Amb el suport de la Generalitat de Catalunya

Enric Ucelay Da Cal

Nacionalisme i imperialisme catalanista:

d'Almirall a Prat de la Riba

Edici digital: http://www.upf.edu/materials/fhuma/imperialisme/

Crdits de la imatge de capcelera: detall de la llar de foc dalabastre modelada per lescultor Eusebi Arnau i produda
pel taller de lescultor Alfons Juyol i Bach, Hotel Espaa (antiga Fonda Espanya, edifici de Llus Domnech i Montaner),
Barcelona, 1901. Font de la imatge: Viquipdia <http://ca.wikipedia.org/wiki/Fonda_Espanya>.

Aquest ebook s una traducci de dos captols del llibre dEnric UcelayDa Cal, El imperialismo cataln, Prat de la Riba,
Camb i DOrs y la conquista moral de Espaa, Barcelona, Edhasa, 2003.

Edici digital: http://www.upf.edu/materials/fhuma/imperialisme/

Dipsit legal: B. 10435-2012

Primera edici daquest exemplar: gener de 2012

Amb el suport de i de la Facultat dHumanitats de la Universitat Pompeu Fabra. www.upf.edu/fhuma

Ajut DILL amb referncia: 2011 DILL 00011.

ndex
I. Perspectives imperials (des de Barcelona): una idea moderna amb antics vestits
Levoluci de la metfora dimperi des dels seus orgens
Limperi vuitcentista: unipolaritat i pluralitat internes, davant de la

7
9
21

multipolaritat externa
Perspectives imperials espanyoles

32

El nacionalisme institucional espanyol, entre el liberalisme i ultramar

36

Rere laportaci cubana, la iniciativa ideolgica dels catalans

53

II. Les implicacions per al futur de limperialisme catal

57

La impossible ciutadania imperial i lenfonsament del federalisme monrquic

58

Lunitarisme desbordant de la postguerra i la unitat cultural lligaire

63

Camb, de limperi a la concrdia

70

El tcit record republic catalanista de limperialisme de Prat

73

Els hereus de les metfores

76

La fallada de les metfores catalanistes: una breu reflexi terica

81

La segona onada del catalanisme neo-maurrasi i les analogies italianitzants

86

Els sorprenents contagis de limperi de la Lliga

89

La desventura de DOrs a Bilbao

92

Gimnez Caballero, agent de Camb

101

La ruptura de Gimnez Caballero amb el catalanisme

115

Ledesma i el catalanisme

124

Jos Antonio Primo de Rivera i el record falangista de limperi catalanista

132

Limperi falangista

138

Lhrencia catalanista canvia definitivament el sentit de limperi

145

La invisible herncia franquista de la idea catalanista dimperi

151

La frustraci de la Lliga

159

La impossibilitat dun franquisme de la societat civil

166

La frustraci del camarada Ernesto

172

ltimes voluntats

175

Crdits de les imatges

187

I
Perspectives imperials (des de Barcelona): una idea
moderna amb antics vestits

any 1878, el poltic conservador H.H. Molyneux Robert, Lord Carnarvon, va

manifestar la seva estranyesa en el Fortnightly Review: Darrerament, ens hem
quedat perplexos per una nova paraula, imperialisme, que sha introdut

furtivament entre nosaltres. [...] No est lliure de la perplexitat. He sentit a parlar duna
poltic imperial i dinteressos imperials, per Imperialisme com a tal s un neologisme
per mi.1 Carnarvon devia saber de qu parlava quan dissertava pels seus lectors sobre
Imperial Administration; durant la seva irregular carrera poltica, fou subsecretari de les
Colnies el 1858 i secretari dEstat amb Disraeli, havia tingut un paper estellar en
lestabliment de la British North America Act de 1867 i havia intentat sense xit una
soluci similar per resoldre el joc dinteressos a Sudfrica.2 Ms enll del neologisme
comentat per laristcrata conservador angls, tot all relacionat amb la noci dimperi

Lord Carnarvon, Imperial Administration, Fortnightly Review, 1 de desembre de 1878, citat a C.A.

Bodelson, Studies in Mid-Victorian Imperialism, Nueva York, Knopf, 1925, p. 127.

2

Per la biografia de Henry Howard Molyneux Herbert, 4 Earl de Carnarvon (1831-1890), vegeu

Carnarvon, Earldom of, Encyclopedia Britannica, (11 Ed.), Nueva York, 1911, Vol. V, p. 360.

demostra ser alhora senzill, per la seva accessibilitat, i complex, ja qu s difcil de

precisar.

Aix va senyalar-ho, gaireb quatre dcades desprs, lassagista i paradoxista

angls G.K. Chesterton: lany 1915, Chesterton va voler fer reflexionar als seus
compatriotes, llavors capficats de ple en la Primera Guerra Mundial, i va escriure The
Crimes of England com a resposta a la propaganda alemanya. El seu tema era la
mutabilitat de les paraules, la manera descuidada amb qu eren utilitzades i, en darrera
instncia, mal interpretades:

Els anglesos victorians tenien el molt mal costum destar influenciats per mots al mateix
temps que semblaven menysprear-los. Construen tota la seva filosofia dhistria sobre dos o
tres paraules i llavors es negaven a encertar-les. El slid angls victori, amb la seva barba i
el seu vot parlamentari, es mostrava molt satisfet dient que ambds, Llus Napole i Guillem
de Prssia, shavien fet emperadors (quan volia dir autcrates). La seva barba shauria
estarrufat amb fria i shauria enrabiat en contra seu, acusant-lo de perepunyetes i aficionat a
largot, si li hagus respost que Guillem era Emperador alemany, mentre que Napole no era
Emperador francs, sin dels francesos. Quina importncia podia tenir un simple ordre de
paraules? [...]

Essent ms que un conservador, un virtual reaccionari, a Chesterton li encantava

demostrar als seus lectors la seva habitual inherent banalitat i descobrir-los aix que les
seves suposicions benpensants eren en realitat el contrari del qu pensaven. Va voler
completar la seva argumentaci, per subratllar la vitalitat que, al seu parer, encara tenia
lidea dimperi o, nogensmenys, la demperador:

[...] la idea expressada a Emperador dels francesos no est morta, sin ressuscitada de la
mort. s la idea de qu, mentre un govern pot pretendre ser popular, solament una persona
pot realment aconseguir-ho. Encara ms, aquesta idea s la corona de la democrcia
americana, com fou, durant un temps, la de la democrcia francesa.3

G.K. Chesterton, The Crimes of England, Londres, Cecil Palmer & Hayward, 1915, pp. 82, 83, 85. Per

la rellevncia daquesta obra dins de la seva teoria del nacionalisme: G. Wills, Chesterton [1961], Nova
York, Image / Doubleday, 2001, pp. 102-197.

El gir chestertoni, amb les seves prpies suposicions avui dia tan gratutes, serveix per
presentar la complexitat de la idea imperial i de tot all que lenvolta.

Levoluci de la metfora dimperi des dels seus orgens

Limperi s una metfora del poder extremadament arcaica. De fet, ser rei de
reis (Shhanshh en persa) s la invitaci ms primitiva a una metapoltica, a la
categoria poltica per damunt de totes les categories.4 s, doncs, una idea prxima a la
divinitat jerarquitzada, a lextensi entre poder terrenal i cosmogonia. Fou, per raons
evidents, un vehicle per lentrada de conceptes perses o centreasitics en el mn
hellenstic o rom.5 Per aquesta mateixa lgica, com a metfora, imperi sentn b,
per es tradueix malament a un llenguatge concret. Realment s molt difcil definir qu
es vol dir amb el terme imperi. El seu sentit apareix automticament barrejat amb
altres paraules diverses: el substantiu emperador, ladjectiu imperial, amb el qu
sarriba a imperialisme. En tots els diccionaris, tots els seus sentits estan creuats; uns
refereixen altres i, per acabar-ho dadobar, ms de dos mil anys dhistria occidental
estan imbricats en les seves mltiples definicions que, per s mateixes, esdevenen amb
freqncia explicacions histriques.6 En el reflex de la paraula, la imaginaci del poder
resulta inseparable dels supsits del mateix poder.

Per entendrens, es pot comprendre imperi com un concepte nou amb decorat
antic. A la seva arrel romana, imperium, la capacitat dexercir el comandament (militar),
es contraposava a potestas, el poder administratiu; era el fonament de lexpressi fsica,
territorial, del govern, de fet; imperator, un comandament militar superior (un general,
en llenguatge modern) va ser un dels ttols de Juli Csar que, de manera successria,
sacumul al dAugust, com a reflex de lorigen de dictadura militar, dacord amb la
tradici republicana originria, posteriorment encarnada en el de Csar. La seva
divinitzaci progressiva per la remarcada influncia oriental, persa va confondre el
4

Prenem el terme de P. Viereck, Meta-Politics. The Roots of the Nazi Mind [1941], Nova York,

Capricorn, 1961.
5
6

M. Garca Pelayo, Las formas polticas en el Antiguo Oriente, Caracas, Monte vila, 1979.
J. Muldoon, The Concept of Empire, 800-1800, Londres, Macmillan, 1999; R. Koebner, Empire,

Cambridge (U.K.), Cambridge University Press, 1966, caps. I-II.

personatge amb la funci i el territori, per la distinci primitiva es va mantenir per la

tradici el dret rom, tan poderosa als pasos llatins que van ser els successors de
Roma7. Pel contrari, el concepte germnic, Reich, com mostra avui dia qualsevol
Lexicon alemany, sorgeix ms clarament vinculat a lextensi fsica.

La fusi de les nocions imperi i Reich en una barreja de maniobra eclesistica i

sntesi eclctica, primer amb Carlemany lany 800 i desprs amb lImperi otoni i els
seus successors, va carregar la posteritat europea amb una nova idea enganxosa,
atractiva, per extremadament imprecisa.8 Aquesta sntesi apuntava al domini universal
en el terreny hum, amb sanci divina, i va generar tantes opinions favorables com
contrries en el pensament baix medieval.9 El Sacre Rom Imperi de la Naci
Germnica ha estat descrit moltes vegades com una nebulositat conceptual envoltada
per una boira descriptiva: la ironia de qu lentitat no era ni sacra, ni romana, ni un
imperi, ha estat atribuda a successius bromistes, des del rei magiar Maties Corv al
segle XV, fins a Voltaire al XVIII.10 Reflectia un ideal en bona mesura teocrtic (encara
que soposs a les pretensions hegemniques del Papat), que suposava la unitat
essencial de la cosa pblica cristiana com a comunitat de poders de la mateixa
manera que els cors dngels incloen els rangs celestials de virtuts, poders,
principalitats, dominis i trons sota la doble autoritat terrenal, temporal i espiritual,
de lEmperador i el Papa, en una suposada harmonia mtua.

No obstant, levoluci del pensament sobre el miratge imperial, des de les

pugnes entre el Papat i lEmperador (segle XI), les lluites de gibelins i gelfs (segles
XII-XIV) i la posterior divisi de lEsglsia llatina entre papes i antipapes (segles XIVXV), fins lHumanisme renaixentista, van acabar per recarregar massa la idea imperial
7

F. Millar, The Emperor in the Roman World, Londres, Duckworth, 1977.

L. Halphen, Carlomagno y el Imperio carolingio, Mxic D.F., UTEHA, 1955; vegeu el resum de la

geneologia imperial en el breu tractat De translatione Imperii de Marsili de Pdua (c.1275-c.1342):

Marsiglio de Padua (C.J. Wederman, ed.), Defensor minor and De translatione Imperii, Cambridge
(U.K.), Cambridge University Press, 1993.
9

A ms de J. Muldoon, op. cit., i R. Koebner, Empire op. cit., vegeu, molt indulgent amb la

continuitat: K.F. Werner, "L'Empire carolingien et le Saint Empire", a M. Duverger (dir.), Le concept
d'Empire, Pars, PUF, 1980, pp. 151-202; en general, tamb: M. Diago Hernando, El Imperio en la
Europa medieval, Madrid, Arco Libros, 1996.
10

G. Brook-Shepherd, The Austrians, Londres, Harper-Collins, 1997, p. 10.

10

de tant sentit metafric com per impedir que es diferencis entre els seus significats
literari i poltic.11 Va quedar convertida en lideal dun nic supra-govern que hauria de
regir a Cristiandat, famosament expressat en lobra De Monarchia de Dante Alighieri,
escrita entre 1310 i 1314.12 Per el plantejament podia ser aprofitat de moltes maneres:
quan va conquerir Constantinoble el 1453, el sold otom Mehmet II es va considerar
amb una certa ra lhereu dels Imperis de Roma i Bizanci, alterant el sentit daquesta
herncia pels cristians, al menys pels llatins.13 Seguidament, la rapidssima expansi
europea a lfrica subsahariana, a lsia, i a les Amriques, autntica globalitzaci
inicial, va donar un nou significat de projecci ultramarina al vell terme imperi com a
comandament poltic.14 Alhora, les guerres de religi que acompanyaren la Reforma
protestant van trencar el somni duna sobirania superior i vertebradora del mn cristi;
segons la famosa i lapidria frase de Thomas Hobbes al seu Leviathan (1651),
comparant la base conceptual del poder temporal del Pontfex Mxim amb el regne de
les fades: el Papat no s cap altre cosa que el Fantasma del finit Imperi Rom, assegut
i coronat sobre la tomba daquest.15 Entre la Pau dAugsburg el 1555 (amb la clebre
frmula cuius regi, eius religi) i la Pau de Westflia el 1648, lImperi a les
Alemanyes va deixar de ser un hipottic domini unvoc, per convertir-se en la mera
presidncia duna multiplicitat de particularismes oposats.

Aix doncs, a principis del segle XVI les casualitats que es varen combinar en la
persona de Carles dHabsburg les herncies dinstiques dustria, Borgonya i les
Espanyes ms el fet de ser escollit per a la Corona del Sacre Rom Imperi van donar
un renovat vol a la idea imperial. Com a resposta, aquesta noci de legitimaci va
passar a ser utilitzada com a retrica justificadora del poder daltres projectes rivals del
naixent absolutisme, disposats a no quedar enrere.16 Fos o no fos mtic fins i tot una
ficci hostil el concepte del poder absolut, la construcci de les Monarquies arreu
11

Agafem la idea del miratge imperial de J. Calmette, Le Reich allemande au Moyen Age, Pars, Payot,

1951, pp. 390-400 (cita p. 393).

12

Dante Alighieri, Monarqua [c. 1313], Madrid, Tecnos, 1992.

13

M. Mazower, The Balkans. A Short History, Nueva York, Modern Library, 2000, pp. xxxii-xxxiii.

14

G. Raudzens, Empires. Europe and Globalization 1492-1788, Phoenix Mill (Gloucestershire, U.K.),

Sutton Publishing, 1999.

15
16

T. Hobbes, Leviathan [1651], Oxford (U.K.), Oxford University Press, 1962, (Pt. IV, cap. 47) p. 544.
P. Chaunu, "L'empire de Charles Quint", a M. Duverger (dir.), op. cit., pp. 253-278; F. Checa

Cremades, Carlos V y la imagen del hroe en el Renacimiento, Madrid, Taurus, 1987.

11

dEuropa es bas en limperium del rei, amb totes les projeccions i invencions que el
poguessin reforar.17 De tot plegat va romandre una certa noci territorial, segons la
qual tota Corona que reuns dos o ms regnes podia presumir de ser un imperi, amb
major o menor immodstia segons el cas; aquest era un ttol honorfic, potser una
presumpci, sense cap ms transcendncia, exceptuant la sempre exemplar denominaci
sacre-romana-germana. Dac, tamb, com a desafiament al poder imperial espanyol
dAmbds Mns (amb la seva expressi mxima durant els seixanta anys de
combinaci de els corones espanyola i portuguesa), va arribar el fet que lestabliment de
dependncies dultramar per les principals Corones de lEuropa occidental es
caracteritzs des de llavors com un imperi entre els segles XVII i XVIII.18

Encara que fos molt efmer el balan del regnat de Carles V (a Espanya, entre
1516 i 1556), va deixar un somni medieval duna hegemonia continental, actualitzada
amb uns recursos intercontinentals. Aquesta pauta un altre cop inventada va quedar en
el pensament poltic europeu com (la ms important) en la tradici poltica espanyola,
malgrat que Felip II mai va pretendre atribuir-se la mateixa herncia purpria del seu
pare. En la confusi de la legitimaci literria i poltica, un imperi, a ms del seu sentit
tradicional neo-rom, podia ser un vast poder, del qual el seu sentit profund estava al
seu abast a llunyanes terres dultramar, aix com, en el seu sentit ms estrictament
germnic, en el marc dun conjunt de particularitats, dins del qual cadasc caminava al
seu ritme. La noci europea, ja difusa en s mateixa, es complic encara ms en les
seves creus amb les imatges de lomins poder absolut del Gran Turc recls en el seu
harem, pol negatiu de la Cristiandat i compartit com a malson alhora per catlics i
protestants; o be lemperador xins envoltat de savis lletrats, retrat idealitzat que pass
dels jesutes als filsofs de la Illustraci.19

17

R.G. Asch y H. Duchhardt (eds.), El Absolutismo. Un mito?, Barcelona, Idea Books, 2000; F.A.

Yates, Astrea. The Imperial Theme in the Sixteenth Century, Londres, Ark, 1985; tamb D. Armitage, The
Ideological Origins of the British Empire, Cambridge (U.K.), Cambridge University Press, 2000, pp. 2932.
18

A. Pagden, Lords of All the World: Ideologies of Empire in Spain, Britain and France, c. 1500-c. 1800,

New Haven (Ct.), Yale University Press, 1995, D. Armitage, op. cit., cap. 4. Tamb, en general, del
mateix autor, Pueblos e imperios, Barcelona, Mondadori, 2002.
19

Per la imatge europea del poder otom: A. Wheatcroft, The Ottomans. Dissolving Images, Londres,

penguin, 1993; per la percepci de la Xina: J.D. Spence, The Chans Great Continent. China in Western

12

Vista la idea dimperi des dEspanya, els juristes, amb un notori sentit
tradicionalitzant, es plaen de parlar duna Monarquia universal amb atributs
religiosos, fins i tot millenaristes, propis de la tradici medieval hispana i de lideal
renaixentista previ a la Reforma.20 Encara que la Corona espanyola, una Monarquia
composta de mltiples regnes, fos un artefacte contrafet que aviat es trenc i senfons
com a superpotncia, va romandre un record, tossudament arrelat, de grandesa i
preeminncia hispana, aix como una identificaci fixa entre la defensa de lortodxia
religiosa de la Contrareforma i la salut institucional.21 En el si de cada regne, larrelada
passi jurdic intentava posar lmits particularistes a la Corona, sense qestionar, per,
els seus fonaments. Aquestes polmiques van envolar-se duna erudici historicista que,
amb major o menor coneixement, es podia remetre a medievals pretensions dun
imperi hispnic o, pel contrari, a la varietat tamb com dels cinc regnes.22 Fent,
doncs, balan, mai va quedar clar, tant fora com dins de la tradici espanyola, si
lideal dimperi era un gir literari, una justificaci religiosa o un concepte legal;
tampoc es sabia si el pes del concepte requeia en la seva capacitat de centralitzar o de
dispersar del poder. Tan sols lidioma castell magnificat per superar la regi i per
identificar-se amb el poders imperi, segons Amado Alonso, semblava alar-se per
damunt de la contradicci de fons, al segle XVI, mitjanant el neologisme espanyol.23

En la mesura que lexpansi espanyola va estar en el centre de molts debats que

port la Illustraci al segle XVIII fou la conquesta americana la destrucci dun medi
Minds, Londres, Allen Lane, 1999; tamb sn tils alguns dels assaigs del seu Chinese Roundabout,
Nueva York, W.W. Norton, 1992.
20

P. Fernndez Albadalejo, Fragmentos de Monarqua, Madrid, Alianza, 1992, pp. 60-85, 168-184.

Vegeu, com exemple classic: Toms Campanella (P. Mario, ed.), La Monarqua hispnica [1620],
Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1982.
21

En general: C. Russell i J. Andrs-Gallego (dirs.), Las Monarquas del Antiguo Rgimen. Monarquas

compuestas?, Madrid,Editorial Complutense, 1996.

22

Vegeu els diverssos textos de M. Ganci i R. Romano (cur.), Governare il mondo. L'impero spagnolo

dal XV al XIX secolo, Palermo, Soceit Siciliana per la Storia Patria, 1991. Per les reminiscncies
medievals subjacents: R. Menndez Pidal, El Imperio hispnico y los cinco reinos, Madrid, Instituto de
Estudios Polticos, 1950.
23

A. Alonso, Castellano, espaol, idioma nacional. Historia espiritual de tres nombres [1943], Buenos

Aires, Losada, 1968, p. 20.

13

natural innocent o corromput? Fou la caiguda de limperi dels antics, Roma, el

collapse de larrogant poder hisp, imperi propi dels moderns?, sassimilaren
culturalment les idees dimperi i de decadncia.24 Totes les noves grans potncies
que varen irrompre en lescenari europeu entre mitjans del segle XV i principis del
XVII lImperi otom i Polnia, Espanya i el seu fero contrincant holands, Dinamarca
i Sucia van desaparixer com a forces significatives entre finals el segle XVII i els
inicis del XVIII. A ms, laparici llavors, com a destacat actor internacional, de
lImperi rus, amb la seva antiga pretensi de ser la tercera Roma, acab de destruir
lescs prestigi unilateral que li quedava a la Corona imperial sacro-romana desprs del
desastre de Westflia i el reconeixement de la sobirania estatal.25 Davant de les
formulacions del poder sobre la seva prpia gloria, laparici dels lletrats crtics primer
philosophes, eventualment intellectuals, comport lelaboraci dun sentit pessimista
contrari, que ha caracteritzat la valoraci alhora literria i estudiosa de qualsevol entitat
macropoltica no imbuda duna funci participativa que automticament anulls el seu
potencial dominador. Aquesta conjunci didees sobre els lmits del poder excessiu
expressada, per exemple, per langls Edward Gibbon al seu fams Decline and Fall of
the Roman Empire (1776-1778), que marc un autntic hit en el desenvolupament de la
historiografia ha arribat, a travs del romanticisme, com a criteri moral i interpretatiu,
fins el present.26 Tant s aix qu, en termes analtics, avui dia costa tractar el dest de
qualsevol imperi sense, immediatament, cercar les causes (especialment econmiques)
del seu previsible esfondrament, considerat inevitable, amb un cert Schadenfreude
historiogrfic.27

24

H.S. Commager i E. Giordanetti, Was America a Mistake? The Eighteenth-Century Controversy,

Nueva York, Harper Torch, 1967; J.B. Bury, La idea del progreso [1920], Madrid, Alianza, 1971; y,
como correctivo, R. Nisbet, Historia de la idea de progreso, Barcelona, Gedisa,1991.
25

Sobre el debat de lherncia romana: M. Garca Pelayo, "La lucha por Roma (Sobre las razones de un

mito poltico", a M. Garca Pelayo, Escritos polticos y sociales, Madrid, Centro de Estudios Sociales,
1990, pp. 193-232.
26

E. Gibbon, Decline and Fall of the Roman Empire [1776-1788], Nueva York, Modern Library, s.f., 2

Vols. [edici castellana, Historia de la decadencia y cada del Imperio Romano, Madrid, Turner, 2006, 4
Vols.].
27

C.M. Cipolla, J.H. Elliot, P. Vilar, C. Diehl et al., La decadencia econmicas de los imperios [1970],

Madrid, Alianza, 1999; P.M. Kennedy, Auge y cada de las grandes potencias, Barcelona, Plaza Jans,
1989.

14

Per, malgrat els discursos pessimistes, condemnatoris dels abusos del domini
massa gran, la noci dimperi com a mecnica o al menys legitimaci dun tipus de
poder alhora nou i clssic noms arrib a la seva vertadera plenitud en lpoca
contempornia. La Illustraci va fer del retrocs del poder hisp una lli moral en la
ineludible caiguda dels imperis amb la qu les ms crtiques llums divuitenes
(diguem Voltaire) van illuminar el naixent criteri romntic de rebuig de labsolutisme
(per exemple, en el Don Carlos de Schiller o lEgmont de Goethe). Per, com si fos la
negaci histrica daquesta creient percepci de la decadncia imperial espanyola, el
sentit veritablement modern del concepte dimperi arrib, des de 1799, amb la
progressiva transformaci de la Revoluci francesa sota Napole Bonaparte, que va
passar de Primer Cnsol, desprs del seu cop destat, a emperador (proclamat el maig
de 1804 i efectuada la coronaci el desembre).

El llanament modern de la
noci sorg, doncs, del gran canvi
poltic francs, malgrat records tan
significatius

com

el

Kaisertum

germnic o el tsarisme rus. Tant els

revolucionaris nord-americans com els
seus successors francesos idealitzaren
els models neoclssics.29 El gir de
relativa

inversi

ideolgica

que

comport la caiguda de Robespierre i la

Repblica de Virtut jacobina fu que
els

directors

termidoriana

de

la

reacci

recarreguessin

les

allusions a les formes republicanes

romanes, amb la qual cosa el cam del
general cors al poder absolut va estar
cobert de pseudolatinitat, passant del
consolat a limperi, segons la pauta
Fig. 1. Jean Auguste Dominique Ingres, Napolen en
su trono imperial (1806). Pars, Muse de lArme.
28
F. Daz-Plaja, Griegos y romanos en la Revolucin francesa, Madrid, Revista de Occidente, 1960.

15

dAugust. Bonaparte no podia, desprs de tot, establir una nova Monarquia amb el risc
conseqent destimular una restauraci dels Borbons exiliats, com sense cap dubte li va
saber dir Fouch a cau dorella per recuperar el seu ministeri breument perdut.30
Convertida la Grande Nation expansiva en Imperi dels francesos, Napole perfeccion
el despotisme illustrat, accentuant el contingut articulador del poder civil quan
potenci les forces armades com a avantguarda de la modernitzaci.31 Tot plegat era un
desafiament, en especial als Habsburg, per tamb i en darrer terme als Romanov. La
creaci de lImperi bonapartista, doncs, va donar un gir sorprenent al propi concepte
dimperi: dsser, en el patr hisp dels segles XVI-XVII, un somni de poder unipolar,
idea informalment matisada en lexercici dun poder talassocrtic per laccs a una
territorialitat universal a ultramar, la invenci napolenica va oferir la idea de
limperi com una reuni de gents diverses per amb una forta unipolaritat interna, en
competici, a escala mundial, amb altres entitats semblants. Els perdedors en aquesta
carrera globalitzada serien per definici decadentes.

En resum, la reforma de les principals potncies continentals es va fer a imatge i

semblana de la reordenaci napolenica, en concret a les Alemanyes, on la intervenci
francesa va tenir un impacte especialment intens pel fet dedificar-se sobre una
Illustraci en gran part imitadora de les pautes galles.32 Dit duna altra manera, la
irrupci de la Frana imperial en el nou disseny del sistema dEstats dinstics germnics
esborr el suposat monopoli de lantic Sacre Rom Imperi de la Naci Germnica, que
ja era el principal distintiu del ttol estrella dels Habsburg. Finalment, el 1806, desprs
de la derrota infligida per Napole als exrcits austrac i rus, units a Austerlitz el
desembre de 1805, lemperador alemany Francesc II va dissoldre el Sacre Rom Imperi,
havent-se proclamat abans (1804) Francesc I, emperador hereditari dustria i
inventant-se aquest Imperi, en una evident resposta a la innovaci francesa de
Bonaparte.33 Sorgint a la mateixa conjuntura, les nfules reformadores del tsar
Alexandre I de Rssia van donar color a tot el llenguatge poltica de lanomenada
30

S. Zweig, Fouch, Barcelona, Juventud, 1956, pp. 111-117 [reedici, Barcelona, El Acantilado, 2011].

31

La idea s tan clssica com R.R. Palmer i J. Colton, A History of the Modern World, Nueva York,

Knopf, 1965, pp. 370-371 y ss.

32

H. Holborn, A History of Modern Germany, 1648-1840, Nueva York, Knopf, 1966.

33

A.J.P. Taylor, The Habsburg Monarchy 1809-1918, Harmondsworth (U.K.), Penguin, 1976, pp. 38-39;

F. Heer, The Holy Roman Empire [1968], Londres, Phoenix Press, 2002, cap. 13.

16

Restauraci, desprs del Congrs de Viena de 1815, amb la seva insistncia en al

defensa a ultrana del principi dinstic en la Sagrada Aliana demperadors i reis per
garantir la pau i lordre en un rosat futur. En realitat, darrere de les ampullositats
utpiques i els entusiasmes neomedievals del primer romanticisme, a Viena sestabl la
base del codi modern de les relacions interestatals i els fonaments dun sistema
internacional. De passada, el Congrs consagrava un altre cop, sobre una nova definici,
la noci dimperi, fent duna idea molt nova sorgida de la revoluci, un element
pretesament antiqussim, recolzat en tot un ventall dhistoricismes.34

El romanticisme centreeuropeu, fascinat pel desvetllar dun sentiment nacional

que es suposava adormit, va trobar un terreny abonat per la recreaci ideal i ideolgica
del desaparegut Imperi germnic medieval.35 Per les successives promocions
nacionalistes dins de la mateixa moda o Weltanschuung romntica, tant a Alemanya
com a Itlia, van fer propaganda contra la hegemonia dels Habsburg; per eludir la
censura, els literats i fins i tot els historiadors van recrrer a una ficci agradable de gust
divuit francs (parlar dEspanya quan es criticava quelcom a Frana, per exemple, El
barber de Sevilla de Beaumarchais). La nova construcci narrativa europea, similar a la
qu es podia elaborar des de les Amriques, activament antiespanyoles per raons
immediates i geopoltiques, va consolidar, actualitzant-lo, el mite illustrat de la fria
hispana i la seva corresponent fugacitat imperial: tota decadncia vuitcentista es va
mesurar per un raser espanyol.

A lEuropa occidental, el bonapartisme va mantenir ben dret el mite de limperi, fins i

tot desprs de la definitiva derrota de logre a Waterloo. Seria una ideologia dascens
social, identificada amb la trajectria fulgurant del propi Napole, la que inspiraria a tot
un ventall de joves ambiciosos (sha de recordar el personatge de Julien Sorel de la
novella Le rouge et le noir de Stendhal) exaltades per la segona onada renovadora de
34

G. Brandes, Revolution and Reaction in Nineteenth-Century French Literature, Nueva York, Russell &

Russell, s.f.; H. Nicolson, El Congreso de Viena [1946], Madrid, Sarpe, 1985; H. Kissinger, A World
Restored: Metternich, Castlereagh and the Problems of Peace, 1812-1822, Boston, Houghton Mifflin,
1957; G. de Bertier de Sauvigny, La Sainte-Alliance, Pars, A. Colin, 1972.
35

J. Bryce, The Holy Roman Empire [1864], Londres, Macmillan, 1956, especialment el cap. VII, a

contrastar amb la crtica devastadora de G. Barraclough, "El Imperio medieval: idea y realidad", en G.
Barraclough, La historia desde el mundo actual, Madrid, Revista de Occidente, 1959, pp. 135-163.

17

romanticisme, ara liberal, dels anys vint i trenta del segle XIX.36 Per el concepte
renovat dimperi podia igualment servir perqu, desprs de 1825, el tsar Nicolau I
construs la Rssia moderna com un Estat quarterer, potenciant el desenvolupament de
serveis, informaci o funcions, sense, per tot plegat, cedir ni un millmetre de
representaci al poble.37 Aquesta contraposici va tenir una importantssima sacsejada
a mitjans del segle XIX amb el cop destat de desembre de 1852 a Frana, mitjanant el
qual el president de la Segona Repblica (i nebot del gran protagonista), LouisNapolon Bonaparte, es forj un tron imperial com Napole III. Els nombrosos enemics
de Napolon le petit van espargir per tot arreu el terme imperialista per descriure als
bonapartistes; amb aix donaven a entendre que eren els partidaris dun tir.38
Daquesta manera i en aquells moments entr el vocable imperialism en angls, com a
gallicisme per abjurar de lopressi; era un terme emparellat amb militarisme, una
altra paraula efectivament sorgida tamb els anys cinquanta com a expressi
antibonapartista.39 En general, doncs, la instituci imperial, tal i com es va edificar a
lEuropa continental, i els conceptes que derivaven della van esdevenir doctrinalment
odiosos per a lesquerra revolucionria vuitcentista, essent proves les denuncies com les
de Bakunin tronant contra limperi knutgermnic rus a principis del anys setanta.40
Aquesta restricci de limaginaci de les esquerres fu que el pensador liberal angls
John Stuart Mill, el 1859, just abans de la reorganitzaci de tota lEuropa Central en
innovadors sistemes imperials i federals (per no mencionar la formalitzaci del propi
Imperi Britnic), no pogus imaginar cap altre sistema de federaci monrquica que no

36

Com a mostra, Stendhal, Napolen, Madrid, Aguilar, 1990 (reeeditat, Vida de Napolen, Barcelona,

Belacqua, 2007); en general, J. Tulard, Napolon ou le mythe du sauveur, Pars, Fayard, 1987; un resum:
Tulard, "L'Empire napolonien", a M. Duverger (dir.), op. cit., pp. 279-300.
37

W. Bruce Lincoln, Nicholas I, Emperor and Autocrat of the Russias, DeKalb (Ill.), Northern Illinois

University Press, 1989.

38

Vegeu D. D. Gooch, Napoleon III -Man of Destiny. Enlightened Statesman or Proto-Fascist?, Nueva

York, Holt, Rinehart & Winston, 1963, o la biografia de T.A.B. Corley, Democratic Despot: A Life of
Napoleon III, Londres, Barrie & Rockliff, 1961. En general, F. Bluche, Le bonapartisme, Pars, PUF,
1981.
39

R. Koebner i H. Schmid, Imperialism. The Story and significance of a Political Word, 1840-1960,

Cambridge (U.K.), Cambridge University Press, 1965, cap. I; V.R. Berghahn, Militarism. The History of
an International Debate 1861-1979, Cambridge (U.K.), Cambridge University Press, 1984, p. 7.
40

M. Bakunin, El Imperio knutogermnico; Advertencia al Imperio knuto germnico [sic] [1870-

1871], Obras, Vol. II, Barcelona, Ed. Tierra y Libertad, 1938.

18

fos la vella Confederaci Germnica, evidentment caduca des de les revolucions de

1848-1849.41

De fet, fins ben entrat el segle XIX, en el mn poltic angls gaireb no es va

parlar de limperi propi descrit com a tal. La prdua de les colnies nord-americanes
en la revoluci del segle anterior va esgotar el gust pel qu, amb freqncia, fou ms
considerat com una metfora literria que com una categoria potencialment jurdica. El
creixent debat intern britnic sobre la reorganitzaci duanera i poltica del catic conjunt
de possessions de la Corona va potenciar molts debats sobre larticulaci constitucional
dels territoris dultramar, en especial del Canad, fet que consagr un nou sentit del
concepte imperi.42 Inicialment, tan sols era un terme per facilitar, amb enfoc
metropolit, una uni intercolonial, com en el cas del Canad alt, anglfon, i el baix,
francs i catlic; lideal confederal i/o federal, doncs, estava tant en la part com en el
tot.43 Per aviat lideal generalitzador fou habitual, encara que tingus oponents fora
nombrosos. Com, si no, es podia alludir a terres de colonitzaci blanca, la relaci de les
quals amb la Corona anglesa devia prendre forma constitucional, especialment en la
mesura en qu es temia que aquestes innovacions alteressin la forma de les institucions
que regien el Regne Unit de les Illes Britniques, establertes en les fusions de les
cambres anglesa i escocesa el 1707 i en labsorci de lirlandesa el 1800? Va quedar la
noci formal, i no merament metafrica, dun Imperi Britnic, consagrada per
lestabliment de la Corona independent del Canad el 1867 i per la proclamaci de
lImperi de la ndia el 1875 (plasmant com a ritual visual les celebracions all el gener
de 1877, una extravagncia enmig de la pitjor fam del segle).44

41

Vegeu el captol XVI, Of Nationality, as Connected with Representative Government, de J.S. Mill,

On Liberty [1859], tradut en R. Sentmar (ed.), Clssics del nacionalisme, Barcelona, Prtic, 2001, cap.
3: J.L. Prez-Francesch i J. Pags Mass (curs.), "John Stuart Mill. La llibertat: entre lindividu i la
communitat" (cita p. 102).
42

G. Bennett (ed.), The Concept of Empire. Burke to Attlee, 1774-1947, Londres, Adam & Charles Black,

1953; A.P. Thornton, The Imperial Idea and its Enemies. A Study in British Power, Londres, Macmillan,
1959; R. Koebner, Empire op. cit., caps IV-VII
43

G. Martin, Britain and the Origins of Canadian Confederation, 1837-67, Londres, Macmillan, 1995; R.

MacGregor Dawson (revisat N. Ward), The Government of Canada, Toronto, University of Toronto
Press, 1964, cap. 2.
44

J. Keay, India: A History, Londres, HarperCollins, 2001, pp. 446-447, 454.

19

En aquells moments limpacte del Segon Imperi francs havia repercutit de

nou en les formes poltiques centreeuropees, en el redisseny dustria i, com a frmula,
en la unificaci alemanya. Amb tot, el conjunt conceptual dimperi/imperialisme va
patir un canvi determinant. Pot servir com exemple el vocabulari poltic espanyol: pels
anys 1876-1877, el terme imperialismo entr en la llengua castellana com a
neologisme, pres de langls, al mateix temps que passava al portugus i litali.45 Per
ja significava una altra cosa: el nou domini dels europeus sobre poblacions de color en
llunyans i trrids trpics. Lenorme oposici, tant a dins com fora de Gran Bretanya,
que suscit lanomenada Guerra dels Bers latac britnic a dues repbliques sudafricanes de parla holandesa i la seva dura conquesta entre 1899 i 1902 va afegir,
finalment, un darrer sentit: la idea de que poderosos interessos econmics podien
manipular la poltica aventurera dultramar de les grans potncies.46

Per, com levoluci relatada ens indica, el concepte dimperi ha mostrat una
capacitat tena per eludir la concreci. En el moment que un observador es descuidava,
desapareixien els sentits prctics, les referncies a realitats de poder intern, de control
desplegat sobre extensions grans e territori, o les de conflicte extern, en essncia
geoestratgiques, militars o diplomtiques, per les quals la noci podia tenir una
aplicaci ms o menys coherent.47 En el seu lloc, sincorporava una especulaci
bromosa, centrada en la imatge del poder, en el seu sentit moral o en la seva credibilitat.

45

J. Corominas, Diccionario crtico etimolgico de la lengua castellana, Madrid, Gredos, 1974, vol. II, p.

992 dona imperialisme i imperialista, presos de langls imperialism / imperialist, apareguts cap el
1789, s a dir, entre el Congrs de Berlin el 1878, qu va resoldre la situaci creada als Balcans desprs
de la Guerra Rus.-Turca, i la Conferncia de la mateixa ciutat de 1884-1885, qu va establir lEstat Lliure
del

Congo

organitz

el

repartiment

inicial

de

lfrica

Central;

pel

terme

imperialismo en itali: Enciclopedia Europea, Miln, Garzanti, Vol. VI, 1978, p. 26; pel portugus:
Verbo. Enciclopedia luso-brasileira de Cultura, Lisboa, Verbo, s.a., vol. 10, p. 1015.
46

J.A. Hobson, Imperialism. A Study (versi de 1938, molt ampliada sobre loriginal de 1902), Ann

Arbor, University of Michigan Press, 1965 [traducci castellana: Estudio del imperialismo, Madrid,
Alianza, 1981]; pel seu context intellectual: D.K. Fieldhouse, The Theory of Capitalist Imperialism,
Londres, Longman, 1967.
47

S.N. Eisenstadt, The Political Systems of Empires, Londres, Free Press, 1963; J.B. Duroselle, Tout

empire prira. Thorie des relations internationales, Pars, Armand Colin, 1992; M.W. Doyle, Empires,
Ithaca, Nova York, Cornell University Press, 1986; P. Kennedy, Auge y cada de las grandes potencias,
Barcelona, Plaza Jans, 1989.

20

Limperi vuitcentista: unipolaritat i pluralitat internes, davant de la

multipolaritat externa

El model bonapartista del gran Napole I, aix com la seva posterior difusi, no
haurien de restar protagonisme al sorgiment, en aquest mateix perode, dun nou model
imperial britnic, encara que es trigus en posar-li nom. Lenfonsament intern del
primer Imperi dultramar britnic a Nord-Amrica port, el 1801, a la fusi de les Illes
Britniques com a Regne Unit i el rellanament colonial en la lluita contra la Frana
revolucionria i napolenica.48 El seu xit va quedar confirmat per la relegaci, desp`rs
de 1815, de les histriques potncies martimes i colonials. Espanya, Holanda,
Dinamarca, Portugal i, fins i tot, Frana ja no disputarien el predomini britnic als
oceans. A la llum daquesta victria, es va veure com vint-i-cinc anys de guerres contra
els efectes de la Revoluci francesa havien forjat un patriotisme britnic totalment
nou.49 No obstant, la poltica interna britnica va estar dominada per contradiccions
insulars que alhora eren imperials: la importncia dIrlanda per loligarquia terratinent,
juntament amb les dificultats que la burgesia comercial i fabril va tenir a lhora de
mobilitzar polticament als seus obrers, van convertir la qesti irlandesa en el tema
central de tota la vida parlamentria durant un segle.50

Aix, encara que fos duna manera aparentment indirecta, la invenci nordamericana de lautodeterminaci entre els anys 1776 i 1783 i la seva extensi al marc
colonial espanyol i portugus, culminant els anys 1823-1824, va tenir importantssimes
implicacions pel desenvolupament i la definici dels models destat imperial a Europa.
Per, com s lgic, les influncies tamb van ser en una altra direcci. Duna banda, a
Europa, larticulaci confederal i federal com a frmula per agrupar Estats existents
represent, a la primera meitat del segle XIX, un equilibri entre lanomenat principi
48

R. Koebner, Empire op. cit., caps IV-VII.

49

L. Colley, Britons. Forging the Nation 1707-1837, Londres, Pimlico, 1994.

50

Vegeu P. O'Farrell, Ireland's English Question. Anglo-Irish Relations 1534-1970, Nueva York,

Schocken, 1971; la formulaci clssica imperial-unionista a: A.V. Dicey, England's Case Against Home
Rule [1886], Richmond, Richmond Publishing, 1973. Tamb lestimulant estudi de R. Kee, The Green
Flag, Londres, Weidenfeld & Nicolson, 1972; i el breu de G.Morton, Home Rule and the Irish Question,
Londres, Longman, 1980.

21

dinstic i les exigncies liberals que acompanyaven el primer nacionalisme.51 Daltra,

si la problemtica federalista va tenir implicacions per les Amriques, fou en funci del
discurs imperial independentista i del somni de les grans unitats territorials.52 En la
prctica, la Monarquia imperial fracass a Mxic i Hait, no va arribar a consolidar-se a
altres llocs i es va mantenir en lImperi del Brasil o en el vincle imperial britnic amb la
Corona canadenca.53 Aix mateix, el problema dorganitzar administrativament vastes
extensions plantej la soluci de les repbliques imperials que, compostes de moltes
parts, obriren llargs plets interns caracteritzats per la pugna entre federalisme dEstat,
necessriament centrpet, i federalisme estatal (ents com states rights, la preeminncia
del dret dels sub-estats originaris): a les Amriques, els estats agrupats eren en el fons
tant inventats com les frmules arbitrades per agrupar-los.54 Amb aquesta visi, es

51

R.C. Binkley, Realism and Nationalism, 1852-1871, Nova York, Harper & Row, 1935.

52

C.L. Bohrquez, La tradicin republicana. Desde los planes monrquicos hasta la consolidacin del

ideal y la prctica republicanas en Iberoamrica, a A. Andrs Roig (ed.), El pensamiento social y poltico
iberoamericano del siglo XIX, Madrid, Ed. Trotta/CSIC, 2000, pp. 65-86.
53

Pel Brasil: un resum a L.F. de Alencastro, "L'empire du Brsil", a M. Duverger (dir.), op. cit., pp. 301-

310; la versi clssica nacionalista: P. Calmon, O Imperio, 1800-1889, So Paulo, Companhia Editora
Nacional, 1947; lencaix en el medi republic: R. Seckinger, The Brazilian Monarchy and the South
American Republics 1822-1831. Diplomacy and State Building, Baton Rouge, Lousiana State University
Press, 1984. Per Mxic, per valorar el seu sentit doctrinal: E.J. Palti (comp.), La poltica de disenso. La
polmica en torno al monarquismo (Mxico, 1848-1850)y las aporas del liberalismo, Mxic D.F.,
FCE, 1998; ms en general, pel Primer Imperi: A. de Mestas, Agustn de Iturbide, Emperador de Mjico,
Barcelona, Juventud, s.f.; J. Vega, Agustn de Iturbide, Madrid, Historia 16/Quorum, 1987; dentre la
multitud de llibres sobre Maximili: R. O'Connor, The Cactus Throne, Nova York, G.P. Putnam's, 1971;
J. Haslip, The Throne of Mexico. Maximilian and His Empress Carlota, Nova York, Holt, Rihehart &
Winston, 1972. Per Haiti: R. Pattee, Haiti, Madrid, Cultura Hispnica, 1956.
54

El terme "Imperial Republic" era un tpic de la poltica estatunidenca, amb dos sentits: poden referir-

se, especialment al llarg dels segle XIX i a les primeres dcades del XX, al rol transcontinental o
intercontinental dels EUA, especialment en els moments ms exaltats del Dest Manifest: vegeu F.
Merk, Manifest Destiny and Mission in American History, Nova York, Knopf, 1963; daltra banda, es pot
referir al predomini del govern federal i en particular a la presidncia suposadament dotada de poders
gaireb monrquics: A.M. Schlesinger, Jr., The Imperial Presidency, Boston, Houghton Mifflin, 1973,
caps. 1-4. Hi ha, a ms, interpretacions qu insisteixen en la importncia del concepte imperial per a la
conceptualitzaci de lEstat nord-americ: P.S. Onuf, Jeffersons Empire. The Language of American
Nationhood, Charlottesville (Va.), University Press of Virginia, 2000. Sobre la problemtica nacional a
Amrica Llatina: M. Hernndez Snchez-Barba, Formacin de las naciones iberoamericanas (siglo XIX),
Madrid, Anaya, 1988.

22

poden resumir les tensions federalistes/unitaristes als Estats Units nord-americans,

Mxic, la Uni de dAmrica Central i la Federaci de La Plata, no resoltes fins a finals
dels anys seixanta. Per tant, a les Amriques el militarisme postindependentista, que fou
cosa de guerres civils i cabdillisme, va tenir com a fruit un fronds mite napolenic,
amb generals tan variats com Santa Anna, McClellan o Solano Lpez.55

Daquesta

manera,

els

mecanismes

formatius

dels

anomenats

Estats

burgesos

passaren de ser una alternativa en

el cor de limperi a definir el seu
contingut ciutad: la consolidaci
destructures

parlamentries

primers instruments meritocrtics

comenant per lExrcit, amb el
propi Napole com a model van
donar impuls a les ambicions de
la

nova

classe

mitja

prometeren obrir camins dascens

social cada vegada ms amples.
Era

impossible

establir

la

representaci electiva, encara que

fos amb sufragi censatari, sense
Fig 2. Benjamin Disraeli ofereix a la reina Victria
dAnglaterra la corona imperial de la ndia. Caricatura
publicada a Punch, 1878.

introduir

la

reconeixement

noci
competitiu

del
dels

millors en el servei pblic obert,

al menys en teoria, a totes les classes. Per aquesta expansi aguditz la distinci entre
liberalisme i democratisme: fins on podia arribar la selectivitat en la meritocrcia? De
fet, a mitjans del segle XIX, shavien esgotat ja els mecanismes de promoci
55

Sobre els napoleons americans: A. Yaez, Santa Anna: espectro de una sociedad, Mxic D.F., FCE,

1982; M. Cancogni y I. Boris, El Napolen del Plata, Barcelona, Noguer, 1972; C. Garca, Francisco
Solano Lpez, Madrid, Historia 16/Quorum, 1987; A. Gutirrez Escudero, Francisco Solano Lpez. El
Napolen del Paraguay, Madrid, Anaya, 1988; S.W. Sears, George B. McClellan, The Young Napoleon,
Nova York, Da Capo, 1999

23

aristocrtica i de continuaci militarista a les societats de lEuropa sense servitud. Es

imprescindible, doncs, entendre que aqu argumentem quelcom diferent per semblant a
la famosa tesi sobre la supervivncia de lAntic Rgim de lhistoriador Arno J. Mayer,
ja que en parlar de forma imperial i contingut burgs no pressuposem necessriament el
manteniment de lhegemonia aristocrtica i terratinent fins a la Primera Guerra
Mundial.56

La clau estava en el fet qu la dimensi territorial de lEstat, la forma imperial,

en el seu sentit ms bsic, tolerava perfectament la representaci poltica i la mobilitat
social, tal i com demostrava el cas nord-americ. Lafianament del mercat de consum
burgs es nodr de lexaltaci romntica dun individualisme sense traves: de
lautenticitat entronitzada com a criteri duna elit alternativa a loficialisme; o de
lescriptor o artista com a promoci del talent, contraposada per tant a la del militar,
antic ideal napolenic. No obstant, fora de lmbit industrialitzat de lEuropa occidental
o dAmrica del Nord, la discussi sobre el grau adequat de meritocrcia va seguir fixa
en els seus termes histrics, facilitant el debat entre el bonapartisme a la francesa i el
parlamentarisme britnic com a millor contingut de lEstat. Aix, fou a Espanya, Srbia,
les Principalitats Danubianes i Amrica Llatina on es trunc el desplegament del model
meritocrtic amb la pugna, sovint violenta, entre dispersi del poder o centralitzaci. La
resoluci del nou sistema estatal, a favor de la promoci mitjanant el servei pblic dins
dun equilibri entre centralitzaci i autonomia, va venir una mica abruptament als anys
seixanta: el sistema imperial britnic a la ndia desprs de 1857; la Guerra Civil nordamericana entre 1861 i 1865; lestabliment del Dominion canadenc el 1867; les guerres
que fixaren el sistema dEstats a Amrica Llatina (1865-1870, 1879-1883); les
unificacions alemanya i italiana (1859-1871); la invenci de la Monarquia Dual
austrohongaresa (1867); la modernitzaci poltica japonesa (1868), i fins i tot la
resoluci relativa de la crisi xinesa, amb la derrota de limperi alternatiu dels Tai-ping
(1851-1864). Pels sectors ms conservadors, la lli estava en lassimilaci bonapartista
i bismarckiana del nacionalisme i dels mecanismes plebiscitaris: en resumits comptes,
com assenyal Marx, el vot del camp es manifest contra la ciutat.58 Amb els anys,
Bismarck perfeccion la lli, mostrant, segons li va convenir tcticament,
56

A. J. Mayer, The Persistence of the Old Regime. Europe to the Great War, Nova York, Pantheon, 1981.

57

K. Marx, El 18 Brumario de Lus Bonaparte en Obras escogidas, 1, Madrid, Akal, 1975, pp. 339 i ss.

24

loportunisme laic, anticatlic, del Kulturkampf i loportunisme assistencial,

antisocialista.59

En conseqncia, el nacionalisme no era un principi necessriament renyit amb

els imperis, ms aviat al contrari, encara que de vegades es mostrs o fos considerat
daquesta manera. A Viena i Berlin, els revolucionaris liberals de 1848, per exemple,
pretengueren consolidar constitucionalment els seus respectius marcs imperials,
laustrac o el confederal germnic: cap concessions, doncs, al constitucionalisme
divisori de Praga, que aspirava a la recuperaci de la finita corona de Bohmia, per
entendre que amenaava el predomini efectiu dall alemany. I s que lImperi dels
Habsburg determinat pel resultat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i
subratllat pel reformisme josefinista (1780-1790) va madurar com un projecte
administariu en alemany.60 Sens dubte, aquestes adaptacions nacionalistes a la causa
dinstica no van ser sempre tant fluides com els seus promotors haguessin desitjat: res
ms nacionalista que els entusiasmes patritics espontanis o amanyats dins del marc
de lEstat imperial Romanov. Per ladministraci amb freqncia es va sentir molesta
per les pressions duns i daltres i, alhora, el debat incansable entre russfils i eslavfils
sempre coincid molt incmodament amb el desig confs danar al poble, s a dir, a la
subversi.61 Derrotat en successives ocasions en les seves esperances liberals pels
partidaris del predomini dinstic del Hohenzollern, el nacionalisme alemany celebr
finalment un imperi inventat al voltant de Prssia el 1871. Quelcom similar va succeir
a les terres dels Habsburg. La definitiva exclusi dustria de lmbit germnic, a
resultes de la incipient unificaci bismarckiana el 1866, lany segent inspir el
reconeixement austrac dHongria i la creaci de la Monarquia Dual, alhora i en
parallel imperi i regne, que, tamb, serviria com a model per concertar la relaci de
corones en lImperi alemany inventat el 1871.62 Amb el pacte de 1867, el

59

Sobre Bismarck: A.J.P. Taylor, Bismarck, Londres, Hamish Hamilton, 1955; i, molt especialment, el

clssic article dH.U. Wehler, "Bismarck's Imperialism, 1862-1890", a Past and Present, 48, 1970, pp.
119-155. Per una rplica: B. Waller, Bismarck, Oxford (U.K.), Blackwell, 1997, cap. 7
60

C.A. Macartney, The Habsburg Empire 1790-1918, Nova York, Macmillan, 1969, cap. 2.

61

H. Kohn, Le panslavisme. Son histoire et son idologie, Pars, Payot, 1963; vegeu lantologia dO.

Novikova (comp.), Rusia y Occidente , Madrid, Tecnos, 1997

62

Una bona reflexi sobre les implicacions estratgiques a llarg termini del model austrohongars: D.

Rusinow, Ethnic Politics in the Habsburg Monarchy and Successor States: Three Answers to the

25

nacionalisme magiar qued ms o menys satisfet, per el liberalisme pangermnic es

radicalitz en sentit xenfob contra la dinastia, per la seva tebior amb els txecs i els
polonesos; i mentrestant, les minories eslaves seguiren mostrant-se cada cop ms
queixoses; per ustria-Hongria no noms va sobreviure, sin que va crixer fins
implicar-se a fons en la reorganitzaci estatal dels Balcans.63

En temps de Metternich, entre 1815 i 1848, els principis dinstic i territorial eren
confosos des del poder i es temia lalteraci del contingut de lEstat que el
democratisme, amb la seva exigncia de parlaments i eleccions, semblava comportar.
Bismarck mostr que el principi dinstic no havia de tmer al democrtic i que es
podien crear nous imperis mitjanant lapellaci popular. s ms, juntament a les
aportacions en lampliaci social del contingut de lEstat (com el sufragi universal
mascul o leducaci bsica), la major innovaci europea de la segona meitat del segle
XIX en lestructura de lEstat, en tant que contenidor, fou justament la figura del reiemperador: inaugurada pel nou dualisme austrohongars dels Habsburg el 1867, aviat
va ser copiada pels alemanys el 1871 i pels britnics el 1875.64 Els italians encara
limitarien el 1936, al menys en la seva aparena ms formal.

Amb limperi i la figura del rei-emperador es superaren les deficincies

daquella qu fou la principal entitat confederal del continent a la primera meitat del
segle XIX la Confederaci Germnica (1815-1866), dotant la seva versi
modernitzada alemanya o austrohongaresa duna vertebraci central que no tenia el
model original. En general, com era desperar, el federalisme monrquic europeu es
National Question, a R.L. Rudolph i D.F. Good (eds.), Nationalism and Empire. The Habsburg
Monarchy and the Soviet Union, Nova York, St. Martins, 1992, pp. 243-267.
63

Levoluci de la societat civil magiar a: A. Ger, Modern Hungarian Society in the Making, Central

European University Press, 1995; tamb, pell seu transfons doctrinal: T.M. Islamov, From Natio
Hungarica to Hungarian Nation, a R.L. Rudolph i D.F. Good (eds.), op. cit., pp. 159-183; aix com, per
la seva evoluci poltica, els capitols pertinents, per E. Somogyi i T. Franck; de P.F. Sugar, P. Hank, T.
Franck, A History of Hungary, Bloomington (Ind.), Indiana University Press, 1994, caps. XIII y XIV.
64

El parallel s encara ms gran quan es compara amb el terme alemany Kaiser, aplicat tant a la Corona

austraca com a la germnica, amb el Kaiser-i-Hind o, literalment, Csar de la ndia, qu era el ttol
official en hindi de la Monaraquia britnica del subcontinent. Per una interpretaci diversa, vegeu D.
Lieven, Dilemmas of Empire 1850-1918. Power, territory, Identity, Journal of Contemporary History,
Vol. 34, Nm. 2, 1999, pp. 163-200.

26

mostr ms respectus amb interessos locals i criteris jurdico-histrics que el

federalisme republic a lamericana. Aquesta indulgncia monrquico-federal arrib
fins a una espcie de confederalisme centralitzat, com mostraven en particular els
britnics als seus Dominis de colons blancs o els austracs davant dels magiars, que no
pas les imposicions dels nordistes estatunidencs desprs de la seva victria.

Sense el recurs al dualisme de corones, la prpia noci permutable dimperi com

a comproms modern amb lherncia del passat va permetre, als mateixos anys, la
triomfant i rpida adaptaci japonesa i, en menor mesura, la siamesa a les normes
estatals occidentals, amb la qual cosa ambds pasos preservaren la seva
independncia.65 A ms, la restauraci de limperi nip com a tron simblic el 1868,
desprs de sis segles, serviria exemplarment de tradici inventada de la mateixa
manera o ms encara que els exemples austro-germnics; la posterior elaboraci duna
constituci el 1889, calcada dels mecanismes ms absolutistes del joc bismarcki entre
Prssia i Alemanya, reforaria lencert de la jugada.66 Per els nipons no volien saber
res de matisos confederals o federalitzants: Corea, amb dinastia prpia i amb la corona
convertida en imperial el 1897, fou sotmesa a protectorat els anys 1904-1905, per ser
annexionada sense contemplacions el 1910, quan lemperador core fu completa i
permanent cessi a lemperador del Jap de tots els seus drets de sobirania: aquests
passos van ser elogiats com progressistes, enfront del comportament endarrerit dels
coreans, per lopini contempornia britnica.67 Si la Xina dels Qing no va voler seguir
el mateix cam de modernitzaci i en canvi apost pel conservadorisme ms orgulls, la
seva tossuderia la port a la confrontaci amb el conjunt de les potncies el 1900 i al

65

W.G. Beasley, The Rise of Modern Japan, Londres, Weidenfeld & Nicolson, 1990, caps. 4-6; P.

Akamatsu, Meiji 1868. Revolucin y contrarrevolucin en Japn, Madrid, Siglo XXI, 1977; J. Mutel,
Japn. El fin del shogunato y el Japn Meiji, 1853-1912, Barcelona, Vicens Vives, 1972; P. Fisti, La
Thalande, Pars, PUF, 1963, pp. 53-66.
66

S. Seagrave (con P. Seagrave), The Yamato Dynasty, Londres, Bantam Books, 1999, pp. 33-34 i cap. 2;

R. Storry, A History of Modern Japan, Harmondsworth (U.K.), Penguin, 1963, cap. 4, section iii; H. von
Wolferen, The Enigma of Japanese Power, Londres, Macmillan, 1990, especialment el cap. 8.
67

I.L. Bishop i O.J.R. Howarth, Korea, Encyclopedia Britnica, (11 ed.), 1911, Vol. 15, pp. 908-913;

Hirosi Saito, Korea, Ibid., Vol. 31 (1922), pp. 685-686. Vegeu G. Henderson, Korea: The Politics of
the Vortex, Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 1968, caps. 1-4.

27

desastre una dcada desprs, quan llavors el bonapartisme tradicionalista del general
Yuan Shi-kai ja era una via perduda.68

Va haver, doncs, un nacionalisme

liberal inicial (la seva mxima
expressi van ser les revolucions de
1848, encara que la seva plasmaci
mundial a institucions fefaent no
arrib fins els anys seixanta i
setanta), centrat en el contingut de
lEstat,

en

la

representaci

parlamentria mitjanant eleccions,

amb tot el qu aix comportava, i no
en la forma territorial en s. Per
aquest

impuls

va

perdre

fora

justament en la mesura en qu es
feia realitat, sobre tot a la dcada que
culmin
Fig. 3. Escut darmes lImperi austrohongars en la
entre 1867 i 1915.

en

1871.

El

revolucionarisme nacional i liberal

que descoll els anys 1848-1849 fou

contestat entre els anys seixanta i setanta per un nacionalisme estatal que, defensor de
la forma externa, supedit el seu contingut al marc imperial.69 Al mateix temps, la
transformaci de la Frana monrquica, hereva de la vertebraci napolenica, en
Repblica duradora, plena dambicions territorials (no noms recuperar lAlscia
perduda, sin tamb annexionar-se la Rennia encara als anys vint del nou segle), aix
com la plenitud intercontinental i annexionista dels Estats Units (Canto al nou imperi,
ms grandis que cap altre abans, declam el poeta Walt Whitman, alludint al territori
qu, en un best seller de 1882, Linus Brockett anomen Our Western Empire) mostraren
que les repbliques eren tan expansives i imperials com els imperis histrics o
68

M.C. Wright, The Last Stand of Chinese Conservatism. The T'ung-Chih Restoration, 1862-1874, Nova

York, Atheneun, 1966; en general: J.K. Fairbank, The Great Chinese Revolution: 1800-1985, Londres,
Picador, 1986.
69

L. Lafore, The Long Fuse. An Interpretation of the Origins of World War I, Nova York, J.B. Lippincott,

1965.

