26/10/2016

CONTINGUTS
Instruccions de funcionament dels EOEPs
Funcions de suport als centres.
FORMACI INICIAL PER ALS Funcions relacionades amb el sector.
MEMBRES DELS EOEP I Pla dactuaci i memria de lEOEP.

ORIENTADORS DE CENTRE Altres tasques setembre i juny (suggeriments dorganitzaci i aprofitament

del GESTIB).
Alumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu.
Tipus dinformes.
A elaborar per lEOEP.
A elaborar pel professorat tutor.
Maria Pazos Arciniega
Introducci de dades al GESTIB.
(Orientadora Educativa)
Les adaptacions curriculars.

INSTRUCCIONS DE FUNCIONAMENT DELS

EOEPS
INSTRUCCIONS DE
Les funcions dels serveis dorientaci als centres sestableixen
FUNCIONAMENT DELS

a partir dels principis de:
Prevenci. Actuar abans que sorgeixi el problema.
EOEPS

El desenvolupament com a procs continu i integral de la persona.
La intervenci social dirigida a treballar aspectes contextuals.

La finalitat dels serveis dorientaci educativa s contribuir a la

millora de la qualitat educativa, mitjanant la collaboraci amb
els centres educatius i amb els serveis educatius de suport
dels centres.
Per tant, les funcions queden definides en:
Funcions de suport especialitzat als centres.
Funcions relacionades amb el sector.

FUNCIONS DE SUPORT ESPECIALITZAT ALS ASSESSORAMENT ESPECIALITZAT ALS

CENTRES CENTRES
Es poden agrupar en tres grans blocs: LOE/OC i el PTSC que intervenen amb un mateix alumne o
Oferirassessorament especialitzat a travs dels diferents en propostes educatives en un mateix centre ha de planificar,
rgans de coordinaci del centre. desenvolupar i valorar les seves tasques de forma conjunta.
Sha de dur a terme mitjanant la collaboraci amb lequip
Atendre i fer el seguiment de lalumnat NESE.
directiu, lequip de suport, els equips de cicle, els equips
Seguiment de lalumnat NESE i actualitzaci de la

docents i la comissi de coordinaci pedaggica (CCP), amb
informaci.
la finalitat de millorar la qualitat de lensenyament en general i
Coordinar el procs davaluaci psicopedaggica.
la dinmica organitzativa.
Elaborar linforme psicopedaggic quan sidentifiquin
necessitats educatives especials o altes capacitats (sexplica
a lapartat tipus dinformes).
Promoure lapropament i la cooperaci entre els centres
educatius i les famlies.

1

SEGUIMENT DE LALUMNAT QUE PRESENTA
NESE
Participar en el seguiment de levoluci de lalumnat NESE i en lactualitzaci
de la informaci.
LEOEP amb la collaboraci de lEquip de suport ha dactualitzar les dades
complementries NESE (butlleta destat), a principi de curs i al final de
segon trimestre.
Al comenament del mes de maig (abans del perode dadscripci i
admissi), aquestes dades hauran destar actualitzades.
Per a la previsi de recursos per atendre a lalumnat NESE, el servei de
planificaci assignar de manera autmtica la quota de recursos
personals de suport educatiu en funci daquesta informaci introduda al
GESTIB a principis del mes de maig.
COORDINAR EL PROCS DAVALUACI
PSICOPEDAGGICA
Coordinar i participar en el procs davaluaci psicopedaggica per
identificar alumnat NESE.
Lavaluaci psicopedaggica comena amb la demanda del tutor/a
(model de demanda), un cop la famlia ha estat informada a travs
del full dassabentament de la demanda (conclou amb el full
dassabentament dels resultats).
Les demandes tamb poden procedir de les famlies i de serveis
externs (sanitat, serveis socials, menors).
Sempre que la intervenci amb lalumnat requereixi de coordinaci
amb altres serveis (sanitat, serveis socials), institucions daltres
conselleries emplenar el full de protecci de dades.
COORDINAR EL PROCS DAVALUACI
PSICOPEDAGGICA
Podem sollicitar assessorament o intervenci de serveis
externs amb qui ladministraci t conveni:
UVAIs (Gaspar Hauser, ASNIMO, ONCE, ASPAS)
Servei dajuts tcnics (productes de suport, NOUSIS).
Servei dinterlocuci
Aula hospitalria / SAED
EADISOC
EAC
26/10/2016
SEGUIMENT DE LALUMNAT ATS I ALUMNAT
NESE
Registrar actuacions de tot lalumnat amb el qual sha intervingut:
Graella dintervencions a dutes a terme (aquesta graella sha de
lliurar al centre a final de curs).
Demandes ateses: poden ser noves o de seguiment.
Demandes pendents pel proper curs (sense atendre).
Demandes de revisi obligatries pel proper curs: canvis detapa, canvis
de cicle i canvis de diagnstic (RM de 2n dEP).
A lapartat tipus dinformes sexplica quins shan de fer de
seguiment.
Seguiment de lalumnat de combinada. Coordinacions trimestrals
(correu electrnic o telfon, excepte la darrera presencial amb
acta de reuni de combinada). Responsable centre on est
matriculat ms dies.
COORDINAR EL PROCS DAVALUACI
PSICOPEDAGGICA
LEAP ha de fer lavaluaci dels alumnes que sollicitin plaa per al
segon cicle deducaci infantil, sempre que les sollicituds es
presentin quinze dies abans de linici del procs dadmissi. Fora
daquest termini correspon als EOEPs.
LEOEP ha de fer lavaluaci dels alumnes que sollicitin plaa al
primer curs deducaci secundria, sempre que les sollicituds es
presentin quinze dies abans de linici del procs dadmissi.
Els OE/OC han de collaborar en la implantaci del protocol dAC.
PROMOURE LAPROPAMENT ENTRE ELS
CENTRES EDUCATIUS I LES FAMLIES
Aquesta funci lha de desenvolupar tant el PTSC com lOE/OC, i
prioritriament sha de dirigir a:
La detecci i la prevenci de qualsevol indicador de risc de situacions
sociofamiliars desfavorides.
La prevenci i el control de labsentisme escolar.
La intervenci en situacions de maltractament infantil i/o la derivaci als
serveis pertinents.
La collaboraci en les activitats encaminades a la integraci dels
alumnes en situaci de desavantatge social. Shan de tenir en compte
mesures afavoridores com convocatries de beques i ajuts, entre daltres.
2

