany o
superstici, ans quelcom amb un contingut racional (l'anunci de la unitat del finit i l'infinit en una comunitat futura d'homes lliures) que la filosofia ha de fer seu. Hegel s'oposa, per tant, a una concepci transcendent de
l'absolut: Du s aqu i es manifesta progressivament en la histria, en la mesura que l'home conquereix la llibertat. Aix, el sistema hegeli reelabora tota la tradici metafsica i religiosa d'Occident per projectar-la sobre
la histria i la poltica. Vol que el seu sistema reprodueixi el moviment de la realitat, i per aix ref la dialctica
com a llei de tot procs. Els tres moments d'aquesta dialctica sn: simplicitat (identitat indiferenciada), escissi (oposici interna) i reconciliaci o sntesi (identitat diferenciada).
34
Goethe (1749-1832):
Pensador i literat alemany.
Es vincul al Sturm und Drang i conegu Herder, que el fu interessar per la poesia popular, per Shakespeare,
Homer i Ossian. Fou nomenat conseller del principat i, al cap de sis anys, ministre. Procur de reformar la poltica interna i donar un sentit a les relacions intergermniques; s'ocup de cincies naturals i filosofia. La Revoluci Francesa el commogu fortament; rebutj, per, els mimetismes revolucionaris, el punt de vista evolucionista i l'impuls al comproms amb la foscria alemanya. L'isolament conformista restava compensat
amb una reflexi profunda de la dialctica histrica i amb un pressentiment futurista de la llibertat plena. La seva obra literria s extensa. El seu llegat ms important s la tragdia en dues parts Faust, a la qual dedic
prcticament tota la vida. Goethe, el clssic alemany ms important, s un valor universal: el seu pensament
reflecteix magistralment la inquietud del seu temps davant la irrupci indefectible d'una nova poca.
3. Tipologia textual: assaig, perqu es tracta duna reflexi.
Estructura: deductiva, perqu ens presenta una tesi que refora amb els arguments que aporta.
4. Tipus darguments: Normalment es tracta de fallcies ad verecundiam.
5. Tres dimensions del temps:
- La dure: el temps valorat de manera diferent per cadasc segons els diferents factors que intervinguin en
cada cas.
- La relativitat: el temps valorat en relaci a lobservador en cada cas.
- Lacceleraci: el temps viscut vertiginosament, quasi sense tenir conscincia de tot el que passa al nostre
voltant.
6. Informaci central: les diferents nocions del temps (al llarg de la histria per desembocar a la noci actual).
Informaci collateral: laportaci de diferents persones al llarg de la histria en aquestes nocions del temps.
7. Definici duraci: el pols i el flux del temps tal com s registrat i experimentat per la conscincia individual.
Exemplificaci duraci: No s el mateix el temps per aquells que gaudeixen de benestar o no, per a linfant o
per al vell, mentre somiem o mentre estem desperts, per a lesclau o per a lamo, per al treballador industrial
en la cadena de muntatge o per al del patr o intellectual.
8. Resposta oberta.
9. Molts pocs tenen accs directe a la teoria de la relativitat.
10. Segon aspecte sobre el temps: El temps es relativitza.
11. Tercer aspecte sobre el temps: Lacceleraci de la temporalitat, o sigui, el fet que tot es mogui, passi, canvi...
molt rpid, de manera que fins i tot perds el control del que passa al teu voltant, fet que fa viure la vida amb
molta pressi i angoixa.
12. Deturat bell instant i El temps sn diners. Sn contradictries perqu com que el temps sn diners, no
pots fer que saturi, perqu sn diners que perdries, vist des dun punt de vista totalment capitalista, que s
el propi de la nostra societat actual.
13. A travs de la referncia a les aportacions de persones destacades.
14. Resposta oberta, per exemple: a) El temps s subjectiu. b) La vida est al servei de la medicina.
15. Resum: La noci del temps ha anat canviant al llarg de la histria, ja sigui per adonar-se que hi ha un temps
subjectiu, un temps relatiu a cada circumstncia o una acceleraci dels esdeveniments. Aquest darrer cas s
el que ha desembocat en la manera de viure actual, una manera de viure accelerada, que no ens permet, per,
tenir temps per a nosaltres.
16. Resposta oberta.
Activitats
pgina 98
Menjar no carni
Tota la resta
pgina 100
pgina 103
10. a) Cuinar
guisar (coure amb suc i condiments), coure (cuinar amb foc), escalivar (coure al caliu), bullir (coure amb aigua), fregir (cuinar amb oli bullent), estofar (coure a foc lent i amb tapa per evitar levaporaci)
b) Gust
dol (sucre), picant (cou), amargs (desagradable), cid (vinagre), salat (sal), inspid (sense gust), agre (cid
desagradable)
c) Senyal
empremta (cos), petjada (peu), cicatriu (cos), ditada (dit), rastre (peu), traa (general), marca (objecte)
d) Trencar
esbocinar (bocins), desballestar (peces mecanisme), esquinar (paper, teixit), fracturar (os), esberlar (en el
sentit de les fibres), xapar (esberlar)
e) Dir
insinuar (lleugerament), proclamar (anunciar pblicament-poltica), divulgar (molta gent), recalcar (remarcant
una part), reiterar (repetir), formular (reduir), confessar (la veritat), anunciar (una notcia pblicament), especificar (en detall), afirmar (dir), negar (desacord), observar (remarcar un fet)
11. a) acci, b) moviment, c) ocell, d) ideologia, e) terreny, f) arma, g) rgan, h) narraci
12. a) dates, dades, b) nmero, nombre, c) difs, difs, d) prejudicis, perjudicis, e) ratificar, rectificar, f) carrera, cursa, g) plnol, planell, h) fons, fondo, i) fulles, fulls, j) sotms, subms, k) peregrina, pelegrina, l) eludeix, alludeix,
m) mitj, medi
13. Prevenir: Advertir per endavant (alg) dalguna cosa. Ja lhavien previngut contra les pretensions del president.
Preveure (alguna cosa) per impedir-la, evitar-ne lefecte, etc. Prevenir una objecci, una dificultat.
Aquest s un bon remei per prevenir una recruada. Disposar per endavant lnim (dalg) en un sentit favorable o desfavorable. Us previnc que si no ho feu hi sortireu perdent.
Preveure: Veure, concebre, per endavant (all que ha docrrer). Preveure lxit duna empresa. Fcil, difcil, de
preveure. Era una cosa prevista.
Mniga: Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el bra. Les mnigues de la camisa sn massa llargues.
Mnega: Tub llarg i flexible de lona, de cautx, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llanar en una direcci determinada, lquids. Els bombers van haver dutilitzar la mnega per apagar el foc que shavia declarat
a lentrada de la facultat.
37
Addici: Acci dafegir, dagregar. Feu les operacions daddici de la pgina 203.
Addicci: Estat de dependncia fisiolgica i psicolgica a una substncia o a una prctica, ms enll del control
voluntari. Aquest medicament produeix addicci.
Mesura: Quantitat dalguna cosa determinada per mesurament, valor numric obtingut com a resultat de mesurar. No noblidis la mesura de longitud!
Mida: Mesura, especialment lineal. Cal prendre les mides de la post.
Complet: Que cont tots els elements o les parts de qu ha destar constitut, que t el nombre requerit de
components, sense mancar-ne cap. Aquest joc de cartes no s complet: hi falten els vuits i nous.
Complert: Executat completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Complir els teus desitjos.
pgina 104
26. nodrir: SF (sentit figurat) / SP (sentit propi); assetjar: SP / SF; aclarir: SF / SP; perdre: SF / SP; ensumar: SF / SP;
amarar: SP / SF; esclatar: SF / SP; llegir: SP / SF; mirar: SP / SF; caure: SF / SP
38
s un smbol dun temps, duna poca. La de la lluita dels humans per abordar un repte captivador: entendre la vida i els seus secrets.
b) Resposta semioberta.
ADN = llibre (perqu hi ha escrita la informaci de la vida)
ADN = escala de m (perqu t forma despiral)
34. Tarda de pluja
La pluja = histria, perqu s moment de recolliment, de mirar per la finestra
Els paraiges = dcils rellotges del capvespre. Vistos des dun balc, per exemple, poden semblar rellotges
La ciutat = mirades, perqu thi perds a dins
La meva tardor = la maduresa del poeta
Es fa fosc = provoca tristesa
Foc mort (Vinyoli)
Lincendi pur de laurora = primers instants de la sortida del sol, quan s ben vermell, pur perqu s un incendi no provocat, natural.
39
De la paraula al text
pgina 114
1. [e, ], pea, resa / [, ], poses, roses / [, ], ents, trams / [o, ], tona, broma / [, ], per, ress / [, e], far, paper
2. a) sent[i]r, que[]xa, fam[i]l[i]a, ga[j]reb, ma[j], d[i]a, recon[]xer, a[]x, soc[i]etat, espec[i]alment, tr[i]ar,
ga[j]re, constru[i]r, cone[]xement, c[i]nc[i]a, anunc[i]at, jo[j]a, flu[]xesa
b) freq[w]ent, q[w]antes, q[]e, cas[u]alitat, practiq[]en, q[w]alitat, aq[]ella, me[w], j[u]stament, ve[w]re,
q[w]an, aq[]est
3. [n], [m], [n], [], [n], [(], [], [n], [n], [n], []
4. Desfer un diftong: espontanetat. Fer sonar la u: freqent
pgina 115
5.
Participi
Gerundi
Participi
Gerundi
apendre
aprs
aprenent
estar
estat
estant
atendre
ats
atenent
veure
vist
veient
fer
fet
fent
poder
pogut
podent
ser
estat
essent
dir
dit
dient
voler
volgut
volent
reconixer
reconegut
reconeixent
40
Nom
Adjectiu
Verb
Adverbi
coratge
coratgia
coratjs
encoratjar
coratjosament
natural
naturalitat
naturalitzat
naturalitzar
naturalment
bo
bonana
bondads
bonificar
bonament
mal
malesa
malvat
maleir
malament
10. La moral s un conjunt de judicis relatius al b i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquests
judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes, la
seva prctica diria. Ara b, ni les normes o codis morals es proclamen com el codi de circulaci, ni cada persona assumeix o incorpora automticament el conjunt de prescripcions i prohibicions de la seva societat, ni cada societat o cultura formulen els mateixos judicis sobre el b i el mal. s per tot aix que la moral sovint s
un conjunt de preguntes i respostes sobre qu hem de fer si volem viure una vida humana, s a dir, una vida
no amb imposicions sin amb llibertat i responsabilitat.
Ltica, daltra banda, s una reflexi sobre la moral. Ltica, com a filosofia de la moral, es troba a un nivell diferent: es pregunta per qu considerem vlids uns i no altres comportaments, compara les pautes morals que
tenen diferents persones o societats tot cercant el seu fonament i la seva legitimaci, investiga qu s especfic del comportament moral, enuncia principis generals o universals inspiradors de tota conducta, crea teories que estableixen i justifiquen all pel qual val la pena viure.
11.
Emissor
Receptor
lectors de la revista
El Temps
filsof
Missatge
Intenci
aclarir la qesti dels
valors de la societat
actual
Canal
revista (assaig)
Registre
culte
Tema
encoratjar
referencial i conativa
Avaluaci
pgina 116
1. [u, e], [i], [, ], [], [a], [e], [a, i, ], [u, ], [a, ], [i, , , , i, o], [], [, ], [], [e], [], [e], [], [], [, , i, a],
[], [a], [e], [], [, ], [], [, w, i], []
2. Grc[i]a, [i]n[i]c[i]al, fa[]g, d[i]c, d[i]es, ma[j], cond[i]c[i]ona, compar[]xer, med[i]eval
di[w]en, lli[w]re, objecti[w], escri[w]re, aq[]ell, q[w]ants, q[w]an, trobe[w], progresse[w]
pgina 117
3. Resposta semioberta.
No hi ha neutralitzaci: bo, com, mhe, fer, cap, ple, ms, Jordi, temps, no
4. [d] sonoritzaci, [(] palatalitzaci, [dz] sonoritzaci, [] allfon, [m] labialitzaci, [m] labialitzaci, [z] sonoritzaci, [d] sonoritzaci, [m] labialitzaci, [] allfon, [] allfon, [] allfon, [] velaritzaci, [m] labialitzaci, [b]
sonoritzaci, [dz] sonoritzaci, [] velaritzaci, [z] sonoritzaci
5. s una excepci a la regla: els mots que inclouen la cadena -ject- porten j en comptes de g.