28

historicistes.70 El canvi qualitatiu residia en qu lexpansi de les repbliques es

fonamentava en ladhesi a uns valors abstractes, tericament assimilables per
qualsevol persona que acceds a la ciutadania.

Davant del risc duna moda republicana (visible, per exemple, en lesquerra
radical del liberalisme angls), al llarg dels anys vuitanta i noranta, a Alemanya, Gran
Bretanya i Austria-Hongria es treball molt per establir un culte dinstic als seus
longeus monarques que, amb regnats molt llargs, eren veritablement ancians com
Guillem I (1797-1888) o havien envellit massa prematurament per desgrcies familiars
o pels desvetllaments per la ptria com Victria I (1819-1910) o Francesc Josep I
(1830-1916). La finalitat estructural de la personificaci de la dualitat va tenir (com era
desperar) un sentit doble: mitjanant les noves tcniques de la publicitat, podien
transformar-se una Monarquia tradicional en una popular, la qual cosa semblava la
darrera moda poltica, al temps que la presncia duna mateixa figura durant dcades al
davant de lEstat assegurava que els canvis, en essncia recents i improvisats,
semblessin coberts per la dignificant ptina de la histria.71 En dates tan tardanes com el
1908, el prncep blgar Ferran I, trencant amb la seva dependncia formal del sold turc
(s especialment clarificador el terme angls suzrainty, suzerania o sobirania titular, en
contraposici a sovereignty o sobirania plena i efectiva), es proclam tsar dels blgars,
antiga dignitat nacional amb la qu el flamant monarca aspirava a consolidar la seva
Corona independent.72 No obstant aix, existia una confusi estructural entre les
ressonncies ms decoratives del terme que recordaven el poder fsic de les armes i
lexagerada presumpci napolenica de fulgurants uniformes i qualsevol definici
poltica coherent. La veritat era qu el concepte dimperi significava molt poc, si es
70

Vegeu J. Bouvier y R. Girault (eds.), L'imprialisme franais d'avant 1914, Pars-LHaia, Mouton,

1976; per Estats Units: H.Nash Smith, Virgin Land: The American West as Symbol and Myth, Nova York,
Vintage, 1950, cap. IV i pp. 215-216.
71

D. Cannadine, "The Context, Performance and Meaning of Ritual: the British Monarchy and the

Invention of Tradition, c. 1820-1977", a E. Hobsbawm i T. Ranger (eds.), The Invention of Tradition,

Cambridge (U.K.), Cambridge University Press, 1983, pp. 101-164 [traducci castellana, La invencin de
la tradicin, Barcelona, Crtica, 2002]; tamb G. Mosse, Le nazionalizzazione delle masse. Simbolismo
politico e movimenti di massa in Germania (1815-1933), Bolnia, Il Mulino, 1982 [traducci castellana,
La nacionalizacin de las masas: simbolismo poltico y movimiento de masas en alemania desde las
Guerras Napolenicas al Tercer Reich, Madrid, Marcial Pons, 2005].
72

S. Constant, Foxy Ferdinand, Tsar of Bulgaria, Nova York, Franklin Watts, 1980, cap. 18.

29

concretava: una hegemonia sense precisar, una important extensi territorial i un joc
que es presumia, en potncia, federal o confederal entre les parts components i el tot
hegemnic, sostingut per la inclinaci a unes formes monrquiques suposadament
ancestrals, per en realitat molt recents. Era, en molts sentits, ms una apellaci
publicitria que una noci de dret.

Per acabar de complicar les coses, des de les dues dcades anteriors a les revolucions
europees de 1848, les creixents formulacions nacionalistes, apart de les seves
implicacions constitucionals, tamb van tenir una expressi expansiva, encara que fos
cultural. Primer, el pangermanisme va sostenir la noci duna sola comunitat cultural
alemanya, davant de la multiplicitat dEstats dinstics i microentitats que composaven
la compactada Confederaci Germnica que va sortir de la racionalitzaci napolenica
de els fragmentades Alemanyes, causant inquietud a les autoritats.73 Desprs, com a
rplica, els eslavfils a Rssia o a terres txeques comenaren a desenvolupar lidea
dun paneslavisme, una ideologia de comunitat espiritual collectiva qu, encara que
fos una utopia conservadora, provoc sobre tot incomoditat i desconfiana en les
autoritats tsaristes.74 La creixent rivalitat entre ambdues corrents russa i germnica,
alhora intellectual i poltica, provoc imitacions per tot arreu. Davant de la varietat
dEstats que composaven el mapa poltic de la pennsula italiana, el nacionalisme itali
fou, gaireb per definici, un pan-nacionalisme, i aix ho va entendre, per exemple,
Mazzini.75 Igualment, la reuni de tots els grecs, independentment don es trobessin,
fins i tot de tots els romanoi de ritu grec ortodox, fou des del principi la Gran Idea
(una Mgali Hellada amb la seva capital un altre cop a Constantinoble) de
lindependentisme panhellnic sorgit espectacularment als anys vint del segle XIX.76
La resposta espanyola ms intelligent a la prdua de la Terra Ferma americana
desprs del 1824 com a mnim, ms lcida que el somni de reconquesta fou
73

En general: M. Korinman, Deutschland ber alles. Le pangermanisme 1890-1945, Pars, Fayard, 1999;

representatiu de la literatura crtica que circulava en traducci durant la Primera Guerra Mundial: R.
Usher, El pangermanismo [1913], Madrid, Bib. Corona, 1915.
74

H. Kohn, op. cit.; A. Walicki, Una utopia conservatrice. Storia degli slavofili, Tor, Einaudi, 1973.

75

G. Mazzini, Ai Giovani dItalia, Miln, Istituto Editoriale Italiano, s.f..

76

S.G. Xydis, Modern Greek Nationalism, a P.F. Sugar i I.J. Lederer (eds.), Nationalism in Eastern

Europe, Seattle (Wash.), University of Washington Press, 1969, pp. 207-258; G. Prvlakis, Gopolitque
de la Grce, Bruselles, Complexe, 1997.

30

lexpressi de recuperaci mitjanant un panhispanisme qu emfatitzava les

caracterstiques comuns de llengua i costums davant de lamenaa aliena duna Amrica
del Nord protestant.77 Ben al contrari, corrents estatunidenques als anys quaranta, com
la

Jove

Amrica,

advocaven

per

un

americanisme

panamericanisme

intercontinental que uns nord i sud contra lEuropa reaccionria: en paraules dun
comentarista vuitcentista, es deia i es propagava llavors la idea de que all qu en
lantiguitat van ser Grcia i Roma respecte Prsia i Cartago respectivament, eren els
Estats Units respecte els pobles de raa espanyola enclavats en lAmrica del Nord.78
Aix mateix, la rivalitat entre paneslaus i pangermans gener suspiccies longeves:
lagitaci russfoba a Anglaterra (a la qual Marx, per exemple, safeg amb
entusiasme) duraria gaireb de manera indefinida fins entroncar eventualment amb
lanticomunisme.79

Lxit dalemanys i italians en unificar els seus respectius pobles en una

culminaci parallela i aliada el 1870, juntament amb lintervenci russa als Balcans
contra Turquia, especialment amb la creaci de la Bulgria autnoma desprs de la
guerra de 1877-1878, deixaren una impressi indeleble de justificaci histrica, que
dominaria la conscincia de la esta del segle XIX, fins arribar a la Primera Guerra
Mundial. Fou la demostraci fefaent de qu limperialisme com a actitud moral era
rendible, un vehicle just de la voluntat collectiva dun poble fos quin fos que
satrevia a complir amb el seu dest histric. Des daqu tan sols havia un lleuger pas
conceptual cap a la legitimitat de lexpansionisme opressiu daltres pobles per imperatiu

77

En especial, vegeu: M.J. van Aken, Pan-Hispanism. Its Origins and Development to 1866, Berkeley

(Cal.), University of California Press, 1959.

78

F. Merk, Manifest Destiny and Mission in American History, Nova York, Knopf, 1963 ; A.P. Whitaker,

The Western Hemisphere Idea, Ithaca (N.Y.), Ithaca University Press, 1954; la cita a A. Joualt, Abraham
Lincoln. Su juventud y su vida poltica. Historia de la abolicin de la esclavitud en los Estados-Unidos
[sic], Barcelona, Imp. de la Gaceta de Barcelona, 1876, p. 64.
79

P. Hopkirk, The Great Game. The Struggle for Empire in Central Asia, Nova York, Kodansha, 1994; el

context estatal dsia central: M. Gaborieau, La situation des empires la vielle de la Premire guerre
mondiale, a Cercle de Rflexion et dtudes sur les Problmes Internationaux, Disparition et
renaissance des empires au Moyen-Orient et en Asie Centrale, Pars, Institut de Relations Internationales
et Stratgiques / Dunod, 1992, pp. 17-29.

31

de la providncia. Els pan-nacionalismes arribaren a la respectabilitat plena en el

terreny intellectual en les darreres dcades del Vuit-cents.80 Per venien de ms lluny.

Fig. 4. Anton von Werner, Proclamaci de lImperi Alemany (1885). Bismarck Museum,
Friedrichsruh.

En resum, el 1914, quan esclat la Primera Guerra Mundial, i malgrat les

evidents incoherncies analtiques, la consolidaci de lestat europeu estava dominada
pel fet dels imperis, tant en el seu sentit de grans entitats plurinacionals (en molts
casos amb importants autonomies en el seu interior), como en les talassocrcies,
comunitats poltiques amb un centre metropolit i llunyanes possessions dultramar
(que, alhora, podien abrigar tot un ventall de projectes per a vastes federacions),81 o com
80

C.J.H. Hayes, A Generation of Materialism, 1871-1900 [1941], Nova York, Harper & Row, 1963, cap.

VII, Seed-Time of Totalitarian Nationalism; H. Arendt, The Origins of Totalitarianism [1951],

Cleveland, Meridian, 1958, cap. 8 [traducci castellana, Los origenes del totalitarismo, Madrid, Alianza,
2006].
81

Agafem el concepte de G. de Reparaz (pare), Historia de la colonizacin, Barcelona, Labor, 1933-

1935, 2 vols.

32

en el seu significat post-bonapartista, de Corones ms o menys inventades recentment,

encara que estiguessin carregades de pretensions decoratives. No hauria de sorprendre
que un replantejament radical de lestructura dEspanya, formulat en la primera
dcada del segle XX, sarrops en aquest complex i modern model.

Perspectives imperials espanyoles

Fos quina fos la noci jurdica dimperi o la seva expressi poltica, es pot dir
que existeix un cert punt de vista imperial: consisteix en la incipient invitaci a formar
part duna globalitzaci relativa, segons la qual, des dun centre poltic o un port
comercial es t conscincia de la complexitat del mn mitjanant relacions
diplomtiques o econmiques amb pasos llunyans. Lanhel subjacent daquesta
iniciativa pretn sotmetre a una disciplina comuna i fins i tot aspira a accentuar la prpia
capitalitat davant del procs. All contrari s una visi desquenes a lexterior, tancada
en s mateixa, solipsista, que desconeix activament la varietat de formes de vida i les
seves implicacions poltiques, per que tamb celebra, com si fos un tot, la seva
distncia i independncia. Al llarg del segle XIX, el desenvolupament de les
comunicacions va tornar a definir, al mateix ritme que la seva evoluci tecnolgica, els
conceptes poltics en forar les comparacions i estimular la seva homogenetzaci.82 La
pressi comunicativa suscit, per tant, perspectives imperials, castigant el retrament
com a subdesenvolupament. Ensopegar, caure del cam expansiu i interrelacionador a
labstracci, com va succeir a Espanya, sassemblava molt a desaparixer de la Histria
escrita amb majscules.

Fins 1898, Espanya va ser, en la prctica, un imperi, per el debat sobre si hauria
o no dhaver continuat sent-ho va perdurar dalguna manera fins a la mort de Franco.83
82

D.R. Headrick, The Tools of Empire. Technology and European Imperialism in the Nineteenth Century,

New York, Oxford University Press, 1981; i, del mateix Headrick, The Invisible Weapon.
Telecommunications and International Politics, 1851-1945, Nova York, Oxford University Press, 1991.
83

S. Balfour, The End of the Spanish Empire 1898-1923, Oxford (U.K.), Oxford University Press,

1997,pp. 230-234 [traducci castellana, El fin del imperio espaol: 1898-1923, Barcelona, Crtica, 1997];
en general, E. Ucelay-Da Cal, Nationalisms in Spain. Some Interpretative Proposals, a I. Burdiel i J.
Casey (eds.), Identities: Nations, Provinces and regions, 1550-1900. Proceedings of the III Anglo-

33

No cal dir, per, qu mai fou, jurdicament parlant, tal cosa. Una operaci equivalent a
les qu, als anys vuitanta i noranta, modernitzaren les Corones austraca, alemanya o
britnica no va ser possible a Espanya. Encara que sintent reforar la renaixent
Monarquia liberal amb el record dAlfons XII, la personalitat adusta de la reina regent
Maria Cristina dHabsburg-Lorena no va permetre la seva idealitzaci i la joventut del
seu fill Alfons XIII impossibilit operacions nostlgiques de massa envergadura.84
Tampoc la tradici centralista de la Corona, al llarg de dos segles, invitava a
experiments de desdoblament, ja que per aix mateix, en tot cas, davant del canvi de
segles estava la dinastia rival amb Don Carles, anomenat el VII, o el seu fill Don Jaume,
ms o menys abanderats de la recuperaci dun foralisme propi de lantic rgim. En
realitat, havia ben poc marge de maniobra, ja que, des dantany, els Borbons liberals
estaven compromesos amb la prpia arrel de lEstat centralista. Isabel II fou el primer
monarca espanyol que assum el ttol oficial de reina dEspanya i no de les
Espanyes. s ms, la simbologia espanyola fou molt tardana: lensenya naval roig i
gualda de Carles III tan sols es proclam bandera militar el 1843 i no va esdevenir
prpiament nacional en sentit civil fins qu Antonio Maura va promoure el seu s per
decret el gener de 1908; lescut representatiu de lEstat, encara vlid avui dia, data del
Govern provisional de 1868, fixat per la restauraci canovista de 1875.85 La naturalesa
de lEstat davant de la societat, la construcci nacional com a construcci estatal
(nation-building as State-building), va continuar com una qesti oberta, arrossegada
des del violent i inestable segle XIX espanyol fins a la nova centria.

Des de la revoluci liberal plasmada en la Constituci de Cadis, el conjunt hisp,

por molt transocenic que fos, es definia com a Naci.86 El primer article del
document de 1812 siniciava amb una contundent definici imperial: La Naci s la
reuni de tots els espanyols dambds hemisferis. El liberalisme vuitcentista espanyol

Spanish Historical Studies Seminar held at the University of East Anglia, 25-26 Octobre 1996, Norwich
(U.K.), School of History - University of East Anglia, 1999, pp. 11-52.
84

Vegeu laprovaci respecte Alfons XII del nacionalista pangermnic i prussianista H. von Treitschke

(H. Kohn, ed.), Politics, Nueva York, Harcourt, Brace & World, 1963, p. 175.
85

C. Serrano, El nacimiento de Carmen. Smbolos, mitos y nacin, Madrid, Taurus, 1999, pp. 84-85.

86

X. Arbs, La idea de naci en el primer constitucionalisme espanyol, Barcelona, Curial, 1986; en un

alter sentit: M. Prez Ledesma, Las Cortes de Cdiz y la sociedad espaola, a Ayer, nm. 1, 1991, pp.
167-206.

34

es trobava, doncs, davant dun Regne de regnes, malgrat lesfor secular de la dinastia
borbnica per centralitzar els seus complexos mecanismes ms o menys legals.87 En
conseqncia, la contemporanetat espanyola ha estat presidida per una discussi
interminable i molt violenta entre les exigncies prctiques i morals darticular un i altre
concepte, per determinar a natura de lEstat, s a dir, per separat, el seu sentit
dorganitzaci poltica interna i territorial externa. El fet s que la construcci nacional
(o nation-building process) va tenir o fins i tot t un doble sentit a Espanya. Duna
banda, la seqncia de guerres civils peninsulars succeda des de la Guerra de la
Independncia, al llarg de segle XIX i fins arribar al conflicte de 1936-1939,
respongueren clarament a un durssim debat poltic sobre el contingut de lEstat. Daltra
banda, va haver una confrontaci no menys violenta sobre la seva forma territorial i, en
particular, sobre la naturalesa imperial de la mateixa; obert pels conflictes civils criolls
de la Terra ferma colonial que acabaren amb lescombrada dels peninsulars i dels
partidaris de la causa realista o imperial, lenfrontament va romandre centrat per les
cruels guerres civils cubanes que dominaren lesfor bllic espanyol a la segona meitat
del Vuit-cents.

Aix, una perspectiva imperial no es podia perdre de la nit al dia, encara qu,
com s evident, les colnies espanyoles s que van poder desaparixer amb alarmant
rapidesa lestiu de 1898. Mentre que era capital, Madrid pass de ser un centre
intercontinental a un altre de segon ordre, parlant en termes diplomtics. Naturalment,
va continuar gaudint de la seva capitalitat estatal i, en conseqncia, va seguir sent el
mercat central de promoci social a Espanya. La visi era diferent des de Barcelona:
rival en grandria de la Villa y Corte, la ciutat comtal es convert en lanti-capital, pol
oposat que recollia tot el descontent.

Tradicionalment, des de Barcelona, la naturalesa imperial de lEstat fou ignorada

i aprofitada simultniament. Durant el segle XIX, el terme ptria sutilitzava
ambiguament per referir-se tant a lEstat dinstic com al territori catal. El carlisme, en
apellar tericament a la bondat de labsolutisme, defensava alhora limperi i el
particularisme de les mltiples sobiranies superposades que el composaven. El
federalisme hisp, ben al contrari, rebutj el carcter imperial de lEstat, proposant-se
87

J. Barragn Barragn, Temas del liberalismo gaditano, Mxic D.F., UNAM, 1978, pp. 31-78.

35

retirar-li poders que serien retornats a les entitats locals com a mesura de protecci i
garantia futura, dins aix s del manteniment dun gran espai com. Els comerciants
tenien rics negocis amb les Antilles; els treballadors i menestrals generalment
desconfiaven o, al menys, aix ho proclamaven els republicans i incipients obreristes
que, segons deien, parlaven en nom seu. Aquesta suma dambigitats, no obstant, tenia
un cert sentit acumulatiu, visible amb la fi de segle i el final de limperi. Havia,
malgrat tot, abundants elements didctics amb els qu especular: b ho demostren els
arguments de la Illustraci criolla divuitena segons el respectat historiador de les idees
Leopoldo Zea, mexic, comentant les idees del jesuta, tamb mexic, Francisco Xavier
Alegre, en els qu safirm: [n]i per un moment, [...] es pensa o sha pensat en
emancipar-se de limperi; el qu es reclama s el dret a ser una part activa del mateix.
Pel contrari, es somnia amb una utopia dinteracci a gran escala, continuant amb el
resum de Zea: El veritable imperi s el qu sorgeix de cadascun dels seus membres,
una voluntat qu li dona recolzament en representar els interessos de tots ells.88 El
pensament poltic de la Lliga en realitat, tot el catalanisme vuitcentista va rajar all
mateix, daquesta mateixa font.

El nacionalisme institucional espanyol, entre el liberalisme i ultramar

Al segle XIX, el nacionalisme liberal espanyol shavia basat en un model

institucional de la ciutadania, transformant-se aix el centralisme en la garantia dels
drets igualitaris de tots: sera espanyol en la mateixa mesura que sera ciutad.89 Amb
88

L. Zea, Pensamiento poltico y social de Amrica Latina [1964], a L. Zea, La esencia de lo

americano, Buenos Aires, Pleamar, 1971, pp. 121-159 (cita p. 127). La visi del passat que es trasllueix
en aquest enfocament no era necessriament equivocada, ja que es podia entendre a limperi espanyol
com el resultat de molts esforos i interessos ms enll de les pretensions dhegemonia castellana; vegeu,
en aquest sentit: H. Kamen, Imperio. La forja de Espaa como potencia mundial, Madrid, Aguilar, 2003.
89

El concepte de nacionalisme institucional a B. de Riquer i E. Ucelay-Da Cal, "An Analysis of

Nationalisms in Spain: A Proposal for an Integrated Historical Model", a J.G. Beramendi, R. Miz, X.M.
Nez (eds.), Nationalism in Europe. Past and Present. Actas do Congreso Internacional "Os
Nacionalismos en Europa. Pasado e Presente", Santiago de Compostela, Universidade de Santiago, 1994,
vol. II, pp. 275-301. Vegeu, en aquesta lnia, la discussi de X. Bastida, La nacin espaola y el
nacionalismo constitucional, Barcelona, Ariel, 1998. Vegeu tamb A. de Blas Guerrero, Tradicin
republicana y nacionalismo espaol (1876-1930), Madrid, Tecnos, 1991.

36

aquesta actitud institucionalitzada, el nacionalisme vuitcentista va donar per fet el

territori i accept la forma fsica de lEstat, per preocupar-se en gran mesura de la
representaci collectiva en el seu si.90

Per, al mateix temps que la Constituci gaditana i la seva herncia enaltien la

Naci, institucionalment concebuda, per damunt de tot, tamb assumien el seu carcter
catlic unvoc, la qual cosa, dit duna altra manera, signific que mai es clarificaria, dins
de la tradici liberal espanyola, la frontera entre Estat i societat civil, entesa aquesta
darrera com a supeditada, com a mer annex, a aquell.91 Aix, per exemple, en lextrem
ms conservador del liberalisme, Antonio Cnovas del Castillo desconfiava de la veu
del poble fins el punt de rebutjar a Ernest Renan per all del plebiscit diari que segons
el pensador francs era la democrcia, i donava per suposat que les nacions eren obra
divina. Cnovas entenia, en conseqncia,

limperialisme com una missi

globalitzadora capa de deixar enrere els particularismes feudals.92 La contradicci de

fons entre la centralitat de lEstat i la indefinici de les seves fronteres territorials i
socials subsistiria a travs de totes les varietats del centenari llegat liberal, sense ser
repensat en funci de la democrcia o de la radicalitat.93 A laltre extrem del liberalisme
vuitcentista de Cnovas, per exemple, els krausistes inspiraren un cert discurs dun i del
mltiple com a ideal de Naci, qu, malgrat tot, tamb suposava una visi unvoca en el
90

J.M. Portillo Valds, Revolucin de nacin. Orgenes de la cultura constitucional en Espaa, 1780-

1812, Madrid, Centro de Estudios Polticos y Constitucionales / BOE, 2000.

91

Per un estudi recent sobre lelaboraci vuitcentista, des darrels divuitenes, del nacionalisme espanyol,

vegeu J. lvarez Junco, Mater Dolorosa. La idea de Espaa en el siglo XIX, Madrid, Taurus, 2001.
92

A. Cnovas del Castillo, "Discurso pronunciado el da 6 de noviembre de 1882 [sobre nacin,

nacionalidad y nacionalismo], a A. Cnovas del Castillo, Obras, Problemas contemporneos, Madrid,

Imp. de A. Prez Dubrull, 1884, Vol. II, pp. 11-97; vegeu C. Dard, "Cnovas y el nacionalismo liberal
espaol", a Gortzar, G. (ed.), Nacin y Estado en la Espaa liberal, Madrid, Noesis, 1994, pp. 209-238.
Sobre Renan, des daquesta perspectiva: F. Prez Gutirrez, Renan en Espaa (Religin, tica y poltica),
Madrid, Taurus, 1988.
93

La indefinici podia arribar a lextrem de les anunciades Lleis Especials per regir les colnies,

argument amb el qual es va justificar lexclusi daquestes de la Constituci de 1837, encara que mai es
van redactar; eren, doncs, com comenta lhistoriador J.M. Fradera, la suma de la inhibicin del
desarrollo del ordenamiento liberal, tan especiales que eran, en realidad, la inexistencia de leyes.
Vegeu J.M. Fradera, Por qu no se promulgaron las Leyes Especiales de Ultramar? i Quiebra
imperial y reorganizacin del poder colonial en las Antillas espaolas y Filipinas, a J.M. Fradera,
Gobernar colonias, Barcelona, Pennsula, 1999, pp. 71-93 (cites p. 93) i 95-125.

37

terreny espiritual. El krausisme, dins dels seus lmits, ajud a assentar, amb fonament
intellectual, sentiments que, si b no arribaven a ser federals, podien apropar-se
vagament a semblar-ho, com al cas de Salmern al final de la seva vida en relaci amb
la Solidaritat Catalana. Ara b, donada la vaporositat de lidealisme krausista, tamb
podia servir per afermar sentiments contraris al catalanisme, com a Hermenegildo Giner
de los Ros, el germ menor del fundador de la Institucin Libre de Enseanza.94

Aix doncs, el nacionalisme institucional de la revoluci liberal espanyola tamb

evolucion en relaci amb el fet imperial espanyol. Lunionisme dels generals
ODonnell i Prim va tenir ms sentit que la trobada duna part dels moderats i els
progressistes: les aventures ultramarines dels anys seixanta del segle XIX latac al
Marroc, la intervenci a Mxic juntament amb francesos i britnics, locupaci de Santo
Domingo, la contesa naval amb Xile i Per van fer renixer un sentiment
didentificaci patritica, que ja no era defensiu, de reacci davant duna invasi
estrangera, com en lexaltada Guerra de la Independncia de 1808-1814, sin que
recuperava emocions dexpansi mundial, de nous conquistadores.95 De manera prou
emotiva, la Guerra dfrica de 1859-1860 va descobrir lespanyolitat de gents
desconegudes o oblidades com els sefardites de Tetuan, per, amb la mateixa fora,
destap loblidada fria catalana, el gust pel combat dels Voluntaris Catalans que
seguiren Prim.96 Les apellacions pictriques (els pics olis de Mari Fortuny
patrocinats per la Diputaci barcelonina) o literries (com el Diario de la Guerra de
frica de Pedro Antonio de Alarcn o Espaoles en frica de Vctor Balaguer)
94

J. Varela, "Nacionalismo armnico", a J. Varela, La novela de Espaa. Los intelectuales y el problema

de Espaa, Madrid, Taurus, 1999, especialment les pp. 89-97; per un tractament exhaustiu: A. JimnezLandi, La Institucin Libre de Enseanza y su ambiente, Madrid, Ministerio de Educacin y Cultura,
1996, 4 Vols.; la relacin de los Giner con Catalua, en Vol III, caps. XXVIII-XXIX.
95

M.C. Lcuyer y C. Serrano, La Guerre dAfrique et ses rpercussions en Espagne, 1859-1904, Pas,

PUF, 1976; A. Bachoud, Los espaoles ante las campaas de Marruecos, Madrid, Espasa Universidad,
1988.
96

A. Bachoud, Los espaoles ante las campaas de Marruecos, Madrid, Espasa Universidad, 1988; pels

Voluntaris catalans: V. Balaguer, Jornadas de gloria los espaoles en frica, Madrid / Barcelona /La
Habana, Lib. espaola / D.I. Lpez Bernaggosi / Lib. La Enciclopedia, 1860; tamb V. Balaguer, Resea
de los Festejos celebrados en Barcelona, en los primeros das de mayo de 1860, con motivo del regreso
de los Voluntarios de Catalua y tropas del Ejrcito de frica, Madrid / Barcelona, Lib. Espaola/ D.
Salvador Montserrat /. Lib. La Espaola/ Lib. de El Plus Ultra, 1860.

38

edificaren narracions de superioritat recuperada sobre arguments panhispanistes, per

ms pacfics, qu els elaborats en les dues dcades anteriors, per aquells publicistes que
cercaven una recuperaci del rol espanyol a Sudamrica sense una nova reconquesta de
lantiga Terra Ferma perduda a Ayacucho el 1824.97 Altres comenant pel diplomtic
catal Sinibald de Mas especularen amb les riques possibilitats qu per un
protagonisme internacional tindria una Uni Duanera Ibrica o fins i tot un Estat dual
hispano-portugus.98 Aquests somnis van tenir el seu moment estellar quan Prim i el
Govern provisional sorgit de la revoluci de 1868 buscaren monarca per una Espanya
democrtica i va sonar la candidatura de lantic rei consort portugus.99

Tanta meditaci expansiva naturalment va repercutir en lesperana duna

recuperaci espanyola com a potncia colonial a ultramar.100 Dit duna altra manera,
labrupta contracci de lEstat transocenic espanyol que marc les independncies
hispanoamericanes gener molt material per repensar limperi perdut en ms dun
sentit.101 Moltes propostes de lligues, confederacions o federacions hispanes o ibriques,
molts projectes en els qu lincontenible impuls arbitrista espanyol va perdre tantes

97

T. Garca Figueras, Recuerdos centenarios de una guerra romntica. La Guerra de Africa de nuestros

abuelos (1859-60), Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, 1961.

98

Vegeu: S. de Mas, La Iberia. memoria sobre la conveniencia de la unin pacfica y legal de Portugal y

Espaa, Madrid, Imp. de M. Rivadeneira, 1868, la primera edici de la qual era de 1853 a Lisboa, por
un philo-portuguez [sic]. El substrat catal de la proposta iberista de Mas deix una curiosa pista: Mas,
daquella manera, va proposar una bandera iberista (illustraci davant de la p. 170 de la 2a. ed. de 1853),
que fusionava els colors portuguesos (llavors blau I blanc) amb el roig i gualda hispans en un quartejat
herldic, amb els cartells llegits verticalment per cada pas; per, com si fossin per casualitat, lensenya
del port de Barcelona (una mostra dorigen qu, per llei, tots els vaixells espanyols lluen en seu pal
major), tenia els mateixos colors, de la mateixa manera quartejats, bviament una combinaci a latzar,
per amb lorientaci equivalent en lectura horitzontal. Com oficial consular, Mas devia conixer de
memria totes les ensenyes porturies espanyoles.
99

J.A. Rocamora, El nacionalismo ibrico 1792-1936, Valladolid, Publicaciones de la Universidad de

Valladolid, 1994, cap. 4; tamb G. Rueda Hernanz, El iberismo del siglo XIX. Historia de la
posibilidad de unin hispano-portuguesa, a H. de la Torre i A. Pedro Vicente (dirs.), Espaa-Portugal.
Estudios de Historia Contempornea, Madrid, Ed. Complutense, 1998, pp. 181-214.
100

A. Snchez Andrs, La poltica colonial espaola durante la segunda mitad del siglo XIX: modelos

tericos, objetivos y estrategias, a Spagna contemporanea, VI, Nm. 11, 1997, pp. 51-64.
101

Prenc el concepte dEstat transocenic dA. Bahamonde i J.A. Martnez, Historia de Espaa siglo

XIX, Madrid, Ctedra, 1994.

39

hores, donaren lloc a un psit conceptual, frgil en s mateix, per acumulatiu, que
podia exercir influncia pel seu pes. Malgrat tot, en la mesura en qu les guerres civils
peninsulars donaven voltes a lorganitzaci constitucional de lestat, es consolid la
tendncia a que bona part dels ensomnis projectius de carlins o republicans federals
reflectissin cap a dins, en lestricte marc metropolit, la preocupaci per la forma
articulada duna entitat poltica que seguia incloent les Antilles i Filipines. Els excessos
del conflicte intern metropolit de 1872-1876, amb capellans beneint la destrucci de
vies frries considerades obres del dimoni i cantonalistes proclamant independncies
municipals i imaginades adhesions internacionals, desacreditaren, per qualsevol criteri
prctic, els edificis terics de fueristas enamorats duna Edat Mitjana jurdica ms o
menys imaginada o damants de la disciplina espontnia del Poble en equilibrats pactes
sinallagmtics federals.

Malgrat tot aix, no obstant, varen sobreviure, afegint-se a la pila de projectes i

somnis acumulats, tant les afirmacions soterrades de particularismes creuats com la
constncia duna dimensi internacional, mundial, exagerada, per qualsevol poder
hispnic.102 El 1852, per citar un exemple que, per la seva claredat, ja comena a ser un
tpic entre els historiadors, el madrileny J.F. Torres Villegas propos un mapa jurdic
que servs dalguna manera com a resum dels plets tant haguts com futurs. Torres
percebia quatre Espanyes: en primer lloc, Espanya uniforme o purament
constitucional, que comprn aquestes trenta-quatre Provncies de les corones de Castella
y Lle, iguals en tots les branques econmiques, judicials, militars i civils; en segon
lloc, Espanya incorporada o assimilada comprn les onze Provncies de la corona
dArag, encara diferents en el mode de contribuir i en alguns pun[ts] del dret privat;
en tercer lloc, Espanya foral comprn aquestes quatre Provncies [Vascongadas i
Navarra] exemptes [sic] o forals que conserven el seu rgim especial diferent de les
altres; i, finalment, quarta, Espanya colonial comprn les Possessions dfrica, les
dAmrica i les dOceania, regides totes per lleis especials sota lautoritat omnmoda
dels Gefes [sic] militars.103 Existia, dalguna manera, una conscincia que la

102

Els impulsos creuats com a caracterstica consistent de la poltica espanyola a B. de Riquer i E.

Ucelay-Da Cal, op. cit; aix com a E. Ucelay-Da Cal, Nationalisms in Spain", op. cit., pp. 11-52.
103

Mapa reprodut a M. Herrero de Min, Derechos histricos y Constitucin, Madrid, Taurus, 1998,

frente a p. 16; vegeu tamb, per un reps daquesta temtica en una perspectiva basca: J. Agirreazkuenaga

40

fonamentaci jurdica del passat, per sota de labrupta i forada sistematitzaci

provincial donava per interpretacions ms variades i riques que laprovatria lectura
liberal de la centralitzaci borbnica.

Un cop es va insinuar un nou retrocs dels lmits imperials, amb lafer de les
Illes Carolines els anys 1885-1888 quan els alemanys pretengueren fer seva una
Micronsia espanyola molt escassament ocupada, es comen a perfilar en el mitj
periodstic metropolit un nou nacionalisme, darrel militar, que partia de la
identificaci essencialista, individual i collectiva.104 Aquest espanyolisme va
esdevenir el trasllat a la poltica peninsular del bagatge ideolgic del perllongament en
els anys vuitanta de la guerra civil cubana (la Guerra dels Deu Anys o Guerra Llarga
de 1868-1878, que va donar pas a la Guerra Chiquita i, posteriorment, a les
bandositats endmiques). Era la conseqncia lgica del conflicte que esclat el 1866,
abans incls del comenament dhostilitats obertes, generat entre immigrants blancs (els
catalans genrics, desprs els anomenats gallegos) i els negres o mulats lliures en una
societat esclavista sota administraci de lExrcit.105 Lincondicionalisme o
espanyolisme va plantejar el discurs de privilegi racial favorable al ptit blanc
immigrant en la colnia: en perfrasi orwelliana, tots els espanyols eren iguals, per uns
eren ms iguals que altres. Es ms, aquest seria el motor duna cruenta i llarga contesa
civil, amb una lnia de fractura que dividia els espanyols, fidels al Partido Espaol
Incondicional, dels cubans, tots separatistes, actius o vergonyants, o pitjor encara,
encarnaci de lannexionisme ianqui.106 En aquest context illenc, la immigraci
Zigorraga, LEspanya foral: principio absurdo, peligroso, imposible un estado dentro de otro estado,
a Recerques, nm. 39, 1999, pp. 7-30.
104

E. Ucelay-Da Cal, Cuba y el despertar de los nacionalismos en la Espaa peninsular, a Studia

Historica/ Historia Contempornea, vol. 15, 1997, pp. 151-192; i, del mateix, Self-Fulfilling Prophecies,
Propaganda and Political Models between Cuba, Spain and the United States, a Illes i Imperis, nm. 2,
primavera 1999, pp. 191-219. Sobre la crisi de les Carolines: M. D. Elizalde de Prez-Grueso, Espaa en
el Pacfico. La colonia de las Islas Carolinas, 1885-1899, Madrid, CSIC, 1992; S. Izquierdo, Les
engrunes de 1898. El Pacfic colonial espanyol: les illes Carolines, Mariannes i Palau, Barcelona, La
Magrana, 1998.
105

C. Yaez Gallardo, Saltar con red. La temprana emigracin catalana a Amrica, ca. 1830-1870,

Madird, Alianza, 1996.

106

J. Casanovas Codina, Bread, or Bullets! Urban Labor and Colonialism in Cuba, 1850-1898,

Pittsburgh (Pa.), University of Pittsburgh Press, 1998, caps. 3-4; M. Moreno Fraginals, Cuba-Espaa,

41

catalana, com a avantguarda de linters comercial peninsular, va reaccionar i sapunt a

la resposta espaolista, negaci absoluta de lannexionisme: daqu, pel discurs
imperials dels anys seixanta i del reflex de Prim, el pas dels voluntaris catalans, amb la
seva romntica barretina, de les glries de Tetuan a la lluita contra la insurrecci
separatista de Cspedes.107 Segons aquest nou discurs espanyolista, que trencava amb
la tradici del nacionalisme liberal, ser espanyol era quelcom qu es portava a dins,
qu exigia una profunda sintonia entre el marc poltic extern i la conscincia
individual.108 No cal dir que aquest espanyolisme vertebr el patrioterisme de la
darrera contesa cubana i les exaltacions del

propi 98 davant de la intervenci

estatunidenca, per a convertir-se en el vehicle de la nova premsa militarista qu tan

agressivament va combatre els primers brots regionalistes.109

Lexperincia cubana oferia bones pistes per a ladaptaci dels particularismes

justificats fins 1898 amb arguments de privilegis, implcitament aristocrtics (tant per
fur individual com institucional), contraris a lEstat anivellador, jacob al nou
llenguatge de la revoluci liberal i lideal democrtic. La sacarocrcia cubana jug al
xantatge de lautodeterminaci copiada dels sudistes als Estats Units en la pressi
entre reformisme espanyol o annexionisme nord-americ. Des dels seus inicis, la causa
confederada nord-americana afirm el dret particularista davant de qualsevol
exigncia centralitzadora del federalisme, reclamant com fu famosament el seu major
exponent, John C. Calhoun el poder de nullificar la legislaci general per part de

Espaa-Cuba. Historia comn, Barcelona, Crtica, 1995; pel seu argument sobre annexionisme: M.
Moreno Fraginals, El anexionismo, a M. Moreno Fraginals, J. Varela Ortega et alii, Cien aos de
historia de Cuba (1898-1998), Madrid, Verbum, 2000, pp. 35-45.
107

J. Maluquer de Motes, "La burgesia cubana i l'esclavitud colonial: modes de producci i prctica

poltica", a Recerques, nm. 3, 1974, pp. 83-136. Sobre els voluntaris catalans a Cuba: J.J. Moreno
Mas, La petjada dels catalans a Cuba, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1992, cap. III. Al marge
dels interessos de fons, el tpic dels voluntaris catalans serveix per seguir levoluci inextricable de
nacionalisme catal i espanyol de la Guerra dfrica de 1859-1860 a les conteses cubanes i fins la
Primera Guerra Mundial: D. Martnez Fiol, Els "voluntaris catalans" a la Gran Guerra (1914-1918),
Barcelona, Abadia de Montserrat, 1991.
108

F. de Camps y Feli, Espaoles insurrectos, La Habana, Est. Tip. A. Alvarez y Cia., 1890.

109

R. Nez Florencio, Militarismo y antimilitarismo en Espaa (1888-1906), Madrid, CSIC, 1990; res

sorprenentment, el militarisme es quedaria com a llastre en la mateixa poltica cubana: J.M. Hernndez,
Poltica y militarismo en la independencia de Cuba, 1868-1933, s.l., Ed. Colibr, 2000.

42

lestat local, dins de les seves fronteres.110 Als anys anteriors a la Guerra Civil de 18611865, la depurada defensa de lesclavisme com a estil de vida regional (seccional,
dirien els seus partidaris) va portar lafirmaci de que existia una societat civil amb
identitat prpia i amb dret a viure a la seva peculiar manera (molt significativament, els
portantveus intellectuals daquest corrent van ser els primers en parlar de sociologia
als Estats Units).111 La dinmica de la inacabable guerra civil antillana va servir com a
transmissor ideolgic, ja qu era contacte i interacci, per negatiu que fos: aix, es va
descobrir lautodeterminaci tant en el medi cultural catal com en el canari, el basc o el
gallec tots ells amb colnies importants a les colnies antillanes, de mans de la
sacarocrcia cubana, que shavia de tornar a situar desprs de la derrota de la causa
sudista en la contesa civil nord-americana. Les idees sobre autodeterminaci van fluir
des de la poltica cubana als equivalents regionals metropolitans en els trenta anys
posteriors a la guerra civil cubana, iniciada a finals dels anys seixanta, i el final definitiu
del conflicte el 1898. Per, mirant-se en el mirall estatunidenc, el federalisme hisp,
encara qu estigus influt de forma subreptcia per les tesis sudistes, sidentific, com a
moviment, amb el rebuig nordista del poder esclavista com a regressiva i omnmoda
oligarquia capa de controlar tots els ressorts ocults del poder.112

Aix doncs, abans fins i tot de lunionisme dODonnell i la Gloriosa Revoluci

del 68, el desenvolupament antill havia estat una espcie dimatge alhora reflexiva i
especulativa pel liberalisme catal, en plena eufria revolucionria dels anys trenta i
quaranta, davant de lautoritarisme del poder espanyol, si b levoluci del vincle
econmic va anar enfosquint els optimismes (i les distincions racials) amb la seva

110

F. Bancroft, Calhoun and the South Carolina Nullification Movement [1928], Gloucester (Ma.), Peter

Smith, 1966; C.M. Wiltse, John C. Calhoun. Nullifier 1829-1839, Indianapolis, 1949; ms en general:
M.L. Salvadori, Potere e libert nel mondo moderno. John C. Calhoun: un genio imbarazzante, Roma /
Bari, Laterza, 1996; sobre el pensament calhouni: J.C. Calhoun (P. Lucas Verd i M.C. Lucas Murillo de
la Cueva, eds.), Disquisicin sobre el gobierno, Madrid, Tecnos, 1996.
111

D.H. Wrong, The Problem of Order. What Unites and Divides Society, Nova York, The Free Press,

1994, pp. 32-33.

112

Sobre la tesi del poder esclavista com a paranoia poltica: D. Brion Davis, The Slave Power

Conspiracy and the Paranoid Style, Baton Rouge (La.), Louisiana State University Press, 1969; i com
una realitat: L.L. Richards, The Slave Power. The Free North and Southern Domination 1780-1860,
Baton Rouge (La.), Louisiana State University Press, 2000.

43

creixent implicaci en lembull esclavista urb.113 Passada la tempesta de la guerra civil

parallela en la Gran Antilla i en la metrpoli, es plantejaren necessriament les bases
per un anhelat futur ms estable qu, de manera confusa i amb altes dosis damnsia,
sedific intellectualment sobre les runes mal recordades del passat especulatiu liberal.
En el context estrictament peninsular, arribats els anys vuitanta, la necessitat urgent de
donar resposta a la qesti antillana estimul un prolongat debat sobre la
reorganitzaci de ladministraci local; en els partits constitucionals comenaren a
circular propostes dun encaix entre regions i provncies, la qual cosa lgicament
estimul la fantasia dels flamants catalanistes, bizkaitarras i galleguistes.114 La tesi
autonomista cubana, en paraules del seu portantveu Jos Mara Glvez, parlant poc
temps desprs de la Pau de Zanjn, era conquerir pels mitjans legals la llibertat de
Cuba dins de la nacionalitat espanyola, un plantejament de fcil adaptaci al context
peninsular.115 A partir daquesta reflexi o saltant per damunt della era possible
arribar a tesis ms contundents en un o altre sentit. s remarcable com, en aquelles
mateixes dates s a dir, entre 1889 y 1893, en qu a la poltica i la publicstica
peninsular, sorgia lespanyolisme didentitat, es configuraren les bases doctrinals dels

113

A. Garca Bala, Tradici liberal poltica a Catalunya. Mig segle de temptatives i limitacions, 1822-

1872, a J.M. Fradera et alii, Catalunya i ultramar. Poder i negoci a les colnies espanyoles (1750-1914),
Barcelona, Museu Martim Drassanes de barcelona, 1995, pp. 77-106; una sntesi de la relaci econmica
a C. Yaez, El perfil ultramar del economia catalana, Ibid., pp. 53-76.
114

J. Gascn y Marn, Mancomunidades provinciales, Madrid, Hijos de Reus, 1914, cap. III; M. de

Bofarull y Roma, La reforma de la administracin local y las mancomunidades provinciales, Memria

redactada por el acadmico profesor y discutida por la Corporacin en Sesin Pblica durante los
cursos de 1914-15 y 1915-16, Madrid, Real Academia de Jurisprudencia y Legislacin, 1916; F. Cul i
Verdaguer, Las Mancomunidades Provinciales, Madrid, Casa Provincial de Caridad, 1915, cap. II; J.
Snchez de Toca, Regionalismo, municipalismo y centralizacin, Madrid, Ed. Reus, 1921. Les reaccions
de la premsa catalanista a la darrera guerra cubana a J. Llorens Vila, La Uni Catalanista op. cit., pp.
355-364.
115

M. Bizcarrondo, La autonoma de Cuba como proyecto poltico, estudi preliminar a R.M. de Labra I

altres, El problema colonial contemporneo, Oviedo, Universidad de Oviedo, 1998, pp. xi-lxviii (citat p.
xxviii); vegeu tamb, de la mateixa autora: El autonomismo cubano 1878-1898: las ideas y los hechos,
a Historia Contempornea, Nm. 19, 1999, pp. 69-94; i, a ms: M. Bizcarrondo i A. Elorza, Cuba /
Espaa. El dilema autonomista, 1878-1898, Madrid, Colibr, 2001.

44

nacionalismes catal, basc i gallec.116 A ms a ms, leclosi nacionalista a Espanya

coincid amb la consagraci de la crtica antiespanyola europea, codificada a Frana a
partir dels estmuls alhora antillans.117 Malgrat les seves importants diferncies
argumentals (lmfasi catalanista en la llengua, en contrast amb el racisme basquista i la
postura intermdia galleguista), els tres corrents centrfugs compartien amb el nou
nacionalisme espanyolista la preocupaci essencialista per la identitat, amb el seu
conseqent reflex en les projeccions geopoltiques, tant en la forma de perills com
doportunitats.118 Tots els nous nacionalismes eren, per tant, orgullosament
antiliberals.119 Per, mentre els nacionalismes centrfugs partiren tots duna formulaci
ideolgica, lespanyolisme darrel incondicional va nixer de la conflictiva prctica
social cubana i es va mantenir mitjanant un clarssim contingut emotiu, sense donar
peu a un ms sofisticat nacionalisme dels nacionalistes a la francesa, disposat a una
reflexi intellectual qu dons voltes a la percepci centrpeta i glorifiqus dalguna
manera lhistrica ra dEstat. Donat el fons didentitat exclusivista, aix com la
diferncia de to i format, semblava impossible una comprensi mtua o un terreny
poltic com, per molt qu hi hagus una reticncia antiliberal en com.

En resum, la discussi espanyola sobre la regionalitzaci sempre es desenvolup

des duna perspectiva descolonitzadora, sota lombra de la guerra civil endmica a Cuba
i la por a una nova tanda de conflictes interns a la Pennsula. Com va dir, gaireb al final
de la seva vida, Rafael Mara de Labra, incansable lobbyst per una soluci autonomista
cubana, en recordar amb veu anciana el seu punt personal de partida:

Noms per molt poc temps, en el terreny purament doctrinal i a inicis de la meva
campanya poltica vaig acceptar, encara que molt dbilment i vaga, la teoria de
lemancipaci colonial, conforme al fams discurs britnic de [Lord John] Rus[s]ell de
116

J.L. Marfany, La cultura del catalanisme, Barcelona, Empries, 1995; X. G. Beramendi i X. M. Nez

Seixas, O nacionalismo galego, Vigo, A Nosa Terra,

1995; J. Corcuera, Orgenes, ideologa y

organizacin del nacionalismo vasco (1876-1904), Madrid, Siglo XXI, 1979.

117

Vegeu la discussi sobre Lus Bonafoux, de Puerto Rico a Pars, a: E. Inman Fox, Dos peridicos

anarquistas del 98, a E. Inman Fox, La crisis intelectual del 98, Madrid, Edicusa, 1976, pp. 17-30.
118

Com a indicaci: P. Vzquez Cuesta, El peligro portugus como arma dialctica, a H. de la Torre i

A. Pedro Vicente (dirs.), Espaa-Portugalop. cit., pp. 215-222.

119

E. Ucelay-Da Cal, The Restoration. Regeneration and the Clash of Nationalisms, 1875-1914, a J.

Alvarez Junco i A. Shubert, Spanish History Since 1808, Londres, Arnold, 2000, pp. 120-136.

45

1852. Ja abans de 1880 jo vaig proclamar quelcom com la doctrina novssima britnica de la
Federaci colonial que ara [1916] triomfa, i vaig sostenir, a capa i espasa i amb tot gnere de
perills, la soluci autonomista, potser superior a la Repblica cubana amb la llei Platt. [...]120

El 1883, una dcada desprs del seu desastre cantonalista, els federals
recuperaren lal perdut i formularen propostes estatutries per a un hipottic estat
catal dins duna anhelada Federaci, proposta seguida per altres organitzacions
regionals federalistes.121 A principis de lany segent, Segismundo Moret, ministre de
Governaci de Posada Herrera, present un projecte de regionalitzaci (amb el gabinet
dIzquierda Dinstica a punt de caure), que creava la figura del governador regional i
redua els antics crrecs a delegats provincials, la qual cosa havia tingut un brevssim
antecedent el 1847. A finals de 1884, el seu successor, Romero Robledo, del govern
Cnovas, i notori portantveu de postures espanyolistes, provocativament plantej una
proposta contrria, segons la qual la regi, lluny de ser una entitat superior a la
provncia, seria una entitat intermdia entre els municipis i les provncies. En
consonncia, la seva postura sobre Cuba fou taxativa davant de lautonomisme. El 1891,
Snchez de Toca, el sotssecretari de Silvela, ministre conservador de Governaci, va
tornar al tema de la reforma de la llei provincial.122 Desprs, Antonio Maura, ministre
dUltramar en el gabinet Sagasta de 1892, intent promoure un altre projecte de reforma
de ladministraci local, per, dins de la seva competncia, dirigit a les dues Antilles,
sense xit, davant de la duresa de la resposta de Romero Robledo i la Unin
Constitucional cubana. Els espanyolistes i els incondicionals consideraven qu la
proposta duna Diputaci nica illenca obriria la porta al separatisme. El nou gabinet
Sagasta, ja sense Maura i amb Abarzuza en el crrec dultramar, va continuar endavant
120

R.M. de Labra, Poltica Hispano-Americana. Espaoles y cubanos despus de la separacin.

interview con un propagandista. Declaracines de [], Madrid, Imp. Jaime Rats Martn, 1916, p. 14.
Sobre Labra, vegeu: R. Mesa, El colonialismo en la crisis del XIX espaol [1967], Madrid, ICI, 1990.
121

Reuni y Trevalls del Congrs Regional Republic-Democrtich Federal de Catalunya (edici

bilinge), Barcelona, Evaristo Ullastres, Ed., 1883; Estat Catal. Projecte de Constituci aprobat pel
Congrs Regional Federalista el da 2 de Maig de 1883, Barcelona, Tip. F. Cuesta, 1908.
122

En general: J. Gascn y Marn, op. cit., cap. III; F. Cul i Verdaguer, op. cit., cap. II; J. Beneyto, Las

Autonomas. El poder regional en Espaa, Madrid, Siglo XXI, 1980, pp. 263-264; sobre la poltica
cubana i Romero: J. Ayala Prez, Un poltico de la Restauracin: Romero Robledo, Antequera, Caja de
Ahorros y Prstamos de Antequera, 1974, pp. 97-102; tamb la collecci de textos de Snchez de Toca
de 1891-1899: J. Snchez de Toca, op. cit..

46

amb el projecte, esdevingut frmula Abarzuza, en fer esforos potenciant sis

diputacions provincials per atreure a loposici espanyolista. En tot cas, la
promulgaci eventual de la llei Abarzuza, el mar de 1895, va arribar un mes desprs
del Crit de Baire, que reiniciava la guerra independentista. Finalment, un altre cop
amb Sagasta, amb govern format a principis doctubre de 1897, i sota proposta de Moret
com a ministre dUltramar, saprovaren a finals de novembre autonomies illenques com
a mesura de guerra.123 Els espanyolistes incondicionals illencs van rebre la mesura
com una derrota poltica i una traci. El capit Sigsbee de la marina estatunidenca, al
comandament de linfaust creuer Maine fondejat a la badia de LHavana el febrer de
1898, es va veire sorprs quan, de cam a una corrida de toros a la qu havia estat
convidat, alg li lliur un full volant; sota un encapalament qu recordava el lema de la
Revoluci de Setembre de 1868, Espanyols! Visca Espanya amb honra!, loctaveta
mostrava un contingut transparent: Ens imposen lautonomia per fer-nos a un costat i
donar posicions dhonor i comandament a aquells que van iniciar aquesta rebelli,
aquesta malparits autonomistes, fills ingrats de la nostra estimada ptria!.124

En resum, la discussi sobre la reorganitzaci de ladministraci local

metropolitana va quedar absorbida o consumida per la candent qesti autonmica
cubana, per, al mateix temps, lagre debat sobre lautonomia antillana dels anys
noranta fou, per extensi, una discussi sobre la validesa general del sistema provincial
de 1833, controvrsia que portava en peu des de mitjans de la dcada anterior.

Les reaccions espanyoles davant de lalament independentista del 1895 van

recrrer a analogies de tot signe: amb la mirada posada a Estats Units, Cnovas va dir
que Cuba era lAlscia-Lorena dEspanya, part irrenunciable de la ptria; Castelar
allud al dret angls de dominar Irlanda, menor que el qu tenia espanya al Carib, i es
lament del qu significaria el triomf de la raa negra a la Gran Antilla, inclusiu pels
123

J. Durnerin, Maura et Cuba. Politique coloniale d'un ministre libral, Besanon, Annales Littraires

de lUniversit de Besanon 208, 1978; A. Marimon i Riutort, La poltica colonial d'Antoni Maura. Les
colnies espanyoles de Cuba, Puerto Rico i les Filipines a finals del segle XIX, Palma, Edicions
Documenta Balear, 1994; F. Lambert, Cuba and the Autonomists in the Politics of the First Spanish
Restoration, 1878-1898, Glasgow, Latin American Studies/ Occasional Papers, nm. 59, 1996.
124

Text reprodut a: A. Armero, Fragmentos del 98. Prensa e Informacin en el ao del desastre, Madrid,

Comunidad de Madrid, 1998, p. 25.

47

interessos dAmrica del Nord.125 El problema era de cultura poltica; tal com va
remarcar lambaixador americ loctubre de 1897, havia una incapacitat absoluta de la
mentalitat oficial espanyola dentendre lautonomia tal com la comprenien americans o
anglesos.126 En la tradici poltica espanyola, la delegaci de poder sentenia
exclusivament com a prdua: com va dir el conservador Conde de Casa Valencia, en
dissertar el 1877 sobre el federalisme des de la seva experincia diplomtica a
Washington i Mxic:

A la nostra ptria, no encerto a comprendre com hi ha qui no ve limmens perill, no

compensat per cap avantatge, que hauria en retrocedir i desfer la magnfica obra de molts
anys i regnats per restablir els antics regnes que ja no existeixen, o formar noves provncies
gaireb independents, afegint quest germen dagitaci i desobedincia als que els constats
trastorns ens han portat. Confio en qu sn pocs els partidaris duna federaci artificial,
capritxosa i sense arrels i fonament slid; i que no s necessria pel desenvolupament i
prosperitat de les ciutats, perqu ladministraci pblica sigui bona, i perqu el pas
intervingui, per mitj dels seus legtims representants, en la governaci de lEstat.

Estava dacord el liberal Manuel Alonso Martnez, que assegur, a la vista de les
unificacions italiana i germnica: Lluny, doncs, de disgregar-se els Estats unitaris
constituint-se en federacions, sn aquestes les qu desapareixen, organitzant-se en
vigoroses nacionalitats sota lensenya de la monarquia, qu s la instituci que millor
representa i realitza la unitat.127 Daltra banda, levident autoritarisme del sistema
poltic espanyol a Cuba, amb el seu tarann essencialment militarista i la seva
tradicional corrupci, eren entesos des de la Pennsula en la mateixa clau defensiva, una
espcie de teoria del domin segons la qual la menor concessi simblica produiria
una cascada dhumiliacions, les quals, alhora, portaria a girs i arguments francament
125

S. Balfour, op. cit., p. 7; M. Baraja Montaa, La Guerra de Independencia cubana a travs del 'Diario

de Cdiz' 1895-1898, Cadis, Servicio de Publicacioens de la Universidad de Cdiz, 1979, pp. 69-71.
126

J. Companys Moncls, Espaa en 1898: entre la diplomacia y la guerra, Madrid, Ministerio de

Asuntos Exteriores, 1991, p. 325.

127

"La Federacin: lo que significaba en remotos tiempos; lo que en la poca actual representa. -Liga

aquea-Suiza-Federacin de los Pases Bajos-Federacin de la Repblica de la Amrica del Norte",

Discursos de recepcin del Exmo. Sr. D. Emilio Alcal-Galiano, conde de Casa-Valencia, y de
contestacin del Excmo. Sr. D. Manuel Alonso Martnez, ledos en junta pblica el 29 de junio de 1877,
separata, Real Academia de Ciencias Morales y Polticas, Madrid, 1884, pp. 193, 209.

48

torturats, tant per part de lesquerra com per la de la dreta. s clarificador el comentari
dun destacat jurista cub:

Es va determinar, doncs, un doble procs de la poltica espanyola: el dEspanya,

prpiament dit, el que aquesta seguia respecte Cuba. Respecte el primer, es ventilava sempre
la crua lluita entre moderats i progressistes, aquests sinspiraven en lafianament de la
sobirania nacional, aquells defensaven el tradicionalisme real. Per respecte la poltica
colonial dEspanya, no noms les distincions interpeninsulars es quedaven all sense
transcendir-nos a nosaltres, sin qu, en ms duna ocasi, els partits retrgrades espanyols
resultaven, en el Poder, ms liberals per a Cuba qu els propis progressistes, i, alhora,
aquests resultaven menys liberals que aquells. La consigna comuna, en quant a Cuba,
participava delements antittics, qu mtuament sexcloen. Els espanyols de lelement
governant, en la seva majoria, estaven indubtablement penetrats de qu era un poltica
equivocada la de reprimir les llibertats. Per en el medi ambient espanyol, la solidaritat
peninsular, castigada amb la prdua de tan domini americ, instintivament creia que afluixar
les regnes de poder equivalia a deixar-les anar. El resultat dambdues tendncies cedia,
necessriament, a lltim dels sentits, ja que no cap un ple divorci entre lopini nacional i el
Govern qu la dirigeixi i representi.128

Pitjor encara, el prolongat debat dadministraci local, sempre donant voltes

sobre la ineficcia de la instituci provincial tal com fou instituda el 1833, culminaria
en les malmeses autonomies de Cuba i Puerto Rico a finals de 1897, per truncar-se en
lmbit peninsular; el tema quedaria mort durant una dcada de poltica
regeneracionista a Espanya, per centrar la discussi en el terreny de la representaci,
dels abusos de loligarquia poltica i els manejos del caciquisme. Aix, el
desvetllament del catalanisme i els altres moviments anlegs destap totes les pors
acumulades des de experincia antillana.

Concretament, la relaci ideolgica entre catalanisme radical o espanyolisme

igualment exaltat result una confrontaci des de la mateixa gestaci dambds
moviments. Aquells que consagraren per sempre ms en el catalanisme la distinci entre
ptria, com a naci prpia, i Estat, com a quelcom ali, van ser Enric Prat de la Riba i
Pere Muntanyola en el seu fams catecisme Compendi de la doctrina catalanista
128

F. Carrera y Justz, Introduccin a la historia de la instituciones locales de Cuba, La Habana, Lib. .

Imp. La Moderna Poesa, 1905, vol. 2, pp. 196-197.

49

(1894), que en el seu primer any va tenir una tirada de 100.000 exemplars.129 Per la seva
part, lespanyolisme va retenir un fort regust histric, sobre tot, desprs de la prdua de
limperi el 1898; es repetia que el clima separatista a Barcelona era tan irrespirable com
el qu, fins feia poc, havia carregat lambient a LHavana, per treure la deducci bvia.
Per tots els contemporanis eren evidents les analogies entre les noves actituds
ideolgiques a la Pennsula, com potencials querelles centrfugues, i les velles i
desgraciades disputes insulars. Tamb va haver qui minimitz les conseqncies de la
comparaci. Segons un observador irnic cap el 1907:

Aqu [a Barcelona], com temps enrere a les Antilles, s molt freqent ensopegar amb
persones que es declaren separatistes volent expressar no cap altre cosa, amb aquest
concepte, que el radicalisme en les idees, el non plus ultra, del liberalisme i del regionalisme.
En tal s molt separatista solia dir-se a Cuba dalg qu era molt liberal. En tal s mol
espanyol, solia dir-se a Puerto Rico dalg qu era molt reaccionari. I en puritat, ni en tal
desitjava seriosament la independncia de Cuba, ni en tal altre era ms o menys espanyol que
qualsevol altre que ho fos.130

En el cas concret de la ciutat comtal, aquest ambient contrastava vivament amb

el feror espanyol tangible uns vint anys enrere, quan, a finals dagost de 1885, una
immensa manifestaci patritica en protesta contra locupaci alemanya de les illes
Carolines va omplir els carrers amb uns 125.000 manifestants, segons les fonts de
lpoca, xifra increble que, si era vertadera, representava ms o menys la meitat del
cens (272.481 habitants el 1887).131

Aviat, no obstant aix, les exigncies de lactivitat poltica dins del catalanisme
marcaren una distinci entre possibilistes, disposats a mullar-se o barrejar-se amb la
129

E. Prat de la Riba i P. Muntanyola, Compendi de la doctrina catalanista [1894], Barcelona, Lectura

Popular, s.f.
130

A. Cortn, El fantasma del separatismo, Valencia, s.f., pp. 14-15.

131

J.P. Fusi, Espaa. La evolucin de la identidad nacional, Madrid, Temas de Hoy, 2000, pp. 189-190,

sseguint El Imparcial del 30 dagost de 1885. La publicaci catalanista La Guatlla de Montevideo molt
dacord amb la protesta dona la mateixa xifra, la qual cosa confirma al menys la seva credibilitat
contempornia: La Guatlla, I, nm. 18, 27 de setembre de 1885, p. 142. Ms reaccions catalanistes a J.
Llorens Vila, La Uni Catalanista i els orgens del catalanisme poltic, Barcelona, Abadia de Montserrat,
1992, pp. 353-354.

