CCSS 4. Plà de Millora I Ampliació. Santillana PDF

BIBLIOTECA DEL PROFESSORaT Primria
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Cincies Socials 4
El quadern Ensenyament individualitzat, Cincies

Socials, per a quart curs de primria, s una obra
collectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament dEdicions Educatives de Santillana
Educacin, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
TEXT I EDICI
Montserrat Herrero Gonzlez
Mara Rosa Lpez Prez
ILLUSTRACI
Jordi Baeza Albalate
EDICI EXECUTIVA
Aurora Moral Santa-Olalla
DIRECCI DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria Orella
DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.
Projecte grfic: Estudio Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez, Jorge Gmez Tobar i Julia Ortega Peralejo.
Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.

Subdirecci tcnica: Jos Luis Verdasco Romero.
Coordinaci tcnica: Jess Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecci i muntatge: Raquel Snchez Mayo i Marisa Valbuena Rodrguez.
Elaboraci cartogrfica: Tania Lpez Gonzlez.
Correcci: Gemma Avellan Bisbal i ngels Campos Gonzlez.
Documentaci i selecci de fotografies: Maril Rodriglvarez Martn.

Fotografies: ARXIU SANTILLANA.
2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44
46210 Picanya, Valncia
Printed in Spain Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra noms
estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda
prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos, especialment aque-
CP: 671616 lla que tinga finalitats comercials.
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Per aix, s important establir un pla que els ajude a superar les difi-
cultats, aix com a desenvolupar i potenciar les habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i els recursos educatius que sadapten millor a les necessitats
particulars dels alumnes. Entre altres coses, requereix disposar de materials di-
dctics especfics que puguen ser utilitzats en funci de les condicions concre-
tes daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, aix com dels objectius de millora
que es plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre
aquests hi ha:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de Primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrena-
ment en les tcniques destudi.
El recull de material denominat Recursos complementaris, que cont secci-
ons variades per a cada una de les rees del currculum, amb la finalitat que
el professor seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, denominat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alum-
nes que requereixen un refor ms gran per a consolidar els continguts
principals i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb per fitxes, lobjectiu del qual s
que els alumnes aprofundisquen en determinats continguts, amplien els
seus coneixements i posen en joc les competncies adquirides.
Cincies Socials 4 3
FITXES DE CONTINGUTS
PLA DE MILLORA. PROGRAMA DA
CASTELLA- CASTELLA
Bloc Continguts ANDALUSIA ARAG CANRIES CANTBRIA
LA MANXA I LLE
BLOC 2: La Terra i lunivers X X X X X X

EL MN
EN QU VIVIM La representaci
X X X X X X
de la Terra
La geosfera, les
X X X X X X
roques i els minerals
El relleu dEspanya X X X X X X
Latmosfera
X X X X X X
i loratge
Els climes X X X X X X
La hidrosfera
X X X X X X
i les aiges
Els rius dEspanya X X X X X X
Els elements del
X X X X X X
paisatge
Els paisatges
X X X X X X
dEspanya
BLOC 3: VIVIM El territori
X X X X X X
EN SOCIETAT i les institucions
La poblaci X X X X X X
Les activitats
X X X X X X
econmiques
BLOC 4: LES El temps histric X X X X X X
EMPREMTES
DEL TEMPS Les edats de la
histria
La prehistria X X X X X X
Els pobles preromans X X X X X X
Lpoca romana X X X X X X
Els aborgens canaris X
4 Cincies Socials 4 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

AMPLIACI 4t CINCIES SOCIALS
COMUNITAT AUTNOMA
COMUNITAT
COMUNITAT COMUNITAT PRINCIPAT REGI CEUTA
FORAL DE EXTREMADURA LA RIOJA
DE MADRID VALENCIANA DASTRIES DE MRCIA I MELILLA
NAVARRA
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
X X X X X X X
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 4 5

ndex
PLA DE MILLORA
Bloc 2
Fitxa 1. El sistema solar .......................... 10
Fitxa 2. El planeta Terra i la Lluna ........... 11
Fitxa 3.La representaci de la Terra
i lorientaci ............................... 12
Fitxa 4. La geosfera ............................... 14
Fitxa 5. Les roques i els minerals ............ 15
Fitxa 6. El relleu dEspanya .................... 16
Fitxa 7.Latmosfera ................................ 18
Fitxa 8. El temps atmosfric ................... 19
Fitxa 9. Els climes .................................. 20
Fitxa 10. Els climes dEspanya ................. 21
Fitxa 11.La hidrosfera i el cicle
de laigua ................................... 22
Fitxa 12. Les aiges de la Terra ................ 23
Fitxa 13. Els rius dEspanya ..................... 24
Fitxa 14. Els elements del paisatge........... 26
Fitxa 15. Els paisatges dEspanya ............ 28
Bloc 3
Fitxa 16. El territori dEspanya .................. 30
Fitxa 17. Les institucions dEspanya ........ 31
Fitxa 18. El govern de la UE ..................... 32
Fitxa 19.La poblaci ............................... 34
Fitxa 20. Els canvis de poblaci ............... 35
Fitxa 21. Les activitats econmiques ....... 36
Bloc 4
Fitxa 22. El temps histric ........................ 38
Fitxa 23. Les etapes de la histria ............ 39
Fitxa 24. Com vivien en la prehistria ....... 40
Fitxa 25. Lart de la prehistria ................. 41
Fitxa 26. Els celtes i els ibers ................... 42
Fitxa 27. Els pobles colonitzadors ............ 43
Fitxa 28.Roma i la conquista
dHispnia ................................. 44
Fitxa 29. La romanitzaci ......................... 45
Fitxa 30. Els aborgens canaris ................. 46
6 Cincies Socials 4
PROGRAMA DAMPLIACI
Bloc 2
Fitxa 1. Un repte, conixer lunivers ........ 50
Fitxa 2. Representar el nostre planeta ..... 52
Fitxa 3. E ls fssils, roques que ens
parlen del passat ........................ 54
Fitxa 4. Les nostres costes...................... 56
Fitxa 5. El temps atmosfric .................... 58
Fitxa 6. Els climes del mn ..................... 60
Fitxa 7. Els rius ....................................... 62
Fitxa 8. Els rius espanyols ...................... 64
Fitxa 9. Els paisatges .............................. 66
Fitxa 10. Els paisatges transformats ......... 68
Bloc 3
Fitxa 11. El nostre territori ......................... 70
Fitxa 12. La poblaci espanyola ................ 72
Fitxa 13. Leconomia ................................ 74
Bloc 4
Fitxa 14. El temps histric ......................... 76
Fitxa 15. Les edats de la histria ............... 78
Fitxa 16. La prehistria ............................. 80
Fitxa 17. Els pobles preromans ................. 82
Fitxa 18. Lpoca romana ......................... 84
Fitxa 19. Els aborgens canaris ................. 86
Solucionari ........................................ 89
Cincies Socials 4 7
2 Pla de millora
BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
PLA DE MILLORA. Fitxa 1
El sistema solar
Nom Data
REPASSA AQUESTA INFORMACI.
El sistema solar est format pel Sol, huit planetes i altres astres. Cada planeta
segueix una rbita. Els planetes del sistema solar es classifiquen en dos grups:
els prxims al Sol i els allunyats del Sol.
1 Defineix els termes segents.
Estrella:
Planeta:
Satllit:
2 Escriu el nom dels planetes que formen part del sistema solar.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
El planeta Terra i la Lluna
Nom Data
La Terra fa dos moviments: el moviment de rotaci i el moviment

de translaci. El nostre planeta t un satllit, la Lluna.
1 Indica si les afirmacions segents corresponen al moviment

de rotaci (R) o al moviment de translaci (T).
El fa la Terra sobre si mateixa.
El fa la Terra al voltant del Sol.
Tarda a fer-lo un any.
Dna lloc als dies i les nits.
Dna lloc a les estacions de lany: primavera, estiu, tardor i hivern.
2 Explica qu sn les fases de la Lluna.
3 Identifica quin moviment de la Terra representa cada dibuix.
21 de juny 21 de mar 21 de desembre
eix de
rotaci
SOL
SOL
22 de setembre
Afig en el dibuix que corresponga cada estaci de lany.
Escriu dia i nit en el lloc que corresponga.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
La representaci de la Terra i lorientaci
Nom Data
Els globus terraqis i els mapes sn representacions del nostre planeta. Els mapes
i els plnols informen del territori que representen mitjanant diversos elements.
Hi ha diferents tipus de mapes: fsics, poltics i temtics.
Per a poder orientar-se en un lloc, s imprescindible localitzar els punts cardinals:
nord, sud, est i oest.
1 Explica les diferncies entre un globus terraqi i un mapa.
2 Indica els elements del globus terraqi.
A. Eix de rotaci

B. Pol nord

C. Pol sud

D. Equador

E. Hemisferi nord

F. Hemisferi sud

3 Indica a quin element del mapa o plnol es refereix cada oraci.
Serveix per a orientar-nos en el mapa o en el plnol:
Sn els textos del mapa o del plnol:
Explica els smbols i els colors utilitzats:
Indica quantes vegades shi ha redut el territori:

4 Contesta les preguntes.
Quins sn els punts cardinals?
Per quin punt cardinal ix el Sol?
Per quin es pon?
5 Si estem en un bosc, com podrem localitzar el nord?
6 Escriu el nom del relleu o el riu a qu fa referncia cada nmero.
7
5
8
6
1
3
4
1. 5.
2. 6.
3. 7.
4. 8.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
La geosfera
Nom Data
La geosfera s la capa slida de la Terra i t tres parts: escora, mantell i nucli.

Lescora s la part exterior i ms estreta de la geosfera. Shi distingeixen
lescora dels continents i lescora dels oceans.
1 Indica quines sn les tres capes del planeta Terra i de qu est composta
cada una.
2 Assenyala les parts de la geosfera.
3 Qu s el relleu? Assenyalan algunes de les formes.
4 Explica les diferncies que hi ha entre lerosi i la sedimentaci.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
Les roques i els minerals
Nom Data
Les roques estan formades per minerals. Les roques poden ser sedimentries,
metamrfiques o magmtiques. Les propietats dels minerals sn: duresa, llussor,
forma i color.
1 Escriu si sn verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions segents.

Desprs, escriu correctament les oracions falses.
Les roques estan formades per minerals.
Totes les roques sn lquides.
La sienita s una roca formada per un sol mineral.
2 Completa la taula segent sobre els tipus de roques segons lorigen.
Tipus de roca Com es formen Exemples
Granit
Sedimentries
Es formen a partir daltres

roques, per es transformen
per pressi o temperatura.
3 Escriu amb cada una de les paraules segents una oraci que tinga
relaci amb els minerals. Inclou algun exemple de mineral en cada cas.
Dur:
Brilla:
Color:
Forma:

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
El relleu dEspanya
Nom Data
El relleu dEspanya s molt variat. Al centre de la pennsula Ibrica hi ha la Meseta,

que t dues serralades a linterior i quatre que la voregen.
Hi ha cinc serralades exteriors a la Meseta i dues depressions. A ms, al territori
dEspanya hi ha dos arxiplags.
A les costes espanyoles alternen entrants i ixents.
1 Escriu on corresponga en el dibuix el nmero daquestes unitats

del relleu dEspanya.
1. Sistema Central 2. Muntanyes de Toledo 3. Serralada Cantbrica

4. Sierra Morena 5. Serralada Ibrica 6. Masss Galaic
7. Pirineus 8. Serralades Btiques 9. Muntanyes Basques

2 Quins mars i oceans banyen Espanya? Enumerals i desprs situals en el mapa anterior.
3 Escriu en els espais que han quedat buits en el mapa els noms de la depressi
de lEbre i de la depressi del Guadalquivir.
4 Escriu si sn verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions.

La Meseta central s una gran serralada.
El Sistema Central s una gran plana.
Al centre de la pennsula Ibrica hi ha la Meseta.
Les muntanyes de Toledo sn unes muntanyes interiors de la Meseta.
Les muntanyes interiors de la Meseta sn els Pirineus i les muntanyes de Lle.
5 Indica si aquests sistemes muntanyosos voregen la Meseta (V) o sn exteriors

a la Meseta (E).
Serralades Btiques Sierra Morena Serralada Ibrica
Serralada Cantbrica Masss Galaic Pirineus
6 Quina s laltitud mxima dEspanya? On est situada?
7 En quin mar o oce es troben les illes Canries? I les illes Balears?
8 Esmenta el nom de dos caps i dos golfs dEspanya.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
Latmosfera
Nom Data
Latmosfera s la capa de gasos de la Terra. Est dividida en diverses capes.
1 Explica qu s latmosfera i per qu s important per a la vida.
2 Situa correctament les capes

que formen latmosfera.
A. Troposfera

B. Estratosfera

C. Capes exteriors

3 Completa el text.
La s la capa ms prxima a la Terra. En aquesta
es produeixen els atmosfrics.
A l hi ha la capa d ,
un gas que ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als .
Ms enll dels 50 km daltitud, hi ha altres capes
fins a arribar a l .