6. a) transitiu, b) intransitiu, c) transitiu, transitiu, d) transitiu
7. a) conjunci, b) conjunci, c) conjunci, d) pronom, e) conjunci
8. Subjectes: a) alg, b) una altra interpretaci, c) aix, d) que alg hagi volgut combinar els noms
9. Funci: CAdj, Atr, CD, CR, CD, CR, CI
10. a) subordinada adverbial final (CC finalitat), b) subordinada adverbial causal (CC causa), c) subordinada substantiva (Atr), d) subordinada substantiva (CD), e) subordinada substantiva interrogativa indirecta (CD), subordinada substantiva (CD), subordinada adverbial condicional (CC condici)
41
11.
Substantiu
Adjectiu
Verb
Adverbi
perill
perillositat
perills
perillar
perillosament
smbol
simbolisme
simblic
simbolitzar
simblicament
veritat
verisme
vertader
verificar
veritablement
42
Substantiu
5. LADEQUACI TEXTUAL
Comentari
pgina 123
1. Tema: leufemisme, les paraules que utilitzem per comunicar-nos paranys i metfores del que realment volem
dir.
Ttol: temtic
2. Intenci: conscienciar la gent del perill del llenguatge eufemstic
3. Funci del llenguatge que domina: conativa, referencial i metalingstica
4. S, perqu es fa referncia a la manera dutilitzar el llenguatge, als eufemismes als quals recorrem per tal de
dissimular les qestions negatives.
5. Gnere: assaig
Tipologia textual: argumentatiu
6. En el segon pargraf, fa referncia al llenguatge polticament correcte, als eufemismes que sutilitzen per designar realitats adverses.
En el tercer pargraf, fa referncia a la utilitzaci excessiva de la paraula tema per evitar una altra paraula ms
concreta, per tamb carregada de ms connotaci negativa.
En el quart pargraf, se centra en les bombes i els seus efectes i el llenguatge que sutilitza per tal de neutralitzar-ne lexpressi.
En el cinqu pargraf, sn les expressions al voltant de les guerres i de tot all que sen deriva que centren la
atenci de lautor.
En el sis pargraf, exposa que els eufemismes sutilitzen per evitar fer servir paraules que denoten negativitat i que, per tant, sn impopulars.
En lltim pargraf, recupera una cita de Lewis Carroll per fer-nos adonar de ls que poden fer de les paraules
els que tenen el poder.
7. Tipus dargument: exemplificaci
8. El preocupa que la gent no sigui conscient daquesta voluntat de donar el tomb a les paraules.
9. Lmbit de les malalties, la mort, el sexe i determinades funcions corporals; el de la poltica i dels afers pblics,
i el vinculat a les bombes i a la guerra. En el primer , fa referncia a un s innocent; en el segon, el critica i, en
el tercer, el denuncia.
10. Sobretot la seva posici es manifesta a travs de la ironia, per tamb amb sintagmes i frases com: s el joc
de les mentides i de locultaci de les realitats perverses, del que e tracta s de pervertir el llenguatge, fins a
lmits immorals, all que no s res ms que una guerra injusta, etc.
11. traspassar / morir peremptoris judicials / presons intervenci / invasi
12. Pervers: Perqu sutilitza una paraula per donar-li, fins i tot, el sentit contrari al que realment significa.
Pobres paraules!: Perqu les paraules no poden fer res davant del mal s que en fan les persones.
13. a) Que en tots dos casos sutilitzen paraules que indiquen una cosa per tal de referir-se a una altra.
b)S, perqu tot i que, en el cas de leufemisme, la paraula en qesti no sempre mantindr una relaci de semblana amb la realitat a la qual vol que es nombri; s que sest utilitzant una altra paraula per referir-se a una
altra cosa.
14. El narrador es queixa de ls de les paraules. Fa referncia a ls innocent dels eufemismes que fem servir per
evitar parlar de realitats desagradables que envolten la nostra vida, per que en formen part de manera inevitable, com la mort. Critica cert llenguatge que afecta la vida poltica i els afers pblics perqu defuig la realitat,
com per evitar-la, tot sn temes i no problemes. I denuncia ls de vegades totalment tergiversat de paraules
per referir-se a la realitat ms cruenta que envolta les guerres, ja no hi ha invasions sin intervencions. Ens vol
fer adonar de les paradoxes que samaguen darrere aquesta utilitzaci del llenguatge.
Activitats
pgina 130
2. Resposta semioberta.
Situaci 1: Un periodista fa un reportatge sobre el TGV.
Situaci 2: Els malentesos duna persona que truca a una amiga des del tren, per sha equivocat de nmero.
Situaci 3: Un poeta escriu un llibre sobre els trens.
3. Resposta oberta.
4. Resposta oberta.
5. Resposta semioberta.
a) Vol comunicar que ha oblidat de fer els deures.
b) Vol comunicar que t fred o que li molesta laire.
c) Vol comunicar que t mal a lesquena causa del pes.
pgina 131
6. Resposta semioberta.
Contextos per a:
- Quin ensurt!:
- Que trist!:
- Quin disgust!:
7. Resposta semioberta.
a) Jo tampoc he tingut temps danar a comprar les cerveses perqu tamb treballo, com tu.
b) La feina no li ha anat b perqu no ha guanyat res.
c) Segurament sha posat a plorar a causa de lemoci.
8. Resposta semioberta.
En Marc potser t migranyes o mals de cap perqu t un greu problema amb la Joana.
Potser ella li s infidel o no lestima. En tot cas, ell no el vol solucionar, no es vol enfrontar al problema o b t
por de fer-ho.
9. Resposta oberta.
Dctics
Persona: tu, nostre, vosaltres, els meus, els teus, tu i jo
Temps: abans, ara
Espai: aix, hi, aqu, ho, all
pgina 132
all
a) un altre pas
b) un altre lloc
c) la mort
d) una altra escola
e) el poble
aix
a) una resposta
b) un sac de runa
c) el que tinc a la m
d) deixar-lo al carrer
e) estar embarassada
f) riure
g) un vestit
nosaltres
a) el professor i els alumnes
b) el cap dun govern i el poble
c) uns amics
d) una parella
e) uns alumnes al professor
f) els habitants dun pis
vosaltres
a) els fills
b) un equip
c) un partit poltic
d) els fills
e) els treballadors
f) gent amb sort
g) grup de punks
pgina 136
Alg que li diu on ha danar (indirecte). Li han dit que era aqu
12. Text 1
Absncia. Impersonalitat. s un text objectiu.
45
Text 2
Presncia. Text subjectiu.
DIXI
Els radiooients catalans
(nosaltres) voldrem
(nosaltres) podem...
(nosaltres) fem un pas...
(nosaltres) perdem...
(nosaltres) et buscarem...
POLIFONIA
Antoni Bassas
Alg
Bassas
El seu adu...
ell
Antoni
et buscarem
MODALITZACI
Valors positius:
Mentre ell convertia lemissora en lder indiscutible
Sempre respectus i a anys llum del sectarisme...
T dignitat
Amb ell perdem un valor valus instrument de vertebraci del pas...
Valors negatius (la notcia del cessament i alguns poltics)
Notcia desoladora
Els poltics que forcen el seu adu
No han parat doferir espectacles lamentables
No vol ser un titella dels assedegats del poder
Sense ell fem un pas ms cap a la berlusconitzaci
La festa que estan fent uns quants miserables
pgina 137
Text 3
Presncia. Text subjectiu.
DIXI
em
POLIFONIA
(nosaltres) hem demanat
ens
nos
nostra, nostres
MODALITZACI
l'exhibicionisme verbal campa
que no hem demanat ni ens cal
ens violenta enormement, ens provoca una mena de fstic o rebuig visceral o un morbo sobtat
i mai amb un
es fiquen la llengua fins a profunditats insondables
esberlament pblic de la intimitat
passotisme
falta de consideraci
46
PREGUNTES
RETRIQUES
13.
Text
Tema
Intenci
Interlocutors
Canal
mbit dus
Funci del
llenguatge
Registre
especialitat
objectiva
especialista-lector
escrit
formal
referencial
tcnic
general
subjectiva
coneguts
oral
informal
expressiva
vulgar
especialitat
subjectiva
escriptor-lector
escrit
informal
potica
colloquial
especialitat
subjectiva
especialista-lector
escrit
formal
conativa
tcnic
general
objectiva
oral
informal
ftica
estndard
especialitat
objectiva
oral
informal
expressiva
colloquial
general
objectiva
escrit
informal
conativa
tcnic
especialitat
objectiva
especialista-lector
escrit
informal
referencial
cientfic
especialitat
objectiva
especialista-lector
escrit
formal
metalingstica
cientfic
10
general
subjectiva
especialista-lector
escrit
informal
potica
literari
11
especialitat
subjectiva
escriptor-lector
escrit
formal
potica
literari
12
especialitat
objectiva
especialistaespecialista
escrit
informal
referencial
tcnic
escriptor-lector
14. Text 1
s inadequat perqu, encara que respecta el seu interlocutor, marxa del tema principal, de la queixa, per passar a altres qestions que no vnen al cas i, a ms, no respecta les regles sintctiques, escriu tal com pensa;
s un estil ms propi del llenguatge oral.
Text 2
La intenci del pare s bona, per el registre que utilitza, el cientfic, s inadequat.
Text 3
s inadequat la barreja del tractament: passa del vost al tu que, de fet, s massa informal i no escau
gens al tipus de text.
47
De la paraula al text
pgina 147
1. a) Lautor s mallorqu (Acrollam = Mallorca) i es parla de Palma, la capital. Lilla ha patit, des de fa anys, la febre de la construcci. Daqu ve la queixa de lautor en aquest text. Daltra banda, utilitza la variant balear del
catal.
b) Lautor sadrea a un receptor ms aviat culte, ja que cita uns personatges mitolgics i juga amb els referents literaris.
c) Lobra s de total actualitat, encara no sha aturat aquest deliri de construcci massificada. I la nostra televisi, malauradament, tampoc no ha cessat demetre teleporqueria.
2. Variaci histrica: edat contempornia
Variaci geogrfica: bloc oriental (mallorqu)
3. Hi ha una relaci estreta entre canal oral i escrit, ats que lautor dialoga amb un company sobre el tema del
seu relat alhora que nescriu fragments (hi ha polifonia).
4. La dixi del ttol s temporal: mentre. Fa referncia al moment de lautor, mentre escriu aquest relat, la corrupci continua. Aquest motiu el recupera a la narraci, quan els vellets senten realment gemegar el ciment.
5. a) Intervencions en el dileg.
No ho entenc...
Atura el carro...
...en qu quedam?...
Vull organitzar...
No va b...
Tens ra...
No volia dir aix...
Magradaria...
Les emulsions...
En un mn...
No parlars...
No, semblaria...
b) Les dues veus sn el mateix autor que es desdobla. Inventa una veu per poder raonar dos punts de vista diferents. Aquest joc enriqueix el text alhora que nargumenta les possibles crtiques.
c) Caracterstiques de lenunciador.
La veu critica linici de la histria perqu no s un tema literari dactualitat, mentre que lautor en defensa la tria dient que vol contar la bondat del quotidi i no pas la maldat, com fan amb la teleporqueria.