FUNCIONS RELACIONADES AMB EL SECTOR
Previsi de recursos per atendre lalumnat NESE.
Collaborar amb els EAPs amb la finalitat de garantir ladequada
escolaritzaci de lalumnat NESE.
Important. Els EAPs han de realitzar la previsi dATE i Fisio i els OE
realitzaran les sollicituds a travs del GESTIB.
Collaborar amb els DO dels IES adscrits amb la finalitat de
facilitar el trasps (sha de lliurar abans del 30 de juny).
Per als NEE: dictamen descolaritzaci, linforme psicopedaggic
actualitzat del darrer curs de primria i el document individual
dadaptacions curriculars.
Per al AC: dictamen descolaritzaci, linforme psicopedaggic i En els casos dels alumnes matriculats als centres concertats
linforme especfic dAC.
Resta NESE: informe dintervenci de lEOEP, informe individual NESE i
model dadaptaci curricular en cas que se li hagin fet.
No NESE amb els quals sha intervingut: informe dintervenci. :
PLA DACTUACI DE LEOEP
Ha de recollir els objectius i les actuacions que es plantegen en la
zona dintervenci i ha de ser consensuat amb els equips directius
dels centres durant el mes de setembre.
Consta de:
Aspectes generals.
Plans dactuaci als centres.
Sha de lliurar una cpia del pla dactuaci al corresponent equip
directiu.
ORGANITZACI PERSONAL INICI DE CURS
Suggeriments sobre:
Com organitzam els expedients? (llistat dexpedients, contingut dels
expedients).
Com organitzam el nostre material: (documents necessaris, llistes, USB,
agenda, sigles GESTIB i sigles de serveis).
Per quins casos comenar a fer feina: Graella dintervencions dutes a
terme del curs passat i trasps professionals anteriors.
Aprofitament del GESTIB
Full de matrcula i adscripci
Llistat dalumnat del centre
Dades NESE: Llistat NESE i Butlletes destat
Localitzador dalumnes matriculats.
Consultar el certificat acadmic dun alumne
26/10/2016
FUNCIONS RELACIONADES AMB EL SECTOR
Collaborar amb els centres concertats. En qualsevol cas,
linforme psicopedaggic, el dictamen i la proposta de modalitat
descolaritzaci sn responsabilitat de lOE del servei dorientaci.
Coordinaci amb els orientadors de letapa de secundria dels
centres concertats.
Collaborar amb els centres deducaci especial. acompanyant
en el procs dadscripci, admissi i matriculaci per part dels
membres dels serveis dorientaci que lhan ats. Documentaci
necessria actualitzada: informe psicopedaggic i dictamen amb la
modalitat descolaritzaci oportuna.
deducaci especial -CCEE- (tant en la modalitat deducaci
especial com en la modalitat combinada), linforme psicopedaggic
lha de fer el responsable de lorientaci al centre deducaci
especial amb la signatura i el vistiplau dels membres del servei
dorientaci assignats al centre.
ALTRES TASQUES DEL MES DE SETEMBRE
Recepci i organitzaci dels expedients (full de trasps intern).
Trasps dexpedients als IES (full de trasps extern).
Trasps dexpedients a altres centres (full de trasps extern).
Recepci dexpedients daltres centres de primria.
Recepci dexpedients de lEAP.
Donar de baixa els expedients de lalumnat que ja no est en
aquesta comunitat.
Signatura BEQUES NESE
MEMRIA
Sha delaborar a partir del pla dactuaci i sha dintegrar en la
memria del centre (lliurar una cpia al corresponent equip
directiu).
Full dalumnat ats als CEIP i als CC (extreure-la de la Graella
dintervencions dutes a terme).
Full dalumnat ats a la zona.
Full dalumnat ats al sector.
3
 26/10/2016

