LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA

Mdul 1:
El processament
de la informaci
en la lectura i
lescriptura
Marta Rabasseda

Formaci Psicopedaggica
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura
Formaci Psicopedaggica

ndex
1. Introducci 2
2. Aprendre a llegir: la teoria de la doble via 3
3. Etapes en ladquisici de la lectura 6
4. Nivells en ladquisici i el domini de la lectura 7
5. Qu significa llegir? 9
6. La teoria de la doble via en lescriptura 13
7. Etapes en ladquisici de lescriptura 14
8. Els processos en lescriptura 17
9. Qu significa saber escriure? 18

1
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

1. INTRODUCCI
En la societat del coneixement i la informaci, tamb anomenada societat global, la llen-
gua escrita t un paper crucial en quant ns causa i conseqncia de levoluci cultural
i, en definitiva, de levoluci humana. Tot i aix, laccs massiu de la majoria de la poblaci
occidental a la lectoescriptura s un fenomen social recent, ja que si revisem la nostra
prpia histria familiar ens adonarem que aquest aprenentatge sovint quedava restringit
a una elit social o, en algunes comunitats, era privilegi exclusiu del sexe mascul.

La representaci grfica del llenguatge i la seva interpretaci, s laprenentatge fonamen-

tal que proporciona lescolaritzaci obligatria. Es tracta dun aprenentatge que possibili-
ta laccs a la cultura vigent i, per tant, forma part del procs de socialitzaci de les perso-
nes. s important tenir present, des de la vessant educativa i ms concretament escolar,
que laprenentatge de la lectoescriptura s un objectiu en s mateix i, a lhora, possibilita
i estructura la major part de la resta daprenentatges. En aquest sentit, s fcil compro-
var que un alumne amb deficients habilitats lectoescriptores, tindr moltes possibilitats
de presentar dificultats en la resta drees daprenentatge, ja que el llenguatge escrit s
una eina vehicular del desenvolupament acadmic.

Generalitzant el que acabem de dir, laprenentatge de la lectoescriptura s una de les pri-

meres passes daccs a la cultura, i a lhora representa la base del desenvolupament de
capacitats cognitives superiors. La lectoescriptura, en aquest sentit, desenvolupa el pen-
sament intern i aporta estructura a una bona part dels aprenentatges culturals.

En la nostra societat, les habilitats lectoescriptores sentrenen des dedats primerenques

de manera que, en molts casos, (com el de les persones que escrivim i llegim aquest m-
dul), aquestes habilitats evolucionen fins a una lectura competent, i passen a ser actes
reflexos, automatitzats i quasi inconscients.

Aquest curs pretn fer una aturada tot posant al descobert la intimitat daquestes ha-
bilitats. Ens preguntarem com aprenen a llegir i a escriure els nens i nenes i com ho fan
per arribar a esdevenir uns bons/es lectors/es i, daquesta manera, ser capaos de millorar
lajut que, com a professionals, aportem als nostres alumnes.

2
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

2. APRENDRE A LLEGIR: LA TEORIA DE LA DOBLE VIA

Tot i que el procs de lectura pot semblar al lector expert un acte espontani i simple, si
lanalitzem ens adonarem que cont operacions ben especfiques i diferenciades. Aques-
ta sensaci despontanetat la tenim sobretot en la lectura de paraules tan conegudes
com ara casa o taula; en aquests casos el procs de lectura esdev tan automtic que el
pot comparar fcilment a lacte descoltar aquestes mateixes paraules o b a la percepci
dels objectes als quals ens estem referint.

Una cosa ben diferent passa quan llegim la paraula niuyorc. En aquest cas, el procs de
lectura es fa ms lent, i hi podem distingir dos moments:

1. En un primer moment accedim al so de les lletres que conformen la paraula.

2. En el segon moment ens adonem que aquests sons fan referncia a la ciutat nord-
americana.

Quelcom diferent passa si llegim ahuimeitec. Igual que en el cas anterior, hem daccedir
primerament al so de les lletres per desprs ser capa dajuntar-los i conformar la parau-
la sencera. En aquest cas, per, no ens ser possible accedir al seu significat de forma
automtica.