Ms endavant, la veu li critica la inversemblana dels personatges mitolgics en el mn actual. Lautor
es defensa dient que vol retre homenatge a lamor llarg i quotidi enfront dun mn deshumanitzat.
d) Les veus dels protagonistes sn den Tomeu i na Martina i apareixen en estil directe per sense marques
(ni gui ni cometes).
e) La funci dels mitjans de comunicaci en aquest text s fer-nos veure que ells mostren una visi del mn
deshumanitzada, morbosa, en comptes de fer com lautor, que lluita per mostrar la bellesa i palesa els herois quotidians.
6. Filem i Baucis, que sn dos personatge mitolgics, sn, de fet el tema del llibre que vol escriure i es basa en
una transposici del mite a lpoca actual, en qu aquests dos vellets viuen allats i veuen amb preocupaci
labs urbanstic de lilla. Aix, lautor vol (re)crear la seva histria, que s una mise en abme, s a dir una histria dins la histria que aprofita per criticar durament all que mirem a la televisi: la teleporqueria a ms de la
corrupci i el deliri constructius de Mallorca.
7. Es tracta dun text narratiu construt de manera molt complexa i heterognia, ja que t aparena de dileg,
que s el que fa avanar, realment, el relat. El tema de fons, per, s lembri de la trama duna altra histria.
48
8. Trets dialectals:
moix (gat), emper (forma arcaica de per), en qu quedam (en qu quedem), xorraquen (xerraquen, serren,
tallen per la meitat), peguen foc (cremen), a les totes (molt, en abundncia), comen (comeno), foganya (fogaina, foguera), pots pensar (ja ho pots ben dir), pegues (ensopegues), decantar (apartar), un poc (una mica),
brodaria (brodat), nnera (neda, nec femella), a betzef (en abundncia)
9. Exemples doralitat:
En qu quedam..., atura el carro, no vas b, no volia dir aix, mira com..., mentida
10. Un fotimer de dies: molts dies
Atura el carro!: prou!
El bess de la histria: part essencial de la histria
El fem de la televisi: la teleporqueria
Sentir a les totes: sentir-ho tot
Tenir amor en epifania: un amor divinitzat, sacralitzat
Confusions a betzef: moltes confusions
49
6. LA COHERNCIA TEXTUAL
Comentari
pgina 151
9. Abans del segle XII lamor era molt ms lliure. A partir del segle XII amb els trobadors lamor esdev ms cast
i es va consagrant i establint fins al seu mxim auge amb el Romanticisme. A partir daleshores entra en crisi
i noms esdev referent literari i cinematogrfic per, estranyament, de carn i ossos.
10. En aquests moments lamor sentn noms des del punt de vista carnal, per aix pensa que cal recuperar el
terme i donar-li un altre sentit.
11. Explica que el concepte damor al qual es refereix rarament ha existit ms enll del mn literari, tot i que potser s en un nivell no tan exagerat, per sobretot ara ni aix.
12. Seua, dubte, exagere, diga, acabe.
13. Resum: El concepte damor no ha estat pas el mateix al llarg del temps, tot i que sempre hagi existit una certa manera denamorar-se. La literatura en tot aix juga un paper important perqu amb laparici dels trobadors
lamor esdev rellevant. Tot i que sense arribar als extrems dels textos literaris que, a partir dels trobadors provenals aniran apareixent, les persones manifestaran el seu amor. El boom literari arriba al seu mxim auge,
quant a lamor, amb el romanticisme. Desprs, el terme entre en crisi i la gent saboca a un sentit ms carnal
dentendre les relacions humanes. Per aix, conclou lautor, cal donar pas a una nova poca en qu lamor torni a tenir importncia, tot i que, es tracti duna nova manera denfocar-lo.
14. Resposta oberta.
Activitats
pgina 157
1. Resposta oberta.
2. Resposta oberta.
3. Resposta semioberta.
Ttol remtic: Fa deu anys va morir un ngel
Ttol temtic: Carles Sabater
pgina 158
4.
Nom de pargraf
Tipus de pargraf
Oraci temtica
Introducci amb
interrogant inicial
Introducci-ancdota
Causa-efecte
Introducci-resum
Conclusi
Comparaci
Exemplificaci
Introducci-ancdota
Exemplificaci
10
Conclusi
Els joves no sn tan adults com es pensen ni els adults sn tan joves
com voldrien.
11
Resum
5. Macroestructura.
Text 1: Les protectores d'animals defensen l'emplaament previst per a la gossera.
Text 2: Lespcie Lasius neglectus, una formiga invasora, avana per Catalunya creant colnies amigues amb
el consegent perill de convertir-se en una plaga.
51
pgina 162
pgina 163
pgina 170
pgina 171
De la paraula al text
pgina 172
1. La funci del llenguatge predominant en aquest text s la conativa, perqu es busca una reacci per part del
lector: que sadoni que les idees i els sentiments no es poden desvincular les unes dels altres i a linrevs.
pgina 173
2. a) Tracta el tema de les idees i els sentiments des del punt de vista de la intelligncia emocional.
b) Vol aclarir que, entre altres, hi ha poltics i publicistes interessats a separar els sentiments de les idees per
poder, aix, manipular la gent.
c) Utilitza el canal escrit, s un text del seu bloc personal (t una pgina web prpia).
d) s un filsof, per tant, un especialista. A ms, t la carrera de cincies de leducaci i t una pgina web per
ajudar els professors i els alumnes de filosofia de secundria.
e) Sadrea a la societat en general, per el lector s culte, hi ha referncies culturals (intelligncia emocional,
tragdia grega, parbola...).
f) Lmbit ds s formal i pertany a lmbit periodstic, es tracta dun text de la seva pgina web.
3. Varietat geogrfica oriental (ell s de Calella), la varietat histrica s lactual i el registre s culte. La varietat
geogrfica la copsem en les formes verbals que utilitza, per exemple; la varietat histrica en la utilitzaci dun
llenguatge, una expressi i una ortografia totalment corrent, al costat de laparici de termes com mnagers
o mrqueting; i el registre en ls de termes com esmussar, visceralment o lcids.
54
4. a) Dctics de persona.
Lautor apareix en el text de vegades com a jo (jo, a mi, em, a casa) i de vegades com a nosaltres (nosaltres,
ens, tots).
b) Referncies a la seva persona: (la imatge que rebem s que sens presenta fora modest) sovint bado, jo no
hi entenc gens, en aix del mrqueting, per em sembla que conservo una mica de sentit com, s una mica dhistria de la cultura, no sc dels que creuen que la gent s incapa de pensar.
c) s un text personal, hi ha referncies personals, de carcter i de la seva manera de veure les coses.
d) Hi ha una alta implicaci en les idees.
5. a) Veus dels poltics, mnagers:
ells pensen..., alguns no nhan tret la conseqncia..., la mala intenci que tenen alguns..., i els que venen...,
si volen que el producte..., alguns, per, es volen dedicar... No, no noms es refereix a ells (poltics i mnagers), tamb fa referncia, potser, als periodistes o a tot aquell que vengui productes, el poder econmic.
b) Poltics i mnagers en el text de color taronja i lautor, Josep Maria Terricabras, en el text de color verd.
6. Amb ls clar lautor ens vol dir que tots els nous corrents i totes les noves modes solen venir dels EUA.
7. El ttol s temtic.
8. Idees i sentiments:
Introducci: Lstorytelling: els sentiments per sobre de les idees
Nus: Antecedents Consideraci de la situaci actual
Desenlla/Conclusi: Vincle necessari entre idees i sentiments
El tema s lineal.
9. Gnere: article dopini, perqu lautor ens dna el seu punt de vista sobre el tema. Tipologia: argumentatiu,
perqu justifica el seu punt de vista a travs darguments.
10. Com sha dit, es tracta dun text argumentatiu; per tant, organitza la informaci atenent lordre i la disposici
dels elements que el constitueixen, que sn els donats esquemticament a lexercici 8, per tal de donar consistncia al seu punt de vista que, en aquest cas, apareix com a colof de larticle.
11. 2n pargraf
Explicar histries no s nou, sempre ha servit per fer arribar determinats missatges a la poblaci.
3r pargraf
Sha de desemmascarar la mala intenci que tenen alguns dels que donen tanta importncia als sentiments
perqu els sentiments i les histries no sn mai neutres: porten missatges i idees.
12. Elements que mostren clarament lopini de lautor: em sembla molt b, a mi em sembla imprescindible
13. Ls de sinnims dna fora a la paraula, la reiteraci dna la impressi de ms veritable.
14. Utilitza com a figura retrica el quiasme, que consisteix a construir una simetria sintctica o semntica mitjanant l'encreuament de dos parells de mots o d'oracions.
55
16. a) Metfora, hiprbole i comparaci, perqu identifica la noia amb uns aspectes que exagera i que la permeten
comparar amb un cervatell.
b) Sinestsia, ja que associa paraules referides a dos camps sensorials diferents: la llum i degotava, amb la qual
cosa vol fer notar que aquella llum era pllida, feble, com les gotes que cauen quan una aixeta goteja, per
que no parava mai de fer llum.
Activitats
pgina 182
Text 4:
Ell, l, , el seu, li, l, ell, , , el, ell
Aran, el seu amic, li, el seu amic, , li, li, el seu amic
Text 5:
El senyor Lockwood, , meu, em, , misantrop, jo, m, , m, , meu, el seu nou llogater, , , meva, me
va, senyor,
El senyor Heathcliff, el meu propietari, el solitari ve, un individu formidable, seus, , , senyor, -lo, -li, -lo,
vost, meva, -se, , m,
57
7. Pronoms de 3a persona
a) passar-sho malament, b) ser culpat, c) morir, d) tenir por, e) arriscar, f) patir, g) barallar-se, h) fer alguna cosa inconvenient, i) guanyar-se la vida, j) cometre un error, k) equivocar-se de mig a mig, l) fer una mala passada, m) conversar, n) marxar, o) tenir coratge, p) tenir molta astcia, q), parlar sense miraments, r) tenir molta imaginaci.
pgina 185
Pronom adverbial en
a) marxar, b) marxar del lloc de partena, c) reeixir, d) ser suficient, e) conixer poc o malament, f) estar enamorat, tenir en compte, g) anomenar
Pronom adverbial hi
a) encertar, b) tenir visi, c) ser coneixedor, d) apostar, e) reflexionar molt, f) tenir bons raonaments, g) respondre, h) sentir-se cmode, i) intervenir, j) opinar, k) morir, l) posseir el sentit de loda, m) tenir tacte, n) avenir-se,
o) estar perms
8. a) verb pronominal, b) anfora, c) anfora, d) verb, e) anfora, f) verb, g) anfora, h) verb, i) verb, j) anfora,
k) verb, l) anfora, m) verb, n) anfora, o) anfora, p) verb, q) verb, r) anfora, s) verb
pgina 190
9. Resposta oberta.
10. Resposta oberta.
pgina 191
14. a) conseqncia, per tant, b) contraargumentaci, per, c) reformulaci, s a dir, d) addici, i encara ms, e) addici, i a ms, f) contraargumentaci, no obstant aix
15. a) i encara ms (addici), tanmateix (contraargumentaci), s a dir (reformulaci), consegentment (conseqncia)
b) tot i aix (contraargumentaci), a ms (addici), posem per cas (reformulaci), en conseqncia (conseqncia)
58
Els incendis forestals provoquen greus danys en lecosistema. A ms, provoquen greus danys en els ssers
humans, de vegades, fins i tot, vctimes mortals.
Els incendis forestals provoquen greus danys en lecosistema. Per descomptat, cal realitzar-ne un estudi a
fons i fer els impossibles per prevenir-los.
Els incendis forestals provoquen greus danys en lecosistema. En efecte, molts animals perden el seu hbitat, en el millor dels casos, perqu en el pitjor hi deixen la vida.