ALTRES TASQUES DEL MES DE JUNY

Resgistrar actuacions de tots lalumnat amb el qual sha

intervengut: Graella dintervencions dutes a terme.
Sollicitud dATE i de Fisio a travs del GESTIB.

Aportar observacions a la previsi de recursos.

Trasps dexpedients als IES.

ALUMNAT AMB NECESSITATS
Rebuda dinformaci de lEAP (i trasps dinformaci als
centres). ESPECFIQUES DE SUPORT
Elaboraci dels informes que no shagin lliurat durant el curs EDUCATIU
als centres.

ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECFIQUES

NORMATIVA ALUMNAT NESE DE SUPORT EDUCATIU
Aquell que requereix, per un perode de la seva escolaritzaci o al
Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci (article 71.2)
llarg de tota lescolaritzaci, determinats suports i atencions
Llei orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de educatives especfiques.
la qualitat educativa (article 57.2).
Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual sestableix
Correspon a les Administracions educatives assegurar els recursos
lordenaci general dels ensenyaments de leducaci infantil,
necessaris per a qu els alumnes que requereixen una atenci
leducaci primria i leducaci secundria obligatria a les
educativa diferent a lordinria, puguin assolir el mxim
Illes Balears (article 13).
desenvolupament possible de les seves capacitats personals i, en tot
El Decret 39/2011, de 29 dabril, pel qual es regula latenci a cas, els objectius establerts amb carcter general per a tot lalumnat.
la diversitat i lorientaci educativa als centres educatius no
universitaris i sostinguts amb fons pblics (article 19).

ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECFIQUES DE SUPORT EDUCATIU

TIPOLOGIA ALUMNAT NESE NEE Necessitats educatives especials
CATEGORIES DALUMNAT NESE SEGONS GESTIB

RM Retard maduratiu
DI Discapacitat intellectual
:
RESPONSABILITAT ORIENTADOR/A

TGC Trastorn greu de conducta

TGD/TEA Trastorn generalitzat del desenvolupament / Trastorn de l'espectre autista
NEE DEA AC CP/HE IT
DM Discapacitat motrica
RETARD PROBLEMTICA DSA Discapacitat sensorial auditiva
TRASTORNS DE TIPUS DSV Discapacitat sensorial visual
MADURATIU
SOCIALS TEG Trastorn emocional greu
ESPECFICS DE DESCONEIXEMENT
Minories tniques DEA Dificultats especfiques daprenentatge
DISCAPACITAT LAPRENENTATGE DUNA DE LES
Situaci de TA Trastorns de l'aprenentatge
INTELLECTUAL Dislxia DUES LLENGES
Disgrafia desemparament TGL Trastorn greu del llenguatge
OFICIALS I DE LA
Discalclia Perfil dexclusi TDA/H Trastorns per dficit d'atenci amb o sense hiperactivitat
DISCAPACITAT ALTA CAPACITAT social
SEVA CULTURA
Disortografia AC Alumnat daltes capacitats intellectuals
MOTRICA INTELLECTUAL AC Altes capacitats intellectuals
PROBLEMTICA
TDA/H CP/HE Condicions personals o histria escolar amb un desfasament curricular significatiu
DISCAPACITAT SOCIOLINGSTICA:
Alumnat estranger
SENSORIAL Talent AED Alumnat que rep assistncia educativa per trobar-se en situaci de convalescncia perllongada o
TRASTORN DE Famlies desplaades
Visual / Auditiva LAPRENENTAGE intermitent
RESPONSABILITAT PTSC