Aquests casos ens serveixen per exemplificar el model o teoria de la doble via (M.
Coltheart, 1978), la qual sost que utilitzem dues vies diferents, per complementries,
a lhora daccedir al significat de les paraules:

1) La primera via est illustrada per les paraules niuyorc i ahuimeitec i sanomena via
fonolgica.
2) La segona via, per casa i taula o Nova York, i sanomena via lxica 1.

1 Mercedes I. Rueda Snchez i Emilio Snchez Miguel; Les dificultats daprenentatge de la lectura i
lescriptura 2001)

3
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

2.1 La via fonolgica

La via fonolgica t per funci accedir al significat de les paraules escrites desprs duna
operaci intermdia que consisteix a transformar en fonemes els smbols grfics que
componen les paraules escrites2.

La via fonolgica opera segons les regles de conversi del nostre alfabet, de manera que
a cada grafema li correspon un fonema. Grcies a la via fonolgica podem llegir qualse-
vol paraula si procedim a traduir cadascun dels grafemes al seu fonema corresponent (c
/k/, a /a/, s /z/, a //) fins a formar la seqncia de fonemes /kaz/. s en aquest darrer
moment que reconeixerem la seqncia de sons i accedirem al significat de la paraula.
Segons aix, estarem fent una lectura auditiva.
Tamb s possible operar amb unitats ortogrfiques ms grans que la lletra o el grafema.
Aix, de lexpressi escrita casa passarem a /ka/ (..) /z/ i, ajuntant els dos elements
sillbics, a /kaz/. Un cop creada lexpressi /kaz/, podrem reconixer en aquesta se-
qncia de sons la paraula oral corresponent i, de manera automtica, accedir al seu sig-
nificat.

Segons aix, quan utilitzem la via fonolgica podem fer-ho atenent a diferents combina-
cions: lletres, conjunts de lletres, sllabes, o conjunts de sllabes. El fet decisiu per tal de
poder parlar de via fonolgica s que les unitats ortogrfiques siguin ms petites que la
paraula objecte danlisi, s a dir, que siguin unitats sublexicals3.

Aquesta via pot ser utilitzada per a tot tipus de paraules, per resulta imprescindible
quan ens trobem davant paraules desconegudes des del punt de vista ortogrfic.

2.2 La via lxica

La via lxica suposa un reconeixement immediat de la paraula escrita. Diem immediat

en el sentit que davant paraules com taula, casa o Nova York no s necessari reconstruir
la fonologia. Reconeixem la paraula taula com ho farem davant el dibuix duna taula.
Aquesta via s, no cal dir-ho, una via molt ms rpida que la via fonolgica4.

2, 3 i 4 Mercedes I. Rueda Snchez i Emilio Snchez Miguel; Les dificultats daprenentatge de la lectura i
lescriptura 2001)

4
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

Per poder utilitzar de manera efica la via lxica cal que el lector sigui capa de percebre
visualment i de memoritzar els patrons grfics que caracteritzen les diferents paraules.
Aquesta capacitat s el resultat de lexperincia repetida en la lectura de les paraules es-
crites. s per aix que aquesta via noms s efica davant paraules grficament conegu-
des. Daltra banda, cal observar que haurem dutilitzar la via lxica davant paraules que
requereixen de manera obligada el mecanisme de reconeixement grfic: paraules com
whisky llegides mitjanant la via fonolgica donarien lloc a errnies seqncies de sons
com /biski/.

Tant en llengua catalana com en llengua castellana les regles de conversi grafema-fo-
nema sn quasi sempre transparents, per aix aquesta via no s obligada en la nostra
llengua, si b els lectors experts la utilitzen de forma habitual.