Els incendis forestals provoquen greus danys en lecosistema. De manera semblant, els pesticides poden
provocar que diverses espcies marxin del seu hbitat natural.
24. Connectors de reformulaci: s a dir, millor dit, per exemple, en resum (sempre entre comes, a excepci de
lltim cas que comena en majscula i noms porta una coma al darrere).
25. Resposta semioberta.
a) El sl agrcola es limita drsticament, de manera que moltes ciutats dels pasos industrialitzats han multiplicat per quatre la seva extensi territorial. / Com que el sl agrcola es limita drsticament, moltes ciutats dels
pasos industrialitzats han multiplicat per quatre la seva extensi territorial.
b) El planeta sescalfa cada cop ms; per tant, hi ha un elevat nivell de dixid de carboni (CO2) a latmosfera.
/ Hi ha un elevat nivell de dixid de carboni (CO2) a latmosfera, ja que el planeta sescalfa cada cop ms.
c) Els caadors furtius actuen de manera indiscriminada a lfrica. Per consegent, en menys de deu anys
lfrica ha perdut la meitat de la poblaci delefants. / Per tal com els caadors furtius actuen de manera indiscriminada a lfrica, en menys de deu anys lfrica ha perdut la meitat de la poblaci delefants.
d) El dret dasil a Europa cada cop est ms restringit, com a conseqncia les allaus migratries pressionen
les fronteres dels pasos desenvolupats. / Les allaus migratries pressionen les fronteres dels pasos desenvolupats, ja que el dret dasil a Europa cada cop est ms restringit.
59
pgina 200
28. ats que (oracional), en efecte (parenttic), en primer lloc (parenttic), i a ms (parenttic), en segon lloc (parenttic), per fi (parenttic), en tercer lloc (parenttic), per aix (oracional), per exemple (parenttic), a causa de
(oracional), en resum (parenttic), o sigui (parenttic)
29. Resposta semioberta (oracional - parenttic)
a) Se sentien responsables dels fets, malgrat que no ho demostraven.
Se sentien responsables dels fets, per contra, no volien admetre la seva culpa.
b) Es van girar per mirar-la, per no ho van fer descaradament.
Es van girar per mirar-la, aix i tot, no ho van fet descaradament.
c) Semblava un geni, ara b, no ho era pas.
Semblava un geni, tanmateix no ho era.
d) Venien tabac als menors dedat, tot i que estava prohibit.
Venien tabac als menors dedat, per contra, estava prohibit.
e) Anunciaven cervesa a laparador, tot i aix, ja no els en quedava.
Anunciaven cervesa a laparador, encara que no els en quedava.
f) Estava fora neguits, si b no ho demostrava.
Estava fora neguits, en qualsevol cas, no ho demostrava.
30. Resposta semioberta.
a) No obstant aix, encara queda molt per fer.
b) Tanmateix, s insuficient.
c) Ben al contrari, la competncia reprodueix la programaci de ms xit.
d) En realitat, noms ha ajudat a desequilibrar-lo.
e) Si ms no, en el nostre pas.
31. Resposta oberta.
32. Ordenat: a, e, d, c, g, b, f
pgina 201
33. Estem incomunicats per causa duna allau, per estem tots b. Tenim provisions i els equips de rescat ja estan avisats.
Mhe lesionat, per tant, no podr participar en la final. Malgrat tot estic b de moral i espero que tindrem bons
resultats. No patiu.
60
34. La biotica s una branca de la cincia que estudia els problemes que genera el progrs biolgic en relaci
amb els valors tics i socials. En efecte, treballa tots aquells dilemes que es plantegen entre medicina i moral
com, per exemple, la prctica de leutansia, ls del genoma hum, la selecci gentica dembrions... Per
aix, s un camp destudi de gran complexitat i que crea una gran controvrsia.
35. Resposta oberta.
36. Ara, Per aix, Aix, Malgrat tot, En efecte, A ms, En lactualitat, Per, Per tant (desprs de cada connector,
cal posar coma).
De la paraula al text
pgina 202
1.
Emissor
Receptor
Intenci
Tema
Lector
universal
Lrica,
subjectiva
La pertinena
al lloc on hem
nascut
Missatge
Hi ha un vincle
molt fort entre
lhome i la terra
Canal
Registre
Funci del
llenguatge
Expressiva,
retrica
2.
Dctics de persona
(jo)
m, em (jo)
meu, meva (jo)
nostra, ens, -nos, nostres (nosaltres)
Dctics despai
3. La participaci de lautor en el text s total. Es tracta dun dietari. s la descripci de la seva vida real, del seu
poble natal. Hi ha ls de la primera persona i una gran quantitat dadjectius.
4. El quadern gris
Dietari de Josep Pla, escrit entre el 8 de mar de 1918 i el 15 de novembre del 1919, i publicat, amb reelaboracions posteriors, el 1966 com a inici de les obres completes definitives. Es tracta d'una de les peces autobiogrfiques ms considerables de la literatura catalana, on descriu amb minuciositat i un gran sentit literari i
plstic el mn de Palafrugell, de l'Empord i de les seves estades a Barcelona, quan entr en contacte amb
els grups literaris.
El gnere textual al qual pertany, per tant, s el del dietari, un llibre en qu alg escriu observacions i reflexions dia rere dia; per la tipologia textual del fragment s, sobretot, descriptiva, per tamb narrativa i argumentativa.
5. Progressi temtica: lineal
6. Lermita s lessncia del nostre [...] menterraran. - argumentativa
Lermita s la nostra vida [...] fabuls. - argumentativa
Collaborant [...] granit. - narrativa
Qu ha passat a Calella [...] molt vell... - narrativa
Prevalen les seqncies descriptives.
7. Els moments descriptius sn vistos majoritriament, per tamb nhi ha, de pensats, com el de la sopa de rap
o quan diu que el foc distreu.
61
8. 1r pargraf
Visi del carrer de la finestra. / Torna al llit. / Pensa en ser a lexterior i altres coses. / Torna davant la finestra.
2n pargraf
Surt a fora. / Veu lermita. / Digressi sobre el significat de larrelament a la terra, de la significaci de lermita.
/ Pes de la tradici.
3r pargraf
Torna a casa. / Fa un resum de lany a Calella.
9. s una descripci subjectiva. Ens dna el seu punt de vista i hi implica aspectes sentimentals.
10. Elements que indiquen moviment en la descripci: macosto a la finestra, torno al llit, la finestra matrau, camino per fora, torno a casa.
11. Elements de referncia relacionats amb lermita:
La nostra mirada
La torre de guaita
12. Gaireb no hi ha connectors, la connexi s implcita i daddici. Els ms usuals sn els espacials.
13. Hi ha la 1a persona del singular en el 1r pargraf, en el segon i el tercer sincorpora la 1a del plural. I, en lltim
pargraf, torna a la 1a persona del singular. Sn seqncies textuals.
14. La descripci sestructura de dintre (des de la finestra) de la casa a fora (lermita), per acabar altra cop a dintre.
Exemples: No puc separar els ulls d ela finestra; Macosto abrigat, a la finestra; Camino per fora; Lermita...;
Torno a casa.
15. Fa servir el present dindicatiu, ja que ens dna ms proximitat. Utilitza el passat per apropar-nos a les generacions anteriors, a all que ha transcendit fins al present. Ens parla dels records, que, evidentment, pertanyen
al passat.
16. Verbs descriptius: ser, semblar (copulatius), tenir, veure, mirar, fer sentir (transitius).
17. Les enumeracions sn prpies de la descripci, sobretot ajuden a precisar-la.
Exemples denumeracions:
Misrrim, inconsistent, desmanegat...
Amb una torrada, una cullerada doli i vi de Llan...
Intil, delirant...
el coral..., el gat..., lallioli i la sopa de rap, etc.
18. Els guions ajuden a fer aclariments.
aigua i vent i polsim de diamant (puntualitzar)
si tot va b (expressar el desig)
tres vells de ms de seixanta anys i una noia de vint (puntualitzar)
62
1. s la voluntat de captivar latenci dels altres, sobretot des dun sentit de ser triat, des dun sentit de desig,
de desig sexual.
2. La selecci sexual s el procs que realment dirigeix levoluci de les espcies perqu amb la voluntat de ser
triats o desitjats s que hem fet que les nostres caracterstiques fossin cada vegada millors.
3. Ttol: Temtic
4. Funci del llenguatge: referencial, perqu ens aporta informaci nova.
5. Ancdota inicial: En sortir a la nit estem buscant una parella.
Altres fets anecdtics: Anar al bar, a la biblioteca o a una sala de ball, ho fem moguts per linstint de la seducci. Les dones no es fixen noms en laspecte fsic.
6. Tesi: Ens mou linstint de seducci. Argumentaci: Els exemples els trobem en tots els ssers sexuals. Les
dones van ms enll de la seducci fsica. Conclusi: Aquesta voluntat de seduir s la realment responsable
de la nostra evoluci.
7. Estructura: inductiva: tesi + diferents arguments + conclusi
8. Tesi: En les nostres relacions socials busquem una parella.
9. Frases significatives:
1r pargraf
Des que hi ha sexe [...], els ssers que en posseeixen [...] han fet mans i mnigues per fer-se trobadissos.
2n pargraf
El procs de selecci sexual s [...] la mare de tots les processos de selecci.
3r pargraf
Aquests productes [larquitectura egpcia, la filosofia grega...] [...] no els hem de veure noms com el resultat
de lacci de grans cervells [...] sin tamb de posseir ments plenes dadaptacions a lactivitat de seduir.
4t pargraf
Sens pot fer difcil de decantar el pes de largumentaci a favor de relacionar el desplegament de linstint de
la seducci amb el desenvolupament de capacitats niques com lart.
5 pargraf
Dades procedents de cultures ben diverses ens informen que les dones actuals, a lhora descollir parella, usen
criteris fora sistemtics i de natura complexa.
6 pargraf
Alguns bilegs han comenat a plantejar-se si no seria aquesta preferncia de les dones cap als homes amb
una bona competncia social la que hauria estat un dels motors que durant milers i milers de generacions hauria contribut a lemergncia de les propietats ms subtils del cervell hum.
7 pargraf
Ja no tenim gaires dubtes del fet que el Big Bang de lunivers de la intelligncia, la memria i la voluntat, no
fou ms que el resultat duna pressi molt forta al seu favor en el gran negoci de les interaccions que permetien de gestionar la continutat de la vida homnida.
8 pargraf
La miopia en el mn daquests estudis de comunicaci ha estat no valorar com cal aquesta pressi que respon a linstint de seducci.
10. Hiptesi: La voluntat de seduir s ms important que no ens pensem.
11. Les proves sorgeixen de la contemplaci de la naturalesa: tant dels ssers sexuals, en general, com dels ssers humans en particular i, ms en concret, de les dones. Arguments: causals
12. Conclusi: Linstint de seducci s el que ha causat levoluci de la nostra espcie, ja que amb la voluntat de
seduir s que hem anat fent crixer les nostres qualitats.
63
13. La selecci sexual s el principal procs de selecci. La selecci sexual deriva de la naturalesa.
14. Resum: Linstint de seducci s molt ms important que no ens pensem. Els ssers sexuals es mouen segons
aquest instint. I aquest instint s el que ens ha fet evolucionar ms rpidament, perqu amb la voluntat de seduir hem anat millorant les nostres qualitats.
15. Resposta oberta.
Activitats
pgina 209
13.
Text 1
Text 2
Text 3
Text 4
Gnere textual
dramtic
publicitat
diccionari
llibre de text
Tipologia textual
expressiu
argumentatiu
expositiu
instructiu
Modalitat oracional
interrogativa
exclamativa
declarativa
imperativa
pgina 214
15.