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
Loratge
Nom Data
Per a saber loratge o temps atmosfric dun lloc cal saber com sn
les temperatures, les precipitacions i el vent.
1 Identifica en la fotografia els fenmens atmosfrics representats.
2 Qu s el temps atmosfric?
3 Completa les oracions.
El termmetre indica la direcci del vent.

Lanemmetre mesura les precipitacions.

El pluvimetre mesura la velocitat del vent.

El penell mesura la temperatura de laire.


BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
Els climes
Nom Data
La Terra t climes molt diferents segons la proximitat a lequador, laltitud

i la distncia al mar.
Els climes de la Terra es poden classificar en tres grups: clids, temperats
i freds.
1 Qu s el clima?
2 Quins factors fan que a la Terra hi haja distints tipus de climes?
3 Relaciona les dues columnes.
Climes clids Al voltant dels pols nord i sud

Climes freds Entre la zona clida i les dues fredes

Climes temperats Al voltant de lequador

4 Indica les caracterstiques i el tipus de vegetaci dels climes de la Terra.
Caracterstiques Tipus de vegetaci
Climes clids
Climes freds
Climes temperats

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
Els climes dEspanya
Nom Data
La major part dEspanya est situada a la zona temperada. A Espanya hi ha quatre

tipus de climes: ocenic, mediterrani, subtropical i de muntanya.
1 Pinta el mapa segons la llegenda.
Verd Ocenic
Groc Mediterrani
Roig Subtropical
Morat De muntanya
2 Completa la taula sobre els climes dEspanya.
Temperatures Precipitacions
Clima ocenic
Clima mediterrani
Clima subtropical
Clima de muntanya

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
La hidrosfera i el cicle de laigua
Nom Data
La hidrosfera s la capa daigua de la Terra. Est formada per aigua salada i aigua
dola. Laigua est en moviment continu.

La major part de laigua de la hidrosfera s dola.
Laigua dola es troba als rius, llacs, aiges subterrnies
Les marees sn pujades i baixades del nivell dels rius.
Els corrents marins sn desplaaments de grans masses daigua

per diferncies de temperatura.
2 Completa el dibuix del cicle de laigua.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
Les aiges de la Terra
Nom Data
Les aiges continentals sagrupen en superficials i subterrnies.
1 Explica les diferncies entre aquests termes.
Aiges superficials i aiges subterrnies:
Llit i cabal:
2 Completa.
Les glaceres sn una capa gruixuda de que es forma per lacumulaci
d . Els sn corrents continus daigua.
Els aqfers sn depsits daigua.
3 Observa el dibuix i completal amb el nmero corresponent.
1. Curs alt
2. Curs mitj
3. Curs baix
4.Afluent
5.Desembocadura
MAR

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
Els rius dEspanya
Nom Data
Els rius dEspanya sn molt variats perqu per les zones per les quals corren
tenen relleus i climes molt distints.
A Espanya hi ha tres vessants: el cantbric, latlntic i el mediterrani.
1 Completa aquest text.
Els rius sn quan naixen en muntanyes allunyades del mar
on desemboquen; si hi estan prximes, sn . Quan els rius
passen per zones amb clima sec, tenen de cabal; si travessen
zones amb clima plujs, tenen un cabal .
2 Qu s un vessant?
3 A quins mars i oceans aboquen les aiges els rius dEspanya?

El cabal dels rius del vessant cantbric s irregular i escs.
Els rius del vessant atlntic sn curts.
Els rius del vessant mediterrani sn llargs perqu naixen en muntanyes

molt allunyades del mar.

5 Quin s el riu ms cabals dEspanya? Raona la resposta.
6 Pinta el mapa segons sindica en la llegenda.
Verd Vessant cantbric Rosa Vessant mediterrani

Taronja Vessant atlntic

7 Relaciona cada riu amb el vessant a qu pertany.
Tajo Cantbric Guadiana

Nerbion Atlntic Segura

Ebre Mediterrani Eo


BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
Els elements del paisatge
Nom Data
El paisatge s laspecte de la superfcie terrestre. Els paisatges tenen elements

naturals i elements fets per les persones, s a dir, poden ser naturals
o transformats.
1 Qu s el paisatge?
2 Explica les diferncies entre un paisatge natural i un paisatge transformat.
3 Escriu els elements naturals que observes en aquesta fotografia.

4 Localitza en aquesta fotografia els elements realitzats per les persones.
habitatges carretera cultius pont

5 Indica quines activitats humanes poden deteriorar el paisatge.
6 Enumera tres formes de deteriorament del paisatge.
7 Escriu dues mesures que es poden prendre per a conservar un paisatge.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2
Els paisatges dEspanya
Nom Data
A Espanya hi ha paisatges diferents perqu el relleu, les aiges i la vegetaci

sn distints. A ms, shi desenvolupen diferents activitats humanes.
A Espanya es distingeixen paisatges dinterior, mediterranis, atlntics i canaris.
1 Descriu com s el relleu de cada paisatge i quina activitat humana

lha transformat.

Desprs, copia correctament les oracions falses.
En els paisatges dinterior el clima s ocenic.
El relleu dels paisatges canaris s volcnic.
Les ciutats que destaquen en els paisatges dinterior sn Madrid,

Valladolid i Saragossa.
A Canries shan fet terrasses per a cultivar als vessants de les muntanyes.
3 Observa aquest paisatge i respon a les preguntes.
Quins elements naturals hi ha?
Indica quins elements han transformat aquest paisatge.
4 Contesta a les preguntes sobre els paisatges mediterranis.
Com s el clima en els paisatges mediterranis?
On viu la poblaci?
A quines activitats es dedica la poblaci dels paisatges mediterranis?

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
El territori dEspanya
Nom Data
El nostre pas est organitzat en dsset comunitats autnomes i dues ciutats

autnomes.
Cada comunitat autnoma est formada per una o diverses provncies, i cada
provncia est dividida en municipis.
1 Observa el mapa i fes les activitats.
Pinta de roig les comunitats

autnomes formades per illes.
Pinta de verd les comunitats

autnomes amb una sola
provncia.
Pinta de blau les comunitats

autnomes formades per diverses
provncies.
Encercla de groc les ciutats

autnomes.
2 Completa aquestes oracions.
alcalde diputacions capital ajuntaments regidors

Cada provncia t una provincial.
Les provincials sencarreguen dadministrar
el territori de cada provncia.
Els municipis estan governats pels .
Lajuntament est format per l
i els .

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
Les institucions dEspanya
Nom Data
Espanya s un estat democrtic. En la Constituci es recullen els drets

i els deures dels ciutadans i les principals institucions de lestat.
1 Explica per qu Espanya s un estat democrtic.
2 Quina s la llei ms important dEspanya? Quan es va aprovar?

Qu shi recull?
3 Completa la taula.
Funcions Membres
Cap de lestat
Corts Generals
Govern
Tribunals de Justcia

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
El govern de la UE
Nom Data
La Uni Europea (UE) s una organitzaci poltica i econmica que agrupa diversos
pasos europeus.
Ciutadania europea:
Euro:
2 Pinta els pasos que formen part de la UE.

3 Quins objectius comuns tenen els pasos de la Uni Europea?
4 Completa aquesta taula.
Funcions
Parlament Europeu
Consell de la Uni
Europea
Comissi Europea
Tribunal de Justcia Socupa que es respecten les lleis de la UE.
5 Relaciona les institucions de la UE amb els membres corresponents.
Parlament Europeu Jutges

Consell de la Uni Europea Ministres

Comissi Europea Eurodiputats

Tribunal de Justcia Comissaris

6 Escriu el nom de tres pasos que tinguen leuro com a moneda.
7 Per qu s important leuro?

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
La poblaci
Nom Data
La poblaci sn les persones que viuen en un territori. La poblaci sestudia

amb el padr i el cens.
La poblaci es pot classificar de diferents maneres.
Immigrant:
Natalitat:
Mortalitat:
Emigrant:
2 Completa aquest esquema.
Per sexe
Classificaci
Per edat
de la poblaci
Per activitat

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
Els canvis de poblaci
Nom Data
La poblaci canvia, ja que augmenta amb la natalitat i la immigraci,

i disminueix amb la mortalitat i lemigraci.
Els habitants solen estar repartits de manera desigual pel territori.
1 Observa les dades de poblaci de la Pobla i respon a les preguntes.
Defuncions
Bebs nascuts Immigrants Emigrants
de persones
240 37 17 3
Quina va ser la natalitat que va tindre? I la mortalitat?
Quants immigrants i emigrants va haver-hi?
La poblaci de la Pobla, va augmentar o va disminuir? Per qu ho saps?

A Espanya la poblaci no est repartida de manera desigual.
Les zones molt poblades es troben a linterior.
Les zones poc poblades tenen rees rurals extenses.
A les zones de costa arriba un gran nombre dimmigrants.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3
Les activitats econmiques
Nom Data
Els treballs sagrupen en tres sectors: primari, secundari i terciari.
Sector primari:
Sector secundari:
Sector terciari:
2 Indica a quin sector correspon cada una de les imatges.
3 Defineix aquestes activitats i digues a quin sector pertanyen.
Agricultura:
Pesca:

4 Observa el procs delaboraci del formatge i contesta.
Quina s la matria primera que es necessita per a elaborar formatge?
Qu s el que es fa a la fbrica?
Una vegada elaborat el formatge, qu es fa amb aquest producte?
5 Qu vol dir que el procs industrial es fa amb un treball en cadena?

El sector terciari s el que ocupa ms persones.
El turisme agrupa les activitats relacionades amb els desplaaments

de les persones per a descansar i divertir-se.
A Espanya, el turisme s el servei en qu treballen ms persones.
El transport s el trasllat de productes i passatgers.

BLOC
LES EMPREMTES DEL TEMPS
4
El temps histric
Nom Data
La histria s la cincia que estudia el passat de les persones. Les fonts

histriques sn les empremtes del passat que han perviscut al llarg del temps;
les fonts poden ser escrites i no escrites.
Les unitats de temps ms usades en histria sn lany i el segle. La data
de referncia s lany de naixement de Jesucrist, que s lany 1.
1 Qui sn els historiadors? Quins altres cientfics treballen amb els historiadors
per analitzar el passat?
2 Qu s una font histrica? Posan dos exemples i digues de quin tipus

de font histrica es tracta.
3 Ordena cronolgicament aquests anys.
51 dC 450 dC 3250 aC 21 aC 1 aC 1 dC

4 Explica les diferncies que hi ha entre els fets successius

i els fets simultanis.

BLOC
4
Les etapes de la histria
Nom Data
Els historiadors han dividit la histria en cinc etapes.
1 Ordena les etapes de la histria de ms antiga a ms recent.

Escriu 1, 2, 3, 4 i 5.
edat antiga
edat contempornia
edat mitjana
prehistria
edat moderna
2 Quin s el perode ms llarg de la histria? I el ms curt?
3 Escriu en aquesta lnia del temps el nom de les edats de la histria.
edat
contempornia
Afig-hi lesdeveniment que va iniciar cada una daquestes etapes.

BLOC
4
Com vivien en la prehistria
Nom Data
La prehistria s letapa ms llarga del passat. Es divideix en: paleoltic, neoltic

i edat dels metalls.
En cada un daquests perodes les persones van fer descobriments i invents.
1 Completa la taula segent.
Com estaven
On vivien De qu salimentaven
organitzats
Paleoltic
Neoltic
Edat
dels metalls
2 Escriu si va ser un invent o un descobriment. Desprs afig si va comenar a usar-se

en el paleoltic, en el neoltic o en ledat dels metalls.
Mol de m:
Foc:
Arada:
3 Quan va aparixer la cermica? Per qu va ser tan important?

BLOC
4
Lart de la prehistria
Nom Data
De la prehistria es conserven distintes manifestacions artstiques, com pintures

rupestres i monuments megaltics.
1 Qu significa el terme pintura rupestre?
2 Indica si aquestes afirmacions corresponen a les pintures rupestres

de la zona cantbrica (C) o de la zona llevantina (L).
Representen animals com mamuts, cavalls
Representen persones dansant, caant o recollectant.
Sn esquemtiques i dun sol color.
Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos colors.
3 Qu s un monument megaltic?
4 Observa les imatges i escriu a qu correspon cada una.
menhir dolmen - cromlec


BLOC
4
Els celtes i els ibers
Nom Data
Abans de larribada dels romans, la pennsula Ibrica estava ocupada per dos pobles:
els celtes i els ibers.
1 Pinta el mapa segons sindica en la llegenda.
rea
Groc dinfluncia
celta
rea
Taronja dinfluncia
ibera
2 Observa la fotografia daquest poblat i marca lopci correcta.
Les cases sn:
rectangulars.
circulars.
Les cases estan disposades de forma:
ordenada.
desordenada.
Es tracta dun poblat:
celta.
iber.

BLOC
4
Els pobles colonitzadors
Nom Data
Els grecs, els fenicis i els cartaginesos habitaven a la vora del mar Mediterrani i van
fundar colnies a la Pennsula.
1 Localitza aquests elements de la polis grega.
muralla acrpolis temple teatre gora

2 Contesta les preguntes.
Per a qu van arribar els fenicis a la Pennsula?
Quins productes intercanviaven els fenicis?
On es van installar els cartaginesos quan van arribar a la pennsula Ibrica?

