Protocolo TEA

PLA DATENCI INTEGRAL
A LES PERSONES AMB

TRASTORN DE LESPECTRE
AUTISTA
(TEA)
34B
35B
36B
37B
PLA DATENCI INTEGRAL A LES PERSONES AMB TRASTORN DE LESPECTRE AUTISTA (TEA)
Com esmentar aquesta publicaci:

Pla director de salut mental i addiccions. Pla datenci integral a les persones amb
trastorn de lespectre autista (TEA). Barcelona: Direcci General de Regulaci,
Planificaci i Recursos Sanitaris, Generalitat de Catalunya; 2012.
2012 Generalitat de Catalunya

Departament de Salut
Trav. de les Corts, 131-159
Edifici Ave Maria
08028 Barcelona
www.gencat.cat/salut
http://canalsalut.gencat.cat
Edici: Direcci General de Regulaci, Planificaci i Recursos Sanitaris. Departament de Salut.
Assessorament i correcci lingstica: Secci de Planificaci Lingstica del Departament de Salut.
Primera edici: Barcelona, setembre de 2012.
Revisi: Barcelona, juliol 2013
Dipsit legal: B. 18119-2012
ISBN: en trmit.
U
2 de 115
NDEX
Presentaci
Comissi Assessora del TEA
Introducci
10
El TEA. Descripci clnica i epidemiolgica
11
Diferncies de gnere
14
Caracterstiques del pacient adult
15
Pla datenci integral

1. Procs de detecci
Senyals dalarma
mbits de detecci
Procs de detecci
19
19
23
24
2. Procs diagnstic
Primera fase davaluaci
Segona fase davaluaci
3. Procs dintervenci i tractament
Elements bsics de la intervenci
Requisits del procs dintervenci
Serveis que ha dincloure el Pla datenci integral en els TEA
4. Unitats funcionals
27
27
28
5. Sntesi del procs general datenci al TEA

6. Indicadors
44
47
7. Avaluaci de resultats
8. Recomanacions
48
49
33
34
35
36
42
ANNEXOS
Annex 1. Eines de detecci i diagnstic
Escala Haizea-Llevant
Llistat de la British Columbia Ministry
Llista per a la detecci de lautisme en nens petits modificada (MCHAT)
Test dels TEA i de lSA (CAST)
Qestionari de comunicaci social (SCQ)
Entrevista per al diagnstic de lautisme revisada (ADI-R)
Escala dobservaci per al diagnstic de lautisme - Genrica (ADOSG)
Escala observacional per a nens i adults autistes (CARS)
Escala de maduresa social (Vineland-II)
Escala de McCarthy daptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA)
53
53
54
55
55
56
56
57
58
59
59
3 de 115
Escala dintelligncia per a preescolar i primria (WPPSI)

Escales de Bayley de desenvolupament infantil (BSID)
Escala dambient familiar (FES)
ndex destrs parental (PSI)
60
60
60
61
Annex 2. Criteris diagnstics

Criteris del DSM-IV-TR
Criteris de la CIM 10
62
62
65
Annex 3. Atenci a lescola
68
Annex 4. Acolliment familiar
72
Annex 5. Proposta de formaci
74
76
Annex 6. Dispositius i recursos participants en el Pla datenci integral a les

persones amb TEA
Centre datenci primria de salut (CAP), Servei de pediatria
Centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ)
Servei de salut mental per a persones amb discapacitat intellectual
(SESM-DI)
Servei de Neuropediatria hospitalria
Serveis especialitzats en diagnstic i assessorament en TEA
Centre de desenvolupament infantil i atenci preco (CDIAP)
Centres de terpia ocupacional especialitzats en TEA
Residncies teraputiques especialitzades en TEA
Serveis de respir especialitzats en TEA
Equip dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP)
Centre deducaci especial (CEE)
Centre deducaci especial(CEE) especialitzats en TEA
Annex 7. Article: Detecci Preco, diagnstic i tractament del trastrons de
lespectre autista. (Guillamon, Espallargues i Garcia Ibaez 2011)
76
76
78
81
82
83
85
86
87
88
90
92
95
Bibliografia
104
Abreviacions
113
4 de 115
PRESENTACI
Latenci dels trastorns mentals greus en la infncia i ladolescncia s una de les prioritats
del Pla director de salut mental i addiccions del Departament de Salut. Lautisme i el conjunt
de trastorns denominats com despectre autista (TEA) sn alguns dels trastorns mentals
ms greus que afecten des de la petita infncia i durant tota la vida i tenen com a principals
caracterstiques les dificultats en tres rees: la comunicaci, la socialitzaci i la conducta.
Dacord amb la literatura internacional, la prevalena dels TEA ha augmentat en els darrers
anys. Les causes daquest increment poden atribuir-se a diferents factors: possiblement sen
fa una millor detecci, tant per part dels professionals sanitaris com de les mateixes famlies;
al mateix temps, sha produt un aven important en les tcniques de diagnstic i, tamb, les
actualitzacions de les classificacions diagnstiques internacionals han ampliat lespectre dels
trastorns que es relacionen amb lautisme. Tampoc es pot descartar que hagi a ms de les
causes anomenades un increment real de TEA.
Al maig del 2008, la Comissi Permanent del Pla director de salut mental i addiccions va
acordar realitzar una revisi i actualitzaci sobre latenci a l'autisme, i es va considerar
adient la creaci dun grup de treball amb aquest encrrec. Parallelament, el Parlament de
Catalunya, va emetre la Resoluci 280/VIII mitjanant la qual sinsta el Govern de la
Generalitat a elaborar un protocol per millorar la detecci preco de l'autisme, el tractament
especialitzat, el model organitzatiu assistencial, el sistema de derivaci i el treball amb les
escoles.
Dacord amb aquesta Resoluci, i ats que labordatge de lautisme i altres trastorns
relacionats (TGD/TEA) requereix necessriament una atenci integral que comporta la
intervenci de diferents equips, sanitaris, educatius i socials, es va optar per constituir un
grup de treball multidisciplinari de carcter intersectorial. Per tant, des del Departament de
Salut es va demanar la collaboraci dels departaments dEnsenyament i de Benestar Social
i Famlia per tal que designessin les persones representants dels seus departaments per
formar part del grup de treball, tot insistint especialment en professionals assistencials dels
equips dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP) i de la xarxa de centres de
desenvolupament infantil i atenci preco (CDIAP).
Lobjectiu daquest grup dexperts ha estat consensuar un Pla integral datenci als
trastorns despectre autista. En la composici del grup de treball sha tingut una cura
especial perqu estiguessin representades les diferents tendncies i ideologies conceptuals
per integrar la visi de la neuropediatria, de la psiquiatria, de la psicologia clnica infantil i de
la psicopedagogia. Per aix sha convidat a participar-hi les societats cientfiques i les
associacions de professionals ms representatives dels diferents sectors.
Parallelament, l'Agncia d'Informaci, Avaluaci i Qualitat en Salut (AIAQS) ha dut a terme
una revisi exhaustiva de levidncia cientfica internacional existent fins al moment per al
diagnstic i tractament dels TEA, que sha concretat en un document annex de suport al Pla
integral datenci a lautisme .
5 de 115
Com a resultat del treball realitzat, Catalunya disposa avui daquest Pla integral, consensuat
entre professionals de diferents xarxes datenci social, educativa i sanitria, de diferents
especialitats i disciplines i de diferents orientacions teriques. Aquest Pla ens ha de
permetre avanar i millorar en el diagnstic i la detecci preco daquests problemes i en
latenci integral a les persones que els pateixen i a les seves famlies, tot optimitzant el
serveis i recursos disponibles i garantint la continutat assistencial en el procs datenci.
El repte que es presenta ara s la implantaci daquest Pla, que sha de fer mitjanant un
treball conjunt entre les administracions implicades, els professionals, les persones
afectades i les seves famlies.
Boi Ruiz i Garcia
Irene Rigau i Oliver
Neus Munt i Fernndez
Conseller de Salut
Consellera dEnsenyament Consellera de Benestar Social i Famlia
6 de 115
Comissi Assessora del TEA

Jos Garca Ibez
Coordinador. Psiquiatre
Pla director de salut mental i addiccions
Grup Pere Mata
Josep Artigas
Neuropediatre. Psicleg
Unitat Neuropediatria, Corporaci Sanitria
Parc Taul
Noem Balmaa
Psicloga
Unitat TEA. Salut Mental Infanto-juvenil
Hospital Universitari Mtua de Terrassa
Rosa Calvo
Psiquiatra
Servei Psiquiatria i Psicologia infantil i juvenil
Hospital Clnic de Barcelona
Margarida Carulla
Servei dEducaci Inclusiva i de Coordinaci
de Programes Transversals
Departament dEnsenyament
Ester Castejn
Servei dEducaci Inclusiva i de Coordinaci
de Programes Transversals
Gloria Cerdn
Psicloga Clnica
Servei de Psiquiatria i Psicologia infantil i
juvenil, Hospital Sant Joan de Du
Merc Cleries
Institut Catal dAssistncia i Serveis Socials
(ICASS)
Departament de Benestar Social i Famlia
Francesc Cuxart
Psicleg clnic de la Fundaci CongostAutisme, La Garriga. Centre Especialitzat de
Rehabilitaci de Persones amb Autisme de
Catalunya (CERAC)
Professor Psicologia Clnica, Universitat
Autnoma de Barcelona
Lefa S. Eddy
Pediatra
Professora de pediatria
Escola d'Infermeria Gimbernat
Anna Forns
Neuropediatra
Direcci Assistencial
Associaci de la Parlisi Cerebral
(ASPACE)
Amaia Hervs
Psiquiatra
Cap d'Unitat de Salut Mental Infanto-juvenil
Carme Hortal
Psicloga
Equip dAtenci Psicopedaggica. Girona.
Servei Educatiu Especfic per alumnes amb
trastorns generalitzats del
desenvolupament i trastorns de conducta
(SEETDIC)
Teresa Huguet
Servei de Coordinaci de Serveis Educatius
7 de 115
Carla Jan
Psicloga
Esther Jord
Psicloga
Coordinadora tcnica, Pla director de salut
mental i addiccions
Xavier La Lueta
Cap del Servei de Programaci dAtenci a
les Persones
Marta Maristany
Psicloga clnica
Coordinadora de la Unitat Especialitzada en
Trastorns del Desenvolupament (UETD),
Hospital Sant Joan de Du
Montse Pamias
Psiquiatra
Cap drea del Centre Salut Mental Infantil i
Juvenil
Corporaci sanitria Taul
Josep M. Pans
Psicleg clnic
President de lAssociaci Catalana dAtenci
Preco
Centre de Desenvolupament Infantil i Atenci
Preco Sant Boi
Marta Salgado
Psicloga clnica
Unitat TEA
Salut Mental Infanto-juvenil
Anna Sans
Neuropediatra
Hospital Sant Joan de Du
Jordi Sasot
Psiquiatre
Ex-president de la Societat Catalana de
Psiquiatria infantojuvenil.
Remei Tarrag
Psiquiatra
Centre Salut Mental Infantil i juvenil de Sant
Andreu
Fundaci Eullia Torres de Be
Montserrat Vilella
Psicloga clnica
Directora del Centre Marinada.
Grup Pere Mata
Llcia Viloca
Psiquiatra
Ex presidenta del Centre Teraputic Educatiu
Carrilet
Rafael Villanueva
Psicleg clnic
Coordinador clnic del Centre de
Desenvolupament Infantil i Atenci Preco de
Granollers i de Caldes
8 de 115
Revisi del document

Carme Alts Riera
Cap del Servei datenci a la Diversitat i
Inclusi
Ma Angels Betriu Cabecern

Coordinadora de lmbit dAtenci Preco.
Cristina Molina Parrilla

Directora
Departament de Salut
Cristina Pellis Pascual

Subdirectora dOrdenaci i Atenci a la
Diversitat.
Josep Ramos Montes

Vicepresident
Consell Assessor de Salut Mental i
Addiccions
Parc sanitari Sant Joan de Du
Transcripci i format
Gemma Salmeron Font
Secretaria tcnica
9 de 115
INTRODUCCI
A Catalunya, latenci clnica especialitzada als infants i adolescents amb trastorns de
lespectre autista (TEA) (Wing i Gould, 1979) es fa als serveis de Neuropediatria dels
hospitals generals, els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) i els centres de
detecci i atenci preco (CDIAP); latenci educativa es fa als centres docents amb plans
individualitzats que comporten adaptacions curriculars i suports especfics; i un vessant
social, per facilitar laccs a ajuts i altres recursos.
Lampli desenvolupament dels CDIAP, aix com el Pla datenci a les persones amb
trastorns mentals greus en la poblaci infantil i juvenil (Generalitat de Catalunya, 2003)
formulat amb la participaci i el consens dels departaments de Benestar Social i Famlia,
Ensenyament i Salut de la Generalitat de Catalunya, han aconseguit una millora important
en la detecci i el tractament del TEA. Tot i aix, tenint en compte els avantatges que la
millora del procs global datenci pot comportar, el Pla director de salut mental i addiccions
ha creat un grup dexperts (Grup Assessor del TEA, CA) per tal dactualitzar i avanar en la
integraci de lassistncia a aquest trastorn.
Dacord amb aix, lobjectiu daquest document s definir un Pla datenci integral (PAI) a les
persones amb TEA a Catalunya, de manera que sestableixi un circuit efica de detecci,
valoraci, derivaci i intervenci amb els recursos comunitaris actuals. Leficcia daquest
Pla rau en la creaci dun marc com dactuaci que faciliti la cohesi entre els diversos
departaments i el desenvolupament destratgies comunes, basades en la formaci
integrada i la transmissi del coneixement entre els diversos dispositius i professionals que
interactuen en latenci a les persones amb TEA i les seves famlies.
Per crear aquest document sha tingut en compte, no noms el marc contextual en qu ens
trobem a Catalunya i lexperincia acumulada, sin tamb el desenvolupament de guies de
prestigi i nombroses publicacions, ats que no es tracta de crear una cosa nova sin
dadaptar al nostre context all que funciona en altres llocs segons levidncia emprica. Per
encrrec del Pla director de salut mental i addiccions, el 2010 lAgncia dInformaci,
Avaluaci i Qualitat en Salut (AIAQS) ha fet un estudi dactualitzaci sobre el coneixement
cientfic disponible en la detecci, el diagnstic i el tractament del TEA, que ha servit per
obtenir evidncies que reforcen els plantejaments que fa el grup de treball, i que estar
disponible juntament amb la publicaci daquest document.
10 de 115
EL TEA. DESCRIPCI CLNICA I EPIDEMIOLGICA.

Sota la perspectiva daquest document sentn el TEA des del vessant dimensional o
fenomenolgic, que inclou els diagnstics clnics segents:
Lautisme, recollit en els manuals classificatoris com a sndrome de Kanner, aix com
altres formes dautisme infantil.
El trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat (TGD-NOS), incls
lautisme atpic.
El trastorn desintegratiu infantil, tamb anomenat sndrome de Heller.
Sndrome dAsperger (SA).
Sndrome de Rett.
El TEA es caracteritza per un desenvolupament marcadament anormal o deficient de la
interacci (relacions socials recproques anormals) i de la comunicaci social, aix com la
presncia dun repertori extremament restringit dactivitats i interessos (on sinclouen les
estereotpies). Aquestes manifestacions poden variar molt en funci del grau de
desenvolupament i de ledat cronolgica, per sempre estan presents en el diagnstic
dautisme.
El TEA pot estar associat a qualsevol nivell de capacitat intellectual i daprenentatge.
Oscilla entre problemes molt subtils de comprensi o de limitaci de la funci social i
discapacitats molt greus. En alguns dels casos es fa un diagnstic associat de discapacitat
intellectual, que pot ser des de moderada fins a profunda. A vegades les persones
afectades poden tenir habilitats especials. Tamb poden mostrar alteracions del
comportament, alteracions emocionals, irregularitats de la ingesta alimentria, alteracions de
la son i conductes autolesives.
Els perfils dels smptomes secundaris o associats sn molt heterogenis, amb diferncies
interindividuals molt importants. Per aquesta ra, els professionals responsables dels
processos diagnstics han de ser capaos didentificar els smptomes nuclears del trastorn,
que sn els que determinen i permeten fer un diagnstic diferencial precs, aix com les
seves comorbiditats.
Atesa la complexitat destablir el diagnstic daquest trastorn, es recomana seguir les
indicacions del CIM-10 o el DSM-IV-TR, aix com tenir present la codificaci CIM-9, ats que
aquest encara s el sistema oficial de declaraci en el CMBD. Tamb s til la Classificaci
diagnstica: 0-3, que permet detectar trastorns en edats molt precoces, com s el cas del
trastorn multi sistmic del desenvolupament. En aquest darrer supsit sha de considerar tan
sols com un diagnstic de sospita de TEA, nicament vlid en infants menors de dos anys,
donat que els criteris del DSM-IV no contemplen uns criteris aplicables en la seva totalitat a
infants per sota de dos-tres anys.
11 de 115
Actualment no podem deixar de citar les propostes exposades als esborranys de la nova
versi del DSM (DSM-5) que comporten la substituci del terme TGD (trastorns generalitzats
del desenvolupament) pel de TEA (trastorn de lespectre autista) i la supressi de totes les
subcategories citades anteriorment.
En referncia a la naturalesa del TEA, hi ha diverses hiptesis com lexistncia de causes
gentiques, alteracions de la connectivitat cerebral, del sistema immunitari i probablement
daltres sistemes (Steyaert i de la Marche, 2008), com tamb dun dficit de la
intersubjectivitat primria (Muratori, 2007). Altres autors tamb destaquen una alteraci de
latenci primria compartida en els primers mesos de vida (Dawson et al., 2007). Altres
hiptesis etiolgiques, com la de la implicaci de la vacuna triple vrica en lautisme, han
quedat descartades per lexistncia devidncies que indiquen clarament el contrari (Artigas,
2010).
Pel que fa a la prevalena, hi ha una gran variabilitat segons la literatura internacional. En
els darrers anys, els estudis successius donen xifres cada cop ms elevades de TEA.
Steyaert i de la Marche (2008) recullen una srie evolutiva en qu assenyalen que, en els
primers estudis, les xifres eren dentre 4 i 5 per 10.000 (Yearging-Allsopp et al., 2003),
desprs van passar a 34 per 10.000 (Yearging-Allsopp et al., 2003), a 60 per 10.000
(Chakrabarti i Fombonne, 2005) i finalment a 1 per 100 en rees urbanes (Baird et al., 2006).
En un estudi de cohorts de nens de 8 anys a sis estats dels EUA, les xifres aportades
oscillaven entre 3,3 i 10,6 per 1.000 (Autism and Developmental Disabilities Monitoring
Network Surveillance Year 2002). Un estudi anterior va donar la xifra de 6,7 per 1.000
(Autism and Developmental Disabilities Monitoring Network Surveillance Year 2000).
Actualment, les xifres aportades en un dels documents preparatoris de la Guia de lAutisme
del NICE de juliol de 2010 oscillen entre 60 i ms de 100 per 10.000 en el TEA i entre 20 i
40 per 10.000 en lautisme.
Aquest increment important de la prevalena observada en els darrers anys pot ser
conseqncia dun ventall ms ampli de lespectre diagnstic, per tamb pot haver un
augment real de casos a causa de possibles factors etiolgics desconeguts. Alguns autors
(Larbn 2010) consideren que actualment sestudia la influncia dels factors de risc
ambiental, de carcter txic, alimentari o infeccis, per que s escassa la recerca sobre
possibles influncies de factors de risc ambientals dorigen relacional o de la interacci, que
tenen a veure amb aspectes socioculturals i psicosocials.
Cada vegada s ms acceptada la visi compartida sobre el tractament que han de seguir
les persones amb autisme, que ha dincloure elements provinents tant del coneixement
cientfic com de lexperincia professional, levidncia i la percia clnica, igual que en altres
malalties (Gudiol, 2006). Els estudis recents sobre levidncia de les intervencions per a les
persones amb autisme conclouen que sn limitats els programes dintervenci que
compleixen els criteris metodolgics necessaris, com ara els que sapliquen en el camp de la
medicina.
12 de 115
Daltra banda, els estudis de millora se centren en objectius a curt termini. Per aquesta ra,
s difcil extrapolar els resultats a llarg termini i es desconeix fins a quin punt les
intervencions milloren la qualitat de vida de les persones afectades. Tenint en compte
aquestes i altres limitacions, lAmerican Psychological Association proposa una prctica
psicolgica que es fonamenti tant en la recerca com en el judici clnic de professionals
dexperincia reconeguda, en un marc comprensiu del TEA i ajustada a les caracterstiques
individuals de cada cas. La necessitat devidncies cientfiques suficients de la majoria de
programes dintervenci shauria de compensar amb una avaluaci rigorosa dels resultats
dels tractaments, per tal de determinar-ne empricament el grau de validesa.
Utilitzaci de serveis de salut mental
La prevalena atesa pels centres de salut mental (CSM) de Catalunya ha estat del 3% lany
2010. En el cas dels menors de 18 anys, els CSMIJ han ats un 3,9% dinfants i
adolescents.
En el cas concret del TEA, shan ats uns 4.000 casos, que suposen un taxa de 26,5 per
10.000 habitants. En el cas concret de lautisme infantil, shan ats 671 casos a la xarxa
especialitzada datenci a la salut mental, que equivalen a 4,4 per 10.000 habitants.
Figura 1. Utilitzaci de serveis de salut mental (CSMIJ). Casos atesos en CSMIJ.
Evoluci 2003-2011 de latenci a lautisme i TEA en la poblaci infantil i juvenil
Font: Registre del conjunt mnim bsic de dades. Servei Catal de la Salut.
13 de 115
Cal destacar la tendncia a lincrement que es mostra de manera notable des de lany 2005.
Sens dubte, aix es deu al Programa especfic datenci als trastorns mentals greus que es
va comenar a desplegar lany 2004 i que actualment est implantat en el 70% dels CSMIJ
de Catalunya.
DIFERNCIES DE GNERE
Cada cop hi ha ms inters per lanlisi i la descripci de les diferncies de gnere en el
TEA. De la mateixa manera que a la poblaci general, sobserven diferncies de gnere en
relaci amb la salut. En el cas del TEA shan arribat a observar tamb alguns aspectes
distintius, tot i que no sn determinants. En relaci amb la prevalena, sha observat que
noms un de cada quatre casos dAutisme (TA) es produeix en nenes (1:4) (Fombonne,
1999; Honda et al, 2005). Pel que fa a la Sndrome dAsperger (SA), lafectaci de les nenes
s dun cas entre vuit (1:8) (Ehlers i Gillberg, 1993) tot i que alguns autors destaquen que
en les nenes hi ha ms dificultats diagnstiques.
Pel que fa al rendiment cognitiu, els autors coincideixen que les nenes amb TEA solen
presentar ms dificultats intellectuals que els nens (Lord et al., 1982; Volkmar, 1993). Quant
a lmbit social, sembla que les nenes amb TEA solen ser ms sociables (somriure social,
iniciaci dels jocs socials i tipus dinteressos) tot i que ho poden ser duna manera
inadequada. En la poblaci en general, les nenes acostumen a ser ms sociables que els
nens, i sembla que aix tamb sobserva en la poblaci amb TEA.
Jennifer Copley (2008) considera que una de les raons per les quals les nenes amb TA sn
ms difcils de diagnosticar s el fet que poden adoptar ms estratgies socials per amagar
el seu dficit social i de comportament. Les nenes amb Sndrome dAsperger (SA) sn ms
eficaces a lhora dutilitzar els seus recursos intellectuals per aprendre expressions verbals i
no verbals i desenvolupar habilitats socials. En realitat el seu comportament social es basa
en la imitaci dels gestos i les expressions que observen en el grup, on aparenten estar
integrades. Aix fa que, sovint, les dificultats passin desapercebudes excepte que shi
mantingui un contacte social interactiu prolongat. A ms, en situacions de conflicte social, no
solen respondre de manera agressiva, a diferncia dels nens.
En un estudi amb lADI-R (McLennan et al., 1993), es va observar que els nens presentaven
ms conductes alterades en el joc social, en la comunicaci i la interacci social abans dels
5 anys. Les nenes, tot i que eren ms prosocials, mostraven ms alteracions en la relaci
social (amistats), ja que les seves relacions solen ser inadequades. Poserud et al. (2006)
van observar que els nens presentaven ms trets autistes que les nenes, basant-se en
lASSQ en edats entre els 7 i els 9 anys.
No obstant aix, les dades sobre lafectaci social entre gneres sn contradictries.
Hottmann et al. (2007) van trobar ms problemes de relaci, pensament i atenci en les
dones amb SA. Es pot afirmar que cal continuar estudiant.
14 de 115
Pel que fa a lrea dinteressos, sha observat que les nenes amb TEA solen mostrar
interessos socialment ms acceptables que els nens (Soppitt, 2006), per en general
inadequats. Aquesta inadequaci, a totes les edats, est relacionada amb la intensitat, ls
circumscrit i repetitiu del seu inters. Recreen i imiten una situaci, en comptes dinventar i
crear un joc simblic variat.
Pel que fa a la motricitat, tamb hi ha controvrsia sobre els resultats. Carter et al. (2007)
defensen que els nens presenten millors habilitats motores que les nenes, mentre que altres
autors consideren que aquestes diferncies sn les esperades en la poblaci general. En
canvi, assenyalen que les diferncies depenen de la variable diagnstica. Les persones amb
SA solen presentar ms dificultats de coordinaci motora que les persones amb trastorn
autista (Gillberg, 1989). Amb tot, les evidncies pel que fa a lafectaci motora i el gnere en
el TEA encara sn poc clares.
Malgrat les contradiccions trobades a la literatura, linters per continuar estudiant les
diferncies i similituds de gnere de les persones amb TEA est justificat perqu poden
influir en les rees dintervenci, de manera que en els objectius de treball amb dones amb
TEA shaurien doferir ms recursos dirigits a la inadequaci social i a potenciar aspectes
cognitius.
CARACTERSTIQUES DEL PACIENT ADULT