Estructura
dominant
Tipus de verb
Temps verbal
Mode verbal
Text 1
SV
Transitiu i intransitiu
Indicatiu
Text 2
SN
Copulatiu
Imperfet
Indicatiu i subjuntiu
pgina 218
c) revisi de proves
activa: Hem fet la revisi de proves.
passiva: La revisi de proves ha estat feta.
passiva reflexa: Es fa la revisi de proves.
impersonal: Es fan revisions de proves.
23. Text 1: descriptiu
connectors - a la dreta, tocant al nord, a tort i a dret, a lesquerra, al centre (espacials)
Text 2: narratiu
connectors - De sobte, en un tres i no res, al cap de poc, desprs... (temporals)
Text 3: argumentatiu
connectors - perqu, per tal de, prou que ho sabem, per, de manera que, curiosament (oracionals i parenttics)
pgina 222
24. Text 1
a) rea temtica: botnica, registre: cientfic
b) perennifoli - Que t les fulles perennes.
acicular - Que t forma dagulla.
braquiblast - Branca petita de creixena limitada, que sol tenir entrenusos curts i, per tant, fulles acostades.
monoic - Que t flors masculines i flors femenines en un mateix individu.
apfisi - Prominncia que presenten alguns rgans vegetals.
Sn monosmics, ja que el registre s cientfic i han de quedar molt clars els conceptes.
c) Neologismes: perennifolis, aciculars, braquiblast, monoics, estrombiliformes, pseudocrpics, esquames,
apfisi, aerferes.
Composici sintagmtica: flors femenines, pi blanc, pi negre, pi roig
pgina 223
Text 2
a) Camp semntic de la violncia:
Concepte
de maldat
Eines
Sentiments
Efectes
Personatge
amb maldat
dents
violncia
esglaiat
esgarrinxada
dimoni
ganivet
furor
em posse
bstia
malignitat
no em vaig conixer
li buido un dels
ulls
diablica
saturada de gin
crim
damnable atrocitat
penetr
enrogeixo
disbauxa
cremo
culpable
mesgarrifo
excessos
horror
Text 3
a) rea lxica de la gastronomia.
b)
Accions generals
Accions especfiques
netegeu
talleu
poseu
afegiu.hi
tireu
fregiu
salpebreu
salteu
serviu
Ingredients
rovellons
oli
ceba
bolets
pa ratllat
all picat
julivert
suc de llimona
Text 4
a) Estrofa 1
No sap si sent amor, per si ho s, es demana per qu estar enamorat s tan contradictori.
Estrofa 2
No entn perqu el sentiment s ms poders que la seva voluntat.
Estrofa 3
No entn perqu si es deixa endur pel sentiment tot va malament.
Estrofa 4
En conclusi, no sap qu vol perqu es tracta dun sentiment massa contradictori.
b) La figura retrica ms freqent s loxmoron, per tamb el parallelisme sintctic (Si...). Lgicament, el text
parla de sentiments contradictoris, per tant la figura ms adequada s aquesta.
c) Una metfora: ja emprada per Ausis March, on el vaixell, o la barca, s lamor, mogut per vents diversos,
sense saber si arribar a bon port.
25.
Tema
s llenguatge
rea lxica
Registre
Text 1
el pi
denotiu
botnica
cientfic
Text 2
el gat
connotatiu
violncia
literari
Text 3
rovellons
denotatiu
gastronomia
tcnic
Text 4
lamor
connotatiu
sentiments
literari
pgina 225
De la paraula al text
pgina 227
Lhome t una actitud estoica o conformista, no reacciona, ja que guarda tots aquests regals intils, no els
llena, per exemple. Aix com tampoc no abandona la dona.
La dona s perseverant, espera que ell sadoni un dia que ella t ra. Daltra banda, no sadona de la realitat,
viu amb lesperana de veurel canviar, cosa que sembla que no passar.
9. Anfores:
Gramaticals
De sentit
aix
Ellipsis
els de
oftalmleg
el meu
li
oftalmleg
el meu amic
oftalmleg
el millor
jerseis
hi
tots
la majoria
hi
nhi ha uns
nhi ha altres
sen... un
el
sel
el seu marit
etc.
colors
li
els ms
la seva dona
prestatge
hi
msica
la que a ella
llibre
-ne un llibre
un
disc
treurel
68
Lxiques
ell
el meu amic
la persona a qui es vol
fer contenta
la dona
la persona que viu amb
ell
ella
la dona del meu amic
convenuda
10. El lxic s molt valoratiu sobre els actes i no pas sobre les persones perqu t una intenci crtica, encara que
de manera irnica.
11.
Modalitat
oracional
enunciativa
Persona
gramatical
3a persona
Estructura
dominant
SN
Tipus
de verb
percepci
sensorial
Tipus temps
present
Sintaxi
simple
12. Lxic amb referncia al colors: tons, groc, ocre, clar, groguenc, foscos, negre, gris marengo, gris, gris perla,
negres
69
1. Figura literria del ttol: Paradoxa. No s lgic. Vol dir que en el futur ens podem trobar en una situaci similar
a una altra de passada o present, si no fem res per evitar-ho.
2. Tema: la immigraci a Europa
Intenci: Intentar donar una visi del problema i el oferir una via de soluci possible
3. Tipus dorganitzaci: text problema-soluci. Desprs de plantejar-nos els problemes que ell creu que cal eradicar ens presenta les reflexions que cal que fem per tal daconseguir-ho.
4. Estructura: Plantejament del tema. Desenvolupament de la seva tesi a partir de dues tasques cadascuna delles
amb la seva resoluci/conclusi.
5. Resposta semioberta.
Text descripci: Europa: a) passat, b) present, c) futur
Text seqncia: Europa: a) creaci de la CE, b) pasos membres per ordre dintroducci
Text comparaci: Europa: a) En relaci a Amrica, b) En relaci a frica, c) En relaci a sia, d) En relaci a
Oceania
Text causa-efecte: Europa: a) Primera Guerra Mundial, b) Segona Guerra Mundial
Text problema-soluci: Europa: a) la sostenibilitat, b) energies sostenibles, c) actuacions sostenibles, etc.
6. Records. La histria i el record de la histria lhem dutilitzar, tamb, per tal de no repetir els errors que hem
coms amb anterioritat.
7. Els diferents tipus de records.
8. Combatre el racisme, ja que noms pot portar-nos problemes.
9. La tolerncia hauria de ser una qesti viable. Tot i que hi hagi certa part de la poblaci a qui costi molt de posar-la en prctica, cal utilitzar eines pedaggiques per tal daconseguir-ho.
10. Combatre les diferncies socials.
11. Tothom vol ser ric i aix no sempre es pot assolir i, per tant, s un problema. Ell proposa generar nous ideals
per als nous joves.
12. No del tot. Pretn que es reflexioni sobre el tema i que es busquin les solucions, no donar-les ja definides.
13. Obert perqu lautor noms pretn analitzar el tema per aconseguir que la gent hi reflexioni.
14. Cal que el nostre passat ens serveixi sempre per avanar, fins i tot en relaci als fets negatius que shi puguin
incloure.
15. Registre lingstic: estndard, no es tracta dun text especialitzat.
16. Figures retriques:
preguntes retriques
Ara b, i els obrers analfabets sortits dAnatlia?
i la poblaci provinent dels suburbis del Camerun i el Congo?
I la seva prpia histria nativa?
En quin sentit es pot dir que existeixi, que es pugui transmetre?
De fet, en quin sentit es pot considerar histria?
Etc.
metfores
Europa = cementiri, Europa = museu, temps a Europa = arxiu, Ell o ella porten a la motxilla records histrics, del nigeri o de lindonesi de la porta del costat.
Etc.
personificacions
Cada metre de terra europea, cada carrer de les seves ciutats, est ple de records.
70
parallelismes
Cada metre de terra europea, cada carrer
Per al treballador polons, per al romans
Qu significa el Parten...? Qu signifiquen...?
Etc.
1.
Text 1
Text 2
Text 3
Emissor
Alba
Advocat
Enric Garcia
Receptor
mare/pare
jutjat
lector de lAvui
Funci del
llenguatge
conativa i referencial
conativa
conativa i referencial
mbit ds
privat/informal
privat/informal
pblic/informal
Tema
la vida en parella
la separaci conjugal
el caf
Intenci
comunicativa
persuasiva
persuasiva
Canal
oral
escrit
escrit
Registre
colloquial
tcnic
estndard
Pressuposicions
Arguments
Nois:
Decisi meditada
Ens coneixem b
Som madurs
Ens estimem
Tenim recursos
En tenim ganes
Mare:
Seria ms encertat esperar
una mica ms
pgina 235
2.
Receptor
Text 1
Text 2
Text 3
Text 4
joves
adults
Tema
cotxe
arrugues
Interessats
cincia
en la cincia
adults
nens
argentins
Finalitat
Arguments
Valors
convncer
Grcies a
aquest cotxe
podrs obrir-te
pas a la vida
convncer
Grcies a
aquesta crema
ja no haurs de
patir ms per
les arrugues.
comunicar
Grcies a
aquesta comunitat podrem en- cultura
tendre la cincia.
convncer
Grcies a
aquesta aportaci un nen deixar de patir.
Emotitvitat o
racionalitat
Grau de
manipulaci
ambici,
competncia
emotivitat
(s
dexclamaci)
molt alt
(dels campions)
joventut
emotivitat
(s
dexclamaci i
interrogaci)
alt
(encara?
dos cops,
nous joves)
racionalitat
molt baix
emotivitat
baix (presncia
dun personantge important i
conegut)
solidaritat,
generositat
71
pgina 239
3.
Text 1
Tesi
Arguments
Conclusi
La societat de la informaci no es pot confondre amb una utpica societat del coneixement.
La facilitat daccs a la informaci no en pressuposa un s intelligent.
No nhi ha.
Text 2
Tesi
Arguments
Conclusi
Sc escriptor.
Ho tinc inscrit en el DNI.
Em guanyo la vida escrivint.
Sc escriptor i escriure s opinar.
Com que les opinions personals sn escasses, has dopinar forosament.
s igual. Limportant s influir dalguna manera en un mbit de lectors.
Text 3
Tesi
Arguments
Conclusi
pgina 240
Text 4
Tesi
Arguments
Conclusi
Text 5
Tesi
Arguments
Conclusi
4. Resposta oberta.
5. Resposta oberta.
72
pgina 241
6.
Text 1
Argument per
analogia
Com lamor, la veritat duna teoria es demostra en la capacitat que t per superar els problemes.
Text 2
Argument de fet
Text 3
Fallacia Ad populum
Parla de tcniques modernes sense especificar-ne lorigen (la font) ni el tipus de mesuratge. La
fora de la fallcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisi.
Text 4
Fallcia Ad verecundiam
pgina 249
14. a) La tesi diu que som nosaltres qui decidim qu volem fer de la nostra vida, que no estem determinats.
Els arguments giren entorn tres punts:
Com es fa?
En primer lloc, acceptant i reconeixent l'adversitat. Si la nego, no hi puc fer front. Aix vol dir transitar pel
dolor, abans que res. Desprs ja em puc transformar, com la perla dins d'una ostra.
En segon lloc, trobar-hi un sentit. Fa falta tenir un perqu per poder suportar-ho.
En tercer lloc, s suficient que alg ens digui que ens podem aixecar (efecte pigmali).Les paraules tenen
molta fora, tamb d'esperana.
No serveix de res preguntar-se per qu m'ha passat a mi.
L'adversitat no s si t algun sentit o no en t, per est aqu i no la podem ignorar.
Hem de tenir un projecte de futur amb la realitat que m'ha tocat a mi.
Primer s'ha de tocar fons per comenar a pujar.
El fet que jo sigui resilient ara no vol dir que ho sigui per sempre.
Hem de treballar aquesta capacitat per, quan arribi l'adversitat, superar-la.
Com?