5
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

3. ETAPES EN LADQUISICI DE LA LECTURA

Seguint els treballs dUta Frith (1985, 1989), podem distingir tres etapes bsiques en
ladquisici de les vies daccs al significat:

1 Etapa logogrfica. En aquesta etapa s possible reconixer escriptures globals sense

correspondncia grafemafonema (sense descodificaci). Parlem dun reconeixement de
la forma visual o logo; Aquesta habilitat sadquireix en activitats socials de carcter infor-
mal. Els nens i nenes es fixen i indaguen els rtols del carrer, les etiquetes dels aliments....
Podem afirmar que en aquesta etapa existeix actitud de lectura.

2 Etapa alfabtica. Durant letapa alfabtica els nens i nenes poden comprendre i auto-
matitzar el principi alfabtic dassociaci grafemafonema, s a dir, adquireixen la via fo-
nolgica daccs a la lectura, mitjanant la qual poden passar de lortografia a la fonolo-
gia operant amb precisi, rapidesa i sense esfor. Linfant llegeix articulant els fonemes o
sl/labes: CAAAAAAAA-SAAAA, CASA!

3 Etapa ortogrfica. Al voltant dels 7 anys els nens i nenes sinicien i van adquirint les ha-
bilitats prpies per a un reconeixement de forma immediata de les paraules, atenent a la
seqncia de lletres que la constitueixen; parlem de la via lxica daccs a la lectura. La
capacitat de reconixer ortogrficament les paraules depn del fet que es llegeixi molt i
b a travs de la via fonolgica. Daquesta manera, els lectors es van formant un glossari
visual de paraules que no caldr lletrejar, sin que ser vista com un tot.

Proposem incloure una quarta etapa, la fluida expressiva, ens orienta quan hem
desperar que un infant llegeixi de forma funcional i fluida.

4 Etapa fluda-expressiva. En aquesta etapa, la lectura del text s gil i expressiva, tenint
en compte la puntuaci, lexpressi i el context. Tant la ruta lxica com la fonolgica han
madurat i es combinen ambdues per un ptim accs al text escrit.

Etapes en ladquisici de la lectura

Edats 3 4 5 6 7 8
Logogrfica
Alfabtica
Ortogrfica
Fluida

6
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

4. NIVELLS EN LADQUISICI I EL DOMINI DE LA

LECTURA
La clau mgica de la conversi de la informaci en coneixement s quelcom que potser
considerem trivial, noms perqu ja la possem i que ens acompanya des de fa ms o menys
temps: s la lectura5 (R. Canals i M. Esteban).

Wells ens descriu quatre nivells en ladquisici i el domini de la llengua escrita:

EPISTEMOLGIC

INSTRUMENTAL

FUNCIONAL

EXECUTIU

Nivells de lectura de Wells (1987,59)

1 Nivell executiu. La persona que ha adquirit aquest primer nivell t lhabilitat de verba-
litzar un missatge escrit. Ha adquirit i, automatitzat en gran part, les habilitats de des-
codificaci fonolgiques. La lectura esdev un acte de translaci del codi escrit al codi
fonolgic. s el nivell que sassoleix al final del segon cicle de Primria. Estar ancorat en
el primer nivell significa no haver superat lanalfabetisme funcional.

2 Nivell funcional. La llengua escrita sexperimenta com un fet comunicatiu interperso-

nal que permet resoldre situacions quotidianes. En aquest nivell, la persona s capa de
copsar els diferents usos del llenguatge escrit i aplicar-los en diferents situacions i con-
textos socials, de manera que es poden afrontar les exigncies de la vida quotidiana. La
persona comprn el significat denunciats especfics, i utilitza la informaci de textos per
a resoldre problemes. Alguns indicadors daquest nivell sn la capacitat per a poder llegir

5 Ramon Canals i Moiss Esteban. Laboratori de lectura i llenguatge. Universitat de Girona

7
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

el diari o poder seguir les instruccions de funcionament de la rentadora. El nivell funcional

sassoleix o shauria dassolir al final de lEtapa de Primria (6 de Primria).