Les persones amb TEA tenen afectat el funcionament adaptatiu en major o menor grau i,
com a conseqncia daix, manifesten discapacitats importants que perduren durant tota la
vida i poden cursar en dependncia. s necessari preveure la continutat dels tractaments
en el moment de fer els 18 anys, ja que la poblaci adulta necessita programes dintervenci
pluridisciplinars i individualitzats que potencin les seves capacitats i en compensin els
dficits i trastorns. Tot aix, amb lobjectiu final daconseguir la mxima qualitat de vida
possible, tant per a les persones afectades com per a les famlies.
A Catalunya, els sistemes de salut, els serveis socials i deducaci sn els responsables
daplicar els programes assistencials i teraputics per a les persones adultes amb TEA.
Aquest treball interdepartamental s essencial per adequar latenci a les persones amb
discapacitat i/o dependncia derivada duna malaltia, tot potenciant lactuaci compartida
dels professionals socials, de leducaci i de la salut.
Serveis socials
U
Per accedir als diversos serveis i prestacions socials, els serveis de valoraci i orientaci
han destablir el grau i el tipus de discapacitat de la persona i, en conseqncia, els suports
individuals necessaris, des duna perspectiva dinmica i durant tota la vida. En el cas que
levoluci del trastorn comporti alguna dependncia cal fer una valoraci del grau de
dependncia per poder accedir a les prestacions i els serveis reconeguts per la llei.
15 de 115
Cal tenir present que, en aquests moments, la cartera de serveis socials no inclou
especficament serveis per a persones afectades per TEA. No obstant aix, la realitat s que
hi ha diversos serveis datenci dirna i acolliment residencial per a persones amb
discapacitat intellectual que atenen especficament persones diagnosticades amb TEA, i
que tenen en consideraci la necessitat de desenvolupar i promoure un ventall de serveis
especfics que sadaptin a les diverses necessitats daquest collectiu. En qualsevol cas, per
complir aquestes necessitats calen els serveis segents:
Serveis especialitzats datenci dirna i acolliment residencial
En primer lloc caldria distingir les persones amb TEA que viuen al seu domicili,
cuidades per la famlia i que sn usuries de serveis datenci a domicili o que
tamb utilitzen serveis datenci dirna com els centres de dia datenci
especialitzada (CAE) o els serveis de terpia ocupacional. Daltra banda trobem
persones adultes amb TEA que en funci dels suports de qu disposen viuen en
centres dacolliment residencial que poden compatibilitzar amb serveis datenci
dirna. Alguns centres estan especialitzats en latenci a persones amb TEA i altres
ofereixen una atenci conjunta a altres persones amb discapacitat intellectual.
Lleure
Hi ha diverses entitats que ofereixen serveis de suport social datenci a persones
amb TEA amb una programaci dactivitats de lleure i respir per a les famlies.
Aquestes activitats han de tenir en compte les necessitats en funci dels diferents
suports de qu disposen aquestes persones i prioritzar la inclusi comunitria.
Salut
U
Per tenir cura de la salut fsica de les persones amb TEA cal que els professionals sanitaris,
tant de latenci primria com de qualsevol especialitat, estiguin sensibilitzats i rebin una
formaci adient, ats que els pacients poden presentar dificultats a causa de labsncia de
llenguatge, la manca de collaboraci en les exploracions i les reaccions inesperades. La
relaci dels professionals que vetllen per la continutat del procs datenci al TEA amb els
professionals daltres especialitats que hi poden intervenir de manera puntual s
imprescindible. Assessorar i oferir informaci prvia sobre les caracterstiques de la persona
amb TEA facilitar lequitat en el tractament de les afeccions somtiques que pateixen les
persones amb TEA.
A ms de latenci a la salut fsica, les persones amb TEA necessiten atenci especialitzada
durant tota la vida i dacord amb les necessitats de cada moment. Aquesta atenci
psiquitrica es pot oferir des del CSM o el Servei especialitzat en salut mental per a
discapacitats intellectuals (SESM-DI), o des del servei on satenen els pacients regularment,
sempre que es disposi dels professionals adequats. En aquest segon cas, seria convenient
establir una coordinaci entre els professionals que atenen les persones amb autisme.
16 de 115
Aix mateix, aquest collectiu necessita rehabilitaci cognitiva, neuropsicolgica i psicosocial

amb intensitats diverses. A tall dexemple, podem dir que les persones amb TEA dalt
funcionament es poden beneficiar fora de grups diguals per treballar habilitats socials,
dexpressi i comprensi emocional, dafrontament de les dificultats prpies, etc. Cal tenir
present que quan no hi ha trastorns de conducta severs, les persones daquest subgrup
menys afectat no acostumen a ser admeses als CSM o centres de dia, fet que provoca que
una srie daspectes quedin sense tractar i que, per tant, sadaptin menys a lentorn.
Amb lobjectiu doptimitzar els recursos emprats, convindria tenir en compte la possibilitat
dassignar un o una professional de referncia per a cada cas, perqu es responsabilitzi de
la coordinaci entre els professionals i els serveis implicats i de la comunicaci amb la
famlia. El referent de salut s imprescindible.
Treball
U
Per a les persones adultes amb TEA, cal tenir en compte les diverses opcions pel que fa a la
integraci laboral i els diferents nivells de suport. En aquest sentit la persona amb TEA es
pot incorporar a un centre especial de treball, a un treball amb suport o a lempresa
ordinria.
Serveis a les famlies

U
A banda del suport i lassessorament familiar, que s un aspecte clau en el tractament i la

continutat en latenci dels pacients amb TEA, conv desenvolupar un conjunt de serveis
alternatius de suport molt necessaris i sollicitats per les famlies, com ara:
Programes de formaci i habilitaci en competncies dactuaci.
Servei dacompanyament especialitzat: a la llar, cangurs per a visites mdiques
o trmits. Per tant, cal desenvolupar una atenci individual especialitzada.
Servei de respir: caps de setmana, vacances.
Servei dingrs temporal en perodes de desestabilitzaci o agreujament dels
smptomes que no requereixi lingrs psiquitric.
17 de 115
PLA DATENCI INTEGRAL
18 de 115
1. PROCS DE DETECCI
La detecci preco permet fer la valoraci de linfant amb un alt risc de patir TEA i iniciar les
intervencions ms adequades per al tractament de les seves dificultats. Per garantir que
aquesta detecci es faci tan aviat com sigui possible, s fonamental que els professionals
que atenen els infants coneguin els senyals dalarma 1.
1F1F
Senyals dalarma
Com que els nens amb TEA presenten una alteraci qualitativa en ladquisici dalgunes
habilitats especfiques, cal valorar-ne els parmetres de desenvolupament sociocomunicatiu.
6 mesos
Utilitzen menys el contacte visual.
Presten ms atenci als objectes que a les persones (visual i auditiva).
Absncia de somriure social en els intercanvis amb el cuidador o la cuidadora.
9 mesos (a ms de qualsevol dels tems anteriors)

No segueixen amb la mirada un objecte familiar quan el cuidador o la cuidadora els
lassenyala (mira el...).
No hi ha intercanvis relacionals amb el cuidador o la cuidadora (sons, gestos, joc del
cucut, el nad no respon al cuidador o la cuidadora).
No estenen els braos anticipatriament quan alg els pren a coll.
12 mesos (a ms de qualsevol dels tems anteriors)

No balbotegen.
No imiten gestos (com fer adu amb la m, picar de mans).
No assenyalen amb el dit per obtenir un objecte fora del seu abast o mostren
objectes per cridar latenci del cuidador o la cuidadora ni hi estableixen un contacte
visual.
Presenten patrons de moviment estranys (estereotpies), fan activitats en solitari
(jocs de mans o dits davant dels ulls, balanceig).
A vegades sembla que no hi sentin, o b es mostren hipersensibles a alguns sons.
Presenten particularitats motrius (hipotonia/hipertonia, hipoactivitat/excitaci).
15 mesos (a ms dels tems anteriors)

No estableixen contacte visual quan parlen amb alg o alg els parla.
No mostren atenci compartida (compartir linters per un objecte, activitat o les
altres persones).
1
Sentn per senyal dalarma aquell signe, smptoma o conjunt de manifestacions que si apareixen a determinada edat han de
fer pensar immediatament en la possibilitat dun trastorn psicopatolgic i/o del desenvolupament. Un trastorn del
neurodesenvolupament es caracteritza per: 1) inici en linfncia, 2) alteraci o retard en el desenvolupament de funcions
dependents de la maduraci del sistema nervis central i 3) curs evolutiu estable sense remissions ni recaigudes.
19 de 115
No responen de manera consistent al seu nom.

No responen a ordres senzilles.
No diuen papa i mama amb sentit.
No diuen altres paraules amb valor propositiu (16 mesos).
Presenten particularitats en el desenvolupament de la reacci a les persones
desconegudes (retardada o atpica: reaccions absents o pobres en les situacions de
separaci o retrobament).

No diuen cap paraula amb valor propositiu (16 mesos).
No saben fer jocs simblics amb les joguines (donar de menjar als ninots, parlar per
telfon). Absncia de joc imaginatiu.
No responen quan lobservador assenyala un objecte (mirant, verbalitzant, compartint
el plaer).
No assenyalen objectes, verbalitzen ni estableixen contacte visual alternativament
entre lobjecte i el cuidador o la cuidadora amb lnica intenci de dirigir latenci de
ladult cap a lobjecte (acci protodeclarativa).
No porten objectes als adults per mostrar-los-els.

No fan frases de dos elements (no ecolliques).
No mostren inters pels altres infants.
Presenten una marxa i/o una motricitat peculiar (caminar de puntetes, girs).
Presenten conductes autolesives (mossegar-se, donar-se cops).
Fan rebequeries amb molta freqncia, es resisteixen als canvis ambientals.
Es mostren molt hiperactius, rebels, irritables, difcils de consolar.
Prefereixen jugar sols/de manera autosuficient/sn molt independents.
A partir dels 36 mesos. Com que la detecci s ms tardana, conv detectar la

presncia dalteracions en les rees segents:
Comunicaci i llenguatge:
Comprensi i aspectes comunicatius afectats en diferents graus.
Comunicaci no verbal deficient.
Resposta pobre o inexistent al seu nom.
Argot sense valor comunicatiu.
Ecollies immediates/diferides.
Llenguatge empobrit, agramatical i escs. Inversi pronominal (linfant es refereix a si
mateix com tu, ell o ella, parla en tercera persona).
Llenguatge fluent: literal, repetitiu, perseverant en determinats tpics. Alteraci
prosdica (melodia inadequada, entonaci montona).
Regressi o prdua.
20 de 115
Relaci social:
Imitaci limitada.
Manca de reciprocitat.
Estan al seu mn/no fan cas/van per lliure.
Manca de reconeixement o resposta de felicitat o tristesa de les altres persones.
Tendncia a la soledat, manca dhabilitats socials, manca dinters pels altres infants
i per participar en jocs.
Joc:
Absncia o manca de joc imaginatiu (poden fer petites imitacions diferides).
El contingut simblic del joc se substitueix per les seves caracterstiques personals,
referit a un registre concret sense contingut representatiu (alineen o classifiquen les
joguines dalguna manera per no les fan servir per a la representaci).
Jocs o activitats que criden latenci perqu sn molt repetitius, persistents,
estereotipats, fins i tot obsessius.
Fixaci inusual per determinats objectes/joguines, que fan girar.
Patrons de conducta i interessos repetitius i restringits:
Fascinaci per alguna de les caracterstiques fsiques dels objectes.
Resistncia als canvis de rutines.
Estereotpies (manuals, balanceig, giren sobre si mateixos, recorren una i una altra
vegada el mateix espai, obren i tanquen portes).
Alteracions sensorials (tolerncia escassa a determinats sons, olors, gustos que
afecten els hbits de la vida com lalimentaci, el vestit).
Comportament ritualista que sassembla molt a la conducta del trastorn obsessiucompulsiu.
Senyals dalarma a partir dels 4-5 anys:

Hi ha infants que no manifesten un TEA de manera clara fins que no es troben amb
demandes socials ms complexes. Els indicadors segents poden alertar els mestres i altres
professionals de leducaci i de la salut de la possibilitat daquest tipus de trastorn.
Comunicaci i llenguatge:
Alteraci del llenguatge. Melodia inadequada, entonaci montona.
Vocabulari inusual a ledat cronolgica o restrictiva a un tema dinters.
Llenguatge espontani escs o reciprocitat escassa en la conversa.
Ecollies (repetici diferida de frases o paraules).
Interpretaci escassa de llenguatge no verbal.
Relaci social:
Dificultat o inters escs per jugar amb altres infants.
21 de 115
Aproximacions inapropiades per jugar conjuntament (poden manifestar agressivitat,

inters per un joc de manera obsessiva, conductes disruptives).
Ansietat o incomoditat en situacions de canvi de rutines.
Dificultats per interpretar les regles implcites del joc.
Interpretaci literal de dobles sentits o bromes.
Contacte visual escs.
Mostren reaccions extremes davant de la invasi del seu espai personal o mental
(resistncia intensa quan sels pressiona amb consignes diferents al seu focus
dinters).
Dificultat per entendre els diferents registres de lexpressi emocional.
Conducta, interessos i activitats:
Reaccions desproporcionades davant de petits canvis (rigidesa).
Absncia de flexibilitat i joc imaginatiu cooperatiu, encara que poden crear sols
escenaris imaginaris determinats (copiats dels vdeos o dibuixos animats).
Joc solitari, repetitiu i amb la mateixa seqncia.
Altres rees:
Perfil inusual dhabilitats i deficincies cognitives (poden tenir bona memria visual,
vocabulari superior a la seva edat cronolgica o dificultats en el raonament
abstracte).
Hipersensibilitat sensorial (ansietat davant dalgun soroll, peces de vestir, etc.).
Senyals dalarma a ladolescncia

En els adolescents no diagnosticats prviament, a leducaci secundaria i/o batxillerat, sha
de tenir en compte, a ms de les anteriors, les caracterstiques segents:
En les relacions socials:
Habilitats socials escasses per comprendre conductes al voltant de la sexualitat
emergent.
Dificultats o inters escs per una orientaci vocacional.
Orientaci vocacional restringida als seus interessos i poc compatible amb una
activitat professional.
No haver tingut mai amistats properes i no compartir els interessos dels nois i les
noies de la seva edat (afectivitat, activitats socials, imatge).
Inters excessiu per un tema o activitat fins al punt que presenten una falta de
curiositat sorprenent per altres activitats.
Falta de comprensi social sobre les necessitats relacionades amb la seva edat i el
seu futur.
Allament social per falta dinters en les relacions prpies de la seva edat o perqu
no encaixen als grups o no nentenen el funcionament.
22 de 115
Comorbiditats emocionals (trastorns dansietat o depressius) freqents en aquesta

edat a causa de lestrs relacionat amb lincrement de demandes socials i
educatives.
mbits de detecci
Atenci primria de salut (APS)
El pediatre o la pediatra i els infermers o les infermeres de Pediatria han didentificar els
factors de risc 2 i els senyals dalarma en el seguiment rutinari del Programa de seguiment
del nen sa per a latenci primria de salut.
2F2F
La manera de detectar aquests factors de risc i senyals dalarma es pot vehiculitzar tant a
partir de lobservaci directa de la conducta del nad o de linfant com a partir del relat de la
famlia, incloent dintre del Programa de seguiment del nen sa les preguntes especfiques
sobre els senyals dalarma de TEA. Tamb s important la informaci procedent
dinterconsultes (metges de famlia, escoles bressol, escoles i altres professionals que
estiguin en contacte amb el nad o linfant i/o la famlia).
En aquest procs, els especialistes de la unitat funcional (pg. 42) poden ser de gran ajuda
perqu els pediatres i els diplomats en infermeria portin a terme aquesta tasca.
Escoles bressol, escoles i equips dassessorament i orientaci psicopedaggica
(EAP)
Tenir en compte les apreciacions tant per part dels educadors de les escoles bressol com
dels mestres i professors de les escoles i dels psiclegs i psicopedagogs dels EAP,
relacionades amb factors de risc i senyals dalarma tant en les observacions dels infants dins
de les aules com en escoltar els comentaris dels pares i les mares i els professors.
Centres de desenvolupament infantil i atenci preco (CDIAP)
Cal identificar, mitjanant els professionals del CDIAP, els factors de risc i els senyals
dalarma en els infants que sn atesos des de les primeres etapes de vida als CDIAP i que
presenten dificultats en el desenvolupament. En cas de detectar aquests casos cal contactar
amb el pediatre o la pediatra de referncia.
Un factor de risc s una caracterstica de linfant i de ladolescent, o qualsevol circumstncia del seu entorn, que comporti una
possibilitat ms gran de patir trastorns psicopatolgics i/o del desenvolupament que la que sobserva en la poblaci general.
23 de 115
Procs de detecci
El procs de detecci del TEA (Filipek et al., 1999; Acadmia Nord-americana de
Neurologia) implica dos nivells de detecci:
Nivell 1: Vigilncia del desenvolupament
Nivell 2: Detecci especfica
NIVELLS
NIVELL 1
Vigilncia del desenvolupament
NIVELL 2
Detecci especfica
TIPUS DE SERVEIS
APS, escoles bressol, escoles, EAP
APS - PSP 3 suport CDIAP i CSMIJ
3F3F
NIVELL 1: Vigilncia del desenvolupament

s important vigilar el desenvolupament infantil de manera rutinria en el protocol dactivitats
preventives i de promoci de la salut a ledat peditrica en lAPS, a les escoles bressol i les
escoles.
Aquest nivell saplica a tots els infants perqu el pediatre o la pediatra i els infermers o les
infermeres de Pediatria i els professionals de leducaci puguin tenir una certesa raonable
que linfant presenta un desenvolupament normal.
Considerar els factors de risc dautisme prenatals i perinatals:
o Antecedent familiar directe amb diagnstic de TEA.
o Infant adoptat, amb antecedents biolgics desconeguts o de risc (exposici
prenatal a lalcohol, drogues) o amb trastorns perinatals de risc.
o Sndrome gentica relacionada amb lautisme (sndrome del cromosoma X frgil,
esclerosi tuberosa).
Considerar els motius de preocupaci de les famlies:
o Diferents estudis informen que les famlies sn les primeres a sospitar el
problema, per tant cal recollir les preocupacions de la famlia sobre el llenguatge,
la comunicaci i la interacci social de linfant.
Controlar el desenvolupament:
o Per identificar el TEA en la poblaci general sobretot s important la vigilncia al
final del primer any (12 mesos), als 18 i als 24 mesos; entre els 3 i 4 anys, als
6 anys i a ladolescncia. Aquesta vigilncia ha de coincidir amb les visites de
3
Les rees primries de salut comptaran amb el suport del Programa de suport a la primria en salut mental i addiccions en
aquells territoris on ja estigui implantat.
24 de 115
seguiment de salut que fa el pediatre o la pediatra i els infermers o les infermeres

de Pediatria a lAPS.
El seguiment del desenvolupament implica utilitzar sistemticament les escales
de valoraci. La versi completa de lEscala de Haizea-Llevant (per a ms
informaci sobre aquesta Escala i altres, vegeu lannex 1) permet comprovar la
maduraci infantil dels 0 als 5 anys i alerta sobre la presncia de TEA i les
discapacitats principals en la infncia del nostre entorn (visual, auditiva, retard
mental, parlisi cerebral). Cal aplicar lescala completa, de 0 a 5 anys, ja que s
senzilla i rpida. s recomanable fer-ho als 4 mesos, els 12/15 mesos i els
2 anys.
Ats que els TEA produeixen una alteraci qualitativa de ladquisici de
determinades habilitats especfiques, shan de valorar els parmetres del
desenvolupament sociocomunicatiu.
Tamb es recomana consultar el llistat de la British Columbia Ministry de lany
2003, que determina les fites del desenvolupament esperat als 9, 12, 15, 18 i
24 mesos i pot ajudar a valorar la presncia de determinades habilitats normals.
NIVELL 2: Detecci especfica

Molts infants amb TEA mostren alteracions qualitatives i retards del desenvolupament des
del naixement. No obstant aix, sovint sn inespecfics, s per aix que tamb poden ser un
senyal dalarma de retard mental, trastorns del llenguatge o hipoacsia severa.
Quan hi ha preocupaci o se sospita que el nad o linfant no segueix un desenvolupament
normal i es detecta la presncia de senyals dalarma, sha de passar a la detecci especfica
i aplicar instruments de cribratge segons ledat.
Linstrument M-CHAT (Llista per a la detecci de lautisme en nens petits modificada,

Robins et al., 2001) lapliquen en lAPS, coincidint amb la revisi peditrica, el pediatre o
la pediatra i els infermers o les infermeres de Pediatria entre els 18 i els 36 mesos i, en
general, en menors de 2 anys. El M-CHAT s un instrument fcil dadministrar: els pares
noms han de respondre a un qestionari a la sala despera. Tamb s fcil de corregir i
els resultats es poden incorporar a la histria informatitzada datenci primria de salut
(eCAP).
En infants menors de 2 anys poden ser dutilitat els criteris definits per la classificaci
diagnstica 0-3 per al trastorn multisistmic del desenvolupament:
o Deteriorament significatiu, per no falta completa, de lactitud per comprometres
en una relaci emocional i social amb la persona cuidadora primria (p. ex., pot
semblar que evita o que no t propsits, per presenta formes subtils emergents
de relaci, o b intervals en qu es relaciona amb total calidesa).
o Deteriorament significatiu de la formaci, el manteniment i/o el desenvolupament
de la comunicaci, incloent-hi la comunicaci gestual preverbal, aix com la
comunicaci simblica verbal i no verbal (p. ex., figurada).
25 de 115
o
o
Disfunci significativa del processament auditiu (p. ex., la percepci i la

comprensi).
Disfunci significativa del processament daltres sensacions, incloent-hi la
reactivitat excessiva o insuficient (p. ex., linput visuoespacial, tctil, propioceptor i
vestibular) i la planificaci motriu (p. ex., la seqenciaci dels moviments).
Linstrument SCQ (Social Communication Questionnaire) o CAST (Childhood Asperger

Syndrome Test, Scott et al., 2002) saplica a partir dels 4 anys. El Test dels trastorns de
lespectre autista i del trastorn dAsperger infantil (CAST) s un instrument fcil
dadministrar, els pares responen a un qestionari a la sala despera.
En cas dalteraci, saplica lentrevista de confirmaci M-CHAT Interview Followup/CAST interview (segons ledat). Les rees primries de salut han daplicar el suport
del Programa de suport a la primria en salut mental i addiccions en aquells territoris on
ja estigui implantat. Si no es disposa del Programa de suport a latenci primria de salut
(PSP) es pot fer una interconsulta amb el CSMIJ-CDIAP.
Si es mant la sospita clnica desprs de lavaluaci inicial (aplicaci de criteris diagnstics

DSM-IV-TR, annex 2) i les puntuacions obtingudes sacosten o superen el punt de tall de
cada instrument: SCQ > 10 (el punt de tall s 15), CAST > 15 (el punt de tall s 17), cal
derivar la persona afectada a un servei de diagnstic especialitzat (unitat funcional amb
professionals especialitzats en TEA, vegeu la pgina 42). En tot cas, la derivaci sha de fer
al ms aviat possible i a qualsevol edat on hi hagi sospita de TEA.
26 de 115
2. PROCS DIAGNSTIC
El diagnstic dels TEA s un procs que requereix que els professionals reconeguin les
categories acceptades universalment per la comunitat cientfica (DSMIV-TR o CIM-10) per
classificar o caracteritzar el comportament dun individu i establir un pla dintervenci
apropiat a les caracterstiques de la persona.
El procs diagnstic del TEA s una activitat que requereix especialitzaci i expertesa, tant
pel que fa al coneixement de lautisme, com al treball en equips de diferents professionals,
que poder ser de diferents equips i sovint adscrits a xarxes i serveis de diferent titularitat.
El contingut del procs davaluaci sha dadequar a les edats cronolgica i mental, la
histria del desenvolupament, la situaci vital i les avaluacions prvies que hagi rebut la
persona. Lavaluaci ha de ser tan completa com sigui possible i, alhora, evitar proves
innecessries que dupliquin resultats ja coneguts.
Lavaluaci ha de ser multidisciplinria, tots els membres de lequip de la unitat funcional han
de tenir un coneixement especialitzat dels TEA i, com a mnim un dels membres ha de ser
expert en laplicaci dinstruments estandarditzats davaluaci de TEA. La valoraci de la
clnica que presenta linfant i la utilitzaci dels instruments ja citats, ajudaran en la realitzaci
dun diagnstic de certesa.
Linfant pot haver estat derivat a latenci especialitzada a causa dun endarreriment en el
desenvolupament, dalteracions de conducta o signes que fan sospitar una sndrome
gentica. Quan el pacient arriba a latenci especialitzada (Unitat Funcional) i no es disposa
duna informaci completa (histria clnica i exploraci) s recomanable realitzar lavaluaci
en dues fases.
PRIMERA FASE DAVALUACI

A. Histria clnica (comuna a totes les edats)
Histria detallada de tots els signes que preocupen els pares.
Histria prenatal, gestaci, perinatal i del desenvolupament.
o Embarassos i avortaments previs. Fertilitzaci in vitro.
o Malalties durant la gestaci i infeccions prenatals (com infecci per
citomegalovirus, toxoplasmosi i rubola).
o Medicaci durant la gestaci, que podria haver afectat el desenvolupament del
fetus o predisposar el nounat a patir diferents alteracions.
o Esbrinar hbits txics.
o Durada de la gestaci, inici del part i complicacions possibles del part. Avaluar els
smptomes dhipxia fetal.
27 de 115
o
o
o
o
Pes del nounat, longitud i permetre cranial.

Puntuacions APGAR.
Desenvolupament neonatal: dificultats en lalimentaci, hipotonia, convulsions.
Desenvolupament psicomotor i del llenguatge.
Antecedents mdics personals (problemes de salut fins al moment)

o Hospitalitzaci, intervencions quirrgiques, traumatismes.
o Malalties prvies o de base, que indiquin que s necessari fer exploracions
complementries.
o Especficament, preguntar per la possibilitat de crisis epilptiques.
o Allrgies i altres trastorns autoimmunitaris.
o Preguntar per dietes restrictives, ja que molts infants tenen un repertori alimentari
molt redut o segueixen dietes que restringeixen alguns nutrients.
o Tractaments farmacolgics seguits fins el moment, tant els prescrits com els de
medicina alternativa.
o Explorar acuradament les regressions del desenvolupament possibles.
Antecedents familiars (especialment: TEA, esquizofrnia, trastorns afectius, trastorns del
desenvolupament i discapacitat intellectual).
B. Exploraci fsica i del desenvolupament
Avaluaci mdica:
Cal assegurar-se que linfant shagi sotms a una exploraci mdica (pediatre o pediatra,
metge o metgessa de famlia). Aquesta valoraci ha dincloure:
o Exploraci visual i auditiva.
o Alada, pes i circumferncia cranial.
o Cal obtenir informaci sobre els hbits de son, lalimentaci, el control
desfnters, les alteracions gastrointestinals i possibles convulsions.
Exploraci del desenvolupament cognitiu, motor i del llenguatge:
s important valorar el temperament i les habilitats socioemocionals del nen o la nena
des de la infncia: participaci en els jocs tpics de nad (Aquest s el pare..., joc del
cucut), contacte visual (durant lalimentaci i els jocs), atenci conjunta, salutacions,
actuaci en esdeveniments significatius (aniversaris), anomalies sensorials
(hipersensibilitat al so, llum).
4BSEGONA FASE DAVALUACI

Un cop fetes les exploracions descrites, o si estan ben documentades amb la informaci
rebuda en fer la derivaci, es passa a aquesta fase que, de manera ideal, hauria dincloure
una observaci directa del nen en diversos llocs i situacions de manera estructurada i en
lentorn ambiental adient (per exemple a casa, a lescola o llar dinfants, al centre clnic, etc.).
s imprescindible fer una observaci directa i sistemtica de linfant, incloent-hi interaccions
28 de 115
socials i de conversa (dacord amb el nivell de desenvolupament). Si no fos possible realitzar

aquestes observacions directes, es podrien obtenir vdeos o ampliar amb els pares i lescola
la informaci recollida en els qestionaris de conducta. En infants que han anat a la llar
dinfants i que estan escolaritzats, sha de fer una anlisi en profunditat dels informes des
que es va iniciar lescolaritzaci.
Aquesta segona fase ha dincloure:
5B
A. Avaluaci estandarditzada especfica per a lautisme

ADI-R (Autism Diagnostic Interview-revised): entrevista semi estructurada per als pares.
Recomanada per als infants amb un nivell de desenvolupament superior als 2 anys.
ADOS (Autism Diagnostic Observation Schedule): avaluaci observacional semi
estructurada, amb quatre mduls diferenciats segons el nivell de llenguatge de linfant i
edat.
CARS (Childhood Autism Rating Scale): instrument observacional per a infants i adults.
Recomanat a partir dels 2 anys.
No tots els serveis poden accedir a aquests instruments especialitzats. Tanmateix, si es
compta com a mnim amb un membre de lequip format en ls daquests instruments,
sassegura que lavaluaci diagnstica cobreixi les rees principals relacionades amb el TEA
(comunicaci, social i conductes repetitives/estereotipades) i que les entrevistes es facin de
la manera ms sistemtica i estructurada possible. Aix mateix, ls daquests instruments
facilita el diagnstic de casos complicats o dubtosos.
B. Avaluaci cognitiva
En funci de ledat i la capacitat de linfant, hi ha una gran varietat de tests:
Els ms ben estandarditzats sn els tests de Wechsler (WPPSI, WISC, WAIS) amb un
rang dedat entre els 3 i els 60 anys. Des dels 2 anys i mig fins als 12 anys i mig tamb
es pot utilitzar el K-ABC .
Per als infants ms petits, les escales de Battelle, dels 6 mesos als 8 anys o Bayley han
demostrat ser tils.
En cas que no fos possible fer aquestes avaluacions directes, lEscala de Vineland (Vineland
Adaptive Behaviour Scales) pot ser una bona alternativa, ja que proporciona informaci de
les funcions cognitives bsiques, basada en la valoraci dels pares sobre la capacitat de
comunicaci de linfant i les seves habilitats socials i de conducta adaptativa.
Tamb cal comptar amb lobservaci diagnstica de linfant en situacions concretes, com per
exemple el joc.
29 de 115
C. Avaluaci del llenguatge