Desenvolupant el sentit de la vida i el motiu per continuar mantenint-nos vius.
b) Lestructura s deductiva (primer la tesi i desprs la demostraci) i el tipus dargument s lexemplificaci.
c) Resposta oberta.
De la paraula al text
pgina 253
1. La intenci s denunciar el gamberrisme meditic, creu que laposta en matria dinformaci ha de ser una altra, segurament ms intellectual, ms profunda, no tan banal i absurda com la el gamberrisme com a estil.
2. Lmbit ds del text s formal.
3. La participaci de lautor en el text s alta. Es manifesta amb ls de la primera persona i amb molt de lxic valoratiu: escasses formalitats, lamentables estats, provocadors de pa sucat amb oli...
4. El dctic de temps del 1r pargraf s ara i t un valor devoluci, de contrast amb el passat.
5. El ttol s temtic.
6. El text pertany al gnere lassaig i la tipologia textual s larticle dopini, el text argumentatiu.
7. 1r pargraf: Els mitjans de comunicaci volen simular loriginalitat, ara amb gamberrisme, per tal de fer pujar
audincies.
2n pargraf: Per evitar malentesos, sc partidari radical de la llibertat dexpressi.
3r pargraf: Primer argument: no est dacord amb el gamberrisme meditic, perqu transgredeix les normes
de convivncia.
74
4t pargraf: Tampoc li sembla b que els continguts siguin banals i poc intelligents.
5 pargraf: Els fonaments ideolgics sn reaccionaris: masclistes i xenfobs.
6 pargrafs (conclusi): millor llegir que mirar la televisi.
8. Frases temtiques:
Pronoms relatius
Antecedents
s banal i mancat
dintelligncia
ho
Formes
Antecedents
dels que
sobre la qual
la grolleria
que
ciutadans
la que
ignorncia
que
els provocadors
per a la qual
rdio o televisi
13. En el text preval la denotaci (per tal de no ser malents... / tinc el dret i potser el deure de manifestar / des
del meu punt de vista...) perqu vol expressar la seva opini clarament.
14. Verbs argumentatius: sostenir, ser partidari, decantar-se, defensar, manifestar, compartir, considerar
Sn verbs freqents perqu el text s argumentatiu, pretn convncer-nos duna determinada posici presa
davant del gamberrisme com a estil dels mitjans de comunicaci, la posici presa per lautor: Salvador Cards.
15.
Pargrafs
Referents
Lxic
1r pargraf
novetat
falses novetats...
2n pargraf
defensor de la llibertat
partidari radical
3r pargraf
gamberrisme meditic
sistema democrtic
no em semblen correctes
atac covard
gamberrisme meditic
agents meditics
audincia
ciutadans
5 pargraf
onaments ideolgics
gamberrisme meditic
reaccionaris
masclista i xenfob
6 pargraf
gamberrisme
estupidesa i reaccionarisme
4t pargraf
75
1. Argument: Narra la histria dEmma Bovary, dona amant del luxe i que es considera una herona romntica, sense saber acceptar la seva realitat. Fatigada per la vida tediosa i l'ambient provinci que lenvolta, esdev esposa infidel i amant d'un notable provinci i dun passant de notari estudiant de dret. Per, a la fi, resta decebuda dels seus amors i, oprimida pels deutes que ha hagut de contreure, se sucida.
Tipus de novella: novella realista
2. Tema: lamor
3. Funci del llenguatge: expressiva i retrica
pgina 257
Activitats
pgina 263
1. a) El text 1 s humanstic, ja que tracta sobre aspectes vinculats amb els ssers humans, en concret, sobre la
seva civilitat, i el text 2 s cientificotcnic, ja que analitza les malalties infeccioses
76
b) Resposta oberta.
c) Resposta oberta.
pgina 266 i 267
2. Resposta oberta.
3. a) El Josep Manel R. D. ha interposat un recurs de cassaci contra la sentncia dictada en grau dapellaci per
la Secci 16 de lAudincia Provisional de Barcelona el 30 de novembre de 1998, interposada per Catalina
T. P. a travs de la qual es declarava filla extramatrimonial dels dos a Clara T. P., per la qual cosa Josep Manel R. D. havia de fer-se crrec de certes despeses seves. Es reconeixia que Catalina T. P. i Manel R. D. havien mantingut relacions extramatrimonials a partir dels quals va nixer Clara; fet avalat perqu el nom de
Josep Manel R. D. figura al Registre Civil com a pare de la nena i per les inferncies endoprocessals. No
sentn que Josep Manel R. D. allegui enmig de tot aix ser policia. Per tot aix es decideix desestimar el
recurs de cassaci.
b) Resposta oberta.
pgina 270
4. Lhipotext s el text 1.
El text 2 recorre a la part final del relat, quan la dona de Lot es gir per mirar la ciutat i queda convertida en
esttua de sal. s el pretext per escriure un poema que, en certa manera, ret homenatge a una dona que va
donar la vida per un esguard, per tant, s un motiu de gran lirisme (hipertext).
El text 3 inicia el poema amb una cita dels dos primers versos del poema anterior (text 2), s a dir, que hi ha
intertextualitat. Ms tard nhi afegeix uns altres (segona estrofa). Aquest text ref tot el text 1 amb to cruel,
pic (hipertextualitat). Al final, es demana qui s aquesta dona, ja que el text bblic sempre lanomena la dona de Lot i mai ho fa pel seu nom. Per tant, encara que tamb ret homenatge a la dona de Lot, Maral va
ms enll i reclama un nom (amb majscula, Nom) per a aquesta herona.
pgina 274
5. Text 1
a) Un fsic britnic, John Silver, ha inventat unes ulleres ajustables que ajudaran les persones dels pasos pobres a poder-hi veure. Ja se nhan distribut 30.000 parells per 15 pasos, per pretn arribar molt ms lluny.
Creu que s important difondre-les per tal daconseguir que als pasos subdesenvolupats hi hagi menys analfabetisme i les condicions de treball siguin millors. Per estendres a lndia, que s el segent horitz que
sha plantejat, ha unit les seves forces amb Mehmood Khan, que vol convncer les Nacions Unides de la
importncia daquest projecte, per tal que el financin. De moment, Silver est treballant en una proposta
ms lleugera de les seves ulleres ajustables i en un altre projecte per al qual la Universitat dOxford li ha donat suport, conjuntament amb el Banc Mundial.
b) Emissor: agncia EFE. Receptor: universal amb una especial sensibilitat pel problemes del Tercer Mn (lector dEl Peridico). Intenci: objectiva. Canal: escrit, es tracta duna notcia. Codi: lingstic, funci referencial. Registre: estndard. Tema: les ulleres ajustables.
c) Veus: Josh Silver i Mehmood Khan (citat textualment, entre cometes).
d) Gnere: notcia. Tipologia: text expositiu. Organitzaci de la informaci: estructura deductiva (del general al
particular)
e) Resposta semioberta.
Dades objectives: 30.000 parells dulleres distribudes a 15 pasos.
Claredat (explicaci del seu funcionament): Les ulleres porten dos tubs circulars plens de fluid, cada un dels
quals est connectat...
pgina 275
Text 2
a) Vol dir que el Maig del 68 ha mort, s a dir, les idees revolucionries que defensaven.
El Maig francs o Maig del 68, nom amb qu es coneixen els esdeveniments succets a Frana en la primavera de 1968.
Tot es va iniciar quan es van produir una srie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts
de Pars, seguides de confrontacions amb la universitat i la policia. L'intent de l'administraci de Charles de
Gaulle d'ofegar les vagues mitjanant una major crrega policial noms va contribuir a encendre els nims
dels estudiants, que van protagonitzar batalles campals contra la policia al Barri Llat i, posteriorment, una
77
vaga general d'estudiants i vagues diverses secundades per deu milions de treballadors en tot el territori
francs (dos teros dels treballadors francesos). Les protestes van arribar a un punt tal que De Gaulle va dissoldre l'Assemblea Nacional Francesa i es van celebrar eleccions parlamentries anticipades el 23 de juny
del 1968.
El govern es trobava, en aquest punt, a la vora del collapse, per la situaci revolucionria es va evaporar
tan rpid com havia sorgit. Els treballadors, desprs d'haver aconseguit importants millores salarials, van tornar al treball, a petici de la Confdration Gnrale du Travail, sindicat esquerr, i del Partit Comunista
Francs. Quan es van celebrar les eleccions, el partit gaullista va emergir ms fort que abans.
Molts dels manifestants van assumir causes d'esquerres, com el comunisme, el rebuig a la Guerra del Vietnam, l'anarquisme o el situacionisme. Molts van veure els fets com una oportunitat de canviar la vella societat en molts aspectes socials, com els mtodes educatius i la llibertat sexual. Una minoria de manifestants, com el grup Occident, donava suport a causes dextrema dreta.
b) El text reflecteix pessimisme. El fet s que lautora va nixer al 68, els seus pares eren joves i van lluitar per
un mn millor, el mateix que ara sest enfonsant i critica que els joves salienin en lloc de resistir-shi, tal
com es va fer durant el Maig del 68. Lesperit del Maig del 68 ha mort, proclama el ttol.
c) Resposta oberta.
pgina 277
6. Text 1
Temtica diversa:
Subjectivitat:
s de la connotaci
Voluntat literria:
Registre literari
Carcter conversacional:
Mtode de raonament:
Text 2
Temtica diversa:
La cuina
El nu
El dileg
Subjectivitat:
s de la connotaci adjectival
s de varietat valenciana
Voluntat literria:
Registre literari
Carcter conversacional:
Mtode de raonament:
78
De la paraula al text
pgina 279
1. Emissor i receptor presents / Espai i temps compartits, presncia de dctics / Procs individual i planificat / Recursos del discurs oral
2.
Dctics
Persones
Espai
Temps
avui
quan toqui
3. El dctic aqu significa, en aquest context, el barri Diagonal Mar, on hi ha el Frum; per per extensi, parla de
Barcelona (del seu model urbanitzatiu).
4. El grau de formalitat s alt, lautor sadrea als assistents amb vosts.
5. Nosaltres vol dir els catalans i -los, els arquitectes i responsables daquest model urbanitzatiu de Barcelona.
6. Les veus del discurs sn: el jo, el nosaltres i, a banda daquests, Mrius Torres (poeta com ell) amb la cita de
la lpida (intertext) i Salman Rushdie (hipotext).
7. El jo de lautor:
Sc aqu per defensar, per a mi s imprescindible, s lnica eina de qu disposo, , jo diria, fins i Tot, amaguem, aqu sota, la nostra hipocresia histrica, voldria dir-los que nosaltres som un pas que est acabant
el seu aire
8. El ttol s remtic.
9. Gnere textual: conferncia, perqu es tracta duna conferncia i est desenvolupada com a tal: es tracta dun
gnere oral per tractat formalment. / Tipologia textual: argumentativa, perqu ens ofereix un punt de vista i
ens aporta arguments que el reforcen.
10. Obertura: Jo sc un escriptor [...] poble. Expressa la seva intenci, vol deixar clara la seva postura / Desenvolupament: s cert [...] oblit. Exposici dels fets: el lloc on sn representa un model urbanitzatiu basat en
loblit del passat histric amb lexcusa del progrs / Tancament: En la inauguraci [...] denunciar-ho. Fa un advertiment a aquest tipus de desenvolupament urbanstic, ja que si no ho t en compte aviat no quedar res del
nostre passat.
11. Els acabo de dir: els receptors; els ho permetin: els promotors immobiliaris; els dic: els receptors.
12. hi amb antecedent: ...hi havia uns camps apartats que havien servit... La Repblica hi va afusellar...
hi verb pronominal: haver-hi
13.