3 Nivell instrumental. Les persones que assoleixen aquest nivell han passat d aprendre
a llegir a llegir per aprendre. Sadquireixen les habilitats necessries per cercar infor-
maci i assolir coneixements a travs de la lectura. El text ja no s un conjunt de lletres o
sl.labes que cal descodificar. En aquest nivell es copsa la paraula o frase com un tot, s a
dir, saccedeix al significat de forma immediata. Les habilitats implicades en aquest tercer
nivell sn les que els nois i noies de Secundria necessiten per obtenir bons resultats en
la seva escolaritzaci. Sovint, per, els alumnes arriben a aquesta etapa amb mancances
importants en la lectoescriptura i encara els falta fora entrenament per poder llegir tex-
tos en aquest nivell.

4 Nivell epistemolgic. Les persones que tenen un nivell epistemolgic de la lectura rela-
cionen el llenguatge escrit amb el pensament duna forma reflexiva i creativa. Daquesta
manera, poden llegir per pensar. Es tracta del nivell ms complex, en el que es conside-
ra el llenguatge escrit com a una nova forma de pensament. La persona t un domini po-
tent de la lectura, i s capa de transformar i actuar sobre el coneixement que aporta el
text, convertint-lo en experincia subjectiva. La interacci entre el subjecte i el text per-
met un alt nivell de construcci del pensament. s el grau dhabilitat lectora que shauria
dassolir al final de lEducaci Secundria Obligatria, i esdev una eina fonamental pels
aprenentatges propis de leducaci superior.

8
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

5. QU SIGNIFICA SABER LLEGIR?

Segons la teoria de la doble via, quan es presenta la paraula escrita, la primera cosa que
fa el lector s una anlisi visual daquest estmul i en codifica els signes. Si en fer la codi-
ficaci visual resulta una paraula coneguda, aquesta es reconeix directament; aleshores
el lector accedeix al seu significat i a la seva fonologia, i la pot anomenar o llegir rpida-
ment. Pel contrari, si daquesta primera anlisi i codificaci visual de la paraula, aquesta
no resulta familiar per al lector, la podr desxifrar i llegir grcies a laplicaci de les regles
del codi.

Un aspecte que cal aclarir s que les dues vies han de ser operatives per tal que un lector
pugui considerar-se competent: les dues vies sactiven alhora, encara que nhi hagi una
que sigui ms rpida, i totes dues shan dadquirir durant els processos daprenentatge.

El segent esquema sintetitza el processament de la lectura segons la teoria de la doble

via:
VIES DACCS AL SIGNIFICAT

PARAULA ESCRITA CODIFICACI VISUAL ACCS AL SIGNIFICAT

APLICACI DE
LECTURA DE
LES REGLES
LA PARAULA
DEL CODI

Font: A.F. Jorm; D.L. Share, 1983.

Llegir, per, s ms que un acte mecnic de descodificaci de signes grfics, s per sobre
de tot un acte de raonament, ja que del que es tracta s de saber guiar una srie didees
fins a la construcci duna interpretaci del missatge escrit, a partir de la informaci
que dna el text i els coneixements previs del lector, i a la vegada, comenar altra srie
de raonaments per controlar el progrs daquesta interpretaci de forma que es puguin
detectar les possibles incomprensions produdes durant la lectura. R. Canals i M. Este-
ban (2003)6.

6Canals, R. i Esteban, M. (2003). Qu s llegir? Faristol, 47, 3-15.

9
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

Lanterior declaraci pot ser aclarida pel Model de la Corda de Scarborough (2001) que
illustra la complexitat de la lectura. Aquest model identifica els components i operacions
implicades en les habilitats lingstiques i els coneixements necessaris per a la Lectura hbil.

Per construir un model mental del text, el lector necessita conixer el vocabulari, integrar
informaci de les diferents oracions, conixer lestructura del text per establir coherncia
i incorporar el coneixement previ (recuperat de la memria a llarg termini) , aix poder
donar sentit al que llegeix.