Lelecci del test depn de ledat i de la capacitat de linfant amb TEA. LADI-R i lADOS-G
avaluen ls funcional i pragmtic del llenguatge. En general, limportant s avaluar la
qualitat del llenguatge, ms que no pas la quantitat.
Es recomana:
Escala de llenguatge de Bayley II i lEscala de llenguatge de Haizea-Llevant per a infants
menors de 3 anys.
Test de McCarthy per a infants majors de 2,6 fins a 8,6 anys i test WPPSI per majors de
2,6 fins 7,3 anys, per sn proves que no noms avaluen el llenguatge, sin que tenen
un component molt important de raonament i intelligncia verbal.
Lavaluaci de les habilitats de joc tamb pot proporcionar informaci del llenguatge intern
de linfant o de la seva capacitat imaginativa o creativitat.
D. Avaluaci fsica i mdica
Exploraci neurolgica:
Valoraci danomalies cutnies i dismorfolgiques i presncia de signes neurolgics en
lexploraci fsica: sha de fer un examen neurolgic complet si hi ha evidncies de
regressi, crisis, lesions a la pell o dificultats significatives en laudici, la vista o
laprenentatge.
Exploracions complementries:
o PEAT: sempre per descartar la hipoacsia.
o Plom plasmtic (en cas que hi hagi conducta de pica).
o Gentica: cariotip, especificar si hi ha sospita de sndrome del cromosoma X
frgil.
o EEG: sempre en cas depilpsia (clara o per sospita) i en cas de regressi en
infants < 5 anys. Registres de viglia i son espontani.
o Neuroimatge (noms si hi ha indicadors especfics, com per exemple sospita
desclerosi tuberosa). El mtode dexploraci indicat s la ressonncia magntica.
o Estudis metablics: no de rutina, segons la valoraci neurolgica. En cas que es
facin estudis metablics cal incloure un cribratge per al dficit de creatina
(guanidinoacetat i ndex de creatina/creatinina a lorina).
No es recomana fer proves gastrointestinals, de vitamines o altres funcions

metabliques si no hi ha indicadors especfics danomalies en aquestes rees.
30 de 115
Altres exploracions complementries: en general en lmbit de recerca, amb

consentiment informat.
E. Valoraci de la conducta i la salut mental
Alguns infants i adolescents amb TEA presenten smptomes comrbids, que poden ser de
dos tipus:
Secundaris a la condici de TEA: s ms freqent en el cas dels infants i adolescents
dalt funcionament, que sn conscients de les seves diferncies envers els infants de
desenvolupament tpic i de les seves dificultats en els diferents contextos socials.
Trastorns que coexisteixen amb un TEA: shan identificat trastorns psiquitrics i
alteracions cognitives en alguns infants amb TEA. Aix, s freqent que presentin
ansietat, trastorns afectius, trastorn obsessiu-compulsiu, trastorn per dficit datenci
amb hiperactivitat (TDAH), trastorns conductuals (alguns cursen amb quadres autolesius
o agressius greus), trastorns per tics. La significaci clnica daquests trastorns pot ser
tan important que es converteixen en el focus de la intervenci.
Fer una anlisi funcional de les causes subjacents als problemes de conducta pot ser una
ajuda valuosa per establir per qu, quan i on apareixen les dificultats i suggerir actuacions
alternatives que ajudin les persones amb TEA a afrontar les dificultats de lentorn en el qual
es troben.
F. Avaluaci psicopedaggica
s lavaluaci (Bonals i Snchez, 2005; Bassedas et al., 1991) que es fa en el context
escolar i educatiu per tal davaluar les necessitats educatives que t lalumne o alumna per
crixer i desenvolupar-se en aquest mbit. La fan els psicopedagogs dels EAP o els
orientadors dels instituts de secundria en estreta collaboraci amb els docents que
treballen amb aquell alumne o aquella alumna: el tutor o la tutora, els docents deducaci
especial i els altres docents o el personal de suport que hi collaboren, i tamb amb les
famlies.
Aquesta avaluaci aporta informacions sobre com est aprenent i participant lalumne o
alumna en el context de laula i el centre. Proporciona informacions sobre les capacitats i
competncies de lalumne o alumna, sobre el seu potencial i necessitats i sobre els factors
de risc i els factors de protecci que estan presents en el centre educatiu i en la relaci entre
el centre i la famlia. Aquesta avaluaci psicopedaggica ha danalitzar quines sn les
barreres en laprenentatge i la participaci que lalumne o alumna troba a lescola i a laula,
des de les barreres arquitectniques fins a les barreres que troba lalumne o alumna a
causa dels mtodes, els tipus dactivitats, els materials o les ajudes que rep. El suport ha
dajudar el centre perqu pugui disminuir aquestes barreres i, alhora, aportar orientacions
per atendre les necessitats educatives de lalumne o alumna en el context escolar.
31 de 115
La finalitat de lavaluaci psicopedaggica s aportar informaci als professionals dels

centres educatius sobre les habilitats cognitives i funcionals de lalumne a fi delaborar un pla
individualitzat ajustat a les seves necessitats educatives.
G. Funcionament familiar
Lavaluaci de les necessitats i capacitats dels membres de la famlia s una part important
del procs global de valoraci i s essencial per dissenyar estratgies dintervenci
adequades. Linfant amb TEA influeix en la seva famlia tant com aquesta influeix en linfant.
Ladaptaci a un infant amb discapacitat s un procs que dura tota la vida i que s molt
diferent entre una famlia i una altra, i entre els diversos membres de la famlia. Les
percepcions de prdua, rbia i dolor varien considerablement i no es correlacionen amb el
grau de discapacitat dels infants (vegeu lannex 4).
Ats que la famlia s la principal font dafecte, educaci i cura de linfant, cal que aquestes
famlies disposin de suport per afrontar aquest esfor. Els programes dintervenci han de
considerar les limitacions i capacitats de lentorn familiar.
Es recomana ls dentrevistes i qestionaris que puguin facilitar lexpressi de la percepci
de crrega dels cuidadors i informin sobre el clima familiar.
FES, Family Environment Scale (Moss i Moss, 1994): autoadministrada als pares,
90 tems.
Parenting Stress Index, ndex destrs parental (Abidin, 1998).
32 de 115
3. PROCS DINTERVENCI I TRACTAMENT

En lestudi encarregat pel Departament de Salut alAgncia dinformaci, Avaluaci i Qualitat
en Salut (Guillamon, Rajmil i Espallargues (2010) es posa de manifest que:
Levidncia cientfica s pobra quant a leficcia/efectivitat/seguretat de les diferents
intervencions no farmacolgiques. Hi ha una gran varietat dintervencions, algunes de les
quals han demostrat eficcia en certa simptomatologia. Tanmateix, no hi ha suficient
evidncia cientfica que demostri la seva efectivitat.
En la literatura consultada, sha identificat ms informaci sobre intervencions centrades
en la comunicaci i en la conducta que en altres tipus dintervencions.
El pla de tractament ha de ser individualitzat i incloure necessitats conductuals,
educatives, dintervenci psicosocial, de comunicaci i tractament farmacolgic, segons
la necessitat i la comorbiditat. Cal incloure en aquest pla lmbit familiar, i facilitar
informaci adequada i intervenci als pares, per tal de recolzar el maneig del trastorn,
millorar ladaptaci i disminuir lestrs familiar.
Quant al tractament farmacolgic, la literatura recolza ls de la risperidona i el
metilfenidat, bsicament en simptomatologia comrbida. Sn necessaris ms estudis
sobre els frmacs i, sobretot, estudis a llarg termini. veure Annex 7 Article: Detecci
Preco, diagnstic i tractament del trastrons de lespectre autista. (Guillamon,
Espallargues i Garcia Ibaez 2011)
En lexhaustiu estudi del Ministeri de Cincia i Innovaci (Gemes et al. 2009) sobre les
intervencions psicoeducatives en persones amb TEA sassenyala que levidncia s pobre i
hi ha limitacions metodolgiques serioses, i es detallen els problemes que shan trobat: el
grau de recomanaci s feble; hi ha discrepncies entre els resultats obtinguts, amb dubtes i
contradiccions; els resultats no sn extrapolables; les intervencions sn summament
dissemblants pel que fa a la durada, la intensitat, les persones que les administren, les
tcniques que comprenen, els contextos on sapliquen, etc.
Cap dels criteris considerats essencials en el tractament de TEA (intervenci preco,
intensitat de tractament, estructura, multidisciplinarietat, professional de referncia,
generalitzaci en contextos, formaci de pares i professionals i avaluaci de leficcia) sn,
per si sols, suficients per aconseguir leficcia del tractament.
Per aix, un cop fet el diagnstic de TEA cal fer una planificaci del tractament integral,
continuat i generalitzat amb els diferents professionals que treballen amb linfant. En aquesta
planificaci cal incloure els pares amb lobjectiu de dissenyar un programa de tractament
amb les caracterstiques que actualment es consideren essencials per a lefectivitat
teraputica, i adaptar-lo al context individual de linfant, la famlia, lescola i lentorn.
33 de 115
Es considera essencial que en qualsevol territori on visqui un infant amb TEA, tant
linfant com la famlia, puguin accedir a programes de tractament integrals,
multidisciplinaris, planificats, estructurats i avaluats.
Des del principi, lobjectiu de qualsevol intervenci s afavorir la interrelaci, la

intersubjectivitat (atenci conjunta, empatia o comprensi dels estats emocionals de laltra
persona), el desenvolupament dels prerequisits de comunicaci i del procs simblic, aix
com la capacitat executiva. (Lasa, 1998).
Elements bsics de la intervenci

Individualitzaci: la intervenci ha de partir dun coneixement i una comprensi
adequats de linfant, la famlia, lescola i lentorn social, de les seves capacitats,
dificultats, necessitats i funcionament mental i adaptatiu. La intervenci est basada en
un diagnstic simptomtic i funcional de linfant i el seu entorn. Els programes educatius i
teraputics han destar adaptats a ledat, el nivell funcional de linfant, la severitat dels
smptomes i les caracterstiques de la famlia i/o lescola.
Equips professionals multidisciplinaris: amb professionals de lmbit clnic, educatiu i
social que elaboren un projecte individualitzat amb objectius comuns i intervencions
complementries.
Preco: la intervenci sinicia en el moment de la detecci i el diagnstic, tenint en
compte que en els infants, tal com sindica en el Programa de trastorns mentals greus,
nhi pot haver prou amb un diagnstic de presumpci.
Estructurada: implica ladaptaci de lentorn a les necessitats de predictibilitat i
estabilitat que les persones amb TEA necessiten per comprendre les diverses situacions.
Inclou ls de reforos positius, comunicaci amb imatges, organitzaci de lespai, s
dhoraris, etc., de manera que puguin comprendre i anticipar qu passa al seu voltant de
la manera ms natural i vivencial possible.
Generalitzada: els objectius del pla individualitzat han de guiar les intervencions en tots
els contextos naturals on viu linfant i en tots els moments, de manera que es pugui
produir una generalitzaci dels aprenentatges.
Continuada: basada en una aplicaci continuada del programa teraputic i educatiu, els
professionals i les persones que conviuen amb linfant, com els pares, o els professors,
que han destar formats adequadament, han de seguir el pla dobjectius comuns. Els
34 de 115
objectius teraputics i educatius canviaran segons ledat i levoluci per la intervenci

durar tota la vida.
Integral: focalitzada en totes les necessitats evolutives, educatives, mdiques,
psicolgiques, familiars i socials de la persona amb TEA.
Flexible: la intervenci sha dadaptar a cada infant en funci de cada moment i cada
situaci de lentorn.
Coordinaci interdisciplinria i existncia dun o una professional de referncia: la
coordinaci s imprescindible entre tots els que intervenen en latenci de linfant i tamb
hi ha dhaver un o una professional que coordini i afavoreixi la implementaci
dintervencions.
Avaluada: una avaluaci peridica amb la utilitzaci dindicadors anteriors i posteriors a
la intervenci que indiquin leficcia de la intervenci i orientin cap a rees teraputiques
i educatives que necessiten posar-se en prctica.
Requisits del procs dintervenci

Disseny de la intervenci: sha de comptar amb ledat didentificaci, la gravetat a partir
dels smptomes inicials, les malalties associades, lassociaci amb una discapacitat
intellectual, el tipus de relaci entre linfant i la famlia, la situaci familiar i social i la
situaci escolar i els recursos amb els quals pot comptar el centre educatiu.
Intervencions que millorin la interacci pares-infant: la participaci dels pares sha
identificat com un factor fonamental per a lxit. Saconsegueix mitjanant una
comprensi del trastorn per part dels pares i la seva formaci en les tcniques
teraputiques que utilitza el o la professional perqu ells les apliquin en lentorn on viu
linfant. A ms, cal escoltar els pares i oferir-los un espai dempatia emocional.
Intervencions que donin mfasi a potenciar les habilitats de comunicaci i
llenguatge, aix com les habilitats socials en un ambient el mnim restrictiu possible a
partir de situacions reals de comunicaci en els entorns naturals de convivncia i activitat
(bsicament famlia i escola).
Intervencions orientades a la disminuci de conductes disruptives: utilitzar una
anlisi funcional basada en la comprensi del funcionament mental autista daquestes
conductes i actuar tant en els factors que les desencadenen com en les conseqncies,
tamb cal intentar entendre com viu (emocionalment) i entn (cognitivament) linfant
aquests factors.
Adaptaci del tractament a linfant i a lentorn: no hi ha un programa nic i igual per a
totes les persones afectades. Atesa la diversitat de manifestacions clniques del TEA, els
35 de 115
programes han de ser individualitzats i shan de basar en el nivell dafectaci del

funcionament mental i en la capacitat intellectual de linfant, els seus recursos de
llenguatge i sha dadaptar tant al context familiar com a leducatiu. Dacord amb la
concepci actual de la discapacitat, s convenient traduir les dificultats presents en la
persona als nivells dintensitat i suports necessaris.
Intervencions dirigides a la comorbiditat psiquitrica i/o mdica: a partir de lexistncia de
comorbiditats detectades en la fase del diagnstic (o en moments posteriors de
levoluci) com smptomes de TDAH, trastorns negativistes desafiants, discapacitat
intellectual i, en edats ms avanades, trastorns dansietat, depressi i smptomes
psictics allats, sevidencia que es necessitar un tractament adequat. Un 25% dels
casos de TEA sassocia amb laparici depilpsia en els primers anys de vida per que
tamb es pot produir en ladolescncia. Sha destar alerta a signes clnics compatibles
amb lepilpsia per fer els tractaments indicats.
Intervencions dirigides a una adaptaci de lentorn escolar: aix saconsegueix
mitjanant lestructuraci i la comunicaci per imatges i un currculum escolar adaptat a
la capacitat cognitiva, el nivell funcional i les necessitats educatives que es considerin
prioritries per treballar en lentorn educatiu.
Intervencions dirigides a una integraci de linfant al seu entorn i a lambient
social: es considera essencial lexistncia dactivitats de temps lliure, esplais, programes
ldics en poques de vacances aix com programes de respir per a les famlies en lmbit
local.
Intervencions dirigides especficament als pares: sha de facilitar informaci a les
famlies sobre els seus drets socials, econmics i fiscals i els procediments per obtenirlos. Aix mateix, els pares amb malalties psiquitriques o problemtiques socials greus
han de comptar amb recursos teraputics i assistencials especfics.
Serveis que ha de incloure el Pla datenci integral en

els TEA
Aquests serveis els han de facilitar el conjunt de recursos i equips que atenen
territorialment la persona amb TEA i la seva famlia.
Intervenci individual (infant, adolescent, adult)
Les unitats funcionals desenvoluparan programes de tractament individual per a aquells
infants-adolescents que necessitin un programa destimulaci intensiva. Lobjectiu s que
el tractament sapliqui en tots els contextos naturals en qu viu linfant.
36 de 115
En aquestes visites est incls el treball amb

linfant i lajuda a la famlia La freqncia es
decidir en cada cas. Sempre que es pugui, la
manera de treballar ser a travs dels pares o
altres professionals (mbit educacional)
seguint el model dintervenci transms pel o
per la professional de la unitat funcional.
Tractaments psicoteraputics:
Psicoterpia individual. Els tractaments
sorientaran
a
desenvolupar
les
habilitats cognitives deficitries, la
comprensi social i empatia, latenci
focal, linters social i les relacions
interpersonals, ladquisici gradual del
llenguatge, la comunicaci no verbal i
la comprensi del llenguatge, la
conducta exploratria i laprenentatge,
alhora,
la
flexibilitat
conductual,
disminuir lallament, les conductes
repetitives,
les
autoagressions
i
heteroagressions i lautoestimulaci.
Tractaments farmacolgics:
Estaran
orientats
a
determinats
smptomes i sempre duna manera
individualitzada: trastorns de conducta,
trastorns del son, crisis dansietat o de
pnic, trastorns de lestat dnim. El seu
s sha de limitar als moments
estrictament necessaris i cal tenir en
compte les recomanacions basades en
levidncia. Sha de tenir precauci ja
que les persones amb TEA sn una
poblaci particularment susceptible a
efectes farmacolgics secundaris o
paradoxals (Hyman i Tesar, 1996).
Sempre han danar acompanyats
dintervenci psicoteraputica.
INTERVENCI INDIVIDUAL
(infant, adolescent, adult)
1. Tractaments psicoteraputics
2. Tractaments farmacolgics
3. Terpies de desenvolupament
del llenguatge
4. Atenci domiciliria
5. Psicomotricitat, fisioterpia
6. Atenci i seguiment per part del
neuropediatre o la neuropediatra
7. Adaptacions curriculars i plans
educatius individualitzats
8. Orientaci educativa.
INTERVENCI GRUPAL
(infant, adolescent, adult)
1. Psicoterpia de grup
2. CEE i CEE especialitzats en TEA
INTERVENCI FAMILIAR
1.Psicoeducaci de les famlies
2. Psicoterpia de grup amb
famlies
3. Ajuda social
PROGRAMES DINCLUSI SOCIAL
1. Serveis locals dorientaci
laboral
2. Serveis de centre de dia
ocupacional
INTERVENCI AMB ELS
PROFESSIONALS
1. Suport dels professionals de
salut als centres educatius i als
professors
ASPECTES DE QUALITAT
1. Anlisi de lassistncia
2. Avaluaci
3.Recerca
Tractaments adreats a desenvolupar el llenguatge:

La comunicaci s una rea prioritria. Intervenci logopdica; llenguatges
augmentatius i alternatius; suports visuals i altres eines de suport per a la
37 de 115
comunicaci. La feina ha de tenir en compte el nivell mental de linfant, lmbit

familiar i els contextos naturals. s bsic crear un substrat relacional i
dexperincies que permeti avanar en les funcions comunicatives (pragmtica).
o
Atenci domiciliria:
Cal que es proporcioni aquesta atenci des de diferents serveis, com ja es fa
actualment des dalguns llocs: serveis de pediatria datenci primria, CSMIJ
dacord amb el Programa de trastorns mentals greus, CDIAP amb el personal
teraputic de suport domiciliari (PTSD), centres de dia i SESM-DI. Aquest tipus
dintervenci est indicada especialment en diverses situacions:
Es proposa que un cop rebut el diagnstic de TEA la famlia rebi com a

mnim dues visites dassessorament familiar on inicialment sensenyi els
pares a fer front als smptomes de TEA i les alteracions de conducta en el
dia a dia de la famlia.
En casos de signes o smptomes precoos de TEA en nadons o infants
molt petits, en els quals el suport familiar i una estimulaci general del
desenvolupament socioemocional del nad en la seva vida diria pot ser
determinant.
En casos de TEA amb trastorns greus de la conducta, on s necessria
una intervenci in situ amb linfant i la seva famlia. Han dincloure plans
teraputics en els quals selaborin anlisis funcionals que tinguin en
compte les situacions determinants de la conducta i el tipus de resposta
que es vol aconseguir.
En casos de TEA que per la comorbiditat o la gravetat dels smptomes o
per les alteracions conductuals hagin requerit un ingrs residencial o
hospitalari, lequip teraputic sencarregar de la reintegraci de linfant al
seu mbit familiar i escolar.
Psicomotricitat i/o fisioterpia:

Sobretot en les etapes ms primerenques de la intervenci.
Atenci i seguiment per part de neuropediatria:

Ms enll de participar en la fase diagnstica, assistir i seguir sobretot els
aspectes neurolgics comrbids. Ja sha esmentat lelevada prevalena
depilpsia. s important que els neuropediatres dels hospitals de referncia o
dels CDIAP es coordinin.
Adaptacions curriculars i plans educatius individualitzats:

A partir de lavaluaci educativa i psicopedaggica, es determinen les accions en
els contextos educatius, en els mtodes i en els suports educatius que rep
lalumne o alumna, que poden concretar-se en plans individualitzats amb
adaptacions en la gesti de laula i del currculum.
38 de 115
Per fer els plans educatius individualitzats s necessari tenir en compte la

valoraci que els professionals clnics fan en relaci amb aquests alumnes. Per a
ms informaci sobre aquest tema i els segents, vegeu lannex 3.
o
Orientaci educativa:
Es proposa que els infants amb TEA menors de 5 anys seduquin en centres
educatius ordinaris i quan es faci el pas a educaci primria es valori la modalitat
descolaritzaci ms apropiada en cada cas. Excepcionalment, i tenint en compte
la valoraci psicopedaggica, es pot decidir que un infant menor de 5 anys es
pugui escolaritzar en un centre deducaci especial (CEE).
Per a aquells casos de TEA amb smptomes ms severs, autisme o TA i, a
vegades, en cas de TGD-NOS amb trastorns de conducta, es poden considerar
les unitats de suport a leducaci especial (USEE), especialment en el marc de
leducaci infantil (intervenci preco) i leducaci primria, aix com per preveure
suports especfics a les llars dinfants. Lequip teraputic especialitzat en TEA
conjuntament amb els professionals de leducaci elaboraran un pla integral
individualitzat que inclogui suport psicolgic amb un pla destimulaci en les rees
deficitries de linfant, un pla funcional dirigit a extingir determinades conductes
indesitjables de linfant i, en casos que sigui necessari, un pla destimulaci de
logopdia i psicomotricitat per aplicar dins de lmbit escolar. Els professionals
educatius en contacte amb linfant amb TEA, inclosos els professionals de les
USEE, han de rebre assessorament i conixer tcniques teraputiques utilitzades
en el tractament dinfants amb TEA: tcniques de modelatge, comunicaci
alternativa, extinci, tcniques relacionals destimulaci psicomotriu i del
llenguatge i la comunicaci, etc. Els serveis educatius (EAP i SEETDIC) amb el
suport de la unitat funcional TEA seran els responsables de la formaci
continuada dels professors.
Un aspecte fonamental que cal desenvolupar s el seguiment a la educaci
secundria dels infants amb suport USEE procedents de leducaci primria i que
necessitin suport. Cal que selaborin programes psicoeducatius especfics dirigits
a adolescents amb TEA que incloguin tan com sigui possible les habilitats
acadmiques que tingui una continutat amb el desenvolupament de programes de
formaci professional adaptats i un acompanyament en la incorporaci a lmbit
laboral.
Intervenci grupal (infant, adolescent, adult)

o Psicoterpia de grup amb infants i adolescents:
o
Aplicable sobretot en adolescents dalt nivell i orientada a objectius similars als que ja
hem descrit a les terpies individuals. Lelecci del format individual o de grup
dependr de lestat i el moment evolutiu de linfant, aix com de la motivaci al
tractament i introspecci en les dificultats.
39 de 115
o CEE i CEE especialitzat en TEA:

o
Els CEE i CEE especialitzats en infants amb TEA escolaritzen els alumnes que, un
cop avaluades les seves necessitats educatives i els suports necessaris per la seva
atenci, es considera que aquests centres educatius amb una alta intensitat de
suports sn la resposta educativa ms adequada. La intervenci pot integrar
aspectes clnics, mitjanant el suport de professionals de la salut mental i el treball en
xarxa que possibiliti latenci integral a la persona.
Intervenci familiar
o
Entrevistes amb les famlies:

Durant el tractament, s fonamental ajudar els pares amb un veritable treball de
collaboraci. Els pares necessiten informaci i suport. Tamb sha de tenir en
compte latenci als germans i germanes.
Psicoterpia de grup amb famlies
Tenint en compte les diferents edats dels infants i els diferents nivells de
funcionament (infants amb manca de comunicaci verbal, de funcionament mig i dalt
funcionament), shan de definir criteris de selecci dels pares, objectius del grup,
mtodes, periodicitat i durada del grup. Shi inclouen els grups psicoeducatius.
Ajut social:
Si cal, amb informaci sobre recursos i ajuts. Els serveis bsics datenci social poden
proposar el desenvolupament de programes de suport a les famlies per mitj dels
serveis dels treballadors socials, serveis de respir, el desenvolupament desplais
adequats a les necessitats daquests infants i adolescents i dactivitats de lleure i
esports adequades per a aquests.
Programes dinclusi social

o
Serveis locals dorientaci laboral:

Oferts per alguns ajuntaments com a programes locals. Els adolescents amb TEA,
sobretot aquells amb smptomes ms lleus i amb una bona capacitat intellectual,
poden necessitar plans de transici amb suport al mn laboral i lelaboraci de
programes dincorporaci laboral adaptats a les seves necessitats i competncies,
protegits i supervisats per professionals.
Serveis de centres de dia ocupacionals:

Sofereixen des de la cartera de serveis de Benestar Social i Famlia. Inclouen el
servei de centre de dia de terpia ocupacional (STO), el servei de centre de dia de
terpia ocupacional amb auxiliar i el servei de centre de dia ocupacional dinserci
(SOI), tots tres per a persones de 18 a 65 anys.
40 de 115
Intervenci amb els professionals

o
Suport dels professionals de la salut i dels serveis educatius als centres educatius
Collaboraci en formaci al claustre de professors i a tot lentorn escolar

(especialistes, personal del menjador, del pati) sobre les caracterstiques
prpies dels infants amb TEA i de les bases de la intervenci a les diverses
rees.
Elaboraci conjunta amb els professors i professionals de lEAP dun pla
individualitzat centrat en la intervenci en rees on presentin dificultats, amb
objectius a curt termini i un sistema davaluaci.
Revisi continuada del pla individualitzat i canvis dobjectius quan es
consideri necessari.
Suport emocional als professionals de leducaci per al treball amb els
alumnes afectats i les seves famlies.
Intervenci de lespecialista en logopdia en els casos necessaris.
Informaci i pautes adreats als companys dels alumnes.
Espais de coordinaci entre tots els professionals que treballen amb linfant
per avaluar el compliment dels objectius.
Collaboraci amb els diferents professionals de leducaci que treballen amb
aquests infants per compartir i crear diversos materials per treballar diverses
rees afectades (llibres amb imatges, materials de suport, etc.)
Aspectes de qualitat
o
Anlisi de lassistncia (prevalena, incidncia, evoluci, etc.):

La Unitat Funcional amb lajut de cadascun dels recursos que intervenen en
lassistncia sha de portar un registre de nous casos i notificar anualment el nombre
de casos tractats, els procediments utilitzats i levoluci.
Avaluaci de resultats:
s necessari comptar amb indicadors que permetin avaluar els resultats dels
procediments i tractaments utilitzats, de manera que sintensifiquin els que obtinguin
millors resultats i es revisin o fins i tot sabandonin els que no funcionen.
Recerca
Els professionals de lassistncia shan dimplicar en projectes de recerca.
41 de 115
4. UNITATS FUNCIONALS
La creaci dunitats funcionals en cada territori t com a base el treball en xarxa i la
necessitat de garantir una assitncia continuada dels 0 als 18 anys. Tamb han de reflexar
el treball coordinat entre els diferents recursos orientats a la infnica i adolesncia i shaurien
de definir seguint uns criteris generals i adaptacions especfiques en cada territori per
aquells casos ms greus, com sn els nens i adolescents amb TEA.
La unitat funcional no s un recurs de nova creaci, sin la integraci de professionals dels
serveis existents per fer una tasca assistencial concreta, tal com es descriu en aquest pla,
tant a la part del diagnstic com en lelaboraci del PAI que inclour, de manera
consensuada, els diversos tipus dintervenci.
Objectius de la unitat funcional