Emfasitzar
hem
guanyat
Ironitzar
(Barcelona Parc Temtic)
(si mai toca)
hem
perdut
deliberat
dic
(elements que podem dissimular o dels que podem enorgullir-nos-en, segons calgui)
(sempre i quan els preus de
lespeculaci, i les lleis i la
connivncia municipal, els ho
permetin)
dos mesos abans de la celebraci del Congrs Eucarstic
de Barcelona
Aclarir
(a sota, o als costats integrades, com se sol dir avui, hi ha
algunes grans depuradores de les
aiges residuals de la ciutat, incineradores descombraries, i al
costat plantes de generaci
delectricitat)
que seiem amb horror, per sobretot amb una pena infinita
o, ms ben dit, els promotors
immobiliaris
en present, ja que el valor de la
paraula s que no pot ser fcilment esborrada
Citar
A tots els afusellats en aquest
indret i a totes les vctimes de la
guerra civil.
Que en els meus anys de joia recomenci / sense esborrar cap cicatriu de l'esperit. / O Pare de la
nit, del mar i del silenci / jo vull la
pau, per no vull l'oblit.
79
14. la propaganda [...] Temtic), a sota [...] delectricitat), (elements [...] segons calgui)
15. Lxic valoratiu:
cementiri dels nostres avantpassats: s part de la nostra histria, la propaganda ens diu que hem guanyat...
i s un espai que hem perdut: ens estan amagant la veritat, no de la BCN sin de la BPT (Barcelona Parc
Temtic): Barcelona sest convertint en un parc temtic, en un intent deliberat: est fet a propsit,
namaguem daltres que sn ms doloroses per a lecosistema de la memria: formen part de nosaltres i cal
tenir-ho present i no eliminar-ne els reductes, que comena a ofegar-se (i fins al final): no podem permetre que
ens prenguin/eliminin la nostra histria, el nostre passat.
Avaluaci
pgina 281
1. mbit ds: formal, Emissor: Mrius Serra, escriptor, Receptor: lector universal de lAvui, Relaci emissor-receptor: lemissor busca la complicitat del receptor, que entengui la situaci en qu es troba el seu fill Canal: diari Avui, Codi: escrit, Intenci: mostrar al lector com ns, de dura, la vida dun nen amb pluridiscapacitats i com
costa ladaptaci que els pares han de fer a aquesta nova situaci, Funci del llenguatge: conativa, Varietat lingstica: central.
2. Tema: la pluridiscapacitat. Lautor t un fill pluridiscapacitat. El ttol s remtic. La doble crisi invisible vol dir que
la gent que pateix aquestes discapacitats pateixen sovint crisis epilptiques, per tamb ens vol fer veure que
sn gent que passa desapercebuda per la societat i ells, tamb pateixen la crisi financera, perqu una malaltia
aix comporta moltes despeses.
3. Lestructura s inductiva, va del general al particular per arribar a la conclusi final.
1r pargraf
Tots tenim lmits, som discapacitats.
2n pargraf
El naixement dun fill ens canvia la vida, sobretot si s un plurisdiscapacitat. No hi estem preparats.
3r pargraf
Malgrat tot ens hi adaptem com podem. T un costat negatiu. Laccessibilitat, evidentment, per tamb en t
un de positiu: la joia que genera al seu voltant.
4t pargraf
La societat del segle XXI ja no amaga aquestes malalties i hi ha centres especials per a ells. Encara hi ha, per,
moles coses a fer per a millorar la vida daquestes persones.
4. Argumentaci de la tesi tots som discapacitats
Mai sn illimitades
Resposta oberta.
5. Lefecte mirall vol dir que el naixement de fill et provoca un canvi de perspectiva en el teu propi futur, ja que a
partir dara tamb lhas de tenir en compte a lhora de planificar-lo.
No estem preparats per a un fill amb discapacitats, ens pensem que el nostre fill ser sa i que aix no ens passar a nosaltres.
6. Lautor t un fill discapacitat i ens vol fer adonar de qu suposa aix (aspectes positius i negatius).
7. Les mirades cap a un infant discapacitat sn diverses: inconscients, beatfiques, atemorides, esgarrifades, implicades, reprovatries, amoroses...
La gent simagina que s ell, serveix per posar-se en la pell de laltre.
8. La conclusi ens porta a una millora de les condicions de vida daquestes persones. Si b lautor reconeix que
ja hi ha hagut certes millores, en cap cas sn suficients. Cal que la gent sigui ms respectuosa i que la llei de
dependncia es posi en marxa. Tot s, com sempre, una qesti de diners.
9. Gnere: article dopini. Tipologia textual: argumentativa.
10. Lautor, generalment, que sovint es converteix en la veu de tots i, en concret, al final del segon pargraf la gent
de linici del segle XXI; per tamb apareix la veu del seu fill: Bobath.
11. El text s subjectiu. Lautor t un fill discapacitat i sap perfectament quins problemes comporta una vida aix.
12. Participaci de lautor:
Tots som / A mi, tenir un fill aix... / mon fill ja anava...
80
1. Es reflecteix amb la utilitzaci dun ttol binari, dun ttol format per dos elements que estan units per una conjunci copulativa. Es tracta duna relaci catica.
2. Ttol: Temtic, perqu cont els elements als quals fa referncia larticle.
3. a)
4. Tipologia textual: assaig
5. Estructura: Vegeu cos de lexercici nmero 7.
6. Que ell ens ofereix una nova teoria del caos.
7. El pensament cientfic ens permet progressar Aquest pensament cientfic pretn conixer millor tot all que
ens afecta i el trobem expressat en la mecnica newtoniana, el model atmic de Bohr, la teoria de camps unificada que Einstein cercava... Es tracta de buscar parmetres amb els quals explicar la nostra existncia
Aquest pensament als anys setanta i vuitanta del segle passat va desencadenar una teoria del caos que postula que el desordre aparent que ho regeix tot est regulat per uns models matemtics simples Abasta camps
molt diversos com el caos determinista per tamb dinmiques socials com la guerra Els actuals esquemes
analtics de les cincies socials shauran de canviar Hauran de difondre les seves troballes per tal devitar les
guerres Cal apostar per aquesta teoria del caos i per tenir en compte la veu de tots els individus, perqu tots
tindran la possibilitat de ser membres actius en aquesta teoria.
8. teoria de camps: sintagmaci
epistemolgic: derivaci
mecnica: derivaci
teoria: mot primitiu
condicions inicials: sintagmaci
lleis de la complexitat:
caos: mot primitiu
axiolgic: derivaci
axioma: mot primitiu
teoria dels sistemes dinmics no lineals: sintagmaci
9. El pensament cientfic, que s el que ens permet progressar, ha arribat a lestabliment duna teoria del caos
que permet donar sentit a tot el que ens envolta i que caldr que sapliqui fins i tot en lmbit de les cincies
socials, si volem evitar les guerres. En tot aquest entramat lindividu s un sser important perqu ell tindr a
les mans la seva aplicaci o no.
10. Resposta oberta.
Activitats
pgina 293
1. a) La diferncia rau en el fet que la varietat s ladaptaci que cada parlant fa del sistema codificat de signes
lingstics, s a dir, de la llengua.
b) La varietat estndard s una varietat supradialectal, codificada i normativitzada que s coneguda per la majoria dels parlants. Facilita la intercomunicaci entre els parlants duna llengua en superar les diferncies dialectals.
c) Les varietats generacionals afecten els individus de generacions que conviuen en una poca determinada.
d) Variant diacrnica: Sorigina entre els parlants per efecte dels canvis socials deguts al pas del temps.
Varietat diastrtica: s la variant social que afecta cada collectiu.
Varietat diatpica: s la varietat de la llengua de cada individu segons el territori geogrfic don procedeix.
81
socials: les pressions socials dels estats sobre les llenges minoritries i les poltiques lingstiques.
pgina 294
3. a) V
c) V
e) F
g) V
i) V
k) V
m) F
b) V
d) V
f) F
h) V
j) F
l) V
n) F
e) Vegeu exercici 2.
f) Vegeu exercici 2.
j) El ribagor, el pallars i el tortos sn varietats dialectals del nord-occidental.
m) La poden utilitzar, tamb, els parlants per entendres si els seus dialectes sn massa diferents, per exemple. A ms, tamb sutilitza en daltres situacions formals, a part de les descrites.
n) Les variacions socials sn prpies de cada grup social.
4. Mallorqu. Resposta semioberta. Model:
Al cap dun parell de dies, la seva dona/muller li va dir:
Haurs danar amb lase al mol a veure si tenen la farina mlta, perqu el pa sacaba i sha de pastar.
Hi va anar i la farina ja feia dos dies que estava ensacada.
Prov de carregar-se el sac i gaireb no el pogu aixecar de terra.
No passa res va dir, el millor ser treuren un parell de grapats de farina.
Els va treure, i el vent, que bufava ben fort cap a Na Moixa, els hi prengu i els envi ben lluny.
Aquestes tenim? va dir. Molt b vent! Ests molt treballador!... No, i cap a So Na Moixa, que te lhas enduta... Doncs b, espera una mica, i te lendurs tota. Ja la deixars a la meva dona... Pensa-hi, per lamor de Du!
I lamo, xino-xano cap a So Na Moixa.
I la farina? li digu la seva dona quan el vei arribar amb el sac buit al coll.
Que no lha portada el vent? respongu ell.
5. Resposta oberta que hauria de recollir aquests arguments:
Lestndard s una varietat supradialectal que saprn a les escoles i susa en situacions formals.
El dialecte saprn per immersi en lambient don procedeix el parlant i no entra en competncia amb
lestndard.
pgina 301
XV.
b) Geogrfica (nord-occidental).
c) Estndard.
El nom: xiqueta.
El possessiu en u: meua.
83
1. Montaigne
Nom amb qu s conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne, moralista francs. Fill del gentilhome.
Estudi dret a la universitat de Tolosa. Conseller al tribunal de Perigs (1554), pass al parlament de Bordeus. A poc a poc, per, abandon les seves funcions parlamentries i comen a freqentar la vida de la
cort.
An a Pars per preparar l'edici de les obres del seu amic La Botie, i comen a escriure els Essais, alhora que llegia les obres de Plutarc i de Sneca, que el reconfortaven enmig de les torbacions i les guerres
de religi que assolaven Frana i que l'obligaren a interrompre el seu retir.
Aviat, torn a retirar-se i enllest la seva obra, que aparegu en primera edici el 1580.
Aquest mateix any, per guarir la seva afecci renal, inici un gran viatge per Frana, Alemanya, Sussa, ustria i Itlia, que dur fins el 1581 i que fou recollit en el llibre Journal de voyage en Italie (publicat el 1774).
Va ser elegit batlle de Bordeus, crrec que detingu durant quatre anys (1581-85), molt tensos per la difcil situaci poltica.
Declarada la pesta a Bordeus i acabant-se el seu mandat, de nou es retir i redact la segona edici dels
Essais, que aparegueren amb nombroses addicions i amb un tercer llibre el 1588.
A partir d'aleshores (llevat d'un viatge a Pars, en el decurs del qual fou atacat i empresonat romangu al
seu castell, on prepar una tercera edici dels Essais, que torn a augmentar fins a arribar a constituir una
autntica confessi, en tant que les innovacions responien a la seva vida i els seus gusts, costums i idees.
Fill de l'humanisme i creient sempre que el saber hum ha de permetre a cadasc de trobar un art de viure raonable que ajudi a esperar la mort, Montaigne manifesta en tot moment (al llarg de les tres edicions
dels Essais, representatives del desenvolupament del seu pensament i del seu art) una penetraci lluminosa i segura que revela, a ms d'una curiositat per totes les expressions de l'nim hum, una constant facultat de domini o de comprensi, de calma espiritual i d'independncia. Amb una cultura literria vastssima, se servia de les seves lectures i dels seus coneixements per a avivar les seves reflexions profundes,
expressades amb un estil desordenat i amb un llenguatge espontani que, b que ha estat molt recriminat,
dna al llibre un to d'agradable conversa i assenyala el cam als grans moralistes (Pascal) i als grans prosistes francesos.