50

vida poltica existent, i purs, que la rebutjaven i reclamaven la violncia per resposta
(encara qu fos solament de manera literria. Aix, els antecedents poltics dels anys
vuitanta el retrament dels republicans en espera dun cop militar favorable o
lescissi carlina en integristes i legitimistes marcaren la configuraci dun nou sector
sinttic nacionalista als noranta (ni dreta, ni esquerra). Els nous nacionalismes
naixeren disposats a dividir-se tots de manera organitzada en radicals i moderats, ja qu
els vincles del sector ideolgic que mantenien unides fraccions contrries transcorrien
per vies de comportament situades al marge de la poltica. Tota la prolongada discussi,
enfangada i interminable, sobre les essncies ptries hispniques sencera o parcial,
unitria o particularista va venir en aquelles pautes, que anunciaren i donaren les
claus per a la llargussima crisi didentitat que desllig labrupta descolonitzaci
espanyola.132 Com sagament observ un llavors jove estudiant, de famlia i futura
carrera militar, la catstrofe que va fer perdre a Espanya el millor del seu Imperi
colonial va tenir un impacte psicolgic com a totes les ideologies: la sensaci
profunda de burla o estafa:

No fou [...] aquesta prdua en si all que ms sembl afectar als espanyols. El sentir
dominant en el nostre poble fou la ira daquell que shavia vist enganyat. La gent no podia
132

La bibliografia internacional ha insistit en els problemes de la descolonitzaci en la prdua de les

colnies alemanyes a la Primera Guerra Mundial, enfocada gaireb exclusivament en lultramar ms

extic, sense plantejar-se les implicacions de la descolonizaci espanyola, fins el punt de qu aquest punt
de vista ha afectat als propis historiadors espanyols: J.U. Martnez Carreras, Historia de la
descolonizacin (1919-1986): las independencias de Asia y Africa, Madrid, Istmo, 1987; tampoc, com s
igualment habitual, sha considerat les implicacions de les descolonitzacions escandinaves. Sobre la
descolonitzaci, vegeu: R. von Albertini, Decolonization. The Administration and Future of the Colonies,
1919-1960, Nova York, Africana, 1982; F. Ansprenger, The Dissolution of the Colonial Empires,
Londres, Routledge, 1989; S. Bernstein, La dcolonisation et ses problemes, Pars, A.Colin, 1969; M.E.
Chamberlain, Decolonization. The Fall of the European Empires, Oxford, Basil Blackwell, 1985; J.
Darwin, Britain and Decolonisation. The Retreat from Empire in the Post-war World, Londres,
Macmillan, 1988; H. Deschamps, La fin des empires coloniaux, Pars, PUF, 1976; H. Grimal, Historia de
las descolonizaciones del siglo XX, Madrid, IEPALA, 1989; R.F. Holland, European Decolonization
1918-1981: an Introductory Survey, Londres, Macmillan, 1985; D.A. Low, Eclipse of Empire,
Cambridge, Cambridge University Press, 1991; H. Isnard, Gographie de la dcolonisation, Pars, PUF,
1971; W.H. Morris y G. Fisher (eds.), Decolonisation and After. The British and French Experience,
Londres, F.Cass, 1980; J.L. Mige, Expansin europea y descolonizacin de 1870 a nuestros das,
Barcelona, Labor, 1975.

51

perdonar als poltics i als periodistes qu lengalipessin, renegava dels governants qu la

portaren al desastre i era presa dodi a tot all qu lhavia decebut. Va perdre aix la seva fe
en les forces defensives del pas. I es tradu en un glid desdeny cap lelement castrense.133

Fig. 5. Portada del manifest La cuestin catalana. Los Senadores y Diputados regionalistas al Pas
(1906)

La desconfiana cap a la vida pblica va enfonsar el denominador com de

lhistric nacionalisme institucional vuitcentista i port una set dautenticitat que
marcaria el substrat sentimental del variat desplegament ideolgic hisp al segle XX.
Cap plantejament poltic que no ofers la promesa de ser genu, de donar pas a una
realitat ms veritable, tangible, sentida, no va poder tenir atractiu en el despertar
regeneracionista del nou segle. Al mateix temps, cal recordar qu el debat poltic hisp
va tenir molts registres, amb freqncia altisonants i abstractes, i no fou exclusivament
un llenguatge poltic o institucional. La lluita entre separatisme i autonomisme a Cuba,
per exemple, va prendre la forma dun duel entre el positivisme spenceri dEnrique

133

M. Bastos Ansart, De las guerras coloniales a la Guerra Civil. Memorias de un cirujano, Esplugues

de Llobregat, Ariel, 1969, p. 29.

52

Jos Varona i el hegelianisme de Rafael Montoro.134 No hauria de sorprendre, doncs, si

les seves conseqncies tamb prengueren ms formes qu les merament polticoideolgiques.

Rere laportaci cubana, la iniciativa ideolgica dels catalans

El nacionalisme cub, doncs, aport al repertori hisp un discurs democrtic de

privilegi de masses, amb garra ideolgica de gran modernitat, qu pass
acumulativament de les frmules dels temps annexionistes-garibaldians a la dura
competncia ideolgica el segle XX. Lannexi prometia lentrada en lutopia del
benestar esclavista nord-americ. La independncia fou la seva hereva, augurant el
mateix benestar per com a protectorat dels Estats Units, permetent la veritable
autonomia local qu Espanya insinuava per era incapa datorgar (i que noms
concedia com a mesura desesperada, quan els nord-americans van forar la m).135 El
transvasament didees tamb va permetre qu les coses es poguessin plantejar duna
altra manera en el marc poltic peninsular.

La idea heretada dautodeterminaci recollia el sentit exclusivista del

nacionalisme crioll cub, qu, per la seva lgica de plantaci, amb prou forces
incorporava a la subclasse de persones de color (als qui, per exemple, noms el 1892
sels va permetre a Cuba el tracte de Don).136 Si b reformisme, autonomisme o
independentisme representaven un ascendent continu en termes de teoria estatal, la
diferncia real en el medi cub estava en el seu enfocament racial i en la manera de
conceptuar el mercat d treball, matisos qu eren adaptables a contextos peninsulars. Les
134

L. Zea, El pensamiento latinoamericano, Mxic D.F., Ed. Pomaca, 1965, Vol. II, caps. XI-XII.

135

Tota la documentaci jurdica i administrativa a: S. Martn-Retortillo, L. Cosculluela, E. Ordua,

Autonomas regionales en Espaa. Traspaso de funciones y servicios, Madrid, Instituto de Estudios de

Administracin Local, 1978, pp. 1-278; tamb: B. Cores, "A Constitucin de Cuba e Porto Rico, primeiro
modelo autonmico espaol", Estudios de Historia Social, nm. 28-29, gener-juny de 1984, pp. 407-415;
M. Mena Mgica i S. Hernndez Vicente, La administracin autonmica espaola de Cuba en 1898:
fuentes documentales de la administracin espaola en el Archivo Nacional de Cuba, Salamanca,
Ediciones Universidad de Salamanca, 1994, pp. 13-26.
136

Vegeu els comentaris del militar espanyol i dirigent republic Nicols Estvanez, Mis memorias

[1903], Madrid, Tebas, 1975, pp. 125-126.

53

mitologies basques apellaven al ms ranci discurs de la hidalgua, segons el qual als

biscans, en justa correspondncia amb la seva condici de noblesa collectiva i
cristians vells, els pertocaven privilegis en lEstat, tant en casa como en els confins de
limperi.137 Posat en argot vuitcentista, aquest plantejament sadaptava sense problemes
a lidea esclavista, prpia de societats com la del Sud dels Estats Units, dun estil de
vida neo-atens, un poble de demcrates tractant entre s, amb uns ilotes treballant
sense drets sota el seu benigne comandament.138 El marc antill, encara qu menys
colonitzat en poca contempornia per bascos que per catalans, brind a tots dos uns
esquemes de llibertat alternativa als discursos estatalistes qu els permetia truncar els
seus drets-privilegis historicistes en drets democrtics dautodeterminaci.139 El racisme
ha estat explcit en el nacionalisme basc, amb un anti-maketisme sabini explcit que
ha sobreviscut fins 1976, quan finalment es va permetre als no bascos entrar en el partit
jelkide.140 En el nacionalisme catal, en canvi, ha sobreviscut larrel de ciutadania
ideolgica prpia de lantecedent remot nord-americ, que fou mantingut en tota la
tradici mambisa de guerra, segons la quals els negres que lluitaven per la
independncia (aviat el suport de les armes rebels a la Guerra Llarga, aix com

137

J. Juaristi, Vestigios de Babel. Para una arqueologa de los nacionalismo espaoles, Madrid, Siglo

XXI, 1992.
138

Fa temps qu sha plantejat la interacci entre el discurs racista nord-americ i el desenvolupament

dels racismes poltics europeus de la segona meitat del segle XIX: R. Horsman, La raza y el Destino
manifiesto. Orgenes del anglosajonismo racial norteamericano, Mxic D.F., FCE, 1985.
139

Sobre emigracions comparades: N. Snchez-Albornoz (comp.), Espaoles hacia Amrica. La

emigracin en masa, 1880-1930, Madrid, Alianza, 1988; J. Maluquer de Motes, Nacin e inmigracin:
los espaoles en Cuba (ss. XIX y XX), Gijn, Jcar, 1992; E. Fernndez de Pinedo, La emigracin vasca a
Amrica, siglos XIX y XX, Gijn, Jcar, 1993; E. de Mateo Avils, La emigracin andaluza a Amrica
(1850-1936), Mlaga, Arguval, 1993; J. Ura Gonzlez (ed.), Asturias y Cuba en torno al 98, Barcelona,
Labor, 1994; C. Yez, Saltar con red. La temprana emigracin catalana a Amrica, ca. 1830-1870,
Madrid, Alianza, 1996.
140

K. San Sebastin, Historia del Partido Nacionalista Vasco, San Sebastin, Txertoa, 1984, pp. 111-112;

en general: J.C. Larronde, El nacionalismo vasco: su origen y su ideologa en la obra de Sabino Arana y
Goiri, San Sebastin, Ediciones vascas Argitaletxea, 1977; J. Corcuera, Orgenes, ideologa y
organizacin del nacionalismo vasco (1876-1904), Madrid, Siglo XXI, 1979.

54

desprs) eren reconeguts com a propis: pel catalanisme, el vincle inclusiu decisori ha
estat lidioma.141

Per lherncia ms visible de la violentssima successi cubana fou el

desencaixament entre la forma territorial i el contingut representatiu de lEstat, encara
qu la historiografia espanyola sol ignorar-lo. No obstant, ha existit una gran resistncia
a interpretar la histria poltica espanyola de la mateixa manera. Ben al contrari, sol ferse una cesura taxativa entre els problemes poltics colonials i els metropolitans. La
superaci interpretativa de la qesti ha estat apuntada per lhistoriador Leandro Prados
de la Escosura, qu amb el seu argument, De imperio a nacin, sobre la necessitat
danalitzar la realitat econmica espanyola en termes imperials ha tingut una gran
ressonncia.142 El 1898 fou, en general, pels espanyols, una presa de conscincia de la
ineludible necessitat de nacionalitzar-se. Per, com? Va haver, en conseqncia, dues
epifanies entrecreuades, que es poden dilucidar mitjanant la frmula de Prados. Era
primordial adonar-se qu la Naci liberal vuitcentista fou en realitat un imperi.
Simultniament, aquesta revelaci anava acompanyada de la percepci de qu aquest
imperi estava acabat i devia realitzar-se, finalment, com a Naci plena.143 Tamb va
haver aquells qu pensaren tot el contrari, qu el ms convenient seria una Espanya
que per fi esdevingus imperi jurdic i no de facto. Aix ho pensarem aquells que
consideraven que llur naci o al menys la seva nacionalitat no era espanyola, per s el
seu Estat: el catalanistes moderats o conservadors. Naci o Imperi? Imperi, com a
terme institucional i jurdic, era un neologisme en el vocabulari poltic espanyol del
segle XIX, un vocable carregat simultniament amb la ptina dels segles i dels destalls
de la novetat.144 Amb aquest gir nou, el catalanisme intervencionista i pragmtic
llan el debat hispnic sobre la forma destat i el futur de la societat, si b la seva
141

A. Helg, "Race in Argentina and Cuba, 1880-1930: Theory, Policies and Popular reaction", a R.

Graham (ed.), The Idea of Race in Latin America, Austin (Tex.), University of Texas Press, 1990, pp. 3769.
142

L. Prados de la Escosura, De imperio a nacin. Crecimiento y atraso econmico en Espaa (1780-

1930), Madrid, Alianza, 1988.

143

Aquest enfocament, no obstant, ha comenat a corretgir-se recentment; per exemple, Angel

Bahamonde ha comenat lexploraci del lobby cub: A. Bahamonde i J. Cayuela, Hacer las Amricas.
Las lites coloniales espaolas en el siglo XIX, Madrid, Alianza, 1992.
144

No figura com a veu a J. Fernndez Sebastin i J.F. Fuentes (dirs.), Diccionario poltico y social del

siglo XIX espaol, Madrid, Alianza, 2002.

55

reflexi va tenir el seu major impacte en la dreta espanyola. La conseqent distinci

entre nacionalitat i ciutadania resumiria, en si de la poltica espanyola, el prolongat
debat europeu entre les nacions rivals de participaci poltica que marc, en els segles
XIX i XX, als nacionalismes francs i alemany.145

145

R. Brubaker, Citizenship and Nationhood in France and Germany, Cambridge (Mass.), Harvard

University Press, 1992

56

II
Les implicacions per al futur de limperialisme catal

a Primera Guerra Mundial va escombrar bona part dels fonaments

internacionals sobre els qu shavia edificat la teoria poltica de la Lliga.
Senfonsaren els grans Imperis. El conjunt turc va desaparixer, aix com la

Monarquia Dual austrohongaresa. Alemanya va quedar reduda i convertida en

Repblica. Rssia, tamb retallada, es convert en lanti-imperi per estricta definici
dideologia dEstat. Les Corones van ser esborrades. Dsser excepcionals a Europa, les
Repbliques passaren a ser normals. Dsser habitual i desitjable el gran ens territorial,
es pass a fonamentar el sistema dEstats europeus en entitats petites, suposadament
ms democrtiques per nacionalment representatives i homognies. Tan sols quedava
lImperi Britnic, en el acostumat allament esplndid, com una singular
extravagncia.146

En altres paraules, va desaparixer tot all que feia modern, actual, renovador,
per alhora prctic, res utpic en aparena, lesquema proposat per Enric Prat de la Riba
defensat per Francesc Camb i enaltit i teoritzat per Eugeni dOrs. Duna agosarada
proposta innovadora per Espanya, limperi pass a ser una relquia poltica, si no es

146

Vegeu lelegant resum de L. James, The Rise and Fall of the British Empire, Londres, Abacus, 1997,

part 4, caps. 1-2, 6-8.

57

tornaven a definir el seus continguts per adequar-los a les noves circumstncies. El

1920, era clarssim lenfonsament de la noci emperador descrit per lescriptor H.G.
Wells, vagament desquerres (i insuportable petit burgs segons Lenin i Trotski), en
repassar la histria humana a la llum de la contesa mundial:

Tan universal es va ser aquest cesarejar qu la Gran Guerra de 1914-18 va segar no

menys de quatre csars, el Kiser (=Csar) alemany, el Kiser austrac, el Tsar (=Csar) de
Rssia i aquella fantstica figura, el Tsar de Bulgria. LImperator francs (Napole III) ja
havia caigut el 1871. No queda avui en dia [1920] ning ms que sostingui el ttol Imperial o
la tradici del Divus Csar a excepci del Sold turc i del monarca britnic. El primer
commemora el seu domini sobre Constantinoble com a Kaiser-i-Roum; el segon sanomena
Csar de la ndia (un pas mai contemplat per un veritable Csar), Kaiser-i-Hind.147

Per si no fos suficient el panorama repassat per Wells, els nacionalistes turcs de
Mustaf Kemal aboliren el soldanat el 1923. A la immensa revoluci poltica causada
per la Gran Guerra noms va sobreviure el rei-emperador britnic.

La impossible ciutadania imperial i lenfonsament del federalisme

monrquic

Arribada la postguerra, semblava excepcionalment difcil infondre un sentit

actual, modern, al repertori conceptual institucional qu, escassament un lustre abans,
havia estat completament normatiu. Era una percepci com fins i tot des de punts de
vista considerats relativament convencionals o burgesos a la llum del leninisme. Com
va remarcar el fams escriptor anglo-irlands George Bernard Shaw al seu notori assaig
poltic The Intelligent Womans Guide to Socialism, Capitalism, Sovietism and Fascism,
publicat el 1928:

Aquella curiosa conscincia qu fou inventada per homes dEstat anglesos per mantenirlos honrats, i qu tots anomenaren Opini Pblica, fou tombada com un dol, i la ignorncia,
oblit i tonteries de lelectorat van ser cnicament aprofitats fins qu els escassos pensadors
147

H.G. Wells (amb Ernest Barker, H.H. Johnston, Ray Lankester, Gilbert Murray); The Outline Of

History [1920], Garden City (N.Y.), Doubleday, 1930, p. 492

58

qu llegien els discursos dels lders poltics i qu podien recordar durant ms duna setmana
les promeses i les afirmacions que contenien, van quedar sorpresos i escandalitzats per
laudcia amb la qu senganyava al poble. Les preparacions concretes de guerra amb
Alemanya van ser amagades i, finalment, quan les sospites es van fer presents, negades: i
quan finalment vam caure en lhorror de 1914-18, es deix qu lEsglsia anglicana
desacreditada, i els grans Imperis europeus fragmentats en Repbliques que lluiten per
sobreviure (lltima cosa qu els responsables de la contesa pretenien), el mn va perdre la
seva fe en el govern parlamentari fins el punt qu fou susps i reemplaat per la dictadura a
Itlia, Espanya i Rssia sense provocar cap altra protesta general que un cansat encongir-se
d'espatlles.148

El problema de fons era senzill, al

menys

en

abstracte.

Limperi

qualsevol imperi, no oferia un model

de ciutadania, com podia fer-ho, al
menys en potncia, lEstat nacional
unitari. Per qu el problema fos
senzill no significava qu fos fcil de
percebre. En el canvi de segle, per
exemple, a Gran Bretanya i alguns
Dominis britnics sespecul amb la
imatge

duna

ciutadania

molt

imperial.149

hipottica
Resultava

impossible, no obstant aix, separar

aquesta idea duna distinci racista
entre blancs, homologables entre s, i
persones de color, que no ho eren
Fig. 6. Josep Galls i Malats, retrat dEnric Prat de la
Riba com a president de la Diputaci de Barcelona

pas. El fet ineludible era qu, per la

seva natura multi-tnica i plurilinge,

(1907-1915).

limperi,

qualsevol

imperi,

presentava un model de comunitat (o millor dit, en plural, de comunitats) per a la

148

G. Bernard Shaw, The Intelligent Womans Guide to Socialism, Capitalism, Sovietism and Fascism

[1928], Harmondsworth (U.K.), Penguin, 1982, pp. 360-361.

149

D. Heater, Citizenship: The Civic Ideal in World History, Politics and Education, Londres, Longman,

1990, ps. 127-131, 191.

59

representaci i administraci de les seves nacionalitats, i la seva vertebraci estava

regida per les seves respectives regles, fossin quines fossin.

En lesquema de Prat de la riba, la normativitat de cada comunitat era (o seria)

derivada de la seva societat civil. Com sha insistit aqu, loriginalitat del seu
plantejament imperialista catalanista fou el seu criteri de modernitat burgesa davant
del patr predominantment agrari de les diverses societats regionals espanyoles. Per
aquest tret distintiu es convertia en problemtic en quant sintentava articular-lo en
termes prctics. Per definici, la ciutadania no tenia cap altre sentit qu el dret a
ocupar-se de la poltica, amb totes les seves implicacions.150 Era com si, en el
contemporani Imperi Otom, els empresaris grecs i els comerciants armenis
pretenguessin accedir al poder, sense perdre per els seus signes didentitat i islamitzarse. Fins a cert punt, aix fou el qu, per un breu moment, salbir en la revoluci dels
Joves Turcs a Salnica el 1908 i, justament, per aquest motiu, tot va acabar tan
malament, entre genocidi i matances.151 El mateix es podia remarcar de lImperi rus
respecte, per exemple, els jueus i llur reclamaci a una mnima igualtat en la promoci
social, font de lobsessiu antisemitisme oficis del tsarisme tard.152 En altres paraules,
limperi tots, incls el britnic, amb la seva bonica retrica altisonant sols podia
oferir una ciutadania asimtrica, en la qual uns gaudien de drets poltics i altres no; i
aix, quan brindava alguna cosa.153

Al mateix temps, lesquerra a Frana i per tot arreu, a partir del seu exemple
va veure negativament qualsevol sistema poltic en el qual els drets poltics no fossin
rgidament igualitaris. Com a resultat, els imperis multilinges estaven per definici
condemnats. Per realment tots els Estats liberals anomenats democrtics havien
funcionat amb lasimetria, amb la desigualtat assumida en la prctica encara qu no

150

Ibid., cap 1 i passim.

151

Les aspiracions armnies estan grficament retractades pel novellista F. Werfel, The Forty Days of

Musa Dagh [1933], Nova York, Modern Library, 1934; sobre el problema de fons en termes generals: M.
Glenny, The Balkans, 1804-1999. Nationalism, War and the Great Powers, Londres, Granta, 1999.
152

H. Rogger, Russia, en H. Rogger y E. Weber (eds.), The European Right. A Historical Profile,

Berkeley (Cal.), University of California Press, 1966, pp. 443-500.

153

Vegeu els comentaris pessimistes dA. Siegfried, La crisis britnica en el siglo XX [1931], Madrid,

Ed. Espaa, 1932.

60

necessriament en la teoria, fins la postguerra de 1918. Aix, encara que lEstat nacional
unitari, per una vegada en sentit post-liberal, reconegus la igualtat dels seus ciutadans,
la realitzaci efectiva dall que era una mera afirmaci, fora duns pocs casos
excepcionals (i, a aquests, cal recordar-ho, no sadmetia a la plenitud legal a les races
inferiors o a les dones).

Per la victria aliada a la Guerra Mundial impos el difcil tema de la

ciutadania com a norma. Gaireb es podria descriure com un accident poltic. El fams
wilsonisme es va prendre seriosament les propostes programtiques del sector radical
democrtic a Frana i sobre tot a Gran Bretanya, que tan tils i atractives resultaven per
articular el combat de propaganda contra els Imperis centrals. Les petites nacions,
alliberades de lopressi imperialista i militarista, veurien la seva independncia exterior
garantida per una societat de nacions i el seu equilibri interior assegurat perla
democrcia parlamentria, que requeria la corroboraci de la representaci ciutadana.154
Abruptament, el gener de 1918, davant de la proposta de pau bolxevic emesa el
novembre de 1917 per Lenin amb el mer objectiu de promoure una major agitaci, el
president nord-americ Woodrow Wilson va convertir el conegut missatge
propagandstic dels Aliats en uns fins bllics oficialment declarats, en enunciar els seus
famosos Catorze Punts. Donat el pes de la publicitat aliada, ni Clemenceau ni Lloyd
George es podien retractar de la seva retrica. A ms, cada vegada ms semblava ms
important assegurar la contenci de la presncia bolxevic a Rssia.155 La Pau de Pars
resultant el 1919 fou una circumstncia decisiva pel futur de lEstat com a instituci al
segle XX i, no cal dir-ho, per a les petites nacions convertides, llavors, en micropotncies estatals.156

En conseqncia (i deixant de banda el cas britnic, per la seva reconeguda

excepcionalitat moral i la seva extensi ultramarina), al final de la contesa els imperis
154

R.W. Seton-Watson, J. Dover Wilson, A.E. Zimmern, A. Greenwood, La guerra y la democracia,

Madrid, Hijos de Reus, 1917, cap. IV.

155

Lenin, Informe sobre la paz. Discursos e intervis, Mosc, Progreso, s.d.; A.J. Mayer, Politics and

Diplomacy of Peacemaking. Containment and Counterrevolution at Versailles 1918-1919, Nova York,

Knopf, 1967.
156

Vegeu, com a testimoni directe nord-americ: S. Bonsal, Suitors and Suppliants. The Little nations at

Versailles [1946], Port Washington (N.Y.), Kennikat Press, 1969.

61

multinacionals i multilinges van ser liquidats a Europa. La implicaci era una

instituci formalment esgotada, si no es produa en el seu si una superaci del concepte
democrtic de ciutadania, com van aconseguir els bolxevics. La Uni Sovitica,
oficialment establerta el 1922, va resoldre els problemes de la ciutadania asimtrica
mitjanant la militncia en el Partit Comunista, que resumia tan el dret a intervenir en
poltica per damunt de la poblaci general (en teoria, en el seu nom, un fet com a tots
els imperis), com la funci hereditria dinstica, qu aix mateix era una de les seves
funcions.157 El partit nic, doncs, era la nova garantia de la continutat, com abans ho
havia estat la Corona. El bolxevisme, al mateix temps qu sistematitzava les cultures
nacionals sotmeses a lantiga russificaci, aportant tant la revisi tcnica com leducaci
oficial en la llengua local novament normalitzada, prometia la recerca del nou home
sovitic, ali, per la seva superioritat, a les velles faules del nacionalisme burgs.158

Havia un consens de qu leducaci pblica i massiva avalava la formaci de la

ciutadania, la qual cosa immediatament comportava la delicadssima qesti de lidioma
en el qual es realitzaria la docncia i, per implicaci, tota la vida pblica. Per tant, per
complir amb el model ciutad, els Estats unitaris havien de homogenetzar-se, convertir
les seves restes histriques poblacionals i les seves excepcions nacionalitries en
ciutadans duna nica i unvoca comunitat nacional. Els dos grans models, ambds
establerts ms o menys al mateix temps, van ser la Itlia de la Marxa sobre Roma
feixista de Mussolini, en el govern des doctubre de 1922, i la Turquia republicana del
triomfant moviment kemalista, proclamada formalment el 1923. La transformaci de la
multiplicitat en unicitat, la confusi definitiva entre Naci i Estat, no es preveia suau.

157

M. Voslensky, La Nomenklatura. Los privilegiados en la U.R.S.S., Barcelona, Argos-Vergara, 1981.

158

Vegeu, especialment, T. Martin, The Affirmative Action Empire. Nations and Nationalism in the Soviet

Union, 1923-1939, Ithaca (N.Y.), Cornell University Press, 2001. En general, tamb: M. Heller, El
hombre nuevo sovitico, Barcelona, Planeta, 1985; C. Jelen, La ceguera voluntaria. Los socialistas y el
nacimiento del mito sovitico, Barcelona, Planeta, 1985; M. Reichhold, Adis a la ilusin proletaria. El
fin de un mito revolucionario, Madrid, Instituto de Estudios Polticos, 1975; tamb, el clssic de R. Aron,
Lopium des intellectuels [1955], Pars, NRF-Gallimard, 1968.

62

Lunitarisme desbordant de la postguerra i la unitat cultural lligaire

Al mateix temps que la caiguda dels Imperis centrals loctubre-novembre de

1918 port lesfondrament del marc de referncies poltiques qu venia del segle
anterior, lespecial barreja anmica qu fu refrescant a la Lliga va canviar. Loriginador
de les metfores ideolgiques, Prat de la Riba, havia desaparegut el 1917. Camb, molt
tossudament, consider que el seu plantejament no noms era el millor, sin lnic; no
estava disposat a canviar ms que matisos, detalls formals. El ritme de canvi
internacional introdu nerviosisme en un moviment poltic qu portava dues dcades de
creixement i dotze anys amb un peu administratiu a Barcelona. La Lliga sempre havia
tingut com el seu principal valor de negociaci amb el medi poltic espanyol
lambigitat creativa entre regionalisme i nacionalisme, afavorida pel fet imperial, que
tants girs de sobirania permetia. Lesperana perenne del catalanisme havia estat que,
arribat el moment adequat, per part dels corrents principals espanyoles es veuria
loportunitat dassolir la reforma imperial. Per quan semblava que loportunitat es
podia presentar, els alemanys van perdre la seva ofensiva lestiu de 1918 i desaparegu
la possibilitat duna pau negociada (si alguna vegada va existir).159 Llavors, a
comenaments de novembre, Camb i Ventosa abandonaren el gabinet unitari de Maura
i es llanaren per larriscada pendent dassumir les reivindicacions explcitament antiimperialistes de els esquerres associades, de republicans, nacionalistes-republicans i
ultranacionalistes. Camb perdia la seva credibilitat en el marc espanyol, tan
penosament aconseguida, sense guanyar-la per laltra banda.160 A ms, la jugada va
sortir malament. Laposta darriscar-ho tot per forar els liberals (els governs successius
de Garca Prieto i Romanones) a concedir una efectiva autonomia regional sacab quan
els sindicalistes revolucionaris interromperen la pugna poltica amb una espectacular

159

Vegeu, com a mostra de lexpectaci espanyola davant del tema, un discurs de mitjans de maig de

1918 del poltic gallec M. Lezn y Fernndez, Regionalismo, conferncia pronunciada en la sessi
pblica del 14 de maig de 1918, Madrid, Real Academia de Jurisprudencia y Legislacin, 1918.
160

Serveix com a indicaci la valoraci de lerror catalanista pel maurista A. Goicoechea, El proyecto

de Estatuto regional y las aspiraciones autonomistas, conferncies pronunciades els dies 17 i 20 de gener
de 1919, Madrid, Real Academia de Jurisprudencia y Legislacin, 1919.

63

vaga general i lanunci duna agressiva pressi social, que desmunt ladscripci de rols
ideolgiques fins llavors operativa a Catalunya.161

Ja, durant la contesa mundial, Xenius va intuir quelcom del canvi estructural,
per la seva sensibilitat jug en contra. Sextralimit en les seves calculades expressions
de radicalisme social i fou llanat del seu privilegiat lloc com a rbitre intellectual de
tot el que era noucentista.162 Precisament la primera manifestaci de la inquietud
subjacent a la prdua de lmpetu regionalista fou la purga dels intellectuals, comenada
per lexpulsi de DOrs dels crrecs el 1920 i completada per labandonament en bloc
del gruix de la Joventut Nacionalista de la Lliga i la creaci dAcci Catalana el 1922.
Dit en argot dels crtics postmoderns i postcolonials, Camb i els seus seguidors es
trobaren amb un canvi dimaginari, qu els deix, en funci de les seves idees,
abruptament envellits, passats de moda.163

El final de la contesa mundial comport un replantejament de la idea de la

unitat cultural catalana i de la manera de pensar la societat civil. Limpacte del triomf
bolxevic port una manera diversa dentendre la vella i nova poltica, qu deixava
enrere fins al filsof madrileny Jos Ortega y Gasset, qu tan sols quatre anys abans
havia formulat, amb notable ressonncia espanyola, aquesta contraposici.164 El nou
161

E. Ucelay-Da Cal, "La Diputaci i la Mancomunitat: 1914-1923", a B. de Riquer (dir.), Histria de la

Diputaci de Barcelona, Barcelona, Diputaci de Barcelona, 1987, vol. II, pp. 36-177 (en particular, pp.
93-139).
162

G. Daz-Plaja, La defenestraci de Xenius, Andorra la Vella, Editorial Andorra, 1967. Tampoc DOrs

va poder suportar el pas a lesquerranisme: vegeu, com expressi del seu mxim agosarament: E. D'Ors,
Gloses de la vaga de la 1919, Barcelona, Imp. Rfols, [1920?].
163

J.N. Pieterse i B. Parekh, Shifting Imaginaries: Decolonization, Internal Decolonization,

Postcoloniality, a J.N. Pieterse y B. Parekh (eds.), The Decolonization of Imagination. Culture,

Knowledge and Power, Londres, Zed, 1995, pp. 1-19. La idea deriva, molt evidentement, del fams
paradigm shift de Kuhn.
164

M. Menndez Alzamora, Jos Ortega y Gasset, 1914: Vieja y nueva poltica, a Comunicacin y

Estudios Universitarios, 1990, pp. 95-138. Vegeu tamb R. Wohl, The Generation of 1914, Cambridge
(Mass.), Harvard University Press, 1981 (per Ortega, cap. 4). Sobre Ortega, en general: V. Cacho Viu, El
imperio intelectual de Ortega, a V. Cacho Viu, Los intelectuales y la poltica. Perfil pblico de Ortega y
Gasset, Madrid, Biblioteca Nueva, 2000, pp. 187-202. Sobre la crtica a Ortega com a protofeixista: A.
Elorza, La razn y la sombra. Una lectura poltica de Ortega y Gasset, Barcelona, Anagrama, 1984; F.
Ariel del Val, Filosofa e ideologa liberal, fascismo, Valencia, Fernando Torres, 1976; i, del mateix,

64

poder bolxevic for la contraposici de concepcions sistmiques, plantejant

lexistncia duna economia capitalista i una altra oposada, de construcci socialista,
macrodualisme que donava per ents que qualsevol altre espai poltic feudal havia
periclitat.165 En construir un tipus de conjunt estatal suposadament diferent del poder
burgs capitalista, el poder socialista va fer doctrinalment impossible limperialisme
en la modernitat de la postguerra. Davant de la innegable dificultat de convertir lantic
Imperi Rus en cap altra cosa sense per aix deixar anar ms del qu era imprescindible,
els comunistes varen recrrer a una paradoxa ideolgica, que va tenir una important
repercussi: convertiren el petit pamflet de Lenin, dedicat a Limperialisme, fase
superior del capitalisme (1916) en essncia, una diatriba contra els socialistes a la
qual, en el curs de la Guerra Mundial, safegiren en les seves respectives causes
patritiques, en el fonament de tot un sistema conceptual de les relacions
interestatals.166 A ms dsser molt didctic, limperialisme post-leninista, mentre que
discurs interpretatiu, va servir com a justificaci del propi imperi sovitic (per ser
contrari als imperialismes capitalistes), qu automticament invitava a acabar amb els
sistemes colonials europeus (molt en especial amb el britnic, per ser el dominant) i
anunciava que el seu propi sistema, com a alternativa global, realitzaria la conquesta del
mn (aspiraci reflectida en el propi escut de la URSS). A llarg termini, el discurs
sovitic, tan ben empaquetat als anys estalinistes, va soscavar la comprensi de
qualsevol discurs imperial i va donar lavantatge de ser social, revolucionari i sobre
tot anti-imperialista a qualsevol discurs nacionalista fonamentat en lautodeterminaci.
Aix, amb la idealitzaci de la joventut com a categoria social estructuralment
innovadora, sanunci, amb lany 1919 com a cesura cronolgica, el pas duna
conscincia negativa materialista a una altra, materialista per utpica.

Historia e ilegitimidad. La quiebra del Estado liberal en Ortega. Fragmentos de una sociologa del
poder, Madrid, Universidad Complutense, 1984.
165

A. J. Mayer, The Persistence of the Old Regime. Europe to the Great War, Nova York, Pantheon,

1981; vegeu la crtica matisada de D. Leiven, The Aristocracy in Europe 1815-1914, Londres, Macmillan,
1992.
166

V.I. Ulianov Lenin, Imperialism, The Highest Stage of Capitalism (1916), Nueva York, International

Publishers, 1939 [traducci castellana, El Imperialismo, fase superior del capitalismo: esbozo popular,
LHavana, Editora Poltica, 1963].

65

De sobte, la noci de societat civil va quedar sobreseguda per una visi

panormica de la lluita de classes, que negava tota realitat a un teixit social compartit i
menys encara a una cultura cvica qu pogus sorgir de la reiteraci allionadora
oferta per aquest conjunt dassociacions i costums. Tan radical fou el canvi de
percepcions que el corporativisme va quedar redut a una opci intellectual molt
conservadora, una temtica atractiva per a lexploraci de pensadors catlics desconfiats
dun pacte amb el liberalisme estrictament individualista, preocupats per la fora del
collectivisme rus, i que cercaven trobar els lmits dun Estat fort, capa de resistir
lembranzida revolucionria, per qu alhora respects el marc associatiu ja existent.167
En sociologia, per exemple, la curiositat de Ferdinand Tnnies pel joc entre
Gemeinschaft (comunitat) i Gelsellschaft (societat civil) o el gust pels matisos de Georg
Simmel van quedar tapats per lexploraci estatolgica del poder per Max Weber, o fins
i tot per laplicaci de la psicologia freudiana a lactuaci sociopoltica (ja fos pel propi
Freud o pels seus deixebles ms dscols com Alfred Adler), i la reflexi sobre el
corporativisme orgnic en mans dintrprets com Otmar Spann. Dit duna altra
manera, per exemple, el coneixement de la filosofia alemanya i, en especial, el seu
maneig de Simmel, no va fer a Ortega y Gasset ms hbil com a poltic.168

Aquesta relegaci va tenir un impacte molt considerable en la Lliga i en la

intellectualitat noucentista. Ja el 1910, amb la ressaca de la Setmana Trgica, Camb
havia dubtat de la capacitat realment unitria de la societat civil i es produ una
soterrada crisi dins de la Lliga, superada per la imposici de lortodoxia per Prat, amb
un mats diguem-ne pactat que seria el floriment del noucentisme i el lideratge
reconegut de DOrs com a matre penser de Bofill i dels altres quadres lligaires. La
societat civil podia tolerar en el seu si entitats qu la neguessin com els sindicats
anarcosindicalistes per que ms o menys funcionessin amb unes regles comunes, com
a parts de la mateixa. Per no podia suportar a aquells mateixos Sindicatos nicos
167

Vegeu, en general: M. Prez Yruela i S. Giner (eds.), El corporativismo en Espaa, Barcelona, Ariel,

1988; tamb P.C. Schmitter, Still the Century of Corporativism?, a F.B. Pike i T. Stritch (eds.), The
New Corporativism. Social-Political Structures in the Iberian World, Notre Dame (ind.), University of
Notre Dame Press, 1988, pp. 875-131
168

Per la relaci Simmel-Ortega, vegeu: M. de los Reyes Mate, La crisis de los intelectuales europeos y

Espaa, a S. Rus Rufino y J. Zamora Bonilla (coords.), Una polmica y una generacin. Razn histrica
del 1898, Lle, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Len, 1999, pp. 321-332.

66

com una alternativa holstica, com una esmena a la totalitat de la societat civil,
acompanyats per la pretensi dsser lavantguarda dun altre sistema antagnic
dorganitzaci social, suposadament ja en funcionament experimental. Ls prati de la
unitat cultural sostingut per Camb malgrat els seus dubtes i convertit en macroconcepte de civilitzaci per DOrs tenia un fort component idealista, molt visible en
la teoria, encara qu la prctica sembls materialista o burgesa en el seu sentit ms
banal. Amb el somni de limperi bloquejat o aparentment passat de moda, amb la
societat de famlies catalana sotmesa a la pressi creixent del mercat qu signific la
bonana econmica de la contesa mundial, podia semblar que lespecial equilibri
delements components que Prat havia anunciat ja no pagava la pena. Es podia pensar
qu el millor mitj per portar Catalunya al mn era mitjanant Espanya, sota la frmula
dun unionisme civil, superant lantiga divisi de liberals i conservadors. Amb aquest
enfocament barcelon, alternatiu al catalanisme, el 1919 es form la Unin Monrquica
Nacional.169 El nacionalisme radical catal es submerg en el mite de la rebelli de
Pasqua irlandesa de 1916 i la subseqent contesa anglo-irlandesa (activada en lxit
dEamon de Valera en les eleccions de desembre de 1918). Si la coincidncia amb el
seu model hiberni va servir perqu el dispers ultracatalanisme es converts en partit
separatista i suposada fora paramilitar, no hauria de sorprendre que aquells qu es van
sentir amenaats per aquesta postura semi-insurreccionalista miressin amb idntic
entusiasme lunionisme nord-irlands que tan efectivament feia de barrera de foc al Sinn
Fin i lIRA.170

Per lamenaa separatista fou sobrepassada per un revolucionarisme social

expressat per lanarcosindicalisme. Podia semblar ms atractiu, davant del suposat
perill social, un renovat estatalisme, una nova aliana provincialista com prometien
el militaristes, amb la regi militar com a focus interprovincial. Des dItlia no noms
va arriba el missatge del feixisme mussolini; tamb la naixent democrcia cristiana del
Partito Populare de Dom Luigi Sturzo, amb frmules que superaven el joc de Prat
respecte la neutralitat desitjada de les institucions pbliques i la importncia qu es
donava al protagonisme del sector privat i del seu potencial associatiu.171
169

A. Joaniquet, Alfonso Sala Argem, conde de Egara, Madrid, Espasa-Calpe, 1955; tamb J. Puy, Alfons

Sala i Argem. Industrial i poltic 1863-1945, Terrassa, Arxiu Tobella, 1983.

170

A.T.Q. Stewart, The Ulster Crisis. Resistance to Home Rule, 1912-14, Londres, Faber & Faber, 1969.

171

L. Sturzo, Nacionalismo e internacionalismo [1946], Buenos Aires, Ediciones del Atlntico, 1960.

67

Sens dubte, el missatge unitarista del nou moviment feixista aclapar per la seva
intensitat innovadora. Quatre dies abans de la Marxa sobre Roma, el 24 doctubre de
1922, Mussolini va donar un discurs a Npols que qued com una declaraci de
principis i amb un text que seria escodrinyat durant dues dcades com a font doctrinal
per comprendre el feixisme.172 Comen per explicitar el seu sentit unitarista de la
naci i de lEstat i la seva conseqent equiparaci i rebuig de les nocions
dautonomisme i separatisme: [...] estan aqu tamb els feixistes de les illes, de Siclia i
de Sardenya, tots els qu afirmen serenament, categricament, la nostra indestructible fe
unitria qu intenta rebutjar tota ms o menys dissimulada temptativa dautonomisme u
de separatisme. Llavors el Duce del feixisme explic la seva concepci dun moviment
nacionalista:

Nosaltres hem creat el nostre mite. El mite s una fe, s una passi, no s necessari que
sigui una realitat. Es una realitat pel fet que s un agull, s una fe, s una esperana, s un
valor. El nostre mite s la naci, el nostre mite s la grandesa de la naci! I a aquest mite, a
aquesta grandesa, que nosaltres volem traduir en una realitat completa, subordinem tota la
resta.
Per nosaltres la naci s esperit sobre tot, no noms territori. Hi ha Estats que han tingut
immensos territoris i que no van deixar cap rastre en la histria. No es tracta noms del
nmero, perqu han existit en la histria Estats petitssims, microscpics, que han deixat
documents memorables, imperibles en lart i en la filosofia.

Encara que una opci com la defensada per la Lliga estigus exclosa dentrada,
havia evidents punts de contacte entre el discurs mussolini i lacumulaci creixent del
pensament catalanista, connexi qu, vista la sostinguda admiraci catalana per
levoluci i les dreceres del nacionalisme itali, no hauria de sorprendre. Era com sha
pogut constatar una concomitncia que anava ms enll de la frontera interna
catalanista entre dreta i esquerra, imperialistes i antiimperialistes, monrquics
accidentalistes i republicans doctrinaris. Les connexions, doncs, es podien observar tant
en DOrs com en Rovira i Virgili o en Pere Coromines. Alguns historiadors italians han
172

Federico Federici, Il nazionalismo spagnolo. Genesi-Essenza-Mito, Storia e Politica Internazionale,

nm. 3, 30 de setembre de1939, pp. 3-20; faig servir una separata enviada per lautor al catedrtic Toms
Carreraras i Artau, antic militant de la Lliga.

68

remarcat com Mussolini reflectia una visi del mn formada en temps de les rivalitats
imperialistes de principis de segle, una perspectiva familiar als catalanistes criats en
lescola lligaire.173 A ms duna retrica sobre el protagonisme mediterranesta (la
Mediterrnia per als mediterranis) i dun mfasi en la capitalitat de mar de interior (jo
veig la grandiosa Npols futura, la veritable metrpoli de la nostra Mediterrnia),
Mussolini compartia amb la tradici catalanista la insistncia en el triomf duna
comunitat mitjanant la seva crrega de superior estabilitat:

La grandesa de les nacions est en el conjunt de totes les virtuts, de totes aquestes
condicions. Una naci s gran quan tradueix en la realitat la fora del seu esperit. Roma era
gran quan des de petita democrcia rural, poc a poc, inund amb el ritme del seu esperit tota
Itlia; desprs es troba amb els guerrers cartaginesos i es bat amb ells. s aquesta la primera
de les guerres de la histria. Desprs, tamb poc a poc, porta les ligues als ms extrems
confins de la terra, per encara i sempre, lImperi rom s una creaci de lesperit, perqu les
armes, abans qu pels braos, estaven recolzades per lesperit dels legionaris romans.

I el Duce complet el seu argument amb una formulaci que resultava lgica,
per que ja avanava ms enll dels lmits del catalanisme i que, justament per aix,
don el seu sentit revolucionari i contrarevolucionari a la vegada, al feixisme. Aquest
era el punt de ruptura doctrinal de lunitarisme social i nacional itali i el fons com de
les diverses escoles ideolgiques del catalanisme:

Ara, doncs, volem la grandesa de la naci en el sentit material i espiritual, Vet aqu
perqu nosaltres fem sindicalisme. No el fem perqu creguem que la massa, en quant el
nmero i la quantitat, pugui crear alguna cosa duradora en la histria. Rebutgem aquesta
mitologia de la baixa literatura socialista. Per les masses laborioses existeixen en la naci.
Sn gran part de la naci i sn necessries en la vida de la naci, en la pau i en la guerra. No
es pot ni sha de rebutjar-les. Es pot i sha educar-les; es pot i sha de protegir-les en els seus
justos interessos.174

173

E. Santarelli, Mussolini e lideologia imperialista, a E. Santarelli, Fascismo e neofascismo. Studi e

problemi di recerca, Roma, Ed. Riuniti, 1974, pp. 51-91.

174

B. Mussolini, "El discurs de Npols" [24 doctubre de 1922], a Escritos y Discursos (edici definitiva),

Vol. II. La revolucin fascista (23 marzo 1919 - 28 octubre 1922), Barcelona, Bosch, 1935, pp. 363-372
(cites pp. 363, 369-371, 372).

69

Camb, de limperi a la concrdia

Camb va tenir la seva ocasi ms espectacular amb la campanya electoral Per

Catalunya i lEspanya Gran entre 1916 i 1918. Encara que la temptativa es mostr
prematura, lesperana quedava viva. La seva iniciativa culminaria tretze anys ms tard,
el 1931, amb un rotund fracs, o millor, com lltima duna srie de derrotes.175

Encara qu sembls una via morta, qu noms aportaria alguna frmula com els
governs de coalici transversal qu dominaren el final de la vida parlamentria de la
Monarquia, el seu efecte a ms llarg termini fou electritzant. La seva proposta de
desembarcament catalanista en lalta poltica espanyola va introduir nombroses idees
en el medi conservador espanyol, donant sentit a all qu en el maurisme era encara
confs i obrint el cam a un nacionalisme espanyol totalitzant, complet per ser plural,
combinaci dels esquemes del catalanisme i de lespanyolisme. A canvi del
reconeixement de la varietat de realitats nacionals i regionals a Espanya en especial , la
divisria entre lmbit castell i el catal, dualisme essencial al discurs catalanista,
Camb propos que uns i altres podrien unir-se en un imperialisme cultural com,
encara qu lingsticament divers, per donar una rellevncia internacional compartida al
conjunt.

El catalanisme de la Lliga, per tant introdu un complex de conceptes en el

context espanyol del perode entre 1901 i la Dictadura promoriverista, que van ser una
destillaci original, per amb components dels nacionalismes francs i itali. El
potencial utpic del discurs catalanista i, per tant, la seva capacitat de contagi, evoluci
exponencial i canvi era molt important. Era una infusi ideolgica embriagadora. El
catalanisme intervencionista propiciava una autntica revoluci cultural, un canvi de
mentalitat poltica en el qual lEstat, com a superaci de lincomplet i cams liberalisme
espanyol, seria unitat de pluralitat, per aix mateix composta dunitats. Aquesta era una
idea poderosa, que obr la port de lensonyament utpica de resoluci de les
contradiccions a la dreta, per que va tenir el seu parallelisme amb lesquerra, amb
175

La interpretaci ms o menys nacionalista: J. Casassas i Ymbert, "Francesc Camb: el discurs poltic

del regeneracionisme catal", a A. Balcells (ed.), El pensament poltic catal del segle XVIII a mitjan
segle XX, Barcelona, Ed. 62, 1988, pp. 205-247.

70

lanarcosindicalisme i fins i tot amb el bolxevisme, qu amb el seu ideal dUni de

Repbliques Socialistes era tanmateix una naci de nacionalitats. La Lliga, doncs, pos
en circulaci espanyola un hipottic nacionalisme de nacionalismes com a ideal
unitari superior, capa de construir una concrdia. La tensi social i el pistolerisme
de la postguerra traslladaren lesperana implcita en el binomi unitat cultural i
imperi a aquesta nova idea empaquetadora.

Fig. 7. Portada de Por la concordia, CIAP, Madrid 1930, i Per las concrdia, Llibreria Catalnia,
Barcelona, 1930, de Francesc Camb.

Enfonsat lexemple imperial, escindida la societat civil entre corporativismes

rivals i excloents, la nova frmula evocadora de limperi de la societat civil devia ser
un ideal que signifiqus la neutralitzaci dels conflictes socials, com a mxim ideal pel
disseny institucional. Dac la concrdia i tamb la insistncia de Camb, en les seves
successives versions de Por la Concordia entre 1927 i 1929, en el rol els intellectuals
com a ciment de qualsevol futura estatalitat Espanya-Catalunya en la qual estarien

71

resolts tant els conflictes socials com els nacionals.176 Per el somni europeu de la
renovada unitat seria, desprs de 1919, el feixisme, en el qual el seu sentit etimolgic s
el dunitarisme, encara que estigus lluny de lideal harmonis de concrdia i
saluds ls imperatiu de la fora.

Amb gran agudesa, el poeta Carles Riba, mirant enrere el 1925, en una
conferncia de molt importants i duradores ressonncies en la cultura catalana, indic el
problema de fons: tot lesfor predicat pels catalanistes com a exemple per a les altres
societats hispanes, com a fonament del seu edifici imperial de pacte peninsular i base
per a la poltica dexpansi literria i del pancatalanisme, depenia de la unitat
cultural catalana. Per, i si aquesta unitat no ho era pas? I si la societat civil en la qual
es basava tot ledifici cvic catalanista la seva escola cvica dautonomia interna per
a les nacions, la seva orgullosa cultura cvica fos una ficci, un miratge? Riba es
preguntava per qu no havia novella en el noucentisme. La pregunta, en la seva
opini, anava ms enll dels gustos i les modes literries, al mateix teixit social:

Ara: i a casa [casa nostra]? Els nostres escriptors, presos collectivament, amb qu poden
comptar, inicialment, per la creaci de la novella qu sels demana? [...] No s, certament,
una qesti a liquidar en un rac darticle; per no gosarem a respondre i voldrem qu es
pogus contradir-nos que aquest inters simptic per lhome, avui, a Catalunya,
collectivament, culturalment, socialment, s a dir, fent atmosfera no existeix. Cadasc
estableix entre s mateix i els altres una zona estril de desconfiana, vici tpicament servil.
Aquesta desconfiana es fonamenta en aquell anarquisme congnit en cada catal, que
Maragall descobr, i s lnima del sentit pardic [parodisme] i ganes de rebentar
[rebentisme] qu el gran poeta lament en els catalans, com dalgunes degeneracions del
sentit com [seny] i de la divina ironia qu J.M. Junoy ha denunciat recentment incapacita
per al conreu de lamistat i del dileg qu Xenius, amb ms ra que dret, va trobar a faltar un
dia [...]177
176

F. Camb, Per la Concrdia, Barcelona, Llibreria Catalnia, 1929; F. Camb, Por la Concordia,

Madrid, Espasa Calpe, 1929, per va circular, en ciclostil i sense signa clandestinament per Catalunya,
sota el ttol Els silencis de Catalunya: hi ha al menys un exemplar en aquest format a lI.M.H.B. Tamb
es va fer una edici argentina: F. Camb, Espaa, Catalua y la nueva Constitucin (traducci del
catal), Madrid, Editorial Independencia, 1929.
177

C. Riba, "Una generaci sense novel.la", conferncia a lAteneu Barcelons el 5 de juny de 1925,

publicada a La Veu de Catalunya, I, 7 de juny de 1925; II, 12 de juny de 1925, a C. Riba (Enric Sull,

72

La mostra del funcionament real, per no ideal, del catalanisme justament fou
lelevat grau de contradicci que es pot trobar en les trajectries personals, ms enll
duna determinada conjuntura de mobilitzaci catalanista. Lafirmaci contundent de
puresa patritica en una ocasi es succeda en una altra per lelogi del realisme poltic
(s a dir, la sortida cap el context espanyol). Segons les necessitats tctiques del
moment, un Duran i Bas va poder ser el partidari del monolingisme o tot el contrari,
mentre defensors conjunturals de la identitat patritica, com tot un Valent Almirall,
podien fer-se republicans espanyolistes, i aix successivament. Com a mostra eloqent,
un juvenil Enric Font i Sagu, fero partidari de lautodeterminaci als anys noranta, va
poder arribar a postures francament elusives de lautonomia el 1930.178

El tcit record republic catalanista de limperialisme de Prat

Aprofitant una mena de lectura personalitzada de levoluci catalanista (Prat

salvat, Camb condemnat, la resurrecci nacional-popular amb Maci, el sacrifici
collectiu amb Companys),179 la tradici contestatria, antiimperialista de lesquerra
catalana ha tapat, amb la seva habitual discreci davant dels temes casolans considerats
no mencionables, el record del discurs imperial de Prat, com si no hagus estat ms que
una aberraci passatgera. En realitat, la percepci duna imprescindible sortida
imperial per Catalunya va quedar fixada en la manera dentendre la prpia histria
catalana i en les projeccions poltiques de tots els que van participar en ella. Fou un
argument amb tots el seus matisos que el catalanisme mai va acabar dabandonar.
cur.), Obres completes / 2, Crtica, 1, Barcelona, Edicions 62, 1985, pp. 311-319 (cita p. 317). Per les
implicacions literries, vegeu A. Yates, Una generaci sense novel.la? La novella catalana entre 1900 i
1925, Barcelona, Edicions 62, 1975.
178

Sobre Font i Sagu: E. Ucelay-Da Cal, "Provincialistes contra dualistes: la Dictadura de Primo de

Rivera i Catalunya vista a travs de la provncia de Girona", a J. Clara, J. Domnech, F. Ferrer, A.

Jimnez, S. Marqus, J. Puigbert, J. Soler i E. Ucelay-Da Cal, La Dictadura de Primo de Rivera. Estudis
sobre les comarques gironines, Girona, Cercle d'Estudis Histrics i Socials, 1992, pp. 5-45. Per contra, A.
Balcells, E. Pujol, J. Sabater, La Mancomunitat de Catalunya i l'autonomia, Barcelona, Proa, 1996, pp.
493-494.
179

Vegeu E. Ucelay-Da Cal, "La llegenda dels tres presidents", a L'Aven, nm. 50, juny de 1982, pp. 60-

66.

73

Poden servir com a mostra eloqent els escrits de Carles Pi i Sunyer, economista
amb gust per lassaig histric, poltic passat dAcci Catalana a Esquerra Republicana el
1932. Pi i Sunyer, barcelon nascut el 1888, sempre mostr ser un intellectual format en
la tradici pratiana. En les arriscades circumstncies de la contesa espanyola, lestiu de
1938, quan la causa republicana es veia gaireb perduda, Pi, esdevingut figura altament
representativa de lassetjada Esquerra, encara donava voltes, en termes explcitament
imperials, a la problemtica duniversalisme i particularisme, escrivint a la Revista
de Catalunya.180 Si b rebutjava la formulaci imperial de lEspanya de Franco,
mostrava simultniament unes importants concomitncies i debilitats amb el concepte,
qu remetien directament a lantiga doctrina pratiana:

La nova Espanya no ha de tenir una ideologia dencuny imperial. Lambici de limperi

port, juntament amb centellejos de glria, moltes misries i tristeses annimes. La idea
imperial t innegable grandesa; per avui, donades les circumstncies del mn, si Espanya
volgus recolzar-se en la fora, no podria ser ms que un somni fallit. Modernament, la idea
imperial t la seva ms alta justificaci en lmbit del pensament, el treball i la cultura; i
Espanya, en aquesta esfera, t encara una transcendent missi per acomplir. En laspecte
poltic, luniversalisme imperialista, en el sentit contemporani actual, representa, ms que
modalitats destructura o de rgim de convivncia dins de la llei comuna de diversitats
derivades de lextensi territorial, un pensament hegemnic exclusiu, i la voluntat de poder i
domini, i per aix mateix tant li importa, per realitzar els seus fins, valer-se de qualsevol
tipus de mercenaris. Seria reincidir en vells errors voler donar a Espanya una ideologia
dimperi; la Repblica ha ents millor i ha estat ms fidel al seu profund sentit i desig,
treballant per fer della una naci.

Fins aqu, Pi i Sunyer reflectia la transposici de Repblica per imperi qu tan

frustr els plans de concrdia de Camb els anys 1930-1931. Per Pi volia deixar clara
lespecial relaci entre catalanisme i projecci imperialista que, malgrat totes les
conviccions antiimperialistes de lesquerra catalana, subsistien de lherncia pratiana:

Els catalans no menyspreen el sentiment universalista, ni poden renegar dell, perqu el

senten com una cosa prpia. Lnima catalana, qu amaga un gruix dhumanitat compresa
180

Pel context: C. Pi Sunyer, La Repblica y la Guerra. memorias de un poltico cataln, Mxic D.F.,

Oasis, 1975.

74

entre els seus pols antagnics, tamb sent i valora la rica i espontnia complexitat
particularista, tamb sent lalta ambici de la universalitat. Pot ser que els ms representatius
entre els pensadors, filsofs i cientfics catalans sinclinin, contrriament al qu, amb
lleugeresa sha afirmat, a la sntesi i a la generalitzaci. I si de la pura especulaci
intellectual es passa a la tradici histrica, als estrats pregons on sincuben adormits els
somnis imperialistes, els catalans guarden el record llumins dels segles en els quals una
terra petita en extensi senyorejava el mn mediterrani. [...] Per la mentalitat racial com pel
pensament poltic, Catalunya sent i compren la universalitat.181

Per, passada la Guerra Civil i des de lexili, Pi i Sunyer encara podia retratar la
plenitud imperial de Catalunya com una poca modlica, el recobrament de
Catalunya, plena de ressonncies per al present immediat i el futur. Per Pi i Sunyer:

Catalunya lliure arrib promptament a la plenitud i la maduresa; s un Estat que, amb la

seva reduda extensi territorial, crea un imperi mediterrani; soldats valerosos porten la
flama de les quatre barres a terres llunyanes; els vaixells solquen els mars portant els temors
de la guerra o les arts de la pau; lagricultura, la industria i el comer augmenten la riquesa
de Catalunya i el benestar dels seus fills; la terra catalana es cobreix de bells monuments i,
en els tallers, es formen escoles de mestres de retaules i escultures; una organitzaci
corporativa reglamenta lactivitat del treball; el dret catal, fruit del sentit de la mesura, pren
en certs aspectes categoria internacional; un rgim de svia democrtica i dignitat humana
assegura la seva evoluci poltica; en fi, es crea i es poleix la llengua catalana, que pren en el
pensament un sentit universal i dona al nostre poble el vincle indestructible de la prpia
personalitat. s en lpoca de lliure plenitud quuan es forja el substrat de Catalunya, i s
desprs quan els atzars de la sort o les pugnes entre Estats, les circumstncies contingents, el
faran adaptar, a gust o de mala gana, a organitzacions i pensaments poltics diversos, per
que persistir sempre resistent i tens, com lordit fonamental de lnima de Catalunya.
Uns segles de defalliment i decadncia propis, i unes pressions vigoroses i persistents de
desnaturalitzaci, no poden destruir les llavors enterrades ni esborra el solc profund de la
personalitat. Aquesta perdura en el subconscient del poble, persisteix en la continutat de la
prpia llengua, es manifesta en revoltes i guerres, que representen la impossibilitat
dassimilaci, i rebrota potent tant aviat com les circumstncies li sn propicies.182
181

C. Pi i Sunyer, "Universalisme i particularisme", Revista de Catalunya, Vol. XVII, X, nm. 88, 15 de

juliol de 1938, pp. 323-331 (cita pp. 326-327).