Garantir la gesti del procs assistencial en nens i adolescents amb TEA: detecci,
diagnstic i tractament.
Establir la funci de lideratge.
Donar suport als professionals i serveis datenci primria per a la detecci del
trastorn.
Impulsar el treball en xarxa, incloure en el tractament els diferents recursos educatius
i socials necessaris en el territori.
Desenvolupar espais de seguiment i suport a les famlies.
Formaci i docncia. Establir un comproms de formaci continuada amb TEA del
professionlas de la UF i desenvolupar programes de formaci en TEA pels
professionasl dels centres ordinris.
Fer programes de recerca comuns.
Accions de la unitat funcional

Elaboraci del diagnstic de certesa, utilitzant instruments vlids, fiables i
consesnuats en les guies clniques.
Elaboraci del PAI, individualitzant les intervencions, planificant les accions que cal
seguir i la designaci dels responsables dexecutar-les, aix com la temporalitat i
lavaluaci. El PAI inclou el Projecte teraputic individualitzat (PTI) en lmbit sanitari i
el pla individualitzat en lmbit educatiu
Elaboraci de protocols:
dactuaci, seguiment i avaluaci dels plans individualitzats dintervenci,
seguint tots els passos indicats.
de trasps de la informaci i de derivaci entre els diversos serveis que
tinguin present la informaci i la comunicaci a la famlia en aquest procs
de derivaci.
per homogenetzar la informaci, lassessorament i lorientaci que es
facilita a la famlia.
42 de 115
Designaci dun referent nic del cas que garanteixi la continutat assistencial i la
coherncia de la informaci a la famlia.
Establiment de les interconsultes.
Distribuci de les activitats de suport a les llars dinfants i daltres recursos del
territori, evitant repeticions.
Collaboraci amb els CEE en lescolaritzaci dels infants/adolescents amb
discapacitat en centres ordinaris.
Composici de la unitat funcional

La Unitat Funcional especialitzada en TEA s un espai organitzatiu integrat, que es
constituir a cadascun dels territoris, amb els professionals referents de cada dispositiu
assistencial especialitzat: CDIAP, CSMIJ, EAP, Neuropediatria i Pediatria. Cada dispositiu
designar el professional referent per formar part de la Unitat Funcional, que han de ser els
experts en TEA de cada equip i que hauran de destinar un temps especfic per a lavaluaci
i el diagnstic, lassistncia i la coordinaci. Als territoris on hi hagi un CEE especialitzat en
trastorns del desenvolupament o daltres serveis pblics de diagnstic tamb inclouran un
professional referent per la Unitat Funcional.
Aix doncs, lequip de la unitat funcional s una organitzaci pluridisciplinar, especialitzada
en TEA, de referncia en el territori i el componen un professional referent de cada
disciplina: psiquiatria, psicologia clnica, del servei educatiu, pediatria, neuropediatria,
infermeria, i treball social. Com que el nombre i el tipus de recursos als territoris no s
uniforme, la procedncia dels professionals pot ser diversa.
43 de 115
5. SNTESI DEL PROCS GENERAL DATENCI

AL TEA
Amb la finalitat de complir amb lobjectiu dequitat, i que qualsevol persona amb la mateixa
malaltia pugui rebre la mateixa atenci dins del territori de Catalunya, hem definit el
procediment per tal de desenvolupar aquest PAI per al treball en xarxa dels diferents
dispositius assistencials.
Fins ara, lactuaci davant de la sospita dun TEA i la coordinaci de les intervencions entre
els diferents recursos que han de participar quedava reflectida en les Recomanacions per a
latenci dels trastorns mentals greus en la infncia i ladolescncia (2003), que descriuen el
Programa datenci especfica als trastorns mentals greus i el Programa datenci
individualitzada.
En aquest sentit, volem sistematitzar el procediment que cal seguir amb la voluntat
descurar, des de laparici de la primera sospita, el termini de diagnstic en un TEA, aix
com donar suport a les famlies en les dificultats que planteja el fet de no saber on anar a
demanar ajuda. El procediment es pot observar a lesquema del grfic de la pgina 46.
Pla datenci integral

Sospita
La sospita que linfant t alguna dificultat es pot detectar bsicament des de diversos mbits:
la famlia que, en ocasions, pot percebre dificultats en linfant; als serveis datenci primria
peditrica en qu, en les revisions peridiques, es poden detectar senyals dalarma; a
lescola bressol o ordinria, on amb el dia a dia es poden observar comportaments o
aspectes que sn objecte de sospita dalgun TEA; i tamb al CDIAP, que en les seves
coordinacions amb diferents dispositius pot evidenciar algun element de sospita.
Detecci
Davant de la sospita dalgun TEA, o de qualsevol altra malaltia, cal que la famlia adreci la
consulta al pediatre o la pediatra de referncia, ats que aquest o aquesta professional ha
de ser la porta dentrada en el sistema de salut i un possible pla datenci daquests
trastorns. Desprs davaluar els aspectes objecte de la consulta, el o la professional de
pediatria aplicar als infants de 18 a 36 mesos linstrument M-CHAT, i a partir dels 4 anys
aplicar el CAST, amb el suport que li proporciona el psicleg o la psicloga del CSMIJ que
es desplaa regularment a lrea bsica de salut (ABS).
Quan el pediatre o la pediatra disposi de les dades que li confirmin una sospita raonable de
TEA, i desprs de la interconsulta amb el psicleg o la psicloga del CSMIJ i els
44 de 115
professionals del CDIAP amb els quals es coordina, far la derivaci de linfant a la unitat
funcional que li correspongui territorialment. En cas que la valoraci sigui negativa i no es
consideri que sigui un TEA, ser ats al CDIAP o al CSMIJ de la zona, segons correspongui.
Diagnstic
A la unitat funcional lequip interdisciplinari descrit far lexploraci completa de linfant. Si
sen desprn un diagnstic de TEA, es procedir a desenvolupar el PTI i el PAI.
Pla individualitzat datenci integral de la persona amb TEA

La unitat funcional, amb lestudi diagnstic i lavaluaci de necessitats, elaborar un PAI que
inclou el PTI i un pla assistencial que cobreixi totes les necessitats tant de linfant com de la
famlia. El pla ha de tenir en compte els aspectes sanitaris, educatius i socials, no com a
suma de diferents projectes, sin com a pla nic, ats que linfant s nic.
En el cas dels adults, a ms, el PAI tamb ha de tenir en compte latenci en lmbit laboral
(formaci prelaboral, centres especials de treball, inserci a lempresa) i en lmbit
residencial (habitatges protegits, residncia). La unitat funcional buscar la collaboraci dels
professionals dels dispositius adients per planificar les actuacions en aquests mbits.
Quan sigui necessria la participaci de diferents serveis, les intervencions han de quedar
clarament distribudes per tal que no hi hagi buits ni duplicitats en latenci de les
necessitats. Sha descollir un o una professional referent amb la funci de fer el seguiment
del pla de manera global, de no obviar cap aspecte dels acordats i datendre les demandes
dinformaci de la famlia.
Aquest procediment implica que sestableixin amb rigor reunions de coordinaci i seguiment
entre els diferents professionals que hi intervenen.
A les Recomanacions per a latenci dels trastorns mentals greus en la infncia i
ladolescncia (Generalitat de Catalunya, 2003) es fa constar que:
En latenci als infants i adolescents que pateixen un TMG (si ho apliquem al nostre mbit,
podrem dir un TEA), el treball en xarxa entre diferents dispositius s un element clau.
Larticulaci dels diversos coneixements i de les diferents disciplines que hi intervenen:
socials, clniques, educatives, jurdiques, entre daltres, s un requisit bsic per tractar
problemtiques multicausals i aquesta transdisciplinarietat es fa tant o ms evident en el
doble vessant subjecte-collectivitat.
El treball ha de donar resposta a les diverses necessitats dels pacients, mitjanant la
corresponsabilitzaci dels diferents agents implicats, mantenint un inters renovat en cada
cas per la collaboraci, la participaci i lanlisi. Cal garantir una presa de decisions
consensuada sobre les actuacions professionals possibles i viables per resoldre els
problemes detectats en cada pacient, tenint en compte el seu entorn vital. Daquesta manera,
sevitaria la dispersi i la confusi que suposa per al o la pacient amb TMG i la seva famlia el
45 de 115
fet de trobar-se sotms a diferents poltiques dintervenci, sovint contradictries i amb un

nivell defectivitat baix.
Figura 2.- PAI per als infants, adolescents i adults amb TEA
SOSPITA
Pares, llars dinfants, escola primria, social
DETECCI
ATENCI PRIMRIA
Pediatres, infermers o infermeres de Pediatria
Suport
CSMIJ
CDIAP
EAP
PSP
CDIAP
CSMIJ
No confirma
sospita TEA
Confirma
sospita TEA
DIAGNSTIC I AVALUACI DE NECESSITATS
UNITAT FUNCIONAL
MBITS:
sanitari educatiu social
laboral - residencial
Seguiment per la
TAULA TERRITORIAL
Amb la finalitat que el treball en xarxa estigui garantit, a la Unitat Funcional li cal lexistncia
dalgun tipus destructura des de la que se li faciliti lacompliment del Pla individualitzat
datenci integral que poden fer necessria la intervenci de diversos serveis que pertanyen
a xarxes diferents. Les CTIC van realitzar aquest paper i en alguns territoris existeixen
experincies similars que es mantenen grcies a limpuls dels professionals de la zona. Des
del Departament de Benestar i Famlia, en el Marc de la Llei dInfncia, se est configurant
46 de 115
la creaci de les taules territorials que podran donar suport a lenfocament del treball en
xarxa, facilitant la connexi de la unitat funcional amb la resta dels equips i recursos.
Atesa la complexitat, conv elaborar un mapa territorial de recursos per al coneixement

tant dels professionals com de les famlies i constituir les taules territorials.
47 de 115
6. INDICADORS
Actualment, a causa de la fragmentaci assistencial, s difcil conixer el nombre de nens
afectats de TEA que sn assistits a la xarxa pblica. En el cas dadults, encara s ms difcil,
ja que molts es troben en residncies per a persones amb discapacitat intellectual. Per aix,
inicialment es plantegen indicadors de tipus exploratori.
Indicador dincidncia
Dur un registre anual dels nous casos de 0 a 18 anys valorats i diagnosticats de TEA a la
unitat funcional. Passats tres anys i desprs duna avaluaci es podrien elaborar dades
comparatives i plantejar objectius.
Indicador de prevalena
mbit infantil. En el conjunt del territori assignat a la unitat funcional, ha daconseguir en
un termini de tres anys arribar a tenir en tractament 2 pacients de TEA de 0 a 18 anys
per 1.000 habitants. Cal considerar nens diferents assistits a CDIAP, CSMIJ, SESM-DI i
centre escolar.
mbit dadults. Sha dincrementar anualment en un 10 % el nombre de persones
tractades amb diagnstic de TEA al CSMA.
7. AVALUACI DE RESULTATS
2B
Sha de redactar una memria anual de la unitat funcional que reculli tota lactivitat dels
diferents recursos i defineixi el grau de compliment de la cartera de serveis especificada
en el Pla.
Tamb cal fer, primer cada sis mesos i a partir dels 6 anys dedat un cop a lany, el
seguiment evolutiu de les persones assistides, i avaluar el resultat de les intervencions
teraputiques i educatives utilitzades. Leina adequada s el PAI (mdic, psicolgic,
educatiu, social), en el qual es defineixen les necessitats de linfant o ladult, els objectius
que es plantegen i el resultat aconseguit, i que conduir a mantenir els mateixos
objectius o a modificar-los. En aquest sentit, el PAI ha de definir per a cada cas, i
almenys en els mbits psicolgic i educatiu, objectius especfics, indicadors de resultats,
la metodologia que es pensa emprar i el pla davaluaci. Tot aix ha de permetre valorar
duna manera precisa leficcia dels programes individuals dintervenci.
Tamb sha de dur un registre de les taules territorials:
a. Nombre de persones que han estat estudiades.
b. Motius pels quals han estat presentades.
c. Plans dintervenci.
d. Resultats.
48 de 115
8. RECOMANACIONS
Aquest Pla inclou les recomanacions de lestudi dut a terme per lAgncia dInformaci,
Avaluaci i Qualitat en Salut. (Guillamn, Rajmil i Espallargues, 2010). Aquest treball,
complementari a aquest document, recopila el coneixement cientfic que a hores dara
existeix a nivell internacional, respecte de la detecci, el diagnstic i el tractament del
trastorn despectre autista. Lestudi parteix de 376 documents identificats que, un cop
aplicats els criteris de selecci, queda un grup constitut por 6 Guies de prctica clnica, 1
informe davaluaci i 18 revisions sistemtiques y metanlisis. Els documents considerats de
ms alta qualitat sn els segents.
Madrid 2009: Gua de prctica clnica para el manejo de pacientes con trastornos del
espectro autista en atencin primaria. Deteccin precoz y seguimiento. Madrid: Plan
de Calidad para el Sistema Nacional de Salud del Ministerio de Sanidad y Poltica
Social, Unidad de Evaluacin de Tecnologas Sanitarias, Agencia Lan Entralgo;
2009.
SIGN 2007: Assessment, diagnosis and clinical interventions for children and young
people with autism spectrum disorders. A national clinical guideline. Scottish
Intercollegiate Guidelines Network (SIGN), Quality Improvement Scotland (NHS);
2007.
NZ 2008: New Zealand Autism Spectrum Disorder Guideline. Wellington (New
Zealand): Ministry of Health; 2008.
Baghdali 2006: Baghdadli A, Beuzon S, Bursztejn C, Constant J, Desguerre I, Roge
B, Squillante M, Voisin J, Aussilloux C. Clinical guidelines for the screening and the
diagnosis of autism and pervasive developmental disorders. Arch Pediatr. 2006.
IA 2009: Gemes Careaga I, Martn Arribas MC, Canal Bedia R, Posada de la Paz M.
(Instituto de Salud Carlos III). Evaluacin de la eficacia de las intervenciones
psicoeducativas en los trastornos del espectro autista. Madrid: Ministerio de Ciencia
e Innovacin; 2009.
Quan sinterpreta el grau de la recomanaci sha de tenir en compte que hi ha
variacions entre els diferents documents esmentats a lhora dutilitzar les lletres (A, B,
C, D...), que no sempre indiquen el mateix grau. Les variacions es troben
especificades en el text de la AIAQS.
En aquest Pla integral ampliem algun detall o introdum alguna nova recomanaci,
que t la categora (), basada en lexperincia clnica i el consens de lequip
redactor CA (Comissi Assessora del TEA).
49 de 115
Detecci
Recomanaci
GPC
Nivell
s important vigilar el desenvolupament infantil de manera rutinria en el Programa

de seguiment del nen sa a lAPS, a les escoles bressol i les escoles.
CA
La detecci es pot dur a terme en lAPS, en els CDIAP, les escoles bressol, les
escoles i els EAP.
CA
Madrid
(2009)
Els professionals sanitaris han de monitorar el desenvolupament dels nens sans

tenint en compte els factors de risc natals i perinatals, els senyals dalerta
immediata i el compendi dalerta de TEA segons els perodes dedat proposats.
CA
Per a la vigilncia del desenvolupament, sn instruments recomanables lEscala

Haizea-Llevant (aplicaci completa, de 0 a 5 anys) i el llistat de la British Columbia
Ministry (2003).
CA
A partir dels 4 anys cal utilitzar linstrument de cribratge CAST, i a vegades cal
aplicar lentrevista de confirmaci M-CHAT Interview Follow-up / CAST interview.
CA
GPC
Nivell
SIGN
(2007)
Diagnstic
Recomanaci
Lavaluaci especialitzada en una primera fase ha dincloure com a elements la
histria clnica, lobservaci clnica / avaluaci del desenvolupament, exploracions
complementries, i lobtenci de ms informaci contextual i funcional (situaci
familiar i necessitats socials).
En una segona fase sha de fer lavaluaci estandarditzada especfica: cognitiva,
lingstica, peditrica, neurolgica, psiquitrica i psicolgica i sociofamiliar.
CA
CA
Gentica (sospita dX frgil, trastorn de Rett).
SING
EEG: sempre en cas depilpsia (clara o per sospita) i en cas de

regressi en nens < 5 anys. Registres de viglia i somni espontani.
(2007)
Exploracions complementaries:
PEAT: sempre per descartar hipoacsia (1a fase).
Plom plasmtic (pica).
CA
CA
Neuroimatge (nicament si hi ha indicadors especfics: p. ex.,

esclerosi tuberosa).
Estudis metablics: no de rutina, segons valoraci neurolgica.
No s recomanable fer proves gastrointestinals, nivells de vitamines ni altres
funcions metabliques si no existeixen indicadors especfics danomalies.
50 de 115
Intervenci i tractament
Recomanaci
3B
Es considera essencial que un infant amb TEA i la seva famlia puguin accedir en
qualsevol territori a programes de tractament integrals, multidisciplinaris,
planificats, estructurats i avaluats.
GPC
Nivell
CA
CA
CA
Les intervencions shan dorientar a:

Millorar la interacci pares-infant.
Potenciar les habilitats de comunicaci i llenguatge i les habilitats
socials.
Disminuir les conductes disruptives.
Adaptar linfant i lentorn.
Tractar la comorbiditat psiquitrica i/o mdica.
Adaptar lentorn escolar.
Integrar el nen en lentorn i ambient social.
Proporcionar informaci i suport als pares.
Les unitats funcionals han de tenir una cartera de serveis per atendre duna
manera global els nens amb TEA.
Procediments organitzatius
Recomanaci
GPC
Nivell
La tendncia hauria de ser que la porta dentrada en el sistema fos lespecialista en

pediatria datenci primria.
CA
En cada territori hi ha dhaver una unitat funcional amb capacitat de diagnosticar el

TEA i definir el PAI.
CA
s convenient establir alguna unitat de referncia per al TEA altament

especialitzada a Catalunya.
CA
s urgent establir taules territorials (tipus CTIC) per gestionar el tractament, les
diferents intervencions i la continutat de latenci a linfant i la seva famlia.
CA
El treball en xarxa ha de designar un referent per al seguiment i la informaci a la

famlia.
CA
s convenient disposar dun mapa territorial de recursos.
CA
Es recomana la formaci continuada conjunta dels professionals de la unitat

funcional.
CA
51 de 115
52 de 115
ANNEXOS
13B
53 de 115
ANNEX 1. Eines de detecci i diagnstic

Els centres de valoraci, control i prevenci del Govern nord-americ han desmuntat amb
arguments els mites que existeixen al voltant de les eines de detecci o screening.
Mite: No hi ha eines de detecci adequades per a nens en edat preescolar.
Realitat: Si b podia ser cert fa dcades, avui hi ha bons sistemes de detecci, molts dels
quals tenen sensibilitat i especificitat superior al 70 % (Committee on Children and
Disabilities, 2001).
Mite: Es necessita un gran entrenament per administrar correctament una eina de detecci.
Realitat: Les necessitats de capacitaci no sn mplies. Moltes poden ser administrades
per paraprofessionals.
Mite: Els exmens requereixen molt de temps.
Realitat: Molts dels instruments de detecci comporten menys de 15 minuts, i alguns
requereixen noms prop de 2 minuts de temps professional (Glascoe, 1998; Dobrez et al.,
2001).
Mite: Les eines que incorporen informaci dels pares no sn vlides.
Realitat: Les preocupacions dels pares generalment sn vlides i sn predictives de retards
en el desenvolupament. La investigaci ha demostrat que grcies a les preocupacions dels
pares es detecten entre el 70 % i el 80 % dels nens amb discapacitats (Glascoe, 2000;
Squires et al., 1996).
Avui en dia, hi ha disponibles una bona srie deines de detecci per a diversos entorns,
edats i propsits. Algunes eines de detecci sutilitzen principalment en atenci primria,
mentre que nhi ha daltres que poden ser utilitzades en els sistemes escolars o en altres
ambients comunitaris.
Les escales recomanades en aquest Pla integral sn les segents:
Escala Haizea-Llevant
LEscala Haizea-Llevant (Matamoros, Fuentes i Rueda, 1991) [9], validada a Espanya,
permet comprovar la maduraci infantil entre el naixement i els 5 anys dedat, i, a ms, alerta
sobre la possible presncia dautisme i les principals discapacitats en la infncia del nostre
entorn (discapacitat visual, discapacitat auditiva, retard mental i/o parlisi cerebral).
Laplicaci daquesta Escala s senzilla i rpida.
54 de 115
Llistat de la British Columbia Ministry (2003) (NY State Department of Health, 1999)
Fites del desenvolupament esperades als 9, 12, 15, 18 i 24 mesos que poden ajudar a
valorar la presncia de determinades habilitats normals.
9 mesos
Segueix amb la mirada quan la persona cuidadora assenyala i exclama Mira... (un
objecte familiar).
12 mesos (a ms a ms dels tems previs)
Intenta obtenir un objecte fora del seu abast, i ho fa cridant latenci de la persona
cuidadora assenyalant, verbalitzant i establint contacte visual (acci protoimperativa).
Balboteja.
Gesticula (assenyala, diu adu amb la m).
Estableix contacte visual quan parla amb alg.
Estn els braos anticipatriament quan lagafen a coll.
Mostra atenci compartida (compartir linters per un objecte o una activitat).
Respon de manera consistent al seu nom.
Respon a ordres senzilles.
Diu papa i mama amb sentit.
Diu altres paraules simples (16 mesos).
Assenyala parts del seu cos.
Diu algunes paraules amb significat.
Sap fer jocs simblics (donar menjar als ninots, parlar per telfon).
Respon quan lobservador o observadora assenyala un objecte.
Assenyala un objecte, verbalitza i estableix contacte visual alternativament entre
lobjecte i la persona cuidadora amb lnica intenci de dirigir latenci de ladult cap a
lobjecte (acci protodeclarativa).
Porta objectes als adults per mostrar-los-els.
Fa frases espontnies (no nicament ecolliques) de dues paraules.
Imita tasques domstiques.
Mostra inters pels altres nens.
55 de 115
Llista per a la detecci de lautisme en nens petits modificada (M-CHAT), per D. L.

Robins, D. Fein, M. L. Barton i J. A. Green (2001)
La Llista per a la detecci de lautisme en nens petits modificada s el mtode usat
internacionalment per detectar TEA en nens dentre 18 i 60 mesos. El qestionari consta de
23 tems, subdividits internament en les categories de normals o crtics. Es considera que
un infant no supera el qestionari si falla 2 o ms elements crtics o si falla 3 elements
qualssevol. Els 6 tems ms discriminadors, per ordre descendent, sn els segents: 7, 14,
2, 9, 15 i 13. No tots els casos en qu es fallin prou elements han de complir els criteris per a
un diagnstic de lespectre autista. No obstant aix, aquesta possibilitat existeix, i s
justificat que un professional de la salut faci una valoraci diagnstica (de la versi anterior
CHAT nhi ha versi en catal a Recomanacions per a latenci dels trastorns mentals greus
en la infncia i adolescncia). La versi M-CHAT Interview Follow-up t format dentrevista.
Test dels TEA i de lSA (CAST)
s un qestionari per al cribratge de nens amb TEA, especialment SA i trastorns de la
comunicaci social. Es va publicar el 2002 a Autism, i sutilitza en investigacions posteriors,
incloent-hi estudis de gentica de la simptomatologia autista.
Autors: Scott FJ, Baron-Cohen S, Bolton P i Brayne C, de la Universitat de Cambridge.
Estructura: El qestionari ha de ser emplenat pels pares. Consta de 37 tems, 6 dels quals
sn de control, destinats a donar informaci sobre el nivell de desenvolupament. Aquests
elements no puntuen. Sn aquests: 3, 4, 12, 22, 26 i 33. La resta dtems puntuen, de
manera que un infant pot obtenir una puntuaci mxima de 31.
tems que puntuen si la resposta s No: 1, 2, 5, 10, 11, 13, 15, 16, 17, 21, 23, 24, 27, 31 i
35. tems que puntuen si la resposta s S: 6, 7, 8, 9, 14, 18, 19, 20, 25, 28, 29, 30, 32, 34,
36 i 37.
Punt de tall: Un punt de tall 15 detecta el 82 % de nens amb SA, altres TEA o dficits de
relaci social (per exemple, retard del llenguatge o ansietat social). El valor predictiu positiu
de SA i trastorns de la comunicaci social s de 0,82. Lespecificitat s de 0,99.
Atenent exclusivament a lSA i altres TEA, un punt de tall 15 identifica correctament el
87,5 % dels casos. Per un 36,4 % que puntuen per sobre de 15 no corresponen a aquests
trastorns. El valor predictiu positiu de SA i TEA s de 0,64. Lespecificitat s de 0,98. Amb un
punt de tall 17, el valor predictiu positiu s de 0,86, i lespecificitat, 0,99.
Referncia bsica: Scott FJ, Baron-Cohen S, Bolton P, Brayne C. The CAST (Childhood
Asperger Syndrome Test). Preliminary development of a UK screen for mainstream primaryschool-age children. Autism. 2002;6(1):9-31.
Existeixen les versions CAST Interview i CAST - Follow-up Interview.
56 de 115
Qestionari de comunicaci social (SCQ), per Michael Rutter, Anthony Bailey i Catherine
Lord.
Anteriorment conegut com el Qestionari de detecci de lautisme (ASQ), aquest instrument
breu ajuda a avaluar les habilitats de comunicaci i el funcionament social en els nens que
poden tenir autisme o TEA. Completat pel pare o la mare o una altra persona cuidadora
principal en menys de 10 minuts, lSCQ s una manera rendible de determinar si un individu
ha de ser referit per a una avaluaci diagnstica completa.
Amb el qestionari es pot avaluar qualsevol persona de ms de 4 anys, sempre que la seva
edat mental sigui superior a 2,0 anys. Est disponible en dues formes dades vida i dades
actuals, cada una composta de tan sols 40 preguntes, que cal respondre amb S o No.
Ambdues formes es poden lliurar directament als pares, que poden respondre a les
preguntes sense supervisi. (Els formularis estan disponibles en castell.)
El Formulari de vida se centra en tota la histria del desenvolupament de linfant, i
proporciona una puntuaci total que sinterpreta en relaci amb els punts de tall especfics.
Aquesta qualificaci identifica els individus que poden tenir autisme i han de ser referits per
a una avaluaci ms completa (amb lEntrevista per al diagnstic de lautisme revisada (ADIR) o lEscala dobservaci per al diagnstic de lautisme (ADOS)). LSCQ s una prova de
cribratge vlida que proporciona una imatge raonable de la gravetat dels smptomes.
LSCQ s breu, rpid i fcil dadministrar, i permet als clnics i educadors utilitzar-lo de
manera rutinria en els nens que se sospita que tenen TEA. Ltem 1 no es valora i no
influeix en la puntuaci total (mxima = 39). Aix mateix, cal tenir en compte que:
Si ha contestat S en ltem 1, haur de comptabilitzar les respostes 2-40.
Si ha contestat No en ltem 1, haur de comptabilitzar nicament les respostes 8-40.
El S puntua en les preguntes 3 a 8 i 10 a 18.
El No puntua en les preguntes 2, 9 i 19 a 40.
Com a norma general, sha establert la puntuaci 15 com el punt de tall a partir del qual es
considera possible que hi hagi TEA.
Entrevista per al diagnstic de lautisme revisada (ADI-R), per M. Rutter, A. Le Couteur i
C. Lord.
s un instrument de diagnstic clnic i de investigaci per avaluar i diagnosticar lautisme en
nens i adults. LADI-R ofereix un algorisme de diagnstic per a lautisme tal com es descriu
en la CIM-10 i el DSM IV-TR i DSM 5. s apropiat per a nens i adults amb edats mentals de
24 mesos o ms.
LADI-R s un examen estandarditzat amb entrevistes semiestructurades a les persones que
cuiden nens i adults. Lentrevista cont 93 tems i se centra en els comportaments en tres
rees: la qualitat de la interacci social (per exemple, lintercanvi emocional, el somriure
social, la resposta a altres nens), la comunicaci i el llenguatge (per exemple, les
57 de 115
expressions estereotipades, la inversi del pronom, ls social

comportament i interessos repetitius, restringits i estereotipats
preocupacions inusuals, els gestos de mans i dits, els interessos
Tamb inclou altres elements rellevants per a la planificaci del
autolesions i lexcs dactivitat.
del llenguatge) i el
(per exemple, les
sensorials inusuals).
tractament, com les
Lentrevista ADI-R genera puntuacions en cadascuna de les tres rees de contingut (s a

