PAC 1: ADQUISICI DEL LLENGUATGE SOLUCIONARI

Adquisici i Avaluaci del Llenguatge. Curs 2015-16

OBJECTIU:
Se us proposa lanlisi de mostres de parla infantil. Analitzareu dues transcripcions de dos infants en
diferents moments evolutius (1 any i 11 mesos, i 2 anys i 11 mesos; del corpus Lpez-Ornat i del corpus
Vila, respectivament), per tal de:
(1) Observar el seu desenvolupament fonolgic (vegeu lapartat 3 del captol 1 dels materials)
(2) Observar el seu desenvolupament morfosintctic (vegeu lapartat 5 del captol 1)
(3) Familiaritzar-vos amb ls de criteris de productivitat per a determinar quan una caracterstica
morfosintctica est adquirida (vegeu el subapartat 5.1)
Seguiu la pauta segent. Hi teniu les instruccions (preguntes) i lespai per a les respostes (dins les taules i
en lespai desprs de les preguntes). CONTESTEU EN LESPAI QUE SE US PROPORCIONA A
CADA PREGUNTA
ACTIVITAT:
1) A continuaci teniu un seguit de produccions infantils. Identifiqueu els processos de simplificaci
fonolgica que shi observen i digueu de quin tipus (i subtipus) sn. Per exemple, si la producci fos
aparca el aucobu (per aparca el autobs), la resposta seria: procs de substituci de fonema:
posterioritzaci; procs referent a lestructura sillbica: omissi de consonant final.
a) Poqu es banco? (per Porqu es blanco?): Dos processos referents a lestructura sillbica:
reduccions de grups consonntics
b) (veu com sacosta el gos a la mare) no supa a Mam (per no chupa a mam): Un procs de
substituci de fonema; africada substituda per fricativa
c) E molt buapo (per s molt guapo): Un procs referent a lestructura sillbica: omissi de
consonant final; Una substituci de fonema: frontalitzaci
d) mira la tatata (per mira la sabata): Dos processos dassimilaci de fonemes: regressius
2) A lannex 1 teniu una mostra de parla dun infant de 1 any i 11 mesos. Examineu-ne els aspectes
fonolgics i morfosintctics, per tal de contestar les preguntes segents:
a) Sn normals els processos de simplificaci fonolgica presents a la seva edat? Poseu-ne dos exemples.
Si. La nena t una edat en la qual sn freqents, i entren dins la normalitat, prcticament tots els tipus de
processos de simplificaci fonolgica. Noms acaba de comenar letapa dexpansi fonolgica.
Per exemple, omet freqentment consonants finals, substitueix fonemes, etc.
b) En quina etapa del desenvolupament morfosintctic es troba linfant? Justifiqueu-ho. Per fer-ho,
necessitareu analitzar el tipus de construccions que produeix, aix com la productivitat dels morfemes
presents.
Es troba a linici de letapa de productivitat parcial: sobserven encara algunes combinacions de mots
(parla telegrfica) (ex.: e pantaln e Pap), per tamb sobserven ja oracions tot i les mancances o
errors morfolgics que presenten (se cae e nene, no supa a Mam, e malo, es guapa, etc.). Al
llarg de la transcripci produeix moltes paraules allades o sintagmes nominals (sense verb), per no s
degut a que encara no pugui construir oracions sin al context de conversa pregunta-resposta (ex.: a
pared, de mam responent a les preguntes de la mare).
Tanmateix, sabem que no es troba en un moment avanat de letapa de productivitat parcial perqu no t
adquirits ni determinants (que sol produir en forma de schwa) ni preposicions, i produeix molts errors en
la morfologia verbal. Ho podem comprovar aplicant tant el criteri de productivitat de percentatge ds
correcte com el de generalitzaci.