182

C. Pi i Sunyer, Catalunya en la guerra civil espanyola, Barcelona, Fundaci Carles Pi i Sunyer, 1993,

pp. 32-33 ("El recobrament de Catalunya").

75

Al mateix temps, els arguments de fons pratians, escoltats des de la tradici

castellanista per a la qual resultaven extremadament extics, podien provocar, a la seva
llum, una emocionada conversi o, al menys, una relectura de les prpies creences. Com
va escriure Salvador de Madariaga: El catalanisme s una fe espiritual profunda,
sincera i potencialment sentida. I en quant s una de les poques emocions reals que
bateguen en la vida pblica espanyola, ser, i no ho dubtem, un dels factors ms fecunds
en el renaixement poltica de tota la Pennsula. La seva conclusi era clara i expressada
en cursiva: Al nostre parer, Catalunya s una naci, encara qu una naci
espanyola.183 Tamb, per exemple, en la mateixa lnia i passada la contesa civil, el
falangista penedit Dionisio Ridruejo faria dapologista entusiasta de les veritats
espanyoles en clau catalanista:
Perqu tamb en aix coincidim: en no desitjar una uni de baixes convenincies les
convenincies ajuden, per no basten ni una uni obligatria, s a dir, una unitat morta
daquelles qu en lloc de sumar fortaleses i dignitats plenes agreguen petiteses necessitats.
Sigui dit de pas: fins on lesfor catalanista [sic] fou substituir un necessitar per un voler la
unitat espanyola, no ha hagut grau de patriotisme ni estil de patriotisme equivalent al seu.184

Els hereus de les metfores

Enmig duna de les diverses trobades de promoci intellectual de lentusiasme

pancatalanista durant la transici democrtica dels anys setanta, lhistoriador Josep
Fontana, abanderat tena del marxisme historiogrfic, va fer un recordatori ple de sentit
com, qu serveix de reflexi pels seus antecedents de les dues primeres dcades del
segle:

I shaur de repetir que una conscincia a aquesta escala no pot ser ni el resultat
inevitable de la histria passada, ni la conseqncia dhaver rebut, amb el naixement, alguna

183

S. de Madariaga, Espaa. Ensayo de historia contempornea, Buenos Aires, Hermes, 1955, pp. 255,

252.
184

D. Ridruejo, "En conversacin con Carles Riba", a D. Ridruejo, En algunas ocasiones. Crnicas y

comentarios 1943-1956, Madrid, Aguilar, 1960, pp. 338-347 (cita p. 342).

76

espcie dinefable esperit collectiu, sin que implica un projecte de futur compartit pels
membres qu degueren composar aquesta collectivitat de pobles. Lexistncia duna
histria, duna cultura i duna llengua comunes sn condicions potser necessries, per no
suficients, com ho demostra el fet que no hagin bastat per suscitar anteriorment el
desvetllament duna conscincia collectiva a escala dels Pasos Catalans.
Aquestes reflexions ens haurien dadvertir dels riscos qu implica la pretensi de muntar
una conscincia semblant sobre les bases niques de la cultura i la histria. Per aquest cam
no arribarem a cap altra cosa qu formulacions retriques i buides de sentit, per lestil duna
Hispanitat culturalista, basada en una visi deformada del passat, manipulada per uns
interessos socials molt limitats, que no basten per aconseguir la ms mnima mobilitzaci
popular efectiva.185

No es pot dubtar, encara que sembli paradoxal la idea, que la pressi dels
nacionalismes i/o regionalismes a Espanya gener lesperana duna innovadora
identitat patritica hispana, un nou tipus dadhesi sentimental al fet dEspanya qu
permetria viure una recuperaci collectiva al segle XX. Per a Espanya com a Frana
i potser arreu del mnla histria de la descentralitzaci ha estat un incessant vaiv amb
el centralisme.186 En aquesta interacci, per molt negativa que fos, era natural que es
produssin intercanvis, especialment en aquells aspectes menys confessables o
conscients. Desprs de descobrir la diversitat hispana, era lgic preveure el sorgiment
duna unitat completament nova, sentida i no imposada, que desperts energies
profundes i estimuls voluntarismes no vistos des dels temps de lempresa dAmrica.
Per exemple, un destacat periodista poltic com Salvador Canals, res indulgent amb el
catalanisme, va poder argumentar labril de 1915:

Doncs a Espanya s tot aix i molt ms que tot plegat el qu nicament del regionalisme
podria arribar... [sic] o haver vingut: un patriotisme conscient i militant. Excepte per
manifestacions retriques, s molt difcil trobar a Espanya un patriotisme espanyol, un
vigors sentiment de solidaritat nacional que ens faci pensar a tots en linters collectiu per
treballar tots a una al seu servei, i, no existint el patriotisme, s impossible que existeixi una
ciutadania, i no havent una ciutadania i havent de viure com si fssim una democrcia, qu
185

J. Fontana, "Reflexions sobre la unitat histrica dels Pasos Catalans", a X. Romeu Jover (cur.), Debat

sobre els Pasos Catalans, Ponncies i comunicacions de les Jornades de debat sobre els Pasos Catalans
(octubre de 1976), Barcelona, Curial, 1977, pp. 46-55 (cita p. 54).
186

Per Frana: P. Bodineau i M. Verpeaux, Histoire de la Dcentralisation, Pars, PUF, 1993.

77

ha de succeir si no aquesta realitat duna oligarquia cada vegada ms extensa i menys efica
per al bon govern del pas? I qual el rgim poltic s, en realitat, una oligarquia impotent, qu
podria ser lEstat sin una burocrcia infecunda, una simulaci onerosa, la vana i trista
aparena duna Naci?187

Amb altres paraules, fins i tot per les opinions hostils resultava temptadora la
idea catalanista de que seria possible desvetllar Espanya per parts amb la senzilla oferta
dimaginaci, redefinint en dos passos vinculats les identitats internes de les persones i
laparena del poder, pel simple mitj de complexificar les categories ms senzills i
simplificar les ms complexes. Semblava oferir unes metfores de futur a canvi dun
simulacre disfuncional del present i unes analogies buides respecte el passat gloris. Era
molt fcil la deducci: si els catalanistes no ho feien a la seva manera, altres, potser des
de punts de vista fora dispars, podien provar-ho, amb el mateix plantejament. El 1908,
uns tres anys abans de la seva mort, el poeta i poltic conservador valenci Teodor
Llorente, en plena eufria de la Solidaritat Catalana, safirm davant de
lanticatalanisme republic per insistir, en un discurs a Elx, en la fascinaci que el joc
interactiu dunitat cultural i uni imperial podia exercir sobre la imaginaci hispana:

I seguia somniant com no tots els pobles de la naci espanyola sn tan impulsius i tan
desperts com els daquest litoral, uns altres ms lents en sentir lactual moment regenerador
deien: Oh, si estigussim tan units com ho han estat sempre els catalans, com ho estan ara els
valencians, ens relluiria ms els cabells!188

Tamb Salvador Canals, fent campanya electoral a Catalunya el 1907, va sentir

vivament aquesta sana enveja; el candidat es trob amb un boicot collectiu que ell
interpret amb mostres dun sentiment nacional envejable:

187

S. Canals, Prlogo, datat labril de 1915, a J. Charles-Brun, El regionalismo, Madrid, Francisco

Beltrn, 1918, p. 9; sobre lescepticisme anticatalanista del comentarista: S. Canals, La cuestin catalana
desde el punto de vista espaol. Antecedentes, Madrid, Imprenta de la Viuda de Prudencio Prez de
Velasco, 1919.
188

T. Llorente, Discurs a Elx, Las Provincias, 18 de novembre de 1908, reproduct a A. Cuc y R.

Blasco (eds.), El pensament valencianista (1868-1939), Barcelona, La Magrana/Diputaci de Barcelona,

1992, pp. 94-97 (cita p. 96).

78

Si quan en algun poble em cridessin posats desquenes els homes, cara a cara les dones i
els nens, Visca Catalunya! Mori Canals!, em donarien ganes de barrejar-me amb ells i
cridar el mateix, oblidat de mi, i de la meva poltica i dels meus... [sic]189

Tradut al llenguatge actual, un segle ms tard, limperi dels catalanistes es pot

reduir a un curis i pertina inclinaci a vertebraci poltica mitjanant una Corona, la
convicci de qu lasimetria era idnia per un equilibri entre les parts duna Espanya
federalitzable i, respecte a la projecci exterior, la promoci de lexportaci catalana en
el que es podria anomenar amb llenguatge una mica caduc una relaci neocolonialista (s a dir, de dependncia econmica sense el llastre de la sobirania
poltica).190 No obstant aix, el seu atractiu venia de ser un plantejament open-ended,
modificable pel receptor en funci dels seus desitjos; o sigui, sedua per la seva
indefinici i ambigitat. Limperi (i per extensi limperialisme), en qualsevol de les
seves accepcions, fou una idea extraordinriament oberta, precisament per ser
polismica. Fou contagiosa, perqu com a metfora poltica estava mancada duns
continguts clars qu limitessin el seu atractiu. I la noci dunitat cultural resultava
encara ms reproduble i adaptable. Per, alhora i com demostra el fracs del binomi
conceptual com a vehicle ideolgic per a la poltica de la Lliga, constitua un potencial
contagi selectiu, que noms afectaria a uns comportaments o unes ambicions poltiques
molt determinades, deixant a la resta del personal poltic inclume, sense que es produs
la transmissi.

Prat deix una herncia ideolgica fora ambigua. Sent limperi una noci
indefinida, amb una considerable crrega de ressonncies per sense un contingut molt
precs (per molt que sesforcs Camb en fer comparacions destructura estatal amb les
majors potncies europees de la seva poca), el concepte, especialment vinculat a un
ideal dunitat cultural aplicable o executable a ms dun nivell, hom sel podia
apropiar pels seus fins. Aquesta possibilitat de prstec ideolgic, com a contagi, va
formar part de les esperances de Camb. Per, qui estava interessat en fer seva la idea
imperial? Camb somni amb una assumpci automtica per una muni de
189

S. Canals, La Solidaridad Catalana, Madrid, 1907, citat a M.J. Gonzlez, El universo conservador de

Antonio Maura. Biografa y proyecto de Estado, Madrid, Biblioteca Nueva, 1997, p. 282.
190

Evidentement, en lltim cas recorro a la manida frmula de K. Nkrumah, Neo-Colonialism. The Last

Stage of Imperialism, Nova York, International Publishers, 1965.

79

regionalistes de tota Espanya, per, encara que es don el contagi, no es produ ni la

febre collectiva ni de cap manera lepidmia ideolgica. Per tot arreu els regionalistes
incorporaren el patr catal, amb ms o menys intensitat, al seu repertori intellectual i
aprofitaren com van poder o van voler la metfora composta pratiana o lartefacte
metafric camboni, per la inseminaci no va passar daqu, per moltes visites o
tournes que fes el cap parlamentari catalanista o per molts diaris o peridics que
adquirs.

Qui, doncs, estava interessat en quedar-se amb els ideals conjunts dunitat
cultural i imperi, reforats per les antologies canviants qu la quotidianitat poltica i
institucional podia comportar? La resposta, amb tota la saviesa de la retrospecci
histrica, s fcil de definir. Els nombrosos observadors i analistes lligaires
sobrevaloraren la demanda a Espanya: a ms de predicar amb lexemple, van creures
els seus propis arguments, fins al punt de creure que els altres tamb hi combregaven o,
un cop informats, combregarien amb la bona nova, per el proselitisme no va assumir la
forma esperada. No va funcionar per ser massa ambicis pels escassos galleguistes o
andalusistes. Tampoc per les organitzacions aspirants a ser centrfugues i que
estiguessin en circumstncies poltiques ms solides va poder ser ms que una opci a
considerar; per la Comunin Nacional Vasca o per lincipient valencianisme poltic, la
prioritat estava en la seva prpia consolidaci i assentament segur com a moviments
poltics als seus propis mbits de referencia i no tenien la potencia acumulada per
llanar-se a una aventura estatal.191

Ben al contrari, amb el temps Imperi i unitat cultural serien atractius com a
plantejaments de transformaci poltica per aquells qu no van tenir un lloc fix o clar en
la poltica espanyola, per aquells que no tenien un cam fcil ni electoral, ni
insurreccional al poder, per aquells que creien en a capacitat de les idees per dominar
els fets i, sobre tot, per aquells que cercaven respostes de sntesi, fora de les rgides
dicotomies ideolgiques hispanes. El feli invent prati va tenir la intenci devitar les
trinxeres habituals entre republicans i monrquics, catlics i anticlericals, amb la
promesa duna gran i superable sntesi de poltica i cultura. Desprs, de manera abrupta,
canvi el mercat ideolgic: amb la Primera Guerra Mundial, tot el llustre modern
191

A. Cuc, El valencianisme poltic, Valncia, Garb, 1971.

80

dimperi pass de moda. Per aquells que busquessin una sortida dels tpics habituals,
trobarien en la metfora pratiana, en els intents daplicaci de Camb i en els matisos i
elucubracions elitistes de DOrs, material ms que adequat per una nova reconstrucci,
sempre en termes de dreta, sense recrrer mai als trillats clixs de lesquerra. Dit de
manera clara, el falangisme va beure de fonts catalanistes, per molt xocant que pugui
resultar lafirmaci.

La fallada de les metfores catalanistes: una breu reflexi terica

El joc metafric ideat per Prat de la Roba tenia una gran fallada estructural, la
qual no havia semblat important, donada la seva naturalesa especulativa. Aix ha donat
peu a un considerable excedent interpretatiu sobre la sinistra funci lligaire en la
fracassada revoluci burgesa a Espanya. En realitat, lexplicaci s fora ms senzilla.

Prat va prendre com a punt de partida axiomtic la idea de Catalunya com una
unitat cultural que, com a tal, exigia la seva inserci en un joc poltic estatal. La seva
capacitat de pressi en el marc espanyol, la seva relativitat quant a les filiacions del seu
recolzament, el seu latitudinarianisme respecte la complexi religiosa de la lliga, la seva
neutralitat davant del catolicisme, tot arribava de lafirmaci duna societat civil
alhora excepcional, slida i moderna. La Lliga, en conseqncia, es va permetre el luxe
dincorporar atributs ideolgics de les esquerres europees, dsser pacifista per
imperialista Aquest eclecticisme, o transgressi ideolgica respecte les habituals
divisries entre dretes i esquerres, va venir a configurar una fora que modernitzava
discursos, que ensenyava a com ser innovador des de la dreta en el context espanyol. En
fer-ho, Prat, Camb i el conjunt lligaire estaven complint amb una pauta que venia de
lluny, establerta ja per Almirall. Per ho feren molt b, encara que fracassaren en els
seus objectius com a plataforma poltica. La gran lli de la Lliga la naci com unitat
cultural, de la qual derivava la coherncia de lEstat, i no a linrevs, com al
liberalisme seria especialment significativa amb la caiguda de la Dictadura del general
Primo de Rivera, ja que fou llavors evident la prioritat que tenia la modernitzaci de
discursos, en especial per la dreta espanyola.

81

Per havia el problema de la fallada estructural. Prat havia suposat la unitat

com expressi duna societat civil ben articulada. Camb descobr la fragilitat de
lautntica societat civil, ben lluny de la seva solidesa conceptual en la teoria. Daqu,
en el debat solapat amb Prat desprs de la Setmana Trgica, la seva subtil adhesi a
lEstat, el seu peculiar socialisme, que esperava que la poltica institucional ben
orientada, un cop aconseguida la federalitzaci, permetria la correcci de la societat
civil, completar les seves absncies, omplir els seus forats. Per aix mateix, amb certa
desesperaci ben comprensible, Camb fou ms imperialista que Prat. No va tenir cap
altre remei, ja que Prat formulava una argumentaci retrica dins de lntim marc
habitual de Catalunya, a la qual Camb devia donar contingut en la prctica dins de
lhipercrtic medi poltic espanyol a Madrid i el suspica ambient de provncies.

El defecte de la cadena de metfores era senzill. Una Espanya imperial, ja fos

dual o federalitzada, es fonamentava en la poltica com enfrontament i contradicci.
Aquest era un tema predilecte de la Lliga, ja que soposava, com a fora
regeneracionista, a labusiu consens de liberals i conservadors, els partits dinstics, a
les Corts, front de lallau dacusacions sobre oligarquia i caciquisme. A canvi del
pacte amb la reivindicaci nacionalista (s a dir, el reconeixement constitucional de la
unitat cultural catalana), el catalanisme poltic prometia qu el parlament espanyol
passaria a ser genu, un frum de debat autntic entre els representants dinteressos
oberts i agents socials reconeguts, no pas agotnats.

Per com a funci institucional de la vida parlamentria la reivindicaci de

lenfrontament venia de lluny, i les seves implicacions no sempre van ser grates,
especialment en la poltica europea. El whiggisme angls havia ents la idea de
lalternana entre govern i oposici ms o menys des de finals del segle XVII, per les
tensions resultants estaven restringides per la prpia natura en extrem oligrquica del
sistema parlamentari. Lobertura del sistema en el segle XIX fou llarga i costosa, i de
fet, consum al liberalisme angls pel cam. Fou una gran sort pels Estats Units el fet de
desenvolupar el seu sistema poltic (i fins i tot judicial) com adversarial, s a dir, basat
en la confrontaci dinteressos adversaris, a partir de lexperincia anglesa, per amb
un sentit activament obert, democratitzador, per un rebuig a tota lherncia britnica,
fruit de la revoluci i la durament guanyada independncia. El gust per la contradicci
institucionalitzada fou, per tant, la gran aportaci a la democrcia de lexperincia
82

poltica nord-americana.192 No ho fou pas de la Revoluci francesa, que va retenir, a

travs totes les seves successives manifestacions, un gust roussini per la primacia del
tot (la voluntat collectiva) sobre les seves parts: la suspiccia davant del partit com a
inters illegtim, com a facci. Jacobins i bonapartistes, aix, van tenir sempre una
preferncia marcada per laparena de consens, per les qestions resoltes decisivament,
sense assumir la validesa de postures enfrontades. s ms, aquesta displicncia davant
de la confrontaci ritualitzada i pblica unia als revolucionaris francesos amb els seus
pitjors enemics contrarevolucionaris i serv, fora paradoxalment, per fer funcional la
Restauraci borbnica i els seus successius rgims francesos, al llarg del segle XIX. s
possible que noms el corrent orleanista accepts la contradicci com a sistema i no
amb entusiasme (el sentit original del laissez-faire de Guizot, que recomanava als
empresaris que senriquissin i deixessin fer als poltics).

Resumint, en general i amb la rellevant excepci de Gran Bretanya, els sistemes

poltics europeus del segle XIX mai van veure amb bons ulls la constant violncia
verbal de la partitocrcia.193 Totes les imitacions bipartidistes del sistema angls
(inclosa lespanyola) eren considerades dubtoses. I fins i tot a lorgullosa Gran Bretanya
amb freqncia es desconfiava del sentit a llarg termini del party politics.194 Ni tan sols
la ms gran democrcia continental a finals de segle, la Tercera Repblica francesa, veia
positivament aquest gust, ja qu lambici de les esquerres era republicanitzar els seus
contraris i les dretes catliques famosament sospiraven per un canvi de rgim. La
tendncia obsessiva del segle, qu dur fins les generalitzacions ampliacions del cens
electoral respecte el sexe i qu acompanyaren la Primera Guerra Mundial, fou centrar la
idea de democrcia en lacte de votar, que recollia la veu del poble. En potncia, el
sufragi mentre que consagraci del ciutad era lexpressi primordial de la voluntat
collectiva, del tot complet, per contra de la particularitat.195 En emfatitzar la seva prpia
natura com a representaci corporativa de la unitat cultural catalana, amb tot el qu

192

J.J. Ellis, Founding Brothers. The Revolutionary Generation, Nova York, Vintage Books, 2000, cap.

6.
193

Pels sistemes de partits nacionals, vegeu, en general: M. Moreno Recio, Los partidos polticos

europeos (hasta 1914). Su historia, sus doctrinas, sus hombres, Madrid, Biblioteca Nueva, [1919?].
194

F.W. Rafferty, The Future of Party Politics, Londres, Allen & Unwin, 1918.

195

P. Rosanvallon, Le sacre du citoyen. Histoire du suffrage universel en France, Pars, Gallimard, 1992.

83

aix tenia de partidista en lescenari legislatiu, la Lliga, doncs, expressava un sentit

realment avanat de la reforma de la vida poltica espanyola.

Per i aqu estava la fallada el catalanisme intervencionista concebia

Catalunya com una unitat cultural, un espai sense fissures, el qual preferia tractar,
mentre fos possible, com un monopoli ideolgic, per sense realment tenir-lo. La Lliga
acceptava ser partit a Espanya perqu pretenia ser lunvoca veu de Catalunya, o al
menys daquella que estigus socialment articulada. Amb el mateix sentit imperialista
amb qu predicava la conquesta moral dEspanya per endarrerida, el catalanisme
intervencionista, una fora centrada en la ciutat i la provncia de Barcelona, relegava
aquelles parts de lmbit catal que no tinguessin un fort teixit dentitats a altres corrents
poltics sense massa preocupaci; ja hauria ocasi duna plena conquesta electoral quan
aquestes zones estiguessin socialment madures. La Mancomunitat fou concebuda, per
tant, com un mecanisme civilitzador que instrua amb un missatge cvic i prctic, i
estimulava les oportunitats per a la formaci dentitats comunitries o corporatives.

Aquesta perspectiva suposava una convicci de domini fctic sobre tot all que
sembls important a les xarxes civils i econmiques catalanes. Loposici ms frontal
el fams republicanisme lerrouxista era entesa com a brbara (i nestava
demaggicament ben orgullosa de ser-ho), per tamb era contemplada amb una certa
seguretat fruit de la complaena, encara que haguessin ensurts, com lestiu de 1909. La
certesa dencarnar la tendncia del nou segle, explicitada amb el nom de noucentisme,
tenia linconvenient de facilitar una visi molt selectiva del futur. Aix, per exemple, la
Lliga ignor lavs del jove socileg germnic Robert Michels, en el seu conegut llibre
Zur Soziologie des Parteiwesens in der modernen Demokratie, de 1911: en criticar les
tendncies oligrquiques dorganitzaci presents fins i tot en el Partit Socialista
Alemany, Michels (qui, daltra banda, acab com un mussolinista a Itlia) anomen el
sindicalisme i lanarquisme un profilctic, un element sanejador en la mesura que,
resistint-se als mecanisme oligrquics, exigia lobertura de la societat civil de la mateixa
manera en la qu el sufragi universal i la responsabilitat dels governs davant del
parlamentarisme democratitzava el sistema poltic. 196

196

R. Michels, Political Parties [1911], Nova York, Dover, 1959, pp. 345-361.

84

En el moment que les contradiccions aparegueren amb suficient violncia en el

propi marc associatiu catal, en el moment que a principis de 1919 lanarcosindicalisme
reclam el seu accs a la societat civil per la porta gran, amb tot el qu aix implicava
de reconeixement, la Lliga es va trobar incapa de respondre estratgicament, perqu
els fets anullaven completament la seva peculiar manera dentendre la poltica. De la
mateixa manera que els magnats magiars que controlaven la part hongaresa de la
Monarquia Dual per amb ms ra, ja que la seva base social era molt ms dbil, la
Lliga no contemplava el dileg sense lmits en la seva rereguarda. Aix, destap el fet
que la seva lleialtat imperial, com la seva cremor nacionalista, estaven condicionats als
fets, la qual cosa provoc el desengany, tant en els catalanistes ms conseqents com en
els espanyolistes transaccionals disposats a empassar-se lham duna reforma
imperialista.197 Aviat, el catalanisme intervencionista sescind entre imperialistes
i antiimperialistes, quedant oberta la posici camboniana a tot un ventall datacs
intellectuals.198 Loposici doctrinal a la Lliga va trobar un motlle nacionalista, fins i
tot insurreccional, alternatiu a la via parlamentria sempre defensada per Camb.

A partir daquest trencament, el catalanisme intervencionista estava obert a la

possibilitat que els seus valors sapliquessin directament, sense la seva mediaci, al
context espanyol. A Barcelona, el tacticisme de la Lliga va obrir la porta a les
especulacions feixistes catalanes, renovadores de la mitologia imperial i
rejovenidores del contacte amb la dreta intellectual francesa, tan visibles entre els
intellectuals catalanistes els anys 1919-1923. En bona mesura, form part de la moda
neoclssica que acompany el conservadorisme de la societat durant la contesa
europea.199 En el canviant context ideolgic de la postguerra, sols amb proposar fer
realitat activa lesquema originari prati, encara que fos mitjanant lagressi, es
passava frontera a la nova poltica dinmica.

197

Largument deriva de L. Valiani, The End of Austria-Hungary, Londres, Secker & Warburg, 1973, pp.

255-256.
198

T. Garcs, Contra lImperi, a Proa, nmero bis, desembre 1921, p. 1.

199

K.E. Silver, Esprit de Corps. The Art of the Parisian Avant-Garde and the First World War, 1914-

1925, Princeton (N.J.), Princeton University Press, 1989.

85

La segona onada del catalanisme neo-maurrasi i les analogies

italianitzants

Lexperincia italiana durant la Gran Guerra i en la postguerra aport maneres

de rellegir en clau activista, com alternativa a la francoflia imperant a lesquerra
catalanista, les mateixes llions del nacionalisme filosfic francs qu tant impacte
van tenir en el canvi de segle.200 Josep Foix i Mas (ms ben conegut com el poeta J.V.
Foix), el seu amic Josep Carbonell i Gener i, molt especialment, el tamb poeta
avantguardista Josep Maria Junoy, que anava pel seu compte, havien representat una
segona onada maurrasiana que, en els anys immediatament posteriors a la contesa
mundial, rebassava lantic vincle orsi pel nacionalisme filosfic francs, concebut en
termes individualistes i estrictament ideolgics, mentre que pretenia imposar una
soluci collectiva, partidista des duna Acci Catalana pretesament anloga a lAction
Franaise.201 El mitj juvenil lligaire i, eventualment, els seu succedani alternatiu, Acci
Catalana, fundat el juny de 1922, sintoxic amb la revisi italocntrica mitjanant el
teatre poltic i militar de Gabriele dAnnunzio dels arguments de Barrs i Maurras, qu
abans havien estat absorbits, amb esperit homeoptic, en el propi cos doctrinal de Prat.
Camb i DOrs, per qu, ara, reapareixien com una crtica fresca de lenvellit i
conegut.202 Com, molts anys desprs, li confess un Foix reptador a un jove crtic que
linterrogava sobre els seus errors juvenils, primer fou maurrasi i desprs es fu
feixista.203 Fou notori un debat confs entre el periodista Josep Pla i Fox que semblava
200

Una interpretaci diversa a la presentada aqu: P.C. Gonzlez Cuevas, Charles Maurras en Espaa, a

P.C. Gonzlez Cuevas, La tradicin bloqueada. Tres ideas polticas en Espaa: el primer Ramiro de
Maeztu, Charles Maurras y Carl Schmitt, Madrid, Biblioteca Nueva, 2002, cap. 2; tamb, del mateix
autor: La recepcin del pensamiento conservador-radical europeo en Espaa (1913-1930), a Ayer,
Monogrfic: Carlismo y contrarrevolucin en la Espaa contempornea, editat per J. Milln, nm. 38,
2000, ps. 211-231.
201

J. Carbonell, "Monitor" i el discurs d'en Francesc Camb. Iberisme i Poltica Nacional Catalana,

Barcelona, Edicions "Monitor", 1923; J.M. Junoy, Conferncies de combat 1919-1923, Barcelona,
Editorial Catalana, 1923.
202

Sobre el pont literari: A. Camps i Oliv, La recepci de Gabriele D'Annunzio a Catalunya, Barcelona,

Curial/Abadia de Montserrat, 1996 i, de la mateixa autora, La recepci de Gabriele D'Annunzio a

Catalunya. Traduccions i textos indits, Barcelona, Curial/Abadia de Montserrat, 1999; sobre el joc de
contradiccions de fons italianes: V. Salierno, D'Annunzio e Mussolini. Storia di una cordiale inimicizia,
Mil, Mursia, 1988.
203

J.Vallcorba, J.V. Foix, Omega, 2002, p. 4.

86

situar els parmetres de les simpaties perilloses dins del catalanisme, aix com les
seves evidents limitacions.204

Per aquestes propostes no passaren de set mers exercicis dialctics, ja que no es

traduren en organitzaci i, malgrat la seva promesa implcita en el nom Acci
Catalana, en acci de carrer. El moviment catalanista no tenia capacitat paramilitar i, si
la construa, era per lesquerra, amb vista a un alament de bra amb els
anarcosindicalistes i anarquistes, contra el sistema poltic espanyol, com propos
Francesc Maci amb ms soroll que substncia desprs de finals de 1918 amb la seva
Federaci Democrtica Nacionalista, eventualment reconvertida en Estat Catal i el seu
Exrcit de Catalunya. La frustraci de lopci intellectual dun feixisme catal, no
obstant aix, no li resta importncia quant a antecedent i influncia, especialment en el
nacionalisme radical catal dels anys trenta, desillusionats i crtics davant de lxit del
macianisme a la Segona Repblica.

Era cada vegada ms evident, pel temor de les seves publicacions en els primers
anys vint, marcades per un biaix cada cop ms economicista, qu Camb estava cada
vegada ms avorrit amb la poltica petita i lestretor de Barcelona.205 La seva
participaci com a ministre dHisenda en el govern Maura de 1921-1922, format a
204

J. Pla, "El nacionalisme catal i l''Action Franaise'", a Butllet de les Joventuts Nacionalistes, nm. 4,

gener de 1921, pp. 5-6; J.V. Foix, "El nacionalisme catal i l''Action Franaise'", a Monitor, nm. 2,
gener-febrer de 1921, reprodut a J.V. Foix, Obres completes, vol. III (a cura de M. Carbonell), Articles i
assaigs poltics, Barcelona, Ed. 62, 1985, pp. 361-368. La polmica continu, sense signatura: "Itlia,
feixisme i Estat", a Acci Catalana, I, nm. 8, 21 de setembre de 1922, p. 64, reproduint una part dun
article de "Volt" de Gerarchia; desprs: "Un feixisme catal", a Acci Catalana, I, nm. 9, 28 de setembre
de 1922, pp. 70-71, on es deia: s simptomtic, per, que en Josep Pla, antifeixista a Itlia, en una lletra
seva sobre els fets de la Bisbal, apareguda a La Publicitat (24 de setembre) demana esquadres de combat,
arditti catalans que, en casos concrets, apliquin llur sanci als enmics de la ptria que hi conviuen
tradorament (p. 71). Sobre la visi de Pla: M. Gust, "El Fascio de la primera hora vist per Josep Pla",
a L'Aven, nm. 186, novembre de 1994, pp. 10-15; tamb: J. Pla, Coses vistes 1920-1925, Barcelona,
Edicions Diana, 1925 ("Maurras"), pp. 250-251.
205

F. Camb, Vuit mesos al Ministeri de Foment, Barcelona, Editorial Catalana, 1919; F. Camb, La

crisis econmica y la Conferencia de Gnova, Madrid, Residencia de Estudiantes, 1922; F. Camb,

Proyecto de Ley de modificacin de tributos y de reforma de las haciendas locales presentado a las
Cortes, Madrid, Ministerio de Hacienda, 1922; F. Camb, La crise conomique anglaise, Pars, Imp. J.
Solsona,1924.

87

resultes de la derrota a Melilla, el port visiblement a temes com laranzel de 1922, qu

superaven amb escreix els termes identitaris de discussi poltica progressivament ms
habituals llavors en el catalanisme.206 Donat el clima dantagonisme social imperant a
Catalunya, amb la lluita pistolerista entre sindicats rojos i grocs, el seu creixent
inters per les qestions macroeconmiques i el tedi qu visiblement li produen les
preocupacions microeconmiques prpies del marc catal van poder ser atributs al seu
carcter essencialment burgs i impopular en tots els sentits. Per, al mateix temps, el
lder de la Lliga, convertit en milionari per un gran negoci qu evitava sancions aliades
a la gran industria elctrica alemanya a Argentina, es retir de la poltica el 1923, per
reflexionar davant de la situaci canviada. Daquesta pausa sortiren les obres ms o
menys teriques cambonianes que jalonaren els anys vint, que contemplaven el
significat de la derrota grega de 1922 i del ressorgiment nacionalista turc, el sentit
profund del feixisme itali quant a les limitacions del parlamentarisme (Camb es
pronunci com a partidari del presidencialisme institucional, a lamericana), labast de
les dictadures com a sistema poltic i el perills buit qu deixaven rere seu.207 Alhora,
arribats al punt dimmobilitat de la Dictadura, la postura prpia del catalanisme lligaire
es fu ms dependent de lexemple imperial britnic. La sostinguda producci
camboniana, ms el rol que li atorgaren el dictador Primo de Rivera com a veu
autoritzada de loposici, facilitaren un cert dileg soterrat catal-castell o BarcelonaMadrid al llarg dels anys vint amb moltes conseqncies pel futur ideolgic espanyol.

Amb certa parsimnia, les especulacions feixistes en el catalanisme es

traduren a lmbit espanyol, per osmosi: no seria que Espanya era una unitat cultura,
tan real en un nivell superior de reuni dintensitats nacionals i/o regionals, com ho era
Catalunya en un sentit primari? No seria possible aconseguir que el genu sentiment
didentitat catal, del qu saprofitava tan eficament el catalanisme, servs com a guia
en la construcci duna equivalent emoci espanyola, igual dautntica? Identitat
significa ser all que es diu ser, per tamb ser reconegut en aix, a partir de la qual
206

J.M. Serrano Sanz, Francesc Camb, a F. Comn et alii., La Hacienda desde sus ministros. Del 98 a

la guerra civil, Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, 2000, pp. 247-279; F. Pelech Zozaya, La
crisis industrial espaola y el arancel de 1922, Barcelona, Universidad de Barcelona, 1975; tamb, del
mateix autor, El proteccionismo industrial en Espaa (1914-1931), Barcelona, PPU, 1987.
207

F. Camb, Visions d'Orient [1924); Entorn del feixisme itali (1924), Les dictadures [1929], tots a F.

Camb, Llibres, Barcelona, Alpha, 1984.

88

cosa es planteja una relaci de semblana, fins i tot dequivalncia. No es podria

realitzar una sntesi de la legitimitat nacional catalana amb la igualment vlida realitat
espanyola? No seria limperi la desitjada resposta definitiva al fatigs litigi entre
monrquics i republicans?

Les inquietuds generoses de la joventut vagament avantguardista dels anys

dictatorials en favor duna Espanya futura generosa i diferent, resoltament moderna,
van anar adquirint un to diferent amb larribada del rgim republic en la primavera de
1931, i lestabliment del sistema al menys en part dual, amb govern central a Madrid i
autonmic a Barcelona. Aviat es reclamava una manera nova dentendre Espanya, que
donava com a suposats aquells components dunitat cultural afectiva i dimperi com
a unitat de dest superior qu significaren la relectura radical, des de Madrid, de les
metfores pratianes i de loferta camboniana.

Els sorprenents contagis de limperi de la Lliga

El falangisme inicial comenant amb Jos Antonio i desprs sota els primers
anys del franquisme neg de forma sistemtica i categrica ser un partit nacionalista.
Per aix, segons les afirmacions molt menyspreadores dels seus principals dirigents als
anys republicans, ja estava un insensat poltic com el doctor Jos Mara Albiana, amb
el seu Partido Nacionalista Espaol.208 Pel contrari, la Falange es defin com
imperialista, tal com acertadament insist, ja fa prou anys, linvestigador nord-americ
H.R. Southworth, en una obra polmica escassament apreciada a Espanya.209 Algun
altre estudis estranger aix mateix assenyal la importncia daquest enfocament en el
pensament poltic espanyol, especialment, bviament, de la dreta, sense qu per aquest

208

I. Polo, La trinitat feixstica espanyola fa declaracions a LOpini, a LOpini, 26 dabril de 1934,

p. 5, reprodut a I. Gibson, En busca de Jos Antonio, Barcelona, Planeta, 1980, pp. 284-288. En general,
sobre Albiana: J. Gil Pecharromn, Sobre Espaa inmortal, slo Dios. Jos Mara Albiana y el
Partido nacionalista Espaol, Madrid, UNED, 2000.
209

H.R. Southworth, Antifalange, Pars, Ruedo Ibrico, 1967. s remarcable la insistncia en interpretar

el falangisme exclusivament en termes de la seva postura en relaci al contemporani moviment obrer: per
exemple, M. Bcker, Ideologie und Programmatik im spanischen Faschismus der Zweiten Republik,
Frankfurt am Main, Peter Lang, 1996.

89

motiu se li dons ms importncia entre els investigadors ms propers.210 Fins que

sarrib a assenyalar la rellevncia de Camb com a ideleg imperialista per a la
formaci duna nova dreta espanyola als anys trenta.211

Part del problema per lacceptaci hispana daquests enfocaments venia del seu
aparent sentit contrafactual, donada levident pobresa de qualsevol poltica espanyola
dagressi exterior o expansionisme en la primera meitat del segle XX, ms enll dels
poc apetitosos barrancs del Rif.212 Aquells, que per la seva recerca, han recorregut al
plantejament , han evitat el falangisme com a tal i shan centrat en els primers anys del
franquisme i en els projectes expansius qu llavors abundaren, a lombra de
lhegemonia hitleriana a Europa. I, fins i tot aix, la tendncia dominant entre els
historiadors ha estat, al menys fins no fa gaire, reduccionista, considerant que els
somnis imperials espanyols eren poca cosa ms que propaganda, sense fons seris de
cap mena.213

210

M. Blinkhorn, "Spain: the 'Spanish Problem' and the Imperial Myth", a Journal of Contemporary

History, vol. 15, nm. 1, gener de 1980, pp. 5-23.

211

F. B. Pike, Hispanismo 1898-1936, Notre Dame (Ind.), Notre Dame University Press, 1971.

212

S. Balfour, The End of the Spanish Empire 1898-1923, Oxford (U.K.), Oxford University Press, 1997

[traducci castellana: El fin del imperio espaol, 1898-1923, Barcelona, Crtica, 1997]; del mateix autor,
Morocco and the Road to the Spanish Civil War, Nueva York, Oxford University Press, 2002.
213

Hi ha una extensa literatura sobre limperialisme del primer franquisme, que el redueix a un decorat

ideolgic: E. Gonzlez Calleja i F.Limn Nevado, La hispanidad como instrumento de combate. Raza e
imperio en la prensa franquista durante la Guerra Civil espaola, Madrid, CSIC, 1988; L. Delgado
Gmez-Escalonilla, Imperio de papel. Accin cultural y poltica exterior durante el primer franquismo,
Madrid, CSIC, 1992; R. Prez Montfort, Hispanismo y Falange. Los sueos imperiales de la derecha
espaola, Mxic D.F., FCE, 1992; M.A. Escudero, The Image of Latin America Disseminated by the
Franco Regime: Repercussions in the Configuration of a national Identity, tesi doctoral, University of
California, San Diego, 1994 (UMI facsimile). Aportacions noves molt significatives, en el sentit de
revaloritzar el contingut poltic de limperialisme espanyol: N. Goda, Tomorrow the World: Hitler,
Northwest Africa and the Path toward America, College Station (Tex.), Texas A&M University Press,
1998 [traducci castellana, Y maana... el mundo: Hitler, frica Noroccidental y el camino hacia
Amrica, Madrid, Alianza, 2002]; W.H. Bowen, Spaniards and Nazi Germany. Collaboration in the New
Order, Columbia (Mis.), University of Missouri Press, 2000. Vegeu tamb: G. Nern i A. Bosch, El
imperio que nunca existi. La aventura colonial discutida en Hendaya, Barcelona, Plaza-Jans, 2001; i F.
Rodao, Franco y el Imperio Japons, Barcelona, Plaza-Jans, 2002.

90

No hi ha cap ra demostrable, no obstant, per pensar qu els falangistes fossin

insensats creients en lextravagncia ideolgica, amb una set inacabable per la fantasia
poltica. El fet s qu, en aquest sentit, no van ser ni ms ni menys irracionals en les
seves esperances i ambicions qu les esquerres revolucionries qu els van fer front i a
les quals ells soposaren. I per lanhelat imperi, els falangistes entengueren ms la
consolidaci imperial dEspanya, la trobada idealitzada dels seus homes i terres,
que una aventura colonialista a gran escala, si b, daltra banda, lexpansionisme fou
una aspiraci que, amb un optimisme extrem, mai va ser menyspreada. s aquesta una
distinci que les interpretacions arribades des de lesquerra, confiades en una capacitat
analtica derivada del seu pressupost ideolgic, han menyspreat. Amb massa alegria
interpretativa, sha suposat que la dreta radical i, en especial, el feixisme es pot reduir
a una mera manifestaci dirracionalitat, com si lesquerra i, en particular, la ms
revolucionria fos una irrefutable encarnaci de cordura i racionalisme. Greu error
analtic, per damunt de qualsevol filia o fbia. Per interpretar adequadament, cal establir
la prpia coherncia ideolgica de lextensa extrema dreta espanyola, al marge de les
categories alienes; fer-ho, per situar la reflexi en un terreny comparatiu, seria recollir
un tipus de crtica historiogrfica ja avanada fa temps pel feixisme itali per Emilio
Gentile, per qu encara que no ha tingut fortuna en el medi hispnic.214

Habitualment satribueix la teoritzaci de la unitat de dest en luniversal

realitzada per Jos Antonio Primo de Rivera a una transposici de la idea germnica de
Schicksalsgemeinschaft, en especial tal com fou difosa en la seva versi austromarxista.215 No obstant, no hi ha una conscincia historiogrfica en la mersura que la
importaci a la poltica hispana del pensament poltic centreeuropeu estigus
mediatitzada pel catalanisme. Fou el catalanisme conservador el cam pel qual
penetraren les idees sobre federaci monrquica i ciutadania imperialista, en una
combinaci molt complexa de plantejaments germnics i austracs creuats amb idees
nord-americanes i angleses. Aquesta barreja ideolgica va tenir una fortssima
personalitat especfica, immediatament identificable com catalanista, en un medi poltic
com lespanyol, tan escorat cap a la percepci francesa del mn i tan depenent de
lidioma francs, ventana cap a lexterior.
214

E. Gentile, Le origine dellideologia fascista, 1918-1925 [1975], Bolnia, Il Mulino, 1996.

215

F. Ferrer i Girons, Catalanofbia. El pensament anticatal a travs de la histria, Barcelona, Ed. 62,

2000, pp. 195.

91

Aquest trasps ideolgic no fou senzill, entre daltres raons perqu no

interessava a ambdues parts de lintercanvi admetre la seva part de culpa. Ni el
catalanisme va saber veure en el seu desconcertant hereu ideolgic, imperial per
anticatalanista, ni el falangisme va voler reconixer el seu ignominis antecedent
nacionalista catalanista. Per el fet s qu el 1931, en la conjuntura poltica qu port la
Segona Repblica i que es definia pblica i oficialment, sense ambigitats, com
imperialista fou la Lliga.216 Un cop consolidada la Falange el 1934, el seu clamor per
recuperar el sentit imperial de lEstat i fins i tot de la societat espanyola davant de la
decadncia encarnada pels republicans fou una resposta clara, encara qu implcita, en
un curis dileg ideolgic amb el catalanisme conservador.

Les idees identificades amb Prat de la Riba arribaren a all que seria la Falange
per dos camins: un el protagonitz Eugenio DOrs, convertit en apstata del
catalanisme, per ineludiblement identificat, com tot autor, amb el conjunt de la seva
obra; laltre va tenir a Camb com a focus i a Joan Estelrich, el ms destacat dels homes
de confiana del lder lligaire, com a contacte directe.

La desventura de DOrs a Bilbao

Lestil de DOrs, abans de la seva espectacular ruptura amb la Lliga, ja va

resultar especialment atractiu per intellectuals espanyolistes a Bilbao lencara jove
Jos Flix de Lequerica i els seus companys de tertlia (amb una presidncia
fundacional atribuda al Dr. Areilza) , com el poeta i diplomtic Ramn de Basterra o el
periodista i escriptor Rafael Snchez Mazas, situats en una relaci crtica amb el medi
nacionalista.217 Entre 1915 i 1918, una conjuntura favorable qu facilit als basquistes el
216

J. Pellicena, El nostre imperialisme (la idea imperial de Prat de la Riba), Barcelona, Joventut de la

Lliga Regionalista, agost de 1930.

217

En general: G. Daz-Plaja, La poesa y el pensamiento de Ramn de Basterra, Barcelona, Juventud,

1941; C.A. Aren, Ramn de Basterra, Madrid, Instituto de Cultura Hispnica, 1953. Tamb una
biografia recent de Lequerica, amb un ttol una mica confs: M.J. Cava Mesa, Los diplomticos de
Franco: J.F. de Lequerica. Temple y tenacidad (1890-1963), Bilbao, Universidad de Deusto, 1989. En
general: J.M. de Areilza, As los he visto, Barcelona, Planeta, 1974

92

control de la Diputaci biscana, el nacionalisme basc ms o menys moderat va tenir un

ascendent cultural i poltic en el mn bilba fins llavors desconegut.218 Ramn de la Sota
y Llano, poders navilier i antic euskalerrico entrat tardanament en les files
sabinianes, va poder aprofitar la sortida de Lus Arana, principal hereu ideolgic del seu
germ. De la presidncia jelkide el 196. Sota el lideratge de De la Sota, es va codificar
paulatinament el to (no la substncia) de lagrest discurs sabini (per escndol de Lus
Arana) i fins i tot es va transformar lorganisme jelkide en una Comuni, ms flexible
i eclctica, i, aix mateix, ms atractiva com a oferta electoral.219 De la Sota assum un
apropament visible a les tesis imperials de la Lliga, proximitat assenyalada per la
visita de Camb a Bilbao i Sant Sebasti lhivern i la primavera de 1917.220 Al mateix
temps, gaireb com a punt de partida, la flamant Comunin Nacionalista Vasca coincid
amb els catalanistes en la seva relaci amb les iniciatives de la Unin des Nacionalits
situada a la villa Messidor de Lausanne, entitat en part controlada pels serveis
dintelligncia francesos, per tamb aprofitades per nacionalistes lituans i polonesos
per tirar endavant les seves negociacions clandestines amb els seus congneres de signe
pro-germnic.221

218

Una biografia empresarial, no poltica: E. Torres Villanueva, Ramn de la Sota, 1857-1936. Un

empresario vasco, Madrid, LID, 1998; el seu fill, que fou president de la Diputaci de Biscaia: M. de
Ugalde, Entrevista con Ramn de la Sota y Aburto, en M. de Ugalde, Hablando con vascos, Esplugues de
Llobregat, 1974, pp. 53-79.
219

S. de Pablo, L. Mees, J.A. Rodrguez Ranz, El pndulo patritico. Historia del Partido Nacionalista

Vasco. I: 1896-1936, Barcelona, Crtica, 1999; vegeu tamb el petit per til resum: J.L. de la Granja
Sainz, El nacionalismo vasco (1876-1975), Madrid, Arco, 2000.
220

Conferencia pronunciada por D. Francisco Camb en el Teatro de los Campos Elseos, de Bilbao, el

da 28 de enero de 1917, s.l., s.e., s.f.; Conferencia pronunciada por D. Francisco Camb en el Teatro de
Bellas Artes de Donostia el da 15 de abril de 1917, Bilbao, Imprenta de Jess Alvarez, s.f..
221

G.H. Soutou, Jean Plissier et lOffice Centrale des Nationalits, 1911-1918: Un agent du

gouvernement franais auprs des Nationalits, a G.H. Soutou (dir.), Recherches sur la France et le
problme des Nationalits pendant la Premire Guerre Mondiale (Pologne-Lithuanie-Ukraine), Pars,
Presses de lUniversite de Paris-Sorbonne, 1995, pp. 11-38; M. Ferro, La politique des nationalits du
gouvernement provisoire (fvrier-octobre 1917), a Cahiers du Monde Russe et Sovitique, 1961, nm. 2,
pp. 131-165; D.R. Watson, Jean Plissier and the Office Central des Nationalits, 1912-1919, a English
Historical Review, CX, nm. 439, novembre de 1995, pp. 1191-1206; X.M. Nez Seixas, Espas,
idealistas e intelectuales: la Union des Nationalits y la poltica de nacionalidades durante la I Guerra
Mundial (1912-1919), a Espacio, Tiempo y Forma, serie V, H Contempornea, tom 10, 1997, pp. 117150; tamb de X.M. Nez Seixas, Il nazionalismo catalano e la diplomazia spagnola di fronte al sistema

93

En el context dels grans beneficis

de la Guerra Europea, aquest complex
ambient

poltic

provoc

una

certa

voluntat espanyolista de trobada amb el

basquisme,

en

el

terreny

de

les

ambigitats i sobre tot en el gaudi duna

alta cultura eclctica, accessible a totes
les ideologies i comuna a totes les
sensibilitats, que es reflect en la revista
Hermes, fundada i dirigida per Jess de
Sarra, militant nacionalista entusiasmat
amb unes tesis imperials obertament
cambonianes.222 Per aquest apropament
aviat

es

trenc.

Duna

banda,

Fig. 8. Eugeni DOrs, Xenius, el 1927.

els

nacionalistes radicals bascos sindignaren.223 Lantiimperialisme militant del sector

sabini, legitimat amb fonts del fundador Arana, facilit leventual ruptura del
nacionalisme basc, fet visible el 1921, amb la reconstrucci dun Partit Nacionalista
Basc fidel als principis originaris.224

di protezione delle minoranze nazionali della Societ delle nazioni (1919-1930), a Storia delle Relazioni
Internazionali, IX, nm. 2, 1993, pp. 3-65.
222

J.-C. Mainer, Regionalismo, burguesa y cultura. Los casos de la Revista de Aragn (1900-1905) y

Hermes (1917-1922), Barcelona, A. Redondo, 1974, pp. 126-223. J.P. Fusi, "Hermes 1917-1922", estudi
preliminar a la reedici del primer volumen de Hermes, pp. V-XXVII, reprodut a J.P. Fusi, El Pas
Vasco. Pluralismo y nacionalidad, Madrid, Alianza, 1984, pp. 127-145; tamb P. Escalante, Hermes,
revista del Pas Vasco, Bilbao, Caja de Ahorros Vizcana, 1989.
223

E. Gallastegui, San Dinero. Conciertos econmicos, a E. Gallastegui, Gudari, Por la libertad

vasca, Bilbao, Talleres Tipogrficos E. Verdes, 1933, pp. 71-76; A. Zabala i Ozamiz-Tremoya,
Kondao, Nacionalismo imperialista, a Aberri, 9 de setembre de 1921, reprodut a Kondao (I.
Anasagasti, ed.), Primeros aos del nacionalismo, s.l., Alderdi, [1985?], p. 70.
224

Una reformulaci de la legitimaci: L. Mees, Sabino Arana i lera de limperi, a L'Aven, nm. 201,

mar de 1996, pp. 20-23. En general, vegeu: A. Elorza Ideologas del nacionalismo vasco, Sant Sebasti,
L. Haranburu, 1978.

94

Per tamb lespanyolisme basc, dins de la seva relativa complexitat, acab per
reaccionar malament davant de la proposta imperial camboniana. A mesura que les
iniciatives de la Unin de Nacionalits es publicaven, els liberals bascos
sassabentaven, pel seu escndol i aprofitament poltic, de lopci en aparena
independentista (o, en tot cas, deslleial) de catalanistes i jelkides.225 Aquestes
concomitncies creuades van ser destapades pels liberals espanyolistes Gregorio de
Balparda i Antonio Royo Villanova, i permeteren lascens poltic del molt belligerant
carl Javier Pradera com a poltic disposat a anomenar les tracions pel seu nom.226 Aix
tindria un considerable cost, a llarg termini, per la credibilitat espanyola de Camb,
arribat el gir nacionalista de la Lliga lhivern de 1918-1919, amb el consegent
apropament als republicans-socialistes i al recentment fundat separatisme encapalat per
Francesc Maci. Per les esquerres catalanes, amb ms o menys coneixement, Messidor
i Lausanne shavien convertit en un punt de referncia.227 Com ms va anar aix, ms
desconcertant resultava per Camb. En general, la sembra regionalista, sota lgida de
La Espaa Grande, efectuada per la Lliga per tot arreu els anys 1917-1918 fou
frustrant, fins i tot contraproduent. Els tmids brots regionalistes o nacionalistes que la
propaganda lligaire va voler llavors estimular per les Espanyes es mostraren massa
tendres per servir com respatller electoral a unes candidatures dinspiraci catalanista en
els comicis de febrer de 1918, per provocaren reaccions airades del mateix signe
dafirmaci localista quan, entre el novembre segent i el gener de 1919, Camb va
voler encapalar la causa dun Estatut dautonomia integral com a mesura excepcional
per Catalunya.

225

G. de Balparda, Errores del nacionalismo vasco, Madrid, Imp. de Juan Pueyo, 1918; vegeu: J. Cangas

de Icaza, Gregorio de Balparda (forja y destino de un liberal), Bilbao, Laida, 1990.

226

A. Royo Villanova, Las bases doctrinales del nacionalismo, Conferencia pronunciada en la sesin

pblica de 12 de enero de 1917, Real Academia de Jurisprudencia y Legislacin, Madrid, Establecimiento

Tipogrfico de Jaime Rates, 1917; V. Pradera, Los nacionalismos vasco y cataln. Refutacin en el
Congreso de los Diputados los das 16, 17 y 18 de abril de 1918, s.l., Imp. de 'El Pensamiento Navarro',
s.f..
227

En general, sobre lesquerra catalana i Messidor, vegeu: J.M. Rods i E. Ucelay-Da Cal,

"Nacionalisme i internacionalisme a Catalunya: 'Els Amics d'Europa' i 'Messidor', 1914-1921", a L'Aven,

nm. 69, mar de 1984, pp. 62-72; tamb apareix a: Estudios de Historia Social, nm. 28-29, gener-juny
de 1984, pp. 363-373.

95

Per tamb qualsevol pulsaci espanyolista va treure energies dels girs del cap
de la Lliga. Els portantveus liberals biscains, en particular Balparda, reaccionarem amb
duresa i tallaren el context interactiu, en previsi dels segents comicis.228 Donada la
lluita del nou portantveu Javier Pradera, el carlisme sescind en bona mesura per la
qesti nacionalista i/o regionalista, amb Pradera arrossegant Vzquez de Mella cap a
una nova posici tradicionalista, espanyolista sense la histrica crrega legitimista.229
A Biscaia, lestmul creuat de lesquerra dinstica i del naixent tradicionalisme, ambds
radicalitzats en un sentit contrari al nacionalisme basc, va podar peu a una nova sntesi
poltica, la Liga de Accin Monrquica, amb Balparda i Ramn de Berg al capdavant,
amb aspectes similars a la Unin Monrquica Nacional a Catalunya.230 Llanada a la
lluita antiseparatista, el liberalisme de Santiago Alba perdia la seva ra de ser en la
poltica local, amb la qual cosa la capacitat albista per renovar el sistema parlamentari
des de dins senfonsava.231 En qualsevol cas, el nom mateix feia evident qu lescissi
dels nacionalismes catal i basc el 1921-1922 va tenir lloc en estreta interacci amb una
reorganitzaci equivalent pel cant centralista, fins el punt de formar partits
espanyolistes transversals.

La simultanetat era eloqent. Com va observar agudament lhistoriador Stanley

Payne, laparici de la Liga bilbana que, inicialment, fou entesa com una reedici de
lantiga pinya de liberals i conservadors produ una duradora triangulaci poltica
entre nacionalistes bascos, socialistes i dreta espanyola, que sajust a la complexa
variaci social entre les tres provncies basques.232 En el cas catal, lexpansi
metropolitana de Barcelona qued igualment triangulada des de 1919 entre les ofertes
rivals de catalanistes, la confluncia incmoda espanyolista de lerrouxistes i
228

R. Sierra Bustamante, Euzkadi, de Sabino Arana a Jos Antonio Aguirre. Notas para la historia del

nacionalismo vasco, Madrid, Editora Nacional, 1941; J. de Ybarra, Poltica nacional en Vizcaya, Madrid,
Instituto de Estudios Polticos, 1948.
229

J.R. de Andrs, El cisma mellista. Historia de una ambicin poltica, Madrid, Actas, 2000.

230

I.L. Arana Prez, El monarquismo en Vizcaya durante la crisis del reinado de Alfonso XIII (1917-

1931), Pamplona, Eunsa, 1982.

231

M. Garca Venero, Santiago Alba, monrquico de razn, Madrid, Aguilar, 1963; J.M. Marn Arce,

Santiago Alba y la crisis de la Restauracin, Madrid, UNED, 1991; M. Cabrera Calvo-Sotelo, F. Comn
Comn, J.L. Garca Delgado (dir.), Santiago Alba. Un programas de reforma econmica en la Espaa del
primer tercio del siglo XX, Madrid, Instituto de Estudios Fiscales, 1989.
232

S.G. Payne, El nacionalismo vasco, Barcelona, Dopesa, 1974, ps. 162-163.

96

militaristes, i la postura ms o menys equidistant dels anarcosindicalistes.233 No obstant

aix, malgrat el relatiu semblat, les simetries no eren exactes. A la capital catalana, la
flamant Unin Monrquica que no tenia antecedents va fer front simultniament al
naixent ultracatalanisme de Maci i a les conseqncies de la desbordant militncia
anarcosindicalista, mentre que solapava els seus esforos un creixent intervencionisme
militarista. El protagonisme barcelon dels oficials militaristes, que dominarien
lescenari poltic local des de la primavera de 1919 i fins la caiguda de la Dictadura el
1930, va enfonsar per absorci i desgast lespanyolisme abans esplendors i amb un
notori arrelament popular.

Recollint lestimulant creuament ambiental, la tertlia de Lequerica i els seus

amics (Rafael Snchez Mazas, Pedro Mourlane Michelena, Pedro Eguileor, entre
daltres) va seguir la pauta del canvi, de manera que coincid amb la defenestraci de
Xenius i la seva evoluci cap el rebuig de les abans veritats catalanistes. El nucli bilba,
doncs, va recollir tant lenfocament imperialista orsi com els el seu posterior
desengany i trasllat a Madrid, que tamb era per ells el seu punt de referncia
cultural.234 Els bilbans, per tant, serigiren en Escola imperial del Pirineu
(aparentment a proposta de Basterra), amb molts dels girs caracterstics de DOrs. Per,
per a la seva gran frustraci, lxit mateix de DOrs a Bilbao fu innecessari que els
seus deixebles imperials pirinencs el reconegueren com a mestre indiscutible. Ben al
contrari, pres all qu els feia falta, el reduren a mer company de viatge i es cregueren
(o es pronunciaren) inventors ells mateixos.235 Aix va coincidir amb la fallida
temptativa orsiana de guanyar-se la confiana del vell Vzquez de Mella, malalt mortal
de diabetis, per distanciar-lo de Pradera i guanyar-lo de ple pel primorriverisme.236

233

Vegeu E. Ucelay-Da Cal, "La iniciaci permanent: nacionalismes radicals a Catalunya des de la

Restauraci", a Actes del Congrs Internacional d'Histria 'Catalunya i la Restauraci, 1875-1923',

Manresa, Centre d'Estudis del Bages, 1992, ps. 127-134.
234

Sobre la relaci orsiana: J.-C. Mainer, "Una confluencia. La Escuela romana del Pirineo y Eugenio

d'Ors" en el seu Falange y literatura, Barcelona, Labor, 1971, pp. 21-23; tamb J.L. Rodrguez Jimnez,
Historia de Falange Espaola de las JONS, Madrid, Alianza, 2000, p. 157.
235

G. Morn, Los espaoles que dejaron de serlo. Euskadi, 1937-1981, Barcelona, Planeta, 1982.

236

E. D'Ors, "Temas para la Nueva Jornada. III. De unificacin", a Nuevo Glosario, Madrid, Aguilar,

1947, Vol. III, p. 599.

97

Posats a escollir, els bilbans preferien tractar amb un valor conegut com Pradera
del nord, doncs que amb el sempre divertit catal, jutjat poc dura per a la lluita. Per a
major humiliaci de DOrs, si els tertulians bilbans havien dacceptar un lder
espiritual, aquest seria Ramiro de Maeztu, al cap i a la fi pais. Per el missatge orsi,
juntament amb la seva peculiar i preciosista manera de presentaci pblica, fins feia poc
marca registrada del catalanisme, van quedar introduts en el periodisme de la dreta
espanyola, amb autors com Snchez Mazas, Basterra o fins i tot Lequerica, oferint-lo
com una producci prpia.237 En els primers anys trenta, dos admiradors dambds
rivals, Vegas Latapi, adorador de Maeztu, i el molt orsi marqus de Lozoya,
senredaren en un debat pblic desprs descoltar una conferncia del gallec Eugenio
Montes (un altre orsi esgarriat) en el Centro de Accin Espaola. Desprs descoltar
els elogis de Vegas al seu dol, el primer cap dEspanya, Lozoya record que en
lordre del pensament, bona part del qu hem pogut sentir procedia dEugenio dOrs
[sic]. Vegas va dir que les pretensions al reconeixement de DOrs eren absurdes, ja
que, en poltica, era com comparar una liga amb una gallina. S, va respondre
Lozoya, lliga ascendia tan fcilment perqu shavia menjat la gallina.238

A la palestra competitiva de Madrid, especialitzada en la promoci

dintellectuals poltics a lombra del poder, DOrs acostumat a un escenari ms
favorable tampoc va saber convertir-se en personatge dabsoluta primera fila, ja que
qued rebaixat per figures de lalada de Jos Ortega y Gasset.239 En identificar-se a
fons amb la Dictadura desprs de 1923 i sobre tot en prestar-se, com a denunciant, a
latac realitzat pels primorriveristes catalans Jos Mara Mil i Daro Romeu,
237

Els articles sobre feixisme Italia i la marxa sobre Roma que feren fams a Snchez Mazas a R.