dir, la comunicaci i el llenguatge, la interacci social i els comportaments repetitius i
restringits). Les puntuacions elevades indiquen un comportament problemtic en una rea
en particular. Per a cada tema, es dna una puntuaci de 0 a 3. Una puntuaci de 0 es dna
quan el comportament del tipus especificat en el codi no s present; una puntuaci d1 es
dna quan el comportament del tipus especificat s present duna manera anormal, per no
prou greu o freqent per satisfer els criteris per a un 2; una puntuaci de 2 indica un
comportament anormal definit, i una puntuaci de 3 est reservada per a lextrema gravetat
de la conducta especificada.
Un diagnstic dautisme es dna quan les puntuacions en les tres rees de contingut (la
comunicaci, la interacci social i els patrons de comportament) igualen o superen els punts
de tall especificats, i laparici de la malaltia s evident als 36 mesos. El mateix algorisme
sutilitza per a nens dedats mentals de 24 mesos fins a ledat adulta, amb tres versions que
contenen modificacions de poca importncia: 1) una versi per a tota la vida; 2) una versi
basada en el comportament actual, i 3) una versi per a nens de menys de 4 anys.
Lalgorisme especifica una puntuaci mnima en cada rea per obtenir un diagnstic
dautisme, que figura en la CIM-10 i el DSM-IV. El punt de tall total de lrea de la
comunicaci i el llenguatge s 8 per als subjectes verbals, i 7 per als subjectes no verbals.
Per a tots els subjectes, el punt de tall de lrea de la interacci social s 10, i el punt de tall
per a lrea de comportaments restringits i repetitius s 3.
Escala dobservaci per al diagnstic de lautisme - Genrica (ADOS-G), per Catherine
Lord, Michael Rutter, Pamela DiLavore i Susan Risi.
LADOS-G s una avaluaci diagnstica semiestructurada de la comunicaci, la interacci
social i el joc o ls imaginatiu dels materials per a les persones que se sospita que tenen
autisme o altres TGD. s una combinaci de dos instruments anteriors: lADOS (Lord, et al,
1989), un programa destinat a nens i adults amb coneixements de llenguatge, com a mnim,
en el nivell dels 3 anys, i el PL-ADOS (DiLavore, Lord i Rutter, 1995), amb un programa
destinat als nens amb un llenguatge limitat o nul, i amb elements addicionals desenvolupats
per a adolescents i adults dalt funcionament amb fludesa verbal. LADOS-G consta de
quatre mduls, cadascun dels quals s apropiat per a nens i adults de diferents nivells de
desenvolupament del llenguatge, que van des de labsncia de llenguatge expressiu o
receptiu fins a la fludesa verbal (adults).
LADOS-G permet identificar conductes que han estat considerades importants per al
diagnstic dautisme i altres TGD en tots els nivells de desenvolupament i edat cronolgica.
Lexaminador o examinadora selecciona el mdul ms apropiat per a un infant o un adult en
58 de 115
particular basant-se en el nivell de llenguatge expressiu i ledat cronolgica. Dins de cada

mdul es registra la resposta del participant a cada activitat. La qualificaci general es fa al
final de ladministraci. Els valors recollits permeten formular un diagnstic mitjanant un
algorisme especfic per a cada mdul. LADOS-G ofereix a lexaminador o examinadora
loportunitat dobservar durant un perode de 30 a 45 minuts lindividu corresponent en
nombroses situacions per analitzar comportaments dinters en el diagnstic dautisme, com
ara actes socials en qu es preveu un comportament particular.
Com que lADOS-G se centra en lobservaci de la conducta social i la comunicaci,
lobjectiu de les activitats s proporcionar contextos estndard interessants en qu hi hagi
interaccions. Lexaminador o examinadora sha dhaver familiaritzat prou amb les activitats
que es proposen per poder enfocar latenci en la persona que savalua, en lloc de fer-ho en
ladministraci de les tasques. Aix requereix prctica tant en ladministraci de les activitats
com en la puntuaci i en lobservaci. Les notes han de ser prou detallades perqu siguin
interpretables, per no tan llargues que interfereixin en ladministraci.
LADOS-G ofereix als clnics i investigadors loportunitat dobservar el comportament social i
la comunicaci en contextos normalitzats. Per a finalitats de diagnstic, aquest instrument ha
danar acompanyat dinformaci daltres fonts, com sha descrit i repetit.
Aquesta prova tamb serveix per avaluar els progressos administrant els mateixos mduls
amb el temps.
Escala observacional per a nens i adults autistes (CARS), per Eric Schopler, Robert J.
Reichler i Barbara Rochen Renner.
Aquesta escala de qualificaci de la conducta de 15 elements ajuda a identificar els nens
amb autisme i distingir-los dels nens amb discapacitats de desenvolupament que no sn
autistes. A ms, permet distingir entre autisme lleu, moderat i greu. Breu, convenient i
adequada per a qualsevol infant de ms de 2 anys, la CARS fa que sigui molt ms fcil per
als metges i educadors reconixer i classificar els nens autistes.
Desenvolupada al llarg dun perode de 15 anys, amb ms de 1.500 casos, la CARS cont
elements extrets de cinc sistemes importants per al diagnstic dautisme. Cada tema inclou
una caracterstica particular de capacitat o conducta. Utilitzant una escala de 7 punts,
sindica el grau en qu la conducta dun infant es desvia de la considerada normal per a la
seva edat.
Els professionals, encara que hagin tingut un contacte mnim amb persones autistes, poden
ser entrenats per utilitzar lEscala CARS.
Desprs dhaver classificat linfant en cada un dels 15 apartats, es calcula la puntuaci total
sumant les puntuacions individuals. Aix permet classificar els nens com a autistes quan
59 de 115
obtenen una qualificaci per sobre del punt de tall. A ms, els resultats defineixen el grau en
dos grups: autisme de lleu a moderat i autisme greu.
Aquests valors quantificables basats en lobservaci directa de la conducta sn un element
important en el diagnstic sistemtic dautisme.
Escala de maduresa social (Vineland-II), per Sara S. Sparrow, Domenic V. Cicchetti i
David A. Balla.
Mesura de la conducta adaptativa des del naixement fins a ledat adulta. s linstrument
principal per donar suport al diagnstic de la discapacitat intellectual i del desenvolupament.
Inclou els formularis segents: entrevista denquesta; enquesta davaluaci pare / mare /
persona cuidadora; enquesta davaluaci del mestre o mestra; entrevista ampliada.
Es recomana en persones amb discapacitat intellectual, trastorns del desenvolupament,
TEA i TDAH, aix com altres discapacitats (trastorn posttraumtic, discapacitat auditiva,
demncia, malaltia dAlzheimer). s til per al diagnstic, lorientaci a programes i plans
especials de tractament, els informes de progrs del programa, la planificaci del tractament
i la investigaci.
Explora quatre rees:
rea de la comunicaci: avalua les habilitats de comunicaci receptiva i expressiva i
per escrit de linfant.
rea de la vida diria: avalua les habilitats de comportament personal, aix com les
dinteracci interna i amb la comunitat.
rea de la socialitzaci: cobreix el temps de joc i lleure, les relacions interpersonals i
diverses habilitats dafrontament.
rea de les habilitats motores: mesura tant les fines com les gruixudes.
U
T el format duna entrevista semiestructurada que permet recollir informaci en profunditat,

i ofereix formes convenients de qualificaci. Les preguntes sn obertes i faciliten la relaci
entre la persona que entrevista i la que s entrevistada. Sobt una imatge molt fiable del
funcionament de la persona explorada. s una bona ajuda per satisfer les exigncies
dinformaci, ja que el formulari dinforme de lenquesta fa molt fcil comunicar els resultats
als pares i cuidadors.
Escala McCarthy daptituds i psicomotricitat per a nens (MSCA), per Dorothea
McCarthy.
Les Escales McCarthy permeten avaluar, mitjanant una mplia srie de tasques de carcter
ldic, aspectes cognitius i psicomotors del desenvolupament de linfant. La bateria est
integrada per 18 tests, que donen lloc a 5 escales (verbal, perceptiva manipulativa,
quantitativa, de memria i de motricitat), a ms dun ndex general cognitiu (GCI).La versi
actual est basada en una mplia mostra representativa de la poblaci espanyola recollida
ntegrament el 2005.
60 de 115
Escala dintelligncia per a preescolar i primria (WPPSI).

LEscala WPPSI est dissenyada per avaluar la intelligncia en nens petits de 4 a 6 anys i
6 mesos. Est composta per subtests verbals i dexecuci i brinda tres quocients
intellectuals: total (CI), verbal (CIV) i dexecuci (CIE).
Est orientada a nens en edat preescolar i primria, i se sol emprar per a la planificaci
psicoeducacional. Els resultats atorguen informaci sobre lorganitzaci de la conducta
daquesta franja dedat.
Analitzant les diferents habilitats intellectuals es pot conixer el rendiment de linfant i
descobrir les variables no cognitives que hi influeixen.
Escales Bayley de desenvolupament infantil (BSID), per N. Bayley.
Les Escales Bayley avaluen el desenvolupament mental i psicomotor dels infants de poca
edat. s una escala daplicaci individual per a la qual es necessiten uns 45 minuts i que
saplica als nens de, com a mxim, 2 anys i mig. La prova consta de tres escales
diferenciades, que contribueixen a avaluar el desenvolupament de linfant en els primers 2
anys i mig de vida.
Amb la primera, lescala mental, saprecien aspectes relacionats amb el
desenvolupament cognitiu i la capacitat de comunicaci.
La segona, lescala de psicomotricitat, avalua el grau de coordinaci corporal, aix
com habilitats motrius fines en mans i dits.
Finalment, el registre del comportament permet analitzar la naturalesa de les
orientacions socials i objectives cap a lentorn.
Escala dambient familiar (FES), per Rudolf H. Moos i Bernice S. Moos (1981).
LEscala dambient familiar est dissenyada per mesurar el medi ambient i les
caracterstiques socials de tot tipus de famlies. Saplica als membres de la famlia.
Proporciona 10 resultats derivats de les subescales i crea un perfil general de lentorn
familiar. El temps daplicaci s de 15 a 20 minuts.
Descripci: Es va desenvolupar per mesurar les caracterstiques socials i ambientals de les
famlies. Lescala es basa en una conceptualitzaci tridimensional de les famlies. A ms, els
tres formularis mesuren diferents aspectes daquestes dimensions. El Formulari reial
(Formulari R) mesura la percepci de la gent del seu entorn familiar actual; el Formulari ideal
(Formulari I) avalua les percepcions de les persones del seu entorn familiar ideal, i el
Formulari dexpectatives (Formulari E) instrueix els enquestats per indicar les expectatives
de com ser lambient familiar, com ara lanticipaci de canvis en la famlia.
Puntuaci: La dimensi de la relaci inclou mesures de cohesi, expressivitat i conflicte. La
dimensi del creixement personal implica valoracions de lautonomia/independncia,
61 de 115
lorientaci a la competncia, lorientaci intellectual i cultural, lorientaci social i recreativa,

i lmfasi moral i religis. La dimensi destabilitat del sistema inclou les mesures
dorganitzaci i control. Les puntuacions daquestes 10 subescales creen un perfil general
dun entorn familiar. A partir daquests resultats, les famlies sagrupen en 3 tipologies
dentorn familiar segons les caracterstiques ms destacades. La consistncia interna de la
fiabilitat s raonable. Hi ha 150 estudis que validen linstrument.
ndex destrs parental (PSI), per Richard R. Abidin.
Aquest instrument de cribratge i de diagnstic es va elaborar sobre la base que la tensi
total que experimenta un pare o una mare est en funci de les caracterstiques de linfant,
de les caracterstiques dels pares i de les situacions que estan directament relacionades
amb el paper de ser pares.
Les caracterstiques de linfant es mesuren en 6 subescales: la distracci i la hiperactivitat,
ladaptabilitat, el refor dels pares, lexigncia, lestat dnim i lacceptabilitat. La personalitat
dels pares i els components variables de la situaci es mesuren en 7 subescales: la
competncia, lallament social, laferrament, la salut, la restricci del rol, la depressi i el
cnjuge. El PSI s especialment til per als casos segents:
La identificaci preco dels sistemes disfuncionals entre pares i fills.
Els programes de prevenci dirigits a reduir lestrs o dintervenci i planificaci del
tractament en rees dalta tensi.
El funcionament familiar i les habilitats dels pares.
Lavaluaci de risc dabs infantil o lavaluaci sobre la custdia tutelada dels fills.
Descripci
El manual inclou perfils addicionals de grups de referncia i exemples de casos i les normes
segons ledat. El PSI es compon dun fullet de prova amb 101 tems amb una escala
opcional de 19 tems (Estrs de la vida) i un formulari dautoavaluaci de les respostes.
Proporciona 17 resultats, incloent-nhi 7 de lrea de linfant i 8 de lrea parental, i una
puntuaci total destrs, a ms de la puntuaci opcional de lEstrs de la vida.
El Formulari PSI redut (Parenting Stress Index-Short Form) s un derivat directe de la prova
de llarga durada, que consta dun qestionari de 36 preguntes dautoqualificaci del perfil.
Sobt una puntuaci destrs total a partir de 3 escales: el patiment dels pares, la interacci
entre pares i fills disfuncionals i linfant difcil. Proporciona una mesura dels nivells destrs
parental en poc temps dadministraci i pot ser utilitzat com a mesura per detectar
progenitors amb nivells elevats destrs, ja siguin provocats per les seves prpies
caracterstiques personals o pels trets conductuals o temperamentals dels seus fills.
Del format redut nhi ha una versi validada en castell (Daz-Herrero et al., 2010): lndex
de tensi dels pares. Shi pot accedir mitjanant lenlla segent:
http://www.healthyfamiliesnewyork.org/Media/pdf/HFNY_Forms/Spanish_PSI_questions.pdf.
U
62 de 115
ANNEX 2. Criteris diagnstics

Criteris del DSM-IV-TR.
Els codis numrics al costat de cada categoria

diagnstica es corresponen amb la CIM-10 i la CIM-9, consecutivament.
Criteris per al diagnstic de F84.0: trastorn autista [299.00]
A.
B.
Hi ha un total de sis (o ms) tems d(1), (2) i (3), amb si ms no dos d(1) i un de (2) i de (3):
1)
Alteraci qualitativa de la interacci social, manifestada almenys per dues de les

caracterstiques segents:
a) alteraci important de mltiples comportaments no verbals, com sn el contacte
ocular, lexpressi facial, les postures corporals i els gestos reguladors de la
interacci social;
b) incapacitat per desenvolupar relacions amb companys adequades al nivell de
desenvolupament;
c) manca de la tendncia espontnia de compartir amb altres persones satisfaccions,
interessos i objectius (p. ex., no mostrar, portar o assenyalar objectes dinters);
d) manca de reciprocitat social o emocional.
2)
Alteraci qualitativa de la comunicaci manifestada almenys per dues de les caracterstiques

segents:
a) retard o absncia total del desenvolupament del llenguatge oral (sense intentar
compensar-ho mitjanant modes alternatius de comunicaci, com ara gestos o
mmica);
b) en subjectes amb una parla adequada, alteraci important de la capacitat per iniciar
o mantenir una conversa;
c) utilitzaci estereotipada i repetitiva del llenguatge o llenguatge idiosincrtic;
d) absncia de joc realista espontani i variat, o de joc imaginatiu social propi del nivell
de desenvolupament.
3)
Patrons de comportament, interessos i activitats restringits, repetitius i estereotipats

manifestats mitjanant almenys una de les caracterstiques segents:
a) preocupaci absorbent per un o ms patrons estereotipats i restrictius dinters i que
resulta anormal, sigui per la intensitat o per lobjectiu;
b) adhesi aparentment inflexible a rutines o rituals especfics no funcionals;
c) manierismes motors estereotipats i repetitius (p. ex., sacsejar o girar les mans o els
dits, o fer moviments complexos amb tot el cos);
d) preocupaci persistent per parts dobjectes.
Retard o funcionament anormal en almenys una de les rees segents, que apareix abans dels 3
anys: (1) interacci social, (2) llenguatge utilitzat en la comunicaci social, o (3) joc simblic o
imaginatiu.
C. El trastorn no sexplica millor per la presncia dun trastorn de Rett o dun trastorn desintegratiu
infantil.
63 de 115
Criteris per al diagnstic de F84.2: trastorn de Rett [299.80]

A. Totes les caracterstiques segents:
(1) desenvolupament prenatal i perinatal aparentment normal;
(2) desenvolupament psicomotor aparentment normal durant els primers 5 mesos desprs del
naixement;
(3) circumferncia cranial normal al naixement.
B. Aparici de totes les caracterstiques segents desprs del perode de desenvolupament normal:
(1) desacceleraci del creixement cranial entre els 5 i els 48 mesos;
(2) prdua dhabilitats manuals intencionals prviament adquirides entre els 5 i els 30 mesos,
seguida dun desenvolupament de moviments manuals estereotipats (p. ex., escriure o rentarse les mans);
(3) prdua dimplicaci social en linici del trastorn (tot i que sovint la interacci social es
desenvolupa posteriorment);
(4) mala coordinaci de la marxa o dels moviments del tronc;
(5) desenvolupament del llenguatge expressiu i receptiu greument afectat, amb retard psicomotor
greu.
Criteris per al diagnstic de F84.3: trastorn desintegratiu infantil [299.10]

A.
Desenvolupament aparentment normal durant almenys els primers 2 anys posteriors al naixement,
manifestat per la presncia de comunicaci verbal i no verbal, relacions socials, joc i comportament
adaptatiu apropiats a ledat del subjecte.
B.
Prdua clnicament significativa dhabilitats prviament adquirides (abans dels 10 anys) en almenys
dues de les rees segents:
(1) llenguatge expressiu o receptiu;
(2) habilitats socials o comportament adaptatiu;
(3) control intestinal o vesical;
(4) joc;
(5) habilitats motores.
C.
Anormalitats en almenys dues de les rees segents:

(1) alteraci qualitativa de la interacci social (p. ex., alteraci de comportaments no verbals,
incapacitat per desenvolupar relacions amb companys, absncia de reciprocitat social o
emocional);
(2) alteracions qualitatives de la comunicaci (p. ex., retard o absncia de llenguatge parlat,
incapacitat per iniciar o sostenir una conversa, utilitzaci estereotipada i repetitiva del
llenguatge, absncia de joc realista variat);
(3) patrons de comportament, interessos i activitats restrictives, repetitives i estereotipades, en els
quals sinclouen estereotpies motores i manierismes.
D.
El trastorn no sexplica millor per la presncia dun altre trastorn generalitzat del desenvolupament o
desquizofrnia.
64 de 115
Criteris per al diagnstic de F84.5: trastorn dAsperger [299.80]

A.
Alteraci qualitativa de la interacci social, manifestada almenys per dues de les caracterstiques
segents:
(1) alteraci important de mltiples comportaments no verbals com ara el contacte ocular,
lexpressi facial, les postures corporals i els gestos reguladors de la interacci social;
(2) incapacitat per desenvolupar relacions amb companys apropiades al nivell de
desenvolupament del subjecte;
(3) manca de la tendncia espontnia a compartir satisfaccions, interessos i objectius amb
altres persones (p. ex., no mostrar, portar o ensenyar a altres persones objectes dinters);
(4) absncia de reciprocitat social o emocional.
B.
Patrons de comportament, interessos i activitats restrictius, repetitius i estereotipats, manifestats

almenys per una de les caracterstiques segents:
(1) preocupaci absorbent per un o ms patrons dinters estereotipats i restrictius que sn
anormals, sigui per la intensitat o per lobjectiu;
(2) adhesi aparentment inflexible a rutines o rituals especfics no funcionals;
(3) manierismes motors estereotipats i repetitius (p. ex., sacsejar o girar mans o dits, o fer
moviments complexos amb tot el cos);
(4) preocupaci persistent per parts dobjectes.
C.
El trastorn causa un deteriorament clnicament significatiu de lactivitat social i laboral, entre daltres.
D.
No hi ha retard general del llenguatge clnicament significatiu (p. ex., als 2 anys fa servir paraules
senzilles, i als 3 anys utilitza frases comunicatives).
E.
No hi ha retard clnicament significatiu del desenvolupament cognoscitiu ni del desenvolupament

dhabilitats dautoajuda prpies de ledat, el comportament adaptatiu (diferent de la interacci social)
i la curiositat sobre lambient durant la infncia.
F.
No compleix els criteris dun altre trastorn generalitzat del desenvolupament ni desquizofrnia.
Criteris per al diagnstic de F84.9: trastorn generalitzat del desenvolupament no

especificat (incloent-hi autisme atpic) [299.80]
Aquesta categoria sha dutilitzar quan hi ha una alteraci greu i generalitzada del desenvolupament de la
interacci social recproca o de les habilitats de comunicaci verbal o no verbal, o quan hi ha
comportaments, interessos i activitats estereotipades per no es compleixen els criteris dun trastorn
generalitzat del desenvolupament especfic, esquizofrnia, trastorn esquizotpic de la personalitat o
trastorn de la personalitat per evitaci. Per exemple, aquesta categoria inclou lautisme atpic: casos que
no compleixen els criteris de trastorn autista per una edat dinici posterior, una simptomatologia atpica o
una simptomatologia subliminal, o per tots aquests fets a la vegada.
65 de 115
Criteris de la CIM-10.
Els codis numrics al costat de cada categoria diagnstica

es corresponen amb el DSM-IV-TR i la CIM-9, consecutivament.
Criteris per al diagnstic de F84.0: autisme infantil [299.00]
Presncia dun desenvolupament anormal o alterat des dabans dels 3 anys. Han de ser presents, com
a mnim, en una de les rees segents:
1) Llenguatge receptiu o expressiu utilitzat per a la comunicaci social.
2) Desenvolupament de llaos socials selectius o interacci social recproca.
3) Joc i maneig de smbols en el joc.
B. Hi ha dhaver com a mnim sis smptomes d(1), (2) i (3), incloent-nhi com a mnim dos d(1), un de (2) i
un altre de (3):
1) Alteraci qualitativa de la interacci social recproca. El diagnstic requereix la presncia
danomalies demostrables com a mnim en tres de les rees segents:
a) Fracs en ls adequat del contacte visual, de lexpressi facial, de la postura corporal i
dels gestos per a la interacci social.
b) Fracs del desenvolupament (adequat a ledat mental i malgrat les ocasions per fer-ho)
de relacions amb altres nens que impliquen compartir interessos, activitats i emocions.
c) Absncia de reciprocitat socioemocional, manifestada per una resposta alterada o
anormal envers les emocions de les altres persones, o manca de modulaci del
comportament en resposta al context social o dbil integraci dels comportaments
social, emocional i comunicatiu.
d) Absncia dinters per compartir les alegries, els interessos o els xits amb altres
persones (p. ex., la manca dinters per assenyalar, mostrar o oferir a altres persones
objectes que despertin linters de linfant.
2) Alteraci qualitativa en la comunicaci. El diagnstic requereix la presncia danomalies
demostrables com a mnim en una de les rees segents:
a) Endarreriment o absncia total de desenvolupament del llenguatge parlat sense que
sintenti compensar-ho mitjanant el recurs de gestos alternatius per comunicar-se
(sovint precedit per la manca de balbuceig comunicatiu).
b) Fracs relatiu per iniciar o mantenir una conversa, procs que implica lintercanvi
recproc de respostes amb linterlocutor (sigui quin sigui el nivell de competncia
aconseguit en ls del llenguatge).
c) s estereotipat i repetitiu del llenguatge o s idiosincrtic de paraules o frases.
d) Absncia de jocs de simulaci espontanis o absncia de joc social imitatiu a edats ms
inicials.
3) Presncia de formes restrictives, repetitives i estereotipades del comportament, els interessos i
lactivitat en general. Per al diagnstic es requereix la presncia danomalies demostrables
com a mnim en una de les rees segents:
a) Dedicaci apassionada a un o ms comportaments estereotipats anormals en el
contingut. A vegades, el comportament no s anormal en si mateix, per s en la
intensitat i el carcter restrictiu amb qu es produeix.
b) Adherncia daparena compulsiva a rutines o rituals especfics mancats de propsit
aparent.
c) Manierismes motors estereotipats i repetitius picant de mans, torant mans o dits o b
fent moviments complets amb tot el cos.
d) Preocupaci per parts allades dobjectes o per elements aliens a les funcions prpies
dels objectes (p. ex., lolor que fan, el tacte de la superfcie o el soroll o la vibraci que
produeixen).
C. El quadre clnic no es pot atribuir a altres varietats de trastorn generalitzat del desenvolupament, a un
trastorn especfic del desenvolupament de la comprensi del llenguatge (F80.2) amb problemes
socioemocionals secundaris, a un trastorn reactiu de la vinculaci en la infncia (F94.1) de tipus
desinhibit (F94.2), a un retard mental (F70-F72) acompanyat de trastorns de les emocions i del
comportament, a una esquizofrnia (F20) dinici excepcionalment preco ni a un trastorn de Rett
(F84.2).
A.
66 de 115
Criteris per al diagnstic de F84.1: autisme atpic [299.00]

A.
B.
C.
Presncia dun desenvolupament anormal o alterat que ha aparegut als 3 anys o ms (el criteri s el
mateix que per a lautisme, a excepci de ledat dinici).
Alteracions qualitatives en la interacci social recproca o alteracions qualitatives en la comunicaci o el
comportament, els interessos o les activitats restrictives, repetitives i estereotipades (el criteri s el
mateix que per a lautisme, per no s necessari satisfer els criteris en termes del nombre drees
danormalitat).
No sarriba a satisfer els criteris diagnstics de lautisme (F84.0).
Lautisme pot ser atpic tant per ledat dinici (F84.11) com per les manifestacions clniques (F84.12). Un
cinqu dgit permet diferenciar-los amb finalitat de recerca. Les sndromes que no shi puguin incloure es
codifiquen com a F84.12
F84.10: atipicitat per la edat dinici
A.
B.
No se satisf el criteri A de lautisme (F84.0), aix s, lanomalia del desenvolupament es manifesta

noms als 3 anys o amb posterioritat.
Se satisfan els criteris B i C de lautisme (F84.0).
F84.11: atipicitat simptomtica

A.
B.
C.
D.
Se satisf el criteri A de lautisme (s a dir, anomalia del desenvolupament dinici anterior als 3 anys).
Alteracions qualitatives en les interaccions socials que impliquen reciprocitat, en la comunicaci o b en
el comportament, els interessos i les activitats restringides, repetitives i estereotipades. Els criteris sn
similars als de lautisme, excepte que no fan referncia a un nombre determinat drees afectades per
lanormalitat.
Se satisf el criteri C de lautisme.
No se satisf el criteri B de lautisme (F84.0).
F84.12: atipicitat tant per ledat dinici com per la simptomatologia

A.
B.
C.
D.
No se satisf el criteri A de lautisme: lanomalia del desenvolupament es manifesta noms als 3 anys o
amb posterioritat.
Alteracions qualitatives de les interacciones que impliquen reciprocitat o de la comunicaci, els
interessos i les activitats restringides, repetitives i estereotipades. Els criteris sn similars als de
lautisme, excepte que no fan referncia a un nombre determinat drees afectades per lanormalitat.
Se satisf el criteri C de lautisme.
No se satisf el criteri B de lautisme (F84.0).
Criteris per al diagnstic de F84.2: trastorn de Rett [299.80]

A.
B.
C.
D.
Normalitat aparent durant els perodes prenatal i perinatal, desenvolupament psicomotor aparentment
normal durant els primers 5 mesos i permetre ceflic normal en el moment del part.
Desacceleraci del creixement ceflic entre els 5 mesos i els 4 anys, juntament amb prdua de les
capacitats motrius manuals prviament adquirides entre els 6 i els 30 mesos dedat. A ms a ms,
alteraci de la comunicaci i de les relacions socials i aparici de marxa inestable i poc coordinada o
moviments del tronc.
Greu alteraci del llenguatge expressiu i receptiu, juntament amb retard psicomotor greu.
Moviments estereotipats de les mans (com de torar-se-les o rentar-se-les) que apareixen
simultniament o posteriorment a la prdua dels moviments intencionals.
67 de 115
Criteris per al diagnstic de F84.3: altres trastorns desintegratius de la infncia

