Professional Documents
Culture Documents
La Musica Al Renaixement PDF
La Musica Al Renaixement PDF
HISTRIA DE LA MSICA 1
TEMA 3
LA MSICA AL RENAIXEMENT.
3.1. INTRODUCCI.
El Renaixement s un perode histric curt si el comparem amb lEdat Mitjana,
per ple de canvis ideolgics, socials, culturals, artstics i musicals.
Les obres dart duna poca, ja sigui arquitectura, pintura, escultura o msica,
reflecteixen les caracterstiques ideolgiques i esttiques daquell perode. Si comparem
lart i la msica, es pot establir perfectament un parallelisme plasticomusical entre
Palestrina (compositor) i Rafael (pintor): les qualitats de lobra de Rafael La disputa
del Sacrament sn la proporci i la mesura, que porten, en conseqncia, a la bellesa i
elegncia de lobra dart. Aquestes mateixes qualitats sn les que ressaltarem del seu
coetani Palestrina en la Missa del papa Marcel, obra dextraordinria grandiositat.
Tots aquests canvis feren evolucionar tamb el concepte de les coses i a partir
daquest moment la cincia i les arts es practicaren sota noves directrius. Com ja sha dit
abans, el teocentrisme medieval va anar quedant arraconat i poc a poc es va afirmar ms
i ms la supremacia de lhome, lantropocentrisme renaixentista. Amb tot, la msica fou
el que ms evolucion, possiblement per la permissivitat de les encara poderoses
esglsies cristianes envers la polifonia i per la invenci de la impremta.
- Itlia (a Florncia) quan els artistes es van entestar a estudiar i promoure la cultura i
lart grecs que tenien ben a labast. Ho van aconseguir en larquitectura, la pintura i
daltres arts, per no en msica, donat que ni tan sols coneixien la manera de
transcriure els pocs signes musicals grecs de lpoca.
- El Ducat de Borgonya. Ja que a Itlia no es tenien models de la msica dels antics
grecs i romans, podem considerar que el renaixement musical s en realitat la
continuaci del desenvolupament polifnic de lescola franco-flamenca que shavia
produt a finals de lEdat Mitjana.
ACTIVITATS
1. Quin canvi es produeix en la concepci del mn a partir del Renaixement, i quines
conseqncies socials i ideolgiques t aquest canvi?
2. On sinicia el Renaixement i quin perode de temps abasta?
3. Quin fenomen poltic t lloc a Itlia durant aquest perode?
1
Hi ha una petita diferncia de mats entre ambdues denominacions. Llegeix-ho als annexos.
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 4
3.3.1. Ritme.
Els patrons rtmics racionals que havien sorgit en lArs Nova van desaparixer a
favor duna major llibertat i naturalitat rtmica, que intentava respectar sempre la
comprensibilitat del text. Tamb sempraven ritmes populars i de dansa. En aquesta
poca es va comenar a utilitzar habitualment la indicaci del comps a linici duna
obra, per encara no sescrivien les lnies divisries.
3.3.2. Melodia.
Totes les melodies, tamb les instrumentals, segueixen el model vocal (tessitura,
mbit redut i moviment conjunt). Sovint, en la prctica de la improvisaci
instrumental, els intrprets ornamentaven les melodies afegint ms notes que les que
shavien escrit a la partitura.
3.3.3. Harmonia.
En els darrers anys de lEdat Mitjana, en el perode anomenat Ars Nova,
lharmonia va ser tractada horitzontalment, per la suma de melodies independents que
sonaven simultniament. A partir del Renaixement, a fi daconseguir una major
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 5
comprensibilitat del text, lharmonia es va anar fent ms vertical, tot i que sovint es
combinava amb fragments dharmonia horitzontal dins duna mateixa obra. Cap al final
del perode renaixentista lharmonia vertical s ms utilitzada mitjanant les melodies
acompanyades. (veure apartat 3.3.5 sobre la Textura).
3.3.4. Timbre.
Tot i que la msica vocal no va deixar de conrear-se, la msica instrumental va
augmentar considerablement. Es considerava que la veu era linstrument ms perfecte,
en consonncia al pensament humanista de lpoca, segons el qual lsser hum s el
primer centre dinters i el punt de referncia. Els instruments acompanyaven la msica
vocal profana. A les acaballes del Renaixement, a la catedral de Sant Marc de Vencia,
els instruments ja sonaven per primera vegada dins dun espai religis juntament amb
lorgue. Tamb trobem msica instrumental profana en les festes de palau.
3.3.5. Textura.
3.3.6. Forma.
Un altre recurs per guanyar en claredat va ser la repetici dun mateix fragment.
Repetir una melodia s la millor manera daconseguir que agradi ms (en general, ens
agraden ms les peces que coneixem, perqu les hem escoltades unes quantes vegades,
que no pas les noves). En les formes repetitives tpiques escoltem una secci darrera de
laltre i les repeticions de cada secci contribueixen a desenvolupar la nostra memria
auditiva.
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 6
Tamb hi havia formes musicals en que les repeticions podien ser simultnies, s
a dir, mentre encara sona el primer fragment (cnon i fuga).
3.3.7. Gnere.
Per primera vegada la producci de msica profana sequilibra amb la de msica
religiosa. Els centres culturals ja no sn noms els monestirs o les catedrals sin tamb
els palaus i les universitats. Tot i aix, la msica religiosa rep nous tractaments en la
msica de la Reforma (protestantisme), en la msica de la Contrareforma
(catolicisme) i en la msica anglicana.