BLOC
4
Roma i la conquista dHispnia
Nom Data
En lany 753 aC les tribus que vivien a la pennsula Itlica es van unir i van arribar
a formar un gran imperi que va durar fins lany 476 dC.
Els romans van conquistar la pennsula Ibrica entre els anys 218 aC i 19 aC,
i la van anomenar Hispnia.
1 Pinta en el mapa el territori dorigen de Roma i situa-hi la ciutat de Roma.
2 Ordena cronolgicament les fases de la conquista romana

de la pennsula Ibrica. Escriu 1, 2 i 3.
Interior de la Pennsula
Costa mediterrnia
Nord peninsular
3 Com estava organitzat el territori dHispnia?

BLOC
4
La romanitzaci
Nom Data
A Hispnia els romans van fundar moltes ciutats, encara que la majoria de la
poblaci vivia al camp. La poblaci estava dividida en grups.
1 Completa aquest text sobre la societat romana.
La societat romana estava composta per i persones lliures.
Entre les persones lliures hi havia i .
2 Indica a quin tipus dhabitatge correspon cada imatge i qui vivia

en cada una.
Hi vivien: Hi vivien:
3 Escriu el nom de ledifici en qu es feien les activitats segents.
Se celebraven lluites de gladiadors i feres:
Sorganitzaven carreres de quadrigues de cavalls:
Es retia culte als dus romans:

BLOC
4
Els aborgens canaris
Nom Data
Els primers pobladors de Canries van arribar fa uns 2.000 anys. Els aborgens
vivien en coves o poblats i es dedicaven principalment a la ramaderia.
Tenien una cultura molt rica i molts dels seus costums han arribat
fins a lactualitat.
1 Don provenien els primers pobladors de Canries?
2 Respon a les preguntes.
On estaven situades les coves dels aborgens canaris?
Qu es va trobar dins de les coves?
Quins motius pintaven a les coves?
3 Observa la imatge i marca lopci correcta.
Els poblats se situaven en:
llocs plans.
zones escarpades.
Les cases eren de:
pedra.
fang.
El sostre es feia amb:
pedra.
vares, lloses, palla i terra.

Habitatge del poblat de Gldar (Gran Canria).

Tenien ramats de cabres, ovelles de pl i porcs amb ullals.
Amb els grans de blat i ordi elaboraven el gofio.
Recollectaven arrels i fruits silvestres i recollien fusta.
Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes de metall.
5 Qui eren els guanartemes i els menceys?
6 Coneixien els aborgens canaris lescriptura? Raona la resposta.
7 Indica qu representa cada imatge.
8 Posa tres exemples de costums dels aborgens canaris que

han arribat fins a lactualitat.

2 Programa
dampliaci
BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2 Un repte, conixer lunivers
Nom Data
La Via Lctia
Lunivers est format per milers de milions
de galxies. Una galxia s una gran
concentraci destrelles, planetes, gasos,
pols
Shi distingeixen diversos tipus de galxies
segons la grandria, la forma (espiral, ellptica
o irregular), la llum, etc. Les galxies estan
en moviment continu i se separen les unes
de les altres a gran velocitat.
La galxia en qu est el sistema solar s la
Via Lctia. El terme Via Lctia vol dir
cam de llet.
Sanomena aix perqu si es mira al cel durant la nit shi pot vore una banda
ampla de color blanc formada per milers destrelles, com si fra un cam. Tamb
es va anomenar Cam de Sant Jaume, ja que orientava els peregrins que
viatjaven a Santiago de Compostella.
La Via Lctia s una galxia gran en forma despiral amb diversos braos. T
ms de 200.000 milions destrelles. Les estrelles ms antigues estan situades
al centre de la galxia i les ms joves, als braos.
La nostra galxia tarda ms de 200 milions danys a rotar sobre si mateixa.
I, si volgurem travessar-la, tardarem 100.000 anys.
El sistema solar es troba al Bra dOri.
1 Llig el text i contesta.
Qu s una galxia?
Per qu la nostra galxia sanomena Via Lctia?
Quina forma t?
Per quantes estrelles est formada?
On est situat el sistema solar dins de la Via Lctia?

PROGRAMA DAMPLIACI. Fitxa 1
2 El sistema solar est a la Via Lctia. Quins astres formen part del sistema solar?
3 Els planetes sn cossos que giren al voltant duna estrella.

Classifica els planetes del sistema solar, segons la posici respecte al Sol.
Planetes prxims al Sol Planetes allunyats del Sol
4 Quins moviments realitzen els planetes? Indica en qu consisteix cada un.
5 Alguns planetes tenen satllits. Com sanomena el satllit del nostre planeta?
6 Busca informaci en Internet sobre una altra galxia (Andrmeda, del Triangle)
i respon a les preguntes.
On est situada respecte a la Via Lctia?
Quina forma t: espiral, ellptica?
Quins colors hi predominen?

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2 Representar el nostre planeta
Nom Data
Les projeccions cartogrfiques

Les projeccions cartogrfiques sutilitzen per a representar la Terra, que s una
esfera, en un pla. Aix provoca certes distorsions en la grandria, la forma
o les distncies de lespai representat.
Algunes de les projeccions ms conegudes sn la de Mercator i la de Peters.
Cada projecci representa ms b unes zones del planeta que altres.
Projecci cilndrica La Terra es projecta sobre

un cilindre. s la projecci
ms usada per a representar
tot el planeta (planisferis).
Projecci cnica La Terra es projecta sobre

un con. s la projecci
les zones entre els trpics
505399_06_125b_b p cilindrica
505399_06_125b_b p cilindrica i els pols.
Projecci azimutal La Terra es projecta sobre

un pla tangent a un dels
plans. s la projecci 505399_06_125b_d p cnica
les zones polars.
505399_06_125b_e p cnica

505399_06_125b_f acimutal
Qu s una projecci acimutal
505399_06_125b_e cartogrfica?
Quin tipus de projeccions hi ha?
Quina projecci empraries per a representar les zones polars?

2 Escriu on corresponga els elements del plnol.
A B C D E F
N
1
O E Hotel
Bon Son
Car
S H
rer
r
lAmo
nt
lum
r de
de
l Ve
r re
aL
2 Ca
l
de
Alb
el
rer
rd
Hotel
a
H
rre
Car
Descans
Ca
Museu de
la Cincia Esglsia
de Sant Pere
3
Museus Esglsies
Escala
0 50 Carr H Hotels Parcs i jardins
4 er d
el Qu
metres adra
t
3 Observa les projeccions de Mercator i de Peters en cada planisferi.
662328_00_07_plano de una ciudad
Projecci de Mercator Projecci de Peters
Compara Europa i frica en les dues projeccions. Quines diferncies hi observes?

665187_02_p51b_mapamundiPetersBN
En quina projecci sexagera la grandria dels continents de lhemisferi nord

en perjudici dels continents del sud?

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2 Els fssils, roques que ens parlen del passat
Nom Data
Els dinosaures que van viure a Espanya

Thas parat a mirar alguna vegada una pedra amb restes fssils? Vors que
en aquestes shan quedat restes danimals, ossos, esquelets i plantes.
Se sap que molts daquests sn dssers vius que habitaven a la Terra fa milions
danys.
Els fssils es troben a les roques
sedimentries i sn estudiats pels
paleontlegs. Sn documents molt
importants per a conixer, per exemple,
les condicions ambientals duna poca
remota. Si en una zona es troben roques
amb restes danimals marins, es podr
deduir que aquest lloc va estar alguna
vegada cobert per les aiges dels mars.
A Espanya, en concret, en diverses
localitats de la comunitat autnoma de
La Rioja i de les provncies de Terol i Sria,
a Arag i Castella i Lle, respectivament,
shan trobat uns fssils molt especials.
Sanomenen icnites i sn roques en qu
han quedat impreses les petjades dels
dinosaures.
Qu s un fssil?
Qui estudien els fssils? Qu els indiquen?
Qu sn les icnites?
On shan trobat icnites a Espanya?

2 Els fssils es formen en roques sedimentries. Algunes roques

metamrfiques es creen a partir de les sedimentries. Relaciona
a partir de quines roques shan generat aquestes roques metamrfiques.
Pissarra Gres

Marbre Argila

Quarsita Calcria

3 El carb i el petroli sn tamb tipus de roques sedimentries.

Busca informaci i completa la fitxa.
Roca Nom Com es forma Per a qu sempra
4 Com creus que es formen les icnites?

Llig, observa els dibuixos i numerals
en ordre.
a.Lanimal xafa amb fora sobre

el terreny.
b.La xafada de lanimal queda impresa

sobre el terreny.
c.Sobre la petjada, al llarg del temps,

es van depositant altres materials.
d.Amb el temps, lerosi o lacci

de lsser hum fan que la petjada
aparega de nou i siga visible.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2 Les nostres costes
Nom Data
Les ries
Les costes espanyoles sn molt variades. Tenen un gran nombre dentrants
i ixents, amb platges, cales, penya-segats, deltes, ries
Les ries sn valls fluvials situades a la costa i que estan inundades per laigua
del mar. Al nostre pas es localitzen al llarg de la costa cantbrica i a la costa
atlntica de Galcia.
Destaquen les Ras Altas i les Ras Baixas. Les Ras Altas van des de la ria
de lEo fins a la de la Corunya, a la costa nord de Galcia. Les Ras Baixas
sestenen des de la ria de Corme i Laxe fins a la frontera amb Portugal,
a la costa oest de Galcia.
Ria de Cedeira.
Qu s una ria?
En quines costes espanyoles podem trobar ries?
Descriu la ria de Cedeira, situada a les Ras Altas.

2 Situa en el dibuix el nom daquests accidents costaners.
A.Cap
B.Golf
C. Platja
D.Illa
E.Delta
F. Arxiplag
G.Badia
3 Explica quina diferncia hi ha entre els termes segents.
Un cap i un golf:
Una illa i un arxiplag:
4 Indica en quina costa se situen cada un daquests accidents.
Cap de Finisterre:
Cap de Gata:
Cap de la Nau:
Golf de Cadis:
Golf de Valncia:
5 Busca informaci en Internet i assenyala en quins altres llocs dEuropa

es poden trobar ries.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2 El temps atmosfric
Nom Data
Un temporal inesperat
Des que era menut, Xavier observava com es
movien els nvols i jugava a trobar-los una
semblana amb diversos objectes.
Li encantaven els dies de tronada. Es quedava
a les fosques a la seua habitaci, sentint com
retrunyien els trons i esperant la llum dels llamps.
Desprs, comenava el tamborineig de les gotes
de pluja als vidres i li arribava una agradable olor
de terra banyada.
Per aix, va tindre clar que volia estudiar loratge.
I va descobrir que la professi era la de
meteorleg.
Ara treballa en lInstitut Valenci de Meteorologia, on elabora informes sobre
loratge que far cada dia.
Lany passat es va produir una cosa molt important en la vida de Xavier. Era el
mes de setembre i feia alguns mesos que la calor era intensa i les pluges molt
escasses. Xavier revisava les dades per fer linforme diari. En analitzar-les, es va
adonar que els prxims dies saproximava un temporal per al qual ning estava
preparat.
Xavier va reaccionar amb rapidesa i va comunicar aquella informaci als seus
caps i a les autoritats. Aleshores van prendre les mesures necessries perqu
el temporal no ocasionara una catstrofe.
Al cap de poc de temps va comenar a ploure intensament. I va continuar
plovent durant cinc dies! Sort que Xavier ho havia advertit a temps.
Qu s un meteorleg?
En qu creus que es fixa un meteorleg per predir loratge?
Com era loratge al mes de setembre?
Per qu es va evitar una catstrofe?

2 Qu s el temps atmosfric?
3 Qu mesura un termmetre? I un pluvimetre?
4 Observa el mapa amb la previsi del temps i respon a les preguntes.
Mar Cantbric
FRANA
Andorra
sol nvols pluja
Oce Atlntic
AL
tronada neu nvols

P O RT U G
i clarianes
Illes
Balears vent vent vent
fluix moderat fort
Mar
Mediterrani
N
Illes Canries
O E
En quines zones dEspanya far sol?
On es preveu que plour?
Quin temps far a les illes Balears?
Com seran els vents a la costa cantbrica?
I a la costa mediterrnia?

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2 Els climes del mn
Nom Data
El desert florit
A lAmrica del Sud es troba el desert dAtacama, que s el ms sec
del mn. Encara que parega mentida poden passar 5, 20 o 400 anys
sense ploure! I com et pots imaginar, la falta daigua fa quasi impossible
la vida dels animals i les plantes.
Per, curiosament, si plou en aquest mateix lloc, es produeix un fenomen
extraordinari, que sanomena desert florit.
Las llavors de les plantes, que porten anys enterrades, germinen, floreixen
i reparteixen les llavors a una velocitat increble. Tot seguit, el desert es cobreix
duna catifa de flors.
On es troba el desert dAtacama?
Quant de temps pot estar sense ploure en aquest desert?
Qu passa quan plou?
Creus que la vida al desert dAtacama deu ser fcil? Per qu?