(no especificat) Alta capacitat FACTORS DE MC Malalties crniques

TRASTORN GREU SALUT MEC Alumnat de minories tniques o culturals en desavantatge social
DE CONDUCTA Precocitat Hospitalitzaci
AE+PSC Alumnat estranger amb desconeixement de la cultura i d'alguna de les llenges d'IB amb una
Convalescncia problemtica social o cultural associades
TRASTORN GREU NOTA: poden estar dins
TRASTORN Malaltia crnica PES Alumnat amb perfil d'exclusi social
DEL IT durant un mxim 2
EMOCIONAL FDML Alumnat de famlies desplaades per motius laborals procedents d'altres CCAA, amb escolaritzaci
LLENGUATGE cursos
GREU NOTA: per ser CP/HE irregular
(TEL, retard del han de tenir mnim 2 DDTA Alumnat en declaraci de desemparament o tutela administrativa
llenguatge) anys de desfasament
IT Incorporaci tardana al sistema educatiu espanyol
TGD / TEA
IT Incorporaci tardana al sistema educatiu espanyol amb desconeixement de la cultura i d'alguna de les
dues llenges oficials d'IB

4

NEE - RETARD MADURATIU
Retard cronolgic. Patr de desenvolupament que
cronolgicament est endarrerit respecte al curs de la majoria
dels nens (entre un i dos anys), per que segueix la pauta
normalitzada de desenvolupament.
Afecta a vries rees del desenvolupament: motricitat,
llenguatge, autonomia personal, control d'esfnters,
desenvolupament cognitiu ...
Diagnstic provisional (revisi abans del pas a primria i com
a mxim en 2n dEP).
Possibles coordinacions: pediatria, SVAP, SEDIAPs, CAPDI
NEE - DISCAPACITAT MOTRICA
Possibles coordinacions: sanitat.
Possibles recursos: NOUSIS, fisioterpia, ATE, productes de
suport.
NEE - DISCAPACITAT SENSORIAL VISUAL
Limitaci total o molt seriosa de la funci visual. Engloba tant
a alumnes que no tenen resta visual com aquells altres que
poden realitzar tasques utilitzant instruments que potencien la
seva funcionalitat visual.
Ceguesa total.
Persones amb deficincia visual.
Recursos:
Sollicitut UVAI dONCE
Material especfic
26/10/2016
NEE - DISCAPACITAT INTEL.LECTUAL
Deficincies en les funcions intellectuals (quocient
intellectual inferior de 70).
DMS-V: La referncia principal per a les diferents
especificacions, lleu, moderat, ja no s el quocient intellectual,
sin el funcionament adaptatiu i el nivell de suport
requerit.
Possibles coordinacions: pediatria, SVAP, SEDIAPs, CAPDI
Possible sollicitud dUVAI ASNIMO.
NEE - DISCAPACITAT SENSORIAL AUDITIVA
Dficit total o parcial de la percepci auditiva que afecta
principalment a la comunicaci.
Senyals dalarma: dificultats d'aprenentatge, no aconsegueix
comunicar-se, no s atent, inquiet, lentitud en laprenentatge,
viu en un mn parallel
Necessita: logopdia i rehabilitaci auditiva, adaptaci de
prtesis, dependncia de la lectura labial, dependncia a les
expressions gestuals, aprenentatge no espontani, repeticions i
exercisis i adaptaci de lentorn.
Coordinacions amb salut.
Possibles recursos: sollicitud dUVAI dASPAS, sollicitud de
productes de suport
NEE - TRASTORN GREU DE CONDUCTA
Conjunt de conductes que impliquen oposici persistent a les
figures d'autoritat i a les normes socials, la conseqncia s la
pertorbaci de la convivncia amb altres persones (companys,
professorat, famlies o altres persones desconegudes).
Es caracteritza per conductes antisocials que violen els drets dels
altres i les normes i regeles socials apropiades per ledat.
Els comportament poden incloure: irresponsabilitat, el comportament
transgressor (com les absncies escolars o el escapar-se), la
violaci dels drets aliens (robatori, per exemple) i, o l'agressi fsica
cap a altres (control dimpulsos).
Derivaci i coordinacions amb UCSMIA.
Possible sollicitiut dassessorament de lEAC
5