2. Tema: la tristesa
Tipus de ttol: temtic
3. Gnere i tipologia: assaig, argumentatiu
4. Assaig, perqu reflexiona sobre un tema, que en aquest cas, s la tristesa.
5. Estructura argumentativa: inductiva, perqu va del particular al general en cada argumentaci; primer hi ha
lexemple i desprs lexplicaci del cas.
6. Tesi o introducci del tema: 1r pargraf
Argumentaci 1: 2n-4t pargraf - Conclusi: 5 pargraf
Argumentaci 2: 6 pargraf - Conclusi: 7 pargraf
Argumentaci 3: 7 pargraf: I s per aix [...] gaudi. - Conclusi: 7 pargrafTotes les passions [...] fins
al 8 pargraf.
Argumentaci 4: 9 pargraf
Conclusi (per a largumentaci 4 i genrica): 10 pargraf
7. Estructura: introducci del tema: argumentaci + conclusi, argumentaci + conclusi, argumentaci + conclusi, argumentaci + conclusi
8. Tipus darguments: exemplificaci
9. a) Cal evitar-la.
b) s una qualitat negativa.
c) Perjudicial, boja, covarda i baixa.
84
10. Aquests 4 fets els trobem explicats entre els pargrafs 2-4:
Fet 1: Psammtic no simmuta en adonar-se que la seva filla s feta presonera, ni en veure el seu fill mort, per
s en veure un dels seus criats captiu.
Fet 2: Un prncep va saber la mort del seu germ major i desprs la dun germ petit, per no es va immutar
davant daix sin davant la mort dun dels seus homes.
Reflexi daquests dos exemples: Per la veritat [...] expressar-los. Explicaci: Hi ha dolors que sn tan
forts que no es poden expressar de cap manera i, a vegades, el que es fa s anar-los covant fins que ja no es
pot ms i exploten.
Fet 3: Un vell pintor que no va poder pintar el dol del pare de la jova Ifignia innocent.
Reflexi: com si cap [...] dol. Explicaci: s impossible poder expressar certs dolors.
Fet 4: La mare de Nobe es va convertir en roca desprs dhaver perdut primerament set fills i desprs set filles.
Reflexi: tot expressant [...] facultats. Explicaci: Va acumular tant dolor que al final ja no en podia suportar
ms.
En la resta de fragments que no sn reflexions daquests tres pargrafs, s on sinclou lexplicaci de cada fet.
El que tenen en com s que es va aguantant la pena, el dolor, fins un moment que ja no es pot ms.
11. Digressi: Pargraf 2n Aix s podria [...] pacincia. Ho lliga amb el que estava explicant abans, aix: El mateix, dic jo, podrem pensar de la nostra histria [...]
Tamb es podria entendre com a digressi els pargrafs 2n i 3r, llavors lliga amb: Certament, [...]
12. Les passions autnticament importants sn aquelles que superen les nostres capacitats, les que commouen
tota lnima i li impedeixen la llibertat dacci.
13. Serien fallcies ad verecundiam, pretenen reforar el que ens est dient lautor i, a la vegada, sn exemples
del que ens est dient.
14. Conclusi: Hem dintentar que la tristesa pugui poc amb nosaltres, hem de ser ms forts nosaltres que ella.
15. Intertextualitat: A partir de les cites o de recuperar histries que daltres han escrit.
16. Registre: literari
17. neci: absurd
abillament: ornament
serventa: criada
pouar: buscar / treure del pou
romandre: quedar-se
plnyer-se: lamentar-se
captiu: presoner
colpejar: pegar
pesar: lament
colp: cop
amarat: abatut
exhaurir: acabar
aclaparat: afeblit
llbrega: dura
embalbir: incapacitar
esguard: rostre
lleu: feble
defallena: aflicci
fortut: inesperat
corprs: captivat
18. Varietat dialectal: valenci (veg. pg. 299 i 300 del llibre). Exemples: aprecie, estime, seua, pouar, major, pensaren, colp...
19. Endurir. Sentit figurat.
85
20. Resum: La tristesa sacostuma a rebutjar, per si lanalitzem veurem casos que ens poden semblar una mica
estranys i s que a vegades la tristesa noms sexpressa quan es pot expressar i, per tant, no sexpressa en
els casos ms extrems, en qu el dolor ultrapassa les nostres facultats.
Resposta oberta.
Activitats
pgina 312
1. Sn afirmacions incorrectes:
b) El rossellons rep influncies del francs.
c) Tots els dialectes tenen una base comuna que, en aquest cas, s el catal i hi ha interferncies entre ells.
f) El catal central t set vocals en posici tnica [a, e, , o, , i, u].
g) El xipella s un subdialecte del dialecte central.
2. a) La neutralitzaci de les a / e i o / u en posici tona.
b) No s possible, perqu hi ha diferents terminacions segons els subdialectes.
c) Loccidental.
3. Resposta oberta.
4. a) Reducci de o a u: milluns (millors); nu (no); enturn (entorn); tuta (tota)
Prdua de la vocal neutra final en les paraules esdrixoles: pacienci, cienci.
b) Resposta oberta. Per exemple, laparici de la paraula mossn amb accent obert.
5. a) Catal central, es pot copsar per les formes verbals que utilitza.
b) Rossellons, es pot copsar per les formes verbals que utilitza.
c) Catal central: salat, es pot copsar per la utilitzaci de larticle salat.
pgina 317
6. Sn incorrectes:
a) El balear i lalguers sn dialectes consecutius, ja que provenen de lpoca de les repoblacions.
c) Lalguers s un subdialecte del catal central.
7. a) rossellons o septentrional
d) septentrional de transici
b) balear
e) tarragon
f) balear
8. a) balear
b) rossellons
c) tarragon
e) alguers
g) salat
d) balear
f) central
h) balear
9. a) s balear, per larticle salat i la pronncia i del dgraf ll (veieta, senai, jonois).
b) s alguers, per la forma s (sc), per ls del verb ser com a auxiliar (s caigut), per ls de les formes plenes dels pronoms febles davant del verb (se queixava, me punxa), per larticle lo, pel possessiu sua (seva) i
pel lxic (molendo, cutxo, assai...).
10. Tots pertanyen al dialecte oriental:
a) septentrional de transici
f) rossellons o septentrional
b) barcelon
g) barcelon
c) rossellons o septentrional
h) central
d) tarragon
i) barcelon
e) barcelon
11. id: doncs; ro: dolent; picapedrer: paleta; moledo: ase; bajoca: mongeta; moix: ocell; miont: muntanya; padr:
avi; renou: soroll; lego: tot seguit; doblers: diners; tritxi: mullat
86
Avaluaci
pgina 319
1. io: text 3 (despalatalitzaci de la jota jo), hu: text 3 (o neutralitzada en u), f: text 3 (no pronunciaci de la r final), auliveres: text 3 (diftongaci en au de la o), saconsei: text 2 (despalatalitzaci), veis: text 2 (despalatalitzaci de la ll) trian: text 3 (sensibilitzaci de la t), fii: text 2 (despalatalitzaci de la ll), dal: text 3 (no pronunciaci de la t), cartxofera: text 3 (africaci en tx de la x), pe: text 5 (no pronunciaci de la r final), mereixim: text 1
(tancament de la e en i en la desinncia verbal), mates: text 4 (present de subjuntiu en e), seua: text 2 i 4 (possessiu en u i no en v), vere: text 5 (reducci del diftong eu en e)
2. a) el text 2 (balear): sa, s, es, ses, sos; b) el text 3, dialecte nord-occidental; c) el text 2 (balear): seua, meu,
aqueixa; el text 3 (nord-occidental): natros; el text 4 (valenci): meua, meues.
3. a) rossellons: jo pensi, balear: jo pens, nord-occidental: jo penso (pronunciat o), valenci: jo pense,
alguers: jo pens
b) rossellons: nosaltres pensem, vosaltres penseu; balear: nosaltres pensam, vosaltres pensau; nord-occidental: nosaltres pensem, vosaltres penseu; valenci: nosaltres pensem, penseu; alguers: nosaltres pensem, vosaltres pensau.
c) rossellons: llegeixi, balear: llig, nord-occidental: llegixo, valenci: llegisc, alguers: llegix
d) rossellons: canti, balear: canti, nord-occidental: cante, valenci: cante
e) Dins del catal nord-occidental, els imperfets de segona i tercera conjugaci es fan amb la terminaci eva
i iva, respectivament, en el cas del ribagor.
4. Rossellons (text 1): vos = us, nos = ens; balear (text 2): formes plenes davant del verb; nord-occidental (text
3): plantls = plantar-los; valenci (text 4): combinacions dels pronoms febles de tercera persona en funci de
CI + CD: lil; alguers (text 5): formes plenes davant del verb. El text 4 s el que presenta les formes que se
separen de lestndard.
5. El dialecte rossellons utilitza el pas de manera freqent (text 1).
6. Resposta semioberta. a) mes = per, b) de baticor = palpitacions; baubeig = barboteig; pareix = sembla, c) brcul = brquil; pans = blat de moro, d) regno = regne; gionosa = preuada, e) xiquet = noi
7. i 8. Text 1
Catal oriental; subdialecte rossellons o septentrional.
Trets morfosintctics:
Tancament de la vocal e en i en les terminacions verbals: coneixim, planyiu.
s de la preposici mes en lloc de per: mes sempre torneu a elegir els mateixos.
Substituci de la partcula negativa no per pas: els podem pas vendre.
s del verb sser en lloc destar: seu pas contents.
El lxic daquest fragment s estndard.
87
Text 2
Catal oriental; subdialecte baleric.
Trets morfosintctics:
s de la forma com en lloc de ladverbi quan: Com la Reina veia obr sa carta.
s de larticle salat: Com la Reina veia obr sa carta; ses coses; sos senyors.
Canvi de v per u en el possessiu seua per seva: sa seua nora.
Ioditzaci: veia per vella; fii per fill; aconsei per aconsell.
Obertura de la i de les terminacions verbals de la 3a persona del singular del present de subjuntiu: faa per
faci; crega per cregui; haja per hagi.
Terminacions de la 1a persona del plural del present dindicatiu de la 1a conjugaci en -am: trobam.
Trets lxics:
pareix (sembla); ver (veritat); romp (comen); baticor (desmai); dissort (mala sort); cobr (recuper els
sentits)
Text 3
Catal occidental: nord-occidental.
Trets morfosintctics:
Formes pronominals: natros per nosaltres; mos per ens; ne per en.
Plural en -ns: jvens.
Formes verbals: feem per fiem; caa per queia.
Formes adverbials: allavons per llavors; tam per tamb.
Formes preposicionals: en per amb.
Article determinat lo: lo granet.
Trets lxics:
antes (castellanisme per abans); pans (blat de moro); brcul (brquil); faena (feina); fato (conjunt de coses
que es carreguen); fumvem (ens envoltvem de pols com si es quedessin afumats)
Trets fontics:
Diftongaci de la [aw]: auliveres.
Africaci de la [t]: cartxoferes, trintx.
Text 4
Catal occidental: valenci.
Trets morfosintctics:
s del demostratiu aqueix/es.
Combinaci pronominal de la 3a persona del singular li + el lil.
Possessiu en u: seu, seua.
Trets lxics:
xic (noi); s habitual de diminutius (xiquet, grosset, roget).
Text 5
Catal oriental: alguers.
Trets morfosintctics:
s del verb ser amb significat destar: que bella que ss; tu ss a la vora.
Trets lxics:
en fatxa (en front de; de cara a); gioniosa (ms preuada); vanto (all de qu es pot presumir); gonella (arcaisme: pea de vestit que duien homes i dones, composta de cos i falda ms o menys llarga); destino (castellanisme per dest); regno (castellanisme per regne)
88