COMPRENSI DEL LLENGUATGE

CONEIXEMENT DEL MN LECTURA HBIL

(fets, conceptes, etc.) (entesa com lexecuci
VOCABULARI fluda i coordinaci del
reconeixement de les pa-
(extensi, precisi, vinculaci)
raules i comprensi del
ESTRUCTURES DEL LLENGUATGE text)
(sintaxi, semntica, etc.)
RAONAMENT VERBAL
(inferncies, metfores, etc.)
CONEIXEMENT LITERARI
(conceptes dall imprs, gnere)

RECONEIXEMENT DE PARAULES
CONSCINCIA FONOLGICA
(sllabes, fonemes, etc.)
DESCODIFICACI
(principi alfabtic,
correspondncia fonema -grafema
RECONEIXEMENT VISUAL
(de paraules familiars)

10
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

Hall (1989) expressa en quatre punts la complexitat de lacte de llegir:

1) La lectura eficient s una tasca complexa que depn de processos cognitius, percep-
tius i lingstics.

2) La lectura s un procs interactiu que no avana en una seqncia estricta des de les
unitats perceptives bsiques fins a la interpretaci global del text, sin que el lector ex-
pert dedueix la informaci de forma simultnia en diferents nivells, integrant a la vega-
da informaci grafofnica, morfmica, semntica, sintctica, pragmtica i interpretativa.

3) La capacitat de processament de la informaci de la persona determina la seva capaci-

tat de processament textual.

4) La lectura s estratgica, el lector eficient actua de forma deliberada i supervisa cons-

tantment la seva prpia comprensi. Est alerta a les interrupcions de la comprensi, s
selectiu a lhora de dirigir la seva atenci als diferents aspectes del text i comprova pro-
gressivament la seva interpretaci textual.

Esmicolant la concepci que ens proposen els autors, llegir significa captar el significat
dun text escrit. Sense lnim de ser simplistes, destacar que arribar a la comprensi tex-
tual requereix haver superat un seguit de requisits i habilitats que sn essencials per arri-
bar a aquest objectiu. Aix doncs, podem identificar les segents operacions com a base
de laprenentatge de la lectura:

1. Moviments oculars i percepci visual.

2. Conscincia fonolgica
3. Reconeixement de lletres i paraules (processament semntic).
4. Processament lxic i sintctic.

Aquestes habilitats condicionen el fet de poder automatitzar ls de la lectura. Snchez,

(1999)7 (...) si no automatitzem aquestes operacions shaur de pensar per llegir i no pen-
sarem en el que llegim.

La lectura arriba a la seva finalitat amb la comprensi textual, no obstant aix, els pro-
cessos especfics de la lectura no sn processos de comprensi, sin processos que con-
dueixen a la comprensi.

7 Snchez Miguel, E. (1999) Qu es el lenguaje escrito? A A.B. Domnguez i C. Velasco Lenguaje escrito y

11
sordera. Salamanca: Publicaciones Universidad Pontificia.
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

Una de les habilitats que cal fer un esment especfic en el procs daprenentatge de lec-
tura i escriptura s la CONSCINCIA FONOLGICA.
La conscincia fonolgica s la capacitat per a reflexionar sobre els segments del llen-
guatge oral. Implica una reflexi sobre els fonemes, sllabes, paraules o rimes. Les in-
vestigacions demostren, tal i com veurem ms detalladament en el mdul 3 (pgina 21)
que la conscincia fonolgica recolza i afavoreix ladquisici de la lectoescriptura i est
directament relacionada amb lxit daquesta.
Us oferim a continuaci uns indicadors seqenciats per nivell escolar del desenvolupa-
ment daquesta habilitat:

Indicadors de desenvolupament normal de la conscincia fonolgica8

Nivell Escolar Habilitat mitjana adquirida pels nens

Pot parar atenci i discriminar sons.

Pot discriminar paraules en frases.

Finals de P3 Pot discriminar paraules de pseudoparaules.

Pot dir si dues paraules rimen.

Pot generar una rima senzilla a partir duna paraula (p. ex. com gat, gos).

O pot aprendre fcilment a fer aquestes tasques.

Pot discriminar paraules llargues i curtes (comptar sllabes)

Pot allar i manipular sllabes inicials i finals

Finals de P4
Pot allar i pronunciar el so inicial duna paraula (p. ex. [s] en sal, [f] en
foca,...)