2 Qu s el clima?
3 A la Terra hi ha climes molt diferents. De quins factors depenen

aquestes diferncies?
4 Observa el dibuix
i fes les activitats.
PA
RO
EU
AMRICA
OcE FRICA
eq
uad
or
Atlntic
Situa en el dibuix les zones climtiques de la Terra.
Com sn les temperatures en els climes prxims a lequador?
Quins climes tenen les temperatures ms baixes? On es localitzen?
En quins climes es dna una vegetaci formada per praderies i boscos?

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2 Els rius
Nom Data
El naixement del riu Cuervo

El riu Cuervo naix al nord-oest de la provncia de Conca (Castella-la Manxa).
El naixement daquest riu est situat en una zona composta de roques
molt permeables. Per aquest motiu, cada vegada que plou laigua es filtra
a linterior de la terra. A linterior laigua circula i sacumula, i torna a eixir
a la superfcie a travs de molts brolladors.
El brollador ms destacat s el del naixement del riu Cuervo. Quan laigua arriba
a lexterior, corre uns metres per una zona plana, per a caure desprs en forma
de cascades.
A causa duna reacci qumica, un dels
components de laigua no es dissol, i en caure
laigua sobre les roques i les plantes prximes
crea formes molt variades de gran fragilitat.
Grcies a aix es crea un paisatge singular
i de gran bellesa. Per aquest motiu, en 1999
el naixement del riu Cuervo va ser declarat
Monument Natural.
Si alguna vegada decideixes visitar-lo has de
tindre en compte que el cabal del riu Cuervo
varia amb les estacions de lany. A lestiu,
i en els anys amb una sequera molt prolongada,
el naixement daquest riu sol estar sec.
On es troba el naixement del riu Cuervo?
Qu s el que passa amb laigua de pluja en aquesta zona?
De quina manera ix a lexterior laigua del riu Cuervo?
Per qu el naixement del riu Cuervo a vegades est sec?

2 Qu s la hidrosfera?
3 Ordena el cicle de laigua. Escriu 1, 2, 3, 4 i indica el nom de cada una

de les fases.
Laigua dels rius acaba al mar.
En augmentar el pes de les gotes daigua, cauen dels nvols a lescora terrestre
i arriben als rius.
Laigua passa destat lquid a estat gass (vapor) a causa de la calor del Sol.
El vapor es refreda en ascendir per la troposfera. En refredar-se es condensa

en gotes daigua que formen els nvols.
4 Escriu on trobem aigua en la naturalesa.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2 Els rius espanyols
Nom Data
Es pot navegar pels rius dEspanya?

s interessant observar que barcasses que transporten mercaderies o vaixells
de diferents mides solquen grans rius com el Rin, a Alemanya, el Nil, a Egipte,
o el Mississipp, als Estats Units.
Podem vore imatges semblants a Espanya? Sn navegables els rius
espanyols?
En general, els rius espanyols no sn navegables, encara que en algun tram
del curs baix dalguns es puga navegar. A qu s degut? Hi ha diverses
explicacions.
Gran part dels rius espanyols corren entre
muntanyes o encaixats entre valls. En aquestes
zones els rius sn estrets, amb moltes revoltes
i les aiges corren a gran velocitat.
Per altra banda, el cabal dels rius espanyols s
molt irregular, disminueix molt a lestiu.
No obstant aix, a Espanya al llarg del temps
shan construt alguns canals amb la intenci
dutilitzar-los com a vies de comunicaci.
Per exemple, el canal de Castella, projectat
per a unir el nord de la Meseta amb el port
de Santander, o el canal de Sevilla-Bonanza,
que permetia la navegaci des de Sevilla fins
a loce Atlntic. Canal de Castella.
Qu significa que els rius espanyols tenen un cabal irregular?
Per qu els rius espanyols no sn navegables?
Amb quin motiu shan construt alguns canals a Espanya?

2 Observa el mapa i contesta a les preguntes.
Mar Cantbric
R iu FRANA
via
Na
R iu Eo
ln
Ne
Na
rbion
Riu
IO
M Ri u S i R IU ANDORRA
e r ga
EB
RI
U
RE
Esla
i su
e
r
uP
eg
RI U DUERO
R iu
Ri
uS
Ri
R iu
Tor n
m Jal
R iu
es
OCE
Riu Jarama
Riu
AT L N T I C n
AL
Tri a
lag
uA RS
Ri RIU T A JO EA
TUG
L
BA
ela
g ES
A ILL
i
uC
AN R I U X QUER
POR
DI Ri
RIU GU A Riu
ni
ra
Zj
er
ar
SEGU t
RIU RA
e di
DAL
QUIVIR a r M
A
G U Ri M
R IU uG
e ni
l
VESSANTS DESPANYA
ILLES CANRIES atlntic
mediterrani
Ceuta cantbric
rius
Melilla
MARROC barrancs o rambles
Com sn els rius del vessant cantbric, llargs o curts, amb molt de cabal
662328_03_p46_vertientes
o amb poc? Raona la resposta.
I els del vessant atlntic? Per qu?
662328_03_p46_leyenda mapa vertient
3 Busca informaci sobre el riu Ebre i indica on naix, on desemboca, quins sn

els afluents principals i quines comunitats autnomes travessa.

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2 Els paisatges
Nom Data
La platja del Silenci

En les vacances destiu, la meua famlia i jo sempre passem uns quants dies
en un poble que es diu Castaeras, al concejo de Cudillero (Astries).
Molt prop dall hi ha la platja del Silenci, que forma part del paisatge protegit
de la Costa Occidental.
La platja del Silenci s increble. Per a apreciar-ne la bellesa, el millor s pujar
al penya-segat. Cal pujar-hi a peu ja que no hi ha carreteres ni camins. s un
lloc molt poc transformat per les persones.
Des del lloc ms alt es pot contemplar la
platja, que t forma darc, i els illots rocosos
que hi ha enfront, dispersos al mar.
Des daquest punt, els colors de cada
element del paisatge es fonen en un de sol:
el blanc de larena de la platja, el blau del
mar i el verd de les plantes.
Amb sort, fins i tot shi pot vore algun corb
mar emplomallat prenent el sol sobre les
pedres dels illots.
On es troba la platja del Silenci?
Observa la fotografia. Quins elements naturals del paisatge hi veus? Descriu-los.
s un lloc poc o molt transformat per les persones? Per qu?
Per qu creus que est protegit aquest lloc?

2 Qu s un paisatge?
3 Com poden ser els paisatges?
4 Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.
Quin tipus de paisatge s?
On es localitza, a linterior o a la costa?
Com s el relleu?
Quin tipus de vegetaci hi distingeixes?
Hi veus algun riu, llac? En cas dafirmativa, on s?
Hi ha algun element fet per les persones? Quin?

BLOC
EL MN EN QU VIVIM
2 Els paisatges transformats
Nom Data
Una cascada en un poble!

Orbaneja del Castillo s un poble de muntanya
que est situat al nord de la provncia
de Burgos, prop del riu Ebre.
El paisatge que lenvolta, els carrers costeruts
i les cases amb balcons atrauen molts turistes,
sobretot durant la primavera i lestiu, per la qual
cosa t restaurants i hotels.
Va ser declarat conjunt histric artstic
en 1993.
Per el que ms sorprn daquest lloc
s que pel mig del poble cau una gran
cascada!
Laigua ve dun rierol que naix en una cova
situada a la part alta dOrbaneja.
I cau, relliscant a tota velocitat, com si fra una
font natural immensa que alegra el so dels
carrers.
On est situat el poble dOrbaneja del Castillo?
Don ve laigua que forma la cascada a Orbaneja?
Quins elements naturals t aquest paisatge?
I quins sn els elements realitzats per persones?
A quin paisatge dEspanya correspon: interior o mediterrani?

2 Quins elements naturals tenen els paisatges dinterior?
3 Quines sn les activitats humanes que destaquen ms en els paisatges

dinterior?
4 Observa aquestes fotografies i contesta a les preguntes.
Quina fotografia es correspon amb un paisatge mediterrani?

I amb un paisatge atlntic?
Quins elements naturals veus en el paisatge atlntic?
Quins elements realitzats per les persones es veuen en el paisatge mediterrani?
5 Quins altres paisatges hi ha a Espanya? On es localitzen?

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 El nostre territori
Nom Data
Un mn de fronteres
El mn est dividit en estats que tenen
sobirania prpia, s a dir, que disposen
dun territori i dun govern que regula
la vida dels ciutadans mitjanant lleis
i sencarrega de les relacions amb
els governs daltres estats.
Els lmits entre els estats sanomenen El riu Mio s la frontera natural
fronteres i sestableixen per acords. entre Espanya i Portugal.
Les fronteres poden ser naturals, si coincideixen
amb una barrera muntanyosa o un riu, o b lnies de delimitaci
que hi ha en els mapes per no en el terreny.
En el passat, les fronteres eren un barrera important entre els pasos
i resultava difcil traspassar-les. En lactualitat, sn ms permeables:
les mercaderies, els treballadors, els turistes, els diners circulen cada vegada
amb ms llibertat entre els estats. Per exemple, la ciutadania europea permet
als habitants dels pasos membres de la Uni Europea residir, estudiar
o treballar en qualsevol pas de la UE.
En canvi, en el mn actual hi ha fronteres dun altre tipus: aquelles que
diferencien els pasos pobres dels pasos rics i que constitueixen barreres,
moltes vegades infranquejables, per a les persones que pretenguen millorar
la qualitat de vida.
Qu s una frontera?
Com poden ser les fronteres?
s fcil passar hui dia dun pas a un altre? I fa anys?
Quin altre tipus de fronteres hi ha actualment?

2 Quins territoris formen part dEspanya?
3 Quines sn les fronteres naturals i poltiques del pas?
4 Observa el mapa i respon a les preguntes.
N Mar Cantbric
Santander F R A N A
Oviedo BISCAIA GUIPSCOA
O E LA CORUNYA PRINCIPAT C A N T B R I A
Santiago LUGO PAS
DASTRIES BASC Pamplona
de Compostella
GAL CIA LABA
LLE Vitria AND ORRA
PONTEVEDRA COMUNITAT
PALNCIA FORAL DE
S OURENSE
Logronyo
LLEIDA GIRONA
BURGOS L A R I O J A NAVARRA OSCA
CAS T EL LA I LLE ARAG C ATA L U N Y A
ZAMORA BARCELONA
VALLADOLID SRIA
Saragossa Barcelona
SARAGOSSA
SEGVIA
TARRAGONA
L
SALAMANCA GUADALAJARA
COMUNITAT
OCE TEROL
A
VILA DE MADRID
P
G
AT L N T I C Madrid CASTELL
Toledo CONCA
U
CCERES TOLEDO Palma

CAS T EL LA -L A M ANX A VALNCIA
Valncia
T
EX T RE MA DU RA C O M U N I TAT IL LES B AL EAR S

R
CIUDAD REAL VA L E N C I A N A
Mrida
ALBACETE
O
BADAJOZ
ALACANT
P
CRDOVA JAN Mrcia

REGI
HUELVA SEVILLA
A N D A L U S I A DE MRCIA i
n
Sevilla GRANADA ALMERIA a
r r
MLAGA e P Capital destat
CADIS
d i t
r M e Capital de comunitat
autnoma
O C E AT L N T I C
C A N R I E S
M a
Ceuta Ciutat autnoma
SANTA CRUZ
DE TENERIFE LAS PALMAS Melilla
Lmit destats
Santa Cruz
de Tenerife Las Palmas
Lmit de comunitats
de Gran Canaria Lmit de provncies
MARROC
Quantes comunitats autnomes t Espanya?
Quines sn les comunitats formades per una sola provncia?

662328_05_p68_Politico_Espana


BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 La poblaci espanyola
Nom Data
Quan es va fer el primer cens de poblaci?

Fins al segle XVI no hi havia bons mtodes per a saber la poblaci
que habitava un lloc, per aix noms es coneixia el nombre dhabitants
de forma aproximada.
Va ser lany 1594 quan es va fer el primer cens amb un mtode rigors.
Els reis necessitaven conixer exactament quants sbdits tenien i, sobretot,
quants dells havien de pagar els impostos amb els quals havien de costejar
les despeses de lestat. Grcies als censos sabem que en aquell temps
a Espanya vivien 9 milions de persones i que la poblaci augmentava poc.
Els censos i els padrons no sols serveixen per
a conixer la poblaci absoluta dun territori.
Recullen tamb informaci del nombre de
persones de cada edat, quantes sn homes
i quantes sn dones, el lloc de naixement
de cada persona i el seu nivell destudis.
Amb les xifres que proporciona el cens,
els governants, tant locals com estatals, poden
fer molts clculs, per exemple, si la poblaci
augmenta o disminueix, quines necessitats
hi haur en aquell territori, si hi ha molts
ancians o molts xiquets, conixer quines
persones tenen ledat per a treballar i quines
persones han de pagar impostos...
Qu s un cens?
Quan es va fer el primer cens a Espanya?
Per a qu es volia saber el nombre de persones que vivien a Espanya?
Quina informaci es recull en un cens?