3.3.8. Dinmica.
ACTIVITATS
10. Respon les segents qestions:
Les composicions vocals eren, generalment, a quatre veus: dues veus agudes
(soprano i contralt) i dues de greus (tenor i baix). La importncia de la veu era tan gran
que fins i tot sarribaven a compondre peces el text de les quals no es comprenia si no
cantaven les quatre veus, ja que cadascuna interpretava una part diferent de la can i es
complementaven entre elles.
En aquest perode, les dones no tenen perms de cantar a lesglsia, per la qual
cosa les veus agudes les interpreten nens (veus blanques) o falsetistes. Hi ha tamb
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 8
composicions per a sis i vuit veus, i fins i tot per a dos o ms cors que canten
simultniament (policoralitat).
La Missa:
2. Desprs del Concili de Trento: En aquesta etapa, la Capella Papal de Roma fou qui
marc les directrius de la nova msica religiosa. Compositors com G.P.Palestrina i
T.L.de Victoria aconseguiran lequilibri entre la polifonia i la comprensibilitat del text
llat (no prou entenedor en poques anteriors; lexpressi del text ha de ser discret, sense
amaneraments). La polifonia es caracteritza per la independncia de les veus (de 5 a 6
veus), ls de textura homofnica i contrapuntstica, harmonies verticals o acrdiques i
les cadncies tonals (frmules dacabament dels fragments musicals). Sexclouen, com
s lgic, els cantus firmus profans.
Com ja hem dit, Palestrina i Tomas Luis de Victoria van pertnyer tots dos a
lEscola de Roma, i tots dos van ocupar el crrec de Mestre de Capella del Vatic, un
rera laltre.
Les caracterstiques principals daquesta Escola eren:
El Motet.
El motet va sorgir a lesglsia de lEdat Mitjana, amb el cant Gregori. El motet
es basava en un cantus firmus (sovint en el tenor) que avanava ms lentament que les
altres veus. Fou un gnere polifnic de la msica vocal que es va anar transformant amb
el temps. El motet dels segles XIII i XIV es va convertir en el principal gnere polifnic
prof; la ra s que superpos al tema gregori altres textos, que podien ser, per
exemple, en francs i profans (fins i tot ertics). Aquest tipus de motet, amb diferents
idiomes i diferents tipus de contingut sanomen motet pluritextual. Desprs del
Concili de Trento, al segle XV, per, el motet va tornar a adquirir el contingut religis
que havia tingut en un principi, amb textos trets de Salms o dEvangelis. Finalment, al
segle XVI, el motet arrib al punt mxim devoluci: es va desenvolupar el motet
imitatiu, en el qual totes les veus participen de la mateixa manera davant del material
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 11
Es van recopilar molts daquests corals en els canoners protestants, en els que
hi havia canons mondiques i polifniques.
LAnthem.
Durant els segles XV i XVI a Anglaterra predominava la msica sacra, que es
conreava en les catedrals, i de manera especial, a la Chapel Royal, la capella de la cort
londinenca. A Anglaterra es practicava la sonoritat coral mplia (fins a 60 cantors) sense
la complicaci musical de la msica franco-flamenca. A banda de les misses habituals,
els magnificats, etc., gaudien duna especial predilecci els Anthems (motets) i els
canticals (canons).
ACTIVITATS :
12. Respn les segents qestions?
El villancet: aquesta forma polifnica deu el seu nom al seu origen vil,
s a dir, popular. Sestructura en tres parts: tornada, cobla i tornada. s
propi dEspanya i sha conservat en els canoners, com el Canoner de
Palau, que recopila obres dels poetes i compositors Juan del Encina i
Juan Vazquez, que van treballar a la cort dels Reis Catlics.
Posteriorment, el terme villancet sutilitzar per designar les canons
2n de Batxillerat. HISTRIA DE LA MSICA 14
ACTIVITATS
13. Construeix una taula amb els noms de les Formes Vocals del Renaixement
(religioses i profanes) i amb una breu sntesi de les caracterstiques de cadascuna
daquestes formes musicals.
ACTIVITATS.
16. Treball de recerca: Busca informaci sobre els diferents instruments esmentats a
lapartat 3.5.2. i confecciona una fitxa que reflecteixi els segents aspectes:
19. Completa aquesta taula, referida a les Formes Musicals Vocals i Instrumentals del
Renaixement.
Si la segona part de lEdat Mitjana fou un perode ric per a la msica catalana, el
Renaixement fou una etapa ms aviat pobra quant la influncia de la corona catalano-
aragonesa a la resta de la pennsula. Amb la uni dinstica del Regne de Castella i la
Corona dArag, s a dir, amb el casament dels Reis Catlics lany 1469 es produ un
fort centralisme poltic i cultural per part de Castella. Desprs de la mort de Ferran II el
Catlic (1452-1516), la cort desaparegu de Catalunya i Arag. Solament en fou
excepci el Pas Valenci amb la cort dels ducs de Calbria, culturalment molt activa.
La llengua catalana tamb va patir un retrocs a favor de la castellana.
Els compositors ms importants daquest perode als Pasos Catalans van ser :
3. La Bomba (Selectivitat)
Compositor: Mateu Fletxa El vell (1481-1553)
20