[299.10]
A.
Desenvolupament aparentment normal com a mnim fins als 2 anys. Per al diagnstic es requereix la
presncia duna capacitat normal per a la comunicaci, per a les relacions socials i el joc, i per als
comportaments adaptatius com a mnim fins als 2 anys dedat.
B.
A linici del trastorn es produeix una clara prdua de capacitats prviament adquirides. Per al
diagnstic es requereix una prdua clnicament significativa de capacitats (i no solament un fracs
puntual en certes situacions) com a mnim en dues de les rees segents:
1) Llenguatge expressiu o receptiu.
2) Joc.
3) Rendiments socials o comportaments adaptatius.
4) Control desfnters.
5) Rendiments motors.
C.
Comportament social qualitativament anormal. El diagnstic requereix la presncia demostrable

dalteracions en dos dels grups segents:
1) Alteracions qualitatives en les relacions socials recproques (de lestil de lautisme).
2) Alteraci qualitativa de la comunicaci (de lestil de lautisme).
3) Patrons restringits de comportament, interessos i activitats repetitives i estereotipades, entre
les quals estereotpies motrius i manierismes.
4) Prdua global dinters pels objectes i per lentorn en general.
D.
El trastorn no es pot atribuir a altres tipus de trastorns generalitzats del desenvolupament, a una
epilpsia adquirida amb afsia (F80.6), a un mutisme selectiu (F94.0), a una esquizofrnia (F20-F29)
ni a un trastorn de Rett (F84.2).
Criteris per al diagnstic de F84.5: trastorn dAsperger [299.80]

A.
B.
C.
D.
Absncia de retard clnicament significatiu del llenguatge o del desenvolupament cognitiu. Per al
diagnstic es requereix que linfant als 2 anys hagi pogut pronunciar paraules soltes i com a mnim als 3
anys faci servir frases aptes per a la comunicaci. Les capacitats que permeten una autonomia, un
comportament adaptatiu i la curiositat per lentorn han destar al nivell adequat per a un
desenvolupament intellectual normal. Tot i aix, els aspectes motors poden estar dalguna manera
endarrerits i sn freqents els moviments matussers (tot i que no sn necessaris per al diagnstic). s
freqent la presncia de caracterstiques especials allades, sovint en relaci amb preocupacions
anormals, tot i que no es requereixen per al diagnstic.
Alteracions qualitatives en les relacions socials recproques (de lestil de lautisme).
Inters inusualment intens i circumscrit o patrons de comportament, interessos i activitats restringides,
repetitives i estereotipades, amb criteris semblants a lautisme, tot i que en aquest quadre sn menys
freqents els manierismes i les preocupacions inadequades amb aspectes parcials dels objectes o amb
parts no funcionals dels objectes de joc.
No es pot atribuir el trastorn a altres tipus de trastorns generalitzats del desenvolupament, a un trastorn
esquizotpic (F21), a una esquizofrnia simple (F20.6), a un trastorn reactiu de la vinculaci en la infncia
de tipus desinhibit (F94.1 i F94.2), a un trastorn anancstic de personalitat (F60.5) ni a un trastorn
obsessiu compulsiu (F42).
68 de 115
17BANNEX 3. Atenci a lescola

Els alumnes amb TEA necessiten ambients organitzats, predictibles i segurs, on
progressivament es desenvolupen rutines i pautes que els ajuden en el seu procs
dautonomia i afavoreixen el seu benestar emocional. Linfant o jove amb autisme no sempre
vol o pot establir o mantenir una relaci amb laltra persona; aquesta relaci langoixa, i, per
tant, els professionals han de saber trobar espais de relaci i de treball especfic, entendre la
situaci de linfant i minimitzar tant com sigui possible el patiment, per afavorint i potenciant
la socialitzaci.
La intervenci educativa ha de potenciar la interacci dels alumnes en el seu entorn, a partir
del coneixement i la comprensi de linfant, a travs de la relaci que estableix amb el
professorat, adaptant lentorn a les seves necessitats i tenint en compte els seus punts forts i
les seves dificultats. Cal treballar especficament les habilitats comunicatives i de
planificaci.
En els centres ordinaris s fonamental desenvolupar prctiques metodolgiques que facilitin
la gesti de laula, que permeti no solament la presncia sin tamb la participaci efectiva
de tot lalumnat. Aix mateix, s clau lelaboraci del pla individualitzat que permeti concretar
els objectius de treball amb lalumne, amb la participaci en la seva elaboraci del tutor o
tutora, dels altres professors i professionals que en el centre treballaran amb lalumne, del
EAP i la collaboraci de la famlia. El pla individualitzat ha de formar part del PAI, concretant
les actuacions a realitzar en lmbit escolar i ha de comptar amb lassessorament de
professionals especialitzats i la coordinaci dels professionals dels diferents serveis
implicats.
Els centres educatius acullen els nens i nenes durant una part significativa de la seva vida
activa; laula i el grup de companys constitueixen un context de desenvolupament,
aprenentatge i socialitzaci. Per tant, s un entorn en el qual es posen de manifest les
dificultats que hi pot haver a lhora de construir una interacci de les diferents xarxes que
promogui la confiana i el suport mutu pel b dels alumnes, promogui lestabliment de fites
compartides i una collaboraci complementria que eviti posicions asimtriques. En el
sistema educatiu sidentifiquen uns factors facilitadors dinclusi de lalumnat amb autisme.
La valoraci psicopedaggica de les necessitats educatives dels alumnes i la proposta
descolaritzaci sn dutes a terme per lEAP, amb les aportacions dels altres professionals
externs implicats i la participaci de la famlia.
69 de 115
FACTORS FACILITADORS
ENTORN
EDUCATIU
FORMACI DEL
PROFESSORAT
SERVEIS
EXTERNS I
TREBALL EN
XARXA
1.
Entorns educatius estructurats, predictibles i segurs.
Actitud personal del professorat positiva envers les possibilitats de progrs

dels alumnes.
Adaptacions de les activitats en funci de la diversitat dalumnes, que

redueixen la necessitat dajudes personals.
Treball de coordinaci i cooperaci entre el professorat.
Comunicaci freqent i collaboraci entre professorat i famlies.
Formaci inicial i permanent del professorat en relaci amb les

caracterstiques, les necessitats i la intervenci en lalumnat amb TEA.
Professionals i equips amb objectius i finalitats globals compartits sobre el

desenvolupament i laprenentatge dels alumnes que es vol potenciar.
Respecte, complementarietat i corresponsabilitat de les intervencions

professionals en els diversos mbits (educatiu, de la salut, social).
Consideraci i reconeixement al treball educatiu dels professionals de

leducaci, enfortit pel treball en xarxa amb tots els agents dintervenci
social, de salut i educativa.
Coordinaci dels diferents agents en el disseny del pla dintervenci amb

els alumnes.
Informaci ajustada, coherent i consensuada compartida amb els

professionals i amb les famlies.
Existncia de canals de comunicaci i protocols dactuaci consensuats

entre els agents.
Modalitats descolaritzaci
Centre ordinari amb recursos ordinaris i suport i assessorament quan calgui dels EAP. Els
recursos ordinaris dels centres educatius inclouen mestres deducaci especial a primria,
mestres de pedagogia teraputica i professorat dorientaci educativa a secundria. Aix
mateix, quan s necessari, tenen el suport de monitors per a lautonomia personal, de
logopedes i fisioterapeutes aix com lassessorament mencionat dels EAP.
Centre ordinari amb unitat de suport a leducaci especial (USEE). Les USEE sn
recursos humans que safegeixen als recursos ja existents als centres ordinaris per a
latenci a lalumnat que necessita suports addicionals als que habitualment tenen als
centres ordinaris.
Centres deducaci especial (CEE). Sn centres educatius amb recursos especfics, amb
la finalitat de proporcionar suport intensiu i molt especialitzat a lalumnat. Els alumnes poden
estar escolaritzats a temps complert en un CEE o de forma compartida entre un centre
ordinari i un centre deducaci especial. Lescolaritzaci en un CEE pot ser temporal,
retornant desprs a un centre ordinari. Alguns CEE escolaritzen majoritriament alumnat
amb TEA, fent un abordament psicoteraputic i educatiu amb equips integrats per personal
70 de 115
especficament format. Aquests centres tenen un conveni especfic amb el Servei Catal de
la Salut.
2. La gesti de laula i els plans individualitzats

19B
La metodologia i organitzaci de la gesti de laula i lorganitzaci dels suports especfics

sn la primera i ms rellevant estratgia per atendre adequadament lalumnat ms
vulnerable. Quan s necessari, i en tot cas per lalumnat amb dictamen previ a
lescolaritzaci selabora un pla individualitzat que recull les prioritats educatives i les
estratgies per a la participaci en els contextos ordinaris, aix com els suports amb que es
comptar. El pla individual lelabora lequip que treballar amb lalumne, t un coordinador
que saconsella sigui el tutor de lalumne; recull les grans lnies de latenci que es
proporcionar als alumnes durant un perode de temps determinat, i sha danar adaptant
dacord amb el progrs o les noves necessitats. Aquest pla parteix de la identificaci de les
competncies de linfant, i estableix ladaptaci del context i estableix els objectius per al
curs escolar, les actuacions a fer i en quins moments i contextos escolars es treballaran; i
amb quin suport estableixen els criteris davaluaci i els mecanismes de seguiment i
coordinaci. Semmarca en el PAI que inclou els altres aspectes que incideixen en levoluci
de linfant en lmbit social i familiar i assegura la collaboraci amb els altres serveis,
CDIAP, CSMIJ, serveis socials, serveis especfics, que treballen amb linfant i la seva
famlia.
3. Assessorament als docents i treball en collaboraci als centres educatius

20B
Per contribuir a latenci de les necessitats educatives especials de lalumnat, el sistema

educatiu t recursos metodolgics, professionals especialistes (mestres deducaci especial,
mestres de pedagogia teraputica, mestres daudici i llenguatge, professorat dorientaci
educativa, educadors deducaci especial, monitors de suport), centres educatius amb
recursos especialitzats (CEE) i serveis educatius.
Criteris per a lassessorament:
Gesti inclusiva dels recursos i de laula.
Elaboraci del pla individualitzat en els mbits i rees prioritzades en les quals el nen
o nena presenta dificultats. Revisi continuada del pla i canvis dobjectius quan es
considera necessari.
Suport als professionals de leducaci per al treball amb lalumnat i llurs famlies.
Intervenci de logopdia quan s necessari.
Formaci dels docents en atenci a la diversitat de lalumnat.
Espais de coordinaci entre tots els professionals que intervenen amb linfant.
Espais de treball en qu els diferents professionals de leducaci especialitzats en
latenci a lalumnat ms vulnerable comparteixen estratgies metodolgiques,
programes dactuaci i elaboren materials ds a laula.
71 de 115
Per la singularitat daquest s necessari que els professionals que treballin amb lalumnat
amb TEA el Departament dEnsenyament ofereix activitats de formaci per millorar en els
centres educatius i en les aules latenci a lalumnat amb ms dificultat per aprendre ja sigui
per causes vinculades a discapacitat intellectual i del desenvolupament, TEA, trastorns de
laprenentatge i histria personal o social, que es concreten en:
Formaci dels equips directius.
Formaci del professorat daula ordinria.
Formaci daprofundiment per al professorat especialista.
Formaci del personal educador deducaci especial.
Formaci dels monitors de suport.
Formaci en el marc del centre al claustre de professors i a tot lentorn escolar en les
caracterstiques prpies dels infants i joves amb TEA i les bases dintervenci en les
diferents rees.
Formaci als EAP i altres serveis especialitzats.
72 de 115
21BANNEX 4. Acolliment familiar

Les famlies i els infants afectats de TEA pateixen des que sospiten que existeix el trastorn,
per sobretot quan reben el diagnstic i durant tota la vida. Les conductes daquests nens,
en general ben desenvolupats fsicament, desconcerten molt, generen molts dubtes.
El diagnstic de TEA i el pronstic habitualment estimulen les famlies a recrrer diferents
serveis. s per aix que la intervenci comena en el moment que el primer professional de
la xarxa verbalitza la sospita. Ja en el primer moment sha destablir un estil de relaci que
permeti acollir la famlia, contenir el patiment i determinar linici del procs teraputic.
En el procs dacollida, diagnstic i inici del tractament, cal tenir en compte els
aspectes segents:
Els nens que pateixen autisme i les seves famlies necessiten poder relacionar-se i
comunicar-se. Els pares necessiten que lactitud del primer professional que sospiti
que cal fer aquest diagnstic sigui curosa i sensible i positiva.
s important la comunicaci personal entre els professionals per tal de donar una
informaci coherent a les famlies
Les famlies necessiten ser acollides i emmarcades en un procs teraputic clar
amb informaci de la fase diagnstica i del pla datenci, que eviti fer recorreguts
innecessaris que retardin linici del tractament.
Punts que cal tenir en compte en lacolliment de les famlies al llarg del procs
teraputic.
Es considera que tots els pares necessiten un suport teraputic i assistencial
especfic pel fet de tenir un infant amb TEA.
Lexperincia clnica demostra que el fet que les famlies tinguin un referent clnic
resulta molt beneficis per a levoluci dels infants i pel suport familiar.
Lexperincia psicopedaggica demostra que millora la relaci escola famlia si
o Es promou el contacte entre pares, mestres/professors i referent pedaggic i
teraputic per facilitar la continutat, la informaci i la contenci, el que
comporta una millor inclusi escolar i social.
o Sinforma els pares i linfant si la seva edat i capacitat ho fa raonable, dels
progressos de lalumne de manera descriptiva i individualitzada.
o Es facilita la seva participaci en les sortides i festes.
o Es promou la relaci de grups de pares i de germans perqu puguin tenir
lexperincia de conixer altres famlies i compartir experincies.
Les famlies necessiten:
o Suport com els primers curadors
o Informaci i orientaci
o Dispositius teraputics:
Terpies de famlia
73 de 115
Terpies grupals multifamiliars

Terpies grupals adreades a pares, a germans i a la famlia en sentit
ampli
Dispositius desplai i de respir adreats als nens, als pares i als germans
La freqncia i la intensitat de participaci de les famlies variar en funci de les

necessitats de cada grup familiar.
En tot cas, hi ha moments clau en qu es fa un treball molt intensiu amb les
famlies, que sn el moment del diagnstic i linici del tractament i, posteriorment,
els diferents moments de derivacions als diferents equipaments.
74 de 115
23BANNEX 5. Proposta de formaci

FORMACI EN ELS EQUIPS DATENCI PRIMRIA. Dirigit als equips de pediatria
(pediatre i infermeria peditrica)
El paper dels equips de pediatria s fonamental per a la detecci preco dels TEA.
Seria desitjable realitzar una formaci especfica als equips de pediatria dels equips
datenci primria de salut, per a facilitar la identificaci dels primers smptomes, tant a
travs de la clnica com de ls dinstruments de cribratge.
Els equips de pediatria posseeixen una formaci especfica en el desenvolupament del nen
sa, per una de les dificultats ms grans per a la detecci o diagnstic preco dels TEA
resideix en poder detectar la qualitat de les adquisicions i de la evoluci de les diferents
rees de desenvolupament daquests pacients.
La formaci est bsicament dirigida a la comprensi de la triada de smptomes que
defineixen aquests trastorns: alteracions qualitatives en la interacci social recproca,
alteracions qualitatives de la comunicaci i patrons de conducta restringits, repetitius i
estereotipats.
Presents des del naixement, es fan evidents durant els primers mesos de vida fins que en
els casos de menor gravetat, la simptomatologia pot ser ms subtil i difcilment identificable
fins que compleixen els 2 o 3 anys.
Els signes dalerta estan inclosos en el captol procs de detecci daquest document i els
qestionaris de cribratge ms utilitzats en el Annex 1.
El temps necessari per a omplir els qestionaris s de 15 minuts i la seva correcci s
simple i rpida. Els qestionaris sutilitzen com a complement a la histria clnica complerta
inclosa en el captol de Procs Diagnstic, desprs dhaver recollit minuciosament les
preocupacions dels pares i de lobservaci directa i valoraci del pacient.
La formaci constar de diverses sessions (aproximadament 6), algunes delles presencials i
altres online, acompanyades de informaci escrita especfica per a cada una delles i amb
presentacions de vdeo.
Es formaran grups dequips de pediatria, i ms duna data dinici del curs per a facilitar
lassistncia als mateixos.
Seria dutilitat elaborar un protocol com i especfic per a TEA que facilits lexploraci i el
seguiment del nen/a.
75 de 115
FORMACI GENERAL SOBRE LAUTISME FORA DE LES REES BSIQUES

El Pla director de salut mental i addiccions i el Pla integral de salut mental haurien de
promoure cursos i jornades orientats a la divulgaci de lautisme entre diferents tipus de
professionals: metges, psiclegs, logopedes, terapeutes, educadors, etc.
76 de 115
24BANNEX 6. Dispositius i recursos participants en el

Pla datenci integral a les persones amb TEA
Centre dAtenci Primria de Salut (CAP). Servei de Pediatria
Descripci
Els serveis de pediatria ubicats en els Centres dAtenci Primria sn serveis dimplantaci
comunitria que atenen de forma universal a tota la poblaci infantil per temes de salut tant
fsics com psquics o de neurodesenvolupament.
Destinataris
Tots els ciutadans fins a 14 anys dedat. A partir daquesta edat seran atesos pels metges de
famlia i per infermeres comunitries
Objectius
Garantir una atenci sanitria holstica a tota la poblaci infanto-juvenil
Funcions
Control i seguiment evolutiu de la salut fsica, psquica i del neurodesenvolupament
Educaci i prevenci sanitria
Detecci preco de qualsevol problema de salut
Seguiment i/o tractament mentre no calgui una intervenci especialitzada
Interconsulta
Derivaci al servei corresponent quan sigui necessari
Equip professional
Pediatres i infermeres peditriques.
Accs
Directe, a partir de lalta de lhospital desprs de nixer.
Centre de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ)

25B
Descripci
Centre ambulatori dimplantaci comunitria en qu satn nens i adolescents amb
problemes de salut mental. s lestructura bsica de latenci en salut mental infantil i
juvenil, que es completa amb les unitats de referncia de psiquiatria infantil (URPI
hospitalries), les unitats de crisi dadolescents (UCA), els hospitals de dia (HD) i els centres
de dia especialitzats en autisme i psicosi infantil.
77 de 115
Destinataris
Persones de 0 a 18 anys amb problemes de salut mental.
Objectius
Millorar la salut mental en el territori corresponent, establint una cooperaci amb la resta
destructures i serveis que tracten amb la poblaci infantil i juvenil.
Funcions
Tasques de promoci de la salut.

Tasques de detecci preco.
Activitat clnica amb ls de guies.
Diagnstic, amb determinaci de proves biolgiques o psicolgiques.
Elaboraci del PTI.
Tractament:
o Farmacolgic.
o Psicoteraputic: de linfant i els pares (figura de vinculaci), individual (de linfant
o ladolescent), de grup, de nucli familiar.
Derivaci a lhospital, si escau.
Orientaci per a la rehabilitaci, si escau.
Coordinaci amb lEAP de lescolaritzaci de lalumnat.
Derivaci al CSMA als 18 anys.
Detecci de patologia psiquitrica als pares i derivaci al CSMA.
Programes especials
Atenci al TMG.
Suport a lAPS.
Programa salut i escola, que inclou:
o Suport al personal dinfermeria i atenci preferent a les derivacions.
o Suport als CEE i les USEE i atenci preferent a les derivacions.
o Coordinaci amb lEAP.
Suport als centres de la Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia (DGAIA)
i atenci preferent a les derivacions.
Coordinaci amb els delegats dassistncia al menor (DAM) i atenci a nens de justcia
juvenil.
Unitat funcional per a latenci de nens de 0 a 6 anys amb autisme i altres TEA, psicosi
infantil i altres patologies greus i deterioratives.
U
Treball en xarxa
Amb altres recursos de salut mental.
Amb APS.
Amb altres especialitats mdiques (Neuropediatria i unitats de gentica) espordicament.
Amb treballadors socials de primria social.
Amb la xarxa de drogodependncies.
U
78 de 115
Amb lmbit educatiu.

Amb lmbit de justcia juvenil.
Amb els serveis de protecci a la infncia (equips datenci a la infncia i ladolescncia
(EAIA) i DGAIA).
Amb EAP i CDIAP.
La xarxa es va crear lany 1990, i lany 2009 nhi havia 50, desplegats per tot Catalunya.
Equip professional
Psiquiatres.
Psiclegs clnics.
Treballadors socials.
Infermers.
Administratius.
Accs
En el moment actual, la majoria dels nens sn derivats des de lAPS, les unitats
dhospitalitzaci i altres recursos de salut mental, per tamb des de lescola, els EAP, els
centres de la DGAIA, lassistncia social de base i els CDIAP.
Servei de salut mental per a persones amb discapacitat intellectual

(SESM-DI)
26B
Descripci
Per tal datendre amb una millor qualitat la salut mental de les persones amb discapacitat
intellectual, la xarxa normalitzada de salut mental va crear aquests serveis especialitzats,
amb professionals amb formaci especfica. Lrea sociogeodemogrfica de referncia s
suprasectorial, amb un mnim dun SESM-DI per regi sanitria. Actualment nhi ha quatre.
El SESM-DI es configura com leix vertebrador de tot el seguiment de la persona amb
discapacitat intellectual que presenta un trastorn psquic o de conducta, la qual cosa permet
atendre millor els usuaris i llurs famlies. Aquest servei tamb s el referent per a la formaci
daquests temes.
Destinataris
Persones de tots els grups dedat, incloent-hi nens, adolescents i gent gran, amb
discapacitat intellectual que tenen problemes de salut mental, i les seves famlies.
79 de 115
Objectius
Diagnosticar, avaluar i atendre des dun punt de vista psicolgic i psiquitric persones amb
discapacitat intellectual (de qualsevol grau, incloent-hi els pacients lmit) que presentin
patologia psiquitrica (siguin quines siguin les manifestacions clniques i de diagnstic) o
trastorns de conducta (conductes desafiadores).
Funcions
Dur a terme una anlisi funcional del comportament tant psicolgic com psiquitric dels
trastorns de conducta.
Donar informaci, orientaci, acompanyament i suport a les famlies.
Donar suport i formaci al personal dels recursos comunitaris que depenen del
Departament dAcci Social i Ciutadania. La formaci i el suport han de constituir una
relaci dintercanvi natural. Aix implica establir reunions peridiques de trobada amb
professionals del centre de salut mental especialitzat. El treball continuat en grup amb
els professionals de cadascun dels centres, basat en la reflexi i lelaboraci conjunta de
tots els aspectes que apareixen dia a dia, permet que tots puguin reconixer millor els
signes que avisen del comenament duna crisi, fins i tot aprendre quin s lapropament i
latenci ms adequats en aquest moment. De vegades, fins i tot, el control de la situaci
es pot arribar a convertir en una autntica tasca de prevenci sense necessitat de
psiquiatritzar el cas.
Prestar formaci i establir una coordinaci amb els equips dels recursos dependents del
Departament de Salut, especialment els de salut mental. Per contribuir al diagnstic
preco i a la derivaci adequada, t una gran importncia el paper dels pediatres, els
metges de famlia i els serveis durgncia dels hospitals generals. El treball de
coordinaci que en aquest moment sest duent a terme entre els centres dassistncia
primria i els CSM ha dincloure latenci i el seguiment daquesta poblaci, que per les
seves caracterstiques es pot deixar en un segon lloc. En aquest cas, la formaci i
lentrenament en ls deines de cribratge tamb sn fonamentals.
Establir criteris de coordinaci de les intervencions amb qualsevol altre recurs, sigui quin
sigui el departament del qual depenguin (Acci Social, Educaci, Treball, Justcia, etc.),
sempre que tinguin algun tipus de relaci amb la persona en tractament.
Implicar tots els recursos en la detecci de la malaltia. Una preocupaci prioritria s
detectar, tan precoment com sigui possible, laparici de signes o smptomes que avisin
de linici dun trastorn psiquitric en les persones afectades de retard mental. Aix
requereix informar i ensinistrar tots els professionals que els acompanyen: educadors de
les llars dinfants i escoles bressol, mestres i professors de les escoles ordinries i
especials, monitors de centres ocupacionals i centres especials de treball, personal de
suport de les llars residncies i pisos protegits i personal de les residncies, aix com tots
els qui poden intervenir davant duna demanda qualsevol: pediatres, metges de famlia,
serveis durgncia dels hospitals generals, treballadors socials, equips dassessorament
psicopedaggic.
80 de 115
Aquesta assistncia, que ha dincloure diversos enfocaments teraputics (tractament

farmacolgic, terpia conductista, psicoterpia), sha de donar en el mateix SESM-DI, al
domicili o en recursos comunitaris residencials i ocupacionals, centres especials de treball,
etc., incloent-hi les presons, si es tracta duna persona amb retard mental que compleix una
mesura penal.
Treball en xarxa
Amb altres recursos de salut mental.
Amb APS.
Amb altres especialitats mdiques.
Amb treballadors socials de primria social.
Amb la xarxa de drogodependncies.
Amb lmbit educatiu.
Amb lmbit de justcia juvenil.
Amb els serveis de protecci a la infncia (EAIA i DGAIA).
U
En el treball en xarxa s molt important no psiquiatritzar tot all que aparegui com a
dissonant en una persona amb discapacitat intellectual. Per actuar correctament, cal
avanar en el coneixement de les conductes alterades, que, com passa en qualsevol
persona, poden expressar moltes coses (dolor, disgust, cansament, frustraci) i no
precisament una patologia psiquitrica.
Equip professional
Psiquiatres.
Psiclegs.
Infermers.
Educadors o pedagogs especialitzats o rehabilitadors psicosocials.
Personal administratiu.
Accs
Els nens i els adults sn derivats des de la xarxa de salut mental, lAPS, lescola, els EAP,
els centres de la DGAIA, lassistncia social de base i els CDIAP.
Observacions
Participaci als espais de coordinaci territorial.
Hi ha una coordinaci territorial especfica, que s el GED (Grup dEstudi i Derivaci). El

grup estudia i avalua de manera objectiva les diferents persones amb necessitats de
plaa en algun recurs i prioritza les derivacions, i els representants dels departaments
dAcci Social i de Salut prenen la decisi ltima i el moment daplicaci pel que fa als
serveis.
81 de 115
Un professional de lequip participa en les reunions de la CTIC de lrea

sociodemogrfica corresponent, tant per elaborar les respostes a les necessitats
daquestes persones com per coordinar les intervencions i les respostes a les famlies.
Dins lestil de treball de les taules de coordinaci territorial i amb la participaci de tots
els agents implicats, es duen a terme una valoraci de les necessitats i un projecte
teraputic educatiu i social, en el qual es defineixen els aspectes en qu ha dintervenir
cada recurs. La figura dun referent es fa necessria per vetllar per la continutat del
projecte sense que es produeixin buits ni intervencions desviades o descoordinades.
SERVEIS DE NEUROPEDIATRIA HOSPITALARIA

Descripci
Hi ha Serveis de Neuropediatria a la majoria dhospitals terciaris i comarcals de Catalunya.
Shi atenen nens que pateixen trastorns neurolgics molt diversos des del perode neonatal
fins els 14 o 18 anys segons els casos. Latenci va des del diagnstic sindrmic, funcional i
etiolgic fins al tractament mdic dels trastorns de base o de les seves complicacions si
existeixen. Una proporci significativa dels nens que satenen en un Servei de
Neuropediatria sn nens amb trastorns del desenvolupament, entre ells TEA.
Destinataris
Persones de 0 a 18 anys amb problemes neurolgics
Objectius i Funcions
Diagnstic de trastorns neurolgics, entre ells trastorns del desenvolupament
Diagnstic etiolgic
Consell gentic
Tractament mdic
Seguiment de nens de risc neurolgic per patologia perinatal
Orientaci cap als equips datenci psicoeducativa adients a cada cas
Recerca i docncia
Equip professional
Neuropediatres
Neuropsiclegs (no a tots els Serveis de Neuropediatria de Catalunya)
Psiclegs clnics, logopedes, fisioterapeutes (els Serveis que conten Equip dAtenci
Preco)
Personal en formaci
Accs
El ms habitual s que les derivacions les facin els pediatres de les ABS, per iniciativa
prpia, indicaci dels CDIAP, EAP o CSMIJ i daltres Serveis hospitalaris.
82 de 115
Serveis especialitzats de diagnstic i assessorament en TEA

27B
Descripci
Sn serveis clnics especialitzats, concertats amb el Departament de Salut de la Generalitat
de Catalunya.
Destinataris
Persones que se sospita que tenen TEA.
Objectius
Fer diagnstics diferencials.