NEE - TRASTORN EMOCIONAL GREU
El trastorn emocional afecta a la manera en que un pensa i sent.
A nivell escolar provoca:
Incapacitat d'aprendre, que no pot explicar-se mitjanant factors
intellectuals, sensorials, o de la salut.
Una incapacitat de formar o mantenir relacions interpersonals amb els
companys i professors.
Comportament o sentiments inapropiats, sota circumstncies normals.
Un estat general de descontent o depressi.
Una tendncia a desenvolupar smptomes fsics o temors associats amb
els problemes personals o collegials. El smptomes ms comuns son:
pors, ansietat, preocupacions, smptomes fsics (mal de caps, d'estmac,
nusees), estrs, angoixa, sensaci d'asfxia
La depressi, mutisme selectiu, trastorn dansietat de separaci,,
trastorn dansietat generalitzat, trastorn obsessiu compulsiu, trastorn
del pnic, trastorn d'estrs posttraumtic
Coordinaci amb UCSMIA.
DEA - TRASTORN DE LAPRENENTATGE
Especificat: trastorn de la lectura, discalclia, trastorn de
lescriptura (disortografia, disgrafia...). Protocol de dislxia
No especificat.
26/10/2016
NEE - TRASTORN DE LESPECTRE AUTISTA
DMS-V: trastorn del neurodesenvolupament.
Signes caracterstics:
Alteracions qualitatives de la interacci social.
Alteracions qualitatives de la comunicaci.
Patrons restringits de comportament, interessos i activitats .
Els nens se situen dins de l'espectre autista en funci de la
deterioraci en els dos criteris diagnstics principals: la
comunicaci social i els patrons de comportament restringits i
restrictius.
Davant la sospita: derivaci a EADISOC
Recursos de suport: UVAI de Gaspar Hauser.
MITES SOBRE TEA
No sn afectuosos, rebutgen sempre el contacte fsic
(abraades, besades...) de les altres persones.
No somriuen.
No miren als ulls .
No parlen.
Es tracta dun trastorn. produt per un trauma infantil del vincle
amb els pares.
Sn molt intelligents.
Tots tenen balanceig/aleteig.
Tots sn agressius.
Mai arriben a mostrar inters per comunicar-se.
No poden anar a centres ordinaris.
DEA - TDA/H
Pot manifestar-se de tres maneres.
Provocant hiperactivitat i impulsivitat.
Provocant inatenci i dificultats en la concentraci.
Ambdues a la vegada.
Lexpressi dels smptomes del TDAH depn molt de la relaci entre
lambient i la persona, i sobretot de les exigncies de lentorn
educatiu. El rendiment acadmic, lxit escolar i la conducta de
lestudiant amb TDAH es determina en gran part per la qualitat de
lambient, leficincia i capacitat del context escolar per donar una
resposta educativa que sadapti a les necessitats educatives
especials daquests alumnes.
Important: s un diagnstic clnic, per tant, derivaci al Circut del
TDAH a travs de pediatria.
6

DEA - TDAH
Parlen ms del compte, innecessriament. Els hi costa controlar-se i sovint
actuen de manera impulsiva. Tenen canvis dhumor sobtats.
Mai troben el temps per realitzar els seus deures i sempre ho fan en el darrer
moment. Els hi costa establir un ordre de prioritats en les coses que han de fer.
Els hi costa controlar el pas del temps, sempre pensen que tenen temps de
sobra per a tot.
El hi costa planificar activitats amb antelaci i es deixen dur fcilment per les
apetncies del moment.
Els hi costa entendre, obliden i discuteixen amb molta facilitat les regles que li
sn imposades.
Sovint es senten inquiets i necessiten moure els peus, gronxar-se en les
cadires, jugar amb algunes coses en les mans, arribant incls a retrcer-se en
el seu seient.
Es fiquen en problemes fcilment o son fcilment blanc de les acusacions
quan els embolics es produeixen a prop dells.
DEA - TRASTORNS DEL LLENGUATGE
ALTES CAPACITATS
Els resultats del QI es valoraran juntament amb els obtinguts en
el test daptituds i de creativitat.
Important: protocol de detecci dalumnat dAC en 1r dEP.
26/10/2016
DEA - TDA
Els costa seleccionar la informaci ms important.
Els costa mantenir latenci en classe i no poden evitar pensar
en les seves coses.
Sovint obliden i perden coses importants: el lliurament de
treballs, la data dun examen, la cita amb alg, portar el
material a classe, etc.
Sn coneguts per les seves distraccions.
No els resulta gens fcil desviar la concentraci duna activitat
per destinar-la-hi a una altra.
Quan el que estan fent no els atreu, es distreuen amb increble
facilitat.
Tenen problemes per organitzar-se en el temps. Planificar el
seu temps destudi, organitzar les seves tasques, etc.
ALTES CAPACITATS
Criteri didentificaci el QI igual o superior a 130 com a factor
indicatiu dalta capacitat intellectual.
La superdotaci quan en el comportament de l'alumnat hi ha una
interacci entre les altes capacitats intellectuals, l'alt nivell de creativitat i
el comproms amb la tasca.
El talent quan mostra una elevada aptitud en un mbit (per exemple, talent
verbal o matemtic) o en un tipus de processament (talent lgic o creatiu).
Pot ser talent simple o complex (acadmic i artstic figuratiu). En els altres
aspectes el seu rendiment s mitj o incls inferior
La precocitat implica un ritme de desenvolupament ms rpid a una o
vries rees. Els alumnes amb precocitat, solen manifestar un major
nombre de recursos intellectuals que els seus companys i companyes
mentre estan madurant. Una vegada acabada la maduraci les seves
capacitats intellectuals s'equilibren amb les dels companys.
CONDICIONS PERSONALS / HISTRIA ESCOLAR
Desfasament curricular de dos o ms cursos per:
Problemtica social:
Alumnat de famlies desplaades per motius laborals procedents d'altres
CCAA, amb escolaritzaci irregular.
Alumnat en declaraci de desemparament o tutela administrativa.
Alumnat amb perfil dexclusi social.
Alumnat de minories tniques o culturals en desavantatge social.
Problemtica sociolingstica :
Alumnat estranger amb desconeixement de la cultura i d'alguna de les
llenges d'IB amb una problemtica social o cultural associades.
Possibles coordinacions: CMSS, SPM, SIF, Comissions de Pediatria, Mentories,
RANA, UVASI, UTASI, Crites, Policia tutor, USAF, ...
7