Pot separar la pronunciaci dels sons en paraules de dos o tres fonemes

(p. ex. Pa en [p] [a]; nas en [n] [a] [s]).

Pot allar i pronunciar tots els sons en paraules de dos, tres i quatre fo-
nemes

Finals de P5 Pot separar la pronunciaci dels sons de paraules de quatre fonemes que
continguin grups consonntics a linici de paraula.

Pot manipular (afegir, suprimir, substituir) sons inicials i finals de parau-

les de tres i quatre fonemes.

Pot allar i pronunciar els sons de paraules que continguin grups c o n -

sonntics inicials (p. ex. plat en [p] [l] [a] [t]).
Finals de primer de CI
Pot separar els sons en paraules que continguin grups consonntics ini-
cials, finals i medials.

8 Els indicadors en negreta corresponen a resultats de valoracions fetes amb escolars a EE.UU; la dis-
tribuci en els nostres nivells educatius i daltres indicadors sha extrapolat a partir dels objectius del nos-
tre currculum escolar per caldria revisar-los en funci dels resultats que sobtinguin de valoracions fetes
amb els nostres alumnes. Quadre extret (pgina 13) de la Llicncia destudis dEnriqueta Garriga Ferriol
(2002-2003):LADQUISICI DE LA LECTURA EN EL NEN SORD: CAL SABER PARLAR PER PODER LLEGIR?

12
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

6. LA TEORIA DE LA DOBLE VIA EN LESCRIPTURA

A lhora descriure una paraula tamb ho fem a travs les dues vies a les que ens hem re-
ferit anteriorment: la via fonolgica i la via lxica.

La utilitzaci de les dues vies en lescriptura es pot explicar fcilment agafant com a
exemple la paraula herba. Fixem-nos que si escrivim la paraula herba usant la via fono-
lgica, s a dir, seguint el procs fonolgic segons el qual a cada fonema (o sllaba,
o qualsevol altra unitat sublexical), li correspon un grafema o grafemes, correm el risc
descriure erva o erba.

La manera descriure correctament aquesta paraula s recrrer a una representaci men-

tal de carcter visual ortogrfic, s a dir, usant la via lxica.

Tant en el cas del catal com en el del castell la llengua escrita presenta caracterstiques
diferents en la lectura i en lescriptura. El sistema s completament regular en el cas de
la lectura, en el sentit que prcticament totes les paraules poden ser llegides aplicant les
regles de conversi grafema-fonema. En lescriptura, en canvi, es donen nombroses ex-
cepcions i irregularitats tal i com acabem de veure en lexemple anterior.

A continuaci es mostra la representaci de les dues rutes de processament en

lescriptura, (la lnia contnua representa la ruta lxica i la discontnua la fonolgica):

VIES DACCS A LESCRIPTURA

SISTEMA SEMNTIC

LXIC FONOLGIC LXIC ORTOGRFIC

MAGATZEM DE MECANISMES DE MAGATZEM

PRONNCIA CONVERSI GRAFMIC
FONEMA-GRAFEMA

PARLA ESCRIPTURA

13 Cuetos , 34 (edici 2006)

 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

7. ETAPES EN LADQUISICI DE LESCRIPTURA

Lhome t la tendncia instintiva a parlar, per cap nen t la tendncia instintiva a fer cer-
vesa, a fer pa o a ESCRIURE. Charles Darwin.