Snchez Mazas, Las terceras de ABC, Madrid, Prensa Espaola, 1977; el ms expressiu de Basterra: G.
Daz-Plaja (ed.), Papeles inditos y dispersos de Ramn de Basterra, Madrid, Ministerio de Asuntos
Exteriores, 1970; el periodisme de Lequerica a: J. F. de Lequerica, Soldados y polticos, [Madrid?],
Editorial Voluntad, 1928.
238
239

D. Ridruejo, Sombras y bultos, Barcelona, Destino, 1983, pp. 91, 23.

A. Lpez Quintas, El pensamiento filosfico de Ortega y D'Ors, Madrid, Guadarrama, 1972; V.

Aguilera Cerni, Ortega y D'Ors en la cultura artstica espaola, Madrid, Ciencia Nueva, 1966. Vegeu,
pel joc cultural interurb en la rivalitat DOrs-Ortega: J.-C. Mainer, Entre Barcelona y Madrid: la
invencin del Novecentismo, a J.-C. Mainer, Historia, literatura, sociedad (y una coda espaola),
Madrid, Biblioteca Nueva, 2000, pp. 295-330; tamb E. Trias, Ortega y Gasset davant la CatalunyaCiutat, a E. Trias, La Catalunya Ciutat i altres assaigs, Barcelona, L'Aven, 1984, pp. 67-78.

98

respectivament president de la Diputaci barcelonina i alcalde de la ciutat comtal a

lobra de la Mancomunitat catalana i al sagrat record de Prat, DOrs va cremar les seves
naus, impossibilitant qualsevol retorn a la capital catalana. No obstant, per a molts (per
exemple, pel general Martnez Anido), seguia sent un perills catalanista.240 Com a
conseqncia, DOrs va estar exposat a les revenges dels catalanistes, sense poder
confiar del tot en el recolzament espanyolista. La seva posici madrilenya incls amb
algun beneplcit de les autoritats, com la butaca catalana a la Academia Espaola
sempre fou insegura.

Per llavors, en els primers anys vint, la idea dun imperi hispnic sescapava
de les mans del catalanisme, per confondres amb la noci duna hipottica comunitat
de nacions de parla espanyola. El publicista catlic Severino Aznar, sempre ben
disposat cap a la Lliga, sapunt loctubre de 1922 a lImperi Hisp del futur.241 Per
aquest mateix xit va tenir una retroalimentaci negativa pel catalanisme. El
pancatalanisme hisp, per exemple, podia apropiar-se del contingut lingstic del
nacionalisme catal i aplicar-lo al mn castell, esborrant amb aix tot rastre de les
pretensions

pancatalanistes.

En

conseqncia,

lesperana

catalanista

dun

reconeixement per Catalunya com a part duna conscincia de la multiplicitat dels

pasos hispans es va anar difuminant.

Lambient poltic que rodej la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera va
donar voltes al tema imperial sense atrevir-se a assumir-lo amb plenitud. Al cap i a la
fi, Camb era el cap de loposici lleial a la Corona i el lder catalanista estava en ple
llanament de la seva concrdia, com a proposta modernitzada dimperi. Aix, per
exemple, Jos Mara Pemn, ideleg oficial de la Unin Patritica, va fer tot el possible
per apropiar-se duna idea imperial que neutralitzs la concrdia camboniana.
Desprs de rebutjar les implicacions de limperialisme com un xarampi pel qual ja
havia passat Espanya, Pemn no es va poder contenir: s precs fer renixer a Espanya
aquella conscincia imperial, aquella glria de ser espanyols, que es per si mateixa la

240

P. Sinz Rodrguez, Testimonio y recuerdos, Barcelona, Planeta, 1978, pp. 260-261; del mateix autor,

una altra versi, ms o menys idntica, a Semblanzas, Barcelona, Planeta, 1988, pp. 91-92.
241

S. Aznar, La teora del Imperio Hispano (1922), reprodut a S. Aznar, Impresiones de un demcrata

cristiano. Ecos del catolicismo social en Espaa, Madrid, Ed. Bibliogrfica espaola, 1950, pp. 143-145.

99

negaci de tot moviment de dissociaci.242 La prova de qu el llenguatge pemani no

era lhabitual retrica espanyolista la pot oferir uns matisos inusuals: va poder reclamar
recolzaments per qualsevol futur espanyol que tendeixi cap a la creaci dun radi ms
ample de sociabilitat per Espanya, per a la realitzaci dels seus fins racials, sha
daplicar a les seves relacions amb Portugal. I arribava a fer previsions per un temps
futur: En un futur internacionalisme orgnic de grans federacions de pobles,
necessriament t el seu lloc marcat la uni dEspanya i Portugal, conservant cadascun
la seva sobirania i sense impurificar en res laugusta solidaritat ibrica amb idees de
dominaci poltica.243 Amb el poeta gadit dedicat a aquestes floritures oficialistes, no
havia un benefici segur, un recer poltic, per DOrs com a ditirambe ideolgic del
primorriverisme. Sense opci, DOrs es va treure del mig. Collapsada la Dictadura, la
bandera pblica dels seus valors lelevaria Maeztu i, en la seva iniciativa davant de la
nova Repblica, eventualment Accin Espaola, figurarien molts inquiets, des de
Lequerica fins Pedro Sainz Rodrguez, que abans, amb sentit de realisme tctic, havien
acceptat la lnia camboniana sota Primo o amb els governs de transici de 1930-1931.244

No obstant, amb la Repblica, a ulls dalg com Jos Antonio Primo de Rivera,
DOrs podia semblar un observador imparcial, comprensiu amb la labor primorriverista
sense ser un corifeu, catal de pro per espanyol conscient, capa de ressaltar les faltes
dels seus compatriotes alhora que assenyalar els seus encerts. A ms a ms, el divorci de
DOrs de la seva dona, mitjanant la nova legislaci republicana, li donava una aura de
perversa modernitat i el distanciava del medi catlic al qual, ms o menys, sarrim
polticament. Aix, al retorn de DOrs de Pars (on havia establert la seva residncia el
242

J.M. Pemn, El hecho y la idea de la Unin Patritica, Madrid, Junta de Propaganda Patritica y

Ciudadana, 1929, pp. 253-255. Sobre Pemn, en general: J. lvarez Chillida, Jos Mara Pemn.
Pensamiento y trayectoria de un monrquico (1897-1941), Cadis, Servicio de Publicaciones de la
Universidad de Cdiz, 1996 (especialment pp. 290-295); J. Tusell i J. lvarez Chillida, Pemn. Un
trayecto intelectual desde la extrema derecha hasta la democracia, Barcelona, Planeta, 1998, cap. I.
243

J.M. Pemn, El hechoop. cit., p. 282.

244

Per Accin Espaola, vegeu, en general: V. Marrero, Maeztu, Madrid, Rialp, 1955; R. Morodo, Accin

Espaola. Orgenes ideolgicos del franquismo, Madrid, Tucar, 1980; C. Garay Vera, El tradicionalismo
y los orgenes de la Guerra Civil espaola (1927-1937), Santiago de Xile, Hernndez Blanco, 1987; A.
Botti, Cielo y dinero. El nacionalcatolicismo en Espaa (1881-1975), Madrid, Alianza, 1992 (esp. pp. 59100); i, com a estudi ms recent: P.C. Gonzlez Cuevas, Accin Espaola. Teologa poltica y
nacionalismo autoritario en espaa (1913-1936), Madrid, Tecnos, 1998.

100

1927) , el pensador va donar classes particulars de reflexi poltica al fill del dictador,
els anys 1932-1933, letapa justament prvia a la fundaci de Falange, que, en les
biografies habituals, es redueix a una exclusiva admiraci joseantoniana envers
Ortega.245 En aquella poca, concretament el 1932, DOrs public el seu Ferdinande et
Isabelle, rois catholoques dEspagne i, mitjanant aix, sintonitz a les mil meravelles
amb all qu seria la naixent retrica falangista.246 Precisament, DOrs li serv a Jos
Antonio per alliberar-se de la tutela orteguiana qu el limitava. Per molt que Primo de
Rivera fill tingus una relaci ms aviat distant amb Camb, la vella prdica pratiana li
arrib de boca de DOrs, encara que fos amb les necessries distorsions producte de la
ressentida evoluci de lantic Xenius.247 I, si aquesta relaci personalitzada no era
suficient, Snchez Mazas, en molt sentits lintellectual preferit de Jos Antonio, va
portar el missatge orsi modificat pel seu periple itali, un enfocament reforat per la
relaci de Lequerica amb el flamant cap falangista.248

Gimnez Caballero, agent de Camb

Va haver, a ms, un altre cam daccs a lesquema catalanista sobre Espanya

com a imperi, que passava directament per Camb. El poltic catal, desprs de 1924,
es convert en loposici oficiosament reconeguda a la Dictadura del general Primo de
Rivera. Aquesta postura va tenir el recolzament del palau reial, lenlla del qual amb

245

E. D'Ors, "Recuerdos de Jos Antonio", a Nuevo Glosario, Madrid, Aguilar, 1949, Vol. III, pp.708-

712.
246

Vegeu G. Daz-Plaja, El combate por la luz. La hazaa intelectual de Eugenio D'Ors, Madrid, Espasa

Calpe, 1981, pp. 184-186. Pel text orsi: E. D'Ors, Epos de los destinos (II. Los Reyes Catlicos), Madrid,
Editora Nacional, 1943.
247

E. D'Ors, "Recuerdos de Jos Antonio", a Nuevo Glosario, Madrid, Aguilar, 1949, Vol. III, pp.708-

712.
248

Vegeu R. Snchez Mazas, "Algunas imgenes del Renacimiento y del Imperio", conferncia donada a

lAteneo de Santander la nit del 24 de gener de 1927, a Boletn de la Biblioteca Menndez y Pelayo, XI,
nm.1, gener-mar de 1927, pp. 47-71; R. Snchez Mazas, "Nacin. Unidad. Imperio", a Arriba, nm. 1,
21 mar de 1935, reprodut a R. Snchez Mazas, Fundacin, Hermandad y Destino, Madrid, Ediciones
del Movimiento, 1957, pp. 259-266. Recentment Snchez Mazas ha recuperat notorietat grcies a una
novella semi-biogrfica (i una pellcula de David Trueba): Javier Cercas, Soldados de Salamina,
Barcelona, Tusquets, 2001.

101

liberals i lligaires fou el jove i gros catedrtic madrileny Sainz Rodrguez.249 Per les
seves relacions amb intellectuals, Camb diput a lampulls publicista mallorqu Joan
Estelrich, antic amic de DOrs convertit en enemic i rival.250 Per assegurar la postura
dEstelrich, Camb el fu director de la seva Fundaci Bernat Metge, que dispensava
recursos a la intellectualitat catalanista en temps descassetat dictatorials, quan estaven
exclosos de les institucions pbliques. Encara que Estelrich podia presumir de ser un
gran cervell, la seva funci era poltica, ja que els aspectes ms intellectuals eren
coberts pel poeta Carles Riba. Mentrestant, Estelrich podia viatjar amb lexcusa cultural
i dedicar-se a tota lagitaci, en sentit estrictament nacionalista, que es pogus realitzar
en escenaris estrangers i molt especialment en el marc dorganismes no governamentals
que funcionaven en parallel a la molt estatalista Societat de Nacions a Ginebra.251 La
propaganda en aquesta direcci va estar promoguda per Alfons Maseras, des de Pars,
amb la pretensi de ser aliena als interessos de partit.252 La projecci lligaire en termes
de nacionalitat oprimida signific la conscienciaci de la Lliga davant del caire obsolet
del concepte dimperi tal com shavia exercit en els anys previs a la Gran Guerra, per
enfrontat ara al descrdit i lhostilitat activa de les esquerres, replantejades en funci de
la projecci antiimperialista sovitica i de els primeres lluites descolonitzadores,
definides en s mateixes, a la Xina o Amrica Llatina.

249

P. Sainz Rodrguez, Testimonios y recuerdos, Barcelona, Planeta, 1978; tamb J. Escribano

Hernndez, Pedro Sainz Rodrguez, de la monarqua a la repblica, Madrid, Fundacin Universitaria

Espaola, 1998.
250

Estelrich encara no t la biografia que mereix: vegeu J. Pomar (coord.), Miscellnia Joan Estelrich,

Palma de Mallorca, El Tall, 1997.

251

Aqusest tema ha estat excluisvament estudiat per X.-M. Nuez Seixas, El problema de las

nacionalidades en la Europa de entreguerras. El Congreso de Nacionalidades Europeas (1925-1938),

tesi doctoral, Instituto Universitario Europeo de Florencia, 1992; una versi reduda al llibre: X.-M.
Nuez Seixas, Entre Ginebra y Berln. La cuestin de las minoras nacionales y la poltica internacional
en Europa, 1914-1939, Madrid, Akal, 2001; vegeu tamb, per lactuaci basquista en aquest terreny,
entrellaada amb freqncia amb iniciatives catalanistes de signe divers: X. Estevez, De la Triple Alianza
al Pacto de San Sebastin (1923-1930). Antecedentes de Galeuzca, San Sebastin, Universidad de Deusto
(en S.S.), [1991?]; aix com la part pertinent dA. Ugalde Zubiri, La accin exterior del nacionalismo
vasco (1890-1939): Historia, pensamiento y relaciones internacionales, s.l., Gobierno Vasco, [1996?].
252

M. Corretger i Sez, Alfons Maseras, collaborador de Joan Estelrich entre 1919 i 1928, a J. Pomar

(coord.), Miscellniaop. cit., pp. 133-161.

102

En previsi duna gran operaci poltica quan arribs el final de la Dictadura,

Camb, mitjanant Estelrich, buscava coordinar les inquietuds de la intellectualitat ms
o menys avantguardistes. Sempre conscient de la importncia de lart i dels seus
corrents, Camb mitjanant Estelrich, Joaquim Folch i Torres o Riba va tendir a
veure des duna perspectiva molt determinada la dinmica avantguardista que en aquella
poca es forjava. Lavantguardisme hisp es manifestava amb fora en termes unitaris,
ms aviat formalistes, de renovaci cultural i, fins el final de la Dictadura, no va
adquirir tons dideologia poltica esquerranosa, en un procs fora anleg a la prpia
reflexi poltica. Era, doncs, plausible pensar en canalitzar lefervescncia intellectual
com a corrent de recolzament a una operaci de reforma de la Monarquia. Alhora,
lavantguardisme es confonia amb la temtica neoclssica qu, des de mitjans dels anys
deu, shavia imposat per tot arreu, i Camb fou un entusiasta de la recuperaci
grecollatina, per la qual cosa havia establert la seva Fundaci Bernat Metge.

El projecte de Camb fou detallat en el seu llibre teric

Per la Concrdia / Por la Concordia, obra que no
apareixeria publicada a Espanya fins 1929, per que fou
escrita fora temps abans. La seva intenci era resoldre
el plet espanyolista-catalanista amb la trobada de la
intellectualitat dambdues parts. Les intelligncies es
fondrien en una gran i collectiva iniciativa imperial,
basada en la promoci de les cultures hispniques per tot
el mn. Aquesta projecci cap a fora, com imperialisme
cultural, resoldria pensava el lder de la Lliga les
Fig.

9.

Caballero,

Ernesto
Gec

Gimnez
(1899-

1988).

enveges mtues i forjaria un futur com que preservaria

lherncia catalana i modernitzaria la castellana. Era
imprescindible guanyar

intellectuals

a la causa,

mitjanant un argument de benefici clar, i per aquesta empresa Camb va posar a la

seva disposici la seva considerable fortuna, basada en la reorganitzaci capitalista
duna gran empresa elctrica alemanya a Argentina. Fou precisament la seva nova visi
de Buenos Aires la qu li permetria pensar en la soluci de la qesti nacional
catalana amb un renovat sentit de limperialisme, ms dinmic i exportador que les
velles metfores de Prat.

103

A mitjans del anys vint, per tant, Camb sempre a travs dEstelrich cercava
adeptes qu servissin per articular la seva operaci de coordinar intellectuals catalans
i castellanos. Per la banda catalana, la captura ms sonada fou Josep Pla, qui, desprs
duns inicis lligaires, evolucion en sentit incert i, de contrincant de Foix i Carbonell,
havia passat a ser periodista internacional ms o menys al servei de Maci.253 La seva
recuperaci per la causa de Camb el marc per sempre ms com un trador per les
esquerres catalanistes.254 Per la captaci ms espectacular fou, pel contrari, molt ms
discreta, presentada com una conversi espanyola al filocatalanisme i no al projecte
camboni.

La causalitat va fer qu, a finals de 1926, molt oportunament aparegus a

Barcelona un jove i ambicis intellectual madrileny, Ernesto Gimnez Caballero, fill
duna gran impremta de la capital, ansis per convertir-se en cap duna revista dopini
anomenada La Gaceta Literaria.255 Gimnez o Gec com ell mateix es feia dir,
mitjanant la verbalitzaci de les seves inicials volia donar espai a totes les literatures
hispniques en totes les llenges peninsulars. Aix, a ms del visible vincle catal,
Gec apunt cap a Galcia i Portugal, Amrica Llatina o lexpressi cultural
sefardita.256 Per si aix no fos suficient, era un promotor cultural nat, dotat duna
253

J. Pla, "La crisi de l'Autoritat a Catalunya i l'hora de l''Action Franaise' (Notes de crtica poltica)", a

Revista de Catalunya, vol. I, Any I, nm. 1, juliol de 1924, ps. 11-21; J. Clara, Correspondncia entre
Josep Pla i Francesc Maci, a Revista de Girona, nm. 173, novembre-desembre de 1995, ps. 30-33; E.
Xammar [X. Pla (comp.)], Cartes a Josep Pla, Barcelona, Quaderns Crema, 2000. En general, vegeu: M.
Gust, Els orgens ideolgics i literaris de Josep Pla, Barcelona, Curial, 1995.
254

C. Badosa, Josep Pla, el difcil equilibri entre literatura i poltica 1927-1939, Barcelona, Curial, 1994.

255

La Gaceta Literaria ha rebut moltssima atenci, per no en el sentit indicat aqu. Com una indicaci

selectiva: M.A. Hernando, La Gaceta Literaria (1927-1932). Biografa y valoracin, Valladolid,

Universidad, 1974; M.A. Hernando, Prosa vanguardista en la generacin del 27 (Gec y La Gaceta
Literaria), Madrid, Prensa Espaola, 1975; M del R. Rojo Martn, Evolucin del movimiento
vanguardista. Estudio basado en la Gaceta Literaria (1927-1932), Madrid, Fundacin Juan March, 1982;
J.C. Mainer, Notas sobre La Gaceta Literaria (1927-1932), a J.C. Mainer, La Corona hecha trizas
(1930-1960), Barcelona, PPU, 1989, pp. 11-24.
256

Per la relaci de Gec amb el medi portugus i les exposicions creuades luso-espanyoles: C.A.

Molina, Sobre el iberismo y otros escritos de literatura portuguesa, Madrid, Akal, 1990, pp. 89-100, 123128. Per la seva relaci amb nuclis sefardites: N. Rehrmann, "Los sefardes como 'anexo' de la
Hispanidad: Ernesto Gimnez Caballero y La Gaceta Literaria, a M. Albert (ed.), Vencer no es
convencer. Literatura e ideologa del fascismo espaol, Frankfurt am Main / Madrid, Vervuert-

104

imaginaci desbordant. Estelrich el recoll i Gec es convert en portantveu a Madrid

de la iniciativa camboniana, expressada en lExposicin del Libro Cataln que, el
desembre de 1927, es celebr a la Biblioteca Nacional.257 El seu tracte, per descomptat,
fou amb Estelrich, no amb el seu cap.

Gimnez havia arribat a Barcelona de la m de Nicols Mara de Urgoiti, llavors

director de La Papelera Espaola. Els recolzaments financers per la seva revista, molt
significativament, van ser del cercle bilba de Lequerica directament relacionat amb La
Papelera o amics madrilenys seus, com Jos Antonio Sangrniz, un ambicis i molt
ben connectat diplomtic, molt lligat a Lequerica i el medi bilba, vid de promoure la
cultura espanyola en lestranger com a basa en les relacions internacionals.258 Alhora, va
poder comptar amb fons del ric poltic catal.259 Camb ho explicit en les seves
memries:
En aquells temps es publicava a Madrid un setmanari titulat La Gaceta Literaria. El
dirigien Ramiro Ledesma Ramos i Ernesto Gimnez Caballero [...]. Ells dos, en aquella
poca, actuaven damics de Catalunya i del catalanisme fins el punt de qu a La Gaceta
Literaria havia una pgina redactada en catal. Van ser ells, amb el Duc dAlba i el de
Maura, els que organitzaren lExposicin del Libro Cataln, que tanta sensaci va fer a
Madrid i que tan xit va tenir, en uns per simpatia, en altres desglai. No cal dir que tant

Iboeroamericana, 1998, pp. 51-74; A. Marquina Barrio, "La accin exterior de Espaa y los judos
sefarditas en los Balcanes", a F. Ruiz Gmez y M. Espadas Burgos (coords.), Encuentros en Sefarad.
Actas del congreso internacional "Los Judos en la Historia de Espaa", Ciudad Real, Instituto de
Estudios Manchegos, 1987, pp. 417-440.
257

Exposicin del Libro Cataln. Madrid (5-21 Diciembre 1927). I. Algunas notas sobre el libro en

cataln 1900-1927, Barcelona, Lpez Llauss, [1927].

258

Sangrniz s un altre personatge que reclama a crits una bona biografia, per la seva capacitat de fer de

pont entre el mn liberal madrileny, lavantguarda cultural i lextrema dreta; a recordar el seu paper
central en potenciar el rol de Franco desprs del fallit cop de juliol de 1936. Els seus principals escrits
sn: J. A. de Sangrniz, La expansin cultural de Espaa en el extranjero y principalmente en HispanoAmrica. Madrid-Ceuta, Editorial Hrcules, 1925; J.A. de Sangroniz, Marruecos. Sus condiciones fsicas,
sus habitantes y las instituciones indgenas, Madrid, Sucesores de Rivadeneyra, 1926 (2a. edici).
259

F. Camb, Memries (1876-1936), Barcelona, Alpha, 1981, p. 388 (reedici, Alpha, 2008).

105

lExposicin com la revista van ser protegides per mi, i, en gran part, dirigides per
Estelrich.260

En realitat, Gec treball amb Sainz Rodrguez i cap el 1927 tan sols
comenava a conixer Ledesma, qui, ms endavant arrib a abordar al lder de la Lliga
per donar-li lestocada poltica. Per el record camboni serveix per subratllar la relativa
importncia del vincle. En els seus records, Camb va afegir una descripci ms aviat
bvia, en la qu constatava que Gimnez i Ledesma, uns anys desprs, impressionats
per la mstica i la fraseologia feixistes, van ser, amb Jos Antonio Primo de Rivera, els
creadors del moviment qu tanta participaci va tenir en la guerra civil i qu donaren a
Franco lideari amb el qual fonament el seu rgim.261 Per el qu no se li va ocrrer al
cap de la Lliga, per la proximitat, era la possibilitat de qu haguessin estat sobre tot
Gec tant o ms impressionats per la mstica i la fraseologia catalanistes.

Amb aquests contactes o connexions, ms el seu talent innat per la publicstica

dalta volada, Gimnez va poder exercir com a cara visible de loposicionisme
camboni, juntament amb Sainz Rodrguez, gaudint duna immillorable posici per la
seva tasca de teixir xarxes intellectuals afins. Amb tota naturalitat, doncs, Gimnez va
poder absorbir arguments nacionalistes catalans i incorporar-los en un sinttic programa
propi, tapant bona part de la seva apropiaci mitjanant el seu entusiasme per lactuaci
culturalista del rgim itali. (La seva actitud personal fou reforada pel fet qu, igual
que Snchez Mazas, laltre autor llavors destacat per la seva afinitat mussoliniana,
Gimnez Caballero es casaria amb una italiana.) Aquesta afici filofeixista va resultar
molt escandalosa, donada la vaga afinitat amb lesquerranisme revolucionari qu
sestava installant en la joventut universitria oposada a la Dictadura.262 Per aix
mateix, Gimnez Caballero aviat va ser reconegut com el primer feixista espanyol.263
260

F. Camb (trad. H. Camb), Memorias (1876-1936), Madrid, Alianza, 1987, pp. 375-376; la font

original: F. Camb, Memries, op. cit., p. 388.

261

F. Camb (trad. H. Camb), Memoriasop. cit., p. 375.

262

E. Gimnez Caballero, Circuito Imperial, Madrid, La Gaceta Literaria, 1929.

263

Noms per indicar les principals fonts recents: D.W. Foard, Ernesto Gimnez Caballero (o la

revolucin del poeta), Madrid, Instituto de Estudios Polticos, 1975; D.W. Foard, "The Forgotten
Falangist: Ernesto Gimnez Caballero", a Journal of Contemporary History, vol. 10, nm. 1, gener de
1975, pp. 3-18; I. Saz, Tres acotaciones a propsito de los orgenes, desarrollo y crisis del fascismo
espaol, a Revista de Estudios Polticos, nm. 50, mar-abril de 1986, pp. 179-211; D. W. Foard, The

106

Per, a finals dels anys vint, el filofeixisme gimeneci servia principalment per afegir
un cert sentit picant a La Gaceta Literaria, en la qual Gec sempre fou molt prudent,
defensant el sentit unitari de lavantguardisme, no accidentalment en la lnia prpia del
projecte de Camb. Al mateix temps, no obstant, la visibilitat de la importaci italiana
i el desconeixement espanyol del qu es pensava a Catalunya fu que Gimnez
(juntament amb Snchez Mazas) fossin vistos exclusivament com a portadors
dinfluncies milaneses o romanes i no barcelonines.264

Lobjectiu de fons de tota lagitaci cultural catalana a Madrid era el llanament

pblic dintellectuals, com a pas previ al desplegament duna nova fora poltica que,
amb la Lliga, devia ajuntar bona part del maurisme dispers sota la Dictadura. Era una
operaci poltica de vast abastiment, que, amb lanuncia del monarca, serviria per
reemplaar Primo, com a dictador, per Camb. El veter lder catalanista, al capdavant
dun gabinet de clar sentit constitucionalista, no obstant, no obriria un procs
constituent; per, alhora, pel seu significat, iniciaria una reforma profunda, comenant
per lautonomia catalana, segons els termes previstos per lEstatut Provincial de 1925.

Arribada locasi, malgrat tot, a principis de 1930, la cosa va sortir malament.

Camb, de cam a Madrid per encapalar el govern, descobr que tenia cncer (una
malaltia infamant, en el sentit qu el seu anunci pblic semblava una sentncia de mort)
Revolt of the Aesthetes. Ernesto Gimnez Caballero and the Origins of Spanish Fascism, Nova York,
Peter Lang, 1989; E. Selva Roca de Togores, "Gimnez Caballero en los orgenes de ideolgicos del
fascismo espaol", a Estudis d'Histria Contempornia del Pas Valenci, nm. 9, El franquisme, 1990,
pp. 183-213, aix com E. Selva, Ernesto Gimnez Caballero entre la vanguardia y el fascismo, Valencia,
Pre-textos, 2000; M. Albert, El saetazo de Roma. Ernesto Gimnez Caballero y la Italia fascista, a T.
Heydenreich (ed.), Cultura italiana e spagnuola a confronto: anni 1918-1939 / Culturas italiana y
espaola frente a frente: aos 1918-1939, Tbingen, Stauffenburg Verlag, 1992, pp. 95-111; V. Pea
Snchez, Intelectuales y Fascismo. La cultura italiana del Ventennio Fascista y su repercusin en
Espaa, Granada, Adhara, 1993; A. Moncls, La teora nacionalista de Ernesto Gimnez Caballero, a
J.L. Abelln y A. Moncls (coords.), El pensamiento espaol contemporneo y la idea de Amrica, Vol.
I, El pensamiento en Espaa desde 1939, Barcelona, Anthropos, 1989, pp. 33-71.
264

En general, vegeu: V. Pea Snchez, op. cit.; tamb I. Saz Campos, "Falange e Italia. Aspectos poco

conocidos del fascismo espaol", a Estudis d'Histria Contempornia del Pas Valenci, nm. 3, 1982,
pp. 237-283; M. Albert, El saetazo de Roma. Ernesto Gimnez Caballero y la Italia fascista, a T.
Heydenreich (ed.), Cultura italiana e spagnuola a confronto: anni 1918-1939 / Culturas italiana y
espaola frente a frente: aos 1918-1939, Tbingen, Stauffenburg Verlag, 1992, pp. 95-111.

107

i es neg a donar explicacions a la seva inesperada negativa a formar gabinet, en el qual

finalment fou secundat per Gabriel Maura, lder del maurisme de signe parlamentarista.
Amb certa confusi, es va tenir que recrrer al general Dmaso Berenguer, poc dotat
(com ell fou el primer en reconixer) per un encrrec poltic tan delicat.265 Desprs,
lexcursi a Barcelona, com a festeig publicitari de germandat catalano-castellana,
duna multitud dintellectuals madrilenys que, convocats per Sainz Rodrguez, havien
signat el 1924 una protesta contra les mesures dictatorials de supressi de ls pblic de
la llengua catalana, result un estrepits fracs poltic, ja que van ser els republicans, i
no la Lliga, els que es van beneficiar de la propaganda.266 El moltssim treball
dEstelrich (des de la capital catalana i amb el talonari obert) i de Gimnez (des de
Madrid) qued en no res.267

Donada la relativa desaparici de Camb, en tractament a Londres, la complexa

operaci unitria per una transici controlada que el lder de la Lliga havia anat
preparant es va desfer. La constataci de la desinflada camboniana arrib amb tardana,
entre febrer i mar de 1931, quan, paradoxalment, semblava que el cap catalanista
recuperava tot el temps perdut: a mitjans de febrer, el govern successor de Berenguer va
ser format per lalmirall Juan B. Aznar, amb la destacada participaci de la Lliga, i,
mentrestant, Camb, Gabriel Maura, Antonio Goicoechea y altres destapaven el Centro
Constitucional, operaci de formaci dun partit a escala nacional espanyola amb
directa responsabilitat catalanista.268 Per la manifestaci pblica del fet que les coses
no anaven com estava previst fou la ruptura dOrtega y Gasset amb Camb: com a
conseqncia, el pensador ficat en poltica seria castigat per Lequerica (figura en els
265

D. Berenguer, De la Dictadura a la Repblica, Madrid, Plus Ultra, 1946; E. Mola, Tempestad, calma,

intriga y crisis y El derrumbamiento de la Monarqua en Obras completas, Valladolid, Santarn, 1940.

266

J. Ventall, Los intelectuales castellanos y Catalua, Barcelona, Galba, 1976; testimonis catalans

importants sn, per exemple, el relat del president regionalista de la Diputaci barcelonina, Joan
Maluquer i Viladot, Una mica d'histria, Barcelona, L. Gili, 1934, pp. 58-62, o Amadeu Hurtado,
Quaranta anys d'advocat, Esplugues de Llobregat, Ariel, 1969, vol. I, pp. 569-572 (qui remarca la
primera aparici pblica important dAzaa).
267

E. Gimnez Caballero, Catalua ante Espaa, Cuadernos de La Gaceta Literaria, nm. 4, 1930.

268

Pel Centro Constitucional: I. Molas, El catalanismo hegemnico. Camb y el Centro Constitucional,

Barcelona, A. Redondo, 1972; per la qesti dinstica i les seves implicacions: E. Ucelay-Da Cal, "Les
opcions poltiques bsiques de l'oposici a la Dictadura, 1923-1931", a R. Amig, J. Tous i E. Ucelay-Da
Cal, Evarist Fbregas i el seu temps, Reus, Centre de Lectura, 1990, pp. 43-85.

108

governs de Berenguer i Aznar) i els seus amics bilbans, accionistes de La Papelera

Espaola, que feren que el seu diari, El Sol, sorts de mans dUrgoiti.269 Per el retrocs
de la posici privilegiada de la que havia gaudit el dirigent lligaire abans, sota la
Dictadura primorriverista, com a cap de loposici interna, era una evidncia comentada
a principis de 1931. Com, amb sequedat, remarc leditorialista de La Nau (Rovira i
Virgili): Tot el qu Francesc Camb ha guanyat en influncia sobre la poltica
espanyola, lha perdut en influncia sobre la poltica catalana.270

En parallel a locultaci camboniana, al llarg de 1930 i entrant en lany segent,

Gec comen a perdre els seus collaboradors i fins i tot els seus amics, mobilitzats
pels ideals esquerrans a la vista de levoluci de la situaci poltica.271 Per Gec no
desesper. Durant els anys anteriors, des del seu portantveu La Gaceta Literaria, havia
intentat reproduir el seu inicial xit amb els catalans en altres mbits, amb resultats
desiguals. Va obtenir algun eco en el context portugus i molta resposta entre els
sefardites, que donaren per un viatge i unes conseqents ambicions de projecci
mediterrnia.272 Per la seva envestida cap a Buenos Aires fou rebutjada pels escriptors
nacionalistes argentins, amb Jorge Luis Borges al capdavant.273 Va voler predicar la
bona nova a Valncia i es trob enredat en un agre debat ostensiblement sobre
lavantguarda cultural, per rere el qual socultava el rebuig a la poltica camboniana
per part de les esquerres locals.274 Ara, davant de la creixent obertura poltica espanyola,
269

M. Cabrera i A. Elorza,"Ortega-Urgoiti y el Partido Nacional", a M. Tun de Lara (dir.), III Coloquio

de Segovia, J.L. Garca Delgado (comp.), La II Repblica espaola. El primer bienio, Madrid, Siglo XXI,
1987, pp. 233-264; B. de Riquer, El intelectual diletante y el poltico inmovilista. Las relaciones entre
Jos Ortega y Gasset y Francesc Camb en los aos 1930-1931, a M. Suarez Cortina (ed.), La cultura
espaola en la Restauracin, Santander, Sociedad Menndez y Pelayo, 1999, pp. 565-584.
270

La Nau, citada en Las Noticias, 11 de mar de 1931, p. 2.

271

E. Selva Roca de Togores, "La crisis de La Gaceta Literaria y la escisin de los intelectuales en el

trnsito de la Dictadura a la II Repblica", a Comunicacin y Estudios Universitarios, nm. 3, 1993, pp.

133-158.
272

A. Marquina Barrio, "La accin exterior de Espaa y los judos sefarditas en los Balcanes", op. cit..

273

Els textos del debat Gec-Borges a J.C. Rovira (ed.), Identidad cultural y literatura, Antologa del

pensamiento hispanoamericano, VII, Alacant, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert/Generalitat

Valenciana, 1992, pp. 105-112; tamb, ms en general: V. Farias, La metafsica del arrabal. El tamao de
mi esperanza: un libro desconocido de Jorge Lus Borges, Madrid, Anaya & Mario Muchnik, 1992.
274

G. Gregori i Soldevila, "La discussi avantguardista valenciana", a Estudis de Llengua i Literatura

catalanes, XIV, 1987, Miscel.lnia Antoni M. Badia i Margarit, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1987,

109

Gec va tornar a la crrega, confiant en la seva basa catalana. Davant del govern
Aznar, amb la Lliga, i mentre sorgia el Centro Constitucional, Gimnez va aparixer
amb un article poltic en catal, proposant un repartiment imperialista de la projecci
cultural hispana en el mn entre Catalunya i la resta dEspanya.275 El mar de 1931,
doncs, resum la seva postura respecte la intelligentsia catalana des de les pgines de
la prestigiosa Revista de Catalunya (dirigida en aquells moments per lhistoriador
Ferran Soldevila, un altre depenent de la generositat de Camb). Gec oferia La
concrdia en laventura, prenent com a peu tant el ttol del fams llibre de Camb com
un text dEstelrich (de la seva Catalunya endins [1930]), on aquest repetia largument
camboni de que era necessari que Catalunya transforms Espanya. Es situava, doncs,
dins de les coordenades del projecte Camb, amb ell venia collaborant des de feia uns
quants anys. s ms, la iniciativa de Gec era parallela a lofensiva del Centro
Constitucional de cara a les futures eleccions legislatives que es celebrarien sota el
govern Aznar desprs dels comicis municipals del mes dabril. De fet, Gimnez va refer
un assaig seu, ja publicat el desembre anterior a La Gaceta Literaria, titulat Mensaje a
Catalua. La concordia, en la aventura, amb una dedicatria explcita A Camb.

A la histrica incomprensi mtua, Gimnez oferia com alternativa

limperialisme; aquesta, argumentava, era la gran lli del passat:

Mentre Castella i Catalunya, cadascuna per la seva banda, lluitaren durant lEdat
mitjana per una expansi en territoris no espanyols Catalunya en la Mediterrnia oriental,
Castella en lIslam no va haver problema peninsular.

La confrontaci va nixer quan, primer, Catalunya va perdre el seu imperi i la seva

empenta martima, i, desprs, Castella va quedar reduda a una conscienciaci de sec.

ps. 343-366. Es pot seguir en part a travs de J. Iborra (comp.), Taula de Lletres Valencianes. Selecci de
textos, Valencia, Alfons el Magnnim, 1982. Tamb, vegeu: V. Simbor, Carles Salvador i Gimeno: una
obra decisiva, Valencia, Diputaci Provincial, 1983, ps. 123-137; M. Aznar Soler i R. Blasco, La poltica
cultural al Pas Valenci 1927-1939, Valencia, Alfons el Magnnim, 1985; E. Ferrer, Literatura i
societat. Pas Valenci, segle XX, Valencia, Eliseu Climent, 1981.
275

E. Gimnez Caballero,"L'aventura en la concrdia", a Revista de Catalunya, vol. XIII, any VII, nm.

67, mar de 1931, pp. 233-240.

110

[...] aquesta Catalunya, sense mar i sense aventura, gira els seus ulls, de lexterior a
lendins [en catal en loriginal], i es troba amb els ulls dEspanya, que tamb ja miren cap a
dins. I aquest encreuament de mirades de mirades desnonades depauperades i miserables,
es troben en sec, sense cap promesa mtua, en un desafiament que no trigar en esclatar.
Noms llavors apareix el problema castell-catal: un problema de recel, dodi, de disputa
per les prpies entranyes, per la terra endins [en catal en loriginal]; un problema eminent i
fonamentalment interior.

En aquests termes no havia concrdia possible (Concrdia en qu? Per qu? Concrdia
entre cans famlics, en la mateixa gossera davant duna nica escudella!). La sortida
del conflicte estava en el mar, en lexpansi, on Catalunya podria guiar i dirigir
Espanya. No tenia sentit qu els catalans llegissin rancnies de les Rambles ni
tampoc poltica interior de Catalunya, bsicament perqu no feia cap falta.276
Lempremta del seu xit amb els sefardites de Salnica condicion la seva voluntat per
pujar laposta envers els catalanistes, per promoure una missi dinflux mediterrani, al
qual cosa, com shaur pogut constatar, no era una orientaci que pogus agradar a
Camb.

En el seu text, Gec an directe a les contradiccions principals del catalanisme:

apunt qu tot projecte catalanista seris s a dir, amb possibilitats era per fora un
projecte de reorganitzaci espanyola, al mateix temps qu ressaltava la dicotomia entre
els somnis nacionalistes catalans de portar endavant, per una part, la construcci interna
de la ptria i, per laltra, separar daquest rellanament nacional un esfor de projecci
externa. Aquestes idees estaven en lambient, no ja en les rivals escoles catalanistes a
Barcelona, sin entre publicistes espanyols, com mostra la curiosa obra contempornia
del tradicionalista Carlos Arauz de Robles, Catalua y el Mediterrneo.277 Malgrat el
seu sentit de loportunitat ideolgica des duna ptica hispana, Gimnez no va tenir en
compte, no obstant, la susceptibilitat extraordinria del medi catalanista per
lexplicitaci daquests temes, i molt menys quan ho feia un foraster. Pitjor encara,
Gec va cometre lerror de criticar Maci (quan lextremisme daquest semblava
276

E. Gimnez Caballero,"L'aventura en la concrdia", op. cit., citas pp. 234, 235: aqu retradut del

catal. Lobra a la que alludeix Gimnez s J. Estelrich, Catalunya endins, Barcelona, Catalnia, 1930.
La versi anterior s E. Gimnez Caballero, "Mensaje a Catalua. La concordia, en la aventura", a La
Gaceta Literaria, IV, Nm. 96, 15 desembre de 1930, pp. 1-2.
277

C. Araz de Robles, Catalua y el Mediterrneo, Madrid, Voluntad, 1930.

111

fcilment ridiculitzable) i sapunt a la lnia general de la Lliga; per tot plegat pagaria
un preu poltic poc temps desprs.

Un mes desprs arribava la Repblica i tot va quedar descollocat, amb Camb

en un precipitat exili. Per el sector ms nacionalista dEsquerra Republicana, el nou
partit governamental de la Catalunya autnoma, no oblid el cambonisme de Gec i el
replic aradament, al temps que les insinuacions gimenecianes a la Generalitat de
Maci eren rebudes amb silenci.278 Estelrich tenia els seus propis problemes. Agosarats
amics dantuvi, com el lder sindical estudiantil Antoni Maria Sbert, ara ben posicionat
amb Esquerra Republicana en la nova situaci catalana, no volien saber res dantics
coneguts comprometedors.279 Altres amics de Gec, com el jove crtic Guillermo
Daz-Plaja, no estaven en condicions de fer favors. La veritat era que gran part de la
xarxa teixida per Estelrich amb diner camboni shavia desfet davant de laccs de
nacionalistes i republicans a les arques del poder pblic: Maseras, per exemple,
entusiasta collaborador antany de lenrenou dEstelrich, es fu exaltat macianista.280 No
obstant els seus esforos per adaptar-se, Gimnez havia perdut el profits fil
catalanista, Esquerra no el necessitava.

El triomfant republicanisme catal va fer seu el programa de Camb, per va

atribuir el seu xit al blsam mgic de la prpia Repblica. Per irritar encara ms els
filocambonians, lEsquerra i els seus portantveus o aliats sapropiaren de bona part del
qu havia estat la retrica de concrdia o, fins i tot, del sentit de Naci de nacions i
de la preeminncia duna identificaci poltica imperial del conjunt qu es sustents
sobre el patriotisme de la part prpia. El plantejament del socialista Rafael Campalans,
dirigent de la Uni Socialista, principal aliada de lEsquerra, en un discurs sobre la idea
Hacia la Espaa de todos, formulava, en clau esquerrana lesquema de mtues i
beneficioses concessions i didentificacions a dos nivells qu havien nodrit el projecte
278

P.M. Rossell i Vilar, "Un amic de Catalunya", a Revista de Catalunya, vol. XIV, any VII, nm. 72,

agost de 1931, pp. 130-149; la ms famosa obra de racisme rosselli fou: P.M. Rossell i Vilar, La Raa,
Barcelona, Catalnia, 1930.
279

J. Massot i Muntaner, Antoni M. Sbert, intellectual i poltic, Barcelona, Institut dEstudis Catalans,

2000; J. Massot i Muntaner, Antoni M. Sbert: agitador, poltic i promotor cultural, Barcelona, Abadia de
Montserrat, 2000.
280

A. Maseras, La Repblica Catalana, Barcelona, Llibreria Catalnia, 1931.

112

camboni, sense importar qu aquests arguments critiquessin la falsedat i hipocresia de

Camb i la Lliga.281 Segons Campalans:
En el pacte tcit de Barcelona, entre els intellectuals de Castella i de Catalunya, el 23
de mar del passat any (que jo considero duna altra transcendncia moral que el pacte de
Sant Sebasti, concertat entre els dos grups de poltics), els catalans vam lligar la nostra sort
a la vostra per un acte de librrima voluntat. Havia a Espanya quelcom qu collectivament
ens havia ofs a tots en lentranya ms viva: un rgim de poder poltic mai conegut en tot
lmbit de la histria, segons la lapidria expressi de D. Jos Ortega y Gasset.282

I afegia:

La Providncia, s cosa prou sabuda, t els seus capritxos, i aquesta vegada,

peregrinament, va voler manifestar-se a travs de la figura del Sr. Camb.
I el Sr. Camb, qu el cel beneeixi puix s necessria en aquest mn la poltica rastrera
perqu la poltica elevada tingui punt de referncia, el Sr. Camb, convertit en mandadero
del Borb, desprs de tancar el seus rufianescos tractes, va venir a Catalunya disposat a
corrompre la mossa a qualsevol preu. I mentre ens amenaava amb esborronadores
calamitats i ferotges mals oh mans de lanarquista de Tarrasa [sic]! si mostrvem
capritxos pel rgim qu vosaltres virilment propugnveu, pobre Mefistfeles caduc, amb
afalacs i reverncies obria davant dels vostres ulls lacostumat estoig, amb un collar de
perles falses. I ens oferia la nostra autonomia immediata que arriba dem! a canvi de la
nostra deshonra i la nostra abjecci.
Per, de qu hauria pogut servir-nos la nostra autonomia, s a dir, el respecte a la nostra
facultat de ser com som, de ser nosaltres mateixos, si hagussim perdut lnima qu dicta el
verb?
I tots haureu pogut veure el cas qu fu Catalunya damenaces i afalacs. Fidels al
nostre comproms dhonor, hem proclamat la Repblica per la llibertat de Catalunya, per la
llibertat de Castella i per la llibertat de tota Espanya.

281

A. Balcells, Rafael Campalans, socialisme catal, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1985; del mateix,

"El socialismo cataln de Rafael Campalans", a M. Tun de Lara (dir.), J.L. Garca Delgado (comp.), La
crisis de la Restauracin. Espaa, entre la primera guerra mundial y la II Repblica, Madrid, Siglo XXI,
1986, ps. 165-175. Sobre la Uni Socialista: R. Alcaraz, La Uni Socialista de Catalunya (1923-1936),
Barcelona, La Magrana, 1987.
282

R. Campalans (prol. G. Alomar), Hacia la Espaa de todos (Palabras castellanas de un diputado por

Catalua), Madrid, Espasa-Calpe, 1932, ps. 48.

113

Desprs de tot aix, ja comprendreu lestrany eco que desperta en els nostres ors la
malaurada tornada: Qu demanen els catalans?
No; els catalans no us demanem res. Ben al contrari, oferim. Volem donar-vos tot el qu
per nosaltres tingui un valor per treballar amb vosaltres al servei de la Repblica. [...]
No demanem; volem. Volem poder treballar al vostre costat en lempresa comuna, de
crear la nostra gran Espanya no la msera Espanya gran del Sr. Camb.
I per ser dignes de la vostra companyia hem de ser com som. Hem, simplement, de
poder ser espanyols amb dignitat.283

Per Campalans, limperi era un mite, havia moments en qu una Naci, un poble,
vibra en un ideal collectiu i, en aquest cas, el despertar de les regions demostrava qu
havia nacionalismes alliberadors oposats als autoritaris i els imperialistes.284 En
general, els socialistes catalans redundaren en els mateixos conceptes, donant la volta al
discurs imperial de Camb, per argumentar que lEstat monrquic era intrnsecament
imperialista en el sentit ms o menys marxista del moment: linfluent postura sovitica
de classe contra classe dictava llavors el recolzament dels comunistes als separatismes
nacional-revolucionaris, capaos de posar en dubte lodiat Estat burgs i els dirigents
de la Uni Socialista no volien quedar-se enrere. El seu antic austro-marxisme (igual
que pass amb els propis socialistes austracs, amb la proclamaci de la diminuta
Repblica dustria el 1919) va esdevenir formalista, preferint les institucions
republicanes als espais coronats, aix com defensor dels micro-Estats i competidor
frustrat de linsurreccionalisme leninista. Per el tema central pels socialistes catalans
fou la defensa del dret dautodeterminaci i la seva denncia dirigida contra el PSOE,
que recolzava el nou Estat integral.285

La situaci va quedar llavors ben resumida per Francesc Pujols, un professional

dall pintoresc a qui no era necessari prendre seriosament. Segons el citava Miquel
Utrillo, fill: Francesc Pujols, a qui com ell mateix diu, no el voldrien a la Lliga perqu
es ms cambonista que Camb, ha sostingut i encara sost, malgrat tot, la teoria que
Prat de la Riba s el profeta de limperialisme catal i Camb el Messies. Davant de
283

Ibid., ps. 49-51.

284

Ibid., ps. 152-153, 154-155, 161.

285

J. Rods, Socialdemocrcia catalana i qesti nacional (1910-1934), a Recerques, nm. 7, 1978, ps.

125-143; pel context jurdic: M. Gerpe, L'Estatut d'autonomia de Catalunya i l'Estat integral, Barcelona,
Edicions 62, 1977.

114

lobcecaci de la Lliga i el seu diari en denunciar el president catal de ser un boig

imbut del seu peculiar sentit de missi, Pujols bromejava dient: Desprs del triomf de
Francesc Maci, La Veu pot negar lexistncia del messianisme, per no pot negar
lexistncia dels macianistes.286

La ruptura de Gimnez Caballero amb el catalanisme

Incombustible, Gec va intentar redirigir la seva proposta. Des de que va veure

al dirigent catal envoltat de multituds que literalment ladoraven, Gimnez Caballero
havia reconegut en Maci a un cap populista capa de transformar Espanya.
Mimagino la festa i el goig daquests dies a tota Catalunya. Catalunya, un poble
dempeus! Naci nova en flor! Grup unnime de gents catalanes! Limagino molt b en el
seu paroxisme patritic, perqu lhe coneguda ja electritzada en all qu Salinas hagus
anomenat la vesprada del seu goig. Jo s de lanhel catal des de la balbotejant Oda
romntica dAribau fins el Banquet dels intellectuals al Ritz de Barcelona. Tot un segle
danhel: 1830-1930!
Conec lesfor potic dels seus primers profetes. I lesfor poltic dels primers guies
cvics. I lesfor popular de les seves masses, ja, a la fi, saturades de catalanitat, solcant,
com proes afilades, els corrents contraris al seu impuls.
Conec el sant i senya de tot aquest esfor: Voluntat de ser! Jo vaig veure, fa un any,
larribada de lAvi [en catal a loriginal castell] a la Plaa de Sant Jaume, desprs de la
seva visita a Castella. I vaig narrar aquella visi inoblidable: Maci era el Gandhi, el Duce,
el Padrecito, lAvi dun poble posat en marxa.
Gran cosa s ser catal: envejable sort en aquests moments espanyols! Una fe
collectiva, un entusiasme unnime de banderes, esperances vives, enardiments, de: Voluntat
de ser!287

Loferta era clara: Castella/Azaa oferia a Catalunya/Maci el fur gaireb

intacte de la vostra independncia. A canvi es podia esperar el feixisme hispnic, s
a dir, la poltica de masses en sentit nacionalista, ms la combinaci de recolzament i
286

M. Utrillo, Anecdotari deEn Francesc Pujols, Barcelona, BCAI, 1937, pp. 38-39. En catal,

messianisme y macianisme sn homnims virtuals.

287

E. Gimnez Caballero, Azaa [1932], Madrid, Turner, 1975, p. 156.

115

subsidis a la tasca cultural amb la projecci internacional generosament ajudada per les
institucions. Els amics de Gec li havien confessat que el president catal extasiant a
les masses de la Plaa de Sant Jaume era de deb un cap feixista:

Mho confessaven tamb els meus amics, enardits republicans catalans: Aquest
s el nostre feixisme! Amb la condici de qu ning sassabenti que s feisixme...
Aquest el nostre cabdill, el nostre Duce! Amb la condici de qu ning el compari
amb un Duce [cursiva original]288

De fet, Gec deix bastant clar en qu consistia el seu reconstitut projecte

catal, encara expressat en la seva especial clau, en el seu Trabalenguas sobre Espaa,
escrit el 1931. Primer explicitava que el problema catal no era quelcom artificial, ja
que all havia unes masses jerarquitzades que desitjaven unnimement alguna cosa.
Per Gimnez Caballero, Catalunya, amb les seves multituds enfervorides al pas dun
lder carismtic i amb els seus intellectuals orgnics nacionalistes, oferia un model que
s sadaptava a una realitat panhispnica de sortida a un imperialisme cultural nou.
Aquest s el gran mite salvador i esplndid que Catalunya creadora avui de la
Repblica espanyola pot oferir-nos als no-catalans, per s espanyols; als espanyols
que hem illuminat des de la pura Castella el renaixement peninsular, avui ja en
marxa.289 En resum, per Gimnez, la transformaci juvenil del conjunt hispnic, en
mans catalanes, tindria una possible dimensi internacional: Admetrem el
plantejament de la cosa catalana i les seves ltimes conseqncies, sempre qu aquest
problema porti amb ell mateix el plantejament i la soluci dels altres problemes
peninsulars: Portugal, Gibraltar, territoris dOc, Marroc, poltica mediterrnia i
balcnica,

minories

tniques

com

els

jueus

de

ptria

espanyola,

poltica

hispanoamericana.290

Si tot aix no es desenvolupava aix, deia, el resultat no ser labra, sin el

fusil. Quans els catalans no fan superespanyolitat (en el sentit tamb de
288

E. Gimnez Caballero, "La Repblica Espaola como asunto cataln", a La Gaceta Literaria, any V,

nm. 115, 1 doctubre de 1931, p 7. Lmfasi s a loriginal.

289

E. Gimnez Caballero, Trabalenguas sobre Espaa, op. cit., cap. VIII, "Itinerario de lo voluntarioso:

Catalua", pp. 97-104 (cites pp. 102-104).

290

Ibid., p.104.

116

superrealisme), s a dir, tradici Koin, com, integral, i noms es queden per

Gec mentalment a casa, llavors no hi ha res a fer.291 Aqu, el ms sorprenent s la
referncia als territoris dOc, reivindicaci sense la ms mnima tradici en
lirredemptisme espanyol: el ms semblant seria reivindicaci del Rossell avanada per
algun partidari de Vzquez Mella, com a fruit possible, juntament amb Gibraltar, duna
decidida postura germanfila a la Primera Guerra Mundial; lespanyolitat dels
sefardites, aix com la pretensi a un paper el Llevant mediterrani, ja era visible per
exemple en el brot imperialista del general ODonnell a mitjans del segle anterior.292
En canvi, incorporar la mitologia pancatalanista a un somni imperial de signe espanyol,
en aquell trnsit de 1931, demostra la dependncia de Gimnez respecte el projecte
Camb i la seva articulaci per Estelrich, encara que, com ja sha assenyalat, la
Mediterrnia no era precisament el major objectiu camboni. No obstant, aquest
protagonisme catal portava amb ell mateix un risc clar: Terrible experincia la
dEspanya durant tres segles davant de pobles seus amb voluntat de ser!.293

En realitat, el joc ideolgic catal shavia fet massa sofisticat per realitzar
lespcie dinserci ideolgica que pretenia Gimnez Caballero. El relatiu semblat que
les idees de Gec, el seu filofeixisme incls, podien tenir amb algun corrent
intellectual dins de lultracatalanisme, com els suggeriments provocatius de la
publicstica del poeta Foix i del seu amic Carbonell, es quedaren en coincidncies
accidentals, sense ms transcendncia.294 Per Gimnez Caballero ha patit la
demonitzaci com lencarnaci del feixisme espanyol, mentre que Foix i Caballero
romanen com patriotes breument equivocats o, segons com, al menys no tan errats.295
291

Ibid., pp. 102-104.

292

A. Marquina y G.I. Ospina, Espaa y los judos en el siglo XX, Madrid, Espasa Calpe, 1987 (sobre

Gimnez, vegeu pp. 49-53, 89).

293

E. Gimnez Caballero, "La Repblica Espaola como asunto cataln", op. cit., p 7.

294

E. Ucelay-Da Cal, "Vanguardia, fascismo y la interaccin entre nacionalismo espaol y cataln: el

proyecto cataln de Ernesto Gimnez Caballero y algunas ideas corrientes en crculos intelectuales de
Barcelona, 1927-1933", a Justo G. Beramendi y Ramn Miz (dirs.), Los nacionalismos en la Espaa de
la II Repblica, Madrid, Siglo XXI, 1991, pp. 39-95.
295

s remarcable com sinsisteix en exculpar Foix, inqestionablement un excellent poeta, amb

largument de que defensava la seva terra, com si aix no fos la voluntat de tot nacionalista atret pel
feixisme: vegeu, sense nim exhaustiu: V. Penyella, Aproximaci al pensament poltic de J.V. Foix, a
Catalan Review, I, nm. 1, juny de 1986, pp. 141-169; P. Boehne, J.V. Foix and the Spanish Civil War,

117

La seva ostentosa participaci en revistes feixistes italianes el convertiren en el ms

visible home de Mussolini en el context hisp, encara que aix estigus lluny de ser
veritat.296

De fet, en no tenir que homologar les seves fantasies nacionalistes a un Estat ja

existent, amb tot el pes de la seva tradici i la seva tangibilitat, Foix i Caballero o fins i
tot Estelrich, com tants daltres conservadors radicalitzats dEuropa, podien tenir la
pretensi dagafar noms una part del feixisme per aconseguir els seus fins peculiars,
desitjant escollir.297 En cert sentit, el projecte Camb el qual, en grau diferent, els uns i
laltre assumiren fou un intent de donar aquell salt selectiu, sense tenir que pagar el
preu. El projecte imperial a linrevs, des de la comunitat cap amunt (plantejament
que, en altres coses, delatava la nova influncia germnica en lambient), semblava un
recorregut molt menys arriscat. A finals de 1933, Estelrich el resum en el seu llibre
Fnix o lesperit de Renaixena, publicat lany segent: Perqu Renaixena s sentit
de grandesa, amb la qual cosa Grandesa s desplegament duna noblesa, per [e]l
geni, la grandesa, t una funci social; amb altres paraules, homes dacci, com Prat de
la Riba, i poetes, com Maragall, actuarien per donar alhora solidesa i rellevncia
universal a Catalunya. Segons Estelrich, doncs, havia dues ptries, la real, tangible,
exterior, geogrfica, demogrfica i la ptria interna, ideal.298 Aquest llenguatge
vapors, en aparena anod, tenia un sentit militant i dur dins del seu context ideolgic.
Labril segent, el poeta i animador Josep Maria Lpez-Pic coment al seu diari la
lectura del Fnix dEstelrich de la segent forma contundent: Brava defensa de lideal
totalitari i de les virtuts de la jerarquia i respecte; actitud salvadora de la vitalitat del
passat perqu sigui til a lacci; ambici humanista; goig i poder en equilibri; justcia i

1936-1939, tamb a Catalan Review, I, nm. 1, juny de 1986; ms recentment: J.Vallcorba, El

catalanismo fascista de J.V. Foix, a La Vanguardia, 3 maig de 2002, Libros, p. 7; J.Vallcorba,
Investigador en poesa, a J.Vallcorba, J.V. Foixop. cit., pp. 12-123.
296

Pel context de fons: I. Saz, Mussolini contra la II Repblica, Valencia, Alfons el Magnnim, 1986.

297

De moment, aquesta problemtica est encara molt mal plantejada: vegeu, com a mostra, F. Arzalier,

Les perdants. La drive fasciste des mouvements autonomistes et indpendentistes au XXe sicle, Pars,
La Dcouverte, 1990.
298

J. Estelrich, Fnix o lesperit de la Renaixena [1934], Palma de Mallorca, Ed. Moll / Consell Insular

de Mallorca, 1988, pp. 76, 77, 78, 79, 80.

118

responsabilitat, garanties de salut, llibertat i plenitud del guany de la Catalunya per la

qual vivim.299

Amb larribada del rgim republic, i malgrat les seves ocasionals

reminiscncies, Foix havia abandonat les seves principals ambicions poltiques, encara
que li agradava sentenciar sobre la seva evoluci general. No va poder resistir la
temptaci duna ltima crida ideolgica com Carbonell en la conjuntura de
radicalitzaci ultracatalanista de 1934.300 Carbonell, a ms dendur la seva Oficina de
Relacions Meridionals del patronatge de la Lliga a la protecci dels nacionalistes per
Esquerra Republicana, pretenia encapalar el corrent catlic-catalanista expressat pel
diari El Mat, que entraria en linfluent partit democratacristi sorgit a finals de 1931, la
Uni Democrtica de Catalunya.301 Sempre brill el somni ambicis de qu la uni
Democrtica recolls els diversos fils del nacionalisme radical i aconsegus la gran uni
catalanista, capa de reunir des de lala nacionalista de lEsquerra i fins a la prpia
Lliga. Malgrat els esforos dEstelrich i dels contactes de Camb amb els jelkides
reorganitzats, seria la Uni la qu es va aprofitar del vincle amb lanleg nacionalisme
democratacristi basc.302 El practicisme camboni apuntava a la relaci basca de
forma tctica, sobre tot de cara a la prpia poltica interna catalana i al sector
nacionalista, per preferia jugar la carta de les dretes autnomes de la CEDA
mitjanant la Derecha Regional Valenciana, sempre connectada duna manera o una
altra a la Lliga. El problema, doncs, era com entendres amb Gil Robles.303

Desprs de diverses temptatives daproximaci, Gec va quedar finalment

desenganyat del nou medi catal, encara que va saber reconixer i envejar les seves
implicacions populistes, com lexaltat culte a lAvi Maci. Vist el panorama, Gimnez
299

J.M. Lpez-Pic (J. de D. Domnech, cur.), Dietari (1929-1959), Barcelona, Curial / Abadia de

Montserrat, 1999, p. 76, entrada de l1 dabril de 1934.

