Professional Documents
Culture Documents
grau mitj
9:00 h
primera fase
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova
Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
Instruccions
El quadern dexamen i la plantilla de respostes, amb les se ues dades i dentificadores, aix com el
DNI o un altre document didentificaci, han destar visibles durant tota la prova.
En este quadern dexamen es presenten:
El text corresponent a lrea de comprensi lectora.
Els enunciats de totes les qest ions relatives a les re es de comprensi i destructure s
lingstiques.
Si sequivoca i vol an ullar una resposta ja m arcada, ratlle completament la ca sella equivocada i
marque amb una x la nova resposta.
Si sequivoca i vol recuperar una resposta que ja havia anullat, faa un cercle al voltant de la casella.
rea de comprensi
Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat.
Els orgens del jazz es troben als Estats Units, concretament a Nova
Orleans, una ciutat del sud on hi havia una important presncia
dafroamericans.
el ritme de la percussi.
els estils vocals.
les canons de bressol.
El ragtime...
a) es considera el primer gnere del jazz.
b) t una base musical eminentment europea.
c) s una combinaci delements de diversa procedncia.
Qu significa lexpressi a grans trets (La msica europea ha aportat, a grans trets,
estils i formes com ara himnes...)?
a)
b)
c)
10
El jazz va comenar al fina l del segle XIX a Nova Orleans, una ciutat del sud dels Estats
Units, plena de msica tant al carrer com als locals. Les orquestres eren poc nombroses, fins
al punt que, en els espais tancats, era un pianista sol el que interpretava blues i ragtime.
Les arrels musicals deste gnere es troben en la msica afroamericana, que combina les
tradicions musicals del continent afric, sobretot lfrica Occidental, i les tradicions de la
msica negra nascuda al Nou Mn, sobretot pel que fa als gneres vocals, i cants de treball
o de bressol. El ragtime, un dels estils ms coneguts de Nova Orleans al comenament del
segle XIX, s un dels exemples de combinaci de la msica africana i lamericana.
Tot i aix, resseguir amb d etall estes inf luncies s una tasca ben complicada, ja que en
aquella poca encara no es podia gravar msica.
b)
Els inicis del jazz se si tuen al final del segle XIX a No va Orleans, al su d dels Estats Units,
amb poblaci afroamericana, on la msica estava present en totes les esferes de la vida.
Esta msica era interpretada per orquestres amb pocs instruments que podien incorporar el
piano en les seues actuaci ons a laire lliure. Des te primitiu estil New Orleans, van ei xir els
primers grans intrprets de jazz al comenament del segle XX.
En la base deste gnere hi ha diversos estils: la msica afroamericana, la msica de lfrica
Occidental, la msica europea (que aporta conceptes de teoria musical), i finalment, la
msica popular negra (msica de banjo, alguns ritmes llatinoamericans...), el principal
gnere de la qual s el ragtime.
Per no s fcil detallar totes estes influncies, ja que encara no existia el fongraf. Ara b,
s que podem constatar que esta msica ha evolucionat i ha variat molt des dels seus
orgens per tal de convertir-se en un estil musical molt popular actualment.
c)
Els inicis del jazz se situen al fin al del segle XIX a Nova Orleans, una ciutat del sud d els
Estats Units, amb majoria de poblaci afroamericana, on la msica estava present en totes
les esferes de la vida. Esta msica era interpretada a laire lliure per orquestres amb pocs
instruments, que podien incorporar el piano en espais tancats.
Les arrels musicals deste gnere sexpliquen per leclecticisme de la msica afroamericana,
que beu de tradicions ben diferenciades. Duna banda, hi ha la msica de lfrica Occidental
(especialment pel que fa als estils vocals); duna altra, la msica europea (que aporta
algunes formes i estils concrets, i conceptes de teoria musical), i finalment, la mateixa msica
popular afroamericana (msica de banjo, alguns ritmes dinfluncia llatinoamericana...). El
ragtime s un exemple desta amalgama destils.
Per, com que encara no existia el fongraf, no ens han arribat gravacions destos estils
musicals que puguen testimoniar estes influncies.
Lxic i semntica
11.
Qu s un escur?
a) Una arma defensiva de metall, cuiro o fusta, que es duia al bra esquerre.
b) Un acurtament.
c) Una serp xicoteta i molt verinosa.
12.
Este hivern els __________ de la conca hidrogrfica han augmentat les seues reserves.
a) embalsaments
b) embalsos
c) embassaments
13.
14.
15.
16.
17.
18.
19.
20.
21.
22.
23.
El jutjat va donar validesa __________ dels fets i a les declaracions dels __________.
a) a l'agreujament / testics
b) a la grevetat / testimonis
c) a la gravetat / testimonis
24.
25.
Qu s l'ordi?
a) Un compendi de regles i lleis.
b) Un cereal.
c) Una ferramenta de fuster.
Morfologia i sintaxi
26.
27.
28.
29.
30.
Si has de comprar les entrades del concert a les teues nebodes, __________ dem!
a) compra-se-les
b) compra-les-els
c) compra'ls-les
31.
Al metge li toca gurdia __________ les tres __________ les cinc de la vesprada.
a) des de / fins
b) de / fins a
c) des de / fins a
32.