Lescriptura no forma part del bagatge filogentic dels ssers humans. Es tracta dun
aprenentatge que ha de ser mediat per un procs densenyament i que necessita dun
temps per tal desdevenir una habilitat automtica.
Laprenentatge de lescriptura s gradual i evoluciona en la mesura que linfant va ad-
quirint coneixement sobre el codi. En automatitzar lescriptura alfabtica, linfant tindr
les condicions necessries per fixar-se en els aspectes ortogrfics i per atendre el tra.
Posteriorment, quan arribi a ser un escriptor competent, realitzar textos propis.
Per fer la descripci evolutiva del desenvolupament de lescriptura ens hem de referir als
estudis de Emilia Ferreiro i Ana Teberosky (1979)9. Aquestes investigacions parteixen dun
model teric que explica el procs daprenentatge de lescriptura per part de linfant.
Conixer aquest procs permetr intervenir de forma ms ajustada a les necessitats de
cada infant.
En un primer moment quan es demana a un infant que escrigui la pa-
raula papallona fa el dibuix perqu no s capa de diferenciar lobjecte
i el nom de lobjecte. De mica en mica comena a adonar-se que di-
buixar i escriure sn coses diferents. s a partir daquest moment que
Ferreiro i Teberosky descriuen cinc etapes dins del procs de desenvo-
lupament de lescriptura.

ETAPA PRESLLABICA
Linfant no t comprensi del principi alfabtic. Hi distingim dues de les primeres etapes
descrites per les autores:

Escriptura indiferenciada
papallona
Linfant imita els aspectes formals i lacte descriure de les
persones adultes fent gargots, rodonetes, palets i altres
formes que no siguin dibuixos. Sap que dibuixar s diferent
descriure. Pels infants lescriptura representa el nom de les
papallona coses, lescriptura t la funci de designar.

9 Per trobar ms informaci sobre la descripci evolutiva del desenvolupament de lescriptura podeu con-
sultar les segents autores: Anna Teberosky i Emilia Ferreiro, Montserrat Fons, Montserrat Rabassa i altres,
Tessa Juli.
14
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

Escriptura diferenciada

papallona Durant aquest perode linfant realitza produccions diferents

en quantitat o en varietat de lletres per representar paraules
diferents.
papallona

Linfant fa les segents hiptesis sobre el funcionament del codi:

Hiptesis de quantitat: Creu que hi ha dhaver una quantitat mnima de lletres (tres o
ms) perqu digui alguna cosa.
Hiptesis de varietat interna: Pensa que hi ha dhaver variaci de lletres perqu mol-
tes lletres iguals no diuen res.
Hiptesis de varietat externa: Considera que hi ha dhaver diferncies entre escriptu-
res perqu diguin coses diferents.

Encara no hi ha relaci entre les seves produccions escrites i els significants sonors.
Lescriptura continua tenint la funci de designar.

En linici daquesta etapa linfant comena a detectar alguna correspondncia entre el

que escriu i el que sent (grafema fonema); a mesura que avanci (subdividida en altres
tres) ha de tenir un domini de la correspondncia grafema fonema.

ETAPA SILLBICA

PA PA LLO NA Quan els infants comencen a adonar-se que hi ha alguna rela-

ci entre lescriptura i la pauta sonora, les seves produccions
passen a estar controlades per la segmentaci sillbica de la
paraula.
PA PA LLO NA

Aquesta relaci entre lescriptura i la pauta sonora pot ser de dos tipus:
Sillbica quantitativa: Per a cada sllaba que reconeix a nivell oral fa correspondre
una lletra, sense que tingui valor convencional.
Sillbica qualitativa: Per a cada sllaba que reconeix a nivell oral fa correspondre
una lletra i aquesta lletra correspon al so convencional de la consonant o de la vocal
daquesta sllaba.

15
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

Escriptura sillbica-alfabtica

Els infants comencen a escriure ms duna lletra per a cada

sllaba. Barregen la hiptesis sillbica i lalfabtica (a cada
PA PA LLO NA
so li correspon una grafia). En aquest nivell la impressi que
t ladult quan mira les produccions dels infants s que shan
deixat lletres perqu al costat duna paraula escrita segons la
convenci del sistema podem trobar una altra escrita segons
PA PA LLO NA
la hiptesis sillbica.

ETAPA ALFABTICA

Linfant fa una anlisi alfabtica exhaustiva i quan escriu esta-

bleix la correspondncia entre sons i grafies.
En un primer moment daquest nivell poden sorgir alguns conflictes quan apareixen
sllabes inverses (poden escriure setudi en comptes de posar estudi), sllabes trava-
des (posar patit en comptes de partit) i sllabes complexes (iuna en comptes de
lluna).
Linfant t un bon domini del codi per encara li falta aprendre bona part de lortografia.