300

J.V. Foix i J. Carbonell, Revoluci Catalanista, Barcelona, "Monitor", 1934

301

V. Panyella, Josep Carbonell i Gener (Sitges, 1897-1979), Barcelona, Edicions 62, 2000.

302

A. Salls i E. Ucelay-Da Cal, "La correspondncia Aguirre-Camb, 1931-1936: unes reflexions", a M.

Gonzlez Portilla, J. Maluquer de Motes y B. de Riquer (dirs.), Industrializacin y nacionalismo. Anlisis

comparativos, Bellaterra, Universidad Autnoma de Barcelona, 1985, pp. 471-499.
303

En aquest sentit, vegeu la interpretaci dE. Ucelay-Da Cal, "Jos Mara Gil-Robles y Quiones", a J.

Antn Melln y M. Caminal (coords.), Pensamiento poltico en la Espaa contempornea, 1800-1950,

Barcelona, Teide, 1992, pp. 937-958.

119

Caballero es llan a les possibilitats de lescenari madrileny, coquetej amb Prieto

sense xit, es llan cap a Azaa, per escndol daquest, i acab a les pgines del diari
de Joan March, ja qu el financer mallorqu era accessible, doncs vivia en la mateixa
casa que els pares de laventurat promotor cultural.304 La ruptura oberta entre Estelrich i
un Gimnez cada vegada menys Gec es fu visible en una trobada cultural a gran
escala a Roma, el Convegno Volta, el novembre de 1932.305

Amb lEstatut catal, les utopies peninsulars prengueren un altre caire. Foix,
Carbonell, Estelrich, aix com altre, per exemple Rossell i Vilar, agafaren la ruta de
Galeuzca, en una complexa operaci de fustigaci poltic a lesquerra de lEsquerra
des dels mitjans nacionalistes, inclosos els del propi partit de Maci, i sota la mirada
complaent de la Lliga.306 Per molts dels que sapuntaren a lagitaci multinacional
antiespanyola, aquesta fou una via alternativa al mateix objectiu jerrquic i corporatiu
de sempre, per mantenint el somni de la divisi en petites ptries. Estelrich, doncs,
semblava dirigir-se a Gimnez Caballero en un punt del seu assaig Catalanismo y
reforma hispnica, publicat el 1932.307 Arribat lany segent, tamb Foix insinu la

304

E. Gimnez Caballero, Azaaop. cit.. Vegeu els comentaris de: J. Bcarud, "Sobre un libro obligado:

Manuel Azaa", a Sistema, nm. 6, juliol de 1974, reprodut com apndix a la reedici de Turner del
llibre; tamb F. Meregalli, "Manuel Azaa", a Annali di Ca'Foscari, vol. VIII, 1969, fasc. 2; C. Serrano,
"Un curieux 'ami'. Gimnez Caballero face Manuel Azaa", a J.-P. Amalric y P. Aubert (eds.), Azaa et
son temps, Madrid, Casa de Velzquez, 1993, pp. 193-201. La seva evocaci de March: E. Gimnez
Caballero, El Dinero y Espaa, Madrid, Afrodisio Aguado, 1964; Gimnez deix la seva versi
interessadssima de la seva evoluci: E. Gimnez Caballero, Memorias de un dictador, Barcelona,
Planeta, 1979; E. Gimnez Caballero, Retratos espaoles (bastante parecidos), Barcelona, Planeta, 1985.
305

Entre els papers Estelrich, est tota la documentaci de la seva assistncia, la seva ponncia, aix com

molt del material de la trobada, que he pogut consultar grcies al prof. Manuel Jorba. Vegeu, per la versi
publicada: Reale Accademia d'Italia /Fondazione Alessando Volta, Atti dei Convegno 2, Convegno di
scienza morale e storiche, 14-23 Novembre 1932, Tema: L'Europa, Vol. I, Atti preliminari-Processi
verballi, Roma, 1933.
306

J.L. de la Granja, "La alianza de los nacionalismos perifricos en la II Repblica: Galeuzca", a J.L. de

la Granja, Repblica y Guerra Civil en Euzkadi, Oate, HAEE/IVAP, 1991, pp. 123-152. Matisant els
arguments de Granja per la poltica catalana, E. Ucelay-Da Cal, "Poltica de fuera, poltica casera: una
valoracin de la relacin entre nacionalistas catalanes y vascos, 1923-1936," a M. Tun de Lara et al.,
Gernika: 50 aos despus (1937-1987). Nacionalismo, Repblica, Guerra Civil., s.l.: Universidad del
Pas Vasco, [1987], ps. 71-97.
307

J. Estelrich, Catalanismo y Reforma hispnica, Barcelona, Montaner y Simn, 1932, ps. 117-118..

120

seva ruptura.308 Era lgic, doncs, que Estelrich en el seu text davant dun pblic
internacional en el Convegno Volta de Roma apells a la tradicional defensa de les
minories: seria possible un recolzament itali a les reivindicacions catalanes, com ho
era, posem per cas, per les dels croates?309 Aquest no era precisament el circuit
imperial rom amb el qual Gec somniava. Gimnez, que al seu text rom destap el
seu gran esquema, Nova catolicitat sobre Europa, alhora el gui del seu prxim llibre,
desprs del seu Genio de Espaa, i una picada dullet a alguns sectors ficats en el joc
de faccions ideolgiques dins del feixisme itali, al cap i a la fi un camp de promoci
per lescriptor madrileny llavors en ple desenvolupament. De forma caracterstica, tota
loferta gimeneciana era un complex joc de paraules, en el qual el moviment mussolini
havia de ser lhereu de gaireb tot. Per al lector atent, La nueva catolicidad, llibre
aparegut el 1933, era en gran mesura una resposta, en general, al Convegno Volta i,
ms concretament, a Estelrich.310

Com observa lhistoriador Ricardo de la Cierva: Tot el llibre est saturat

dexcursions per la Histria, no sempre ridcules. Gimnez Caballero veu en el feixisme
la nova possibilitat de reuni dEspanya, Alemanya i Itlia; la reedici, davant de
Frana, de lImperi dels ustries.311 Dit duna altra manera, Gimnez va retenir
lesquema germanfil de lEspanya gran lligaire, lafirmaci camboniana segons la
qual era imprescindible construir poderoses macroentitats poltiques, en lloc de dbils
microentitats amb una independncia jurdica per sotmeses al protectorat dalguna gran
potncia, i fins i tot el gir orsi que convert limperi duna enaltiment de la societat
civil catalana a una afirmaci de la cultura cvica europea (la civilitzaci). Davant del
perill de Rssia i Amrica, Gimnez, en paraules dun resum molt posterior, consider
que els nacionalismes [sic] plurals i divergents, en el mateix si dEuropa, venen creant
des de lEdat Moderna una psicosi dinseguretat i dinquietud que ha fet perdre a

308

J.V. Foix, "Entesa per al feixisme" (La Publicitat, 25 octubre 1933), reprodut a Articles i assaigs

poltics..., op. cit., ps. 280-281

309

J.J. Sadkovich, "Oportunismo esitante: la decisione di appoggiare il separatismo croato: 1927-1929", a

Storia Contemporanea, amy XVI, nm. 3, juny de 1985, ps. 401-426.

310

R. de la Cierva, El fascismo y la derecha radical espaola (1934-1936), Madrid, ARC Editores, 1997,

p. 137.
311

Ibid., cita p. 137.

121

Europa la fermesa i la grcia de la seva missi senyorial.312 Per Gimnez, en el fons,

ell shavia mantingut fidel als termes de lEspanya gran i del projecte camboni, tal
com els havia ents; eren Camb i especialment Estelrich els que, en ares de
loportunisme poltic, es passaven a la defensa de la multiplicitat dels Estats petits, que
amenaava Espanya amb el fraccionament. All que Gec havia admirat en Estelrich
era la confiana catalanista en la fora de la unitat cultural, model que el madrileny
pretenia que fos aplicable al conjunt espanyol, a canvi de cert pluralisme compensatori
pels catalanistes. Per lafirmaci de la superioritat de les parts sobre el tot li sembl
un pas intolerable.

Resumint, la situaci catalanista amenaava la gran basa restant de Gimnez

Caballero, que era la seva, finalment, privilegiada relaci amb els italians. A finals de
1932, aquest autodenominat Robinson literari gaireb noms tenia el seu naixent
vincle amb Joan March, sempre un lligam delicat. Amb el triomf hitleri a principis de
1933, Estelrich i la poltica exterior de la Lliga abandon definitivament la seva
orientaci germnica, vinguda de lpoca de Stresemann, i cerc un apropament als
italians, ara tan distants del nou rgim republic espanyol com propers havien estat al
primorriverisme. Per els nous amics de la Lliga, en tot cas, no eren exactament els
mateixos elements dins del fexisme itali que Gimnez volia impressionar. En la mesura
que la seva prpia situaci requeria una major definici, Gimnez decid atacar
Estelrich retrospectivament, la qual cosa, per afegiment, tenia la virtut desborrar el seu
rastre com el seu agent madrileny. Aix, mirant enrere amb ira, davant de les grans
perspectives europeistes que es podien presentar en la trobada romana, Gimnez
Caballero escrivint a La nueva catolicidad no va poder suportar que:

[...] tots els representants de minories nacionals al Convegno Volta de Roma es

carregaven de ra enaltint els drets de les seves nacionetes a una vida autnoma. Joan
Estelrich arrib a afirmar que lessncia dEuropa perviu millor en aquests nuclis petits de
diferenciaci nacional que en les grans. Per Estelrich s ms europea Catalunya que
312

E. Gimnez Caballero, "Dimensiones polticas e ideolgicas de la crisis de Europa", a Annals of the

Archive of "Ferran Valls i Taberner's Library": Studies in the History of Political Thought, Political &
Moral Philosophy, Business & Medical Ethics, Public Health and Juridical Literature, nm. 1/2, 1988,
ps. 151-166 (cita p. 164). Aquest article s un resum i reelaboraci de la postura de Gimnez entre el
"Convegno Volta" i La nueva catolicidad.

122

Espanya, perqu el seu sentit de diferenciaci (origen dels nacionalismes europeus) s ms

viu que a la resta del pas. s clar que aquest estimat amic catal haur dadmetre la
possibilitat dun nacionalisme del barri de Grcia a Barcelona en quant aquest barri
aconsegueixi una diferenciaci lingstica sobre el catal fabricat per Pompeu Fabra.313

Al final, doncs, Catalunya resultava una via falsa. A partir de les seves amistats
com Sangrniz o Lequerica, que lhavien recolzat en les seves iniciatives (Sangrniz no
sols lafavor en la seva campanya filosefardita, sin que tamb el recolz al fams
Cine-Club madrileny, del qual nera president), Gimnez es llan a la conquesta de la
dreta madrilenya, per es trob amb que el medi monrquic era ms tancat del qu podia
semblar.314 El seu passat contestatari el feia dubts. Els seus llibres Genio de Espaa y
La nueva catolicidad van ser xits de lectura entre la joventut per provocaren enveges
o reticncies entre autors ms establerts. Desprs de lexigncia gimeneciana a Maeztu
de no una sin dues ressenyes favorables, el susceptible alabs senfad i li va agafar
mania.315 Per molt que Gimnez saprops a Accin Espaola, la seva visita era rebuda
amb fredor i ms encara quan Maeztu va treure la seva gran obra terica, Defensa de la
Hispanidad, el 1934.316 Al seu llibre, Maeztu va tornar al menendezypelayismo ms
estricte: el sentit ms imperial espanyol i la unitat hispana dins de la diversitat eren
fruits de la religi vertadera.317 Encara que molts sequivoquessin quan el llegiren
(incloent a alguns historiadors posteriors), La nueva catolicidad de Gimnez prometia
que la Roma de Mussolini sobrepassaria a al catlica: el feixisme en el seu sentit
primigeni, com a pulsaci unitria reemplaaria al Vatic en la construcci del futur
europeu.318 Aix, pels creients fidels o els neotradicionalistes ms cnics reunits a
Accin Espaola, era una autntica heretgia destatolatria. Sencarreg a Eugenio
313

E. Gimnez Caballero, La nueva catolicidad. Teora general sobre el Fascismo en Europa y en

Espaa, Madrid, "La Gaceta Literaria", 1933 [2 Ed.], p. 48.

314

R. Gubern, Proyector de luna. La generacin del 27 y el cine, Barcelona, Anagrama, 1999.

315

R. de Maeztu, Genio de Espaa. Un libro de estmulos, a La Prensa (Buenos Aires), 30 de febrer de

1932; aix com R. de Maeztu, Genio de Espaa, a ABC, 30 de juny de 1932, ambds articles no recollits
en la extensssima obra completa maeztuana. s difcil no inetrpretar lexclusi dels escrits sobre
Gimnez Caballero de la vastssima recopilaci maeztuana portada a terme per Prez Embid i altres com
un ninguneig en tota regla, mostra de lodi comsiderable acumulat contra el personatge.
316

R. de Maeztu, Defensa de la Hispanidad [1934], Buenos Aires, Ediciones Poblet, 1952.

317

Per limpacte de Menndez: A. Santovea Setin, Menndez y Pelayo y las derechas en Espaa,

Santander, Ayuntamiento de Santader / Estudio, 1994.

318

E. Gimnez Caballero, La nueva Catolicidad, Madrid, La Gaceta Literaria, 1933.

123

Montes, un antic orsi esdevingut eclctic sense niu, descriure un atac frontal a les
pgines dAccin Espaola, sempre guardant les formes i sense mencionar mai a
Gec.319

Tan dura fou lenvestida que Gimnez abandon el terreny i saproxim ms

decididament a una Falange en construcci. Per fins i tot all va perdre credibilitat
davant dels girs verbals de Snchez Mazas, que clarament era el preferit de Jos
Antonio.320 Labans bullicis Gec va quedar redut a projectar-se sobre un altre orsi
perdut, el jove oriol Ramn Sij (Jos Marn Gutirrez), que tamb li va donar
lesquena.321 Maeztu, per tant, es menj ms duna gallina, de manera que sesborr el
vincle del nou imperialisme avantguardista madrileny i el ranci imperialisme catal.

Ledesma i el catalanisme
De la seva experincia culturalista i poltica amb la Lliga, Gimnez Caballero va
treure certes conclusions, que va anar dilucidant amb major desencant en els llibres que
public entre 1931 i 1933: Trabalenguas de Espaa, desprs Azaa i finalment les seves
majors peces dassaig xocant, La nueva catolicidad i Genio de Espaa.322 Bsicament,
319

E. Montes, "Introduccin. Discurso a la catolicidad espaola", Berln, mar de 1934, a Accin

Espaola. Antologa, Burgos, t. XVIII, 1937, pp. 186-203 (cites pp. 189, 193, 194, 195, 196, 197, 203,
202).
320
321

J. Martnez de Bedoya, Memorias desde mi aldea, Valladolid, mbito, 1996, pp. 76-78.
J. Muoz Garrigs, Vida y obra de Ramn Sij, Murcia, Secretariado de Publicaciones de la

Universidad de Murcia/ Caja Rural Central de Orihuela, 1987; A. Snchez Vidal, Miguel Hernndez,
desamordazado y regresado, Barcelona, Planeta, 1992. El concepto de "Sij" a D'Ors: L.F. GonzlezCruz, El fervor del mtodo. El universo creador de Eugenio D'Ors, Madrid, Orgenes, 1989. Laltre
feixista en lavantguardisme espanyol fou el malagueny Jos Maria Hinojosa, que no apunt en sentit
falangista, sin amb un sentit salvatge de la contradicci a lalbianisme; vegeu: J. Neira, El
surrealismo en Jos Mara Hinojosa (Esbozo), a V. Garca de la Concha (ed.), El Surrealismo, Madrid,
Taurus, 1982, ps. 271-285; J. Neira, Surrealism and Spain: the Case of Hinojosa, a C.B. Morris (ed.),
The Surrealist Adventure in Spain, Ottowa, Ottowa Hispanic Studies 6/Dovehouse Editions, 1991, ps.
101-118; J. Neira, El caso Hinojosa (bis): Las amistades peligrosas de Manuel Altolaguirre, a G.
Morelli (coord.), Treinta aos de vanguardia espaola, Sevilla, El Carro de la Nieve, 1991, ps. 177-191.
322

E. Gimnez Caballero, Trabalenguasop. cit., cap. VIII; E. Gimnez Caballero, Genio de Espaa,

Madrid, La Gaceta Literaria, 1932 (2a. ed.); E. Gimnez Caballero, La nueva Catolicidad op. cit.

124

Gimnez recuper limperi somniat del nacionalisme catal i el situ en un context

bviament relacionat, per divers: lelaboraci dun nou tipus de nacionalisme
espanyol.

Gec va tenir els seus joves deixebles, per tots, tard o dhora, labandonaren.
La idea imperial, no obstant, pass a Ramiro Ledesma Ramos, qui breument fou
seguidor de Gimnez (va estar entre els intellectuals castellans convidats a
Barcelona), abans de cercar el seu propi cam poltic.323 Alhora, alguns seguiren
Ledesma, com Toms Borrs, Guilln Salaya i Juan Aparicio en la seva empresa
imperial.324 Ledesma fins i tot va considerar oport dirigir-se a Camb perqu el
poltic catal financs la seva nova iniciativa, un setmanari de combat titulat La
Conquista del Estado. En una cita en el hall del madrileny Hotel Ritz, Camb rebutj la
invitaci de Ledesma i lexaltat fill de Zamora va haver de dirigir-se a Lequerica i
Sangrniz per vendrels el seu full.325 Una vegada ms, el grup proper a Lequerica va
recollir all que es sembrava des del catalanisme conservador. El seu estat dnim
desprs de la negativa de Camb port Ledesma a un anticatalanisme que senceb en la
flamant situaci macianista a Barcelona, somiant amb assolir, a travs del comandant
Ramn Franco (llavors diputat dEsquerra), les masses de la CNT. Tan dur va esdevenir
el seu to que Gec aviat es va donar de baixa del nucli ledemista, per buscar-se la vida
pel seu compte.

El 2 de maig de 1931, Ledesma clam contra lAlta Traci catalana i deman

que sunissin els Hispans, en front dEspanya!, encara que continu cantant: La
Catalunya imperial no s la dels ministeris del senyor Maci. La veritable Catalunya
323

En general, les biografies partidries de Ledesma no entren a analitzar la seva relaci especfica amb el

catalanisme: Ramiro Ledesma fundador de las J.O.N.S., Madrid, Vicesecretara de Educacin Popular,
1941 (amb un captol "En busca de lo nacional"); E. Aguado, Ramiro Ledesma en la crisis de Espaa,
Madrid, Editora Nacional, 1942; T. Borrs, Ramiro Ledesma Ramos, Madrid, Editora Nacional, 1971;
J.M. Snchez Diana, Ramiro Ledesma Ramos. Biografa poltica, Madrid, Editora Nacional, 1975; J.
Cuadrado Costa, Ramiro Ledesma Ramos, un romanticismo de acero, Madrid, Barbarroja, 1990.
324

J. Aparicio, Aniversario de La Conquista del Estado, Madrid, Publicaciones Espaolas, 1951; J.C.

Mainer, Literatura y fascismo: la obra de Guilln Salaya, a J.C. Mainer, La Corona hecha trizasop.
cit., pp. 69-100.
325

J. Aparicio,"Prlogo", p. xii, a J. Aparicio, La Conquista del Estado. Antologa, Barcelona, Ediciones

Fe, 1939.

125

imperial s lespanyola.326 El 9 de maig sapunt al carro de Ramn Franco en aliana

amb els grups anarquistes ms insurreccionats, en vespres de la crema de convents:
Carta al comandant Franco. Cal fer la Revoluci!. Ledesma entenia que la ruta
imperial passava per la revoluci portuguesa que notriament recolzaven Franco, els
grups anarquistes al voltant de Durruti i, ms tmidament, el govern provisional de la
Repblica.327
Cal, doncs, sotmetre a un ordre la Pennsula sencera sense lexcepci dun sol
centmetre quadrat de terreny. Cal dialogar per aix amb els camarades portuguesos,
ajudant-los a deslliurar-se dels seus compromisos extra-ibrics, i instaurar leficcia de la
nova veu. Portugal i Espanya, Espanya i Portugal, sn un nic i mateix poble, que passat el
perode romntic de les independncies nacionals, poden i shan de fondre en limperi.
Davant daquella Europa degradada, mstia i vella, limperi hispnic ha de significar la gran
ofensiva: nova cultura, nou ordre econmic, nova jerarquia vital.

Aix, era imprescindible laccs de la joventut al poder, fer la revoluci de Franco i

Durruti contra Alcal-Zamora, Maura i fins i tot Azaa. Alhora, shavia de superar la
lleu mirada regional. Dac continuava Ledesma que tot el que succeeixi en relaci
a Catalunya signifiqui per nosaltres una espcie de prova de la nostra capacitat dimperi.
Ni la ms mnima concessi pot ser avui tolerada.328

En qu consistia la idea imperial de Ledesma? No era un somni africanista, si b

potser no desdenyava alguna expansi colonial. Ben al contrari, sota la retrica exaltada
es trobava el vell sentit catalanista de que un context imperial era la realitzaci de la
vertadera configuraci peninsular en el seu sentit geogrfic, fer efectiva la Hispnia amb
Portugal i construir un Estat Nou, ms autntic per la seva representativitat nacional,
superadora de la ficci legal unitria del liberalisme vuitcentista. Era la creaci de la
suma de les parts, amb un conseqent despertar denergies i la configuraci dun mercat
intern internacional i extern tamb internacional que portaria al reconeixement de
326
327

Text illustrat, La Conquista del Estado, Nm. 8, 2 mayo 1931, p. 6.

E. Ucelay-Da Cal, "Moderni sogni girondini: italiani, portoghesi e catalani nella rivoluzione

repubblicana spagnola (1923-1938)", a Quaderni del Circolo Rosselli, nmero monogrfic, (A. Landuyt,
ed.), Carlos Rosselli e gli Italiani nella Catalogna antifascista, 2, 1996, pp. 67-86.
328

R. Ledesma Ramos, "Carta al comandante Franco. Hay que hacer la Revolucin!", a La Conquista del

Estado, nm. 9, 9 de maig de 1931, p. 1.

126

lo espaol, en conjunt, com quelcom de primer rang en la producci cultural del mn.
Aix era el contingut del projecte Camb, al que shavia afegit Gimnez Caballero. Era,
alhora, el sentit de la civilitzaci imperial de linesgotable prdica de DOrs.

s clar que Ledesma li don un gir a largument que, fins unes poques setmanes
abans, havia estat disposat a seguir. En lenfocament catalanista, lmfasi sempre estava
en les parts, cam per a la producci del tot triomfal. Ledesma, amb un criteri,
espanyolista prou senzill i molt lgic amb el seu bagatge tant intellectual com hum
(era immigrant de Zamora a Madrid), plantej saltar etapes i arribar al resultat final, la
qual cosa a ms afavoria un enfocament revolucionari i per tant precipitat de la poltica i
tenia la benedicci de ser congruent amb el hegelianisme aplicat.

El problema de fons de Ledesma era el fet

que els seus aliats somiats estaven de fet, encara
que no doctrinalment compromesos amb el
macianisme i la seva especial proclamaci de la
Repblica federal o confederal i el seu Estat
Catal. Els grups anarquistes que acceptaven el
lideratge de Los Solidarios (desprs anomenats
senzillament Nosotros) Durruti, Ascaso i Garca
Oliver en una aliana amb el dels tcnics militars
encapalats per Ramn Franco, ara flamant Director
General dAeronutica en el Ministeri de la Guerra i
diputat per Esquerra, pretenien forar una direcci
revolucionria a la nova Repblica, desfent-se dels
elements relativament conservadors del Govern

Fig. 10. Ramiro Ledesma Ramos

(1905-1936).

provisional, en especial Alcal-Zamora i Miguel Maura. La seva esperana mxima, a la

que es dedic Franco amb entusiasme, fou mantenir el projecte revolucionari republic
de simultanejar un alament portugus amb el canvi espanyol. Per fer aix, el seu
propsit era legislar des del carrer, mitjanant la pressi manifestada en la rua, abans
de la convocatria de les eleccions a Corts Constituents, a les quals els crates, per

127

raons doctrinals, no consideraven necessari, ni desitjable, presentar-shi.329 No era una

idea tan descabellada, ja qu el 14 dabril que port el canvi de rgim no fou la festa
espontnia que es suposava, sin un calculat desafiament, liderat pel sector ms
esquerr de la gran aliana republicana, a forar les coses: el Govern Aznar prefer no
netejar els carrers a trets i el rei es retir, com va explicitar el seu ban de comiat, per tal
qu no corregus la sang pels carrers.330 Daqu, per tant, la crema dels convents, entre
Madrid i Andalusia, del 10 al 12 de maig, coordinada amb el recolzament indiscutible
de Ramn Franco, que autoritz el repartiment de queros de Cuatro Caminos, per
forar de nou la m governamental, ara ja republicana, i que don el fruit de concessions
com la cambra nica de les Corts.331 Les algarades destructives serviren com a ltim
intent de forar una dinmica alhora assembleria i federalista des del carrer, abans que
les frmules parlamentries allunyessin la direcci poltica i la definici de les
institucions de la pressi del sector insurrecionalista de lanarcosindicalisme.332 El seu
efecte ms slid, no obstant, fou la radicalitzaci de la postura catlica, lgicament
escandalitzada per la passivitat de la fora pblica, polticament emmanillada davant de

329

E. Ucelay-Da Cal, "Moderni sogni girondini", op. cit.; E. Ucelay-Da Cal i S. Tavera, "Una

revolucin dentro de otra:

la lgica insurreccional en la poltica espaola, 1924-1934", a Ayer,

monogrfic: Violencia y poltica en Espaa [Editor: J. Arostegui], nm. 13, 1994, pp. 115-146; E.
Ucelay-Da Cal, "Buscando el levantamiento plebiscitario: insurreccionalismo y elecciones", a Ayer,
monogrfic: Poltica en la Segunda Repblica [Editor: S. Juli],

nm. 20, 1995, pp. 49-80; J.A.

Balbontn, La Espaa de mi experiencia, Mxic D.F., Aquelarre, 1952, p. 233-235.

330

M. Requena, Lacci insurreccional a les porvncies de Castella-La Mancha, a LAven, nm. 196,

octubre de 1995, pp. 12-17.

331

Giovanni Bassanesi, Quand Ramn Franco voulait tuer Mussolini, Nia, ditions Paix, Justice,

Libert, julio 1937, reprodut i tradut del francs a litali a F. Fucci, Ali contro Mussolini. I raid aeri
antifascisti degli anni trenta, Mil, Mursia, 1978, pp. 201-219 (vegeu p. 212 per lexplicitaci). La
importncia de la font prov del fet de ser un testimoni desquerres, escrit com a denncia contra un
Ramn Franco esdevingut franquista.
332

J.R. Montero, La CEDA. El catolicismo social y poltico en la II Repblica, Madrid, Revista del

Trabajo, 1977, 2 vol.; tamb R.A.H. Richardson, The Origins of Franco Spain. The Right, the Republic
and the Revolution (1931-1936), Pittsburgh (Penn.), University of Pittsburgh Press, 1970. Es reflecteix la
tesi socialista de la culpa duna CEDA feixista a P. Preston, La destruccin de la democracia en
Espaa. Reaccin, reforma y revolucin en la Segunda Repblica, Madrid, Turner, 1978. La famosa
justificaci: J.M. Gil-Robles, No fue posible la paz, Barcelona, Ariel, 1968; per la pressi monrquica
sobre la CEDA: J. Cortes Cavanillas, Gil Robles Monrquico? Misterios de una poltica, Madrid, San
Martn, 1935; tambin J. Gutirrez-Rav, Gil Robles, caudillo frustrado, Madrid, Prensa Espaola, 1967.

128

levident provocaci. Encara que dissimuls, la posici de Ledesma i el seu grup era
insostenible. En conseqncia, apunt cada vegada ms cap a lanticatalanisme.

Establert el corrent de Ledesma al voltant de La Conquista del Estado,

lincipient medi galleguista ofer una important cantera, la figura ms destacada de la
qual fou Santiago Montero Daz, a la Universitat compostellana, qui, de participar
primer en el procs estatutari gallec i enfadar-se desprs dun enfrontament amb els
nacionalistes per la qesti de la primacia de lidioma en el futur sistema autonmic,
saboc desprs cap el comunisme, pas marcat per una obra Los separatismos que
defensava els arguments ms o menys macianistes sobre la separaci com a mitj poltic
idoni per realitzar una superior reuni posterior. En realitat, Montero estava en un
trnsit ideolgic.333 Desprs dun sostingut dileg amb Ledesma (assenyalat en una altra
obra seva, Fascismo), Montero acab per adherir-se a una postura nacionalrevolucionria espanyola, que, mitjanant una dura i treballada conversi, concord amb
les tesis imperialistes de Ledesma.334

El component no noms gallec, sin galleguista, de lulterior jonsisme i, ms

endavant, de Falange, fou un recolzament per a la reflexi sobre limperi espanyol per
edificar, com a superaci del nacionalisme romntic que va tenir la seva millor
encara que errnia expressi, sallegava, en els sentiments dinclinaci regional i les
ideologies resultants (segons un fams escrit de Jos Antonio que volia resumir la
doctrina falangista en aquest tema). Limperi falangista, ben al contrari que el xar
nacionalisme espanyolista, havia de ser erigit amb un respecte insistent pels homes i les

333

S. Montero Daz, Los separatismos, Valencia, Cuadernos de Cultura (XXXIX), 1931. Pel seu rol en la

preparaci de lEstatut dautonomia gallec: B. Cores Trasmonte, El Estatuto de Galicia (actas y

documentos), La Corua, Librigal, 1976. Vegeu, en general, per Montero i atres: E. Norling, Las JONS
revolucionarias. Compaeros de Ramiro Ledesma: los otros jonsistas. Semblanzas y textos, Barcelona,
Nueva Repblica Ediciones, 2002.
334

Laproximaci a Ledesma a S. Montero Daz, Fascismo, Valncia, Cuaderos de Cultura (LIII), 1932;

primers contactes: S. Montero Daz, Una carta a La Conquista del Estado, a La Conquista del Estado,
I, nm. 16, 27 de juny de 1931, p. 4. La valoraci monteriana de Ledesma a S. Montero Daz, "Estudio
preliminar", a R. Ledesma Ramos, La filosofa, disciplina imperial [1941], Madrid, Tecnos, 1983, pp.
xxx-xxxi. Aquest mateix text biogrfic tamb aparegu com: S. Montero Daz, Ramiro Ledesma Ramos,
Madrid, Imp. Jos Ruiz Alonso, 1962.

129

terres dEspanya, s a dir, per la seva diversitat regional, gaireb nacional, sempre
dupeditada al superior Schickalsgemeinschaft o comunitat de dest.335

Vista lextensi de contagis catalanistes i el reforament daltres parts i

experincies regionalistes, cal remarcar que lnic personatge destacat del conjunt
falangista que es va mantenir immaculat dinfluncies catalanistes va ser Onsimo
Redondo: el seu desinters en els plantejaments arribats de Barcelona anava
acompanyat duna suspiccia prpia de qui shavia format en el medi poltic castell de
Valladolid, quasi activament allrgic a qualsevol insinuaci del focus industrial del
nord-est.336 Ledesma, situat encara qu fos amb nim provocatiu en el medi
avantguardista madrileny, tenia seriosos problemes de comunicaci amb Redondo, que
tenia un fons intensament catlic, gaireb integrista, i que, per aquesta via tan primitiva,
sintonitz amb el nazisme mitjanant pulsacions antisemites. Redondo, que ha estat
caracteritzat con un nacionalista castell inconsistent, tenia una preocupaci morbosa
davant del separatisme hipottic, ja fos percebut en funci duna perillosa relaci
especial entre Portugal i Galcia (la seva famosa denncia del nacionalsindicalista lusit
Rolo Preto) o per culpa de les ms habituals amenaces catalanes.337 Per aquest motiu,
s possible la interpretaci de que Ledesma, un cop ficat en la seva campanya dagitaci
contra el macianisme a Barcelona i rebent suports en el seu empeny per part dels
espanyolistes bilbans (com el jove Jos Mara Areilza, fill del tan estimat doctor),
utilitzs el seu anticalanisme en ala com un mitj per guanyar-se el recolzament dun
provinci i ultracatlic Redondo, amb unes preocupacions que distaven molt de les
seves.338 Encara que fos per adopci, Ledesma fou un intellectual urb, amb teories que
335

J. A. Primo de Rivera, "Patria. La gaita y la lira" (F.E., nm. 2, 11 de gener de 1934), a A. del Ro

Cisneros (ed.), Textos de Doctrina Poltica: J. A. Primo de Rivera, Obras Completas (edicin
cronolgica), Madrid, FET y de las JONS, 1959, pp. 111-112.
336

Onsimo Redondo. Caudillo de Castilla, Valladolid, Ediciones Libertad, 1937; J.L. Mnguez Goyanes,

Onsimo Redondo, 1905-1936. Precursor sindicalista, Madrid, Ed. San Martn, 1990; Onsimo Redondo.
Biografa y escritos (I), Oviedo, Tarfe, 1994; tamb, en general: R.M. Martn de la Guardia, Informacin
y propaganda en la Prensa del Movimiento: Libertad de Valladolid, 1931-1979, Valladolid, Universidad
de Valladolid, 1994; per lobra: O. Redondo, Obras completas, Madrid, Direccin General de
Informacin, 1954, 2 vols.
337

A. Costa Pinto, Os Camisas Azuis. Ideologia, Elites e Movimentos Fascistas em Portugal, 1914-1945,

Lisboa, Estampa, 1994, pp. 138-143.

338

J.M. de Areilza, As los he visto op. cit.

130

aspiraven a desafiar els izquierdistas de boquilla de la Cacharrera de lAteneo

madrileny i convncer el proletariat anarcosindicalista de Barcelona, i que va voler
deixar molt enrere el seu passat dimmigrant de Zamora a la capital estatal. Li deuria
resultar difcil trobar un terreny ideolgic com amb el nucli vallisolet i, en aquest
sentit, la causa antiseparatista li va venir que ni pintada.

La ductilitat de la noci dimperi era molt similar al joc que donava de si el

concepte nacional-sindicalista i al permanent equvoc que permetia amb els
anarcosindicalistes: si es podia parlar amb Pestaa o amb Abad de Santilln, no seria
possible captar-los per la causa nacional-revolucionria comuna?339 Era el mateix somni
que abrigaven molts ultranacionalistes catalans respecte la CNT.340 El gran malabarista
de la frontera amb lanarcosindicalisme fou Ledesma, ja que un senyoret com Primo
de Rivera tenia poques possibilitats de dileg genu. Ledesma cerc aquesta confusi
gaireb des del primer moment, amb la seva crida a Ramn Franco en els primers mesos
de la Repblica, quan aquest era aliat dels grups anarquistes, per tamb a les seves ms
sonades aparicions pbliques, com la seva conferncia a lAteneo de Madrid el 1932
amb la seva impactant camisa negra i corbata vermella.341 Dit duna altra manera,
Ledesma va voler fer ideolgicament seva Catalunya, per a partir del que era
revolucionari i sindicalista, per imposar-se a la Catalunya nacionalista.

Gimnez va sortir de Falange al temps que Ledesma, desprs dhaver defensat la

varietat regional o pluralisme histric dEspanya com argument contra el comandament
nic en el primer Consell nacional de caps de Falange loctubre de 1934. Primo de
Rivera es va sortir amb la seva i, per afegiment, va donar forma definitiva als punts
programtics del partit, incloent la definici de la unitat de dest i la voluntat
dimperi. Arribada la ruptura a principis de lany segent, es remarc la diferncia
339

D. Abad de Santilln, Memorias, 1897-1936, Barcelona, Planeta, 1977, ps. 217, 220, 273-274; tamb

A.M. de Lera, Angel Pestaa, retrato de un anarquista, Barcelona, Argos, 1975, ps. 309-311. Per laltra
banda: Guilln Salaya, Anecdotario de las J.O.N-S. Historia y ancdota de las Juntas de Ofensiva
Nacional-Sindicalista, San Sebastin, Yugo y Flechas, 1938, cap. X.
340

Vegeu el relat ms o menys plausible duna entrevista entre Jaume Compte, figura preeminent

dEstat Catal Partit Proletari (desprs Partit Catal Proletari), i Juan Garca Oliver per un periodista
lerrouxista, Leopoldo Martnez Puig, Los traidores a la C.N.T.. Historia de las luchas sociales,
Barcelona, Solidaridad Nacional, [1951], p. 15.
341

E. Gimnez Caballero, Camisa azul y boina colorada, Madrid, Imp. E. Gimnez, 1940.

131

entre un i altre: mentre tots estaven dacord en que la sortida de Ledesma fou ideolgica
i poltica, males llenges asseguraven que Gimnez havia cobrat un preu ms elevat al
normal per publicar lrgan falangista.342 La propera temptativa poltica de Gec seria
com a cap dun partit empresarial, comptant amb el negoci familiar i labric, sempre
segur, de Joan March.

Jos Antonio Primo de Rivera i el record falangista de limperi catalanista

Ni Gimnez ni Ledesma van ser els nics del que seria la futura confluncia
falangista que pass pel contagi catalanista. Tamb Julio Ruiz de Alda fou, breument,
candidat per Estella pel camboni Centro Constitucional, fins que es don de baixa per
discrepncies.343 Finalment, en contraposici als altres protagonistes falangistes, Jos
Antonio Primo de Rivera no va tenir cap intelligncia especial amb Camb, ni amb el
medi del catalanisme. El seu coneixement del context catal va venir en certa mesura de
la seva experincia a Barcelona el temps breu en que el seu pare fou capit general de
Catalunya.344 En els seus escrits i discursos mencion poques vegades al cap de la Lliga
i aquestes allusions van ser ms aviat negatives i estereotipades.

Fos com fos, ben al contrari de Gimnez Caballero o de Ledesma Ramos, Primo,
com a poltic o ideleg, va anar directe a la contradicci amb Camb, qui, segons ell,
era, ms que Maci, i de manera paradoxal, el principal escull per al ple reconeixement
a la personalitat nacional diferent de Catalunya. Una mica de rbia devia guardar-li a un
Camb que va estar darrera de loperaci que eximia al monarca de la seva plena
responsabilitat, per carregar totes les culpes sobre el general i dictador. En les Obras
Completas del jove Primo de Rivera noms apareixerien unes poques referncies al lder
regionalista (ms, no obstant, que les atorgades a Maci), totes entre abril de 1934 i
gener de 1936, quan Camb era un protagonista clau en la poltica de combinacions
entre el president Alcal-Zamora, Lerroux i Gil-Robles. De vegades, per Jos Antonio,
Camb era un vell gaireb entranyable, amb les seves manies dun anci; daltres era un
nigromant, capa de les pitjors manipulacions. A finals de mar de 1935, el lder
342

E. Selva, Ernesto Gimnez Caballero op. cit., pp. 258-259.

343

J. Ruiz de Alda, Obra Completa, Barcelona, Editora Nacional, 1939.

344

R. Serrano Ser, Semblanza de Jos Antonio, joven, Barcelona, Pareja y Borrs, 1958, p. 42.

132

falangista publicava unes notes soltes a la revista Arriba, incloent una nota
Catalua que pretenia assentar doctrina sobre el catalanisme.

Quan el 14 dabril les multituds catalanes van prendre com a crit el de Mori Camb,
visca Maci!, creien potser haver recobrat lautntica potica del seu nacionalisme?
Sequivocaven: aquella autenticitat potica estava molt enverinada per Camb i els seus. Els
crits separatistes que aclamaven a lavi frentic no haguessin estat possibles sense la cauta
preparaci dels capitalistes ocults rere la Lliga: han bastat tres anys perqu els fils tornin a
les mans de sempre. I aqu est una altre vegada, fred, hbil, sinus i insaciable, el
catalanisme de Camb.345

Per Primo de Rivera jnior, al contrari de per molts autors de la dreta

monrquica, no havia massa don escollir entre Maci (ja mort el Nadal de 1933) o
Camb.346 s ms, en la lgica vagament neomarxista que ell utilitzava per mostrar-se
socialment avanat, Camb era si aix hagus estat possible pitjor que els
separatistes. En aix, Primo sassimilava ms al populisme agrarista catlic de
Redondo. Segons Jos Antonio:

Reapareix el fantasma amenaador del catalanisme. Ara s Maci, amb les seves
gesticulacions de boig, qui lencarna; s Camb qui, amb la seva fredor caracterstica,
sentencia la irresolubilitat del problema catal. El que diu amb el mateix gelat llenguatge
amb qu registra un qumic la certesa dun experiment: Pesi a qui pesi, el problema de
Catalunya subsistir.
Vet aqu sobre lescena una altra vegada el ms trbol ingredient dels que es composen
el complex catalanista. No oblidem la Histria: el catalanisme neix polticament quan
Espanya perd les seves colnies; s a dir, quan els fabricants barcelonins perden els seus
mercats. No soculta llavors a la seva passada agudesa que s urgent conquerir el mercat
interior. Tampoc sens oculta que els seus productes no poden defensar-se a la resta
345

J. A. Primo de Rivera, "Catalua", a A. del Ro Cisneros (ed.), Textos de Doctrina Poltica: J. A.

Primo de Rivera, Obras Completas (edicin cronolgica), Madrid, FET y de las JONS, 1959, p. 459.
346

Vegeu, en general: J. Gil Pecharromn, Conservadores subversivos. La derecha autoritaria alfonsina

(1913-1936), Madrid, Eudema,1994; tamb R. de la Cierva, El fascismo y la derecha radical espaola

(1934-1936), Madrid, ARC Editores, 1997; L. Alvarez Rey, La derecha en la II Repblica: Sevilla, 19311936, Sevilla, Universidad i Ayuntamiento de Sevilla, 1993; A. Lpez Lpez, El boicot de la derecha a
las reformas de la Segunda Repblica. La minoria agraria, el rechazo constitucional y la cuestin de la
tierra, Madrid, Instituto de Estudios Agrarios Pesqueros y Alimentarios, 1984.

133

dEspanya. I res millor per imposar-los que empunyar un instrument damenaa al mateix
temps que de negociaci. Aquell instrument fou el catalanisme. All que abans era vell poc
sentimental, expressat en usos i balls, fou sotms a un meticuls conreu de ver. Lnima
popular catalana, forta i senzilla, es va anar omplint de ver. rids intellectuals composaren
un idioma de laboratori sense ms norma fixa que la de treure tota similitud amb el castell.
Catalunya arrib a estar crispada dhostilitat respecte la resta de la Ptria. I aquesta crispaci
era invocada pels seus homes representatius quan arribava lhora de negociar un nou
aranzel. Els representants de la burgesia catalana llogaven els seus bons oficis de
pacificadors del furor popular a canvi dobtenir tarifes duaneres ms protectores.
Aquest ha estat el tortus joc del catalanisme poltic durant trenta anys. El qu
Catalunya fermentava com expressi duna millenria malenconia popular, a Madrid es
negociava com un objecte de compravenda. El catalanisme era una especulaci de lalta
burgesia capitalista amb la sentimentalitat dun poble [sic].347

Lgicament, en aquest esquema, fonamentat en la crtica liberal i esquerrana espanyola

a la prou imaginria plutocrcia catalana, la figura de Maci no encaixava. No obstant,
i malgrat tot, el seu esquema la inherent natura del nacionalisme com a moviment
potic li vindria de lexperincia camboniana.

En la seva intervenci parlamentria, en ocasi de la discussi a les Corts sobre

la suspensi o la derogaci de lEstatut catal desprs de la revoluci doctubre de
1934, Primo de Rivera afirm:
Hi ha moltes maneres dagraviar Catalunya, com hi ha moltes maneres dagraviar totes
les terres dEspanya, i una de les maneres dagraviar Catalunya s precisament entendre-la
malament, s precisament no voler entendre-la.
Per a moltes aquest problema s una mera simulaci; per altres aquest problema catal
no s que un plet de cobdcia: luna i laltra sn actituds perfectament injustes i
perfectament maldestres. Catalunya s moltes coses ms que un poble mercantil: Catalunya
s un poble profundament sentimental; el problema de Catalunya no s un problema
dimportaci i dexportaci; s un problema dificilssim de sentiments.
Per tamb s maldestre lactitud de voler resoldre el problema de Catalunya reputantla dartificial. Jo no conec manera ms candorosa i encara ms estpida docultar el cap sota
lala que la de sostenir, com hi ha qui sost, que ni Catalunya t llengua prpia, ni t

347

J. A. Primo de Rivera, "Catalua", en A. del Ro Cisneros (ed.), Textos..., op. cit, pp. 458-459.

134

costums propis, ni t histria prpia, ni t res. Si aix fos aix, naturalment, no hauria
problema de Catalunya, i no tindrem que molestar-nos ni en estudiar-lo ni en resoldrel;
per no s aix el qu succeeix, i tots ho sabem prou b. Catalunya existeix amb tota la seva
individualitat, i moltes regions dEspanya existeixen amb tota la seva individualitat, i si
volem conixer com s Espanya i si volem donar una estructura a Espanya, haurem de partir
dall que Espanya, en realitat, ens ofereix.348

Igualment, en una de les seves intervencions parlamentries el febrer de 1934:

A Catalunya hi ha un separatisme rancunis de molt difcil remei, i crec que ha estat, en
part, culpable daquell separatisme en no haver sabut entendre aviat el que Catalunya
veritablement era. Catalunya s un poble essencialment sentimental, un poble que no
entenen ni massa ni poc aquells que li atribueixen cobdcies i mires prctiques en totes les
seves actituds; Catalunya s un poble impregnat dun sentiment potic, no sols en les seves
manifestacions tpicament artstiques, com sn les canons antigues i com s la litrgia de
les sardanes, sin fins i tot en la seva vida burgesa ms vulgar, fins i tot en la vida
hereditria daquelles famlies barcelonines que transmeten de pares a filles les petites
botigues dels carrers antics, en les rodalies de la Plaa Reial: no noms viuen amb un sentit
potic aquelles famlies, sin que ho perceben conscientment i van perpetuant una tradici
de poesia gremial, familiar, burgesa, meravellosament fina. Aix no es va entendre a temps;
a Catalunya no se la pot tractar amb mires prctiques, i tenint en compte que s aix, per
aquest motiu sha enverinat el problema, del qual noms espero una sortida si una nova
poesia espanyola sap suscitar en lnima de Catalunya linters per una empresa total, de la
que va desviar a Catalunya un moviment, tamb potic, separatista.349

Com mostren els textos fins el punt qu el falangisme, llavors i en temps

franquistes, en diverses ocasions intent fer proselitisme a Catalunya orientat cap el
medi catalanista a parir de la prdica joseantoniana Primo de Rivera fill va tenir una
sensibilitat important per aprofitar temes catalanistes, fins el punt dequiparar el
separatisme amb el falangisme com a moviments potics, un dels seus elogis

348

J.A. Primo de Rivera, "Discurso pronunciado en el parlamento el 30 de noviembre de 1934" a Ibid.,

pp. 383-384.
349

J. A. Primo de Rivera, "Los vascos y Espaa: discurso pronunciado en el parlamento el 28 de febrero

de 1934", a J. A. Primo de Rivera, Obras Completas, Madrid, FET-JONS, 1945, pp. 263-264.

135

mxims.350 s ms, va estar ansis per emfatitzar el seu sentiment de distncia del
lanticatalanisme irreflexiu, expressat en temps del debat autonmic; remarc, en el seu
breu discurs, a principis de gener de 1934 en la sessi necrolgica de les Corts per
Maci (a qui, per cert, no va fer cap allusi), com quan [...] es plantej en diverses
ocasions el problema de la unitat dEspanya, alguns aprofitaven per afegir una srie
de petits greuges a Catalunya, una srie dexasperacions en all menor, que no era cap
altra cosa que el separatisme fomentat des daquesta riba de lEbre. Aix, Primo de
Rivera fill recollia una de les observacions comparatives ms apreciades des del
catalanisme, la distinci entre separatistes a Catalunya i separadors a Espanya,
plantejament que hom dubta que trobs fora dun medi catal. I va concloure en aquella
ocasi:
Jo asseguro [...] que crec que tots pensem en aquella Espanya gran quan laclamem o
quan la trobem a faltar en algunes commemoracions. Si alg hagus cridat mori
Catalunya!, no noms hauria coms una tremenda incorrecci, sin que hauria coms un
crim contra Espanya, i no seria mai digne dasseures entre espanyols.351

La ra de fons, que tamb resum Jos Antonio en aquell breu discurs, era una
experincia imperial comuna:
Nosaltres estimem Catalunya per espanyola, i perqu estimem Catalunya la volem ms
espanyola cada vegada, com al pas basc [sic], com a les altres regions. Simplement per
aix: perqu nosaltres entenem que una naci no s merament latractiu de la terra on vam
nixer, no s lemoci directa i sentimental que sentim tots en la proximitat del nostre terrer,
sin que una naci s una unitat en all universal [sic: cursiva original], s el grau en que es
remunta un poble quan compleix un dest universal en la Histria. Per aix, perqu Espanya
va complir els seus destins universals quan van estar junts tots els seus pobles, perqu
Espanya fou naci cap a fora, s com ss de veres naci, quan els almiralls bascos
admirables conquerien la Mediterrnia units amb les naus dArag, perqu nosaltres
entenem aix aix, volem que tots els pobles dEspanya sentin no ja el patriotisme elemental
350

Lesfor discursiu de Jos Antonio seria recollit selectivament durant la Guerra Civil com a fullet de

propaganda dirigit a lopinin catalana: La Falange y Catalua, Zaragoza, Delegacin Nacional de

Prensa y Propaganda de FET y de las JONS, s.f. [1938?].
351

J. A. Primo de Rivera, "Catalua", a A. del Ro Cisneros (ed.), Textosop. cit., pp. 109-110 (cita p.

110). El context a: J. Gil Pecharromn, Jos Antonio Primo de Rivera. Retrato de un visionario, Madrid,
Temas de Hoy, 1996, pp. 304-310.

136

amb el qu ens tira la terra, sin el patriotisme de la missi, el patriotisme del qu s

transcendental, el patriotisme de la gran Espanya.352

El rerefons doctrinal del discurs de Jos Antonio

remetia, primer (encara que no exclusivament), a la
tradici catalana, fins i tot precatalanista, per la
identificaci de la terra, i en segon lloc, tal com ja
hem vist, a la lectura catalanista de Barrs i la seva
peculiar noci de ser francs mitjanant una ineludible
experincia regional, idees que van ser el punt de
partida dels pensadors de la Lliga, tant DOrs com
Camb.353 En tot cas, no era el llenguatge ms usual
en el nacionalisme espanyol dels anys vint i trenta, que
solia per exemple, Maeztu situar la hispanitat en
Fig. 11. Jos Antonio Primo de

termes religiosos.

Rivera (1903-1936).

No obstant aix, com ja sha assenyalat, Jos Antonio va arribar a tenir un accs
als arguments centrals de limperialisme catal mitjanant les seves llargues converses
amb DOrs a Madrid ms o menys durant lany anterior al fams acte fundacional del
Teatro de la Comedia loctubre de 1933.354 Per la seva part, Camb, que el tract
socialment en alguna molt comptada ocasi, va retenir una impressi relativa del lder
falangista, que, sense ser del tot negativa, deixava una mica que desitjar.355 En
lestimaci camboniana, Primo, al contrari de Gimnez i Ledesma, no fou una
oportunitat perduda, per tampoc va venir a demanar-li diners. Camb no li don major
transcendncia a all que anomen les curioses amistats que tingu Catalunya en [el]
perode dictatorial dels anys vint. Segons Camb, Ledesma i Gimnez, ms el fill de
352

J. A. Primo de Rivera, "Catalua"(discurso pronunciado en el parlamento el 4 de enero de 1934), a A.

del Ro Cisneros (ed.), Textosop. cit., pp. 109-110.

353

J.L. Marfany, "Catalunya i Espanya", a L'Aven, nm. 216, juliol-agost de 1997, pp. 6-11.

354

E. D'Ors, "Su verdadera figura", a Nuevo Glosario, Madrid, Aguilar, 1947, Vol. II, p. 914.E. D'Ors,

"Su verdadera figura", a Nuevo Glosario, Madrid, Aguilar, 1949, Vol. III, pp. 655-657.E. D'Ors,
"Elegancia de Jos Antonio", a Nuevo Glosario, Vol. III, pp. 651.
355

F. Camb, Memries op. cit., p. 479; F. Camb, Meditacions. Dietari (1941-1946), Barcelona,

Alpha, 1982, entrada del 3 de juny de 1945, p. 1617.

137

lex dictador, havien estat els creadors del moviment que tanta participaci tingu en la
guerra civil i que donaren a Franco lideari en qu fonamentaria el seu rgim.356

Limperi falangista

La possibilitat que una majoria dels quadres intellectuals fundacionals del

falangisme haguessin tingut, cadasc per la seva banda, una relaci privilegiada amb e
nacionalisme catal s, per fora, ms que una coincidncia.357 Fins i tot aquells
personatges, com Montero Daz, que mai van tenir un vincle directe amb el context
doctrinal catalanista, arribaren a un coneixement relatiu grcies a la seva relaci ntima
amb el galleguisme. I el personatge autnticament immaculat, Redondo, apareix com
lexcepci que confirma la regla, donada la manera amb qu Ledesma va saber
manipular els seus sentiments ms aviat primaris. Sens dubte, alguns llocs, com Toledo
o les ciutats africanes de Ceuta i Melilla podien arribar a una nostlgia per les fites
histriques de lImperi espanyol o una retrica imperialista per la seva prpia
circumstncia.358 Igualment, alg podia arribar des del galleguisme en versi rside,
com Eugeni Montes (a travs dAccin Espaola i la seva campanya contra
Gimnez).359 Per aquests casos sapliquen a s mateixos, com experincies locals, i no
aclareixen larrel del falangisme teric, que, sumant jonsisme i altres components, va
nixer a Madrid entre 1931 i 1933.

En resum, per entendre la radicalitzaci del nacionalisme espanyol fins el punt

que rebutja la seva prpia definici nacionalista i es proclama imperial, cal mirar el
silencis i silenciat dileg entre el catalanisme conservador i lespanyolisme que va
356

F. Camb, Memries op. cit., p. 388.

357

Vegeu la incorporaci interpretativa de la dimensi nacionalista catalana a S.G. Payne, Franco y Jose

Antonio. El extrao caso del Fascismo espaol, Barcelona, Planeta, 1997, en contrast amb la seva versi
clssica: S.G. Payne, Falange. A History of Spanish Fascism, Stanford (Cal.), Stanford University Press,
1961.
358

Vegeu J.L. Jerez Riesco, Falange Imperial. Crnica de la Falange toledana, Madrid, FN Editorial,

1998. Tamb, per FE-JONS de Melilla: R. Fernndez de Castro y Pedrera, Melilla, la primera en el
Alzamiento.Hacia las rutas de una nueva Espaa, Melilla, Artes Grficas Postal Exprs, 1940, cap. IV.
359

J. Gutirrez Palacio, Eugenio Montes. Prosista del 27, Orense, Caja de Ahorros Provincial de Orense,

1989; sobre el concepte dimperio, cap. III.

138

sorgir des de qu Prat de la Riba comen la seva evoluci ideolgica i Camb i DOrs
codificaren el seu missatge imperialista. Aquesta influncia i sobre tot aquest
resultat no interessava desvelar a cap de les parts. La inpia era molt ms fcil i molt
ms cmoda. En realitat, per part falangista, noms Gimnez Caballero fou conscient de
la interacci en tota la seva magnitud. Per Gec, amb la seva desbordant imaginaci i
la seva inquietud incessant, aviat va quedar desacreditat, especialment entre els seus
propis camarades.360 Tampoc DOrs va voler dilucidar la seva personalssima evoluci,
ja qu aix lhauria portat a reconixer el seu fracs en el catalanisme, la seva torturada
relaci amb Camb i el seu peculiar cam personal en la Falange de Franco, que tampoc
fou un xit, al menys en els termes que la seva considerable vanitat podia considerar
com vlids. Els altres protagonistes Jos Antonio, Ledesma, Ruiz de Alda, fins i tot
Redondo no van tenir temps de reflexionar sobre les seves fonts doctrinals abans de ser
apartats de lescenari histric. Un cop que Ledesma va sortir del falangisme el 1935, el
seu debat amb el pensament poltic derivat del context catal (expressat en el seu
Discurso a las juventudes de Espaa) era amb el comunista heterodox Joaquim Maurn
i no amb els catalanistes, fossin desquerres o de dretes361. El sentit de la seva polmica
es fu ms comprensible encara si sentn que Ledesma va tenir, des de linici de la
seva carrera poltica, una rivalitat amb el Bloque Obrero y Campesino, el partit de
Maurn, que, a ms, estava en aquella conjuntura, enmig duna breu aproximaci al lder
ex comunista francs Doriot, en rpida evoluci cap a lextrema dreta.362
360

El menyspreu falangista per Gimnez Caballero es pot veure a M. Garca Venero, Falange en la

Guerra de Espaa: la unificacin y Hedilla, Pars, Ruedo Ibrico, 1967, p. 181, 199, 276, 353.
361

R. Ledesma Ramos, Discurso a las juventudes de Espaa, Barcelona, Ediciones Fe, 1939. Ledesma

contestava a J. Maurn, Hacia la segunda revolucin (vegeu J. Maurn, Revolucin y contrarrevolucin

en Espaa [3a versi de Hacia], Pars, Ruedo Ibrico, 1966. Hi ha una extensssima literatura sobre
Maurn: A. Monreal, El pensamiento poltico de Joaqun Maurn, Barcelona, Pennsula, 1984; L. Rourera
Farr, Joaqun Maurn y su tiempo, Barcelona, Claret, 1992; A. Bonson Aventn, Joaqun Maurn (18961973). El impulso moral de hacer poltica, Huesca, Diputacin de Huesca / Institutos de Estudios
Altoaragoneses, 1994; Y. Riuttot, Joaqun Maurn. De lanarcho-Syndicalisme au Communisme (19191936), Pars, LHarmattan, 1997.Sobre el BOC: F. Bonamusa, El Bloc Obrer i Camperol (1930-1932),
Barcelona, Curial, 1974; A. Durgan, B.O.C. 1930-1936. El Bloque Obrero y Campesino, Barcelona,
Laertes, 1996; V. Alba y S. Schwartz, Spanish Communism versus Soviet Communism. A History of the
P.O.U.M., New Brunswick (N.J.), Transaction, 1988.
362

E. Ucelay-Da Cal, El cas Doriot i la seva recepci a Catalunya, a D.D.A.A., Profesor Nazario

Gonzlez/ Una historia abierta, Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona / Universitat Autnoma
de Barcelona, 1998, pp. 466-475.

139

En tot cas, ja pel 1935, sestava endurint la codificaci del pensament de Primo,
fins convertir-se en doctrina de partit. I els tristos epgons i exegetes que arribaren a
continuaci de la Guerra Civil no anaven a descobrir arriscats projectes mediterranis,
sin a repetir veritats ms que conegudes i fins i tot grapejades.

Com ha observat el conegut historiador Zeev Sternhell, tot all que Hitler va
escriure al seu Mein Kampf ja shavia escrit abans, i no pas per autors marginals, sin
per primeres plomes, grans personatges de la pre-guerra. Els components ideolgics del
que seria el feixisme es trobaven en el repertori del pensament poltic dels anys vuitanta
del segle XIX en endavant.363 Sha explorat poc, fora dels camins ms evidents, els
ascendents del feixisme espanyol. De la mateixa manera sha suposat, amb freqncia
molt gratutament, la simbiosi de catolicisme i espanyolisme de dretes, quan la seva
relaci s molt ms complexa, complicada per lherncia liberal i centralista de lEstat.
Aix, per exemple, ha argumentat sense ms mats que un sindicalisme mediterrani
definit com a tal, com si fos un programa orsi era el rerefons catlic i corporatiu de
les dretes a, per exemple, Argentina.364 Per aquesta s una altra histria.

En el marc catal, la tesi imperial com a soluci catalanista per Espanya fou,
fins a cert punt, tapada i oblidada, com se sol fer amb les vergonyes familiars i els
incmodes en general. El 1931, lxit republic catal, amb el seu refulgent bany
dindependentisme macianista, va trobar una soluci dualista sospitosament similar a la
ms senzilla soluci camboniana, amb una porta constitucional oberta a la multiplicaci
dautonomies. Amb lalegre frivolitat i falta de memria prpia de la poltica hispana, el
republicanisme amag en el fons, a convenincia de tothom la vella idea imperial.
Escoltar les llions ideolgiques impartides per poltics com Campalans degu resultar
exasperant per a qualsevol que hagus seguit la pauta anteriorment marcada per
Camb.365 La Lliga, per suposat, encaix el disgust, ja que, amb el seu acostumat
accidentalisme en les formes de govern, va poder acceptar la Repblica i ms encara si
363

Z. Sternhell, Fascist ideology, a W. Laqueur (ed.), Fascism. A Readers Guide, Berkeley (Cal.),

University of California Press, 1976, pp. 315-376 (vegeu pp. 325, 335).
364

K.H. Silvert, The Costs of Anti-Nationalism: Argentina, a K.H. Silvert (ed.), Expectant Peoples:

Nationalism and Development, Nueva York, Random House, 1963, cap. 10 (pp. 359-360).
365

R. Campalans, Hacia la Espaa de todosop. cit.

140

aquesta port lautonomia per Catalunya. Ms difcil resultava empassar-se la

comparativa arrogncia de la victoriosa esquerra catalana. Posats a mesurar suprbia, la
Lliga no acceptava llions de ning, i amb aquest esperit realitz la seva renovaci el
1933, passant de subtitular-se Regionalista a definir-se genricament com
Catalana.366 Per, sota ladequaci superficial, la seva tendncia ideolgica es mostr
com a conservadora no noms en els seus continguts, sin tamb en la preservaci
mateixa de les idees. Una vegada codificat lesquema de Prat, aquest es sotmetria a
constants reelaboracions, per ms en el to o en els seus matisos que en la substncia. El
redisseny camboni de largument principal de la Lliga davant la Dictadura
primoriverista, en aparena va poder canviar les prioritats doctrinals, per un ajustament
daquesta mena en lordre dels factors no alterava el seu sentit final.