Si no __________ els missatges subliminars, no serem capaos de fer una bona crtica.
a) percibim
b) percebem
c) percebim
33.
34.
35.
A la meua germana li pareix b que convidem el nostre cos; a mi tamb __________ pareix.
a) m'hi
b) me'n
c) m'ho
36.
Vas dir que hui portaries l'informe als administradors, per no __________.
a) s'ho has portat
b) se l'has portat
c) els l'has portat
37.
Este mat l'administrador __________ una carta __________ acords adoptats pels vens.
a) m'ha enviat / informant els
b) m'envi / informant sobre els
c) m'ha enviat / per a informar-nos dels
38.
39.
40.
41.
El fossat del castell estava format per __________ vall que s'havia excavat en __________.
a) un / el terra argils
b) una / la terra argilosa
c) un / la terra argilosa
42.
43.
44.
45.
46.
__________ que t'ho dic de veritat: el termini no finalitza fins al 10 de mar __________.
a) Per supost / inclusive
b) Per descomptat / inclusivament
c) Per suposat / inclusive
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
Normativa ortogrfica
56.
57.
58.
59.
60.
61.
62.
63.
64.
65.
66.
67.
68.
Qui no estiga acostumat a tanta __________ l'ha de __________ amb canvis d'activitat.
a) quietut / contra-restar
b) quietud / contrarrestar
c) quietud / contrarestar
69.
70.
Calendari i estructura
Primera fase
rea de comprensi
10%
(28/05/2011)
30%
Segona fase
30%
(11/06/2011)
30%
Mnim per a passar a la segona f ase: 40% en la mitjana ponderada de les dos rees
de la primera fase.
Mnim per a aprovar: 60%.
prova
grau mitj
segona fase
mat
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova
Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.
b) Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.
Lectura 1
Farmaciola
Segur que alguna vegada thas fet un tall a la m, els teus fills han
caigut un bac en el parc o simplement has tingut mal de cap. Per a
totes estes malalties lleus, no cal anar a un metge durgncies, per s
important disposar de material sanitari i medicaments que ens ajuden
a alleujar el dolor al ms prompte possible.
Segons lltima enquesta DADO (Detecci dAccidents Domstics i
dOci) feta per lInstitut Nacional de Consum, es calcula que a
Espanya cada any hi ha ms dun mili i mig daccidents domstics.
Aix, els bacs, els colps contra objectes, els talls, les cremades, les
intoxicacions, els cossos estranys i lasfxia sn, per este orde, les
principals lesions que tenen lloc a casa. En este sentit, la Creu Roja
recomana que en totes les cases i centres de treball sinstalle una
farmaciola per a primers auxilis. Esta haur destar en un lloc
accessible, amb bona ventilaci i fora de labast dels xiquets. Nhi ha
prou amb una caixa hermtica, un armari o una maleta xicoteta fcil
de transportar.
El contingut de la farmaciola ha de permetrens fer front a les
situacions que amb ms freqncia es presenten en lentorn domstic,
per aix la seua composici pot variar segons les circumstncies.
Lectura 2
Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.
96 317 52 00
012
Segona fase
rea de comprensi
10%
30%
30%
30%
A1
prova
grau mitj
segona fase
mat
Nom
1r cognom
2n cognom
NIF/NIE
Localitat de la prova
Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci
Una lectura en veu alta, davant dels examinadors, del text que ha triat.
b)
Una exposici i una breu conversa, amb els examinadors, sobre el tema de la lectura.
Lectura 1
Lectura 2
La cartografia i el GPS
Una expedici arqueolgica dels EUA ha realitzat, grcies a un dispositiu
GPS dltima generaci, un sorprenent descobriment en plena selva
guatemalenca. Este aparell de localitzaci ha perms trobar una ciutat de la
civilitzaci maia que havia estat oculta durant segles davall duna espessa
capa selvtica.
Grcies a ls desta tecnologia, els cientfics han traat un mapa
tridimensional de lrea de la ciutat i la seua pirmide. Aix, shan descobert
un centenar dedificis que han estat ocults durant huit segles. La
importncia de la troballa saccentua perqu mai abans ha sigut excavada.
De fet, la comunitat cientfica internacional no va saber de la seua existncia
fins a la dcada dels 90 del segle passat. No obstant aix, els saquejadors s
que coneixien lemplaament, i el nom local del lloc, Holtun, que significa
cap de pedra, es deu a les grans mscares destuc de vora tres metres
dalada que sobreeixien del sl selvtic. La troballa hauria sigut impossible
sense lajuda desta cartografia digital, a causa del creixement de la
vegetaci sobre les restes. Aix, el GPS ha perms conixer que hi havia un
observatori astronmic, un camp de joc ritual i algunes residncies. Segons
larqueloga nord-americana al crrec de les excavacions, la ciutat va estar
habitada entre els anys 600 a.C. i 900 d.C. i va albergar una poblaci de
vora 2.000 persones.
Espai per a esborrany: el text definitiu ser el que trasllade a la plantilla de respostes.
96 317 52 00
012
10%
30%
30%
30%
Primera fase
Segona fase
A2
DICTAT
MAT, JUNY 2011