ETAPA FLUIDA
Finalment, un cop s capa de dominar la correspondncia grafema fonema i amb la
continua experincia amb el codi escrit, linfant podr escriure respectant les regles del
codi i les seves excepcions. Es trobar en un moment dadquisici de la fludesa escripto-
ra.

ETAPES EN LADQUISICI DE LESCRIPTURA

Etapa 3 4 5 6 7 8
Presillbica
Sillbica
Alfabtica
Fluida

16
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

8. PROCESSOS EN LESCRIPTURA

Hayes i Flower (1980), diferencien tres processos que intervenen en lacte descriure,
cadascun dels quals pot ser subdividit en altres de nivell inferior:

1La Planificaci, que implica la generaci didees, a partir de diferents fonts, la seva or-
ganitzaci, la selecci de les informacions ms adequades, lestabliment dobjectius i la
fixaci de criteris per a la planificaci del text.

2La Translaci, que consisteix en la materialitzaci del discurs verbal a travs del text es-
crit, dacord amb el pla establert, tenint en compte que ha destar redactat dacord amb
les convencions gramaticals i formals adients.

3La Revisi, que suposa la comparaci dall escrit amb all prviament planificat, a tra-
vs de freqents relectures, i la modificaci de tot all que sigui necessari.

Cuetos (1991) assenyala que per a efectuar una composici escrita cal que hi intervinguin
els segents processos:

Processos de Planificaci de les idees i conceptes que es volen transmetre, idees

que es troben representades originalment en un llenguatge abstracte de pensament.

Processos Sintctics per a construir les estructures que composen les oracions amb
les que organitzarem el pensament.

Processos Lxics que tenen la funci de donar forma a aquestes estructures mit-
janant el vocabulari adient.

Processos Motors que tenen com a missi la transformaci, mitjanant moviments

musculars, dels signes lingstics abstractes en signes grfics.

El mateix Cuetos especifica que en lanomenada escriptura reproductiva, (la cpia, el

dictat o lemplenat dun imprs) intervenen un menor nombre de processos, en concret
intervenen els processos lxics i els motors, els anomenats processos de baix nivell. En
aquest sentit, no sn necessaris els processos conceptuals ni els sintctics.

17
 LES DIFICULTATS ESPECFIQUES DE LA LECTOESCRIPTURA
Mdul 1: El processament de la informaci en la lectura i lescriptura

9. QU SIGNIFICA SABER ESCRIURE?

Lescriptura s un procs complex que t com a finalitat transformar (codificar) les idees
en signes grfics convencionals (lletres o grafemes en els sistemes alfabtics). Quan es-
crivim representem conceptes de forma grfica.

Saber escriure s saber codificar. Des daquesta ptica, sap escriure aquella persona que
s capa de passar de loral a lescrit qualsevol paraula del seu vocabulari.

Sap escriure qui pot transcriure. Les habilitats que intervenen en la composici de tex-
tos, requereixen duna srie de parmetres que poden ser ensenyats posteriorment i de
forma independent. Els defensors daquesta postura, concedeixen gran importncia a
lensenyament dels processos implicats en la codificaci de les paraules.

Saber escriure s saber produir textos. Cassany (1993) assenyala que sap escriure qui s
capa de comunicar-se coherentment per escrit, produint textos duna extensi conside-
rable sobre un tema de cultura general.

Per a Cuetos (1991), normalment, quan parlem de lescriptura ens referim a la compo-
sici escrita o escriptura productiva, s a dir, a lactivitat mitjanant la qual expressem
certes idees, coneixements, etc., a travs de signes grfics.

Veiem doncs, que els autors parlen duna escriptura experta.

Qu passa, per, quan els fonaments de lescriptura o de la lectura no sassoleixen co-

rrectament? Ho analitzarem en el segon mdul.

18