Donat el gust per la retenci, que feia de la trajectria lligaire una espcie de
golfes, a les quals sempre es podien recuperar trastos ideolgics vells en la mesura que
recuperaven llur utilitat, sempre va haver qui va voler reivindicar limperi com a tal,
fins i tot als anys republicans. Llavors, aquest tema es fu ms visible en les rodalies
valencianes de la Lliga, amb Joaquim Reig, i un valencianisme totalitari que es
fonamentava en la ms recent reivindicaci terica del tercer Imperi Britnic.367 El
1926, la Conferncia Imperial va fer front a les conseqncies de la guerra irlandesa
resolta quatre anys abans: linconvenient duna entitat, lEstat Lliure dIrlanda,
equivalent a un Domini, per fruit duna feroa orientaci republicana, que fugia de
laparena monrquica que tenien el Canad i les altres colnies blanques de lImperi.
Aix pos en dubte els drets que, per llei, des de 1865, tenia el govern britnic
dinvalidar qualsevol legislaci colonial i exigir la participaci colonial en qualsevol
esfor militar metropolit. Lacord all establert convert els Dominis en comunitats
autnomes incorporades com a conjunt en un Commonwealth, i la resta, encapalades

366

I. Molas, Lliga Catalana, Barcelona, Edicions 62, 1972, Vol. I, pp. 213-263.

367

J. Reig Rodrguez, Concepte doctrinal del Valencianisme, Valncia: L'Estel, [1932]. La seva font (a la

qu alludeix repetides vegades, per sempre escrivint malament el nom de lautor) s: A.E. Zimmern,
The Third British Empire, Westport (Conn.), Greenwood Press, 1979; la primera edici fou el 1926, la
tercera el 1934. En general, vegeu: R. Valls, La Derecha Regional Valenciana (1930-1936), Valncia,
Alfons el Magnnim, 1992, i, del mateix autor, El partit catlic, Valencia, Universitat de Valncia, 1993.
Tamb A. Bosch, A.M. Cervera, V. Comes, A. Girona, Estudios sobre la Segunda Repblica, Valencia,
Alfons el Magnnim, 1993.

141

per la ndia, en lImperi Britnic en el seu estricte sentit colonialista. La gran virtut del
terme Commonwealth era que no significava res (resulta intraduble al castell o al
catal, essent la seva equivalncia antiga la de cosa pblica o fins i tot repblica). El
Commonwealth agrupava Estats que eren independents en la seva capacitat legislativa,
per que tamb interdependents, que retenien un deure afectiu amb la Mare ptria i,
sentenia, una obligaci defensiva en cas de guerra (encara que aquest va seguir sent un
tema molt espins).368

No sorprn que, donada la desillusi que rodejava lhistric conpcete dimperi

en la postguerra, la Lliga sentusiasms amb la idea de Commonwealth, ja que
representava una nova frmula confederal, del tot moderna.369 Pel contrari, per les
esquerres hispanes, quan pensaven en el tema abans dabril de 1931, el sentit funcional
de la idea residia en la prpia noci republicana. Establert el nou rgim, es fu ms
difcil apellar a lambigitat amb entusiasme. Aquells que visqueren la radicalitzaci
revolucionria van voler veures com antiimperialista i, amb alegre inconseqncia,
senaltiren amb lexemple sovitic i la seva Uni de Repbliques Socialistes que, en la
prctica, eren una reformulaci ms avanada del mateix esquema de poder, encara
que, davant dels ingenus intoxicats per la ideologia no ho sembls pas.

El gran error del model de Commonwealth, per suposat, era el seu implcit
racisme blanc: a lImperi, la gent de color, fos dn fos, romania sotmesa, amb uns
nimis mecanismes moltes vegades vuitcentistes, que representaven als britnics o altres
blancs, i potser a les elits indgenes; segons com, tamb podia succeir en els Dominis,
com recorda leloqent cas sudafric. En els anys dentreguerres, per tant, la
discriminaci bsica del sistema angls va poder generar afinitats ideolgiques que eren
contradictries noms a primera vista. Per exemple, fins la inflexi de 1936-1937 i
latracci a una rbita germnica que donaria lloc a lEix Berlin-Roma, els feixistes
italians estaven disposats a indicar la seva admiraci i, fins i tot, la seva sintonia parcial
368

Vegeu, en general: V. Harlow, Orgenes y propsito. Manual de la Comunidad Britnica de Naciones

y del Imperio, Londres, [publicaci oficial de propaganda, sense editorial], 1944; J.-C. Redonnet, Le
Commonwealth. Politiques, coopration et dveloppements anglophones, Pars, PUF, 1998.
369

Com a mostra de ladmiraci ms o menys contempornia de les dretes franceses per les insititucions

imperials britniques: J. Chastenet, Churchill y la Inglaterra del siglo XX, Barcelona, Ariel, 1957, pp.
121-126.

142

amb el sentit predominant de la potncia imperial britnica. Aquest respecte el mostraria

Mussolini, pomposament titolat Fondatore dellImpero, el mar de 1936, en convertir
Vctor Manel III en un rei-emperador formalment equivalent al monarca britnic.370
La imitaci, segons es sol repetir, s lafalac ms sincer.

Armada amb la reivindicaci del vigent sistema britnic, la Lliga contest el

dualisme de fet que, des dagost de 1931, auspiciava Esquerra Republicana; desprs
duna incertesa federalista potenciada per lala republicana del partit governamental
catal, i el seu cap, Llus Companys, el president i cabdill indiscutit Maci, i els seus
suports conjunturals a ERC (com, el 1931-1932, Josep Tarradellas) defensaren
lexcepcionalisme del sistema poltic catal davant del sistema general republic. La
resposta lligaire igual que en els vells temps del catalanisme de principis de segle
consist en assumir la bandera dun renovat federalisme, sense el nom, que havia quedat
com a reivindicaci de lextrema esquerra i, en general, daquells que cercaven la
intelligncia amb lanarcosindicalisme en el terreny poltic. Aix, la Lliga podia
sintonitzar amb els nacionalismes que Maci, triomfant, va desfer com aliats el 1931 el
Partit Nacionalista Basc, ara novament refundat, el galleguisme descontent i defensar
una aliana nacionalista, dins de Catalunya, amb qualsevol sector catalanista
desillusionat amb el macianisme i, fora, amb els moviments relegats, que aviat
iniciaren contactes i buscaren plataformes adequades, com la famosa Galeuzca el
1933.371 Simultniament, no obstant, Camb podia utilitzar el mateix plantejament per

370

Serveix com a mostra S. Gemma, LImpero Britannico, Bolonia, Instituto Nazionale Fascista di

Cultura (Ed. Nicola Zanichelli), 1933; per la consistent bona relaci entre la poltica exterior italiana i la
britnica, fins 1936, i llur significat: R. Lamb, Mussolini e gli inglese, Miln, TEA, 2002.
371

Vegeu E. Ucelay Da Cal amb collaboraci amb A. Salls, "L'analogia falsa: el nacionalisme basc

davant de la Repblica Catalana i la Generalitat provisional, abril-juliol 1931", i tamb "La

correspondncia Aguirre-Camb, 1931-1936: unes reflexions", a M. Gonzlez Portilla, J. Maluquer de
Motes i B. de Riquer (dirs.), Industrializacin y nacionalismo. Anlisis comparativos, Bellaterra,
Universitat Autnoma de Barcelona, 1985, respectivament pp. 443-470 i 471-499. Sobre Galeuzca: J.L.
de la Granja, La alianza de los nacionalismos perifricos en la II Repblica: Galeuzca, a op. cit.. Sobre
el nacionalisme basc, en general: J.L. de la Granja, Nacionalismo y II Repblica en el Pas Vasco,
Madrid, CIS, 1986; J.P. Fusi, El problema vasco en la II Repblica, Madrid, Turner, 1979. Pel
galleguisme i tals projectes: X.M. Nez Seixas, Galicia no espello europeo. As relacins internacionais
do nacionalismo galego (1916-1936), a A Trabe de Ouro, II, Vol. IV, octubre-desembre de 1991, pp.
507-520.

143

entendres amb la reorganitzada dreta catlica espayola, que, amb una nova plataforma
el 1933, la Confederacin Espaola de Derechas Autnomas o CEDA, incloa (com el
seu nom gaireb indica) partidaris duna regionalitzaci generalitzada segons larticle 8
de la Constituci republicana, justament per rebaixa millor la fora de lexcepci
catalana.372 Per aquest cam, fins i tot alguns monrquics sinsinuaren regionalistes per
oportunisme, per jugar una possible basa antirepublicana.373

Era un joc opac, fet ms confs encara per la tendncia de Maci en lltim any
de la seva presidncia de potenciar el pes de la Generalitat en la clssica zona
pancatalanista, alhora una reposta semiclandestina a la reorientaci federalitzant lligaire.
Es va voler veure la m de lEsquerra o de les seves joventuts dEstat Catal en la
revoluci andorrana de 1933.374 La fora del model catal va atreure als perdedors de
la poltica local a Menorca i Mallorca i a Castell de la Plana i Valncia: davant dun
context potencialment regional forjat de cara a Madrid, aquells que sortien derrotats
tendiren a mirar Barcelona com una alternativa.375 Davant del perill, el blasquisme
valenci reiter els seus avisos, per atribuint a Maci all que abans havia estat
lamenaa de Camb i que encara era la temtica ideolgica proposada per Joaquim
Reig. Maci [sic] somia amb ser emperador de Catalunya, Valncia i Mallorca,
despotricava els eu rgan El Pueblo el juliol de 1932. Res dimperialismes ni
confederacions amb Catalunya, insistia el novembre segent.376 En efecte, la relativa
capacitat datracci barcelonina es veuria ms clarament el 1934, ja mort Maci el
desembre de 1933 i succet per Companys a la presidncia catalana, amb la formaci
dorganitzacions ostensiblement clniques com Esquerra Republicana Balear o Esquerra
Republicana del Pas Valenci i la seva parcial successora Esquerra Valenciana, que
372

El joc est implcit en la proposta de J. Tusell, Historia de la Democracia Cristiana en Espaa I. Los

antecedentes. La CEDA y la II Repblica; II Los nacionalismos vasco y cataln. Los solitarios, Madrid,
Edicusa, 1974, 2 vols.
373

X.M. Nuez Seixas, The Region as Essence of the Fatherland: Regionalist Variants of Spanish

Nationalism (1840-1936), a European History Quarterly, vol. 31, nm. 4, octubre de 2001, pp. 483-518.
374

La perspectiva de la dreta espanyola a J. Arrars, Historia de la Segunda Repblica Espaola, Madrid,

Editora Nacional, 1964, Vol. II, p. 193.

375

E. Ucelay-Da Cal, La estrategia dual catalana en la Segunda Repblica", a X. Vidal-Folch (dir.), Los

catalanes y el poder, Madrid, El Pais / Aguilar, 1994, pp. 113-123.

376

El Pueblo, 1 de juliol i 12 doctubre de 1932, citats a A. Cuc, Roig i blau. la transici democrtica

valenciana, Valencia, Tndem, 2002, p. 24.

144

sorgien en bona mesura de la desintegraci dels improvisats republicanisme formats en

la transici al nou rgim, tan espontanis en el seu naixement com el partit
governamental catal, per sense la vertebraci de poder.

Lestiu de 1934, Companys i lEsquerra safegiren a una aliana insurreccional

amb el Partit Socialista, mentre que la Lliga accept les implicacions de labraada amb
la CEDA. El fracs de la revolta catalana doctubre don la iniciativa als lligaires, per
loportunitat es disip en poc temps, mentre que lala dreta de lhistric partit catalanista
explorava les possibilitats que oferia el model corporatiu itali.377 Per, quan va tenir
que defensar lEstatut a les Corts, Camb es trob sol, atacat pel falangista Primo de
Rivera, el Dr. Albiana i els rivals monrquics Antonio Goicoechea i Jos Calvo Sotelo.
Camb contest amb gran duresa, recordant a Goicoechea les seves moltes sintonies
abandonades amb la Lliga i mostrant el seu menyspreu a Calvo per tot all que
representava lexcessiva idealitzaci corporativa de la societat civil.378 Ideolgicament,
en aquells debats parlamentaris es tanc un cicle comenat gaireb quatre dcades
abans.

Lhrencia catalanista canvia definitivament el sentit de limperi

El nacionalisme catal reorganitzat davant del fet de lautonomia en mans

dEsquerra recoll el concepte, per el transfigur en una extensa reflexi geopoltica.
Va desaparixer tot rastre de record de corones dobles o de reis-emperadors. La nova
situaci republicana, amb la seva idea sinttica dun Estat integral amb una
excepcional autonomia, que, no obstant, podia multiplicar-se, sense per aquest motiu
arribar a ser un rgim federal, elimin la necessitat de linstrument monrquic. Amb la
consagraci de lEstat nacional (fins i tot de lEstat nacionalista) en la reorganitzaci
377

Jaume Carrera i Pujal. Per un ordre poltic i econmic. Democrcia o dictadura? Economia individual

o corporativa?, Barcelona, Llibreria Catalnia, 1935.

378

F. Camb, "Per l'autonomia de Catalunya i la grandesa d'Espanya (I y II)", sessions del 30 de

novembre i 6 de desembre de 1934, aix com Sobre el projecte de lleis de bases per a la llei municipal,
sessi del 15 de febrer de 1935, a F. Camb, Discursos parlamentaris (1907-1935), Barcelona, Editorial
Alpha, 1991, pp. 835- 864, 865-878.

145

dEuropa en la Pau de Pars de 1919, als anys dentreguerres el pancantalanisme va

poder prendre carta de credibilitat poltica, al menys en els entusiasmes poltics que es
reflectien a Barcelona, com a hipottica capital dun gran espai lingstic per despertar i
aprofitar.

En aquesta transformaci de les velles metfores de Prat de la Riba va tenir un

paper estellar Carbonell i Gener, personalssima connexi entre les inquietuds
maurrasianes i desprs feixistitzants de Foix, lentusiasme per la utopia pancatalanista i
la connexi occitana, i el discurs dun catolicisme poltic catalanista disposat a forjar-se
un cam propi sense supeditaci a les manies clericals ms enll de lEbre.379 En
especial (i grcies en bona mesura a Carbonell), la Uni Democrtica de Catalunya,
fusi democratacristiana de tradicionalistes i catlics catalanistes orfes de partit, sorgia a
partir dun manifest fundacional el novembre de 1931, va saber identificar-se amb la
lectura geopoltica de la ja histrica noci duna axiomtica unitat cultural catalana,
avanada per Prat en el seu dia.380 Amb aquest missatge, en el qual la vella aspiraci
lligaire a limperi era reconduda, mitjanant el pancatalanisme, feia una lluminosa
encara que indefinida visi de predomini territorial a travs de la cultura, la flamant
Uni Democrtica naixia equipada per proclamar-se hereva doctrinal de la Lliga i
dAcci Catalana, amb una dimensi catlica de la qual tots dos partits estaven
freturosos. El territorialisme pancatalanista, utilitzat tan eficament amb la funci de
reemplaar limperialisme lligaire, fou, molt possiblement, una influncia del
nacionalisme basc en procs de refundaci, ansis de mostrar-se purista en el seu criteri
neosabini i de desprendres de tot record de debilitat filocamboniana. Pels
propagandistes del recuperat i unitari Partit Nacionalista Basc, el poble espanyol tenia
una manera de ser, de marcada tendncia imperialista, molt al contrari dels baskos:

379

J. Carbonell i Gener, La poltica exterior de Catalunya, a I Congrs dUni Democrtica de

Catalunya 1932 [Vic, Tipografia Franciscana], 1932, pp. 36-38.

380

En general, amb una interpretaci diversa, molt ms indulgent: H. Raguer, Uni Democrtica de

Catalunya i el seu temps, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1976; tamb P. Garcia Jordan, Els catlics
catalans i la segona repblica (1931-1936), Barcelona, Abadia de Montserrat, 1986. Per biografies de
quadres militants: A. Balcells, Miquel Coll i Alentorn. Historiografa i democrcia (1904-1990),
Barcelona, Proa, 1999; F. Camps y J. Moncls, Joan Baptista Roca i Caball (1898-1976). Impulsor de la
pau civil, Barcelona, Proa, 1998.

146

La doctrina nacionalista baska tal com va tenir limmens encert de plantejar-la el seu
fundador i com es mant i es propugna per part dels seus seguidors s el qu anomenarem
nacionalisme just per excellncia [sic], encara que arribi al separatisme, en contrast amb
aquell altre de les nacions imperialistes que no dubten en fer de lestat un Deu o en sotmetre
els altres pobles que estan sota el seu poder.381

En tot cas, la nova manera de veure la qesti catalana va arrelar. Altres autors, res
dependents de lafirmaci catlica, com Nicolau maria Rubi i Tudur, mostraren la
seva fora llavors daquesta territorialitzaci evocativa de la catalanitat i del seu
potencial en la conjuntura dels primers anys trenta, per cap dells va tenir una filiaci
tan disposada a recollir aquesta perspectiva com a pauta militant.382

Aix, en el partit definit com a uni, alhora catlica i democrtica, es superaven

les reticncies de Prat. En concret, els continguts catlics i carlins amb la seva visi
duna cultura nacional catalana vertebrada religiosament saproximava a la redefinici
post-imperial i fins i tot postdinstica i postmonrquica que podia situar-se en termes
de lEsglsia lliure en una societat lliure duna naci lliure que no tenia perqu ser
espanyola, ja qu era (i continua sent-ho) article de fe que lEsglsia catalana s
diferent. Lambient catlic catal sens dubte estava disposat a un canvi en la conjuntura
de 1931, si a les eleccions municipals dabril, que portaren el canvi de rgim, a
Balaguer, per exemple, es present una candidatura integrista sota el sorprenent lema de
Du, Ptria, Repblica.383

Linnovador sincretisme de la Uni Democrtica fou capa de recollir gents del

naufragi del tan ambicis Partit Catalanista Republic, reencarnaci optimista duna
Acci Catalana refosa (desprs duna breu escissi) el 1931, a un mes de la proclamaci
del nou rgim, que no va saber reemplaar el protagonisme moderat o conservador
lligaire en el nou context catal. Per, on els dacci shavien mostrat superbs i
suficients, la Uni es mostr reconeixedora de la tutela ideolgica de lhistric partit

381

B. Estorns Lasa, Historia del Pas Basko, Zarauz, Editorial Vasca, S.L., 1933, pp. 321, 327.

382

Vegeu J.M. Quintana, Nicolau Maria Rubi i Tudur (1891-1981), Barcelona, Curial / Abadia de

Montserrat, 2002.
383

Las Noticias, 26 de mar de1931, p. 2.

147

nacionalista i/o regionalista.384 Els democratacristians catalanistes sense voler perdre la

seva especificitat assumiren la seva dependncia davant de la mestria de la Lliga en
ls creatiu de la ambigitat. Aix ho indicaren, mitjanant una coalici electoral amb la
Lliga, molt significativament titulada Concrdia Ciutadana, en els comicis del
Parlament de Catalunya del novembre de 1932, aliana de la quual Uni va treure una
veu i un vot en la nova cambra. Des de llavors, no obstant, la Uni Democrtica
desenvolup un talent considerable per situar-se per davant de la Lliga en els contactes
amb altres nacionalismes, per convertir-se rpidament en linterlocutor imprescindible
de la Lliga per qualsevol muntatge inter-nacionalista, per tamb el pont natural dERC
al mn catlic jelkide, tancat als agnstics.385

Aquest protagonisme solapat vagament democratacristi va donar lloc a una

nova figura organitzativa en el catalanisme, on llavors era imprescindible: el promotor
cultural, que acta de manera unitria, sense una filiaci concreta, capa a causa de la
seva llibertat de vincles dinstar el major purisme nacionalista i tamb dexplorar les
formes dagrupaci parapoltiques (fins i tot armades) sense exactament implicar-se. En
el pas de la Monarquia a la Repblica i en els anys republicans, aquesta funci va estar
protagonitzada a la perfecci per Josep Maria Batista i Roca i la seva agrupaci juvenil
Palestra.386 Com a mostra de la seva admiraci incontenible pel mariscal francs Foch,
arquitecte de la fallida Repblica Renana desprs de la Primera Guerra Mundial,
Batista sospirava per una Catalunya independent en la prctica, sotmesa a lhegemonia
francesa, quelcom similar a la Blgica pirenenca que Maci arrib a suggerir que seria
la millor soluci pel pas durant el seu exili al pas ve.387

En realitat, la Uni Democrtica impos a la Lliga un joc dhipocresia equivalent

a aquell que, a principis de segle, el propi catalanisme intervencionista havia realitzat
amb tanta eficcia. Aix, el catalanisme catlic safeg a la demonitzaci de Camb que
384

M. Baras, Acci Catalana 1922-1936, Barcelona, Curial, 1984.

385

A. Ugalde Zubiri, La accin exterior, op. cit., pp. 379-519.

386

Sobre Batista i Roca, vegeu els materials del seu marmessor: V. Castells, El 6 doctubre. Palestra i

Batista i Roca, Barcelona, Rafael Dalmau, 2000; V. Castells, cur., Homenatge a Batista i Roca. textos
poltics i pedaggics, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1993.
387

Vegeu els articles sobre Foch a J.M. Batista i Roca (V. Castells, ed.), Carcter i naci Escrits (1928-

1954), Barcelona, Barcelonesa dEdicions, 1996.

148

havien iniciat els espanyolistes el 1919 i que aprofitaren els republicans (catalans
inclosos) el 1931. Vegeu la descripci que fu Batista (en carta a Carles Riba, vint anys
desprs) en una conversa sobre el plebiscit que, el 1934, van voler realitzar els
jelkides:

Un amic meu basc va venir a Barcelona. Encara molt jove, era diputat a les Corts i un

dels caps del Partit Nacionalista. Avui est a lexili. Em va exposar les seves preocupacions i
va dir que desitjaria consultar el cas a Camb.
Vam convenir una entrevista i Camb ens va rebre al seu despatx de caoba vermella a la
seva casa de Via Laietana. Escolt atentament lexposici que fu el basc i desprs va dir el
seu parer:
Han de guanyar el plebiscit.
Per vost ja sap com sn els carlins...
No importa... Han de dur-los a votar lEstatut.
Per com?
Segur que hi ha coses que ells voldrien... Prometeu-los all que vulguin.
s que podrem adquirir uns compromisos que desprs no podrem complir.
Aix no t importncia. El qu s important s que votin. Enganyeu-los si fa falta.
Complir o no complir s un problema diferent.
El pobre basc no sabia quina cara posar. Camb, amb la seva barba grisa, assegut al seu
davant, sinclin i li va anar donant uns amistosos copets al genoll mentre que, amb veu
paternal, li deia:
Miri!... Miri!... Prengui exemple de les dones de la Bblia. Quan volien matar a un
general enemic, abans sel portaven al llit.
Lancdota s bastant eloqent per definir aquesta tcnica florentina. [...]388

En resum, el poltic era dolent pel fet de ser-ho, mentre que els idealistes es sentien del
tot superiors, sense adonar-se de la seva visible ingenutat.389

La unitat cultural, entesa com un macroprocs territorial, embriag els

catalanistes ms especulatius amb somnis que ells mateixos anomenaren totalitaris
388

Carta de J.M. Batista i Roca a C. Riba, 2 de gener de 1954, reproduda a ibid., pp. 139-154 (cita pp.

152-153).
389

Amb freqncia, J.M. Batista i Roca no produa un efecte convincent en interlocutors no convenuts

per avanat: vegeu J. Langdon-Davies, Behind Spanish Barricades, Londres, Secker & Warburg, 1937,
pp. 28-31.

149

fins lhecatombe de la Guerra Civil. Tota una part del nacionalisme radical es situ a
labric de la pauta intellectual establerta per la Uni Democrtica, per insistir en la
consecuci factible dun vast territori pancatalanista des del septentrional Guardamar
alacant fins els ms lmits del nord, a lOccitnia.390 Per suposat, les expansions
barcelonines provocaren airades reaccions valencianistes contra limperialisme
catal.391 En especial, aquests entusiasmes van tenir un efecte arrasador als passadissos
de la Universitat de Barcelona a partir del curs 1933-1934. Al curs segent, desprs de
la derrota de la rebelli de la Generalitat el 6 doctubre de 1934, sarrib a formar, amb
alguna petita ajuda del consolat itali, un Moviment Nacionalista Totalitari, diminut,
per sens dubte impactant en els nims adolescents.392 Tan agitat arrib a estar
lambient que fins i tot alguns agosarats de lmbit ms germanfil de Nosaltres Sols!
cercaren contactes amb el Partit Nazi alemany.393 Lexaltada agitaci pancatalanista a
les aules barcelonines culminaria en la turbulenta primavera de 1936, quan la facci de
la Catalunya totalitria es trob amb una rplica imperialista espanyola de la creixent
presncia falangista entre els estudiants, fins i tot al feu catalanista de Barcelona.

De fet, tamb a les aules per de part del tancat mbit erudit dels historiadors,
per aquella mateixa poca es manifestava un renovat inters en la ideal imperial del
segle XVI. Lestudis Menndez Pidal, per exemple, estava llavors en relaci amb el
germnic Karl Brandi, bigraf de Carles V. Pidal prolog un estudi sobre el tema el

390

Per les moltes contradiccions internes entre opcions feixistes i comunistes en el nacionalisme radical

catal: E. Ucelay-Da Cal, The Shadow of a Doubt: Fascist and Communist Alternatives in Catalan
Separatism, 1919-1939, Barcelona, Institut de Cincies Poltiques i Socials, Working Paper nm. 198,
2002
391

J.M. Bayarri, El perill catal, Valencia, Consell Valenci de Publicacions, s.d. [1932].

392

E. Ucelay-Da Cal, Moviment Nacionalista Totalitari, a I. Molas (ed.), Diccionari dels partits poltics

de Catalunya, segle XX, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 2000, p. 169, amb informaci duna entrevista
a Jacint Goday i Prats; vegeu tamb els quatre nmeros de Ferms!, rgano del MNT. Per lambient
universiatri de llavors: A. Cirici, El temps barrat, Barcelona, Destino, 1973.
393

X.M. Nez Seixas, "Nacionalismos perifricos y fascismo: Acerca de un memorandum catalanista a

la Alemania nazi (1936), a Historia Contempornea, nm.7, 1992, ps. 311- 333. Tamb entrevista amb
Blasi.

150

1933.394 Va haver algun hispanista que va veure en aquest ambient una sinistra
penetraci germnica, amb tot el que podia significar en tan agitats temps.395

En tot cas, ficats en la contesa hispana des de lestiu de 1936, van ser els
falangistes els qu feren visible lobsessi per limperi hisp dels homes i terres
dEspanya, tema amb el qual van fer la seva empremta en lideolgicament confs
medi insurrecte.

La invisible herncia franquista de la idea catalanista dimperi

Encara que es repeteixi incessantment el contrari, el general Francisco Franco no

lider el cop de juliol de 1936. s ms, als pocs dies del fracs del cop, fou oblidat el
seu nomenament a la improvisada Junta de Defensa Nacional i va tenir que ser afegit
per un decret ulterior, que va arribar amb un cert retard.396 La iniciativa dun home de
negocis alemany al Marroc, nazi a ms, involucr una primera ajuda germnica per
muntar el pont aeri que trasllad lexrcit colonial a Andalusia. Per els alemanys, que
no diferenciaven massa b entre Espanya i Hispanoamrica (Legi Cndor?), no van
voler saber res duna junta de generals, que els sonava a pellcula de bandits mexicans,
i exigiren un nic interlocutor, que, pel seu ascendent amb els militars africanistes, fou
Franco.397 Aquest ambicis general va saber convertir lexigncia exterior en una

394

J. Prez Villanueva, Ramn Menndez Pidal. Su vida y su tiempo, Madrid, Espasa-Calpe, 1991, p. 329;

vegeu H.J. Hffer (prol. de R. Menndez Pidal), La idea imperial espaola, Madrid, Centro de
Intercambio Intelectual Germano-Espaol, 1933.
395

Vegeu la denncia de lhispanista holands J. Brouwer, Het Mysterie van Spanje [1939], Amsterdam,

J.M. Meulenhoff, 1946, pp. 175-179.

396

L.M. Rib Durn, Ordeno y mando. Las leyes en la zona nacional, Barcelona, Bruguera, 1977, pp. 32-

33.
397

A. Vias, La Alemania nazi y el 18 de julio, Madrid, Alianza, 1977; R. Garca Prez, Franquismo y

Tercer Reich, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1994; K. Ruhl, Franco, Falange y III Reich.
Espaa durante la II Guerra Mundial, Madrid, Akal, 1986. Com a mostra de les confusione nazis, vegeu
(malgrat ser un exemple anacrnic), el fabuls Puerto Rico de la pellcula La Habanera de Detlef Sierck,
considerat en el seu moment una obra que reflectia valors ideolgics nacional-socialistes (encara que el
director no fos personalment simpatizant amb el moviment): Bruce Babington, Written by the Wind:
Sierck/Sirks La Habanera (1937), a Forum for Modern Language Studies, 31, nm. 1, 1995, pp. 24-36.

151

necessitat interior, fins promoure el seu nomenament con un primus inter pares amb
comandament superior i una representativitat temporal davant de la futura reconstrucci
de lEstat i duna administraci civil. Aquesta situaci, un cop assolida, estava encara
molt lluny de ser una longeva dictadura.

Des de l1 doctubre de 1936, Franco, convertit en Generalsimo amb

comandament nic i representaci poltica duna usurpadora Junta Tcnica de lEstat,
necessitava dissenyar una oferta poltica articulada si volia continuar al capdavant del
poder a llarg termini. Dit de manera succinta, requeria inventar el franquisme, que
llavors no existia. Com s ben conegut, el falangisme acfal per la desaparici de Jos
Antonio, afusellat el 20 de novembre brind el mitj per construir la seva oferta
poltica. Per, pel nostre propsit en aquest treball, molt ms important fou com
sutilitz el desplegament discursiu amb qu comptava la Falange.

Arribada la tardor, la publicaci dun text annim falangista, El Imperio de

Espaa (en realitat escrit per Antonio Tovar), que, en la seva impactant portada,
presumia dunir els escuts dEspanya i Portugal sota les ales duna liga imperial,
provoc un escndol a Lisboa i va aixecar protestes de Nicols Franco, en aquells
moments representant nacional a la capital lusitana.398 Amb aquestes efusions
ideolgiques, que subratllaven la seva transcendncia imperial davant del simple
nacionalisme espanyolista, els falangistes van aconseguir imposar-se com la fora
intellectualment ms desperta del bndol insurgent. Largot imperial fou especialment
aprofitable pels molts gallecs inclosos molts ex-galleguistes que, incorporats per
latzar geogrfic de la sublevaci, van sostenir la incipient propaganda falangista.399

398

Servicio de Prensa y Propaganda de F.E. de las J.O.N-S, El Imperio de Espaa, Valladolid-Palencia,

Ediciones Libertad, [1936]; aix mateix vegeu: A. Tovar, El Imperio de Espaa, Madrid, Ediciones
Afrodisio Aguado, 1941; A. Tovar, El Imperio de Espaa, Madrid, Afrodisio Aguado, 1941 (4a. ed.). Per
lescndol: R. Garriga, Nicols Franco, el hermano brujo, Barcelona, Planeta, 1980, pp. 122-128. Per
Portugal: I. Delgado, Portugal e a Guerra Civil de Espanha, Lisboa, Publicaciones Europa-Amrica, s.f.;
C. Oliveira, Salazar e a Guerra Civil de Espanha, Lisboa, "O Jornal", 1987.
399

Aix facilit una connexi regional amb lambient portugus; vegeu: A. Pena Rodrguez, Galicia,

Franco y Salazar. La emigracin gallega en Portugal y el intercambio ideolgico entre el franquismo y

el salazarismo (1936-1939), Vigo, Servicio de Publicacins Universidade de Vigo, 1999.

152

Les possibilitats del discurs imperial falangista en lloc dels seus problemes
van ser percebudes sobre tot per Ramn Serrano Suer, parent per casament del flamant
Generalsimo, quan finalment va poder passar a la zona nacional a principis de 1937.
Mentre que Nicols Franco, el primer assessor poltic del seu calculador germ, noms
va saber veure els riscos inherents en la propaganda desinhibidament imperialista dels
falangistes, Serrano, el concunyat del general, va veure ms enll: la seva profitosa
ductilitat. Aquestes frmules servien, en primer lloc, per reduir les esperances i
pretensions dels monrquics, torturats entre les opcions dalfonsins i joanistes, aix com
per neutralitzar les inquietuds carlines, redudes a lestranya soluci de promoure una
regncia al estar mancats dun rei legtim, segons el cnon tradicionalista, desprs de
la mort sense descendncia del gaireb nonagenari Carles Alfons el mateix estiu de
1936.400 A causa de lapetncia de Franco pel poder indiscutible, limperi com a marc
jurdic tenia la immensa virtut dinsinuar-ho tot i no significar res. Al contrari del que
succea amb qualsevol soluci monrquica, ning esperava que el lder militar, actuant
alhora en funci de cap dEstat, vertaderament es corons com emperador.401 Aix, en
part al menys a instncies de Serrano i els seus amics a Falange, es va poder imposar el
lideratge de Franco a falangistes, carlins i monrquics amb el Decret dUnificaci del 19
dabril de 1937. El resultat final fou que els falangistes van poder exercir una dictadura
virtual, ms visible que substanciosa, en compensaci pel buidatge que el
generalsimo Franco, amb el consell del cuadsimo Serrano, fu del seu guarda-roba
ideolgic.

En el mateix sentit de sempre de limperi interior dEspanya, Raimundo

Fernndez-Cuesta va poder explicar Lo que significa para nosotros la palabra
Imperio, en lopuscle oficial Falange Espaola Tradicionalista y de las J.O.N.S. en el
exterior, editat a Santander per establir la coordinaci dels mltiples nuclis que sorgien,
de Brusselles a Manila, a les colnies espanyoles disseminades i reunides arreu del
planeta.
400

Precisament fou el propi Alfons Carles qui, com una espcie de testament en previsi de la seva

desaparici, dict la regncia per reial decret als seus fidels el 23 de gener de 1936: vegeu M. de Santa
Cruz, Apuntes y documentos para la historia del tradicionalismo espaol 1939-1966, Zamora Ediciones
Monte Casino, 1984, Vol. 1, pp. 13-15.
401

Equipo N.H., Pudo Franco ser Rey de Espaa?, a Nueva Historia, I, nm. 3, abril de 1977, pp.

16-24.

153

Imperi no s lexpressi final de la Unitat de Dest. Sense Unitat de Dest, no hi ha

Imperi: aquest s la realitzaci completa daquella. La Unitat de Dest ens porta del poble a
la Naci, daquesta fins lImperi. Ens eleva dall que s local a all que s universal. Imperi
s la vocaci decidida de realitzar una empresa comuna, s lafirmaci ardent duna
conscincia collectiva, ntima i arrelada entre varies nacions. Per aix lImperi ha estat, s i
ser compatible i fins i tot podrem dir consubstancial, amb la varietat de llenges, races i
costums. s unitat en la diversitat [cursiva nostra]. Aix s, universalitat. s vincle desperit
ms que de cossos, s resultat dun procs histric i biolgic. s una construcci cerebral,
arquitectura rgida i exacta, i no expressi de sentiments o efectes de sensualitat. Un poble
que no t voluntat dImperi est condemnat a perir. Es pot o no es pot arribar a limperi, per
all que no s possible s abandonar per endavant lafany dassolir-lo. Lambici, [sic] s
condici inherent a lexistncia mateixa de les nacions; sense ella, es disgreguen i cauen en
localismes. Imperi s, doncs, la fora centrpeta que fa possible la cohesi daldees i ciutats,
comarques, provncies i nacions [cursiva nostra].402

Prat de la Riba en el seu moment no ho podria haver dit millor, encara que el sentit de la
seva possible aplicaci forosament diferia entre limpuls diversificador amb el qual
comptava el catalanisme intrvencionista i la pulsaci unitarista del falangisme. Es pot
considerar que aquesta similitud s pura retrica, sense cap transcendncia. Seria un
error.

Per no sha de menysprear res daquest precis recurs pseudojurdic i

metafric. A primera vista, la construcci imperial franquista afavorida per Serrano
era una operaci difcil dentendre, que va confondre a ms dun feixista itali ms o
menys simpatitzant de lobjectiu, per confs per lobscuritat de la maniobra.403 El
recurs a la idea (o, si es prefereix, a la ficci) de limperi va permetre a Franco
posposar qualsevol debat poltic directe sobre la construcci constitucional successria a
la Segona Repblica de forma indefinida. Per molt que el 1937 es parls de lEstat
Nou, noms va aparixer el rgim per antonomsia, quelcom de fet, ms aviat
indefinit, sense concreci jurdica de cap tipus. Grcies al recurs inicial de limperi,
Franco va poder governar sense cap constituci fins 1947.
402

R. Fernandez Cuesta [sic], "Lo que significa para nosotros la palabra Imperio", Falange Espaola

Tradicionalista y de las J.O.N.S. en el exterior, Santander, Talleres Aldus, s.d., s.p.

403

C. Pettinato, La Spagna di Franco, Miln, ISPI, 1939.

154

El franquisme, essencialment, es fonament en reglaments. Des de labrogaci

prvia, eclctica i dispersa, de la legislaci republicana realitzada per la Junta de
Defensa Nacional, Franco proclam el seu cabdillatge poltic i militar (Decret del 29 de
setembre de 1936) i, la primavera segent, for la unificaci selectiva (o la dissoluci)
de les forces poltiques que donaven suport a laixecament militar, havent suprimit els
partits i sindicats enemics ja el setembre, encara sota la Junta de Defensa. Amb aix
bastava, com apuntava el jurista germnic Carl Schmitt i, repetiren a posteriori varies
generacions de juristes espanyols.404 De fet, la unificaci iniciada labril de 1937 era
interminable, ja que sempre podia haver ms unitat sota limperi de Franco; per aquest
motiu, la premsa estrangera, com el Times de Londres, podia recollir projectes de major
definici del partit nic lagost de 1939.405

Per establir un aparat civil, el punt

de partida fou la llei del 30 de gener de
1938, que organitzava lAdministraci
Central de lEstat, atribuint a Franco els
poders de cap de Govern a ms de cap
dEstat,

successivament

confirmada

modificada el 29 de desembre de 1938 i el

8 dagost de 1939. El procs quedava
cobert amb un nic text de pretensions
vagament programtiques ms que no
pas constitutives, el Fuero del Trabajo,
que es va fer pblic el mar de 1938; la
resta

van

ser

mesures

institucionalitzadores,

com

concretes
els

nous

Estatuts de la FET i de las JONS (31

Fig. 12. Ignacio Zuloaga, retrat de Francisco

dagost de 1939), la Llei dUnitat Sindical

Franco (1940).

404

Com a mostra: F. Ferrando Badia, El rgimen de Franco: un enfoque poltico-jurdico, Madrid,

Tecnos, 1984, pp. 56-59.

405

J.M. Torres i Pladellorens (ed.), Espanya i la Segona Guerra Mundial a The Times (1939-1945),

Barcelona, Abadia de Montserrat, 1997, p. 19 (entrada del 8 dagost de 1939).

155

(26 de gener de 1940); la Llei de Repressi de la Maoneria i del Comunisme (1 de

mar de 1940), la creaci del Frente de Juventudes (6 de dsembre de 1940), la Llei de
Bases de la Organitzaci Sindical (26 de desembre de 1940) i la Llei de Seguretat de
lEstat (29 de mar de 1941). Amb el pas de fora temps, desprs de dotar-se dun
parlament de nominaci inaugurat el mar de 1943 (Llei Constitutiva de les Corts del 17
dagost de 1942), sarrib a promulgar un Fuero de los Espaoles, el 17 de juliol de
1945, sent una espcie de declaraci de drets fonamentals, que explicitava loficialitat
de la religi catlica (en cita gaireb literal de la Constituci de 1876), aix com els
lmits del comportament individual i associatiu.406 Per aquest Fuero, Espanya es
definia com un regne, a imitaci de la regncia hongaresa de lalmirall Horthy,
oposada a una restauraci dels Habsburg, frmula que no aclaria res (com era la seva
intenci). Precisament el tema de la regncia hongaresa havia estat molt comentat en
una data tan significativa per la dictadura espanyola com 1937, quan (davant duna
possible pressi germnica) es va estendre el poder del regent magiar a decidir el seu
successor, sense qu aix resolgus la ambigitat de fons.407 A partir del Fuero,
sestabl un mecanisme de consagraci (la Llei de Referndum Nacional del 22
doctubre de 1945) i, mitjanant aquest, es decid realitzar un simulacre de plebiscit per
confirmar la Ley de Sucesin en la Jefatura del Estado, el 6 de juliol de 1947 (un s
del 93 % dels votants, amb una certa abstenci).408 Llavors, ja estava muntada la nova
teoria exepcionalista del poder personal de Franco el seu cabdillatge intransferible i
no es necessitava ja del vell artefacte de limperi, desfasat amb la derrota dels
imperis de lEix i desaconsellable davant de les descolonitzacions previsibles.409
Levoluci posterior del franquisme, fins culminar en la Llei Orgnica de lEstat del

406

s de gran utilitat el reps legal: C.L. Clark, The Evolution of the Franco Regime, Informe al

Departament dEstat, Washington D.C., 1950, 2 vols.

407

Z.L. Nagy, Revolution, Counterrevolution Consolidation (II), y M. Ormos, The Early Interwar

Years, 1921-1938, a P.F. Sugar, P. Hank, T. Frank (eds.), A History of Hungary, Bloomington (Ind.),
University of Indiana Press, 1994, vegeu pp. 313, 336.
408

J. Sol-Tura, Introduccin al rgimen poltico espaol, Esplugues del Llobregat, Ariel, 1971, pp. 33-

35. Tamb J. Testas, Les institutions espagnoles, Pars, PUF, 1975, especialment cap. III; M. Ramrez,
Espaa 1939-1975. Rgimen poltico e ideologa, Barcelona, Guadarrama-Labor, 1978.
409

G. Mammucari, Il Caudillo di Spagna e la sua successione, Roma, Edizioni dellAteneo, 1955.

156

1967 fou un perfecte exercici de simulacre, en el seu sentit funcionalista baudrillardi:

una cosa que sembla ser, per que compleix com si ho fos per no ho s.410

En aquesta operaci de llarg abast, en la qual la ms lleugera i vaporosa

ideologia substitua qualsevol fonamentaci legal, Serrano va tenir com a conseller
retric i, possiblement, fins i tot com a redactor negre per elaborar discursos a
Gimnez Caballero, labans gran divulgador hisp de limperialisme catalanista. No s
qesti de creure la seva prpia versi, que sens dubte infl la seva importncia.411 Ficat
en el naixent embull propagandstic de la casa nacional, amb una rivalitat de fons entre
lrgan oficial i loficis falangista, Gimnez es va trobar davant del fracs poltic dels
dos grans portantveus dun imperialisme espanyolista hostil a qualsevol esquema
catalanista: el fams general Milln-Astray, mestre dafricanistes i expert en
autopromoci, per massa grotesc per dirigir o fins i tot presidir delicades qestions
publicitries, i Vicente Gay, que va defensar des de principis de segle una soluci
imperial per Espanya des dels seus antecedents liberals i en funci de la seva
embogida germanoflia.412 Vist lenfonsament daquests personatges, elevats justament
per les seves pintoresques visions del mn i caiguts per la seva ineficcia, Gimnez va
considerar que laproximaci a Serrano era lnica sortida prudent.

Per aconseguir la confecci duna imatge de Franco que fos ms efectiva

polticament, Serrano utilitz les oficines de Premsa i Propaganda de la Junta Tcnica,
desenvolupades en parallel i amb certa rivalitat al Servei de Premsa i Propaganda,
diguem-ne particular, de Falange. Desprs de les experincies una mica histriques de
Milln-Astray y de Gay, lacumulaci dintellectuals a diversos rgans de publicitat
neofalangista serviren per crear un discurs prpiament franquista que fins llavors,

410

s eloqent lexplicaci qu encapalava la traducci oficial de les anomenades Leyes

fundamentales a langls: Spain has an open constitutional system which was set up in 1938, The
Spanish Constitution. Fundamental Laws of the State. Political Documents, Madrid, SIE, 1967, p. 11;
tamb: The Spanish Constitution. Fundamental Laws of the State. Political Documents, Madrid, SIE,
1972. Com a mostra dels debats historiogrfics sobre el tema: J. Arstegui, Opresin y pseudo-juricidad.
De nuevo sobre sobre la naturaleza del franquismo, a Imaginaires et symboliques dans lEspagne du
franquisme, Bulletin dHistoire Contemporaine de lEspagne, nm. 24, desembre de 1996, pp. 31-46.
411

E. Gimnez Caballero, Memorias, op. cit., caps. VIII-IX.

412

V. Gay, Qu es el Imperialismo, Madrid, Grfica Universal, 1941.

157

literalment, estava per inventar.413 En aquest context sha de jutjar la utilitat de Gimnez
Caballero. No obstant, la indubtable lleugeresa poltica de Gimnez no hauria dobscurir
el fet de la seva considerable imaginaci ideolgica. El seu repertori conceptual, malgrat
la seva inventiva, havia quedat fixat a La nueva catolicidad i Genio de Espaa, obres a
les qu adapt el discurs camoboni a les exigncies dunitat cultural dun marc
espanyol no catalanocntric.

Les implicacions van ser, com a mnim, paradoxals. Fou Franco qui edific
limperi metropolit dEspanya, per la seva prpia convenincia i grcies a lherncia
ideolgica del falangisme, i fou ell, per tant, lltim hereu pervers de les metfores
posades en circulaci poltica per Prat de la Riba. Per Serrano sabia, com a jurisconsult
experimentat (fou advocat de lEstat des de 1923), qu es portava entre mans o, al
menys, part dels antecedents conceptuals del desplegament ideolgica falangista. De la
seva infncia entre Castell o Gandesa, aix com del seu ascendent familiar a les terres
de lEbre, frontereres entre gents aragoneses, castellonenques i catalanes, Serrano va
retenir un coneixement de lidioma catal no noms colloquial.414 Com a poltic, tenia
un sentit clar de la relativa densitat de Camb, tal com, ms endavant, en diverses
ocasions, va voler indicar. Aix, Serrano va fer gala de la seva deferncia envers el
poltic catal en la seva situaci ms triomfant quan aquest el visit al seu Ministeri el
1942.415 I, quan labans poders ja era un personatge apartat, Camb li torn el
compliment, oferint una ajuda econmica, en un encrrec portat a Serrano per Tras de
Bes.416 Ms endavant, Serrano insist en testimoniar el seu respecte pel poltic
catalanista, incloent Camb com a possible membre dun govern de successi al propi
Caudillo, quan, el setembre de 1945, li propos al dictador, provocativament, la seva

413

L. Moure Mario, La generacin del 36. Memorias de Salamanca y Burgos, La Corua, Edicis do

Castro, 1989; J. Sinova, La censura de prensa durante el franquismo, Madrid, Espasa Calpe, 1989, pp.
84-102. Aquest procs est novellat, de manera una mica maldestra, per F. Umbral, Leyenda del Csar
visionario, Barcelona, Seix Barral, 1991.
414

F. Garca Lahiguera, Ramn Serrano Ser. Un documento para la historia, Barcelona, Argos-

Vergara, 1983, pp. 17-18.

415

R. Serrano Suer, Entre el silencio y la esperanza. La historia como fue, Barcelona, Planeta, 1977, p.

91; I. Buqueras, Camb, Barcelona, Plaza Jans, 1987, pp. 254-256.

416

F. Garca Lahiguera, op. cit., pp. 237-238.

158

retirada.417 Serrano, per tant, va estar en condicions de tenir una certa comprensi de la
proposta imperial de la Lliga i daprofitar la seva ressonncia amb un interessat canvi
de significat.

La frustraci de la Lliga

Per qu la burgesia catalana si s que existia tal cosa hauria dhaver fet una
altra cosa que cercar suports davant de forces que havien prets la seva neutralitzaci el
1931 o fins i tot la seva liquidaci fsica el 1936? La suposici gratuta dun sucidi
collectiu moralment obligat s amb nombrosos matisos la interpretaci cannica de
lactual historiografia catalanista, vagament frontpopulista, sorgida de la transici
poltica del franquisme a la democrcia i lautonomia.418 Deixem de banda la relativa
ingenutat de lexplicaci i el seu patent teleologisme. En realitat, sorprn ms el grau
de vacillaci que mostr la Lliga lestiu fatdic que inici la contesa, que no pas la seva
suposada adhesi immediata, que va trigar molt en donar-se.

Per comenar, la Lliga va retardar tot el que va poder la seva adherncia al

Glorioso Alzamiento Nacional. Els quadres dirigents de la Lliga van ser ajudats per
fugir per les autoritats dEsquerra, una situaci que contrastava amb all qu succea a
Madrid a persones destacades de la dreta.419 Com ha demostrat lhistoriador Borja de
Riquer, no fou fins a mitjans doctubre de 1936 s a dir, fins desps dhaver-se format
el govern Tarradellas amb participaci dels llibertaris i quan Franco ja shavia convertit
en Generalsimo, amb implcits poders de cap dEstat, que els lligaires creuaren el

417

R. Serrano Suer, Entre el silencio, op. cit., pp. 394-400; Jess Palacios, La Espaa totalitaria. Las

races del franquismo: 1934-1946, Barcelona, Planeta, 1999, p. 529 (Archivo Franco, leg. 206, fol. 119).
418

E. Ucelay-Da Cal, "La historiografia dels anys 60 i 70: marxisme, nacionalisme i mercat cultural

catal", a J. Nadal, B. Riquer, A. Simn, J. Sobrequs, J. Termes, E. Ucelay-Da Cal, La Historiografia

catalana. Balan i perspectives, Girona, Cercle d'Estudis Histrics i Socials, 1990, pp. 53-89; hi ha una
versi retallada i traduda al castell: "La historiografa en Catalua (1960-1980): marxismo,
nacionalismo y mercado cultural", a Historia y Crtica [Santiago de Compostela], nm. 1, 1991, pp.
131-153.
419

A. Manent, "1936: com se salvaren els prohoms de la Lliga Catalana", a Serra d'Or, nm. 333, juny de

1987, ps. 31-37.

159

Rubic i sapuntaren de ple, molt pblicament, a lAlzamiento.420 Hagus estat difcil

donar una mostra de lleialtat a la causa nacional que fos ms tardana i alhora esperar el
mnim reconeixement poltic; fins i tot va haver mostres de reticncia lligaire abans de
tirar-se a la piscina.421

Amb ra o sense ella, els visibles dubtes inicials de la Lliga van donar ales a
aquells nacionalistes catalans en el bndol republic que pensaren que podrien trobar
una sortida catalana de la contesa, o, ms tar, iniciar unes negociacions de pau amb
garanties de potncies estrangeres, de la m dels nacionalistes bascos.422 Aquestes
coses, encara que es fessin molt discretament, sacaben sabent i comprometen, encara
que sense un contacte real, en especial si es tracta de gent indiscreta.423 En aquest sentit,
la Lliga tenia davant seu lexemple del PNB a laba i Navarra i la decisi per la qual
optaren els jelkides, amb totes les seves conseqncies.424 A ms, durant la contesa

420

B. de Riquer, "Un document excepcional: la declaraci de suport als militars sublevats el 1936 d'un

centenar de catalans", a Miscel.lnia d'homenatge a Josep Benet, Barcelona, Abadia de Montserrat, s.d.,
pp. 497-516; tamb, del mateix autor, "1936: el 'suicidi poltic' de la Lliga", a Avui, 25 dabril de 1991, p.
13; en general, B. de Riquer, El ltimo Camb, Vic, Eumo, 1997, pp. 278-282; tamb Jess Palacios, La
Espaa totalitaria, op. cit., p. 78.
421

Una mostra de reticncia: M. Sabat, "El no d'en Camb, a Gnova, l'any 1936", a L'Aven, nm. 39,

juny de 1981, pp. 14-15. El Sr. Carles Sents va tenir la gentilesa de confirmar-me sel seu testimoni
daquesta reuni.
422

D. Barrass, "Repercussions diplomtiques de la independncia 'de facto' de la Generalitat a partir de

Juliol de 1936", a Anes, nm. 3, desembre de 1977, ps 47-52; L. Colomer, "La preparaci de la
independncia de Catalunya durant la guerra civil", a L'Aven, nm. 73, juliol-agost de 1984, ps. 604-612;
J. Avils, Frana i el nacionalisme catal als inicis de la Guerra Civil, a LAven, nm. 223, mar de
1998, pp. 16-20; E. Moradiellos, El govern britnic i Catalunya durant la Segona Repblica, a LAven,
nm. 223, mar de 1998, pp. 21-25; la versi ultracatalanista: V. Castells, Nacionalisme i Guerra Civil a
Catalunya (1936-1939), Barcelona, Rafael Dalmau, 2002.
423

Vegeu els furiosos comentaris de Camb sobre Joan Casanovas, president del Parlament catal, primer

conseller del govern de la Generalitat durant lestiu de 1936 i suposat protagonista dun cop de fora per
imposar ordre: F. Camb, entrades del 10 de gener de 1937 i del 16 de juny de 1937, Meditacions. Dietari
(1936-1940), Barcelona, Alpha, 1982, p. 25, 136. En general: J. Casanovas i Cuberta, Joan casanovas i
maristany, president del Parlament de Catalunya, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1996.
424

Per les analogies mltiples amb el PNB: S. de Pablo, "El PNV alavs en julio de 1936", a Historia 16,

nm. 166, febrer de 1990, ps. 27-38. Per Navarra: J. del Burgo, Conspiracin y Guerra Civil, Madrid,
Alfaguara, 1970, ps. 73-74. Tamb: F. de Meer, El Partido Nacionalista Vasco ante la Guerra de Espaa

160

espanyola, Camb havia jugat massa amb els italians com perqu sel tingus com un
agrat poltic destacat.425 De les seves activitats italianes lambaixada espanyola nera
perfectament conscient, ja que, per exemple, bloquej la traducci i edici de Por la
Concordia en aquell pas.426

En resum, laprofitament de la idea dimperi per edificar el poder franquista no

va servir de res a la Lliga, ms enll de levident protecci de recursos que represent
leventual victria militar sobre els rojos. Les esperances lligaires per una transici
manejada, ja fos el 1939 amb un catalanisme falangista de la m de Serrano, el 1943
pensant en negociar una opci catalana dins del rgim franquista evolucionat o els anys
1944-1946 amb la idea de dirigir un altre vegada un canvi de rgim, no arribaren a cap
lloc.427 La postura del nou rgim no tenia perqu ser indulgent; s ms, la seva prpia
naturalesa ho impedia. Per tant, lactitud franquista respecte la cultura catalanista fou
radical.428

De res serv que Camb abandons el sentit clssic imperial del llenguatge de
la Lliga i ostensiblement assums el discurs religis de Maeztu. Camb, lagost de 1937,
pensava que [...] Falange s una gran fora, la major fora de lEspanya nacional. I
dient aix no penso en nom sin en la vibraci, en lentusiasme. Mirant enrere,
reflexion:

(1936-1937), Pamplona, Eunsa, 1992; M. Gonzlez Portilla i J. M. Garmendia, La Guerra Civil en el

Pas Vasco, Madrid, Siglo XXI, 1988.
425

H. Raguer, Les emissions de Radio verdad durant la guerra civil espanyola, a J.M. Sans i Trav i F.

Balada i Bosch (eds.), Miscellnia en honor del Doctor Casimir Mart, Barcelona, Fundaci Salvador
Vives i Casajoana, 1994, pp. 403-415; tamb, amb errors: E. Ucelay-Da Cal, "Radio Veritat. La veritat de
'Radio Veritat'", a Arreu, nm. 5, 22-28 de novembre de 1976, pp. 46-47.
426

F. Camb,La versi italiana del meu llibre Per la Concrdia, s.l., 22 dagost de 1937, a F. Camb,

Meditacions. Dietari (1936-1940), Barcelona, Alpha, 1982, pp. 171-172.

427

B. de Riquer, "Francesc Camb davant la 'crisi' del rgim franquista dels anys 1944-1947", a Serra

d'Or, nm. 427-428, juliol-agost de 1995, pp. 20-22.

428

R. Abella, Finales de enero, 1939, Barcelona cambia de piel, Barcelona, Planeta, 1992, i la crtica de

J.M. Casals, "La guerra dels catalans", a L'Aven, nm. 178, febrer de 1994, pp. 28-51.

161

Abans, per crear un moviment, calia una ideologia; avui, basta amb una fraseologia. I la
Falange s lnica fora franquista que t una fraseologia estrident i que, a Espanya, apareix
com una novetat enlluernadora.429

No obstant, cegat per les distncies, no va veure la relaci amb el seu propi llenguatge
poltic. Pel contrari, es fix, en primer terme, en el que estava en lambient: el novembre
de 1938, a les seves Meditacions, no li agrad res ni mica la mitificaci de Franco (que
insinuava que era una titella de Hitler i Mussolini, com llavors es repetia molt) i tampoc
el creixent culte al fundador falangista, que li semblava que havia estat una jove
promesa truncada, per poc ms.

Els diaris blancs [s a dir, per oposici als rojos] que trobo a la meva tornada dAbbazia
[lloc on estava la seva finca italiana, prop de Trieste] estan consagrats totalment a lapoteosi
de J.A. Primo de Rivera amb motiu del segon aniversari del seu afusellament. Lapoteosi
havia comenat abans qu jo inicis el meu viatge i ha prosseguit desprs, prenent unes
proporcions tals que els xits militars de lEbre i del Segre passen a un segon terme.
Immensa profusi de gravats, discursos, articles, ressenyes dactes, records de tot tipus i,
per damunt de tot, reproducci i exegesi de textos del difunt.
La propaganda nacional, gaireb inexistent i lamentablement orientada cap a lexterior,
compleix de meravella a linterior la missi que els rgims totalitaris lassignen: la creaci
dun formidable bourrage de crne.
La propaganda havia realitzat plenament lobra de crear el mite Franco, el triomfador i
lordenador; el present i el futur de lEspanya triomfal. Ara shan llanat de ple a la creaci,
a iniciada fa un temps, del mite Jos Antonio, el precursor i orientador del Movimiento.

En tot cas, davant de ls del concepte dimperi, Camb es mostr del tot
escptic, impermeable com sempre a lefecte que les seves prpies idees podien tenir
ms enll del seu control:

La fora, la innegable fora de Primo de Rivera i de la seva creaci, la Falange, radica

principalment en haver llanat sobre els cervells mandrosos dels espanyols una frase-fora,
provedes una i altra de terrible potncia, penetrant i explosiva, de la sonoritat, el misteri i el
buit.
429

F. Camb,El procs de lHedilla i la veritable ideologia de Falange, s.l., 24 dagost de 1937, a F.

Camb, Meditacions. Dietari (1936-1940), Barcelona, Alpha, 1982, p. 172.

162

La frase s aquella definici, estpida i barroca dEspanya: Espanya s una unitat de

dest en all universal. La paraula, Imperi.
Qu volia dir Jos Antonio amb la famosa frase? Si ell ho hagus sabut, ho hauria
explicat algun dia. I si ho hagus explicat, la frase hauria perdut tot el seu encant i hagus
deixat de ser fora: aquella necessitat que sentia el borratxo de la comdia francesa de
prononcer des mots dont je ne comprends pas le sens, s un prurit que sempre han sentit els
homes; que senten, duna manera ms aguda, les masses i els joves.
Qu s, quin ha estat el dest dEspanya... en all universal? Li hauria estat difcil
explicar-ho, sobre tot amb el darrer afegiment. Durant segles, la missi de Castella, com la
de totes les altres nacionalitats dEspanya (missi, molt millor que dest!), fou lalliberament
del territori... i aquesta missi no tenia res duniversal. Desprs, per Catalunya, la missi
que satribu fou lhegemonia mediterrnia, mentre que Castella satribu una altra, molt ms
reduda i modesta, per molt ms efica, que era lhegemonia peninsular; cap de les dues
tenia res duniversal... i la segona era ms forta perqu, sent ms limitada, era ms possible.
Desprs, en el perode dels ustries, en iniciar-se la desnacionalitzaci i la decadncia
dEspanya, llavors s que aquesta satribu una missi amb aires duniversalitat: el
manteniment a Espanya de la unitat religiosa trencada pel protestantisme i la disseminaci
per Amrica de la religi catlica. Per aquestes dues missions, definitivament fracassada la
primera i totalment incompleta la segona, no poden ser avui un programa de futur. I desprs,
la histria dEspanya no cont ms que una srie de desastres: un reguitzell de derrotes i
desmembraments primer, una seqncia de discrdies i lluites interiors, desprs. On est la
missi? On est el dest dEspanya en el passat que pugui reviure en el present i illuminar el
futur? s que Espanya, potncia de tercer ordre, arrunada com sortir de la guerra civil, pot
aspirar a es ms que viure tranquilla i a refer-se, en la modstia i en la pau, de
lendarreriment i la depauperaci que li han produt tant les seves aventures exterior com les
seves discrdies interiors?
Quantes vegades he sentit la temptaci de fer explicar a Primo de Rivera, en ple Congrs,
el qu ell entenia per dest dEspanya... en all universal. No ho vaig fer perqu sentia per
ell una viva simpatia i no volia ridiculitzar-lo. I tinc els meus dubtes de si vaig obrar b, ja
qu el mal que fu Primo de Rivera amb la seva frase s ben notori. I el mal pot fer que el
seu mite aparegui terriblement amenaador.
De lImperi ja en parlarem un altre dia!430

430

F. Camb, Lapoteosi de Primo de Rivera a lEspanya blanca, s.l., 25 de novembre de 1938, Ibid., p.

436-437.