2 Els censos sutilitzen per a fer projeccions de poblaci, s a dir, saber com ser
dac a uns anys la natalitat, la mortalitat, lemigraci Observa la projecci de
poblaci per a Espanya i respon a les preguntes.
Any 2014 Any 2028 Any 2063
Natalitat 408.901 299.279 229.434
Mortalitat 395.196 411.392 559.857
Immigrants 332.522 332.522 332.522
Emigrants 417.191 288.152 245.903
Com va ser la natalitat en 2014? Com ser en 2028?

I en 2063? Augmentar o disminuir?
Passar el mateix amb la mortalitat? Raona la resposta.
El nombre dimmigrants en 2063, augmentar o disminuir respecte

als anys 2014 i 2028?
I el demigrants?
En 2063, la poblaci espanyola augmentar o disminuir? Per qu?
3 Tenint en compte les dades de lactivitat anterior. Quin tipus

dinfraestructures o serveis shauran de crear? Raona la resposta.

BLOC
VIURE EN SOCIETAT
3 Leconomia
Nom Data
La fbrica de joguets
Les mans del meu iaio eren prodigioses. De menuda,
em quedava hores mirant com convertia un tros
de fusta en un tren amb diversos vagons o en un cotxe
amb rodes que giraven de veritat. El taller del meu iaio
era mgic per a mi. Recorde les seues ferramentes
penjades en ordre, la serradura escampada per terra i lolor de fusta.
En notar el meu entusiasme pels joguets del iaio, a mon pare se li va ocrrer
la idea de muntar un petit negoci. Va comenar fabricant joguets
de fusta que enviava a les ciutats prximes. Desprs van arribar els encrrecs
des de tots els racons del pas. De joguets de fusta, va passar a la fabricaci
de construccions de metall. Ms tard van vindre les nines de plstic, els joguets
amb piles, els cotxes teledirigits La fbrica va augmentar de mida i les vendes
van crixer.
Per, al cap dels anys, el negoci va comenar a decaure. Els gustos dels xiquets
havien canviat i ja no es venien els mateixos joguets. Mon pare va creure
aleshores que havia de ser jo qui sencarregara de
lempresa. I va decidir apostar per uns jocs nous que
encara no tenien molt dxit i aix vam comenar a
vendre videojocs i consoles de joc!
Grcies a aquella decisi, el negoci es va recuperar
i hui tenim una gran empresa amb molts treballadors.
Per al meu despatx, junt amb els catlegs de videojocs,
conserve alguns joguets del meu iaio.
En qu sassemblen els treballs del iaio, del fill i de la nta?
I en qu es diferencien?
Quines activitats econmiques ixen en el text? A quins sectors econmics

corresponen?

2 Quina s lactivitat del sector secundari que ocupa ms quantitat

de treballadors?
3 Qu s el procs industrial?
4 Busca informaci sobre el treball artesanal i respon a les preguntes.
Quantes persones treballen en un taller artesanal, poques o moltes?
Cada treballador est especialitzat en una part del procs productiu?

Raona la resposta.
Quines ferramentes utilitzen per a elaborar els productes?
Hi ha moltes mquines? Per qu?
Elaboren molts productes o pocs? Justifica la resposta.
5 Qu s el sector terciari?
6 Quines activitats econmiques del sector terciari estan molt relacionades

amb el sector secundari? Per qu?

BLOC
4 El temps histric
Nom Data
Champollion i la pedra Rosetta

Fa ms de 200 anys, en una localitat
egpcia anomenada Rosetta, uns soldats
de lexrcit francs trobaren una pedra molt
especial. Era de basalt de color negre
intens i hi tenia impresos tres textos:
un en grec, un altre en una llengua egpcia
molt antiga i el tercer estava compost
de jeroglfics.
El francs Jean-Franois Champollion va
dedicar deu anys de la seua vida a desxifrar
el misteri de la pedra. Ell va ser qui va
descobrir el significat de cada un
dels smbols que constituen lescriptura
jeroglfica.
El seu descobriment va ser molt important,
perqu grcies a ell es va aconseguir la clau
que obria les portes del fascinant mn de
lantic Egipte.
Qu s la pedra Rosetta?
Com s?
Qui la va trobar?
Qui la va desxifrar?
Qu va significar aquest descobriment?

2 Busca informaci sobre la pedra Rosetta. Tria les dates que sn correctes.
La pedra Rosetta es va trobar en 1799.
La pedra Rosetta es va trobar en 2002.
La pedra Rosetta cont un text de lany 1525.
La pedra Rosetta cont un text de lany 196 aC.
3 Observa aquesta lnia del temps i contesta.
Anys 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
Naix Comena Va Se li Va Viatja Toca Guanya un

Eva. a a la cau una a en el concurs de
caminar. platja. dent. lescola. tren. piano. lectura.
De qu ens informa aquesta lnia del temps?
Quina direcci t la lnia?
Qu representa cada tram de la lnia del temps?
En quin any comena?
En quin acaba?
On se situa lesdeveniment ms antic?
I el ms recent?
A quina edat va comenar Eva a tocar el piano?

BLOC
4 Les edats de la histria
Nom Data
Mitjans de comunicaci antics

Que curiosos eren els mitjans de comunicaci del passat!
Les tribus dfrica transmetien missatges a distncia a travs del tam-tam,
s a dir, amb colps de tambor.
Fa uns 2.500 anys els grecs tenien emissaris. El soldat Filpides s lemissari
grec ms fams. Va crrer sense descansar 42 quilmetres per anunciar als
atenesos la victria de la seua armada en la batalla de Marat. Desprs de
donar el seu missatge va morir
a causa de tan gran esfor.
Tamb sutilitzaven senyals de fum
o coloms missatgers. Fa 800 anys
el sold de Bagdad va ser el
primer a entrenar coloms perqu
volaren duna estaci de correus
a la segent amb un missatge lligat
a la pota.
Quins mitjans podries usar per a enviar un missatge fa milers danys?
Amb quin dels mitjans anteriors creus que podries comunicar-te amb terres ms
llunyanes?
En quina edat de la histria es va desenvolupar la civilitzaci

grega?
En quin segle es van comenar a utilitzar els coloms missatgers?

2 Observa aquestes fotografies i ordena-les de ms antiga a ms recent.
Edat contempornia. Prehistria. Edat mitjana.
Edat antiga. Edat moderna.
3 Completa una lnia del temps sobre les etapes del passat. Dibuixa
en cada requadre lhabitatge o construcci corresponent.
Edat antiga
4 Descriu breument com era una de les construccions o habitatges

representats en lactivitat 2.

BLOC
4 La prehistria
Nom Data
Linvent ms important de la histria

Fa mig mili danys, els nostres avantpassats
coneixien el foc com un fenomen terrible de la
naturalesa. Quan un llamp partia el cel o prenia
foc als boscos, les persones es refugiaven
atemorides al fons de les seues coves,
fugint de la desgrcia igual que els animals.
Per un dia la curiositat els va portar a
acostar-shi, a agafar una branca encesa
i a portar-la a la cova; daquesta manera van
aprendre per primera vegada a evadir-se de la
foscor, del fred i de la por de la nit. El gran
descobriment dels ssers humans va ser arribar
a produir ells mateixos aquest foc, i ho
aconseguiren fregant dues pedres de slex i
encenent amb les espurnes unes branquetes seques. Ja no era necessari
vigilar constantment el foc perqu no sapagara.
El descobriment del foc va canviar per complet el rumb de la supervivncia
humana. Amb el foc es protegien del fred de la nit, espantaven las grans feres
dels poblats, la carn de la caa era ms saborosa i saludable passada pel foc,
i tamb es va aprendre a cauteritzar les ferides amb foc. Finalment, el foc era
el lloc al voltant del qual es reunien les persones al final de la jornada, on es
contaven les histries i el coneixement passava dels uns als altres, i on lsser
hum va continuar laprenentatge com a sser social.
Quants anys fa que lsser hum coneix el foc?
Com va aconseguir lsser hum fer foc per si mateix?
Quins avantatges ha suposat el descobriment del foc per a la humanitat?

2 Observa aquesta fotografia i contesta a les preguntes.
On estan les persones que ixen en la fotografia?
Qu fan?
Quina professi creus que tenen?
Per qu?
Quines restes del passat observen?
3 Busca en ta casa dos objectes semblants als que susaven fa milers danys
i explica en qu sassemblen i en qu es diferencien.
Exemple: Un ganivet fa milers danys i en lactualitat sassemblen en el fet que sutilitzen

per a tallar, i es diferencien en el fet que fa milers danys es fabricaven amb pedra
i en lactualitat es fabriquen amb acer.

BLOC
4 Els pobles preromans
Nom Data
Visita a un museu arqueolgic

En un museu arqueolgic sexposen, conserven i classifiquen objectes
i materials del passat, rescatats pels arquelegs o guardats al llarg dels segles.
El seu objectiu s documentar el passat duna comunitat o un pas i pot
contindre tant objectes de temps prehistrics com altres del segle passat, des
duna collecci
de peces de vestir fins a
restes de gerros de fang
que tenen milers danys
dantiguitat.
El nostre pas t una
histria molt llarga
i plena desdeveniments.
Nombrosos pobles
i cultures han passat per
Espanya i hi han deixat
la seua empremta, per
la qual cosa hi ha molts
museus arqueolgics.
Museu Arqueolgic de Lorca, Mrcia.
Qu hi ha en un museu arqueolgic?
Per a qu serveix estudiar els objectes de temps passats?
Has visitat algun museu?
Com hem de comportar-nos en un museu?

Fa ms de 5.000 anys es va inventar lescriptura. Al principi, sutilitzaven jeroglfics,

que sn dibuixos que representen paraules o idees.
Ms tard, es va inventar lalfabet, que s un conjunt de lletres que combinades

entre si formen les paraules.
La invenci de lescriptura s tan important que marca els inicis de la histria.
Per qu s important laparici de lescriptura?
Qu va aparixer de primer, els jeroglfics o lalfabet?
Quina diferncia hi ha entre els jeroglfics i lalfabet?
3 Observa aquesta maqueta dun habitatge celta i escriu com timagines

que devia ser la vida dun xiquet daquella poca a Espanya.

BLOC
4 Lpoca romana
Nom Data
Els mosaics romans

Una de les manifestacions de lart rom que sha conservat ms b fins a
lactualitat sn els mosaics. Els mosaics eren quadres o murals que podien
recobrir i decorar tant sostres com terres o parets. Les imatges es componien
ajuntant peces xicotetes quadrades de colors, anomenades tesselles.
Les tesselles podien estar fetes de materials diferents, com el vidre, la
cermica o la pedra de diversos colors. Per a fer-les, de primer calia tallar
el material en lmines fines, desprs en tires
i desprs en quadradets.
Tamb susaven
excepcionalment tesselles
de metalls preciosos,
com lor i la plata.
Amb els mosaics
representaven escenes
de caa, de lluita de
gladiadors, de carreres
de carros, figures
geomtriques...
Qu s un mosaic?
Com es fan els mosaics?
Per a qu serveixen els mosaics?
Has vist un mosaic alguna vegada? On? Qu representava?

2 Observa aquestes imatges i escriu quin creus que correspon a un pont rom.
Desprs, contesta.
Quines diferncies observes entre un pont i laltre?
Coneixes altres monuments romans?
3 Busca informaci en Internet sobre els romans a Espanya i assenyala

quins monuments sn romans.
La Universitat de Salamanca El circ de Tarragona
El temple de Diana (Mrida) El monestir dEl Escorial (Madrid)
El teatre de Sagunt (Valncia) Les muralles de Lugo
La catedral de Burgos LAlhambra (Granada)
Larc de Medinacelli (Sria) El pont dAlcntara (Cceres)

BLOC
4 Els aborgens canaris
Nom Data
La histria del gofio

La histria del gofio va
comenar fa molts milers
danys, molt abans de
larribada dels conquistadors a
les illes, encara que en aquella
poca noms es coneixia
lordi. Posteriorment, shi van
anar afegint nous ingredients,
com el blat, lavena, el cigr
i el mill.
Per a preparar-lo susaven
pedres sobre les quals es
collocava el test o torrador de fang. Una vegada torrat el gra, es triturava als
molins de pedra. Aquests molins consistien en dues pedres redones, planes en
la part corresponent a la superfcie de fregament, i convexes a la part superior,
on hi havia un forat, per on sintroduen els grans torrats del cereal.
Posteriorment, la fabricaci dalguns molins de vent o daigua va facilitar-ne
la mlta. La majoria dels molins han desaparegut amb el pas del temps
i han donat pas als molins elctrics.
El gofio s un aliment ric en vitamines, com les B1, B2, B3 i C; protenes, fibra,
magnesi, ferro, calci i sodi.
Des de quan elaboraven gofio els aborgens?
Qu s el gofio?
Com es prepara el gofio?

2 Consulta un atles, localitza-hi les illes Canries i contesta.
En quin oce es troben les illes Canries?
Quantes illes componen larxiplag canari?
Com sanomenen les dues provncies canries? I les capitals?
3 Llig el text segent. Busca en el diccionari els termes que no conegues.