CONDICIONS PERSONALS / HISTRIA ESCOLAR
Problemtica salut:
Alumnat que rep assistncia educativa en situaci de convalescncia
perllongada o intermitent.
Malalties crniques.
Possible sollicitud de SAED i aula hospitalria.
ALUMNAT DIT I CP/HE
Centres preferents: per a la introducci de les dades dels casos
nous el PTSC podr comptar amb la collaboraci de lequip de
suport , una vegada elaborat linforme NESE amb el vistiplau de la
famlia.
Centres no preferents: lequip de suport elaborar un llistat
dalumnes susceptibles a entrar al programa NESE perqu,
posteriorment, sigui valorat pel PTSC i es planifiquin les actuacions
pertinents per a la seva valoraci i introducci al GESTIB.
Correspon al PTSC determinar si les necessitats de suport
especfiques dels alumnes sn conseqncia de CP/HE.
TIPUS DINFORMES
Models dinformes disponibles a la web del SAD
26/10/2016
ALUMNAT DINCORPORACI TARDANA
Incorporaci tardana al sistema educatiu espanyol amb
desconeixement de la cultura i d'alguna de les dues llenges
oficials d'IB.
Nota important: poden estar dins IT un mxim de 2 cursos
1. Passat el temps que marca la normativa automticament el/la PTSC dna de
baixa dIT.
2. Si passat aquest temps les dificultats segueixen, caldr fer nova demanda a
lEOEP i valorar si hi ha factors associats a CP/HE o a altres categories NESE.
INFORMES NECESSARIS A ELABORAR PER
LEOEP
Deteccio dalumnat NEE i AC:
Dictmen descolaritzaci (donar dalta a lalumne con a NEE o AC al GESTIB,
enviar original al SAD, deixar cpia a lexpedient). Aquest sha dactualitzar sempre
que:
Hi hagi canvis en la tipologia dels NEE
Hi hagi canvis en la modalitat descolaritzaci.
Hi hagi canvis de centre associat a canvi detapa.
Hi hagi un canvi de matrcula en modalitat descolaritzaci combinada
Informe psicopedaggic. Sha de redactar immediatament desprs dhaver acabat
lavaluaci psicopedaggica i lliurar al centre el ms aviat possible.
Baixa de NEE i AC. Si del seguiment es determina que han desaparegut les
condicions que motivaren la inclusi com a alumnat NEE o AC:
Informe de baixa descolaritzaci NESE (donar de baixa al GESTIB, no esborrar,
deixar cpia a lexpedient i enviar original al SAD).
Informe dintervenci. Detallant els resultats que motiven aquesta baixa.
Temporalitzar les revisions obligatries: canvi detapa i canvis detapa associades a canvi de
centre (i RM de 2n dEP). En els canvis detapa enviar dictamen al SAD abans dels 31 de maig.
8