c) T linfant adquirit el verb? Justifiqueu-ho. Per fer-ho, haureu danalitzar quines formes verbals empra
linfant i observar quins morfemes de persona i temps t adquirits. Per a aix, no nhi ha prou amb
observar els errors, sin que tamb heu dutilitzar algun criteri de productivitat per a les formes correctes
que observeu (digueu explcitament quin criteri heu utilitzat).
No t adquirit el verb: trobem s de verbs, per no t adquirit el verb: omet el verb en alguns contextos
obligatoris; observem pocs exemples de verbs i la meitat daquests tenen errors en la morfologia: me
cai (per caigo), se cae, mira, es, chupa (per chupes), pegas (per pgale); tots els
verbs observats apareixen noms en una forma (persona/temps) menys el cas de caerse, del qual
napareixen dues formes-. Per tant, no es compleix cap criteri de productivitat dels emprats usualment
(que utilitzi un mateix verb en diverses persones/temps i que produeixi determinada persona/temps en
diversos verbs; o que hi hagi un percentatge del 90% docurrncies correctes de la persona o temps en
qesti sobre el nombre total de contextos obligatoris).
3) A lannex 2 teniu una mostra de parla dun infant de 2 anys i 11 mesos. Calculeu la LME (Longitud
Mitjana de lEnunciat) daquesta mostra. LME= nombre de paraules/nombre denunciats
Recordeu que es tracta dun indicador de desenvolupament morfosintctic i per tant el seu clcul sha de
centrar en els enunciats productius de linfant, tot eliminant les produccions que portarien a infravalorar o
sobrevalorar la LME (com per exemple les respostes si/no i les imitacions de ladult). Especifiqueu quins
tipus denunciats heu eliminat del clcul, seguint la pauta segent.
Nota: es consideren enunciats les lnees de transcripci (cada lnea que comena per *CHI s un enunciat
de linfant).

Mostra 2;11, Emi

Nombre de paraules
Nombre denunciats
LME
Tipus denunciats eliminats del
clcul

Exemples dels tipus denunciat

eliminats del clcul

La LME de la mostra de parla est al voltant de 2,7.

En el recompte denunciats shan deliminar els enunciats que sn imitaci (idntica i immediata) de
ladult (aqu prcticament no nhi ha), les produccions menors (com les respostes si/no), els enunciats
que sn produccions inintelligibles (com xxx), els enunciats inacabats (marcats amb +...), aix com les
enumeracions (aqu no nhi ha). Els enunciats repetits seliminen (noms es comptabilitza lltima
vegada que lha dit) noms si ha repetit de manera idntica enunciats consecutius
En el recompte de paraules shan deliminar les repeticions (noms comptabilitzem lltima vegada que
el nen ha dit una paraula, quan lha repetit diverses vegades dins lenunciat), les interjeccions i les
rutines socials.
Quan un enunciat selimina del recompte, les paraules que el formen tamb seliminen del recompte de
paraules.

4) Per tal de poder avaluar el coneixement sintctic del nen, analitzeu quins tipus doracions t adquirits
(a la mateixa mostra: annex 2): observeu quines modalitats oracionals produeix, i quantes de cada tipus
en produeix, seguint la pauta segent.
Nota: assegureu-vos de tenir clar el concepte doraci.
a) Feu un llistat de tots els exemples doracions simples, classificats per modalitat oracional, i dels
exemples doracions compostes (oracions subordinades i coordinades):

Mostra 2;11, Emi

Oracions simples afirmatives

Oracions simples negatives

Oracions simples interrogatives

Oracions simples imperatives

Oracions simples exclamatives

Oracions compostes

b) Expliqueu quines modalitats doraci simple pot ser que ja tingui adquirides i quines encara no, segons
el que sobserva en aquesta mostra, aix com si t adquirides les oracions compostes:
A ms doracions simples afirmatives, sobserva un nombre considerable doracions negatives (ex.:
pero los ajos no pican), el que indica que aquestes dues modalitats oracionals ja estan adquirides. Les
oracions imperatives estan tamb adquirides, donat el seu nombre i la varietat de verbs emprats (ex.:
dame esto). Les oracions exclamatives podrien estar tamb adquirides, tot i que en trobem pocs
exemples per poder estar segurs (ex.: ay que no puedo mover!). No obstant, no sobserven suficients
exemples ni varietat doracions interrogatives (sobretot dinterrogatives parcials o qu-) (ex.: dnde
estn los caramelos?) com per a considerar aquesta modalitat adquirida.
Pel que fa a les oracions compostes, sen observen alguns exemples allats, per no es poden considerar
adquirides, ni per nombre ni per varietat; en concret, sobserva alguna coordinada (ex.: espera pero ya
han ponido la luz) i alguna subordinada sempre amb el mateix verb- (ex.: mam mam yo quiero que
pongas el disco de Parchs).
Atenci: Per tal que entri en el recompte i classificaci de qualsevol modalitat doraci simple,
lenunciat ha de formar una oraci (s a dir, tenir un verb). Per tal que una oraci es consideri composta
ha de tenir dos verbs (normalment connectats per un connector excepte quan es combina una forma
flexionada i una no flexionada).

PRESENTACI DEL DOCUMENT:

Presenteu el document seguint la pauta i emprant lespai que hi ha per a cada pregunta.
Lextensi mxima sn les 3 planes que t el document (lletra 11 o 12).