163

Malgrat la seva condescendncia, Camb sembla destillar una mica denveja. Al

cap i a la fi, shavia parlat molt de limperi durant anys i ara un pollastre ficat en
poltica es portava tot el crdit per linvent. Per, en lurgent context del conflicte
espanyol i de la construcci de la dictadura franquista, Camb semblava alhora patir una
mica damnsia. Sota les circumstncies Camb sacostum a parlar de s mateix amb
una veu i a dirigir-se a la situaci poltica amb una altra: en la mesura que es jurament
a no criticar el context franquista, establ un discurs pblic cada vegada ms ali al seu,
literalment, de tota la vida. Quan public un article en el diari bonaerense La Nacin
loctubre de 1937, la formulaci ja no era de concrdia, ni subsistia el lacisme de les
institucions, la convicci que la soluci al problema de lEspanya partida entre
castellans i catalans estava en un acord jurdic i poltic, que limperi no era cap altra
cosa que aix. Pel contrari, Camb assum tota la retrica religiosa de Maeztu, segons la
qual limperi no era cap altra cosa que luniversalisme catlic del qual, segons
lassassinat escriptor i periodista bilba a Defensa de la Hispanidad, els espanyols
sempre en feren bandera:

Aquells que no veuen en la gran tragdia espanyola ms que una guerra civil, amb els
seus horrors que acompanyen sempre la lluita entre germans, pateixen una lamentable
ceguera [...]
La creuada de lEspanya nacional s, exactament, el contrari de la victria del bolxevisme
el 1917, i el seu triomf pot tenir i tindr pel b la transcendncia qu pel mal va tenir aquella.
[...]
s perqu t un valor universal la creuada espanyola pel qu interessa no noms a tots els
pobles, sin a tots els homes del planeta.
Davant della no hi ha, no pot haver, indiferents. La guerra civil que assola Espanya
existeix, en lordre espiritual, en tots els pasos. [...]
A Espanya li correspon, un altre vegada, el terrible honor de ser el palad duna causa
universal. Durant vuit segles, Bizanci, en lextremitat oriental, i Espanya, en lextremitat
occidental, defensaren Europa en lluita constant: aquella quan les invasions asitiques i
aquesta amb les asitiques i les africanes. I quan Bizanci va caure per sempre, Espanya
preparava lltim i formidable esfor que li don la definitiva victria, que la Providncia va
voler premiar donant-li una altra missi de transcendncia universal: la de descobrir i
cristianitzar un nou mn.
Quan lEsglsia catlica, en el segle XVI, va patir el ms dur embat de la seva existncia,
fou Espanya la que assum la missi terrena de salvar-la. I ja qu en el segle XIX, quan el

164

dest de Napole sapart del servei de la seva ptria per servir nicament la seva prpia
causa, fou Espanya, lEspanya immortal, la qual, oferint a lheroi fins llavors invencible una
resistncia infrangible, salv Europa i la prpia Frana.
Avui es compleix una vegada ms la llei providencial que reserva a Espanya el
compliment dels grans destins, el servei de les causes ms nobles que ho sn en la mesura
que impliquen grans dolors sense lesperana de cap profit.
I les grans democrcies de lEuropa occidental, que miren amb reserva i prevenci la gran
creuada espanyola, sempenyen en no veure que per elles ser el major profit, com per elles
seria el ms gran estrall si el bolxevisme rus tingus una sucursal a la pennsula ibrica.
No s ara moment de discutir com es regir la nova Espanya. Per una cosa podem dir:
Espanya, com ho va deixar provat de forma irrebatible Menndez Pelayo, fou el ms gran
valor universal en la mesura en que fou ms espanyola, ms ntimament unida a la solera
medieval que la forj preparant la gran obra dels Res Catlics i dels primers ustries, mentre
que les etapes de la seva decadncia coincideixen amb les de la seva decoloraci tradicional.
La nova Espanya ser, daix nestem ben segurs, genunament espanyola, i per crear les
institucions que han de regir-la no necessitar copiar exemples de fora, perqu en el
riqussim arsenal de la seva tradici ms que millenria trobar les frmules per servir i
atendre millor les necessitats de la nova etapa de la seva histria.431

En els seus papers privats, Camb mai va parlar de creuada. Era un llenguatge
ali a la seva reflexi poltica, per molt que sincentivs per tots els mitjans per odiar els
rojos i per sentir-se distant amb el qu succea a Catalunya. Ja fos escrit per un altre i
signat per clcul poltic, com a pea en el damer, en aproximaci als tradicionalistes
(especialment els que funcionaven amb el grup de Navarra) o com a invitaci als
neotradicionalistes de Cultura Espaola, aquests darrers els nics monrquics
alfonsins convidats dentrada a formar part de la fusi de FET i de les JONS, pel lder
de la Lliga, el balan era el mateix. Represent el final, la negaci de tot el qu ell havia
predicat des de que era un jove poltic en la primera dcada del segle.

431

F. Camb, "La Cruzada Espaola", Pars, octubre de 1937, La Nacin, Buenos Aires, 17 de novembre

de 1937, reprodut a E. Vegas Latapie, Los caminos del desengano. Memorias polticas 2 1936-1938,
Madrid, Tebas, 1987, pp. 471-472.

165

La impossibilitat dun franquisme de la societat civil

Limperi franquista no estava pensat perqu com prescrivia el somni

imperial de concrdia proposat per Camb els anys 1929-1930 a Catalunya es
podia mobilitzar patriotisme espanyol en catal. En el moment de la caiguda de
Barcelona, van ser tallats darrel tots els intents, sota control de Serrano, per
experimentar amb aquestes idees.432 Ni tan sols van servir perqu els falangistes
portessin barretina a Catalunya, com propos el dirigent Jos Mara Fontana.433 El 7 de
mar de 1939, lescriptor Mari Manent es trob amb Joan Estelrich. Segons la versi
del seu fill, usant el seu diari:
[Estelrich] ja era decidit partidari de la restauraci monrquica, un cop que la Nova
Espanya hagus refet Espanya. I aspira escriu Manent [pare] a crear un diari catal a
Barcelona. Ha fet un gran elogi de Franco, home treballador, ser, modest, el contrari de
lespanyol tenorio, ni apassionat [arrauxat], ni amic de fer discursos.

Uns dies ms tard, Manent va coincidir a la Rambla amb J.V. Foix i Josep Maria
Lpez-Pic. En les paraules discretssimes de Manent: Vam comentar la coincidncia
entre el programa imperial de Falange i el de certs teoritzants de la nostra joventut.434
De Foix, es rumorejava que en acabar la guerra [...] li oferiren la direcci duna revista
falangista, que [ell] estava disposat a acceptar amb la condici que es publiqus en
catal.435 Aquests plantejaments franquistes podien anar acompanyats de pretensions
sobre la Catalunya francesa, concessi indirecta a les extingides ambicions
catalanistes.436 No van ser aquestes exigncies noms pbul falangista; en ple 1941, un
432

J.M. Thoms, "Falangistes i carlins a Catalunya durant el franquisme. Els primers temps", a Serra

d'Or, nm. 427-428, juliol-agost de 1995, pp. 18-20.

433

J. M. Fontana, Los catalanes en la guerra de Espaa, Madrid: Samarn, 1951.

434

A. Manent, Mari Manent. Biografia ntima i literria, Barcelona, Planeta, 1995, pp. 154-155.

435

A. Trapiello, Las armas y las letras. Literatura y guerra civil (1936-1939), Barcelona, Planeta, 1994,

p. 302 [nova edici revisada i augmentada, Barcelona, Destino, 2009]. Foix mai va voler parlar
daquestes gestions: [X. Febrs] Dilegs a Barcelona: J.V. Foix/ Narcs Comadira, Barcelona,
Ajuntament-Laia, 1985, p. 11.
436

F. Ferrer Calbet, Catalua Espaola, Cadis, Cern, 1939, amb espectacular mapa-disseny de la

portada que inclou el Rosell sota una bandera rojigualda espanyola; per la resta, els seus arguments sn
els habituals, semblants per tant a la darrera temtica de Gimnez. Per allusions posteriors, especialment
per J.M. Areilza i F. Castiella, a la segona edici de Reivindicaciones de Espaa, Madrid, Editora

166

autor monrquic, antic maurista i admirador incondicional de Goicoechea, va voler

afegir-se a la campanya: [...] qui sap si amb valedors ms desinteressats, sorgiran les
reivindicacions de la nostra Ptria postergada, lEspanya irredempta, des del Rossell,
Andorra i el Pas basc [francs], fins Gibraltar i el regne de Fe. De passada, i encara
havent fet seus els previsibles anatemes de Goicoechea sobre la regionalitzaci
republicana, citava a Camb i el seu Por la Concordia en el sentit de qu restava
pendent (entre daltres coses, per sostenir la personalitat de Catalunya) la realitat
hispnica, s a dir, liberisme, la construcci de la Hispnia peninsular amb la
incorporaci portuguesa.437 Entre lnies, doncs, quedava un rastre descuidat, que es
pass al censor de torn. Al final, la contribuci important fou la conceptual, ben latent, i
les coincidncies entre les reivindicacions espanyoles a expenses de Frana i velles
reclamacions pancatalanistes van tenir un significat molt secundari.

La supressi de la vida poltica i la militaritzaci de la societat efectuada lestiu

del Glorioso Alzamiento Nacional per les autoritats castrenses port, com a efecte
durador, la conversi dels partits poltics en grups de pressi ideolgics, tendncia que
subsist desprs de la unificaci en el Movimiento Nacional lany segent. La
dispersi que afect als molts refugiats a diferents centres urbans de la zona nacional
va fer que aquests corrents dopini tinguessin una considerable dispersi, per la seva
banda, agrupant-se en punts concrets segons les seves afinitats. DOrs va saber recollirse en lanomenat grup de Pamplona, liderat pel capell Fermn Yzurdiaga, per actuar
com el seu guia esttic. El nucli falangista pamplons va tendir a acumular a falangistes
ms o menys catlics, ms aviat conservadors, per sota linflux orsi es convert en el
provedor principal de retrica verbal i visual de tema imperial dins de la relativament
variada oferta que competia per donar forma conceptual i sentit plstic al franquisme

Nacional, 1941. Vegeu, en general: P. Grau, "La Catalogne franaise revendique par l'Espagne", a
Annals of "Ferran Valls i Taberner's Library" [sic]: Studies in the History of Political Thought, Political
& Moral Philosophy, Business & Medical Ethics, Public Health and Juridical Literature [sic], nm. 5,
1989, pp. 107-118.
437

Alberto Cavanna Eguiluz (prol. A. Goicoechea), Nuevo iberismo. Notas sobre poltica geogrfica,

Madrid, autor, 1941, pp. 42, 87. Interessantement, en citar Por la Concordia, lautor en nota posa la data
dedicin equivocada de 1927, quan el llibre no va aparixer editat fins 1929 a Argentina i 1930 a
Espanya: indici de la seva lectura anterior del text camboni, en versi mecanografiada, que efectivament
va estar en circulaci des de la primera data?

167

en construcci, essent Jerarqua, la revista negra de Falange.438 La connexi amb el

medi carl fou evident: per exemple, Carlos Arauz de Robles, ja fascinat temps enrere
per la projecci catalanista, es destap el 1939 com un orsista entusiasta en enunciar La
vuelta al clasicismo i insistir que la idea imperial presideix i resumeix tots els
elements integrants del clasicisme.439

Realitzada la seva significada aportaci, el

grup de Pamplona va perdre la seva
funci i es va desfer. Yzurdiaga fou
sotms al seu vot dobedincia eclesistic i
va callar, per rebre a canvi una placa de la
Gran Orden de los Yugos Rojos. Com ja
havia demostrat, DOrs estava mancat de
talent poltic i noms serv per organitzar
les exposicions de resposta als muntatges
culturals republicans de lestranger durant
la Guerra Civil o en la immediata
postguerra.440 En qualsevol cas, la seva
adaptaci al nou ordre fou personalssima,
amb una especial nota pardica que
Fig. 13. Francesc Camb en els seus darrers

apuntava no se sap b cap a quina

anys de vida.

direcci. En els anys de la contesa civil i

en la primera postguerra, per exemple, DOrs ostent una versi molt personal de
luniforme falangista perpetrat per Serrano Suer, i que s un mimetisme dels
comandaments poltics de tot grau de la Itlia de Benito Mussolini, pisant DOrs amb
bota alta i guerrera que ens recorda a un Gabriel [sic] dAnnunzio passat per la burgesia
catalana.441 En canvi, als barcelonins que es trobaren amb el jerarca orsiano-feixista, la

438

En general: R. Garca Serrano, La gran esperanza, Barcelona, Planeta, 1983.

439

C. Arauz de Robles, La vuelta al clasicismo, Sant Sebasti, Ed. Espaola, S.A., 1939, p. 155.

440

Per la tasca de DOrs a la Direccin General de Bellas Artes: A. Alted Vigil, La poltica del Nuevo

Estado sobre el patrimonio cultural y la educacin durante la Guerra Civil, Madrid, Direccin General
de Bellas Arte, 1984.
441

R. Florez, DOrs, Madrid, Epesa, 1970, p. 37.

168

seva fatxa els semblava una mica esperpntica.442 Malgrat tot el qu havia succet, la
rbia humiliada de DOrs i el seu gust per la venjana anticatalanista no havia perdut el
seu tall i fou el propi Serrano Suer qui va frenar el projecte orsi de traslladar a Madrid
lArxiu de la Corona dArag, que, degut al seu control dels museus, anhelava a portar
a terme com a cap del Servicio Nacional de Bellas Artes. Segons el pare Tusquets, fou
el seu cos Mil y Camps, el comte de Montseny, qui avis a Serrano, i aquest va saber
dissuadir amb energia amistosa.443 Donada la seva malaptesa, desprs de caure
estrepitosament Sainz Rodrguez com a ministre dEducaci Nacional lagost de 1939,
en la formaci del segon govbern de Franco, DOrs va desaparixer de lescenari
poltic.444

Les respostes catalanes al dest poltic que impos el franquisme van ser sempre
indicatives de la frustraci; per algun motiu, el nom de la principal revista falangista
catalana (eventualment focus desperit crtic) va ser precisament aix, Destino, com a
recordatori dunitat de dest en all universal per tamb del preu que shauria de
pagar.445 Estelrich, sempre connectat al seu cap, va fer el que va poder per sostenir una
certa autonomia publicitria davant de la centralitzaci de discursos ideolgics que
comport la construcci del franquisme.446 Respecte la resta, algunes figures destacades

442

J. Revents, El Dr. Revents i el seu temps, Barcelona, Edicions 62, 1984, pp. 144-145.

443

J. Tusquets, L'imperialisme cultural d'Eugeni D'Ors, Barcelona, Columna, 1989, p. 110.

444

Franco acusa a Sainz Rodrguez de ma per justificar la seva caiguda; per evidentement crea la seva

acusaci, ja qu, molts anys desprs, lexplic al seu gendre, el Duc de Cadis, segons M. Dem (co-autor),
Las memorias de Don Alfonso de Borbn, Barcelona, Ediciones B, 1990, p. 51. Pels detalls de la caiguda
de Sainz, en base a les memries indites del comte de Rodezno, vegeu: J. Tusell i G. Garca Queipo de
Llano, El Nuevo Estado franquista, a La Guerra Civil, Madrid, Historia 16, sense data, t. 20, ps. 6-62,
aix com, dels mateixos autors, La Espaa de Franco, a ibid., t. 24, ps. 6-53; tamb J. Tusell, Franco en
la Guerra Civil. Una biografa poltica, Barcelona, Tusquets, 1992 [edici en butxaca, Tusquets, 2006].
445

C. Geli i J.M. Huertas, Les tres vides de Destino, Barcelona, Diputaci de Barcelona / Collegi de

Periodistes, 1990.
446

J. Massot i Muntaner, Joan Estelrich, entre la collaboraci i el desencs, a J. Massot i Muntaner, Els

intellectuals mallorquins davant el franquisme, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1992, pp. 73-116; J.
Massot i Muntaner, Joan Estelrich, propagandista de Franco a Pars, a J. Massot i Muntaner, Tres
escriptors davant la Guerra Civil: Georges Bernanos, Joan Estelrich, Lloren Villalonga, Barcelona,
Abadia de Montserrat, 1998, pp. 65-215; La segona etapa de la revista Occident, dirigida per Joan
Estelrich (Pars, 1940-1941), a S. Gross i A. Schnberger (eds.), Dulce et decorum est philologiam

169

de la Lliga, notablement Ferran Valls i Taberner, seguiren la ruta marcada per DOrs i
safegiren amb entusiasme (es fu fams a Barcelona el seu taxatiu Digueu-me
Fernando!) a la tasca del Movimiento Nacional i la construcci de la Nueva
Espaa.447 DOrs es qued a Madrid, sense obtenir el reconeixement que sens dubte
considerava que mereixia. La seva animadversi contra el medi barcelon li don una
certa popularitat a la capital estatal, com ho testimonia un monument all i no a la seva
terra natal. Nodria una fero rancnia contra Camb, que podia esclatar
desafortunadament en ocasions socials, segons la manera en qu es cits al lder
catalanista.448 El seu orgull li barr el pas a un retorn triomfal: ning, excepte aquells
que actuaven com autoritats franquistes ms algun franctirador, com Guillermo DazPlaja, estava disposat a concedir-li la ra en el seu fams plet personal contra el
catalanisme.

La radical incapacitat del franquisme per recollir alternatives, flexibilitzar-se i

obrir-se als derrotats venia dels seus propis orgens, de la inesperada configuraci del
poder nacional, de larbitrria confecci de lEstado Nuevo. La delaci, la denncia
creuada com a mitj per ferir a enemics poltics, fent empresonar i fins i tot afusellar els
seus parents menys fiables, va tenir un efecte devastador a llarg termini en un context
social de parentela estesa com era llavors lhisp. Els propis quadres del rgim, els
autoanomenats franquistes, no tenien la suficient autoritat per insinuar qualsevol
obertura.449 En paraules dun saga corresponsal britnic: no noms pateixen els

colere: Festschrift fr Dietrich Briesmeister zu seinem 65. Geburstag, Berln, Domus Editoria Europaea,
1999, pp. 455-480.
447

F. Valls i Taberner, Reafirmacin espiritual de Espaa, Barcelona, Juventud, 1939; vegeu: E.

Martnez Barrios, Epistolario de la Embajada nacionalista Latinoamericana: 1937-1938 (anlisis

histrico poltico e institucional), Zaragoza, Ctedra de las Historia del derecho de la Universidad de
Mlaga et al., 1998; una tardana reivindicaci catalanista de Valls: J.A. Parpal y J.M. Llad, Ferran Valls
i Taberner. Un poltic per a la cultura catalana, Barcelona, Ariel, 1970. En general, vegeu: I. Riera, Els
catalans de Franco, Barcelona, Plaza y Jans, 1998.
448

C. Sents, Protagonistas que conoc, Figueres, Dasa Edicions, 1982, p. 219; D. Ridruejo, Sombras y

bultos, op. cit., p.90.

449

E. Ucelay-Da Cal, Problemas en la comparacin de las Dictaduras espaola e italiana en los aos

treinta y cuarenta", E. d'Auria y J. Casassas (dirs.), a El Estado moderno en Italia y Espaa, Barcelona,
Universitat de Barcelona-Consiglio Nazionale delle Ricerche/Sezione di Studi Storici "Alberto Boscolo",
1993, ps. 155-174.

170

republicans.450 Lacadmic Lzaro Carreter, llavors un adolescent, recordava lambient

guerrer, repressiu i perills de Saragossa: Fou tan brutal tot plegat [...], angunis. En
aquell moment, fins la postguerra, no havia cap altra possibilitat que estudiar com bojos.
Ni parlar, no es podia ni parlar; noms a casa d[Eugenio] Frutos [un petit cercle
reservat de tertlia] parlvem.451 En una atmosfera tan irrespirable, tot el que era
resultava diferent era rebutjat i, en conseqncia, podia ser denunciat. Aix, el bndol
nacional va considerar amb certa indulgncia la publicaci catalana a Mallorca, fidel
des de lalzamiento, mentre que mirava amb odi el rojoseparatismo catal.452 Per
lespanyolisme ms brut, no obstant, aquests matisos faltaven al sentit com, quan no
eren ofensius al culte a la unitat poltica en tots els seus possibles sentits.453
Eventualment, lhomogenetzaci prpia de la situaci de postguerra impos un criteri
igualador, de raser espanyolista, que esborr els matisos i fu que les concessions de
Serrano sobre la publicaci en catal de les obres del poeta Verdaguer per lInstitut
dEstudis Catalans o tolerar (com a picada dullet a Camb) la continuaci de la
collecci Bernat Metge li semblessin al mateix cuadsimo una impressionant
victria.454 El resultat fou que, dins del franquisme i especialment en la mesura que es
feia imperis pensar en el futur, sense el Caudillo, moltssims pensessin que hagus
estat desitjable una adaptaci particular catalana al rgim, una tolerncia activa i
integradora, sense que mai ning estigus en condicions dactuar sobre aix.455

El poder de Franco es basava en la construcci dun poder central estatal al

mxim, justificat per la lluita iniciada a la Guerra Civil. Mai fou construt lEstado
Nuevo en un sentit poltic sin que aquest es regener, molt literalment, amb una
armadura civil des de ladministraci militar. La dictadura personal del Caudillo es va
450

L. Dundas, Behind the Spanish Mask, Londres, Robert Hale, 1943, p. 96.

451

J. Cruz, Lzaro Carreter. Un hombre de palabras, a El Pas Semanal, nm. 1.374, 26 de gener de

2003, pp. 10-15 (cita p. 12).

452

C. Santacana, Limpacte del franquisme en la cultura catalana, a N. Figuera Capdevila i A.

ReyesValent (eds.), Guerra Civil i franquisme. Seixanta anys desprs, [Santa Coloma de Farners], Centre
dEstudis Selvatans, 2000, pp. 197-208.
453

J. Finestres (amb J.M. Sol i Sabat), Santiago Bernabeu. Un president del Madrid en locupaci

franquista de Catalunya, a Spiens, nm. 5, mar de 2003, pp. 22-29.

454

R. Serrano Suer, Entre el silencio, op. cit., p. 442.

455

C. Santacana, El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento (1962-

1972), Catarroja, Afers, 2000.

171

blindar amb planxes de control social de tipus molt variat, i en la qual el disseny era la
menor de les qestions, encara que per raons bvies no es parls de cap altra cosa.
Exageradament centralista, per la por al canvi el radical, el rgim es justific amb la
revoluci nacional, s a dir, amb la promesa de completar el teixit social que la
societat civil existent no era o no havia estat capa de realitzar per s mateixa. Donada
lexigncia de control absolut, no es podia fer cap altra cosa que reconixer a lEsglsia
catlica com a vertebradora daquella societat civil, a canvi que, des del plpit o els
bancs escolars, compls amb el programa ncaionalitzador ms o menys retric que
lEstat Espanyol per antonomsia assegurava pretendre executar. En aquest context, no
havia unitat cultural possible que no fos la dictada per la prpia realitat de lEstat;
desprs, no va haver comproms amb la regionalitat, sin mitjanant les regions
administratives del propi aparat (militars, navals, agropecuries, forestals, postals i
restants divisries burocrtiques), com demostraria la discussi regionalitzadora del
rgim quan finalment es plantej, als anys dels plans econmics, en funci de polos de
desarrollo i anlogues categories.

Aquest tancament va poder desesperar a molts, per la veritat s que el

franquisme, de tan tancat, sestrangul polticament a s mateix. Com Camb i el
catalanisme intervencionista havien previst temps enrere, sense assumir la
contradicci constant i normativa de la vida social, no havia sistema poltic que durs
ms de dues o tres generacions, fet de fons decisiu a Espanya, on, fins el present, no hi
ha hagut una situaci constitucional estable que hagi durat ms de mig segle.

La frustraci del camarada Ernesto

Malgrat la seva destacada contribuci a ledificaci de la dictadura personal de
Franco, primer com a cap de limperi i desprs com a Caudillo, Gimnez no va tenir
sort. No tenia talent poltic, sent un publicista nat i no alg dotat per lactiva
manipulaci de personalitats o el maneig de voluntats. El seu sentit organitzatiu sempre
va estar restringit a la impremta, sota lombra de la qual es cri i es form. Havent
aportat les seves idees i el seu repertori ideolgic a la construcci de la dictadura de
Franco, sel premi el 1937 amb un lloc al Consejo Nacional de Falange. Per Serrano
desconfiava (i amb ra) de la seva fiabilitat poltica i els camisas viejas el detestaven.

172

Gimnez va tenir el do de loriginalitat en aquesta circumstncia, com en daltres

anteriors. Per, mentre que poltic, li falt el sentit de loportunitat, i, per aquest motiu,
altres aprofitarien frmules que ell va tenir lencert dentreveure primer. Amb massa
pressa, va intentar nombrar-se a s mateix lder duna organitzaci dantics combatents,
quedant enredat en una agre polmica amb el general Jorge Vign.456. Invent
largument de cabdillisme abans de qu fos del tot oport, per veure les seves
frmules primer ignorades durant la guerra i desprs de 1941 reprodudes, amb
ladequada cobertura legal, per espavilats juristes com Francisco Javier Conde i Luis
Legaz Lacambra, quan comen a ser urgent abandonar el discurs imperial i substituirlo per un altre menys anleg a les sintonies nazis i feixistes.457

Tampoc va poder tornar a enlluernar els catalans, per molt franquistes que
fossin. El poeta Lpez-Pic relat amb menyspreu la visita de lantany autoproclamat
amic de Catalunya a lespanyolitzat Ateneo Barcelons el juliol de 1939:
Gimnez Caballero a lAteneu. Un avatar nou de lhome de La Gaceta Literaria. Moltes
invocacions a Catalunya. No coneix profundament res de la seva tradici i de la seva
lleialtat? Bastaria amb qu fullegs a lEnciclopedia Italiana les pgines que dedica al
vocable Catalunya i noms aix ja li serviria com antdot profits contra el verbalisme
quimric que lagita. Estem mancats dun altre tipus dapellacions, suggeriments i
collaboracions fraternes.458

Amb el viatge de Franco a terres catalanes el 1942, al qual fou convidat com a
cronista i corifeu, Gimnez va voler destacar, emfatitzant el seu vell esquema
filocatalanista ara tornat del revs, en hipercrtica i invertint el seu sentit, com el culte

456

J. Vign Suerodaz, Cuadernos de guerra y notas de paz, Oviedo, Instituto de Estudios Asturianos,

1970, pp. 260-261.

457

E. Gimnez Caballero, Los combatientes y el Caudillo, Bilbao, Delegacin Nacional de Prensa y

propaganda de FET y de las JONS, s.f. [1937? 1938?]; F. Javier Conde, Espejo del caudillaje (1941), a
F. Javier Conde, Escritos y fragmentos polticos, vol. I, Madrid, Instituto de Estudios Polticos, 1974, pp.
365-394; J.A. Lpez Garca, Estado y derecho en el franquismo. El nacionalsindicalismo: F.J. Conde
[sic] y Lus Legaz Lacambra, Madrid, Centro de Estudios Constitucionales, 1996; tamb P. Marn Prez,
El Caudillaje espaol (ensayo de construccin histrico-jurdicia), Madrid, Ediciones Europa, 1960.
458

J.M. Lpez-Pic (J. de D. Domnech, cur.), Dietari, op. cit., p. 151, entrada del 8 julio 1939.

173

al dictador.459 Per, de la mateixa manera que alguns falangistes catalans, va trobar que
la submissi catalana bastava en gran manera als interessos del rgim, sense que fos
necessari un vertader esfor per generar una especificitat regional dins de lanomenat
franco-falangisme.460 Tampoc va tenir xit la seva temptativa de fer-se passar per
anticatalanista furibund, denunciant les tmides primeres edicions en catal que afavor
el seu antic amic Joan Estelrich, a qui ja havia denunciat durant la guerra.461 All
mxim que va treure com a crrec oficial va ser el rang dambaixador al Paraguay, en el
fons una mena dexili imposat pels seus, encara que Gimnez, inassequible al
desnim (com resava la frase tpica del Movimiento Nacional), va fer el possible per
publicitar la seva particular aventura americana.

No obstant, fent balan, pels catalanistes fins i tot, per molts catalans
franquistes, Gimnez Caballero ja estava llavors efectivament demonitzat com una
mena de geni malfic de lanticatalanisme. Que noms fos un irresponsable verbal,
que havia apuntat la seva facilitat dialctica al carro del poder amb lesperana de treure
alguna promoci, no li va servir de res. El mateix Franco aix li diria, amb seva
caracterstica i cruel sornegueria gallega, uns anys ms tard, durant la seva visita oficial
a Portugal entre el 22 i el 27 doctubre de 1941. Gimnez ho recordaria amb amargor:
No ho vaig entendre mai. Franco em crid un dia, durant una recepci a Lisboa, i em
459

E. Gimnez Caballero, Amor a Catalua, Madrid, Ruta, 1942; i especialment: E. Gimnez Caballero,

Ante la tumba del catalanismo. Notas de un viaje con Franco a Catalua, a Vrtice, suplement literari,
febrer-mar de1942, sense paginar; es va fer a ms una tirada com a separata. Tamb E. Gimnez
Caballero, Hay Pirineos! Notas de un alfrez en la IV. de Navarra sobre la conquista de Port-Bou,
Madrid, Editora Nacional, 1939.
460

En general, vegeu: J. M. Thoms, Lo que fue la Falange, Barcelona, Plaza Jans, 1999, aix com la

seva continuaci: La Falange de Franco, Barcelona, Plaza Jans, 2001; pel falangisme catal, vegeu
tamb J.M. Thoms, Falange, Guerra, Franquisme. F.E.T. y de las J.O.N.S. de Barcelona en els primers
anys de rgim franquista, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1992; i, a ms: J.M. Thoms, Jos M.
Fontana Tarrats. Biografia poltica dun franquista catal, Reus, Centre de Lectura, 1997; J.M. Thoms,
"Franquistes catalans i llengua catalana durant el primer franquisme", a Llengua i Literatura, nm. 9,
1998, pp. 153-171; J.M. Thoms, "Falangistes i carlins a Catalunya durant el franquisme. Els primers
temps", a Serra d'Or, nm. 427-428, juliol-agost de 1995, pp. 18-20.
461

E. Gimnez Caballero, Roma madre, Madrid, Ediciones Jerarqua, 1939, pp. 100-101; M.J. Gallofr,

L'edici catalana i la censura franquista, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1991, pp. 265-267; en
general, vegeu tamb: J. Sams, La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pblica (19391951), Barcelona, Abadia de Montserrat, 1994, Vol. I.

174

pregunt: Ernesto, vost mai ha estat ministre? No, mi general. I llavors Franco em
va dir: I per qu ha estat aix, Ernesto?. Desprs va seguir parlant amb altres persones,
per a mi em deix amb aquella preocupaci, que massalta en somnis. Per qu no haur
estat jo ministre? Ja veus, Rafael [Snchez Mazas] si ho ha estat, i jo no....462

ltimes voluntats

Entre la ltima fase de la Guerra Civil i els primers anys triomfals del
franquisme, es produ un autntic boom editorial dobres que investigaven aspectes
jurdics i sobre tot histrics de lImperi espanyol dels ustries, com a noble antecedent
de la situaci imperant.463 Al mateix temps, aquesta ingent producci va estar
acompanyada per un allau de llibres de text que insistien en el mateix tema, amb
intencions formatives de lesperit de les futures promocions.464 Fins i tot la creaci del
Consejo Superior de Investigaciones Cientficas el 1940 fou oficialment descrita com la
confirmaci de limperi espiritual espanyol, fruit, per suposat, de la seva unitat
cultural catlica.465 Aix, fins els catlics ms antifalangistes dins del context faccional
462

E. Haro Tecglen, "Surrealismo y fascismo. Lo que no fue Gimnez Caballero", a El Pas, 16 de maig

de 1988, p. 37. La visita de Franco a Lisboa a: P. Preston, Franco, Londres, Harper Collins, 1993, ps.
591-592.
463

J. Lillo Rodelgo, Pedagogia imperial de Espaa (contribucin al estudio de nuestro Siglo de Oro),

Madrid, Editorial Magisterio Espaol, 1941; J. Beneyto Prez, Espaa y el problema de Europa.
Contribucin a la historia de la idea de imperio, Madrid, Editora Nacional, 1942; Eleuterio Elorduy, La
idea de imperio en el pensamiento espaol y de otros pueblos, Madrid, Espasa-Calpe, 1944; Ricardo del
Arco y Garay, La idea de imperio en la poltica y la literatura espaolas, Madrid, Espasa-Calpe, 1944.
464

Com a mostra: J.R. Castro, El Imperio espaol. Geografa e Historia. Sexto Curso de Bachillerato.

Aprobado por el Ministerio de Educacin Nacional, Zaragoza, Librera General, 1942; ja quelcom ms
precs: A. Bermejo de la Rica y D. Ramos Prez, Los ideales del Imperio Espaol. Sptimo Curso de
Bachillerato, Madrid, Grfica Administrativa, 1949. Gimnez Caballero va fer un gran esfor en aquest
sentit: Per 1er i 2on de batxillerat: E. Gimnez Caballero, Lengua y literatura de Espaa y su Imperio, I,
Los origenes, Madrid, [Imp. Ernesto Gimnez, S.A.], 1940; per preuniversitari: E. Gimnez Caballero,
Lengua y literatura de la Hispanidad. Sntesis, Madrid, [Imp. Ernesto Gimnez, S.A.], 1944; per
primria: E. Gimnez Caballero, Espaa nuestra. El libro de las juventudes espaolas, Madrid,
Vicesecretara de Educacin Poltica, 1943 (respecte la data, Gimnez assegur que [aquest] llibre fou
comenat al Front dArag on sassol la victria definitiva de lEbre []).
465

J. Ibez Martn, Hacia una nueva ciencia espaola, Madrid, CSIC, 1940, pp. 29-30.

175

del rgim van poder escombrar cap a casa amb aquesta buida retrica. Tot aix va
servir per esborrar el rastre de contagi catalanista, fins que a ning, ni per un costat ni
per laltre, el records. El tpic va queda allat com un ressentit record localista: don, si
no s aix, sortia lassentiment que la postura blavera ardorosa denncia de la
suposada conspiraci de limperialisme catal i lor de Barcelona es trobaria en el
Pas Valenci a la transici democrtica dels anys 1976-1977 i que ha condit, amb
tanta efica rendiment poltic, durant ms de dues dcades?466

Els antics protagonistes de la idea imperial, no obstant, no podien oblidar, si b

tampoc estaven segurs de la utilitat o lencert de reivindicar la seva originalitat. Durant
la Guerra Civil, Llus Duran i Ventosa shavia enfrontat a la delicada diferncia entre el
catalanisme i les ideologies triomfants en el franquisme. Al final de la contesa. Amb
lEstat Nou cada cop ms consolidat, loctubre de 1939, public a Argentina un
enorme llibre teoritzant, La esencia de los nacionalismos. Sus virtudes y sus peligros.467
Com observ Camb en llegir el llibre, Duran tractava sobre el nacionalisme
exacerbat com a fenomen fonamental a tots els pasos amb rgim totalitari, la qual
cosa lincomod una mica (tot el llibre est influt per la lectura del Mein Kampf que li
vaig prestar quan vivem junts a Rapallo), encara que el lder lligaire pens que era
necessria una reflexi que establiria la relaci entre el nacionalisme propi i els
extremismes aliens.468 Duran tenia un estil dexposici molt prolix i la seva obra, que
result difcil de seguir, fou malentesa per la majoria dels seus lectors. En realitat,
Duran en contrast amb els altres prohoms lligaires pretenia donar una resposta
meditada a la relaci entre el vell somni imperialista catal i limperi espanyol de
Franco, llavors en tot el seu esplendor. La seva anlisi partia de lautocrtica, desprs del
desastre que, des del punt de vista que fos, represent la Guerra Civil per qualsevol
ambici catalanista. Per situar limperialisme catalanista en tota la seva profunditat,
Duran formul el problema en termes de jactncia nacionalista: Desapassionadament
sha de reconixer que una certa dosi de jactncia collectiva s gaireb inevitable. I,
precis, alludint, entre daltres, a la prpia direcci de la Lliga:
466

En perspectiva catalanista: V. Bello, La pesta blava, Valencia, Tres i Quatre, 1988; R.L. Ninyoles,

Conflicte lingstic valenci, Valencia, Tres i Quatre, 1995.

467
468

Lus Duran y Ventosa [sic], La esencia de los nacionalismos, Buenos Aires, Tor, 1939.
F. Camb, Un llibre dEn Duran sobre nacionalismes. Comentaris, Montreux, 10 marzo 1939,

Meditacions, op. cit., pp. 508-509.

176

Jactncia, que no perjudica precisament perqu molesti a lestrany. Perjudica

principalment al propi poble interessat, perqu no li permet mesurar el valor real de la seva
prpia fora. Ni encara els homes responsables de la seva direcci, ms serenament vidents,
poden, sovint, contenir els efectes daquestes jactncies o, si es prefereix, daquests
convenciments ntims duna vlua exagerada. Va influir quelcom daix en la preparaci de
la catstrofe de lestat txecoslovac? Ha perjudicat als bascos i als catalans dEspanya?

Per, amb tota la seva rellevncia, aquest no era el problema ms important.

Duran va voler apuntar sempre en el seu llenguatge abstracte i ellptic al contagi
produt entre el catalanisme i lespanyolisme, al trasps de les idees metafriques de
Prat de la Riba, unitat cultural i imperi, forjades per dissipar el poder centralista
espanyol, a un discurs estatlatra espanyol. En les seves paraules:
El nacionalisme ofereix, en ocasions, seriosos perills als pobles que no saben donar-se a
s mateixos una mesura exacta de les seves forces.
Aquest perill sassenyala especialment quan un determinat nacionalisme es troba en
lestat descrit a un dels captols daquest llibre, anomenant-lo estat defensiu. s a dir, quan
una Naci viu en un estat dinferioritat dins dun Estat duna altra Naci, o animat dun
esperit nacional que es mostra hostil. Per una reacci natural feta perfectament explicable i
doctrinalment justificada, lluita el poble per afirmar el seu nacionalisme. Defensa les seves
caracterstiques nacionals. Sesfora pels mitjans que disposa, [sic] per estendre a tots els
seus elements la conscincia de la seva personalitat. Combat als que soposen al
reconeixement del fet, o que, resignant-se a la seva evidncia en el terreny purament idea,
refusen les conseqncies que en lordre poltic simposen.

I Duran afeg:
Per aquesta fe que lgicament ha de determinar i determina els renaixements nacionalistes,
en algunes ocasions els llana al perill dun clcul equivocat del propi valer i de les
possibilitats duna obra efica. s comprensible. Cap nacionalisme, en estat de renaixement
(com tampoc quan es troba en lestat ja avanat dexpansi), sexalta amb judicis moderats,
ni amb imparcials apreciacions crtiques de les qualitats del propi poble. La temptaci de
lexageraci del valor de cada nacionalisme, [sic] s un fenomen molt hum. All que hi ha
s que els seus efectes senvolten de perills de certa natura quan es tracta de pobles en
nacionalisme satisfet [s a dir: amb Estat propi] i encara [sic] ms agressiu, i sobre tot de
pobles de nacionalisme exuberant. I de natura molt distinta, quan aquella exageraci del

177

valor general del propi nacionalisme es dona en pobles que, de moment pel qu sembla,
noms poden aspirar al reconeixement de la seva personalitat per ocupar un lloc modest en
la vida del mn [cursiva afegida].469

Duran entenia perfectament que lespanyolitzaci de lesquema catalanista,

passat de metfora a poder, dimpuls centrfug a reforament centrpet, portava
directament a una dictadura amb unes pretensions internacionals desaforades i
grotesques.

Daltra banda, arribat el moment oport, desprs de la caiguda de Serrano el

1942 i sobre tot desprs de la de Mussolini lany segent, tots els espavilats al
franquisme es desferen de la idea limperi, ja plenament esgotada en la seva utilitat per
legitimar la dictadura personal de Franco i cada vegada ms desfasada. Sota la pressi
dels fets externs, fou el cabdillatge el concepte del futur ms o menys immediat.470 En
resum, com insistiria lAsesora Nacional de Formacin Poltica del Frente de
Juventudes el 1947, parafrasejant molt intencionadament la famosa frase de Camb:
Monarquia? Repblica? Cabdillatge!. Espanya assegurava el Departament de
Propaganda de lAsesora t lhonor dhaver dengendrar una forma de Govern
nova.471 Noms els escassos puristes, com Santiago Montero Daz, fidels al canvi
ideolgic de Ledesma, intentaren mantenir el vell ideal imperial dempeus, encara que
el seu inters cada vegada ms es restringia a lmbit doctrinal ms inintelligible del
falangisme oficial, prxim a la dissidncia.472

Mentrestant, una mica de la brasa que incendi el ja periclitat catalanisme

intervencionista va romandre a lmbit catal encara que fos tapada sempre a la
clandestinitat, per lestil postrepublic de la Uni Democrtica i els seus afins. Aix
469

L. Duran y Ventosa [sic], La esencia, op. cit., pp. 185, 186, 183, 184.

470

A. Reig Tapia, Franco Caudillo: mito y realidad, Madrid, Tecnos, 1995, pp. 169-185; tamb A.

Reig Tapia, El caudillismo franquista, a J.L. Casa Snchez (coord.), La postguerra espaola y la II
Guerra Mundial, Crdova, Diputacin Provincial de Crdoba, 1990, pp. 127-153.
471

Monarqua? Repblica? Caudillaje!, Madrid, Asesora Nacional de Formacin Poltica del Frente

de Juventudes, 1947, p. 2.
472

S. Montero Daz, Idea del imperio, Madrid, "Conferencia pronunciada [...] en el acto organizado por la

Jefatura de la Escuela de Formacin y Capacitacin de Vieja Guardia de Madrid", Publicaciones de la

Escuela de Formacin y Capacitacin de Vieja Guardia, 1943.

178

podia connectar amb els monrquics, al cap i a la fi eren loposici interna tolerada pel
rgim. Amb savi oportunisme borbnic, Don Joan, el 1941, quan es fu pretendent a la
Corona espanyola per labdicaci del seu pare Alfons XIII, escoll el ttol de comte de
Barcelona. Havia de ser un ttol sobir, per suggeriment de Sainz Rodrguez, per el
nou rei dubtava entre Navarra i Barcelona, bon reflex de la seva decidida coloraci
ultradretana durant la seva joventut, als anys republicans, quan, dins del monarquisme,
els joanistes eren encara ms radicals, per la seva obertura al tradicionalisme, que els
alfonsins destricta obedincia, liberals a la manera antiga.473 El fet descollir el ttol
de la casa de Barcelona li supos, per tant, estar ms a prop de la peculiar lnia
catalanista davant de qestions de Corones i constitucions. Segons Carles Sents, Don
Joan fou instrut en temtica catalana per Josep Carbonell i Gener a Lausanne, en la
segona postguerra mundial, quan el pretendent saprop a lexili socialista i
confederal.474 Llavors ms dun antic ultracatalanista intent fer les paus poltiques amb
el cambonisme. Ramon Arrufat i Arrufat, antic cervell tctic del Partit Nacionalista
Catal durant els temps republicans, llan dues obres el 1946, amb lesperana
dimpulsar les propostes de Camb: una, ben explcita i directament clandestina, sota el
pseudnim de Ramon de les Borges Blanques, titulada La solluci [sic] Camb;
laltra, amagada, per despistar la policia, dins duna redacci superficialment
espanyolista i amb una invocaci indirecta a Menndes y Pelayo, sota el pseudnim
Pelayo Menndez y Sol [sic] i titulada La unidad hispnica. Espaa y Catalua (18921939).475 El propi Don Francesc va mantenir les seves opcions obertes finanant el grup
catalanista radical, mandatarios de los combatientes radicales del Desastre Nacional,
reunit a lexili mexic al voltant de la revista Quaderns de lExili (J.M. Ametlla, Llus
Ferran de Pol, Raimon Gal, Joan Sales).476 Preparats els contactes en mltiples
473

P. Sainz Rodrguez, Un reino en la sombra, Barcleona, Planeta, 1981, p. 276. Lextremisme joanista

lel testimonien extensament autors tan oposats com R. de la Cierva, Don Juan de Borbn: por fin toda la
verdad. las aportaciones definitivas, Madridejos (Toledo), Fnix, 1997; i R. Borrs Bertriu, El rey de los
rojos, Barcelona, Los libros de abril, 1996.
474
475

C. Sents, El Rey al habla, a La Vanguardia, 13 de mar de 1999, p. 23.

Ramon de les Borges Blanques [sic], La sol.luci [sic] Camb, Barcelona, s.e., 1946; Pelayo

Menndez y Sol [sic], La unidad hispnica. Espaa y Catalua (1892-1939), Barcelona, s.e., 1946. En
realitat, el pseudnim era la fusi de Menndez y Pelayo amb Felip de Sol i Caizares, que per aquelles
dates protagonitz una temptativa de rellanament de la Lliga des de lexili.
476

J. Sales, Unes paraules prvies en aquesta edici facsmil, a Quaderns de lExili (Mxic 1943-1947),

Barcelona, Estudis nacionalistes, 1982, [pgines sense numerar].

179

direccions, Camb pensava fer una entrada espectacular a Barcelona en ocasi de els
fetes de la Mare de Du de Montserrat, datant el seu retorn per mitjans dabril de 1947,
per replantejar la seva situaci poltica. Per una infecci aparentment provocades per la
injecci obligatria contra el paludisme, obligada per lescala aria a frica del llarg vol
transatlntic, el mat el 30 daquell mes, amb poc ms de setanta anys.477 Sense Camb,
res ja no era el mateix i tota iniciativa dalta poltica va quedar discretament oblidada.

Els quadres supervivents de lantiga direcci de la Lliga insistiren en el seu

argument de sempre, modificat pels fets i tamb per les exigncies de la censura: el
resultat era una vaguetat considerable, per lafany dantany per les grans entitats
divisibles seguia viu. Les noves pistes supranacionals de la Lliga o, millor dit, dels
seus vells dirigents oferia de nou el seu cant de sirenes a lambient de sufocant
centralisme del franquisme. El 1950, un Juan Ventosa y Calvell castellanitzat public un
Breviario de problemas contemporneos; el fet que males llenges insinuessin que
havia estat escrit per altres plomes no li treia res del seu missatge. El llenguatge nebuls
propi de la Guerra Freda, amb ellptiques allusions a sovitics i nord-americans, aix
com a la llavors naixent Organitzaci del Tractat de lAtlntic Nord (OTAN), no
deixava damagar les preocupacions ideolgiques duna vida:
Des del punt de vista de la defensa nacional, avui no pot es pot concebre que un sol pas
pugui resistir a les forces colossals que lamenacen en cas de conflicte. Tampoc, des del
punt de vista econmic, pot un pas considerar i resoldre els seus problemes
independentment dels altres.
s, daltra banda, un fet evident que lorganitzaci actual del mn no respon a aquesta
realitat incontestable. Subsisteixen els Estats nacionals, cadascun dells amb la seva prpia
sobirania, amb la pretensi de resoldre els seus propis problemes de mode independent i en
la mesura de la seva concepci nacional, de la seva convenincia econmica, de la seva
inclinaci psicolgica, partint de situacions que ja han passat i dacord a les quals pretenen,
no obstant, orientar la seva poltica present i futura.

477

Vegeu el testimoni dHelena Camb a J. Pabn, Camb, Barcelona, Alpha, 1969, Vol. II, part 2a.

(1930-1947), pp. 521-523; E. Jard, Camb. Perfil biogrfic, Barcelona, Prtic, 1995, pp. 269-270; I.
Buqueras, op. cit., pp. 278-279.

180

Aquesta manca dadequaci entre realitat i organitzaci constitueix una de les causes de
la torbaci i desordre presents. No s, per tant, estrany que hagi sortit un moviment cap a la
formaci duna unitat superior.478

Lmpetu supraestatal i federal quan no confederal seguia ms viu encara en

Duran i Ventosa, que aconsegu publicar en catal, el 1953, a Ancora (que al menys
tericament era una antiga editorial falangista), el seu assaig La unitat dEuropa. La
unitat del mn, dedicat a un Camb ja mort.

Per levoluci del franquisme en un sentit i la del mn en un altre havien acabat

per aclarir les coses a Don Llus, amb el resultat previsible de tornar-li el seu ms antic
punt de partida, lestimat imperi de tota la vida, encara que fos canviat pels accidents
del pas del temps. Segons Duran:
Les experincies federalistes obren el cam a totes les solucions que puguin ser
desitjades. Perqu den del temps histricament conegut, potser no hi ga cap frmula
poltica ms permanet que la del federalisme. I aix que s tan oblidat, malauradament, en
una part de lactaul Europa occidental, s una veritat indiscutible, per molt que a alguns
pugui sorprendre. El que hi ha s que cal donar al mot federalisme el seu ampli sentit, no
confonent-lo amb cap dels sistemes purament doctrinaris i artificials, amb els quals havia
estat un temps a Espanya conegut, propagat i amb tota ra absolutament desacreditat.

Del principi general, desprs de recordar la mai oblidada Monarquia Dual dels
Habsburg, Duran pass a lexemple viu i concret, lImperi Britnic, descrit quan encara
regnava el darrer rei-emperador Jordi VI, per publicat en lany de la seva successi
per la seva filla, Isabel II, mera sobirana del Regne Unit.479 Segons va escriure:
Per en rigor, hi ha una essncia federal, en el sentit essencialment poltic modern, en
una Commonwealth com la que corona la personalitat del Rei dAnglaterra, malgrat
lescassetat de lligams legals entre molts membres de la Comunitat, com nhavia en
lenyorat Imperi austrohongars, la desaparici del qual ha portat tants de mals a Europa;
com nhi ha en la confederaci helvtica, i en els Estats Units dAmrica. Per a tot
conglomerat dEstats que vulgui conservar poc o molt la seva personalitat, per creant-se un
478

J. Ventosa y Calvell [sic], Breviario de problemas contemporneos, Madrid, Editorial Plus-Ultra,

1950, pp. 230-231.

479

P. Townsend, The Last Emperor, Londres, Granada Books, 1978.

181

sper-Estat que en determinades matries convingudes en el seu Estatut constitucional actu

en representaci de tots, hi ha una matisaci indefinida de facilitats.480

Aquestes elucubracions actualitzadores estaven desfasades, no tan en el seu

contingut com en la seva presentaci. Tenint en compte la importncia absoluta de la
reiteraci en el catalanisme amb una abusiva freqncia, es mostra com a cert el clssic
aforisme de McLuhan que assegura que el mitj s el missatge. Respecte a lherncia
interna catalanista del somni de limperialisme catalanista i de limperi hisp, qui
als anys trenta formul la teoritzaci que arribaria al postfranquisme fou Uni
Democrtica i no pas la Lliga.481 Per Uni ho va fer sense recrrer al concepte
imperial en si, sin mitjanant la territorialitzaci i lapellaci al pancatalanisme,
basant-se en reelaboracions del discurs religis pioner dels franciscans de Pompeia. A
ms a ms, no dubt de la idonetat dun marc republic, fos catal o fins i tot hisp i
confederal. La transmissi de la tesis imperial lligaire va quedar aix eliminada del
record catalanista, substituda per una edulcorada versi del discurs republic catal,
ajustat a paladars recatolitzats en la postguerra.482 Els propis falangistes, abans tan
encesos per la idea imperial, desprs del recurs al cabdillatge, lhavien subsumit amb
resignaci en un esquema neojoseantoni que ho redua a la unitat de dest en
luniversal, sense major elaboraci, la qual cosa semblava reduir la seva postura a un
vulgar nacionalisme espanyol, altra volta depreciat.483 La posterior recerca
historiogrfica de culpabilitats feixistes, formulades en termes de genocidi, semblava
impossibilitar una responsabilitat ideolgica catalanista en el substrat de la prpia
dictadura franquista, ja qu es donava per suposat que espanyolisme i catalanisme eren

480

Llus Duran i Ventosa, La unitat d'Europa. La unitat del mn, Barcelona, Editorial Ancora, 1953, pp.

133-134, 134-135.
481

J.B. Culla i Clar, Uni Democrtica de Catalunya: el llarg cam (1931-2001), Barcelona, Uni

Democrtica de Catalunya, 2002.

482

Vegeu, en general: J.M. Colomer, Espanyolisme i catalanisme. La idea de naci en el pensament

poltic catal (1939-1979), Barcelona, L'Aven, 1984.

483

Vegeu, com a mostra, el comentari del ja anci Raimundo Fernndez-Cuesta al tractament de la

qesti de les nacionalitats i regions a la Constituci democrtica de 1978: R. Fernandez-Cuesta y

Merelo, Nacin, nacionalidades y artculo segundo de la Constitucin, a Anales de la Real Academia de
Jurisprudencia y Legislacin, VII, 1979, pp. 133-149.

182

per definici tan incompatibles que no permetrien cap trasps.484 De la mateixa manera
tamb les ulteriors crtiques de lesquerra historiogrfica, en denunciar el feixisme
inherent a la burgesia catalana en la seva relaci amb el rgim, han servit,
paradoxalment, per tapar la inconfessable relaci.485 Les reivindicacions ms aviat van
ser escasses. El sector opusdesta vinculat a protagonistes relativament allats, com
Laureano Lpez Rod, va fer gala del record camboni i, a ms, emfatitz la
concrdia, per tal de minimitzar el record imperial.486 Aix mateix, alguns
autoproclamats liberals segons el motllo camboni reivindicaren el record del prcer
en funci del seu encertat carcter proftic i la seva calculada adaptaci a les
circumstncies molt ms posteriors a la seva desaparici.487

Tot i aix, la histria fa petites bromes. El sentit dautonomia dels Dominis

imperials britnics, amb govern i parlament propis, capaos de formular poltica al
marge de la metrpoli, es quedaria com a ideal ocult en el catalanisme conservador. La
reaparici, als anys noranta, dun discurs sobiranista en el catalanisme pujolista,
atribut a fonts quebequeses, s ms aviat una amnsia histrica catalana, amb una nova
recuperaci, per via franco-canadenca, de la vella doctrina imperial anglesa relativa al
dret de les entitats polticament constitudes dins del conjunt a prendre una orientaci
decisiva sense per trencar del tot els lligams simblics al marc histric.488

484

En especial, per la codificaci de discursos contraris en lhistoriografia: J. Benet, Catalunya sota el

rgim franquista, Pars, Edicions Catalanes de Pars, 1973, i, la seva versi posterior, superficialment
actualitzada: J. Benet, L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Barcelona, Publicacions
de l'Abadia de Montserrat, 1995.
485

M. Marn i Corbera, Fascismo en Espaa. Poltica local y control gubernativo en la Catalua

franquista: fue el porciolismo una frmula aperturista?, a Hispania, LVIII/2, nm. 199, 1998, pp. 655678.
486

Com a mostra de la reivindicaci opusdesta i la seva calculada ofuscaci: J. Torras y Bages, J.

Maragall, F. Camb (L. Duran y Ventosa, presentacin), La actitud tradicional en Catalua, Madrid,
Rialp, 1961.
487

A. Bausili, Camb y el desarrollo, Buenos Aires, Institucin Cultural Espaola, 1974; Francesc

Camb i Batlle en el seu centenari (1876-1976), Barcelona, s.e., 1977; S. Millet i Bel (J.M. Hernndez
Purtolas, ed.), Reflexiones liberales, Barcelona, Pennsula, 2000, part 9.
488

Vegeu F. Valls, F. de Carreras, P. Esteve, Qu es el soberanismo? / El independentismo tranquilo /

Europa y la soberana, a El Pas (ed. Barcelona), 12 de novembre de 2000, Secci Catalua, p. 5.

183

Per les irones histriques romanen invisibles perqu la prdua de memria s

absoluta. Com va remarcar, en una trobada cultural catalanista ms o menys clandestina
celebrada entre els anys cinquanta i seixanta, amb meravells candor, el crtic literari
Joan Triad: Si no hagus succet tot all que ha passat, ara tots parlrem amb el
llenguatge que feia servir el poeta Foix.489 A la primavera de 2001, quan el president
Jordi Pujol, enredat en lluites contra la creixent definici espanyolista i
antinacionalista dels seus aliats populars en el govern central va haver de denunciar
els errors dels aznaristas. Per fer-ho, va recrrer al llengutage antiimperialista de
lesquerra catalanista, vocabulari evocador dels anys trenta i dominant a Catalunya des
dels inicis de la transici. [S]est recuperant bram Pujol el llenguatge imperial
que ja he escoltat en altres poques i tot i que ara, en democrcia, el marc s un altre, el
discurs tornar a ser el mateix.490

Tenia ms ra que la que ell mateix, amb la seva airada denncia, era capa de
reconixer. Ho mostra encara una simple mirada al disseny monumental de Barcelona
com a focus imperial duna simblica xarxa catalanista.491 Per explicar totes les
implicacions de limperialisme catal i el feixisme espanyola seria tasca dun altre
llibre. Per ara, quedem-nos aqu, amb la svia i recent observaci de lassagista i
historiador anglo-rus Michael Ignatieff, que apunta en diverses direccions alhora:
Perqu, qu s limperi si no el desig dimprimir els nostres valors a altra gent?
Limperialisme s una empresa narcisista, i el narcisisme est condemnat a la desillusi.
Independentment dall que la gent desitgi ser, no vol ser forada a ser com nosaltres. s un
error imperial suposar que podem canviar els seus cors i les seves ments.492

489
490

J. Colomines, El comproms de viure. Apunts de memria, Barcelona, Columna, 1999, p. 201.

La Vanguardia, 7 de maig de 2001, p. 25 (cita); Avui, 7 de maig de 2001, p. 14; El Pas (ed.

Barcelona), 7 de maig de 2001, p. 23.

491

S. Michonneau, Barcelona: memria i identitat. Monuments, commemoracions i mites, Vic, Eumo,

2002, pp. 420-422.

492

M. Ignatieff, El puente de la guerra, a El Pas Semanal, nm. 1.374, 26 de gener de 2003, pp.28-33

(cita p. 23).

184

185

186

Crdits de les imatges

Figura 1. Jean Auguste Dominique Ingres, Napolen en su trono imperial (1806). Pars, Muse de
lArme.
Font: Wikipedia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Ingres,_Napoleon_on_his_Imperial_throne.jpg

Figura 2. Benjamin Disraeli ofereix a la reina Victria dAnglaterra la corona imperial de la ndia.
Caricatura publicada a Punch, 1878.
Font: Wikipedia: http://www.periodpaper.com/index.php/subject-period-art/cartoon-political/1878-printpunch-disraeli-aladdin-queen-victoria-crown#description.

Figura 3. Escut darmes lImperi austrohongars en la entre 1867 i 1915.

Font: Wikipedia:
http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Austria-Hungaria_transparency.png

Figura 4. Anton von Werner, Proclamaci de lImperi Alemany (1885). Bismarck Museum,
Friedrichsruh.
Font: Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/File:Wernerprokla.jpg

Fig. 5. Portada del manifest La cuestin catalana. Los Senadores y Diputados regionalistas al Pas
(1906)
Font:

imatge

digitalitzada

partir

de

Todo

Coleccin:

http://pictures.todocoleccion.net/tc/2010/11/25/22247385.jpg

Fig. 6. Josep Galls i Malats, retrat dEnric Prat de la Riba com a president de la Diputaci de
Barcelona (1907-1915).
Font: Wikipedia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:PratRiba-4716.jpg

Fig. 7. Portada de Por la concordia, CIAP, Madrid 1930, i Per las concrdia, Llibreria Catalnia,
Barcelona, 1930, de Francesc Camb.
Font: filosofa.org: http://www.filosofia.org/ave/002/b031.htm

Fig. 8. Eugeni DOrs, Xenius, el 1927.

Font: Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Eugenio_D%27Ors.JPG

Fig. 9. Ernesto Gimnez Caballero, Gec (1899-1988).

Font: segundarepublica.com: http://www.segundarepublica.com/index.php?id=21&opcion=7

187

Fig. 10. Ramiro Ledesma Ramos (1905-1936).

Font: fideus.com: http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20ledesma%20ramos.htm

Fig 11. Jos Antonio Primo de Rivera (1903-1936).

Font: Viquipdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:JoseAntonioFEJONS.jpg

Fig. 12. Ignacio Zuloaga, retrat de Francisco Franco (1940).

Font: fotolog.com: http://sp3.fotolog.com/photo/51/40/3/pobrecourbet/1229677284672_f.jpg

Fig 13. Francesc Camb en els seus darrers anys de vida.

Font: grup62.com: http://www.grup62.cat/ca/autor/francesc-cambo_5161.html

188

189