INFORMES NECESSARIS A ELABORAR PER
LEOEP
Detecci dalumnat NESE: informe dintervenci.
Baixa de NESE: Si del seguiment es determina que han desaparegut les
condicions que motivaren la inclusi com a alumnat DEA, CP/HE / IT:
Informe de baixa escolaritzaci NESE (donar de baixa al GESTIB, no esborrar, deixar
cpia a lexpedient de lalumne)
Informe dintervenci que justifiqui les raons que han motivat a baixa.
Si del seguiment de lalumnat NESE es determinen canvis (en les
necessitats que presenta, en els suports que requereix, en les adaptacions
necessries, en els acords presos en lmbit educatiu, familiar o amb altres
agents que hi intervenen: Informe dintervenci.
Alumnat no NESE amb el qual sha intervingut (ja sigui perqu no sha
concls lavaluaci, sha concls i no es NESE o simplement sha fet
seguiment per altres motius): Informe dintervenci.
INFORMES DALTRES COMUNITATS
Quan un alumne provinent dun centre educatiu duna altra
comunitat autnoma es matricula en un centre educatiu de les
Illes Balears i aporta un informe psicopedaggic o dictamen
(elaborat per un servei pblic dorientaci), no cal iniciar nova
avaluaci.
INTRODUCCI DE
DADES AL GESTIB
26/10/2016
INFORMES NECESSARIS A ELABORAR PEL PROFESSORAT
TUTOR AMB LA COLLABORACI DE LEQUIP DE SUPORT I EN
CAS NECESSARI TAMB DE LEOEP
Alumnat NEE. Document individual dadaptaci curricular.
Alumnat DEA. Informe NESE + Document individual dadaptaci
curricular en cas que tinguin ms de dos anys de desfasament curricular.
Alumnat AC: Pla individual de feina.
Alumnat CP/HE: Informe NESE + Document individual dadaptaci
curricular (sempre, ja que tenen 2 o ms anys de desfasament).
Alumnat IT. Informe NESE + Document individual dadaptaci curricular
en cas que tinguin ms de dos anys de desfasament curricular.
NOTA IMPORTANT:
Per a introduir un alumne NESE en el GESTIB ha destar elaborat linforme NESE per part del centre,
signat pel tutor/a, per la famlia i per la persona responsable de lEOEP.
El PTSC i lOE han de signar informes NESE quan hagin participat en lavaluaci.
Sempre que es proposin ACS lorientador les ha de signar.
INFORMES EXTERNS
Si la famlia aporta un informe extern que certifiqui la presncia de
possibles necessitats de suport educatiu, el tutor ho posar en
coneixement dels serveis dorientaci.
Els informes clnics o daltre tipus aportats per les famlies que siguin
externs al centre i als serveis dorientaci educativa tindran un
carcter informatiu i complementari. Constituiran un element ms a
tenir en compte en el procs davaluaci psicopedaggica (Article
20.7 del Decret 39/2011).
INTRODUCCI DE DADES AL GESTIB
Instruccions per a la introducci al GESTIB de dades de
lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu
(pendent esborrany noves instruccions).
Responsables de la introducci i actualitzaci de les dades:
Orientadors/es: NEE, AC i DEA.
PTSC: CP/HE i IT.
Passes a seguir per donar de:
Alta dun alumne NESE.
Baixa dun alumne NESE.
Canvi de tipologia NESE.
Nota important: shan domplir les dades complementries.
9

LES ADAPTACIONS
CURRICULARS
NORMATIVA
Els centres docents han destablir les mesures datenci a la
diversitat corresponents perqu tots els alumnes, amb
independncia de les seves caracterstiques individuals,
puguin assolir els objectius i, si s el cas, les competncies
bsiques de les diferents etapes educatives.
Exemples: agrupaments flexibles, suport en grups ordinaris,
desdoblaments de grup, les mesures de refor i altres
programes de tractament personalitzat per als alumnes amb
necessitats especfiques de suport educatiu.
TIPOLOGIA DADAPTACIONS CURRICULARS
AC no significativa. Sn les modificacions dels elements del currculum
que no afecten el grau de consecuci dels objectius i, si s el cas, de les
competncies bsiques.
AC daccs. Sn les modificacions que faciliten i possibiliten el
desenvolupament curricular i que es refereixen als elements organitzatius,
als recursos de tot tipus i a loptimitzaci daquests. Poden ser mesures
dadequaci de lespai, mobiliari, recursos didctics (tableros, ordinadors,
taules/cadires ergonmiques, etc) per compensar les necessitats de tipus
fsic; s de sistemes de comunicaci complementaris (augmentatius,
alternatius...) per compensar les necessitats de comunicaci.
AC significativa. A causa de les modificacions dels diferents elements
curriculars, es modifiquen substancialment els criteris davaluaci i, per
tant, el grau de consecuci de les capacitats del cicle corresponent.
* NOTA: Al GESTIB noms dna les segents opcions a lhora domplir els butlletins: RE
(refor educatiu) / ACS (adaptaci curricular significativa)
26/10/2016
NORMATIVA
Decret 39/2011, de 29 dabril, pel qual es regula latenci a la
diversitat i lorientaci educativa als centres educatius no
universitaris sostinguts amb fons pblics.
Article 9: mesures ordinries de suport: adaptacions no
significatives i daccs.
Article 11: mesures especfiques de suport: adaptacions curriculars
significatives.
Orientacions per facilitar laplicaci de les adaptacions
curriculars no significatives i daccs previstes a larticle 9 del
Decret 39/2011, de 29 dabril, pel qual es regula latenci a la
diversitat i lorientaci educativa als centres educatius no
universitaris sostinguts amb fons pblics.
NORMATIVA
Quan es detectin necessitats educatives, parallelament al procs
de confirmaci o davaluaci psicopedaggica daquestes, lequip
docent, coordinat pel tutor, ha diniciar la resposta educativa
mitjanant mesures ordinries de suport, entre elles les
adaptacions no significatives i daccs al currculum especificades a
larticle 9 del Decret 39/2011.
ADAPTACIONS CURRICULARS NO
SIGNIFICATIVES
En el format:
diversificar en el tipus de preguntes: emplenar buits, V/F, S/NO, a)b)c), etc.
flexibilitzar el nombre de preguntes, de tal manera que permetin aconseguir els
objectius detapa i/o les competncies bsiques, si ns el cas
variar el tipus de lletra
augmentar linterlineat entre les frases
usar negretes per ressaltar paraules clau
subdividir les preguntes llargues en diferents apartats
seqenciar tasques i exercicis segons el grau de dificultat
evitar la cpia dels enunciats
no forar la lectura en veu alta
facilitar als alumnes esquemes, guions i recordatoris per realitzar les tasques en el
procs densenyament-aprenentatge
possibilitar lavaluaci oral
En el contingut:
pactar els errors ortogrfics en les tasques i proves davaluaci
donar ms importncia al contingut que sha davaluar que al format de les
produccions.
10
 26/10/2016