Fer tractaments ambulatoris.
Afavorir les intervencions psicolgiques i educatives integrals i el treball en xarxa.
Donar suport i assessorament a les famlies.
Funcions
Dur a terme diagnstics psiquitrics i psicolgics.

Fer seguiments psiquitrics i psicolgics.
Fer tractaments ambulatoris psiquitrics i psicolgics.
Assessorar centres educatius.
Assessorar serveis clnics.
Assessorar professionals.
Collaborar en el disseny de programes educatius individualitzats.
Elaborar programes educatius per a la llar.
Proporcionar suport psicolgic a les famlies.
Equip professional
Est format per professionals dels mbits de la psiquiatria, la neurologia, la psicologia i la
pedagogia.
Accs
Laccs al servei s obert per a les famlies, els professionals, els serveis clnics, els centres
de salut mental, els centres educatius i les administracions pbliques. Sn centres
derivadors tots els CSM, els serveis de psiquiatria dels diferents hospitals de Catalunya, els
departaments de Salut, Ensenyament, i Benestar Social i Famlia de la Generalitat de
Catalunya, i altres entitats implicades.
83 de 115
Centre de desenvolupament infantil i atenci preco (CDIAP)

28B
Descripci
El CDIAP s el centre on es duu a terme latenci preco, s a dir, el conjunt dactuacions de
caire preventiu, de detecci, de diagnstic i dintervenci teraputica, de carcter
interdisciplinari, que sestn, en un sentit ampli, des del moment de la concepci fins que
linfant compleix 6 anys, i abasta, doncs, letapa prenatal, la perinatal, la postnatal i la petita
infncia.
Amb aquestes intervencions es vol donar resposta, al ms aviat possible, a les necessitats
que presenten els infants amb trastorns en el desenvolupament o amb risc de presentar-ne.
Es pretn aprofitar la plasticitat de linfant, tant en els aspectes biolgics com psicolgics o
socials, perqu recuperi el curs normal de levoluci o, si aix no s possible, ajudar-lo
perqu tingui el millor desenvolupament possible.
Destinataris
Infants amb trastorns en el desenvolupament o risc de patir-ne, des del moment de la
concepci i fins que compleixen 6 anys, i llurs famlies.
La durada dels serveis depn de cada infant, i sestn fins que les necessitats datenci
puguin ser cobertes pels serveis de carcter general, ja siguin educatius, sanitaris o socials,
o, en tot cas, quan compleixi 6 anys.
Sense desatendre els dos punts anteriors, es prioritzen les actuacions per a infants de 0
anys fins als escolaritzats a P-4, els trastorns greus i la no-duplicitat assistencial.
Objectius
Atendre la poblaci infantil des de la concepci fins que arriba als 6 anys pel que fa a la
prevenci, la detecci, el diagnstic i el tractament.
Participar en la coordinaci de les actuacions que es duen a terme en aquesta franja
dedat.
Participar en els projectes de coordinaci interdepartamental.
Assegurar equips experts en desenvolupament infantil.
Garantir la continutat assistencial.
Funcions
Fer un diagnstic interdisciplinari, funcional, sindrmic i etiolgic del desenvolupament

dels infants que ho requereixin.
Elaborar informes funcionals i descriptius de la realitat de linfant.
Establir, desprs del procs diagnstic, el programa teraputic individualitzat, que es duu
a terme mitjanant reunions interdisciplinries de tot lequip, en coordinaci amb els
recursos de la zona i amb supervisi tcnica si sescau.
84 de 115
Establir latenci integral, amb una intervenci teraputica interdisciplinria a linfant i al

seu entorn immediat de manera ambulatria i peridica. En general, aquesta atenci es
fa a la seu dels serveis socials datenci preco o en lentorn natural de linfant.
Establir la coordinaci adequada amb els professionals dels diferents dispositius per tal
dorientar les famlies en els continguts que els siguin propis.
Establir la coordinaci adequada amb els serveis educatius per orientar els professionals
de leducaci infantil (etapes de 0 a 3 anys i de 3 a 6 anys) en els continguts que els
siguin propis.
Donar suport als processos de socialitzaci i integraci de linfant. Collaborar amb els
professionals dels mbits educatius, sanitaris i socials.
Desenvolupar, en collaboraci amb els serveis educatius, sanitaris i socials, les tasques
de prevenci i detecci preco dels trastorns de desenvolupament i les situacions de risc
en la poblaci infantil fins als 6 anys.
Promoure i desenvolupar la investigaci, la docncia i la formaci a partir del propi
treball, tant individual com de lequip. Establir una formaci continuada dels professionals
del servei que impliqui, duna banda, el coneixement de diferents tcniques i
experincies, i, de laltra, lanlisi i la discussi de la prpia metodologia de treball.
Fer una valoraci i un seguiment del diagnstic i la intervenci teraputica.
Aplicar la classificaci diagnstica internacional de 0-3 anys i la CIM-9 o la CIM-10.
La naturalesa i la periodicitat de les necessitats assistencials dels infants estan

determinades per 6 variables:
1. Lafectaci de linfant, que determina la freqncia de les sessions de treball i la indicaci
dun o ms professionals.
2. El moment evolutiu en qu es troba el procs i la possibilitat de canvi de la situaci per
una intervenci determinada.
3. La situaci familiar i la necessitat de suport.
4. Lassistncia a lescola i les necessitats de suport.
5. Els antecedents de risc biolgic, psicolgic i social.
6. La possibilitat dintervenci dun altre tipus de servei de carcter general (educatiu,
sanitari o social).
A partir de lanlisi de les variables que presenti linfant es determinen 3 possibles nivells
assistencials:
1. Atenci intensiva: shi inclouen els infants que necessiten una alta dedicaci, sovint amb
la participaci i coordinaci de diversos professionals del CDIAP i fins i tot de
professionals de fora del servei. La dedicaci setmanal s de dues sessions
teraputiques o ms.
2. Atenci regular: shi inclouen els infants que necessiten una dedicaci peridica duna
hora setmanal, perqu no fa falta gaire treball de coordinaci, perqu s la fase inicial de
latenci o b perqu es tracta dinfants molt petits.
3. Atenci de seguiment: shi inclouen els infants i les famlies que, en funci de les
variables observades, necessiten una dedicaci peridica inferior a la setmanal, s a dir,
cada quinze dies, un cop al mes o cada trimestre.
85 de 115
Els CDIAP formen part de la Xarxa de Serveis Socials dAtenci Pblica, integrats en el
sistema pblic de serveis socials, i en aquests moments nhi ha 86 a tot Catalunya. La
sectoritzaci i la planificaci territorial dels CDIAP fan que els usuaris hi puguin accedir
fcilment, i afavoreixen la coordinaci amb els professionals i les institucions que tenen cura
dels infants daquestes edats. Lany 2008 es van atendre 24.883 infants i les seves famlies.
Per atendre aquests usuaris va ser necessari un volum assistencial durant el 2008
d1.039.921 hores.
Equip professional
Neuropediatres.
Psiclegs clnics.
Fisioterapeutes.
Logopedes.
Accs
Laccs als serveis datenci preco s directe. La famlia hi pot accedir directament, per
iniciativa prpia, o per derivaci dels professionals pertinents, sempre que el centre li
correspongui per zona i que ledat de linfant estigui dins la franja datenci preco
(preferentment infants des de 0 anys fins a P-4).
Centres de terpia ocupacional especialitzats en TEA

29B
Descripci
Sn serveis teraputics especialitzats, subvencionats o concertats amb el Departament de
Benestar Social i Famlia de la Generalitat de Catalunya.
Destinataris
Joves i adults afectats de TEA de baix funcionament.
Objectius
Formar les persones amb TEA perqu tinguin la possibilitat dintegrar-se, dins de les
seves possibilitats, en el mn laboral.
Dur a terme una formaci continuada dels professionals del servei.
86 de 115
Funcions
Elaborar i aplicar, dins un marc integral dintervenci, programes individualitzats

dinserci sociolaboral.
Aplicar mtodes de treball amb suport.
Desenvolupar tallers dactivitats laborals adaptades a les caracterstiques i capacitats
dels usuaris.
Afavorir la coordinaci entre professionals i entre serveis.
Elaborar criteris comuns amb el CSM de referncia per tal de desenvolupar
conjuntament el pla daccions teraputiques.
Elaborar, juntament amb el CSM, protocols i estratgies comuns en latenci integral dels
usuaris.
Equip professional
Est format per professionals dels mbits de la psiquiatria, la neurologia, la psicologia, la
pedagogia, la terpia ocupacional i el treball social.
Accs
Els usuaris sn derivats per lInstitut Catal dAssistncia i Serveis Socials (ICASS).
Residncies teraputiques especialitzades en TEA

Descripci
Sn serveis assistencials i teraputics especialitzats, subvencionats o concertats amb el
Departament de Benestar Social i Famlia de la Generalitat de Catalunya.
Destinataris
Adults afectats de TEA de baix funcionament.
Objectius
Oferir tractaments especfics de llarga durada, en rgim residencial, tant permanent com
temporal, dacord amb les necessitats de les persones ateses i les seves famlies.
Funcions
Elaborar i aplicar programes assistencials individualitzats i integrals als usuaris.

Elaborar i aplicar programes teraputics individualitzats i integrals als usuaris en qu es
prioritzin les rees ms afectades.
87 de 115
usuaris.
Equip professional
Accs
Els usuaris sn derivats per lICASS.
Serveis de respir especialitzats en TEA

Descripci
Sn serveis assistencials i teraputics especialitzats, subvencionats o concertats amb el
Departament de Benestar Social i Famlia de la Generalitat de Catalunya.
Destinataris
Persones afectades de TEA de baix funcionament.
Objectius
Oferir a les famlies un servei que els permeti conciliar amb tota normalitat la seva vida
social i laboral amb les necessitats de la persona amb TEA.
Funcions
Oferir programes de respir individualitzats als usuaris.

Desenvolupar, dins un marc integral, activitats doci, autonomia personal i integraci
comunitria.
Equip professional
Accs
Els usuaris sn derivats per lICASS.
88 de 115
Equip dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP)

Descripci
Els EAP donen suport al professorat, als centres educatius i a les famlies en latenci als
alumnes ms vulnerables que presenten en general dificultats en el seu aprenentatge o en
la seva adaptaci escolar, vinculades a necessitats educatives especials, trastorns de
laprenentatge i altres capacitats i a les famlies i lAdministraci educativa en els processos
de matriculaci i de canvis de centre.
Destinataris
Centres educatius, alumnes, equips directius, docents, professionals que intervenen en els
centres educatius i famlies.
Objectius
Ajudar als centres en la detecci de lalumnat amb dificultats o altes capacitats, posant al
seu abast protocols de detecci i ajudant-los en la seva interpretaci i mesures que sen
derivin.
Informar i assessorar a les famlies dalumnat amb necessitats educatives especials i
donar suport tcnic a ladministraci educativa durant els processos de matriculaci i en
els canvis de centre.
Orientar i participar en lelaboraci dels plans individualitzats en collaboraci amb els
serveis especfics del departament dEnsenyament i altres que intervinguin en el pla
datenci integral de lalumne.
Facilitar als equips docents, lalumnat i les famlies en lorientaci personal, educativa i
professional, especialment en els moments de transici entre etapes educatives i a
lacabament de lescolaritat.
Donar suport als centres educatius per millorar latenci a la diversitat de lalumnat i la
seva inclusi.
Collaborar amb el servei educatiu de zona i els especfics per promoure activitats
dintercanvi i de formaci del professorat.
Collaborar amb els serveis socials i sanitaris de lmbit territorial dactuaci, per tal
doferir una atenci coordinada als alumnes i les famlies que ho necessitin.
Funcions
Atenci a lalumnat i les seves famlies
Avaluaci psicopedaggica i/o social de les necessitats educatives de lalumnat en

collaboraci amb els serveis especfics, quan escaigui.
Elaboraci de dictmens i informes diversos per orientar lescolaritzaci.
Assessorament al professorat en lelaboraci dels plans individualitzats per planificar la
resposta educativa i ladaptaci daula i de materials.
89 de 115
Assessorament a lalumnat, les famlies i els equips docents sobre aspectes dorientaci
personal, educativa, professional i social.
Seguiment de lalumnat amb necessitats educatives especials al llarg de lescolaritat i, de
manera especial, en els moments de transici entre etapes educatives.
Detecci, valoraci i derivaci, si escau, dalumnat als serveis educatius especfics
propis o als serveis socials, de salut o de justcia.
Coordinaci amb altres professionals, serveis o institucions de la zona per donar una
resposta ajustada i possible de portar a terme a les necessitats dels alumnes i llurs
famlies.
Atenci als centres educatius
Assessorament als centres i al professorat per ajudar a detectar les necessitats

educatives de lalumnat ms vulnerable i collaboraci en la planificaci de les accions
educatives en lentorn escolar, familiar y social.
Coordinaci amb lequip directiu i amb el professorat del centre (mestres deducaci
especial, psicopedagogs, mestres de pedagogia teraputica, educadors especialitzats)
que dna suport a la diversitat dalumnes.
Participaci sempre que sigui necessari a les comissions datenci a la diversitat del
centre i a les comissions socials.
Collaboraci en la prevenci i resoluci de conflictes i en la detecci i prevenci de
conductes de risc.
Assessorament en processos de tutoria i orientaci de lalumnat.
Assessorament per a lentesa, la collaboraci i la confiana mtua entre les famlies dels
alumnes i els centres educatius, especialment els que tenen alumnes ms vulnerables o
amb risc dexclusi.
Atenci i intervenci a la zona
Participaci en els processos descolaritzaci i transici entre etapes educatives.

Treball en xarxa amb les institucions i els serveis de la zona per detectar necessitats,
establir criteris comuns dactuaci, ampliar coneixements i difondre recursos.
Treball en xarxa amb els diferents serveis i programes educatius i amb equips o serveis
daltres departaments (Salut, Benestar Social i Justcia) de la zona.
Collaboraci amb les administracions en la planificaci i optimitzaci dels recursos
educatius del sector i en temes relacionats amb lescolaritzaci dels alumnes.
Participaci en els plans educatius dentorn i en altres plans o programes que
afavoreixen la integraci escolar i social dels alumnes (absentisme, risc dexclusi social,
salut).
Coordinaci i dinamitzaci dactivitats de formaci i intercanvi dels docents, en
collaboraci amb els centres de recursos pedaggics (CRP).
Equip professional
Docents densenyament secundari amb lespecialitat de psicologia i pedagogia.

90 de 115
Altres professionals que hi estiguin adscrits.
Accs
A petici dels equips directius dels centres educatius i a petici de les famlies.
Xarxa
Els EAP actuen territorialment i sectorialment atenent tots els centres educatius dun mbit
territorial generalment comarcal o municipal, o b un districte, en el cas de Barcelona. Estan
integrats en el sistema educatiu pblic i depenen dels serveis territorials corresponents.
Cada psicopedagog o psicopedagoga atn diversos centres educatius de la zona.
En aquests moments, hi ha 79 EAP, que cobreixen latenci a tot Catalunya.
En cada EAP hi ha treballadors socials que atenen tots els centres educatius de la zona, i en
total hi ha 111 professionals.
Centres deducaci especial (CEE)

Descripci
Els CEE sn centres educatius amb recursos intensius, que formen part de la xarxa de
centres educatius del Departament dEnsenyament , on els alumnes hi poden cursar
leducaci infantil, lescolaritat bsica obligatria i en molts dells programes de transici a la
vida adulta i programes de qualificaci professional adaptats (PQPI).
Lescolaritzaci en un CEE pot tenir carcter temporal, retornant desprs lalumne a un
centre ordinari, i tamb pot ser compartida CEE i centre ordinari, aquesta flexibilitat permet
adequar la modalitat descolaritzaci de forma personalitzada a les necessitats de cada
alumne.
Destinataris
Alumnes amb necessitats educatives especials vinculades a discapacitat intellectual i del
desenvolupament, TEA i problemes de salut mental, quan la intensitat de suports
especialitzats que requereix la seva escolaritzaci .ho fa aconsellable
Objectius
La millora de les habilitats adaptatives definides en el concepte de discapacitat intellectual i
del desenvolupament:
Comunicaci
Cura personal
91 de 115
Hbits dhigiene
Habilitats acadmiques
Viure en comunitat
Salut i seguretat
Oci
Treball
La major incidncia o menor incidncia en cada una daquestes habilitats estar en funci
de ledat i habilitats de cada alumne.
Pel que fa a les habilitats acadmiques, de manera general cal adaptar lorganitzaci, els
continguts de les rees i matries establertes en els decrets 142/2007 (educaci primria) i
143/2007 (educaci secundria obligatria) i la metodologia, especfica i personalitzada, a
les necessitats educatives dels alumnes. Lorganitzaci dels continguts acadmics pot ser
diferent de la dels centres educatius ordinaris i adoptar, si escau, l'estructura d mbits.
En letapa deducaci secundria obligatria el centre pot elaborar les programacions
corresponents al tercer i al quart curs amb lestructura de programes de diversificaci
curricular, dacord amb el que determina larticle 14 del Decret 143/2007, pel qual sestableix
lordenaci dels ensenyaments de leducaci secundria obligatria.
Pla individualitzat: Cada alumne dun centre deducaci especial ha de tenir un pla
individualitzat (PI), on consti els objectius que es pretn assolir , les actuacions i els suports
previstos. http://www.xtec.cat
Funcions
Impartir els ensenyaments corresponents a leducaci infantil i leducaci bsica obligatria
programes de transici a la vida adulta i programes de qualificaci professional adaptats
(PQPI).
En acabar lescolaritat, orientar als seus alumnes i a les seves famlies per a la transici a la
vida adulta.
Equip professional
Varia en funci dels ensenyaments que shi imparteixen i del tipus dalumnat que escolaritza,
en general tots tenen:
Mestres especialitzats en pedagogia teraputica.
Mestres especialitzats en audici i llenguatge.
Mestres daltres especialitats, com educaci fsica, msica.
Educadors.
Fisioterapeutes.
92 de 115
Altres professionals que pot haver :

Treballadors socials
Talleristes
Psiclegs
Accs
Dictamen descolaritzaci de carcter personal ems per lEAP de la zona previ a la
matriculaci i resoluci del director dels Serveis Territorials dEnsenyament
CEE especialitzats en TEA

30B
Descripci
Sn centres especialitzats en nens amb TEA. Pertanyen al Departament dEnsenyament,
per per fer un abordament educatiu i teraputic interdisciplinari tenen el suport dun equip
de salut mental proporcionat pel Departament de Salut.
Destinataris
Alumnes amb TEA i problemes de salut mental.
Objectius
Els mateixos qu els altres CEE descrits en lapartat anterior, per amb una especialitzaci
amb alumnat amb TEA que facilita:
Millorar la qualitat de vida dels usuaris i llurs famlies.
Potenciar la coordinaci entre els diferents centres de la xarxa de salut mental.
Establir la coordinaci amb altres recursos intersectorials i comunitaris.
Dur a terme una formaci continuada i especialitzada dels professionals del servei.
Funcions
Elaborar i aplicar programes integrals i individualitzats de rehabilitaci psicosocial i

reinserci comunitria.
Proporcionar suport i assessorament familiar.
alumnes amb TEA.
Equip professional
Est format per personal docent, educadors, un psiquiatre o psiquiatra, psiclegs i un
treballador social o treballadora social.
93 de 115
Accs
Dictamen descolaritzaci de carcter personal ems per lEAP de la zona previ a la
matriculaci i resoluci del director o directora dels Serveis Territorials dEnsenyament.
94 de 115
ANNEX 7
95 de 115
96 de 115
97 de 115
98 de 115
99 de 115
100 de 115
101 de 115
102 de 115
103 de 115
Bibliografia
Abad Sanz C, Artigs Pallares J, Bohrquez Ballesteros DM, Canal Bedia R, Dez Cuervo A, Dorado Siles MI, et
al. Gua de prctica clnica para el manejo de pacientes con trastornos del espectro autista en atencin primaria.
Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovacin; 2009.
Acquarone S. Signs of autism in infants: Recognition and Early Intervention. Londres: Karnac; 2007.
Allison C, Williams J, Scott F, Scott C, Bolton P, Baron-Cohen S, et al. The childhood asperger syndrome test
(CAST): test-retest reliability in a high scoring sample. Autism. 2007;11(2):177-89.
Ansermet F, Magistretti P. A cada cual su cerebro: plasticidad neuronal e inconsciente. Buenos Aires: Katz
Editores; 2006.
Artigas-Pallars J. Autismo y vacunas: punto final? Rev Neurol. 2010;50 Supl 3:S91-9.
Artigas-Pallars J, Narbona J. Trastornos del neurodesarrollo. Barcelona: Viguera; 2011.
Autism Europe. Position paper on care for persons with autism spectrum disorders: a rights-based, evidence
approach [Internet]. Oslo: Autism Europe; 2007 [consultat 16 febrer 2011]. Disponible a:
http://www.autismeurope.org/files/files/docpos08-uk.pdf
U
Autistic spectrum disorders: best practice guidelines for screening, diagnosis and assessment [Internet].
Califrnia: Department of Developmental Services; 2002 [consultat 12 mar 2011]. Disponible a:
http://www.dds.ca.gov/autism/docs/ASD_Best_Practice2002.pdf
U
Baghdadli A, Beuzon S, Bursztejn C, Constant J, Desguerre I, Roge B, et al. Recommandations pour la pratique
clinique du dpistage et du diagnostic de lautisme et des troubles envahissants du dveloppement. Arch Pediatr.
2006;13(4):373-8.
Baghdadli A, Noyer M, Aussilloux C. Interventions ducatives, pdagogiques et thrapeutiques proposes dans
lautisme [Internet]. Montpellier: CREAI; 2007 [consultat 12 mar 2011]. Disponible a: http://www.autismeressources-lr.fr/spip.php?article62
U
Baird G, Charman T, Baron-Cohen S, Cox A, Swettenham J, Wheelwright S, et al. A screening instrument for
autism at 18 months of age: a 6-year follow-up study. J Am Acad Child Adolesc Psychiatry. 2000;39(6):694-702.
Baird G, Simonoff E, Pickles A, Chandler S, Loucas T, Meldrum D, et al. Prevalence of disorders of the autism
spectrum in a population cohort of children in South Thames: the Special Needs and Autism Project (SNAP).
Lancet. 2006;368(9531):210-5.
Baron-Cohen S, Allen J, Gillberg C. Can autism be detected at 18 months? The needle, the haystack, and the
CHAT. Br J Psychiatry. 1992;161:839-43.
Baron-Cohen S, Wheelwright S, Cox A, Baird G, Charman T, Swettenham J, et al. Early identification of autism:
the Checklist for Autism in Toddlers (CHAT). J R Soc Med. 2000;93(10):521-5.
Baron-Cohen S, Wheelwright S, Cox A, Baird G, Charman T, Swettenham, et al. The early identification of
autism: the Checklist for Autism in Toddlers (CHAT). J Dev Learn Disord. 2000;4:3-30.
Barresi J. The origins of autism: a commentary on Muratori & Maestros autism as a downstream effect of
primary difficulties in intersubjectivity interacting with abnormal development of brain connectivity. Int J Dialogical
Science. 2007;2(1):119-24.
104 de 115
Barthlmy C, Fuentes J, Howlin P, Van der Gaga, RJ. Persons with autism spectrum disorders. Brusselles:
Autism Europe; 2009.
Bassedas E, Huguet T, Marrodn M, Olivn M, Planas M, Rossell M, et al. Intervencin educativa y diagnstico
psicopedaggico. Barcelona: Paids; 1991.
Belinchn M, Hernndez JM, Sotillo M. Escala Autnoma para la deteccin del Sndrome de Asperger y el
autismo de alto funcionamiento. A: Belinchn M, Hernndez JM, Sotillo M. Personas con Sndrome de Asperger:
funcionamiento, deteccin y necesidades. Madrid: Centro de Psicologa Aplicada de la Universidad Autnoma;
2008. p. 105-20.
Bellinchn-Carmona M, Posada-De la Paz M, Artigas-Pallars J, Canal-Bedia R, Dez-Cuervo A, Ferrari-Arroyo
MJ, et al. Gua de buena prctica para la investigacin de los trastornos del espectro autista. Rev Neurol.
2005;41(6):371-7.
Berument SK, Rutter M, Lord C, et al. Autism screening questionnaire: diagnostic validity. Br J Psychiatry.
1999;175:444-51.
Bonals J, Sanchez M. La evaluacin psicopedaggica. Barcelona: Gra; 2005.
Booth T, Ainscow M. ndex per a la inclusi: guia per a lavaluaci i millora de leducaci inclusiva. Document
tradut i adaptat al catal pel Grup de treball sobre escola inclusiva de lInstitut de Cincies de lEducaci de la
Universitat de Barcelona. Barcelona: ICE UB; 2005. (Edici original: ndex for Inclusion. Center for Studies on
Inclusive Education (CSIE); 2002).
Brun JM, Villanueva R. Nios con autismo. Valncia: Promolibro; 2004.
Cambronero ER. Gua de diagnstico y tratamiento de los trastornos del espectro autista: la atencin en la red de
salud mental. Madrid: Comunidad Autnoma de Madrid; 2009.
Canal R, Martn MV, Bohrquez D, Guisuraga Z, Herrez L, Herrez M, et al. La deteccin precoz del autismo y
el impacto en la calidad de vida de las familias. A: Verdugo AM, Crespo M, Nieto T, editors. Aplicacin del
paradigma de calidad de vida. Salamanca: INICO; 2010. p. 91-8.
CDC. Prevalence of autism spectrum disorders. Autism and Developmental Disabilities Monitoring Network, six
sites, United States, 2000. MMWR Surveill Summ. 2007;56(1):1-11.
CDC. Prevalence of autism spectrum disorders. Autism and Developmental Disabilities Monitoring, 14 sites,
United States, 2002. MMWR Surveill Summ. 2007;56(1):12-28.
Chakrabarti S, Fombonne E. Pervasive developmental disorders in preschool children: confirmation of high
prevalence. Am J Psychiatry. 2005;162(6):1133-41.
Committee on Children and Disabilities. American Academy of Pediatrics: developmental surveillance and
screening for infants and young children. Pediatrics. 2001;108(1):192-6.
Coonrod EE, Stone W. Early concerns of parents of children with autistic and nonautistic disorders. Infants Young
Child. 2004;17:258-68.
Copley J. Girls with aspergers syndrome: gender differences in behaviour and social interaction [consultat 10
gener 2011]. Disponible a: http://www.suite101.com/content/girls-with-aspergers-syndrome-a49866
U
Coromines J, Fieschi E, Grimalt A, Gurdia M, Orom, I, Palau M, Viloca Ll. Comprendre el psiquisme primitiu,
com ens ajuda? Revista Catalana de Psicoanlisi. 2005;22(1-2):155-67.
105 de 115
Dawson G, Munson J, Estes A, Osterling J, McPartland J, Toth K, et al. Neurocognitive function and joint
attention ability in young children with autism spectrum disorder versus development delay. Child Dev.
2002;73(2):345-58.
De Giacomo A, Fombonne E. Parental recognition of developmental abnormalities in autism. Eur Child Adolesc
Psychiatry. 1998;7(3):131-6.
Daz-Herrero A, Brito AG, Lpez JA, Prez-Lpez J, Martnez-Fuentes MT. Estructura factorial y consistencia
interna de la versin espaola del Parenting Stress Index-Short Form. Psicothema. 2010;22(4):1033-8.
Dez Cuervo A, Muoz-Yunta JA, Fuentes-Biggi J, Canal-Bedia R, Idiazbal-Aletxa MA, Ferrari-Arroyo MJ, et al.
Gua de buena prctica para el diagnstico de los trastornos del espectro autista. Rev Neurol. 2005;41(5):299310.
Diggle T, McConachie HR, Randle VRL. Intervencin temprana mediada por los padres para nios pequeos con
trastorno del espectro autista (Revisin Cochrane traducida). A: La Biblioteca Cochrane Plus 2007, nmero 1
[base de dades a Internet]. Oxford: Update Software Ltd; 1998- [consultat 12 gener 2011]. Disponible a:
http://www.update-software.com. (Traduda de The Cochrane Library, 2007, Issue 1. Chichester, UK: John Wiley
& Sons, Ltd.).
U
Dobrez D, Sasso A, Holl J, Shalowitz M, Leon S, Budetti P. Estimating the cost of developmental and behavioral
screening of preschool children in general pediatric practice. Pediatrics. 2001;108(4):913-22.
Fernndez lvarez E. El desarrollo psicomotor de 1.702 nios de 0 a 24 meses de edad [tesi doctoral].
Barcelona: Universitat de Barcelona; 1988. A: Fernndez-Matamoros I, Fuentes J, Rueda J. Escala HaizeaLlevant. Vitria: Departament de Publicacions del Govern Basc; 1991.
Fernndez-Matamoros I, Fuentes J, Rueda J. Escala Haizea-Llevant. Vitria: Departament de Publicacions del
Govern Basc; 1991.
Filipek PA, Accardo P, Baranek GT, Cook EH Jr, Dawson G, Gordon B, et al. The screening and diagnosis of
autistic spectrum disorders. J Autism Dev Disord. 1999;29(6):439-84.
Filipek PA, Accardo PJ, Ashwal S, Baranek GT, Cook EH Jr, Dawson G, et al. Practice parameter: screening and
diagnosis of autism: report of the Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology and
the Child Neurology Society. Neurology. 2000;55(4):468-79.
First MB. DSM-IV-TR: manual diagnstico y estadstico de los trastornos mentales. Barcelona: Masson; 2002.
Fuentes Biggi J, Artigas Pallars J, Belinchn Carmona M, Canal Bedia R, Dez Cuervo , Ferrari Arroyo MJ.
Grupo de Estudio de los trastornos del Espectro Autista. Encuestas realizadas a familiares de personas con
autismo en Espaa. Informe sobre el Proceso Diagnstico. Proyecto Obra Social Caja Madrid. Madrid: Instituto
Carlos III; 2004.
Fuentes-Biggi J, Ferrari-Arroyo MJ, Boada-Muoz L, Tourio-Aguilera E, Artigas-Pallars J, Belinchn-Carmona
M, et al. Gua de buena prctica para el tratamiento de los trastornos del espectro autista. Rev Neurol.
2006;43(7):425-38.
Gallo DP. Diagnosing autism spectrum disorders. Chichester: Wiley-Blackwell; 2010.
Generalitat de Catalunya. Departament dAcci Social i Ciutadania. Cartera de Serveis Socials 2010-2011
[Internet]. Barcelona: Generalitat de Catalunya; 2010 [consultat 13 mar 2011]. Disponible a:
http://www20.gencat.cat/portal/site/dasc/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=1bb824ac2
26a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1bb824ac226a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&
vgnextfmt=default&newLang=ca_ES
U
106 de 115
Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. Recomanacions per a latenci als trastorns
mentals greus en la infncia i ladolescencia. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut; 2003.
Gerhardt S. El amor maternal. La influencia del afecto en el desarrollo mental y emocional del beb. Barcelona:
Albesa; 2008.
Glascoe FP. Collaborating with Parents. Nashville, Tennessee: Ellsworth & Vandermeer Press, Ltd; 1998.
Glascoe FP. Evidence-based approach to developmental and behavioral surveillance using parents concerns.
Child Care Health Dev. 2000;26(2):137-49.
Glascoe FP, Dworkin PH. The role of parents in the detection of developmental and behavioral problems.
Pediatrics. 1995;95(6):829-36.
Greenspan SI, Wieder S. Comprender el autismo: un recorrido por trastornos del espectro autista y el Sndrome
de Asperger a lo largo de todas las etapas escolares hasta la edad adulta. Barcelona: Plaza; 2008.
Grupo de Estudio de los Trastornos del Espectro Autista. IIER/ISCII. Anlisis del Diagnstico de afectados de
Autismo y Planificacin del Registro Espaol de TEA. Informe final de proyecto [Internet]. Madrid: IIER/ISCII;
2004. Nmero dexpedient: 2003pd190 [consultat 16 febrer 2011]. Disponible a:
http://www.isciii.es/htdocs/centros/enfermedadesraras/pdf/aut_if04.pdf
U
Grupo de Estudio de los Trastornos del Espectro Autista. IIER/ISCIII. Encuestas realizadas a familiares de
personas con autismo en Espaa: informe sobre demora diagnstica. Trastorno de Asperger [Internet]. Madrid:
IIER/ISCII; 2005 [consultat 12 mar 2011]. Disponible a:
www.isciii.es/htdocs/centros/enfermedadesraras/pdf/aut_isdd2.pdf
U
Grupo de Estudio de los Trastornos del Espectro Autista. IIER/ISCIII. Encuestas realizadas a familiares de
personas con autismo en Espaa: informe sobre demora diagnstica en los TEA [Internet]. Madrid: IIER/ISCII;
2005 [consultat 12 mar 2011]. Disponible a:
www.isciii.es/htdocs/centros/enfermedadesraras/pdf/aut_isdd.pdf
U
Grupo de Estudio de los Trastornos del Espectro Autista. IIER/ISCII. Situacin Actual de la Investigacin de los
TEA en Espaa y futuros planes de actuacin. Informe final de proyecto [Internet]. Madrid: IIER/ISCII; 2003.
Nmero dexpedient: 2003pd190 [consultat 8 abril 2011]. Disponible a:
http://www.isciii.es/htdocs/centros/enfermedadesraras/pdf/aut_if03.pdf
U
Grupo de Estudios de Psicosis Infantil (GEPI). Clnica institucional amb nens i adolescents psictics. Bellaterra:
GEPI; 2003.
Gudiol Munt F. Ojo clnico y evidencia cientfica. Educ Med. 2006;9 Supl 1:121-3.
Gemes Careaga I, Martn Arribas MC, Canal Bedia R, Posada de la Paz M. Evaluacin de la eficacia de las
intervenciones psicoeducativas en los trastornos del espectro autista. Madrid: IIER. Instituto de Salud Carlos III.
Ministeri de Cincia i Innovaci; 2009.
Guillamn I, Rajmil L, Espallargues M. Trastorn de lespectre autista: coneixement cientfic sobre la detecci, el
diagnstic i el tractament [Internet]. Barcelona: Agncia dInformaci, Avaluaci i Qualitat en Salut. Servei Catal
de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya; 2010 [consultat 12 gener 2011]. Disponible a:
http://www.gencat.cat/salut/depsan/units/aatrm/pdf/autisme_aiaqs_2010ca.pdf
U
Hernndez JM, Artigas-Pallars J, Martos-Prez J, Palacios-Antn S, Fuentes-Biggi J, Belinchn-Carmona M, et