Desprs completa la taula.
Els smbols de les illes Canries
La comunitat canria i cada una de les illes que la formen tenen com a smbols
un animal i un vegetal. Els de la comunitat sn la palmera i locell canaris.
Els de les illes sn els segents: Fuerteventura, el card de Janda i la hubara;

Gomera, la Persea indica i la xixella canria; Gran Canria, el card i el gos de presa
canari; Hierro, la savina i el fardatxo gegant; Lanzarote, la tabaiba dola i laliguenya;
La Palma, el pi canari i la graula; i Tenerife, el drago i el pins.
Territori Animal Vegetal

Comunitat canria Ocell canari Palmera canria
Fuerteventura
Gomera
Gran Canria
Hierro
Lanzarote
La Palma
Tenerife

2 Solucionari
Solucions. Pla de millora
Bloc 2 Fitxa 4
1. Les capes sn: latmosfera, que s la capa
Fitxa 1 gasosa; la hidrosfera, que s la capa lquida;
1. Estrella: astre que emet llum i calor contnuament. i la geosfera, que s la capa slida.
Planeta: cos esfric que gira al voltant 2. RG. De dalt a baix: escora, mantell i nucli.
duna estrella. 3. El relleu s el conjunt de formes que tenen
Satllit: astre que gira al voltant dun planeta. els continents i els oceans. Algunes formes
sn les muntanyes i les planes.
2. R
G. Desquerra a dreta i seguint la direcci de les
agulles del rellotge: Jpiter, Venus, Mercuri, Terra, 4. Lerosi s el desgast de les roques, mentre que
Ur, Mart, Saturn i Nept. la sedimentaci s lacumulaci dels materials
erosionats.
Fitxa 2
Fitxa 5
1. El fa la Terra sobre si mateixa. Rotaci.
El fa la Terra al voltant del Sol. Translaci. 1. Les roques estan formades per minerals. Verdadera
Tarda a fer-lo un any. Translaci. Totes les roques sn lquides. Falsa.
Dna lloc als dies i les nits. Rotaci. La sienita s una roca formada per un sol mineral.
Dna lloc a les estacions de lany: primavera, Falsa.
estiu, tardor i hivern. Translaci. Les oracions correctes serien: Les roques poden
2. Sn les diferents formes que presenta la Lluna. ser dures, toves o lquides. La sienita est
formada per diversos minerals.
3. El dibuix de lesquerra representa el moviment
de translaci i el de la dreta, el de rotaci. 2. Roques magmtiques. Algunes es formen
RG. En el dibuix de lesquerra lalumne afegir a linterior de la Terra i altres procedeixen
dalt, primavera; a la dreta, hivern; baix, tardor, de la lava dels volcans. Exemples: granit
i a lesquerra, estiu. i basalt.
RG. En el dibuix de la dreta, lalumne escriur en Roques sedimentries. Es formen a partir de
la cartella que assenyala la zona amb ms llum, restes daltres roques, de restes dssers vius,
dia, i nit, en la cartella que marca la zona menys o a partir de substncies dissoltes en laigua.
illuminada. Exemples: argila, carb, petroli i calcria.
Roques metamrfiques. Es formen a partir
Fitxa 3 daltres roques, per es transformen per pressi
o temperatura. Exemples: pissarra i marbre.
1. Un globus terraqi s una representaci
tridimensional, de manera que reprodueix 3. RM. El diamant s el mineral ms dur.
la Terra sense distorsionar. s com una miniatura Lanell dor de ma tia brilla molt.
de la Terra. En un mapa la forma, la grandria El quars de color rosa s el que ms magrada.
i les distncies es distorsionen. La malaquita s un mineral de forma irregular.
2. R
G. De dalt a baix lalumne marcar: B. Pol nord.
A. Eix de rotaci. E. Hemisferi nord. D. Equador. Fitxa 6
F. Hemisferi sud. C. Pol sud. 1. RG. Desquerra a dreta i de dalt a baix:
3. La rosa dels vents. 6. Masss Galaic. 3. Serralada Cantbrica.
La retolaci. 9. Muntanyes Basques. 7. Pirineus. 1. Sistema
La llegenda. Central. 5. Serralada Ibrica. 2. Muntanyes de
Lescala. Toledo. 4. Sierra Morena. 8. Serralades Btiques.
4. Nord, sud, est i oest. Per lest. Per loest. 2. Mar Cantbric, mar Mediterrani i oce Atlntic.
5. R
L. RG. Cal situar el mar Cantbric, al nord; el mar
6. 1
. Muntanyes Rocalloses. 2. Serralada dels Mediterrani, a lest, i loce Atlntic, a loest.
Andes. 3. Desert del Shara. 4. Riu Nil. 5. Gran 3. RG. Els alumnes escriuran en la cartella que est
plana europea. 6. Himlaia. 7. Monts Urals. ms al nord depressi de lEbre i en la que est
8. Arxiplag del Jap. mes al sud, depressi del Guadalquivir.

4. La Meseta central s una gran serralada. Falsa. 2. El temps atmosfric s lestat de latmosfera
El Sistema Central s una gran plana. Falsa. en un lloc i un moment determinats.
Al centre de la pennsula Ibrica hi ha la Meseta. 3. El termmetre mesura la temperatura de laire.
Verdadera. Lanemmetre mesura la velocitat del vent.
Les muntanyes de Toledo sn unes muntanyes El pluvimetre mesura les precipitacions.
interiors de la Meseta. Verdadera. El penell indica la direcci del vent.
Les muntanyes interiors de la Meseta sn
els Pirineus i les muntanyes de Lle. Falsa. Fitxa 9
Les oracions correctes serien: La Meseta central 1. El clima s el conjunt de condicions de latmosfera
s una gran plana. El Sistema Central s una que es donen en una regi durant molts anys.
gran serralada. Les muntanyes interiors de la
2. Els factors sn la proximitat a lequador, laltitud
Meseta sn el Sistema Central i les muntanyes
de les terres i la distncia o llunyania al mar.
de Toledo.
3. Climes clids: al voltant de lequador.
5. Serralades Btiques. Exteriors a la Meseta.
Climes freds: al voltant dels pols nord i sud.
Serralada Cantbrica. Envolten la Meseta.
Sierra Morena. Envolten la Meseta. Climes temperats: entre la zona clida i les dues
fredes.
Masss Galaic. Exteriors a la Meseta.
Serralada Ibrica. Envolten la Meseta. 4. Climes clids. Alguns tenen temperatures altes
i pluges freqents, en aquesta zona creixen selves.
Pirineus. Exteriors a la Meseta.
Quan ens allunyem de lequador les pluges noms
6. La mxima altitud s el Teide. Es troba a les illes es produeixen en una estaci, per la qual cosa
Canries. hi ha sabanes. En daltres a penes plou i noms
7. Les illes Canries estan a loce Atlntic hi creixen palmeres i cactus.
i les illes Balears, al mar Mediterrani. Climes freds. Fa molt de fred tot lany i plou poc.
8. RM. Els alumnes podrien esmentar els golfs Hi creix la tundra (molses i herbes).
de Cadis i Valncia, i els caps de Finisterre Climes temperats. En uns llocs plou molt, en
i de la Nau. daltres, poc i les temperatures no sn ni molt
altes ni molt baixes, tots tenen les quatre
Fitxa 7 estacions. Hi creixen praderies i boscos.
1. Latmosfera s la capa daire que envolta la Terra.

Fitxa 10
s important perqu filtra els rajos del Sol
perjudicials per als ssers vius, ret part de la 1. RG.
calor del Sol i impedeix que les temperatures
2. Clima ocenic. Temperatures: suaus.
siguen massa altes o massa baixes.
Precipitacions: freqents tot lany.
2. RG. De dalt a baix: C. Capes exteriors. Clima mediterrani. Temperatures: a la costa,
B. Estratosfera. A. Troposfera. suaus tot lany; a linterior, baixes a lhivern i altes
3. La troposfera s la capa ms prxima a la Terra. a lestiu. Precipitacions: escasses, sobretot
En aquesta es produeixen els fenmens a lestiu.
atmosfrics. Clima subtropical. Temperatures: suaus tot
A lestratosfera hi ha la capa doz, un gas que lany. Precipitacions: escasses.
ens protegeix dels rajos solars perjudicials per als Clima de muntanya. Temperatures: baixes
ssers vius. a lhivern i fresques a lestiu. Precipitacions:
Ms enll dels 50 km daltitud, hi ha altres capes abundants.
fins a arribar a lespai.
Fitxa 11
Fitxa 8
1. La major part de laigua de la hidrosfera s dola.
1. RG. De dalt a baix i desquerra a dreta. Pluja (pel Falsa.
paraigua), nvols (estan al cel) i vent (que Laigua dola es troba als rius, llacs, aiges
impedeix caminar a la persona de la fotografia). subterrnies Verdadera.

Les marees sn pujades i baixades del nivell dels 5. El riu ms cabals dEspanya s el riu Ebre
rius. Falsa. perqu en el seu curs alt travessa zones
Els corrents marins sn desplaaments en qu plou i neva molt.
de grans masses daigua per diferncies
6. RG.
de temperatura. Verdadera.
Les oracions correctes serien: La major part 7. Cantbric: Nerbion, Eo.
de laigua de la hidrosfera s salada. Les marees Atlntic: Tajo, Guadiana.
sn pujades i baixades del nivell del mar. Mediterrani: Ebre, Tria.
2. RG. De dalt a baix i desquerra a dreta: evaporaci,
condensaci, precipitaci i retorn. Fitxa 14
1. El paisatge s laspecte de la superfcie terrestre
Fitxa 12 que observem des dun lloc.
1. Les aiges superficials es troben a la superfcie 2. En els paisatges naturals no hi ha elements fets
de la Terra i les subterrnies sn els corrents per les persones i en els transformats, s.
i depsits naturals daigua de linterior de
3. RM. Lalumne hauria de destacar les muntanyes,
lescora terrestre
la vegetaci, lanimal (ant) i el riu o llac pel qual
El llit s el terreny per on corre laigua
passa lanimal.
dun riu i el cabal s la quantitat daigua que
porta un riu. 4. RG. De dalt a baix i seguint la direcci de les
agulles del rellotge. Carretera, habitatges, cultius
2. Les glaceres sn una capa gruixuda de gel que
i pont.
es forma per lacumulaci de neu. Els rius sn
corrents continus daigua. Els aqfers sn 5. RM. Lalumne podria assenyalar lagricultura,
depsits subterranis daigua. la indstria, els transports
3. RG. De dalt a baix i desquerra a dreta. 1. Curs alt. 6. RM. Lalumnat hauria de destacar la desforestaci,
2. Curs mitj. 4. Afluent. 3. Curs baix. la contaminaci i la construcci excessiva.
5. Desembocadura.
7. RM. Entre les mesures per a conservar un
paisatge hi ha establir lleis i normes que obliguen
Fitxa 13 a utilitzar depuradores o filtres, i declarar espais
1. Els rius sn llargs quan naixen en muntanyes protegits.
allunyades del mar on desemboquen; si hi estan
prximes, sn curts. Quan els rius passen Fitxa 15
per zones amb clima sec, tenen poc de cabal;
1. En el paisatge superior, el relleu s pla i est
si travessen zones amb clima plujs, tenen
transformat per lagricultura i la ramaderia.
un cabal abundant.
En el paisatge inferior el relleu s pla i costaner;
2. Un vessant s el terreny format per diverses
est transformat per lactivitat turstica.
conques, els rius del qual desemboquen en un
mateix mar o oce. 2. En els paisatges dinterior el clima s ocenic.
Falsa.
3. Mar Cantbric, mar Mediterrani i oce Atlntic.
El relleu dels paisatges canaris s volcnic.
4. El cabal dels rius del vessant cantbric s irregular Verdadera.
i escs. Falsa.
Les ciutats que destaquen en els paisatges
Els rius del vessant atlntic sn curts. Falsa.
dinterior sn Madrid, Valladolid i Saragossa.
Els rius del vessant mediterrani sn llargs, perqu Verdadera.
naixen en muntanyes molt allunyades del mar.
A Canries shan fet terrasses per a cultivar als
Falsa.
vessants de les muntanyes. Verdadera.
Les oracions correctes serien: El cabal dels rius
del vessant cantbric s regular i abundant. Els rius Loraci correcta seria: En els paisatges dinterior
del vessant atlntic sn llargs. Els rius del vessant el clima s mediterrani.
mediterrani sn curts, perqu naixen en muntanyes 3. Els elements naturals sn els penya-segats,
prximes al mar. el mar i la vegetaci.