ADAPTACIONS CURRICULARS NO ADAPTACIONS CURRICULARS NO

SIGNIFICATIVES
En la metodologia:
aclarir dubtes de forma individualitzada abans de comenar tasques i exmens
potenciar laprenentatge multisensorial (amb suport visual, auditiu, tctil...)
poder usar lordinador per realitzar tasques i exmens
possibilitar ls de correctors de text amb lordinador i lectors de text ("Reading
Toolkit", per exemple)
possibilitar ls de lenregistradora per agafar apunts
potenciar ls de mapes mentals
supervisar tasques i exmens per evitar oblits
controlar ls de lagenda diriament
afegir exemples com a model per a lexecuci de les activitats daprenentatge i
avaluaci
A lespai i el temps:
flexibilitzar el temps per fer les tasques i proves davaluaci
valorar la ubicaci de lalumne dins laula (possibilitat dun company tutor,
proximitat del professor...)
SIGNIFICATIVES
A les rees de llenges estrangeres: Sempre que no afectin el grau de
consecuci dels objectius i, si s el cas, de les competncies bsiques:
traduir els enunciats de les activitats
adaptar els llibres de lectura al nivell lector dels alumnes
permetre ls del diccionari en determinades activitats
A lrea de matemtiques:
facilitar ls de formules, taules de multiplicar, etc.
possibilitar ls de la calculadora quan lobjectiu que sha davaluar no sigui la
capacitat de calcular
valorar el plantejament de les activitats i no noms el resultat
complementar les dades amb grfics i imatges per tal de facilitar la comprensi de
les activitats
plantejar els problemes amb enunciats curts, amb seqncies ordenades i amb
suport visual (grfics, figures...)

ADAPTACIONS DACCS ADAPTACIONS DACCS

Adaptaci dels elements humans i la seva organitzaci Adaptaci en els equipaments i recursos. (material variat i
pel desenvolupament de ladaptaci curricular. polivalents). Aix suposa:
Disposar dequipament i recursos didctics suficients i adequats a les
Adaptaci en els espais i aspectes fsics. necessitats dels alumnes.
Crear i confeccionar material que per la seva especificitat i originalitat no
Accs al centre i moviment pel mateix: eliminaci de barreres estan en el mercat.
arquitectniques. Utilizar el mobiliari suficient i apropiat a les edats i caracterstiques
Ubicaci de lalumne dins laula. fsiques i sensorials.
Incorporar la major quantitat de recursos que siguin dutilitat per
Disposici del mobiliari i regularitat en la seva qualsevol alumne.
collocaci Sistemes de comunicaci alternatiu (braille, lupes, ordinadors,
gravadores...)
Adequar lespai tant pel treball en grup com pel treball individual.
o Adaptaci del temps.
Condicions fsiques dels espais: sonoritat, illuminaci, Decisi del temps dedicat a cada rea.
accessibilitat. Adequaci del temps dins i fora de laula
Afavorir les interaccions entre els elements personals. Temps fora de lhorari lectiu.

RESPONSABLES DE FER LES ADAPTACIONS

s responsabilitat del professorat que integra lequip docent

elaborar i aplicar les adaptacions pactades, fer el seguiment i
avaluar-les en coordinaci amb el professorat tutor. Es pot comptar
amb lassessorament del servei dorientaci educativa si s
necessari.
Trimestralment, lequip docent revisar i ajustar, si escau, les
mesures adoptades, el grau deficcia i la seva continutat.

11
 26/10/2016

GRCIES PER LATENCI

FELI CURS 2016-2017

12