al. Gua de buena prctica para la deteccin temprana de los trastornos del espectro autista. Rev Neurol.
2005;41(4):237-45.
107 de 115
Hoekstra RA, Happ F, Baron-Cohen S, Ronald A. Association between extreme autistic traits and intellectual
disability: insights from a general population twin study. Br J Psychiatry. 2009;194:531-6.
Holt GI, Bouras N. Autism and realated disorders. Gran Bretanya: Henry Ling Limited; 2002.
Hortal C, Bravo A, Mitj S, Soler JM. Alumnado con trastorno del espectro autista. Barcelona: Gra; 2011.
Howlin P, Moore A. Diagnosis in autism: a survey of over 1200 patients in the UK. Autism. 1998;1:135-62.
Hyman SE, Tesar GE. Manual de urgencias psiquitricas. Barcelona: Masson; 1996.
Independent Panel of Professionals and Parents. Clinical Practice Guideline. Quick reference guide for parents
and professionals. Autism/Pervasive developmental disorders: assessment and intervention for young children (03 years). Albany: Department of Health; 2006.
Kaufman A, Kaufman N. Assessment Battery for Children: K-ABC. Circle Pines, Mn: American Guidance Service;
1983.
Kaufman L. Soledades: Las races intersubjetivas del autismo. Buenos Aires: Paids; 2010.
Kleinman JM, Robins DL, Ventola PE, Pandey J, Boorstein HC, Esser EL, et al. The modified checklist for autism
in toddlers: a follow-up study investigating the early detection of autism spectrum disorders. J Autism Dev Disord.
2008;38(5):827-39.
Landa R, Garrett-Mayer E. Development in infants with autism spectrum disorders: a prospective study. J Child
Psychol Psychiatry. 2006;47(6):629-38.
Landa RJ. Review: diagnosis of autism spectrum disorders in the first 3 years of life. Nat Clin Pract Neurol.
2008;4(3):138-46.
Larbn J. Gua para la prevencin y deteccin precoz del funcionamiento autista en el nio/a, en su primer ao
de vida. Cuad psiquiatr psicoter nio adolesc. 2008;45-46:63-152.
Larbn Vera J. El proceso autstico en el nio: intervenciones tempranas. Revista de psicoterapia y
psicosomtica. 2010;75:35-67.
Larsson HJ, Eaton WW, Madesen KM, Vestergaard M, Olesen AV, Agerbo E, et al. Risk factors for autism:
perinatal factors, parental psychiatric history, and socioeconomic status. Am J Epidemiol. 2005;161(10):916-25.
Lasa A. Declaracin en A Corua 2005 sobre el tratamiento de los trastornos mentales graves de la infancia y la
adolescencia. XVIII Congreso Nacional de Sepypna, A Corua, 20-22 octubre 2005 [Internet]. La Corunya:
Sepypna; 2005 [consultat 14 gener 2011]. Disponible a: http://www.sepypna.com/declaraciones
U
Lasa A. La interpretacin en la psicoterapia de nios psicticos. Rev Asoc Esp Neropsiq. 1998;68:611-9.
Le Couteur A, Lord C, Rutter M. Autism Diagnostic Interview-Revised (ADI-R). Los Angeles: Western
Psychological Services; 2003.
Lord C, Rutter M, DiLavore PC, Risi S. ADOS. Autism Diagnostic Observation Schedule. Los Angeles: Western
Lord C, Rutter M, Goode S, Heemsbergen J, Jordan H, Mawhood L, et al. Autism diagnostic observation
schedule: a standardized observation of communicative and social behavior. J Autism Dev Disord.
1989;19(2):185-212.
108 de 115
Lord C, Rutter M, Le Couteur A. Autism Diagnostic Interview-Revised: a revised version of a diagnostic interview
for caregivers of individuals with possible pervasive developmental disorders. J Autism Dev Disord.
1994;24(5):659-85.
Madsec. Report of the MADSEC autism task force [Internet]. Manchester: Maine Administrators of Services for
Children with Disabilities; 2000 [consultat 10 febrer 2011]. Disponible a: www.madsec.org
U
Maestro S, Casella C, Milone A, Muratori F, Palacio-Espasa F. Study of the onset of autism through home
movies. Psychopathology. 1999;32(6):292-300.
Maestro S, Muratori F, Barbieri F, Casella C, Cattaneo V, Cavallaro MC, et al. Early behavioral development in
autistic children: the first 2 years of life through home movies. Psychopatology. 2001;34(3):147-52.
Maestro S, Muratori F, Cavallaro MC, Pecini C, Cesari A, Paziente A, et al. How young children treat objects and
people: an empirical study of the first year of life in autism. Child Psychiatry Hum Dev. 2005:35(4):383-96.
Maestro S, Muratori F, Cavallaro MC, Pei F, Stern D, Golse B, et al. Attentional skills during the first 6 months of
age in autism spectrum disorder. J Am Acad Child Adolesc Psychiatry. 2002;41(10):1239-45.
Malhi P, Singhi P. Recognition of autism in young children. Stud Psychol. 2003;45:75-80.
Ministries of Health and Education. New Zeland Autism Spectrum Disorder Guideline. Wellington: Ministry of
Health; 2008.
Ministry of Health. Well Child: Tamariki Ora Schedule. Wellington: Ministry of Health; 1996.
Moos RH, Moos BS. Family Environment Scale Manual. Palo Alto, CA: Consulting psychological Press; 1981.
Muratori, F. El autismo como efecto de un trastorno de la intersubjetividad primaria. Rev Psicopatol Salud Ment
Nio Adolesc. 2008;12:39-49.
Muratori, F. El autismo como efecto de un trastorno de la intersubjetividad primaria (y 2). Rev Psicopatol Salud
Ment Nio Adolesc. 2009;13:21-30.
Muratori F, Maestro S. Autism as a downstream effect of primary difficulties in intersubjectivity interacting with
abnormal development of brain connectivity. Int J Dialogical Science. 2007;2(1):93-118.
Myers SM, Johnson CP. Management of children with autism spectrum disorders. Am Acad Pediatrics.
2007;120:1162-82.
National Center for Clinical Infant Programs. Clasificacin diagnstica: 0-3. Buenos Aires: Paids; 1998.
National Initiative for Autism: Screening and Assessment. The National Autism Plan for Children (NAPC): plan for
the identification, assessment, diagnosis and access to early interventions for pre-school and primary school aged
children with autism spectrum disorders (ASD). Londres: The National Autistic Society; 2003.
Newborg J, Stock J, Wnek L, Guidubaldi J, Svinicki J. Battelle Developmental Inventory. Allen, TX: LINC
Associates; 1984.
NIASA: National Initiative for Autism: Screening and Assessment National Autism Plan for Children (NAPC). Ann
Le Couteur, Chair, Core Working Group. Londres: The National Autistic Society; 2003.
109 de 115
NY State Department of Health. Clinical practice guideline: the guideline technical report Autism/Pervasive
Developmental Disorders. Assessment and intervention for young children (age 0-3 years). Publication n. 4217.
Albany: New York Department of Health; 1999.
Oliva MV, Viloca Ll. De lautosensorialitat a la representaci simblica en el tractament dels nens autistes.
Revista Catalana de Psicoanlisi. 1992;IX(1-2):109-21.
Organizacin Mundial de la Salud. CIE 10: trastornos mentales y del comportamiento. Madrid: Meditor; 1992.
(Criteris accessibles a: http://iier.isciii.es/autismo/).
U
Palau P. Psicosomtica y autismo en el nio pequeo: interaccin, afectos y audicin. Rev Psicoter Psicosom.
2010;74:39-70.
Perry A, Condillac R. Evidence-Based Practices for children and adolescents with autism spectrum disorders
[Internet]. Ontario: Childrens Mental Health; 2003 [consultat 10 febrer 2011]. Disponible a: www.cmho.org
U
Rhoades RA, Scarpa A, Salley B. The importance of physician knowledge of autism spectrum disorder: results of
a parent survey. BMC Pediatr. 2007;7:37.
Roberts JM, Ridley G. A review of the research to identify the most effective models of best practice in the
management of children with autism spectrum disorders. Sydney: Department of Ageing, Disability and Home
Care; 2004.
Robins DL, Fein D, Barton ML, Green JA. The Modified Checklist for Autism in Toddlers: an initial study
investigating the early detection of autism and pervasive developmental disorders. J Autism Dev Disord.
2001;31(2):131-44.
Rogers SJ, DiLalla DL. Age of symptom onset in young children with pervasive developmental disorders. J Am
Acad Child Adolesc Psychiatry. 1990;29(6):863-72.
Rogers SJ, Hepburn S, Wehner E. Parent reports of sensory symptoms in toddlers with autism and those with
others developmental disorders. J Autism Dev Disord. 2003;33:631-42.
Rutter M, Bailey A, Lord C. SCQ: cuestionario de comunicacin social. Madrid: TEA; 2005.
Rutter M, Bailey A, Lord C. Social Communication Questionnaire (SCQ). Los Angeles: Western Psychological
Services; 2003.
Rutter M, LeCouteur A, Lord C. Autism Diagnostic Interview-Revised (ADI-R). Los Angeles: Western
Schopler E. Treatment for Autism. From Science to Pseudo-Science or Anti-Science. A: E. Schopler, N. Yirmiya,
C. Shulman, and L. Marcus, editors. The Research Basis for Autism Intervention. Nova York: Kluwer Academic /
Plenum Publishers; 2001.
Schopler E, Reichler R, Renner BR. CARS: Childhood Autism Rating Scale. Los Angeles: Western Psychological
Services; 1993.
Schopler E, Reichler RJ, DeVellis RF, Daly K. Toward objective classification of childhood autism: Childhood
Autism Rating Scale (CARS). J Autism Dev Disord. 1980;10(1):91-103.
Scott FJ, Baron-Cohen S, Bolton P, Brayne C. The CAST (Childhood Asperger Syndrome Test): preliminary
development of UK screen for mainstream primary school children. Autism. 2002;6(1):9-31.
110 de 115
Scottish Intercollegiate Guideliness Network. Assessment, diagnosis and clinical interventions for children and
young people with autism spectrum disorders. Edimburg: Scottish Intercollegiate Guideliness Network; 2007.
Servei Catal de la Salut. Grup de treball sobre psicosi i autisme. Barcelona: Servei Catal de la Salut; 1995.
Servei Catal de la Salut. Serveis de Salut Mental en els Centres dEducaci Especial: necessitats i programes
datenci als nens amb autisme i psicosi. Barcelona: Servei Catal de la Salut; 1997.
Servei Central de Publicacions. Govern Basc. Estudio Haizea-Llevant. Vitria: Govern Basc; 1991.
Shea V. A perspective on the research literature related to early intensive behavioral intervention (Lovaas) for
young children with autism. Autism. 2004;8(4):349-67.
Squires J, Nickel RE, Eisert D. Early detection of developmental problems: strategies for monitoring young
children in the practice setting. J Dev Behav Pediatr. 1996;17(6):420-7.
Steyaert JG, De La Marche W. Whats new in autism? Eur J Pediatr. 2008;167:1091-101.
Subirana V. Los padres como primeros agentes de cambio positivo en el nio autista pequeo. Actas del V
congreso internacional autismo-Europa. Barcelona: Escuela Libre Editorial, tom II, p. 977-80; 1996.
Synergies Economic Consulting Pty Ltd. Economic costs of autism spectrum disorder [Internet]. Austrlia:
Synergies Economic Consulting Pty Ltd; 2007 [consultat 13 mar 2011]. Disponible a:
http://aeiou.org.au/files/Cost%20of%20autism%20report_FINAL_120507.pdf
U
Tustin F. Ser o no ser: un estudio acerca del autismo. Psicoanal AP BA. 1995;17(3):675-97.
UK National Screening Committee [Internet]. What is Screening? [consultat 10 gener 2011]. Disponible a:
http://www.nsc.nhs.uk/whatscreening/whatscreen_ind.htm 2009.
U
Villanueva R, Brun JM. Projecte AGIRA dins latenci preco. Rev Assoc Catalana Atenc Preco. 2008;29:31-49.
Viloca Ll. De la discontinutat a la continutat en la relaci dobjecte. Rev Catalana Psicoanal. 1999;16(1-2):99109.
Viloca Ll. El nio autista: deteccin, evolucin y tratamiento. Barcelona: Ceac; 2007.
Viloca Ll, Viudes E, Avils P. Los precursores de la simbolizacin en los nios autistas. Actas del V Congreso
Internacional Autismo-Europa, tom I, p. 597-602. Barcelona: Escuela Libre Editorial; 1996.
Vygotski LS. Aprendizaje y desarrollo intelectual en la edad escolar. Infanc Aprendiz. 1984;27-28:105-16.
Wetherby AM, Woods J, Allen L, Cleary J, Dickinson H, Lord C. Early indicators of autism spectrum disorders in
the second year of life. J Autism and Dev Disord. 2004;34(5):473-93.
Williams J, Scott FJ, Stott C, Allison C, Bolton P, Baron-Cohen S, et al. The CAST (Childhood Asperger
Syndrome Test): test accuracy. Autism. 2005;9(1):45-68.
Wing L, Gould J. Severe impairments of social interaction and associated abnormalities in children: epidemiology
and classification. J Autism Dev Disord. 1979;9(1):11-29.
Work Group on Autistic Spectrum Disorders. Best practices for designing and delivering effective programs for
individuals with autistic spectrum disorders. Califrnia: Departments of Education and Developmental Services;
1997.
111 de 115
Yeargin-Allsopp M, Rice C, Karapurkar T, Doernberg N, Boyle C, Murphy C. Prevalence of autism in a US
metropolitan area. JAMA. 2003;289(1):49-55.
Zwaigenbaum L, Bryson S, Lord C, Rogers S, Carter A, Carver L, et al. Clinical assessment and management of
toddlers with suspected autism spectrum disorder: insights from studies of high-risk infants. Pediatrics.
2009;123(5):1383-91.
Zwaigenbaum L, Bryson S, Rogers T, Roberts W, Brian J, Szatmari P. Behavioral manifestations of autism in the
first year of life. Int J Dev Neurosci. 2005;23(2-3):143-52.
112 de 115
Abreviacions
ADI-R
ADOS
AEPIJ
AIAQS
APS
ASC
ASSQ
CAD
CARS
CAST
CD
CDIAP
CEE
CIM
CRAE
CREC
CREDA
CREDV
CRP
CSMA
CSMIJ
CTIC
DAM
DGAIA
DSM
EAIA
EAP 4
eCAP
EMSE
4F4F
FES
GA
GPC
ICASS
K-ABC
M-CHAT
PAI
entrevista per al diagnstic de lautisme revisada

escala dobservaci per al diagnstic de lautisme
Asociacin Espaola de Psiquiatra Infantil y Juvenil
Agncia dInformaci, Avaluaci i Qualitat en Salut
atenci primria de salut
Departament dAcci Social i Ciutadania
qestionari de cribratge per a lespectre autista
centre de diagnstic del grau de discapacitat
escala observacional per a nens i adults autistes
test dels trastorns de lespectre autista i del trastorn dAsperger infantil
centre de dia (una altra denominaci del CEE especialitzat en autisme)
centre de desenvolupament infantil i atenci preco
centre deducaci especial
Classificaci internacional de malalties (sistema europeu)
centre residencial dacci educativa
centre de recursos i educaci contnua
centre de recursos educatius per a deficients auditius
centre de recursos educatius per a deficients visuals
centre de recursos pedaggics
centre de salut mental dadults
centre de salut mental infantil i juvenil
Comissi Tcnica Interdepartamental de Coordinaci
delegat dassistncia al menor
Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia
manual diagnstic i estadstic dels trastorns mentals (diagnostic and statistical
manual of mental disorders) de lAmerican Psychiatric Association)
equip datenci a la infncia i ladolescncia
equip dassessorament i orientaci psicopedaggica
histria informatitzada datenci primria de salut
equip multidisciplinari de suport especialitzat (unitat mbil datenci a les
urgncies psiquitriques i visites domiciliries)
escala dambient familiar
Grup assessor del TEA, autor daquest Pla
guia de prctica clnica
Institut Catal dAssistncia i Serveis Socials
bateria diagnstica de la intelligncia per a nens de Kaufman (Kaufman
Assessment Battery for Children (cognitive ability test)
llista modificada per a la detecci de lautisme en nens petits (modified
checklist for autism in toddlers)
pla datenci integral
Aquesta abreviaci s utilitzada en aquest document per al centre que pertany al Departament dEnsenyament. En lmbit
sanitari sutilitza per als centres datenci primria que en aquest document apareixen sota la abreviaci APS.
113 de 115
PEAT
PSI
PSP
PTI
PTSD
SA
SCQ
SEEM
SEPYPNA
SESM-DI
SEZ
TA
TDAH
TEA
TGD
TGD-NOS
TMG
TMSD
UEC
USEE
WAIS
WISC
WPPSI
potencials evocats auditius troncoenceflics

ndex destrs parental (parental stress index)
programa de suport a latenci primria de salut
projecte teraputic individualitzat
personal teraputic de suport domiciliari
sndrome dAsperger
qestionari de comunicaci social (Social Communication Questionnaire)
servei educatiu especialitzat en motrius
Sociedad Espaola de Psiquiatra y Psicoterapia del Nio y del Adolescente
servei especialitzat en salut mental per a les persones amb discapacitat
intellectual
servei educatiu de zona
trastorn austista
trastorn per dficit datenci amb hiperactivitat
trastorn de lespectre autista
trastorn generalitzat del desenvolupament
trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat
trastorn mental greu
trastorn multisistmic del desenvolupament
unitat descolaritzaci compartida
unitat de suport a leducaci especial
escala dintelligncia Wechsler per a adults (Wechsler Adult Intelligence
Scale)
escala dintelligncia Wechsler per a nens (Weschler Intelligence Scale for
Children)
escala dintelligncia Wechsler per a preescolar i primria (Wechsler
Preschool & Primary Scale of Intelligence)
114 de 115
115 de 115

Protocolo TEA

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Protocolo TEA

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PLA DATENCI INTEGRAL

A LES PERSONES AMB

Com esmentar aquesta publicaci:

2012 Generalitat de Catalunya

Comissi Assessora del TEA

El TEA. Descripci clnica i epidemiolgica

Caracterstiques del pacient adult

Pla datenci integral

5. Sntesi del procs general datenci al TEA

Escala dintelligncia per a preescolar i primria (WPPSI)

Annex 2. Criteris diagnstics

Annex 3. Atenci a lescola

Annex 4. Acolliment familiar

Annex 5. Proposta de formaci

Annex 6. Dispositius i recursos participants en el Pla datenci integral a les

Boi Ruiz i Garcia

Irene Rigau i Oliver

Neus Munt i Fernndez

Consellera dEnsenyament Consellera de Benestar Social i Famlia

Comissi Assessora del TEA

Revisi del document

Ma Angels Betriu Cabecern

Cristina Molina Parrilla

Cristina Pellis Pascual

Josep Ramos Montes

EL TEA. DESCRIPCI CLNICA I EPIDEMIOLGICA.

CARACTERSTIQUES DEL PACIENT ADULT

Aix mateix, aquest collectiu necessita rehabilitaci cognitiva, neuropsicolgica i psicosocial

Serveis a les famlies

A banda del suport i lassessorament familiar, que s un aspecte clau en el tractament i la

PLA DATENCI INTEGRAL

9 mesos (a ms de qualsevol dels tems anteriors)

12 mesos (a ms de qualsevol dels tems anteriors)

15 mesos (a ms dels tems anteriors)

No responen de manera consistent al seu nom.

18 mesos (a ms dels tems anteriors)

24 mesos (a ms dels tems anteriors)

A partir dels 36 mesos. Com que la detecci s ms tardana, conv detectar la

Senyals dalarma a partir dels 4-5 anys:

Aproximacions inapropiades per jugar conjuntament (poden manifestar agressivitat,

Senyals dalarma a ladolescncia

Comorbiditats emocionals (trastorns dansietat o depressius) freqents en aquesta

NIVELL 1: Vigilncia del desenvolupament

seguiment de salut que fa el pediatre o la pediatra i els infermers o les infermeres

NIVELL 2: Detecci especfica

Linstrument M-CHAT (Llista per a la detecci de lautisme en nens petits modificada,

Disfunci significativa del processament auditiu (p. ex., la percepci i la

Linstrument SCQ (Social Communication Questionnaire) o CAST (Childhood Asperger

Si es mant la sospita clnica desprs de lavaluaci inicial (aplicaci de criteris diagnstics

PRIMERA FASE DAVALUACI

Pes del nounat, longitud i permetre cranial.

Antecedents mdics personals (problemes de salut fins al moment)

4BSEGONA FASE DAVALUACI

socials i de conversa (dacord amb el nivell de desenvolupament). Si no fos possible realitzar

A. Avaluaci estandarditzada especfica per a lautisme

C. Avaluaci del llenguatge

No es recomana fer proves gastrointestinals, de vitamines o altres funcions

Altres exploracions complementries: en general en lmbit de recerca, amb

La finalitat de lavaluaci psicopedaggica s aportar informaci als professionals dels

3. PROCS DINTERVENCI I TRACTAMENT

Des del principi, lobjectiu de qualsevol intervenci s afavorir la interrelaci, la

Elements bsics de la intervenci

objectius teraputics i educatius canviaran segons ledat i levoluci per la intervenci

Requisits del procs dintervenci