Els elements que han transformat el paisatge Fitxa 18
van ser els habitatges, la carretera, els camins
1. Ciutadania europea: permet als habitants
i el port.
dels pasos de la Uni Europea viure, estudiar
4. El clima s el mediterrani de costa.
o treballar en qualsevol pas de la UE.
La poblaci viu en ciutats de la costa.
Euro: moneda que comparteixen molts pasos
La poblaci es dedica a la indstria i al turisme. de la UE.
2. RG.
3. Els pasos de la Uni Europea tenen per objectiu
Bloc 3 millorar leconomia i la societat.
4. Parlament Europeu. Representa els ciutadans
Fitxa 16 de la UE i aprova les lleis.
Consell de la Uni Europea. Aprova les lleis.
1. RG. De roig pintaran les illes Balears i les Comissi Europea. Governa la UE i decideix
Canries. en qu es gastar els diners de la Uni.
De verd: Principat dAstries, Cantbria, Tribunal de Justcia. Socupa que es respecten
Comunitat Foral de Navarra, La Rioja, Comunitat les lleis de la UE.
de Madrid, Regi de Mrcia i les Illes Balears. 5. Parlament Europeu: eurodiputats.
De blau Galcia, Castella i Lle, Pas Basc, Consell de la Uni Europea: ministres.
Arag, Catalunya, Extremadura, Castella-la Comissi Europea: comissaris.
Manxa, Comunitat Valenciana, Andalusia Tribunal de Justcia: jutges.
i Canries. 6. RM. Els alumnes podrien assenyalar Espanya,
Encerclaran de groc Ceuta i Melilla. Portugal i Itlia, entre altres.
2. Cada provncia t una capital provincial. 7. Leuro s important perqu entre els pasos
Les diputacions provincials sencarreguen que lutilitzen no sha de canviar de moneda,
dadministrar el territori de cada provncia. cosa que facilita els intercanvis.
Els municipis estan governats pels ajuntaments.
Lajuntament est format per lalcalde i els Fitxa 19
regidors.
1. Immigrant: persona que arriba a un lloc a viure.
Fitxa 17 Natalitat: nombre de bebs que naixen en un any.

Mortalitat: nombre de persones que moren
1. Espanya s un estat democrtic perqu tots al llarg dun any.
els ciutadans tenen els mateixos drets i deures, Emigrant: persona que sen va dun lloc per
i perqu les persones poden elegir lliurement viure en un altre.
els governants en les eleccions.
2. Classificaci de la poblaci. Per sexe: dones
2. L
a llei ms important dEspanya s la Constituci. i homes.
Va ser aprovada en 1978. Shi recullen els drets Per edat: joves, adults i ancians.
i deures dels ciutadans, i les institucions de lestat. Per activitat: poblaci activa i poblaci inactiva;
3. Cap de lestat. Representa Espanya i s el Rei. i dins de lactiva, ocupada i desocupada.
Corts Generals. Elaboren i aproven les lleis,
controlen lactuaci del govern i aproven els Fitxa 20
pressupostos. Estan formades pels diputats
1. La natalitat va ser de 240 bebs i la mortalitat
i senadors. de 37 persones.
Govern. Dirigeix lestat i socupa de les relacions Va haver-hi 17 immigrants i 3 emigrants.
entre Espanya i altres pasos. El componen el
La poblaci de la Pobla va augmentar ja que
president i els ministres.
hi van nixer ms bebs que persones hi van
Tribunals de Justcia. Socupen que es respecten morir,
les lleis. Els seus membres sn els jutges i van arribar ms persones que les que se
i magistrats. nanaren.

2. A Espanya la poblaci no est repartida Bloc 4
de manera desigual. Falsa.
Les zones molt poblades es troben a linterior.
Fitxa 22
Falsa.
Les zones poc poblades tenen rees rurals 1. Els historiadors sn les persones que investiguen
extenses. Verdadera. els esdeveniments ocorreguts en el passat.
A les zones de costa arriba un gran nombre Treballen amb ells cientfics com els gegrafs
dimmigrants. Verdadera. i els arquelegs.
Les oracions correctes serien: A Espanya la 2. s una empremta del passat que ha perviscut
poblaci est repartida de manera desigual. al llarg del temps. RM. Un llibre (font escrita)
Les zones molt poblades es troben a la costa. i un quadre (font grfica).
3. 3250 aC, 21 aC, 1 aC, 1 dC, 51 dC
Fitxa 21 i 450 dC.
1. Sector primari: agrupa les activitats 4. Els fets successius sn els que tenen lloc un
que obtinguen productes que puguen utilitzar-se darrere dun altre i els fets simultanis sn els que
directament o que sutilitzen com a matries es produeixen al mateix temps.
primeres per a la indstria.
Sector secundari: agrupa els treballs Fitxa 23
que transformen les matries primeres
1. (2) edat antiga.
en productes elaborats.
(5) edat contempornia.
Sector terciari: agrupa els treballs que no
(3) edat mitjana.
produeixen objectes sin que ofereixen serveis
a les persones. (1) prehistria.
(4) edat moderna.
2. RG. Desquerra a dreta: secundari, terciari,
primari. 2. El perode ms llarg va ser la prehistria i el ms
curt, ledat contempornia.
3. Agricultura: cultiu de la terra per a obtindre
3. RG. Seguint la lnia del temps: prehistria, edat
productes vegetals. Sector primari.
antiga, edat mitjana, edat moderna i edat
Pesca: captura de peixos i molluscos de les
contempornia.
aiges superficials i marines. Sector primari.
RG. Prehistria, aparici de lsser hum; edat
4. L a matria primera necessria per a elaborar antiga, invenci de lescriptura; edat mitjana,
formatge s la llet. fi de lImperi rom; edat moderna, descobriment
A les fbriques es transforma la llet dAmrica; edat contempornia, Revoluci
en formatge. Francesa.
Es du als establiments comercials perqu
es venga. Fitxa 24
5. El treball en cadena significa que cada treballador 1. Paleoltic. Vivien a laire lliure, en coves o en
sespecialitza en una part del procs industrial. cabanes. Salimentaven de la caa, la pesca
6. El sector terciari s el que ocupa ms persones. i la recollecci de fruites silvestres. Estaven
Verdadera. organitzats en tribus i es repartien les tasques.
El turisme agrupa les activitats relacionades Neoltic. Vivien en aldees. Salimentaven dels
amb els desplaaments de les persones per a productes que cultivaven i dels animals que
descansar i divertir-se. Verdadera. criaven. Els homes i dones sanaren especialitzant
A Espanya, el turisme s el servei en qu treballen en un treball.
ms persones. Falsa. Edat dels metalls. Vivien en aldees, que es van
El transport s el trasllat de productes convertir en poblats i ms tard en ciutats.
i passatgers. Verdadera. Salimentaven de lagricultura i la ramaderia.
Loraci correcta seria: A Espanya, el comer s Les ciutats tenien un cap i guerrers, tamb van
el servei en qu treballen ms persones. aparixer nous oficis, com lartesania.

2. Mol de m: invent. Neoltic. Fitxa 29
Foc: descobriment. Paleoltic.
Arada: invent. Edat dels metalls. 1. La societat romana estava composta per esclaus
i persones lliures. Entre les persones lliures
3. La cermica va aparixer en el neoltic i va ser
molt important ja que en els gerros es guardava hi havia patricis i plebeus.
i es conservava la collita, en les olles es cuinava, 2. La imatge de lesquerra s una insula. Hi vivien
i en els plats i bols es menjava i es bevia. les persones pobres.
La imatge de la dreta s una domus. Hi vivien
Fitxa 25 les persones riques.
1. Pintura rupestre significa pintura a les roques. 3. Amfiteatre.

Circ.
2. Representen animals com mamuts, cavalls
Temple.
Zona cantbrica.
Representen persones dansant, caant
o recollectant. Zona llevantina. Fitxa 30
Sn esquemtiques i dun sol color. Zona
1. Els primers pobladors de Canries van arribar
llevantina.
des del nord-est dfrica.
Estan fetes amb gran realisme i utilitzen diversos
colors. Zona cantbrica. 2. Les coves estaven situades als penya-segats
de la costa o als barrancs.
3. Un monument megaltic s un monument construt
amb grans pedres anomenades meglits. Dins de les coves es van trobar molins
de pedra, doli, agulles dos, grinyols de
4. RG. Desquerra a dreta: cromlec, menhir i dolmen.
cermica, sarrons de pell
Hi pintaven animals, figures humanes i formes
Fitxa 26
geomtriques.
1. RG. 3. Els poblats se situaven en llocs plans.
2. Les cases sn circulars. Les cases eren de pedra.
Les cases estan disposades de forma
El sostre es feia amb vares, lloses, palla i terra.
desordenada.
Es tracta dun poblat celta. 4. Tenien ramats de cabres, ovelles de pl
i porcs amb ullals. Verdadera.
Fitxa 27 Amb els grans de blat i ordi elaboraven
el gofio. Verdadera.
1. RG. De dalt a baix i desquerra a dreta: temple,
Recollectaven arrels i fruites silvestres i recollien
teatre, muralla, acrpolis, gora.
fusta. Verdadera.
2. Els fenicis van arribar a la Pennsula per
Per a treballar la terra utilitzaven ferramentes
comerciar amb els pobles que la poblaven.
de metall. Falsa.
Els fenicis intercanviaven adorns dor i plata,
cermica, ivori o seda. Loraci correcta seria: Per a treballar la terra
Els cartaginesos es van installar a les antigues no utilitzaven ferramentes de metall, ja que
colnies fencies. a Canries no hi havia metalls.
5. Els guanartemes i els menceys era com
Fitxa 28 sanomenaven els caps de territoris extensos
a Gran Canria i a Tenerife.
1. RG.
2. (2) Interior de la Pennsula. 6. Els aborgens canaris coneixien lescriptura,
se sap perqu a Lanzarote, Gran Canria i Hierro
(1) Costa mediterrnia.
es conserven textos gravats en pedra.
(3) Nord peninsular.
7. La imatge de lesquerra s un gravat
3. Els romans van organitzar el territori dHispnia
i la de la dreta, una cermica aborigen.
en cinc provncies: Btica, Tarraconense, Gallcia
i Cartaginense. Al front de cada una hi havia un 8. RM. Els alumnes poden esmentar la lluita canria,
governador. el pasturatge de cabres i el xiulet gomer.

Solucions. Programa dampliaci
Bloc 2 Les icnites sn roques en les quals han quedat

impreses les petjades dels dinosaures.
A La Rioja, Terol i Sria.
Fitxa 1
2. Pissarra: argila. Marbre: calcria. Quarsita: gres.
1. Una galxia s una concentraci destrelles,
3. Carb. Roca sedimentria. De restes dssers
planetes, gasos, pols
vius. Sempra per a obtindre energia.
Perqu si es mira al cel a la nit es pot vore una Petroli. Roca sedimentria. De restes dssers
banda ampla de color blanc, com si fra un cam vius. Sempra per a obtindre energia.
de llet.
4. RG. Desquerra a dreta i de dalt a baix
Forma despiral amb diversos braos.
els dibuixos corresponen a: c, b, a i d.
Est formada per ms de 200.000 milions
destrelles. Fitxa 4
Al Bra dOri.
1. Una ria s una vall fluvial inundada per laigua
2. Sol, Lluna, Terra, Venus, Mart, Mercuri, Ur, del mar.
Jpiter, Saturn i Nept.
Al llarg de la costa cantbrica i a la costa
3. Planetes prxims al Sol: Mercuri, Venus, Terra atlntica de Galcia.
i Mart. RM. Lalumne pot fer referncia a lextensi de
Planetes allunyats del Sol: Jpiter, Saturn, Ur la ria i al fet que est envoltada de penya-segats.
i Nept.
2. RG. De dalt a baix i desquerra a dreta: arxiplag,
4. Moviment de rotaci: el planeta gira sobre badia, delta, golf, cap, platja, illa.
si mateix.
3. Un cap s un ixent de terra al mar i un golf s
Moviment de translaci: el planeta es trasllada un entrant de mar a la terra.
al voltant del Sol.
Una illa s un tros de terra envoltada daigua
5. La Lluna. i un arxiplag s un conjunt dilles.
6. RL. Els alumnes poden escriure sobre Lle, 4. Costa atlntica costa mediterrnia costa
Andrmeda, el Triangle, el Drac, etc. mediterrnia costa atlntica costa mediterrnia.
5. RL. Lalumne pot anomenar les ries de Formosa
Fitxa 2 i dAveiro a Portugal.
1. Una projecci cartogrfica s la representaci
de la Terra en un pla. Fitxa 5
Cilndrica, cnica i azimutal. 1. La persona que estudia el temps.
La projecci azimutal. RM. Revisa i analitza les dades atmosfriques.
2. RG. Dalt a lesquerra, la rosa dels vents; Feia calor intensa i les pluges eren molt
a lesquerra baix, lescala; a la dreta dalt, escasses.
la retolaci i a la dreta baix, la llegenda. Perqu Xavier va advertir que saproximava
3. En la projecci de Peters, frica apareix ms un temporal i shi van prendre les mesures
gran que Europa. En canvi, en la projecci de necessries a temps.
Mercator, Europa i frica tenen una grandria 2. s lestat de latmosfera en un lloc i un moment
molt semblant. determinats.
En la projecci de Mercator. 3. Un termmetre mesura la temperatura de laire.
Un pluvimetre mesura les precipitacions que
Fitxa 3 cauen cada dia al depsit.
1. Un fssil es forma per les restes dun organisme 4. Al sud, Ceuta, Melilla i Canries.
viu que sha petrificat. A Galcia, Pas Basc, Castella i Lle, sud dArag
Els paleontlegs. Indiquen com eren i Catalunya.
les condicions ambientals duna zona. Estar nvol.

Moderats. 2. Sn curts i tenen bastant pendent perqu naixen
Moderats al nord i fluixos al sud. en muntanyes prximes al mar i amb molt de
cabal perqu hi plou molt en totes les estacions.
Fitxa 6 Sn llargs perqu naixen en muntanyes
allunyades de loce i tenen ms cabal en els
1. A lAmrica del Sud. mesos de primavera i tardor.
Poden passar 5, 20 o 400 anys.
3. RM. El riu Ebre naix a Reinosa, desemboca al mar
Les llavors de les plantes germinen, floreixen Mediterrani, els seus afluents principals sn el
i estenen les llavors per formar el desert florit. Segre i el Jaln. Travessa Cantbria, Castella
N
o, la vida hi deu ser molt difcil per la falta i Lle, La Rioja, Navarra, Arag i Catalunya.
daigua.
2. El clima s el conjunt de condicions de Fitxa 9
latmosfera que es donen en una regi durant
1. A Cudillero, Astries.
molts anys.
RM. s una platja prop dun gran penya-segat,
3. D
e la proximitat a lequador, del relleu i de la
amb vegetaci.
distncia al mar.
s un lloc poc transformat per les persones
4. RG. Partint de la cartella superior esquerra perqu est protegit.
i seguint el moviment de les agulles del rellotge:
RM. Per a mantindre la bellesa que t.
zona temperada, zona freda, zona temperada,
zona clida, zona temperada, zona freda, zona 2. s laspecte que t la superfcie terrestre des
temperada i zona clida. dun lloc.
Les temperatures sn altes. 3. Naturals o transformats.
Els climes freds. Es localitzen al voltant dels pols 4. s un paisatge transformat.
nord i sud, i a les altes muntanyes. s un paisatge dinterior.
En els climes temperats. El relleu s muntanys.
Arbres.
Fitxa 7 No es veu laigua, per sembla que hi ha un riu
a la part dreta de la foto.
1. Al nord-est de la provncia de Conca,
Castella-la Manxa. Les carreteres i els edificis.
Laigua es filtra a linterior de la terra, circula
i sacumula. Fitxa 10
Ix a travs de molts brolladors. 1. A Burgos.
Per les sequeres molt prolongades. Dun rierol que naix en una cova situada
2. La hidrosfera s la capa de la Terra que est a la part alta del poble.
composta daigua. La muntanya, el riu i la vegetaci.
3. 4. Retorn; 3. Precipitaci; 1. Evaporaci; Les cases i el cam.
2. Condensaci. Paisatge interior.
4. De dalt a baix i desquerra a dreta: glacera, afluent, 2. Les planes de la Meseta central i de la depressi
riu, torrent o barranc, brollador, aqfer. de lEbre, tenen poca vegetaci.
3. Lagricultura i la ramaderia.
Fitxa 8 4. La fotografia de la dreta. Paisatge atlntic
1. Que no porten el mateix cabal al llarg de lany, s la fotografia de lesquerra.
a lestiu disminueix molt. Muntanyes, prats i arbres.
Perqu gran part dels rius corren entre Els edificis.
muntanyes o encaixats en valls i tenen un cabal 5. Els paisatges dinterior i els paisatges canaris.
molt irregular. Al centre de la pennsula Ibrica i a larxiplag
Per a utilitzar-los com a vies de comunicaci. canari.

Bloc 3 La forma de fer els joguets s diferent:
el iaio els feia de fusta; el fill, de metall,
i la nta, digitals.
Fitxa 11
El text tracta de la fabricaci de joguets, s a dir,
1. El lmit entre dos estats. correspon al sector secundari.
Naturals, com les muntanyes o els rius, o lnies 2. La indstria.
de delimitaci que hi ha en els mapes, per no
3. El procs industrial s la transformaci
en el terreny.
de les matries primeres en productes elaborats.
S, en lactualitat s fcil circular entre
els estats. Fa anys les fronteres eren una barrera 4. En un taller artesanal solen treballar poques
important entre els pasos. persones.
Les que diferencien els pasos pobres No, cada treballador fa el producte des
dels pasos rics. del comenament fins al final.
2. La major part de la pennsula Ibrica, les illes Les ferramentes sn senzilles.
Balears, les illes Canries, Ceuta i Melilla. No, s un treball manual.
3. Fronteres naturals: mar Cantbric, Pirineus, oce Elaboren pocs productes perqu no s una
Atlntic i mar Mediterrani. Fronteres poltiques: fabricaci en cadena.
Frana, Andorra, Portugal i el Marroc. 5. El sector terciari agrupa els treballs que
4. Dsset comunitats autnomes i dues ciutats no produeixen objectes sin que ofereixen serveis
autnomes. a les persones.
Astries, Cantbria, La Rioja, Comunitat Foral 6. El comer i el transport perqu posen en contacte
de Navarra, C. de Madrid, Illes Balears i Regi els productes amb els consumidors.
de Mrcia.
Fitxa 12 Bloc 4
1. El cens s una relaci de poblaci dun territori. Fitxa 14
En 1594.
1. s una pedra molt especial que cont tres textos:
Per conixer amb exactitud quants sbdits
un en grec, un altre en una llengua egpcia molt
havien de pagar els impostos.
antiga i el tercer estava compost per jeroglfics.
El nombre de persones de cada grup dedat,
s una pedra de basalt de color negre intens.
quantes sn homes i dones, lloc de naixement
de cada persona i el nivell destudis. Uns soldats de lexrcit francs.
Jean-Franois Champollion.
2. 2014: 408.901. 2028: 299.279. 2063: 229.434.
Disminuir. Va servir per a descobrir el significat de cada un
La mortalitat anir augmentant. dels smbols que constituen lescriptura
jeroglfica, i aix conixer el fascinant mn
Aquesta xifra no canvia.
de lantic Egipte.
El nombre demigrants anir disminuint.
2. Sn correctes les dates 1 i 4.
La poblaci disminuir perqu la natalitat es
reduir i augmentar la mortalitat i hi haur ms 3. De diferents esdeveniments en la vida
emigrants que immigrants. duna xiqueta que es diu Eva.
3. RM. Lalumnat ha de reflexionar sobre les Desquerra a dreta.
necessitats duna poblaci cada vegada ms Cada tram representa un any en la vida dEva.
envellida: ms hospitals, geritrics, residncies, En 2006
etc. En 2015.
Al principi de la lnia del temps.
Fitxa 13 Al final de la lnia del temps.
1. Els tres es dedicaven a fabricar joguets. Als 8 anys.

Fitxa 15 Fitxa 18
1. El tam-tam, emissaris, senyals de fum 1. s un quadre o mural fet amb tesselles.
o coloms missatgers. Es componen imatges ajuntant peces menudes
Amb els coloms missatgers o emissaris. quadrades de colors, anomenades tesselles.
En ledat antiga. Per a recobrir i decorar sostres, terres o parets.
En el segle XIII. RL.
2. RG. Desquerra a dreta i de dalt a baix: 5, 1, 3, 2 2. El pont de lesquerra s renaixentista i el de

i 4. la dreta, rom.
RM. Els alumnes faran referncia a les
3. RG. caracterstiques esttiques, els materials
4. RL. Lalumne ha de fer referncia a laparena de construcci, la grandria, etc.
externa dels edificis. RL.
3. El temple de Diana (Mrida), el teatre de Sagunt
Fitxa 16 (Valncia), larc de Medinacelli (Sria), el circ
de Tarragona, les muralles de Lugo i el pont
1. Fa mig mili danys. dAlcntara (Cceres).
Fregant dues pedres i encenent amb
les espurnes unes branquetes seques. Fitxa 19
Protegir-se del fred de la nit, espantar les grans
feres dels poblats, guisar la carn i cauteritzar 1. Des dabans de larribada dels conquistadors
les ferides. a les illes.
s un aliment ric en vitamines, protenes, fibres,
2. En un jaciment arqueolgic. magnesi, ferro, calci i sodi.
Busquen restes del passat. Es torra el gra dordi, blat, avena, cigr o mill
Arquelegs. i es tritura als molins.
RM. Perqu treballen en un jaciment. 2. A loce Atlntic.
RM. Les restes humanes que hi estan enterrades Set illes.
i el lloc. Provncia de Santa Cruz de Tenerife, capital
Santa Cruz de Tenerife, i provncia de Las
3. RM. Els alumnes poden parlar duna agulla
Palmas de Gran Canaria, capital Las Palmas
de cosir, un arp, una pea de roba...
de Gran Canaria.
Fitxa 17 3. Fuerteventura: hubara i card de Janda; Gomera:

xixella canria i Persea indica; Gran Canria: gos
1. Objectes i materials del passat, des de peces de presa canari i card; Hierro: fardatxo gegant
de vestir fins a restes de gerres de fang. i savina; Lanzarote: aliguenya i tabaiba dola;
Per a comprendre com vivien els nostres La Palma: graula i pi canari; Tenerife: pins
avantpassats. i drago.
RL.
RL. Els alumnes han de comprendre que sha de
respectar el lloc i el que hi ha, no crrer ni cridar,
no molestar els altres visitants, etc.
2. Perqu marca el comenament de la histria.
Els jeroglfics.
Els jeroglfics sn figures i smbols que
representen les paraules i lalfabet es compon
de lletres que formen les paraules.
3. RL.

NOTES
NOTES
NOTES
NOTES
NOTES

CCSS 4. Plà de Millora I Ampliació. Santillana PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

CCSS 4. Plà de Millora I Ampliació. Santillana PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORaT Primria

El quadern Ensenyament individualitzat, Cincies

DIRECCI DEL PROJECTE

DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL

Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.

Documentaci i selecci de fotografies: Maril Rodriglvarez Martn.

2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

PLA DE MILLORA. PROGRAMA DA

BLOC 2: La Terra i lunivers X X X X X X

Els pobles preromans X X X X X X

Els aborgens canaris X

4 Cincies Socials 4 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 4 5

REPASSA AQUESTA INFORMACI.

1 Defineix els termes segents.

10 Cincies Socials 4 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

El planeta Terra i la Lluna

REPASSA AQUESTA INFORMACI.

La Terra fa dos moviments: el moviment de rotaci i el moviment

1 Indica si les afirmacions segents corresponen al moviment

El fa la Terra sobre si mateixa.

El fa la Terra al voltant del Sol.

Tarda a fer-lo un any.

Dna lloc als dies i les nits.

Dna lloc a les estacions de lany: primavera, estiu, tardor i hivern.

2 Explica qu sn les fases de la Lluna.

3 Identifica quin moviment de la Terra representa cada dibuix.

21 de juny 21 de mar 21 de desembre

Afig en el dibuix que corresponga cada estaci de lany.

Escriu dia i nit en el lloc que corresponga.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 4 11

La representaci de la Terra i lorientaci

REPASSA AQUESTA INFORMACI.

1 Explica les diferncies entre un globus terraqi i un mapa.

2 Indica els elements del globus terraqi.

3 Indica a quin element del mapa o plnol es refereix cada oraci.

Serveix per a orientar-nos en el mapa o en el plnol: 

Sn els textos del mapa o del plnol: 

Explica els smbols i els colors utilitzats: 

Indica quantes vegades shi ha redut el territori: 

12 Cincies Socials 4 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Quins sn els punts cardinals? 

Per quin punt cardinal ix el Sol? 

Per quin es pon? 

5 Si estem en un bosc, com podrem localitzar el nord?

6 Escriu el nom del relleu o el riu a qu fa referncia cada nmero.

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 4 13

REPASSA AQUESTA INFORMACI.

La geosfera s la capa slida de la Terra i t tres parts: escora, mantell i nucli.

2 Assenyala les parts de la geosfera.

3 Qu s el relleu? Assenyalan algunes de les formes.

4 Explica les diferncies que hi ha entre lerosi i la sedimentaci.

14 Cincies Socials 4 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Les roques i els minerals

REPASSA AQUESTA INFORMACI.

1 Escriu si sn verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions segents.

Les roques estan formades per minerals.

Totes les roques sn lquides.

La sienita s una roca formada per un sol mineral.

2 Completa la taula segent sobre els tipus de roques segons lorigen.

Tipus de roca Com es formen Exemples

Es formen a partir daltres

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 4 15

El fa la Terra sobre si mateixa.

Tarda a fer-lo un any.

Dna lloc als dies i les nits.

Dna lloc a les estacions de lany: primavera, estiu, tardor i hivern.

Serveix per a orientar-nos en el mapa o en el plnol:

Sn els textos del mapa o del plnol:

Explica els smbols i els colors utilitzats:

Indica quantes vegades shi ha redut el territori:

Quins sn els punts cardinals?

Per quin punt cardinal ix el Sol?

Per quin es pon?

Les roques estan formades per minerals.

Totes les roques sn lquides.

La sienita s una roca formada per un sol mineral.

La Meseta central s una gran serralada.

El Sistema Central s una gran plana.

Al centre de la pennsula Ibrica hi ha la Meseta.

Les muntanyes de Toledo sn unes muntanyes interiors de la Meseta.

Les muntanyes interiors de la Meseta sn els Pirineus i les muntanyes de Lle.

Serralades Btiques Sierra Morena Serralada Ibrica

Serralada Cantbrica Masss Galaic Pirineus

La major part de laigua de la hidrosfera s dola.

Laigua dola es troba als rius, llacs, aiges subterrnies

Les marees sn pujades i baixades del nivell dels rius.

Els corrents marins sn desplaaments de grans masses daigua

Aiges superficials i aiges subterrnies: