Matemtiques 6 PRIMRIA

Voramar
Santillana

132255 _ 0001-0039.indd 35 11/9/09 07:12:06

 El llibre Matemtiques 6, per a sis curs deducaci primria, s una obra
collectiva concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria
dEdicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L. sota la direcci
dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila.

Text: Jos A. Almodvar i Magdalena Rodrguez.

Illustraci: Esther Gmez i Jos Mara Valera.
Edici: Jos A. Almodvar i Magdalena Rodrguez.

Lalumnat ha de realitzar les activitats daquest llibre en un quadern.

En cap cas les ha de fer al llibre.

132255 _ 0001-0039.indd 36 11/9/09 07:12:06

 Presentaci
Aquest llibre forma part del projecte LA CASA DEL SABER,
que s un espai educatiu en qu els alumnes poden adquirir
les capacitats necessries per al seu desenvolupament personal
i social. Per aconseguir-ho, els llibres de Matemtiques pretenen
que els alumnes assolisquen els objectius segents:

r

Preparar-se per al pas a leducaci secundria. Amb aquesta finalitat,

desenvolupem un Programa dEstudi Efica que ajuda a consolidar els
coneixements fonamentals i que promou lautonomia dels alumnes
respecte al seu treball escolar.

r

Aplicar el que saprn a la vida quotidiana. Laplicaci de les

Matemtiques en situacions reals s el fil conductor daquest llibre.
Les nombroses activitats plantejades, el programa de Soluci
de problemes i el programa Ets capa de... permeten que els alumnes
utilitzen els coneixements adquirits en situacions reals.

r
Treballar les Matemtiques eficament i de forma global. Els llibres

ofereixen nombrosos exemples de resposta perqu els alumnes tinguen
clar qu han de fer i com respondre, i aix faciliten una prctica efica.
Els programes Raonament, Grfics, Clcul mental i Taller de Geometria
contribueixen a una prctica global de tots els aspectes de les
Matemtiques.

r

Consolidar els aprenentatges fonamentals.

Per garantir laprenentatge, en cada unitat es
recullen els continguts dels cursos o unitats
anteriors que estan relacionats amb el que
shi aprendr. A ms a ms, en cada unitat, i
en cada trimestre, es plantegen activitats de
reps acumulatiu.

LA CASA DEL SABER s un projecte en qu

cabem tots. Pretn que els alumnes reconeguen
i valoren la diversitat cultural de la societat
en qu viuen i contribueix de forma efica
a leducaci en valors.

132255 _ 0001-0039.indd 37 11/9/09 07:12:06

 UNITAT INFORMACI I ACTIVITATS

Nombres de fins a nou xifres

1 Nombres naturals.


Operacions combinades
Problemes de diverses operacions
Operacions 6
Potncies.
2 Potncies i arrel


Potncies de base 10
Expressi polinmica dun nombre
quadrada 18 Arrel quadrada
Els nombres enters Coordenades cartesianes
3

Problemes amb nombres enters
La recta entera. Comparaci de
Nombres enters 30 nombres enters
Mltiples dun nombre Clcul de tots els divisors
4

Mnim com mltiple
Divisors dun nombre
dun nombre
Nombres primers i compostos
Mltiples i divisors 46 Criteris de divisibilitat per 2, 3 i 5 Mxim com divisor
Unitats de mesura dangles Angles complementaris i suplementaris
5

Suma dangles
Resta dangles
Angles de ms de 180
Angles 60

REPS TRIMESTRAL
Fraccions i nombres mixtos Comparaci de fraccions
6

Fraccions equivalents
Obtenci de fraccions equivalents
Fraccions 78 Reducci a denominador com
Suma de fraccions
7 Operacions amb


Resta de fraccions
Multiplicaci de fraccions
fraccions 92 Divisi de fraccions
Suma i resta de nombres decimals
8 Nombres decimals.


Multiplicaci de nombres decimals
Aproximaci de nombres decimals
Operacions 106 Estimacions
Divisi dun decimal entre un natural Obtenci de xifres decimals
9 Divisi de nombres


Divisi dun natural entre un decimal
Divisi dun decimal entre un decimal
en el quocient
Problemes amb decimals
decimals 120
Base i altura de triangles i parallelograms El nombre i la longitud de la
10 Suma dels angles de triangles
i quadrilters
circumferncia
El cercle i les figures circulars
Figures planes 134 La circumferncia. Elements Posicions de rectes i circumferncies

REPS TRIMESTRAL
Proporcionalitat. Problemes.
11 Proporcionalitat


Problemes de percentatges
Escales: plnols i mapes
i percentatges 152
Unitats de longitud. Relacions Relacions entre unitats de superfcie
12 Longitud, capacitat,


Unitats de capacitat. Relacions
Unitats de massa. Relacions
Unitats agrries
massa i superfcie 164 Unitats de superfcie
rea del rectangle i del quadrat rea de polgons regulars
13 rea de figures


rea del rombe
rea del romboide


rea del cercle
rea duna figura plana
planes 180 rea del triangle
Cossos Poliedres. Poliedres regulars
14 geomtrics.


Volum amb un cub unitat
Volum i capacitat
Volum 196 Unitats de volum
Variables estadstiques Mediana
15 Freqncia absoluta
i freqncia relativa
Rang
Estadstica 208 Mitjana i moda

REPS TRIMESTRAL

132255 _ 0001-0039.indd 38 11/9/09 07:12:06

 SOLUCI DE
CLCUL MENTAL GRFICS REPASSA
PROBLEMES

Calcular sumes i restes sense parntesis Passos per a resoldre Nombres naturals
Calcular sumes i restes amb parntesis un problema Operacions

Calcular operacions combinades sense Nombres naturals

parntesis Buscar dades en Operacions
Calcular operacions combinades amb diversos grfics Operacions combinades
parntesis
Sumar 1.001, 2.001, 3.001 a nombres
Buscar dades Grfics lineals Operacions
de 4 xifres
en diversos textos de tres Operacions combinades
Sumar 999, 1.999, 2.999.. a nombres
o grfics caracterstiques Potncies i arrel quadrada
de 4 xifres
Restar 1.001, 2.001, 3.001 de nombres Operacions combinades
de 4 xifres
Fer una taula Potncies i arrel quadrada
Restar 999, 1.999, 2.999.. de nombres Nombres enters
de 4 xifres
Nombres naturals
Dividir un nombre natural entre desenes Potncies i arrel quadrada
i centenes Fer un dibuix Nombres enters
Calcular la fracci dun nombre Divisibilitat

Sumar per compensaci: sumar i restar Nombres enters

el mateix nombre
Assaig i error Divisibilitat
Sumar per compensaci: restar i sumar Angles
el mateix nombre
Restar per compensaci: sumar Operacions
el mateix nombre Representar Operacions combinades
Restar per compensaci: restar la situaci Fraccions
el mateix nombre

Divisibilitat
Multiplicar un nombre natural per 2 Avanar una soluci
Histogrames Fraccions
Multiplicar un nombre natural per 5 aproximada Suma i resta de fraccions

Nombres naturals
Multiplicar un nombre natural per 11 Representar dades Operacions amb fraccions
Multiplicar un nombre natural per 9 amb dibuixos
i decimals

Fraccions i decimals
Multiplicar un nombre natural per 101 Imaginar el problema Operacions amb fraccions
Multiplicar un nombre natural per 99 resolt
i decimals

Resoldre un problema Nombres decimals

Estimar sumes i restes aproximant els
comenant pel Operacions amb decimals
nombres decimals a les unitats
final Figures planes

Sumar un nombre decimal i un nombre Nombres enters

Representar
natural Operacions amb fraccions
grficament
Restar un nombre natural dun nombre i decimals
la situaci
decimal Proporcionalitat
Estimar productes aproximant el nombre
Reduir el problema Nombres naturals
decimal a les unitats Grfics de
a un altre problema Proporcionalitat
Multiplicar un nombre decimal sectors
conegut Longitud, capacitat i massa
per desenes i centenes

Comenar amb Operacions

Calcular el 10% dun nombre
problemes ms rea de figures planes
Calcular el 50% dun nombre
senzills Superfcie

Nombres naturals
Calcular el 20 % dun nombre Fer un diagrama Fraccions i decimals
Calcular el 25 % dun nombre darbre Volum

132255 _ 0001-0039.indd 39 11/9/09 07:12:07

 1 Nombres naturals. RE

Objectius Operacions O

Recordar els conceptes bsics

necessaris per al desenvolupa-
ment de la unitat.
Reconixer situacions reals on
apareixen nombres de fins a
nou xifres.

Suggeriments didctics
Dialogueu amb els alumnes so-
bre el gran nombre de vegades
de la vida real en qu apareixen E
els nombres i com sn de ne-

cessaris per a resoldre les situ-
acions que sens presenten quo-
tidianament. Demaneu-los que
comenten la fotografia i el que
hi veuen i resoleu les preguntes
en com. 1.
Aprofiteu lapartat Recorda el
que en saps per comprovar si fan
correctament operacions amb
nombres naturals i repasseu
amb ells la prova de la resta i
de la divisi. Treballeu tamb les 2.
La Terra gira al voltant del Sol. Escriu amb xifres els quilmetres que
aproximacions i estimacions, i En cada volta recorre uns 930 milions
recorre la Terra en fer una volta entorn
recordeu-los que primer cal apro- del Sol. Quantes xifres t aquest nombre?
de quilmetres. Tarda 365 dies i 6 hores
Quantes daquestes xifres sn zeros?
ximar per a poder estimar. a fer-hi una volta i viatja a gran velocitat.
Qu s 1 UA? Quants quilmetres sn?
Cada hora recorre 106.000 km.
La distncia mitjana entre el Sol i Mart
Competncies bsiques La Terra no sempre es troba a la mateixa s quasi dos-cents vint-i-huit milions de
distncia del Sol. La distncia mitjana quilmetres. Quin planeta est ms lluny
entre ambds s 1 UA (unitat astronmica), del Sol, la Terra o Mart?
3.
Competncia lingstica que equival a 149.675.000 km. Quants quilmetres recorre la Terra en una
Quan recordeu el vocabulari as- hora? I en un dia?
sociat a les operacions (sumand,
minuend, factor, dividend...) in- 6
sistiu que s necessari utilitzar-
lo de manera adequada.

Aprendre a aprendre
Dialogueu amb els alumnes sobre
la importncia dels coneixements
ja apresos per a poder avanar.
Expliqueu-los que s necessari
fonamentar correctament el que
aprenem.
Interacci
amb el mn fsic
Assenyaleu la importncia dels
nombres com a instrument per a
poder comprendre la realitat i aix
poder desenvolupar-shi millor.
Altres formes de comenar
Inicieu una conversa amb els alumnes a lentorn de les operacions
que coneixen i dels signes que utilitzen per a expressar cada una
daquestes. Escriviu a la pissarra les operacions que esmenten
i demaneu-los que diguen tot el que shi relaciona (noms dels
termes, caracterstiques dels signes utilitzats per a expressar-les,
propietats, proves...). Animeu-los perqu entre tots determinen en
quins moments les operacions amb nombres naturals sn tils per
a poder resoldre situacions quotidianes.

132255 _ 0040-0053.indd 42 11/9/09 07:10:51

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 1
Operacions amb nombres naturals
Solucions
Suma Resta
Pgina inicial
minuend
5 8 0 6 sumand 9 4 2 3
930.000.000 km. T nou xifres.
1 2 4 7 9 sumand 2 7 5 6 1 subtrahend
8 2 8 5 suma o total 1 8 6 2 diferncia Set en sn zeros.
Una unitat astronmica. Sn
Multiplicaci Divisi 149.675.000 km. Mart es troba
ms lluny del Sol que la Terra.
4 6 9 5 7 43
2 4 5 7 factor dividend divisor
La Terra recorre en una hora
3 6 0 3 factor 3 9 5 1092 quocient
7 3 7 1 0 8 7 106.000 km. En un dia recorre
.1 4 7 4 2 0 residu 0 1 2.544.000 km.
1 4 8 1 5 7 1 producte

Recorda el que en saps

Estimaci doperacions
1. 4.583

Estimaci de sumes Estimaci de restes Estimaci de productes 3.692; 3.692 1 569 5 4.261
4.297 1 1.835 7.492 2 318 5.761 3 2 86.268

4.000 1 2.000 5 6.000 7.500 2 300 5 7.200 6.000 3 2 5 12.000 q 5 156; 156 3 38 5 5.928
13.583
19.482; 19.482 1 865 5
1. Calcula. Desprs, fes la prova de les restes i les divisions. 5 20.347
759 1 3.824 8.329 1 4.516 1 738 351.900
4.261 2 569 20.347 2 865 q 5 408; r 5 15
316 3 273 782 3 450 695 3 908
408 3 56 1 15 5 22.863
APRENDRS 631.060
5.928 : 38 22.863 : 56 64.456 : 179
q 5 360; r 5 16
2. Calcula el terme que falta en cada operaci. A llegir, escriure, 360 3 179 1 16 5 64.456
descompondre
62.734 1 5 68.251 2 5.397 5 8.406 i comparar nombres 2. 5 5.517
de fins a 9 xifres.
1 49.018 5 73.542 29.035 2 5 4.187 5 24.524
A calcular operacions
584 3 5 179.288 : 143 5 572 combinades amb
5 13.803
parntesis i sense, 5 24.848
3 260 5 103.220 132.496 : 5 637
i expressar-les amb 5 307
una frase.
3. Estima les operacions segents. 5 397
A resoldre problemes
5.129 1 6.308 9.175 2 2.830 637 3 5 de diverses operacions. 5 81.796
8.392 1 764 7.238 2 91 3.729 3 8 5 208
3. 5.000 1 6.000 5 11.000
7 8.400 1 800 5 9.200
9.000 3.000 5 6.000
7.240 90 5 7.150
600 3 5 5 3.000
4.000 3 8 5 32.000
Vocabulari de la unitat
Unitat, desena, centena, unitat de miler, desena de miler, centena
de miler, unitat de mili, desena de mili, centena de mili
Parntesis
Operacions combinades
Expressi numrica

132255 _ 0040-0053.indd 43 11/9/09 07:10:52


Objectius
Conixer els diferents ordres
dunitats fins a la centena de
mili i les equivalncies corres-
ponents.
Llegir, escriure, descompondre
i comparar nombres de fins a
nou xifres.
Suggeriments didctics
Per a reforar
Demaneu als alumnes que plan-
tegen als companys activitats
com les que shan treballat en
aquesta pgina. Desprs, corre-
giu-ne alguna en com.
Competncies bsiques
Competncia cultural
i artstica
Solliciteu als alumnes que facen
una representaci grfica prpia
dels nou ordres dunitats i les
seues equivalncies.
Solucions
1. 3 U. de mili 1 9 CM 1
1 7 DM 1 2 C 1 5 U
8 U. de mili 1 1 DM 1
1 6 UM 1 4 D 1 3 U
2 D. de mili 1 4 U. de mi-
li 1 5 CM 1 8 UM 1 9 C 1
16D
7 D. de mili 1 4 CM 1
1 3 DM 1 5 UM 1 9 U
3 C. de mili 1 2 U. de mi-
li 1 7 CM 1 5 DM 1 6 C 1
18D11U
8 C. de mili 1 9 D. de
mili 1 7 U. de mili 1
1 6 DM 1 1 C
5 C. de mili 1 4 D. de mili 1
1 3 CM 1 9 UM 1 2 D 1 7 U
9 C. de mili 1 2 CM 1
1 8 DM 1 6 UM 1 4 C 1
11D15U
2. Tres milions nou-cents setan-
ta mil dos-cents cinc.
Huit milions setze mil qua-
ranta-tres.
132255 _ 0040-0053.indd 44
Nombres de fins a nou xifres 4.
Observa els nou primers ordres dunitats.
5.
Centena Desena Unitat de Centena Desena Unitat
Centena Desena Unitat
de mili de mili mili de miler de miler de miler
Recorda que el nostre sistema de numeraci s decimal, s a dir, 6.
10 unitats dun ordre formen una unitat de lordre immediat superior.
1U
1 D 5 10 U
1 C 5 10 D 5 100 U
1 UM 5 10 C 5 1.000 U en 10
De 10
1 DM 5 10 UM 5 10.000 U 7.
1 CM 5 10 DM 5 100.000 U
1 U. de mili 5 10 CM 5 1.000.000 U
1 D. de mili 5 10 U. de mili 5 10.000.000 U
1 C. de mili 5 10 D. de mili 5 100.000.000 U
Fixat com es descompon i es llig el nombre 502.816.030.
502.816.030 5 5 C. de mili 1 2 U. de mili 1 8 CM 1 1 DM 1 6 UM 1 3 D
5 500.000.000 1 2.000.000 1 800.000 1 10.000 1 6.000 1 30
502.816.030 es llig cinc-cents dos milions huit-cents setze mil trenta.
En el sistema decimal, 10 unitats dun ordre formen una unitat de lordre immediat
superior. Per exemple, 10 unitats formen 1 desena i 10 centenes de miler, 1 mili.
1. Descompon els nombres segents.
3.970.205 24.508.960 302.750.681 540.309.027 8.
8.016.043 70.435.009 897.060.100 900.286.415
2. Escriu com es llig cada nombre de lactivitat 1.
3. Escriu aquests nombres. C
POSA ATENCI Sis-cents quaranta mil noranta-cinc. Cal
Quatre milions vint-i-tres mil set-cents u.
En un nombre, el primer punt
per la dreta indica els milers, Setanta-tres milions cinc-cents deu mil.
i el segon punt els milions.
Huit-cents nou milions cent mil sis.
8
Altres activitats
Proposeu als alumnes diferents activitats perqu practiquen la lec-
tura i lescriptura de nombres de fins a nou xifres. Per exemple:
Escriviu nombres pareguts variant la quantitat de zeros interme-
dis, i feu que els alumnes els lligen i descomponguen perqu
aprecien les seues diferncies.
344.000.123 344.120.300 123.044.000
Feu un dictat de nombres.
Proposeu-los que escriguen (i desprs lligen) nombres que
complisquen unes condicions determinades. Per exemple: un
nombre de 9 xifres amb 5 zeros; un nombre de 8 xifres en qu
la xifra de les desenes de mili siga major que la de les uni-
tats de miler; un nombre de 6 xifres amb 3 zeros intermedis
11/9/09 07:10:52
 1
4. Escriu el nombre anterior i el posterior. UNITAT 1
... 1.000.000 ... ... 30.000.000 ... ... 599.999.999 ...
... 9.386.999 ... ... 99.999.999 ... ... 900.000.000 ...
Vint-i-quatre milions cinc-cents
5. En cada nombre, escriu el valor en unitats de les xifres 2.
huit mil nou-cents seixanta.
109.245.720 728.301.299 502.382.142 250.226.000
Setanta milions quatre-cents
6. Compara els nombres i escriu el signe corresponent. trenta-cinc mil nou.
2.496.551 2.473.890 56.076.328 58.029.460
Tres-cents dos milions set-
9.720.346 10.302.615 347.000.500 346.993.600
cents cinquanta mil sis-cents
18.396.522 18.397.282 621.950.384 73.692.184
huitanta-u.
Huit-cents noranta-set milions
7. Escriu els nombres amb xifres i ordenals de major a menor. seixanta mil cent.
Desprs, contesta. Cinc-cents quaranta milions
tres-cents nou mil vint-i-set.
Nou-cents milions dos-cents
huitanta-sis mil quatre-cents
Quan van viure? quinze.
Triceratop Fa 70 milions danys. 3. 640.095
Iguanodont Fa 130 milions danys.
Pterandon Fa 85 milions danys.
4.023.701
Estegosaure Fa 155 milions danys. 73.510.000
809.100.006
4. 999.999 i 1.000.001
9.386.998 i 9.387.000
Quin dinosaure va viure fa ms temps, lestegosaure o liguanodont? 29.999.999 i 30.000.001
Quins dinosaures van viure fa menys de 100.000.000 danys? 99.999.998 i 100.000.000
Quants anys va viure el pterandon abans que el triceratop? 599.999.998 i 600.000.000
899.999.999 i 900.000.001
27 8. Escriu dos nombres que complisquen cada condici.
15 Majors que 259.700.000 i menors que dos-cents seixanta milions. 5. 200.000 U
Les xifres 5 valen 50.000.000, 500.000, 5.000 i 50 unitats. 20.000.000 U i 200 U
2.000.000 U, 2.000 U i 2 U
200.000.000 U, 200.000 U
CLCUL MENTAL
i 20.000 U
Calcula sumes i restes sense parntesis
6. 2.496.551 . 2.473.890
51623 10 1 70 2 20 300 1 600 2 200 9.720.346 , 10.302.615
62211541155 41719 90 2 30 2 40 700 2 500 2 100 18.396.522 , 18.397.282
82126 40 1 50 1 60 900 2 200 2 600 56.076.328 , 58.029.460
347.000.500 . 346.993.600
9 621.950.384 . 73.692.184
7. 155.000.000 . 130.000.000 .
. 85.000.000 . 70.000.000
Lestegosaure.
Altres activitats Triceratops i pterandon.
Quinze milions danys.
Porteu a classe o demaneu als alumnes que porten diaris o re-
vistes on hagen trobat articles o notcies en els quals apareguen 8. R. M. 259.756.098,
nombres de fins a nou xifres. Demaneu a cada un que llija en veu 259.879.032
alta el nombre que haja trobat i explique per a qu lha utilitzat R. M. 58.575.350,
en larticle. Desprs, proposeu-los que escriguen al quadern com 51.585.053
es llig eixe nombre i com es descompon (tant en ordres dunitats
com en forma de suma). Finalment, escriviu alguns daquests a Clcul mental
la pissarra i demaneu-los que els ordenen de major a menor, que 8 60 700
escriguen el nombre anterior i posterior, etc. 20 20 100
1 150 100

132255 _ 0040-0053.indd 45 11/9/09 07:10:52

 Operacions combinades 3.

Objectius Per a resoldre operacions combinades, cal seguir aquest ordre en les operacions:
4.
Calcular operacions combina- 1r Calcula les operacions que hi ha dins els parntesis.

des, respectant-ne la jerarquia. 2n Calcula les multiplicacions i divisions en lordre en qu apareixen.

3r Calcula les sumes i les restes en lordre en qu apareixen.
Reconixer lexpressi numri-
ca corresponent a una frase i Per exemple:
trobar-ne el valor. 5 1 6 : (7 2 4) Amb Sense 36 : 4 2 3 3 2 1 8
parntesis. parntesis.
516 : 3 9 2 3 32 18

Suggeriments didctics 512 9 2 6 18

7 318
Per a comenar
11
Recordeu als alumnes la jerar-
quia de les operacions: parn- 5 1 6 : (7 2 4) 5 5 1 6 : 3 5 5 1 2 5 7
tesis, multiplicacions i divisions 36 : 4 2 3 3 2 1 8 5 9 2 3 3 2 1 8 5 9 2 6 1 8 5 3 1 8 5 11
i, per ltim, sumes i restes. Co-
menteu-los la importncia de
seguir un procs ordenat. En fer operacions combinades, de primer calculem els parntesis,
desprs les multiplicacions i divisions, finalment, les sumes i les restes.
Per a explicar 5.
Resoleu pas a pas a la pissar-
1. Subratlla loperaci que has de fer en primer lloc. Desprs, calcula.
ra els exemples proposats. Co-
92613515 15 2 (7 1 2) 5 5
menteu als alumnes que han de
718355 5 (9 2 4) 3 6 5 5
resoldre una operaci en cada
20 2 12 : 4 5 5 10 : (2 1 3) 5 5
pas i operar ordenadament, sen-
239:35 5 (18 2 4) : 2 5 5
se pressa, analitzant totes les
operacions de les expressions 2. Calcula.
successives per tal de veure qui-
RECORDA 10 2 4 3 2 5 1 (8 2 2) : 2
na cal fer primer. Expliqueu-los
(10 2 4) 3 2 51822:2
la relaci entre les operacions 1r Parntesis.
2n Multiplicacions i divisions. 35 : (5 1 2) 9223416
combinades i les seues expres- 3r Sumes i restes. 6.
sions escrites i com la prioritat 35 : 5 1 2 (9 2 2) 3 4 1 6
de les operacions es reflecteix
8 1 12 : 4 24 2 2 3 (7 1 3) 625143227
tamb en aquestes frases.
10 : 5 3 3 (10 2 4) 1 18 : 6 9 1 8 : 4 2 (1 1 3)
Per a reforar 2 3 (6 1 9) 12 : 3 1 5 3 8 (4 1 2) 3 5 1 (8 2 6)

Escriviu a la pissarra operaci-

ons combinades resoltes ma- 10
lament i demaneu-los que en
detecten els errors i les cor-
regisquen, seguint les pautes
que ofereix el manual dESTUDI
Altres activitats
EFICA en la pg. 58.
Escriviu a la pissarra diferents operacions combinades en qu apa-
reguen els mateixos nombres. Demaneu als alumnes que les cal-
Competncies bsiques culen i en comparen els resultats. Per exemple:
Tractament 25 9 5 8332 6 3 (4 1) 12 : 2 1 1
de la informaci 25 (9 5) 8332 6341 12 : (2 1 1)
Expliqueu que una mateixa infor- (25 9) 5 8 3 (3 2) 6 (4 3 1) (12 : 2) 1 1
maci es pot expressar en forma Insistiu de nou que s imprescindible aplicar correctament lordre
numrica (operaci combinada) o establit en la realitzaci de les operacions per tal dobtindre el re-
amb paraules (expressi escrita). sultat correcte. Demaneu-los que plantegen exemples semblants
Assenyaleu la importncia den- per si mateixos.
tendre les dues i de saber passar
duna a laltra.

10

132255 _ 0040-0053.indd 46 11/9/09 07:10:53

 1
3. Colloca els parntesis necessaris perqu les igualtats siguen certes. UNITAT 1
9221453 816:257 10 2 2 2 4 1 3 5 1
3 1 5 3 6 5 48 9272456 5 3 7 2 3 1 8 5 28
Solucions
4. Calcula cada operaci combinada i relaciona-la amb la frase corresponent. 1. 9613531356
FES-HO AIX 7 1 8 3 5 5 7 1 40 5 47
Pensa:
20 12 : 4 5 20 3 5 17
82522
2 3 9 : 3 5 18 : 3 5 6
Quina operaci faig en primer lloc?
8 2 (5 2 2) 15 (7 1 2) 5 15 9 5 6
Qu reste de 8: un nombre o el resultat duna operaci?
(9 4) 3 6 5 5 3 6 5 30
8 2 5 2 2 5 1 De 8 reste 5 i del resultat reste 2. 10 : (2 1 3) 5 10 : 5 5 2
8 2 (5 2 2) 5 5 De 8 reste la diferncia de 5 i 2. (18 4) : 2 5 14 : 2 5 7
2. 10 8 5 2; 6 3 2 5 12
82512 De 8 reste la suma de 5 i 2.
35 : 7 5 5; 7 1 2 5 9
8 2 (5 1 2) De 8 reste 5 i sume 2 al resultat.
516:2551358
81532 A 8 li sume 5 i el resultat el multiplique per 2. 5 1 8 1 5 13 1 5 12
(8 1 5) 3 2 A 8 li sume el producte de 5 i 2. 9816511657
7 3 4 1 6 5 28 1 6 5 34
83522 Multiplique 8 per 5 i del resultat reste 2.
8 1 3 5 11
8 3 (5 2 2) Multiplique 8 per la diferncia de 5 i 2.
23356
5. Resol aquests problemes. Desprs, escriu en una sola expressi 2 3 15 5 30
totes les operacions que hages fet. 24 2 3 10 5 24 20 5 4
Un cami portava 168 kg de fruita. En un 6 1 18 : 6 5 6 1 3 5 9
mercat va descarregar 24 caixes de 3 kg 4 1 5 3 8 5 4 1 40 5 44
de fruita cada una. Quants quilos de fruita
porta ara el cami? 118759752
Andreu va comprar uns pantalons per 18  9 1 2 4 5 11 4 5 7
i una camiseta per 14 . Va pagar amb 6 3 5 1 2 5 30 1 2 5 32
un bitllet de 50 . Quants diners li van tornar?

3. 9 (2 1 4) 5 3
Roser t una safata amb 35 pastissos
de crema i 61 de xocolate. Els vol repartir (3 1 5) 3 6 5 48
en parts iguals en 8 plats. Quants (8 1 6) : 2 5 7
pastissos ha de posar en cada plat?
9 (7 4) 5 6
6. RAONAMENT. Pensa i indica si obtens o no el mateix resultat. (10 2) (4 1 3) 5 1
6 5 3 (7 3) 1 8 5 28
Calcules el doble dun nombre Calcules el doble de la suma 4. 8 5 1 2. De 8 reste 5 i
i desprs li sumes un altre nombre. daquests dos nombres.
sume 2 al resultat.
Posa un exemple que explique la resposta. 8 (5 1 2). De 8 reste la
suma de 5 i 2.
11 8 1 5 3 2. A 8 li sume el
producte de 5 i 2.
(8 1 5) 3 2. A 8 li sume
5 i el resultat el multiplique
per 2.
Altres activitats 8 3 5 2. Multiplique 8 per
Podeu treballar, si conv, el pas directe de frase escrita a operaci 5 i del resultat reste 2.
combinada. Dicteu als alumnes aquestes frases perqu les ex- 8 3 (5 2). Multiplique 8
pressen de manera numrica al quadern: per la diferncia de 5 i 2.

Multiplique 7 per 3 i del resultat reste 5. 5. 168 24 3 3 5 96

Porta 96 kg de fruita.
Multiplique 2 per la diferncia de 15 i 9.
50 (18 1 14) 5 18
Al producte de 8 i 5 li sume 10. Li van tornar 18 .
Dividisc entre 5 la suma de 25 i 20. (35 1 61) : 8 5 12
Al doble de 6 li reste 7 i li sume 4. Posar 12 pastissos.
Verifiqueu les respostes a la pissarra. Si les respostes sn errni- 6. No sobt el mateix resultat en
es, assenyaleu com sexpressarien per escrit aquestes expressi- els dos casos.
ons numriques per tal daclarir els possibles dubtes. R. M. 2 3 3 1 5 5 11
2 3 (3 1 5) 5 16

11

132255 _ 0040-0053.indd 47 11/9/09 07:10:53


Objectius
Resoldre problemes de dues o
ms operacions.
Suggeriments didctics
Per a comenar
Converseu amb els alumnes a
lentorn de com els problemes
matemtics sn un exemple
ms de la utilitat i necessitat de
les operacions amb nombres
naturals. Recordeu-los els pas-
sos que cal seguir per a resol-
dre problemes i la importncia
de no passar-ne cap per alt.
Per a explicar
Feu que els alumnes lligen de-
tingudament el problema de
lexemple i, desprs, resoleu-lo
collectivament. Destaqueu la
importncia de seguir un procs
ordenat. Comenteu-los que s
necessari indicar per escrit la
soluci dels problemes, i el fet
que no es limiten a donar un
nombre com a resposta. Indi-
queu que en els problemes de
diverses operacions cal determi-
nar les qestions intermdies
que hem de respondre abans de
poder contestar la pregunta del
problema.
Per a reforar
Recomaneu als alumnes que
reflexionen sobre les dificultats
que tinguen a lhora de resoldre
problemes. Utilitzeu lestratgia
de detectar les prpies dificul-
tats que hi ha en la pgina 60
del manual dESTUDI EFICA.
Competncies bsiques
Competncia social
i ciutadana
En resoldre el primer problema de
lactivitat 3 comenteu-los la im-
portncia dadoptar comporta-
ments adequats en la societat.
Pregunteu-los quines sn les se-
ues preferncies quan fan una ei-
xida en grup a lescola (teatre,
msica).
12
132255 _ 0040-0053.indd 48
Problemes de diverses operacions 3.
Patrcia va amb la famlia a un espectacle de
llum i so. Ha tret 3 entrades infantils a 12  cada
una i 4 entrades dadult. Ha donat per a pagar
150  i li han tornat 22 .
Quant li ha costat cada entrada dadult?
Patrcia calcula quants diners li han costat
les entrades segents:
1r Totes les entrades. 150 2 22 5 128
2n Les 3 entrades infantils. 3 3 12 5 36
3r Les 4 entrades dadult. 128 2 36 5 92
4t Cada entrada dadult. 92 : 4 5 23
Cada entrada dadult li ha costat 23 .
4.
1. Llig i explica quins passos has de seguir per a resoldre el problema.
Maria t 12 anys. El seu germ Pere t 3 anys ms que ella;
el pare t el triple danys que Pere, i la mare t 5 anys
menys que el pare. Quants anys t la mare de Maria?
Escriu les operacions calculades en una sola expressi.
( 1 ) 3 2 5
2. Observa el grfic i resol.
En aquest pictograma sha representat el nombre de gelats que ha venut una parada
de dilluns a divendres aquesta setmana.
Quants gelats ha venut la parada aquesta
30 gelats 15 gelats
setmana?
La meitat dels gelats que van vendre
Dilluns dimarts i un ter dels gelats que van vendre
dimecres eren de xocolate. Quants gelats
Dimarts de xocolate van vendre en total dimarts C
i dimecres?
Dimecres
Cada gelat costa 2 . Quants diners van Ca
Dijous recaptar divendres ms que dijous?
Dissabte en van vendre el doble que dilluns
Divendres
i dimecres junts. Quants gelats van vendre
dissabte?
12
Altres activitats
Escriviu a la pissarra diverses expressions numriques i demaneu-
los que en trien una i inventen lenunciat dun problema que es
resolga amb aquestes operacions. Per exemple:
100 (25 1 18) 95 1 (6 3 3) (30 1 19) : 7
Finalment, feu una posada en com amb els diferents problemes
que aporten els alumnes i comproveu si sn correctes. Tamb els
podeu demanar que sintercanvien els problemes i els resolguen.
11/9/09 07:10:53
 1
3. Resol. UNITAT 1
Una exposici dart obri al pblic 290 dies lany.
Cada dia la visiten 15 grups de 27 persones cada un.
Quantes persones visiten cada any lexposici? Solucions
En una cursa es reparteix un total de 2.130  en premis.
El guanyador del primer premi rep la meitat daquesta 1. (12 1 3) 3 3 5 5 40
quantitat, el del segon guanya un ter del total i el del
tercer semporta la resta. Quants diners rep el guanyador
La mare de Maria t 40 anys.
del tercer premi?
2. 30 3 17 1 15 3 3 5 555
En una granja han denvasar 5.934 ous. Utilitzen
280 capses de 12 ous cada una i els restants Ha venut 555 gelats.
els envasen en capses de 24 ous. Quantes 120 : 2 1 75 : 3 5 85
capses de 24 ous omplin i quants ous els sobren?
En total van vendre 85 ge-
Nicolau treballa en una obra collocant taulells.
lats de xocolate.
Per a les parets duna cuina tenia 21 caixes amb
24 taulells blancs cada una i 9 caixes amb 6 taulells 165 3 2 90 3 2 5 150
de flors i 8 de fulles. Al final, li nhan sobrat 34. Divendres van recaptar
Quants taulells ha utilitzat?
150 ms que dijous.
4. Busca les dades necessries en la taula i resol. 105 1 75 3 2 5 360
Van vendre 360 gelats.
A la botiga de Joaquim han rebut hui un lot amb material.
3. 15 3 27 3 290 5 117.450
Nhi havia Nhan Nhan Preu de
a la botiga rebut venut venda
A lany visiten lexposici
117.450 persones.
Camisetes 87 432 53 12 
2.130 : 2 5 1.065
Pantalons 53 207 29 30 
2.130 : 3 5 710
Vestits 26 180 13 45  2.130 1.065 710 5 355
El guanyador del tercer pre-
Quantes camisetes i pantalons El lot rebut consistia en caixes de mi rep 355 .
queden en total a la botiga quan 36 camisetes, caixes de 23 pantalons 5.934 280 3 12 5 2.574
tanca a la vesprada? i caixes de 18 vestits. Quantes caixes
contenia en total el lot? 2.574 : 24 q 5107; r 5 6
Quants diners ha obtingut hui
Joaquim per la venda dels vestits? Un client compra 5 pantalons i algunes Omplin 107 caixes de 24
Quants en podria haver obtingut si camisetes. Ha pagat 390 . Quantes ous i els en sobren 6.
haguera venut tots els vestits que tenia? camisetes ha comprat?
21 3 24 1 9 3 (6 1 8) 5 630
630 34 5 596
CLCUL MENTAL Ha utilitzat 596 taulells.
Calcula sumes i restes amb parntesis 4. 87 1 432 2 53 5 466
7 2 (8 2 3) 80 2 (50 1 10) (700 2 300) 1 200 53 1 207 2 29 5 231
6 2 (2 1 1) 5 6 2 3 5 3 4 1 (7 1 2) (90 2 40) 2 20 600 2 (200 2 100) 466 1 231 5 697
(9 2 1) 2 5 40 1 (50 1 60) (800 1 400) 1 600 En tancar hi havia 697 ca-
misetes i pantalons.
13 13 3 45 5 585
Joaquim ha obtingut hui
585 per la venda dels
vestits.
26 3 45 5 1.170
Altres activitats Hauria obtingut 1.170 .
Segons el nivell de la classe, podeu proposar als alumnes proble- 432 : 36 1 207 : 23 1
mes ms difcils, tant pel nombre doperacions que shagen de fer 1 180 : 18 5 31
per resoldrel com pel nombre de fonts en qu shagen de buscar El lot contenia 31 caixes.
les dades (en unitats posteriors es treballa aquesta recerca din- 390 30 3 5 5 240
formaci). Per exemple: 240 : 12 5 20
Lara va anar de compres i es va gastar 37 en uns pantalons va- El client ha comprat 20 ca-
quers, 15 en una camiseta i 22 en una bossa de m. Quan va misetes.
pagar li van fer un descompte de 12 . Si va pagar amb dos bitllets
de 50 , quants diners li van tornar? Clcul mental
2 20 600
13 30 500
3 150 1.800

13

132255 _ 0040-0053.indd 49 11/9/09 07:10:54

 Activitats
1. Descompon cada nombre i escriu 5. ESTUDI EFICA. Copia i completa lesquema. 9
com es llig.
Objectius
70.421 39.210.008 ORDRE EN LES OPERACIONS COMBINADES
Repassar els continguts bsics 682.093 265.074.300
de la unitat. 2.407.516 823.609.050 1r Calcular els

Aplicar les Matemtiques en di- 2n

2. Escriu amb xifres aquests nombres.
ferents contextos. 3r
Quaranta-cinc milions trenta mil
dos-cents set. 6. Calcula.
20 2 (8 1 5) 16 2 7 1 (9 2 3)
Competncies bsiques Tres milions cinc-cents catorze mil
huitanta. 6 1 3 3 10 3372832
Autonomia i iniciativa Sis-cents vint-i-set milions cent (15 2 3) : 4 (5 1 4) 3 (6 2 1)
seixanta-tres mil.
personal 10 3 6 : 5 14 2 4 3 3 1 7
Tres-cents milions dos mil cent.
Quan treballeu lapartat Ets capa 18 : (7 1 2) 9 2 (5 1 13) : 6
Setanta-nou milions tres-cents mil
de... comenteu als alumnes la quatre-cents noranta-u.
53826 20 : 4 3 3 1 8
importncia de confiar en si ma-
3. Escriu el valor en unitats de la xifra 3 en cada 7. Tria una de les opcions segents, expressa
teixos a lhora de resoldre proble- numricament cada frase i calcula.
nombre de lactivitat 2.
mes. Animeu-los perqu progres-
sen i valoreu els seus avanos. 4. Observa el nombre dhabitants daquestes a. 2 1 d. 2( 1 )
ciutats i contesta. b. 3 1 e. 3( 1 ) E
c. : 2 f. :( 2 )

De 15 reste la suma de 6 i 4.
Solucions d. 15 2 (6 1 4) 5

1. 7 DM 1 4 C 1 2 D 1 1 U. De 7 reste 2 i desprs li sume 5.

Bombai (ndia) Moscou (Rssia)
Setanta mil quatre-cents Multiplique 10 per la suma de 5 i 2.
12.600.000 hab. 11.300.000 hab.
vint-i-u. Dividisc 12 entre la diferncia de 7 i 4.
6 CM 1 8 DM 1 2 UM 1 9 Al doble de 8 li sume 3.
D 1 3 U. Sis-cents huitanta- De la meitat de 14 reste 5.
dos mil noranta-tres.
8. Escriu els nombres al seu lloc perqu les dues
2 U. de mili 1 4 CM 1 expressions siguen certes.
1 7 UM 1 5 C 1 1 D 1 6 U. Buenos Aires (Argentina) Xangai (Xina)
11.920.000 hab. 2( 1 )52
Dos milions quatre-cents set 13.300.000 hab.
2 3 4 2 1 55
mil cinc-cents setze. 5 6 7
Quina daquestes ciutats s la ms
3 D. de mili1 9 U. de mi- poblada? I la menys poblada? 3( 2 ) 5 15
li1 2 CM 1 1 DM 1 8 U. Quants habitants t Bombai ms que
1 2 3
1 3 5 12
Trenta nou milions dos-cents Buenos Aires? 4 5 6

deu mil huit.

2 C. de mili 1 6 D. de
mili 1 5 U. de mili 1
1 7 DM 1 4 UM 1 3 C.
Dos-cents seixanta-cinc mili-
ons setanta-quatre mil tres-
cents.
8 C. de mili 1 2 D. de
mili 1 3 U. de mili 1
1 6 CM 1 9 UM 1 5 D. Huit-
cents vint-i-tres milions sis-
cents nou mil cinquanta.
2. 45.030.207, 3.514.080,
627.163.000, 300.002.100,
79.300.491
3. 30.000 U; 3.000.000 U;
3.000 U; 300.000.000 U;
300.000 U
14
Altres activitats
Prepareu targetes idntiques numerades del 0 al 9. Extraieu
successivament algunes o totes les targetes. Demaneu als alum-
nes que anoten les xifres obtingudes, troben la descomposici del
nombre que es forma i escriguen com es llig. Tamb poden escriu-
re el nombre anterior o posterior, comparar els nombres succes-
sius que se nobtinguen
Proposeu activitats de comparaci de dos nombres en les quals
aquests sexpressen de manera diferent lun de laltre (amb lle-
tres, amb xifres, descompostos...).

14

132255 _ 0040-0053.indd 50 11/9/09 07:10:54

 1
UNITAT 1
a. 9. Resol cada problema de dues maneres 10. Resol.
diferents. Escriu totes les operacions en una Un cami pot carregar un mxim 4. La ciutat ms poblada s
sola expressi.
de 19.000 kg. Hi han carregat Xangai (Xina). La menys po-
En un forn han cuit al mat 268 barres 98 caixes de 70 kg i 25 caixes
i nhan venut 195. A la vesprada, nhan de 105 kg. Quants quilos ms poden
blada s Moscou (Rssia).
cuit 120 i nhan venudes 87. Quantes carregar encara al cami? Bombai t 680.000 ha-
barres cuites han quedat sense vendre? Lorena tenia guardades a lordinador bitants ms que Buenos
Sense 13.062 fotografies. Hui nha esborrat Aires.
parntesis 297 i nhi ha posat 451 de noves.
Amb parntesis
Desprs ha copiat les fotos en diversos 5. 1r Parntesis.
) CD, i nha gravat 275 en cada un. 2n Multiplicacions i divisions.
Un tren ix de lestaci amb 186 viatgers. Quants CD ha necessitat? Quantes
Durant el trajecte fa dues parades: en la fotos ha copiat en el CD incomplet? 3r Sumes i restes.
) primera, en baixen 64 persones i nhi Ral i Pilar han fet aquest estiu un 6. 7, 36, 3, 12, 2, 34
pugen 59, i en la segona parada en baixen
39 i nhi pugen 78. Quants viatgers hi ha
viatge. Lavi danada i tornada els 15, 5, 45, 9, 6, 23
ha costat 145  a cada un i lestada
al tren al final del trajecte? a lhotel en habitaci doble, 87  7. d. 15 (6 1 4) 5 5
Sense
cada dia. En total han hagut de pagar
a. 7 2 1 5 5 10
1.073 . Quants dies han estat
parntesis
de viatge? e. 10 3 (5 1 2) 5 70
Amb parntesis f. 12 : (7 4) 5 4
b. 2 3 8 1 3 5 19
c. 14 : 2 5 5 2
ETS CAPA DE Saber quan s rendible un abonament
8. 7 (3 1 2) 5 2
Al poliesportiu municipal han obert una piscina.
Shi pot anar a nadar pagant cada dia una entrada
Preus: 6 51455
diria, per les persones que hi van sovint Entrada diria 3 . 5 3 (4 1) 5 15
Abon. de 10 dies 25 .
tenen altres opcions ms barates, com traure 6 1 2 3 3 5 12
abonaments de 10 dies, traure abonaments Abon. mensual 37 .
mensuals o traure un abonament anual. Abon. anual 185 . 9. 268 195 1 120 87 5 106
Observa els preus de cada opci i calcula. (268 1 120) (195 1
Quants dies cal anar-hi com a mnim perqu 1 87) 5 106
resulte ms barat traure un abonament de 10 Queden sense vendre 106
dies que traure entrades diries?
barres.
I perqu resulte ms barat traure un abonament
es mensual que entrades diries? I perqu resulte
186 64 1 59 2 39 1
ms barat traure un abonament anual? 1 78 5 220
Explica quina opci aconsellaries a cada persona. 186 1 (59 1 78) (64 1
Raquel anir a la piscina 8 dies. 1 39) 5 220
Francesc hi vol anar 15 dies aquest mes. Al final del trajecte hi ha 220
5 passatgers.
Joan pensa anar-hi 2 vegades per setmana
durant tot lany.
10. 19.000 2 98 3 70 1
1 25 3 105 5 9.515
15 Encara es poden carregar
9.515 kg ms al cami.
13.062 297 1 451 5
5 13.216
13.216 : 275 q 5 48;
Programa dESTUDI EFICA r 5 16
En acabar la unitat, feu que els alumnes reflexionen sobre el que han Ha necessitat 49 CD i ha
aprs. Completeu amb ells o demaneu-los que completen una taula copiat 16 fotos en el CD
com aquesta: incomplet.
1.073 145 3 2 5783
Unitat 1 Nombres naturals. 783 : 875 9
Operacions
Han estat de viatge 9 dies.
El que he aprs
El que he aprs
a fer
Ets capa de...
Nombres de fins a nou xifres
9 dies. 13 dies. 62 dies.
Operacions combinades A Raquel: entrades diries.
Problemes de diverses operacions A Francesc: labonament
mensual.
A Joan: labonament anual.

15

132255 _ 0040-0053.indd 51 11/9/09 07:10:54


Objectius
Resoldre problemes matem-
tics seguint uns passos.
Suggeriments didctics
Per a comenar
Inicieu una conversa amb els
alumnes perqu sadonen que
s necessari seguir un mtode
organitzat a lhora de resoldre
problemes.
Per a explicar
Comenteu lexemple resolt i ex-
pliqueu-lo pas a pas a la pissar-
ra assegurant-vos que compre-
nen cada pas. Assenyaleu com
s dimportant pensar acurada-
ment abans de fer les operaci-
ons.
Competncies bsiques
Aprendre a aprendre
Motiveu els alumnes perqu posen
en prctica tots els coneixements
apresos a lhora de resoldre els
problemes matemtics. Indiqueu-
los que la seua capacitat ha anat
desenvolupant-se a base de practi-
car i que ja tenen capacitat sufici-
ent per a resoldre problemes molt
complexos.
Solucions
1. (26.500 2.150) 3 2 5 48.700
19.750 2 2.150 5 17.600
48.700 1 17.600 5 66.300
Van obtindre 66.300 .
2. (300 1 300 1 420) : 12 5 85
Va pagar 85 per cada treba-
llador.
3. (24 1 5) 3 2 5 58
El seu avi t 58 anys.
4. R. M. Laura recorre per anar al
treball 38 km els dilluns i dime-
cres. La resta de dies recorre
5 km ms. Quants quilmetres
recorre a la setmana?
16
132255 _ 0040-0053.indd 52
Soluci de problemes
Passos per a resoldre un problema
Resol sempre els problemes seguint aquests passos.
EX
1.
Pere va comprar una rentadora que costava 579 .
Va pagar amb dos bitllets de 200 , un de 100 
i cinc bitllets de 20 . Quant li van tornar?
COMPRN. 2.
Pregunta Quant li van tornar?
Dades La rentadora costava 579 . Va pagar amb 2 bitllets 3.
de 200 , 1 de 100  i 5 de 20 .
PENSA.
1r Hem de calcular quants diners va donar Pere.
Multipliquem el valor de cada bitllet pel nombre de bitllets
que va donar i sumem.
2n Hem de calcular els diners que li van tornar.
Restem dels diners donats el preu de la rentadora.
CALCULA.
1r 2 3 200 1 1 3 100 1 5 3 20 5 400 1 100 1 100 5 600
2n 600 2 579 5 21
Soluci: Li van tornar 21 .
4.
COMPROVA.
579 1 21 = 600 El preu de la rentadora ms el canvi sn els diners donats.
1. En un concessionari de cotxes, els cotxes tot terreny valien 26.500  i les furgonetes, 5.
19.750 . Desprs de rebaixar el preu de cada vehicle 2.150 , van vendre en una
setmana dos cotxes tot terreny i una furgoneta. Quant van obtindre per la venda?
2. Una empresa va portar els seus 12 treballadors en un microbs. En el lloguer
del microbs es va gastar 300  i en el menjar, 420  ms que en el transport. 6.
Quant va pagar lempresa per cada treballador en total?
3. Joan t 5 anys, el pare t 24 anys ms que ell i lavi t el doble danys que el pare.
Quants anys t lavi de Joan?
7.
4. INVENTA. Escriu un problema i demana al company que el resolga seguint
els quatre passos indicats.
16
Altres activitats
Plantegeu als alumnes problemes com els que es proposen a con-
tinuaci a fi de refermar la resoluci de problemes pas a pas:
En una biblioteca hi ha registrats 679 llibres infantils; de literatu-
ra juvenil nhi ha 315 ms que dinfantils, i dhistria 123 menys
que juvenils. Quants llibres hi ha en total?
En un concert es gastaren 6.200 en illuminaci i so. Amb la
venda dentrades es van recaptar 6.500 i es van vendre 80
camisetes a 13 cada una. Quin benefici es va obtindre?
11/9/09 07:10:54
 1
Repassa UNITAT 1
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Descompon aquests nombres. 8. En un tren caben 305 passatgers. Hi ha
225 places de classe turista i 4 vagons 1. 5 CM 1 4 DM 1 1 C 1
540.123 39.126.545
iguals de primera classe. Quantes places 12D13U
1.700.902 160.302.090 t cada vag de primera classe? 1 U. de mili 1 7 CM 1
8.057.021 802.004.600
9. Marc va comprar 150 kg de pomes 19C12U
2. Escriu com es llig cada nombre de lactivitat a 2  el quilo. Abans de vendre-les, en 8 U. de mili 1 5 DM 1
anterior. va tirar 17 kg que estaven fetes malb 1 7 UM 1 2 D 1 1 U
i va vendre les restants a 10  el quilo.
Quants diners va guanyar per la venda? 3 D. de mili 1 9 U. de mi-
3. Escriu amb xifres.
li 1 1 CM 1 2 DM 1
Quatre-cents mil nou-cents
setanta-huit.
10. Llusa ha aconseguit en un videojoc 1 6 UM 1 5 C 1 4 D 1 5 U
3 varetes mgiques i Josep ha aconseguit
4 cofres i 5 corones.
1 C. de mili 1 6 D. de mi-
Dos milions cent sis mil quatre.

li 1 3 CM 1 2 UM 1 9 D
Cinc milions setanta-sis.

8 C. de mili 1 2 U. de mi-
Vint-i-nou milions quatre-cents
trenta-dos mil. li 1 4 UM 1 6 C
Huitanta milions deu mil tretze. 2. Cinc-cents quaranta mil cent
150 punts 415 punts
180 punts
Cinc-cents sis milions dos-cents sis vint-i-tres. Un mili set-cents
mil noranta-huit. Qui ha aconseguit ms punts?
Quants ms? mil nou-cents dos. Huit mili-
Sis-cents milions cent mil dos.
ons cinquanta-set mil vint-i-u.
11. Helena va comprar 4 bitllets davi en una Trenta-nou milions cent vint-
4. Calcula. agncia de viatges. Va pagar 603  en
i-sis mil cinc-cents quaranta-
25.089 1 23.658 total pels bitllets i per la gesti. Cada bitllet
costava 150 . Quant va pagar Helena cinc. Cent seixanta milions
176.765 1 29.106 1 8.394
per la gesti? tres-cents dos mil noranta.
47.912 6.965
Huit-cents dos milions quatre
276.091 9.876 12. Un grup de 28 amics vol creuar un llac.
La meitat ho far amb barques de 2 places mil sis-cents.
5. Multiplica. i la resta amb barques de 5 places.
Quantes barques necessitaran?
3. 400.978, 2.106.004,
375 3 189 1.689 3 470 5.000.076,
286 3 305 2.741 3 900 13. Flix va anar al banc a canviar diners. 29.432.000, 80.010.013,
Va donar 4 bitllets de 50  i 2 de 20  506.206.098, 600.100.002
6. Divideix. i li van donar 40 monedes d1  i la resta
9.760 : 36 4.711 : 314
en monedes de 2 . Quantes monedes 4. 48.747 40.947
de 2  li van donar?
3.420 : 38 38.304 : 126
214.265 266.215
14. En una fbrica envasen cada hora 520 5. 70.875 793.830
7. ESTUDI EFICA. Revisa les divisions que de refresc de taronja i 780 de llima 87.230 2.466.900
has fet en lactivitat 6. Coincideixen els teus en botelles de 2 litres. Quantes botelles
resultats amb els del company? de refresc omplin en 8 hores de faena? 6. q 5 271; r 5 4 q 5 15; r 5 1
q 5 90 q 5 304
17 7. R. L.
8. (305 225) : 4 5 20
Cada vag t 20 places.
9. (150 2 17) 3 10 300 5
Reps en com 5 1.030. Va guanyar per la
venda 1.030 .
Dividiu la classe en diversos grups i animeu-los perqu pensen
un joc de taula que hauran de dibuixar en una cartolina gran. De- 10. Josep; 225 punts ms.
maneu-los que nescriguen les regles i tracen un recorregut amb 11. 603 150 3 4 5 3. Va pa-
caselles on hauran de superar proves com ara calcular operacions gar 3 .
amb nombres naturals, trobar el valor duna operaci combinada, 12. 14 : 5 q 5 2; r 5 4
resoldre un problema correctament... Desprs, podran jugar amb 7 1 3 5 10 barques.
el seu propi joc o intercanviar-lo amb els altres grups. Tamb po- 13. 50 3 4 1 2 3 20 40 5 200;
deu fixar un lmit temporal per a fer cada una de les proves de les 200 : 2 5 100. Van donar-li
caselles. 100 monedes.
14. (520 1 780) : 2 5 650
650 3 8 5 5.200
Omplin 5.200 botelles.

17

132255 _ 0040-0053.indd 53 11/9/09 07:10:55

 2 Potncies i arrel quadrada RE

P
Objectius
Recordar els conceptes bsics Slvia envia aquest missatge
a 3 persones en 1 minut:
necessaris per al desenvolupa-
ment de la unitat.
Mostrar situacions on apareguen Reuni al parc Q
del barri per demanar
productes de factors iguals. un centre cultural. Q
Passa-ho a 3 amics!

Suggeriments didctics
Dialogueu amb els alumnes so-
bre la situaci real proposada.
Comenteu-los com van sorgint
Cada persona que rep
productes amb tots els factors
el missatge el reenvia a
iguals. Pregunteu-los quin pro- altres 3 persones diferents
ducte expressaria el nombre en 1 minut. Fixat a quantes
de persones desprs de 10 persones arriba el missatge! 1.
minuts.
Aprofiteu lapartat Recorda el
que en saps per a comprovar
que els alumnes coneixen els
termes duna multiplicaci. Indi-
queu que seria molt interessant
tindre una forma dexpressar
els productes de factors iguals
de manera abreviada. 2.

Competncies bsiques
Calcula quantes persones reben el missatge cada minut.
Aprendre a aprendre
1r minut 2n minut 3r minut 4t minut 5 minut
Recordeu-los que, una vegada
ms, les destreses i els coneixe- 3 3335 333335
ments adquirits prviament (pro- Calcula quantes persones coneixen el missatge al cap de 5 minuts.
ductes, factors) ens permetran Pensa i opina. Trobes que Slvia ha aconseguit transmetre el missatge a moltes persones
en poc de temps? Se tacut alguna altra manera de fer-ho?
aprendre en aquesta unitat ope-
racions que fins aleshores desco-
neixem, per que es basen en les 18
que ja hem estudiat.

Competncia lingstica
Assenyaleu la importncia duna Altres formes de comenar
correcta expressi lingstica quan
construm i comuniquem coneixe- Animeu els alumnes perqu pensen situacions similars a la de la
ments, i que s necessari usar els pgina inicial i en les quals siga necessria la multiplicaci dun
termes del llenguatge matemtic factor per si mateix diverses vegades.
amb correcci. Demaneu-los que aporten idees per expressar de manera abrevia-
da productes de factors iguals. Hauran dafegir tamb els avantat-
Autonomia i iniciativa ges i inconvenients del sistema dexpressi que cada u propose.
personal
Animeu els alumnes perqu
tinguen iniciativa i utilitzen la cre-
ativitat a lhora de resoldre situa-
cions de la vida quotidiana com la
de la pgina.

18

132255 _ 0054-0067.indd 56 11/9/09 07:14:17

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 2
Producte de factors iguals
Solucions
factors producte factors producte
ge Pgina inicial
8 3 8 5 64 8 3 8 3 8 5 512
64 2n minut 5 9 persones.
3r minut 5 27 persones.
Quadrats i cubs 4t minut 5 3 3 3 3 3 3 3 5
Quants quadrats hi ha? Quants cubs hi ha? 5 81 persones.
5 minut 5 3 3 3 3 3 3 3 3
3 3 5 243 persones.
33359 3 3 3 3 3 5 27
3
Hi ha 9 quadrats.
3
Hi ha 27 cubs.
1 1 3 1 9 1 27 1 81 1 243 5
5 364
3
3
El coneixen 364 persones.
3 R. L.

es Recorda el que en saps

e! 1. Completa la taula.
1.
Factor Vegades
Factor que Vegades que
Producte Resultat
es repeteix es repeteix
Resultat que es que es
APRENDRS repeteix repeteix
232
23232 A escriure productes 4 2 2
2323232 de factors iguals en
636 forma de potncia. 8 2 3
63636 A llegir, escriure
10 3 10 3 10 i calcular el valor 16 2 4
10 3 10 3 10 3 10 duna potncia.

36 6 2
A escriure i interpretar
2. Calcula quants quadrats o cubs hi ha. lexpressi
polinmica dun
216 6 3
nombre.
35
1.000 10 3
A calcular larrel
quadrats quadrada del quadrat 10.000 10 4
dun nombre fins
al 10.
A resoldre problemes 2. 5 3 55 25 quadrats.
335 calculant una potncia 7 3 75 49 quadrats.
o una arrel quadrada
cubs exacta.
4 3 43 4 5 64 cubs.
5 3 53 5 5 125 cubs.

19

Vocabulari de la unitat
Potncia
Base i exponent
Quadrat i cub
Potncies de base 10
Expressi polinmica
Arrel quadrada

19

132255 _ 0054-0067.indd 57 11/9/09 07:14:17


Objectius
Escriure productes de factors
iguals en forma de potncia.
Reconixer la base i lexponent
duna potncia.
Llegir, escriure i calcular potn-
cies.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Expliqueu que per a la situaci
plantejada hem de trobar suc-
cessius productes dun mateix
factor.
Caracteritzeu les potncies com
una forma dexpressar produc-
tes de factors iguals. Expli-
queu-los la importncia de no
confondre la base i lexponent
(a lhora dexpressar els produc-
tes com a potncies) i de calcu-
lar correctament el valor de la
potncia (no sha de multiplicar
base per exponent).
Treballeu la lectura i escriptura
de potncies insistint en el cas
especial de quadrats i cubs.
Mostreu la relaci que tenen
amb els termes geomtrics que
sanomenen igual.
Per a reforar
Demaneu als alumnes que di-
guen dos nombres de l1 al 10.
Un altre alumne eixir i escriur
la potncia formada amb eixos
dos nombres (el primer ser la
base) i la seua expressi com
a productes de factors iguals.
Desprs, dir com es llig.
Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Expliqueu que una mateixa informa-
ci es pot expressar de dues ma-
neres diferents (com a producte de
factors iguals i en forma de potn-
cia). Assenyaleu la importncia de
saber utilitzar les dues formes i de
saber passar duna a laltra.
20
132255 _ 0054-0067.indd 58
Potncies 3.
Andreu envasa els dolos.
En cada safata posa 3 files de 3 dolos cada una. 4.
En cada caixa posa 3 safates i desprs fa paquets
de 3 caixes. Quants dolos hi ha en cada paquet?
Nombre de dolos en cada safata 33359
Nombre de dolos en cada caixa 3 3 3 3 3 5 27
Nombre de dolos en cada paquet 3 3 3 3 3 3 3 5 81
En cada paquet hi ha 81 dolos.
5.
Fixa-thi: els productes anteriors tenen tots els factors iguals.
Aquests productes es poden escriure en forma de potncia.
Les potncies estan formades per una base i un exponent.
Potncia
3 3 3 5 32 Exponent: nombre de vegades que es repeteix el factor. 6.
Base: factor que es repeteix.
3 3 3 3 3 5 33 3 3 3 3 3 3 3 5 34
Les potncies anteriors es lligen aix:
32 3 al quadrat o 33 3 al cub o 34 3 a la quarta o
3 elevat a 2. 3 elevat a 3. 3 elevat a 4.
Una potncia s un producte de factors iguals.
El factor que es repeteix sanomena base i el nombre de vegades que es repeteix 7.
sanomena exponent.
1. Escriu cada producte en forma de potncia i contesta.
636 43434 7373737 23232323232
939 83838 333333333 5353535353535
Quina s la base de la potncia? I lexponent? C
Com es llig la potncia?
Cal
2. Escriu en forma de producte i calculan el valor.
Exemple: 42 53 64 36
8 5 8 3 8 3 8 3 8 5 4.096
4 72 9 3 2 5 17
20
Altres activitats
Prepareu targetes numerades de l1 al 10, dues targetes amb cada
nombre. Extraieu-ne dues i alceu-les, una en cada m. Els alumnes
hauran descriure la potncia corresponent (prenent com a base
el nombre de la m que indiqueu), la seua expressi en forma de
producte, la seua lectura i el seu valor numric.
Escriviu en la pissarra els quadrats dels nombres 1, 11, 111 i
1.111 12 5 1; 112 5 121; 1112 5 12.321; 1.1112 5 1.234.321.
Posteriorment, demaneu-los que intenten descobrir la regla que
segueixen els quadrats daquesta srie de nombres i que, a conti-
nuaci, sense fer cap tipus doperaci, escriguen en els quaderns
els quadrats dels nombres 11.111, 111.111 i 1.111.111.
11/9/09 07:14:18
 2
3. Escriu la potncia amb xifres i calculan el valor. UNITAT 2
Huit al quadrat 82 5 Cinc a la quarta
Set al cub Deu elevat a 5
Solucions
4. Escriu en forma de potncia i calcula. 1. 62, 92, 43, 83, 74, 35, 26, 57.
Quants quadrats t cada figura? Quants cubs t cada figura? Bases: 6, 9, 4, 8, 7, 3, 2 i
5.
Exponents: 2, 2, 3, 3, 4, 5,
6 i 7.
Lectures: 6 al quadrat, 9
5. Calcula el valor del quadrat i el cub dels nombres fins al 10.
al quadrat, 4 al cub, 8 al
cub, 7 a la quarta, 3 a la cin-
Quadrats 12 22 32 42 52 62 72 82 92 102 quena, 2 a la sisena i 5 a
la setena.
Cubs 13 23 33 43 53 63 73 83 93 103
2. 42 5 4 3 4 5 16
72 5 7 3 7 5 49
6. Escriu loperaci en forma de potncia i resol.
53 5 5 3 5 3 5 5 125
En una jogueteria hi ha 6 caixes. En cada caixa hi ha 6 bosses,
amb 6 titelles en cada bossa. Quants titelles hi ha en total 93 5 9 3 9 3 9 5 729
a la jogueteria? 64 5 6 3 6 3 6 3 6 5
En una pastisseria hi ha 2 taulells amb 2 safates en cada taulell. 5 1.296
En cada safata hi ha 2 bescuits, partits en 2 trossos cada un. 25 5 2 3 2 3 2 3 2 3 2 5
Cada tros de bescuit t 2 maduixes. Quantes maduixes hi ha en total?
5 32
Dun magatzem han eixit 4 furgonetes, amb 4 penjadors cada una.
Cada penjador t 4 penja-robes i en cada penja-robes hi ha 4 pantalons. 36 5 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3
Quants pantalons han eixit en total del magatzem? 3 3 5 729
17 5 1 3 1 3 1 3 1 3 1 3
7. Pensa i contesta. 313151
s igual 25 que 52?
3. 82 5 64
Quin s el valor duna potncia de base 1?
I duna potncia de base 0? 51 el 5 una vegada 73 5 343
Quin s el valor duna potncia 51 5 5 54 5 625
que t per exponent l1? 105 5 100.000
35 4. 32 5 9; 62 5 36
CLCUL MENTAL 23 5 8; 33 5 27
Calcula operacions combinades sense parntesis
5. Quadrats: 1, 4, 9, 16, 25, 36,
49, 64, 81 i 100.
92234 80 1 9 : 3 40 : 20 3 7
Cubs: 1, 8, 27, 64, 125, 216,
36 82125 4 3 20 2 30 70 2 3 3 20
2 1 3 3 5 5 2 1 15 5 17 343, 512, 729 i 1.000.
1 7
334:6 70 2 30 2 5 80 1 10 2 50
6. 63 5 216. Hi ha 216 titelles
en total.
21
25 5 32. Hi ha 32 maduixes
en total.
44 5 256. Han eixit 256 pan-
talons en total.
Altres activitats 7. No s el mateix, perqu 25
Escriviu a la pissarra expressions numriques similars a les pro- s igual a 32 i 52 s igual a
posades i demaneu als alumnes que relacionen al quadern els 25.
termes corresponents de les diferents columnes: Qualsevol potncia de base
1 s igual a 1. Qualsevol
313 32 12
potncia de base 0 s igual
43434 433 64 a 0.
5151515 534 625 El valor s el nombre de la
41414 4 3
6 base.
5353535 332 9
333 5 4
20
Clcul mental
1 83 14
Desprs, comproveu que ha quedat clar el concepte de potncia i
2 50 10
com es calcula.
2 35 40

21

132255 _ 0054-0067.indd 59 11/9/09 07:14:18

 Potncies de base 10 E
Objectius Blanca ha calculat diverses potncies de base 10.

Reconixer i calcular potncies 101 5 10

de base 10. 102 5 10 3 10 = 100
Trobar lexpressi polinmica 103 5 10 3 10 3 10 5 1.000
dun nombre. 104 5 10 3 10 3 10 3 10 5 10.000 Lexponent coincideix
amb el nombre de zeros!
Escriure nombres a partir de la
seua expressi polinmica.
Una potncia de base 10 s igual a la unitat seguida de tants zeros
com indica lexponent.
Suggeriments didctics
Per a explicar 1.
1. Observa cada potncia i respon. Desprs, escriu-ne el valor.
Deixeu clara, en les potncies
102 104 105 101 103 106
de base 10, la relaci entre ex- Quin s lexponent de la potncia?
ponent i nombre de zeros que
Quants zeros has descriure darrere l1?
segueixen la unitat. Assenyaleu
les seues aplicacions per a ex- 2. Escriu cada nombre com una potncia de base 10.
2.
pressar grans quantitats i obtin- 1.000 100.000 10 10.000.000
dre lexpressi polinmica dun 1.000.000 100 10.000 100.000.000
nombre. Mostreu-los la relaci
entre la descomposici com a 3. Escriu cada nombre utilitzant una potncia de base 10.
suma, que ja coneixien, i lex- Exemple: 7.000 5 7 3 1.000 5 7 3 103 Exemple: 5.300 5 53 3 100 5 53 3 102
pressi polinmica. 80 90.000 640 392.000

Demaneu als alumnes que fa- 600 400.000 2.700 4.580.000

cen un esquema amb all que 2.000 3.000.000 91.000 56.300.000

han aprs sobre les potncies, 3.

4. Observa lexemple i completa la taula escrivint la distncia mitjana de cada planeta
seguint les pautes de la pgina al Sol utilitzant potncies de base 10.
21 del manual dESTUDI EFI-
Distncia mitjana al Sol Distncia utilitzant potncies
CA. Planeta
en quilmetres de base 10

Mercuri 57.870.000 5.787 3 10.000 5 5.787 3 104

Venus 108.140.000

Terra 149.500.000

Mart 227.900.000
Solucions Jpiter 778.300.000

1. Exponents: 2, 4, 5, 1, 3 i 6.
Tants zeros com indica lex- 22
ponent.
100, 10.000, 100.000, 10,
1.000 i 1.000.000.
2. 103 105 101 107
106 102 104 108 Altres activitats
3. 8 3 101; 6 3 102; 2 3 103; Expliqueu als alumnes que de vegades s molt til expressar
9 3 104; 4 3 105; 3 3 106 quantitats mitjanant potncies de base 10. Proporcioneu-los
64 3 101; 27 3 102; exemples com ara la massa de la lluna (7 3 1022 kg), el nombre
91 3 103; 392 3 103; destreles de la Via Lctia (2 3 1011), ledat del Sol (5 3 109
458 3 104; 563 3 105 anys), la superfcie aproximada dels oceans (4 3 1014 m2), els
glbuls rojos en un litre de sang (5 3 1012)... Pot ser interessant
4. 10.814 3 10.000 5
demanar-los que nexpressen alguns amb totes les xifres perqu
5 10.814 3 104
aprecien millor la utilitat de les potncies en aquests casos.
1.495 3 100.000 5
5 1.495 3 105
2.279 3 100.000 5
5 2.279 3 105
7.783 3 100.000 5
5 7.783 3 105

22

132255 _ 0054-0067.indd 60 11/9/09 07:14:18

 2
Expressi polinmica dun nombre UNITAT 2
Miquel ha escrit el nombre 34.285 utilitzant potncies de base 10. Solucions
Aquesta forma descriurel sanomena expressi polinmica 1. 564 5 500 1 60 1 4 5
5
del nombre 34.285.
3 4 .
2 8 5 5 3 102 1 6 3 101 1 4
34.285 5 30.000 1 4.000 1 200 1 80 15 3.798 5 3.000 1 700 1
1 90 1 8 5 3 3 103 1
34.285 5 3 3 10.000 1 4 3 1.000 1 2 3 100 1 8 3 10 1 5 1 7 3 102 1 9 3 101 1 8

34.285 5 3 3 104 1 4 3 103 1 2 3 102 1 8 3 10 1 5 8.250 5 8.000 1 200 1
1 50 5 8 3 103 1
1 2 3 102 1 5 3 101
60.342 5 60.000 1 300 1
1. Descompon cada nombre i escriu-ne lexpressi polinmica. 1 40 1 2 5 6 3 104 1
Exemple: 7.406 5 7.000 1 400 1 6 5 7 3 103 1 4 3 102 1 6 1 3 3 102 1 4 3 101 1 2
564 60.342 3.090.800 89.071 5 80.000 1 9.000 1
3.798 89.071 70.250.230 1 70 1 1 5 8 3 104 1
8.250 209.506 901.600.000 1 9 3 103 1 7 3 101 1 1
209.506 5 200.000 1
2. Escriu cada nombre.
1 9.000 1 500 1 6 5
6 3 105 1 2 3 104 1 9 3 102 1 3 3 10 1 7

5 2 3 105 1 9 3 103 1
600.000 1 1 1 15 1 5 3 102 1 6
5 3 103 1 7 3 102 1 8 7 3 106 1 8 3 105 1 3 3 102 1 9 3.090.800 5 3.000.000 1
02
3 3 10 1 2 3 10 1 6 3 10
4 3 2 3 3 107 1 7 3 106 1 105 1 9 3 103 1 90.000 1 800 5
4 3 10 1 9 3 10 1 10
5 4 2 4 3 108 1 8 3 107 1 7 3 106 1 3 3 104 5 3 3 106 1 9 3 104 1
2 3 106 1 5 3 104 1 8 3 103 1 4 2 3 108 1 107 1 5 3 105 1 9 3 103 1 8 3 102
70.250.230 5 70.000.000 1
3. RAONAMENT. Respon sense calcular: quin dels dos nombres de cada parell 1 200.000 1 50.000 1
s major? Per qu?
1 200 1 30 5 7 3 107 1
6 3 104 4 3 106 1 2 3 105 1 5 3 104 1
9 3 103 15 3 103 1 2 3 102 1 3 3 101
901.600.000 5
5 900.000.000 1
3 3 105 103 1 2 3 102 1 7 3 10 1 8
1 1.000.000 1 600.000 5
5 9 3 108 1 1 3 106 1
Ara escriu els nombres, comparals i comprova les respostes. 1 6 3 105
2. 5.708
23 32.600
490.100
2.058.004
7.800.309
37.109.000
Altres activitats
487.030.000
Prepareu targetes numerades del 0 al 9, i altres de diferent color 210.509.000
en les quals apareguen les potncies 101, 102, 103... fins a 109.
3. s major el nombre que t
Extraieu diverses targetes numerades i anoteu a la pissarra els
lexponent ms gran en la
nombres en lordre en qu han eixit. Desprs, traieu la mateixa
potncia de base 10 i si te-
quantitat de targetes amb les potncies de base 10 i demaneu
nen el mateix exponent, ho s
als alumnes que escriguen lexpressi polinmica corresponent. A
el que t ms gran el nombre
continuaci, indiqueu-los que escriguen el nombre associat.
que multiplica la potncia.
Tamb podeu fer lactivitat inversa, s a dir, traure targetes nume-
60.000 , 4.000.000
rades i que els alumnes escriguen la descomposici polinmica
9.000 , 15.000
del nombre format per les targetes.
300.000 . 1.278

23

132255 _ 0054-0067.indd 61 11/9/09 07:14:19

 Arrel quadrada 4

Objectius Albert i Raquel han fet un tauler per jugar a tres

Relacionar quadrat i arrel qua-
drada dun nombre.
Calcular arrels quadrades sen-
zilles.
en ratlla. Han dividit un quadrat en 9 caselles iguals.
Quantes caselles t cada costat?
Com que el quadrat t el mateix nombre de caselles en cada
costat, han buscat el nombre que multiplicat per si mateix dna
9, s a dir, el nombre que t per quadrat 9.

Resoldre problemes aplicant Aquest nombre sanomena arrel quadrada de 9 i sescriu 9. 5

el clcul de quadrats o arrels 13151 51 2

quadrades. 2 3 2 5 22 5 4
3 3 3 5 32 5 9 9 = 3
Suggeriments didctics Larrel quadrada de 9 s 3.
Per a comenar
Recordeu als alumnes com es El quadrat t 9 caselles. Cada costat t 3 caselles.
calcula el quadrat dun nombre
i com sexpressa en forma de
Larrel quadrada dun nombre s un altre nombre que, elevat al quadrat,
potncia. Comenteu que apren- s igual al primer.
dran una operaci inversa al cl-
cul del quadrat dun nombre.
1. Observa i completa per a cada quadrat. 6
Per a explicar
Cada costat t caselles.
Comenteu amb els alumnes
En total hi ha caselles.
lexemple proposat. Caracterit-
zeu larrel quadrada com lope- El quadrat de s
raci inversa de la de trobar el Larrel quadrada de s
quadrat i expliqueu que larrel 2 5 5
s sempre menor que el nom-
bre, mentre que el quadrat no 2. Calcula els quadrats i completa les arrels.
ho s. Assenyaleu que no tots 52 5 25 5 72 5 5 82 5 5
els nombres tenen arrel quadra- 9 5
2
5 10 5
2
5 11 5
2
5
C
da exacta, noms els que sob- Ca
tenen en calcular el quadrat 3. Calcula i explica per qu.
dels nombres naturals. 16 5 perqu 42 s 16. 36 5 perqu s
1 5 perqu s 49 5 perqu s
Per a reforar
64 5 perqu s 100 5 perqu s
Demaneu a diversos alumnes que
isquen a la pissarra i calculen el
24
quadrat de diversos nombres.
Desprs, obtingueu en com lar-
rel dels quadrats obtinguts dei-
xant clara la relaci entre larrel
i el quadrat. Demaneu-los que la Altres activitats
verbalitzen: Larrel de s
Agrupeu els alumnes per parelles. Demaneu-los que preparen 20
perqu el quadrat de s .
targetes iguals i que retolen aquests nombres (un en cada targe-
ta): 32, 25, 4, 3, 25, 7, 9, 64, 72, 16, 8, 16, 42,9, 5, 64, 49, 82, 52
Competncies bsiques
i 49. Desprs de barrejar les targetes i collocar-les en un munt,
Interacci un dels alumnes de la parella traur dues targetes a latzar; si
amb el mn fsic representen el mateix nombre es quedar amb aquestes, i si no,
Expliqueu als alumnes que, una les barrejar una altra vegada en el munt, passant el torn a laltre
vegada ms, els clculs matem- jugador. La partida acabar quan ja no queden targetes.
tics ens permeten comprendre la
realitat. Assenyaleu la importncia
de comptar amb instruments que
ens permeten resoldre problemes
del mn real.

24

132255 _ 0054-0067.indd 62 11/9/09 07:14:19

 2
4. Resol. UNITAT 2
Anna fa un mosaic quadrat amb 25 taulells quadrats iguals.
Quants taulells posar en cada costat del mosaic?
Robert t una capsa amb 16 bombons, collocats formant un quadrat. Solucions
Quantes files de bombons hi ha? I quants bombons t cada fila?

1. Cada costat t 2 caselles.
Cristina i Sergi juguen a vaixells dibuixant en un full quadriculat
un quadrat de 49 caselles. Quantes caselles t cada costat del quadrat? En total hi ha 4 caselles.
Els taulers descacs sn quadrats i tenen 64 caselles iguals. El quadrat de 2 s 4.
Quantes caselles hi ha en cada fila? I en cada columna? Larrel quadrada de 4 s 2.
22 5 4; 4 5 2
5. Larrel quadrada dels nombres segents no s exacta.
Calcula entre quins dos nombres consecutius es troba. Cada costat t 4 caselles.
En total hi ha 16 caselles.
FES-HO AIX
El quadrat de 4 s 16.
30 No hi ha cap nombre que elevat al quadrat siga 30. Larrel quadrada de 16 s 4.
52 5 25 ; 25 , 30
52 , 30 , 62 42 5 16; 16 5 4
62 5 36 ; 36 . 30
Cada costat t 6 caselles.
Larrel quadrada de 30 s major que 5 i menor que 6. En total hi ha 36 caselles.
5 , 30 , 6 El quadrat de 6 s 36.
Larrel quadrada de 36 s 6.
, 10 , , 24 , , 45 , 62 5 36; 36 5 6
, 50 , , 75 , , 90 ,
2. 52 5 25 25 5 5
6. Pensa si has de calcular el quadrat o larrel quadrada i contesta.
92 5 81 81 5 9
Paula i Antoni han dentaulellar dos patis amb taulells quadrats.
72 5 49 49 5 7
Els dos patis sn quadrats. 102 5 100 100 5 10
Paula posa 9 taulells en cada costat del pati. 82 5 64 64 5 8
Quants taulells necessita per a cobrir tot
el terra? 112 5 121 121 5 11
Antoni posa en total 36 taulells.
Quants taulells ha posat en cada fila?
3. 16 5 4 perqu 42 5 16
Quantes files ha fet? 1 5 1 perqu 12 5 1
64 5 8 perqu 82 5 64
36 5 6 perqu 62 5 36
CLCUL MENTAL 49 5 7 perqu 72 5 49
Calcula operacions combinades amb parntesis 100 5 10 perqu 102 5 100
9 3 (2 1 5) (30 1 50) : 10 4. 25 5 5. Posar 5 taulellets
9 2 2 3 (3 1 1) 5 9 2 2 3 4 5 9 2 8 5 1 7 2 (6 2 4) 2 3 (40 2 20) en cada costat.
(8 2 2) 3 9 70 : (60 2 50) 16 5 4. Hi ha 4 files de
bombons i 4 bombons en
cada fila.
25
49 5 7. T 7 caselles cada
costat del quadrat.
64 5 8. Hi ha 8 caselles en
cada fila i en cada columna.
Altres activitats
5. 3 , 10 , 4 8 , 75 , 91
Escriviu a la pissarra els nombres de l1 al 10 i davall els seus 7 , 50 , 8 6 , 45 , 71
quadrats (12, 22, 32, , 92, 102). Demaneu a un alumne que diga
4 , 24 , 5 9 , 90 , 10
un nombre de l1 al 100. Un dels companys haur de dir si t ar-
rel quadrada exacta o no. Desprs, un altre dir el valor de larrel 6. 92 5 81. Necessita 81 tau-
quadrada deixe nombre (si s exacta, quin nombre s i si s en- lells.
tera entre quins dos nombres es troba). Escriviu a la pissarra les 36 5 6. Ha posat 6 taulells
diferents arrels i indiqueu que cada dos quadrats podem trobar les en cada una de les 6 files.
arrels de diversos nombres.
Clcul mental
63 8
5 40
54 7

25

132255 _ 0054-0067.indd 63 11/9/09 07:14:19

 Activitats
1. Copia i relaciona. 6. Expressa cada nombre utilitzant 1
una potncia de base 10.
Objectius 21212
32 6 1.000 10.000.000
Repassar els continguts bsics 23232 10.000 100.000.000
233 8
de la unitat. 333 Cent Cent mil
3
Aplicar les Matemtiques en di- 313
2 9 Mil Un mili
700 68.000
ferents contextos.
500.000 340.500
2. ESTUDI EFICA. Contesta i posan
4.000.000 9.120.000
un exemple.
Competncies bsiques Qu s una potncia? 7. Escriu lexpressi polinmica de
Qu indica la base duna potncia? cada nombre.
Competncia 1
I lexponent?
cultural i artstica 4.385 3.051.400
Com sanomenen les potncies lexponent 72.930 60.209.000
A lhora de fer representacions de les quals s 2? I les potncies que
tenen per exponent 3? 290.601 854.007.003
grfiques de quadrats i cubs ex-
pliqueu que s important dur-les 8. Escriu el nombre.
3. Expressa cada producte en forma de
a terme correctament. potncia i escriu com es llig. 5 3 104 1 2 3 103 1 7 3 102 1 10 1 6
9393939 3 3 105 1 9 3 104 1 8 3 102 1 5 3 10
33333333333 4 3 106 1 105 1 6 3 103 1 9 3 102 E
10 3 10 10 1 2 3 10 1 5 3 10 1 2 3 10
8 7 6 5

Solucions 636363636
83838 9. Observa cada dibuix i completa.
1. 2 1 2 1 2 5 2 3 3 5 6
2 3 2 3 2 5 23 5 8 4343434343434

3 3 3 5 32 5 9 535353535353535

313523356 4. Calcula.
2. Una potncia s un producte 112 63 27 45 El quadrat de s
de factors iguals. 36 1 9 10 4 108 Larrel quadrada de s
La base duna potncia indi-
ca el factor que es repeteix, 5. Escriu la potncia i calcula. 10. Calcula i explica per qu.
Nou al quadrat
i lexponent el nombre de ve- 9 64 1 25
Huit al cub
gades que es repeteix. 49 81 4 100
Si lexponent s 2, sanome- Dos a la sisena

nen quadrats, i si s 3, cubs. Tres a la cinquena 11. Calcula entre quins dos nombres es troba
Cinc elevat a 4 larrel quadrada de cada nombre.
3. 94; 9 elevat a 4. , 12 , , 56 ,
U elevat a 8
36; 3 elevat a 6. Deu elevat a 7 , 30 , , 70 ,
102; 10 al quadrat.
65; 6 elevat a 5.
26
83; 8 al cub.
47; 4 elevat a 7.
58; 5 elevat a 8.
4. 121, 729, 216, 1, 128,
10.000, 1.024, 100.000.000 Altres activitats
5. 9 5 81
2
Proposeu activitats en qu es treballen simultniament les potn-
83 5 512 cies, les arrels i la comparaci de nombres. Poden ser similars a
26 5 64 les segents:
35 5 243 93 84 105 103
54 5 625
18 5 1 23 36 103 1 3 3 1021 8 3 10 104
107 5 10.000.000 Demaneu als alumnes que completen els buits en les desigualtats
6. 10 , 10 , 10 , 10
3 4 7 8 segents:
102, 103, 105, 106
7 3 102, 5 3 105, 4 3 106
3 , 23 42 . 4 , 2
68 3 103, 3.405 3 102,
912 3 104

26

132255 _ 0054-0067.indd 64 11/9/09 07:14:19


12. Escriu 4 termes ms de cada srie.
Desprs, escriu cada terme en forma
de potncia.
Multiplica per 2 cada vegada:
2, 4, 8, , ,
21, 22, , , ,
Multiplica per 5 cada vegada:
5, 25, , , ,
51, 52, , , ,
13. Pensa i contesta.
Pau t 8 daus iguals. Hi vol
formar un quadrat o un cub,
de manera que no li sobren
ni li falten daus.
Pot formar-hi un quadrat?
6 I un cub?
0 Larrel quadrada de 16 s
ETS CAPA DE
lex, Agns i Toni colleccionen minerals. Volen comprar una capsa
per a guardar-los-hi. Quina mida de capsa triar cada un?
Tinc 16
Jo en tinc 20.
minerals.
lex Agns
Qui pot comprar una capsa i omplir-la
sense que li sobre cap mineral?
0 Quina capsa comprar cada un?
Quina capsa comprar Agns?
Quants llocs buits li quedaran?
Si tingueres 32 minerals, quina capsa compraries?
Quants minerals ms podries guardar-hi?
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, cal que els alumnes reflexionen sobre el que han
aprs. Completeu amb ells o demaneu-los que completen una taula
com aquesta:
Potncies
Potncies de base 10
Expressi polinmica
Arrel quadrada
132255 _ 0054-0067.indd 65
2
UNITAT 2
14. Resol.
Ester sha inventat una sopa de 7. 4 3 103 1 3 3 102 1
lletres amb 9 files de 9 lletres cada 1 8 3 101 1 5
una. Quantes lletres ha escrit en total
Ester?
7 3 104 1 2 3 103 1
1 9 3 102 1 3 3 101
Al despatx dun many hi ha
un armari que t 7 files amb 2 3 105 1 9 3 104 1
7 clauers en cada fila. Cada clauer 1 6 3 102 1 1
t 7 claus. Quantes claus hi ha
a larmari?
3 3 106 1 5 3 104 1
1 1 3 103 1 4 3 102
Un edifici t 4 pisos. En cada pis
hi ha 4 cases, amb 4 finestres al 6 3 107 1 2 3 105 1
carrer en cada una. Cada finestra 1 9 3 103
t 4 cossiols amb 4 flors cada una.
Quantes flors hi ha en total a les
8 3 108 1 5 3 107 1
finestres de ledifici? 1 4 3 106 1 7 3 103 1 3
Elsa ha fet un trencaclosques de 8. 52.716 4.106.900
36 peces en forma de quadrat.
Quantes peces ha collocat Elsa
390.850 125.200.000
en cada costat del quadrat? 9. El quadrat de 6 s 36.
Triar una capsa 4.
10. 9 5 3 perqu 32 5 9
49 5 7 perqu 72 5 49
I jo, 25.
Capses quadrades
64 5 8 perqu 82 5 64
81 5 9 perqu 92 5 81
per a minerals
Nhi ha de 3 mides: 1 5 1 perqu 12 5 1
Xicoteta: 4 buits
en cada costat.
4 5 2 perqu 22 5 4
Mitjana: 5 buits 25 5 5 perqu 52 5 25
100 5 10 perqu 102 5
en cada costat.
Gran: 6 buits
Toni en cada costat. 5 100
11. 12 3 i 4 56 7 i 8
30 5 i 6 70 8 i 9
12. 2, 4, 8, 16, 32, 64
21, 22, 23, 24, 25, 26
5, 25, 125, 625, 3.125,
15.625
51, 52, 53, 54, 55, 56
27 13. No pot formar un quadrat. Pot
formar un cub.
14. 92 5 81. Ha escrit 81 lletres.
73 5 343. Hi ha 343
claus.
45 5 1.024. Hi ha 1.024
flors.
36 5 6. Ha collocat 6 pe-
ces.
Unitat 2 Potncies i arrel quadrada
El que he Ets capa de...
El que he aprs
aprs a fer lex i Toni poden comprar una
capsa i omplir-la. lex comprar
la xicoteta i Toni la mitjana.
Agns comprar la mitjana. Li
quedaran 5 llocs buits.
R. M. Compraria la gran. Po-
dria guardar 4 minerals ms.
27
11/9/09 07:14:20

Objectius
Buscar dades en diversos gr-
fics per resoldre problemes.
Suggeriments didctics
Soluci de problemes
Buscar dades en diversos grfics
Busca les dades necessries en els grfics i resol.
EX
1.
Laigua s un recurs molt escs que hem daprofitar.
En el grfic lineal es presenta la quantitat daigua en
litres que ha consumit Miquel en un any.
En el grfic de barres figuren els litres daigua consumits
en algunes activitats quotidianes.

Per a comenar CONSUM PER TRIMESTRE

2.
Recordeu als alumnes els dife- 60.000
rents tipus de grfics que po- 50.000

Litres daigua
40.000
dem trobar i que tots ens ofe- 30.000
reixen informaci til a lhora 20.000
de resoldre problemes. 10.000
0
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.
Per a explicar 3.
Resoleu conjuntament a la
CONSUM PER ACTIVITAT
pissarra el primer exercici i in- 1. Quants litres daigua va gastar Miquel
240 el segon semestre de lany ms que
diqueu en quin grfic hem de 210 el primer semestre?
Litres daigua

180
buscar la informaci. Insistiu 150 Litres el segon semestre: ...
en el fet que cada un daquests 120 4.
90 Litres el primer semestre: ...
facilita informacions diferents. 60
Diferncia de litres: ...
30
0
ts

ny

a
or

tx
la

Soluci: En va gastar ...

Ba

Du
ad

Competncies bsiques
ap

nt
nt

Re
Re

Competncia
social i ciutadana
Plantegeu als alumnes la necessi-
tat destalviar aigua. Indiqueu que
entre tots hem de fer un esfor
perqu no sesgoten els recursos
2. Quanta aigua va gastar Miquel cada mes suposant que tots els mesos 5.
en va gastar els mateixos litres?
3. Durant una setmana Miquel es va dutxar 5 vegades i es va banyar 2 vegades.
La setmana segent es va dutxar 4 vegades i es va banyar 3 vegades.
Quina setmana va gastar ms aigua? Quants litres ms?

de qu disposem.
4. El segon trimestre de lany Miquel va utilitzar el rentaplats 60 vegades i la
rentadora 65 vegades. Quants litres daigua va gastar en la resta dactivitats? 6.

5. INVENTA. Escriu i resol un problema en qu faces servir algunes

de les dades dels grfics.
Solucions
1. 50.000 1 30.000 5 80.000 28
30.000 1 40.000 5 70.000
80.000 70.000 5 10.000
Va gastar 10.000 ms.
2. (30.000 1 40.000 1 50.000 1 Altres activitats
1 30.000) : 12 5 12.500
Va gastar 12.500 . Demaneu als alumnes que busquen notcies en diaris o revistes en
qu apareguen diferents tipus de grfics i les porten a classe per
3. 5 3 60 1 2 3 210 5 720 plantejar en com diferents problemes amb informacions extretes
4 3 60 1 3 3 210 5 870 daquests.
870 2 720 5 150
Podeu demanar-los tamb que inventen una situaci en qu apa-
La segona setmana.
reguen dos grfics i plantegen preguntes paregudes a les de la
Va gastar 150 ms.
unitat. Per exemple: un grfic lineal que es referisca a les despe-
4. 60 3 30 1 65 3 90 5 7.650 ses dalimentaci duna casa en un any, i un grfic de barres amb
40.000 2 7.650 5 32.350 quatre o cinc grups daliments i els diners que shan gastat en
Va gastar 32.350 . cada un.
5. R. L.

28

132255 _ 0054-0067.indd 66 11/9/09 07:14:20

 2
Repassa UNITAT 2
EXERCICIS 7. Calcula. Solucions
1. Escriu el valor posicional de 6322714 7 2 (6 2 2) 2 1
les xifres 5 de cada nombre. 9 2 (2 1 1) 3 3 3143529
1. 5.000.000 U i 5.000 U;
5.005.306 3.500.508 7332832 15 2 7 2 (2 3 3)
50.000 U i 5 U;
500.000.000 U i 5.000 U;
32.154.675 50.090.352 529:314 8 : (7 2 3) 2 1

500.000 U i 500 U;
527.885.030 556.368.297
50.000.000 U i 50 U;
PROBLEMES
2. Escriu. 500.000.000 U i

8. Una furgoneta transporta 30 caixes de 50.000.000 U.
El major nombre de set xifres la xifra 7
taronges. En 8 de les caixes en porta
del qual valga 7.000.000 U.
20 kg en cada una i en les restants en 2. 7.999.999
porta 25 kg en cada una. Quants quilos
El menor nombre de huit xifres la xifra 9
de taronges transporta la furgoneta?
90.000.000
del qual valga 90.000.000 U.
499.999.999
El major nombre de nou xifres la xifra 4
del qual valga 40.000.000 U. 9. Marta compleix hui els anys. 3. 1.999.989 , 2.019.704 ,
, 2.020.101 , 2.108.800 ,
3. Ordena de menor a major cada grup.
, 2.200.006
2.019.704, 2.108.800, 2.020.101,
1.999.989, 2.200.006
34.989.586 , 35.125.348 ,

, 35.125.900 , 35.300.000
35.300.000, 35.125.348, 35.125.900,
34.989.586, 36.086.187 , 36.086.187
4. 1.000.000
4. Escriu.
99.999.999
El major nombre parell de set xifres.
El seu germ Lluc t 2 anys ms que ella R. M. 990.240.000
El menor nombre senar de huit xifres. i el pare, el triple que el germ. Quants 5. 806.543 229.500
Un nombre de nou xifres major que anys ms que Marta t el pare?
nou-cents noranta milions dos-cents
428.215 317.289
trenta mil. 10. En una escola han comprat per a lequip 498.314 q 5 87; r 5 19
de futbol 15 pantalons per 180 . 451.884 q 5 209
5. Calcula. Cada camiseta ha costat 3  ms que
un pantal. Quant ha costat lequipament 6. Multiplicaci i desprs su-
607.839 1 198.704 675 3 340 de cada jugador? ma i resta.
385.126 1 43.089 521 3 609 11. Per a pagar una factura, Maria ha donat Parntesis i desprs multi-
675.203 2 176.889 2.368 : 27 7 bitllets de 50 
i 4 de 20 . Li han
tornat 3 monedes de 2 . Quin era
plicaci i resta.
502.093 2 50.209 26.752 : 128
el preu de la factura? 7. 9, 0, 5, 6
6. ESTUDI EFICA. Explica en quin ordre 12. Dels 130 assistents a una xarrada, 2, 14, 2, 1
82 eren dones i la resta homes.
cal fer les operacions daquestes
Dels homes, un ter eren majors de 65 8. 30 8 5 22
expressions.
anys. Quants homes menors de 65 anys 8 3 20 1 22 3 25 5 710
4123321 5 3 2 2 (4 2 1) van assistir a la xarrada?
Transporta 710 kg de taronges.

29 9. Lluc: 14 anys.
Pare: 14 3 3 5 42 anys.
42 12 5 30
El pare li porta 30 anys.
10. 180 : 15 5 12
Reps en com 12 1 3 5 15
Dividiu els alumnes de classe en grups. Cada un far un mural 12 1 15 5 27
sobre els diferents aspectes treballats en la unitat: potncies de Lequipament ha costat 27 .
base 10, expressi polinmica dun nombre i arrel quadrada. 11. 7 3 50 1 4 3 20 5 430
En cada un dels quatre murals hauran daparixer clarament els 430 6 5 424
conceptes i procediments estudiats amb exemples que els il- El preu era 424 .
lustren, i alguna activitat proposada i resolta per a exposar a la 12. 130 82 5 48
resta de companys. 48 : 3 = 16
Cada grup explicar a la classe un dels quatre murals, aquell que 48 16 = 32
creieu ms pertinent. Aprofiteu aquest moment per a resoldre dub- Van assistir a la xarrada 32 ho-
tes o dificultats que es presenten. mes menors de 65 anys.

29

132255 _ 0054-0067.indd 67 11/9/09 07:14:20

 3 Nombres enters REC

R
Objectius

Recordar els conceptes bsics
necessaris per al desenvolupa-
ment de la unitat.
Reconixer situacions reals en

qu apareguen els nombres en-
ters.

Suggeriments didctics
C
Comenteu la situaci proposada
i el dibuix que hi apareix. Expli- S
ie
queu que hi ha altituds (per da- co
munt del zero o nivell del mar) la
i profunditats (per davall deixe
nivell). Assenyaleu que en la
unitat aprendran els nombres
negatius i comenteu-los que 1. E
podrem expressar les profundi-
6.000 m Leire fa un treball sobre dos animals:
tats com altituds negatives. 5.000 m el iac i el calamar gegant.
Aprofiteu lapar tat Recorda 4.000 m
Una de les dades que ha trobat sobre aquests
3.000 m
el que saps per a comprovar 2.000 m
animals s el lloc on viuen:
si els alumnes representen 1.000 m El iac habita a les muntanyes del Tibet, 2. C
nivell del mar e
correctament els nombres na- 0m a uns 5.000 metres daltitud.
1.000 m
turals i decimals en la recta El calamar gegant viu al mar, a ms A
2.000 m
de 1.000 metres de profunditat.
numrica. Treballeu tamb el
3. E
reconeixement de les coorde- Observa lesquema. Un animal que viu a 2.000 m daltitud, viu per damunt o per davall d
nades dun punt i la seua re- del nivell del mar? I un animal que viu a 200 m de profunditat? A
presentaci. Assenyaleu com Localitza en lesquema on viu cada animal i contesta. C
s dimportant lordre, primer Quin animal viu ms prop del nivell del mar, el iac o el calamar gegant?
la coordenada horitzontal i des- La vicunya viu als altiplans de lAmrica del Sud, entre els 3.000 m i 4.500 m daltitud. 4. D
prs la coordenada vertical. Viu la vicunya ms prop o ms lluny del nivell del mar que el iac? a
El peix espasa viu en mars tropicals entre els 200 m i 800 m de profunditat.
Viu el peix espasa ms prop o ms lluny del nivell del mar que el calamar gegant?
Competncies bsiques
30
Aprendre a aprendre
Indiqueu als alumnes que apren-
dran un nou tipus de nombres, i
que algunes coses que ja sabien
(representaci en la recta, repre-
Altres formes de comenar
sentaci de punts per les seues Plantegeu als alumnes preguntes sobre situacions en les quals
coordenades) els seran tils ara. normalment utilitzem nombres negatius (sense explicar-los encara
que sn nombres enters negatius). Per exemple:
Competncia Quan ens trobem en un centre comercial: Com expressem les
cultural i artstica plantes daparcament? Com sindiquen aquestes plantes en els
Assenyaleu la importncia de dur a botons de lascensor?
terme, de manera curosa i correc- Quan a lhivern fa molt de fred o la temperatura baixa dels zero
ta, les representacions grfiques graus: Com expressem la temperatura? Com sindica en el ter-
en Matemtiques. Indiqueu-los mmetre?
que cal respectar els espais entre
marques i collocar correctament
els punts.

30

132255 _ 0068-0085.indd 70 11/9/09 07:13:29

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 3
Representaci de nombres en la recta Solucions
Representaci de nombres naturals.
Pgina inicial
2 10 15 28 41
Per damunt del nivell del mar.
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 Per davall del nivell del mar.
Representaci de nombres decimals.
El calamar gegant.
La vicunya viu ms prop del
0,6 1,3 2,4 3,9 4,7
nivell del mar que el iac.
0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 El peix espasa viu ms prop del
nivell del mar que el calamar
Coordenades dun punt gegant.

5
Sescriuen, separades per una coma A A (2, 4)
4
C
Recorda el que en saps
i entre parntesis, de primer la coordenada 3 B (4, 2)
B
corresponent a leix horitzontal i desprs 2
D
1. Verd: 1.
la que correspon a leix vertical. 1 C (6, 3)
0
Blau: 2,5.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 D (8, 1)
Roig: 3,7.
Morat: 5,3.
Groc: 7.
1. Escriu els nombres representats en aquesta recta. 2. I A O E U

0 2 3 4 5 6 APRENDRS 0 1 2 3 4 5 6 7
sts
A reconixer els 3. A (3, 4)
2. Copia la recta de lactivitat 1 i representa-hi
nombres enters B (8, 3)
positius i negatius
els nombres segents.
i a utilitzar-los en
C (1, 2)
A 2 E 5 I 0,5 O 4,2 U 6,8 situacions quotidianes. D (5, 1)
A resoldre problemes 4. 5
3. Escriu les coordenades 5 senzills amb nombres 4
de cada punt. 4
A
enters. 3
3
B 2
A (, ) B (, ) C A representar 1
2
D i comparar nombres
C (, ) D (, ) 1 0
0 enters. 1 2 3 4 5 6 7 8 9
1 2 3 4 5 6 7 8 9
A identificar
4. Dibuixa uns eixos de coordenades i representa-hi coordenades
aquests punts. i representar punts
en eixos cartesians.
(1, 3) (3, 1) (5, 4) (7, 2)

31

Vocabulari de la unitat
Nombres enters
Nombres negatius
Coordenades cartesianes
Eixos cartesians
Quadrant

31

132255 _ 0068-0085.indd 71 11/9/09 07:13:30


Objectius
Conixer els nombres enters
positius i negatius.
Utilitzar els nombres enters en
situacions quotidianes.
Suggeriments didctics
Per a comenar
Demaneu als alumnes que di-
guen com estan expressats els
pisos en els ascensors que ells
coneixen i que comenten per
qu creuen que sexpressen
aix.
Per a explicar
Indiqueu els nombres que re-
presenten els pisos: el 0, els
nombres amb el signe + i els
nombres amb el signe . Expli-
queu que en aquest cas els sig-
nes representen per damunt i
per davall de zero (en aquest
cas de la planta baixa).
Deixeu clara la classificaci dels
enters en nombres enters posi-
tius (que es corresponen amb
els nombres naturals), nombres
enters negatius, i el zero.
Per a reforar
Demaneu als alumnes que plan-
tegen altres preguntes prpies
similars a les activitats treballa-
des en aquesta pgina doble i
corregiu-les en com.
Aprofiteu lestratgia per a de-
tectar les prpies dificultats de
la pgina 60 del manual dES-
TUDI EFICA i demaneu-los que
expressen en quins aspectes
tenen ms dificultats.
Competncies bsiques
Autonomia i iniciativa
personal
Potencieu en els alumnes una ac-
titud positiva davant els nous con-
tinguts per poder aconseguir que
sinvolucren de manera activa, que
el seu aprenentatge siga significa-
tiu i que augmente el rendiment.
32
132255 _ 0068-0085.indd 72
Els nombres enters 3
14
Llcia viu al segon pis. Puja a casa en ascensor.
13
12
Fixat en el nombre amb qu est indicat cada pis 11
al panell de lascensor. 0
21
La planta baixa on hi ha el portal est indicada
amb el nombre 0.
22
4
Damunt la planta baixa hi ha 4 plantes dhabitatges,
indicades amb els nombres 11, 12, 13 i 14.
Davall la planta baixa hi ha 2 plantes soterrani,
indicades amb els nombres 21 i 22.
Tots aquests nombres sanomenen nombres enters.
5
Els nombres 11, 12, 13 i 14 sn nombres enters positius.
A vegades sescriuen sense el signe 1 (1, 2, 3).
Els nombres 21 i 22 sn nombres enters negatius.
El nombre 0 s un nombre enter, per no s positiu ni negatiu.
Els nombres enters poden ser positius (11, 12, 13, 14, 1 5),
negatius (21, 22, 23, 24, 25) o zero.
1. Observa lesquema dels botons dun ascensor i explica. 15
Per a anar a una oficina del tercer pis.
6
Quin bot 14
Oficines
has de prmer
Per a anar a la segona planta de garatge.
13
Per a anar a la planta baixa.
12
Si prems el bot 0. 11
On vas Si prems el bot 21. 0
Si prems el bot 14. 21
Garatges
22
2. Observa lesquema de lactivitat 1 i contesta.
23 C
Quin nombre indica la planta baixa?
Si et trobes a la planta baixa i puges: S
A quina zona de ledifici anirs? A quins pisos pots anar?
Quin tipus de nombres indiquen les plantes superiors a la planta 0?
Si et trobes a la planta baixa i baixes:
A quina zona de ledifici anirs? A quins pisos pots anar?
Quin tipus de nombres indiquen les plantes inferiors a la planta 0?
32
Altres activitats
Formeu diversos grups dalumnes i demaneu-los que facen un
daquests esquemes en cartolina. Desprs, es poden utilitzar com
a suport grfic en les activitats collectives.
Panell de botons de lascensor dun edifici amb la planta baixa
marcada (ha de tindre 6 plantes per damunt de la planta baixa i 3
per davall). Demaneu-los que retolen els botons adequadament.
Dibuix dun termmetre amb la marca del zero ms gruixuda. De-
maneu-los que retolen lescala de les temperatures.
Dibuix duna mina on es vegen galeries per damunt i davall de
lentrada. Demaneu-los que retolen les altures de cada galeria.
11/9/09 07:13:30
 3
3. Observa el dibuix dels termmetres i completa. UNITAT 3
Els termmetres marquen la temperatura que va fer
en una ciutat en dos moments del dia.  
Solucions
A les 11 del mat, el termmetre marcava C.
120 120
La temperatura era de graus. 1. 13
115 115
A les 11 de la nit, el termmetre marcava C. 22
La temperatura era de graus davall zero. 110 110
15
C
15
C 0
4. Observa els termmetres i respon. 0 0 Planta baixa.
Amb quin tipus de nombres sindiquen les temperatures 25 25 1a planta del garatge.
per damunt de 0 graus? 210 210 Oficina del 4t pis.
I les temperatures per davall de 0 graus?
2. El 0.
5. Observa el dibuix i contesta. A les oficines.
Amb quin nombre sindica el nivell Al 1r, 2n, 3r, 4t o 5.
1400 m
del mar? Nombres enters positius.
1300 m
A quants metres sobre el nivell del Als garatges.
1200 m mar vola lavioneta?
Amb quin tipus de nombres sindica Al 21, 22 o 23.
1100 m
una altitud? Nombres enters negatius.
0m
A quants metres davall el nivell del
2100 m mar es troba el vaixell afonat?
3. 7 C. La temperatura era de
2200 m
Amb quin tipus de nombres sindica 7 graus.
una profunditat? 25 C. La temperatura era
de 5 graus davall zero.
6. Pensa i contesta.
Un ascensor es trobava al pis 21 i va anar al pis 13. 4. Nombres enters positius.
Va pujar o va baixar? Nombres enters negatius.
Fa tres hores, la temperatura era de 12 C i ara s de 22 C.
Ha pujat o ha baixat, la temperatura? 5. El 0.
Un submar navegava a 2200 m i una hora desprs estava a 2100 m. A 300 m sobre el nivell del
Qu va fer el submar, ascendir o descendir? mar. Amb nombres enters
positius.
A 100 m davall del nivell del
CLCUL MENTAL
mar. Amb nombres enters
Suma 1.001, 2.001, 3.001... negatius.

1 2.001
6. Va pujar quatre pisos.
1.264 1 1.001 4.382 1 4.001 8.463 1 2.001
1.475 3.475 3.476
Ha baixat quatre graus.
2.845 1 3.001 3.913 1 5.001 7.529 1 6.001
1 2.000 11
Va ascendir 100 m.
Com sumaries 1.002? I 1.003? Com sumaries 4.005? I 5.006?
Clcul mental
33 2.265 8.383 10.464
5.846 8.914 13.530
Sumant 1.000 i desprs 2.
Sumant 1.000 i desprs 3.
Altres activitats Sumant 4.000 i desprs 5.
Sumant 5.000 i desprs 6.
Proposeu el joc de loca denters. Formeu grups de quatre alumnes
i lliureu a cada un el tauler del joc (els nombres duna part de la
recta entera collocats de menor a major) i dos daus. Colloqueu
en les cares dun dels daus tres adhesius amb el signe + i altres
tres amb el signe . El joc consisteix a arribar a la casella +5 par-
tint de la 8 (poden ser ms nombres). Cada jugador tira quan li
correspon els dos daus i avana o retrocedeix tantes caselles com
indiquen els daus ( i 5, retrocedeix 5 caselles). Si ha de retrocedir
ms enll de la casella 8, deixa la seua fitxa en aquesta casella i
espera el torn segent.

28 27 26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15

33

132255 _ 0068-0085.indd 73 11/9/09 07:13:30

v

Problemes amb nombres enters 3. R

Objectius
Sara, Rafel, Pere i Eva han agafat lascensor. A quin pis arriba cada un?
Resoldre problemes senzills uti-
Es trobava al primer pis Es trobava al tercer soterrani
litzant nombres enters. i puja 2 pisos. i puja 4 pisos.
14

13
Inici Variaci Final Inici Variaci Final
Suggeriments didctics 12
11 11 12 13 23 14 11
4. E
Per a comenar 0 Sara
Arriba al tercer pis.
Rafel
Arriba al primer pis.
Dibuixeu en la pissarra lesque- 21
22
ma del panell de lascensor. As- Es trobava al segon pis Es trobava al primer soterrani
23 i baixa 3 pisos. i baixa 1 pis.
senyaleu primer un bot i des-
prs un altre (per exemple, el Inici Variaci Final Inici Variaci Final
22 i el 3). Demaneu-los si han
12 23 21 21 21 22
de pujar o baixar per anar del
Pere Arriba al primer soterrani. Eva Arriba al segon soterrani.
primer al segon i quants salts
han de fer per tal daconseguir-
ho.

Per a explicar 1. Observa el termmetre i completa en el quadern.

Treballeu cada un dels casos de El termmetre marcava 110 C El termmetre marcava 24 C
i la temperatura va pujar 2 graus. i la temperatura va pujar 8 graus.
lascensor mostrant la manera 120
dexpressar la variaci o el pas Inici Variaci Final Inici Variaci Final
115
del pis inicial al final. Expliqueu
110 1 24
en cada cas si es puja (1) o 110
Ara marca C. Ara marca C.
es baixa (2) i quants pisos cal 15

pujar o baixar per anar dun a El termmetre marcava 13 C C El termmetre marcava 21 C
0
laltre. Hem decidit treballar els i la temperatura va baixar 10 graus. i la temperatura va baixar 5 graus.
25
problemes de manera intutiva Inici Variaci Final Inici Variaci Final
sense recrrer a operacions 210
2
matemtiques (suma i resta)
amb enters que pensem que Ara marca C. Ara marca C.
pertanyen a cursos superiors. 5. R
2. Pensa i contesta. U
Feu lactivitat 1 del termmetre Un vaixell va tirar lncora per la borda. a
Inici Variaci Final
en com i mostreu les similituds Lncora estava a 1 m sobre el nivell del d
amb lexemple de lascensor. mar i en tirar-la va baixar 6 m. s
A quina profunditat es va parar? e
Per a reforar
Escriviu a la pissarra dos nom- 34
bres enters (per exemple, 12 i
24). Els alumnes, fixant-se en
el panell de lascensor, hauran
de traduir eixos nombres a una Altres activitats
situaci real, calculant el pis fi-
Demaneu a cada alumne que invente un problema similar als treba-
nal al qual arriben: Em trobe al
llats en aquesta pgina: pujar o baixar en un ascensor, augmentar
pis 12, baixe 4 pisos, arribe a
o disminuir la temperatura dun lloc, pujar o baixar nivells en una
la planta 22.
mina... Cada un ha de plantejar el seu problema a la resta de la
classe, perqu el resolguen mentalment i diguen, desprs, la solu-
Competncies bsiques ci. Si ho creieu convenient, dibuixeu a la pissarra lesquema dun
Competncia lingstica ascensor, un termmetre o una mina per corregir cada problema
Comenteu que les Matemtiques proposat.
tenen un llenguatge propi. Asse-
nyaleu com s dimportant saber
traduir les situacions reals al
llenguatge matemtic.

34

132255 _ 0068-0085.indd 74 11/9/09 07:13:31

 3
3. Resol. Desprs, escriu amb quin nombre enter expressaries la soluci. UNITAT 3
Andrea viu al cinqu pis i baixa 3 pisos per anar a casa de Llcia.
A quin pis viu Llcia?

Solucions
A mitjanit el termmetre marcava 4 graus davall zero i al migdia segent,
la temperatura havia pujat 15 graus. 1. 110, 12, 112
Quina temperatura marcava el termmetre al migdia?
Ara marca 12 C.
Un peix nadava a 4 metres davall el nivell del mar i va pujar 1 metre.
A quants metres per davall del nivell del mar es troba ara el peix? 13, 210, 27
Ara marca 7 C.
4. Expressa amb un nombre enter. Desprs, pensa i contesta.
24, 18, 14
Jordi deixa el cotxe a la segona planta Ara marca 4 C.
daparcament de ledifici on treballa i puja
a loficina que es troba a la cinquena planta. 21, 25, 26
Planta on deixa el cotxe Ara marca 26 C.
Planta on es troba loficina
2. 11, 26, 25
Quants pisos puja Jordi?
A 5 m de profunditat.
Maria treballa a la tercera planta dun edifici.
Hui ha hagut dagafar una caixa del magatzem 3. Llcia viu al 2n pis.
que hi ha al primer soterrani.
Al migdia el termmetre
Planta on treballa
marcava 11 C.
Planta on es troba el magatzem
Quants pisos ha baixat Maria? El peix es troba a 3 metres
per davall del nivell del mar.
A les 10 del mat, el termmetre 4. Planta 2. Planta 5.
aus. marcava 5 graus i a les 10 de la nit,
2 graus davall zero.
Jordi puja 7 pisos.
Temperatura a les 10 : 00 Planta 3. Planta 1.
Temperatura a les 22 : 00 Maria ha baixat 4 pisos.
Quants graus va baixar la temperatura? T a les 10:00 5 C
A les 3 de la matinada, el termmetre T a les 22:00 22 C
marcava 4 graus davall zero i a les
aus. La temperatura va baixar
9 del mat, 1 grau davall zero.
7 C.
Temperatura a les 03 : 00
Temperatura a les 09 : 00 T a les 03:00 24 C
Quants graus va pujar la temperatura? T a les 09:00 21 C
La temperatura va pujar
5. RAONAMENT. Pensa i contesta. 3 C.
Un ocell vola a 3 m sobre el mar i, ms Ivan, Sara i Vicent han anat a uns grans
avall, un peix nada a 2 m davall el nivell magatzems. Ivan est al segon pis de 5. El peix es troba ms prop.
del mar. Quin animal est ms prop de la ledifici, Sara est al primer soterrani i Vicent Hi ha 5 m entre els dos ani-
superfcie de laigua? Quants metres hi ha es troba al segon soterrani. Qui est ms
entre ambds animals? prop de la planta baixa?
mals.
Sara es troba ms prop de la
35 planta baixa.

Altres activitats
Retalleu dun diari la graella amb les temperatures mximes i m-
nimes del dia anterior a diferents ciutats del mn, i lliureu una
cpia a cada alumne. Expliqueu-los el significat de temperatura
mxima i mnima i plantegeu-los problemes per a calcular la va-
riaci de temperatura en una ciutat, trobar la ciutat que va tindre
ms variacions de temperatura, esbrinar la diferncia entre les
temperatures mximes (o mnimes) de dues ciutats donades, etc.

35

132255 _ 0068-0085.indd 75 11/9/09 07:13:31

 La recta entera. 4

Comparaci de nombres enters

Objectius
Identificar i representar nom-
bres enters en la recta entera.
Comparar i ordenar nombres
enters.
Suggeriments didctics
Per a comenar
Dibuixeu una recta a la pissarra
i representeu els nombres natu-
rals fins al 10. Cal que sadonen
que, entre diversos nombres s
ms gran el que es troba ms a
la dreta en la recta.
Gonal ha anotat la temperatura mnima dahir Valls 22 C 5
en dues localitats i ha representat els dos nombres
Teix 14 C
en la recta entera.
Fixat en el nombre 0 de la recta:
A lesquerra de 0 es representen els nombres enters negatius. 6
A la dreta de 0 es representen els nombres enters positius.
Nombres enters negatius Nombres enters positius
26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16 17 18
Quina localitat va tindre la temperatura mnima menor? I la major?
Per comparar les dues temperatures, mira la posici dels punts en la recta entera.
El nombre menor s el que est ms a lesquerra: 22
22 , 14
El nombre major s el que est ms a la dreta: 14

Per a explicar Valls va tindre la temperatura ms baixa i Teix la ms alta. 7

Demaneu als alumnes que ob-
serven la recta i comenteu-los
com es troben situats els nom-
1. Observa la recta entera anterior i contesta.
bres enters: des de zero, cap
On est cada nombre, a la dreta o a lesquerra de 0? Per qu?
a la dreta, els positius, i cap a
13 21 17 24 23 12 15 25
lesquerra, els negatius. Asse-
nyaleu que com passava amb Quin nombre est ms a lesquerra Quin nombre est ms a la dreta en
els naturals, un nombre s ms en la recta? Quin s menor? la recta? Quin s major? 8
gran que un altre si es troba 1 1 o 23 24 o 0 22 o 25 12 o 25 23 o 0 21 o 24
ms a la dreta que aquest en
la recta numrica. Comenteu 2. Copia la recta entera i completa els nombres que hi falten.
que amb els nombres nega-
tius cal tindre cura, ja que com 28 26 25 22 0 11 13 16 17 19 9
ms gran s el nombre que se-
gueix el signe 2, ms xicotet s 3. Escriu el nombre anterior i el posterior.
aquest nombre enter (els alum- ... 11 ... ... 14 ... ... 23 ... ... 25 ...
nes solen cometre errades en ... 0 ... ... 22 ... ... 13 ... ... 21 ...
aquest punt).
36
Per a reforar
Demaneu a un alumne que diga
un nombre enter en veu alta.
Digueu-ne un altre (o demaneu
a un company que ho faa). El Altres activitats
primer alumne haur de dir si el Prepareu tantes targetes com alumnes hi haja, i escriviu en cada
nombre que ha dit s ms gran targeta un nombre enter (per exemple, si hi ha 25 xiquets, escriviu
o ms xicotet que el que ha dit des del 212 fins al 112). Lliureu una targeta a cada alumne, a
laltra persona. latzar, i feu les activitats segents:
Demaneu-los que formen una fila i que cada un es colloque en
Competncies bsiques el lloc corresponent per formar una recta entera.
Demaneu a un alumne que mostre el seu nombre, i indiqueu que
Competncia salcen els xiquets que tinguen el nombre anterior i posterior.
social i ciutadana
Digueu un nombre i demaneu que salcen els alumnes que
Indiqueu que lerror s una font tinguen un nombre major o menor que aquest (o els que es tro-
daprenentatge i potencieu entre ben entre dos nombres donats).
els alumnes la collaboraci i el
respecte mutus.

36

132255 _ 0068-0085.indd 76 11/9/09 07:13:31

 3
4. Busca els dos nombres en la recta i escriu el major. UNITAT 3
11 i 14 21 i 24
13 i 0 23 i 0 Solucions
26 25 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15 16
12 i 25 22 i 15
1. Dreta, esquerra, dreta, es-
5. Pensa on est cada nombre en la recta i escriu el signe > o <. querra, esquerra, dreta, dre-
12 15 11 23 14 0 22 12 ta, esquerra.
23 22 0 24 25 11 21 26 Perqu els nombres negatius
es troben a lesquerra del 0 i
6. Ordena aquests nombres enters.
els positius a la dreta.
FES-HO AIX 23, 24, 25. s menor 25.
Ordena de major a menor: 21, 12 i 23.
12, 0, 21. s major 12.
Imagina els nombres en la recta entera i escriu-los tal com estan collocats 2. 7, 24, 23, 21, 12, 14, 15, 18
de dreta a esquerra: de primer escriu 12, desprs 21 i al final 23.
12 . 21 . 23 3. 0, 11, 12 24, 23, 22
21, 0, 11 12, 13, 14
22, 14, 21 13, 22, 12 13, 14, 15 26, 25, 24
De major De menor
a menor
13, 0, 22, 11
a major
11, 23, 24, 0 23, 22, 21 22, 21, 0
25, 21, 0, 12 12, 0, 21, 13
4. 14 21
7. Pensa i escriu en cada cas tres nombres enters. 13 0
Majors que 22. 12 15
Menors que 21. 5. 12 , 15 14 . 0
Majors que 23, que no siguen negatius. 23 , 22 25 , 11
Majors que 25 i menors que 0. 11 . 23 22 , 12
Majors que 24 i menors que 14. 0 . 24 21 . 26
Menors que 21 i majors que 26.
6. 14 . 21 . 22
8. Pensa i escriu el signe de cada nombre perqu la desigualtat siga certa. 13 . 11 . 0 . 22
Si hi ha diverses possibilitats, escriu-les totes. 12 . 0 . 21 . 25
4
1, 1 3. 3 2, 4 22 , 12 , 13
5, 2 1. 4 6. 3 24 , 23 , 0 , 11
3, 0 6.0 1, 5 21 , 0 , 12 , 13

9. RAONAMENT. Pensa i completa cada oraci amb major o menor perqu siga certa. 7. R. M. 1, 0, 11
Qualsevol nombre enter positiu s que 0.
R. M. 2, 23, 24
Qualsevol nombre enter negatiu s que 0. R. M. 0, 11, 12
... Qualsevol nombre enter negatiu s que qualsevol nombre enter positiu. R. M. 24, 23, 22
... Qualsevol nombre enter positiu s que qualsevol nombre enter negatiu. R. M. 22, 0, 12
R. M. 22, 23, 24
37 8. 21 , 11
25 , 12
23 , 0
1 3 . 23
Altres activitats 1 1 . 24; 21 . 24
16.0
Lliureu als alumnes targetes amb la mida dun full de m i proposeu-
22 , 1 4; 1 2 , 1 4
los que escriguen en una cara de la targeta un nombre enter positiu
1 6 . 1 3; 1 6 . 23
o negatiu i en laltra una lletra perqu quan ordenen correctament els
21 , 1 5; 1 1 , 1 5
nombres que hagen escrit de major a menor es forme una paraula
amb sentit. Per exemple: Ordena de major a menor per formar el 9. Major.
nom duna ciutat europea. Menor.
Menor.
A O M R Major.
24 0 22 13

Una vegada fetes les targetes shi pot jugar collectivament o per
equips.

37

132255 _ 0068-0085.indd 77 11/9/09 07:13:32

 Coordenades cartesianes 3. E
D

Objectius
Hctor ha representat diversos punts en els eixos de coordenades cartesianes.
Identificar coordenades de Observa els dos eixos:
punts representats en eixos Es numeren com la recta entera.
Segon quadrant Primer quadrant
14
cartesians. Sn perpendiculars i es tallen en el 0.
13
Representar punts en eixos Divideixen la quadrcula en quatre parts
12
cartesians. anomenades quadrants.
11

Les coordenades cartesianes dels punts sn: 0

24 23 22 21 11 12 13 14
Suggeriments didctics (13, 12) 21
4. D
(22, 13) 22
Per a comenar
(21, 23) 23
Dibuixeu a la pissarra dos eixos 24
(13, 22)
de coordenades i escriviu-hi el Tercer quadrant Quart quadrant 5. O
0 i els nombres positius. Co- D
Fixat que les coordenades de cada punt sn positives
menteu amb els alumnes que o negatives segons el quadrant en qu es trobe.

podem allargar els eixos cap a

lesquerra i cap avall, i afegir els
nombres negatius als que ja te-
nem. Es tracta destendre la 1. Observa les coordenades dels punts anteriors i explica.
representaci de punts que ja Com es busca la primera coordenada de cada punt?
coneixien collocant dues rectes Quins punts tenen la primera coordenada positiva? En quins quadrants es troben?
enteres perpendiculars. I quins la tenen negativa? En quins quadrants es troben?
Com es busca la segona coordenada de cada punt?
Per a explicar Quins punts tenen la segona coordenada positiva? En quins quadrants es troben? 6. T
Indiqueu els quatre quadrants o I quins la tenen negativa? En quins quadrants es troben?

parts que es formen. Recordeu 2. Escriu les coordenades de cada punt en el quadern.
com shan de determinar les 16
B
15
coordenades dun punt (traant RECORDA
14
una lnia imaginria des del punt Escriu de primer el nombre enter 13 E CL
de leix horitzontal i desprs, F 12
cap a leix horitzontal i desprs el de leix vertical. 11 A Sum
cap al vertical) i assenyaleu que 0
26 25 24 23 22 21 11 12 13 14 15 16
ara poden ser enteres negatives 21
A (1, 1) E (, ) C 22
una daquestes o les dues.
B (2, 1) F (, ) 23 H
Pregunteu als alumnes quin deu G 24
C (2, 2) G (, )
25 D
ser el signe de les coordenades
D (1, 2) H (, ) 26
dun punt del primer, segon, ter-
cer o quart quadrant. Deixeu-los
38
que raonen i comenteu desprs
en com les conclusions.

Per a reforar
Dibuixeu altres punts perqu Altres activitats
els alumnes diguen les coorde-
Dibuixeu en una cartolina una quadrcula gran i traceu els eixos car-
nades de cada un. Desprs ho
tesians. Colloqueu la cartolina en el suro per fer, collectivament,
podeu fer al revs.
les activitats segents:
Poseu diverses xinxetes en punts de la quadrcula perqu els
Competncies bsiques alumnes en diguen les coordenades i en quin quadrant es tro-
Tractament ben.
de la informaci Digueu coordenades de punts i demaneu-los que claven una xin-
Assenyaleu la relaci entre la in- xeta en el seu lloc.
formaci numrica de les coorde- Demaneu-los que colloquen xinxetes en punts que acomplisquen
nades i la informaci grfica de la una determinada condici. Per exemple: que siga igual la primera
seua representaci. coordenada, que la segona siga 0, que les dues coordenades
siguen negatives

38

132255 _ 0068-0085.indd 78 11/9/09 07:13:32

 3
3. Escriu les coordenades de cada punt. UNITAT 3
Desprs, contesta.
13
POSA ATENCI 12
(0, ) Solucions
11
Els quatre punts estan en
un dels eixos: una de les 24 23 22 21
0
11 12 13 14
(, 0) 1. Fixant-te si s positiva o ne-
21 (, )
seues coordenades s 0. gativa en leix horitzontal.
22
23
(, ) Blau i groc. Primer i quart
quadrant.
Quins punts estan sobre leix vertical? Quina s la primera coordenada daquests punts?
Roig i verd. Segon i tercer
Quins punts estan sobre leix horitzontal? Quina s la segona coordenada daquests punts?
quadrant.
4. Dibuixa en una quadrcula uns eixos de coordenades cartesianes i representa-hi aquests punts. Fixant-te si s positiva o ne-
gativa en leix vertical.
(14, 12) (22, 23) (13, 0)
Blau i roig. Primer i segon
(23, 15) (11, 24) (0, 22)
quadrant.
Verd i groc. Tercer i quart
5. Observa els punts representats en lactivitat 4 i escriu.
Desprs, contesta. quadrant.
Les coordenades de dos punts que es troben 2. A (15, 11) E (13, 13)
en la mateixa lnia vertical que el punt blau.
B (24, 15) F (23, 12)
(14, 12) A (, ) B (, ) C (25, 22) G (21, 24)
Quina coordenada coincideix en els tres punts? D (12, 25) H (14, 23)
Les coordenades de dos punts que es troben 3. Blau (0, 12) Verd (23, 0)
en la mateixa lnia horitzontal que el punt verd. Roig (12, 0) Groc ( 0, 21)
(11, 24) C (, ) D (, ) El blau i el groc. La primera
Quina coordenada coincideix en els tres punts? coordenada s 0.
El roig i el verd. La segona
6. Traa en una quadrcula uns eixos de coordenades i dibuixa.
coordenada s 0.
Un triangle que t per vrtexs els punts (12, 14); (23, 13) i (22, 0).
4.
Un quadrilter que t per vrtexs els punts (13, 11); (23, 21); (0, 23) i (13, 23).

CLCUL MENTAL
Suma 999, 1.999, 2.999...
16
1 1.999
1.264 1 999 6.142 1 3.999 5.821 1 5.999
5.986 7.986 7.985
5. A (14, 21), B (14, 15).
1 2.000 21
3.756 1 2.999 4.475 1 4.999 8.720 1 6.999
Coincideix en els tres la pri-
mera coordenada, 14.
Com sumaries 998? I 996? Com sumaries 2.997? I 4.995? C (13, 24), D (26, 24).
Coincideix en els tres la se-
39 gona coordenada, 24.
6.

Altres activitats
Dibuixeu en un full de paper aquesta figura i lliureu una cpia a cada
alumne. Cal que esbrinen com es pot dibuixar la figura sense alar
el llapis del paper i sense passar dues vegades per la mateixa lnia. Clcul mental
Els alumnes hauran descriure per ordre les coordenades dels punts
2.263 10.141 11.820
pels quals han anat passant.
5.755 9.474 15.719
Sumant 1.000 i restant 2.
Sumant 1.000 i restant 4.
Sumant 3.000 i restant 3.
Sumant 5.000 i restant 5.

39

132255 _ 0068-0085.indd 79 11/9/09 07:13:32

 Activitats
1. Escriu amb quin tipus de nombre enter 7. Pensa i escriu. 1
Objectius expressaries cada posici. Els nombres anterior i posterior a 0.
La tercera planta dun edifici.
Repassar els continguts bsics Els nombres negatius majors que 24.
Una temperatura de 3 C davall zero.
de la unitat. Els nombres majors que 21
El nivell del mar. i menors que 13.
Aplicar les Matemtiques en di- El segon soterrani. Els nombres menors que 23
ferents contextos. Laltitud a qu vola un avi. i majors que 27. 1
La planta baixa.
8. Pensa i contesta.
Competncies bsiques
2. Expressa qu indica cada nombre enter. Qui es troba ms prop
Interacci La planta 21 dun edifici. de la planta baixa?
amb el mn fsic Un port de muntanya que es troba
Aurora est al primer aparcament
Aprofiteu lapartat Ets capa de... a 12.000 m.
subterrani i David est al tercer.
perqu els alumnes sadonen que Una temperatura de 28 C.
Antoni est a la quarta planta i Pepa
a partir dels coneixements matem- Un submarinista que busseja a 260 m. est al segon soterrani.
tics podem comprendre millor la Una temperatura de 110 C.
realitat i resoldre problemes que La planta 0 dun hotel.
On fa ms calor?
sens presenten.
3. Representa en la recta entera els nombres
segents i contesta. A la ciutat A hi ha 0 C i a la ciutat B E
hi ha 6 graus davall zero.
0 14 21 12 23 24 11
A la ciutat C hi ha 3 graus davall zero
Com sn els nombres situats a
i a la ciutat D hi ha 3 graus.
Solucions lesquerra de 0? I a la dreta?

1. Nombre positiu. 13. 4. ESTUDI EFICA. Explica com compares Qui est ms prop
de la superfcie del mar?
Nombre negatiu. 3. dos nombres enters.

El nombre 0. 5. Escriu en cada cas el nombre Sara est dalt dun penya-segat
Nombre negatiu. 2. major i el menor. a 5 m daltitud i Llus fa fotos submarines
a 8 m de profunditat.
Nombre positiu. 15, 13 23, 0, 14, 25
El nombre 0. 0, 22 12, 22, 21, 11 9. Escriu les coordenades dels tres punts
2. Una planta menys que la 14, 21, 11 24, 13, 23, 12, 0 de cada recta i contesta.

planta baixa. 23, 12, 24 15, 25, 22, 14, 26 Recta roja Recta verda

Que es troba a 2.000 m per (, ) (, )
6. Ordena de menor a major els nombres
damunt del nivell del mar. de cada full. (, ) (, )
Que hi ha una temperatura (, ) (, )
15 13 21 14 23
de 8 davall zero. 22 Com sn les coordenades de cada punt
26
Que el submarinista busseja 22
24 12 0 25 de la recta roja?
I les de cada punt de la recta verda?
a 60 m de profunditat.
Que hi ha una temperatura
40
de 10 C.
Que s la planta baixa.

3.
24 23 21 0 11 12 14 Altres activitats
Els nombres situats a lesquer- Proposeu als alumnes que sobre un full quadriculat, inventen un
ra del 0 sn nombres negatius i dibuix senzill (figura geomtrica) sense alar el llapis del paper i
els situats a la dreta, positius. que tinga tots els vrtexs en punts de la quadrcula. Desprs, han
4. R. L. de traar dos eixos de coordenades. Lliuraran la figura a un com-
pany que haur desbrinar com ha de pintar-la i escriure per ordre
5. Major: 15, menor: 13
les coordenades dels punts pels quals passa quan la traa. Tamb
Major: 0, menor: 2 2
podeu demanar-los que ordenen de menor a major les primeres (o
Major: 14, menor: 21
segones) coordenades de tots els punts pels quals hagen passat.
Major: 12, menor: 24
Major: 14, menor: 25
Major: 12, menor: 22
Major: 13, menor: 24
Major: 15, menor: 26

40

132255 _ 0068-0085.indd 80 11/9/09 07:13:32

 3
UNITAT 3
10. Representa en uns eixos de coordenades 12. Resol.
cartesianes aquests punts. 6. 26 , 22 , 15
Un submar est a 250 m davall el nivell
A (13, 24) D (12, 14) del mar i baixa 100 m ms. A quina 24 , 21 , 12 , 13
B (21, 23) E (23, 0) profunditat es troba ara? 25 , 23 , 22 , 0 , 14
Miquel arriba al portal de casa i baixa
(0, 12) (22, 14)
C F
un pis per deixar la bici al traster. 7. 21, 11
11. ESTUDI EFICA. Completa les
Desprs puja 5 pisos per anar a casa. 23, 22, 21
A quin pis viu Miquel?
oracions. 0, 11, 12
Albert i Jaume juguen a cartes.
Els nombres enters poden ser Albert tenia 15 punts i en lltima 24, 25, 26
positius, o basa ha tret 27 punts. Quants punts
En la recta entera, els nombres t ara? 8. Aurora es troba ms prop.
enters negatius estan tots Jaume tenia 22 punts i ha tret Pepa es troba ms prop.
situats 110 punts. Quants en t ara? A la ciutat A.
De dos nombres enters, el menor
s el que est situat ms a l
Emili va traure del congelador un A la ciutat D.
brou que estava a 2 graus davall
en la recta entera. zero i el va posar a calfar. Vol que Sara es troba ms prop.
La segona coordenada cartesiana el brou arribe a 140 C. Quants
dun punt de leix horitzontal s graus ha de pujar la temperatura 9. Roja: (12, 12), (21, 21),
sempre del brou? (22,22).
Verda: (21, 11), (11, 21),
ETS CAPA DE Comprendre un directori (12, 22).
Les dues coordenades sn
En un gran magatzem, les persones pugen
i baixen diversos pisos per visitar les iguals.
distintes plantes. El nombre de les coordena-
En els directoris sindica la planta en qu des s el mateix per els
es troba cada secci.
signes sn contraris.
Fixat que sha suprimit el signe 1 dels
nombres positius. 10. F D
nes Esbrina quants pisos ha de pujar o baixar C
cada una de les persones segents. E
Anna es troba a la planta de dones i vol
comprar una raqueta de tenis. Directori
5 Cafeteria B
Pau es troba a la planta dhomes i vol A
4 Esports
erda mirar els equips de msica.
3 Xiquets i joves
Elsa es troba a la planta baixa i vol 2 Homes
) prendre un refresc. 1 Dones 11. Positius, negatius o zero.
) David ha deixat el cotxe a laparcament
0
1
Complements
Supermercat
A lesquerra de zero.
) i vol fer la compra. 2 Imatge i so Esquerra.
Llusa es troba a la planta de xiquets 3 Aparcament
i vol mirar els MP3.
Zero.
12. Es troba a 350 m de pro-
funditat.
41 Miquel viu en el 4t pis.
Albert t 22 punts. Jaume
t 8 punts.
Ha de pujar 42 graus.
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, cal que els alumnes reflexionen sobre el que han Ets capa de...
aprs. Completeu amb ells o demaneu-los que completen una taula
Anna ha de pujar 3 plantes.
com aquesta:
Pau ha de baixar 4 plantes.
Unitat 3 Nombres enters
Elsa ha de pujar 5 plantes.
El que he aprs David ha de pujar 2 plantes.
El que he aprs
a fer
Llusa ha de baixar 5 plantes.
Nombres enters
Problemes amb nombres enters
La recta entera.
Comparaci de nombres enters
Coordenades cartesianes

41

132255 _ 0068-0085.indd 81 11/9/09 07:13:33

 Soluci de problemes
Buscar dades en diversos textos o grfics
Objectius EXE
Busca les dades necessries en els textos o el grfic i resol.
Resoldre problemes buscant 1. C
les dades en textos o grfics.
AVANANT ANY RERE ANY

El nombre de projectes duts a terme

Suggeriments didctics per la nostra ONG Mn com ha crescut
molt. En 2005 es van realitzar 75 projectes,
en 2006 72 projectes, i en 2007, 2008
Per a comenar
i 2009 es van fer 15 projectes ms que 2. C
Mostreu als alumnes per qu s lany anterior.

til obtindre informaci de tex-
tos i grfics a lhora de resoldre
problemes. COOPERANTS PER ANY

220
QUEDEN MOLTES COSES A FER 200
Per a explicar La contribuci dels nostres socis 180
3. E

Nre. de cooperants
160
Treballeu en com la recerca de s essencial. 140 te
Lany 2005 comptvem amb 800 socis 120 c
dades en els textos i el grfic que pagaven una quota de 30  anuals. 100
80
de lexemple proposat. Insistiu En cada un dels anys successius,
60 4. E
el nombre de socis va augmentar en 25
en la necessitat de fer-ne una persones i cada any la quota va ser 8 
40 c
20
lectura i observaci atenta. ms que lany anterior. 0
05 06 07 08 09
Any
Per a reforar
Resoleu els problemes pro-
posats en com. Demaneu a 1. Quants projectes va dur a terme en total lONG entre 2007 i 2008?
alguns alumnes que indiquen Projectes realitzats en 2008:
com busquen les dades i qui- Projectes realitzats en total en 2007 i 2008: ... F Soluci: Va fer 5. E
nes operacions van a fer.

Competncies bsiques 2. Quants projectes va realitzar lONG en 2009?

6. E
d
Aprendre a aprendre 3. Quants cooperants va tindre en total els tres primers anys?
En va tindre ms o menys que els dos ltims anys? 1
Assenyaleu als alumnes que el 3
treball que han fet amb grfics al 4. Quants socis va tindre lONG lany 2007? Quant va recaptar en total?
llarg de cursos anteriors els capa- 7. E
5. INVENTA. Escriu i resol: n
cita per a resoldre problemes com
Un problema en qu uses algunes de les dades dels textos.
els proposats.
Un problema en qu uses algunes de les dades del grfic.

42

Solucions
1. 72 1 15 1 72 1 15 1 15 5 189.
Va realitzar 189 projectes en
total.
2. 72 1 3 3 15 5 117. Va realit-
zar 117 projectes en 2009.
3. 140 1 160 1 140 5 440
Va tindre 440 cooperants.
180 1 200 5 380
Va tindre ms cooperants en
els tres primers anys.
4. 800 1 25 1 25 5 850
850 3 (30 1 8 1 8) 5 39.100
Va tindre 850 socis i va recap-
tar 39.100 .
5. R. L.
Altres activitats
Demaneu als alumnes que, a partir de lexemple proposat, inven-
ten un text i un grfic i, basant-se en les dades que aporten, re-
dacten preguntes paregudes a les de les activitats de la pgina
i que, desprs, les resolguen. Per exemple, en compte de parlar
duna ONG els podeu suggerir que siga una empresa, un estadi de
futbol, una escola... Insistiu en la importncia de redactar el text
i dibuixar el grfic de manera clara i ben representada perqu es
puga comprendre fcilment per altres persones.
Tamb els podeu demanar que busquen textos i grfics en dife-
rents mitjans de comunicaci i que plantegen preguntes a partir
daquests.

42

132255 _ 0068-0085.indd 82 11/9/09 07:13:33

 3
Repassa UNITAT 3
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Calcula. 8. En un poble hi ha set cases; cada casa t 1. 966.827
set gats; cada gat persegueix set ratolins
302.568 1 664.259 345 3 726
i cada ratol menja set grans de blat.
827.120
742.053 1 85.067 713 3 580 Quants gats, ratolins i grans de blat 775.088
899.087 2 123.999 8.100 : 36 hi ha? 605.134
630.120 2 24.986 41.109 : 576 250.470
9. Marta va comprar per al seu restaurant
35 kg de filets a 18  el quilo. Ms tard 413.540
2. Calcula. va vore que en un altre magatzem el quilo q 5 225
9 : (6 2 3) 2 2 3352918 era 2  ms car. Quant li hauria costat
la compra en aquest magatzem? Quants
q 5 71; r 5 213
8 2 (9 2 7) 3 4 20 2 (4 1 2) 3 3
diners es va estalviar? 2. 1 14
1173628 5332433
0 2
728:411 9 2 (8 2 6) 2 5 10. Hui, un quart dels 300 visitants dun
museu han sigut adults i la resta xiquets. 35 3
3. ESTUDI EFICA. Explica quins sn els Els adults han pagat 3  cada un 6 2
termes duna potncia i qu significa i els xiquets hi han entrat debades.
cada terme. Quant sha recaptat hui al museu? 3. Base: nombre que es repeteix.
Exponent: nombre de vega-
4. Expressa com una potncia i escriu 11. Joan t 18 boles, Jordi 7 boles i Magdalena des que es repeteix la base.
com es llig. 11. Les han ajuntat totes i les han collocat
formant un quadrat. Quantes boles hi ha en 4. 82. Es llig huit al quadrat.
838
cada costat del quadrat? 73. Es llig set al cub.
73737
25. Es llig dos a la cinque-
232323232 12. Lany passat en un campament va
haver-hi 8 torns de 125 campistes cada na.
3333333
53535353535
un. Enguany faran 2 torns ms i tots els 34. Es llig tres a la quarta.
torns tindran 5 campistes ms cada un.
Quants campistes hi haur enguany? 56. Es llig cinc a la sisena.
5. Escriu i calcula. 5. 52 5 25 26 5 64
Cinc al quadrat. Dos a la sisena. 43 5 64 35 5 125
Quatre al cub. Tres a la cinquena.
6. 105, 104, 103, 107
6. Expressa cada nombre usant una potncia 3 3 102, 5 3 103, 7 3 105,
de base 10. 2 3 107
100.000 10.000 1.000 1.000.000 7. 3 3 103 1 5 3 102 1
300 5.000 700.000 20.000.000 1 7 3 10 1 6
7. Escriu lexpressi polinmica de cada 1 3 104 1 2 3 103 1
nombre. 13. Maria va comprar 3 bruses iguals per 51 . 1 9 3 10 1 3
Va comprar tamb 2 pantalons iguals que
3.576 206.120 costaven cada un 3  menys que una 2 3 105 1 6 3 103 1
12.093 4.150.032 brusa. Quant va pagar en total? 1 1 3 102 1 2 3 10
4 3 106 1 1 3 105 1
43 1 5 3 104 1 3 3 10 1 2
8. Gats: 725 49.
Ratolins: 73 5 343.
Grans de blat: 74 5 2.401.
Reps en com 9. 35 3 20 35 3 18 5 70
Demaneu als alumnes que inventen tres activitats que correspon- Marta es va estalviar 70 .
guen a continguts treballats en les tres primeres unitats. Si ho cre- 10. 300 : 4 3 3 5 225
ieu pertinent, els podeu donar una guia i assignar continguts a cada Shan recaptat 225 .
alumne o grup. Una vegada acabades, us les hauran de lliurar per- 11. 18 1 7 1 11 5 36; 36 5 6
qu pugueu dissenyar un quadern de treball que es lliurar a tots En cada costat hi ha 6 boles.
per tal de reforar els continguts que han aprs. Incloeu en cada
12. (8 1 2) 3 (125 1 5) 5 1.300
una de les pgines del quadern un xicotet registre dautoavaluaci
Enguany hi haur 1.300 cam-
que hauran de completar una vegada corregides les activitats. Aix
pistes.
seran ms conscients dels seus aprenentatges i del nivell del seu
progrs. 13. 51 : 3 5 17; 17 3 5 14
51 1 2 3 14 5 79
Maria va pagar 79 en total.

43

132255 _ 0068-0085.indd 83 11/9/09 07:13:33

 Tractament de la informaci 3. L

Grfics lineals de tres caracterstiques

Objectius
Interpretar i representar grfics En una pescateria han anotat les vendes setmanals de sardina, aladroc i llu.

lineals de tres caracterstiques. Estan representades en aquest grfic lineal.

Sardina Aladroc Llu Quin dia es van vendre els

Suggeriments didctics 25
mateixos quilos d'aladroc que
de llu? Quants quilos van ser?
Per a comenar 20 Va ser dimarts. Es van vendre

Nombre de quilos
10 kg de cada tipus de peix.
Recalqueu la presncia de la 15 Va augmentar o disminuir la venda
informaci grfica en la nostra de sardina de dilluns a dijous?
10
societat. Assenyaleu algunes de La venda va augmentar.
les formes que pot adoptar i que 5
lalumnat ja coneix (grfics de
0
barres, lineals, pictogrames). DL DM DC DJ DV Dia
Recordeu-los que ja van treba-
llar els grfics lineals en el curs En un grfic lineal s'utilitzen punts i una lnia que els uneix.
anterior.

Per a explicar 4. C
1. Observa el grfic de dalt i contesta.
Comenteu que aquest tipus de Quants quilos d'aladroc van vendre dimecres menys que dilluns?
grfics t una utilitat especial Quin peix es va vendre ms dijous? Quin es va vendre menys dimecres?
per a representar dades que Quins dies va disminuir la venda de llu respecte al dia anterior?
varien amb el temps i poder es-
2. En el grfic s'han representat els punts obtinguts per tres amics
tudiar-ne la tendncia (en quin en quatre tirades amb arc consecutives. Observa'l i contesta.
perode baixen, entre quins
80
dies pugen, quan es mantenen 70
Nombre de punts

constants els valors). Indi- 60 Llus

50
queu que cada punt s un valor Anna
40
duna caracterstica i que en 30
Sergi

unir-los formem el grfic. Cor- 20

10
regiu en com les respostes a 0
les activitats 1 i 2. Plantegeu 1a 2a 3a 4a Tirada

(o demaneu a lalumnat que ho Quants punts va obtindre cada un en la tercera tirada?

faa) altres preguntes per tre- En quines tirades va disminuir el nombre de punts de Llus respecte
ballar la interpretaci. a la tirada anterior? En quina tirada va augmentar?
Quin tirador va millorar els resultats amb les tirades successives?
Treballeu amb tota la classe (o
demaneu a lalumnat que ho
44
faa de manera individual) la
representaci del grfic de lac-
tivitat 3.
Feu de nou activitats dinter-
pretaci una vegada obtinguts
i corregits els grfics de les ac-
tivitats 3 i 4.

Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Fomenteu en lalumnat la valora-
ci dels grfics com una manera
de sintetitzar i dexpressar molt
ms clarament la informaci que
amb les simples dades numri-
ques.

44
84

132255 _ 0068-0085.indd 84 11/9/09 07:13:33

 3. Llig la informaci. Desprs, copia i completa la taula i el grfic.

Maria est revisant les postres de cada tipus que

ha servit els ltims mesos. Solucions
GENER 70 flams, 80 iogurts i 90 peces de fruita.
1. En van vendre 10 kg menys.
FEBRER 80 flams, 40 iogurts i 90 peces de fruita.
MAR 60 flams, 50 iogurts i 90 peces de fruita. Sardina. Aladroc.
ABRIL 50 flams, 60 iogurts i 70 peces de fruita. Dimarts, dijous i divendres.
MAIG 70 flams, 60 iogurts i 90 peces de fruita.
2. Llus: 70. Sergi: 50. Anna:
JUNY 80 flams, 70 iogurts i 80 peces de fruita.
30.
Flam Iogurt Fruita Va disminuir en les tirades
Flam Iogurt Fruita 100 segona i quarta.
90
Gener 70 80 90 Va augmentar en la tercera.

Nombre de postres
80
70
Sergi.
Febrer 80
60
Mar 50
40
Abril
30
3. Flam Iogurt Fruita
Maig 20
Juny 10 G 70 80 90
0
G F M A M J Mes F 80 40 90
M 60 50 90
4. Copia i completa la taula i el grfic amb les dades del text.
A 50 60 70
M 70 60 90
Mnica ha anotat els bolgrafs de cada color que va
vendre cada dia de la setmana passada. J 80 70 80
DILLUNS 12 blaus, 10 rojos i 8 verds.
100
DIMARTS 10 blaus, 6 rojos i 4 verds. 80
DIMECRES 8 blaus, 6 rojos i 10 verds. 60
DIJOUS 12 blaus, 8 rojos i 6 verds. 40
DIVENDRES 10 blaus, 8 rojos i 8 verds. 20
s
DISSABTE 12 blaus, 10 rojos i 10 verds.
a G F M A M J
gi

Blaus Rojos Verds

4. Blaus Rojos Verds
Blaus Rojos Verds
Dilluns 14 dl 12 10 8
Nombre de bolgrafs

Dimarts 12
10 dm 10 6 4
Dimecres 8
6 dc 8 6 10
Dijous
te 4
Divendres 2
dj 12 8 6
0
Dissabte
DL DM DC DJ DV DS Dia dv 10 8 8
ds 12 10 10
45
12
8
4

dl dm dc dj dv ds

85
45

132255 _ 0068-0085.indd 85 11/9/09 07:13:34

 4 Mltiples i divisors RE

Objectius
Reconixer situacions reals on
apareixen mltiples i divisors
dun nombre.
Recordar conceptes necessaris
per al desenvolupament de la
unitat.

Suggeriments didctics
1.
Dialogueu amb lalumnat so-
bre la fotografia presentada,
anomenant exemples de situa-
cions quotidianes on calculem
multiplicacions i divisions per 2.
obtindre el nombre dobjectes
que volem.
Llegiu i feu en com les activi-
tats proposades. Desprs, es-
criviu a la pissarra altres exem-
3.
ples de productes que sadqui-
risquen en grups de diverses
unitats i demaneu a lalumnat Als supermercats pots trobar dos tipus de productes: els que es venen per unitats
que invente preguntes per res- i els que noms es venen en caixes, bosses o paquets de diverses unitats juntes.
Aquests productes tan sols els pots comprar de 2 en 2, de 3 en 3, de 10 en 10 4.
pondre en com.

En Recorda el que en saps, re- Digues 5 productes que se solen comprar per unitats soltes i 5 productes ms
que es venen en caixes, bosses, paquets de diverses unitats.
passeu amb lalumnat els dos Observa la fotografia i contesta.
tipus de divisions (exacta i en-
Si compres 5 paquets de sucs, quants sucs tindrs?
tera) i les relacions que es com- I si compres 8 paquets de burritos, quants burritos tindrs?
pleixen entre els seus termes. Pots comprar 20 burritos? Quants paquets de burritos sn?
Crideu en especial latenci Pots comprar 17 burritos? Per qu?
sobre la prova de la resta i la Si necessites 50 bombons per a una festa, quantes capses
de bombons haurs de comprar? Quants ten sobraran?
relaci entre la multiplicaci i la
divisi exacta.
46

Competncies bsiques
Interacci
amb el mn fsic
Aprofiteu el dileg sobre la situ-
aci presentada en la fotografia
perqu lalumnat prenga consci-
ncia de la necessitat defectuar
clculs matemtics en moltes ac-
tivitats quotidianes.
Competncia
social i ciutadana
Comenteu amb lalumnat la im-
portncia de decidir qu necessi-
tem i volem abans de comprar-ho,
per fomentar el consum respon-
sable.
Altres formes de comenar
Mostreu una bossa o una caixa i expliqueu que cont una o diver-
ses monedes (o bitllets) tots iguals. Plantegeu amb aquesta situa-
ci les qestions segents, per resoldre-les en com:
A la bossa hi ha monedes de 2 . Quants diners hi pot haver?
A la bossa hi ha bitllets de 5 . En total hi ha ms de 20 i
menys de 80 . Quants diners hi pot haver?
A la bossa hi ha 46 . Pot ser en monedes de 2 ? I en bitllets
de 10 ?
A la bossa hi ha 30 . En quines monedes pot ser? I en quins
bitllets?
Canvieu desprs les quantitats de diners, o el valor de les mone-
des i bitllets, per dur a terme altres exercicis similars.

46

132255 _ 0086-0101.indd 88 11/9/09 07:17:22

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 4
Divisi exacta i divisi entera
Solucions
Una divisi s exacta si el residu s 0.
258 6
En una divisi exacta es compleix que: 18 43 258 = 6 3 43 Pgina inicial
D=d3q 0
R. M.
Barra de pa, quadern, diari, test
Una divisi s entera si el residu s 341 8
diferent de 0. 5,8 i raqueta.
21 42
341 = 8 3 42 1 5
En una divisi entera es compleix que: 5 Galetes, iogur ts, llapis de
r,d D=d3q1r colors, pilotes de ping-pong i
cromos.
5 3 3 5 15. Tindr 15 sucs.
8 3 2 5 16. Tindr 16 burri-
1. Calcula les divisions segents i fes-ne la prova. tos.
Escriu davall de cada divisi si s exacta o entera.
20 : 2 5 10. S que puc.
91 : 7 569 : 8 2.951 : 26
Sn 10 paquets.
82 : 4 3.654 : 9 3.570 : 35 17 : 2 s entera. No puc.
2. Escriu amb els tres nombres de cada requadre una multiplicaci 50 : 14 q 5 3, r 5 8
i dues divisions. 14 3 4 5 56; 56 2 50 5 6
He de comprar-ne 4 capses i
35 9 20 15
7 8 80 6 em sobraran 6 bombons.
5
72 4 90 APRENDRS
A reconixer si un Recorda el que en saps
3. Calcula en cada cas el nombre que falta. nombre s mltiple
dun altre i a obtindre 1. q 5 13; r 5 0. Exacta.
63 5 42 3 5 5 90 30 3 60 5 mltiples dun nombre. q 5 20; r 5 2. Entera.
63 : 59 : 4 5 32 400 : 25 5 A reconixer si un q 5 71; r 5 1. Entera.
nombre s divisor
q 5 406; r 5 0. Exacta.
4. Copia i completa. dun altre i a obtindre
tots els divisors dun q 5 113; r 5 13. Entera.
nombre. q 5 102; r 5 0. Exacta.
A calcular el mnim
30 : 30 com mltiple i el 2. 5 3 7 5 35 8 3 9 5 72
37 31 : 15 :1
mxim com divisor 35 : 5 5 7 72 : 8 5 9
36 32 de dos o ms
10 : 10 30 :2
nombres. 35 : 7 5 5 72 : 9 5 8
35 33 :6 :3 20 3 4 5 80 15 3 6 5 90
34 :5 A reconixer si un
nombre s primer 80 : 4 5 20 90 : 6 5 15
o compost.
80 : 20 5 4 90 : 15 5 6
3. 5 42 : 6 5 7
47 5 63 : 9 5 7
5 90 : 5 5 18
5 32 3 4 5 128
5 30 3 60 5 1.800
5 400 : 25 5 16
Vocabulari de la unitat
4. 10 3 05 0 30 : 30 5 1
Mltiple
10 3 15 10 30 : 1 5 30
Divisor 10 3 25 20 30 : 2 5 15
Ser divisible per 10 3 35 30 30 : 3 5 10
Mnim com mltiple (MCM) 10 3 45 40 30 : 556
10 3 55 50 30 : 655
Mxim com divisor (MCD)
10 3 65 60 30 : 10 5 3
Nombre primer i nombre compost 10 3 75 70 30 : 15 5 2

47

132255 _ 0086-0101.indd 89 11/9/09 07:17:23


Objectius
Trobar mltiples dun nombre.
Esbrinar si un nombre s o no
mltiple dun nombre.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Comenteu amb lalumnat com
es troba quantes naus pot com-
prar Enric. Expliqueu, a partir
dels productes obtinguts, el
concepte de mltiple i recor-
deu-los que el primer mltiple
sempre s 0.
Desprs, expliqueu com podem
saber si un nombre s mltiple o
no dun altre, segons si s la di-
visi dambds exacta o entera.
Per a reforar
Relacioneu la situaci planteja-
da amb la fotografia de la pgi-
na inicial i poseu exemples de
mltiples amb alguns productes
anomenats.
Competncies bsiques
Aprendre a aprendre
Feu observar a lalumnat que els
mltiples de 3 trobats coincidei-
xen amb els primers nombres de
la taula del 3. Animeu-los aix a
relacionar els continguts nous
que van aprenent amb conceptes
ja coneguts.
Solucions
1. 0, 2, 4, 6, 8 i 10
0, 5, 10, 15, 20, 25 i 30
0, 6, 12, 18, 24, 30, 36 i 42
0, 9, 18, 27, 36, 45, 54, 63,
72 i 81
2. S. 42 : 7 s exacta.
No. 60 : 8 s entera.
No. 54 : 4 s entera.
S. 135 : 5 s exacta.
S. 156 : 12 s exacta.
No. 378 : 16 s entera.
3. 72 : 6 s exacta. S que pot.
82 : 6 s entera. No pot.
48
132255 _ 0086-0101.indd 90
Mltiples dun nombre M
Enric fa una collecci de naus extraterrestres
que venen al quiosc. En cada bosseta hi ha 3 naus.
Pot comprar 12 naus? I 14 naus?
Segons el nombre de bossetes que compre, Enric pot tindre aquestes naus.
Nre. de bossetes 0 1 2 3 4 5
330 331 332 333 334 335
Nre. de naus
0 3 6 9 12 15
Enric pot comprar 12 naus, per no 14.
Fixa-thi:
Enric pot no comprar cap nau o comprar-ne 3, 6, 9, 12, 15
Els nombres 0, 3, 6, 9, 12, 15 sn mltiples de 3.
Enric no pot comprar 14 naus.
El nombre 14 no s mltiple de 3.
Per comprovar si un nombre s o no mltiple dun altre, fem una divisi.
s 12 mltiple de 3? s 14 mltiple de 3?
12 3 La divisi s exacta. 14 3 La divisi s entera.
0 4 12 5 3 3 4 2 4 14 5 3 3 4 1 2
12 s que s mltiple de 3. 14 no s mltiple de 3.
Els mltiples dun nombre sobtenen multiplicant aquest nombre pels
nombres naturals: 0, 1, 2, 3, 4 1.
Un nombre a s mltiple dun altre b si la divisi a : b s exacta.
1. Calcula i explica com ho has fet.
Els sis primers mltiples de 2. 0, 2 Els huit primers mltiples de 6.
Els set primers mltiples de 5. Els deu primers mltiples de 9.
C
2. Fes la divisi i contesta. Raona la resposta.
s 42 mltiple de 7? s 54 mltiple de 4? s 156 mltiple de 12? Res
s 60 mltiple de 8? s 135 mltiple de 5? s 378 mltiple de 16?
3. Resol.
Natlia compra les llandes de refresc en paquets de 6.
Pot comprar 72 llandes? I 82 llandes?
48
Altres activitats
Escriviu a la pissarra sries en qu el criteri de formaci siga sempre
la suma del mateix nombre al terme anterior, perqu les calculen
mentalment i un dells escriga els termes a la pissarra. Repetiu
cada criteri en dues sries, una comenant per un mltiple del nom-
bre que trieu per a lexercici i una altra en qu no ho siga. Com ara:
Suma-hi 2 cada volta: 46, 48 Suma-hi 5 cada volta: 60, 65
Suma-hi 2 cada volta: 35, 37 Suma-hi 5 cada volta: 72, 77
En cada parell de sries, pregunteu a lalumnat si el primer terme
s mltiple o no del nombre triat per a laddici de lexercici i si
creuen que la resta dels termes en sn o no mltiples, i demaneu-
los que ho comproven.
11/9/09 07:17:24
 4
Mnim com mltiple UNITAT 4
ngela compra sempre els sucs en paquets Objectius
de 2 i els batuts en paquets de 3.
Hui ha comprat el mateix nombre de sucs Calcular el mnim com mltiple
que de batuts, i el menor nombre possible daquests. de dos o ms nombres.
Quants sucs i quants batuts ha comprat hui?
Resoldre problemes de MCM.
Compra paquets de 2 sucs i de 3 batuts.
1r Calcula els primers mltiples de cada nombre. Mltiples de 2 0, 2, 4, 6, 8, 10, 12
Mltiples de 3 0, 3, 6, 9, 12, 15
Suggeriments didctics
Compra tants sucs com batuts.
2n Busca els mltiples comuns dambds nombres. Mltiples comuns 0, 6, 12 Per a explicar
Treballeu amb lalumnat el pro-

Compra el menor nombre possible de sucs
i de batuts. El menor diferent de zero 6 blema frase a frase, raonant-ne
3r Busca el menor mltiple com, diferent de zero. el significat i el clcul matem-
ngela ha comprat hui 6 sucs i 6 batuts.
tic que ha defectuar. Escriviu a
la pissarra els mltiples damb-
Aquest nombre sanomena mnim com mltiple de 2 i 3, i sescriu MCM (2 i 3). ds nombres, encercleu els
El mnim com mltiple de 2 i 3 s 6. MCM (2 i 3) 5 6 mltiples comuns i demaneu-
los que busquen entre aquests
el menor mltiple diferent de
El mnim com mltiple (MCM) de dos o ms nombres s el menor mltiple com, zero.
diferent de zero, daquests nombres.
Expliqueu que aquest s el m-
nim com mltiple de 2 i 3 i
1. Calcula i explica com ho has fet. 2. Resol. escriviu-lo de forma abreujada.
Els huit primers mltiples de 4 i de 6. Francesc i Raquel van a patinar a la mateixa Per a reforar
Els mltiples comuns de 4 i 6. pista. Francesc hi va cada 4 dies i Raquel,
El mnim com mltiple de 4 i 6. cada 5 dies. Hui hi han anat els dos. Aprofiteu lestratgia sobre re-

Dac a quants dies tornaran llegir i explicar un procediment
MCM (2 i 5) MCM (8 i 10)
a coincidir una altra vegada
MCM (3 i 9) MCM (9 i 12) a la pista de patinatge?
de la pg. 54 del manual dES-
TUDI EFICA, i escriviu a la pis-
sarra el ttol de lepgraf de la
CLCUL MENTAL
pgina perqu assenyalen les
Resta 1.001, 2.001, 3.001... paraules de dreta a esquerra i
3.256 2 1.001 4.513 2 4.001 7.998 2 6.001 expliquen els tres passos tre-
2 2.001 ballats.
5.748 2 3.001 7.912 2 5.001 9.031 2 8.001
3.875 1.875 1.874
2 2.000 21 Com restaries 1.002? I 1.003? I 1.004?
Com restaries 4.002? I 5.003?
Solucions
1. 4 0, 4, 8, 12, 16, 20, 24
49
i 28
6 0, 6, 12, 18, 24, 30, 36
i 42
Comuns: 0, 12 i 24
Altres activitats MCM (4 i 6) 5 12
MCM (2 i 5) 5 10
Proposeu a lalumnat activitats de clcul del MCM de tres o ms MCM (3 i 9) 5 9
nombres. Assenyaleu que el procs que cal seguir s el mateix que MCM (8 i 10) 5 40
ja coneixen per a dos nombres: MCM (9 i 12) 5 36
1r Escriure els primers mltiples de cada nombre. 2. MCM (4 i 5) 5 20. Tornaran a
2n Triar els mltiples comuns a tots aquests nombres. coincidir dac a 20 dies.
3r Elegir el menor mltiple com diferent de zero.
Clcul mental
Per exemple: 2.255 512 1.997
MCM (2, 3 i 5) MCM (6, 10 i 12) 2.747 2.911 1.030
MCM (4, 6 i 9) MCM (10, 20 i 50) Restaria 1.000 i desprs 2, 3 o
4, respectivament.
Restaria 4.000 i desprs 2.
Restaria 5.000 i desprs 3.

49

132255 _ 0086-0101.indd 91 11/9/09 07:17:24


Objectius
Reconixer si un nombre s o no
divisor dun altre.
Reconixer i aplicar la relaci
mltiple-divisor.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Resoleu en com el problema i,
a partir de la soluci, expliqueu
el concepte de divisor.
Mostreu que, en una divisi
exacta, tant el divisor com el
quocient sn divisors del di-
vidend i aquest s mltiple
dambds. Verbalitzeu sempre
les dues relacions: s mlti-
ple de i s divisor de
Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Insistiu en la relaci mltiple-divi-
sor, comentant que lexpressi
duna relaci entre dos nombres
ens informa tamb de la relaci
inversa.
Solucions
1. No. 46 : 6 s entera.
S. 72 : 9 s exacta.
S. 80 : 5 s exacta.
No. 186 : 8 s entera.
S. 544 : 17 s exacta.
S. 456 : 24 s exacta.
2. 30 s mltiple de 5.
5 s divisor de 30.
56 s mltiple de 8.
8 s divisor de 56.
28 s mltiple de 7.
7 s divisor de 28.
45 s mltiple de 9.
9 s divisor de 45.
54 s mltiple de 6 i de 9.
6 i 9 sn divisors de 54.
3. 40 : 8 5 5. S que pot repar-
tir-les en 8 plats.
40 : 9 s entera. No pot re-
partir-les en 9 plats.
50
132255 _ 0086-0101.indd 92
Divisors dun nombre C
Marta ha dapegar 21 fotografies en el seu lbum.
Vol posar en cada full el mateix nombre de fotos
i que no lin sobre cap.
Pot posar 3 fotos en cada full? I 4 fotos?
Si posa 3 fotos en cada full:
21 3 No li sobra cap foto. S que pot posar 3 fotos en cada full.
0 7 La divisi s exacta. El nombre 3 s divisor de 21.
Si posa 4 fotos en cada full:
21
1
4
5
Li sobra 1 foto.
La divisi s entera. No pot posar 4 fotos en cada full.
El nombre 4 no s divisor de 21.
Fixa-thi:
La divisi 21 : 3 s exacta. 21 s mltiple de 3.
3 s divisor de 21.
Un nombre b s divisor dun altre a si la divisi a : b s exacta.
Si b s divisor de a, a s mltiple de b, i si a s mltiple de b, b s divisor de a.
1.
1. Fes cada divisi i contesta. Raona la resposta.
s 6 divisor de 46? s 5 divisor de 80? s 17 divisor de 544?
s 9 divisor de 72? s 8 divisor de 186? s 24 divisor de 456?
2. Observa els termes de cada divisi exacta i completa.
2.
30 : 5 5 6 56 : 8 5 7 28 : 7 5 4 45 : 9 5 5
30 s de 5. 56 s de 8. s mltiple de s mltiple de
5 s de 30. 8 s de 56. s divisor de s divisor de
3.
54 : 6 5 9 i 54 : 9 5 6
s mltiple de i de
i sn divisors de
3. Resol.
4.
Rafel ha fet 40 croquetes.
Les pot repartir en parts iguals en
8 plats sense que lin sobre cap?
I en 9 plats?
50
Altres activitats
Demaneu a lalumnat que complete les frases segents, per treba-
llar la relaci mltiple-divisor:
El nombre 20 (24, 30, 42) s mltiple de
El nombre 3 (4, 5, 10) s divisor de
Raoneu amb ells que per completar les frases del primer tipus, han
trobat un divisor del nombre donat, i que per completar les frases
del segon tipus han calculat un mltiple del nombre.
11/9/09 07:17:24
 4
Criteris de divisibilitat per 2, 3 i 5 UNITAT 4
Jordi vol saber si els nombres 42 i 65 sn divisibles per 2, 3 o 5, Objectius
s a dir, si 42 i 65 sn mltiples de 2, de 3 o de 5. 6 s mltiple de 2.
6 s divisible per 2. Reconixer si un nombre s divi-
Pot fer la divisi per, en aquests casos, s ms fcil
2 s divisor de 6. sible per 2, per 3 o per 5.
aplicar aquestes regles.

Un nombre s divisible per 2 si s un nombre parell.

42 42 s que s divisible per 2. 65 65 no s divisible per 2. Suggeriments didctics
s que s parell no s parell Per a explicar
Un nombre s divisible per 3 si la suma de les xifres s un mltiple de 3. Comenteu que els criteris de di-
42 42 s que s divisible per 3. 65 65 no s divisible per 3. visibilitat noms sn regles que
4 1 2 5 6; 6 s que s mltiple de 3 6 1 5 5 11; 11 no s mltiple de 3
faciliten el clcul. Expliqueu els
tres i poseu-ne exemples per
Un nombre s divisible per 5 si lltima xifra s 0 o 5. resoldre collectivament.
42 42 no s divisible per 5. 65 65 s que s divisible per 5. Llegiu la bafarada de la illustraci
no s 0 ni 5 s que s 5 i expliqueu que les tres expressi-
ons indiquen el mateix. Treballeu-
les amb diferents nombres.
1. Escriu i comprova. Per a reforar
Escriu deu mltiples de 2. Sn parells tots els nombres que obtens?
Aprofiteu els exemples dinfern-
Escriu deu mltiples de 3. Suma les xifres de cada nombre.
4? cies que ixen en la pgina 12 del
s sempre la suma un mltiple de 3?
6? manual dESTUDI EFICA i plan-
Escriu deu mltiples de 5. Acaben tots els nombres en 0 o en 5?
tegeu lactivitat 3 perqu lalum-
2. Observa els nombres del requadre i contesta. Explica per qu. nat descobrisca i verbalitze el
Quins nombres sn mltiples de 2? criteri de divisibilitat per 10.
45 52
70 81 94 Quins nombres sn divisibles per 3?
125 231
De quins nombres s 5 un divisor?

3. Calcula i contesta.
Solucions
Escriu els dotze primers mltiples de 10 i subratlla lltima xifra de cada un. 1. 2, 4, 6, 8, 10, 12, 14, 16,
Com pots saber si un nombre s mltiple de 10? 18, 20. S, tots els nombres
sn parells.
4. RAONAMENT. Pensa i contesta. Posa un exemple que explique cada resposta.
3, 6, 9, 12, 15, 18, 21, 24,
s 0 mltiple de tots els nombres? s 1 divisor de tots els nombres?
27, 30. S, la suma de les
s qualsevol nombre mltiple s qualsevol nombre divisor
de si mateix? de si mateix? xifres s un mltiple de 3.
5, 10, 15, 20, 25, 30, 35, 40,
51 45, 50. S, tots els nombres
acaben en 0 o en 5.
2. Sn mltiples de 2: 52, 70 i
94, perqu sn parells.
Sn divisibles per 3: 45, 81
Altres activitats i 231, perqu la suma de les
Plantegeu a lalumnat la pregunta segent perqu raonen i expli- seues xifres s un mltiple
quen la resposta: de 3.
5 s un divisor de: 45, 70 i
El nombre 2 s un nombre primer. Hi ha cap altre nombre parell
125, perqu acaben en 0 o
que siga primer? Per qu?
en 5.
Plantegeu-los les preguntes segents perqu descobrisquen el cri-
teri de divisibilitat per 6. Desprs, demaneu-los que escriguen els 3. 0, 10, 20, 30, 40, 50, 60,
nombres 42, 54, 60, 87, 96, 108 i ho comproven. 70, 80, 90, 100, 110.
Un nombre s mltiple de 10
El nombre 6 s divisible per 2 i tamb s divisible per 3.
si la seua ltima xifra s 0.
Creus que tots els mltiples de 6 sn divisibles per 2 i per 3?
4. S. 0 5 a 3 0
Podem afirmar que si un nombre s divisible per 2 i per 3, tamb
S. a 5 a 3 1
s divisible per 6?
S. a : 1 5 a
S. a : a 5 1

51

132255 _ 0086-0101.indd 93 11/9/09 07:17:25


Objectius
Calcular tots els divisors dun
nombre.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Llegiu el problema proposat i
resoleu-lo a la pissarra com a
aplicaci del concepte de divi-
sor treballat en la pgina 50.
Feu insistncia especial en lor-
dre per no oblidar-ne cap i en
lobtenci de dos divisors de
cada divisi exacta.
Competncies bsiques
Competncia
cultural i artstica
Poseu exemples docasions en qu
lobtenci dels divisors dun nom-
bre s til per a presentar de forma
ordenada i esttica el resultat del
nostre treball.
Solucions
1. De 6: 1, 2, 3 i 6.
De 7: 1 i 7.
De 9: 1, 3 i 9.
De 10: 1, 2, 5 i 10.
De 12: 1, 2, 3, 4, 6 i 12.
De 15: 1, 3, 5 i 15.
De 17: 1 i 17.
De 24: 1, 2, 3, 4, 6, 8, 12 i
24.
De 35: 1, 5, 7 i 35.
De 42: 1, 2, 3, 6, 7, 14, 21 i
42.
2. Divisors de 30: 1, 2, 3, 5, 6,
10, 15 i 30. En cada bosse-
ta pot posar 1, 2, 3, 5, 6, 10,
15 o 30 caramels.
Divisors de 20: 1, 2, 4, 5, 10
i 20. Cada grup pot ser d1,
2, 4, 5, 10 o 20 alumnes.
Divisors de 27: 1, 3, 9 i 27.
En cada paquet poden posar
1, 3, 9 o 27 llibres.
3. No. S.
Dos divisors: 1 i ell mateix.
52
132255 _ 0086-0101.indd 94
Clcul de tots els divisors dun nombre N
Robert t 8 f lors per a collocar en gerros.
Vol posar en cada gerro el mateix nombre
de f lors i que no lin sobre cap.
Quantes f lors pot posar en cada gerro?
Calcula tots els divisors de 8 de la manera segent:
1r Divideix 8 entre els nombres naturals: 1, 2, 3
De cada divisi exacta, obtens dos divisors: el divisor i el quocient.
2n Para de dividir quan el quocient siga igual o menor que el divisor.
8 1 8 2 8 3
0 8 0 4 2 2 2 , 3, para de dividir.
Divisors: 1i8 2i4 no
Els divisors de 8 sn: 1, 2, 4 i 8.
Pot posar 1, 2, 4 o 8 f lors en cada gerro.
1. Calcula tots els divisors de cada nombre. Explica com ho fas. 1.
De 6 De 9 De 12 De 17 De 35
De 7 De 10 De 15 De 24 De 42
2.
2. Resol.
Eva t 30 caramels. Els vol repartir en bossetes,
totes amb el mateix nombre de caramels, de manera
que no lin sobre cap. Quants caramels pot posar en
cada bosseta?
El professor de Xavier vol fer equips amb els 20 alumnes
que hi ha a la classe, tots amb el mateix nombre de xiquets
i sense que en quede cap sol. De quants alumnes pot
formar cada grup?
En una biblioteca volen fer paquets amb 27 llibres,
de manera que hi haja el mateix nombre de llibres C
en cada paquet i no sobre cap llibre.
Quants llibres poden posar en cada paquet? Res
3. Pensa i contesta.
Pots escriure tots els mltiples dun nombre?
I tots els divisors dun nombre?
Quants divisors t com a mnim un nombre? Quins sn?
52
Altres activitats
Comenteu a lalumnat que en lantiguitat els grecs van ser grans
aficionats als nombres i que en van descobrir moltes curiositats.
Per exemple, sumaven tots els divisors dun nombre menys ell ma-
teix. Si sumaven ms que el nombre deien que aquest nombre
era abundant; si sumaven menys, deien que era deficient, i si
sumaven igual, era perfecte.
Escriviu a la pissarra els nombres 12, 10 i 6 i comproveu en com
que sn un nombre abundant, un de deficient i un de perfecte,
respectivament. Desprs, animeu-los que busquen altres exem-
ples de cada tipus de nombre.
11/9/09 07:17:25
 4
Nombres primers i compostos UNITAT 4
Marc t 13 cartes i Roser, 14. Cada un vol repartir Objectius
les seues cartes en munts, de manera que cada munt
tinga el mateix nombre de cartes i no en sobre cap. Reconixer si un nombre s pri-
Quantes cartes pot posar Marc en cada munt? I Roser? mer o compost.

Calcula els divisors de 13. Calcula els divisors de 14.

Divisors de 13 1 i 13 Divisors de 14 1, 2, 7 i 14 Suggeriments didctics
Marc noms pot fer els munts Roser pot fer els munts de Per a explicar
de dues formes: posant 1 o 13 cartes quatre formes distintes: posant 1, 2,
en cada munt. 7 o 14 cartes en cada munt. Llegiu el problema proposat i
El nombre 13 noms t dos divisors. El nombre 14 t ms de dos divisors. calculeu en com els divisors
Per aix sanomena nombre primer. Per aix sanomena nombre compost. de cada nombre. Indiqueu, amb
els nombres 13 i 14, quan un
Un nombre s primer si noms t dos divisors: 1 i ell mateix.
nombre s primer o compost i
Un nombre s compost si t ms de dos divisors. poseu-ne altres exemples per
classificar-los collectivament.
Comenteu que tot nombre s
1. Calcula tots els divisors de cada nombre i indica si s primer o compost.
primer o compost perqu tot
8 10 12 17 21 23 24 25 29
nombre t com a mnim els di-
2. Escriu els nombres del 2 al 30 i segueix aquests passos per visors 1 i ell mateix.
saber els que sn primers. 2 3 4 5 6
En lactivitat 2 es fa el garbell
1r El 2 s primer, encerclal. Des de 2, compta de 2 en 2 7 8 9 10 11 dEratstenes per obtindre els
i ratlla els mltiples de 2.
12 13 14 15 16 primers nombres primers. Ani-
2n El 3 s primer, encerclal. Des de 3, compta de 3 en 3
i ratlla els mltiples de 3 que no estiguen ja ratllats. 17 18 19 20 21 meu lalumnat a fixar-shi ja
que els resultar molt prctic a
3r El 5 s primer, encerclal. Des de 5, compta de 5 en 5 22 23 24 25 26
i ratlla els mltiples de 5 que no estiguen ja ratllats. lhora de treballar continguts
27 28 29 30
4t Els nombres no ratllats sn primers. Encerclals. posteriors.

CLCUL MENTAL
Resta 999, 1.999, 2.999... Solucions
2.417 2 999 6.268 2 3.999 8.145 2 6.999 1. 8 1, 2, 4 i 8. Compost.
2 1.999
5.832 2 2.999 8.613 2 4.999 9.279 2 7.999 10 1, 2, 5 i 10.
3.875 1.875 1.876 Com restaries 998? I 997? I 996? Compost.
2 2.000 11
Com restaries 1.998? I 2.997? 12 1, 2, 3, 4, 6 i 12.
Compost.
53 17 1 i 17. Primer.
21 1, 3, 7 i 21.
Compost.
23 1 i 23. Primer.
24 1, 2, 3, 4, 6, 8, 12 i 24.
Altres activitats Compost.
Expliqueu els passos per a escriure un nombre en forma de produc- 25 1, 5 i 25. Compost.
te de nombres primers; per exemple, el nombre 30: 29 1 i 29. Primer.
1r Divideix el nombre entre un nombre primer, comenant per 2 fins 2. Els nombres primers del 2 al
que la divisi siga exacta. 30 sn: 2, 3, 5, 7, 11, 13,
2n Pren el quocient obtingut com a dividend i repeteix el 1r pas, 17, 19, 23 i 29.
comenant amb el mateix divisor que el de lltima divisi.
3r Repeteix el 2n pas fins que el quocient siga 1. Clcul mental
4t Escriu el nombre com un producte en qu els factors sn els 1.418 2.269 1.146
divisors de les divisions exactes. 2.833 3.614 1.280
30 : 2 5 15 15 : 2 Reste 1.000 i desprs sume
15 : 3 5 5 5 : 3 2, 3 o 4, respectivament.
5 : 5 5 1 30 5 2 3 3 3 5 Reste 2.000 i sume 2.
Reste 3.000 i sume 3.

53

132255 _ 0086-0101.indd 95 11/9/09 07:17:25


Objectius
Calcular el mxim com divisor
de dos o ms nombres.
Resoldre problemes de MCD.
Suggeriments didctics
Per a comenar
Escriviu a la pissarra mnim
com mltiple de dos nombres
i recordeu que s el menor dels
mltiples comuns dambds
nombres, sense comptar el
zero.
A continuaci, escriviu-hi davall
mxim com divisor de dos
nombres i animeu-los a defi-
nir-ho de manera semblant: s
el major dels divisors comuns
dambds nombres.
Per a explicar
Expliqueu i treballeu el mxim
com divisor de forma semblant
a com sha fet amb el mnim
com mltiple.
Comenteu collectivament
lenunciat, frase a frase, i es-
criviu a la pissarra els divisors
dambds nombres, encercleu
aquells divisors que sn co-
muns i demaneu a lalumnat
que hi busque el divisor major.
Competncies bsiques
Autonomia
i iniciativa personal
En treballar els problemes propo-
sats fomenteu en lalumnat la lec-
tura comprensiva i la iniciativa per
a triar el clcul del MCM o el MCD,
aix com lautonomia en el proce-
diment que sha de seguir.
Competncia lingstica
Fomenteu en els xiquets i xique-
tes lexpressi oral, demanant-los
que expliquen amb les seues pa-
raules lenunciat de cada proble-
ma, justifiquen lelecci del clcul
realitzat i expliquen el procediment
de resoluci de forma ordenada i
utilitzant amb rigor el vocabulari
matemtic corresponent.
54
132255 _ 0086-0101.indd 96
Mxim com divisor 4.
Per a fer un joc amb targetes, lex vol tallar
una cartolina de 16 cm de llarg i 12 cm dample
en quadrats iguals, de manera que siguen
tan grans com es puga i que no li sobre
cap tros de cartolina.
Quant far el costat de cada quadrat?
No vol que li sobre cap tros de cartolina,
ni de llarg ni dample.
1r Calcula els divisors de cada nombre.
Divisors
Divisors de 16
de 12
1, 2, 4, 8 i 16
1, 2, 3, 4, 6 i 12
Vol fer quadrats, per tant el llarg ha de
ser igual que lample.
2n Busca els divisors comuns dambds nombres.
Divisors comuns 1, 2 i 4
El major divisor com
Vol fer quadrats tan grans com es puga.
4
3r Busca el major dels divisors comuns.
5.
El costat de cada quadrat far 4 cm.
Aquest nombre sanomena mxim com divisor de 16 i 12, i sescriu MCD (16 i 12).
El mxim com divisor de 16 i 12 s 4. MCD (16 i 12) 5 4
El mxim com divisor (MCD) de dos o ms nombres s el major divisor com
daquests nombres.
1. Calcula i explica com ho has fet. 2. Resol.
Els divisors de 20 i de 30. Laura t una corda roja de 6 m i una altra
Els divisors comuns de 20 i 30. de color blau de 8 m. Les vol tallar en
El mxim com divisor de 20 i 30. trossos, tots de la mateixa longitud i tan
llargs com siga possible, de manera que
MCD (4 i 12) MCD (18 i 27)
no li sobre cap tros de corda. Quant far
MCD (9 i 14) MCD (24 i 32) cada tros de corda?
6.
3. Calcula el MCM i el MCD de cada parell de nombres.
MCM (10 i 15) 5
RECORDA
10 i 15
MCD (10 i 15) 5
MCM menor mltiple com
diferent de 0.
MCM (12 i 20) 5
MCD major divisor com. 12 i 20
MCD (12 i 20) 5
54
Altres activitats
Proposeu a lalumnat activitats de clcul del MCD de tres o ms
nombres. Assenyaleu que el procs que han de seguir s el mateix
que ja coneixen per a dos nombres:
1r Determinar tots els divisors de cada nombre.
2n Triar els divisors comuns a tots aquests nombres.
3r Elegir el major divisor com.
Per exemple:
MCD (4, 6 i 10) MCD (18, 30 i 50)
MCD (12, 30 i 45) MCD (24, 30 i 42)
11/9/09 07:17:25
 4
4. Pensa si has de calcular el MCM o el MCD i resol. UNITAT 4
Llus est malalt. El metge li ha dit que prenga un xarop cada 8 hores i una pastilla
cada 12 hores. Acaba de prendre les dues medecines juntes. Dac a quantes hores
tornar a prendre per primera vegada les dues medecines juntes? Solucions
Pren les medecines 1. De 20: 1, 2, 4, 5, 10 i 20
cada 8 o 12 hores.
Calcule mltiples o divisors?
Pregunten per la primera vegada De 30: 1, 2, 3, 5, 6, 10, 15
que coincideixen de nou.
Calcule el mxim o el mnim?
i 30
Comuns: 1, 2, 5 i 10
MCD (20 i 30) 5 10

MCD (4 i 12) 5 4
En una fruiteria tenen 20 kg de peres i 16 kg de pomes. Preparen unes quantes
caixes amb pomes i altres amb peres, totes del mateix pes, tan grans com siga MCD (9 i 14) 5 1
possible i sense que sobre fruita. Quant pesa cada caixa?
MCD (18 i 27) 5 9
Caixes iguals sense que sobre fruita. Calcule mltiples o divisors?
MCD (24 i 32) 5 8
Les caixes sn tan grans com siga possible. Calcule el mxim o el mnim?
2. MCD (6 i 8) 5 2
5. Calcula el MCM o el MCD i contesta. Cada tros far 2 m.
scar t un bid amb 10 litres daigua En un joc dordinador, Toms dispara
i un altre amb 8 litres de taronjada. als globus rojos, que valen 6 punts, 3. MCM (10 i 15) 5 30
Aboca el lquid de cada bid en i Neus als globus blaus, que valen
MCD (10 i 15) 5 5
diverses botelles, totes iguals, i no 4 punts. Els dos xiquets han obtingut
li sobra gens daigua ni de taronjada al final la mateixa puntuaci. Quin s MCM (12 i 20) 5 60
als bidons. Quina capacitat tenen, el menor nombre de punts que han
com a mxim, les botelles? pogut traure? MCD (12 i 20) 5 4

4. MCM (8 i 12) 5 24
Dac a 24 hores.
MCD (20 i 16) 5 4
Cada caixa pesa 4 kg.

5. MCD (8 i 10) 5 2
Maite ha regat hui els geranis i els cactus del balc. Rega els geranis Les botelles tenen, com a
cada 3 dies i els cactus cada 9 dies. Quants dies han de passar com a mnim mxim, 2 litres de capaci-
fins que Maite torne a regar les dues plantes el mateix dia?
tat.
6. RAONAMENT. Calcula i completa. Desprs, contesta. MCM (6 i 4) 5 12
El menor nombre de punts
20 s de 4 6 s de 18 Si un nombre s mltiple o divisor que han pogut traure s 12.
MCD (20 i 4) 5
MCM (20 i 4) 5
MCD (6 i 18) 5
MCM (6 i 18) 5
dun altre, quin s el MCD dambds
nombres? I el MCM? MCM (3 i 9) 5 9
Com a mnim han de passar
Posa tres exemples dun nombre mltiple dun altre i comprova la resposta. 9 dies.

6. 20 s mltiple de 4.
55 MCD (20 i 4) 5 4
MCM (20 i 4) 5 20
6 s divisor de 18.
MCD (6 i 18) 5 6
Altres activitats MCM (6 i 18) 5 18
Si un nombre s mltiple o
Escriviu a la pissarra els nombres 10 i 21 i indiqueu-los que calcu- divisor dun altre, el MCD
len els divisors de cada nombre i encerclen els comuns. dambds ns el divisor i el
Divisors de 10: 1 , 2, 5 i 10 Divisors de 21: 1 , 3, 7 i 21 MCM ns el mltiple.
Comenteu que el nombre 10 no s primer i el nombre 21 tampoc, R.L. Comproveu en com al-
per noms tenen en com el divisor 1. Expliqueu que aquests guns dels exemples apor-
nombres sanomenen primers entre si (siguen o no primers). tats.
A continuaci, escriviu a la pissarra uns quants parells de nom-
bres, per exemple: 6 i 7, 9 i 15, 5 i 11, 8 i 25 Demaneu-los que
esbrinen en cada cas si sn o no primers entre si i, desprs, calcu-
len el MCD i el MCM de cada parell. Feu-los observar que el MCD
s sempre 1 i el MCM s el producte dambds.

55

132255 _ 0086-0101.indd 97 21/9/09 11:36:20

 Activitats
1. ESTUDI EFICA. Explica qu sn el MCM 7. Completa i calcula. 11
i el MCD, i com es calculen.
Objectius El mnim com mltiple de tres nombres
s
Repassar els continguts bsics 2. Escriu els deu primers mltiples de cada
MCM (3, 6 i 8) 5
nombre. Desprs, calcula.
de la unitat. MCM (2, 4 i 5) 5
Aplicar les matemtiques en di- 6
8
10
12
15 El mxim com divisor de tres nombres
ferents contextos. s
MCM (6 i 8) MCM (8 i 12) MCD (8, 12 i 16) 5
MCM (6 i 10) MCM (12 i 15) MCD (15, 18 i 24) 5
Competncies bsiques
3. Calcula i contesta. 8. Calcula el MCD i el MCM de cada parell de
Aprendre a aprendre nombres primers. Desprs, contesta.
12
s 138 mltiple de 6? I de 8?
La resoluci daquestes activitats 2i3 5i7 3 i 11
s 8 divisor de 132? I de 216?
afavoreix en lalumnat la capacitat Quin s el MCD de dos nombres primers?
s 96 divisible per 2?
dautoavaluar els seus progressos I el MCM?
s 174 divisible per 3?
en laprenentatge, potenciant la
responsabilitat i lafany de supera- s 381 divisible per 5? 9. Pensa i contesta.
ci. 8 s mltiple de 2.
4. Troba tots els divisors de cada nombre.
Desprs, contesta. Sn tots els mltiples de 8 tamb
mltiples de 2? ET
18 23 36
19 28 Sn tots els mltiples de 2 tamb
Solucions mltiples de 8? A
Quins daquests nombres sn nombres
1. El MCM de dos o ms nom- primers? Per qu? 6 s divisor de 12.
bres s el menor mltiple Quins daquests nombres sn nombres Sn tots els divisors de 6 tamb
com, diferent de zero, dels compostos? Per qu? divisors de 12?
dits nombres.
5. Troba tots els divisors i calcula. Sn tots els divisors de 12 tamb
El MCD de dos o ms nom- divisors de 6?
MCD (12 i 15) MCD (16 i 40)
bres s el major divisor com
MCD (30 i 50) MCD (48 i 72) 10. Esbrina i escriu.
dels dits nombres.
Els nombres menors que 70
2. MCM (6 i 8) 5 24 6. Completa. que sn mltiples de 3 i de 5.
MCM (6 i 10) 5 30 Els divisors de 24
MCM (8 i 12) 5 24 3 i 18 4 i 32 que no sn divisors de 8.

MCM (12 i 15) 5 60 Un nombre major que 20 i menor que 30.
Dos dels seus divisors sn 2 i 3.
s mltiple de s divisor de
3. S. No. Un nombre major que 10 i menor que 40.
MCD (3 i 18) 5 MCD (4 i 32) 5
No. S. s mltiple de 6.
MCM (3 i 18) 5 MCM (4 i 32) 5 No s mltiple de 4 ni de 9.
S.
S.
56
No.
4. 18 1, 2, 3, 6, 9 i 18
19 1 i 19
23 1 i 23
Altres activitats
28 1, 2, 4, 7, 14 i 28
Indiqueu a lalumnat que escriga en un full els deu primers mlti-
36 1, 2, 3, 4, 6, 9, 12, 18
ples dels nombres 3, 4, 6 i 8, i en un altre full tots els divisors dels
i 36
nombres 10, 12, 15 i 20. Desprs, demaneu-los que, mirant el full
Sn primers els nombres 19
corresponent, diguen quin s el MCM i el MCD de cada parell i de
i 23, perqu sols tenen dos
cada trio de nombres.
divisors: l1 i ells mateixos.
Sn compostos els nom-
El MCM de: El MCD de:
bres 18, 28 i 36, perqu
tenen ms de dos divisors. 3i4 4i6 3, 4 i 6 10 i 12 12 i 15 10, 12 i 15
5. MCD (12 i 15) 5 3 3i6 4i8 3, 4 i 8 10 i 15 12 i 20 10, 12 i 20
MCD (30 i 50) 5 10 3i8 6i8 3, 6 i 8 10 i 20 15 i 20 10, 15 i 20
MCD (16 i 40) 5 8 4, 6 i 8 12, 15 i 20
MCD (48 i 72) 5 24

56

132255 _ 0086-0101.indd 98 21/9/09 11:36:20

 4
UNITAT 4
11. Observa quantes unitats t cada paquet 13. Resol.
es
i contesta. Llus vol repartir 28 bolgrafs blaus 6. 18 s mltiple de 3.
i 20 de rojos en pots, de manera que MCD (3 i 18) 5 3
en cada pot hi haja el mateix nombre
de bolgrafs, tots del mateix color, i que
MCM (3 i 18) 5 18
3 cromos 8 piles 24 clarions no en sobre cap. Quants bolgrafs com 4 s divisor de 32.
s Es poden comprar 10 cromos? a mxim pot ficar en cada pot? MCD (4 i 32) 5 4
I 40 piles? I 96 clarions? Duna estaci ixen dues lnies MCM (4 i 32) 5 32
Quants cromos, piles i clarions es poden dautocars. Els autocars de la lnia A
comprar? Escriu dues possibles quantitats ixen cada 4 hores i els de la lnia B 7. s el menor mltiple com,
de cada producte. cada 6 hores. A les 7 del mat ix un diferent de zero dels dits
autocar de cada lnia. Quant de temps
e passa fins que tornen a eixir els dos nombres.
12. Observa i resol.
autocars a la mateixa hora? A quina MCM (3, 6 i 8) 5 24
Toni ha denvasar 45 rosques en
capses iguals. Quina capsa pot utilitzar
hora s? MCM (2, 4 i 5) 5 20
? perqu no sobre cap rosca? Carme t una finca rectangular de s el major divisor com
12 m de llarg i 8 m dample.
La vol dividir en parcelles quadrades dels dits nombres.
8 10 15
iguals tan grans com siga possible. MCD (8, 12 i 16) 5 4
Pot posar un altre nombre de rosques Quants metres far el costat de cada MCD (15, 18 i 24) 5 3
en cada capsa? Quantes? parcella?
8. MCD (2 i 3) 5 1
MCM (2 i 3) 5 6
ETS CAPA DE Fer grups iguals
MCD (5 i 7) 5 1
Alba est organitzant un cap de setmana MCM (5 i 7) 5 35
de jocs al camp. MCD (3 i 11) 5 1
Pensa fer grups de 3 persones per a jugar
MCM (3 i 11) 5 33
al carret, de 4 per a les curses de relleus
i de 5 per a un joc de pistes. El MCD de dos nombres
Vol endur-se el menor nombre de persones primers s 1 i el MCM s
de manera que en fer els grups ning el producte dambds.
es quede sense jugar.
Quantes persones sendur Alba?
9. S. No.
Per a dormir semportar tendes de
S. No.
campanya, totes iguals. Ha de triar entre 10. 0, 15, 30, 45 i 60 24
diverses mides de tenda: nhi ha de 4, 5, 6
fins a 10 persones. 3, 6, 12 i 24 30
Quantes persones poden dormir en cada 11. 10 cromos: no. 40 piles: s.
tenda de manera que en totes les tendes 96 clarions: s.
0. hi haja el mateix nombre de persones?
R. M. 6 i 9 cromos, 16 i 32
Si Alba decideix emportar-se el menor nombre
0. possible de tendes, quantes tendes agafar piles, i 48 i 72 clarions.
i quantes persones dormiran en cada tenda? 12. Les capses de 15 ros-
ques.
Tamb pot utilitzar capses
57
d1, 3, 5, 9 i 45 rosques.
13. MCD (28 i 20) 5 4
Hi pot ficar 4 bolgrafs.
MCM (4 i 6) 5 12
Programa dESTUDI EFICA Passen 12 hores. A les 7
En acabar la unitat, demaneu a lalumnat que complete aquesta taula: de la vesprada.
MCD (12 i 8) 5 4
Unitat 4. Mltiples i divisors El costat far 4 m.
El que he
El que he aprs
aprs a fer Ets capa de
Mltiples dun nombre
MCM (3, 4 i 5) 5 60
Mnim com mltiple Alba sendur 60 persones.
Divisors dun nombre Divisors de 60 entre 4 i 10: 4,
Criteris de divisibilitat 5, 6 i 10. Poden dormir 4, 5, 6
o 10 en cada tenda.
Nombres primers i compostos
60 : 10 5 6. Agafar 6 tendes
Mxim com divisor i dormiran 10 persones en cada
tenda.

57

132255 _ 0086-0101.indd 99 21/9/09 11:36:20


Objectius
Fer una taula que reculla els
nombres que compleixen les
condicions de lenunciat dun
problema per resoldrel.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Llegiu el problema resolt i
plantegeu possibles solucions
perqu lalumnat raone si sn
vlides o no.
Aprofiteu per a comentar les
condicions del problema, plante-
jar-les matemticament i cons-
truir la taula a la pissarra. Rao-
neu collectivament la soluci, a
partir dels nombres de la taula.
Corregiu en com les activitats
proposades.
Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Lorganitzaci de dades o expres-
si numrica de condicions en tau-
les fomenta en lalumnat lordre i
la sistematitzaci en lobtenci i
maneig dinformaci.
Solucions
1. De 7 en 7: 10, 17, 24, 31, 38,
45, 52, 59. De 8 en 8: 12, 20,
28, 36, 44, 52.
Pere t 52 canons.
2. En dotzenes: 19, 31, 43, 55.
De 5 en 5: 5, 10, 15, 20, 25,
30, 35, 40, 45, 50, 55.
Hi ha 55 ous.
3. De 2 en 2: 2, 4, 6, 8, 10, 12,
14, 16, 18, 20, 22, 24, 26,
28,30, 32, 34. De 3 en 3: 3, 6,
9, 12, 15, 18, 21, 24, 27, 30,
33. De 4 en 4: 6, 10, 14, 18,
22, 26, 30, 34.
Pot tindre 6, 18 o 30 pgines.
Hi ha ms duna soluci.
4. R. L.
58
132255 _ 0086-0101.indd 100
Soluci de problemes
Fer una taula
En alguns problemes s til fer una taula que continga els nombres que compleixen
EX
certes condicions. Resol els problemes segents daquesta manera. 1.
Lurdes collecciona nines. En t menys de 40.
En agrupar-les de 6 en 6 sobra 1 nina
i en agrupar-les de 7 en 7 sobren 2 nines.
Quantes nines t Lurdes?
Fem una taula en la qual anirem posant
els nombres que compleixen cada condici 2.
de lenunciat del problema.
Els nombres que compleixen la primera condici
es formen multiplicant 6 per 1, 2, 3 i sumant 1
al resultat. Els anotem en la primera fila de la taula. 3.
De la mateixa manera, els nombres que compleixen la segona condici
es formen multiplicant 7 per 1, 2, 3 i sumant 2 al producte.
Els anotem en la segona fila de la taula.
63111 63211 63311 63411 63511 63611
De 6 en 6
en sobra 1 7 13 19 25 31 37
De 7 en 7 73112 73212 73312 73412 73512 73612
en sobren 2 9 16 23 30 37 44
El nombre de nines que t Lurdes s el nombre que es troba en ambdues files,
ja que compleix les dues condicions de lenunciat. s el nombre 37.
4.
Soluci: Lurdes t 37 nines.
1. Pere t menys de 60 canons en lMP3. Si les agrupa de 7 en 7, lin sobren 3,
i si les agrupa de 8 en 8, lin queden 4. Quantes canons t Pere en lMP3?
5.
2. En una cistella hi ha ous. Nhi ha menys de 60. En agrupar-los en dotzenes
en sobren 7, mentre que si els agrupem de 5 en 5 no en sobra cap. Quants
ous hi ha a la cistella?
3. Un conte t menys de 35 pgines. En agrupar-les de 2 en 2 no en sobra cap,
en agrupar-les de 3 en 3 no en sobra cap tampoc i en agrupar-les de 4 en 4
en sobren 2. Quantes pgines t el conte? Hi ha ms duna soluci?
4. INVENTA. Escriu un problema que es puga resoldre amb una taula.
El pots fer semblant als problemes daquesta pgina.
58
Altres activitats
Proposeu a lalumnat altres problemes similars. Per exemple:
En el grup dlvar hi ha menys de 35 alumnes. Si colloquen les
taules a laula de 3 en 3 o de 4 en 4, no en sobra cap, per si les
hi colloquen de 5 en 5, lltim grup noms en t 4. Quants alum-
nes hi ha en el grup dlvar?
Al final, relacioneu les condicions del problema anterior amb els
conceptes de mltiple i divisor treballats en la unitat. Comenteu
que la soluci ser un mltiple de 3 i de 4, per no de 5. Demaneu-
los que ho comproven.
11/9/09 07:17:26
 4
Repassa UNITAT 4
EXERCICIS 6. Colloca els nombres perqu les dues Solucions
igualtats siguen certes.
1. Completa les oracions.
1. La potncia 35 es llig 3 a la
La potncia 35 es llig ... 1 2 3 3( 2 ) 5 12
La base s ... i l... s 5.
cinquena o 3 a 5. La base
4 5 6 1 3 5 22 s 3 i lexponent s 5.
El quadrat de 6 s i larrel quadrada
de s 6. El quadrat de 6 s 36 i lar-
Larrel quadrada de 49 s i el quadrat PROBLEMES rel quadrada de 36 s 6.
de s 49. 7. Marta baixa de casa al segon pis Larrel quadrada de 49 s
del garatge. Agafa la caixa de ferramenta
2. Calcula. que hi ha al maleter del cotxe i puja 7 i el quadrat de 7 s 49.
25 16 100 64 7 pisos per anar al traster. A quin pis
es troba el traster de Marta? 2. 25 5 5 16 5 4
100 5 10 64 5 8
3. ESTUDI EFICA. Copia i completa 8. Elsa ha fet una estora quadrada
lesquema. cosint 64 peces de tela quadrades. 3. Enters positius:
Quantes peces hi ha en cada costat
11, 12, 13, 14, 15,
NOMBRES ENTERS de lestora?
Situats en la recta entera a
Enters positius: 11, 12 la dreta de 0.
Situats en la recta entera a la Enters negatius:
Enters negatius: 21, 22, 23, 24, 25,
Situats en la recta
Situats en la recta entera a
lesquerra de 0.
Zero: 0.
4. Ordena de menor a major.
9. Petra va anotar 12 punts en el partit 4. 25 , 24 , 0 , 16
16, 24, 0, 25
de bsquet, Laura el doble que ella
211, 11, 28, 13, 21 i Manuel un quart dels punts de
211 , 28 , 21 , 11 ,
Laura. Quants punts van anotar , 13
14, 27, 18, 22, 0, 16
entre els tres?
27 , 22 , 0 , 1 4 ,
5. Escriu les coordenades cartesianes 10. En una botiga van comprar 16 porttils ,16,18
de cada punt.
a 725  cada un i, un mes desprs,
+4 12 ms a 630  cada un. Ms tard van 5. A (12, 12) B (0, 13)
C
B
+3 vendre tots els ordinadors a 700  cada C (23, 12) D (22, 0)
A
+2 un. Van perdre o van guanyar diners en E (23, 22) F (0, 22)
+1 loperaci? Quants euros van ser?
D H G (12, 23) H (11, 0)
4 3 2 1 0 +1 +2 +3 +4
1 11. Llus va comprar 125 litres doli per
E F
2 500 . Va pujar 1 
el preu de cada litre 6. 6 3 (3 2 1) 5 12
3
G
i en va vendre 90 litres. Quants diners va 2 1 4 3 5 5 22
4 obtindre per la venda?
7. 22 1 7 5 1 5. El traster
59 est al cinqu pis.
8. 64 5 8. En cada costat de
lestora hi ha 8 peces.
9. 12 1 12 3 2 1 12 3 2 : 4 5
Reps en com 5 42
Van anotar 42 punts.
Dividiu els xiquets i xiquetes en grups i demaneu a cada grup que
prepare un quadern on recullen els conceptes i procediments estu- 10. 16 3 725 1 12 3 630 5
diats, cada un en una pgina. Determineu en com els ttols i con- 5 19.160
tinguts de cada una. Per exemple: (16 1 12) 3 700 5 19.600
1. Mltiples i divisors: quan un nombre s mltiple o divisor dun 19.600 2 19.160 5 440
altre i un exemple de cada cas. Van ser 440 .
2. Mnim com mltiple de dos nombres: qu s i exemple. 11. 500 : 125 5 4
3. Mxim com divisor de dos nombres: qu s i exemple. 41155
4. Nombres primers i compostos: qu sn i exemples. 90 3 5 5 450
Va obtindre 450 .
Al final, demaneu a cada grup que expose a la resta de companys
de la classe una de les pgines del seu quadern.

59

132255 _ 0086-0101.indd 101 11/9/09 07:17:27

 5 Angles RE

T
Objectius
Reconixer situacions reals on
apareguen angles.
Recordar els conceptes neces-
Miquel
saris per al desenvolupament
de la unitat.
T
Suggeriments didctics P
Demaneu a lalumnat que ob- 1
serve la fotografia. Llegiu el 2
text i expliqueu en qu consis- Sara
teix el billar i com influeix en 3

aquest joc la capacitat dima-

ginar un cam format per lnies
rectes i angles determinats.
Interpreteu en com les tres ti-
rades representades i aprofiteu
les preguntes per a comprovar
el nivell de domini dels xiquets Pere
i xiquetes respecte al tema i re-
1.
passar continguts bsics sobre
angles.
En Recorda el que en saps, re-
passeu els tipus dangles i el
Miquel, Sara i Pere juguen una partida de billar. Quant mesura langle que ha seguit
maneig del transportador per a
El joc consisteix a aconseguir el major nombre la bola blanca en cada jugada?
mesurar i traar angles de fins Quin tipus dangle s: recte, agut
possible de caramboles, s a dir, que la bola que
a 180. es colpeja amb el tac pegue a les altres dues. o obts?
Si Miquel haguera colpejat amb la bola
Abans de fer una tirada, per collocar el tac 2.
blanca la groga i desprs la roja, quin
Competncies bsiques correctament, cada jugador pensa en langle
tipus dangle hauria seguit la bola
que ha de seguir la bola que colpejar. blanca?
Interacci 3.
Fixat en les tres jugades de la illustraci. I si Pere haguera colpejat amb la
amb el mn fsic La bola blanca ha seguit diferents angles bola blanca la bola groga abans que
i en els tres casos sha fet carambola. la roja?
s important que lalumnat desco-
brisca en la realitat els elements
geomtrics que veu representats i 60
que en trace quan treballa la uni-
tat. Per exemple, els angles que
descriuen objectes en moviment,
com les boles de billar; langle que
formen dues tiges o plans fixos,
Altres formes de comenar
com un clau de ganxo o dues pa- Animeu i orienteu lalumnat perqu busque a laula angles i els
rets; i en moviment, com un ventall assenyale. Per exemple: en un cant de la paret o duna taula, en
o una porta en obrir-se, etc. unes lletres dun rtol, en unes agulles de rellotge, en una porta o
una caixa que sobri Comenteu en cada cas quins sn els cos-
Competncia tats i el vrtex de langle i el tipus dangle de qu es tracta (agut,
social i ciutadana recte, obts, pla o complet).
Aprofiteu la situaci de partida
per a mostrar la utilitat de les ma-
temtiques tamb en els jocs, al
mateix temps que fomenteu en
lalumnat la sociabilitat, animant-
lo a participar en activitats ldi-
ques en grup.

60

132255 _ 0102-0121.indd 104 11/9/09 07:16:42

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 5
Tipus dangles
Solucions
Pgina inicial
Miquel: 90. Angle recte.
Agut Recte Obts Pla Complet Sara: 130. Angle obts.
Mesura menys Mesura 90. Mesura ms de 90 Mesura 180. Mesura 360. Pere: 45. Angle agut.
de 90. i menys de 180.
Un angle agut.
Traat dun angle Un angle recte.
Per traar un angle de 70, segueix aquests passos:
Recorda el que en saps
1r Dibuixa una semirecta amb origen el punt A.

2n Colloca el transportador de manera que el centre coincidisca amb el punt A i la semirecta 1. Angle groc 5 145.
passe per 0, i dibuixa una ratlleta en la mesura 70 del transportador. Obts.
3r Dibuixa una altra semirecta amb origen el punt A que passe per la ratlleta marcada. Angle verd 5 90. Recte.
Angle blau 5 180. Pla.
1r 2n 3r
Angle roig 5 35. Agut.
2. R. L.

A
A
A
A 5 70
3.
D
A

1. Mesura aquests angles i classificals.

APRENDRS
E
A reconixer les B
unitats de mesura
dangles i les seues
equivalncies.
F
A dibuixar i calcular
la mesura de langle C
suma o diferncia de
dos angles donats.
la A reconixer angles
2. Dibuixa un angle de cada tipus: agut, recte, obts, pla complementaris
i complet.
i suplementaris.
A mesurar i traar
3. Traa aquests angles.
angles de ms de
A 5 20 C 5 45 E 5 168 180.
B 5 100 D 5 135 F 5 180

61

Vocabulari de la unitat
Grau, minut, segon
Sistema sexagesimal
Angle suma i angle diferncia
Angles complementari i suplementari
Angles consecutius i adjacents
Transportador, escaire i cartab
Bisectriu dun angle

61

132255 _ 0102-0121.indd 105 11/9/09 07:16:42

 Unitats de mesura dangles 3.

Objectius Per a mesurar o dibuixar angles, utilitzem el transportador

i expressem la mesura en graus.
Reconixer el grau, el minut i el A vegades necessitem expressar una mesura amb ms
precisi; aleshores utilitzem dues unitats menors P 4.
segon com a unitats de mesura
que el grau: el minut i el segon.
dangles.
1 grau 5 60 minuts 1 minut 5 60 segons
Conixer i utilitzar les equiva- 1 5 60 1 5 60
lncies entre les unitats dun
Langle P mesura 65 graus, 42 minuts i 18 segons. P 5 65 42 18
sistema sexagesimal. Langle P mesura entre 65 i 66.
3 60 3 60
El grau, el minut i el segon formen
un sistema sexagesimal: cada unitat s
Suggeriments didctics 60 vegades ms gran que la unitat immediata
grau minut segon

inferior. : 60 : 60
Per a explicar
Presenteu el grau com la unitat
principal de mesura dangles i Les unitats de mesura dangles sn el grau (), el minut () i el segon (). Aquestes
unitats formen un sistema sexagesimal.
comenteu alguna situaci (p.e.,
en astronomia) en qu cal fer 1 5 60 1 5 60 5 3.600

servir unitats ms xicotetes: el

minut i el segon. Escriviu a la
1. Llig la mesura de cada angle i indica entre quines dues mesures en graus est.
pissarra com es representen
les tres unitats. Comenteu que A 5 42 37 9 Langle A mesura graus, minuts i segons. 5.
amb el transportador noms po- Langle A mesura entre i graus.
dem mesurar graus. B 5 80 23 50 C 5 94 7 36 D 5 128 41 E 5 159 27
Expliqueu que aquestes unitats
formen un sistema sexagesi- 2. Calcula i expressa en la unitat indicada.
mal, raoneu en com a partir En minuts Exemple: 18 35 5 1.080 1 35 5 1.115
del quadre com es passa duna
3 60
unitat a una altra i resoleu-ne
alguns exemples a la pissarra. 17 42 9 26 38 54 41 7
C
3 3.600
Per a reforar Div
Aprofiteu lestratgia sobre re- En segons Exemple: 4 31 52 5 14.400 1 1.860 1 52 5 16.312

llegir i explicar el procediment 3 60

de la pgina 54 del manual 24 39 64 45 5 34 7 21 50

dESTUDI EFICA, i demaneu 70 81 18 27 80 9 42 15 29
a lalumnat que explique com
passem dunes unitats de me- 62
sura dangles a altres.

Competncies bsiques
Tractament Altres activitats
de la informaci Dibuixeu a la pissarra parells dangles de la mateixa amplitud, per
Mostreu a lalumnat que en mate- els costats dels quals tinguen diferent longitud. Per exemple:
mtiques, la informaci est repre-
sentada moltes vegades en forma
de signes, com ara la representaci
de les unitats de mesura dangles
(, , ).
Competncia lingstica Demaneu a uns quants alumnes que assenyalen els angles que
Comenteu el doble significat de mesuren el mateix i ho comproven amb un transportador. Raoneu
les paraules minut i segon, se- en com que la mesura dun angle no depn de la longitud dels
gons que es referisquen a la me- costats i, per aix, podem prolongar els costats dun angle per a
sura dangles ( i ) o de temps mesurar-lo ms fcilment.
(min i s).

62

132255 _ 0102-0121.indd 106 11/9/09 07:16:43

 5
3. Calcula i completa. UNITAT 5
240 5 240 : 60 5 720 5 720 : 60 5 18.000 5 18.000 : 3.600 5
1.380 5 2.220 5 68.400 5
Solucions
2.700 5 3.060 5 122.400 5
1. Langle A mesura 42 graus,
4. Calcula i expressa en les unitats que sindiquen. 37 minuts i 9 segons. Mesu-
FES-HO AIX
ra entre 42 i 43 graus.
Langle B mesura 80 graus,
Quants minuts i segons sn 456? Quants graus i minuts sn 582?
23 minuts i 50 segons. Me-
segons 456 60 minuts 582 60 sura entre 80 i 81 graus.
segons 36 7 minuts minuts 42 9 graus
Langle C mesura 94 graus,
456 5 7 36 582 5 9 42
7 minuts i 36 segons. Mesu-
Quants graus, minuts i segons sn 19.791?
ra entre 94 i 95 graus.
segons 19791 60
Langle D mesura 128 graus
179 329 minuts minuts 329 60 i 41 minuts. Mesura entre
591 minuts 29 5 graus 128 i 129 graus.
segons 51
Langle E mesura 159 graus
19.791 5 329 51 5 5 29 51
i 27 segons. Mesura entre
159 i 160 graus.
529 5 866 5 32.590 5 74.096 5
2. 17 5 1.020 42 5 2.520
1.532 5 2.228 5 54.527 5 112.345 5
9 26 5 566
5. Resol. 38 54 5 2.334
Un concert va durar 135 minuts. Quantes hores i minuts 41 7 5 2.467
POSA ATENCI
va durar el concert? 24 5 1.440
Les unitats de temps
(hores, minuts i segons) Lluc va parlar per telfon durant 3 minuts i 7 segons. 70 5 4.200
tamb formen un sistema Quants segons va durar la telefonada?
39 5 140.400
sexagesimal. Un corredor de marat va tardar 12.603 segons 81 5 291.600
a arribar a la meta. Quantes hores, minuts i segons
va estar corrent? 64 45 5 3.885
18 27 5 64.827
5 34 5 20.040
CLCUL MENTAL 80 9 5 288.540
Divideix un nombre natural entre desenes i centenes 7 21 50 5 26.510
42 15 29 5 152.129
40 : 20 150 : 30 800 : 400 2.400 : 200
: 40
90 : 30 240 : 40 600 : 200 2.800 : 700 3. 4 12 5
800 80 20 700 : 70 5.000 : 50 3.000 : 300 80.000 : 800 23 37 19
: 10 :4
900 : 90 3.600 : 60 7.000 : 700 25.000 : 500 45 51 34
4. 8 49 14 26
63 25 32 37 8
9 3 10 20 34 56
15 8 47 31 12 25
5. 135 : 60 q 5 2; r 5 15
Altres activitats Va durar 2 hores i 15 minuts.
Entregueu a cada alumne quatre targetes de paper iguals i de- 3 3 60 1 7 5 187
maneu-los que escriguen en dues la mesura dun angle en graus, Va durar 187 segons.
minuts i segons, i en les altres dues, les mateixes mesures en 12.603 : 60 q 5 210;
segons (indiqueu-los que facen el clcul en els dos sentits per r53
assegurar-se que s correcte). 210 : 60 q 5 3; r 5 30
Formeu grups de quatre o cinc alumnes i demaneu-los que mesclen Va estar corrent 3 hores,
i colloquen les seues targetes en dos muntons, segons el tipus 30 minuts i 3 segons.
dexpressi. Desprs, han de repartir les targetes dun munt i
collocar al centre les de laltre. Cada un ha de fer el canvi dunitat Clcul mental
de les seues dues targetes i buscar al centre les corresponents. 2 5 2 12
Repetiu lexercici repartint les targetes de laltre munt, perqu 3 6 3 4
facen el canvi dunitat invers. 10 100 10 100
10 60 10 50

63

132255 _ 0102-0121.indd 107 11/9/09 07:16:43


Objectius
Reconixer i traar langle suma
de dos angles donats.
Calcular la mesura de langle
suma de dos angles donats.
Resoldre problemes de suma
en el sistema sexagesimal.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Abans dexplicar la suma dels
angles A i B del llibre, plante-
geu altres casos ms senzills
per resoldrels:
Dos angles expressats en
graus. Com ara 60 1 45.
Dos angles expressats en
graus, minuts i segons, sen-
se portar-ne. Per exemple,
53 24 36 1 48 31 9.
A lhora de treballar la suma
grficament, feu insistncia en
la collocaci dels angles, mar-
queu amb color langle suma i
mostreu que la seua amplitud
s la suma de les amplituds.
Sumeu numricament els an-
gles a la pissarra, explicant per
qu sn necessaris els passos
2 i 3 i com es duen a terme.
Per a reforar
Aprofiteu lestratgia sobre in-
ventar altres prctiques sem-
blants de la pgina 56 del
manual dESTUDI EFICA, i de-
maneu a lalumnat que escriga
la mesura de quatre angles en
qu falte una o dues de les uni-
tats i que els sume de dos en
dos.
Competncies bsiques
Autonomia
i iniciativa personal
Animeu lalumnat a posar en
prctica el procediment de suma
aprs en el sistema sexagesimal
per resoldre problemes de suma
de temps.
64
132255 _ 0102-0121.indd 108
Suma dangles 3
Alba i Daniel sumen els angles A i B.
A B A 5 32 41 56
B 5 112 35 27
Alba dibuixa langle suma A 1 B. C 4
1r Dibuixa langle A. B
A
2n Dibuixa langle B com en el dibuix de la dreta.
Fixat que A i B tenen el vrtex i un costat comuns.
Langle suma A 1 B s langle C.
5
Daniel calcula la mesura de langle suma C.
32 41 56
1r Escriu la mesura dels angles A i B de manera que 1 112 35 27
coincidisquen en columna les unitats del mateix ordre, 144 76 83
i suma cada columna separadament.
1 1 23
2n Com que 83 . 60, passa 83 a minuts i segons (83 5 1 23).
Desprs, suma els minuts (76 1 1 5 77). 77
3r Com que 77 . 60, passa 77 a graus i minuts (77 5 1 17). 1 1 17
Desprs, suma els graus (144 1 1 5 145).
145
Langle C mesura 145 17 23. 145 17 23
1. Calcula quant mesura cada angle suma.
Desprs, dibuixa els angles amb el transportador i comprova.
D 1 E D 1 F E 1 F
D 5 38 E 1 D F 1 D F 1 E
E 5 62
Si canvies lordre dels angles que sumes,
F 5 75 canvia la mesura de langle suma? 6
2. Observa la figura i calcula quant mesuren els angles roig, verd i blau.
A 5 53 B 5 81 C 5 28
Angle roig 5 A 1 B 1 5
B
C Angle verd 5 1
A
Angle blau 5 1 1
64
Altres activitats
Plantegeu a lalumnat una suma de tres angles expressats en
graus per calcular-la de forma grfica i una suma de tres angles
expressats en graus, minuts i segons (pot faltar alguna unitat en
un o dos angles) per calcular-la numricament.
Treballeu les dues sumes collectivament a la pissarra, comentant
que el procediment s semblant a la suma de dos angles, i ani-
meu lalumnat a indicar i explicar cada pas del procs.
En el cas de la resoluci grfica, conv que langle suma siga me-
nor que el pla, perqu lalumnat no tinga dificultat a mesurar-lo i
comprovar numricament la suma efectuada. Per exemple: 63 1
1 40 1 35 5 138.
21/9/09 11:40:14
 5
3. Calcula les sumes dangles segents. UNITAT 5
48 15 27 36 20 54 73 48 12
1 95 41 26 1 102 19 47 1 124 37 26
Solucions
80 36 24 95 42 17 120 27 54 1. D 1 E 5 E 1 D 5 100
1 137 52 43 1 158 35 43 1 117 32 46
D 1 F 5 F 1 D 5 113
E 1 F 5 F 1 E 5 137
4. Calcula la mesura de langle suma. D 1 E
E 1 D
POSA ATENCI K 5 107 32 29 1 58 45
Si falta alguna unitat, escriu 00 L 5 98 25 1 65 37 18
al seu lloc i fes loperaci. M 5 133 47 1 48 52 36
D 1 F F 1 D
5. Resol.
Durant el descans dun programa de
RECORDA
televisi han fet dos anuncis que han durat
Les unitats de temps (hora,
58 segons i 2 minuts i 26 segons,
minut i segon) tamb formen
un sistema sexagesimal.
respectivament. Quant de temps ha durat E 1 F
el descans? F 1 E

Maria va tardar 1 minut i 45 segons a fer

un llarg en una piscina. Ldia hi va tardar 35
segons ms que ella. Quant hi va tardar Ldia? No canvia la mesura de lan-
Pau ha jugat aquesta setmana dos partits de tenis. gle suma.
El primer partit va durar 2 hores i 13 minuts
i el segon, 1 hora i 57 minuts. Quant de temps 2. Roig 5 A 1 B 134
van durar en total els dos partits? Verd 5 B 1 C 109
En una cursa ciclista, el guanyador va aconseguir
Blau 5 A 1 B 1 C 162
passar la meta en 3 hores, 49 minuts i 25 segons.
El seu company dequip hi va tardar 14 minuts
3. 143 56 53
i 51 segons ms que ell. Quant de temps va tardar
el company a arribar a la meta? 138 40 41
198 25 38
6. RAONAMENT. Pensa i contesta. 218 29 7
Desprs, escriu un exemple que demostre cada resposta.
254 18
Si se sumen dos angles aguts, 238 40
langle suma pot ser agut?
I recte? I obts? I pla?
4. K 5 165 33 14
agut Si se suma un angle recte L 5 164 2 18
recte i un angle agut, de quin tipus
obts s langle suma? M 5 181 53 23
pla
Si se sumen dos angles rectes, 5. El descans ha durat 3 mi-
de quin tipus s langle suma?
nuts i 24 segons.
Ldia hi va tardar 2 minuts i
65
20 segons.
Els dos partits van durar en
total 4 hores i 10 minuts.
El company hi va tardar 4 ho-
Altres activitats res, 4 minuts i 16 segons.
Assenyaleu que, en molts esports, sexpressen els temps de les 6. S que pot ser agut.
proves en hores, minuts i segons, i es requereix la suma de temps 45 1 10 5 55
per a establir les classificacions. S que pot ser recte.
Escriviu a la pissarra una taula amb els temps fets per cinc ciclis- 70 1 20 5 90
tes en dues etapes consecutives, per exemple, i indiqueu a lalum- S que pot ser obts.
nat que calcule el temps total obtingut per cada ciclista. 80 1 60 5 140
No pot ser pla.
A continuaci, demaneu-los que ordenen els dits temps de menor 89 1 89 5 178
a major, comparant de primer les hores; en cas digualtat, els mi-
Langle suma s obts.
nuts i, finalment, els segons. Desprs, poden expressar tots els
90 1 35 5 125
temps en segons com a comprovaci de la comparaci.
Langle suma s pla.
90 1 90 5 180

65

132255 _ 0102-0121.indd 109 11/9/09 07:16:43

 Resta dangles 3. C

Objectius Sergi i Natlia resten langle A de langle B.
A B A 5 32 41 56 4. C
Reconixer i traar langle dife-
rncia de dos angles donats. B 5 112 35 27

Calcular la mesura de langle di- Sergi dibuixa langle diferncia B 2 A.

ferncia de dos angles donats.
Resoldre problemes de resta
en el sistema sexagesimal.
B
1r Dibuixa langle B.
D
2n Dibuixa langle A com es veu en el dibuix de la dreta.
Fixat que A i B tenen el vrtex i un costat comuns. A 5. O
Langle diferncia B 2 A s langle D.

Natlia calcula la mesura de langle diferncia D.

Suggeriments didctics 1r Escriu la mesura dels angles B i A de manera que coincidisquen en columna
les unitats del mateix ordre.
Per a explicar 2n Resta els segons. Com que no pot, passa 1 minut del minuend a segons
(35 27 5 34 87). Desprs, resta els segons (87 2 56 5 31).
Abans dexplicar com es resten
3r Resta els minuts. Com que no pot, passa 1 grau del minuend a minuts
els angles A i B presentats en (112 34 5 111 94). Desprs, resta els minuts (94 2 41 5 53).
el llibre, plantegeu altres casos 4t Resta els graus (111 2 32 5 79).
ms senzills per resoldre grfi- 1r 2n 3r 94 4t 94
cament i numricament: 34 87 111 34 87 111 34 87 6. R

112 35 27 112 35 27 112 35 27 112 35 27 R
Dos angles expressats en
32 41 56 2 32 41 56 2 32 41 56 2 32 41 56 s
graus. Per exemple, 75 2 31 53 31 79 53 31
2 34.
Dos angles expressats en Langle D mesura 79 53 31.

graus, minuts i segons, sen-

se portar-ne. Per exemple,
68 34 50 2 47 19 24.
A lhora de treballar la resta
grficament, feu insistncia en
la collocaci dels angles, mar-
queu amb color langle difern-
cia i comenteu-ne les semblan-
ces i diferncies amb la suma.
Plantegeu la resta dels angles
A i B del llibre. Feu el clcul nu-
mric a la pissarra, i expliqueu
per qu sn necessaris els
canvis dunitat en els passos 2
i 3, i com es fan.
Expliqueu el Fes-ho aix de lac-
tivitat 5 com un cas particular
de les restes de lactivitat 4 (hi
falta alguna unitat), perqu s
necessari fer dos canvis duni-
tat abans de restar.
Per a reforar
Aprofiteu lestratgia de detec-
tar errors en el procediment de
la pgina 58 del manual dES-
TUDI EFICA i, una vegada cor-
regides les activitats 3, 4 i 5,
demaneu a lalumnat que haja
fallat en algun exercici que el
repasse i explique on ha coms
lerror i per qu.
1. Calcula quant mesura cada angle diferncia.
83 2 27 90 2 48 124 2 65 152 2 113
Dibuixa els angles amb el transportador i comprova els clculs.
2. Observa la figura i calcula quant mesuren els angles roig, verd i blau. CL
G Calc
E 5 68 F 5 107 G 5 160
F
Angle roig 5 F 2 E 2 5
E
Angle verd 5 2
Angle blau 5 2
66
Altres activitats
Com en la suma, proposeu exercicis per a restar temps expressats
en hores, minuts i segons. Per exemple, escriviu a la pissarra el
temps que han tardat cinc persones a cobrir el recorregut duna
volta a peu popular.
Feu-los preguntes semblants a aquestes: Quant de temps va tar-
dar Arnau a arribar a la meta ms que ngela? Quant de temps va
traure el primer corredor al segon? I a lltim?
Desprs, plantegeu altres preguntes en qu hagen de resoldre una
suma, perqu trien loperaci que han defectuar i la calculen. Per
exemple: qui va arribar a la meta 26 minuts i 4 segons desprs
que Mariola?

66

132255 _ 0102-0121.indd 110 11/9/09 07:16:44


3. Calcula aquestes restes dangles.
94 40 38 2 75 16 21
126 18 30 2 87 25 17
4. Calcula aquestes restes dangles.
RECORDA
Si falta alguna unitat,
escriu 00 al seu lloc.
5. Observa lexemple i calcula.
FES-HO AIX
5
UNITAT 5
137 23 7 2 15 21 38
172 38 43 2 125 46 50
Competncies bsiques
Aprendre a aprendre
La verbalitzaci del procs se-
P 5 78 45 20 2 35 17 R 5 118 29 2 83 5 42
guit quan es calculen restes en
Q 5 65 28 34 2 47 53 S 5 124 52 2 93 13 26
el sistema sexagesimal afavoreix
laprenentatge significatiu. En els
casos ms complicats, plantegeu
a lalumnat preguntes que laju-
K 5 129 37 2 58 12 40 den a reflexionar sobre els pas-
59 sos que ha de seguir.
128 60 128 60 97

129 00 37 129 00 37 129 00 37
58 12 40 2 58 12 40 2 58 12 40
70 47 57

Solucions
L 5 142 18 2 65 53 24 M 5 173 37 2 108 21 56
1. 56 42 59 39
6. Resol.
56 42
Recorda que les unitats de temps (hores, minuts i segons)
se sumen i es resten igual que les unitats de mesura dangles.
Olga ha gravat una pellcula que dura 1 hora i 43 minuts en
una cinta de 3 hores. Quant de temps queda a la cinta sense gravar?
59
En una cursa popular, Alba va arribar a la meta en 2 hores, 39
43 minuts i 18 segons, i Lluc, en 3 hores, 9 minuts i 58 segons.
Quant de temps va tardar Lluc ms que Alba a arribar a la meta?
Lordinador de Mireia fa cada 5 minuts una cpia
del que ella escriu perqu no es perda. Fa 2 minuts
2. Roig 5 F 2 E 39
3 i 19 segons, lordinador ha gravat una cpia.
Quant de temps falta perqu en grave una altra? Verd 5 G 2 F 53
Blau 5 G 2 E 92
CLCUL MENTAL
3. 19 24 17 122 1 29
Calcula la fracci dun nombre 38 53 13 46 51 53
1 1 2 2
4. P 5 43 28 20
2
3 de 30
de 20 de 42 de 30 de 18
5 7 5 3
Q 5 18 27 41
30 60 20 1 1 3 3
32 :3
6
de 36
9
de 63
4
de 12
5
de 15 R 5 35 23 18
S 5 30 47 26

67 5. L 5 76 6 54
M 5 64 38 41
6. Queda sense gravar 1 hora i
17 minuts.
Altres activitats Lluc hi va tardar 26 minuts i
40 segons ms que Alba.
Per a practicar la resta, i com a introducci al concepte dangles
Falten 2 minuts i 41 segons
complementari i suplementari, plantegeu a lalumnat les preguntes
perqu grave la cpia se-
segents, amb diversos exemples:
gent.
Quant falta a langle A (expressat en graus o graus i minuts o
graus, minuts i segons) per a ser un angle recte? Clcul mental
I per a ser un angle pla? 4 6 12 12
Desprs defectuar cada clcul numric, resoleu tamb la resta 6 7 9 9
grficament a la pissarra.

67

132255 _ 0102-0121.indd 111 11/9/09 07:16:44


Objectius
Reconixer grficament angles
complementaris i suplementa-
ris.
Calcular la mesura de langle
complementari o suplementari
dun angle donat.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Demaneu a lalumnat que ob-
serve els exemples del llibre i
caracteritze cada tipus dangle
en funci del valor de la seua
suma.
Treballeu a la pissarra lactivitat
1, raonant en com la forma de
trobar langle complementari o
suplementari dun angle donat,
restant el dit angle de 90 o
180, respectivament.
Competncies bsiques
Competncia lingstica
Fomenteu en lalumnat ls correc-
te i rigors del vocabulari matem-
tic especfic per a definir i descriu-
re els tipus dangles
Solucions
1. G i H sn complementaris 68
perqu la seua suma s un
angle recte.
H 5 90 2 50 5 40
J i K sn suplementaris per-
qu la seua suma s un an-
gle pla.
K 5 180 2 130 5 50
2. Complementaris:
63 8 26
27 49 44 10
Suplementaris:
153 139 44 10
32 53 59 21
3. S que poden ser-ho.
No sempre ho sn.
S que poden ser-ho.
No poden ser-ho.
S, sempre ho sn.
68
132255 _ 0102-0121.indd 112
Angles complementaris i suplementaris An
Observa en cada cas quant mesura langle suma. L
F
C P
A 5 32 B D 5 75 E D
B 5 58 A E 5 105
C 5 A 1 B 5 32 1 58 5 90 F 5 D 1 E 5 75 1 105 5 180
Langle suma C s un angle recte. Langle suma F s un angle pla.
1
A i B sn angles complementaris. D i E sn angles suplementaris.
Dos angles sn complementaris si la seua suma s igual a 90.
2
Dos angles sn suplementaris si la seua suma s igual a 180.
1. Observa els angles i contesta.
Com sn els angles G i H, complementaris
H o suplementaris? Per qu? 1. C
G 5 50
Quant mesura langle H? Com ho has calculat?
Com sn els angles J i K, complementaris
J 5 130 o suplementaris? Per qu?
K
Quant mesura langle K? Com ho has calculat?
2. Calcula langle que sindica.
TAL
27 81 34 27 40 15 50
Langle Langle
complementari 63 40 15 50 suplementari 148 126 39 Pe
1r
3. Pensa i contesta. 2n
Dos angles consecutius:
RECORDA
Poden ser complementaris?
Els angles consecutius tenen
Sn sempre complementaris?
el vrtex i un costat comuns. 2
Poden ser suplementaris?
Els angles adjacents sn
angles consecutius amb
3
Dos angles adjacents:
els costats no comuns en
la mateixa recta. Poden ser complementaris?
Sn sempre suplementaris?
Altres activitats
Dibuixeu a la pissarra la figura segent i demaneu a lalumnat que,
sense mesurar els angles pintats, calcule quant mesura cada un.
Feu al final una posada en com perqu lalumnat diga la mesura
de cada angle i justifique, en cada cas, si ha calculat langle com-
plementari o suplementari i de quin angle.
64
30
120
26
11/9/09 07:16:44
 5
Angles de ms de 180 UNITAT 5
Langle A mesura ms de 180. Objectius
Pots mesurar langle A de dues maneres diferents. A
Mesurar i traar angles de ms
de 180.

C
B Suggeriments didctics
A A
Per a explicar
1r Prolonga un dels costats de langle A
Dibuixeu a la pissarra un angle
i mesura amb el transportador langle B. 1r Mesura amb el transportador langle C.
B 5 45 C 5 135
de ms de 180 i expliqueu
com es pot mesurar a partir de
2n Calcula la mesura de langle A. 2n Calcula la mesura de langle A.
langle pla i de langle complet.
A 5 180 1B 5 180 1 45 5 225 A 5 360 2 C 5 360 2 135 5 225
Mostreu que sn dues formes
Langle A mesura 225. diferents daconseguir el ma-
teix resultat.
Si disposeu dun transportador
1. Calcula la mesura daquests angles de ms de 180 i explica com ho fas. dangles complet, expliqueu que
sutilitza de manera semblant al
transportador habitual, mesurant
directament langle sense haver
de fer clculs.

TALLER Traat dangles de ms de 180 Competncies bsiques

50 Competncia
Per dibuixar un angle de 210: 180
1r cultural i artstica
1r Dibuixa un angle de 180.
Demaneu a lalumnat que faa di-

2n Traa un angle de 30 (210 2 180)

210 buixos lliures formats per rectes
amb el mateix vrtex. 2n

Langle roig mesura 210.

i angles. Potencieu i valoreu el
30
gust esttic dels treballs.
2. Traa un angle de 220 i un altre de 235.

3. Traa un angle de 60 i contesta.

Se tacut alguna manera rpida dobtindre un angle de 300?
Solucions
1. Verd 180 1 90 5 270
69 360 2 90 5 270
Blau 180 1 130 5 310
360 2 50 5 310
Roig 180 1 45 5 225
Altres activitats 360 2 135 5 225

Dibuixeu a la pissarra lesfera dun rellotge i marqueu-hi una hora, 2. 220

per exemple les 2 i mitja. Feu-los observar que les dues agulles sn
els costats de dos angles distints, un de menor i un altre de major 235
que 180 (o ambds de 180), i que la seua suma s 360.
Demaneu a un alumne que mesure amb el transportador del ma-
terial daula langle menor per esbrinar la mesura del major, i que
explique com ho ha fet.
3.
Perqu practiquen el traat de langle, podeu dibuixar al rellotge
una de les agulles i indicar a un alumne que hi dibuixe laltra, de
manera que ambds formen un angle determinat, per exemple de
200, i que diga quina hora marca. Raoneu amb ells que poden 360 2 60 5 300
dibuixar dues possibles agulles al rellotge.

69

132255 _ 0102-0121.indd 113 11/9/09 07:16:44

 Activitats
1. Expressa en les unitats indicades. 6. Observa els angles donats i calcula quant 11
mesuren els angles M i N .
Objectius 36 5 5
27 45 5 5
Repassar els continguts bsics L M
14 51 5
de la unitat. N K J
8 32 29 5
Aplicar les matemtiques en
distints contextos. 97.200 5 5
J 5 90 K 5 54 26 14 L 5 90
2.618 5
12
Competncies bsiques 3.365 5 7. Observa el dibuix de lactivitat 6
116.061 5 i escriu dos angles complementaris
Aprendre a aprendre i dos de suplementaris.
13
A lhora de corregir les activitats, 2. Calca i dibuixa els angles que sindiquen.
8. ESTUDI EFICA. Completa les oracions
demaneu a lalumnat que verbalit- Marca els angles suma o diferncia i traa un exemple en cada cas.
de color roig.
ze els passos seguits per a resol- Dos angles sn complementaris
dre-les. A ajudar a consolidar Dos angles sn suplementaris ET
laprenentatge dels processos. B C
A 9. Calcula.
Langle Langle
B 1 A C 1 B C 1 A complementari suplementari
Solucions B 2 A C 2 B C 2 A P 5 50 T 5 99
1. 36 5 2.160 5 129.600 Q 5 67 12 U 5 132 36
3. Calcula i comprova.
27 45 5 1.665 5
Mesura els angles A, B i C de lactivitat 2,
R 5 37 25 48 V 5 78 5 23
5 99.900
calcula la mesura de cada angle suma S 5 64 39 W 5 45 50
14 51 5 50.451 i angle diferncia, i comprova els dibuixos.
8 32 29 5 30.749 10. Pensa i contesta.
97.200 5 1.620 5 27 4. Calcula aquestes sumes dangles.
2.618 5 43 38 48 35 52 1 36 10 27
3.365 5 56 5 95 28 16 1 42 53 34
116.061 5 32 14 21 126 43 25 1 54 21 49 Dos angles aguts.
Dos angles rectes.
B 2 A 142 37 1 86 45 38
2. B 1 A Dos angles obtusos.
Un angle agut i un angle obts.
5. Calcula aquestes restes dangles.
90 18 56 2 65 57 32
C 2 B Quins parells dangles poden ser angles
C 1 B 105 23 34 2 72 40 58
complementaris?
123 47 2 108 35 26 Quins parells dangles poden ser angles
141 19 2 94 42 37 suplementaris?

C 1 A C 2 A
70

3. B 1 A 5 90 1 45 5 135
B 2 A 5 90 2 45 5 45
C 1 B 5 125 1 90 5
Altres activitats
5 215
C 2 B 5 125 90 5 35 Indiqueu a cada alumne que dibuixe en un full tres rectes que es
C 1 A 5 125 1 45 5 tallen i que almenys dues daquestes partisquen dun cant del
5 170 full. A continuaci, demaneu-los que assenyalen de diferent color
C A 5 125 2 45 5 80 cada un dels angles segents:
4. 84 46 19 Un angle agut, recte, obts, pla, de ms de 180 i complet.
138 21 50 Dos angles complementaris i dos angles suplementaris.
181 5 14 Demaneu a lalumnat que busque en el seu full angles formats
228 46 15 per la suma o resta daltres angles i que nexplique alguns als
5. 24 21 24 15 11 34 companys. Per exemple: Langle pla s la suma dun angle agut i
32 42 36 46 17 42 un angle obts que sn suplementaris

6. M 5 J 1 K 5 144 26 14
N 5 L 2 K 5 35 33 46

70

132255 _ 0102-0121.indd 114 11/9/09 07:16:45

 5
UNITAT 5
11. Mesura aquests angles. 14. Resol.
Una mquina t un comptador que 7. Complementaris: N i K.
indica el temps de funcionament.
Ara marca 24.673 segons.
Suplementaris: M i N
Quantes hores, minuts i segons o J i L.
fa que funciona la mquina?
8. Sn complementaris si la
Antoni va fer un viatge amb tren
seua suma s igual a 90.
que havia de durar 4 hores i 48 minuts.
Per una avaria, va arribar amb 1 hora Exemple: 60 i 30.
12. Dibuixa aquests angles. i 23 minuts de retard. Quant de temps Sn suplementaris si la
va durar el viatge?
D 5 210 F 5 270 H 5 340 seua suma s igual a 180.
En una prova desqu, Paula tenia
Exemple: 80 i 100.
com a marca ms bona 7 minuts
13. Dibuixa un triangle que tinga un angle
recte i un altre de 50.
i 3 segons. Hui lha rebaixada en 9. Comp. 40 81
5 segons. En quant de temps ha fet
Quant mesura el tercer angle? la prova?
22 48 47 24
Supl. 52 34 12
101 54 37
ETS CAPA DE Traar angles amb escaire i cartab
25 59 21
Recorda quant mesuren els angles dun escaire i dun cartab. 134 59 10
10. Dos angles aguts.
60 Poden ser suplementaris un
90
90 angle agut i un dobts, i su-
45 45 30
plementaris dos de rectes.
3
Dibuixa els angles segents, repassant 11. Angle roig 5 270
dos costats dun escaire o un cartab.
Angle verd 5 320
30 30 60 Angle taronja 5 240
45 90 12. 210 270 340

Dibuixa aquests angles utilitzant un escaire

i un cartab.
Pensa quins dos angles has de sumar. 13. El tercer angle mesura 40.
75 5 45 1 30 75 5 45 1
105 5 60 1
120 5 90 1
s 50
135 5 1
150 5 1
s 14. Funciona des de fa 6 hores,
51 minuts i 13 segons.
El viatge va durar 6 hores i
71 11 minuts.
Ha fet la prova en 6 minuts
i 58 segons.

Ets capa de
Programa dESTUDI EFICA
60 90
En acabar la unitat, feu que lalumnat complete aquesta taula: 45

Unitat 5 Angles 75 5 45 1 30
El que he aprs 105 5 60 1 45
El que he aprs
a fer 120 5 90 1 30
Unitats de mesura dangles 135 5 90 1 45
150 5 90 1 60
Suma dangles 105 120
Resta dangles
Angles complementaris
i suplementaris
150
Angles de ms de 180

135

71

132255 _ 0102-0121.indd 115 11/9/09 07:16:45


Objectius
Resoldre problemes geom-
trics fent un dibuix que repre-
sente lenunciat.
Suggeriments didctics
Per a comenar
Recordeu qu s la bisectriu
dun angle i com es traa.
Per a explicar
Llegiu lenunciat i pregunteu a
lalumnat si comprn tots els
termes que hi ha.
A continuaci, torneu a llegir
lenunciat, frase a frase, i di-
buixeu en cada cas lelement
anomenat, mentre lalumnat
ho repeteix en un full. Al final,
mesureu langle i digueu la so-
luci del problema.
Competncies bsiques
Autonomia
i iniciativa personal
La resoluci daquests problemes
potencia lexercici de lalumnat i
el capacita per a enfrontar-se amb
altres situacions menys dirigides.
Solucions
1.
9 0
Formen un angle de 90.
2. Dibuix: R. L.
Formen un angle de 90.
S, les bisectrius de dos an-
gles suplementaris sempre
formen un angle de 90.
3.
45
Formen un angle de 45. S, les
bisectrius de dos angles com-
plementaris sempre formen un
angle de 45.
72
132255 _ 0102-0121.indd 116
Soluci de problemes
Fer un dibuix
En alguns problemes, sobretot geomtrics, s til fer un dibuix
EX
que represente lenunciat. Resol aquests problemes daquesta manera. 1.
Montse ha dibuixat un angle
de 40 i langle suplementari.
Desprs ha traat les bisectrius
2.
dels dos angles.
Quin angle formen les bisectrius?
Fem el dibuix seguint les condicions de lenunciat.
Tracem els dos angles i les seues bisectrius
i mesurem langle que formen.
1r Dibuixem langle de 40. 2n Dibuixem langle suplementari
allargant un costat. 3.
40
140 40
4.
3r Tracem les bisectrius 4t Mesurem langle que formen
dels dos angles. les dues bisectrius: s 90.
70
70
20
90
5.
20
Soluci: Langle format per les dues bisectrius mesura 90.
6.
1. Llusa ha dibuixat un angle de 80 i el suplementari, i nha traat les bisectrius.
Quin angle formen les bisectrius dels dos angles?
2. Dibuixa dos angles suplementaris, els que vulgues, i traan les bisectrius.
Quin angle formen? Passa el mateix amb qualsevol parell dangles suplementaris?
7.
3. Marta dibuixa un angle de 60 i el complementari. Desprs traa
les bisectrius dels dos angles. Quin angle formen les bisectrius?
Passa el mateix amb qualsevol parell dangles complementaris?
72
Altres activitats
Abans de resoldre els problemes presentats en aquesta pgina,
proposeu a lalumnat altres problemes similars ms senzills, amb
un nic angle. Per exemple, indiqueu-los que dibuixen un angle de-
terminat: agut, recte, obts, pla o de ms de 180, i que hi tracen
la bisectriu. Pregunteu-los en cada cas quin tipus dangle forma la
bisectriu amb un dels costats de langle.
Animeu-los a contestar per raonament i demaneu-los que desprs
en dibuixen un exemple i el comproven.
11/9/09 07:16:45
 5
Repassa UNITAT 5
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Escriu com es llig cada nombre. Desprs, 8. Maite va a la consulta del dentista cada
fes-ne la descomposici. 4 mesos i Llus, cada 9 mesos. Hui hi han
1. R. M. 102.468 Cent dos
102.468 34.520.127
coincidit. Quant de temps passar fins que mil quatre-cents seixanta-

tornen a coincidir-hi? huit. 1 CM 1 2 UM 1 4 C 1
7.400.056 705.032.091
1 6 D 1 8 U.
9. Manuela es trobava a la primera planta del
2. Ordena de major a menor cada grup garatge. Va pujar quatre pisos en ascensor 2. 240.000 . 235.200 .
de nombres. fins a casa i desprs va baixar dos pisos
fins a la casa de Petra. A quins pisos viuen
. 235.120 . 234.999 .
235.120, 234.999, 240.000,
30.000, 235.200 Manuela i Petra? . 30.000

7.000.024 . 6.050.000 .
6.045.098, 6.050.000, 700.000, 10. Una urbanitzaci t 4 blocs, cada bloc
7.000.024, 6.045.100 . 6.045.100 .
t 4 plantes, en cada planta hi ha
4 habitatges i cada habitatge t . 6.045.098 . 700.000
3. Expressa cada producte com una potncia 4 habitacions. Quantes habitacions
i escriu com es llig. 3. 43 quatre al cub
hi ha als blocs de la urbanitzaci?
43434 3333333
92 nou al quadrat
11. El mes passat van entrar en unes coves 34 tres a la quarta
939 83838383838
5 grups de 78 persones i 2 grups de 86 huit a la sisena
57 persones. Aquest mes hi podr entrar
4. Completa. el mateix nombre total de persones, per 4. 72 5 49 i 49 5 7
72 5 i 49 5 36 5 i 5 36 formant 6 grups iguals. Quants visitants 52 5 25 i 25 5 5
tindr cada grup?
52 5 i 25 5 81 5 i 5 81 36 5 6 i 62 5 36
81 5 9 i 92 5 81
5. Ordena cada grup de menor a major.
5. 211 , 27 , 26 , 14
27, 211, 14, 26
28 , 26 , 24 , 23 , 22
22, 23, 26, 28, 24
22 , 0 , 13 , 19
13, 19, 0, 22
29 , 27 , 0 , 15 , 16
0, 16, 27, 15, 29
6. S, perqu 18 : 6 s exacta.
6. ESTUDI EFICA. Contesta. 12. Leonor va vendre 36 polseres en la fira S, perqu 18 : 6 s exacta.
dartesania. La meitat les va vendre a 25 
s 18 mltiple de 6? Per qu? cada una, un ter a 19  cada una i les
s el major divisor com
s 6 divisor de 18? Per qu? restants les va vendre a 18  cada una. dambds nombres.
Qu s el MCD de dos nombres?
Quant va obtindre Leonor per la venda de s el menor mltiple com,
les polseres?
Qu s el MCM de dos nombres?
diferent de zero, dels dits
13. Carme va vore una enciclopdia de nombres.
7. Calcula. 15 toms iguals que costava 390 . Per
7. 0, 7, 14 i 21
comprar-la al comptat, el propietari de
Quatre mltiples de 7. MCD (12 i 20)
la llibreria li va rebaixar 45 . Quant li Divisors de 24: 1, 2, 3, 4,
Tres divisors de 24. MCM (9 i 12) va costar cada tom de lenciclopdia? 6, 8, 12 i 24
MCD (12 i 20) 5 4
73 MCM (9 i 12) 5 36
8. MCM (4 i 9) 5 36
Passaran 36 mesos.
9. Manuela viu al tercer pis i Pe-
Reps en com tra al primer.
10. Hi ha 256 (44) habitacions.
Formeu a classe grups de quatre alumnes i entregueu a cada grup
dos fulls, perqu presenten en cada un un contingut: 11. 5 3 78 1 2 3 57 5 504
504 : 6 5 84
Full 1: Tipus dangles. Dibuixar-hi cada angle i escriure davall de
Tindr 84 visitants.
cada un com es diu i quant mesura.
12. 36 : 2 5 18; 18 3 25 5 450
Full 2: Angles complementaris i suplementaris. Dibuixar-hi cada
36 : 3 5 12; 12 3 19 5 228
parell dangles i escriure davall de cada cas quant mesura en
36 (18 1 12) 5 6
forma de suma.
6 3 18 5 108
Full 3: Suma dangles. Escriure-hi quatre sumes dangles, sense
450 1 228 1 108 5 786
portar-ne i portant-ne, amb totes les unitats o faltant-ne alguna.
Va obtindre 786 .
Full 4: Resta dangles. Escriure-hi quatre restes dangles, sense
13. 390 2 45 5 345
portar-ne i portant-ne, amb totes les unitats o faltant-ne alguna.
345 : 15 5 23
Cada tom li va costar 23 .

73

132255 _ 0102-0121.indd 117 11/9/09 07:16:46

 Reps trimestral
NOMBRES 9.
Reps trimestral 1. Descompon cada nombre.
9.805.071 304.080.150 786.000.903
NOMBRES
40.062.500 460.128.007 936.410.020
1. 9 U. de mili 1 8 CM 1
1 5 UM 1 7 D 1 1 U 5 2. Escriu. 10
5 9.000.000 1 800.000 1
1 5.000 1 70 1 1 Amb lletres Amb xifres
4 D. de mili 1 6 DM 1 27.560.000 Dos-cents nou milions cinquanta mil sis-cents trenta-u.
1 2 UM 1 5 C 5 168.051.200 Quatre-cents huitanta-set milions cent noranta-sis.
5 40.000.000 1 60.000 1 594.307.085 Sis-cents milions cinc-cents quinze mil tres-cents setanta.
OP
1 2.000 1 500 903.062.040 Nou-cents vint-i-quatre milions seixanta-huit mil dos. 1.
3 C. de mili 1 4 U.
de mili 1 8 DM 1 1 C 1 3. Ordena cada grup de nombres com sindica.
1 5 D 5 300.000.000 1 De major a menor: 29.650.792 28.109.200 179.536.048 179.507.960
1 4.000.000 1 De menor a major: 341.287.000 348.095.068 341.576.048 39.100.289 279.250.800
1 80.0001 100 1 50 2.
4 C. de mili 1 6 D. de 4. Expressa cada producte en forma de potncia i escriu com es llig.
mili 1 1 CM 1 2 DM 1 53535 737 6363636363636
1 8 UM 1 7 U 5 3333333 939393939 83838383838
5 400.000.000 1 3.
5. Escriu lexpressi polinmica de cada nombre.
1 60.000.000 1 100.000 1
85.473 4.007.952 280.560.370
1 20.000 1 8.000 1 7
320.609 76.803.041 906.047.158
7 C. de mili 1 8 D. de
mili 1 6 U. de mili 1 4.
6. Dibuixa una recta entera i representa-hi aquests nombres. Desprs, completa.
19C13U5 A lesquerra de 0 se situen els nombres...
5 700.000.000 1 13 24 0 12 21 15
A la dreta de 0 se situen els nombres...
1 80.000.000 1
1 6.000.000 1 900 1 3 7. Expressa amb nombres enters.
9 C. de mili 1 3 D. de La quarta planta dun edifici i el segon soterrani. 5.
mili 1 6 U. de mili 1 El nivell del mar i una profunditat de 200 metres.
1 4 CM 1 1 DM 1 2 D 5 Una temperatura de 30 C i una altra de 5 C davall zero.
5 900.000.000 1
1 30.000.000 1 8. Compara i escriu el signe > o <.
1 6.000.000 1 14 17 0 22 21 11 13 25
1 400.000 1 10.000 1 20 23 26 0 11 18 28 24 12
2. Vint-i-set milions cinc-cents
seixanta mil. Cent seixanta- 74
huit milions cinquanta-un mil
dos-cents. Cinc-cents noranta-
quatre milions tres-cents set
mil huitanta-cinc. Nou-cents
tres milions seixanta-dos mil
quaranta.
209.050.631; 487.000.196;
600.515.370; 924.068.002
3. 179.536.048 .
. 179.507.960 .
. 29.650.792 .
. 28.109.200
39.100.289 ,
, 279.250.800 ,
, 341.287.000 ,
, 341.576.048 ,
, 348.095.068

74
118

132255 _ 0102-0121.indd 118 21/9/09 11:40:17

 9. Dibuixa uns eixos de coordenades cartesianes i representa-hi aquests punts.
A (21, 13) C (14, 11) E (23, 24) G (13, 21) 4. 53; 5 al cub. 34; tres a la quar-
B (22, 22) D (11, 22) F (12, 11) H (24, 12) ta. 72: set al quadrat. 95; nou
Representa un punt J sobre leix vertical i un altre punt K sobre leix horitzontal. a la cinquena. 67; sis a la sete-
Escriu les coordenades dambds punts. na. 86; huit a la sisena.
10. Contesta i explica per qu. 5. 8 3 104 1 5 3 103 1 4 3
s 40 mltiple de 6? s 2 divisor de 72? s 13 un nombre primer? 3 102 1 7 3 10 1 3
s 153 mltiple de 9? s 5 divisor de 84? s 18 un nombre primer? 3 3 105 1 2 3 104 1 6 3
3 102 1 9
4 3 106 1 7 3 103 1 9 3
OPERACIONS
3 102 1 5 3 10 1 2
1. Calcula el terme que falta. 7 3 107 1 6 3 106 1 8 3
1 57.693 5 130.263 2.418 3 305 5 154.253 : 379 5 3 105 1 3 3 103 1 4 3
280.714 2 5 7.958 96 3 5 61.728 121.626 : 5 58 3 10 1 1
2 9.825 5 94.367 3 524 5 109.516 : 860 5 492 2 3 108 1 8 3 107 1 5 3
0
3 105 1 6 3 104 1 3 3
2. Calcula. 3 102 1 7 3 10
2 3 (6 1 9) (3 1 4) 3 2 2 5 8:21337 (4 1 5) 3 (8 2 2) 9 3 108 1 6 3 106 1 4 3
36 30 2 10 : 5 45 : 9 2 (7 2 6) 20 2 5 3 (12 : 4) 9 1 16 : 2 2 3 3 5

3 104 1 7 3 103 1 1 3
3 102 1 5 3 10 1 8
3. Calcula.
6.
35 73 92 105 83 9 1 64 25 49 24 23 22 21 0 11 12 13 14 15
16 27 43 54 62 4 16 81 100 36 A lesquerra: enters nega-
4. Escriu. tius, a la dreta: positius.
Els sis primers mltiples de 8. 7. 14 i 22; 0 i 2200; 130 i 25
Cinc mltiples de 9 majors que 70 i menors que 130.
8. , . . , , . . ,
Quatre divisors de 20 i cinc de 30.
Tots els divisors de 15 i de 24. 9. A J (0, 12)
H J
F K (23, 0)
5. Calcula. K C
El mnim com mltiple: G
B
MCM (4 i 10) MCM (5 i 15) MCM (3, 4 i 8)
D
MCM (3 i 7) MCM (12 i 20) MCM (6, 9 i 12) E
El mxim com divisor:
MCD (5 i 9) MCD (8 i 20) MCD (4, 6 i 8) 10. No. S. | S. No. | S. No.
MCD (4 i 16) MCD (15 i 25) MCD (9, 12 i 15)
OPERACIONS
75 1. 5 72.750 5 272.756
5 104.192 5 737.490
5 643 5 209
5 407 5 2.097
5 423.120
2. 30 9 25 54
28 4 5 2
3. 243 343 81 100.000 512
1 128 64 625 36
3 1 8 5 7
2 4 9 10 6
4. 0, 8, 16, 24, 32, 40.
R. M. 72, 81, 90, 99, 108.
R. M. 1, 2, 4, 5, i 10. 1, 3, 5,
6, 10 i 15.
1, 3, 5 i 15. 1, 2, 3, 4, 6, 8,
12 i 24.

75
119

132255 _ 0102-0121.indd 119 11/9/09 07:16:47

 Reps trimestral
6. Calcula aquestes sumes i restes dangles. PR
OPERACIONS 34 35 57 1 48 12 36 87 42 19 2 35 26 51
1.
120 28 43 1 71 54 143 5 38 2 76 41
5. 20 15 24 135 39 1 142 47 16 170 34 2 128 16 45
21 60 36
1 4 2 7. Calcula i escriu per a cada angle.
4 5 3
Langle complementari 56 37 43 20 19 36
6. 82 48 33
191 29 37 Langle suplementari 72 97 25 146 7 58
278 26 16
52 15 28
66 24 38 GEOMETRIA
41 43 49 1. Observa la figura i completa.
7. 34 52 17 69 40 24 Angle rosa 1 angle blau 5 angle
108 82 35 33 522 Angle taronja 2 angle morat 5 angle
Angle blau 1 angle rosa 1 angle morat 5
GEOMETRIA Angle roig 5 angle blau 1 angle
Angle verd 5 angle roig 2 angle
1. Verd.
Rosa. 2. Observa les figures i contesta. 3. Mesura i contesta.
Roig. F
C
Taronja. B E
Morat. A D

2. Suplementaris. Com sn els angles A i B? Quant mesura langle E?

Complementaris. I els angles C i D? I langle F ?
^
3. E 5 310. 4. Traa els angles segents.
^
F 5 215. A recte C 5 35 E 5 162 G i H complementaris
B pla D 5 100 F 5 200 J i K suplementaris
4. R. L. Comproveu els traats
fets per lalumnat.
CLCUL MENTAL
Clcul mental 70 2 8 3 5 3.457 1 2.001 6.382 2 4.001 60 : 20
30 5.458 2.381 3 14 : 2 1 9 8.394 1 4.003 7.409 2 5.002 1.500 : 300
16 12.397 2.407 5 5 1 (9 2 2) 2.345 1 2.999 5.136 2 3.999 4.200 : 70
12 5.344 1.137 60 30 : (10 2 4) 6.708 1 997 3.871 2 995 2
de 28
5 7.705 2.876 8 (4 1 5) 3 20 7.193 1 3.998 8.524 2 2.996 7
180 11.191 5.528
76

76
120

132255 _ 0102-0121.indd 120 11/9/09 07:16:47

 PROBLEMES
PROBLEMES
1. Resol.
En una exposici dartesania es mostren 1. 1.254 : 3 5 418
1.254 treballs. Daquests, un ter sn de fang, 418 : 2 5 209
de fusta nhi ha la meitat que de fang i la resta
sn de metall. Quants treballs de metall hi ha
1.254 2 418 2 209 5 627
en lexposici? Nhi ha 627 de metall.
En un armari hi ha 6 calaixos. En cada calaix 63 5 216
hi ha 6 camises, amb 6 botons cada una. Tenen 216 botons.
Quants botons tenen en total les camises
que hi ha a larmari? 49 5 7
Un mosaic quadrat est format per Hi ha 7 taulells.
49 taulells iguals. Quants taulells
Al segon soterrani.
hi ha en cada costat del mosaic?
MCM (15 i 20) 5 60
Cludia es troba a la segona planta duns grans Passaran 60 dies.
magatzems. Puja una planta per fer una compra
i desprs en baixa 5 per agafar el cotxe. A quina 122 5 144
planta tenia Cludia el cotxe? T 144 caselles.
Patrcia compra una revista cada 15 dies i una s 21 graus major.
novella cada 20 dies. Hui ha comprat les dues coses.
Quants dies passaran fins que torne a comprar-les 55 5 3.125
juntes per primera vegada? Transporta 3.125 figures.
El tauler dun joc t forma quadrada amb 12 caselles
MCD (48 i 36) 5 12
iguals en cada costat. Quantes caselles t el tauler?
Pot posar 12 pastissets en
Dins una casa la temperatura s 118 C i al carrer
s 23 C. Quants graus s major la temperatura cada plat com a mxim.
interior que lexterior? 1.776 1 228 5 2.004
Un tren t 5 vagons. En cada vag transporta 43 3 36 5 1.548
5 contenidors, amb 5 caixes en cada un. Cada caixa (2.004 2 1.548) : 24 5 19
t 5 estojos amb 5 figures de porcellana cada un. Hi havia 19 caixes de pas-
s Quantes figures de porcellana transporta el tren?
tilles.
Anna vol repartir en plats 48 pastissets de tonyina
i 36 de carn, de manera que en cada plat hi haja
el mateix nombre de pastissets, tots del mateix sabor,
i que no en sobre cap. Quants pastissets pot posar
com a mxim en cada plat?
Una furgoneta de repartiment porta caixes de torr.
00 En 43 de les caixes hi ha 36 pastilles en cada una
0 i a les restants hi ha 24 pastilles en cada una. Deixa
en una botiga 228 pastilles i encara lin queden per
entregar 1.776. Quantes caixes de 24 pastilles hi
havia al principi a la furgoneta?

77

77
121

132255 _ 0102-0121.indd 121 11/9/09 07:16:47

 6 Fraccions RE

F
Objectius
P
Reconixer situacions reals en i
qu intervenen fraccions.
Recordar conceptes necessaris
per a desenvolupar la unitat.
F
S
d
Suggeriments didctics

Llegiu la situaci inicial, dibui-

xeu dos rectangles iguals per M
representar els dos pastissos
E
i demaneu a dos alumnes que n
els dividisquen en 12 i 20 parts d
iguals. A continuaci, llegiu les
preguntes i contesteu-les en
com amb el suport del dibuix 1
de la pissarra. Plantegeu altres
2
preguntes similars per practicar
3
la lectura, lescriptura i la com-
paraci de fraccions.
En Recorda el que en saps, re-
1.
passeu el clcul de la fracci
dun nombre i el nombre natural
equivalent a una fracci.
Desprs, recordeu com es calcu-
Esteve sacaba de canviar de casa i ha convidat alguns amics per celebrar-ho.
la el MCM i el MCD de dos nom- Ha fet dos pastissos de la mateixa grandria i els ha tallat en trossos iguals: 2.
bres, ats que sn procediments el de poma en 12 racions i el de crema en 20.
que faran servir quan treballaran
Maria ha agafat un tros de pasts de poma i Juli, un tros del pasts de crema.
la reducci de fraccions a com
Quina fracci de pasts ha agafat cada un? Escriu cada fracci i com es llig.
denominador i lobtenci de la 3.
Qui ha agafat un tros ms gran de pasts?
fracci irreductible duna fracci
2 3
donada, respectivament. Al final han sobrat
12
del pasts de poma i
20
del pasts de crema.
Quina fracci de cada pasts shan menjat? Quants trossos eren?

Competncies bsiques
78
Competncia
social i ciutadana
Quan presenteu la situaci inici-
al, dialogueu sobre la importncia Altres formes de comenar
dels amics, i de celebrar i portar a
cap activitats en famlia i en grup. Repasseu amb activitats collectives a la pissarra continguts b-
Comenteu la necessitat de fer cl- sics sobre fraccions:
culs per a la seua organitzaci. 2 Escriviu diverses fraccions perqu lalumnat diga com sanomena
cada terme de la fracci i qu indica, com es lligen, explique si
Interacci sn majors o menors que la unitat i les represente.
amb el mn fsic 2 Dibuixeu unes quantes representacions de fraccions perqu
Lexpressi i el clcul dels trossos lalumnat escriga i llija les fraccions corresponents.
de pasts que shan menjat, que
Plantegeu en com situacions quotidianes en les quals usem
han sobrat amb fraccions aju-
fraccions, com ara: parts duna unitat (porcions de pizza, de
den lalumnat a relacionar el mn
truita), capacitats o pesos (botelles de mig litre), fracci
que lenvolta amb les representa-
dun nombre com a part dun grup (un cinqu dels peixos).
cions abstractes que maneja
quan porta a terme les activitats.

78

132255 _ 0122-0137.indd 124 11/9/09 07:20:27

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 6
Fracci dun nombre
Solucions
Per calcular la fracci dun nombre, multiplica el nombre pel numerador de la fracci
i desprs divideix aquest producte entre el denominador. Pgina inicial
3 3 3 20 60
de 20 5 5 5 15 1
4 4 4 Maria: Un dotz.
12
1
Fraccions equivalents a un nombre natural Juli: Un vint-i-un.
20
Si en dividir el numerador entre el denominador
10 Maria nha agafat un tros ms
duna fracci la divisi s exacta, aquesta fracci 5 10 : 5 5 2
s equivalent al quocient de la divisi. 5 gran.
10
Shan menjat de pasts
12
Mnim com mltiple i mxim com divisor de diversos nombres
17
El mnim com mltiple (MCM) de dos o ms El mxim com divisor (MCD) de dos de poma i de pasts de
20
nombres s el menor mltiple com, diferent o ms nombres s el major divisor com crema.
de zero, daquests nombres. daquests nombres. Eren 10 trossos de pasts de
MCM (4 i 6) MCD (16 i 20) poma i 17 trossos de pasts de
crema.
1r Mltiples de 4 0, 4, 8, 12, 16, 20, 24 1r Divisors de 16 1, 2, 4, 8 i 16
Mltiples de 6 0, 6, 12, 18, 24, 30 Divisors de 20 1, 2, 4, 5, 10 i 20
2n Mltiples comuns 0, 12, 24 2n Divisors comuns 1, 2 i 4 Recorda el que en saps
3r MCM (4 i 6) 5 12 3r MCD (16 i 20) 5 4 5
1. de 63 5 45
7
4
de 54 5 24
1. Calcula. APRENDRS 9
5 4 7 7
de 63 de 54 de 80 A expressar fraccions de 80 5 56
7 9 10
com a nombres mixtos,
10
2 5 3 i a linrevs. 2

5
de 135
6
de 270
8
de 392 de 135 5 54
A identificar i obtindre 5
fraccions equivalents 5
2. Escriu el nombre natural equivalent a cada fracci. a una altra. de 270 5 225
20 42 21 48 45 80
6
Com reduir fraccions
3
5 6 7 8 9 10 a denominador com de 392 5 147
pel mtode dels 8
3. Calcula. productes encreuats
20 42
MCM (3 i 9) MCD (8 i 12) i del MCM. 2. 54 57
5 6
MCM (8 i 10) MCD (18 i 24) A comparar fraccions.
21 48
MCM (5, 6 i 15) MCD (30 i 42) 53 56
7 8
45 80
79 55 58
9 10
3. MCM (3 i 9) 5 9
MCM (8 i 10) 5 40
MCM (5, 6 i 15) 5 30
Vocabulari de la unitat MCD (8 i 12) 5 4
Fracci i nombre mixt MCD (18 i 24) 5 6
Fraccions equivalents MCD (30 i 42) 5 6
Amplificaci i simplificaci de fraccions
Fracci irreductible
Reducci de fraccions a com denominador

79

132255 _ 0122-0137.indd 125 11/9/09 07:20:28

 Fraccions i nombres mixtos 3.

Al forn dIsabel venen bescuits en porcions. Isabel

Objectius parteix cada bescuit en 4 porcions iguals, s a dir,
en quarts, i desprs els ven separadament.
Expressar fraccions majors que Quina quantitat de bescuit li queda per vendre?
la unitat en forma de nombre
mixt, i viceversa. Li queden per vendre 4.
11 quarts de bescuit.

Fixat-hi: 11 quarts sn 2 bescuits sencers i 3 quarts dun altre.

Suggeriments didctics
11 3 3 3
521 52 Lexpressi 2 es diu nombre mixt.
Per a comenar 4 4 4 4

Escriviu les fraccions segents

Com sescriu una fracci Com sescriu un nombre mixt
3 4 6 5.
a la pissarra: , , i en forma de nombre mixt? en forma de fracci?
4 4 4
8 nre. natural numerador
. Repasseu amb aquests 11 11 4 11 3 residu 3 3 11
4 3 2 52 2 2 3 4 1 3 5 11 2 5
4 4 4 divisor 4 4 4
exemples les fraccions me- quocient denominador
nors, iguals i majors que la
unitat. Dins aquestes ltimes,
Un nombre mixt est format per un nombre natural i una fracci.
repasseu tamb les que sn
Totes les fraccions majors que la unitat que no sn equivalents
iguals a un nombre natural. a un nombre natural es poden expressar en forma de nombre mixt. 6.
Representeu-les per compro-
var-ho i digueu en cada cas
la relaci que hi ha entre el 1. En cada cas, escriu la fracci i el nombre mixt que representa la part pintada.
numerador i el denominador.
Per ltim, demaneu a lalumnat
que en diga altres exemples.
Per a explicar
Plantegeu la situaci i expliqueu 5 5 5
cada expressi (fracci, suma i C
nombre mixt) a partir del dibuix. 2. Copia en un full quadriculat i representa. Desprs, escriu cada fracci en forma Su
Comenteu que els nombres mix- de nombre mixt i cada nombre mixt com una fracci. pe
tos estan formats per un nom- 9
3
1

bre natural (unitats completes) i 2 3

una fracci menor que la unitat 10 5

(part duna altra).
Expliqueu com es passa duna
expressi a una altra i poseu-ne
diversos exemples a la pissarra
per resoldrels en com.
En por tar a terme lactivitat
6, assenyaleu que tota fracci
est compresa entre dos nom-
bres naturals.
Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Comprendre i treballar diferents
expressions dun mateix nombre
(fraccions i nombres mixtos) i la
seua representaci, afavoreix en
lalumnat lautonomia per a ma-
1
4 6
80
Altres activitats
Escriviu a la pissarra unes quantes fraccions majors que la uni-
tat no equivalents a un nombre natural i pregunteu entre quins
dos nombres naturals es troba cada una. Expliqueu que, en dividir
el numerador entre el denominador, el quocient indica les unitats
completes i la fracci s aquest quocient i un poc ms (perqu
hi ha un residu).
Desprs, demaneu a lalumnat que expresse cada fracci com un
nombre mixt, esbrinant la fracci menor que 1 (lun poc ms an-
terior) a partir del residu de la divisi. Per exemple:
7 7 3 7 7 1
2, ,3 52
3 1 2 3 3 3

nejar i relacionar informacions

presentades de formes variades.

80

132255 _ 0122-0137.indd 126 11/9/09 07:20:28

 6
3. Escriu cada fracci en forma de nombre mixt. Desprs, explica com ho fas. UNITAT 6
Dividisc el numerador entre
20 20
20 3 5 Desprs escric el nombre mixt:
3 3
El nombre natural s el de la divisi.
Solucions
31 26 59 34 43 El numerador s de la divisi. 4 1 17 2
5 7 8 6 9 El denominador s de la divisi. 1. 51 ; 53 ;
3 3 5 5
44 4
4. Escriu cada nombre mixt en forma de fracci. Desprs, explica com ho fas. 55
8 8
Multiplique el nombre natural per i sume
3 3
43515 4 5 Desprs escric la fracci: 1
4
5 5 2. 4
El numerador s 2
3 2 7 5 1 El denominador s
2 9 6 4 10 2
7 5 8 9 6 2
4
5. Llig cada repartiment i explica quina quantitat correspon a cada persona. 10

Exemple: Reparteix 23 rosques entre 7 persones. 3
23 2 2
53 A cada persona li corresponen 3 rosques senceres i duna altra. 11
7 7 7
6
Reparteix 7 taronges entre 4 persones.
20 2 31 1
Reparteix 12 xocolatines entre 5 persones. 3. 56 56

3 3 5 5
Reparteix 35 pastissos entre 6 persones.
26 5 59 3
53 57
6. Pensa com sexpressa cada fracci en forma de nombre mixt 7 7 8 8
i escriu la fracci al lloc adequat. 34 4 43 7
14 2 55 54
54 6 6 9 9
3 3
14 13 21 11 23 Entre el denominador.
2
3 5 4 7 6 4,4 ,5
3 2 s el quocient de la divisi.
2 s el residu de la divisi.
14
1, ,2, ,3, ,4, ,5, ,6 2 s el divisor de la divisi.
3
3 23 3 17
4. 4 5 2 5
5 5 7 7
CLCUL MENTAL 2 47 7 55
9 5 6 5
Suma per compensaci: suma i resta el mateix nombre als dos sumands
5 5 8 8
perqu el primer siga una desena 5 41 1 61
4 5 10 5
39 1 23 28 1 15 37 1 35 26 1 47 9 9 6 6
13
49 1 36 58 1 37 57 1 26 36 1 28 Pel denominador i sume el nu-
47 1 28 5 50 1 25 5 75
59 1 64 68 1 54 67 1 58 76 1 35 merador.
23
89 1 76 78 1 41 87 1 62 86 1 53
2 s el resultat de les operaci-
ons anteriors.
81 2 s el denominador de la
fracci del nombre mixt.
7 3
5. 51 1 taronja i
4 4
3/4.
12 2
Altres activitats
5
52
5
2 xocolatines
Entregueu a cada xiquet quatre targetes de paper iguals, perqu i 2/5.
35 5
escriguen en dues un parell de fraccions diferents majors que la 55 5 pastissos i
6 6
unitat, i en les altres dues targetes, el nombre mixt corresponent. 5/6.
Formeu grups de diversos alumnes. En cada grup, han de barrejar 6. 1 , 11/7 , 2 , 13/5 , 3 ,
les targetes de fraccions i collocar-les en un munt de cara avall; , 23/6 , 4 , 14/3 , 5 ,
aix mateix, han de mesclar i repartir les dels nombres mixtos. , 21/4 , 6
Cada alumne, per ordre, ha dagafar una targeta del munt; si casa
amb alguna targeta de les que t a la m, se lha de quedar i, si no, Clcul mental
lha de deixar a la part inferior del munt. Guanya lalumne que 62 43 72 73
forma ms prompte els seus dos parells. 85 95 83 64
Repetiu lactivitat anterior deixant al centre de la taula les targetes 123 122 125 111
de nombres mixtos i repartint les targetes de fraccions. 165 119 149 139

81

132255 _ 0122-0137.indd 127 11/9/09 07:20:29

 Fraccions equivalents O
La meitat
del gelat s
Objectius Manel t quatre gelats iguals de maduixa i vainilla.
de maduixa.
Talla cada gelat en diverses porcions iguals.
Identificar grficament fraccions Quina fracci de cada gelat s de maduixa?

equivalents.
Reconixer si dues fraccions sn
o no equivalents. 1 2 3 4
s de maduixa
2 4 6 8
Suggeriments didctics Fixat que la quantitat de maduixa s igual en els quatre gelats.
1, 2, 3 4 1 2 3 4
Per a explicar Per aix, les fraccions
2 4 6 8
i sn fraccions equivalents 5 5 5
2 4 6 8
Plantegeu la situaci i comenteu
que els quatre gelats tenen la Per comprovar si dues fraccions sn equivalents, multiplica els termes en creu.
mateixa part de maduixa, encara Si els productes obtinguts sn iguals, les fraccions sn equivalents.

que estiguen partits en diferent 1 3 Com que els productes sn 1 3
i 136523356 iguals, les fraccions sn
5
2 6 2 6
nombre de porcions. Raoneu a equivalents. 1.
partir del dibuix el concepte de
fraccions equivalents. Desprs, Les fraccions equivalents representen la mateixa part de la unitat.
expliqueu com podem saber si Si dues fraccions sn equivalents, els productes dels seus termes en creu sn iguals.
dues fraccions sn equivalents
i comproveu-ho en com amb al-
tres fraccions de lexemple. 1. Escriu la fracci que representa la part pintada en cada figura.
Desprs, busca les fraccions equivalents i completa les igualtats.
2.
En dur a terme lactivitat 1, ani-
meu lalumnat a reconixer les 1
fraccions equivalents per la seua 5 5
4
representaci i que desprs ho
comproven numricament. 2
5 5
3

Competncies bsiques
Competncia cultural 2. Esbrina si les fraccions segents 3. Completa aquestes fraccions
sn equivalents. perqu siguen equivalents. 3.
i artstica
Demaneu a lalumnat que re- 1 5 3 9 2 16 2 3 6 10
i i i 5 5 5
8 40 4 16 7 56 5 15 7 9 45
presente grficament fraccions
equivalents a una fracci que els 20 5 40 4 42 6 6 8 2 7
i i i 5 5 5
doneu. Valoreu-ne la correcci i la 24 6 90 9 66 11 48 8 6 80 10
creativitat.
82

Solucions
1 2 3 2 4 8
1.
4 3 12 8 6 12
Altres activitats
1 2 3
5 5
4 8 12 Utilitzeu el tauler de les fraccions del material de laula perqu lalum-
2 4 8 nat comprove manipulativament algunes fraccions equivalents. Mos-
5 5
3 6 12 treu la barreta d1/2 i feu-los vore que t la mateixa longitud que
2. S. No. S. dues d1/4, s a dir, s igual que 2/4.
S. S. No. Comenteu que tamb t la mateixa longitud que tres d1/6, quatre
2 6 3 6 d1/8, cinc d1/10 i sis d1/12. Escriviu:
3. 5 5
5 15 7 14 1 2 3 4 5 6
2 10 5 5 5 5 5
5 2 4 6 8 10 12
9 45
Treballeu de forma similar les fraccions equivalents a 1/3, 1/4,
6 1 8 2
5 5 1/5, etc.
48 8 24 6
56 7
5
80 10

82

132255 _ 0122-0137.indd 128 11/9/09 07:20:29

 6
Obtenci de fraccions equivalents UNITAT 6
lvar busca fraccions equivalents a
6
de dues maneres diferents. Objectius
9
Per amplificaci Per simplificaci Obtindre fraccions equivalents a
una fracci donada per amplifi-
Multiplica el numerador i el denominador Divideix el numerador i el denominador
de la fracci per un mateix nombre. de la fracci per un mateix nombre. caci i per simplificaci.
La nova fracci s equivalent a la primera. La nova fracci s equivalent a la primera. Obtindre la fracci irreductible a
6 632 12 6 12 6 6:3 2 6 2 una fracci donada.
5 5 5 5 5 5
9 932 18 9 18 9 9:3 3 9 3
6 , 12 2
Les fraccions i sn equivalents.
9 18 3 Suggeriments didctics
Per obtindre fraccions equivalents a una altra fracci, es multipliquen o es divideixen
Per a explicar
els dos termes de la fracci per un mateix nombre diferent de zero. Expliqueu a la pissarra les dues
formes dobtindre fraccions
equivalents i feu-ne dos exem-
1. Escriu dues fraccions equivalents a cada fracci. ples ms en com.

Per amplificaci
1 2 3 7 5 4 Mostreu que per simplificar
3 5 4 8 6 9 una fracci en dividim els dos
12 14 18 20 30 15 termes pel mateix nombre
Per simplificaci
18 28 24 50 36 45 (per un divisor com). Raoneu
llavors i expliqueu a la pis-
2. Simplifica aquestes fraccions per trobar la fracci irreductible. sarra lAprn de lactivitat 2.
APRN

Una fracci s irreductible quan no es pot simplificar ms. 9 25

Per trobar la fracci irreductible equivalent a una altra,
divideix el numerador i el denominador de la fracci entre
15 20 Solucions
el mxim com divisor dambds nombres.

8

12 1. R. M.
12 30
20 20 20 : 4 5 1/3 5 2/6 5 6/18
MCD (20 i 28) 5 4 5 5
28 28 28 : 4 7

24

35 2/5 5 6/15 5 10/25
32 40
3/4 5 9/12 5 21/28
3. RAONAMENT. Pensa i contesta. Desprs, escriu en cada cas dos exemples 7/8 5 28/32 5 63/72
i comprova la resposta.
5/6 5 15/18 5 40/48
Si trobes dues fraccions equivalents a una altra fracci, aquestes dues fraccions
sn tamb equivalents entre si? 4/9 5 24/54 5 40/90
Si dues fraccions sn equivalents, totes les fraccions equivalents a una daquestes Respostes possibles:
sn tamb equivalents a laltra? 12/18 5 6/9 5 4/6 5 2/3
14/28 5 7/14 5 2/4 5
83 5 1/2
18/24 5 9/12 5 6/8 5
5 3/4
20/50 5 10/25 5 4/10 5
5 2/5
Altres activitats 30/36 5 15/18 5 10/12 5
Una vegada feta i corregida lactivitat 3 de la pgina anterior, escri- 5 5/6
viu a la pissarra els parells de fraccions equivalents. Demaneu a 15/45 5 5/15 5 3/9 5
lalumnat que explique, en cada cas, si la segona fracci sha pogut 5 1/3
obtindre per amplificaci o per simplificaci de la primera i per quin 2. 9/15 5 3/5
nombre shan multiplicat o dividit els dos termes de la fracci. 8/12 5 2/3
24/32 5 3/4
25/20 5 5/4
12/30 5 2/5
35/40 5 7/8
3. S, les fraccions sn equiva-
lents entre si.
S, tamb sn equivalents a
laltra fracci.

83

132255 _ 0122-0137.indd 129 11/9/09 07:20:29

 Reducci a denominador com R
Mtode dels productes encreuats M
Objectius
3 4
Pau vol reduir les fraccions i a denominador com,
Reduir dues fraccions a com 5 7 3 4
s a dir, busca una fracci equivalent a i una altra equivalent a
denominador pel mtode dels 5 7
productes encreuats. de manera que totes dues tinguen el mateix denominador.

Resoldre repartiments reduint 1r Calcula la fracci equivalent a 3 . 2n Calcula la fracci equivalent a

4
.
5 7
fraccions a com denomina- Multiplica els dos termes pel Multiplica els dos termes pel
dor. 4
denominador de , o siga, per 7.
3
denominador de , o siga, per 5.
7 5
3 337 21 4 435 20
Suggeriments didctics 5 5 5 5
5 537 35 7 735 35

Per a explicar 3
5
21
5 35 Fraccions redudes
Expliqueu a la pissarra com Fraccions inicials
a denominador com
4 20
es redueixen dues fraccions a 5
7 35
com denominador pel mto-
de dels productes encreuats.
Per reduir dues fraccions a denominador com pel mtode dels
Desprs, raoneu en com qui- productes encreuats, multiplica els dos termes de cada fracci
na ns la utilitat en situacions pel denominador de laltra fracci.
com la plantejada en lactivitat
2.
1. Redueix a denominador com pel mtode dels productes encreuats.
5 2 3 4 7 2 9 8 4 5 2 7 1.
Competncies bsiques i
8 7
i
9 10
i
6 5
i
20 3
i
11 9
i
5 30

Aprendre a aprendre 2. Observa com resolen el repartiment i contesta.

En corregir les activitats, dema- Jaume vol menjar-se la meitat dun pasts
neu que expliquen com les han i Alba vol un ter del mateix pasts.
Per poder repartir-lo b, redueixen
fetes, perqu siguen conscients les fraccions a denominador com:
del procs seguit i, a partir de la
1 1 3 2
sistematitzaci, adquirisquen i i
2 3 6 6
cada volta major automatisme.

En quantes parts iguals divideixen el pasts?
Quantes parts nagafa cada un? 2.
3. Explica com resoldries tu aquests repartiments.
Francesc vol dos cinquens dun pasts i Sara vol un quart del mateix pasts.
Solucions Aurora vol dos teros duna pizza i Joan en vol un cinqu.
35 16 30 36
1. i i
56 56 90 90
84
35 12 27 160
i i
30 30 60 60
36 55 60 35
i i
99 99 150 150
2. El divideixen en 6 par ts Altres activitats
iguals. Desprs de portar a cap les activitats 2 i 3, plantegeu a lalumnat
Jaume nagafa 3 parts i Alba altres situacions similars per calcular a la pissarra, en qu hagen
nagafa 2 parts. de reduir dues fraccions a com denominador i fer un dibuix que ho
2 1 8 5 represente.
3. i i
5 4 20 20 En cada cas, raoneu en com si necessiten o no ms duna unitat
Divideixen el pasts en 20 per a fer el repartiment, segons que el total de porcions a entregar
parts iguals, Francesc naga- siga major o menor que el nombre de porcions duna unitat. Per
fa 8 parts i Sara, 5 parts. exemple:
2 1 10 3 2 Helena vol 2/3 dun bescuit i Eva en vol 1/4.
i i
3 5 15 15 2 Ignasi vol 2/3 dun pasts i Ramon en vol 3/4.
En 15 parts iguals, Aurora
nagafa 10 parts i Joan, 3
parts.

84

132255 _ 0122-0137.indd 130 11/9/09 07:20:29

 6
Reducci a denominador com UNITAT 6
Mtode del mnim com mltiple
Objectius
5 2
i a denominador com
Paula redueix les fraccions
6 9 Reduir dues o ms fraccions a
pel mtode del mnim com mltiple.
com denominador pel mtode
1r Calcula el denominador com. 2n Calcula el numerador de cada fracci. del mnim com mltiple.
Calcula el mnim com mltiple dels Per a cada fracci, divideix el denominador
denominadors de les dues fraccions. com entre el denominador de la fracci
Aquest MCM s el denominador com. inicial i multiplica pel numerador. Suggeriments didctics
5 2 5 5 15
i MCM (6 i 9) 5 18 18 : 6 3 5 5 15 5
6 9 6 6 18 Per a explicar
5
5 i
2
5 2
18 : 9 3 2 5 4
2
5
4 Expliqueu-los a la pissarra els
6 18 9 18 9 9 18
dos passos indicats en el lli-
5 15 bre. Desprs, raoneu amb els
5
Fraccions inicials
6 18 Fraccions redudes xiquets i xiquetes per qu sele-
2 4 a denominador com
5 geix el MCM com a denomina-
9 18
dor com: s el mltiple com
a ambds denominadors ms
Per reduir dues o ms fraccions a denominador com pel mtode del mnim menut.
com mltiple, escriu com a denominador com el MCM dels denominadors
i com a numerador de cada fracci el resultat de dividir el denominador com
entre cada denominador i multiplicar-lo pel numerador corresponent.
Per a reforar
Aprofiteu lestratgia sobre re-
llegir i explicar el procediment
1. Redueix a denominador com pel mtode del mnim com mltiple. que hi ha en la pgina 54 del
3 5 5 7 4 8 5 11 9 2 5 7 manual dESTUDI EFICA, i de-
i i i i i i
10 8 6 12 9 15 12 18 14 21 16 24 maneu a lalumnat que explique
amb un exemple com es redu-
POSA ATENCI 4, 7 8
i MCM (5, 12 i 15) 5 60 eixen dues i tres fraccions a
5 12 15
Per reduir a denominador com
4 , 7 5 8 com denominador.
tres o ms fraccions pel mtode 5 i 5
del mnim com mltiple, segueix 5 60 12 60 15 60
els mateixos passos que per a
2, 3 9 5, 3 8 1, 5 7
reduir-ne dues a denominador com. i i i
5 4 10 6 7 21 6 8 12

2. RAONAMENT. Redueix a denominador com aquestes fraccions aplicant en cada cas Solucions
els dos mtodes i contesta.
12 25 10 7
Has obtingut pels dos mtodes el mateix resultat? 1. i i
5 3 5 2 40 40 12 12
i i Per qu?
7 4 6 5
20 24 15 22
i i
45 45 36 36
85 27 4 15 14
i i
42 42 48 48
48 35 32
, i
60 60 60
Altres activitats
8 15 18
, i
20 20 20
Demaneu a lalumnat que redusca a com denominador diversos
35 18 16
parells de fraccions usant els dos mtodes, el dels productes en- , i
42 42 42
creuats i el del MCM. Per exemple:
4 15 14
3 2 2 7 4 3 7 5 7 5 , i
i i i i i 24 24 24
5 7 3 8 15 25 12 18 24 8
5 3 20 21
Plantegeu un debat sobre la major o menor facilitat dun mtode o 2. i i
de laltre en funci dels denominadors de les fraccions que calga 7 4 28 28
reduir (si sn nombres baixos o no). 5 2 25 12
i i
6 5 30 30
Comenteu i demaneu a lalumnat que comprove que, tot i que els
Pels dos mtodes sobt el
resultats a vegades varien amb el mtode usat, els dos sn vlids,
mateix resultat, perqu el MCM
ja que les fraccions trobades sn equivalents.
dels dos nombres s el pro-
ducte dambds.

85

132255 _ 0122-0137.indd 131 11/9/09 07:20:30

 Comparaci de fraccions 4.

7 4 5 6
5
Objectius Cristina vol comparar diversos parells de fraccions.
8 8 6
3
10
De primer mira si tenen igual denominador o numerador. 9 4 5.
Comparar fraccions digual de- Quina fracci de cada parell s major?
nominador o numerador.
Fraccions amb igual denominador Fraccions amb igual numerador
Comparar fraccions de diferent
La fracci major s la fracci que t La fracci major s la fracci que t
denominador i numerador. el numerador major. el denominador menor.
Ordenar fraccions. 7 4 7 4 5 5 5 5
i . i .
Resoldre problemes comparant 8 8 8 8 9 6 6 9
fraccions.
Fraccions amb numerador i denominador diferents

Suggeriments didctics Per comparar fraccions amb numerador i denominador diferents,

primerament redueix les fraccions a denominador com i desprs compara-les.
Per a explicar 3 6 3 15 6 12
i 5 i 5
Repasseu a la pissarra la com- 4 10 4 20 10 20 6.
paraci de fraccions digual 15 12 3 6
. .
denominador o numerador. De- 20 20 4 10
maneu a lalumnat que, amb el
suport dun dibuix, raone quina
s la fracci major o menor. 1. Ordena les fraccions.
Expliqueu com es comparen 2, 7 5 3, 3, 3 3
De major a menor i i
dues fraccions de diferent deno- 9 9 9 8 5 10 7
minador, i comenteu que, com 3, 5, 9 7 7 , 7, 7, 7 7
De menor a major i i
que no sabem comparar-les, en 4 4 4 4 10 8 5 9 12
busquem altres dequivalents
que s que sabem comparar. 2. Completa les fraccions perqu les comparacions siguen certes.
Treballeu en com el Fes-ho aix
4
. ,
9

6
,
6

3
.
3
7 7 5 5 8 10
de lactivitat 5, i demaneu a
lalumnat que diga altres frac- ,
4
, .
7 2
.
2 2 8 8
,
8 C
. . ,
9 9 9 4 4 4 11 5
cions entre 3/7 i 5/9. Sum
3. Compara cada parell de fraccions i escriu el signe corresponent. per
Per a reforar
1 2 2 3 5 7
Aprofiteu lestratgia sobre in- POSA ATENCI
4 5 7 8 6 9
Aquestes fraccions tenen diferent numerador
ventar altres prctiques simi-
i denominador. Pensa qu has de fer abans 3 5 8 9 5 14
lars que hi ha en la pgina 56 de comparar-les.
10 12 15 20 8 24
del manual dESTUDI EFICA, i
demaneu a lalumnat que escri-
86
ga dues fraccions, les compare
i desprs busque una fracci
compresa entre ambdues.

Competncies bsiques Altres activitats

Autonomia
i iniciativa personal
Per a comparar fraccions de dife-
rent denominador lalumnat ha de
posar en prctica dos procedi-
ments ja apresos: la reducci a
com denominador i la compara-
ci de fraccions digual denomina-
dor. Fomenteu lautonomia a lho-
ra de dur a terme les activitats i
linters per aplicar amb iniciativa
aquests procediments per a resol-
dre problemes.
Colloqueu els xiquets i xiquetes en rogle o establiu un ordre din-
tervenci i escriviu una fracci a la pissarra, per exemple: 4/7. Indi-
queu al primer alumne que diga una fracci major que 4/7 que tinga
el mateix numerador o denominador que aquesta. A continuaci, el
segent alumne ha de dir una altra fracci major que la del seu com-
pany, tamb digual numerador o denominador, i aix successivament.
Escriviu cada fracci dita a la pissarra, per facilitar lelecci de la
segent i la comprovaci per part dels companys.
Repetiu lactivitat demanant a lalumnat que diga, en cada cas, una
fracci menor que lanterior, tamb digual numerador o denomina-
dor que aquesta.

86

132255 _ 0122-0137.indd 132 11/9/09 07:20:30

 6
4. Ordena les fraccions de major a menor. UNITAT 6
2 3 4 6 3, 4 5 2, 4 5
i i i i
7 9 6 10 8 8 12 5 15 9
0
Solucions
5. Escriu una fracci compresa entre les dues fraccions donades.
7 5 2
FES-HO AIX 1. . .
9 9 9
3 5 1 1 3 3 3 3
7
, ,
9

7
, ,
3 . . .
5 7 8 10
1r Redueix les dues fraccions a denominador com. 3 5 7 9

2
, ,
3 , , ,
3
5
27 5
5
35

27
, ,
35 5 4 4 4 4 4
i
7 63 9 63 63 63 7 7 7 7 7

5
, ,
7 , , , ,
2n El denominador de la fracci buscada s el denominador com, 63, 8 10 12 10 9 8 5
i el numerador s qualsevol nombre entre 27 i 35, per exemple, 32.
4 3 1 9
27
,
32
,
35

3
,
32
,
5

7
, ,
11 2. R. M. . ,
63 63 63 7 63 9 12 15 7 7 5 5
6 6 3 3
, .
6. Resol. 8 4 10 15
3 4 5
Robert t un joc dimants. Un sis de les barretes , ,
sn blaves, dos sisens sn verdes i tres sisens sn 9 9 9
roges. De quin color t menys barretes? I ms?
9 7 5
1 . .
Lola sha menjat de panada i Miquel, 4 4 4
2 4
de la mateixa panada. Qui ha menjat 2 2 2
7 . .
ms panada? 10 11 12
3 1 8 8 8
Merc compra de quilo de pomes i de quilo , ,
4 5 7 5 2
de ram. De quina fruita en compra menys?
2 1 2 2 3 5 7
Llus ha fet tres refrescos de la mateixa grandria. El de taronja cont de suc 3. , , .
3 3 4 5 7 8 6 9
de fruita, el de llima cont de suc i la meitat del refresc de maduixa s suc.
5 3 5 8 9
Quin refresc porta ms quantitat de suc? I menys? , .
10 12 15 20
5 14
CLCUL MENTAL .
8 24
Suma per compensaci: resta i suma el mateix nombre als dos sumands 3 2 4 6
perqu el primer siga una desena 4. . .
9 7 6 10
7 61 1 37 42 1 33 23 1 16 34 1 15
24 4 5 3
9 71 1 18 52 1 17 43 1 35 54 1 22 . .
34 1 77 5 30 1 81 5 111 8 12 8
14 81 1 46 72 1 45 53 1 52 64 1 44 5 2 4
24
14
91 1 59 92 1 39 83 1 28 74 1 38
. .
9 5 15
5 11 27 39
87 5. R. M. , , i
21 20 40 60
1 2 3
6. , , . Menor quan-
6 6 6
titat: blaves; major: roges.
Altres activitats 2 1
. . Miquel.
Comenteu una altra manera de comparar dues fraccions amb de- 7 4
nominador i numerador diferents: multiplicar-ne els termes en creu 3 1
. . De ram.
i comparar els productes resultants. Per exemple: 4 5
2 3 1
3 4 3 3 7 5 21 3 4 . . . Ms suc:
i 21 . 20 . 3 5 2
5 7 4 3 5 5 20 5 7
el de taronja; menys suc: el
Si ho creieu convenient, raoneu amb lalumnat que fem el mateix de maduixa.
que en reduir les dues fraccions a com denominador pel mtode
dels productes encreuats, encara que, com que sabem que el de-
Clcul mental
nominador com ser el mateix, podem comparar-ne els numera-
dors sense necessitat de trobar el dit denominador. 98 75 39 49
89 69 78 76
127 117 105 108
150 131 111 112

87

132255 _ 0122-0137.indd 133 11/9/09 07:20:31

 Activitats
1. Quines fraccions pots escriure en forma de 7. Redueix a denominador com. 12
nombre mixt? Escriu-les i explica per qu
Objectius amb les altres no s possible.
Pel mtode dels productes encreuats.
4 5 3 7 15 9
Repassar els continguts bsics 9 7 15 10 4 23 i
5 8
i
10 9
i
7 4
2 8 4 5 9 7
de la unitat.
Pel mtode del MCM.
Aplicar les matemtiques en di- 2. Escriu. 7 9 8 10 4 7
ferents contextos. i i i
4 8 6 9 15 30
En forma de nombre mixt
3, 7 5 4, 9 8
i i 13
21 39 28 37 58
Competncies bsiques 4 6 9 8 7
8 12 6 5 10 15

Interacci 8. ESTUDI EFICA. Completa lesquema

En forma de fracci en el quadern.
amb el mn fsic
3 2 7 4 6
La presentaci en Ets capa de 6 3 2 7 5 COMPARACI DE FRACCIONS
5 7 8 6 9
de la utilitzaci de fraccions i nom-
bres mixtos en situacions reals 3. Esbrina si les fraccions de cada parell sn Amb igual denominador s major
prximes a lalumne, el motiva i equivalents o no. Amb igual
ET
lajuda a integrar els conceptes i
1 5
i
5 15
i
24 8
i Amb diferent
procediments apresos en la vida 4 20 8 32 9 3

diria. 4. Completa les fraccions perqu siguen 9. Ordena de menor a major.

equivalents i contesta. 9, 9 7 5 , 11 14
i i
2 10 3 4 24 4 6 9 3 5 15
5 5 5
7 8 32 9
10. Escriu les fraccions de la pissarra
4 15 5 15 que compleixen cada condici.
Solucions 10
5
5 27
5
35
5
7 2
9 1 15 3 Majors que .
1. 54 53 Per quin nombre has multiplicat 2 2 1 5
2 2 4 4 o dividit cada terme de la primera 7 3
3 3
Menors que .
23 2 fracci per obtindre la segona? 8 3
53 3 7
7 7 10 12 5 4
7 10 4 5. Escriu dues fraccions equivalents a cada Iguals que .
,1 52 ,1 fracci: una per amplificaci i laltra per 6
8 5 9 simplificaci.
9 8 5 10 21 11. Compara cada parell de nombres.
1 3 1 5 2 9
2. 5 6 3 4 8 6 12 30 40 14
Exemple: 2 i
4 6 9 8 7 4
33 23 23 46 51 6. Calcula la fracci irreductible de cada 8 8 9 9
una daquestes fraccions. 25 ; ,
4 4 4
2,
4
5 7 8 6 9
8 25 32 30 36 10 25 17 14
5i 6i i3 i2
3. S. No. S. 6 10 12 18 27 3 4 6 5

2 10 3 12 88
4. 5 5
7 35 8 32
4 24 4 2
5 5
9 54 10 5
15 5 15 3
5 5
27 9 35 7 Altres activitats
He multiplicat per 5, per 4 i per Escriviu a la pissarra diversos parells de fraccions majors que la
6, i he dividit entre 2, entre 3 i unitat perqu lalumnat les compare, reduint ambdues fraccions a
entre 5, respectivament. com denominador i comparant-ne els numeradors.
9 18 3 A continuaci, plantegeu-los una altra manera de fer-ho: expressar
5. R. M. 5 5 ambdues fraccions com a nombres mixtos i comparar els nombres
6 12 2
8 24 2 naturals de totes dues. Si sn iguals, haurien de comparar les
5 5 dues fraccions, per comenteu que en aquest cas les fraccions
12 36 3
5 20 1 sn ms senzilles i el clcul tamb. Per exemple:
5 5
30 120 6 13 16 23 22 17 21
i , i , i
10 20 1 2 3 8 7 4 5
5 5
40 80 4
21 63 3
5 5
14 42 2

88

132255 _ 0122-0137.indd 134 11/9/09 07:20:31

 6
UNITAT 6
12. Calcula i expressa el resultat en forma Alba ha decorat dos cinquens dun bescuit
de nombre mixt. amb melmelada i els tres cinquens restants 6. 4/3 5/2 8/3 5/3 4/3
amb xocolate. Amb qu ha decorat Alba
scar reparteix en parts iguals 16
ms quantitat de bescuit? 32 25 27 70
massapans entre 5 xiquets. Quants 7. i ; i ;
massapans dna a cada un? Ramon ha pres per desdejunar-se un 40 40 90 90

quart de litre de llet i per berenar ha pres
Sol reparteix en parts iguals 11 kg de 60 63
un ter de litre de llet amb cereals. i
castanyes en 4 bosses. Quant pesen
les castanyes de cada bossa?
Quan ha pres Ramon ms quantitat 28 28
de llet?
14 9 24 20
13. Resol. Aurora sha menjat cinc huitens de truita i ; i ;
8 8 18 18
i Xavier, tres novens de la mateixa truita.
Eduard i Laura tenen una panada.
Qui ha menjat ms truita? 8 7
Ell vol menjar-se un sis de la i ;
panada i ella, tres quarts. En quants Enric fa el cam de Sant Jaume en bicicleta. 30 30
trossos iguals han de tallar la panada La primera setmana ha recorregut tres 9 14 20
per a poder repartir-la? Quants trossos setens del total i la segona setmana, , i ;
nagafar cada un? Qui agafar ms la meitat del trajecte. Quina setmana 24 24 24
panada? ha recorregut ms quilmetres? 24 27 16
, i
30 30 30
ETS CAPA DE Preparar encrrecs 8. La de major numerador.
Daniel prepara entrepans i barquetes a la seua cafeteria. Talla cada barra de pa en 3 trossos Igual numerador; s major
iguals per fer els entrepans i en 5 trossos iguals per fer les barquetes. la de menor denominador.
Dilluns passat va preparar dos encrrecs Diferents termes; es reduei-
amb les barres i trossos de barra segents: xen i desprs es comparen.
1
Entrepans de pernil: 5 barres 7 9 9
3 9. , ,
1 9 6 4
Barquetes de xori: 4 barres
5 14 5 11
, ,
Quants entrepans va fer? 15 3 5
Quantes barquetes va fer?
10. 2/3, 8/12 i 3/5
Hui ha de preparar quatre encrrecs: 2/7, 1/3 i 3/10
17 entrepans 34 barquetes 2/3 i 8/12
25 entrepans 46 barquetes 10 25
11. 5 . 6,
Quantes barres i trossos de barra 3 4
necessita per a cada un? 17 14
Expressa-ho amb un nombre mixt. ,3 .2
6 5
Amb les barres que tenia, ahir va preparar 16 1 11 3
27 entrepans. Quantes barquetes podia 12. 53 52
haver preparat amb aquestes barres? 5 5 4 4
2 1 3 2 9
13. i i
6 4 12 12
89 Lhan de tallar en 12 tros-
sos. Eduard nagafar 2 i
Laura, 9. Laura nagafar
ms.
3/5 . 2/5. Amb xocolate.
Programa dESTUDI EFICA 1/3 . 1/4. En el berenar.
En acabar la unitat, demaneu a lalumnat que complete una taula 5/8 . 3/9. Aurora.
com aquesta: 1/2 . 3/7. La segona.

Unitat 6. Fraccions

El que he aprs Ets capa de

El que he aprs
a fer Va fer 16 entrepans.
Fraccions i nombres mixtos Va fer 21 barquetes.
17 2 34 4
Fraccions equivalents 55 56
3 3 5 5
Reducci a com denominador 25 1 46 1
58 59
Comparaci de fraccions 3 3 5 5
27 : 3 5 9; 9 3 5 5 45. Podia
haver preparat 45 barquetes.

89

132255 _ 0122-0137.indd 135 11/9/09 07:20:31


Objectius
Resoldre problemes per assaig i
error, efectuant proves successi-
ves fins a trobar-ne la soluci.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Plantegeu el problema resolt i
raoneu amb lalumnat el per-
qu de cada prova efectuada:
quines condicions de lenunciat
sabem que compleixen, quina
condici hem de comprovar i
qu hem tingut en compte dels
resultats anteriors.
Resoleu collectivament el pri-
mer problema proposat. Dema-
neu a cada alumne que diga una
possible soluci del problema i
que explique als companys per
qu lha triada.
Competncies bsiques
Autonomia
i iniciativa personal
Fomenteu en lalumnat la iniciati-
va per escollir les proves succes-
sives, aplicant amb autonomia el
raonament lgic en els assajos
duts a terme fins a trobar la solu-
ci del problema.
Competncia lingstica
Fomenteu en lalumnat lexpressi
verbal demanant-los que exposen
oralment el procs que han seguit
en la resoluci dels problemes
proposats.
Solucions
1. Cada cmic costava 7 i el
llibre, 11 .
2. Fan els anys els dies 9, 10 i
11.
3. La fracci s 18/30.
4. Leire t 7 anys, Ignasi en t 11
i Ferran, 14.
5. R. L.
90
132255 _ 0122-0137.indd 136
Soluci de problemes
Assaig i error
Resol els problemes fent proves successives. Fixat en el resultat
EX
de les proves anteriors abans de fer les proves segents. 1.
Laura juga amb els amics. Ha escrit en un
paper tres fraccions menors que la unitat
i amb denominador 7. Els numeradors sn
nombres consecutius i la seua suma s 12. 2.
Quines fraccions ha escrit Laura?
1, 2 3
Provem amb les fraccions i
7 7 7
i calculem la suma dels numeradors.
1121356 6 , 12 Fem curt.
4, 5 6
Provem amb fraccions majors. Per exemple, i .
7 7 7
4 1 5 1 6 5 15 15 . 12 Ens hem passat.
3 4 5
Provem amb , i .
7 7 7
3 1 4 1 5 5 12 La suma s la correcta.
3, 4 5 3.
Soluci: Les fraccions sn i .
7 7 7
4.
1. Mirta va comprar un llibre i 3 exemplars dun cmic. Va pagar 32  en total.
El preu del llibre i el de cada cmic era un nombre exacte deuros menor que 12.
El llibre era ms car que els cmics. Quant costava cada cmic? I el llibre?
2. A la classe de 6 A hi ha tres alumnes que fan els anys tres dies consecutius
del mes de juny, abans del dia 15. Quin dia fa anys cada un si el producte
dels tres dies s 990?
5.
3
3. Pere ha escrit una fracci equivalent a . La suma dels dos termes s 48.
5
Quina s aquesta fracci?
6.
4. Leire, Ignasi i Ferran sn germans. Leire s la ms menuda dels tres,
Ignasi t 4 anys ms que Leire i Ferran t 3 anys ms que Ignasi.
La suma de les edats dels tres s 32 anys. Quants anys t cada un?
5. INVENTA. Escriu un problema que puga ser resolt usant assaig i error.
Pots fer-lo semblant als problemes daquesta pgina.
90
Altres activitats
Abans de resoldre els problemes proposats en aquesta pgina,
plantegeu el joc segent: penseu un nombre de dues xifres perqu
lalumnat lesbrine. Cada alumne, per ordre, ha de dir un nombre i
els heu dindicar si la soluci s major o menor que el nombre que
han dit, fins que lencerten.
Comenteu que han de tindre en compte els nombres dits pels com-
panys i dir un nombre que, si no s el bo, almenys redusca el
nombre de solucions possibles. Poseu al principi diversos exem-
ples dassajos perqu lalumnat explique, en cada cas, si sn bons
o no i per qu.
11/9/09 07:20:32
 6
Repassa UNITAT 6
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Completa els buits. 7. Llus t una caixa amb 12 kg de nous
i una altra amb 8 kg davellanes. Prepara 1. 25 , 24 , 23
25 , , 23
bosses del mateix pes, unes amb nous 23 , 22 , 21 , 0 ,
23 , 22 , ,0, , 12 i altres amb avellanes, tan grans com siga , 1 1 , 12
26 , 22 , , 11 , , 14 possible i sense que sobre res. Quant
pesar cada bossa? Quantes bosses R. M. 26 , 22 , 0 , 11 ,
2. Escriu les coordenades cartesianes
obtindr? , 1 3 , 14
de cada punt i contesta.
8. Un sistema antiincendis revisa laire 2. A (13, 13) B (0, 11)
+3 A dun garatge cada 135 segons. Quants C (22, 12) D (21, 0)
C minuts i segons passen entre revisi
B
+2
+1 i revisi?
E (23, 21) F (0, 22)
D H G (12, 23) H (13, 0)
4 3 2 1 0 11121314
E
F
1 9. Aurora tenia a la cmera 27 fotos. Va fer Tenen igual la primera co-
2 15 fotos a cada un dels seus 6 cosins.
3
G ordenada A i H, i B i F.
A casa, en revisar-les totes, en va esborrar
un ter. Quantes fotos li van quedar? Igual la segona, D i H.
Quins punts tenen igual la primera
coordenada? Quins tenen igual la 3. 18 1, 2, 3, 6, 9 i 18.
segona?
10. Una escola va pagar 413  per una
funci de titelles a la qual van assistir Compost.
59 alumnes. Els van descomptar 2  per 26 1, 2, 13 i 26.
3. Calcula els divisors de cada nombre i indica persona. Quant costarien les entrades de
si s primer o compost. Compost.
30 persones sense descompte?
18 26 13 17 24 13 1 i 13. Primer.
17 1 i 17. Primer.
4. ESTUDI EFICA. Completa lesquema sobre 24 1, 2, 3, 4, 6, 8, 12 i
unitats de mesura dangles.
24. Compost.
3 60
4. 360 360

grau
grau minut segon

:60 :60
5. Donats els angles A 5 50, B 5 120 11. La setmana passada, Maria es va
i C 5 90, calcula grficament: connectar a Internet 8 hores i 13 minuts. 5. Comproveu els traats fets
A 1 B B 1 C C 2 A B 2 C Pilar shi va connectar 45 minuts i 17 per lalumnat.
segons menys que Maria. Quant de temps
6. Calcula. shi va connectar Pilar? 6. 162 9 27
134 17 48 1 27 51 39
212 7
12. En una botiga tenen dues ofertes: una
62 53 29
175 19 1 36 59 48 de 18 plats per 144 
i una altra de
12 plats per 108 . En quina de les 54 19 15
126 44 18 2 63 50 49
dues ofertes s ms barat el preu
90 2 35 40 45 dun plat? Quant ms? 7. MCD (12 i 8) 5 4
Cada bossa pesar 4 kg.
91 12 : 4 5 3; 8 : 4 5 2
31255
Obtindr 5 bosses.
8. 135 : 60 q 5 2; r 5 15
Passen 2 minuts i 15 se-
Reps en com
gons.
Formeu grups de quatre components i indiqueu que, en cada grup,
9. 15 3 6 5 90; 27 1 90 5 117
cada integrant ha de preparar i explicar als companys el contingut
1/3 de 117 5 39
duna doble pgina diferent de la unitat:
117 2 39 5 78
2 Ha de dir qu es treballa en aquesta doble pgina: conceptes Li van quedar 78 fotos.
(qu s) i procediments (com s). Pot utilitzar com a base la 10. 413 : 59 5 7; 71 2 5 9
taula proposada en lactivitat del programa dESTUDI EFICA de 30 3 9 5 270
la pgina 89 i les sntesis dels quadres explicatius. Costarien 270 .
2 Ha de posar un exemple del cas i resoldrel, explicant cada pas
11. Pilar shi va connectar 7 hores,
del procediment seguit.
27 minuts i 43 segons.
2 Ha dinventar un problema senzill en qu haja daplicar el contin-
gut de la dita pgina. 12. 144 : 18 5 8; 108 : 12 5 9;
9 2 8 5 1. s 1 ms barat
en loferta de 18.

91

132255 _ 0122-0137.indd 137 11/9/09 07:20:32

 7 Operacions amb fraccions RE

Objectius
Reconixer situacions reals en
qu intervenen fraccions.
Recordar els conceptes bsics
necessaris per al desenvolupa-
ment de la unitat. C
e

Suggeriments didctics
Comenteu la situaci inicial i
demaneu a lalumnat que apor-
te experincies personals per
fer que sadonen que fan servir
les fraccions i que hi operen en
moltes activitats diries. 2

Plantegeu la comanda de cada

taula i responeu a les pregun-
tes de forma collectiva; de-
maneu a lalumnat que efec-
tue un clcul mental intutiu.
Encara que el clcul es faa La pizza s un plat itali molt conegut. A la pizzeria Il mare tallen les pizzes
en 8 porcions iguals i serveixen les porcions que demanen els clients.
amb porcions (nombres natu-
Observa les comandes i contesta. 1.
rals), feu-los vore que en reali-
tat sn operacions amb fracci-
ons de pizza, i comenteu que Taula 1 7 porcions de pizza danxoves Taula 2 6 porcions de pizza de tonyina
i 9 de pernil i formatge. i 5 de productes fumats.
en aquesta unitat aprendran a
calcular les dites operacions. Quina fracci de pizza demanen Quina fracci de pizza demanen en total?
en total? Quina fracci de pizza han demanat de 2.
En Recorda el que en saps, re- Quantes pizzes completes sn? tonyina ms que de productes fumats?
passeu amb lalumnat la relaci
entre un nombre mixt i una frac- Taula 4 1 pizza de tonyina per a repartir
Taula 3 2 pizzes senceres de pernil
ci, i el procediment per a reduir i formatge. entre 4 persones. 3.
dues fraccions a com denomi- Quantes porcions sn? Quantes porcions nagafar cada persona?
nador. Quina fracci de pizza s? Quina fracci de pizza s?

Competncies bsiques 92

Interacci
amb el mn fsic
A partir de la situaci inicial, de-
maneu a lalumnat que esmente Altres formes de comenar
altres situacions en qu fem ser-
Treballeu de forma manipulativa les comandes de pizza de la situ-
vir fraccions i hi operem, encara
aci inicial de la unitat. Per a aix formeu grups dalumnes, doneu-
que les anomenem com a tros-
los diversos quadrats de paper de quatre colors distints (que re-
sos, racions, unces
presenten els quatre sabors de pizza) i demaneu-los que els tallen
Competncia en huit trossos iguals (poden doblegar-los per la meitat en ambds
social i ciutadana sentits i per les dues diagonals i, desprs, tallar-los pels doblecs).
En presentar la situaci inicial de la Representeu en cada grup les comandes plantejades en el llibre i
pizzeria, digueu que mantindre un desprs altres de similars, plantejades de manera collectiva.
comportament correcte als llocs p-
blics s important i, especialment,
observar unes normes deducaci
a lhora de menjar.

92

132255 _ 0138-0153.indd 140 11/9/09 07:19:45

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 7
Nmeros mixtos
Solucions
Un nombre mixt est format per un nombre natural i una fracci.
9 1 1 Pgina inicial
521 52
4 4 4 7 9 16
Taula 1: 1 5 52
8 8 8
9 quarts de truita sn 2 truites senceres i un quart duna altra.
16
Com sescriu una fracci Com sescriu un nombre mixt
Demanen en total de pizza.
8
en forma de nombre mixt. en forma de fracci.
Sn 2 pizzes completes.
9 9 4 9 1 1 1 9
52 2 23411592 5 6 5 11
4 1 2 4 4 4 4 4 Taula 2: 1 5
8 8 8
6 5 1
2 5
Reducci a denominador com 8 8 8
11
Per reduir dues fraccions a denominador com, segueix aquests passos: Demanen en total de pizza.
8
1r Calcula el denominador com: s el MCM dels denominadors de les fraccions.
1
2n Calcula el numerador de cada fracci: divideix el denominador com entre el denominador Han demanat ms de tonyina
8
de la fracci i multiplica pel numerador.
que de productes fumats.
5 5 15
18 : 6 3 5 5 15 5 Taula 3: 2 3 8 5 16
5 2 6 6 18
i MCM (6 i 9) 5 18
6 9 2 2 4 Sn 16 porcions de pizza.
18 : 9 3 2 5 4 5
9 9 18 16
Sn de pizza.
8
6
Taula 4: 52
1. En cada cas, expressa la part pintada en forma de fracci 8
i de nombre mixt. Cada persona nagafar 2
APRENDRS porcions.
2
A sumar i restar Sn de pizza.
8
fraccions de
2. Escriu cada fracci en forma de nombre mixt denominador diferent.
i cada nombre mixt en forma de fracci.
A multiplicar dues
Recorda el que en saps
18 32 38 21 5 2 4 7 fraccions. 3 1
5 6 8 4
2
7
5
7
7
9
3
10 1. Rosa 51
A dividir dues 2 2
fraccions.
3. Redueix a denominador com. 8 2
A resoldre problemes Verd 52
?
3 2 5 3 7 8 4, 5 7
3 3
amb fraccions.
i i i i
4 5 6 8 10 15 9 6 12 22 4
Roig 53
6 6
93 3 2 6 1
2. 3 5 4 5
5 6 8 4
19 37 67 37
7 7 9 10
Vocabulari de la unitat 3 2 15 8
3. i i
Suma, resta, multiplicaci i divisi de fraccions 4 5 20 20
Fracci inversa 5 3 20 9
i i
6 8 24 24
7 8 21 16
i i
10 15 30 30
4 5 7 16 30
, i ,
9 6 12 36 36
21
i
36

93

132255 _ 0138-0153.indd 141 11/9/09 07:19:45

 Suma de fraccions 3.

Objectius Marc t un hort i un jard.

2
Sumar fraccions digual i de di- Ha plantat
7
de lhort amb tomaques,

ferent denominador. 3 1
amb pimentons i amb carlotes.
7 7 4.
Resoldre problemes de suma 1 2
Desprs ha plantat del jard amb flors i amb gespa.
de fraccions. 4 5
Quina fracci de lhort ha plantat en total? I del jard?

Suggeriments didctics 2, 3 1 1 2 5.
De lhort Suma i Del jard Suma i
7 7 7 4 5
Per a explicar
Les fraccions tenen igual denominador: Les fraccions tenen denominador diferent:
Llegiu la situaci plantejada i suma els numeradors i deixa el mateix redueix-les a denominador com i desprs
comenteu la suma de fraccions denominador. suma les fraccions digual denominador.
que cal calcular per a resoldre
2 3 1 21311 6 1 2 5 8 518 13
cada pregunta. Indiqueu la im- 1 1 5 5 1 5 1 5 5
7 7 7 7 7 4 5 20 20 20 20
portncia de comprovar, abans
doperar, si les fraccions tenen 6 13
Ha plantat de lhort. Ha plantat del jard.
7 20
igual denominador o no.
6.
Recordeu com se sumen dues
Per sumar diverses fraccions digual denominador, se sumen els numeradors
fraccions digual denominador i es deixa el mateix denominador.
i expliqueu que, quan els de- Per sumar diverses fraccions de diferent denominador, es redueixen les fraccions
nominadors sn diferents, cal a denominador com i desprs se sumen els numeradors i es deixa el denominador
reduir les fraccions a com com.

denominador de primer i apli-

7.
car desprs el procediment
1. Calcula i explica com ho fas.
anterior. Desprs, representa i comprova la suma.
En portar a terme lactivitat 3,
2 5 3 5 4 5 7
comenteu que tot nombre natu- 1 1 1 1
C
8 8 6 6 9 9 9
ral es pot expressar com una
fracci de denominador 1 i aix Re
2. Suma aquestes fraccions de denominador diferent. sig
operar noms amb fraccions.
RECORDA 2 3 2 2 5 3 1 2 4
1 1 1 1 1
Abans de sumar, 3 7 5 9 6 5 2 3 5
Competncies bsiques redueix-les a 1 5 3 5 3 7 1 4 9
denominador com. 1 1 1 1 1
6 9 4 8 10 15 2 5 10
Aprendre a aprendre
En repassar la reducci a com
94
denominador per calcular sumes
de fraccions, feu vore a lalumnat
la importncia de consolidar b
els continguts treballats, ats que
suposen la base per a aprenen- Altres activitats
tatges posteriors.
Plantegeu situacions similars a les segents perqu lalumnat cal-
cule mentalment i responga raonadament:
Antoni ha sumat a la fracci 2/7 una fracci en qu el denomina-
dor s 7. Ha obtingut com a resultat una fracci:
Solucions Igual que la unitat. Quines dues fraccions ha sumat Antoni?
7 Menor que la unitat. Quines fraccions ha pogut sumar Antoni?
1.
8 (cal buscar totes les solucions que siguen possibles).
8 Major que la unitat. Quines fraccions ha pogut sumar Antoni?
(cal dir diversos casos que siguen possibles).
6
Igual que un nombre natural. Quines fraccions ha pogut sumar
16 Antoni? (cal dir diversos casos que siguen possibles).

9

94

132255 _ 0138-0153.indd 142 11/9/09 07:19:46

 7
3. Calcula aquestes sumes dun nombre natural i una fracci. UNITAT 7
3 2 3 14 3 14 1 3 17
2 Exemple: 2 1 5 1 5 1 5 5
25 7 1 7 7 7 7 7
1
2 7 5 4 2 3 2. 2/3 1 3/7 5 23/21
11 31 41 12 15 16
9 8 7 5 7 10 1/6 1 5/9 5 13/18
2/5 1 2/9 5 28/45
4. Expressa les sumes de lactivitat 3 en forma de nombre mixt i de fracci. 3/4 1 5/8 5 11/8
Exemple:
4 4 4
12521 52 5
23514
5
14 5/6 1 3/5 5 43/30
5 5 5 5 5 3/10 1 7/15 5 23/30
Obtens les mateixes fraccions que en lactivitat 3? 1/2 1 2/3 1 4/5 5 59/30
1/2 1 4/5 1 9/10 5 11/5
5. Calcula i resol. Desprs, contesta.
1 5
Teresa es menja la meitat dun gelat i ngel es menja dos cinquens 2
5
10
3. 11/9 31/8 33/7
del mateix gelat. Quina fracci de gelat es mengen en total? 14/5 37/7 63/10
1 2
1 5 1 5 2 11 7 31
2 5 10 10 2 4 4. 1 5 ;3 5 ;
5 9 9 8 8
En total es mengen de gelat. 5 10
5 33
4 5
En quantes parts iguals divideixen el gelat per menjar-se cada un la seua part? 7 7
Quantes daquestes parts es menja cada un? Quantes parts es mengen en total? 4 14 2 37
2 5 ;5 5 ;
5 5 7 7
6. Resol.
3 63
En una parada venen porcions de panada. Emili ha comprat filets de vedella que 6 5
10 10
Cada porci s un nov de panada. pesen cinc sisens de quilo, i filets de
Tres amics en demanen 8, 6 i 5 porcions, porc que pesen tres setens de quilo. Les fraccions sn les mateixes.
respectivament. Quina fracci de panada Quina fracci de quilo pesen en total
1 2 5 4 9
demanen en total? Quantes panades senceres els filets? Pesen ms o menys dun 5. 1 5 1 5
i porcions sn? quilo? 2 5 10 10 10
Es mengen 9/10 de gelat.
7. Pensa i contesta. Escriu un exemple que demostre cada resposta.
Divideixen el gelat en 10
Ignasi ha sumat dues fraccions menors que la unitat.
Pot ser la suma una fracci menor que la unitat? I major? I igual que la unitat? parts iguals.
Teresa es menja 5 parts i n-
gel, 4. Sen mengen 9 parts.
CLCUL MENTAL
8 6 5 19
Resta per compensaci: suma el mateix nombre als dos termes perqu el segon 6. 1 1 5
siga una desena 9 9 9 9
31 2 19 73 2 18 34 2 27 95 2 36 Demanen 19/9 de panada.
12
43 2 29 51 2 28 52 2 37 54 2 46 19 1
74 2 28 5 76 2 30 5 46 52
65 2 39 46 2 38 61 2 47 82 2 56 9 9
12
0 72 2 49 89 2 58 78 2 67 99 2 66 Sn 2 panades i 1 porci.
5 3 35 18
1 5 1 5
95 6 7 42 42
53
5
42
Pesen 53/42 de quilo.
53/42 . 1
Altres activitats Pesen ms d1 kg.
Escriviu a la pissarra diverses sumes de fraccions canviant lordre 7. S, la suma pot ser menor, ma-
dels sumands i pregunteu a lalumnat si pensa que el resultat ser jor i igual que la unitat.
el mateix. A continuaci, calculeu-les en com i comenteu al final R. M. 3/5 1 1/5 5 4/5;
que la suma de fraccions tamb compleix les propietats commuta- 4/5 , 1
tiva i associativa. Per exemple: 3/5 1 4/5 5 7/5; 7/5 . 1
3/5 1 2/5 5 5/5; 5/5 5 1
3
7
1
5
6
i
5
6
1
3
7 ( 2
3
1
5
3
1
9
4 )
i
2
3
1
5
3
1
9
4 ( ) Clcul mental
Desprs de treballar la multiplicaci de fraccions en les pgines
98 i 99, podeu dur a terme una activitat similar a aquesta per a 12 55 7 59
comprovar que la multiplicaci de fraccions tamb compleix les 14 23 15 8
propietats commutativa i associativa. 26 8 14 26
23 31 11 33

95

132255 _ 0138-0153.indd 143 11/9/09 07:19:46

 Resta de fraccions 3.

Objectius Slvia tenia en un pitxer

7
de litre de suc de pinya
10
Restar fraccions digual i de di- i en un altre pitxer
3
de litre de suc de taronja.
4
ferent denominador. 3 4.
Ompli de suc de pinya un got de de litre,
Resoldre problemes de resta 10
1
de fraccions. i de taronja una tassa de de litre.
5
Quina fracci de litre de suc queda en cada pitxer?

Suggeriments didctics
3 7 1 3 5.
Per a explicar Pinya Resta de Taronja Resta de
10 10 5 4
Llegiu la situaci plantejada i Les fraccions tenen igual denominador: Les fraccions tenen denominador diferent:
comenteu la resta de fraccions resta els numeradors i deixa el mateix redueix-les a denominador com i desprs
denominador. resta les fraccions digual denominador.
que cal calcular per a saber
quant de suc queda de cada 7 3 723 4 3 1 15 4 15 2 4 11
2 5 5 2 5 2 5 5
sabor. Indiqueu que, igual que 10 10 10 10 4 5 20 20 20 20

en la suma, abans doperar, cal 4 11

Queden de litre de suc de pinya. Queden de litre de suc de taronja.
comprovar si les fraccions te- 10 20

nen igual denominador o no.

Expliqueu que el procediment Per restar dues fraccions digual denominador, es resten els numeradors
i es deixa el mateix denominador. 6.
de resta de fraccions s similar
Per restar dues fraccions de diferent denominador, es redueixen les fraccions
al de la suma i calculeu a la pis-
a denominador com i desprs es resten els numeradors i es deixa
sarra les dues restes, animant el denominador com.
lalumnat a intervindre-hi.
Abans de dur a terme lactivitat
6, comenteu que la jerarquia de 1. Calcula i explica com ho fas.
Desprs, representa i comprova la resta.
les operacions amb fraccions 7.
s la mateixa que amb nom- 5
2
2

8
2
2

10
2
5

bres naturals, i recordeu la dita 8 8 9 9 6 6

jerarquia calculant en com al-

gunes operacions combinades 2. Resta aquestes fraccions de diferent denominador.
amb nombres naturals. RECORDA 6 2 3 2 7 4 8 4
8.
2 2 2 2
Per poder restar-les, 7 5 4 3 10 7 9 5
redueix-les de primer 5 3 4 5 3 1 8 9
Competncies bsiques a denominador com. 2 2 2 2
6 8 9 12 5 10 15 20

Autonomia
i iniciativa personal 96
Llegiu la situaci inicial i animeu
lalumnat a predir el procediment
per a calcular la resta de fraccions
digual i de diferent denominador,
Altres activitats
prenent com a model la suma de
fraccions. Proposeu a lalumnat que complete els quadrats mgics segents,
de manera que la suma de les fraccions de cada fila, columna i
diagonal siga sempre el mateix nombre:

Solucions 4/8 2/8 1 10/3 5/3

3 5/8 8/3
1.
8 6/8 3

6 En corregir-los a la pissarra, demaneu a lalumnat que escriga la

9 suma calculada per esbrinar el total com de loperaci, i la suma
i resta combinades per trobar el nombre de cada casella.
5

6

96

132255 _ 0138-0153.indd 144 11/9/09 07:19:46

 7
3. Calcula aquestes restes dun nombre natural i una fracci. UNITAT 7
3 5 3 40 3 40 2 3 37
Exemple: 5 2 5 2 5 2 5 5
8 1 8 8 8 8 8
2. 6/7 2 2/5 5 16/35
2 1 3 7 3 9 11 23
12
5
32
7
42
4
62
9

2
21
4
22
3
23
5
24 5/6 2 3/8 5 11/24
3/4 2 2/3 5 1/12
4. Calcula. 4/9 2 5/12 5 1/36
3 7 5 31725 5 7/10 2 4/7 5 9/70
Exemple: 1 2 5 5
4 4 4 4 4
3/5 2 1/10 5 5/10 5 1/2
4 3 2 5 1 7 9 4 2

5
1 2
5 5

6
2 1
6 6

7
2 2
7 7
8/9 2 4/5 5 4/45
8/15 2 9/20 5 5/60 5
5. Resol. 5 1/12
Roger ha partit 2 flams iguals en 8 parts
3 20 13 47
iguals cada flam. Shan menjat sis huitens 3.
dun flam. Quina fracci de flam ha quedat? 5 7 4 9
s ms o menys dun flam?
1 1 2 3
Marta ha comprat un batut de xocolate
2 4 3 5
de tres quarts de litre i un altre de vainilla
dun ter de litre. De quin sabor ha comprat 41322 5
ms batut? Quina fracci de litre ms? 4. 5 51
5 5
Carles va llegir ahir dos novens dun llibre
52117 11
i hui dos teros del mateix llibre. Quina 5
fracci de llibre ha llegit hui ms que ahir? 6 6
92422 3
6. Calcula aquestes operacions combinades. 5
7 7
2
3
1
1
6
2
3
4
5
6
2
1
2
1
2
5
7
9
2
3
8
1
1
4( ) 4
5
2
(3
4
2
3
10 ) 5. 2 2
6
5
10 10
; .1
8 8 8
3 2 7 Han quedat 10/8 de flam.
2 5 1 5 2 5 2 5
6 4 5 9
s ms dun flam.
3 1 9 4
7. Calcula i escriu les fraccions que falten perqu les igualtats siguen certes. i i ;
4 3 12 12
1 7 3 31 4 5 3 13 3 1
1 5 1 5 2 5 2 5 . . Nha comprat ms
4 12 5 35 9 18 10 40 4 3
de xocolate.
8. RAONAMENT. Pensa i completa les fraccions. 3 1 9 4 5
2 5 2 5
4 3 12 12 12
1 7
15 1 15 2 Nha comprat 5/12 de litre
5 5 6 6
ms.
Escriu dues sumes i dues restes de fraccions el resultat de les quals siga 1.
2 2 6 2 4
2 5 2 5
3 9 9 9 9
97
Ha llegit hui 4/9 de llibre
ms.
5 3 1
6. 2 5
6 4 12
Altres activitats 2 2 22 11
1 5 5
Entregueu a cada alumne una targeta de paper perqu hi escriga 6 5 30 15
una fracci i ajunteu totes les targetes formant un munt. 7 5 11
2 5
Agafeu dues targetes a latzar del munt, llegiu les fraccions que 9 8 72
hi ha i indiqueu-los que en calculen la suma i la diferncia. Feu-los 4 9 7
2 5
vore que abans descriure la resta, han desbrinar quina de les 5 20 20
dues fraccions s major, per escriure-la com a minuend.
4 1 10 2
A continuaci, agafeu tres targetes del munt, llegiu-les i demaneu 7. 5 5
12 3 35 7
que calculen la suma de les tres i una operaci combinada forma-
3 1 25 5
da per una suma i una resta, amb parntesis o sense. Comenteu 5 5
18 6 40 8
que si, en calcular una de les expressions, resulta una resta que
no poden resoldre, han de canviar de lloc les fraccions, les opera- 1 4 7 1
8. 1 5 1 15 2
cions o els parntesis. 5 5 6 6
R. L.

97

132255 _ 0138-0153.indd 145 11/9/09 07:19:47

 Multiplicaci de fraccions 4.

Objectius A classe han posat un suro que ocupa les

3
parts duna paret
5
Multiplicar fraccions. i hi han collocat diversos dibuixos que ocupen la meitat del suro.
Quina fracci de la paret ocupen els dibuixos del suro?
Resoldre problemes de multipli-
caci de fraccions. 3
El suro de la paret
5

Els dibuixos 1 3 3
Suggeriments didctics del suro 2
dels de la paret
5
5
10
de la paret

Per a explicar
1 3 1 3
Presenteu la situaci inicial i Calcula
2
de , s a dir, multiplica per
5 2 5
mostreu com sobt la soluci

El numerador s el producte dels numeradors. 1 3 133 3
de forma grfica. 3 5 5
El denominador s el producte dels denominadors. 2 5 235 10
Desprs, comenteu que 1/2 de
3/5 equival a multiplicar amb- 3
Els dibuixos del suro ocupen les parts de la paret. 5.
10
dues fraccions (1/2 3 3/5) i
expliqueu el dit algoritme.
Per multiplicar diverses fraccions, es multipliquen els numeradors
Per a reforar i es multipliquen els denominadors.

Aprofiteu lestratgia sobre in-

ventar altres prctiques simi-
1. Calcula i explica com ho fas.
lars que hi ha en la pgina 56
2 7 2 7 3 4 1 2 3 3
del manual dESTUDI EFICA i de 5 3 5 5 3 3 5 5
5 4 5 4 3 5 8 3 3 3
demaneu a lalumnat que escri- 6.
4 3 3 2 7 5 1 3 3 5 2 3 2 3 1 4 2
ga dues fraccions i desprs les de de 3 3 3 3 3 3 3 3
9 10 4 5 6 6 3 7 2 6 5 4 9 5 4 7 3
sume, les reste (la major menys
la menor) i les multiplique. 2. Calcula aquestes multiplicacions de nombres naturals i fraccions.
3 2 3 233 6
Exemple: 2 3 5 3 5 5 C
7 1 7 137 7
Competncies bsiques 2 7 2 5 4 7 5 Re
33 53 32 34 323 63 34 sig
Competncia cultural 7 10 9 6 5 8 9

i artstica 3. Calcula la fracci de cada nombre. Desprs, multiplica la fracci pel nombre, calcula
Aprofiteu la situaci presentada el nombre natural equivalent i comprova que obtens el mateix resultat.
en el quadre per a comentar el va- 2 4 5 3 5
de 24 de 45 de 84 de 161 de 232
lor educatiu de les illustracions 3 9 6 7 8
i treballs exposats a classe i el
valor cultural i artstic de les ex- 98
posicions dart, aix com la impor-
tncia de la seua disposici en
lespai.

Altres activitats
Escriviu a la pissarra lexpressi a 3 b 5 c. Comenteu que, en
multiplicar dos nombres naturals (excepte 0 i 1), el producte s
Solucions major que els factors, per amb les fraccions no sempre passa
aix. Escriviu-ne uns quants exemples i comproveu en com que:
14 7 12 2
1. 5 5 Si b s un nombre natural, c sempre s major que a.
20 10 90 15
3 6 6 3
6 3 35 3 1 Exemple: 325 , .
5 5 5 5 5 5
20 10 36 21 7
8 1 30 1 Si b s una fracci major que 1, c sempre s major que a.
5 5 Si b s una fracci menor que 1, c sempre s menor que a.
120 15 60 2
7 28 28 5 3 15 15 5
18 1 8 2 Exemples: 4 3 5 , .4 3 5 , ,
5 5 3 3 3 2 4 8 8 2
180 10 84 21

98

132255 _ 0138-0153.indd 146 11/9/09 07:19:47

 7
4. Resol. UNITAT 7
Tres cinquens dels pastissos duna safata sn de xocolate. Quatre
setens dels pastissos de xocolate tenen, a ms a ms, crema.
Quina fracci dels pastissos tenen xocolate i crema? 6 35 7 4
2. 5
Una panada pesa tres quarts de quilo. Sara nha comprat 7 10 2 9
la meitat. Quina fracci de quilo pesa el tros que ha comprat?
20 10 56 7
5 5
Laura ha comprat 3 bosses de crelles fregides que pesaven
6 3 40 5
tres huitens de quilo cada una. Quina fracci de quilo pesen 120 40
les 3 bosses en total? Pesen ms o menys dun quilo? 5
9 3
Antoni ha omplit daigua 4 pots iguals de set desens de
litre de capacitat. Quina fracci de litre daigua hi ha
en total als pots?
3. 16 69
20 145
Dos teros dels 57 animals que hi ha en una granja
sn gallines. Quantes gallines hi ha a la granja?
70
Dami t apegades en un lbum 162 fotos. Quatre novens 4 3 12
de les fotos sn del viatge que va fer a lestiu. Quantes fotos 4. 3 5
7 5 35
del viatge t a llbum?
Tenen xocolate i crema
5. Escriu la fracci inversa de cada fracci donada. Desprs, multiplica totes dues. 12/35 dels pastissos.
APRN 1 3 3

3 3 5
2 4 8

Per a trobar la fracci inversa 7
5 fracci inversa 4
duna altra, canvia entre si 3 Pesa 3/8 de quilo.
4 5 3 5
el numerador i el denominador. 7 3 9 9

El producte duna fracci 5 4 534 20 33 5 ; .1
per la inversa s sempre 1. 3 5 5 51 2 4 6
8 8 8
4 5 435 20
9 11 5 Les 3 bosses pesen 9/8 de
quilo. Pesen ms d1 kg.
6. Completa el terme que falta en cada fracci perqu les igualtats siguen certes. 7 28 14
2 43 5 5
3 3 15 2 6 3 9 27 10 10 5
3 5 3 5 3 3 5
4 8 4 20 7 2 56 En total nhi ha 28/10
(14/5) de litre.
CLCUL MENTAL 2
de 57 5 38
3
Resta per compensaci: resta el mateix nombre dels dos termes perqu el segon
4 siga una desena
Hi ha 38 gallines.
4
23
42 2 11 35 2 22 49 2 23 65 2 34 de 72 5 72
9
53 2 21 58 2 32 67 2 43 77 2 44
74 2 23 5 71 2 20 5 51 T 72 fotos.
68 2 31 74 2 52 86 2 63 89 2 74
23
70 2 41 81 2 62 92 2 73 91 2 64 3 7 3 7
5. ; 3 51
7 3 7 3
99 2 9 2 9
; 3 51
9 2 9 2
4 11 4 11
; 3 51
11 4 11 4
6 5 6 5
Altres activitats ; 3 51
5 6 5 6
Indiqueu a lalumnat que, quan sopera 5 3 15
amb fraccions, conv simplificar la frac- 4 1 6 6. 3 5
1 4 2 8
ci obtinguda com a resultat sempre que 3 6 5
2 3 6
siga possible. 9 3 3 3 5
2 5 4 20
Escriviu a la pissarra una columna amb 4 2 2
3 1 9 27
diverses operacions amb fraccions i una 8 3 2 3 3 5
3 7 2 4 56
altra columna amb els seus resultats 5 4 3
simplificats, perqu lalumnat calcule i 4 3 3
relacione cada operaci amb el seu re- 3 Clcul mental
9 2 4
sultat. 31 13 26 31
Per exemple: 32 26 24 33
37 22 23 15
29 19 19 27

99

132255 _ 0138-0153.indd 147 11/9/09 07:19:47

 Divisi de fraccions 3.

Objectius Laia t 2 kg i mig dametles. Les reparteix

en bosses dun quart de quilo cada una.
Dividir fraccions. Quantes bosses en pot preparar?

Resoldre problemes de divisi 1 5

Ametles 2 kg kg
de fraccions. 2 2

1 1
1 kg 5 4 bosses 10 bosses d kg
Suggeriments didctics Bosses de
4
kg
4

Per a explicar 1 5 5 1
Calcula quants hi ha en , s a dir, divideix entre
Presenteu la situaci i treba- 4 2 2 4

lleu-la de forma similar a la El numerador s el producte del numerador de
multiplicaci de la doble p- la primera fracci pel denominador de la segona. 5 1 534 20
: 5 5 5 10
gina anterior. En presentar El denominador s el producte del denominador 2 4 231 2
de la primera fracci pel numerador de la segona.
4.
la soluci grfica, expliqueu
la representaci del nombre Pot preparar-ne 10 bosses dun quart de quilo.
mixt i la seua expressi en
forma de fracci, i per qu es 5.
Per dividir dues fraccions, es multipliquen els termes en creu.
divideix cada unitat (1 kg) en
4 parts iguals.
A continuaci, raoneu com re- 1. Calcula i explica com ho fas.
solem aquest repartiment amb 3 4 3 3 5 3 3
: 5 5 5: 5 : 5 5
una divisi i expliqueu com es 8 7 3 8 1 8 3
calcula. Insistiu en la difern- 2 3 7 1 2 5 4 3 4 7 5 4 6.
: : : : 2: 3: :4 :5
cia amb la multiplicaci, ja que 9 5 6 8 3 7 5 10 7 8 6 9
alguns alumnes tendeixen a di-
2. Converteix cada divisi en una multiplicaci i calcula.
vidir els numeradors i els deno-
minadors. FES-HO AIX
7.

Per a reforar Una altra manera de dividir fraccions s multiplicar 3 5 3 4 334 12
: 5 3 5 5
la primera fracci per la inversa de la segona. 7 4 7 5 735 35
Aprofiteu lestratgia referent
a reconixer el que sha aprs
que hi ha en la pgina 62 del
Si el segon terme s un nombre natural, es multiplica
per la fracci inversa daquest nombre. 2
3
2 1
:55 3 5
3 5
231
335
5
2
15

manual dESTUDI EFICA llegint

el ttol de cada doble pgina de 3 4 2 7 5 4 1 2 7 3 5 6
: : : : :6 :5 :4 :3
la unitat i demanant a diversos 7 9 5 12 9 7 8 3 9 10 8 11
alumnes que expliquen com es
calcula cada operaci. A conti- 100
nuaci, escriviu a la pissarra i
resoleu en com un exemple
de cada operaci amb fracci-
ons, pregunteu als xiquets i
xiquetes en quines han tingut Altres activitats
dificultats i si ja les han supera-
Plantegeu a lalumnat uns quants problemes de multiplicaci o
des, i proposeu ms activitats
divisi de fraccions, perqu prenga nota de les dades de lenunciat
de prctica.
(si tenen dificultat, pot fer-ho un alumne a la pissarra de forma
dirigida), trie loperaci corresponent i els resolga. Per exemple:
Competncies bsiques
Robert empaqueta 6 kg daletes de pollastre en safates de 3/4
Competncia lingstica de quilo. Quantes pot fer-ne?
En corregir les divisions planteja- Jlia ven en un tros les tres cinquenes parts dun formatge que
des en aquesta doble pgina, de- pesa 3/4 de quilo. Quant pesa el tros de formatge venut?
maneu a lalumnat que explique Clia empaqueta 2 kg i 3/4 de kg de ganxets en bosses de quart
com les ha calculades, perqu siga de quilo. Quantes en prepara?
conscient del procs seguit i, a par-
tir de la sistematitzaci, adquirisca
cada vegada major automatisme.

100

132255 _ 0138-0153.indd 148 11/9/09 07:19:48

 7
3. Resol. UNITAT 7
David t una botella amb dos cinquens de litre de llet. Cada vegada
que pren un caf amb llet, saboca a la tassa un des de litre de llet.
Quants cafs amb llet pot prendre amb la llet de la botella? Solucions
Natlia envasa 6 kg de mandarines en malles de 21 10 56 28 14
tres quarts de quilo. Quantes malles pot fer-ne? 1. 5
32 27 6 3 15
Toms reparteix 3 truites iguals entre diversos amics.
40 8
Dna a cada un un cinqu de truita i no en sobra gens. 5
Entre quantes persones ha repartit les truites? 15 12
40 14 7 24 5
Maite ha denviar 4 paquets iguals, 5
3 4 2 7 24
que pesen en total huit novens de quilo.
Quina fracci de quilo pesa cada paquet? 4
Ricard ha fet les tres quartes parts dun treball 45
en 3 dies. Si tots els dies ha fet la mateixa quantitat 27 24 35 3
de treball, quina fracci de treball ha fet cada dia? 2.
28 35 36 16
4. Calcula i escriu les fraccions que falten perqu les igualtats siguen certes. 7 3 5 6 2
5
2 10 3 27 1 3 2 45
54 50 32 33 11
3 5 3 5 : 5 : 5
7 21 5 10 4 28 5 40 2 1 20
3. : 5 54
5 10 5
5. Calcula aquestes operacions combinades. Pot prendre 4 cafs amb
1
4
1
1 3
2
3
5
8
9
2 5
2 :
3 6 ( 7
2
2
5
6
3
2
9) 9 3
:
5 8
1
(3
4 )
llet.
6:
3
5
24
58
1 8 4 3
1 5 2 5 3 5 : 5
4 9 Pot fer-ne 8 malles.
1 15
6. Calcula i completa.
3: 5 5 15
5 1
1 5 5 3 Ha repartit les truites entre
2 1 2 3 :
4 6 2 10 15 persones.
3
8 8 2
:45 5
9 36 9
7. RAONAMENT. Pensa i escriu la fracci o el nombre natural que falta en cada igualtat.

1
Cada paquet pesa
de quilo.
8 2
36 9 ( )
7
15 3 1563 15 3 3 3 1
4 4 :35 5
4 12 4

15
1
: 156: 15
7
:
Cada dia ha fet
de treball.
3 1
12 4 ( )
4 4
:3
5 9 7 9
4.
3 2 3 20
101 1 3 11
5. 1 5
4 10 20
8 12 4
2 5
9 15 45
16 2 32 16
Altres activitats 3 5 5
6 9 54 27
Escriviu a la pissarra diversos parells de fraccions (i de nombre na- 9 9 72 8
: 5 5
tural i fracci). Demaneu als xiquets i xiquetes que dividisquen la 5 8 45 5
primera fracci entre la segona. A continuaci, indiqueu que dividis- 2 11 1 5
6.
quen la segona fracci entre la primera. Corregiu a la pissarra les 3 12 12 24
dues divisions de cada parell i demaneu-los que expliquen quina 50 25
5
relaci hi ha entre ambds resultats: sn fraccions inverses. 72 36
1 4
7. 4
6 7
1 7
6
4 4

101

132255 _ 0138-0153.indd 149 11/9/09 07:19:48

 Activitats
1. ESTUDI EFICA. Copia i completa 7. Completa les fraccions perqu les igualtats 11
lesquema. siguen certes.
Objectius
3 10 2 29
Repassar els continguts bsics OPERACIONS AMB FRACCIONS 1 5 1 5
8 8 5 35
de la unitat. Suma Primerament es redueixen a 2 3 2 1
Aplicar les matemtiques en di- 2 5 2 5
Resta Primerament 6 6 3 9
ferents contextos.
Multiplicaci Es multipliquen 2 10 4 20
3 5 3 5
Divisi 3 21 7 21
Competncies bsiques 54 4 45
2. Suma. : 5 : 5
4 6 20 9 32
Aprendre a aprendre 3 4 5 3 1 2 5
1 1 1 1
Mostreu a lalumnat que, partint 5 5 6 7 3 4 8 8. Calcula.
del que ja sabien sobre fraccions, 1 2 7
31 16 51 18 3 5 3 28 5 2
4 9 8 1 2 2 :
han aconseguit avanar en el seu 4 2 5 9 6 7
coneixement. 3. Resta.
6
2
2 5
2
4 7
2
3
5 3
:
9 4
2
(
1
2 ) ( 1
6
1
3
8
3
)5
2
7 7 6 9 4 8 ET
9. Pensa i digues si el resultat pot ser
1 10 14 un nombre natural. Posan un exemple.
22 52 22
6 3 5
Sumes dues Restes dues
Solucions 4. Multiplica. fraccions fraccions

1. R. L. 5 1 4 2 3 7 2 Multipliques dues fraccions

3 3 3 3
8 8 3 5 5 4 3
2. 7/5 53/42 35/24 10 5 3 Divideixes dues fraccions
33 34 53 32
13/4 56/9 111/8 6 9 8

10. Observa les pastilles i calcula quina fracci

3. 4/7 7/18 11/8 5. Divideix. de pastilla s.
11/6 5/3 4/5 5 2 3 3 4 5
: : : Fixa-thi:
2 7 5 8 9 6 Les dues pastilles sn de
4. 5/64 8/15
7 2 15 la mateixa mida i estan
42/60 5 7/10 5:
8
3:
5 4
:2 dividides en un nombre
30/6 5 5 20/9 diferent de parts iguals.
30/8 5 15/4 6. Escriu el signe de loperaci que sha 3 unces de xocolate negre i 2 de blanc.
fet en cada cas. 1 una de xocolate blanc ms que
5. 35/4 24/15 5 8/5 3 2 15 3 2 6 1 de xocolate negre.
5 5
24/45 5 8/15 4 5 8 4 5 20 3 trossos de 2 unces de xocolate negre.
40/7 15/2 15/8 3 2 23 3 2 7 La meitat dun tros de 3 unces de
5 5
4 5 20 4 5 20 xocolate blanc.
6. 3/4 : 2/5 3/4 3 2/5
3/4 1 2/5 3/4 2 2/5
102
7. 3/8 1 7/8 5 10/8
15/35 5 3/7
5/6 2 2/6 5 3/6 7/9
2/7 3 5/3 5 10/21 5/3
9/4 : 5/6 5 54/20 5/8 Altres activitats
53 20 Demaneu als xiquets i xiquetes que inventen i calculen una suma,
8. una resta, una multiplicaci i una divisi de dues fraccions i duna
20 9
7 65 fracci i un nombre natural. A continuaci, indiqueu a cada alumne
que copie en un full les huit operacions desordenades, per sense
36 48
el signe de loperaci efectuada, i lentregue a un company. Aquest
9. Suma: s que pot ser. ha desbrinar quina operaci sha fet en cada cas.
R. M. 3/7 1 11/7 5 2
Resta: s que pot ser.
R. M. 19/3 2 1/3 5 6
Multiplicaci: s que pot ser.
R. M. 3/4 3 8/3 5 2
Divisi: s que pot ser.
R. M. 3/4 : 1/8 5 6

102

132255 _ 0138-0153.indd 150 11/9/09 07:19:49

 7
UNITAT 7
ts 11. Resol. En un gerro hi ha roses i clavells.
Ivan collecciona peces descacs.
Tres cinquens de les flors sn roses 10. 3/8 1 2/6 5 17/24
i dos novens de les roses sn blanques.
Un set de les peces sn de vidre,
Quina fracci de les flors sn clavells? 1/6 2 1/8 5 1/24
dos setens sn de pedra i les restants
sn de fusta. Quina fracci de les
I quina fracci de les flors sn roses 3 3 2/8 5 6/8 5 3/4
blanques?
peces s de fusta? Si t en total 3/6 : 2 5 3/12 5 1/4
448 peces, quantes sn de cada Sergi ven truites partides en sisens.
material? Hui tenia 30 sisens de truita i ha venut 11. De fusta 1 2 1/7 2
Karina ha begut un ter de laigua duna
3 truites i un sis. Quants sisens de truita 2 2/7 5 4/7. De vidre
cantimplora i Pau, tres huitens. Quina
li queden? Quantes truites senceres
1/7 de 448 5 64. De
i sisens de truita sn?
fracci de laigua de la cantimplora pedra 2/7 de 448 5
han begut en total? Quina fracci de Quants gots dun quart de litre es poden
laigua queda a la cantimplora? omplir amb el refresc duna botella d1 litre 5 128. De fusta 4/7 de
Pep ha comprat 2 safates amb un quart
i mig? 448 5 256.
de quilo de pastissos amb crema i mig En una carretera de 3 km es vol posar 1/3 1 3/8 5 17/24
quilo de pastissos sense crema cada un fanal cada tres desens de quilmetre. Han begut 17/24 de
una. Quina fracci de quilo pesa cada Quants fanals shi collocaran, a ms
safata? I en total les 2 safates? del primer de linici del cam? laigua.
1 2 17/24 5 7/24
Hi queden 7/24 de laigua.
ETS CAPA DE Utilitzar fraccions a la cuina 1/4 1 1/2 5 3/4
Cada safata pesa 3/4 kg.
Manel s cuiner. Abans de comenar a cuinar,
3 6 3 1
prepara els ingredients necessaris per a elaborar 23 5 5 51
cada plat. 4 4 2 2
Les dues pesen 6/4 kg
Per a fer les verdures saltades del
primer plat, utilitza 1 kg i mig de crelles, (1 kg i mig).
3 quarts de quilo de carabassetes 1 2 3/5 5 2/5. Sn cla-
i 1 quart de quilo de porros.
Quant pesen en total les crelles
vells 2/5 de les flors.
i la verdura? 2/9 3 3/5 5 6/45 5 2/15

Per preparar el segon plat, Sn roses blanques 6/45

ha comprat 9 filets que pesen (2/15) de les flors.
un sis de quilo cada un. Quant
30 1 11 5
de pesen en total tots els filets? 23 5 51
6 6 6 6
Per a postres vol preparar 2 litres
i quart de suc de taronja. Escorrent
Lin queden 11 sisens. Sn
cada taronja nobt un huit de litre. 1 truita sencera i 5 sisens.
Quantes taronges necessita per a preparar 1 3
tot el suc? 1 5
2 2
Si reparteix els 2 litres i quart de suc
e. 3 1 12
en 9 gots iguals, quina fracci de litre : 5 56
de suc abocar en cada un dels gots? 2 4 2
Es poden omplir 6 gots.
3 : 3/10 5 30/3 5 10
103 Shi collocaran 10 fanals
ms.

Ets capa de
Programa dESTUDI EFICA 1
1
1
3
1
1
5
10
5
2 4 4 4
En acabar la unitat, demaneu a lalumnat que complete una taula com 5 1
aquesta: 5 52
2 2
Unitat 7 Operacions amb fraccions Pesen 10/4 kg (2 kg i mig).
1 9 3 1
El que he aprs 93 5 5 51
El que he aprs 6 6 2 2
a fer
Pesen 9/6 kg (1 kg i mig).
Suma de fraccions 1 1 9 1 72
2 : 5 : 5 5
4 8 4 8 4
Resta de fraccions
5 18
Multiplicaci de fraccions Necessita 18 taronges.
1 9 9 1
Divisi de fraccions 2 :95 :95 5
4 4 36 4
Nabocar 1/4 litre en cada got.

103

132255 _ 0138-0153.indd 151 11/9/09 07:19:49


Objectius
Resoldre problemes represen-
tant la situaci de lenunciat.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Comenteu lestratgia planteja-
da i llegiu el problema resolt per
parts, fent i retolant en cada cas
un dibuix a la pissarra. Desprs,
resoleu-lo fent vore a lalumnat
el suport que suposa el dibuix
elaborat.
Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Comenteu la importncia que t
interpretar b les dades i lajuda
que proporciona per a la compren-
si del problema la seua repre-
sentaci grfica.
Solucions
1. Per cuinar: 1/4
Cuinat: 3/4 15
15 : 3 5 5; 4 3 5 5 20
Tenia a la nevera 20 filets.
2. Homes: 1/3
Dones: 2/3 14
14 : 2 5 7; 3 3 7 5 21
Hi han participat 21 persones.
3. Per prestar: 1/6
55
Prestat: 5/6
55 : 5 5 11; 6 3 11 5 66
Penlope tenia 66 .
4. Per pagar: 5/8
75
Pagat: 3/8
75 : 5 5 15; 8 3 15 5 120
La impressora costava 120 .
5. Per enviar: 1/8
Enviat: 7/8
8 3 4 5 32
Havia denviar 32 correus.
6. R. L.
104
132255 _ 0138-0153.indd 152
Soluci de problemes
Representar la situaci
Representa lenunciat de cada problema. Aix tajudar a comprendrel millor.
EX
Desprs, resol-lo. 1.
Laura i Flix han obert una capsa de
bombons i shan menjat els dos cinquens
de tots els bombons que hi havia a la capsa.
Encara queden a la capsa 12 bombons.
Quants bombons hi havia al principi a la capsa?
2.
Representem la capsa de bombons
dividida en 5 parts iguals.
Assenyalem les parts que shan menjat
} 2
5
i les parts que queden.
1r Calculem els bombons que hi ha en cada part.
} 3 (12 bombons)
5
En 3 parts hi ha 12 bombons.
3.
12 : 3 5 4 En cada part hi ha 4 bombons.
2n Calculem els bombons que hi havia a la capsa.
En 5 parts 5 3 4 5 20
Soluci: A la capsa hi havia 20 bombons.
1. Mariola ha cuinat les tres quartes parts dels filets que tenia a la nevera. 4.
Ha cuinat en total 15 filets. Quants filets tenia Mariola a la nevera?
2. Els dos teros dels participants en un concurs de pintura sn dones
i els restants sn homes. Hi han participat 14 dones. Quantes persones
han participat en el concurs? 5.
3. Penlope va prestar al seu germ cinc sisens dels estalvis que tenia.
Li va prestar 55 . Quants diners tenia Penlope?
4. Miquel va comprar una impressora a terminis. Ha pagat ja els tres huitens del preu 6.
i ha de pagar encara 75 . Quant costava la impressora?
5. Paula va enviar ahir set huitens dels correus electrnics que havia denviar
durant tota la setmana. Li van quedar sense enviar 4 correus. Quants
correus havia denviar en total? 7.
6. INVENTA. Escriu un problema semblant als daquesta pgina que puga ser resolt
millor representant la situaci.
104
Altres activitats
Plantegeu a lalumnat altres problemes similars als presentats en
aquesta pgina, per fer-los en com a la pissarra. Per exemple:
Raquel t un munt de cucs de seda. Regala a un amic 5 cucs,
que sn un sis dels que tenia. Quants cucs de seda tenia Ra-
quel? Quants lin queden?
En un viatge, Andreu fa una parada desprs de recrrer les cinc
huitenes parts del trajecte. Des daquest punt, li falten encara
4 per recrrer 84 km. Quants quilmetres ha recorregut ja? Quants
quilmetres haur recorregut en acabar el viatge?
11/9/09 07:19:49
 7
Repassa UNITAT 7
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Calcula. 8. Un quart dels 300 pisos dun bloc sn
ms grans que la resta. Per arreglar el 1. 182.033 583.065
147.906 1 34.127 617 3 945
garatge, els pisos grans van pagar 115  938.842 150.660
898.026 1 40.816 243 3 620 cada un i els restants van pagar 93  63.793 349
cada pis. Quant costava la reparaci?
345.697 2 281.904 9.423 : 27 495.777 204
512.776 2 16.999 81.192 : 398 9. Pilar i Pere lligen la mateixa novella. 2. 17 25
Pilar nha llegit ja tres huitens i Pere nha
2. Calcula. llegit dos novens. Quin dels dos ha llegit 9 3
73328:2 2131534
ms? 1 9
9223316 11 2 (1 1 3) 3 2
8 1
10. Marta va vendre al gener 25 vestits
6 : (7 2 4) 2 1 6342827 a 120  cada un. Al febrer en va vendre 3. Els productes dels seus
3 menys, per cada un el va vendre 17  termes en creu sn iguals.
5 2 (9 2 5) 1 7 9 2 2 3 (9 2 5)
ms car. Quin mes en va traure ms
diners? Quants ms?
Multiplicant-ne els dos ter-
3. ESTUDI EFICA. Explica amb paraules teues. mes per un mateix nombre.
Com se sap si dues fraccions sn 11. En una fbrica de llepolies van envasar Dividint-ne els termes en-
equivalents. 14.400 gominoles en bosses de 12
tre un mateix nombre.
gominoles cada una. Les bosses les van
Com es calculen fraccions equivalents
posar en caixes de 20 bosses cada una. 2 4 6 2
a una altra fracci per amplificaci.
Cada caixa la van vendre per 30 . Quants 4. 4 7 8 9
4 5 8 9
Com es calculen fraccions equivalents diners en van traure?
a una altra per simplificaci. 35 39 75 61
5.
12. Llus i Mireia han coincidit hui fent una 4 5 8 9
4. Expressa en forma de nombre mixt. ruta de senderisme. Llus la recorre cada
7 21 18 6
18 39 70 83
8 setmanes i Mireia, cada 10 setmanes. 6. 5 5
Dac a quantes setmanes tornaran 4 12 15 5
4 5 8 9 a coincidir?
5 40
5
5. Expressa en forma de fracci. 8 64
5 11 6 7
8
3
7
4
9
3
6
7
7. . ,
4 5 8 9 6 18 7 8
3 4
6. Completa perqu les fraccions siguen .
8 12
equivalents.
7 18 6 5 40 8. 1/4 de 300 5 75
5 5 5
4 12 15 64 13. Marta t en lMP3 18 canons soltes de 300 2 75 5 225
pop angls, 35 de pop espanyol i dos
75 3 115 1 225 3 93 5
7. Compara cada parell de fraccions. discos dun grup de rock amb el mateix
nombre de canons cada un. En total t 77 5 29.550

5 11
i
6 7
i
3 4
i
canons. Quantes canons hi ha en cada Costava 29.550 .
6 18 7 8 8 12 disc de rock?
3 2
9. . . Pilar ha llegit ms.
8 9
105
10. 25 3 120 5 3.000
(25 2 3) 3 (120 1 17) 5
5 3.014
3.014 2 3.000 5 14
Reps en com En va traure ms diners al fe-
brer: 14 ms.
Formeu grups de quatre alumnes i demaneu a cada grup que in-
vente un problema utilitzant una o ms operacions amb fraccions: 11. 14.000 : 12 5 1.200
suma, resta, multiplicaci i divisi, i el resolga. Arreplegueu els pro- 1.200 : 20 5 60
blemes proposats i plantegeu-ne alguns perqu tot lalumnat els 60 3 30 5 1.800
resolga en el quadern. Un dels alumnes del grup que lha inventat En van traure 1.800 .
lha de fer a la pissarra per corregir-lo. 12. MCM (8 i 10) 5 40
Tornaran a coincidir dac a
40 setmanes.
13. 77 2 (18 1 35) 5 24
24 : 2 5 12
En cada disc de rock hi ha
12 canons.

105

132255 _ 0138-0153.indd 153 11/9/09 07:19:50

 8 Nombres decimals. RE

Objectius Operacions L
E
Reconixer situacions reals en L
qu intervenen nombres deci-
mals.

Recordar conceptes necessaris

per a desenvolupar la unitat.
C

Suggeriments didctics
Llegiu el text inicial i comenteu
amb lalumnat per qu sutilitzen
nombres decimals en les puntu- F
acions. Aprofiteu les preguntes P
plantejades per a comprovar el
seu nivell en el maneig daquests
nombres: lectura, escriptura, des-
composici, comparaci
En Recorda el que en saps, tre-
balleu amb lalumnat els contin-
guts que considereu ms neces- 1.
saris, segons lavaluaci inicial
anterior.
2.
En la gimnstica esportiva es realitzen exercicis en aparells (barra fixa, anelles, poltre...)
o al sl. Les gimnastes reben dels jutges una puntuaci per cada un dels exercicis fets.
Competncies bsiques Aquesta puntuaci s un nombre menor o igual que 10, amb una xifra decimal. Tot seguit
es descarten les notes major i menor i es fa la mitjana de les restants. Aquesta mitjana, que 3.
Interacci ser un nombre decimal amb tres xifres decimals, s la nota de lesportista.
amb el mn fsic
En la taula figuren les puntuacions de cinc gimnastes en un exercici.
Prenent com a exemple les pun-
Gimnasta Puntuaci Quina
tuacions de les gimnastes de la puntuaci ha aconseguit cada gimnasta?
Nria 8,973 4.
situaci inicial, demaneu a lalum- Quina s la part entera de la puntuaci de Nria?
Roser 9,156
I la part decimal de la puntuaci de Roser?
nat que anomene altres situacions Arantxa 9,028
Yaiza 8,964 Quina gimnasta ha aconseguit la puntuaci ms alta?
en qu usem nombres decimals.
Carme 9,180 I la ms baixa?
Per exemple: preus, temps, longi-
tuds
106
Competncia cultural
i artstica
En comentar la situaci inicial ex-
pliqueu que en les proves, a ms Altres formes de comenar
de lhabilitat esportiva, es cuida i
puntua laspecte esttic de lexer- Demaneu a lalumnat que diga llocs en els quals es puguen vore
cici. Amb el dileg, fomenteu en nombres decimals o situacions en les quals solem utilitzar-ne, per
lalumnat el valor de cuidar la pre- exemple quan expressem mesures.
sentaci del seu treball. Poseu-ne diversos exemples i escriviu els nombres decimals a la
pissarra, per repassar-ne de forma collectiva la lectura, descom-
Competncia social posici i comparaci.
i ciutadana
Feu un dictat de nombres decimals i desprs demaneu a lalumnat
En dialogar sobre els esportistes, que llija els nombres escrits. Feu-los preguntes sobre els nombres
mostreu com un exemple a imitar escrits per repassar-ne la descomposici i comparaci. Per exem-
el seu esfor personal, la seua ple: Quins nombres tenen 4 desenes? Quins nombres sn majors
vinculaci a lequip, la ciutat o la que 3 i menors que 3,8?
naci que representen, i la seua
acceptaci de triomfs i derrotes.

106

132255 _ 0154-0169.indd 156 11/9/09 07:23:28

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 8
Lectura i descomposici de nombres decimals
Solucions
El nombre 17,425 s un nombre decimal. Part entera Part decimal
C D U d c m
La part entera s 17 i la part decimal s 425. Pgina inicial
1 7 , 4 2 5
17,425 es llig: 17 unitats i 425 millsimes o 17 coma 425. Nria: 8 coma 973.
17,425 5 1 desena 1 7 unitats 1 4 dcimes 1 2 centsimes 1 5 millsimes Roser: 9 coma 156.
17,425 5 10 1 7 1 0,4 1 0,02 1 0,005 Arantxa: 9 coma 028.
Yaiza: 8 coma 964.
Comparaci de nombres decimals Carme: 9 coma 180.
454i252 La part entera de la puntuaci
9,83 9 , 12 4,251 5.3
de Nria s 8.
12,6 4,236
9,83 , 12,6
4,251 . 4,236 La part decimal de la puntuaci
de Roser s 156.
Fraccions decimals i nombres decimals
Carme ha obtingut la puntuaci
Podem expressar les fraccions decimals com a nombres decimals, i a linrevs.
ms alta i Yaiza, la ms baixa.
398 56 47 23
5 3,98 5 0,056 4,7 5 0,23 5
100 1.000 10 100
Recorda el que en saps
2 zeros 3 zeros 1 xifra decimal 2 xifres decimals
2 xifres decimals 3 xifres decimals 1 zero 2 zeros 1. 4,8 4 coma 8 o
4 unitats i 8 dcimes
4,8 5 4 1 0,8
1. Escriu com es llig i descompon cada nombre. 9,52 9 coma 52 o
4,8 9,52 30,196 147,04 6,083 9 unitats i 52 centsimes
APRENDRS 9,52 5 9 1 0,5 1 0,02
2. Escriu aquests nombres decimals. A sumar i restar 30,196 30 coma 196 o
5 unitats i 3 dcimes 71 coma 09 nombres decimals.
30 unitats i 196 millsimes
9 unitats i 26 millsimes 6 coma 148 A multiplicar dos 30,196 5 30 1 0,1 1
nombres decimals.
1 0,09 1 0,006
3. Compara i escriu el signe adequat. A aproximar un
58,37 58,4 2,69 2,652 nombre decimal a les 147,04 147 coma 04 o
unitats, dcimes o 147 unitats i 4 centsimes
32,6 27,9 14,036 14,038 centsimes.
147,04 5 100 1 40 1 7 1
A estimar sumes o
4. Expressa com sindica.
restes de nombres
1 0,04
Com a nombre decimal Com a fracci decimal decimals i productes 6,083 6 coma 083 o
dun decimal per un
287 5 319 natural. 6 unitats i 83 millsimes
0,4 6,81 0,052
10 100 1.000 6,083 5 6 1 0,08 1
1 0,003
107
2. 5,3 71,09
9,026 6,148
3. 58,37 , 58,4
32,6 . 27,9
Vocabulari de la unitat 2,69 . 2,652
Nombre decimal 14,036 , 14,038

Dcima, centsima i millsima 4. 28,7 0,05 0,319

Aproximaci 4 681 52

10 100 1.000
Estimaci

107

132255 _ 0154-0169.indd 157 11/9/09 07:23:28

 Suma i resta de nombres decimals 4.

Objectius Andreu va comprar una planta per 17,65 ,

Sumar i restar nombres deci-
mals.
Resoldre problemes de suma
i resta amb nombres decimals.
una jardinera per 21,43  i una regadora
que costava 8,50 . Per pagar va donar
un bitllet de 50 . Quants diners li van
tornar?
1r Suma els preus dels tres articles 2n Resta la despesa total dels diners donats 5.
per calcular la despesa total. per calcular quants lin tornen.

Suma 17,65; 21,43 i 8,50 Resta 47,58 de 50

DU d c DU dc
Suggeriments didctics 1 7, 6 5 5 0, 0 0
2 1, 4 3 2 4 7, 5 8
Per a explicar 1 8, 5 0 0 2, 4 2
Llegiu el problema inicial i plan- 4 7, 5 8

tegeu en com els passos per Li van tornar 2,42 .

resoldrel. Escriviu les operaci-
ons a la pissarra recordant la Per sumar o restar nombres decimals, es colloquen de manera que coincidisquen
6.
collocaci dels termes i calcu- en la mateixa columna les xifres del mateix ordre. Desprs, se sumen o es resten
com si foren nombres naturals i es posa la coma en el resultat davall la columna
leu-les. En efectuar la resta, co-
de les comes.
menteu que afegim zeros en la
part decimal del minuend per
facilitar-ne el clcul. 1. Colloca els nombres i calcula.
Abans de fer lactivitat 4, co- RECORDA 76,42 1 8,95 52,17 2 9,63

menteu que la jerarquia de les En restar, quan calga, afig zeros 3,218 1 14,39 264,035 2 7,8
al minuend.
operacions s la mateixa en 0,5 1 7,84 1 21,9 80,6 2 24,59
operar amb nombres decimals 9,26 1 54,3 1 0,178 73,2 2 5,381
que amb naturals o fraccions.
2. Calcula el terme que falta en cada operaci. Explica com ho fas.
Per a reforar 38,47 1 5 51,95 2 6,284 5 13,79

Aprofiteu lestratgia sobre de- 1 9,8 5 406,34 193,7 2 5 75,64

tectar errors en el procediment 5,461 1 5 10,27 2 80,42 5 27,5

C
que hi ha en la pgina 58 del
3. Calcula. Mu
manual dESTUDI EFICA, i de-
maneu a lalumnat que, desprs 1 6,73 1 27,5 2 8,9 2 4,176
8,45
de portar a cap les activitats 2
i 3, comprove els resultats ob- 5,28 1 24,6 2 3,751 1 9,38
13,7
tinguts per detectar-hi possibles
errors, calculant loperaci dona-
da amb el terme trobat i aplicant 108
a cada terme de la srie lopera-
ci inversa per a lobtenci del
terme anterior.

Competncies bsiques
Autonomia i iniciativa
personal
Fomenteu en els xiquets i xiquetes
aquesta competncia animant-los
a resoldre individualment els pro-
blemes plantejats, com a aplica-
ci prctica dels procediments de
suma i resta de nombres decimals
treballats anteriorment. Corregiu-
los al final en com, demanant-los
que expliquen com els han resolt
i per qu.
Altres activitats
Entregueu a cada alumne una targeta de paper perqu hi escriga
un nombre decimal duna, dues o tres xifres decimals.
Arreplegueu les targetes i poseu-les en un munt. Agafeu-ne dues
targetes a latzar i llegiu els nombres que hi ha perqu en calculen
la suma i la diferncia (feu-los vore que han desbrinar quin dels dos
nombres s major, per a escriurel com a minuend en la resta).
A continuaci, agafeu-ne tres ms, digueu els nombres que conte-
nen i demaneu-los que calculen la suma dels tres i una operaci
combinada formada per una suma i una resta, amb parntesis o
sense. Comenteu que si, en calcular una de les expressions, re-
sulta una resta que no poden resoldre, han de canviar de lloc els
nombres, les operacions o els parntesis.

108

132255 _ 0154-0169.indd 158 11/9/09 07:23:28

 8
4. Calcula. Recorda lordre en qu has de fer les operacions. UNITAT 8
Exemples: 26,83 2 4,5 1 7,619 26,83 2 (4,5 1 7,619)
22,33 1 7,619 5 29,949 26,83 2 12,119 5 14,711
Solucions
4,26 1 9,513 2 12,8 43,5 2 (16,83 1 0,094) 25,4 2 (31,398 2 7,6)
21,7 2 6,34 1 3,591 27,316 1 (5,2 1 19,87) 30,28 2 16,572 1 4,9 1. 85,37 42,54
36,28 2 5,7 2 14,629 19,258 2 (21,7 2 8,36) 57,9 2 (2,8 1 37,416)
17,608 256,235
30,24 56,01
5. Observa i calcula. 63,738 67,819
Quant pesen en total els paquets roig
i verd? 2. 5 51,95 2 38,47 5 13,48
3,75 kg
Quant pesen en total els paquets blau, 5 406,34 2 9,8 5 396,54
2,5 kg verd i groc? 5 10,27 2 5,461 5 4,809
Quant pesa el paquet blau menys que 5 13,79 1 6,284 5 20,074
4,256 kg el groc?
1,328 kg 5 193,7 2 75,64 5 118,06
Quant pesen els paquets roig i blau
ms que el paquet verd? 5 27,5 1 80,42 5 107,92
3. 8,45 15,18 42,68
6. Resol.
33,78 29,604
scar vol comprar un xandall i unes sabatilles
que costen 27,90  i 23,45 , respectivament. 13,7 8,42 33,02
En t prou amb un bitllet de 50 ? Quants 29,269 38,649
diners li falten o li sobren?
Un corredor de Frmula 1 va tardar 1 minut 4. 0,973 26,576 1,602
i 22,459 segons a fer una volta a un circuit. 18,951 52,386 18,608
El seu company dequip hi va tardar 1,07 segons
3 15,951 5,918 17,684
ms que ell. Quant de temps va tardar el seu
7,8 company a fer una volta al circuit?
5. 2,5 1 1,328 5 3,828
9 Anna vol comprar un retall de tela per fer-hi una Pesen en total 3,828 kg.
1 disfressa. Necessita 1,08 m de tela per als pantalons,
0,86 m per a la jaqueta i 1,5 m per a fer la capa. 3,75 1 1,328 1 4,256 5
A la botiga hi ha retalls de 3 m i de 4 m. Quants 5 9,334
metres de tela necessita? Quin tipus de retall
comprar? Quina quantitat de tela li sobrar? Pesen en total 9,334 kg.
4,256 2 3,75 5 0,506
Pesa 0,506 kg menys.
CLCUL MENTAL
2,5 1 3,75 2 1,328 5
Multiplica un nombre natural per 2 5 4,922
21 3 2 52 3 2 28 3 2 124 3 2 Pesen 4,922 kg ms.
40 3 2 5 80
7 3 2 5 14
47 3 2 94 43 3 2 81 3 2 39 3 2 302 3 2 6. 27,90 1 23,45 5 51,35
80 1 14 5 94
32 3 2 72 3 2 57 3 2 423 3 2 51,35 . 50
24 3 2 64 3 2 68 3 2 514 3 2 No t prou diners.
51,35 2 50 5 1,35
109 Li falten 1,35 .
22,459 1 1,07 5 23,529
Hi va tardar 1 minut i 23,529
segons.
Altres activitats 1,08 1 0,86 1 1,5 5 3,44
4 2 3,44 5 0,56
Escriviu a la pissarra tres nombres decimals i, a laltre costat, el En necessita 3,44 m.
resultat de sumar-los i restar-los de dos en dos. Per exemple: Comprar un retall de 4 m.
Nombres Sumes i diferncies Lin sobraran 0,56 m.
6,8 9,464 1,706 Clcul mental
4,37 11,894 0,724 42 104 56 248
5,094 11,17 2,43 86 162 78 604
64 144 114 846
Animeu lalumnat a esbrinar i escriure amb els nombres donats
48 128 136 1.028
les tres sumes de dos nombres i les tres restes amb els resultats
corresponents.

109

132255 _ 0154-0169.indd 159 11/9/09 07:23:29

 Multiplicaci de nombres decimals 4.

Objectius Natlia compra 2 kg de castanyes a 3,49 

el quilo i 1,4 kg de nous a 4,95  el quilo.
Multiplicar un nombre decimal Quant costen les castanyes? I les nous?
per un nombre natural, i dos
nombres decimals. Castanyes Nous 5.
Calcular operacions combina-
Multiplica 3,49 per 2 Multiplica 4,95 per 1,4
des amb nombres decimals.
1r Multiplica com si foren nombres naturals. 1r Multiplica com si foren nombres naturals.
Resoldre problemes de suma, 2n En el producte, separa amb una coma, a partir 2n En el producte, separa amb una coma, a partir
de la dreta, tantes xifres decimals com tinga de la dreta, tantes xifres decimals com tinguen
resta i multiplicaci amb nom- el nombre decimal. en total els dos factors.
bres decimals.
3, 4 9 2 xifres decimals 4, 9 5 2 xifres decimals
3 2 3 1,4 1 xifra decimal
6, 9 8 2 xifres decimals 1980 6.
495
Suggeriments didctics 6,9 3 0 3 xifres decimals

Per a explicar
Llegiu el problema proposat i
plantegeu a la pissarra les dues
multiplicacions. Pregunteu si
els factors sn nombres natu-
rals o decimals i expliqueu en
cada cas com es calculen.
En expressar el cost de les nous,
raoneu per qu es lleva el zero
Les castanyes costen 6,98 . Les nous costen 6,93 .
Per multiplicar nombres decimals, es multipliquen com si foren nombres naturals
i, en el producte, se separen amb una coma, a partir de la dreta, tantes xifres
decimals com tinguen en total els dos factors.
1. Calcula quantes xifres decimals tindr el producte i escriu la coma del resultat.
7.
36,29 3 8 5 29032 95,7 3 3,6 5 34452 2,04 3 362 5 73848

final i escriviu uns quants nom- 17 3 5,864 5 99688 8,3 3 4,19 5 34777 5,928 3 0,7 5 41496

bres decimals per dir en com

2. Calcula.
si s possible o no llevar la xifra
6,92 3 34 5,39 3 20,7 82,5 3 4,035 208 3 4,76
zero en cada un.
47 3 1,058 71,3 3 8,9 39,76 3 9,61 0,762 3 3,92
Comenteu que, en comptar les
xifres decimals per escriure la 3. Multiplica aquests nombres decimals per la unitat seguida de zeros. 8.
coma en el producte (sempre RECORDA Exemples: 6,42 3 10 5 64,2 8,9 3 100 5 890
des de la dreta), en alguns ca- Desplaa la coma a la 4,519 3 10 2,834 3 100 3,92 3 1.000
sos cal afegir zeros a lesquer- dreta tants llocs com
37,2 3 10 56,1 3 100 74,5 3 1.000
zeros segueixen la unitat.
ra. Poseu-ne alguns exemples. Si cal, afig zeros a la 81,56 3 10 73,05 3 100 1,683 3 1.000
En treballar lactivitat 3, recor- dreta.
0,093 3 10 0,9 3 100 0,097 3 1.000
deu com es multiplica un nom-
bre natural i un de decimal per 110
la unitat seguida de zeros i pro-
poseu-ne alguns exemples per
calcular-los mentalment.

Competncies bsiques
Tractament de la
informaci
En treballar els problemes de lac-
tivitat 6, feu observar a lalumnat
que tots els preus tenen dues xi-
fres decimals (els cntims) i co-
menteu que, segons la situaci i
les dades que utilitzem, els nom-
bres decimals poden tindre o no
un nombre de xifres decimals fix.
Altres activitats
Recordeu a lalumnat que en la calculadora indiquem la coma dels
nombres decimals amb un punt. Demaneu-los que escriguen en la
calculadora diversos nombres decimals al dictat i pregunteu des-
prs qu apareix en la pantalla.
A continuaci, plantegeu diverses sumes, restes i multiplicaci-
ons a la pissarra per resoldre amb la calculadora i corregiu-les en
com.
Tamb podeu demanar-los que utilitzen la calculadora per a com-
provar els resultats dalgunes operacions efectuades en la unitat.

110

132255 _ 0154-0169.indd 160 11/9/09 07:23:29

 8
4. Calcula. UNITAT 8
3 5,2 2 24,82 3 0,3 1 18,75
6,3
Solucions
29,85 3 6,4 1 9,78 3 5,2
42,9 1. 290,32 344,52 738,48
99,688 34,777 4,1496
5. Calcula. Recorda lordre en qu has de fer les operacions. 2. 235,28 111,573
Exemple: 49,726 634,57
34,7 1 (5,2 2 1,48) 3 6,9 3,5 3 2,7 2 1,86 2,8 3 3,6 2 4,3 3 1,79 332,8875 990,08
34,7 1 3,72 3 6,9 19,7 2 6,3 3 2,75 10,52 2 3,2 3 2,3 1 6,5 382,0936 2,98704
34,7 1 25,668 (8,15 2 5,2) 3 1,86 3,915 1 5 3 (4,9 2 1,678) 3. 45,19 283,4 3.920
60,368 37 2 (8,4 1 15,29) (27 2 2,7) 3 3,94 2 2,5 372 5.610 74.500
815,6 7.305 1.683
6. Observa els preus i calcula.
0,93 90 97
Andreu va comprar 2 kg de pltans. 1,75 /kg
Quant li van costar? 2,05 /kg 4. 6,3 32,76 7,94
Lurdes va comprar 1,5 kg de ram. 2,382 21,132
Quant va haver de pagar?
42,9 13,05 83,52
Sara va comprar 1,8 kg de pomes.
93,3 485,16
Va pagar amb un bitllet de 5 . 2,60 /kg
Quants diners li van tornar?
2,84 /kg 5. 7,59 2,383
Llus va comprar 3,4 kg de peres i 2,15 kg 2,375 9,66
de ram. Quant va pagar en total? Quant
li van costar les peres ms que el ram? 5,487 20,025
13,31 93,242
7. Resol.
Sergi ha comprat 9 entrades per a un concert,
6. 2 3 2,84 5 5,68
a 23,45  cada una. Li van costar 5,68 .
Quant li costen les entrades si li fan 1,5 3 2,60 5 3,9
una rebaixa de 18,30  en el preu total? Va haver de pagar 3,90 .
Quant li costen si la rebaixa s d1,90 
en cada entrada?
1,8 3 1,75 5 3,15
5 2 3,15 5 1,85
8. RAONAMENT. Observa cada producte resolt i escriu, sense fer loperaci, Li van tornar 1,85 .
el resultat de les altres multiplicacions.
3,4 3 2,05 5 6,97
0 2,7 3 3,46 5 9,342 5,29 3 8 5 42,32 2,15 3 2,60 5 5,59
0 6,97 1 5,59 5 12,56
27 3 3,46 2,7 3 346 5,29 3 80 5,29 3 800
00 6,97 2 5,59 5 1,38
0,27 3 3,46 0,027 3 34,6 5,29 3 0,8 5,29 3 0,08 En total va pagar 12,56 .
00
Li van costar 1,38 ms.
111 7. 23,45 3 9 2 18,30 5 192,75
Si li fan una rebaixa en el preu
total, li costen 192,75 .
(23,45 2 1,90) 3 9 5 193,95
Si li fan una rebaixa en cada
Altres activitats
entrada, li costen 193,95 .
Comenteu a lalumnat que, per a viatjar o en algunes transaccions
8. 27 3 3,46 5 93,42
comercials, a vegades han de fer-se canvis de moneda. Per exem-
2,7 3 346 5 934,2
ple, deuros a dlars americans, lliures esterlines (del Regne Unit),
0,27 3 3,46 5 0,9342
iens japonesos
0,027 3 34,6 5 0,9342
Escriviu a la pissarra el tipus de canvi de leuro i diverses monedes
5,29 3 80 5 423,2
aproximat amb dues xifres decimals, per exemple:
5,29 3 800 5 4.232
1 5 1,36 dlars; 1 5 0,89 lliures i 1 5 132,54 iens 5,29 3 0,8 5 4,232
Demaneu a lalumnat que calcule quants dlars, lliures, iens ens 5,29 3 0,08 5 0,4232
donarien barata diferents quantitats deuros.

111

132255 _ 0154-0169.indd 161 11/9/09 07:23:29

 Aproximaci de nombres decimals E
Objectius Observa com saproxima el nombre 2,635 a les unitats, a les dcimes
i a les centsimes.
Aproximar nombres decimals a
Aproximaci a les unitats
les unitats, a les dcimes i a
2,635
les centsimes.
2 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 2,9 3

Per aproximar a les unitats, mira la xifra de les dcimes.

Suggeriments didctics 2,635 3
Si s major o igual que 5, augmenta en 1 la xifra de les unitats.
6 . 5, 2 1 1 5 3
Per a comenar Si s menor que 5, deixa igual la xifra de les unitats.

Escriviu a la pissarra tres nom- Aproximaci a les dcimes

bres duna, dues i tres xifres
2,635
decimals, respectivament, i
pregunteu entre quins dos 2,6 2,61 2,62 2,63 2,64 2,65 2,66 2,67 2,68 2,69 2,7

nombres duna xifra decimal
menys que cada un daquests
es troben. Per exemple: 4,7
Per aproximar a les dcimes, mira la xifra de les centsimes.
2,635 2,6
Si s major o igual que 5, augmenta en 1 la xifra de les dcimes.
3 , 5, 6 5 6
Si s menor que 5, deixa igual la xifra de les dcimes.

est comprs entre 4 i 5; 3,25

Aproximaci a les centsimes
ho est entre 3,2 i 3,3; i 9,176
2,635
ho est entre 9,17 i 9,18.
Amplieu desprs lexercici a 2,63 2,631 2,632 2,633 2,634 2,635 2,636 2,637 2,638 2,639 2,64 1.
nombres amb ms xifres deci- Per aproximar a les centsimes, mira la xifra de les millsimes.
2,635 2,64
mals, perqu busquen la xifra Si s major o igual que 5, augmenta en 1 la xifra de les centsimes.
5 5 5, 3 1 1 5 4
corresponent. Si s menor que 5, deixa igual la xifra de les centsimes.

Per a explicar
Expliqueu amb lexemple pro- 2.
1. Aproxima com sindica.
posat laproximaci a cada or-
6,2 4,17 3,729
dre dunitat. A les A les A les
3,58 dcimes 8,346 centsimes 6,805
unitats
Desprs, aproximeu en com
7,941 9,253 5,471
altres nombres, de manera que C
es treballen tots els casos: 2. Pensa i escriu quins valors pot tindre la xifra tapada en cada nombre. Mu
que la xifra segent siga major, Aquest nombre, aproximat Aquest nombre, aproximat
igual o menor que 5. 4, 7 a les unitats, s 4. 5,8 a les dcimes, s 5,9.
Quan corregiu lactivitat 2, de- Pot ser , , , o Pot ser , , , o
maneu a lalumnat que expli-
que el raonament seguit.
112
Per a reforar
Aprofiteu lestratgia referent a
buscar les idees principals que
hi ha en la pgina 15 del manu- Altres activitats
al dESTUDI EFICA i pregunteu
a lalumnat en quina xifra shan Comenteu a lalumnat que, a vegades, en multiplicar dos nombres
de fixar quan aproximen a una decimals, el resultat t ms xifres decimals de les que sn ne-
determinada unitat. cessries en la situaci, ra per la qual cal fer laproximaci del
resultat.
Proposeu alguns problemes similars a aquests, raonant en com
que cal aproximar el producte a les centsimes:
Solucions Snia compra 1,157 kg de taronges a 1,40 /kg. Quant ha de
1. 6 4,2 3,73 pagar?
4 8,3 6,81 En uns magatzems descompten 0,16 per cada euro de com-
8 9,3 5,47 pra. Quant descomptaran en una compra de 158,65 ?
2. pot ser 0, 1, 2, 3 o 4.
pot ser 5, 6, 7, 8 o 9.

112

132255 _ 0154-0169.indd 162 11/9/09 07:23:30

 8
Estimacions UNITAT 8
Paula vol fer un avi daeromodelisme. Necessita un llist Objectius
de 57,8 cm i un altre de 26,3 cm, i un cordell de 2,93 m.

Estimar sumes, restes i mul-
Quants centmetres de llist necessita aproximadament?
tiplicacions de nombres deci-
Estima la suma 57,8 1 26,3
mals.
1r Aproxima les dades 57,8 cm i 26,3 cm a les unitats, 57,8 1 26,3
ja que cal obtindre el resultat en centmetres.
58 1 26 5 84
2n Suma les aproximacions. Suggeriments didctics
Necessita uns 84 centmetres de llist.
Per a explicar
Si compra el cordell a 6  el metre, quant li costa aproximadament?
Feu vore a lalumnat que en
Estima el producte 2,93 3 6
estimar aproximem els termes
1r Aproxima la dada 2,93 m a les unitats, 2,93 3 6
ja que el preu est en euros per metre. de loperaci a lordre ms
2n Multiplica les aproximacions. 3 3 6 5 18 adequat (o a lindicat); per
El cordell li costa uns 18 . aix, el resultat que obtenim
s tamb un resultat aproxi-
Per estimar sumes, restes o productes de nombres decimals, saproximen mat, no exacte.
els nombres a la unitat ms convenient i desprs se sumen, resten
o multipliquen les aproximacions. Raoneu en com la utilitat de
lestimaci per a anticipar i
comprovar de manera rpida i
1. Estima les operacions, aproximant a la unitat indicada. qualitativa el resultat doperaci-
ons amb decimals.
A les unitats 17,29 1 5,9 28,6 2 19,723 8,31 3 5

A les dcimes 24,175 1 3,68 15,84 2 6,351 15,47 3 3

Competncies bsiques
A les centsimes 9,635 1 8,726 20,483 2 4,027 6,279 3 20
Competncia lingstica
2. Resol. Aprofiteu el problema inicial per-
En una pastisseria, els pastissos grans costen 18,70  i els xicotets, 13,85 . qu lalumnat comente situacions
Quants euros costa, aproximadament, un pasts gran ms que un de xicotet? en qu cal un clcul exacte i al-
tres en qu s ms prctic un cl-
CLCUL MENTAL cul aproximat, i quines expressi-
ons ens ajuden a diferenciar-les.
Multiplica un nombre natural per 5: multiplica per 10 i divideix entre 2
Comenteu tamb que el text del
35 24 3 5 61 3 5 34 3 5 262 3 5 problema ens indica la unitat a
74 740 370 86 3 5 83 3 5 52 3 5 486 3 5 la qual hem daproximar els nom-
3 10 :2
44 3 5 45 3 5 76 3 5 628 3 5 bres.

113
Solucions
1. 17 1 6 5 23
29 2 20 5 9
Altres activitats 8 3 5 5 40
Escriviu a la pissarra una suma de dos nombres amb tres xifres 24,2 1 3,7 5 27,9
decimals i demaneu a lalumnat que la calculen. 15,8 2 6,4 5 9,4
15,5 3 3 5 46,5
A continuaci, estimeu la suma aproximant els dos sumands a
les unitats, desprs a les dcimes i, per ltim, a les centsimes, i 9,64 1 8,73 5 18,37
comenteu-ne en com els resultats: 20,48 2 4,03 5 16,45
6,28 3 20 5 125,6
A quin ordre dunitat est aproximada cada suma.
Quina de les aproximacions dna com a resultat el nombre deci- 2. 18,70 2 13,85 19 2 14 5 5
mal ms prxim a la suma exacta. Costa uns 5 ms.

Desprs, podeu realitzar una activitat similar a partir duna resta Clcul mental
i duna multiplicaci dun nombre decimal per un de natural, per 120 305 170 1.310
observar que les conclusions sn similars en les tres operacions. 430 415 260 2.430
220 225 380 3.140

113

132255 _ 0154-0169.indd 163 11/9/09 07:23:30

 Activitats
1. Suma. 7. ESTUDI EFICA. Posa un exemple de cada 12
una de les operacions amb decimals que
Objectius 658,2 1 94,73
has aprs i explica a un company com les
24,83 1 17,546 calcules.
Repassar els continguts bsics
7,19 1 34,8 1 65
de la unitat. 8. Pensa i escriu la coma que falta en cada
58,46 1 82,953 1 0,7 nombre per obtindre aquests resultats.
Aplicar les matemtiques en di-
7169 1 3528 5 75,218
ferents contextos. 2. Resta.
527 2 1983 5 32,87
83,692 2 7,94 53,2 2 9,371
681 3 39 5 265,59
Competncies bsiques 164, 6 2 48,03 327 2 8,56
972 3 058 5 56,376
Aprendre a aprendre 3. Multiplica.
9. Calcula. Recorda lordre en qu has de fer
Les activitats presentades ajuden 2,805 3 67 4,82 3 29,3 les operacions.
els xiquets i xiquetes a avaluar el 3,216 3 100 19,4 3 35,8 7,43 1 5,8 2 9,152
seu propi aprenentatge: qu han 5,3 3 1.000 61,2 3 5,704 65,2 2 4,953 3 10
aprs i qu han de reforar en- 3,5 3 (6,43 1 2,816)
4. Escriu amb xifres i calcula.
cara. Fomenteu en lalumnat que (24,7 2 16,39) 3 10,8 ET
Vint-i-quatre unitats i huitanta-tres
mantinga sempre una actitud posi- centsimes ms dotze unitats 5,63 1 0,084 3 100 2 9,2
tiva a pesar dels errors que puga i noranta-set millsimes. 8,5 3 4,96 2 (32,87 1 1,054)
cometre, fent-los vore que poden Cent cinc coma sis menys quaranta-huit
aprendren. coma dos-cents setanta-u. 10. Aproxima cada nombre decimal
Nou unitats i cinc-centes seixanta-quatre com sindica.
Interacci millsimes per cinquanta-huit.
amb el mn fsic Quaranta coma vint-i-set per A les unitats
dsset coma trenta-nou.
Amb lactivitat proposada en Ets 3,7 8,4 9,27 5,691
capa de, lalumnat comprova 5. Calcula el terme que falta.
el sentit prctic dels continguts A les dcimes
1 6,294 5 84,713
treballats en aquesta unitat per 23,485 1 5 30,76 2,43 9,65 4,172 8,529
comprendre i resoldre situacions 2 9,82 5 61,304 A les centsimes
de la vida diria. Aix els motivar
76,54 2 5 3,297
i potenciar la seua confiana. 5,978 3,041 7,354 6,905
6. Calcula. Desprs compara els resultats 11. Completa amb dos nombres decimals
i escriu el signe corresponent. laproximaci dels quals siga el nombre
5,297 1 18,43 25,36 2 1,498 donat.

Solucions 6,79 3 3,2 14,346 1 7,382 , 8, , 15 ,

82,4 2 17,591 1,36 3 47 , 5,4 , , 20,6 ,
1. 752,93
3,175 3 6,4 27,5 2 6,89 , 6,37 , , 9,82 ,
42,376
106,99
114
142,113
2. 75,752 43,829
116,57 318,44
3. 187,935 141,226
321,6 694,52 Altres activitats
5.300 349,0848 Escriviu a la pissarra aquestes operacions. Feu vore a lalumnat
4. 24,83 1 12,097 5 36,927 que el primer terme s sempre 5,74 i el segon s un nombre major
105,6 2 48,271 5 57,329 i un altre que s menor que 1. Pregunteu-los quin signe (. o ,)
9,564 3 58 5 554,712 escriurien en cada cercle; desprs, demaneu-los que calculen cada
40,27 3 17,39 5 700,2953 operaci, comproven la resposta i hi escriguen el signe correcte.
5. 5 84,713 2 6,294 5 5,74 1 3,2 5,74 5,74 2 3,2 5,74 5,74 3 3,2 5,74
5 78,419 5,74 1 0,8 5,74 5,74 2 0,8 5,74 5,74 3 0,8 5,74
5 30,76 2 23,485 5 Per ltim, comenteu els resultats:
5 7,275 La suma sempre s major que el primer sumand.
5 61,304 1 9,82 5 La diferncia sempre s menor que el minuend.
5 71,124 Si el segon factor s major que 1, el producte s major que el
5 76,54 2 3,297 5 primer factor, per si s menor que 1, el producte s menor.
5 73,243

114

132255 _ 0154-0169.indd 164 11/9/09 07:23:30

 8
UNITAT 8
a 12. Observa i contesta, fent un clcul 13. Resol.
aproximat. Francesc va rebre al bar 53 botelles 6. 23,727 , 23,862
Quants metres fan, aproximadament, d1,5 de refresc amb gas i 38 botelles 21,728 5 21,728
els dos cordells? de 0,75 de refresc sense gas. Quants
litres de refresc va rebre en total?
64,809 . 63,92

20,32 , 20,61
Maite t un rotllo de cordell de 5 m.
4,86 m 3,259 m En talla 3 trossos de 0,76 m cada un 7. R. L.
i un altre tros d1,4 m. Quants metres
Quants litres caben, de cordell queden al rotllo? 8. 71,69 1 3,528 5 75,218
aproximadament, Ahir, Agns va fer 3 voltes a un circuit 52,7 2 19,83 5 32,87
al bid ms 5,8 de 2,385 km i hui ha fet 2 voltes a un 68,1 3 3,9 5 265,59
que a la cassola? altre de 4,6 km. Quants quilmetres ha
1,25 recorregut hui ms que ahir?
97,2 3 0,58 5 56,376
Miquel ha comprat 2,5 kg de carn a 9. 4,078
Quants quilos pesen, 7,28 /kg i 3 barres de pa a 0,52  15,67
aproximadament, 4 cada una. Per pagar dna 20 .
3,126 kg melons com aquest? Quants diners li tornen?
32,361
89,748
4,83
ETS CAPA DE Fer clculs amb carburants
8,236
En una gasolinera tenen hui aquests preus. 10. 4 8 9 6
2,4 9,7 4,2 8,5
PREUS
5,98 3,04 7,35 6,91
Gasolina:
Sper 1,011 / 11. R. M. 7,8 , 8 , 8,34
Extra sper 1,065 / 14,962 , 15 , 15,2
Gasoil A: 5,38 , 5,4 , 5,408
Disel 0,956 /
Extra disel 1,071 /
20,574 , 20,6 , 20,64
6,366 , 6,37 , 6,371
Ramon ha omplit el depsit del cotxe, 9,817 , 9,82 , 9,823
en el qual caben 50 . Hi ha ficat 38,45 .
Quants litres de gasolina hi havia al
12. 4,86 1 3,259 5 1 3 5 8
depsit? Fan uns 8 metres.
Sara posa 27,48 de gasolina extra 5,8 2 1,25 6 2 1 5 5
sper. La pantalla de lassortidor aproxima Hi caben uns 5 litres ms.
limport a cntims deuro (centsimes).
Quant pagar Sara?
3,126 3 4 3 3 4 5 12

Pesen uns 12 quilos.
Juli t un cotxe disel i li ha de posar gasoil A.
Quina diferncia de preu per litre hi ha entre els dos tipus de gasoil? 13. 53 3 1,5 1 38 3 0,75 5 108

Si Juli posa 30 litres del gasoil ms car, quant pagar ms que si en posa
del barat?
Va rebre 108 de refresc.
3 3 0,76 1 1,4 5 3,68
5 2 3,68 5 1,32
115 Queden 1,32 m de corda.
2 3 4,6 2 3 3 2,385 5
5 2,045
Ha recorregut 2,045 km ms.
2,5 3 7,28 1 3 3 0,52 5
Programa dESTUDI EFICA 5 19,76
20 2 19,76 5 0,24
En acabar la unitat, feu que lalumnat complete una taula com
Li tornen 0,24 .
aquesta:

Unitat 8 Nombres decimals. Operacions Ets capa de

El que he aprs 50 2 38,45 5 11,55
Al depsit nhi havia 11,55 .
El que he aprs
a fer

Suma i resta de decimals 27,48 3 1,065 5 29,2662

29,27
Multiplicaci de decimals Sara pagar 29,27 .
Aproximaci de decimals 1,071 2 0,956 5 0,115. La
diferncia per litre s 0,115 .
Estimacions
30 3 0,115 5 3,45
Pagar 3,45 ms.

115

132255 _ 0154-0169.indd 165 11/9/09 07:23:30


Objectius
Resoldre problemes amb de-
cimals mitjanant lanticipaci
duna soluci aproximada.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Comenteu amb els xiquets i
xiquetes els avantatges del
clcul aproximat i quan podem
portar-lo a cap. Assenyaleu-los
que s una aplicaci real i prc-
tica del contingut sobre estima-
cions amb nombres decimals
treballat en la pgina 113.
Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Quan presenteu lestratgia de
treball, comenteu amb lalumnat
la convenincia de tractar la infor-
maci per a ajustar-la a la nostra
situaci i objectius concrets.
Solucions
1. Soluci aproximada (S. A.):
87 1 39 1 52 5 178
Ha pagat uns 178 .
Soluci exacta (S. E.):
87,35 1 39,15 1 51,78 5
5 178,28
Ha pagat 178,28 .
2. S. A.: 29 2 (14 1 12) 5 3
Li van quedar uns 3 .
S. E.: 29,32 2 (13,85 1
1 12,19) 5 3,28
Li van quedar 3,28 .
3. S. A.: 176 1 3 3 43 5 305
Va pagar uns 305 .
S. E.: 175,60 1 3 3 42,75 5
5 303,85. Va pagar 303,85 .
4. S. A.: 9 3 7 1 2 3 2 1
1 22 5 89
Li ha costat uns 89 .
S. E.: 9 3 6,78 1 2 3
3 1,93 1 22,19 5 87,07
Li ha costat 87,07 .
5. R. L.
116
132255 _ 0154-0169.indd 166
Soluci de problemes
Avanar una soluci aproximada
Troba una soluci aproximada per a cada problema. Desprs, resol-lo i comprova
EX
que la soluci exacta es correspon amb la soluci aproximada. 1.
Marc ha comprat a la fruiteria:
2.
4 kg de taronges a 2,75  el quilo,
3 kg de pomes a 1,39  el quilo
i 2 kg de pltans a 1,78  el quilo.
Quant ha pagat Marc per la compra?
3.
En les situacions de compra s molt til
trobar primerament una soluci aproximada.
Aix ens donar una idea bastant fiable de quina
ser la soluci exacta, que calcularem desprs.
Soluci aproximada
1r Aproxima els preus a les unitats. 4.
Taronges: 2,75 3 Pomes: 1,39 1 Pltans: 1,78 2
2n Calcula el preu aproximat.
4 3 3 1 3 3 1 1 2 3 2 5 19
Ha pagat aproximadament 19 . 5.
Soluci exacta
4 3 2,75 1 3 3 1,39 1 2 3 1,78 5 18,73
Ha pagat 18,73 .
Les dues solucions tenen valors molt semblants.
1. Mnica ha comprat un vestit per 87,35 , unes sabates per 39,15 
i un barret per 51,78 . Quant ha pagat Mnica?
6.
2. Pere tenia 29,32  i va comprar un llibre per 13,85  i un disc per 12,19 .
Quants diners li van quedar?
3. En la compra duna cmera de fotos, Joan va pagar 175,60  en el primer termini
i 3 terminis ms de 42,75  cada un. Quant va pagar Joan per la cmera?
4. Cinthia ha comprat 9 capses de caragols a 6,78  cada una, 2 capses de femelles 7.
a 1,93  cada una i un descaragolador elctric que costava 22,19 . Quants
diners li ha costat la compra?
5. INVENTA. Escriu un problema semblant als daquesta pgina i demana al company
que calcule de primer una soluci aproximada.
116
Altres activitats
Comenteu que calcular una soluci aproximada tamb pot ser molt
til per a detectar de forma fcil i rpida que la soluci exacta que
sha trobat s errnia (si ambdues solucions sn molt diferents).
Assenyaleu, no obstant aix, que la similitud dambdues solucions
no assegura tampoc que el resultat siga correcte.
Plantegeu un problema senzill i escriviu a la pissarra tres possibles
solucions (una de les quals siga correcta), perqu lalumnat efec-
tue mentalment un clcul aproximat i diga quines sn clarament
errnies. Per exemple:
Ignasi ha comprat 2 camisetes a 9,75 cada una i 5 gorres
a 3,15 cada una. Quant ha pagat en total?
Solucions: 25,35 35,25 32,95
11/9/09 07:23:31
 8
Repassa UNITAT 8
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Escriu quatre mltiples de cada nombre. 8. Manuela va mesclar tres quarts de quilo

de xocolate negre i dos cinquens de quilo 1. R. M. 9 18, 45, 63 i 90
9 10 13 15
de xocolate blanc per recobrir un pasts.
Noms hi va utilitzar huit desens de quilo. 2. 9 1, 3 i 9
2. Calcula tots els divisors de cada un
daquests nombres.
Quina fracci de quilo li va sobrar? 12 1, 2, 3, 4, 6 i 12

24 1, 2, 3, 4, 6, 8, 12
9 12 24 40 9. Magdalena i Carles han denviar per correu
dos lots iguals de regals. Magdalena ja ha i 24
3. Esbrina quins daquests nombres enviat quatre setens dels regals i Carles 40 1, 2, 4, 5, 8, 10, 20
tres huitens. Qui ha enviat menys regals?
15 18 20 21 30 i 40
Si cada lot t 56 regals, quants nha enviat
sn divisibles per: ja cada un? 3. Per 2 18, 20 i 30
2 3 5
10. En una empresa van repartir 4.000 paquets Per 3 15, 18, 21 i 30
de cereals en 80 lots iguals. Els 25 primers Per 5 15, 20 i 30
4. Calcula. lots els van enviar a un supermercat que
MCD (12, 24) MCM (3, 15) va vendre cada paquet de cereals a 2 . 4. 12 15
MCD (16, 40) MCM (4, 7)
Quant va obtindre el supermercat per la 8 28
venda dels cereals?
6 4 7 9 3 3
5. ESTUDI EFICA. Algunes daquestes 11. En un creuer van viatjar 175 persones i es
5. . , .
comparacions estan mal fetes. 11 11 8 8 4 5
van recaptar 59.500 . El mes segent van
Escriu-les b en el quadern. 2 3 7 11
apujar el preu per persona 50  i hi van , .
6 4 2 2 2 3 viatjar 30 persones ms. Quant van recaptar 3 4 12 24
, . . en el segon creuer ms que en el primer?
11 11 5 7 3 4 6 18 3
6. R. M. 5 5
9 11 3 3 7 11 4 12 2
, , ,
5 5 4 5 12 24
13 19 71
7 9 6 6 4 2 7.
. . . 11 24 40
8 8 9 10 18 12
2 1 9 3 35
5 5
6. Escriu dues fraccions equivalents 8 4 6 2 12
a cada una daquestes, una per
amplificaci i laltra per simplificaci. 8. 3/4 1 2/5 5 23/20
6 18 12 20 23/20 2 8/10 5 7/20

4 15 10 24 Li van sobrar 7/20 de quilo.
12. Joan va fer ahir dos teros de les 90
telefonades de lempresa on treballa. 3 4
7. Calcula. Tres cinquens de les seues telefonades 9. , . Carles nenvi menys.
9 4 3 5 1 5 9 van ser internacionals i daquestes en un 8 7
1 1 1 1 quart no va obtindre resposta. Quantes 4 3
11 11 8 12 4 8 10
trucades internacionals va fer Joan? En de 56 5 32; de 56 5 21
7 5 11 13 7 7 7
7 8
quantes trucades internacionals obtingu
2 2 2 1 Magdalena ha enviat 32 re-
8 8 3 6 2 3 4 Joan resposta?
gals i Carles, 21.
117 10. 4.000 : 80 5 50
25 3 50 3 2 5 2.500
Va obtindre 2.500 .
11. 59.500 : 175 5 340
Reps en com 340 1 50 5 390
175 1 30 5 205
Demaneu a lalumnat que escriga les operacions segents amb 390 3 205 5 79.950
nombres decimals i les calcule en el quadern: una suma de dos 79.950 2 59.500 5 20.450
sumands amb diferent nombre de xifres decimals, una resta el Van recaptar 20.450 ms.
minuend de la qual tinga menys xifres decimals que el subtrahend,
2 3
una multiplicaci dun nombre decimal per un de natural i una altra 12. de 90 5 60; de 60 5 36;
3 5
multiplicaci de dos nombres decimals.
1
A continuaci, indiqueu-los que inventen tres problemes que es de 36 5 9; 36 2 9 5 27
4
resolguen amb la suma, la resta i la primera multiplicaci, respecti- Va fer 36 trucades internacio-
vament, i calculen una soluci aproximada per a cada un. nals. Va obtindre resposta en
Al final, feu una posada en com i demaneu a diversos alumnes 27 trucades.
que expliquen a la pissarra el procediment que han seguit per cal-
cular cada operaci i cada estimaci.

117

132255 _ 0154-0169.indd 167 11/9/09 07:23:31

 Tractament de la informaci 3.

Histogrames
Objectius
Interpretar i representar histo- En una oficina de correus han classificat els enviaments en diversos grups segons el pes.

grames. En lhistograma shan representat els enviaments que hi ha en cada classe.

9
8
Suggeriments didctics

Nombre denviaments
7
6
Per a comenar 5

Assenyaleu-los que ja coneixen 4

3
molts tipus de grfics diferents 2
(grfics de barres, lineals, pic- 1
0
togrames). De 0 D1 De 2 De 3 De 4
a1 a2 a3 a4 a5
Pes (en kg)
Per a explicar
Comenteu que els histogrames Quants enviaments pesen de 3 a 4 kg? Hi ha 7 enviaments que pesen de 3 a 4 kg.
sutilitzen quan les dades estan Un enviament pesa 1 kg. En quin grup est? Est en el grup d1 a 2 kg.
agrupades. Deixeu clar que no 4.
coneixem les dades concretes
En un histograma usem rectangles units per a representar dades agrupades.
sin el nombre de dades que
t cada grup. Recalqueu tamb
que cada grup cont les dades 1. Observa lhistograma de dalt i contesta.
menors o iguals que el valor Quant poden pesar els enviaments del grup ms nombrs?
inferior que defineix el grup i Es pot saber quants enviaments de 3,5 kg shan fet? Per qu?
menors que el valor superior
(per exemple, el valor 3 no est 2. En lhistograma hi ha representats els alumnes duna acadmia de nataci agrupats
en el grup de 2 a 3 sin en el per edats. Observal i contesta.

grup de 3 a 4). Mostreu les si- 45 Joan t 4 anys, Anna t 6 anys

milituds amb els diagrames de 40 i Pere t 10 anys. En quin grup
Nombre dalumnes

35 dedat es troba cada un?

barres a lhora dinterpretar i 30 Paula t 12 anys. Quants alumnes
representar. Treballeu en com 25
t en total el grup dedat a qu
20
les activitats 1 i 2, i aclariu els pertany Paula?
15
Quines edats poden tindre els alumnes
possibles dubtes que tinguen. 10
5 del grup menys nombrs?
Proposeu (o demaneu a lalum-
0 Quants alumnes de lacadmia tenen
nat que ho faa) altres pregun- De 0 De 5 De 10 De 15 De 20
15 anys o ms?
a5 a 10 a 15 a 20 a 25
tes de treball amb la interpreta- Edat (en anys)
ci.
Treballeu amb tota la classe (o 118
demaneu a lalumnat que ho
faa de forma individual) la re-
presentaci del grfic de lacti-
vitat 3.
Porteu a cap activitats dinterpre-
taci una vegada corregits els
grfics de les activitats 3 i 4.

Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Mostreu la presncia de la infor-
maci grfica en la societat i as-
senyaleu la importncia de saber
extraure la informaci dels grfics
i expressar-la daltres maneres.

118
168

132255 _ 0154-0169.indd 168 11/9/09 07:23:31

 3. Llig la informaci. Desprs, copia i completa la taula i el grfic.

En un ambulatori han agrupat les anlisis de sucre en sang

de diverses persones per a un estudi. Mesuren els milligrams Solucions
de sucre que hi ha en 1 decilitre.
1. De 2 a 3 kg.
Quaranta persones en tenien de 70 a 82 mg/dl, trenta-cinc
persones en tenien de 82 a 94 mg/dl, vint-i-cinc en tenien No es pot saber, perqu en
de 94 a 106 mg/dl, quinze de 106 a 118 mg/dl lhistograma no coneixem
i deu persones de 118 a 130 mg/dl.
dades concretes.

50
2. Joan: de 0 a 5.
mg/dl de sucre Nre. de persones 45 Anna: de 5 a 10.
40

Nre. de persones
De 70 a 82 35 Pere: de 10 a 15.
30
De 82 a 94
25 T en total 40 alumnes.
20
De 94 a 106
15 De 20 a 25 anys.
De 106 a 118 10
5 30 1 10 5 40
De 118 a 130
0
De 70 De 82 De 94 De 106 De 118 Tenen 15 o ms anys 40
a 82 a 94 a 106 a 118 a 130
alumnes de lacadmia.
mg /dl

3.
4. Copia i completa el grfic amb les dades del text. Desprs, contesta. mg /dl de sucre Nre. persones
De 70 a 82 40
En unes proves fsiques per a bomber han classificat De 82 a 94 35
els aspirants segons lestatura en metres.
De 94 a 106 25
GRUP 1. D1,60 m a 1,67 m 6 aspirants
De 106 a 118 15
GRUP 2. D1,67 m a 1,74 m 27 aspirants
De 118 a 130 10
GRUP 3. D1,74 m a 1,81 m 30 aspirants
GRUP 4. D1,81 m a 1,88 m 21 aspirants 50
GRUP 5. D1,88 m a 1,95 m 18 aspirants 40
30
20
33 Marta fa 1,69 m i Llus fa
30 10
27 1,74 m. En quin grup es troba
Nombre daspirants

24 cada un? 70 82 94 106 118

21 a a a a a
Quin s el grup ms nombrs?
18 82 94 106 118 130
15 Quines estatures poden tindre?
s 12 Miquel fa 1,90 m. Quants aspirants
9
hi ha en total en el seu grup?
4. 30
6
n 3 Quants aspirants fan 1,74 m 24
0 destatura o ms?
1 2 3 4 5 18
Grup
12
6
119
G1 G2 G3 G4 G5
Marta es troba en el grup 2 i
Llus es troba en el grup 3.
El grup ms nombrs s
el grup 3. Poden mesurar
d1,74 a 1,81 m (aquest l-
tim valor no hi est incls).
Hi ha 18 aspirants (grup 5).
30 1 21 1 18 1 69
Hi ha 69 aspirants.

119
169

132255 _ 0154-0169.indd 169 11/9/09 07:23:32

 9 Divisi de RE

Objectius nombres decimals M

P
Reconixer situacions reals en s
d
qu intervenen i operem amb
S
nombres decimals.
Recordar conceptes necessaris C
per a desenvolupar la unitat.
S
e
Suggeriments didctics
Demaneu a lalumnat que obser-
ve la foto, llija el text i dialogue
entorn dels vaixells, relacionant-
ho amb lrea de Coneixement
del Medi. Llegiu les preguntes
presentades i raoneu en grup
quina operaci hem defectuar
1.
per a respondre-les.
En Recorda el que en saps repas-
seu amb lalumnat dos contin-
guts necessaris per a transfor-
mar el divisor decimal dalgunes
divisions en un nombre natural: 2.
com es multiplica un nombre per
la unitat seguida de zeros i els
La velocitat a qu naveguen els vaixells sexpressa en nusos. Un nus equival a una milla nutica
canvis en els termes duna divi- per hora, s a dir, a 1,852 quilmetres per hora.
si en multiplicar o dividir el divi- Cada vaixell t una velocitat mxima que s determinada, entre altres factors, per leslora
dend i el divisor per un mateix o longitud: com ms llarg siga un vaixell, ms pot crrer. Una vegada assolida aquesta velocitat
nombre. mxima, si afegim ms potncia, aquesta originar ones ms grans creades pel vaixell, per
no ms velocitat.
Per exemple, un veler de 12 metres de llargria pot arribar a una velocitat de 8,4 nusos i un iot
Competncies bsiques de motor de 22 metres pot arribar a 30 nusos.
Quants metres recorrer un vaixell en una hora a una velocitat de 10 nusos?
Competncia lingstica A quants quilmetres per hora anir el veler de lexemple si va a la velocitat mxima? 3.
I el iot?
A partir del text inicial, treballeu
amb lalumnat el vocabulari nou,
fent insistncia especial en les 120
unitats de mesura que hi ha. In-
diqueu altres unitats conegudes
de la mateixa magnitud i relacio-
neu les unes amb les altres, ano-
menant situacions en qu es fan
Altres formes de comenar
servir i demanant a lalumnat que Plantegeu en com situacions en qu s til calcular una divisi
naporte exemples. i poseu-ne un exemple amb nombres naturals i un altre en qu
el dividend o el divisor siga un nombre decimal. Comenteu la ne-
Interacci amb cessitat daprendre a dividir amb nombres decimals. Per exemple:
el mn fsic 2 Llus compra 3 llibres iguals per 18 . Quant costa cada
La situaci inicial de la unitat mos- llibre?
tra a lalumnat la utilitzaci en la Roser compra 3 llibres iguals per 15,75 . Quant costa cada
vida real de les matemtiques: llibre?
nombres naturals i nombres deci- 2 Cludia aboca 12 daigua dun bid en botelles de 2 cada una.
mals, unitats de mesura, la neces- Quantes botelles ompli daigua?
sitat de les operacions Aix els Toms aboca 12 daigua dun bid en botelles d1,5 cada una.
motivar ats que dna un sentit Quantes botelles ompli daigua?
al seu esfor per aprendre.

120

132255 _ 0170-0185.indd 172 11/9/09 07:22:42

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 9
Multiplicaci dun nombre decimal per la unitat seguida de zeros
Competncia
Per multiplicar un nombre decimal per la unitat 7,491 3 10 5 74,91 social i ciutadana
seguida de zeros, es desplaa la coma cap a la
3,58 3 100 5 358 En dialogar sobre els vaixells i la
dreta tants llocs com zeros segueixen la unitat.
Si cal, safigen zeros a la dreta. 2,6 3 1.000 5 2.600 tripulaci, comenteu la importn-
cia de treballar en equip en mol-
Canvis en els termes duna divisi tes situacions quotidianes. Feu
Si es multiplica o divideix el dividend i el divisor duna divisi entera per un mateix nombre,
vore als xiquets i xiquetes que la
el quocient no varia, per el residu queda multiplicat o dividit per aquest nombre. collaboraci en el treball i lestu-
di facilita la consecuci de les
52 8 metes que ens proposem.
4 6
52 3 3 156 24 833 52 : 2 26 4 8:2
12 6 2 6

433 4:2
Solucions
Pgina inicial
1. Calcula. 1,852 3 10 5 18,52
4,519 3 10 81,56 3 100 3,92 3 1.000 18,52 3 1.000 5 18.520
37,2 3 10 0,093 3 100 1,683 3 1.000 Recorrer 18.520 metres.
2,83 3 10 73,05 3 100 74,5 3 1.000 Veler: 8,4 3 1,852 5 15,5568
APRENDRS
56,1 3 10 0,9 3 100 0,097 3 1.000 Anir a 15,5568 km per hora.
A dividir un nombre
decimal entre un Iot: 30 3 1,852 5 55,56
2. Observa la divisi resolta i completa la taula.
nombre natural. Anir a 55,56 km per hora.
546 24 A dividir un nombre
066 22 natural entre un
18 nombre decimal. Recorda el que en saps
A dividir un nombre 1. 45,19 8.156 3.920
decimal entre un
Dividend Divisor Quocient Residu 372 9,3 1.683
nombre decimal.
546 3 4 24 3 4 28,3 7.305 74.500
546 3 10 24 3 10 A calcular quocients
amb un nombre donat 561 90 97
546 : 2 24 : 2
546 : 6 24 : 6
de xifres decimals.

2. Quocient Residu
A resoldre problemes
amb nombres 22 18 3 4 5 72
3. Suprimeix zeros i calcula. decimals. 22 18 3 10 5 180
4.640 : 20 8.400 : 400 22.500 : 90
22 18 : 2 5 9
22 18 : 6 5 3
121
3. 4.640 : 20 464 : 2 5 232
8.400 : 400 84 : 4 5 21
22.500 : 90 2.250 : 9 5
5 250
Vocabulari de la unitat
Dividend, divisor, quocient i residu

121

132255 _ 0170-0185.indd 173 11/9/09 07:22:43


Objectius
Calcular divisions en qu el divi-
dend s un nombre decimal i el
Divisi dun decimal entre un natural D
Lola ha fet un formatge amb llet de vaca que pesa
2,856 kg i un altre amb llet dovella que pesa 1,394 kg.
Desprs ha tallat cada formatge en dos trossos iguals.
Quant pesa la meitat de cada formatge?

divisor s un nombre natural.

Formatge de vaca Formatge dovella

Suggeriments didctics Divideix 2,856 entre 2 Divideix 1,394 entre 2

Divideix com si foren nombres naturals i, en baixar Com que la part entera del dividend s menor que
Per a comenar la primera xifra decimal del dividend, escriu la coma el divisor (1 , 2), escriu 0 i coma en el quocient,
en el quocient. i continua dividint 13 entre 2.
Plantegeu unes quantes divisi-
2,8 5 6 2 1,3 9 4 2
ons amb nombres naturals, tant 08 1,4 2 8 19 0,6 9 7
exactes com enteres, per repas- 05 14
16 0
sar i comprovar que lalumnat
0
maneja b lalgoritme de la di-
La meitat del formatge de vaca pesa 1,428 kg. La meitat del formatge dovella pesa 0,697 kg.
visi abans doperar amb nom-
bres decimals.
Per dividir un nombre decimal entre un nombre natural, es fa la divisi com
si foren nombres naturals i, en baixar la primera xifra decimal del dividend,
Per a explicar es posa la coma en el quocient.
Plantegeu el problema inicial i 1.
escriviu les dues divisions a la
pissarra. Expliqueu com es cal- 1. Calcula.
cula la primera, cridant laten- 72,56 : 8 5,496 : 6 30,75 : 25
ci de lalumnat en baixar el 8 9,215 : 5 2,135 : 7 296,1 : 63
del dividend i escriure la coma 635,4 : 9 0,696 : 8 8,428 : 49
en el quocient. 2.
Calculeu a continuaci la se- 2. Calcula el factor que falta en cada multiplicaci. Explica com ho fas.
gona divisi, explicant per qu 63 5 50,58 32 3 5 104,96

escrivim zero i coma en el quo- 3 9 5 976,5 3 85 5 82,195

cient.
3. Divideix aquests nombres decimals entre la unitat seguida de zeros. C
RECORDA Exemples: 52,3 : 10 5 5,23 7,6 : 100 5 0,076 Mu
Competncies bsiques Desplaa la coma cap 128,4 : 10 40,8 : 100 425,2 : 1.000
a lesquerra tants llocs com
Aprendre a aprendre zeros segueixen la unitat. 9,3 : 10 329,5 : 100 81,4 : 1.000
Comenteu amb els xiquets i xique- Si cal, afig zeros
5,79 : 10 7,16 : 100 30,7 : 1.000
a lesquerra.
tes la importncia que t com- 0,36 : 10 24,37 : 100 6,9 : 1.000
prendre i aprendre b cada proce-
diment treballat, perqu cal per a 122
abordar sense dificultats els se-
gents.

Altres activitats
Comenteu amb lalumnat que a vegades, en fer compres, per a
Solucions comparar el preu dun article amb un altre, hem desbrinar el preu
1. 9,07 0,916 1,23 de la unitat. Demaneu-los que resolguen problemes similars a
1,843 0,305 4,7 aquests:
70,6 0,087 0,172 2 Un paquet A de 6 flams costa 1,62 i un altre paquet B de
2. 5 50,58 : 6 5 8,43 8 flams costa 2,08 . En quin dels dos paquets resulta a ms
5 976,5 : 9 5 108,5 bon preu el flam?
5 104,96 : 32 5 3,28 2 Una marca ven els paquets de 4 iogurts a 0,76 i els de 12
5 82,195 : 85 5 0,967 iogurts a 2,04 . Quant estalvies per cada iogurt si decideixes
3. 12,84 0,408 0,4252 comprar paquets de 12 iogurts?
0,93 3,295 0,0814
0,579 0,0716 0,0307
0,036 0,2437 0,0069

122

132255 _ 0170-0185.indd 174 11/9/09 07:22:43

 9
Divisi dun natural entre un decimal UNITAT 9
En una fbrica sembotellen 3.546 de suc Objectius
dun depsit en botelles d1,5 de capacitat.
Quantes botelles sompliran? Calcular divisions en qu el divi-
dend s un nombre natural i el
Divideix 3.546 entre 1,5
divisor s un nombre decimal.
1r Converteix el divisor en un nombre natural. 2n Fes la divisi de nombres naturals
Per fer-ho, multiplica el dividend i el divisor que has obtingut.
per la unitat seguida de tants zeros com
xifres decimals tinga el divisor. 35460 15 Suggeriments didctics
054 2364
3.546 : 1,5
1,5 t 1 xifra decimal
096 Per a explicar
060
Multiplica per 10 00 Llegiu el problema i escriviu la
35.460 : 15 divisi. Comenteu que no po-
Sompliran 2.364 botelles. dem calcular-la aix perqu el
divisor s un nombre decimal
i expliqueu com es transforma
Per dividir un nombre natural entre un nombre decimal, es multipliquen tots dos
nombres per la unitat seguida de tants zeros com xifres decimals tinga el divisor, en una altra divisi amb divisor
i desprs es fa la divisi de nombres naturals obtinguda. natural.
Recordeu que, en multiplicar el
dividend i el divisor pel mateix
1. En cada cas, escriu quina divisi de nombres naturals has de calcular i com ho has fet. nombre, el quocient no varia,
85 : 0,34
:
Com que el divisor t xifres decimals,
he multiplicat el dividend i el divisor per
per el residu queda multipli-
cat pel dit nombre. Per aix, de
moment sols es presenten divi-
30 : 1,2 59 : 0,125 288 : 2,25 1.273 : 0,5 sions exactes.

2. Calcula.
Competncies bsiques
21 : 3,5 493 : 3,4 592 : 9,25 61 : 0,008
44 : 2,75 91 : 0,104 2.015 : 0,62 42 : 0,025 Competncia
social i ciutadana
CLCUL MENTAL Aprofiteu la situaci del problema
inicial per a dialogar sobre la im-
6 Multiplica un nombre natural per 11: multiplica per 10 i desprs suma el nombre
portncia de reciclar el vidre, el
00 16 3 11 40 3 11 200 3 11 plstic, les llandes, el paper,
3 11
0 18 3 11 42 3 11 300 3 11 llanant cada material on pertoca.
24 240 264
0 3 10 1 24 30 3 11 53 3 11 610 3 11
36 3 11 54 3 11 720 3 11

123
Solucions
1. 8.500 : 34 5 250
2 xifres per 100
300 : 12 5 25
1 xifra per 10
Altres activitats 59.000 : 125 5 472
Plantegeu a lalumnat problemes que es resolen calculant una di- 3 xifres per 1.000
visi dun nombre decimal entre un nombre natural, o dun nombre 28.800 : 225 5 128
natural entre un nombre decimal. Per exemple: 2 xifres per 100
2 Andreu ha comprat 5 testos de flors iguals. Ha pagat per la com- 12.730 : 5 5 2.546
pra 14,65 . Quant costava cada test? 1 xifra per 10
2 Sara t en el viver una caixa plena de paquets de terra. La caixa 2. 6 145 64 7.625
pesa 54 kg i cada paquet pesa 4,5 kg. Quants paquets de terra 16 875 3.250 1.680
hi ha a la caixa?
Clcul mental
Al final, corregiu els problemes a la pissarra i demaneu a lalumnat
que explique com ha calculat cada divisi. 176 440 2.200
198 462 3.300
330 583 6.710
396 594 7.920

123

132255 _ 0170-0185.indd 175 11/9/09 07:22:43

 Divisi dun decimal entre un decimal 4.

Objectius Sara compra un llom que pesa 2,4 kg per 44,88 .

Quant costa el quilogram de llom?
Calcular divisions en qu el di-
vidend i el divisor sn nombres Divideix 44,88 entre 2,4
decimals. 1r Converteix el divisor en un nombre natural. 2n Fes la divisi 5.
Per fer-ho, multiplica el dividend i el divisor que has obtingut.
Calcular operacions combina- per la unitat seguida de tants zeros
com xifres decimals tinga el divisor.
des amb nombres decimals. 4 4 8,8 24
44,88 : 2,4 208 1 8,7
Resoldre problemes de divisi 2,4 t 1 xifra decimal 168
amb nombres decimals. Multiplica per 10 00 6.
448,8 : 24

Suggeriments didctics El quilogram de llom costa 18,70 .

Per a explicar Per dividir un nombre decimal entre un nombre decimal, es multipliquen tots dos
Llegiu el problema proposat i per la unitat seguida de tants zeros com xifres decimals tinga el divisor, i desprs
es fa la divisi obtinguda.
escriviu la divisi a la pissarra. 7.
Treballeu aquesta divisi com a
uni dels dos casos estudiats 1. En cada cas, escriu quina divisi has de calcular i contesta.
anteriorment.
341,6 : 42,7 3.416 : 427
POSA ATENCI
Demaneu a lalumnat que ob- 100,2 : 8,35 :
El dividend de la divisi obtinguda
serve el divisor, comenteu que pot ser un nombre natural o decimal. 9,728 : 6,4 :
s un nombre decimal i pregun- El divisor sempre s un nombre natural.
5,382 : 0,39 :
teu qu hem de fer i com.
Per quin nombre has multiplicat el dividend i el divisor? Per qu?
A continuaci, pregunteu com El dividend obtingut s un nombre natural o decimal?
sn el dividend i el divisor de la
nova divisi, comenteu que ja 2. Escriu la divisi del requadre que t igual quocient que cada divisi donada.
Desprs, calcula aquest quocient.
saben calcular-la i feu-ho de for-
0,364 : 0,7 5 : 5
ma collectiva, demanant a 364 : 7
0,364 : 0,07 5 : 5 8.
lalumnat que explique cada 3,64 : 7
3.640 : 7 3,64 : 0,07 5 : 5
pas fet. 36.400 : 7 3,64 : 0,007 5 : 5
36,4 : 7
Per a reforar 36,4 : 0,007 5 : 5
Aprofiteu lestratgia referent a
3. Calcula.
detectar les prpies dificultats
54,6 : 0,65 7,918 : 2,14 2,87 : 0,035 524,4 : 76
que hi ha desenvolupada en la
4,608 : 0,072 3,074 : 5,8 31 : 0,62 68,37 : 129
pgina 60 del manual dESTU-
DI EFICA i, en treballar lactivi-
tat 3, demaneu-los que pensen 124
en el procediment seguit per a
calcular cada tipus de divisi i
que comenten si han trobat di-
ficultat en alguna i per qu.
Altres activitats
Recordeu a lalumnat que, quan el divisor s un nombre decimal, el
Competncies bsiques convertim en natural multiplicant el dividend i el divisor per la unitat
Autonomia seguida de tants zeros com xifres decimals tinga el divisor. A conti-
i iniciativa personal nuaci expliqueu que, quan el divisor s un nombre natural acabat
Quan feu lactivitat 4, animeu en zeros, tamb podem simplificar la divisi dividint el dividend i el
lalumnat a comprovar cada terme divisor entre la unitat seguida de tants zeros com tinga el divisor.
calculat, aplicant al resultat lope- Plantegeu divisions com les segents per treballar en com:
raci inversa a la realitzada. Aix, 98 : 0,4 980 : 4 5.700 : 30 570 : 3
tindran la satisfacci de saber 46,5 : 1,5 465 : 15 480 : 500 4,8 : 5
que ho han fet b, o tindran lopor- 7,82 : 2,3 78,2 : 23 69,2 : 20 6,92 : 2
tunitat de corregir les errades co-
meses.

124

132255 _ 0170-0185.indd 176 11/9/09 07:22:44

 9
4. Calcula. UNITAT 9
: 4,2 2 4,82 3 3,5 :6
24,78
Solucions
3 5,6 :8 1 2,121 : 5,3
29,3 1. 341,6 : 42,7 3.416 : 427
Per 10. s natural.
5. Calcula. Recorda lordre en qu has de fer les operacions. 100,2 : 8,35 10.020 : 835
63,8 1 9,516 : 7,8 60,188 : (5,9 1 1,44) 3 3,07 Per 100. s natural.
42,18 : 5,7 2 3,629 9,657 1 7,614 : (3,1 2 2,92) 9,728 : 6,4 97,28 : 64
2,08 3 3,6 : 1,2 (0,82 1 0,76) : (13,2 2 12,805) Per 10. s decimal.
5,382 : 0,39 538,2 : 39
6. Resol.
Per 100. s decimal.
En un forn han fet hui 54,5 kg de pastes per
empaquetar-les en capses de 0,25 kg cada una. 2. 3,64 : 7 5 0,52
Quantes capses ompliran?
36,4 : 7 5 5,2
Enric t a la vidriola 36  en monedes de 0,20 . 364 : 7 5 52
Quantes monedes hi t?
3.640 : 7 5 520
7. Calcula el quocient i el residu daquestes divisions enteres. 36.400 : 7 5 5.200

FES-HO AIX 3. 84 3,7 82 6,9

64 0,53 50 0,53
Calcula el quocient i el residu de la divisi 67,9 : 2,3.
1r Multiplica per 10 el dividend i el divisor, i calcula la divisi obtinguda. 4. 24,78 5,9 1,08
2n Troba els termes de la divisi original a partir dels termes de la divisi calculada: 3,78 0,63
El quocient s el mateix.
El residu ha quedat multiplicat per 10 Divideix-lo entre 10. 29,3 164,08
20,51 22,631

67,9 : 2,3 679 23 679 : 23 67,9 : 2,3
4,27
219
12
29
Quocient 5 29
Residu 5 12
Quocient 5 29
Residu 5 12 : 10 5 1,2 5. 65,02 25,174
3,771 51,957
37,4 : 5,8 981,5 : 0,64 46 : 0,37 8,231 : 0,009 64,57 : 0,095 6,24 4
8. RAONAMENT. Calcula cada divisi. Desprs, pensa per quin nombre has multiplicat 6. 54,5 : 0,25 5 218
el dividend i completa. Ompliran 218 capses.
7 : 0,1 5 : 1 5 7 : 0,1 5 7 3 36 : 0,20 5 180


Dividir un nombre entre 0,1
8,2 : 0,1 5 : 1 5 8,2 : 0,1 5 8,2 3 s igual que multiplicar-lo per T 180 monedes.
3,95 : 0,1 5 : 1 5 3,95 : 0,1 5 3,95 3
Pensa i completa. Desprs, posan dos exemples i comprova.
7. 374 : 58
Dividir un nombre entre 0,01 s igual que multiplicar-lo per
q 5 6; r 5 26 : 10 5 2,6
Dividir un nombre entre 0,001 s igual que multiplicar-lo per
98.150 : 64
q 5 1.533; r 5 38 : 100 5
5 0,38
125
4.600 : 37
q 5 124; r 5 12 : 100 5
5 0,12
8,231 : 0,009 8.231 : 9
Altres activitats q 5 914; r 5 5 : 1.000 5
Desprs de treballar el quadre Fes-ho aix de lactivitat 7, proposeu 5 0,005
als xiquets i xiquetes que comenten, agrupats de dos en dos, la si- 64.570 : 95
tuaci segent. Al final, feu una posada en com, ajudant lalumnat q 5 679; r 5 65 : 1.000 5
perqu obtinga una resposta comuna raonada: 5 0,065
2 Per repartir 48 kg de mel en pots de 2,5 kg, un granger fa la di- 8. 7 : 0,1 5 7 3 10
visi 48 : 2,5; s a dir, divideix 480 : 25 i obt com a quocient 8,2 : 0,1 5 8,2 3 10
19 i com a residu 5. 3,95 : 0,1 5 3,95 3 10
Com que el residu s 5, pensa que podr ficar aquests 5 kg de Dividir entre 0,1 s igual que
mel en 2 pots ms de 2,5 kg i aix no lin sobrar gens. multiplicar per 10.
Dividir entre 0,01 s igual
En qu sequivoca el granger?
que multiplicar per 100.
Dividir entre 0,001 s igual
que multiplicar per 1.000.

125

132255 _ 0170-0185.indd 177 11/9/09 07:22:44

 Obtenci de xifres decimals en el quocient 3.

Objectius Albert t una veta de 9 metres

i la vol tallar en 7 trossos iguals.
Obtindre quocients amb un nom- Quants metres far cada tros?
bre donat de xifres decimals. Divideix 9 entre 7
Calcular lexpressi decimal 9 7
duna fracci. 2 1 Cada tros far 1 m i li sobraran 2 m.

Albert vol saber amb ms precisi quant ha de mesurar cada tros, aix li sobrar
Suggeriments didctics menys veta. Per fer-ho, trau xifres decimals en el quocient.

Per a explicar Quocient amb una xifra decimal Quocient amb dues xifres decimals

Plantegeu el problema proposat Escriu en el dividend una xifra decimal:

afig-hi una coma i un zero. Desprs, divideix.
Escriu en el dividend dues xifres decimals: afig-hi
una coma i dos zeros. Desprs, divideix.
i calculeu en com la primera
Ud Udc
soluci. A continuaci, comen- 9,0 7 9,0 0 7
teu la convenincia de calcular 2 0 1,2 q 5 1,2 20 1,2 8
6 r 5 6 dcimes 5 0,6 60 q 5 1,28
4.
el quocient amb major precisi.
4 r 5 4 centsimes 5 0,04
Expliqueu com sobt el quoci-
ent amb una xifra decimal i feu Cada tros far 1,2 m Cada tros far 1,28 m
i li sobraran 0,6 m (6 dm). i li sobraran 0,04 m (4 cm).
insistncia especial en la inter-
pretaci del residu. Treballeu de
forma similar el clcul del quo- En una divisi entera es pot obtindre el quocient amb el nombre de xifres decimals
cient amb dues xifres decimals, que es desitge, escrivint el dividend amb aquest mateix nombre de xifres decimals.
animant lalumnat a intervindre-
hi i, en acabant, podeu calcular
en com el quocient amb tres 1. Explica com obtens els quocients amb el nombre de xifres decimals indicat.
Desprs, calcula. 5.
xifres decimals.
Expliqueu el Fes-ho aix de lac- Amb 1 xifra decimal Amb 2 xifres decimals Amb 3 xifres decimals
tivitat 4 i calculeu de manera Afig al dividend Afig al dividend Afig al dividend
collectiva la primera divisi de 5:3 26 : 9 7:4 31 : 6 6:7 59 : 8
cada tipus. Comenteu que, a ve- 79 : 25 187 : 34 58 : 15 253 : 42 93 : 39 308 : 61
C
gades, el divisor t infinites xi- Mu
fres decimals i no podem acon-
2. Divideix 26 entre 7 i escriu en cada cas el quocient i el residu.
seguir que el residu siga zero.
Quocient sense xifres decimals. Quocient amb 2 xifres decimals.
Per a reforar Quocient amb 1 xifra decimal. Quocient amb 3 xifres decimals.

Aprofiteu els exemples din- Quin s el quocient major? I el residu menor?

ferncies que hi ha en la p-
gina 12 del manual dESTUDI 126
EFICA i animeu lalumnat a
raonar i opinar com es poden
calcular les divisions planteja-
des en els Fes-ho aix de lac-
tivitat 3. Desprs, expliqueu i Altres activitats
treballeu de forma collectiva Plantegeu aquestes operacions amb fraccions i demaneu a lalumnat
els dits casos. que expresse cada fracci en forma de nombre decimal.
A continuaci, indiqueu-los que calculen cada operaci de fraccions
i de nombres decimals i comproven que els resultats expressen el
Competncies bsiques
mateix nombre.
Competncia cultural 4 3 11 5 2 3 7 1
i artstica 1 2 3 :
5 2 4 2 5 4 2 4
Quan plantegeu el problema inici-
4 3 23
al, comenteu que, moltes vega- Per exemple: 1 5
5 2 10 23
des, en fer treballs manuals ne- 5 2,3

cessitem calcular divisions per a 10

0,8 1 1,5 5 2,3
repartir el material i poseu-ne en
com uns quants exemples.

126

132255 _ 0170-0185.indd 178 11/9/09 07:22:44

 9
3. Calcula el quocient amb el nombre de xifres decimals indicat. UNITAT 9
FES-HO AIX FES-HO AIX

Calcula 63,5 : 8 amb 2 xifres decimals. Calcula 7,4 : 0,32 amb 1 xifra decimal. Solucions
1r Escriu el dividend amb 2 xifres decimals: 1r Converteix el divisor en un nombre natural:
com que 63,5 t 1 xifra decimal, afig-hi multiplica el dividend i el divisor per 100. 1. Afig al dividend una coma i
un zero.
2n Escriu el dividend amb 1 xifra decimal: un zero.
2n Divideix. afig-hi la coma i un zero.
5,0 : 3 q 5 1,6
63,5 : 8 6 3,5 0 8
3r Divideix.
26,0 : 9 q 5 2,8
75 7,9 3 7,4 : 0,32 740 : 32 7 4 0,0 3 2 79,0 : 25 q 5 3,1
30 100 2 3, 1
6 040
187,0 : 34 q 5 5,5
08 Afig al dividend una coma i
dos zeros.
Amb 1 xifra decimal 8 : 3,4 7,5 : 4,6 23,1 : 0,95 7,00 : 4 q 5 1,75
Amb 2 xifres decimals 7,2 : 5 3,18 : 2,9 46 : 3,7 31,00 : 6 q 5 5,16
Amb 3 xifres decimals 12,5 : 6 9,42 : 0,89 28,05 : 6,8 58,00 : 15 q 5 3,86
253,00 : 42 q 5 6,02
4. Divideix obtenint xifres decimals en el quocient fins que el residu siga zero.
Afig al dividend una coma i
FES-HO AIX tres zeros.
8:5 207 : 9,2
Divideix. Desprs escriu la coma en el quocient 6,000 : 7 q 5 0,857
29 : 8 168 : 6,4
(si no est ja escrita), afig un zero al dividend 59,000 : 8 q 5 7,375
i continua dividint tantes vegades com calga. 91 : 28 35 : 1,6 93,000 : 39 q 5 2,384
10 : 8 10 8 37,8 : 4 48,9 : 1,5 308,000 : 61 q 5 5,049
20 1,2 5
40 95,4 : 12 27,51 : 3,5
2. 26 : 7 q 5 3; r 5 5
0 76,2 : 25 51,03 : 8,4 26,0 : 7 q 5 3,7
r 5 1 dcima 5 0,1
5. Expressa cada fracci com un nombre decimal. 26,00 : 7 q 5 3,71
3 3,0 5 3 2 1 7 3 r 5 3 centsimes 5 0,03
Exemple: 3:5 5 0,6
5 0 0,6 5 5 4 2 8 26,000 : 7 q 5 3,714
r 5 2 millsimes 5 0,002
CLCUL MENTAL El quocient major s 3,714 i
el residu menor s 0,002.
Multiplica un nombre natural per 9: multiplica per 10 i desprs resta el nombre
12 3 9 45 3 9 230 3 9
3. 8 : 3,4 q 5 2,3
39 7,5 : 4,6 q 5 1,6
14 3 9 48 3 9 340 3 9
24 240 216 23,1 : 0,95 q 5 24,3
3 10 2 24 25 3 9 59 3 9 680 3 9
36 3 9 67 3 9 790 3 9
7,2 : 5 q 5 1,44
3,18 : 2,9 q 5 1,09
46 : 3,7 q 5 12,43
127
12,5 : 6 q 5 2,083
9,42 : 0,89 q 5 10,584
28,05 : 6,8 q 5 4,125
4. 1,6 22,5
Altres activitats
3,625 26,25
Comenteu a lalumnat que en dividir dos nombres a vegades obtenim 3,25 21,875
un quocient exacte amb una, dues, tres xifres decimals, per que 9,45 32,6
altres vegades el quocient t infinites xifres decimals. 7,95 7,86
Poseu com a exemple daquest cas el clcul del quocient de la di- 3,048 6,075
visi 11 : 9 amb una, dues, tres i quatre xifres decimals.
5. 2/5 5 0,4 1/4 5 0,25
11 : 9 5 1,2 11 : 9 5 1,22 11 : 9 5 1,222 11 : 9 5 1,2222 7/2 5 3,5 3/8 5 0,375
Raoneu en com, sense efectuar loperaci, quin s el quocient
amb cinc, sis xifres decimals i comenteu que podem expressar Clcul mental
el quocient amb el nombre de xifres decimals que volem, perqu el
108 405 2.070
2 es repeteix indefinidament. Si ho considereu convenient, comen-
126 432 3.060
teu que aquests nombres sanomenen peridics.
225 531 6.120
324 603 7.110

127

132255 _ 0170-0185.indd 179 11/9/09 07:22:44


Objectius
Resoldre problemes de suma,
resta, multiplicaci i divisi amb
nombres decimals.
Resoldre problemes amb nom-
bres decimals buscant les da-
des en quadres, taules i gr-
fics.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Llegiu el problema proposat i pre-
gunteu a lalumnat com el resol-
drien. Una vegada arreplegades
les seues aportacions, resoleu-
lo en com. Comenteu cada pas
del procs, escriviu a la pissarra
loperaci corresponent i dema-
neu a un alumne que la calcule i
explique com ho fa.
Abans de demanar als xiquets
i xiquetes que resolguen (ells
sols o en grups reduts) els pro-
blemes proposats en les activi-
tats 2, 3 i 4, plantegeu-los di-
verses preguntes de recerca de
dades, fins a comprovar que no
tenen dificultat a interpretar la
informaci presentada.
Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Comenteu a lalumnat que en la
vida quotidiana les dades es tro-
ben reflectides de moltes formes
diferents: textos, cartells, taules,
grfics i mostreu que cal saber
interpretar la informaci per a po-
der resoldre les situacions proble-
mtiques que ens sorgisquen.
Autonomia
i iniciativa personal
En enfrontar-se als problemes
proposats, lalumnat desenvolupa
la iniciativa per aplicar de forma
prctica el sentit de les operaci-
ons treballades en els dos temes
de nombres decimals i lautono-
mia en el clcul de la soluci.
128
132255 _ 0170-0185.indd 180
Problemes amb decimals 3.
En un tonell hi havia 49,65 doli.
Amb aquest oli Ivan ha omplit 15 botelles
de 0,75 cada una i diversos bidons de
3,2 . Quants bidons ha omplit doli?
1r Calcula quant doli aboca 2n Calcula quant doli li queda per 3r Calcula quants bidons
a les botelles. abocar als bidons. ompli.
0, 7 5 4 9, 6 5 3 8, 4 : 3,2
3 15 2 1 1, 2 5
3 75 3 8, 4 0 384 32
07 5 064 12
1 1, 2 5 00
A les botelles naboca 11,25 . Als bidons naboca 38,4 .
Ompli 12 bidons.
Ivan ha omplit 12 bidons doli.
1. Llig i resol.
Xavier ha comprat 3 refrescos a 0,68  cada un i 2 entrepans iguals. 4.
Per pagar ha donat un bitllet de 5  i 4 monedes de 20 cntims.
Quant li ha costat cada entrep?
Sol ha fet un viatge de 370 km. Ha calculat que, cada 100 km,
ha gastat 6,08 de gasolina. Quants litres de gasolina ha gastat
en total en el viatge?
2. Observa i resol.
La pinta, el quart i el gal sn unitats de capacitat anglosaxones.
Fixat en lequivalncia que tenen en litres.
1 pinta 5 0,568 litres
1 quart 5 1,136 litres
1 gal 5 4,544 litres
1 pinta 1 quart 1 gal
5.
Quantes pintes sn 1 quart? Quants quarts sn 1 gal?
En un pitxer hi ha 3 pintes de suc. Quants litres hi ha?
En un bid hi ha 1 quart de gasolina. Quants litres ms de gasolina es poden posar
al bid si aquest t una capacitat d1 gal?
Leire ha abocat en un poal 2 galons i 1 quart daigua.
Quants litres daigua hi ha abocat?
128
Altres activitats
Formeu tres grups i demaneu a cada un que invente altres proble-
mes amb les dades del cartell de lactivitat 2, la taula de lactivitat
3 i el grfic de lactivitat 4, respectivament.
Al final, plantegeu-ne alguns per resoldre de forma collectiva a la
pissarra.
11/9/09 07:22:45
 9
3. Busca les dades en la taula i resol. UNITAT 9
Solucions
Dimetre
(en mm)
25,75 23,25 24,25 22,25 19,75 21,25 18,75 16,25 1. 3 3 0,68 5 2,04
Gruix
5 1 4 3 0,2 5 5,8
2,2 2,33 2,38 2,14 1,93 1,67 1,67 1,67
(en mm) 5,8 2 2,04 5 3,76
Pes
(en g)
8,5 7,5 7,8 5,74 4,1 3,92 3,06 2,3 3,76 : 2 5 1,88
Li ha costat 1,88 .
Quants millmetres fa el gruix de la moneda Lorena ha fet una torre 370 : 100 5 3,7
de 2  ms que la de 5 cntims? amb 4 monedes iguals.
3,7 3 6,08 5 22,496

Lalada de la torre s
Quants grams pesen 3 monedes de Nha gastat 22,496 litres.
6,68 mm. De quins valors
20 cntims i 2 de 50 cntims?
poden ser les monedes?
Quants millmetres fa de llarg 2. 1,136 : 0,568 5 2
Eduard ha pesat 6 monedes
una fila amb aquestes monedes?
del mateix valor i 2 monedes
4,544 : 1,136 5 4
de 50 cntims. En total, les huit Un quart sn 2 pintes.
monedes pesen 39,12 g. Un gal sn 4 quarts.
Quines monedes ha pesat?
3 3 0,568 5 1,704
4. Observa el grfic i calcula. Nhi ha 1,704 litres.
COMPOSICI NUTRICIONAL DUN GOT DE LLET
Cada ratlleta
4,544 2 1,136 5 3,408
de leix sn 0,2 g.
Sen poden posar al bid
Llet entera
Protenes 3,408 litres ms.
Llet semidesnatada
Greixos 2 3 4,544 1 1,136 5
Hidrats 5 10,224
de carboni
Nhi ha abocat 10,224 li-
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Grams
tres.
Lluc ha pres hui 3 gots de llet entera. Quants grams dhidrats de carboni
ms que de protenes ha pres? 3. 2,2 2 1,67 5 0,53
Agns ha pres aquesta setmana 50,4 g de greixos amb els gots de llet semidesnatada
Mesura 0,53 mm ms.
que ha begut. Si nha pres cada dia la mateixa quantitat, quants grams de greixos 3 3 5,74 1 2 3 7,8 5
ha pres en la llet de cada dia? Quants gots nha begut diriament?
5 32,82
5. RAONAMENT. Observa la divisi resolta i esbrina, sense fer-les, quines daquestes Pesen 32,82 g.
divisions donen el mateix quocient i el mateix residu que aquella. 25,75 1 2 3 23,25 5 72,25
132,6 : 20 13,26 : 0,2 Mesura 72,25 mm.
1 3 2,6 2
12 6 6,3 1.326 : 20 1.326 : 0,2 6,68 : 4 5 1,67
06 13,26 : 0,02 1,326 : 0,002 Poden ser d1, 2 o 5 cn-
0
1,326 : 0,02 0,1326 : 0,002 tims.
39,12 2 2 3 7,8 5 23,52
129 23,52 : 6 5 3,92
Ha pesat 6 monedes de
5 cntims i 2 monedes de
50 cntims.

Altres activitats 4. 3 3 (9,2 2 6,4) 5 8,4

Nha pres 8,4 g ms.
Escriviu a la pissarra una suma, una resta, una multiplicaci i una
50,4 : 7 5 7,2
divisi amb nombres decimals.
7,2 : 3,6 5 2
Indiqueu a lalumnat que invente dos problemes que es resolguen Cada dia nha pres 7,2 g.
calculant una de les operacions anteriors, i dos ms que es resol- Nha begut 2 gots al dia.
guen amb dues operacions, una de les quals siga alguna de les
operacions escrites a la pissarra. 5. 1.326 : 20
13,26 : 0,2
Al final, calculeu les operacions a la pissarra i feu una posada en
1,326 : 0,02
com on lalumnat llija els enunciats proposats per a cada opera-
0,1326 : 0,002
ci i en diga la soluci.

129

132255 _ 0170-0185.indd 181 11/9/09 07:22:45

 Activitats
1. ESTUDI EFICA. Explica com calcules cada 5. Divideix obtenint xifres decimals en el 11
tipus de divisi amb nombres decimals. quocient fins que el residu siga zero.
Objectius Desprs, calcula. 629 : 68 52,7 : 34
Repassar els continguts bsics Dun nombre decimal entre un de natural. 29,04 : 9,6 213 : 7,5
de la unitat. 45,6 : 3 39,78 : 17

Aplicar les matemtiques en di- 123,18 : 6 37,506 : 42 6. Fes aquestes operacions combinades.
ferents contextos. 6,38 1 4,56 : 3,8
Dun nombre natural entre un de decimal.
15,2 3 9,45 : 10
48 : 9,6 24 : 0,75
40,48 : (12,4 2 9,87)
910 : 2,8 636 : 0,125
Competncies bsiques (21 2 16,3) : (74,82 1 25,18)
Dun nombre decimal entre un de decimal.
Aprendre a aprendre 7. Expressa les fraccions segents com
19,6 : 4,9 23,8 : 0,85
En corregir les divisions planteja- a nombres decimals.
32,64 : 3,4 814,2 : 2,76
des en aquesta doble pgina, de- 4 7 11 1 5
5 4 5 8 4
maneu a lalumnat que explique 2. Calcula.
com les ha calculades, perqu Copia i representa les fraccions anteriors
84,164 : 7,94 53,9 : 0,275
en la recta numrica.
ET
siga conscient del procs seguit i, 261,8 : 9,35 273 : 18,2
0 0,5 1 1,5 2
a partir de la sistematitzaci, ad- 134,42 : 26 74,26 : 0,94
quirisca cada vegada un automa-
tisme major. 3. Troba el factor que falta en cada cas.
83 5 191,232
7,3 3 5 4.277,8 8. Obtn el nombre decimal equivalent
6,37 3 5 96,824 a cada fracci, compara i escriu el signe
corresponent.
3 492 5 260,76 6 5 15

Solucions 3 2,9 5 537,08
1
5
0,7
8
3,57
4
3 0,085 5 0,3145
9

17

5
1. Comproveu que lalumnat sap 4
2
8
2,2
2
2,22
aplicar la tcnica adequada en 4. En cada divisi, calcula el quocient amb
cada cas. el nombre de xifres decimals indicat. 9. Pensa i contesta.

15,2 2,34 Amb 2 xifres decimals
El quocient duna divisi de dos nombres
naturals, pot ser decimal?
20,53 0,893
83 : 76 51,2 : 9,74 El quocient duna divisi de dos nombres
5 32 104 : 3,5 237,6 : 28
decimals, pot ser natural?
325 5.088
Amb 3 xifres decimals 10. Sense fer loperaci completa,
4 28 escriu la coma del quocient de cada
9,6 295 69 : 87 94,8 : 7,6 una de les divisions.
25 : 4,3 109,52 : 39 9,75 : 3 5 325 3,12 : 0,6 5 52
2. 10,6 196
28 15
5,17 79 130

3. 5 191,232 : 8 5 23,904
5 4.277,8 : 7,3 5 586
5 96,824 : 6,37 5 15,2
5 260,76 : 492 5 0,53 Altres activitats
5 537,08 : 2,9 5 185,2 Proposeu als xiquets i xiquetes activitats de clcul del residu de di-
5 0,3145 : 0,085 5 3,7 visions de natural o decimal entre decimal, a partir de la prova de la
4. 1,09 5,25 divisi (com a alternativa a dividir aquest residu entre el nombre pel
29,71 8,48 qual multipliquem dividend i divisor). Daquesta forma practiquen
0,793 12,473 tamb la multiplicaci i la resta de decimals. Per exemple:
5,813 2,808 7 : 1,2 70 12 q55
7 : 1,2
5. 9,25 1,55 10 5 r 5 D 2 d 3 q 5 7 2 1,2 3 5 5 1
3,025 28,4
6,5 : 3,24 650 324 q52
6. 6,38 1 1,2 5 7,58 6,5 : 3,24
002 2 r 5 6,5 2 3,24 3 2 5 0,02
143,64 : 10 5 14,364
40,48 : 2,53 5 16
4,7 : 100 5 0,047

130

132255 _ 0170-0185.indd 182 11/9/09 07:22:45

 9
UNITAT 9
11. Resol. Un mel de 2,1 kg costa en una botiga
5,25 . Quant costar un altre mel que 7. 4/5 5 0,8 7/4 5 1,75
Quatre amics han anat a berenar.
pesa 1,86 kg?
El berenar costa en total 24,20  11/5 5 2,2 1/8 5 0,125
i el volen pagar en parts iguals. Llusa ha comprat per al jard una taula
Quant paga cada un? que costava 37,60  i 5 cadires iguals.
5/4 5 1,25. Roig: 1/8
Ester necessita 20 m de veta. La veta Per pagar ha donat 2 bitllets de 50  i li han verd: 4/5, blau: 5/4
es ven en rotllos de 2,5 m cada un. tornat 8,15 . Quant costava cada cadira? morat: 7/4,
Quants rotllos de veta necessita? Pere ha preparat un suc amb 0,86 groc: 11/5.
En un hort han collit 68 kg de llimes de suc de poma, 0,45 de maduixa
i els han repartit en 8 cistelles de i 0,3 de ram. Desprs lha repartit 6 5
manera que totes pesen el mateix en 7 gots iguals. Quants litres de suc 8. 1 , 0,7 .
ha posat en cada got?
5 8
i no sobra cap llima. Quant pesa
15 9
cada cistella? Joan corre 4,26 km cada dia de dilluns 3,57 , .2
Joan vol fer una estanteria. Talla una a divendres i 7,8 km cada dia del cap de 4 4
post de 2,8 m en estants de 0,35 m. setmana. Quants quilmetres corre cada 17 5
Quants estants en trau? setmana? , 2,2 . 2,22
8 2
9. S. S.
ETS CAPA DE Calcular preus de telefonades
10. 3,25 5,2
Diversos amics estudien les tarifes telefniques de mbil que tenen contractades
per vore si els conv fer-hi algun canvi. 11. 24,20 : 4 5 6,05
Cada un paga 6,05 .
TARIFES TELEFNIQUES 20 : 2,5 5 8
Tarifa jove: 0,15  per telefonada En necessita 8 rotllos.
ms 0,09  cada minut.
68 : 8 5 8,5
Tarifa fixa: 0,12  cada minut.
Cada cistella pesa 8,5 kg.
15 Tarifa nica: 0,53  cada telefonada,
siga quina siga la duraci. 2,8 : 0,35 5 8
4
En trau 8 estants.
2 Francesc t la tarifa fixa. Les telefonades de 5,25 : 2,1 5 2,5
lltima setmana li han costat en total 3 .
Quants minuts ha parlat aquesta setmana?
2,5 3 1,86 5 4,65

Costar 4,65 .
res Carme ha fet dues telefonades amb la tarifa
jove, una de 5 minuts i laltra de 6 minuts. 2 3 50 2 8,15 5 91,85
res
Quant ha pagat per les dues telefonades? 91,85 2 37,60 5 54,25
Maria ha fet 3 telefonades i t la tarifa nica. 54,25 : 5 5 10,85
Quant li han costat les 3 telefonades?
Cada cadira costa 10,85 .
Si haguera tingut la tarifa jove, hauria pagat
1,62 . Quants minuts va parlar en total? 0,86 1 0,45 1 0,3 5 1,61
Li hauria eixit ms barat amb la tarifa fixa? 1,61 : 7 5 0,23
2 Nhan posat 0,23 .
4,26 3 5 1 7,8 3 2 5
131 5 36,9
Corre 36,9 km.

Ets capa de
Programa dESTUDI EFICA 3 : 0,12 5 25
En acabar la unitat, feu que lalumnat complete aquesta taula: Francesc ha parlat 25 minuts.
0,15 3 2 1 0,09 3 (5 1 6) 5
Unitat 9 Divisi de nombres decimals
5 1,29
El que he aprs
El que he aprs Carme ha pagat 1,29 .
a fer
0,53 3 3 5 1,59
Un decimal entre un natural Li han costat 1,59 .
Un natural entre un decimal 0,15 3 3 5 0,45
1,62 2 0,45 5 1,17
Un decimal entre un decimal
1,17 : 0,09 5 13
Obtenci de xifres decimals Va parlar en total 13 minuts.
en el quocient
0,12 3 13 5 1,56
Problemes amb decimals 1,56 , 1,59
S, li hauria eixit ms barat.

131

132255 _ 0170-0185.indd 183 11/9/09 07:22:46


Objectius
Resoldre problemes represen-
tant amb un dibuix una dada
desconeguda.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Llegiu el problema resolt i co-
menteu que no sabem el nom-
bre de quilos que en van ar-
replegar en 6 A, per podem
representar aquesta dada amb
un dibuix i expressar tamb
amb aquest dibuix els quilos
que en van arreplegar en 6 B
i la relaci que hi ha entre ells.
Expliqueu el procs seguit per
resoldre el problema i que ope-
rem amb el dibuix com si fra
un nombre.
Soluci de problemes
Representar dades amb dibuixos
Resol els problemes segents representant la dada desconeguda amb un dibuix.
EX
Desprs comprova que la soluci s correcta. 1.
En les dues classes de 6 van arreplegar aliments per a una campanya solidria.
En 6 B en van arreplegar 9 kg ms que en 6 A i entre les dues classes van arreplegar
71 kg daliments. Quants quilos en van arreplegar en cada classe?
No sabem quants quilos sen van arreplegar en 6 A. 2.
Representem aquesta dada amb un dibuix
1r Escrivim les dades del problema.
Quilos arreplegats en 6 A:
Quilos arreplegats en 6 B: 19
2n Expressem la condici del problema: la suma 3.
de les dues quantitats s 71 kg, i calculem.
1 1 9 5 71
2 3 1 9 5 71
2 3 5 71 2 9 5 62
5 62 : 2 5 31
4.
3r Calculem la soluci. 4t Comprovem.
6 A 5 31 kg 40 5 31 1 9
6 B 1 9 5 31 1 9 5 40 kg 31 1 40 5 71
Soluci: En 6 A van arreplegar 31 kg daliments i en 6 B, 40 kg.

Abans de resoldre cada proble-

ma proposat treballeu en com
lexpressi de cada dada i la
condici amb el dibuix triat.
Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
La resoluci daquests problemes
ajuda lalumnat a expressar de
forma simblica dades reals i re-
lacionar-les mitjanant operacions
matemtiques, base per a lestu-
di posterior de llgebra.
5.
1. Clara respon a les 10 preguntes dun 3. Joan ha construt la maqueta dun
examen. Contesta b 8 preguntes ms drac. La cua fa 10 cm ms que el cos
de les que contesta malament. Quantes i la longitud total s de 40 cm.
preguntes contesta b i quantes malament? Quant fa la cua? I el cos?
Malament: B: 1 Cos: Cua: 6.
Total: 1 15 Longitud total:
2. Maria ha comprat un disc i un llibre. 4. INVENTA. Escriu un problema
El disc li ha costat 2,50  menys que semblant als que tens en
el llibre i pels dos ha pagat 27,50 . aquesta pgina que es puga 7.
Quant ha pagat per cada article? resoldre expressant una
dada amb un dibuix.
Llibre: Disc: 2 Comprova que la
Total: 1 25 soluci s correcta.
132

Solucions Altres activitats

1. Malament: B: 1 8
Desprs de treballar els problemes daquesta pgina, proposeu a
1 1 8 5 10 51
lalumnat resoldrels representant amb un dibuix laltra dada des-
9 b i 1 malament.
coneguda i comprovar que obtenim el mateix resultat. Per exem-
2. Llibre: Disc: 2 2,50 ple:
1 2 2,50 5 27,50
Problema resolt: Quilos en 6 B: ; Quilos en 6 A : 29
5 15
Pel llibre ha pagat 15 i pel Problema 1: B: ; Malament: 28
disc, 12,50 . Problema 2: Disc: ; Llibre: 1 2,50
3. Cos: Cua: 1 10 Problema 3: Cua: ; Cos: 2 10
1 1 10 5 40
5 15
La cua mesura 25 cm i el cos,
15 cm.

132

132255 _ 0170-0185.indd 184 11/9/09 07:22:46

 9
Repassa UNITAT 9
EXERCICIS PROBLEMES 4. R. L.
1. Escriu amb xifres cada nombre. Desprs, 8. En una reuni, dos teros dels assistents Solucions
troban la descomposici. eren dones i els restants eren homes.

De les dones, tres quarts tenien menys 1. 5.012.103 5 5 U de mi-
Cinc milions dotze mil cent tres.

de 30 anys. Quina part dels assistents li 1 1 DM 1 2 UM 1
Tretze milions quatre mil vint-i-nou. eren dones menors de 30 anys?
I dones majors de 30 anys? Quina part 11C13U
Dos-cents tres milions huitanta mil u.
eren homes? 13.004.029 5 1 D de
2. Escriu. mili 1 3 U de mili 1
9. Joan va recollectar 200 kg de cireres. Va
El nombre anterior a 300.000.000. rebutjar-ne 15 kg perqu shavien fet malb
1 4 UM 1 1 2 D 1 9 U
El nombre posterior a 175.099.899. i va posar la resta en caixes de 5 kg. Cada 203.080.001 5 2 C de
El menor nombre parell de huit xifres.
caixa la va vendre a 13,75 . Quants mili 1 3 U de mili 1
diners va obtindre per la venda de totes les
caixes? 1 8 DM 1 1 U
3. Calcula.
9 2 (6 1 1) (5 2 1) : 2 1 6 10. Rosa, Laura i Pau han de fer un treball 2. 299.999.999
8:214 9 3 3 2 24 : 8 sobre un mateix llibre. Rosa ha fet ja dos 175.099.900
5 3 (8 2 1) 8223321
cinquens del treball, Laura tres desens 10.000.000
i Pau dos sisens. Qui ha fet ms part del
72233 7 3 4 2 (2 1 8) : 5 treball? I menys? 3. 2 35 8 1
11. En una botiga van comprar 120 quilos 8 1 24 26
4. ESTUDI EFICA. Completa les frases.
de pomes a 1,50  el quilo i 80 quilos
Per sumar dues fraccions, de primer
a 1,75  el quilo. Desprs van vendre 4. R. M. Per sumar dues frac-
Per restar dues fraccions cada quilo de pomes a 1,72 . Quin cions, es redueixen a com
Per multiplicar dues fraccions benefici en van traure? Quin hauria denominador i, desprs, sen
sigut el benefici si hagueren venut
Per dividir dues fraccions el quilo 8 cntims ms car? sumen els numeradors i es
deixa el denominador com.
5. Calcula. 12. En una enquesta feta a 405 persones, dos
9 3 3 15
2
1
5 9
2
3 5
3
3 8 7
:
teros daquestes persones van dir que 5. 5
3 6 8 4 7 8 3 6 menjaven dues peces de fruita cada dia, 6 2 8 56
4 2 6 2 dos novens en menjaven una pea i la resta
13 82 32 48 16
7 5 7
5:
9 no menjava fruita. Quantes persones de les 5
enquestades no menjaven fruita cada dia? 21 7
6. Calcula. 25 38 12 45
4,9 1 12,675 12,75 3 4,9 7 5 7 2
8,72 2 3,989 0,691 3 1.000
6. 17,575 62,475
7. Aproxima com sindica. 4,731 691
A les unitats: 4,7 6,18 2,528 7. 5 6 3
A les dcimes: 8,32 3,46 7,651 8,3 3,5 7,7
A les centsimes: 1,926 2,635 5,194 1,93 2,64 5,19
8. Menors de 30 anys: 3/4 3
133
3 2/3 5 6/12 5 1/2
Majors de 30 anys: 2/3 2
2 6/12 5 2/12 5 1/6
Homes: 1 2 2/3 5 1/3
Reps en com 9. (200 2 15) : 5 5 37
Proposeu a lalumnat completar amb la divisi el treball realitzat 37 3 13,75 5 508,75
en Reps en com de la unitat 8 (pg. 117) sobre la suma, resta i Va obtindre 508,75 .
multiplicaci de nombres decimals.
10. 2/5 . 2/6 . 3/10. Ms part:
Demaneu-los que escriguen i calculen tres divisions (no importa Rosa; menys: Laura.
que siguen enteres):
11. 120 3 1,50 1 80 3 1,75 5
Un nombre decimal entre un nombre natural.
5 320
Un nombre natural entre un nombre decimal. (120 1 80) 3 1,72 5 344
Un nombre decimal entre un altre nombre decimal. 344 2 320 5 24
A continuaci, indiqueu-los que inventen un problema que es resol- Van obtindre 24 .
ga amb cada una de les divisions anteriors, preguntant noms pel 24 1 200 3 0,08 5 40
quocient i si hi ha o no residu. Resoleu-ne alguns en com. Hauria sigut de 40 .
12. 1 2 (2/3 1 2/9) 5 1/9
No en menjaven: 45 (405 : 9).

133

132255 _ 0170-0185.indd 185 11/9/09 07:22:47

 10 Figures planes RE

P
Objectius
U
Reconixer situacions reals en
qu hi haja figures planes.
Recordar conceptes necessaris
per a desenvolupar la unitat.
co

Suggeriments didctics
C
Demaneu als xiquets i xiquetes
que observen la fotografia del
tauler del parxs i responeu de
forma collectiva a les pregun-
tes presentades. Solliciteu-los
que descriguen cada figura pla-
na localitzada, procurant que
lexpressi i ls dels termes
geomtrics siguen precisos.
Podeu demanar a lalumnat que
duga a classe altres taulers de
joc formats per figures planes
i que els descriga de manera 1.
collectiva.
En Recorda el que en saps, re-
passeu els elements dels pol-
gons i demaneu a lalumnat
que explique com es classifi- Les figures planes estan presents en moltes situacions de la vida diria.
En el tauler del parxs, un popular joc de taula dorigen hind, trobem
quen els triangles, quadrilters diversos tipus de polgons i altres figures planes.
i parallelograms.
En quina part del tauler pots vore quadrats? I rectangles?
Hi pots vore algun trapezi? Hi trobes algun altre tipus de quadrilter? Quin? 2.
Competncies bsiques Quins altres polgons hi ha en el tauler? On es troben?
Quants costats, vrtexs i angles tenen?
Competncia Pots vore altres figures planes en el tauler? Quin nom tenen?
social i ciutadana Sn polgons? Per qu?
Aprofiteu la situaci inicial del joc
del parxs per a dialogar amb 134
lalumnat sobre els jocs. Assenya-
leu el valor social del joc en grup i
la importncia de saber complir
les regles, mantenint la diversi i
lamistat sense competitivitat. Altres formes de comenar
Utilitzeu les figures planes del material daula per a repassar con-
Competncia cultural tinguts bsics de geometria apresos en cursos anteriors. Desprs,
i artstica podeu presentar el quadre Recorda el que en saps com a resum
Comenteu, a partir del joc del par- daquests continguts. Per exemple:
xs, lorigen de molts jocs popu- Classificar i definir un polgon segons el nombre de costats.
lars, com a mostra de la cultura Assenyalar els elements dun polgon o dun cercle.
dun poble. Classificar i definir triangles segons els costats i els angles.
A ms, feu observar a lalumnat el Classificar i definir quadrilters i parallelograms, dient totes les
dibuix del tauler de diversos jocs caracterstiques que coneguen de cada un.
de taula i feu-los notar que conte- Reconixer els polgons regulars i anomenar el triangle i el quadri-
nen figures geomtriques de dife- lter regular.
rents tipus. Definir i calcular el permetre dun polgon.

134

132255 _ 0186-0205.indd 188 11/9/09 07:25:52

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 10
Polgons: elements i classificaci
Solucions
Un polgon s una figura plana formada per una lnia poligonal tancada i el seu interior.
Els elements dun polgon sn: els costats, els vrtexs, Pgina inicial
els angles i les diagonals.
angle vrtex Hi ha quadrats en els quatre
Els polgons es poden classificar aix: cantons del tauler i, al centre,
diagonal Segons el nombre de costats, en triangles, quadrilters el quadrat format pels quatre
costat Segons que els costats i els angles siguen iguals o diferents, triangles.
en polgons regulars o irregulars.
Hi ha rectangles en la majoria
Classificaci de triangles i quadrilters de les caselles numerades i en
les de cada color que pugen al
Classificaci de triangles Classificaci de quadrilters
centre.
Segons els costats
Hi ha trapezis en les caselles
amb els nombres 8, 9, 25, 26,
Trapezoide Trapezi Parallelogram
42, 43, 59 i 60.
Equilter Issceles Escal
Classificaci de parallelograms S que hi ha un altre tipus de
Segons els angles quadrilter: al centre dels cer-
cles dels cantons (casa) tro-
bem diversos rombes.
Rectangle Acutangle Obtusangle Quadrat Rectangle Rombe Romboide Hi ha quatre triangles que for-
men el quadrat central. Els tri-
angles tenen 3 costats, 3 vr-
APRENDRS texs i 3 angles.
1. Classifica cada polgon tenint en compte els costats
i els angles. A identificar una base S que hi ha altres figures pla-
i la seua altura
o altures en triangles
nes, els cercles: quatre de
i parallelograms. grans als cantons del tauler i
A reconixer quina grisos o de color dins algunes
s la suma dels angles caselles. No sn polgons per-
dun triangle i dun
quadrilter.
qu estan formats per una lnia

corba, no poligonal.
A calcular la longitud
duna circumferncia.
2. Pensa i contesta. Recorda el que en saps
A reconixer les figures
Com s el triangle regular segons els costats
i segons els angles?
circulars i les posicions 1. P . blau: triangle equilter
relatives de rectes
Com s'anomena el quadrilter regular? i circumferncies. acutangle.
Quantes diagonals t? Com sn? P . verd: triangle escal rec-
tangle.
135 P . rosa: quadrilter, paral-
lelogram, rombe.
P . taronja: quadrilter, trape-
zi.
Vocabulari de la unitat P . groc: triangle issceles
obtusangle.
Base i altura
P . morat: quadrilter, trape-
Triangle, quadrilter i parallelogram zoide.
Centre, radi, corda, dimetre, arc i semicircumferncia P . roig: quadrilter, paral-
Longitud duna circumferncia. El nombre lelogram, romboide.
Figures circulars: sector circular, segment circular, semicercle 2. El triangle regular s equil-
i corona circular ter i acutangle.
Rectes exterior, tangent i secant a una circumferncia El quadrilter regular s el
Circumferncies exteriors, interiors, tangents exteriors, quadrat. T dues diagonals
tangents interiors i secants que sn iguals i perpendicu-
lars.

135

132255 _ 0186-0205.indd 189 11/9/09 07:25:53


Objectius
Identificar les bases i les altures
en triangles i parallelograms.
Traar laltura o les altures cor-
responents a una base donada.
Suggeriments didctics
Per a comenar
Dibuixeu a la pissarra uns quants
triangles i parallelograms i de-
maneu a lalumnat que els clas-
sifique. Crideu latenci sobre
els costats perpendiculars del
triangle rectangle, el quadrat i el
rectangle.
Recordeu com podem dibuixar
una perpendicular a una recta
utilitzant un escaire o un carta-
b, i demaneu-los que en dibui-
xen algunes en un full.
Per a explicar
Expliqueu la definici de base i dal-
tura i la forma de traar aquesta
darrera. Indiqueu que a voltes cal
prolongar la base daquestes figu-
res per a poder traar-hi laltura.
Mostreu que a cada base dun
triangle li correspon una altura,
per que a cada base dun paral-
lelogram li corresponen dues al-
tures.
Expliqueu el Taller a la pissarra
i demaneu als xiquets i xique-
tes que facen el traat en el
quadern. Desprs, assenyaleu
que duguen a cap lactivitat 4 i
corregiu-la a la pissarra, verba-
litzant cada pas seguit.
Competncies bsiques
Autonomia
i iniciativa personal
En aquesta doble pgina, lalum-
ne maneja molts continguts ja co-
neguts: classificaci de triangles i
parallelograms, costats i vrtexs
dun polgon, traat duna perpen-
dicular Animeu lalumnat a tre-
ballar amb autonomia, relacionant
els continguts nous amb contin-
guts previs ja apresos.
136
132255 _ 0186-0205.indd 190
Base i altura de triangles i parallelograms 3.
Patrcia ha repassat de taronja una base de cada polgon
i ha traat de roig una altura corresponent a aquesta base.
C C C
A B A B A B
El costat AB s una base del triangle. Tamb ho sn els costats BC i AC.
TA
El segment roig s laltura corresponent a la base AB. s un segment perpendicular
a la base o a la seua prolongaci, i un dels extrems s el vrtex C.
P
D C D C D C D C
1
2
3
4
A B A B A B A B
El costat AB s una base del parallelogram. Tamb ho sn els costats BC, CD i AD.
El segment roig s una altura corresponent a la base AB. s un segment perpendicular
a la base o a la seua prolongaci, i un dels extrems s un dels vrtexs oposats C o D.
A
Base dun triangle o dun parallelogram s qualsevol dels costats.
Altura dun triangle o dun parallelogram s un segment perpendicular 4
a una base o a la seua prolongaci, traat des dun dels vrtexs oposats.
1. Quantes bases tenen els triangles? I els parallelograms? Contesta.
2. Calca cada triangle i traa, amb un escaire o un cartab, laltura corresponent
a la base AB.
C C En quin triangle coincideix
laltura amb un dels costats? C
C Classifical segons els angles.
Mu
En quin triangle has prolongat
la base per traar laltura?
Classifical segons els angles.
A B A B En quin triangle has dibuixat
laltura a linterior?
A B Classifical segons els angles.
136
Altres activitats
Proposeu a lalumnat marcar les altures en triangles i paral-
lelograms mitjanant plegament. Pot utilitzar les figures del materi-
al daula com a plantilla per a dibuixar cada figura en un full.
Demaneu-los que, en cada full, dobleguen la figura per una base (i
la seua prolongaci). Desprs, han de fer un segon doblec de ma-
nera que passe pel (o un) vrtex oposat i que el primer doblec co-
incidisca amb si mateix. En els parallelograms poden fer un altre
doblec que passe per laltre vrtex oposat, per obtindre les dues
altures corresponents a la base.
Finalment, indiqueu-los que desdobleguen el full i marquen la base
dun color sobre el primer doblec i laltura (o les dues altures) dun
altre color sobre el segon (i tercer) doblec.
11/9/09 07:25:53
 10
3. Calca cada parallelogram i traa, amb un escaire o un cartab, laltura corresponent
a la base AB des del vrtex D. D C
UNITAT 10
D C
D C D C
Solucions
1. Els triangles tenen 3 bases i
A B A B A B A B els parallelograms en tenen 4.
En quins parallelograms coincideix laltura amb un dels costats?
En quin has prolongat la base per traar laltura?
2.
Des de quin altre vrtex pots traar laltura a la base AB? Traa-la.

En el triangle groc.
TALLER Traat dun triangle de costats coneguts
s un triangle rectangle.
Per traar un triangle ABC de costats 6 cm, 5 cm i 4 cm, segueix aquests passos: En el triangle taronja.
1r Dibuixa amb el regle un segment AB de 6 cm. s un triangle obtusangle.
2n Obri el comps 5 cm, punxa en el punt A i traa un arc. En el triangle rosa.
3r Obri el comps 4 cm, punxa en el punt B i traa un arc que talle lanterior en el punt C. s un triangle acutangle.
4t Uneix els punts A i B amb C per formar els costats del triangle. Desprs, pintan linterior.
3.
1r 2n 3r C 4t C

5 cm 4 cm
En el quadrat i en el rectan-
gle.
A 6 cm B A 6 cm B A 6 cm B A 6 cm B
En el romboide.
4. Traa els triangles segents i classificals. Des del vrtex C.
C
Un triangle ABC de costats Un triangle DEF de costats 4.
4 cm, 3 cm i 5 cm. 3 cm, 3 cm i 5 cm.
Les bases
fan 4 cm,
Quant fan les tres bases? Quant fan les tres bases? 3 cm i 5 cm.
Traa laltura de la base AB. Traa laltura de la base DE.
A B
F
Les bases
CLCUL MENTAL fan 3 cm,
3 cm i 5 cm.
Multiplica un nombre natural per 101: multiplica per 100 i desprs suma el nombre
D E
17 3 101 39 3 101 63 3 101
3 101
18 3 101 42 3 101 75 3 101
35 3.500 3.535 Clcul mental
3 100 1 35 26 3 101 54 3 101 89 3 101
1.717 3.939 6.363
25 3 101 58 3 101 92 3 101
1.818 4.242 7.575
2.626 5.454 8.989
137
2.525 5.858 9.292

Altres activitats
Dibuixeu a la pissarra un triangle acutangle, un de
rectangle i un dobtusangle, i demaneu a uns quants
alumnes que dibuixen les tres altures en cada un.
Feu-los notar que les altures suneixen en un punt,
situat segons el tipus de triangle: en lacutangle
est a linterior del triangle; en el rectangle, al vr-
tex de langle recte; i en lobtusangle, fora del trian-
gle.
Demaneu a lalumnat que dibuixe en el quadern un
triangle de cada tipus, hi trace les tres altures i mar-
que de color el punt on es tallen.

137

132255 _ 0186-0205.indd 191 11/9/09 07:25:53

 Suma dels angles de triangles i quadrilters 4.

Objectius Quant sumen tots els angles daquests triangles?

Reconixer quina s la suma C

F Triangle rectangle:
dels angles dun triangle i dun 90 35 50 1 40 1 90 5 180
quadrilter. 40 B 120 Triangle obtusangle:
50 25
25 1 120 1 35 5 180 TA
Calcular lamplitud dun angle a A
D
E
partir de la suma dels angles
Quant sumen tots els angles daquests quadrilters?
dun triangle o un quadrilter.
D H G
Trapezoide:
65 40 1 100 1 130 1 90 5 360
90 115
Suggeriments didctics 130
C

65
115 Parallelogram:
40 100
Per a explicar A 2 3 65 1 2 3 115 5 360
B E F
Comproveu en com que la
suma dels angles de cada tri-
La suma dels angles dun triangle s igual a 180.
angle dibuixat s 180 i asse-
La suma dels angles dun quadrilter s igual a 360.
nyaleu que s igual en tots els

triangles. Demaneu a un alum-
ne que dibuixe a la pissarra un 1. Quant sumen els angles de cada polgon? Contesta.
triangle, per exemple acutangle, Desprs, mesurals i comprova la resposta.
en mesure els angles i els
sume.
Treballeu de forma similar amb
5
els quadrilters, indicant que
en tots la suma dels angles s 6
360. Dibuixeu altres quadril- 2. Esbrina en cada cas quant mesura langle pintat de roig.
ters a la pissarra perqu lalum-
110 50
nat ho comprove. Recordeu que 25
7.
els angles oposats en els paral-
120 115 125
lelograms sn iguals. 40 70 70 50

Per a reforar 3. Llig i calcula.

Aprofiteu lestratgia referent Dos angles iguals dun triangle mesuren cada un 50.
a reconixer el que sha aprs Quant mesura laltre angle? 8.
que hi ha en la pgina 62 del Dos angles oposats dun parallelogram mesuren cada un 80.
manual dESTUDI EFICA i, quan Quant mesura cada un dels altres dos angles?

treballeu lactivitat 4, demaneu-

los que definisquen cada tipus 138
de triangle, diguen quant sumen
els angles dun triangle i com
aquestes informacions ens per-
meten respondre a les pregun-
tes que sens plantegen.
Altres activitats
Demaneu a cada alumne que dibuixe en un full un triangle i un
quadrilter i que mesure dos dels angles del triangle i tres del qua-
Competncies bsiques
drilter.
Tractament Desprs, ha de passar el full al company perqu calcule la mesura
de la informaci de langle desconegut en cada figura i comprove que s correcte el
Quan porteu a terme les activitats, resultat del clcul mesurant-lo amb el transportador.
indiqueu a lalumnat que ha de tin-
dre sempre en compte tant la in-
formaci donada en lexercici com
la informaci apresa en cursos an-
teriors.

138

132255 _ 0186-0205.indd 192 11/9/09 07:25:54

 10
4. Llig i calcula. UNITAT 10
POSA ATENCI Quant mesura cada angle dun triangle
Els triangles equilters tenen equilter?
els 3 costats i els 3 angles iguals. Langle desigual dun triangle issceles
Solucions
Els triangles issceles tenen
2 costats i 2 angles iguals.
mesura 100. Quant mesura cada un dels 1. Triangle morat: 180
altres dos angles?
65 1 25 1 90 5 180
Triangle taronja: 180
TALLER Suma dels angles dun triangle i dun quadrilter 30 1 130 1 20 5 180
Comprova, sense utilitzar el transportador, que els angles del triangle ABC sumen 180.
Quadrilter blau: 360
Calca el triangle i segueix aquests passos: 140 1 60 1 110 1
1r Marca els punts M i N, punts 2n Traa el segment MN 3r Doblega de manera que 1 50 5 360
mitjans dels costats AC i CB,
respectivament.
i doblega el triangle per
aquest segment.
els vrtexs A i B coincidisquen
amb C. Els tres angles A,
Quadrilter verd: 360
C B i C sumen 180. 2 3 40 1 2 3 140 5 360

C N M N M N
2. Triangle rosa:
M
C 180 2 (40 1 70) 5 70
A C
B A B
A B A C B
Triangle groc:
180 2 (120 1 25) 5 35
Comprova, sense utilitzar el transportador, que els angles del quadrilter ABCD
sumen 360.
Trapezi:
C
Calca el quadrilter i traan una diagonal per descompondre
360 2 (70 1 50 1 110) 5
el quadrilter en dos triangles: ABC i ACD. 5 130
D
Com que els angles de cada triangle sumen 180, els angles Trapezoide:
del quadrilter sumen 180 1 180 5 360.
A
B
360 2 (115 1 125 1 50) 5
5 70
5. Traa i retalla un triangle. Comprova que la suma dels angles s 180.
3. 180 2 2 3 50 5 80
6. Traa i retalla un quadrilter. Comprova que la suma dels angles s 360. Laltre angle mesura 80.
360 2 2 3 80 5 200
200 : 2 5 100
7. Observa la figura i calcula quant mesura cada angle pintat. Cada un mesura 100.
105

45
60
4. 180 : 3 5 60. Fa 60.
90 180 2 100 5 80
120
15
80 : 2 5 40
8. RAONAMENT. Pensa i calcula. Cada un mesura 40.
Un angle dun triangle rectangle mesura 55. Quant mesura cada un dels altres dos angles? 5. R. L.
Un angle dun rombe mesura 70. Quant mesura cada un dels altres tres angles?
6. R. L.
139 7. Angle roig:
180 2 (90 1 45) 5 45
Angle blau:
180 2 (120 1 15) 5 45
Angle verd:
Altres activitats
180 2 (90 1 15) 5 75
Dibuixeu a la pissarra figures formades per triangles i quadrilters, Angle groc:
perqu lalumnat dedusca lamplitud dalguns angles usant i rela- 360 2 (75 1 60 1 105) 5
cionant diversos continguts: 5 120
La suma dels angles dun triangle i dun quadrilter.
8. 180 2 (90 1 55) 5 35
Els angles complementaris i suplementaris.
Els altres dos angles mesu-
Com sn els angles dun parallelogram
ren 90 i 35.
Per exemple: 360 2 2 3 70 5 220
Corregiu lactivitat demanant-los que expli- 220 : 2 5 110
quen el raonament seguit per calcular la me- Els altres tres angles mesu-
sura de cada angle. ren: un angle, 70 i els altres
dos, 110 cada un.

139

132255 _ 0186-0205.indd 193 11/9/09 07:25:54


Objectius
Identificar els elements duna
circumferncia.
Traar circumferncies i dibui-
xar-hi o assenyalar-hi els ele-
ments de qu consta.
Suggeriments didctics
Per a comenar
Recordeu qu s una circumfe-
rncia, recalcant especialment
que s una lnia i que tots els
punts equidisten del centre. De-
maneu a lalumnat que ho com-
prove amb el regle. Desprs,
definiu cada element perqu
lalumnat els identifique en el
dibuix. Insistiu en la importn-
cia de la precisi en les defini-
cions.
Competncies bsiques
Competncia cultural
i artstica
Una vegada portada a cap lactivi-
tat 3, indiqueu a lalumnat que
pinte lestrela lliurement o utilit-
zant determinats colors. Desprs,
animeu-los a fer altres figures lliu-
res usant el comps i el regle.
Solucions
1. Els tres punts estan a 3 cm
del centre O.
23356
El dimetre fa 6 cm.
2. R. M.
3. Dibuix: R. L.
Un triangle equilter acutan-
gle.
Lhexgon central s regu-
lar.
140
132255 _ 0186-0205.indd 194
La circumferncia. Elements E
La circumferncia s una lnia corba tancada i plana, els punts de la qual
es troben tots a la mateixa distncia del centre.
Els elements de la circumferncia sn aquests: semicircumferncia
Centre. s el punt equidistant de tots els punts
de la circumferncia. radi
Radi. s un segment que uneix el centre
amb un punt de la circumferncia. centre
dim
etre
Corda. s un segment que uneix dos punts arc
de la circumferncia. da
cor
Dimetre. s una corda que passa pel centre.
La seua longitud s el doble de la longitud dun radi.
Arc. s la part de la circumferncia compresa entre dos punts.
Semicircumferncia. s un arc igual a la meitat de la circumferncia.
1. Traa una circumferncia amb centre en un punt O i de 3 cm de radi.
Marca en la circumferncia tres punts A, B i C.
A quina distncia estan aquests punts del centre O? Dibuixa els radis i comprova-ho.
Dibuixa-hi un dimetre. Quant fa? Comprova-ho.
2. Traa una circumferncia i dibuixa.
Un radi. Un dimetre. Una corda.
Un arc. Una semicircumferncia.
3. Dibuixa una estrela com la que hi ha a la dreta seguint aquests passos. Desprs, contesta. 1.
1r Dibuixa una circumferncia de 2 cm de radi.
2n Traa un dimetre RS. R 2.
3r Obri el comps els 2 cm que mesura el radi,
punxa en el punt R i traa un arc que talle
la circumferncia en els punts M i N. M N 3.
4t Traa tres cordes: MN, MS i NS.
5 Obri el comps els 2 cm que mesura el radi,
punxa en el punt S i traa un arc que talle
la circumferncia en els punts P i Q. P Q
4.
6 Traa tres cordes: PQ, RP i RQ.
S
Quin polgon formen les cordes traades en el punt 4t?
Classifical segons els costats i segons els angles.
Com s lhexgon central, regular o irregular?
140
Altres activitats
Dibuixeu a la pissarra una circumferncia sense usar el comps,
repassant un objecte circular. Desprs, expliqueu com es pot tro-
bar el centre daquesta circumferncia seguint aquests passos:
1r Es marquen tres punts en la circumferncia: A, B i C.
2n Shi dibuixen les cordes AB i BC.
3r Es traa la mediatriu de cada corda. El punt de tall de les dues
mediatrius s el centre de la circumferncia.
Indiqueu a lalumnat que dibuixe una circumferncia en un full sen-
se usar el comps i que en troben el centre.
11/9/09 07:25:54
 10
El nombre i la longitud de la circumferncia UNITAT 10
Flix envolta amb una cinta dos cercles de cart, Objectius
s a dir, en marca les circumferncies.
En estirar les cintes, Flix observa que la longitud de cada circumferncia Calcular la longitud duna cir-
s un poc ms de 3 vegades el dimetre del cercle. cumferncia, donat el dimetre
o el radi.

Suggeriments didctics
12 mm 18 mm
Per a explicar
Flix comprova que:
Expliqueu el text i copieu els

En dividir la longitud de la circumferncia entre el dimetre
L
del cercle, el quocient s sempre el mateix nombre, que t 5 5 3,14 dibuixos a la pissarra perqu
un valor aproximat de 3,14. Aquest nombre es diu (pi). d
lalumnat identifique la circum-
La longitud de la circumferncia s, aproximadament,

ferncia, el dimetre i la longi-
el producte de 3,14 pel dimetre, s a dir, 3,14 per L53d5323r
2 vegades el radi. tud representada en una recta.
Escriviu a la pissarra cada re-
Observa com calcula la longitud de les dues circumferncies.
laci, indicant el significat de
12 mm 9 mm cada lletra: longitud de la cir-
L 5 3,14 3 12 mm 5 37,68 mm L 5 3,14 3 2 3 9 mm 5 56,52 mm
cumferncia (L), dimetre (d) i
radi (r), i del nombre pi ().
La longitud de la circumferncia s igual al producte de 3,14 pel dimetre.
L53d5233r Competncies bsiques
Interacci
1. Mesura en millmetres el dimetre de cada circumferncia amb el mn fsic
i calculan la longitud.
Motiveu lalumnat comentant que
2. Traa una circumferncia de 3 cm de radi i calculan la longitud. per a mesurar longituds grans o
corbes es fa servir un instrument
3. Resol. que consisteix en una roda i un
El radi de les rodes duna bicicleta fa 25 cm. Quants centmetres mnec llarg; la persona va pas-
avanar la roda cada vegada que faa una volta completa?
sant la roda just per la lnia que
4. RAONAMENT. Pensa i digues si aquesta frase s verdadera. vol mesurar. Animeu lalumnat a
Desprs, calcula i comprova. explicar com es calcula amb
d 5 20 cm
aquest instrument la longitud de-
Si el dimetre duna circumferncia s el doble que
el dimetre duna altra, la longitud tamb s el doble. sitjada.
d 5 10 cm

141
Solucions
1. Circumferncia taronja:
L 5 3,14 3 16 mm 5
Altres activitats 5 50,24 mm
Circumferncia morada:
Recordeu la situaci presentada en el quadre i proposeu a lalum-
L 5 3,14 3 25 mm 5
nat comprovar, igual que Flix, que la relaci entre la longitud duna
5 78,5 mm
circumferncia i el seu dimetre s el nombre .
2. Dibuix: R. L.
Entregueu a lalumnat pots de diferents grandries (o millor les
L 5 2 3 3,14 3 3 cm 5
tapadores), demaneu-los que nenvolten la base amb una tira de
5 18,84 cm
paper estreta i, desprs, estiren aquesta tira i la mesuren amb el
regle. A continuaci, indiqueu-los que dibuixen el cercle de la base 3. L 5 2 3 3,14 3 25 cm 5
en un paper, el retallen i el dobleguen per la meitat, per marcar-hi 5 157 cm
el dimetre i desprs mesurar-lo. La roda avanar 157 cm.
Finalment, escriviu a la pissarra les mesures obtingudes i calculeu- 4. S que s verdadera.
ne els quocients, que seran aproximacions del nombre . L 5 3,14 3 10 cm 5 31,4 cm
L 5 3,14 3 20 cm 5 62,8 cm
62,8 cm 5 2 3 31,4 cm

141

132255 _ 0186-0205.indd 195 11/9/09 07:25:54


Objectius
Identificar i dibuixar les figures
circulars.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Dibuixeu a la pissarra cada fi-
gura circular, digueu-ne el nom
i llegiu la definici de cada ele-
ment anomenat en les figures
alhora que els assenyaleu.
Lalumnat ha de reconixer tam-
b el sector i el segment circu-
lar de lactivitat 1.
Competncies bsiques
Competncia lingstica
Fomenteu linters per definir les
figures circulars cada vegada de
forma ms precisa, utilitzant un vo-
cabulari geomtric especfic.
Solucions
1. Semicercle. Segment circular.
Sector circular.
2. Un segment circular:
1r Dibuixe una circumfern-
cia.
2n Trace una corda.
3r Repasse un arc.
4t Pinte linterior.
Un semicercle:
1r Dibuixe una circumfern-
cia.
2n Trace un dimetre.
3r Repasse una de les seues
semicircumferncies.
4t Pinte linterior.
Una corona circular:
1r Dibuixe dues circumfe-
rncies concntriques.
2n Pinte la part de cercle que
hi ha entremig.
3. Dos sectors circulars.
Dos segments circulars.
Dos semicercles.
S, perqu el dimetre s
igual que dos radis.
S, perqu el dimetre s una
corda.
142
132255 _ 0186-0205.indd 196
El cercle i les figures circulars P
El cercle s una figura plana formada per una circumferncia
i el seu interior.
Les figures circulars principals sn aquestes:
Sector circular Segment circular
s la part del cercle s la part del cercle
limitada per dos radis limitada per una corda
i un dels arcs. i un dels arcs.
Semicercle Corona circular
s la meitat del cercle. s la part del cercle limitada
Est limitat per un per dues circumferncies
dimetre i una de les que tenen el mateix centre
semicircumferncies. (concntriques).
1. Escriu el nom de
cada figura circular.
1.
2. Dibuixa cada figura circular i explica com ho has fet.
Exemple:
Un sector circular Un segment circular
2.
1r Dibuixe una circumferncia. Un semicercle
2n Trace dos radis.
3r Repasse un dels arcs. Una corona circular
4t Pinte linterior.
C
3. Pensa i contesta.
Si traces dos radis, quants sectors circulars pots pintar? Mu
Si traces una corda, quants segments circulars pots pintar?
Si traces un dimetre, quants semicercles pots pintar?
El semicercle, s un sector circular? Per qu?
El semicercle, s un segment circular? Per qu?
142
Altres activitats
Demaneu als xiquets i xiquetes que dibuixen i retallen quatre cer-
cles; que hi marquen un dimetre, dos radis, una corda i una circum-
ferncia concntrica, respectivament, i que els retallen. Feu-los vore
que aix han obtingut dos semicercles, dos sectors circulars, dos
segments circulars i una corona circular i una altra circumferncia.
Anomeneu de forma collectiva exemples reals de figures circulars:
Semicercle: mitja truita, la rodanxa de llima dun refresc
Sector circular: un tros de pizza, un formatget en porcions
Segment circular: lrea duna porteria de futbol, la primera llesca
duna fogassa de pa
Corona circular: una rosca, un CD
11/9/09 07:25:55
 10
Posicions relatives de rectes i circumferncies UNITAT 10
Una recta pot tindre les posicions segents respecte Objectius
a una circumferncia.
Exterior Tangent Secant
Reconixer la posici duna rec-
ta respecte a una circumfern-
cia.
Reconixer les posicions relati-
No tenen cap Tenen un punt Tenen dos punts ves de dues circumferncies.
punt en com. en com. en com.

Dues circumferncies poden tindre aquestes posicions relatives.

Suggeriments didctics
Tangents Tangents
Exteriors Interiors Secants
exteriors interiors Per a explicar
Dibuixeu a la pissarra una cir-
cumferncia i raoneu en com
No tenen cap Tenen un punt Tenen dos punts
les tres possibles posicions
punt en com. en com. en com. duna recta respecte a aquesta
circumferncia.
Presenteu desprs de forma si-
1. Copia la figura i completa. milar les posicions relatives de
La recta taronja s a la circumferncia blava dues circumferncies, fent vore
i s a la circumferncia roja. les similituds que hi ha.
La recta verda s a la circumferncia
i s a la circumferncia Per a reforar
Les circumferncies i sn Aprofiteu lestratgia sobre in-
ventar altres prctiques simi-
2. Copia la figura de lactivitat 1 i dibuixa.
lars de la pgina 56 del manual
Una recta tangent a la circumferncia roja i secant a la circumferncia blava.
dESTUDI EFICA i proposeu a
Una circumferncia interior a la circumferncia roja i exterior a la circumferncia blava.
lalumnat treballar en parelles
per reconixer les posicions de
CLCUL MENTAL circumferncies i rectes dibuixa-
Multiplica un nombre natural per 99: multiplica per 100 i desprs resta el nombre des pel company i dibuixar les
que ell indique.
11 3 99 45 3 99 72 3 99
3 99
12 3 99 56 3 99 76 3 99
27 2.700 2.673
3 100 2 27 23 3 99 57 3 99 88 3 99
34 3 99 63 3 99 99 3 99
Solucions
143 1. Tangent a la circumferncia
blava i exterior a la circumfe-
rncia roja.
Exterior a la circumferncia
blava i secant a la circumfe-
Altres activitats
rncia roja.
Porteu a classe dos cercles de diferent grandria (per exemple dels Les circumferncies blava i
utilitzats en gimnstica, o dibuixats en cart) i un mnec de granera. roja sn secants.
Demaneu als xiquets i xiquetes que isquen de dos en dos i repre- 2.
senten, amb el mnec i un cercle, les posicions duna recta respec-
te a una circumferncia que els indiquen diversos companys. A con-
tinuaci, han de collocar el cercle i el mnec en la posici que
vulguen i ser la resta de la classe la que diga com s la recta res-
pecte a la circumferncia.
Clcul mental
Desprs, entregueu els dos cercles i repetiu lactivitat, per treballar
les posicions relatives de dues circumferncies. 1.089 4.455 7.128
1.188 5.544 7.524
2.277 5.643 8.712
3.366 6.237 9.801

143

132255 _ 0186-0205.indd 197 11/9/09 07:25:55


Objectius
Repassar els continguts bsics
de la unitat.
Aplicar les matemtiques en di-
ferents contextos.
Competncies bsiques
Aprendre a aprendre
Quan corregiu les activitats, de-
maneu a lalumnat que explique
com les ha resoltes, ja que aix
lajudar a ser ms conscient del
seu propi aprenentatge.
Solucions
1.
2.
3. El costat CA. El costat AB.
El costat CB. El costat AB.
4. Rosa: 180 2 2 3 30 5
5 120.
Taronja: 360 2 (110 1
1 100 1 45) 5 105.
Roig: 180 2 (90 1 45) 5
5 45. Morat: 55.
Blau 5 Verd: 360 2 2 3
3 55 5 250; 250 : 2 5
5 125.
5. El centre. Un radi.
Un dimetre. Una corda.
6. R. M.
C A
D altre, obtusangle, que tinguen una base que faa 4 cm i laltura
B
S. S.
6 sectors circulars: dos que
estan limitats pels radis OA
i OC i els seus dos arcs, dos
ms pels radis OC i OB, i els
altres dos per OA i OB (tam-
b sn semicercles).
144
132255 _ 0186-0205.indd 198
Activitats
A
1. Calca aquests triangles, repassan una base 5. Observa i completa. C 1
de blau i traan laltura de color roig.
El punt O s
El segment AB s
O
El segment OC s
D
El segment AD s
B
2. Calca els parallelograms, repassan una base
de blau i traan les dues altures de color roig. 6. Copia la figura de lactivitat 5 i pinta.
Desprs, contesta.
1
Un arc AC.
Una semicircumferncia.
Un sector circular.
3. Contesta. Un segment circular.
C D C Hi podies haver repassat un altre arc AC?
I una altra semicircumferncia?
Quants sectors circulars hi pots pintar?
Quins radis i arcs el limiten? E
A B A B
Quants segments circulars hi pots pintar?
Quina s laltura del triangle Quines cordes i arcs el limiten?
corresponent a la base AB?
I laltura de la base CA? 7. ESTUDI EFICA. Completa lesquema.
Quina s laltura del rectangle
ELEMENTS DUNA CIRCUMFERNCIA
corresponent a la base AB des de C?
I a la base CB des de A?
Centre s el punt ...
4. Esbrina en cada cas quant mesura cada Radi s un segment ...
angle pintat.
8. Mesura i calcula la longitud de cada
100
30 circumferncia.
45
110
30
9. Observa i escriu com s cada recta respecte
45 a cada circumferncia.
90
55
144
Altres activitats
Demaneu a lalumnat que dibuixe els polgons segents en el qua-
dern i, desprs, corregiu-los a la pissarra i demaneu a uns quants
alumnes que expliquen com ho han fet.
Tres triangles: un que siga rectangle; un altre, acutangle; i un
corresponent a aquesta base, 3 cm.
Un rectangle i un romboide que tinguen una base que faa 4 cm
i les altures corresponents a aquesta base, 3 cm.
Podeu ajudar lalumnat que tinga dificultat suggerint-li que recorde,
en cada polgon, si laltura coincideix amb un costat i si est a
linterior o a lexterior de la figura, per dibuixar-la i obtindren aix el
vrtex oposat.
11/9/09 07:25:55
 10
UNITAT 10
10. Copia la figura i escriu com sn entre si 12. Resol.
la circumferncia verda i cada una de les El costat dun quadrat fa 4 cm. Quant 4 segments circulars: dos
altres tres.
mesura cada base? Quant mesura de limitats per la corda AD
laltura duna daquestes bases?
i els seus dos arcs, i els
D Miquel vol fer amb un filferro un crcol altres dos per AB (tamb
de 5 cm de radi. Quants centmetres ha
de mesurar el filferro? sn semicercles).
Eva vol posar una tanca al voltant duna 7. R. L.
11. Observa i escriu el color de dues piscina circular de 4 m de dimetre.
circumferncies que siguen: Cada metre de tanca costa 5 . Quant 8. L 5 3 d 5 3,14 3
costa la tanca en total? 3 14 5 43,96 mm
Interiors. Una roda dun tricicle fa 12,5 cm de L5233r523
Secants. radi. Quants centmetres avana la roda 3 3,14 3 1 5 6,28 cm

cada vegada que fa una volta completa?
Tangents
interiors.
Quantes voltes ha de fer per a recrrer 9. La recta taronja s tangent
? 471 cm?
a la circumferncia roja i
secant a la blava.
ETS CAPA DE Calcular la suma dels angles dun polgon La recta verda s secant a
r?
la circumferncia roja i ex-
Ja saps que els angles dun triangle sumen 180. Amb aquesta informaci, pots esbrinar quants
graus sumen els angles de tots els polgons que coneixes. terior a la blava.
Dibuixa cada polgon i traa, des dun dels vrtexs, totes les diagonals. 10. Verda i roja: secants.
Ja has dividit el polgon en triangles! Desprs, calcula la suma dels angles. Verda i blava: tangents ex-
teriors.
Un quadrilter Verda i groga: exteriors.
Nombre de triangles: 11. Blava i verda.
Suma dels angles: Verda i roja.
180 1 180 5 2 3 180 5 Blava i roja.
12. Cada base mesura 4 cm.
Un pentgon Laltura mesura 4 cm.
Nombre de triangles: L5233r523
Suma dels angles: 3 3,14 3 5 5 31,4
1 1 5 3 180 5 Ha de mesurar 31,4 cm.
e L 5 3 d 5 3,14 3 4 5
5 12,56
Un hexgon Un heptgon
12,56 3 5 5 62,8
La tanca costa 62,80 .
Un octgon Un ennegon
L5233r523
3 3,14 3 12,5 5 78,5
471 : 78,5 5 6
145
La roda avana 78,5 cm.
Ha de fer 6 voltes.

Ets capa de...

Programa dESTUDI EFICA Quadrilter: 2 triangles.
En acabar la unitat, feu que lalumnat complete aquesta taula: Suma dangles: 360.
Pentgon: 3 triangles.
Unitat 10 Figures planes
Suma dangles: 540.
El que he aprs Hexgon: 4 triangles.
El que he aprs
a fer
Suma dangles: 720.
Base i altura de triangles i Heptgon: 5 triangles.
Suma dels angles de Suma dangles: 900.
La circumferncia. Elements Octgon: 6 triangles.
Suma dangles: 1.080.
Longitud de la circumferncia
Ennegon: 7 triangles.
El cercle i figures circulars Suma dangles: 1.260.
Posicions relatives de rectes

145

132255 _ 0186-0205.indd 199 11/9/09 07:25:55


Objectius
Imaginar i fer un dibuix aproxi-
mat duna figura per esbrinar
com es construeix.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Treballeu en com els problemes
animant lalumnat a intervindre
en el procs. Diferencieu dos
moments: el traat aproximat de
la figura i el raonament del pro-
cs de construcci a partir del
dibuix.
Competncies bsiques
Autonomia
i iniciativa personal
Animeu els xiquets i xiquetes a
representar amb un dibuix la figu-
ra que imaginen, fent-ne si cal di-
versos esbossos. Lajuda que els
aporta els motivar per actuar
amb major iniciativa i autonomia
davant situacions noves.
Solucions
1. 1r En traa el costat conegut.
2n En dibuixa els dos angles
coneguts, de manera que
cada un tinga com a vrtex
un dels extrems del seg-
ment i un dels costats siga
el dit segment.
3r El tercer vrtex del triangle
s el punt on es tallen els
altres dos costats dels an-
gles traats.
2. Pot fer-ho de dues maneres:
1r Dibuixa el quadrat.
2n Hi traa les dues diago-
nals.
3r El punt buscat s el tall
de les diagonals.
1r Dibuixa el quadrat.
2n Hi dibuixa les mediatrius
de dos costats contigus.
3r El punt buscat s el tall
de les dues mediatrius.
146
132255 _ 0186-0205.indd 200
Soluci de problemes
Imaginar el problema resolt
En alguns problemes geomtrics s til traar una figura aproximada
EX
a la que volem dibuixar per esbrinar com podem construir-la. 1.
Resol els problemes segents daquesta manera.
C
Mireia ha dibuixat tres punts, A, B i C,
en un full i vol trobar un punt P que A
es trobe a la mateixa distncia dels 2.
tres punts. Com ho pot fer?
B
P
Imaginem el problema resolt i fem un dibuix C
aproximat per deduir, a partir daquest, qu
hem de fer per a trobar aquest punt P.
Aquest punt P, com que est a la mateixa distncia
A
B
3.
de A i B, s un punt de la mediatriu del segment AB.
Igualment, pel fet destar a la mateixa distncia de
A i C, es troba en la mediatriu del segment AC.
4.
Per tant, el punt P buscat s el que compleix aquesta doble
condici: estar en les mediatrius dels dos segments, AB i AC.
P
Per trobar el punt P farem el que segueix: C
1r Traar el segment AB i el segment AC.
2n Trobar les mediatrius daquests dos segments.
A 5.
3r El punt P ser el punt de tall daquestes dues mediatrius. B
Fes en el quadern aquesta construcci i comprova que el mtode s correcte.
6.
1. Leire ha traat un triangle. 2. Antoni ha dibuixat un quadrat de
En coneixia un dels costats i tamb vrtexs A, B, C i D. Vol trobar un punt
els angles que formaven els altres que estiga situat a la mateixa distncia
dos costats amb el primer. dels quatre vrtexs del quadrat.
Com lha fet? Com pot fer-ho?
D C
7.
A B
146
Altres activitats
Una vegada realitzat el problema 2 plantejat en aquesta pgina,
podeu plantejar-ne altres de similars que tinguen com a base el
dibuix daquest quadrat. Per exemple:
Olga ha dibuixat un quadrat de vrtexs A, B, C i D, i una circum-
ferncia que passa pels quatre vrtexs del quadrat. Com ho ha
fet?
Robert ha dibuixat un quadrat de vrtexs A, B, C i D. Desprs, ha
dibuixat un altre quadrat de manera que un dels costats s la
diagonal AC del quadrat anterior. Com ho ha fet?
11/9/09 07:25:56
 10
Repassa UNITAT 10
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Escriu com es llig cada nombre. 8. Eullia tenia a la vidriola 64 monedes
7 11 6 9 iguals, amb un valor total de 12,80 . 1. Set cinquens.

5 8 15 13 Ahir va comprar un llibre i per pagar-lo va Onze huitens.
donar 15 daquestes monedes i un bitllet Sis quinzens.
8,023 9,4 25,26 0,036 de 10 . Quant costava el llibre?
Nou tretzens.
2. Expressa amb xifres. 9. En un campament han preparat Huit unitats i vint-i-tres

92 litres de suc de taronja. En abocar-lo millsimes. Nou unitats i
en gots de 0,33 shan perdut 0,26
Cinc vintens.
Tretze quarts. de suc. Quants gots de suc shan quatre dcimes. Vint-i-cinc
Set unitats i huit dcimes. obtingut? unitats i vint-i-sis centsi-
Dotze unitats i sis millsimes.
mes. Trenta-sis millsimes.
10. Quatre novens dels 27 alumnes de 6 A
i cinc huitens dels 24 alumnes de 6 B 2. 5/20 13/4 7,8 12,006
3. Descompon cada nombre. van a escola a peu. A quina classe van ms
alumnes a peu? Quants alumnes de 6 B 3. 2 U 1 7 d 1 5 c 5 2 1
2,75 4,9 1,086 34,05
no hi van a peu? 1 0,7 1 0,05
4. Calcula. 4 U 1 9 d 5 4 1 0,9
1U18c16m511

3
5
6
1 2
5
7
15

( 5
2
2
5 3
:
3 7) 1 0,08 1 0,006
3 D 1 4 U 1 5 c 5 30 1

2
3
3
4
6
2( 1
12 )
8
9
2 3
2 :
9 2 1 4 1 0,05
5. Ordena cada grup de menor a major. 4. 20/15 5 4/3 35/18
9,69 10 9,71 9,8 9,705 14/36 5 7/18 20/27
2,135 2,14 2,143 2,2 2,139 11. Miquel ha comprat 6 bossetes iguals 5. 9,69 , 9,705 , 9,71 ,
de magdalenes que pesen en total , 9,8 , 10
6. Calcula. tres quarts de quilo. El preu dun quilo
2,135 , 2,139 , 2,14 ,
de magdalenes s 16 . Quant costa
3,8 1 9,637 2,48 : 8 , 2,143 , 2,2
cada bosseta?
17,52 2 8,145 864 : 6,75
6. 13,437 0,31
4,9 3 3,85 18,24 : 7,6 12. Ahir, quatre entrades per a una obra de
teatre costaven 68 . Hui, cada entrada 9,375 128
2,25 3 1.000 31,9 : 1.000 costa 2  menys que ahir. Ldia vol anar 18,865 2,4
7. ESTUDI EFICA. Aquestes aproximacions
a vore lobra amb 5 amics. Quant costaran
2.250 0,0319
les entrades del grup?
estan mal fetes. Explica per qu i escriu-les 7. 13,4 13
b. 13. Una nevera costava 725 . Sara va pagar 3,762 3,8
A les unitats: 13,4 14 120  dentrada i els diners restants 5,187 5,19
els paga en 5 terminis iguals. Li queden
A les dcimes: 3,762 3,76
per pagar 2 terminis. Quants diners ha 8. 12,80 : 64 5 0,20
A les centsimes: 5,187 5,18 pagat ja? 15 3 0,20 1 10 5 13
El llibre costava 13 .
147
9. 92 2 0,26 5 91,74
91,74 : 0,33 5 278
Se nhan obtingut 278 gots.
10. 4/9 de 27 5 12
Reps en com 5/8 de 24 5 15; 15 . 12
Nhi van ms en 6 B.
Formeu a classe huit grups perqu els components de cada equip
No hi van a peu 9 alumnes
preparen i exposen als companys un dels continguts de la unitat
(24 2 15).
(separeu en dos grups cada un dels dos primers epgrafs de la
unitat, segons el tipus de polgon). 11. 3/4 : 6 5 3/24 5 1/8
3/24 3 16 5 48/24 5 2
Ajudeu-los a preparar cada exposici, comentant-ne alguns aspec-
Cada bosseta costa 2 .
tes generals. Per exemple:
12. 68 : 4 5 17; 17 2 2 5 15
Han de definir els elements o figures anomenades.
15 3 6 5 90. Costaran 90 .
Poden utilitzar figures fetes en cartolina per a mostrar les figures,
13. 725 2 120 5 605
elements o procediments realitzats.
605 : 5 5 121
Poden fer servir la pissarra per a mostrar el procediment realitzat
52253
sobre dibuixos o els clculs.
3 3 121 1 120 5 483
Ha pagat ja 483 .

147

132255 _ 0186-0205.indd 201 11/9/09 07:25:56

 Reps trimestral
NOMBRES OPE
Reps trimestral 1. Expressa. 1. C
La part pintada de la figura.
NOMBRES 7
En forma de nombre mixt 4
1 13
1. 3 5 En forma de fracci
4 4 1
Cada fracci en forma de nombre mixt. Cada nombre mixt en forma de fracci.
1 6 3 5 2 7
4 3 8 2 5 4
6 8 5 9 4 25 30 43 23 22
4
3
2
5
5
2
7
1
3
4
6 8 5 9 4 7 9 5 4 6 3
31 23 27 29 22
4
7 9 5 4 6 2. Escriu les fraccions del requadre que compleixen cada condici.
2 8 20 4 16 2. R
2. 5 5 5 5 Equivalents a
2
. 8 6 20 9 15
7
3 12 30 6 24 3 12 10 30 20 25
1
3 6 15 30 18
5 5 5 5 Equivalents a
3
. 30 4 10 16 14 18
5 10 25 50 30 5 50 6 18 24 35 30 3. C
1 2 3 0
3. R. M. 5 5 3. Escriu dues fraccions equivalents a cada fracci donada.
4 8 12 7
8 4 2 3
R. M. 5 5 Per amplificaci Per simplificaci
20 10 5
4. R
5 8 1 2 3 5 4 8 12 16 14 30
4. i 4 5 7 6 9 20 18 24 28 45
20 20
7 6
i 4. Redueix a denominador com. 5. D
9 9
1 2 7 2 8 9 5 6 4, 5 8
40 18 i
4 5
i
9 3
i
10 25
i
14 21
i
6 8 12
i
50 50
15 12 5. Compara les fraccions i escriu el signe corresponent.
i 6. E
42 42 5 6 4 4 7 8 9 15 7 11

16 15 16 8 8 9 7 5 6 12 24 16 20
, i
24 24 24
6. Escriu com es llig cada nombre. Desprs, ordenals de major a menor.
5. , , . . , 6,49 6,7 10,205 8,3 10,62 8,217 CL

6. Sis coma quaranta-nou. 29 1

7. Aproxima aquests nombres decimals a la unitat indicada.
Sis coma set. 48 1
Deu coma dos-cents cinc. Unitats Dcimes Centsimes 57 1
Huit coma tres. 31 1

Deu coma seixanta-dos. 5,3 7,82 9,461 6,27 12,52 3,798 2,516 8,372 0,459 62 1

Huit coma dos-cents dsset.

148
10,62 . 10,205 . 8,3 .
. 8,217 . 6,7 . 6,49

7. 5 6,3 2,52
8 12,5 8,37
9 3,8 0,46

148
202

132255 _ 0186-0205.indd 202 11/9/09 07:25:56

 OPERACIONS
OPERACIONS
1. Calcula.
31 49 23 70 35
7
1
5 9
2
7 2
3
3 5 4
:
1. 5
4 6 8 10 5 7 6 7 12 30 4 36 18
9 11 5 13 9 5 2 5 17 2 1 5 11
1 2 3 : 5
10 15 6 18 4 6 9 8 40 18 9 3 4
7 20 3 30 6 45 15 21 60
14 25 37 :4 5
4 3 8 7
35 24 8 8 17
3 7 5 21 10 12
1 1 82 63 9: 35 16 30 15
4 9 12 4 17 5 5
24 45 28 14
2. Recorda lordre en qu has de fer les operacions i calcula. 45 15
5
12 4
7
10
5
1 3
6
3
5
8
9
1 3
2 :
5 7
15
16
2
3
8 (
1
2
5 ) ( 7
3
2
)
5
6
3
2
7
:
(
3 5
2 8
1
7
12 ) 36 6 19 13
2. 5
3. Calcula. 30 5 45 80
0,359 1 8,671 9,524 2 3,576 3,68 3 9 25,9 : 7 18 3 72 36
5 5
7,286 1 19,45 20,3 2 8,57 4,53 3 7,2 675 : 5,4 42 7 58 29
3,14 1 2,6 1 5,973 5,6 2 1,924 2,805 3 5,6 9,052 : 8,3 3. 9,03 26,736 11,713
4. Recorda lordre en qu has de fer les operacions i calcula. 5,948 11,73 3,676
65,14 1 9,282 : 2,6 58,548 : (4,3 1 2,67) 3 5,06 33,12 32,616 15,708
4,81 3 3,7 2 5,29 23,74 1 19,812 : (5,4 2 2,86) q 5 3,7 q 5 125
q 5 1,09; r 5 0,005
5. Divideix, obtenint en el quocient tantes xifres decimals com sindica.
Una xifra 9 : 2,6 Dues xifres 23,4 : 15 Tres xifres 25,1 : 9,3 4. 68,71 42,504
decimal 72,2 : 7,6 decimals 18,32 : 4,5 decimals 1,498 : 0,427 12,507 31,54

6. Expressa cada fracci com un nombre decimal. 5. q 5 3,4; q 5 9,5

9 7 4 13 11 q 5 1,56; q 5 4,07
2 2 5 4 8 q 5 2,698; q 5 3,508

CLCUL MENTAL 6. 4,5 3,5 0,8 3,25 1,375

217

29 1 17 34 2 19 34 3 2 25 3 11
Clcul mental
48 1 23 62 2 38 56 3 2 43 3 11
57 1 35 75 2 57 423 3 2 56 3 101 46 15
31 1 46 49 2 21 84 3 5 17 3 9 71 24
459 62 1 24 58 2 42 56 3 5 28 3 99 92 18
77 28
149 86 16
68 275
112 473
846 5.656
420 153
280 2.772

203
149

132255 _ 0186-0205.indd 203 11/9/09 07:25:57

 Reps trimestral
GEOMETRIA PRO
GEOMETRIA
1. Calca cada polgon i dibuixa laltura corresponent a la base AB, des del vrtex C. 1. R
C C Desprs contesta.
1.
C C D C D C

A B B
A

D C D C
A B A B A B A B
En quins polgons coincideix laltura amb un dels costats? Classificals.
A B A En quins polgons has prolongat la base per traar laltura? Classificals.
B
En el triangle rectangle i en 2. Esbrina en cada cas quant mesura langle pintat.
el rectangle.

En el triangle obtusangle i 40 125 90

110
en el romboide.
85 75 90
40 30 45
2. Desquerra a dreta: 55, 110,
80, 105.
3. Traa dues circumferncies, una de 2 cm de radi i laltra de 8 cm de dimetre.
3. i 4.
4. En una de les circumferncies de lactivitat 3, dibuixa cada element del color indicat.
Un radi. Un dimetre. Una corda.
Un arc. Una semicircumferncia.

5. 90 i 20
110
L 5 31,4 cm
L 5 28,26 cm
6. Desquerra a dreta: sector
circular, semicercle, segment
circular i corona circular.
Dos radis i un arc; un dime-
tre i una de les seues semi-
circumferncies; una corda i
un dels seus arcs; dues cir-
cumferncies concntriques.
5. Calcula.
Un angle dun triangle rectangle mesura 70. Quant mesura la longitud duna
Quant mesura cada un dels altres dos? circumferncia de 5 cm de radi?
Cada angle agut dun rombe mesura 70. Quant mesura la longitud duna
Quant mesura cada angle obts? circumferncia de 9 cm de dimetre?
6. Copia cada figura circular i escriu-hi davall el seu nom.
Qu limita en cada figura
la part de cercle pintada?
7. Observa la figura i contesta.
Com sn entre si cada parell de circumferncies?
Les circumferncies i sn
Com s la recta respecte a cada circumferncia?
La recta s respecte a la circumferncia
150

7. Blava i roja: tangents interi-

ors.
Blava i verda: exteriors.
Roja i verda: secants.
Exterior respecte a la cir-
cumferncia blava, secant
respecte a la roja i tangent
respecte a la verda.

150
204

132255 _ 0186-0205.indd 204 11/9/09 07:25:57

 PROBLEMES
Problemes
1. Resol.
En un circ shan venut 1.470 entrades.
1. 2/3 de 1.470 5 980
Dos teros de les entrades eren infantils, 1/5 de 1.470 5 294
un cinqu eren dadult i les restants eren 1.470 2 980 2 294 5 196
per a la tercera edat. Quantes entrades
es van vendre per a la tercera edat? Es van vendre 196 entra-
Cada entrada dadult costa 18,60 , des per a la tercera edat.
les infantils costen la meitat que les 294 3 18,60 5 5.468,40
dadult i les entrades per a la tercera
18,60 : 2 5 9,30
edat 5,80  menys que les infantils.
Quant guanyaren per totes les entrades? 9,30 2 5,80 5 3,50
Entrada infantil: 9,30 .
scar i Marta venen un bloc de paperetes per a una rifa.
Entrada 3a edat: 3,50 .
scar ha venut ja 3 setens del bloc i Marta, 2 cinquens.
Qui ha venut ms paperetes? Quina fracci del bloc de paperetes 980 3 9,30 5 9.114
han venut en total? Quina fracci del bloc els queda per vendre? 196 3 3,50 5 686
Si el bloc tenia 140 paperetes, quantes paperetes ha venut cada un? 5.468,40 1 9.114 1
Quantes els en queden per vendre?
1 686 5 15.268,40
Xavier ha comprat 1 quilo i tres quarts de fruita. La recaptaci va ser
Les pomes pesaven 5 sisens de quilo i la resta de 15.268,40 .
eren prunes. Quant pesaven les prunes?
Cristina ha comprat 3 formatges que pesaven 3/7 . 2/5
4 cinquens de quilo cada un. Quina fracci Nha venut ms scar.
de quilo pesaven els tres formatges en total?
3/7 1 2/5 5 29/35
lvar ha comprat 5 huitens de quilo de carn
de vedella i ha demanat que lin piquen la quarta
1 2 29/35 5 6/35
part. Quina fracci de quilo pesa la carn picada? Han venut 29/35 del bloc
Marisa ha comprat 1,215 kg de pernil, 0,760 kg i els en queden per vendre
de xori i 0,425 kg de mortadella. Ha fet 12 6/35.
e? entrepans posant 0,15 kg de companatge en
cada un. Quants quilos li nhan sobrat? 3/7 de 140 5 60
2/5 de 140 5 56
Carme ha omplit daigua 3 peixeres
de 14,5 de capacitat i 2 peixeres de 23,84 .
140 2 60 2 56 5 24
Quants litres daigua ha abocat en total a les scar: 60 paperetes.
peixeres? Marta: 56 paperetes.
Gonal ha comprat 1,4 kg de gominoles i les Els queden 24 paperetes.
ha repartides en bossetes de 0,35 kg cada una.
Quantes bossetes de gominoles ha omplit? 3 5 11
1 2 5
lex ha comprat una post de 2 m de llarg 4 6 12
per fer una prestatgeria. La vol tallar en prestatges
Pesaven 11/12 kg.
de 0,3 m cada un. Quants prestatges en traur?
Quants metres de post li sobraran? 3 3 4/5 5 12/5
Pesaven 12/5 kg.
151
5/8 : 4 5 5/32
Pesa 5/32 kg.
1,215 1 0,760 1 0,425 5
5 2,4; 12 3 0,15 5 1,8
2,4 2 1,8 5 0,6
Li nhan sobrat 0,6 kg.
3 3 14,5 1 2 3 23,84 5
5 91,18
Nhi ha abocat 91,18 .
1,4 : 0,35 5 4
Nha omplit 4 bossetes.
2 : 0,3 q 5 6; r 5 0,2
En traur 6 prestatges i li
sobraran 0,2 m de post.

205
151

132255 _ 0186-0205.indd 205 11/9/09 07:25:57

 11 Proporcionalitat RE

Objectius i percentatges P
6
Reconixer situacions reals en E
qu estiga present la proporci- S

onalitat.
C
Recordar conceptes necessaris
per a desenvolupar la unitat.

Suggeriments didctics
Comenteu amb els xiquets i xi-
M
quetes la situaci plantejada,
fent-los vore que les matem-
tiques sn un element impres-
cindible en nombroses situa-

cions quotidianes, i que ens

poden resultar de gran utilitat

en diversitat docasions. De-
maneu-los que aporten les se-
ues experincies amb plnols i
mapes. PLANTA BAIXA 1.

Aprofiteu lapartat Recorda el

que en saps per a establir una
anlisi sobre el nivell de conei-
xements previs de lalumnat 2.
quant als percentatges i el seu Marta treballa en una immobiliria.
significat, i els clculs que shi Dna informaci als clients sobre les cases
fan. Valoreu tamb laptitud que que es construeixen i els en dna els plnols. PLANTA ALTA 3.
demostren en el maneig de les Mira el plnol i contesta.
diferents equivalncies entre Quantes plantes t la casa?
les mesures de longitud prin- Quines habitacions hi ha en cada planta?
4.
cipals. Reforceu els aspectes Quina forma t la cuina en el plnol? I el sal?
amb ms dificultats. Tenen aquesta mateixa forma en la realitat?
Creus que amb el plnol els clients poden saber
Escala 1 : 140
les dimensions reals de cada habitaci?
Competncies bsiques
152
Interacci amb
el mn fsic
Assenyaleu que la proporcionalitat
s un instrument fonamental per
a afrontar i resoldre gran quantitat Altres formes de comenar
de situacions que sens presenten
Faciliteu als xiquets i xiquetes (o demaneu-los que en porten de
en la vida quotidiana (compres,
casa) alguns fullets publicitaris de supermercats, agncies de vi-
percentatges, anlisi de plnols i
atges, venda de cotxes, en qu isquen descomptes en forma
mapes).
de percentatge. Solliciteu-los que expliquen els significats de les
Competncia diferents expressions i com shan de calcular. Desprs, demaneu-
social i ciutadana los que les calculen i analitzen com queden els preus una vegada
Animeu lalumnat a conixer i exer- aplicat el descompte corresponent.
cir els seus drets i deures com
a consumidors en situacions de
compra. Assenyaleu la importn-
cia de dur a cap un consum res-
ponsable, adaptat a les nostres
necessitats i circumstncies.

152

132255 _ 0206-0219.indd 208 11/9/09 07:24:46

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 11
Percentatge
65 % s un percentatge.
Solucions
Es llig 65 per cent.
Significa 65 de cada 100.
65 % 5
65
100
5 0,65 Pgina inicial
La casa t dues plantes.
Clcul de percentatges A la planta baixa hi ha un sal,
65 65 65 3 75 4.875 una cuina i un bany. A la planta
65 % 5 65 % de 75 5 de 75 5 5 5 48,75
100 100 100 100 alta hi ha tres dormitoris i dos
65 % de 75
65 % 5 0,65 65 % de 75 5 0,65 3 75 5 48,75 banys.
En el plnol, la cuina s qua-
El 65 % de 75 s 48,75.
drada i el sal s rectangular.
Metre, centmetre i quilmetre. Equivalncies En la realitat tenen la mateixa
3 1.000 3 100
forma.
km
: 1.000
m
: 100
cm S, poden calcular-les a partir
de les mesures en el plnol i
4,5 km 5 4,5 3 1.000 5 4.500 m 85 m 5 85 : 1.000 5 0,085 km lescala.
7,69 m 5 7,69 3 100 5 769 cm 352 cm 5 352 : 100 5 3,52 m
0,3 km 5 0,3 3 100.000 5 30.000 cm 5.400 cm 5 5.400 : 100.000 5 0,054 km Recorda el que en saps
1. De cada 100 cotxes venuts
al mar, 25 eren rojos.
1. Explica qu significa cada frase.
De cada 100 pastissos de la
El 25 % dels cotxes venuts al mar eren rojos.
safata, 50 contenen crema.
El 50 % dels pastissos de la safata contenen crema.

APRENDRS De cada 100 refrescos del
El 75 % dels refrescos del bar sn de cola.
A identificar sries de
bar, 75 sn de cola.
2. Escriu cada percentatge de lactivitat anterior nombres proporcionals 25
en forma de fracci i de nombre decimal. i completar taules de 2. 25 % 5 5 0,25
proporcionalitat. 100
3. Calcula. A resoldre problemes 50
de proporcionalitat.
50 % 5 5 0,50
8 % de 25 35 % de 40 72 % de 150 100
9 % de 63 48 % de 95 84 % de 265 A calcular 75
percentatges 75 % 5 5 0,75
i resoldre problemes
100
4. Expressa en la unitat indicada.
de percentatges.
6,2 km 5 m 8.700 m 5 km 3. 2 14 108
A interpretar mapes
15 m 5 cm 900 cm 5 m
5,67 45,6 222,6
i plnols a escala.
0,04 km 5 cm 35.000 cm 5 km 4. 6.200 m 8,7 km
1.500 cm 9m
153 4.000 cm 0,35 km

Vocabulari de la unitat
Percentatge o tant per cent
Proporcionalitat
Sries de nombres proporcionals
Taules de proporcionalitat
Escales
Unitats de longitud: km, m i cm

153

132255 _ 0206-0219.indd 209 11/9/09 07:24:47

 Proporcionalitat. Problemes 3.

Objectius Sara i els seus amics volen jugar a minigolf.

Cada partida costa 8 per persona.
Diferenciar sries de nombres Pot calcular Sara quant costa jugar
una partida a 2, 3, 4 o 5 persones?
proporcionals.
Elaborar taules de proporciona- S, pot calcular quant costa la partida perqu el preu total s proporcional
al nombre de persones que hi juguen.
litat.
Nre. de Fixat en la taula: pots passar
Resoldre problemes de propor- persones
1 2 3 4 5
dels nombres duna fila
38 :8
cionalitat. Preu
8 16 24 32 40
als de laltra multiplicant
en euros o dividint per 8.

Per aix, les sries 1, 2, 3, 4, 5 i 8, 16, 24, 32, 40 sn sries de nombres proporcionals,
Suggeriments didctics i la taula sanomena taula de proporcionalitat.

Per a explicar Al primer clot, Sara ha hagut de colpejar 4 vegades la pilota per a ficar-la-hi.
Pot saber quantes vegades colpejar la pilota per a ficar-la en 2, 3, 4 o 5 clots?
Partint de la situaci proposa-
da, caracteritzeu les sries de No, perqu no sempre colpejar 4 vegades la pilota per a ficar-la al clot.
nombres proporcionals. Deixeu El nombre de vegades que colpeja la pilota no s proporcional al nombre de clots. 4.
clar el procs per a passar de En aquest cas, no es pot construir una taula de proporcionalitat.
luna a laltra, mostrant que en
un sentit es multiplica per un
mateix nombre, i en laltre es 1. Llig i contesta.
divideix per aquest mateix nom- Andreu compra pilotes de tenis. En cada pot hi ha 3 pilotes.
bre. Recalqueu la importncia Pots saber quantes pilotes hi ha en 2 pots? I en 4 pots?
danalitzar amb cura quina ope- s proporcional el nombre de pilotes de tenis al nombre de pots?
Per qu?
raci sha defectuar i si el re-
Cludia t 1 any. Pesa 11 kg.
sultat t sentit.
Pots saber quant pesar quan tindr 2 anys?
A lhora de resoldre els proble- I quan tindr 5 anys?
mes, assenyaleu que han de s proporcional el pes duna persona a ledat?
Per qu?
calcular, de primer, el valor de
la segona magnitud associat 2. Copia i completa aquestes taules de proporcionalitat.
amb una unitat de la primera. C
1 2 5 2 7 8
34 :4 35 :5
Per a reforar 24 36 40 20 50 100 Est
Demaneu a lalumnat que in-
1 2 3 11 1 5 8 15
vente activitats similars a les
treballades, com es mostra en 20 60 90 30 42 60

la pgina 56 del manual dES-

TUDI EFICA. 154

Competncies bsiques
Autonomia
i iniciativa personal
Altres activitats
Estimuleu en lalumnat la seua Comenteu amb lalumnat situacions de la vida real en qu es do-
confiana i autoestima en afron- nen condicions de proporcionalitat i de no proporcionalitat. Propo-
tar els problemes. seu-ne algun exemple i indiqueu que ells en diguen daltres:
El nombre de gols marcats per un equip de futbol s proporcional
al nombre de partits jugats?
El nombre de litres de llet venuts en un supermercat s proporci-
onal als diners obtinguts per la venda?
Solucions
Lalada duna persona s proporcional a la seua edat?
1. S, nhi ha 6 (2 3 3 5 6).
S, nhi ha 12 (4 3 3 5 12).
S s proporcional, perqu
tots els pots tenen el mateix
nombre de pilotes.

154

132255 _ 0206-0219.indd 210 11/9/09 07:24:47

 11
3. Copia i completa cada taula de proporcionalitat. Desprs, resol. UNITAT 11
Elsa ha pagat 21  per 3 entrades de cine.
POSA ATENCI

Has de calcular de primer el preu

Quant costen 5 entrades? I 8 entrades?
No puc saber quant pesar
que t una entrada. Per a passar Quantes entrades podria comprar amb 70 ? amb 2 anys ni amb 5 anys.
de la primera fila a la segona cal
multiplicar per aquest nombre, Nre. No s proporcional, perqu
1 3 5 8
i per a passar de la segona fila a 3
dentrades
: el pes que augmentem cada
la primera cal dividir entre aquest. Preu
total ()
21 70 any s diferent.

Llus ha utilitzat 20 ous per a fer 4 truites iguals. 1 2 5 6 9 10
2. 34 :4
4 8 20 24 36 40
Quants ous necessita per a fer 5 truites? I 7 truites?

Quantes truites pot fer amb 40 ous?
2 4 7 8 10 20
I amb 45 ous? Quants ous ha 35 :5
10 20 35 40 50 100
utilitzat en 1 truita?
Nre. de
1 4
truites 1 2 3 6 9 11
3
Nre.
: 3 10 : 10
20 10 20 30 60 90 110
dous

1 5 7 8 10 15
4. Resol. 36 :6
6 30 42 48 60 90
Un pastisser utilitza 3 litres de llet Marisa recorre 6 km en 30 minuts.
per a fer 18 pastissos iguals. Quants quilmetres recorrer
Quants pastissos pot fer en 50 minuts, si va sempre 1 3 5 8 10
amb 2 litres de llet? al mateix ritme? Quants en recorrer 3. 37 :7
7 21 35 56 70
I amb 4 litres? en 1 hora?
Costen 35 .
Costen 56 .
scar utilitza 25 bosses iguals per a envasar Laia compra 7 sobres de cromos de Podria comprar 10 entrades.
75 kg de llimes. futbol. En total ha comprat 28 cromos.
Quants quilos de llimes Quants cromos aconseguir comprant 1 4 5 7 8 9
envasar en 30 bosses? 4 sobres? I 10 sobres? 3 5 :5
5 20 25 35 40 45
Quantes bosses necessita Quants sobres necessita comprar per a
per a envasar 120 kg de aconseguir 24 cromos? I per a aconseguir
llimes? 72 cromos?
25 ous. 35 ous.
8 truites. 9 truites.
4. 18 : 3 5 6; 2 3 6 5 12
CLCUL MENTAL 4 3 6 5 24
Amb 2 pot fer 12 pastissos
i amb 4 , 24 pastissos.
Estima sumes aproximant els nombres decimals a les unitats

5,7 1 2 4,6 1 3,8 12,7 1 3,2

3,8 4 30 : 6 5 5; 50 : 5 5 10
3,8 1 2,1 41256 3 1 4,8 5,3 1 1,9 4,8 1 15,6
2,1 2 1 h 5 60 min; 60 : 5 5 12
9,3 1 6 7,2 1 6,1 20,3 1 14,7
En 50 minuts recorrer
10 km i en 1 hora, 12 km.
155
75 : 25 5 3; 30 3 3 5 90
En 30 bosses scar nenva-
sar 90 kg.
120 : 3 5 40. Per a envasar-ne
Altres activitats 120 kg necessita 40 bosses.
28 : 7 5 4; 4 3 4 5 16
Escriviu a la pissarra aquestes taules i demaneu a lalumnat que 10 3 4 5 40. Amb 4 sobres
les complete (sn sries proporcionals amb nombres decimals): aconseguir 16 cromos i
amb 10 sobres, 40 cromos.
1 3,6 4,3 10,2 24 : 4 5 6; 72 : 4 5 18.
6 121,2 Per a aconseguir 24 cromos,
ha de comprar 6 sobres, i
1 4 6 8 per a 72 cromos, 18 sobres.
10 37,5

Clcul mental
0,5 8 15 18,6
0,25 50 8 9 16
8 7 21
15 13 35

155

132255 _ 0206-0219.indd 211 11/9/09 07:24:47

 Problemes de percentatges 3.

Objectius En un museu hi ha 80 quadres exposats.

El 45 % dels quadres sn paisatges, el 35 %
Resoldre problemes de percen- sn retrats i la resta sn natures mortes.
tatges.
Quants quadres hi ha exposats de cada tipus?
Paisatges 45 % de 80 5 36
Suggeriments didctics Retrats 35 % de 80 5 28 4.
Per a comenar Natures mortes 80 2 (36 1 28) 5 80 2 64 5 16

Proposeu activitats de clcul de Hi ha 36 paisatges, 28 retrats i 16 natures mortes.

percentatges dun nombre. Re-
cordeu tamb com es dividien
nombres naturals i decimals per
la unitat seguida de zeros.
Per a explicar
Comenteu pas a pas el proble-
ma resolt, recalcant el procs
de clcul de percentatges i
que la suma de tots s sempre
100. Treballeu en com lactivi-
tat 1 i el Fes-ho aix de lactivitat
5, ja que tracten de conceptes
que solen plantejar dificultats a
lalumnat.
Per a reforar
Proposeu als xiquets i xiquetes
activitats que estiguen mal resol-
tes i demaneu-los que detecten
els errors que shi han coms,
tal com sindica en la pgina 58
del manual dESTUDI EFICA.
Quin percentatge dels quadres sn natures mortes?
La suma de tots els percentatges ha de ser el 100 %.
Percentatge de natures mortes: 100 % 2 (45 % 1 35 %) 5 100 % 2 80 % 5 20 %
El 20 % dels quadres sn natures mortes.
1. Llig cada situaci i respon a la pregunta sense fer operacions.
Desprs, calcula i comprova la resposta.
5.
Qui apega ms imants a la nevera?
Per qu?
Dami i Marina tenen 20 imants cada un.
Dami apega a la nevera el 35 % dels seus imants
i Marina el 20 % dels seus.
Pere t 16 imants i Zaida en t 12.
Els dos apeguen el 25 % dels seus imants
a la nevera.
2. Calcula el preu rebaixat de cada article i completa les taules.
Tots els articles estan rebaixats un 25 %.
6.
Preu Preu Preu Preu
sense rebaixa rebaixat sense rebaixa rebaixat

Caadores 56  Sabates 46 
Pantalons 36  Sandlies 35 
Competncies bsiques
Dessuadores 24  Sabatilles 38 
Aprendre a aprendre
Mostreu a lalumnat que el que 156
ja coneixia de percentatges els
resulta til per a afrontar els pro-
blemes daquesta pgina.

Altres activitats
Solucions Mantingueu una conversa amb els xiquets i xiquetes en qu els recor-
deu qu sn els impostos, qui els estableix (municipals, autonmics,
1. Dami, perqu hi apega un estatals...) i quina ns la utilitat. Plantegeu a continuaci el clcul
percentatge major (35% . dalguns preus aplicant-los lIVA corresponent. Per exemple:
. 20%) dimants.
Als llibres sels aplica un 4 % dIVA. Si un llibre sense IVA costa
Pere, perqu t ms imants 15 , quin s el preu real de venda al pblic?
(4 . 3).
Al final de la carta dun restaurant diu IVA no incls. El preu que
2. 56 2 25 % de 56 5 42 figura en un dels plats s de 8 . Si lIVA corresponent s del 7 %,
36 2 25 % de 36 5 27 quant costa realment el plat?
24 2 25 % de 24 5 18
Proposeu a lalumnat que plantege situacions similars i que inves-
46 2 25 % de 46 5 34,5
tigue a quins altres productes safig lIVA.
35 2 25 % de 35 5 26,25
38 2 25 % de 38 5 28,5

156

132255 _ 0206-0219.indd 212 11/9/09 07:24:48

 11
3. Calcula. UNITAT 11
Andrea ha comprat un ordinador que costa 835  ms el 16 % dIVA.
Paga amb dos bitllets de 500 . Quants diners li han de tornar?

Preus rebaixats:
En una bossa hi ha 240 caramels. El 45 % sn de maduixa i els restants
de menta. Quants caramels hi ha de cada sabor? Caadores: 42
Un tren t 150 places. El 12 % de les places sn de vag llit Pantalons: 27
i la resta de seient. Quin percentatge de les places sn de seient? Dessuadores: 18
Quantes places hi ha de cada tipus?
Sabates: 34,50
4. Resol. Sandlies: 26,25
Mrius t 350 fotos de paisatges. El 24 % sn de platges, el 36 % Sabatilles: 28,50
de muntanyes i la resta de boscos. Quantes fotos t de cada tipus?
3. 835 1 16 % de 835 5 968,6
En un concurs de disfresses, lajuntament 2 3 500 2 968,6 5 31,4
ha destinat 450  per a premis.
El primer premi s el 62 % del total, el segon Li han de tornar 31,40 .
premi s el 28 %, i el tercer premi, la resta. 45 % de 240 5 108
Quants diners es destina a cada
240 2 108 5 132
un dels premis?
Hi ha 108 caramels de ma-
Carme ha fet una comanda de 250 refrescos per al seu duixa i 132 de menta (el
bar. El 36 % dels refrescos eren de cola. Dels restants,
la meitat eren de taronja i laltra meitat de llima. 55 %).
Quin percentatge dels refrescos eren de taronja? 100 2 12 5 88. El 88 % de
Quants refrescos va demanar de cada sabor?
les places sn en seient.
5. Calcula quin s el percentatge en cada cas. 12 % de 150 5 18
88 % de 150 5 132
FES-HO AIX Hi ha 18 places en vag
En un hort de 38 arbres,
En una classe de 24 alumnes, 6 van en ruta. 19 sn pomeres. Quin llit i 132 en seient.
Quin percentatge dels alumnes van en ruta?
percentatge dels arbres
Construeix una taula de proporcionalitat i calcula. sn pomeres? 4. 24 % de 350 5 84
En una sala dun museu hi
36 % de 350 5 126

350 2 (84 1 126) 5 140

6 6 25
3 : 34 :4 ha 85 insectes. Daquests
24 100 24 100 17 sn papallones. Quin En t 84 de platges, 126 de
percentatge dels insectes
sn papallones? muntanyes i 140 de boscos.
De cada 100 alumnes, 25 van en ruta.
Van en ruta el 25 % dels alumnes. 62 % de 450 5 279
28 % de 450 5 126
450 2 (279 1 126) 5 45
6. RAONAMENT. Pensa i contesta.
Explica la resposta. El primer premi s 279 , el
En una classe, el 25 % dels alumnes tenen un gos, segon s 126 i el tercer
el 12 % tenen una peixera amb peixos, el 3 % tenen s 45 .
una tortuga i el 65 % no tenen cap mascota. 100 2 36 5 64
Pots assegurar que almenys un dels alumnes
de la classe t ms duna mascota? 64 : 2 5 32
Eren de taronja el 32 %.
157 36 % de 250 5 90
32 % de 250 5 80
Deman 90 refrescos de cola,
80 de taronja i 80 de llima.
5. 38 : 19 5 2; 100 : 2 5 50
Altres activitats El 50 % sn pomeres.
Escriviu a la pissarra (o demaneu a lalumnat que les complete) les 85 : 17 5 5; 100 : 5 5 20
equivalncies entre percentatges i fraccions, habituals en situaci- El 20 % dels insectes sn
ons quotidianes. papallones.

10 % 5
1
20 % 5
1
25 % 5
1
50 % 5
1
75 % 5
3 6. 100 2 65 5 35
10 5 4 2 4 25 1 12 1 3 5 40
Raoneu amb lalumnat que, per a calcular el 10 %, 20 %, 25 % o 40 . 35
50 % dun nombre, nhi ha prou de dividir el dit nombre entre 10, S, perqu la suma dels percen-
5, 4 o 2, respectivament. Per a calcular el 75 % cal multiplicar el tatges dels alumnes que tenen
nombre per 3 i dividir-ne el resultat entre 4. cada animal s major de 35 %,
que sn els alumnes que tenen
Poseu-ne alguns exemples per calcular-los mentalment. Com ara:
alguna mascota.
10 % de 80, 20 % de 45, 25 % de 32, 50 % de 60 i 75 % de 12.

157

132255 _ 0206-0219.indd 213 11/9/09 07:24:48


Objectius
Comprendre el significat del
terme escala.
Calcular escales numriques
en plnols i mapes.
Aplicar les escales en situaci-
ons quotidianes.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Caracteritzeu lescala com la
relaci numrica entre el que
hi ha representat grficament i
la mesura real, i expliqueu que
aquesta relaci sestableix en-
tre unitats de mesura iguals.
Deixeu clar el procs de clcul
de longituds reals a partir de
longituds en el plnol o mapa.
Mostreu la utilitat de lescala gr-
fica a lhora dobtindre longituds
reals en plnols o mapes. Indi-
queu que per a obtindre lescala
numrica associada cal efectuar
un clcul, com es mostra en lac-
tivitat 7.
Per a reforar
Demaneu a lalumnat que expli-
que el procediment per a obtin-
dre longituds reals a partir de
les del plnol i lescala (vegeu
pgina 54 del manual dESTUDI
EFICA).
Competncies bsiques
Competncia cultural
i artstica
Mostreu que la proporcionalitat geo-
mtrica i les escales sn un recurs
emprat en diferents representacions
artstiques.
Solucions
1. 1,6 cm 3 150 5 240 cm 5
5 2,4 m
Mesura 2,4 m de llarg.
1 cm 3 150 5 150 cm 5
5 1,5 m
Mesura 1,5 m dample.
158
132255 _ 0206-0219.indd 214
Escales: plnols i mapes 5.
Aquest s el plnol de lapartament de Laia. Bany Cuina Terrassa
Est fet a escala 1 : 150.
Quines sn les dimensions reals del dormitori?
Sal
Dormitori
Lescala del plnol s 1 : 150. Aix significa que
1 cm del plnol representa 150 cm en la realitat.
Per calcular les dimensions reals del dormitori,
segueix aquests passos:
1r Mesura en centmetres, en el plnol, 2n Calculan les dimensions reals, sabent que est
el llarg i lample del dormitori. a escala 1 : 150.
Llarg en el plnol 2,6 cm Llarg real 2,6 cm 3 150 5 390 cm 5 3,9 m
Ample en el plnol 1,4 cm Ample real 1,4 cm 3 150 5 210 cm 5 2,1 m
El dormitori fa 3,9 m de llarg i 2,1 m dample.
Lescala dun plnol o un mapa indica la relaci que hi ha entre les dimensions
del plnol o del mapa i les dimensions reals. 6.
1. Mesura amb un regle en el plnol de dalt i calcula aquestes dimensions reals.
El llarg de la cuina. El llarg i lample de la terrassa.
Lample del bany. El llarg i lample del sal.
2. Explica qu signifiquen aquestes escales.
Escala 1 : 50 Escala 1 : 90 Escala 1 : 100 Escala 1 : 120 7.
3. Escriu a quina escala est dibuixat cada plnol.
Plnol A: 1 cm del plnol representa 3 cm de la realitat.
Plnol B: 1 cm del plnol representa 30 cm de la realitat.
Plnol C: 1 cm del plnol representa 3 m de la realitat.
4. Observa lescala a qu est fet el plnol de cada jard, mesura i calculan C
el permetre real.
Est
Escala 1 : 80 Escala 1 : 140 Escala 1 : 200
158
Altres activitats
Dividiu la classe en grups i entregueu a cada un una fotocpia
duna part dun mapa de carreteres (o un atles) que mostre lesca-
la grfica i diferents localitats. Demaneu-los que calculen lescala
numrica associada i tamb que troben:
Les distncies entre diversos parells de localitats.
La longitud dun itinerari.
Les localitats que estan a menys duna distncia en quilmetres
duna certa localitat.
11/9/09 07:24:48
 11
5. Observa lescala a qu est fet aquest mapa, mesura i calcula la distncia real
que recorre un avi en cada trajecte.
UNITAT 11
APRN
3,4 cm 3 150 5 510 cm 5
Mar Cantbric
la Corunya
Bilbao
En el mapa, lescala s grfica:
cada barreta fa 1 cm.
5 5,1 m; 0,8 cm 3 150 5
5 120 cm 5 1,2 m
Saragossa
Barcelona
Lescala daquest mapa indica
que 1 cm en el mapa representa Madrid



 Fa 5,1 m de llarg i 1,2 m
175 km en la realitat.
OCE
Badajoz
Valncia dample.
ATLNTIC
3,4 cm 3 150 5 510 cm 5
En aquest mapa shan marcat diversos Mar

trajectes que recorre un avi en lnia

Sevilla Mediterrani
5 5,1 m; 2,2 cm 3 150 5
recta entre ciutats dEspanya.
Ceuta
5 330 cm 5 3,3 m
OCE ATLNTIC Melilla
Exemple: De Madrid a Sevilla. 
 

0
ESCALA
175 350 525
Fa 5,1 m de llarg i 3,3 m
Distncia en el plnol: 2,2 cm
Quilmetres
dample.
Distncia real: 2,2 3 175 5 385 km
2. 1 cm en el plnol representa:
De Barcelona a Madrid. De la Corunya a Saragossa, passant per Madrid.
50 cm en la realitat.
De Bilbao a Valncia. De Badajoz a Sevilla, anada i tornada.
90 cm en la realitat.
6. Observa cada escala grfica i contesta. 100 cm (1 m) en la realitat.
120 cm en la realitat.
Mapa A Mapa B Mapa C
0 1 2 3 0 4 8 12 0 30 60 90 3. Plnol A: escala 1 : 3
Quilmetres Quilmetres Quilmetres
Plnol B: escala 1 : 30
Plnol C: escala 1 : 300
Quants quilmetres en la realitat representa 1 cm en cada mapa?
Quina distncia real representen 5 cm en cada mapa?
4. (3 1 2 1 3,5) 3 80 5 680
680 cm 5 6,8 m
7. Pensa i contesta. (2 1 3,7 1 1,5 1 2) 3
Per qu creus que en els mapes sutilitza lescala grfica en comptes 3 140 5 1.288
de lescala numrica dels plnols? 1.288 cm 5 12,88 m
Com expressaries aquesta escala amb nombres? (1,5 1 2,5 1 1,5 1 1,5 1
1 3) 3 200 5 2.000

0 2 4 6 1 cm en el mapa sn
Escala 1 :
Quilmetres 2 km 5 cm 2.000 cm 5 20 m
5. 2,9 3 175 5 507,5
CLCUL MENTAL Hi ha 507,5 km.
2,7 3 175 5 472,5
Estima restes aproximant els nombres decimals a les unitats
Hi ha 472,5 km.
4,6 2 2 7,7 2 4,8 10,8 2 1,2 (2,9 1 1,6) 3 175 5 787,5
5,2 5
5,2 2 2,7 52352 5 2 3,8 4,1 2 2,9 14,7 2 3,6 Hi ha 787,5 km.
2,7 3
9,1 2 7 8,2 2 6,3 25,3 2 14,8 2 3 1 3 175 5 350.
Hi ha 350 km.
159
6. Mapa A 1 km
Mapa B 4 km
Mapa C 30 km
Mapa A 5 3 1 5 5 km
Altres activitats Mapa B 5 3 4 5 20 km
Mapa C 5 3 30 5 150 km
Proposeu als xiquets i xiquetes que facen un plnol del seu dormitori
a escala 1 : 50, en qu incorporen el llit, lobertura de la porta, lar- 7. R. M. Perqu els mapes in-
mari i la finestra. Per a aix, demaneu-los que prenguen les mides diquen distncies grans i el
necessries i completen la taula segent: nombre de lescala tindria
massa xifres.
Habitaci Llit Armari 1 cm en el mapa sn 2 km.
2 km 5 200.000 cm
Real m Real m Real m
Llarg Escala 1 : 200.000
En plnol cm En plnol cm En plnol cm
Real m Real m Real m
Ample
En plnol cm En plnol cm En plnol cm Clcul mental
3 3 10
1 1 11
2 2 10

159

132255 _ 0206-0219.indd 215 11/9/09 07:24:49


Objectius
Repassar els continguts bsics
de la unitat.
Aplicar les matemtiques en di-
ferents contextos.
Competncies bsiques
Competncia lingstica
Mostreu la importncia dutilitzar
els termes matemtics de la uni-
tat amb propietat i de forma ade-
quada al context.
Solucions
1. R. M.
Nombre de barres de pa que
compre i diners que pague.
Nombre de jugadors i nom-
bre de camisetes.
Temps que dura un progra-
ma i professionals que el
presenten.
Nombre de gols i partits
guanyats.
2. Els nombres de la segona fila
es calculen multiplicant per
un nombre els de la primera,
i els de la primera es calculen
dividint els de la segona entre
aquest mateix nombre.
1 3 4 8 10 15
8 24 32 64 80 120 160
3. 20 % de 80 5 16. Han venut 16
iogurts de maduixa.
80 : 20 5 4; 100 : 4 5 25
Eren de xocolate el 25 %.
s major el de xocolate.
Shan venut ms iogurts de
xocolate.
4. 500 1 10 5 510
500 1 10 % de 500 5 550
500 g Preferisc el 10 %.
50 1 10 5 60
50 1 10 % de 50 5 55
50 g Preferisc 10 g.
5. La fotocpia A s menor, la
fotocpia B s igual i la C s
major.
160
132255 _ 0206-0219.indd 216
Activitats
1. Completa i posan un exemple. 5. Pensa i contesta. 9
Sn proporcionals
Flix ha fet 3 fotocpies dun dibuix, cada
una a una mida diferent:
El nombre de barres de pa que compre Fotocpia A Al 60 % de loriginal.
i
Fotocpia B Al 100 % de loriginal.
El nombre de jugadors dun equip de
Fotocpia C Al 150 % de loriginal.
futbol i
Com s cada fotocpia respecte de loriginal:
No sn proporcionals major, menor o igual?
El temps que dura un programa de 6. Mesura amb un regle i calcula quant mesura
televisi i cada barra en la realitat.
El nombre de gols que fa un equip Escala 1 : 300
de futbol en un partit i
2. ESTUDI EFICA. Explica com calcules
els nombres de cada fila duna taula de
proporcionalitat i completa.
1 3 4 15
7. Calcula el llarg i lample reals daquests E
32 64 80 160 mobles, sabent que el plnol est a escala
1 : 60.
3. Resol. Desprs, contesta.
En una botiga han venut 80 iogurts.
El 20 % dels iogurts eren de maduixa.
Quants iogurts de maduixa han venut?
Dels 80 iogurts, 20 eren de xocolate.
Quin percentatge dels iogurts venuts eren
de xocolate?
Quin percentatge de iogurts venuts
El llit. La taula. Larmari.
s major: el de maduixa o el de xocolate?
8. Observa lescala i calcula.
De quin sabor shan venut ms iogurts:
de maduixa o de xocolate? A Escala
0 8 16 24
4. Quin regal prefereixes en cada cas? Quilmetres
C
Llig i resol.
En comprar pistatxos et donen, a ms, B
un regal daquests:
2 10 g. 2 El 10 % de la compra. Jordi va de A a B al mat. A la vesprada
torna de B a A passant per C. Quants
Compres 500 g de pistatxos.
quilmetres recorre a la vesprada ms
Compres 50 g de pistatxos. que al mat?
20 160
Altres activitats
Formeu parelles i demaneu-los que porten a cap un treball fent ser-
vir el clcul de percentatges i proporcionalitats en un cas concret.
Per exemple:
Lentrada a la piscina dadult costa 5 i la de xiquet 3 .
Si els xiquets sn menors de 6 anys, tenen un 10 % de descompte.
Els jubilats tenen un descompte d1 .
Les famlies nombroses tenen un descompte dun 20 % del total.
Demaneu-los que elaboren un fullet informatiu amb els preus que
pagar una famlia amb diferent nombre de membres i edats, o
proposeu situacions del tipus: quant pagar una famlia amb un
jubilat, un matrimoni i quatre fills, dos dells menors de 6 anys?, i
que se les intercanvien per resoldre-les.
11/9/09 07:24:49
 11
UNITAT 11
9. Construeix una taula de proporcionalitat 10. Resol.
i contesta. En un jard shan plantat 250 flors. 6. Taronja: 1,8 3 300 5 540
Irene ha fet 6 polseres iguals amb El 46 % de les flors sn clavells xinesos, 540 cm 5 5,4 m
48 pedretes de colors. el 28 % sn petnies i el 26 % sn
Quantes pedretes necessita Irene pensaments. Quantes flors shi han Roja: 4,2 3 300 5 1.260
per a fer 10 polseres iguals? plantat de cada tipus? 1.260 cm 5 12,6 m
I per a fer 15 polseres? Una setmana desprs shavien marcit
Quantes polseres iguals pot fer el 10 % de les petnies. Quantes Verda: 3,8 3 300 5 1.140
al: Irene amb 72 pedretes? petnies shan marcit? 1.140 cm 5 11,4 m
I amb 128 pedretes? Xavier t una parada dentrepans. Hui
ha preparat 48 entrepans i ja nha venut 7. Llit: 180 cm de llarg i 90
a Una mquina duna fbrica de conserves
envasa 300 pots cada 20 minuts. 12. Quin percentatge dels entrepans cm dample.
preparats ha venut ja?
Quants pots envasar en 30 minuts? Taula: 96 cm de llarg i
I en una hora? Dels 60 msics duna banda,
Quant de temps tardar la mquina 30 toquen el tambor i 12 la trompeta.
60 cm dample.
a envasar 135 pots? I a envasar Quin percentatge dels msics toquen Armari: 120 cm de llarg i
705 pots? el tambor? I la trompeta?
48 cm dample.
8. A 2 B 3,5 3 8 5 28 km
ETS CAPA DE Ajustar receptes per a diferent nombre de persones B 2 C 2 A (5 1 3) 3 8 5
5 64 km; 64 2 28 5 36
ngela vol fer espaguetis amb tomaca
per a dinar i mira en la recepta les quantitats Recorre 36 km ms.
que necessita de cada ingredient.
6 10 15 9 16
Sadona dun problema: la recepta est 9. 38 :8
48 80 120 72 128
preparada per a 5 persones.
Quina quantitat de cada ingredient
necessita ngela si vol preparar el plat
80 pedretes. 120 pedre-
noms per a 2 persones? tes.
I si el vol fer per a 6 persones? 9 polseres. 16 polseres.
Completa la taula esbrinant la quantitat
de cada ingredient que necessita segons 20 30 60 9 47
3 15 : 15
el nombre de persones que hi haja 300 450 900 135 705
per a dinar.
24 450 pots. 900 pots.
Quantitat de cada ingredient 9 minuts. 47 minuts.
Per a 5 Per a 2 Per a 6 INGREDIENTS
Ingredient PER A 5 PERSONES
persones persones persones
Espaguetis 375 g
10. 46 % de 250 5 115
Espaguetis Xori 150 g 28 % de 259 5 70
Xori Formatge 100 g 26 % de 250 5 65
Formatge Tomaca 300 g
Shan plantat 115 clavells
Tomaca
xinesos, 70 petnies i 65
pensaments.
10 % de 70 5 7. Shan
161 marcit 7 petnies.
48 : 12 5 4; 100 : 4 5 25
Ha venut el 25 %.
60 : 30 5 2; 100 : 2 5 50
Programa dESTUDI EFICA 60 : 12 5 5; 100 : 5 5 20
Toquen el tambor el 50 %
En acabar la unitat, feu que lalumnat complete aquesta taula: i toquen la trompeta el
Unitat 11 Proporcionalitat i percentatges
20 %.

El que he aprs
El que he aprs Ets capa de
a fer
Quantitat
Proporcionalitat. Problemes
Ingredient 5 per. 2 per. 6 per.
Problemes de percentatges Espaguetis 375 g 150 g 450 g

Escales: plnols i mapes Xori 150 g 60 g 180 g

Formatge 100 g 40 g 120 g
Tomaca 300 g 120 g 360 g

161

132255 _ 0206-0219.indd 217 11/9/09 07:24:49

 Soluci de problemes
Resoldre un problema comenant pel final
Objectius Per a resoldre alguns problemes hem de comenar utilitzant les dades
EX
del final i anar avanant cap arrere. Resol aix aquests problemes. 1.
Resoldre un problema comen-
ant pel final.
Maria va estar mirant el preu dun televisor al gener.
Va decidir no comprar-lo i va tornar a la botiga al febrer.
2.
Suggeriments didctics Va vore que nhavien rebaixat el preu un 20 %.
Quan va anar a comprar-lo a mitjan mar, el preu
Per a explicar era 30  ms barat que al febrer. El televisor li va costar
370 . Quant costava al gener?
Assenyaleu que amb aquesta
estratgia resolem el problema Fem un esquema i hi escrivim les dades.
En els requadres aniran els preus successius. 3.
de forma inversa al procs ha-
Fixat que una rebaixa del 20 % significa que el preu
bitual. Mostreu la importncia desprs de la primera rebaixa era un 80 % del preu inicial.
de realitzar un esquema grfic 4.
3 0,8 2 30
en el qual de primer anotem les
370 
dades numriques i les operaci- Preu Preu Preu
ons efectuades en els passos al gener al febrer al mar
5.
successius, i en acabant (par- Avancem cap arrere comenant pel final.
tint de la dada final) farem les Calculem de primer el preu al febrer (370 
1 30 
5 400 ),
i desprs el preu al gener (400 
: 0,8 5 500 ).
operacions inverses a les porta-
des a terme en laltre sentit per 3 0,8 2 30
500 
400  370 
resoldre aix el problema. : 0,8 1 30
Preu Preu Preu
al gener al febrer al mar 6.
Competncies bsiques Soluci: Al gener, el televisor costava 500 .

Tractament
de la informaci
Mostreu que en lesquema grfic
que fem per resoldre el problema
hi ha informaci que ens dna
lenunciat i una altra que hem de
deduir a partir de les dades que te-
nim per a incorporar-la al procs.
7.
1. Anna va crrer dimarts la meitat que dilluns, i dimecres va crrer 1,8 km menys que dimarts.
Dimecres va crrer 5 km. Quants quilmetres va crrer dilluns?
2. Maite ha escrit un nombre. Nha restat 90 i desprs la diferncia lha dividida entre 7.
El resultat final ha sigut 20. Quin nombre ha escrit Maite?
3. Dilluns es van apuntar a una excursi moltes persones. Dimecres se nhavien esborrat
15 persones de les que shi havien apuntat dilluns, i divendres, en tancar la llista, quedaven
apuntades el 90 % de les persones que hi havia apuntades dimecres. Van anar a lexcursi 8.
180 persones. Quantes persones shi van apuntar dilluns?

4. INVENTA. Escriu un problema que es puga resoldre comenant pel final.

Solucions 162
:2 2 1,8
1.
13,6 6,8 5
32 1 1,8
Dl Dm Dc
Dilluns va crrer 13,6 km. Altres activitats
2. 2 90 :7 Proposeu als xiquets i xiquetes que plantegen lenunciat dun pro-

230 140 20 blema que es resolga amb dues operacions i que el resolguen.
1 90 37
A continuaci, demaneu-los que reescriguen lenunciat del proble-
Maite ha escrit el nombre 230. ma per obtindren un altre que es resolga comenant pel final.
3. 2 15 3 0,9 Escriviu a la pissarra alguns esquemes com el segent:

215 200 180
1 15 : 0,9 32 2 150 1 75
Dl Dm Dc 85
Shi van apuntar 215 persones.
Desprs, demaneu-los que calculen el nombre inicial de lesquema
4. R. L. i inventen lenunciat dun problema que es resolga partint de la
dada final per esbrinar la dada inicial.

162

132255 _ 0206-0219.indd 218 11/9/09 07:24:50

 11
Repassa UNITAT 11
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Descompon cada nombre i escriu com 9. Llus t 12 anys i s 5 anys ms gran que
es llig. el seu germ. Entre els dos tenen 20 anys
1. 8 U 1 9 d 1 3 c 5 8 1
8,93 6,7 2,304 19,035
menys que el pare. Quants anys tenen 1 0,9 1 0,03. 8 unitats i
entre els tres? 93 centsimes.
2. Expressa amb xifres. 6 U 1 7 d 5 6 1 0,7
10. Pere ha comprat 6 pots de tomaca
Set unitats i tres dcimes. i un quilo de macarrons que costa 2,10 . 6 unitats i 7 dcimes.
Onze unitats i quinze centsimes. Ha pagat amb 12  i li han tornat 2U13d14m521
1,50 . Quant li ha costat cada pot
Tres unitats i quaranta millsimes. de tomaca?
1 0,3 1 0,004. 2 unitats i
304 millsimes.
3. ESTUDI EFICA. Explica amb paraules teues 11. Jordi ha anat a un viver a comprar pins 1D19U13c15m5
com es comparen dos nombres decimals. per a repoblar. Al viver hi ha 1.080 pins
5 10 1 9 1 0,03 1 0,005
i es venen a 4  la dotzena. Jordi vol
4. Ordena de major a menor cada grup. comprar-los tots i disposa de 350 . 19 unitats i 35 millsimes.
Li falten o li sobren diners? Quants?
2,8 2,9 2,954 2,96 2,961 2. 7,3 11,15 3,040
9,314 9 9,4 9,134 9,03 9,341
12. Dos teros dun grup de 36 amics 3. R. L.
tenen els cabells negres, dos novens
5. Calcula. els tenen rossos i la resta sn calbs. 4. 2,961 . 2,96 . 2,954 .
2,75 1 9,884 150,06 : 1,23 Quin color de cabells s el ms com? . 2,9 . 2,8
3,4 2 1,765 132 : 8,25
Quants amics del grup sn calbs? 9,4 . 9,341 . 9,314 .
2,8 3 6,02 8,076 : 12 13. Maria t 4 pitxers amb 1,5 litres de . 9,134 . 9,03 . 9
0,106 3 1.000 471,9 : 1.000 llimonada en cada un. Ompli 12 gots 5. 12,634 122
dun ter de litre cada un. Quants litres
de llimonada li queden als pitxers? 1,635 16
6. Calcula.
16,856 0,673

2
7
3
4
7 (
2
3
14 )
5
2
3 2
4
3
6
4 106 0,4719
7,5 3 6 : 2,5 8 3 (9 2 1,4 : 2) 10 5 22 11
6. 5 5
98 49 12 6
7. Contesta.
18 66,4
Quantes bases t un triangle?
I un parallelogram? 7. 3 bases. 4 bases.
Si tries una base dun triangle, 1 altura. 2 altures.
quantes altures t aquesta base?
Quantes altures t una base dun 14. En una fbrica han envasat 3.960 8. L 5 2 3 p 3 r 5 2 3
parallelogram? de refresc en pots de 0,33 cada un. 3 3,14 3 5 cm 5 31,4 cm
Els han empaquetat en paquets de 6
L 5 d 3 p 5 20 cm 3
8. Calcula la longitud de cada circumferncia. i els paquets en palets de 50 paquets
cada un. Venen cada palet a 42,50 . 3 3,14 5 62,8 cm
El radi fa 5 cm. Quants diners val tot el refresc 9. 12 2 5 5 7
El dimetre fa 20 cm. envasat?
(12 1 7) 1 20 5 39
12 1 7 1 39 5 58
163
Entre els tres tenen 58 anys.
10. 12 2 1,50 5 10,50
(10,50 2 2,10) : 6 5 1,40
Cada pot costa 1,40 .
Reps en com 11. (1.080 : 12) 3 4 5 360
Li falten 10 (360 2 350).
Entregueu a lalumnat el plnol duna casa a una escala determi-
nada. Demaneu a lalumnat que, a partir daquest, facen clculs 12. 2/3 de 36 5 24
com els segents: 2/9 de 36 5 8
Calcular les dimensions reals de cada habitaci. 36 2 (24 1 8) 5 4
El ms com s el negre.
Establir una taula de proporcionalitat entre superfcie i preu del
Sn calbs 4 amics.
metre quadrat construt, aix com el clcul total del preu de lim-
moble segons les dades. 13. 4 3 1,5 5 6; 12 3 1/3 5 4
Calcular el preu que sha de pagar per canviar el terra de les ha- 6 2 4 5 2. Lin queden 2 li-
bitacions en funci del preu per metre quadrat del nou terra i de tres.
la superfcie de cada una. 14. 3.960 : 0,33 : 6 5 2.000
Demaneu a lalumnat que propose altres activitats similars en qu 2.000 : 50 5 40
apliquen aspectes apresos en aquesta unitat. 40 3 42,50 5 1.700
Val 1.700 .

163

132255 _ 0206-0219.indd 219 11/9/09 07:24:50

 12 Longitud, capacitat, RE

Objectius massa i superfcie L

Reconixer situacions reals on

intervenen unitats de mesura.
Recordar conceptes necessaris
per a desenvolupar la unitat.

Suggeriments didctics
Comenteu la situaci de parti-
da i demaneu a lalumnat que
indique quines unitats de me-
sura hi ixen i quina magnitud
mesura cada una. Pregunteu-
los si sn unitats principals de
mesura de la seua magnitud
i, si no ho sn, que diguen la
seua equivalncia amb la uni-
tat principal. Resoleu en com
les activitats.
Lapartat Recorda el que en
saps us ajudar a fer-vos una Els rius tenen una importncia enorme per al medi ambient i per a lsser hum.
idea exacta dels coneixements Laigua dels rius es fa servir en lagricultura, el consum hum, lobtenci denergia
previs sobre unitats de mesu- Moltes ciutats i pobles estan situats a la vora dun riu.

ra que t lalumnat. Aclariu els La quantitat daigua que porta un riu s'anomena cabal i varia molt. En la taula hi ha
possibles dubtes deixant cla- indicats el cabal mitj i la longitud dalguns rius dEspanya. 1.
ra la relaci de les unitats de Quants litres sn 1 quilolitre (kl)?
Cabal mitj Longitud
Quants litres per segon t
cada magnitud amb la seua en kl per segon en km
el cabal mitj del riu Mio?
Mio 340 310
unitat principal.
Duero 675 895 Quants metres sn 1 quilmetre?
Tajo 444 1.007 Quina s la longitud en metres
Guadiana 78 818 del riu Xquer?
Competncies bsiques Guadalquivir 164 657 Quins rius tenen un cabal mitj
Ebre 426 910 superior a 350.000 litres per segon?
Interacci Xquer 49 498 Quina s la longitud en metres
amb el mn fsic Segura 26 325 de cada un daquest rius?

Observant la fotografia amb qu

sinicia la unitat, parleu amb lalum-
nat sobre la necessitat de compati-
bilitzar el desenvolupament i la cura
del medi ambient, buscant sempre
una interacci harmnica.
Competncia lingstica
Recordeu a lalumnat els nombres
de les unitats de mesura princi-
pals i els significats dels prefixos
que posem davant de cada una
per formar els nombres de les al-
tres unitats (quilo- , hecto-, deca-,
deci-, centi-, milli-). Mostreu que
els mateixos prefixos es repetei-
xen en longitud, capacitat i mas-
sa per indicar una mateixa relaci
amb la unitat principal.
164
Altres formes de comenar
Utilitzeu la mesura amb passos com a tcnica de motivaci per
a iniciar la unitat. Proposeu a cada alumne que, al pati, es mulle
la sola de les sabates per deixar la marca dels passos en terra.
Desprs, amb una cinta mtrica ha de mesurar la distncia recor-
reguda i calcular la longitud mitjana dels seus passos en metres.
Amb aquesta dada, lalumnat pot calcular el llarg del passads,
lample de la classe, etc., multiplicant el nombre de passos fets
per la longitud mitjana de cada pas. Expliqueu que aquesta tcnica
susava antigament i que, encara que pot ser til a vegades, no s
exacta i que, per aix, es fa necessari ls dunes unitats de mesu-
ra convencionals i precises.

164

132255 _ 0220-0237.indd 222 11/9/09 07:28:59

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 12
Longitud, capacitat i massa
Solucions
LONGITUD El metre (m) s la unitat principal.
Pgina inicial
Mltiples del metre Submltiples del metre 1 quilolitre sn 1.000 litres.
340 kl/s 5 340.000 /s
Decmetre (dam) 1 dam 5 10 m Decmetre (dm) 1 m 5 10 dm
Hectmetre (hm) 1 hm 5 100 m Centmetre (cm) 1 m 5 100 cm 1 quilmetre sn 1.000 metres.
Quilmetre (km) 1 km 5 1.000 m Millmetre (mm) 1 m 5 1.000 mm 498 km 5 498.000 m
Tenen un cabal mitj ms gran
CAPACITAT El litre () s la unitat principal. els rius Duero, Tajo i Ebre.
Longituds:
Mltiples del litre Submltiples del litre Duero 895.000 m
Decalitre (dal) 1 dal 5 10 Decilitre (dl) 1 5 10 dl Tajo 1.007.000 m
Hectolitre (hl) 1 hl 5 100 Centilitre (cl) 1 5 100 cl Ebre 910.000 m
Quilolitre (kl) 1 kl 5 1.000 Millilitre (ml) 1 5 1.000 ml
Recorda el que en saps
MASSA El quilogram (kg) s la unitat principal.
El gram (g) s una unitat molt usada. 1. 3.000 m
260 m
Mltiples del gram Submltiples del gram 25 dam
0,724 km
Decagram (dag) 1 dag 5 10 g Decigram (dg) 1 g 5 10 dg 50 dm
Hectogram (hg) 1 hg 5 100 g Centigram (cg) 1 g 5 100 cg
720 cm
Quilogram (kg) 1 kg 5 1.000 g Milligram (mg) 1 g 5 1.000 mg
3,49 m
0,87 m
780
1. Completa. APRENDRS 19,2
3 km 5 m 7,8 hl 5 4,2 dag 5 g
4,3 kl
A conixer i utilitzar
2,6 hm 5 m 1,92 dal 5 0,75 kg 5 g les unitats de longitud, 9,2 dal
250 m 5 dam 4.300 5 kl 974 g 5 hg capacitat, massa 900 cl
i superfcie.
724 m 5 km 92 5 dal 113 g 5 kg 6.400 ml
12
A realitzar estimacions
5 m 5 dm 9 5 cl 2,8 g 5 dg en diferents contextos.
1,6
7,2 m 5 cm 6,4 5 ml 64 g 5 cg A resoldre problemes
on isquen unitats de
349 cm 5 m 120 dl 5 375 mg 5 g mesura.
42 g
870 mm 5 m 160 cl 5 46,9 dg 5 g 750 g
9,74 hg
165 0,113 kg
28 dg
6.400 cg
0,375 g
4,69 g
Vocabulari de la unitat
Quilmetre, hectmetre, decmetre, metre, decmetre, centmetre
i millmetre
Quilolitre, hectolitre, decalitre, litre, decilitre, centilitre i millilitre
Quilogram, hectogram, decagram, gram, decigram,
centigram i milligram, tona i quintar
Superfcie, quilmetre quadrat, hectmetre quadrat, decmetre
quadrat, metre quadrat, decmetre quadrat, centmetre
quadrat i millmetre quadrat
Unitat agrria, centirea, rea i hectrea

165

132255 _ 0220-0237.indd 223 11/9/09 07:28:59

 Unitats de longitud. Relacions 4.

Objectius La distncia entre dues ciutats es mesura en quilmetres.

Lamplria dun full de paper es mesura en centmetres.
Conixer les unitats de longitud
i les seues relacions. Les unitats de longitud formen un sistema decimal.
Observa les unitats de longitud i les relacions entre aquestes.
Fer canvis duna unitat de me-
Per passar duna unitat a una altra unitat menor es multiplica
sura a una altra.
3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10
Ordenar mesures expressades
km hm dam m dm cm mm
en diferents unitats.
Resoldre problemes amb uni- : 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10

tats de longitud. Per passar duna unitat a una altra unitat major es divideix

En aquests exemples pots vore com passar duna unitat a una altra.
Suggeriments didctics 5.
3 1.000

Per a comenar De dam a cm dam

3 10
m 3 10
dm 3 10
cm 6 dam 5 6 3 1.000 5 6.000 cm
Raoneu amb lalumnat que en 6.
la realitat necessitem unitats de De mm a dm dm : 10 cm : 10 mm 4 mm 5 4 : 100 5 0,04 dm
longitud grans i menudes. Dema- : 100 7.
neu-los que aporten exemples
de situacions en qu sutilitzen
unitats de cada tipus.
1. Completa el quadre en el quadern.
Per a explicar 3 10

Deixeu clar lesquema de pas km m cm

dunes unitats a altres i comen- : 10
teu els exemples resolts, asse-
nyalant la potncia de 10 per la 2. Escriu quina operaci cal fer per a passar duna unitat a laltra.
qual multipliquem o dividim en
Exemples: De hm a cm Multiplicar per 10.000. De dam a km Dividir entre 100.
cada un.
De dm a km De km a cm De dam a mm
Treballeu el pas dexpressions C
De hm a dm De cm a dam De mm a dm
complexes a incomplexes i lor-
Sum
denaci, mostrant la necessi- 3. Completa.
tat, en el primer cas, dexpres- 0,035 km 5 ... cm 1,26 dm 5 ... mm 9.876 cm 5 ... hm
sar totes les mesures en la 620 mm 5 ... dm 0,015 dam 5 ... mm 5,3 dam 5 ... cm
unitat indicada, i en una matei- 4,376 hm 5 ... cm 0,36 hm 5 ... km 21.034 dm 5 ... dam
xa unitat abans dordenar en el
segon.
166
Per a reforar
Demaneu als xiquets i xiquetes
que inventen algunes activitats
similars a les treballades se- Altres activitats
guint les pautes de la pgina
56 del manual dESTUDI EFI- Escriviu a la pissarra dues columnes: luna amb longituds dobjec-
CA. tes o distncies de la classe, i laltra, amb mesures expressades
en unitats inadequades. Per exemple:
Llargria dun bolgraf 1.900 mm
Competncies bsiques Alria de la porta 0,230 dam
Autonomia Alria de la classe 0,00015 km
i iniciativa personal Llargria de la classe 90 dm
Valoreu positivament en lalum- Proposeu a lalumnat que faa els canvis dunitat que considere
nat la iniciativa a lhora de resol- ms oportuns en aquestes mesures, i que relacione les dues colum-
dre tot sol les activitats planteja- nes correctament.
des, intentant no demanar ajuda
llevat que siga estrictament ne-
cessari.

166

132255 _ 0220-0237.indd 224 11/9/09 07:28:59

 12
4. Expressa en la unitat indicada. UNITAT 12
Exemple: 0,3 km i 250 mm en m 0,3 km i 250 mm 5 300 m 1 0,25 m 5 300,25 m

En m En dam Solucions
3 hm i 40 mm 2,5 hm i 975 dm 1. 3 10 3 100 3 1.000

9 dam, 1 m i 8 cm 3 dam, 2 m i 16 cm
km hm dam m dm cm mm
0,12 km, 7 dam i 75 dm 512 m, 96 cm i 520 mm

: 10 : 1.000 : 100

En dm En mm 2. Dividir entre 10.000.

1,2 dam i 4 mm 0,002 hm i 7 dm Multiplicar per 1.000.
4 hm, 3 m i 78 mm 4,5 dam, 23 dm i 5 mm Multiplicar per 100.000.
0,001 km, 25 cm i 690 mm 0,1 m, 8 dm i 26 cm
Dividir entre 1.000.
Multiplicar per 10.000.
Dividir entre 100.
5. Expressa totes les mesures en la mateixa unitat i ordena-les de menor a major.
49,95 dm 0,05 hm 5,01 m 4.975 mm 502 cm 0,51 dam 3. 3.500 cm
6,2 dm
6. Escriu dos objectes o distncies la longitud dels quals expressaries amb cada unitat indicada. 43.760 cm
Metre Centmetre Quilmetre Millmetre 126 mm
150 mm
7. Resol.
0,036 km
En un formiguer hi ha 4 milions de formigues. Cada una
fa 3 mm de llarg. Si es collocaren totes en fila, sense deixar
0,9876 hm
cap espai entre luna i laltra, la longitud de la fila seria 5.300 cm
major o menor de 10 km? 210,34 dam
Un ferrer t 5 dam de cinta metllica en un rotllo.
Lha tallat en trossos de 25 cm. Quants nha obtingut? 4. 300,04 m 34,75 dam
Un ciclista sentrena en una pista coberta de 91,08 m 3,216 dam
4 hm de llarg. Cada dia recorre 15 km i 600 m. 197,5 m 51,348 dam
Quantes voltes fa a la pista?
120,04 dm 900 mm
En fer una passa, Llus recorre 82 cm. De casa a lescola
fa 800 passes. Quina distncia en quilmetres recorre?
4.030,78 dm 47.305 mm
19,4 dm 1.160 mm

CLCUL MENTAL 5. 4.975 mm , 49,95 dm ,

, 0,05 hm , 5,01 m ,
Suma un nombre decimal i un nombre natural
, 502 cm , 0,51 dam
4,9 1 8 9 1 6,75 11,5 1 7
5,6 1 7 5 1 8,62 44,86 1 3 6. R. M.
3,89 1 12 15,89
14,2 1 3 7 1 13,98 19 1 6,7 Llarg duna habitaci.
Ample duna llibreta.
Distncia recorreguda en un
167 viatge.
Gruix duna post.
7. 12.000.000 mm 5 12 km
Seria major de 10 km.
Altres activitats 5 dam 5 5.000 cm
5.000 : 25 5 200
Comenteu que hi ha altres unitats de longitud que es fan servir en
Nha obtingut 200.
determinades rees cientfiques. Per exemple:
En biologia susa la micra (), que s la millsima part del 15 km i 600 m 5 156 hm
millmetre. Per exemple, el dimetre dun glbul roig fa 6 . 156 : 4 5 39
Fa 39 voltes.
Per a mesurar grans distncies es fa servir la UA (unitat astron-
mica), que equival a 150.000.000 km. 82 3 800 5 65.600
Lany llum s la distncia que recorre en lnia recta la llum en un 65.600 cm 5 0,656 km
any a una velocitat de 300.000 km/s. Recorre 0,656 km.
Demaneu a lalumnat que busque en revistes, enciclopdies o en
Internet articles cientfics on isquen aquestes i altres unitats de Clcul mental
mesura i que els duguen a classe. Feu una posada en com amb 12,9 15,75 18,5
tot el que aporte lalumnat. 12,6 13,62 47,86
17,2 20,98 25,7

167

132255 _ 0220-0237.indd 225 11/9/09 07:29:00

 Unitats de capacitat. Relacions 4.

Objectius El bric cont 1 litre de llet.

Al got caben 20 centilitres de llet.
Conixer les unitats de capaci-
tat i les seues relacions. Les unitats de capacitat tamb formen un sistema decimal.
Observa les unitats de capacitat i les relacions entre aquestes.
Fer canvis duna unitat a una al-
Per passar duna unitat a una altra unitat menor es multiplica
tra. 5.
3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10
Ordenar capacitats expressa-
des en diferents unitats. kl hl dal dl cl ml

Resoldre problemes amb uni- : 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10

6.
tats de capacitat. Per passar duna unitat a una altra unitat major es divideix

En aquests exemples pots vore com passar duna unitat a una altra.
Suggeriments didctics : 10
: 10 : 10
De cl a dal dal dl cl 728 cl 5 728 : 1.000 5 0,728 dal
Per a comenar : 1.000
Mostreu a lalumnat diferents
3 100
recipients (marraixes, pitxers,
3 10 3 10
gots, safes, barrals) i digueu- De dal a dl dal dl 0,6 dal 5 0,6 3 100 5 60 dl
ne les capacitats. Comenteu la
utilitat dunitats de capacitat
grans per a mesurar la capacitat
1. Escriu quina operaci cal fer per a passar duna unitat a laltra.
de depsits, piscines
De hl a dl Multiplicar per De kl a cl De dal a ml
Per a explicar De ml a dal Dividir entre De ml a hl De dl a kl
Treballeu de manera similar a
2. Completa.
com sha fet en el cas de la
7.200 cl 5 dl 0,8 dal 5 ml 134 dl 5 hl
longitud. Mostreu les similituds
0,09 dal 5 cl 735 cl 5 dal 0,95 dl 5 cl
que hi ha en lesquema de pas
1.406 ml 5 dl 0,092 kl 5 dl 3.098 ml 5 cl
dunitats i en la forma de resol-
dre les activitats plantejades. 3. Expressa en la unitat indicada.
7.
Per a reforar En 2,6 hl i 4 dal 0,7 kl, 9 dal i 75 ml 12 dal, 26 cl i 540 ml
Presenteu als xiquets i xiquetes En ml 3 dal i 79 cl 5 , 36 dl i 7 cl 0,001 kl, 0,07 hl i 4
catlegs comercials en qu hgeu
tapat la capacitat de diferents re- En hl 0,4 kl i 28 dal 9 dal, 1 i 125 cl 1,4 , 520 dl i 7.800 ml
cipients. Demaneu-los que lesti-
men i que diguen en quina unitat 168
deu estar expressada.
Demaneu a lalumnat que refle-
xione i detecte les seues difi-
cultats daprenentatge a lhora
de treballar amb les unitats de Altres activitats
capacitat, seguint les pautes Proposeu aquesta situaci perqu lalumnat, individualment o en
que es donen en la pgina 60 grup, raone i conteste de forma oral.
del manual dESTUDI EFICA.
Si solament dispose de tres recipients, de 18 litres, 7 litres i 3
litres, respectivament:
Competncies bsiques Com puc obtindre exactament 1 ?
Com puc obtindre 4 ?
Aprendre a aprendre Com puc obtindre 8 ?
Dialogueu amb lalumnat i feu que Com puc deixar 5 en el recipient gran?
veja que, a partir de laprenentatge
Demaneu a lalumnat que pose exemples propis de situacions si-
amb les mesures de longitud, molt
milars a lanterior per fer-los en com a la pissarra.
del que ha aprs ho pot aplicar a
la resta de magnituds.

168

132255 _ 0220-0237.indd 226 11/9/09 07:29:00

 12
4. Expressa totes les capacitats en la mateixa unitat i ordena-les de major a menor. UNITAT 12
Solucions
1. Multiplicar per 1.000.
0,5 dal
490 cl
19,2 19.010 ml
Dividir entre 10.000.
52 dl 1,91 dal 0,019 kl
Multiplicar per 100.000.
5. Escriu dos recipients la capacitat dels quals puga ser la que sindica. Dividir entre 100.000.
Ms d1 cl i menys d1 . Ms d1 dal i menys d1 kl.
Multiplicar per 10.000.
Dividir entre 10.000.
Ms d1 i menys d1 dal. Ms d1 kl.
2. 720 dl
6. Resol. 90 cl
Una cafeteria va consumir els tres primers 14,06 dl
mesos de lany 31 kl i 9 hl daigua. Quants litres
en va gastar al mar si els dos primers mesos
8.000 ml
nhavia gastat en total 21 kl i 3 hl? 0,735 dal
Maria ha de prendre 5 ml de xarop 920 dl
cada dia. El flasc de xarop cont 0,134 hl
15 cl. Per a quants dies t xarop Maria?
Per a quants dies tindria xarop si en 9,5 cl
prenguera 0,1 dl cada dia? 309,8 cl
3. 300 ; 790,075 ; 120,8
En una taverna tenen un tonell ple de vi.
T una capacitat de 6 hl. Quantes botelles
de 750 ml poden omplir amb el contingut 30.790 ml; 8.670 ml;
del tonell? I botelles d1,5 ? 12.000 ml
Per fer un batut, Carles ha mesclat
6,8 hl; 0,9225 hl; 0,612 hl
2 tasses de suc de taronja de 250 ml cada 4. 52 dl . 0,5 dal . 490 cl
19,2 . 1,91 dal .
una i 1,5 litres de llet. El serveix desprs en
gots de 50 cl. Quants gots ompli?

. 19.010 ml . 0,019 kl
Carles t al restaurant 3 garrafes
de 5 litres doli. Ha omplit 2 botelles 5. R. M.
d1 litre i mig cada una i la resta lha
posat en setrills de 300 ml cada un.
Una tassa. Una banyera.
Quants setrills ha omplit? Una olla. Una piscina.
6. 31 kl i 9 hl 5 31.900
21 kl i 3 hl 5 21.300
7. RAONAMENT. Completa.
31.900 2 21.300 5 10.600
5 dal 1 5 0,54 hl 170 cl 1 ml 5 30 dl En va gastar 10.600 litres.
15 cl 5 150 ml
0,005 kl 5 0,02 hl 1 cl 0,9 hl 5 7,5 dal 1 dl 150 : 5 5 30
T xarop per a 30 dies.
0,1 dl 5 1 cl; 15 : 1 5 15
169 En tindria per a 15 dies.
6 hl 5 600.000 ml
600.000 : 750 5 800
6 hl 5 600
600 : 1,5 5 400
Altres activitats
Es poden omplir 800 botelles
Plantegeu a lalumnat que esbrine el nombre de gotes que hi ha en de 750 ml, i 400 de 1,5 .
un litre daigua. Necessiten un didal, un got xicotet i un recipient 2 3 250 ml 1 1,5 5 200 cl
d1/4 de litre. Indiqueu-los que seguisquen aquests passos (po- 200 : 50 5 4
deu fer-ho desprs de recollir les seues idees). Ompli 4 gots.
1r Amb lajuda dun comptagotes (o amb laixeta oberta a manera 3 3 5 2 2 3 1,5 5 12
de degoteig), comptar les gotes que caben en un didal. 12 5 12.000 ml
2n Omplir el got amb didals, comptant el nombre de didals. 12.000 : 300 5 40
3r Comptar el nombre de gots necessaris per a omplir 1/4 de litre. Ha omplit 40 setrills.
4t Multiplicar: nre. de gotes en un didal 3 nre. de didals en un got 7. 5 dal 1 4 5 0,54 hl
3 nre. de gots 3 4. 170 cl 1 1.300 ml 5 30 dl
Posteriorment pot ser el mateix alumnat el qui propose casos simi- 0,005 kl 5 0,02 hl 1 300 cl
lars i que explique el procs que ha seguit per a fer-ho. 0,9 hl 5 7,5 dal 1 150 dl

169

132255 _ 0220-0237.indd 227 11/9/09 07:29:00

 Unitats de massa. Relacions 4.

Objectius El paquet cont 1 quilogram darrs i la cullera, 10 grams.

Conixer les unitats de massa i Les unitats de massa tamb formen un sistema decimal.
Observa les unitats de massa i les relacions entre aquestes.
les seues relacions.
Per passar duna unitat a una altra unitat menor es multiplica
Fer canvis duna unitat a una 5.
3 10 3 10 3 10 3 10 3 10 3 10
altra.
kg hg dag g dg cg mg
Ordenar pesos expressats en
: 10 : 10 : 10 : 10 : 10 : 10
diferents unitats de massa.
Resoldre problemes amb uni- Per passar duna unitat a una altra unitat major es divideix
6.
tats de massa. Altres unitats comunes sn la tona (t) i el quintar (q). 3 10 3 100
1 tona 5 1.000 kg 1 t 5 1.000 kg
t q kg
1 quintar 5 100 kg 1 q 5 100 kg
Suggeriments didctics 1 tona 5 10 q 1 t 5 10 q : 10 : 100

Per a comenar Fixa't en com passem duna unitat a una altra en aquests exemples.
Demaneu a lalumnat que diga 3 100

exemples de situacions en qu De dg a mg dg
3 10
cg
3 10
mg 0,5 dg 5 0,5 3 100 5 50 mg
calen unitats de massa menu- 7.
des o grans. De dg a hg hg : 10 dag : 10 g : 10 dg 4 dg 5 4 : 1.000 5 0,004 hg

Per a explicar : 1.000

Assenyaleu que les unitats de

massa formen tamb un siste-
ma decimal i indiqueu que la 1. Explica com passar duna unitat a laltra.
unitat principal de massa no s
De hg a cg De dag a kg De kg a t De cg a dag De q a hg
el gram, sin el quilogram.
Mostreu-ne, per a la tona i el 2. Completa.
quintar, les abreviatures i equiva- 2,8 hg 5 cg 0,15 kg 5 g 25.000 cg 5 hg
lncies amb el quilo. Comenteu 0,9 dag 5 dg 1.429 mg 5 dg 80 kg 5 q
les similituds que hi ha a lhora 124 cg 5 kg 8.373 kg 5 t 0,9 kg 5 dag
C
de treballar amb el que ja conei-
Res
xien en longitud i capacitat. 3. Expressa en la unitat indicada en cada cas.
En decigrams: 2,5 hg i 137 mg 78 g, 4 dg i 95 cg 3 dag, 9 g i 680 mg
Per a reforar
En quilograms: 0,24 t i 9 q 9 hg, 2 dag i 75 g 2 hg, 36 dag i 570 dg
Treballeu amb lalumnat la me- En grams: 7 cg i 692 mg 0,5 hg, 4 g i 19 dg 0,001 t i 8 hg
moritzaci de les unitats i rela-
cions vistes, seguint les pau-
170
tes de la pgina 51 del manual
dESTUDI EFICA.

Competncies bsiques
Altres activitats
Competncia lingstica
Demaneu a lalumnat que busque, en fullets de supermercats o a
Recalqueu a lalumnat la impor-
casa, el pes de paquets, llandes de conserva, etc., i que escriga,
tncia de fer servir amb precisi i
per a cada un dels casos segents, el nom de dos productes que
correcci els termes referits a les
pesen:
unitats de mesura.
Ms d1 hg i menys d1/4 kg 2 1/4 kg
Ms d1/4 kg i menys de 1/2 kg 2 1/2 kg
Solucions Ms de 1/2 kg i menys d1 kg 2 1 kg

1. Multiplicar per 10.000. Al final, porteu a cap una posada en com en qu lalumnat expose
Dividir entre 100. les dades recollides.
Dividir entre 1.000.
Dividir entre 1.000.
Multiplicar per 1.000.

170

132255 _ 0220-0237.indd 228 11/9/09 07:29:00

 12
4. Expressa en la mateixa unitat i ordena. UNITAT 12
De menor a major De major a menor
2. 28.000 cg 2,5 hg
34 dag 3.500 dg 12,5 dg 0,7 dag
90 dg 0,8 q
0,33 kg 3,45 hg 8.200 mg 2,1 g 425 cg
0,00124 kg 90 dag
150 g
5. Tria la unitat ms adequada en cada cas: gram, quilogram o tona. 14,29 dg
El pes dun coet espacial. El pes de la pissarra. 8,373 t

El pes dun alumne de 6. El pes dun edifici. 3. 2.501,37 dg; 793,5 dg;
El pes dun iogurt. El pes duna goma desborrar. 396,8 dg
6. Observa i resol.
1.140 kg; 0,995 kg;
0,617 kg
Quants quilos pesen mil monedes d1 cntim?
0,762 g; 55,9 g; 1.800 g
Quants quilos pesen mil monedes de 5 cntims
ms que mil monedes de 2 cntims? 4. 0,33 kg , 34 dag ,
2,30 g
3,06 g Quantes monedes d1 cntim es poden , 3,45 hg , 3.500 dg
encunyar amb 4,6 t de metall? 8.200 mg . 0,7 dag .
Quantes monedes de 5 cntims es poden . 425 cg . 2,1 g . 12,5 dg
3,92 g encunyar amb 3 q i 92 kg de metall?
5. Tona Quilogram
7. Resol. Quilogram Tona
Un cami pot portar una crrega mxima de 5 t. Gram Gram
Ha carregat al bosc 7 troncs de 4 q i 85 kg
cada un. Quants quilos pesen els troncs? 6. 2,30 g 3 1.000 5 2.300 g
Quants quintars ms podria transportar el cami? 2.300 g 5 2,3 kg
Un iogurt cont 1,5 mg de vitamina E afegida. Pesen 2,3 kg.
Per produir 1.000 iogurts, quants grams 3,92 g 3 1.000 5 3.920 g
de vitamina E es necessiten?
Amb 30 g de vitamina E, quants iogurts 3,06 g 3 1.000 5 3.060 g
es poden produir? 3.920 g 2 3.060 g 5
Mrius ha preparat 20 panets iguals amb 5 860 g 5 0,86 kg
4,8 hg de farina. Quants grams de farina Pesen 0,86 kg ms.
hi ha en cada panet?
4,6 t 5 4.600.000 g
4.600.000 : 2,3 5
CLCUL MENTAL 5 2.000.000. Sen poden
Resta un nombre natural dun nombre decimal encunyar 2 milions.
6,9 2 4 9,75 2 3 32,5 2 9 3 q i 92 kg 5 392.000 g
9,8 2 7 8,91 2 4 26,03 2 4
392.000 : 3,92 5 100.000
7,39 2 2 5,39
Poden encunyar-sen cent mil.
19,2 2 6 24,98 2 2 50,14 2 3
7. 4 q i 85 kg 5 485 kg
7 3 485 5 3.395.
171 Pesen 3.395 kg.
5 t 5 50 q
3.395 kg 5 33,95 q
50 2 33,95 5 16,05
Podria transportar 16,05 q
Altres activitats
ms.
Proposeu a lalumnat que calcule el pes del carro de la compra 1,5 mg 3 1.000 5 1.500 mg 5
segent. 5 1,5 g. Es necessiten 1,5
Bossa de 4 kg de taronges Bossa de 3,5 kg de crelles g. 30 g 5 30.000 mg
2 paquets d1 kg de sucre 2 kg i 350 g de pltans 30.000 : 1,5 5 20.000
2 paquets de 350 g de cereals Quilo i mig de tomaques Es poden produir 20.000 io-
8 iogurts de 125 g cada un 450 g de llucet gurts.
Demaneu a lalumnat que expresse el pes total del carro en kg, en 4,8 hg 5 480 g; 480 : 20 5
hg, en dag, en g, en dg 5 24. Hi ha 24 g de farina.
A partir daquesta activitat podeu proposar als xiquets i xiquetes
que escriguen el contingut dun carro de la compra i que desprs Clcul mental
sels intercanvien per calcular el pes total de la compra en la unitat 2,9 6,75 23,5
que sels indique. 2,8 4,91 22,03
13,2 22,98 47,14

171

132255 _ 0220-0237.indd 229 11/9/09 07:29:01

 Unitats de superfcie 4.

1m
Objectius Amb les unitats de superfcie expressem lrea duna figura.
La unitat principal de superfcie s el metre quadrat (m2).
Comprendre el concepte de su-

perfcie.
Identificar el metre quadrat, els
seus mltiples i submltiples.
Escollir la unitat ms adequada
per expressar superfcies dife-
rents.
Resoldre problemes amb uni-
tats de superfcie.
1m
El metre quadrat s la superfcie dun quadrat d1 m de costat. 1 m2
5.
Per a mesurar superfcies majors i menors que el metre quadrat
usem els seus mltiples i submltiples.
MLTIPLES DEL METRE QUADRAT SUBMLTIPLES DEL METRE QUADRAT
2
Decmetre quadrat dam Decmetre quadrat dm2
2
6.
Hectmetre quadrat hm Centmetre quadrat cm2
Quilmetre quadrat km2 Millmetre quadrat mm2
El dam2, el hm2 i el km2 sn la superfcie El dm2, el cm2 i el mm2 sn la superfcie
dun quadrat amb un costat d1 dam, dun quadrat amb un costat d1 dm,
1 hm i 1 km, respectivament. 1 cm i 1 mm, respectivament.

Fixa't en la relaci de cada unitat amb el metre quadrat:

Suggeriments didctics 1 dam2 5 100 m2 1 m2 5 100 dm2
Per a comenar 1 hm2 5 10.000 m2 1 m2 5 10.000 cm2
Proposeu divisions de nombres 1 km 5 1.000.000 m
2 2
1 m2 5 1.000.000 mm2
naturals i decimals per la unitat 7.
seguida de zeros.
Amb lajuda del material dau- 1. Escriu la frase que defineix cada unitat de superfcie.
la, dibuixeu a la pissarra qua- Exemple: El decmetre quadrat (dam2) s lrea dun quadrat d1 dam de costat.
drats de costat 1 m, 1 dm i
2. Copia i completa.
1 cm, respectivament. Escriviu
3
al costat de cada un la uni- dam2 m2 hm2 m2 km2 m2

tat corresponent i demaneu a :

m2 dam2 m2 hm2 m2 km2
lalumnat que diga superfcies
que expressarien amb cada m2 mm2
m2 dm2 m2 cm2
unitat.
m2 cm2

m2 mm2

m2
dm2
8.
Per a explicar
3. Completa.
Assenyaleu que lrea duna Exemples: 3 dam2 5 3 3 100 5 300 m2 52.000 m2 5 52.000 : 10.000 5 5,2 hm2
figura s la mesura de la seua
7 km 5 m
2 2
815 m 5 dam2
2
3,26 hm2 5 m2
superfcie, i que la unitat prin-
0,9 hm2 5 m2 35.700 m2 5 hm2 289.000 m2 5 km2
cipal de superfcie s el metre
12 dam 5 m
2 2
9.325.000 m 5 km
2 2
7,5 dam2 5 m2
quadrat.
Deixeu clara la definici de 172
cada unitat i les seues relaci-
ons amb el metre quadrat. Co-
menteu els exemples resolts,
assenyalant la potncia de 10
que utilitzem en cada cas i si Altres activitats
multipliquem o dividim.
Escriviu a la pissarra les mesures segents. Demaneu a lalumnat
que busque els parells de mesures que expressen una mateixa
superfcie.
Competncies bsiques
Tractament 500 m2 5 dam2 50.000 m2 5 hm2
de la informaci
Insistiu en la necessitat, a lhora 0,05 km2 50.000 m2 0,5 hm2 5.000 m2
dexpressar mesures, dutilitzar
labreviatura de la unitat, a ms 5 m2 0,05 dm2 5.000 cm2 0,5 m2
del nombre. Indiqueu tamb la im-
portncia de no confondre unitats 0,005 m2 5.000 mm2 500.000 dm2 5.000 m2
de distintes magnituds (a vegades
diuen metre per metre quadrat).

172

132255 _ 0220-0237.indd 230 11/9/09 07:29:01

 12
4. Completa. UNITAT 12
4 m2 5 dm2 999 dm2 5 m2 80.000 mm2 5 m2
2,7 m2 5 cm2 12.800 cm2 5 m2 78 m2 5 dm2
Solucions
0,06 m2 5 mm2 375.000 mm2 5 m2 6.400 cm2 5 m2
1. R. M. Vegeu lexemple del llibre.
5. Pensa i tria la unitat ms adequada per a expressar cada superfcie.
La Comunitat Valenciana. Una foto. 2. 3 100 3 10.000
cm2 m 2
Un full. La teua provncia.
3 1.000.000
km2 : 100 : 10.000
La teua classe. El pati de lescola.
: 1.000.000
6. Resol. 3 100 3 10.000
Un ajuntament t una parcella de 0,5 hm2 3 1.000.000
per a installar-hi fbriques. Ocuparan 3.700 m2 : 100 : 10.000
i la resta la deixaran lliure de moment. Quants
metres quadrats queden lliures? : 1.000.000
Maria ha posat una estora de 375 dm2 3. 7.000.000 m2
en una habitaci de 6 m2. Quants metres
quadrats queden sense estora? 9.000 m2
Un bosc de 2 km2 est format per faigs 1.200 m2
i pins. Els faigs ocupen 380.000 m2. 8,15 dam2
Quants metres quadrats ocupen els pins?
3,57 hm2
7. Calcula la densitat de poblaci de cada ciutat. 9,325 km2
32.600 m2
FES-HO AIX
0,289 km2
Per calcular la densitat de poblaci duna ciutat es 750 m2
divideix el nombre dhabitants entre la superfcie
Habitants: 2.153.550
que ocupa expressada en km2.
Pars 4. 400 dm2
Superfcie: 105 km2
Vilalba
Habitants: 4.340 27.000 cm2
Superfcie: 124 km2
60.000 mm2
Habitants: 564.648
Densitat de poblaci 5
4.340 hab.
5 35 hab./km2
Lisboa
Superfcie: 8.400 hm2
9,99 m2
124 km2
1,28 m2
0,375 m2
8. RAONAMENT. Pensa i contesta. Dna tres respostes possibles. 0,08 m2
Tres germans han rebut una herncia.
7.800 dm2
A Llus li ha correspost una parcella de 0,64 m2
0,04 km2 i a Miquel, una parcella de 4,2 hm2.
La parcella de Pere t ms superfcie que 5. km2 cm2
la de Llus i menys que la de Miquel. Quina cm2 km2
superfcie pot tindre la parcella de Pere?
m2 m2
6. 0,5 hm2 5 5.000 m2
173 5.000 2 3.700 5 1.300
Queden lliures 1.300 m2.
375 dm2 5 3,75 m2
6 2 3,75 5 2,25
Queden 2,25 m2.
Altres activitats
2 km2 5 2.000.000 m2
Indiqueu a lalumnat que busque informaci sobre la superfcie 2.000.000 2 380.000 5
en km2 dalguns pasos. Feu al final una posada en com amb les 5 1.620.000
dades arreplegades i escriviu-ne la llista a la pissarra. Desprs, Ocupen 1.620.000 m2.
plantegeu preguntes sobre aquestes dades. Per exemple: Quin
2.153.550 hab
dels pasos t una extensi major? I menor? 7. Pars 5
105 km2
Si ho creieu convenient, proposeu-los arreplegar informaci sobre 5 20.510 hab./km2
la poblaci dalguns dels pasos de la llista anterior, i calculeu-ne
564.648 hab
de forma collectiva la densitat de poblaci. Per ltim, plantegeu Lisboa 5
84 km2
preguntes sobre aquestes dades. Per exemple: Quin dels pasos
5 6.722 hab./km 2
est ms poblat? I menys poblat?
8. R. M. 4,1 hm2; 415 dam2 i
40.500 m2.

173

132255 _ 0220-0237.indd 231 11/9/09 07:29:01

 Relacions entre unitats de superfcie U
Objectius En el quadre figuren les unitats de superfcie i les relacions entre aquestes.

Aplicar les relacions entre les Per passar duna unitat a una altra unitat menor es multiplica

unitats de superfcie. 3 100 3 100 3 100 3 100 3 100 3 100

Resoldre problemes on interve- km 2

hm2
dam 2
m 2
dm 2
cm2
mm2

nen unitats de superfcie. : 100 : 100 : 100 : 100 : 100 : 100

Per passar duna unitat a una altra unitat major es divideix

Suggeriments didctics
Fixa't en com passem duna unitat a laltra en aquests exemples.
Per a explicar 3 10.000
s important recalcar que cada
3 100 3 100
De dam2 a dm2 dam2 m2 dm2
unitat s 100 vegades superior
a la unitat immediata inferior 0,6 dam2 5 0,6 3 10.000 5 6.000 dm2
(fins ara la relaci entre unitats
1.
era de 10 en 10). Comenteu els : 100 : 100 : 100
De cm2 a dam2 dam2 m2 dm2 cm2
exemples resolts i mostreu a
lalumnat la importncia de con- : 1.000.000

siderar si el resultat obtingut t

3.800 cm2 5 3.800 : 1.000.000 5 0,0038 dam2
sentit.
2.
Per a reforar
Demaneu als xiquets i xiquetes 1. Completa.
que reflexionen i reconeguen el 0,005 hm2 5 dam2 8,4 dm2 5 mm2 974 dm2 5 dam2
que han aprs en aquesta uni- 136 hm 5 km
2 2
12,5 cm 5 dm
2 2
1,06 dam2 5 cm2
3.
tat, aprofitant les pautes que hi 7.520 dam2 5 km2 1,95 cm2 5 mm2 2.300 dm2 5 hm2
ha en la pgina 62 del manual 0,93 km2 5 dam2 714 mm2 5 dm2 28.130 cm2 5 dam2
dESTUDI EFICA.
2. Expressa en la unitat indicada.

En hm2 4 km2 i 7 hm2 2 dam2 i 1.750 m2 1 hm2, 15 dam2 i 49.000 cm2

En cm2 3 dm2 i 12 cm2 8 m2 i 5 dm2 4 dam2, 1 dm2 i 315 mm2 4.

Solucions
1. 0,5 dam2 3. Resol.
1,36 km2 Paula t una targeta de cartolina de 0,5 dm2. Hi ha dibuixat un rectangle roig de 28 cm2
0,752 km2 i lha retallat. Quants centmetres quadrats de cartolina li han sobrat?
9.300 dam2
84.000 mm2 174
0,125 dm2
195 mm2
0,0714 dm2
0,0974 dam2 Altres activitats
1.060.000 cm2
0,0023 hm2 Dibuixeu aquest quadre a la pissarra i mostreu que, en les me-
0,02813 dam2 sures de superfcie, cal reservar dues xifres per a cada unitat.
Desprs, escriviu diverses mesures a la pissarra i demaneu a
2. 407 hm2 lalumnat que les colloque en la taula i les expresse en forma
0,195 hm2 incomplexa. Per exemple:
1,15049 hm2
312 cm2 km2 hm2 dam2 m2 dm2 cm2 mm2
80.500 cm2 35 25
4.000.103,15 cm2 4 83
3. 0,5 dm 5 50 cm
2 2
3.525 m2 5 35 dam2 i 25 m2
50 2 28 5 22
483 dam2 5 4 hm2 i 83 dam2
Li nhan sobrat 22 cm2.

174

132255 _ 0220-0237.indd 232 11/9/09 07:29:02

 12
Unitats agrries UNITAT 12
Les unitats agrries susen per a expressar les superfcies de finques, parcelles, boscos Objectius
Sn la centirea (ca), lrea (a) i lhectrea (ha).
Conixer les unitats agrries i
Cada unitat agrria equival a una unitat de superfcie.
utilitzar les seues equivalnci-
1 ca 5 1 m2 3 100 3 100
es amb el m2, dam2 i hm2.
1 a 5 1 dam 2
ha a ca
Resoldre problemes amb uni-
1 ha 5 1 hm2 : 100 : 100 tats agrries i de superfcie.
Fixa't en com passem duna unitat a laltra en els exemples.
De ha a m2 0,25 ha 5 0,25 hm2 5 0,25 3 10.000 5 2.500 m2 Suggeriments didctics
De dam2 a ca 1,2 dam2 5 1,2 3 100 5 120 m2 5 120 ca
Per a explicar
De ca a ha 35.000 ca 5 35.000 : 10.000 5 3,5 ha
Llegiu amb lalumnat lexplica-
ci sobre unitats agrries. Ano-
meneu-ne les abreviatures i es-
1. Expressa en la unitat indicada. criviu-les a la pissarra, i tamb
En m2 En dam2 En hm2 les equivalncies amb les uni-
tats de superfcie ja estudiades.
5 ha 3.400 ca 27 a 51 ca 0,12 ha 4a 9,3 ha 125 a 1.700 ca
Mostreu tamb les equivalnci-
es entre aquestes.
2. Completa.
1,3 m2 5 ca 5 dam2 5 a 2,6 hm2 5 ha
34 dam 5 ca
2
4,9 hm 5 a
2
0,04 km2 5 ha
Competncies bsiques
0,7 hm2 5 ca 2.000 m2 5 a 15.000 m2 5 ha Competncia
social i ciutadana
3. Resol.
Comenteu amb lalumnat la impor-
Anna t una parcella de 12 ha. Ha sembrat noms
un quart de la parcella. Quants metres quadrats ha
tncia de les faenes del camp. As-
sembrat? Quantes rees ha deixat sense sembrar? senyaleu la importncia de compa-
Maria t 5 ha i 80 a de cultius de sec i 600 a tibilitzar el desenvolupament hum
de cultius de regadiu. A quin tipus de cultiu dedica amb el medi ambient.
ms extensi? Quantes centirees ms?

4. RAONAMENT. Observa les quatre superfcies i esbrina a quin parc correspon cada una.
1.811.800 a 389.600 dam2
El parc de menor extensi dels quatre Solucions
s Garajonay.
Doana t ms extensi que Cabaeros.
1. 50.000 m2; 3.400 m2;
54.252 hm2 40.856 ha

2.700 m2
Monfrage t menys extensi que Cabaeros.
0,51 dam2; 12 dam2;
4 dam2
175
9,3 hm2; 1,25 hm2;
0,17 hm2
2. 1,3 ca 5a 2,6 ha
3.400 ca 490 a 4 ha
Altres activitats 7.000 ca 20 a 1,5 ha
Comenteu que els llauradors i ramaders han utilitzat unitats va- 3. 1/4 de 12 5 3
riades al llarg del temps per a expressar la superfcie dels seus 3 ha 5 30.000 m2
camps. Aquestes unitats variaven dunes zones a altres dEspa- Ha sembrat 30.000 m2.
nya. Per exemple: 1 fanega a vila eren 3.930,3966 m2; a la Coru- 12 2 3 5 9; 9 ha 5 900 a
nya susava el ferrado, que equivalia a 639,5841 m2; a Alacant, un Hi ha sense sembrar 900 a.
jornal de terra era 4.804,1533 m2; i a Palncia, una obrada era un 5 ha i 80 a 5 580 a
terreny de 5.383,1876 m2. 600 2 580 5 20; 20 a 5
Animeu lalumnat que investigue sobre unitats de superfcie em- 5 2.000 ca. Dedica 2.000
prades al seu poble o comarca, a la Comunitat Valenciana o en ca ms a cultius de regadiu.
altres llocs, i que invente problemes a partir daquestes unitats de 4. Garajonay 389.600 dam2
superfcie. Doana 54.252 hm2
Cabaeros 40.856 ha
Monfrage 1.811.800 a

175

132255 _ 0220-0237.indd 233 11/9/09 07:29:02

 Activitats
1. Completa.
Objectius 0,03 km = ... cm
0,6 hm = ... dm
Repassar els continguts bsics 2.725 mm = ... m
de la unitat. 1,9 = ... cl
Aplicar les matemtiques en di- 75 dal = ... kl
ferents contextos. 6,8 cl = ... ml
6.287 g = ... hg
0,25 t = ... kg
Competncies bsiques 3.574 kg = ... q
Aprendre a aprendre 2. Expressa en la unitat que sindica.
Fomenteu en lalumnat una acti- 9 dam i 5 m
En m
tud positiva envers laprenentatge 1,5 km i 7 hm
5. ESTUDI EFICA. Completa el quadre 10
en el quadern.
714 cm = ... dm
3,26 dam = ... mm
45.000 dm = ... hm
km2 m2
1.275 ml = ... dl
0,283 hl = ... cl
7.916 dl = ... dal
6. Completa.
998 mg = ... dag
0,03 m2 5 ... cm2 0,007 km2 5 ... m2
76 cg = ... dg
68.500 g = ... kg 6.498 dm2 5 ... dam2 3,5 hm2 5 ... cm2
90.000 mm 5 ... m 2 2
9.200 cm2 5 ... m2
8 dm i 15 cm 7. Expressa en metres quadrats.
7 cm i 99 mm 7 hm2 i 2 dam2 345 dm2 i 4.500 cm2

6 hl i 56 7 i 9 dl
2 2
i els estudis, i animeu-los en tot 0,06 km i 9 m 6 m2 i 837.000 mm2
En
moment a prendre iniciatives. 0,7 kl i 9 dal 80 cl i 925 ml
8. Observa i contesta.
9 kg i 1,5 hg 4,2 dag i 5 cg
En g
0,06 t i 2 kg 8 dg i 625 mg
Solucions
3. Expressa en la mateixa unitat i ordena com
1. 3.000 cm 71,4 dm sindica. 1,2 dal 1,5 600 cl 250 ml ET
600 dm 32.600 mm Quantes botelles es poden omplir amb
De menor a major
2,725 m 45 hm laigua del bid? I amb la del poal?
190 cl 12,75 dl 51.000 cm 4,9 hm Quantes tasses es poden omplir amb
5.200 dm 0,5 km laigua de la botella?
0,75 kl 2.830 cl
Quants poals es necessiten per a omplir
68 ml 79,16 dal De major a menor el bid?
62,87 hg 0,0998 dag
205 2,5 hl 0,025 kl
250 kg 7,6 dg 25.100 cl 2.600 dl 9. Calcula.
35,74 q 68,5 kg 1 q i 25 kg
De menor a major
2. 95 m 0,95 m 7 kg

2.200 m 0,169 m 0,18 t 190 kg 2q

656 7,9 1.850 hg 19.300 dag

790 1,725
375 g

4. Completa. Quantes caixes completes es poden

9.150 g 42,05 g omplir amb les taronges del sac?
5 km 1 m 5 62 hm
62.000 g 1,425 g Quants quilos en sobren?
1 0,03 kl 5 1 hl
3. 4,9 hm , 0,5 km , Quantes bosses es poden omplir amb
3.980 kg 2 t 5 19,8 q aquestes taronges que sobren?
, 51.000 cm , 5.200 dm
2.600 dl . 25.100 cl .
. 2,5 hl . 205 . 0,025 kl 176
0,18 t , 1.850 hg ,
, 190 kg , 19.300 dag ,
,2q
4. 1.200 m 70 2t Altres activitats
5. 3 100; 3 10.000; Plantegeu activitats que treballen la comprensi del llenguatge i
3 1.000.000 les equivalncies entre les diferents unitats de mesura, similars a
: 10.000; : 1.000.000; : 100 les segents:
6. 300 cm2 7.000 m2 Dos decmetres ms la meitat dun metre, quants millmetres
2
0,6498 dam sn?
350.000.000 cm2
Tres vegades un quart de litre, quants millilitres sn?
0,09 m2 0,92 m2
5.000 milligrams, quants quarts de quilo sn?
7. 70.200 m2 3,9 m2 Un metre quadrat i la desena part dun hectmetre quadrat,
60.009 m2 6,837 m2 quants decmetres quadrats sn?
8. 1,2 dal 5 12 ; 12 : 1,5 5 8
Proposeu a lalumnat que invente situacions similars i se les inter-
Es poden omplir 8 botelles.
canvien per solucionar-les.
600 cl 5 6 ; 6 : 1,5 5 4
Es poden omplir 4 botelles.

176

132255 _ 0220-0237.indd 234 11/9/09 07:29:02

 12
UNITAT 12
10. Resol. El passeig martim duna ciutat t

Carla vol posar el scol en una
habitaci rectangular que fa 6,25 m
de llarg i 3,5 m dample. Lhabitaci
t una porta de 120 cm dample.
Quants metres de scol necessita?
Laura ha fet 6 litres de suc i nha
omplit 4 botelles de 75 cl cada una.
La resta lha posat en botelles de
m2 500 ml cada una. Quantes botelles
de 500 ml ha omplit de suc?
2
Snia va pesar en nixer 3 kg i 2 hg.
m2
La primera setmana es va aprimar 135 g
i la segona setmana es va engreixar
230 g. Quants quilos pesava Snia
m2 al final de la segona setmana?
m2 Per a fer un bescuit, Marina utilitza
0,5 kg de farina, 4 ous de 60 g cada
un i 10 dag de sucre. Desprs, parteix
el bescuit en 4 racions iguals.
Quants grams pesa cada raci?
ETS CAPA DE
Lajuntament de Vilagran pensa fer
diversos canvis al municipi els prxims
anys.
Les extensions de les zones que formen
el poble sn les que segueixen:
Nucli urb: 250.000 ca.
Pineda: 40 ha.
Alzinar: 830 a.
Pastures: 92 ha.
Lajuntament vol afegir al nucli urb
50.000 m2 llevant-los de la zona de pastures.
Quantes hectrees tindr cada una de les
g
dues zones desprs del canvi?
Fa deu anys es van repoblar 95.000 m2
de pastures i ara sn pinedes.
Quantes rees de pinedes hi havia abans
de la repoblaci?
Programa dESTUDI EFICA
En acabar la unitat, feu que lalumnat complete aquesta taula:
1,5 5 1.500 ml
una longitud de 4 km i 550 m. Des de
leixida, cada 130 m hi ha un fanal.
Quants fanals hi ha en tot el passeig? 1.500 : 250 5 6
Un flasc cont 2 dl de xarop. Es poden omplir 6 tasses.
Penlope nha de prendre 3 cullerades
diries de 5 ml cada una. T prou xarop
1,2 dal 5 1.200 cl
per a 15 dies de tractament? Quants 1.200 : 600 5 2
centilitres lin falten o lin sobren? Es necessiten 2 poals.
En 2007 es van cremar a Espanya 9. 1 q i 25 kg 5 125 kg
82.027 ha en incendis forestals. En 2005
125 : 7 q 5 17; r 5 6
es van cremar 1.059 km2 ms que en 2007.
Quantes hectrees es van cremar en 2005? Es poden omplir 17 caixes
Cada un dels 52 alumnes de 6 i sobren 6 kg de taronges.
ha pintat en un gran mural una zona de
800 cm2 de superfcie. Quina superfcie
6 kg 5 6.000 g; 6.000 :
en metres quadrats han pintat en total? : 375 5 16. Es poden om-
Pilar ha comprat una parcella de 5 ha plir 16 bosses.
i 41 a. Li ha costat 12,35  el metre 10. 2 3 (6,25 1 3,5) 2 1,2 5
quadrat. Quant li ha costat en total
la parcella? 5 18,3. Necessita 18,3 m
de scol.
6.000 2 4 3 750 5 3.000
Calcular superfcies en un municipi
3.000 : 500 5 6
Ompli 6 botelles de 500 ml.
3,2 2 0,135 1 0,230 5
5 3,295
Snia pesava 3,295 kg.
(500 1 4 3 60 1 100) :
: 4 5 210
Cada raci pesa 210 g.
4.550 : 130 5 35
Hi ha 35 fanals.
3 3 5 ml 3 15 5 225 ml 5
5 22,5 cl; 2 dl 5 20 cl
22,5 2 20 5 2,5
No t prou xarop.
Li falten 2,5 cl.
82.027 1 105.900 5
5 187.927
177 Es van cremar 187.927 ha.
52 3 0,08 5 4,16
Han pintat 4,16 m2.
54.100 3 12,35 5
5 668.135
Li ha costat 668.135 .

Unitat 12 Longitud, capacitat, massa Ets capa de

i superfcie
50.000 m2 5 5 ha
El que he aprs 250.000 ca 5 25 ha
El que he aprs
a fer
25 1 5 5 30
U. de longitud. Relacions 92 2 5 5 87
U. de capacitat. Relacions El nucli urb tindr 30 ha i la
U. de massa. Relacions zona de pastures tindr 87 ha.
Unitats de superfcie. Relacions 95.000 m2 5 950 a
Unitats agrries 40 ha 5 4.000 a
4.000 2 950 5 3.050
Hi havia 3.050 a de pinedes.

177

132255 _ 0220-0237.indd 235 11/9/09 07:29:02


Objectius
Resoldre problemes represen-
tant grficament la situaci pro-
posada en lenunciat.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Assenyaleu la importncia que
la representaci grfica reflec-
tisca fidelment la situaci del
problema i dincloure-hi totes les
dades, ja que, daltra manera,
ens induiria a error. Indiqueu que
hi ha mltiples representacions
possibles per a un mateix proble-
ma.
Competncies bsiques
Competncia cultural
i artstica
Animeu els xiquets i xiquetes a fer
servir i valorar el dibuix no sols com
a mitj dexpressi i gaudi, sin
tamb com a mitj de resoluci de
problemes, ja que ens permet vore
ms clarament les situacions.
Solucions
1. Got: 1 Botella: 3
Pitxer: 6
Capacitat total: 10 5 250 cl
5 250 cl : 10 5 25 cl
Got: 25 cl.
Botella: 3 3 25 cl 5 75 cl.
Pitxer: 6 3 25 cl 5 150 cl 5
5 1,5 .
2. Mnica: 1 Paula: 2
Joan: 4
Suma: 7 5 315 cm
5 315 cm : 7 5 45 cm
Mnica: 45 cm. Paula: 90 cm.
Joan: 180 cm 5 1,8 m.
3. 1r termini: 1 2n termini: 2
3r termini: 6
Total: 9 5 810
5 810 : 9 5 90
1r termini: 90 .
2n termini: 180 .
3r termini: 540 .
4. R. L.
178
132255 _ 0220-0237.indd 236
Soluci de problemes
Representar grficament la situaci
En molts problemes, representar lenunciat tajudar a entendrel millor.
EX
Resol aquests problemes fent un dibuix aproximat de lenunciat. 1.
Maria s biloga. Ha mesurat el cap, el trax i labdomen
duna vespa. La longitud del trax s el doble de la
longitud del cap i la longitud de labdomen s el triple
de la longitud del cap. La vespa fa 12 mm. Quant mesura
2.
cada part del seu cos?
Representem la situaci amb un dibuix. El cap
el dibuixem amb un segment. Per a les parts restants
repetim aquest segment tantes vegades com indica
lenunciat. La vespa s la suma de les tres parts.
Cap Trax Abdomen
Vespa
12 mm 3.
En la vespa hi ha 6 parts digual longitud, i en total fa 12 mm.
Cada una de les parts fa 12 mm : 6 5 2 mm.
Cap 1 part, fa 1 3 2 mm 5 2 mm.
Trax 2 parts, fa 2 3 2 mm 5 4 mm.
Abdomen 3 parts, fa 3 3 2 mm 5 6 mm. 4.
Soluci: El cap fa 2 mm; el trax, 4 mm; i labdomen, 6 mm.
5.
1. Marta t un got, una botella i un pitxer. La capacitat de la botella s el triple
de la capacitat del got i la del pitxer, el doble de la capacitat de la botella.
La capacitat total dels tres recipients s 250 cl. Quina capacitat t cada un?
2. Mnica, Paula i Joan sn cosins. Paula mesura el doble que Mnica i Joan mesura 6.
el doble que Paula. La suma de les estatures s 315 cm. Quant mesura cada un?
3. Pere va comprar una nevera en tres terminis. En el segon termini va pagar el doble
que en el primer i en el tercer termini va pagar el doble que en els dos anteriors junts.
La nevera va costar 810 . Quant va pagar en cada termini?
7.
4. INVENTA. Escriu un problema, semblant als daquesta pgina, que es resolga
ms fcilment fent un dibuix de la situaci.
178
Altres activitats
Plantegeu als xiquets i xiquetes la situaci inversa a la treballada
en la pgina, s a dir, a partir dun dibuix que siguen ells els qui
inventen el problema corresponent. Demaneu a cada un que pense
un problema que es puga resoldre amb aquesta estratgia, que
faa un dibuix associat al problema en un paper a banda, i que
lentregue al company. Aquest, a partir del dibuix, ha de generar un
problema. Ms tard, ambds han de comparar els seus problemes.
Per ltim, feu una posada en com en qu valoreu la convenincia
dels diferents problemes i dibuixos plantejats.
11/9/09 07:29:03
 12
Repassa UNITAT 12
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Completa els buits. 8. En un bar han venut 60 entrepans
i 32 sandvitxos. El 15 % dels entrepans
1. 26 , 25 , 24 , 23 ,
26 , , 24 , , 22
i el 25 % dels sandvitxos eren de tonyina. , 22
+1 . . 21 . . 23 Han venut ms sandvitxos de tonyina o 11 . 0 . 21 . 22 .
ms entrepans de tonyina? Quants ms?
23 , 22 , , , +1 . 23
2. Escriu les coordenades cartesianes
9. Ramir ha fet una panada per a 23 , 22 , 21 , 0 ,
de cada punt.
4 persones. Hi ha usat 500 g de farina , 11
i 40 g de rent. Dem far una panada per

B
+4 a 6 persones. Quants grams de farina
2. A (12, 11) B (21, 13)
+3 i de rent necessitar?
+2
C (23, 0) D (22, 23)
E (0, 22) F (13, 22)
A
C +1 10. Llus ha recollectat pomes. En t
40 caixes de 8,5 kg cada una i 6 sacs
4 3 2 1 0 +1 +2 +3 +4
1 de 90 kg cada un. Fica les pomes en 3. S No S S
E
2 F bosses de 2,5 kg cada una. Quantes
D 3 bosses obt? 4. R. L.
4
5. 2 3 4 7 9 10
3. Esbrina si les fraccions de cada parell sn 8 12 16 28 36 40
equivalents.
12 2 4 5 6 24 15 18
i i i i 6. 11,86
18 3 5 4 7 28 20 24
0,76
4. ESTUDI EFICA. Escriu una suma, una resta, 7,3
una multiplicaci i una divisi de fraccions.
Proposa-les a un company i comprova desprs 7. 3 : 7 q 5 0,428
si les ha fet b. 11. En la sessi de vesprada dun cine es van 2 : 9 q 5 0,222
omplir dos teros de les 120 butaques.
5. Completa aquesta taula de proporcionalitat. Dels assistents, un 60 % eren dones. 0,075 : 0,6 q 5 0,125
Quantes dones van anar a la sessi de
2 3 7 vesprada? Quants homes? 8. 15 % de 60 5 9
8 16 36 40 25 % de 32 5 8
12. Miquel tenia un cordell de 8,5 m i el va 9 . 8. Ha venut ms entre-
6. Calcula. partir en trossos de 0,5 m. En va guardar
cinc trossos i amb la resta va fer un treball pans que sandvitxos.
9,76 2 2,4 1 2,5 3 1,8
per a lescola. Quants metres de cordell va 9 2 8 5 1. Nha venut un
(3,4 1 10,35) : 5 2 1,99 utilitzar en el treball?
ms.
9,3 2 3,12 : (4 2 2,44)
13. Jordi t un mapa fet a escala 9. Farina: 500 : 4 3 6 5 750
1 : 500.000. Ha mesurat la distncia
7. Calcula el quocient de cada divisi amb tres
entre dos pobles i ha vist que s 4 cm. Rent: 40 : 4 3 6 5 60
xifres decimals.
Quina s la distncia real en quilmetres Necessitar 750 g de farina
3:7 2:9 0,075 : 0,6 entre els dos pobles? i 60 g de rent.

179 10. 40 3 8,5 1 6 3 90 5 880

880 : 2,5 5 352
Obt 352 bosses.
11. 2/3 de 120 5 80
60 % de 80 5 48
Altres activitats
80 2 48 5 32
Proposeu a lalumnat que prepare huit qestions relacionades amb Van ser 48 dones i 32 ho-
els continguts estudiats en aquesta unitat (dues sobre cada magnitud mes.
treballada) i les respostes corresponents. Cada alumne ha de formu-
12. 8,5 : 0,5 5 17
lar les preguntes que ha preparat a un company, dir-li si les respostes
17 2 5 5 12
sn correctes, i explicar-lin la resoluci en cas que hi haja dificultats
12 3 0,5 5 6
o si la resposta s errnia. Exposeu-ne algunes a la classe i aprofiteu
Va utilitzar 6 m de cord.
per a aclarir els possibles dubtes que hi puga haver.
13. 4 3 500.000 5 2.000.000
2.000.000 cm 5 20 km
La distncia real s 20 km.

179

132255 _ 0220-0237.indd 237 11/9/09 07:29:03

 13 rea de figures planes RE

U
Objectius

Reconixer situacions reals en

que hi haja figures planes amb

una rea determinada.

Recordar conceptes necessaris
per a desenvolupar la unitat.

B
Suggeriments didctics
Indiqueu a lalumnat que ob-
serve la fotografia xicoteta del
xiquet amb el dof. Pregunteu
quin tipus de polgon s i de-
maneu que nassenyalen el
permetre, en mesuren els cos-
tats i el calculen, aix com tam-
b que marquen una base de la 1.
figura i laltura corresponent.
Tot seguit, recordeu que lrea
daquest rectangle s la super-
fcie de la fotografia i calculeu-la
en com a la pissarra, amb les
mesures preses anteriorment.
Llegiu el text i resoleu en com
2.
les dues qestions, amb aques-
tes noves dades.
En Recorda el que en saps, re-
passeu les equivalncies entre
les unitats de superfcie (m2, En un delfinari fan fotos a totes les persones que hi entren.
Desprs de lespectacle, les persones que ho desitgen es queden una cpia de la foto,
dm2 i cm2) i quines sn les ba- que fa 15 cm de llarg i 10 cm dample.
ses i les altures dun triangle i Quina rea de paper en centmetres quadrats t cada fotografia?
un parallelogram. En cada full de paper de la impressora caben 4 fotografies i sobren 90 cm2 de paper.
Quants centmetres quadrats t cada full en total?

Competncies bsiques 180

Interacci
amb el mn fsic
En comentar la fotografia inicial
de la unitat, fomenteu en lalum-
nat la cura i el respecte cap als
animals, aix com la valoraci del
que ens aporten: acompanya-
ment, entreteniment, ajuda en el
treball... Mostreu la importncia
dinteractuar amb el medi de ma-
nera harmnica.
Competncia
social i ciutadana
Aprofiteu tamb la fotografia inici-
al per a comentar normes gene-
rals de comportament en llocs
pblics i en activitats grupals.
Altres formes de comenar
Dibuixeu a la pissarra unes quantes figures planes, indiqueu a
lalumnat que sn representacions de llocs i objectes, i poseu-ne
alguns exemples en com: finques o camps de cultiu, plnols dha-
bitatges, zones esportives, fotografies o targetes, posts de taules,
vidres duna finestra, etc.
Feu-los preguntes i comentaris perqu comprenguen la utilitat de
trobar-ne les rees i els permetres. Per exemple:
Com podem saber quant costa aquesta finca, si ens donen el
preu del metre quadrat de sl?
Com podem saber quants metres de tanca es necessiten per a
tancar aquesta finca?

180

132255 _ 0238-0255.indd 240 11/9/09 07:28:10

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 13
Unitats de superfcie
El centmetre quadrat s la superfcie Per passar dunes unitats a les altres Competncia cultural
dun quadrat d1 cm de costat. operem com veus en lesquema: i artstica
El decmetre quadrat s la superfcie 3 10.000 En llegir el text inicial, dialogueu
dun quadrat d1 dm de costat. 3 100 3 100
amb lalumnat sobre la importn-
m2 dm2 cm2
El metre quadrat s la superfcie : 100 : 100
cia de les fotografies com a mitj
dun quadrat d1 m de costat. : 10.000
dinformaci, material de record
i forma dexpressi artstica de
Base i altura dun triangle i un parallelogram realitats culturals i de fenmens
D C
La base s un costat qualsevol. naturals que ens envolten.
La base AB s el segment morat.
Laltura s el segment perpendicular a una base
altura
o a la seua prolongaci, traat des del vrtex oposat
o dun dels vrtexs oposats.
Laltura corresponent a la base AB traada
A base B
des del vrtex C s el segment roig.
Solucions
Pgina inicial
15 3 10 5 150
1. Completa. Cada fotografia t 150 cm2.
8 m2 5 dm2 600 dm2 5 m2 4 3 150 1 90 5 690
0,36 m 5 dm
2 2
23.000 dm2 5 m2 Cada full t 690 cm2.
4 dm2 5 cm2 850 cm2 5 dm2
3,5 dm 5 cm
2 2
7.200 cm2 5 dm2 Recorda el que en saps
9 m2 5 cm2 54.000 cm2 5 m2
0,07 m2 5 cm2 9.000 cm2 5 m2
1. 800 dm2 6 m2
36 dm2 230 m2
2. Calca cada polgon i repassan en roig totes les bases. APRENDRS 400 cm2 8,5 dm2
Desprs, traa laltura corresponent a la base AB 350 cm2 72 dm2
des del vrtex C. A obtindre lrea de
quadrats, rectangles, 90.000 cm2 5,4 m2
C D C
rombes, romboides, 700 cm2 0,9 m2
triangles, polgons
regulars i cercles. C D C
2.
A obtindre lrea
A B A B
C D C de figures planes A B A B
compostes a partir
daltres figures C D C
drees conegudes.
A B A B
A B
A
181

Vocabulari de la unitat
Quadrat, rectangle, rombe, romboide, triangle, polgon regular, cer-
cle i semicercle
rea. Centmetre quadrat (cm2), decmetre quadrat (dm2) i
metre quadrat (m2)
Costat (c), base (b), altura (h), diagonal major (D), diagonal menor
(d), permetre (P), apotema (ap) i radi (r)
El nombre

181

132255 _ 0238-0255.indd 241 11/9/09 07:28:11

 rea del rectangle i del quadrat
Objectius Quina s lrea daquest rectangle?

Calcular lrea dun rectangle i El llarg del rectangle s la base, b, h 5 2 cm

i lample s laltura, h.
un quadrat coneixent-ne o me-
rea del rectangle 5 llarg 3 ample 5 base 3 altura
surant-ne els costats. b 5 4 cm
rea 5 b 3 h 5 4 cm 3 2 cm 5 8 cm2

Quina s lrea daquest quadrat?

Suggeriments didctics El quadrat s un tipus especial de rectangle. c 5 3 cm
La base i laltura sn iguals al costat, c.
Per a explicar
rea del quadrat 5 costat 3 costat 5 costat2
Dibuixeu a la pissarra un rec-
rea 5 c 3 c 5 c2 5 3 cm 3 3 cm 5 9 cm2 c 5 3 cm
tangle i recordeu com sen cal-
cula lrea multiplicant-ne les

Lrea del rectangle s el producte
dimensions. Comenteu llavors rea del rectangle 5 b 3 h
de la base per laltura.
la relaci del llarg i lample

Lrea del quadrat s el costat
amb la base i laltura. Expli- elevat al quadrat.
rea del quadrat 5 c2
queu el cas especial del qua-
drat, en qu la base i laltura
coincideixen amb el costat. 1. Mesura i calcula lrea en centmetres quadrats de cada figura.
Escriviu les frmules a la pis- 1.
sarra explicant qu significa
cada lletra, i demaneu a lalum-
nat que les memoritze.

Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Lexpressi de les frmules de
lrea duna figura, utilitzant lle-
tres associades amb les longi-
tuds que es prenen com a dades,
ajuda lalumnat a memoritzar-les,
alhora que el prepara per a treba-
llar de forma ms abstracta.
2. Fes un croquis i calcula lrea en cada cas.
Un rectangle de 30 cm de base
i 20 cm daltura.
Un quadrat de 50 cm de costat.
3. Calcula lrea de cada quadrat. Desprs, contesta.
1 cm 2 cm
Una parcella rectangular de 12 m de
llarg i dample, un ter del llarg.
Un marc de fotos quadrat de 40 cm
de permetre. C
Est
s el costat del quadrat major el doble del costat
del quadrat menor?
s lrea del quadrat major el doble de lrea
del quadrat menor?

182
Solucions
1. 4 3 3 5 12. A 5 12 cm2
8 3 2 5 16. A 5 16 cm2
42 5 16. A 5 16 cm2 Altres activitats
2. 30 3 20 5 600 Copieu a la pissarra la taula segent, expliqueu que en cada co-
A 5 600 cm2 lumna sindiquen les dades dun rectangle o un quadrat i demaneu
502 5 2.500 a lalumnat que calcule, en cada cas, la dada que falta i diga quina
A 5 2.500 cm2 forma t la figura.
12 : 3 5 4; 12 3 4 5 48
A 5 48 cm2 Base 8 cm 8 cm
40 : 4 5 10; 102 5 100 Altura 8 cm 5 cm 2,5 cm
A 5 100 cm2 rea 25 cm2 10 cm2 3.600 m2
3. Roig 1 5 1. A 5 1 cm
2 2

Verd 22 5 4. A 5 4 cm2
1 3 2 5 2. S que ho s.
1325 / 4. No; s 4 vega-
des major.

182

132255 _ 0238-0255.indd 242 11/9/09 07:28:12

 13
rea del rombe UNITAT 13
Quina s lrea daquest rombe? Objectius
Fixa't que si tracem paralleles a cada diagonal del rombe pels vrtexs, Calcular lrea dun rombe, co-
es forma un rectangle amb una base que s igual a la diagonal major del
rombe, D, i una altura igual a la diagonal menor, d. neixent-ne o mesurant-ne les
diagonals.

d 5 2 cm d
h 5 d 5 2 cm
D 5 5 cm D
Suggeriments didctics
b 5 D 5 5 cm
Per a explicar
Lrea del rombe s la meitat de lrea daquest rectangle.
Dibuixeu un rombe a la pissar-
rea del rectangle diagonal major 3 diagonal menor ra i demaneu a lalumnat que
rea del rombe 5 5
2 2 calque en un full el rombe de la
D3d 5 cm 3 2 cm illustraci. Llegiu el text i dibui-
rea 5 5 5 5 cm2
2 2 xeu les paralleles a cada diago-
nal del rombe pels vrtexs per
Lrea del rombe s el producte
de les diagonals dividit entre 2. rea del rombe 5
D3d
2
formar el rectangle, alhora que
els xiquets i xiquetes les tracen
en el full. Feu-los observar que
la diagonal major del rombe s
1. Mesura i calcula lrea. 2. Calcula lrea de cada rombe.
igual que la base del rectangle i
La diagonal major fa 12 cm
i la diagonal menor 10 cm.
la diagonal menor ns laltura.

Demaneu que retallen el rec-
La diagonal menor fa 8 cm
i la diagonal major 15 cm. tangle i desprs el rombe, i que
La diagonal major i la diagonal menor comproven que els quatre trian-
sn iguals i totes dues fan 30 cm. gles que completen el rectangle
La diagonal menor fa 6 cm formen el rombe. Raoneu en
i la diagonal major el doble. com que lrea del rombe s la
meitat de lrea del rectangle.
CLCUL MENTAL
Estima productes aproximant el nombre decimal a les unitats
6,2 3 5 8,1 3 20 2,3 3 300 Solucions
3,8 3 7
3,8 4
4 3 7 = 28 7,8 3 4 4,3 3 70 6,1 3 400 432
1. Verd 54
3,4 3 6 5,6 3 40 8,9 3 500 2
9,7 3 9 9,9 3 50 7,6 3 600 A 5 4 cm2
5 3 2,4
Rosa 56
183 2
A 5 6 cm2
12 3 2,4
2. 5 60
2
Altres activitats A 5 60 cm 2

15 3 8
Mostreu un rombe de cartolina i traceu-hi les dues diagonals. Ta- 5 60. A 5 60 cm2
2
lleu per la diagonal major i formeu un romboide amb els dos trian- 30 3 30
gles. 5 450
2
Assenyaleu a lalumnat que la base del A 5 450 cm2
romboide s la diagonal major del rom-
(6 3 2) 3 6
be, i laltura del romboide s la meitat 5 36
2
de la diagonal menor.
A 5 36 cm2
Desprs, raoneu en com la frmula de
lrea del rombe a partir de la del rom- Clcul mental
boide. 30 160 600
d D3d 32 280 2.400
rea 5 b 3 h 5 D 3 5
2 2 18 240 4.500
90 500 4.800

183

132255 _ 0238-0255.indd 243 11/9/09 07:28:12

 rea del romboide
Objectius Quina s lrea daquest romboide?

Calcular lrea dun romboide, Fixa't que un romboide es pot transformar en un rectangle.
Nhi ha prou de tallar per laltura h i traslladar el triangle obtingut a laltre costat.
coneixent-ne o mesurant-ne la
base i laltura.

Suggeriments didctics
h 5 2 cm
h h 5 2 cm

b 5 3 cm b 5 3 cm
Per a explicar
El rectangle obtingut t la mateixa base, b, i altura, h, que el romboide.
Dibuixeu a la pissarra un romboi-
rea del romboide 5 rea del rectangle 5 base 3 altura
de i mostreu com es pot formar
rea 5 b 3 h 5 3 cm 3 2 cm 5 6 cm2
a partir daquest un rectangle
digual base i altura. Demaneu a
lalumnat que calque el romboi-
de de la illustraci, el retalle i
Lrea del romboide s el producte
de la base per laltura. rea del romboide 5 b 3 h

trasllade el triangle per cons-

truir el rectangle. Llavors, rao-
1. Mesura i calcula lrea de cada romboide en centmetres quadrats.
neu amb ells que lrea del Traan laltura quan calga.
romboide s igual que lrea 1.
del rectangle.

Competncies bsiques
Aprendre a aprendre
Comenteu que els continguts ante- 2. Calcula lrea de cada romboide. Desprs, contesta. 2.
riors serveixen de base per a apre-
A. La base fa 8 cm i laltura 6 cm. C. La base fa 10 cm i laltura 4,8 cm.
nentatges posteriors: per exemple,
el coneixement de la base, laltura B. Laltura fa 4 cm i la base 9 cm. D. Laltura fa 12,4 cm i la base 5 cm.
i lrea dun rectangle ens ajuda a
calcular lrea dun romboide. Quins romboides dels anteriors tenen la mateixa rea?
Dos romboides amb distintes bases i altures, poden tindre la mateixa rea?
3.
3. Pensa i contesta. Desprs, calcula i comprova.
Mart t una parcella en forma de romboide de 100 m de base i 60 m daltura.
Solucions Tamb t un prat rombodal de 100 m de base i amb el doble daltura que la parcella.
Lrea del prat s el doble de lrea de la parcella?
1. Verd 2 3 3 5 6. A 5 6 cm2
Blau 4 3 1,5 5 6. A 5 6 184
cm2
Roig 3 3 2 5 6. A 5 6 cm2
Groc 2 3 2,5 5 5
A 5 5 cm2
2. A 8 3 6 5 48. A 5 48 cm2 Altres activitats
B 9 3 4 5 36. A 5 36 cm2 Dibuixeu a la pissarra els romboides ABCD i ABEF i comenteu que
C 10 3 4,8 5 48 els punts D, C, F i E estan en la mateixa recta.
A 5 48 cm2
D 5 3 12,4 5 62 D C F E

A 5 62 cm2
Els romboides A i C. S que
poden tindre la mateixa rea.
A B
3. S, lrea del prat s el doble
que la de la parcella. Demaneu a dos alumnes que repassen la base AB i tracen una al-
Parcella 100 3 60 5 tura de cada romboide corresponent a aquesta base. Feu-los vore
5 6.000 m2 que les dues altures sn iguals. Desprs, pregunteu: Tenen els dos
Prat 100 3 120 5 romboides la mateixa rea? Per qu?
5 12.000 m2
12.000 5 6.000 3 2

184

132255 _ 0238-0255.indd 244 11/9/09 07:28:12

 13
rea del triangle UNITAT 13
Quina s lrea daquest triangle? Objectius
Fixa't que si tracem paralleles a dos costats del triangle es forma un romboide
Calcular lrea dun triangle, co-
amb la mateixa base, b, i altura, h, que el triangle de partida.
neixent-ne o mesurant-ne la base
i laltura.
h 5 2 cm
h 5 2 cm

b 5 4 cm b 5 4 cm Suggeriments didctics
Lrea del triangle s la meitat de lrea daquest romboide. Per a explicar
rea del romboide base 3 altura Treballeu de forma similar a les
rea del triangle 5 5
2 2 pgines anteriors explicant a la
b3h 4 cm 3 2 cm pissarra lobtenci de la frmu-
rea 5 5 5 4 cm2
2 2 la de lrea del triangle a partir
de lrea del romboide.
Lrea del triangle s el producte de
la base per laltura dividit entre 2. rea del triangle 5
b3h
2 Per a reforar
Aprofiteu lestratgia referent a
inventar altres prctiques simi-
1. Mesura i calcula lrea de cada triangle en cm2. lars de la pgina 56 del manual
Traan laltura quan calga.
dESTUDI EFICA i suggeriu als
xiquets i xiquetes portar a cap
la mateixa comprovaci dibui-
xant i retallant altres tipus de
triangles (rectangles i obtusan-
2. Calcula lrea en cada cas. gles).
Un triangle de 15 cm de base i 10 cm daltura.
Un triangle de 4 cm de base i amb una altura que fa 12 cm ms que la base.
Una pea de fusta triangular de 30 cm de base i 15 cm daltura.
Una parcella triangular de 150 m de base i 70 m daltura. Solucions
3. RAONAMENT. Observa i contesta. 1. (4 3 1,5) : 2 5 3. A 5 3 cm2
Tenen els dos triangles (2 3 2) : 2 5 2. A 5 2 cm2
la mateixa base? I igual altura? (2 3 3) : 2 5 3. A 5 3 cm2
2 cm

2 cm
Tenen els dos triangles (4 3 2,5) : 2 5 5. A 5 5 cm2
la mateixa rea? Per qu?
15 3 10
2. 5 75
185 2
A 5 75 cm2
4 3 (4 1 12)
5 32
2
A 5 32 cm2
Altres activitats 30 3 15
5 225
Demaneu a lalumnat que dibuixe i retalle un rectangle, desprs 2
que hi trace una de les diagonals i retalle els dos triangles formats. A 5 225 cm2
Indiqueu-los que comproven que els dos triangles sn iguals i que, 150 3 70
5 5.250
per tant, lrea de cada triangle s la meitat que la del rectangle, i 2
una base del triangle i laltura corresponent sn iguals que les del A 5 5.250 m2
rectangle.
3. S que tenen la mateixa base
i igual altura.
S que tenen la mateixa rea.

185

132255 _ 0238-0255.indd 245 11/9/09 07:28:12

 rea de polgons regulars
Objectius Quina s lrea daquest polgon regular?

Calcular lrea dun polgon re- Qualsevol polgon regular es pot descompondre
en triangles iguals, unint el centre amb els vrtexs.
gular, coneixent-ne o mesurant-
La base de cada triangle s un costat del polgon

ne el costat i lapotema.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Dibuixeu un pentgon regular i
demaneu a lalumnat que cal-
1,4 cm
i laltura s el segment que uneix el centre ap
del polgon amb el punt mitj del costat.
b 5 2 cm
Aquest segment sanomena apotema, ap.
Lrea del polgon s la suma de les rees de tots
els triangles que shan format.
Fixat que, si colloquem els triangles en fila, lrea total s la meitat
de lrea dun romboide que t de base el permetre del polgon, P,
i daltura lapotema, ap.

que el de la illustraci. Marqueu

el centre del polgon, expliqueu ap 5 1,4 cm
que aquest punt est a la matei-
2 cm 2 cm 2 cm 2 cm 2 cm
xa distncia de tots els vrtexs permetre P
i descomponeu-lo en cinc trian-
gles iguals. rea del romboide permetre 3 apotema
rea del polgon regular 5 5
2 2
Comenteu que lrea del polgon
s cinc vegades lrea dun tri- P 3 ap 10 cm 3 1,4 cm 1.
rea 5 5 5 7 cm2
2 2
angle i assenyaleu-ne un. Mos-
treu que el costat del pentgon

s una base i traceu-hi lapote-
ma i definiu-la, indicant que s
laltura corresponent a aquesta
base.
Raoneu en com que, com que
els triangles formen la meitat
dun romboide, lrea del pol-
gon regular s la meitat que la
Lrea dun polgon regular
P 3 ap
s el producte del permetre rea del polgon regular 5
per lapotema dividit entre 2. 2
1. Calcula lrea de cada polgon regular, 2. Calcula lrea de cada polgon.
sabent que lrea de cada triangle marcat
s 20 m2.

17,3 cm
C
6,9 cm
del romboide i la base i laltura
Mu
del romboide sn el permetre i
10 cm 20 cm
lapotema del pentgon. Escri-
Un octgon regular de 18 cm de costat
viu-ne la frmula, expliqueu el i 21,7 cm dapotema.
significat de P i ap, i demaneu Un decgon regular de 150 cm de
que la memoritzen. permetre i 23,1 cm dapotema.

186

Solucions
1. 4 3 20 m2 5 80 m2
6 3 20 m2 5 120 m2 Altres activitats
8 3 20 m2 5 160 m2
Dibuixeu a la pissarra un quadrat de 4 dm de costat i demaneu a
(5 3 10) 3 6,9
2. A 5 5 un alumne que hi trace les dues diagonals.
2
5 172,5 cm2 Mostreu que el punt on es tallen les diagonals s el centre del qua-
drat, traceu-hi lapotema i raoneu en com que mesura 2 dm.
(6 3 20) 3 17,3
A5 5 Demaneu a lalumnat que en calcule lrea de dues maneres: per
2
5 1.038 cm2 la frmula de lrea del quadrat i per la frmula de lrea dun pol-
(8 3 18) 3 21,7 gon regular, i que comproven que sobt el mateix resultat.
A5 5
2 rea 5 42 dm2 5 16 dm2
5 1.562,4 cm2 4 3 4 dm 3 2 dm
rea 5 5 16 dm2
150 3 23,1 2
A5 5
2
5 1.732,5 cm2

186

132255 _ 0238-0255.indd 246 11/9/09 07:28:13

 13
rea del cercle UNITAT 13
Fixa't en el dibuix. Objectius
El cercle s semblant a un polgon regular
Calcular lrea dun cercle, co-
amb moltssims costats.
neixent-ne o mesurant-ne el radi
El permetre seria la longitud de la circumferncia i lapotema, el radi.
o el dimetre.
Quina s lrea daquest cercle?

1 cm rea dun polgon regular 5

permetre 3 apotema Suggeriments didctics
2
Per a explicar

longitud de la circumferncia 3 radi 2 3 3 r 3 r Feu observar als xiquets i xique-
rea del cercle 5 5 5 3 r2
2 2 tes en la illustraci que, quan
rea 5 3 r 2 5 3,14 3 12 cm2 5 3,14 cm2
els polgons tenen molts cos-
tats, sassemblen a un cercle.
Escriviu a la pissarra i dedu-

Lrea del cercle s el producte u lrea del cercle a partir de
rea del cercle 5 3 r 2
del nombre pel radi al quadrat. lrea del polgon regular, rao-
nant en com que el permetre
s similar a la longitud de la
1. Calcula lrea i contesta. 2. Calcula lrea. circumferncia i lapotema s
Dun cercle de 5 cm de radi. similar al radi.
3

Dibuixeu un cercle a la pissar-

cm

Dun cercle de 4 m de dimetre.

cm
12
Duna finestra circular de 30 cm ra, indiqueu la mesura del radi
de radi. i calculeu-ne lrea de forma
Duna pizza de 14 cm de radi. collectiva. Desprs, dibuixeu-
Quin s el radi del cercle major?
s el doble que el radi del menor? Duna plaa de 200 m de dimetre. ne un altre i indiqueu la mesura
Lrea del cercle major, s el doble Dun crter circular de 300 m del dimetre. Raoneu en com
que lrea del menor? de dimetre. que de primer hem de trobar el
radi i desprs lrea.
CLCUL MENTAL
Multiplica un nombre decimal per desenes i centenes
0,4 3 60 2,4 3 20 0,4 3 600 1,3 3 200
Solucions
3 400
0,7 3 80 4,1 3 30 0,5 3 700 2,1 3 500 1. Roig A 5 3,14 3 32 5
0,3 30 120
3 100 34 0,8 3 40 5,2 3 40 0,06 3 300 5,02 3 300 5 28,26 cm2
0,9 3 30 7,1 3 50 0,08 3 900 4,12 3 400 Verd 12 : 2 5 6
A 5 3,14 3 62 5 113,04 cm2
187 r 5 6 cm. S.
No, s 4 vegades major.
2. A 5 3,14 3 52 5 78,5 cm2
4 : 2 5 2; A 5 3,14 3 22 5
5 12,56 m2
Altres activitats
A 5 3,14 3 302 5
Demaneu a lalumnat que calcule la longitud de la circumferncia 5 2.826 cm2
i lrea de diversos cercles, donant-los la mesura del radi o del A 5 3,14 3 142 5
dimetre en centmetres exactes. 5 615,44 cm2
s important que diferencien b els dos clculs: la frmula que 200 : 2 5 100; A 5 3,14 3
han daplicar en cada cas (2 3 3 r o 3 r2) i la unitat de mesura 3 1002 5 31.400 m2
del resultat (cm o cm2). 300 : 2 5 150; A 5 3,14 3
Desprs de calcular lrea dun cercle, proposeu a lalumnat cal- 3 1502 5 70.650 m2
cular lrea dun semicercle i dun sector circular dun quart de
cercle.
Clcul mental
24 48 240 260
3 r2 3 r2
A 5 3 r2 A 5 A5 56 123 350 1.050
2 4
32 208 18 1.506
27 355 72 1.648

187

132255 _ 0238-0255.indd 247 11/9/09 07:28:13

 rea duna figura plana 2.

Objectius Quina s lrea de la figura verda?

Calcular lrea duna figura pla-
na descomponent-la en figures
drea coneguda.
Per calcular lrea de la figura, la dividim en altres figures conegudes lrea
de les quals siguem capaos de calcular.
En aquest cas la podem dividir en un semicercle, un rectangle i un triangle.

Suggeriments didctics
50 m
100 m
50 m
100 m
3.
Per a comenar
Utilitzeu dues figures de cartoli- 180 m 100 m 80 m
na o del material daula per a 180 m
mostrar a lalumnat una figura Lrea total de la figura s la suma de les rees de les tres figures
composta per ambdues, o mun- en qu lhem descompost:
tades luna sobre laltra, i rao- El semicercle s la meitat dun cercle de 100 m de dimetre.
neu en com si lrea de la fi- El rectangle fa 50 m daltura i 100 m de base.
gura formada s la suma o la El triangle fa 80 m de base (180 m 100 m) i 50 m daltura.
4.
diferncia de les dues inicials.
rea del cercle 3 r 2 3,14 3 502 m2
rea del semicercle 5 5 5 5 3.925 m2
Per a explicar 2 2 2

Copieu la figura a la pissarra i rea del rectangle = b 3 h 5 100 m 3 50 m 5 5.000 m2

raoneu amb lalumnat que per b 3 h 80 m 3 50 m
rea del triangle 5 5 5 2.000 m2
a calcular-ne lrea hem de de- 2 2
terminar quines figures la com- rea de la figura verda 5 3.925 m2 1 5.000 m2 1 2.000 m2 5 10.925 m2
ponen. Marqueu-les i comenteu
que lrea total s la suma de
Per a calcular lrea duna figura plana, cal descompondre-la en altres figures
lrea de cada part. Calculeu-la les rees de les quals sapiem calcular i desprs sumar les rees daquestes figures.
de forma collectiva, raonant en
com que lrea del semicercle
s la meitat que la del cercle, i 1. Completa i calcula lrea de la zona roja.
com trobem cada mesura. Lrea de la zona roja s lrea del
menys lrea del
Treballeu collectivament lactivi- 10 m
El radi del cercle fa m.
tat 1, comentant que en aquest 10 m rea del cercle 5
cas hem de calcular la difern- 12
m El costat del quadrat fa m. 5.
cia de les rees. rea del quadrat 5
rea de la zona roja 5 2 5
Per a reforar
Aprofiteu lestratgia sobre me-
188
moritzar que hi ha en la pgina
51 del manual dESTUDI EFI-
CA i, abans de calcular lrea
de les figures compostes, de-
maneu a lalumnat que repas- Altres activitats
se i escriga la frmula de lrea
de cada figura plana treballada Dibuixeu a la pissarra la figura segent i
en la unitat. pregunteu a lalumnat com es diu la figura
3 cm

circular limitada pels dos cercles.

Competncies bsiques Calculeu en com lrea de la corona circu- 5 cm
lar, restant lrea del cercle menor de lrea
Autonomia del cercle major.
i iniciativa personal
Animeu els xiquets i xiquetes a
reflexionar sobre les figures lrea
de les quals coneixen perqu, en
descompondre figures compostes,
busquen de manera autnoma les
dites figures.

188

132255 _ 0238-0255.indd 248 11/9/09 07:28:13

 13
2. Calcula lrea de cada figura. UNITAT 13
Solucions

20 m
20 m
23 m 1. Lrea del cercle menys
lrea del quadrat.
El radi fa 12 m.
38 m A 5 3,14 3 122 5
5 452,16 m2
3. Mrius ha dibuixat aquests logotips per a una empresa. Mesura cada un i calculan lrea. El costat del quadrat fa 10
m. A 5 102 5 100 m2
452,16 2 100 5 352,16 m2
2. Rectangle: 38 3 20 5
5 760 m2
38 3 20
Rombe: 5
2
5 380 m2
4. Obtn lrea de cada pea metllica. Traa les lnies que cregues necessries, mesura i opera. rea figura verda:
760 m2 2 380 m2 5
5 380 m2
Semicercle: r 5 20 : 2 5 10
3,14 3 100
5 157 m2
2
20 3 23
Triangle: 5
2
5 230 m 2

rea figura morada:

157 m2 1 230 m2 5
5 387 m2
3. Quadrat: 42 5 16 cm2
332
Triangle: 5 3 cm2
2
rea taronja: 16 2 3 5
5 13 cm2
5. RAONAMENT. Dibuixa i contesta.
Cercle: 3,14 3 22 5
Traa una figura i descompon-la de diverses formes en polgons drea coneguda.
Pots calcular lrea daquesta figura plana de diverses maneres? 5 12,56 cm2
Romboide: 2 3 1,5 5 3 cm2
189 rea rosa: 12,56 2 3 5
5 9,56 cm2
Rectangle: 4 3 2 5 8 cm2
Cercle: 3,14 3 12 5
5 3,14 cm2
Altres activitats rea roja: 8 1 3,14 5
5 11,14 cm2
Dibuixeu diversos polgons irregulars a la pissarra. Expliqueu que si
1,5 3 3
tracem en cada polgon totes els diagonals des dun vrtex, el polgon 4. A 5 32 1 2 3 5
2
queda dividit en triangles. Comenteu que aix podem calcular lrea 5 13,5 cm 2

de qualsevol polgon, mesurant la base i laltura dels triangles que el 334

A 5 42 1 2
componen i sumant lrea de tots. 2
2 (3,14 3 22) 5 9,44 cm2
Proposeu a lalumnat calcular, per
3 cm C
A 5 42 1 22 1
exemple, lrea daquest trapezi, D
3,14 3 1
traant-hi la diagonal des del vr- 1 5 21,57 cm2
4 cm

tex A. 2
433
A54321 5
A B 2
10 cm 5 14 cm2
5. R. L. S.

189

132255 _ 0238-0255.indd 249 11/9/09 07:28:13

 Activitats
1. ESTUDI EFICA. Fes una fitxa que continga 4. Fes un croquis de cada figura i calculan lrea. 6.
un dibuix de cada tipus de figura plana i la
Objectius frmula per a calcular-ne lrea.
Un romboide de 15 cm de base
i 30 cm daltura.
Repassar els continguts bsics Un triangle de 12 cm de base
2. Calcula lrea de cada figura.
de la unitat. i 8 cm daltura.

Aplicar les matemtiques en di- Un hexgon regular de 60 cm de permetre

13 m i 8,7 cm dapotema.
ferents contextos. 8m
Un cercle de 40 cm de dimetre.
20 m
14 m Un quadrat de 36 cm de permetre.
Un rectangle de 20 cm de permetre
i 6 cm de costat major.
Solucions
16 cm
5. Obtn lrea de cada jard. Fixa't b en quines

6,8 m
1. R. L. figures planes el componen.
2. Rectangle 20 3 13 5 24 cm
10 m
5 260 m2
14 3 8 ET
Triangle 5 56 m2
2 17 cm 6 cm
40 cm
Romboide 24 3 16 5

26,5 m
5 384 cm2
12 m
(5 3 10) 3 6,8
Pentgon 5 3. Calcula lrea de cada figura mesurant
2 les longituds que calga. 12 m 20 m 8m
5 170 m 2

40 3 17
Rombe 5 340 cm2
2
Cercle 3,14 3 62 5
138 m
5 113,04 cm2
69 m
3. Quadrat 2,52 5 6,25 cm2
Rectangle 3 3 1,5 5
5 4,5 cm2 80 m 56 m

Romboide 2 3 2,5 5 5 cm2

2,5 3 2
Rombe 5 2,5 cm2
2
2,5 3 2

16 m
Triangle 5
2
5 2,5 cm2
(6 3 1,4) 3 1,2
Hexgon 5
2
5 5,04 cm 2
190
Cercle 3,14 3 12 5
5 3,14 cm2
4. A 5 15 3 30 5 450 cm2
12 3 8
A5 5 48 cm2 Altres activitats
2
60 3 8,7 Raoneu amb lalumnat que, per calcular lrea de triangles, rectan-
A5 5 261 cm2
2 gles i romboides, normalment en prenem com a base el costat ho-
A 5 3,14 3 202 5 ritzontal, per que obtindrem el mateix resultat si en prengurem
5 1.256 cm2 una altra base i laltura corresponent. Proposeu a lalumnat que ho
comproven amb algunes figures del material.
36 : 4 5 9
A 5 92 5 81 cm2 Indiqueu a lalumnat que dibuixe un triangle, un quadrilter, un pen-
20 2 2 3 6 5 8; 8 : 2 5 4 tgon i un hexgon regulars utilitzant com a plantilla les figures del
A 5 6 3 4 5 24 cm2 material. Desprs, expliqueu que si tracem les mediatrius de dos
costats dun polgon regular, el punt on es tallen s el centre del
5. A 5 20 3 26,5 5 530 m2
polgon. Demaneu-los que troben el centre de cada polgon, des-
12 3 12
A5 5 72 m2 prs hi tracen lapotema i en calculen lrea.
2
8 3 26,5
A5 5 106 m2
2

190

132255 _ 0238-0255.indd 250 11/9/09 07:28:14

 13
UNITAT 13
ea. 6. Traa les lnies oportunes, mesura i calcula 7. Resol.
lrea de cada taulell. Quina rea de gespa hi ha al voltant 3,14 3 102
de la piscina? A5 5
2
5m
5 157 m2
5m
rea f. verda: 530 1 72 1
re
1 106 1 157 5 865 m2
15 m
80 3 6 3 69
25 m A5 5
2
5 16.560 m2
A 5 56 3 138 5 7.728 m2
Quants arbres es poden plantar en una
rea f. groga: 16.560 1
es parcella rombodal de 100 m de llarg
i 40 m daltura si cada arbre necessita 1 7.728 5 24.288 m2
una rea de 8 m2 per a poder crixer?
3,14 3 82
A5 5
2
ETS CAPA DE Planejar la reforma duna habitaci 5 100,48 cm2
3,14 3 42
Mireia vol pintar ella mateixa el sal de sa casa. A5 5
Ha anat a una botiga i ha triat un color que li ha agradat. 2
Li han dit que amb 1 quilo daquesta pintura pot pintar 5 25,12 cm2
una superfcie de 8 m2.
rea f. taronja: 100,48 2
Mireia ha anat a casa i ha mesurat les parets, el sostre,
les portes i les finestres del sal. Totes tenen forma 2 2 3 25,12 5 50,24 cm2
rectangular i les dimensions sn les que segueixen: 6. A 5 1 3 4 5 4 cm2
431
A5 5 2 cm2
2
PARETS
8m 2 parets de 6 m de llarg i 3 m dalt
rea f. rosa: 4 1 2 3 2 5
2 parets de 4 m de llarg i 3 m dalt 5 8 cm2
SOSTRE A 5 42 5 16 cm2
6 m de llarg i 4 m dample A 5 3,14 3 12 5 3,14 cm2
PORTA rea f. groga: 16 2
1 porta de 2 m dalt i 1,5 m dample
2 3,14 5 12,86 cm2
FINESTRES A 5 3 3 1 5 3 cm2
2 finestres de 1,5 m dalt i 1 m dample
432
A5 5 4 cm2
2
331
Calcula quants metres quadrats ha de pintar Mireia A5 5 1,5 cm2
i quants pots de pintura ha de comprar. 2
rea f. marr: 3 1 4 1
1 1,5 5 8,5 cm2
191
7. 25 1 2 3 5 5 35
15 1 2 3 5 5 25
A 5 35 3 25 5 875 m2
A 5 25 3 15 5 375 m2
Programa dESTUDI EFICA 875 2 375 5 500 m2
Hi ha 500 m2 de gespa.
En acabar la unitat, feu que lalumnat complete aquesta taula: A 5 100 3 40 5 4.000 m2
Unitat 13 rea de figures planes 4.000 : 8 5 500. Shi po-
den plantar 500 arbres.
El que he aprs
El que he aprs
a fer

rea de parallelograms Ets capa de

rea de triangles 2 3 6 3 3 1 2 3 4 3 3 5 60 m2
6 3 4 5 24 m2; 2 3 1,5 5 3 m2
rea de polgons regulars
2 3 1,5 3 1 5 3 m2
rea del cercle A 5 60 1 24 2 3 2 3 5 78 m2
Ha de pintar 78 m2.
rea de figures planes
78 : 8 q 5 9; r 5 6
Ha de comprar 10 pots de pintura.

191

132255 _ 0238-0255.indd 251 11/9/09 07:28:14


Objectius
Resoldre problemes reduint-los
de primer a un altre problema
conegut.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Plantegeu el problema resolt,
dibuixant el setiet a la pissarra.
Comenteu amb els xiquets i xi-
quetes que calcular lrea de la
zona taronja de la figura s
molt difcil i animeu-los a plan-
tejar formes de fer-ho ms sen-
zilles. Feu-los notar que hi ha
una figura ms senzilla repeti-
da i resoleu el problema de ma-
nera collectiva a la pissarra,
seguint els passos indicats en
el llibre.
s possible que plantegen una
altra manera de solucionar-lo:
calcular lrea total del rectan-
gle (de costats 4 3 6 cm i 7 3
3 6 cm) i restar-ne lrea dels
cercles (28 3 3 22 cm2 ). De-
maneu-los que comproven que
obtenen el mateix resultat.
Competncies bsiques
Competncia lingstica
A lhora de resoldre problemes, fo-
menteu en lalumnat lexpressi cla-
ra i precisa del raonament seguit.
Solucions
439
1. Un triangle: A 5 5 ple, un full de quadern que els seus quadradets fan 4 mm de cos-
2 tat) una greca o un mosaic format per la repetici de dues o tres
5 18 cm 2
A 5 30 3 18 cm2 5 540 cm2
Lrea verda s 540 cm2.
2. 6 : 2 5 3; 16 : 4 5 4
Un romboide: A 5 3 3 4 5
5 12 cm2
A 5 20 3 12 cm2 5 240 cm2
Lrea morada s 240 cm2.
3. R. L.
192
132255 _ 0238-0255.indd 252
Soluci de problemes
Reduir el problema a un altre problema conegut
Resol els problemes reduint-los de primer a un problema que spies resoldre.
EX
1.
Joan est dissenyant un setiet rectangular
de suro que t buits circulars. Quina
rea de suro en cm2 t el setiet que dissenya
Joan?
2.
Per a resoldre el problema, el ms adequat s
reduir-lo de primer a un problema que sapiem fer:
calcular lrea de cada una de les peces quadrades
que componen el setiet.
3.
Lrea de cada pea s igual a lrea del quadrat
menys lrea del buit circular. 2 cm
6 cm
rea del quadrat 5 c2 5 62 cm2 5 36 cm2
rea del cercle 5 3 r 2 5 3 22 cm2 5 12,56 cm2
6 cm
rea duna pea 5 36 cm2 2 12,56 cm2 5 23,44 cm2
El setiet t 28 (7 3 4) peces.
Lrea del setiet s igual a 28 vegades lrea duna pea.
rea del setiet 5 28 3 23,44 cm2 5 656,32 cm2
Soluci: El setiet que dissenya Joan t 656,32 cm2 de suro.
4.
1. Manuela ha fet una estora 2. Pilar ha fet un disseny unint
cosint triangles de tela iguals. romboides iguals. Quina s
Quina s lrea de la part verda? lrea de la zona morada?
5.
9 cm
16 cm
4 cm
6.
6 cm
3. INVENTA. Escriu un problema semblant als daquesta pgina que es puga resoldre
reduint-lo a un altre de conegut.
192
Altres activitats
Demaneu a lalumnat que dibuixe sobre una quadrcula (per exem-
figures iguals: triangles, quadrats, rectangles o romboides.
Reproduu a la pissarra alguns dels dibuixos i calculeu-ne de forma
collectiva lrea total, multiplicant lrea de cada figura pel nombre
de figures que hi ha i sumant els productes resultants.
11/9/09 07:28:14
 13
Repassa UNITAT 13
EXERCICIS 7. Completa. Solucions
1. Descompon aquests nombres. 16 km 5 dam 4.300 cm 5 m
1. R. M. 5 U de mili 1
5.003.712 3.770.908 4,5 mm 5 dm 0,56 hm 5 m
1 3 UM 1 7 C 1 1 D 1 2 U
81.104.670 70.067.103 1,36 5 ml 5.800 dl 5 hl
6.134 cl 5 4,75 dal 5 dl
2. 7.000.000 U i 700 U
197.051.030 702.160.007
70.000.000 U i 70.000 U
3,06 t 5 kg 9,120 kg 5 g
2. Escriu el valor de posici de les xifres 7 700.000.000 U i 7.000 U
en cada nombre. 9,15 kg 5 hg 0,095 hg 5 cg
3. 80.011.032
7.501.713 70.070.815 701.207.084 PROBLEMES 106.203.824
3. Escriu amb xifres. 8. La longitud duna marat sn 42 km, 7/4 3/16
Huitanta milions onze mil trenta-dos.
1 hm i 95 m. La part final duna marat 15,012 7,04 63,12
va consistir a crrer en un estadi 7 voltes
Cent sis milions dos-cents tres mil a una pista de 400 m de longitud. 4. Huit milions cent tres mil
huit-cents vint-i-quatre. Quina distncia shavia corregut abans vint-i-sis; quaranta milions
darribar a lestadi?
Set quarts. vint mil trenta-set; cent
Tres setzens. trenta milions huit-cents
Quinze unitats i dotze millsimes. mil quatre-cents setanta.
Set unitats i quatre centsimes. Sis novens; quinze vint-i-tre-
Seixanta-tres coma dotze. sens; dsset huitens; nou
cinquens; huit quarantens.
4. Escriu com es llig cada nombre. 13 coma 25; 0 coma 025;
8.103.026 40.020.037 130.800.470 8 coma 9; 4 coma 103.
6 15 17 9 8 5. R. L.

9 23 8 5 40
9. Dels 300 hostes dun hotel, 6. 23.675.014 ,
13,25 0,025 8,9 4,103 dos cinquens sn francesos, un 15 %
sn alemanys i els restants sn daltres , 23.680.987 ,
5. ESTUDI EFICA. Escriu una srie de pasos. Quants hostes de lhotel , 23.700.016 ,
nombres i una altra srie proporcional. no sn ni francesos ni alemanys?
, 24.013.568 ,
Explica com ho has fet i com obtindre
la primera a partir de la segona. 10. En una fbrica senvasen 1.500 kg dolives , 30.205.126
en 6 hores. Quant de temps es tardar 2/5 , 8/10 , 14/15 ,
6. Ordena de menor a major cada grup. a envasar-ne 2.500 kg? Quants kg dolives
senvasaran en 8 hores? , 9/6
23.675.014 30.205.126 23.700.016 27,99 , 28,09 ,
23.680.987 24.013.568 11. Lola compra uns pantalons per 50 . , 28,86 , 29,1 , 30,3
2 8 9 14 A lhora de pagar en caixa li diuen que

5 10 6 15 li rebaixen un 10 %. Desprs, al preu 7. 1.600 dam 43 m
rebaixat li afigen el 16 % dIVA. 0,045 dm 56 m
28,09 29,1 28,86 27,99 30,3 Quant paga Lola pels pantalons?
1.360 ml 5,8 hl
61,34 475 dl
193
3.060 kg 9.120 g
91,5 hg 950 cg
8. 42.195 2 2.800 5 39.395
Shavien corregut 39.395 m.
Reps en com 9. 2/5 de 300 5 120
Formeu diversos grups i demaneu als membres de cada grup que 15 % de 300 5 45
dibuixen en cartolina cada una de les figures planes que shan 300 2 (120 1 45) 5 135
treballat en la unitat, utilitzant el regle, lescaire o cartab i el com- No ho sn 135 hostes.
ps. (Aconselleu-los que, com a polgon regular, tracen un hexgon 10. 1.500 : 6 5 250
i recordeu-los com es dibuixa a partir duna circumferncia, amb la 2.500 : 250 5 10
mesura del radi). Shi tarda 10 h.
A continuaci, han descriure per un dels costats de cada figura la 8 3 250 5 2.000
frmula de la seua rea i, desprs, mesurar les dades necessries Se nenvasaran 2.000 kg.
i calcular-la. 11. 50 2 10 % de 50 5 45
Al final, podeu arreplegar les figures fetes i utilitzar-les individual- 45 1 16 % de 45 5 52,2
ment o en grup per a reforar i repassar, o per a calcular lrea de Lola paga 52,20 .
figures compostes, collocant dues figures juntes o muntades.

193

132255 _ 0238-0255.indd 253 11/9/09 07:28:14

 Tractament de la informaci 2.

Grfics de sectors
Objectius
Interpretar i representar grfics Sha fet un estudi sobre les causes de 1.080 incendis forestals.
Les dades shan representat en un diagrama de sectors.
de sectors.

Suggeriments didctics Distraccions

Fenmens
Per a comenar naturals
Dibuixeu a la pissarra cercles Intencionats

dividits en sectors de colors di-

ferents. Demaneu a uns quants
alumnes que isquen, els me-
suren amb el transportador del
material daula i, en acabant, els
classifiquen de major a menor.
Per a explicar
Mostreu a lalumnat que en els
grfics de sectors dividim el
cercle en sectors circulars les
amplituds dels quals sn pro-
Quina va ser la causa dincendi ms comuna?
Van ser les distraccions, ja que s el sector circular ms gran en el grfic.
Hi va haver ms incendis intencionats o per fenmens naturals?
Nhi va haver ms per fenmens naturals; el seu sector circular s ms gran
que el que correspon als incendis intencionats.
Quants incendis forestals hi va haver per distraccions?
1r Calculem els incendis que representa cada grau del grfic.
Nombre dincendis 1.080
= =3 Cada grau representa 3 incendis.
Graus del cercle 360
2n Mesurem els graus del sector rosa, el de les distraccions, i calculem
3.
el nombre dincendis multiplicant els graus per 3.

porcionals al nombre de dades El sector mesura 180 Representa 180 3 3 5 540 incendis.

de cada grup. La interpretaci Hi va haver 540 incendis forestals per distraccions.

qualitativa s senzilla, per mera
comparaci damplituds, mentre En un grfic de sectors representem les dades amb sectors circulars.
que la interpretaci quantitativa
s ms complexa. Comenteu 4.
lexemple resolt i comproveu en 1. Observa el grfic de sectors i contesta.
A una sessi dun cine amb 4 sales van anar 720 espectadors en total.
com la soluci de lactivitat 1.
La representaci dels grfics Sala 1 A quina sala hi va haver ms espectadors?
de sectors t certa comple- I menys?
Sala 2
xitat. Porteu a cap en com Hi va haver menys espectadors
a la sala 2 o a la sala 3?
lactivitat 3, mostrant els pas- Sala 3
Quants espectadors hi va haver
sos que shan de seguir. As- en cada una de les sales?
Sala 4
senyaleu que la suma de tots
els sectors circulars ha de ser
el cercle complet. Corregiu en 194
com les activitats 3 i 4.
Treballeu de nou la interpreta-
ci daquests grfics una ve-
gada obtinguts i corregits els
grfics de les activitats 3 i 4.

Competncies bsiques
Tractament
de la informaci
Assenyaleu que els grfics de sec-
tors ens ofereixen informaci qua-
litativa (comparant lamplitud dels
sectors) i quantitativa (mesurant
cada sector i calculant el nombre
de dades que representa).

194
254

132255 _ 0238-0255.indd 254 11/9/09 07:28:15

 2. Llig la informaci i representa-la en un grfic de sectors.

Per decidir el color de lenvs dun nou producte de

perfumeria es va fer una enquesta a 180 persones sobre Solucions
el color que preferien i sobtingueren aquests resultats:

Color Blau Roig Groc 1. Ms espectadors: sala 1.

Nombre Menys: sala 4.
80 60 40
de persones
Nhi hagu menys a la sala 3.
1 grau = 2 espectadors.
1r Suma totes les dades: 80 1 60 1 40 5 180
Sala 1: 260 espectadors.
2n Calcula els graus que corresponen a cada persona de lenquesta:
Sala 2: 200 espectadors.
Graus del cercle 360
Nombre de persones
=
180
= 2 A cada persona li corresponen 2 graus. Sala 3: 160 espectadors.
Sala 4: 100 espectadors.
3r Calcula els graus del sector circular corresponent a cada color.

Blau 80 3 2 5 160 Un sector de 160 ser de color blau.

2. Sector roig: 120.
Sector groc: 80.
Roig 60 3 2 5 Un sector de ser

Groc 35 Un sector de Blau 3. 1 assistent = 6 graus.

4t Traa una circumferncia i, amb un transportador i un regle, Roig Vampir

dibuixa el sector circular corresponent a cada color.
Groc Animal
Superheroi
3. Representa en un grfic de sectors la informaci de la taula. Astronauta

En una festa de disfresses van anotar de qu es van disfressar els 60 assistents.

4. 1 persona = 3 graus.
Disfressa Vampir Animal Superheroi Astronauta
Europa
Nombre de
30 12 10 8
persones frica
Amrica
sia
4. Llig i representa la informaci en un grfic de sectors.

En un hotel hi ha allotjades 120

persones de pasos de quatre continents.
Es distribueixen de la manera segent:
80 sn de pasos dEuropa.
15 sn de pasos dfrica.
20 sn de pasos dAmrica.
5 sn de pasos dsia.

195

255
195

132255 _ 0238-0255.indd 255 11/9/09 07:28:15

 14 Cossos geomtrics. RE

Objectius Volum
Reconixer situacions reals en
s
qu hi haja cossos geomtrics.
Recordar conceptes necessaris
per a desenvolupar la unitat.

Suggeriments didctics
Solliciteu als xiquets i xiquetes
que lligen el text i resolguen en
com les activitats a partir de la C
fotografia del bal. Demaneu-los
que aporten ms exemples dal-
tres objectes quotidians formats
per la uni de diferents polgons
(capsa de sabates, dau...).
En Recorda el que en saps, re-
passeu amb lalumnat els cos-
sos geomtrics que ja coneixen
i els seus elements. Verifiqueu
que tenen clars els conceptes
abans de passar a treballar 1.
amb la resta de la unitat.

Competncies bsiques
Interacci
amb el mn fsic
Mostreu que el coneixement dels
cossos geomtrics ens permet in-
terpretar ms b la realitat i poder
interactuar-hi de manera ms efi-
ca.
Aprendre a aprendre
Indiqueu a lalumnat que ja coneix
daltres cursos molts conceptes
relacionats amb els cossos geo-
mtrics. Recordeu-los que lapre-
nentatge s un procs continu i
que cal fonamentar b els conei-
xements per a poder avanar amb
seguretat en aprenentatges pos-
teriors.
Competncia
social i ciutadana
En comentar la fotografia, feu-los
vore la importncia que t seguir
les regles en les competicions es-
portives i de lesport com a mitj
de desenvolupament personal i
social.
Un bal s un cos geomtric format per polgons de cuir units els uns amb els altres.
Quan linflem, adopta una forma esfrica.
En el bal desinflat hi ha 12 pentgons i 20 hexgons units pels costats,
de manera que cada pentgon est voltat completament dhexgons. 2.
Quantes cares t el bal de futbol? Sn iguals tots els polgons?
Cada pentgon, amb quants hexgons comparteix costats?
Cada costat dels polgons que formen el bal, a quants polgons pertany?
A quants polgons pertany cada vrtex?
196
Altres formes de comenar
Demaneu als xiquets i xiquetes (o els en podeu proporcionar, si
ho preferiu) que busquen i porten a classe diferents fotografies
descultures o elements arquitectnics (edificis, ponts...) amb es-
tructures fetes a base de cossos geomtrics. Comenteu-ne amb
ells les caracterstiques, les diferncies, la funcionalitat...
Solliciteu a lalumnat que modele amb plastilina diferents cossos
geomtrics (que coneguen o no). Comenteu desprs les caracters-
tiques i els elements dalguns.

196

132255 _ 0256-0269.indd 258 11/9/09 07:32:07

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 14
Prismes i pirmides
Solucions
Els prismes i les pirmides sn cossos geomtrics les cares dels quals sn totes polgons.
Els prismes tenen dues cares paralleles i iguals, anomenades bases, i la resta de les cares Pgina inicial
sn parallelograms. Les pirmides tenen una base i la resta de cares sn triangles.
12 1 20 5 32. T 32 cares.
Prisma hexagonal Pirmide hexagonal
vrtex o cspide
No sn tots els polgons iguals,
base nhi ha de dos tipus: pentgons
aresta lateral
cara lateral i hexgons.
cara lateral
aresta lateral Cada pentgon comparteix cos-
vrtex
vrtex tats amb cinc hexgons.
base
aresta bsica
aresta bsica Cada costat pertany a dos pol-
gons.
Cossos redons
Cada vrtex pertany a tres pol-
Els cossos redons sn cossos geomtrics que tenen superfcies corbes. gons.
Cilindre Con Esfera

base
vrtex superfcie Recorda el que en saps
superfcie corba
lateral corba radi
1. Pirmide pentagonal.
superfcie
lateral corba base
T 6 cares, 6 vrtexs i 10
radi radi arestes.
Prisma hexagonal.
T 8 cares, 12 vrtexs i 18
arestes.
1. Classifica cada cos en prisma o pirmide i escriu APRENDRS Prisma triangular.
quantes cares, vrtexs i arestes t.
A reconixer poliedres
T 5 cares, 6 vr texs i 9
i els seus elements. arestes.
A utilitzar la relaci
entre volum 2. Sn errnies:
i capacitat. Tots els cossos redons
Com calcular el volum tenen vrtexs. Perqu sols
dun cos amb un cub
unitat.
t vrtex el con.
2. Quines afirmacions sn errnies? Explica per qu. Un cilindre t dues bases
A conixer i utilitzar les
Tots els cossos redons tenen vrtexs. unitats de volum i a que sn polgons iguals. Per-
passar dunes a altres.
Un cilindre t dues bases que sn polgons iguals. qu les dues bases iguals
A calcular el volum
La base duna esfera s un cercle.
dortoedres i cubs.
del cilindre sn cercles, no
Un con t un nic vrtex. polgons.
La base duna esfera s un
197 cercle. Perqu lesfera no t
base.

Vocabulari de la unitat
Prisma, pirmide, cos red
Base, cara, aresta, vrtex, radi
Cub, tetraedre, octaedre, icosaedre, dodecaedre
Cub unitat
Metre cbic (m3 )
Decmetre cbic (dm3)
Centmetre cbic (cm3)

197

132255 _ 0256-0269.indd 259 11/9/09 07:32:08

 Poliedres. Poliedres regulars 3.

Objectius Els poliedres sn cossos geomtrics les cares aresta

dels quals sn totes polgons. Els elements dun poliedre cara
Reconixer poliedres i els seus sn cares, arestes i vrtexs. vrtex

elements. Ja coneixes dos tipus de poliedres: els prismes i les pirmides;

Identificar els cinc poliedres re- per hi ha altres poliedres, com el cos blau i el cos groc.

gulars i els seus elements.

Suggeriments didctics
Per a comenar Els poliedres regulars sn aquells les cares dels quals sn totes polgons
Classifiqueu amb lalumnat els regulars iguals i en cada vrtex coincideix el mateix nombre de cares.
Tan sols hi ha cinc poliedres regulars.
cossos geomtrics del materi-
al daula. Indiqueu que, a ms Tetraedre Octaedre Icosaedre Cub Dodecaedre 4.
daquests, hi ha altres tipus de
cossos geomtrics que estudi-
5.
aran ara.
4 cares 8 cares 20 cares 6 cares 12 cares
Per a explicar que sn que sn que sn que sn que sn
triangles triangles triangles quadrats pentgons
Deixeu clar qu s un poliedre regulars regulars regulars regulars
i quins sn els seus elements,
i mostreu que tots els prismes
i pirmides sn poliedres (per 1. Escriu quins daquests cossos sn poliedres.
no a la inversa).
A B C D E
En treballar els poliedres re-
gulars assenyaleu que noms
existeixen els cinc que sindi-
H I
quen en el llibre. Subratlleu F G

que han de complir-se simult-

niament dues condicions: que C
totes les cares siguen polgons 2. Compta les cares, els vrtexs i les arestes de cada poliedre.
regulars iguals i que sunisquen Cal

el mateix nombre de cares en

cada un dels vrtexs.

Per a reforar
Quins poliedres dels anteriors sn prismes? Quin s una pirmide?
Aprofiteu lestratgia referent
a memoritzar de la pgina 51
198
del manual dESTUDI EFICA i
demaneu als xiquets i xiquetes
que memoritzen la definici de
poliedre, els seus elements i
els cinc poliedres regulars. Altres activitats
Formuleu-los preguntes similars a les segents i demaneu-los que
Competncies bsiques escriguen les respostes en el quadern duna manera raonada:
Competncia cultural Pot un prisma tindre solament dues cares laterals?
i artstica Pot tindre un prisma dos desenvolupaments diferents?
Demaneu a lalumnat que dibuixe Pot tindre una pirmide menys de quatre vrtexs?
sobre quadrcula composicions Pot un prisma tindre un nombre senar de vrtexs?
artstiques lliures en qu facen Pot una pirmide tindre un nombre senar darestes?
servir diferents tipus de poliedres.
Comenteu-ne algunes en com.
Assenyaleu la presncia dels cos-
sos geomtrics en les representa-
cions artstiques al llarg de la his-
tria.

198

132255 _ 0256-0269.indd 260 11/9/09 07:32:08

 14
3. Escriu el nom del prisma o pirmide a qu pertany cada desenvolupament. UNITAT 14
Solucions
1. Sn poliedres: A, C, D, i I.
2. Verd 5 cares, 6 vrtexs i
9 arestes.
Blau 7 cares, 7 vrtexs i 12
arestes.
Marr 6 cares, 8 vrtexs
i 12 arestes.
Taronja 8 cares, 12 vrtexs
i 18 arestes.
Morat 11 cares, 13 vrtexs
4. Contesta. i 22 arestes.
Quins dos desenvolupaments de lactivitat 3 pertanyen a poliedres regulars? Com es diuen? Sn prismes els poliedres
marr i taronja. s una pir-
5. Calcula el nombre de cares, vrtexs i arestes de cada poliedre regular i completa la taula.
mide el poliedre blau.
Exemple:
3. Verd Pirmide triangular.

tetraedre T 4 cares, amb 3 costats cada una. 433
En total hi ha 5 6 arestes. Taronja Prisma hexagonal.
Cada aresta pertany a 2 cares. 2
Groc Prisma quadrangular.

T 4 cares, amb 3 vrtexs cada una. 433
Cada vrtex pertany a 3 cares.
En total hi ha
3
5 4 vrtexs. Morat Pirmide pentagonal.
Blau Prisma triangular.
Poliedre regular Nombre de cares Nombre darestes Nombre de vrtexs 4. Pertanyen a poliedres regulars
Tetraedre
el verd i el groc. Sn tetraedre
Octaedre
i cub, respectivament.
Icosaedre
Cub 5. Tetraedre: 4 cares, 6 ares-
Dodecaedre tes i 4 vrtexs.
Octaedre: 8 cares,
833
CLCUL MENTAL 5 12 arestes
2
Calcula el 10 % o multiplica per 0,1: divideix entre 10 833
i 5 6 vrtexs.
10 % de 7 10 % de 30 10 % de 400 4

Icosaedre: 20 cares,
10 % de 82 10 % de 6 10 % de 90 10 % de 356
82 : 10 = 8,2
0,1 3 82
0,1 3 9 0,1 3 75 0,1 3 6.000 20 3 3
5 30 arestes
0,1 3 8 0,1 3 49 0,1 3 8.700 2
20 3 3
i 5 12 vrtexs.
199 5
Cub: 6 cares,
634
5 12 arestes
2
634
i 5 8 vrtexs.
Altres activitats 3
Mostreu els cossos geomtrics de plastilina creats pels xiquets i Dodecaedre: 12 cares,
xiquetes en lapartat Altres formes de comenar de la pgina 196 (o 12 3 5
5 30 arestes
els cossos del material daula), i demaneu-los que els classifiquen 2
i indiquen si sn poliedres, cossos redons, prismes, pirmides 12 3 5
i 5 20 vrtexs.
Treballeu tamb el reconeixement i recompte dels elements. 3

Ensenyeu a la classe un desenvolupament del material daula. De- Clcul mental

maneu a lalumnat que raone a quin cos pot correspondre i que 0,7 3 40
nassenyale alguns elements (bases, cares laterals). Desprs, 0,6 9 35,6
comproveu en com que aquest desenvolupament correspon al dit 0,9 7,5 600
cos. 0,8 4,9 870

199

132255 _ 0256-0269.indd 261 11/9/09 07:32:08

 Volum amb un cub unitat V
Objectius El volum dun cos s la quantitat despai que ocupa. Ortoedre
En aquest curs es calcular el volum de cubs i ortoedres
Conixer el concepte de volum i (un ortoedre s un prisma amb les cares totes rectangles).
dortoedre. Per calcular el volum dun ortoedre o un cub, es pren com a unitat
Calcular el volum dun cos usant de mesura un cubet i es compta el nombre de cubets de cada cos.
un cub unitat.
Hi ha 4 3 2 3 3 5 24 cubets.

Cada capa daquest ortoedre
t 4 3 2 cubets.
Suggeriments didctics Lortoedre t 3 capes dalt. Volum 5 24

Per a explicar 1.
Deixeu clara la definici de vo-
lum i com es pot calcular el vo- Hi ha 2 3 2 3 2 5 23 5 8 cubets.

Cada capa daquest cub
lum dun cos (en concret shi t 2 3 2 cubets.
treballa amb ortoedres per la El cub t 2 capes dalt. Volum 5 8

seua facilitat) comptant cubs

unitat. Mostreu la similitud amb
el clcul drees amb un qua- 1. Compta els cubets i calcula el volum.
drat unitat. Feu insistncia en A B
C
el fet que el valor numric del
volum depn de la unitat de 2.
mesura considerada (tot i que
el volum del cos s sempre
D F
igual).
E

Competncies bsiques
Tractament
de la informaci 2. Calcula el volum de lortoedre usant cada cub unitat.
Assenyaleu que en expressar el
Unitat
volum dun cos amb un cub unitat Volum 5
estem usant dues informacions:
la numrica, donada pel nombre 3.
Unitat
de cubs, i la grfica, donada pel
Volum 5
cub unitat considerat.
Per qu els valors numrics que obtens sn diferents?

200

Solucions
1. A 6 3 3 3 2 5 36 cubets.
B 33 5 27 cubets.
C 4 3 4 3 2 5 32 cubets. Altres activitats
D 43 5 64 cubets. Dibuixeu a la pissarra dos cossos formats per 3 3 2 3 4 cubets
E 7 3 3 3 2 5 42 cubets. i per 2 3 6 3 2 cubets, per exemple. Solliciteu a lalumnat que
F 6 3 3 3 4 5 72 cubets. efectue el clcul del volum dels dos cossos.
2. Unitat V 5 24 Mostreu que el volum de tots dos cossos s el mateix, per que
les seues dimensions sn diferents. Desprs, demaneu-los que
Unitat V53 troben, i si pot ser tamb dibuixen en els quaderns, altres cossos
El resultat numric no formats per cubets el volum dels quals siga 24.
s coincident perqu sha
utilitzat una unitat de mesu-
ra diferent. Si ho creieu con-
venient comenteu que, com
que lortoedre s el mateix,
el seu volum tamb s igual.

200

132255 _ 0256-0269.indd 262 11/9/09 07:32:09

 14
Volum i capacitat UNITAT 14
La capacitat dun recipient equival al seu volum. Objectius
La capacitat La capacitat Relacionar capacitat i volum
dun recipient dun depsit
en forma de cub en forma de cub
(decmetre cbic amb litre i me-
d1 dm daresta d1 m daresta s 1m 1 kl
tre cbic amb quilolitre).
s 1 litre (1 ). 1 quilolitre (1 kl),
s a dir, 1.000 litres.
1 1 dm Suggeriments didctics
Per a explicar
Deixeu clara lequivalncia entre
1. Calcula el volum de cada cos. Desprs, calculan la capacitat si laresta de cada cub
fa 1 dm. el volum dun recipient i la seua
capacitat. Comenteu els casos
de decmetre cbic - litre i metre
cbic - quilolitre. Indiqueu que
en la realitat es parla indistinta-
ment de lun o de laltre. Feu en
Volum 5 Volum 5 Volum 5 com algun cas de lactivitat 1,
Capacitat 5 Capacitat 5 Capacitat 5
ja que lalumnat sol tindre pro-
Quina seria la capacitat de cada cos anterior si laresta de cada cub fra d1 m? blemes per a comptar els cubs
que no veu.
2. Resol.
Indiqueu que la capacitat dun
Cada contenidor de la figura
t una capacitat d1 kl. Si recipient (o el seu volum) sols
cal emmagatzemar 40 kl, coincideix amb la quantitat de
quants contenidors queden
per emmagatzemar?
lquid que cont quan est ple.
Insistiu en aix desprs de dur
En un depsit cbic d1 m daresta
shan abocat 800 de llet. a terme les activitats 2 i 3, ats
Qu t ms volum: la part plena que s un concepte que sol ser
del depsit o la buida?
difcil.
Dun recipient cbic d1 dm daresta ple daigua
se nhan abocat 60 cl a un pitxer. On hi ha ara
ms aigua: al recipient o al pitxer?

3. RAONAMENT. Pensa i contesta.

Maties ha abocat 500 daigua en un recipient cbic d1 m daresta. Solucions
Quina s la capacitat del recipient? 1. Blau Volum 5 30
Coincideix la capacitat amb la quantitat de lquid que hi ha dins el recipient? Capacitat 5 30
Roig Volum 5 17
201 Capacitat 5 17
Verd Volum 5 42
Capacitat 5 42
Serien 30 kl, 17 kl i 42 kl,
respectivament.
Altres activitats
2. Hi ha 39 contenidors 5 39 kl
Proposeu lactivitat segent per treballar la idea que cossos dife-
40 kl 2 39 kl 5 1 kl
rents poden tindre la mateixa capacitat.
Queda 1 contenidor.
Dibuixeu a la pissarra uns quants cossos diferents formats per
Capacitat 5 1 kl 5 1.000
cubs unitat i que consten tots del mateix nombre de cubets. Indi-
Plena: 800 . Buida: 200 .
queu que laresta de cada cubet fa 1 dm (o 1 m) i demaneu a
Ms volum: part plena.
lalumnat que compte els cubets i calcule el volum i la capacitat
dels cossos. Capacitat 5 1 5 100 cl
Pitxer: 60 cl.
Posteriorment, podeu proposar-los que siguen ells mateixos els qui
Recipient: 40 cl.
facen el dibuix daltres cossos que tinguen la mateixa capacitat.
Hi ha ms aigua al pitxer.
3. Capacitat 5 1 kl 5 1.000
1.000 5/ 500 .
No coincideix.

201

132255 _ 0256-0269.indd 263 11/9/09 07:32:09

 Unitats de volum 3.

Objectius Per a mesurar volums dobjectes usem les unitats de volum:

centmetre cbic, decmetre cbic i metre cbic.
Reconixer les unitats de volum Un cub d1 cm daresta
principals: metre, decmetre i t un volum
centmetre cbics i les abrevia- d1 centmetre cbic (1 cm3). 1 cm3

4.
tures (m3, dm3 i cm3). Un cub d1 dm daresta
1 cm
t un volum
Utilitzar les equivalncies entre d1 decmetre cbic (1 dm3).
les unitats de volum. Un cub d1 m daresta 1 dm3 1 m3
t un volum
d1 metre cbic (1 m3).
Suggeriments didctics Les equivalncies entre les unitats 1 dm

Per a explicar de volum sn:

1 m3 5 1.000 dm3
Comenteu el dibuix de la pgina 1m
5.
1 dm3 5 1.000 cm3
i deixeu clares les definicions
de les unitats. Assenyaleu que
com que es tracta de tres di- Per calcular el volum dun ortoedre multipliquem
3 cm
mensions, cada unitat s 1.000 les tres dimensions.

vegades major que la immedia- Volum: 4 cm 3 2 cm 3 3 cm 5 24 cm3

2 cm
tament inferior. Mostreu les si- 4 cm
milituds i diferncies que hi ha
amb les unitats de mesura de Les unitats de volum sn: metre cbic (m3), decmetre cbic (dm3)
i centmetre cbic (cm3).
longitud i les de superfcie.
1 m3 5 1.000 dm3 1 dm3 5 1.000 cm3
Incidiu altra vegada en la rela-
El volum dun ortoedre s igual al producte del llarg per lample per lalt.
ci entre capacitat i volum quan
porteu a cap lactivitat 1.
Mostreu la utilitat de la frmula
1. Pensa i contesta.
per a calcular el volum de qualse-
Quin s el volum dun cub d1 m daresta? A quina unitat de capacitat equival?
vol ortoedre o cub a partir de les
Quin s el volum dun cub d1 dm daresta? A quina unitat de capacitat equival?
seues dimensions. Assenyaleu- C
ne la semblana amb el clcul 2. Completa. Cal
fet comptant els cubets unitat i 4 m 5 dm
3 3
8 dm 5 cm
3 3
7.000 dm 5 m
3 3
6.000 cm 5 dm
3 3

deixeu clar que totes les longi- 12 m3 5 dm3 7,6 dm3 5 cm3 30.000 dm3 5 m3 23.500 cm3 5 dm3
tuds han destar expressades en
3,8 m3 5 dm3 4,29 dm3 5 cm3 680 dm3 5 m3 786 cm3 5 dm3
la mateixa unitat per a poder apli-
0,27 m 5 dm3 3
0,125 dm 5 cm
3 3
95 dm 5 m
3 3
43 cm3 5 dm3
car la frmula al clcul.

Per a reforar 202

Demaneu als xiquets i xiquetes
que elaboren un esquema per
passar dunes unitats de volum
a altres seguint lestratgia de
Altres activitats
la pgina 21 del manual dESTU-
DI EFICA. Demaneu a lalumnat que calcule (prenent les mesures pertinents)
el volum dels ortoedres i cubs del material daula, de diferents
brics, duna goma, dun llibre de text
Competncies bsiques
Entregueu a cada alumne dues targetes iguals i demaneu-los que
Competncia lingstica hi escriguen un mateix volum expressat en dues unitats diferents
Insistiu en la necessitat danome- (una en cada targeta). Desprs, ajunteu lalumnat en grups i dema-
nar cada magnitud amb el vocabu- neu-los que barregen les targetes de tots i les colloquen esteses
lari corresponent perqu la comu- de cara avall. Per torn, han dalar dues targetes i determinar si
nicaci amb els altres siga fluida i expressen el mateix volum. Si no s aix, les han de tornar a col-
correcta (a vegades lalumnat arri- locar on estaven.
ba a confondre decmetre amb de-
cmetre quadrat o decmetre c-
bic).

202

132255 _ 0256-0269.indd 264 11/9/09 07:32:10

 14
3. Ordena de menor a major cada grup. UNITAT 14
3 3 3 3
POSA ATENCI 5m 7.000 dm 8,2 m 8.250 dm

No oblides expressar totes

3.500 cm3 2,9 dm3 3,01 dm3 3.499 cm3
Solucions
les mesures en una mateixa
unitat abans de comparar.
7,05 dm3 7.000 cm3 7,2 dm3 7.100 cm3 1. El volum s 1 m3.
Equival a 1 kl.
4. Calcula el volum de cada cos. El volum s 1 dm3.
Equival a 1 .

5,5 m
2. 4.000 dm3 8.000 cm3

4m
12.000 dm3 7.600 cm3
4 cm

3 dm
3.800 dm3 4.290 cm3
2 cm 3 dm
4m 4m 270 dm3 125 cm3
6 cm 3 dm 3m 4m
7 m3 6 dm3
5. Resol. 30 m3 23,5 dm3
A Vilabosc hi ha un depsit en forma dortoedre.
0,68 m3 0,786 dm3
Shi emmagatzema aigua per combatre els incendis 0,095 m3 0,043 dm3
forestals. T unes dimensions de 20 m de llarg,
15 m dample i 12 m dalt. 3. 5 m3 , 7.000 dm3 ,
Quin s el volum del depsit? , 8,2 m3 , 8.250 dm3
Quina capacitat t en quilolitres? 2,9 dm3 , 3,01 dm3 ,
I en litres?
, 3.499 cm3 , 3.500 cm3
Al poble de Vallverda tenen tamb un depsit
7.000 cm3 , 7,05 dm3 ,
contra incendis. T forma cbica i laresta
fa 15 m. , 7.100 cm3 , 7,2 dm3
Quin s el seu volum? s major o menor 4. 6 3 2 3 4 5 48
que el volum del depsit de Vilabosc?
V 5 48 cm3
Quina capacitat t en litres?
Quants litres daigua caben al depsit de
33 5 27 V 5 27 dm3
Vallverda menys que al depsit de Vilabosc? 3 3 4 3 5,5 5 66
Quants quilolitres sn?
V 5 66 m3
43 5 64 V 5 64 m3
CLCUL MENTAL
5. 20 3 15 3 12 5 3.600
Calcula el 50 % o multiplica per 0,5: divideix entre 2 Volum 5 3.600 m3
m3 50 % de 8 50 % de 40 50 % de 600 Capacitat 5 3.600 kl 5

5 3.600.000
m3 50 % de 70 50 % de 4 50 % de 30 50 % de 480
70 : 2 5 35
0,5 3 70
0,5 3 2 0,5 3 28 0,5 3 2.000 153 5 3.375
0,5 3 6 0,5 3 36 0,5 3 4.600 Volum5 3.375 m3
3.375 , 3.600. s menor.
203 Capacitat 5 3.375.000
3.600.000 2
2 3.375.000 5
5 225.000 5 225 kl
Nhi caben 225.000
Altres activitats menys.
Mostreu a lalumnat un rebut daigua i anoteu a la pissarra el preu Sn 225 kl menys.
del metre cbic daigua consumit. Plantegeu problemes i situaci-
ons similars a les segents: Clcul mental
En dutxar-se una persona consumeix 90 litres daigua. Quant 4 20 300
costa laigua duna dutxa? 2 15 240
Un llavaplats consumeix 30 litres daigua per s. Quants metres 1 14 1.000
cbics daigua consumeix per any si es fa servir una vegada per 3 18 2.300
dia? Quants euros costa aquest consum daigua?

203

132255 _ 0256-0269.indd 265 11/9/09 07:32:10

 Activitats
1. Classifica aquests cossos en poliedres 4. ESTUDI EFICA. Explica.
i cossos redons.
Objectius En qu es diferencien els poliedres
A B C i els cossos redons.
Repassar els continguts bsics En qu sassemblen i es diferencien
de la unitat. un prisma i una pirmide triangulars.

Aplicar les matemtiques en di- 5. Calcula el volum de cada cos usant

ferents contextos. D E F el cub unitat.
B

Competncies bsiques A

Autonomia
i iniciativa personal
Animeu lalumnat a afrontar amb
confiana situacions reals i a apli-
car-hi tots els seus coneixements
matemtics.
G H I
C 1
D
2. Contesta.
Quins poliedres de lactivitat anterior
sn prismes? I pirmides?
Quins sn poliedres regulars? 6. Calcula la capacitat de cada cos de
lactivitat 5 suposant que laresta E
de cada cub mesura:
3. Relaciona cada cub amb els
desenvolupaments que el poden formar. 1 m. 1 dm.

Solucions A B 7. Pensa i contesta.

Dos recipients diferents, poden
1. Poliedres: B, C, D, G, H i I.
tindre la mateixa capacitat?
Cossos redons: A, E i F. I el mateix volum?

2. Prismes: G i H. 1 2 Dos recipients amb la mateixa

capacitat, tenen el mateix volum?
Pirmides: C i I.
Dos recipients amb una mateixa
Poliedres regulars: B, C i D. quantitat de lquid dins, poden tindre
el mateix volum? I diferent?
3. A 2, 3, 5 i 6 3 4 Poden tindre la mateixa capacitat?
B 1, 3, 4, 5 i 6 I diferent?

4. R. M. 8. Completa.
Els poliedres estan formats 3 m3 5 dm3 5.000 dm3 5 m3
5 6
per cares totes poligonals i 1,5 m3 5 dm3 172 dm3 5 m3
els cossos redons presenten 24 dm 5 cm
3 3
800 cm3 5 dm3
alguna superfcie corba i si te- 0,16 dm3 5 cm3 39 cm3 5 dm3
nen alguna cara plana s un
cercle.
204
Sassemblen en el fet que els
dos sn poliedres i la base
(o les bases) sn triangles.
Es diferencien en el nombre
de cares, vrtexs i arestes, Altres activitats
i en el fet que les cares la-
Escriviu a la pissarra els rtols segents i demaneu a lalumnat
terals del prisma sn paral-
que ordene els cossos de menor a major volum:
lelograms i les de la pirmi-
de sn triangles.
Cos A 40 dm de llarg, 25 dm dample, 30 dm dalt
5. A Volum 5 10
B Volum 5 14
Cos B 2 m de llarg, 1 m dample, 5 m dalt
C Volum 5 125
D Volum 5 31
Cos C 12 dm de llarg, 18 dm dample, 64 dm dalt
6. A 10 kl A 10
B 14 kl B 14
C 125 kl C 125
D 31 kl D 31

204

132255 _ 0256-0269.indd 266 11/9/09 07:32:10

 14
UNITAT 14
9. Calcula el volum daquests cossos. 11. Resol.
En una glaonera hi ha 20 glaons. 7. S, dos recipients diferents

3 cm
Cada gla t 2 cm daresta. Quin
poden tindre la mateixa ca-
s el volum dun gla? I de tots
3 cm
6 cm els glaons de la glaonera? pacitat i tamb el mateix

9 dm
volum.
S, dos recipients amb la
4m mateixa capacitat tenen el
2 dm mateix volum.
4 dm
4m
4m
S, dos recipients que con-
tenen la mateixa quantitat
10. Calcula el volum de cada cos. Per trasplantar un arbre, Mrius de lquid poden tindre el
Un ortoedre que fa 3 m dample, ha fet un clot de 2 m de llarg, mateix o diferent volum.
6 m de llarg i 5 m dalt. 2 m dample i 1,5 m de profunditat. Aix mateix, poden tindre la
El volum que ocupen les arrels
Un ortoedre que fa 25 cm de llarg, mateixa o diferent capaci-
de larbre s 1 m3. Quants metres
20 cm dample i 5 cm dalt. cbics de terra ha dafegir per a omplir tat.
Un cub de 10 dm daresta. el clot?
8. 3.000 dm3 5 m3
1.500 dm3 0,172 m3
ETS CAPA DE Fer clculs per al manteniment duna piscina
24.000 cm3 0,8 dm3
En una escola de nataci estan preparant 160 cm3 0,039 dm3
la piscina per a aquesta temporada.
Lhan omplida daigua i han dafegir clor 9. 6 3 3 3 3 5 54
a laigua per a deixar-la a punt i poder V 5 54 cm3
comenar les classes.
43 5 64
La piscina de lescola t forma
dortoedre i fa 50 m de llarg, V 5 64 m3
20 m dample i 2 m de profunditat. 4 3 2 3 9 5 72
A lescola saben que han de posar 4 g V 5 72 dm3
de clor per cada metre cbic daigua de
la piscina. El clor el compren en pots 10. 6 3 3 3 5 5 90
de 5 kg cada un.
V 5 90 m3
Quants metres cbics daigua t
la piscina? Quants quilolitres sn? 25 3 20 3 5 5 2.500
Quants grams de clor han de posar V 5 2.500 cm3 5 2,5 dm3
m3 en total a la piscina? 103 5 1.000
3 Quants pots de clor han de V 5 1.000 dm3 5 1 m3
3
comprar per a preparar-la?
m Els sobrar clor? 11. 23 5 8; 20 3 8 5 160
3
El volum dun gla s 8
cm3 i el volum de tots els
205 glaons s 160 cm3.
2 3 2 3 1,5 5 6; 6 2 1 5 5
Ha dafegir 5 m3 de terra al
clot per a omplir-lo.
Programa dESTUDI EFICA
Ets capa de
En acabar la unitat, feu que lalumnat complete aquesta taula:
50 3 20 3 2 5 2.000
Unitat 14 Cossos geomtrics. V 5 2.000 m3 C 5 2.000 kl
Volum
T 2.000 m3 daigua, que sn
El que he aprs 2.000 kl.
El que he aprs
a fer 4 3 2.000 5 8.000
Poliedres. Poliedres regulars Hi han de posar 8.000 g de clor.
8.000 g 5 8 kg
Volum amb un cub unitat
8 : 5 q 5 1; r 5 3
Volum i capacitat 5322852
Han de comprar 2 pots de clor i
Unitats de volum
els en sobraran 2 kg.

205

132255 _ 0256-0269.indd 267 11/9/09 07:32:11


Objectius
Resoldre problemes comenant
per altres problemes ms sen-
zills.
Suggeriments didctics
Per a comenar
Dialogueu amb lalumnat sobre
les estratgies que han aprs.
Assenyaleu que a ms de fer
un dibuix, una taula, podem
tamb resoldre problemes ms
senzills que ens proporcionen
una pista per afrontar el que
tenim plantejat.
Per a explicar
Intenteu que siguen capaos
de vore els cubs que estan
ocults de la torre i que desco-
brisquen tots sols la regla que
segueix el nombre de cubs de
cada tipus (mostreu la relaci
entre el nombre de cubs de
cada pas i del pas anterior).
Solucions
1. Cubs visibles duna torre de 7
capes:
1 1 3 1 5 1 7 1 9 1 11 1
1 13 5 49
Cubs visibles duna torre de
10 capes:
1 1 3 1 5 1 7 1 9 1 11 1
1 13 1 15 1 17 1 19 5 100
2. Cubs duna torre de 5 capes:
Visibles: 3 1 4 1 5 1 6 1
1 7 5 25
Ocults: 2 1 4 1 6 1 8 5 20
Cubs duna torre de 8 capes:
Visibles: 3 1 4 1 5 1 6 1
1 7 1 8 1 9 1 10 5 52
Ocults: 2 1 4 1 6 1 8 1
1 10 1 12 1 14 5 56
Cubs duna torre de 10 capes:
Visibles: 3 1 4 1 5 1 6 1
1 7 1 8 1 9 1 10 1 11 1
1 12 5 75
Ocults: 2 1 4 1 6 1 8 1
1 10 1 12 1 14 1 16 1 18 5
5 90
206
132255 _ 0256-0269.indd 268
Soluci de problemes
Comenar amb problemes ms senzills
En alguns problemes, de primer s til resoldren daltres de ms senzills per a obtindre pistes.
EX
Resol aquests problemes treballant-ne abans alguns de ms senzills. 1.
Magdalena ha fet amb cubs una torre
de 5 capes com la que hi ha en la figura.
Uns cubs es veuen i altres no.
Quants cubs es veuen? 2.
Quants cubs estan ocults?
Per resoldre el problema, considerarem
de primer torres d1, 2, 3 i 4 capes.
3.
Cubs visibles: 1
1 capa
Cubs ocults: 0
4.
Cubs visibles: 1 1 3 5 4
2 capes
Cubs ocults: 1
Cubs visibles: 1 1 3 1 5 5 9
3 capes
Cubs ocults: 1 1 3 5 4
5.
Cubs visibles: 1 1 3 1 5 1 7 5 16
4 capes
Cubs ocults: 1 1 3 1 5 5 9
Per a 5 capes, seguint la pauta Cubs visibles: 1 1 3 1 5 1 7 1 9 5 25
Cubs ocults: 1 1 3 1 5 1 7 5 16 6.
1. Quants cubs visibles tindr una torre
com la de Magdalena que tinga 7 capes?
I si t 10 capes?
7.
2. Xavier ha fet una torre de 5 capes
com la que hi ha en la figura de la dreta.
Quants cubs visibles t? I docults?
Quants cubs de cada tipus hi haur en
una torre de 8 capes? I de 10 capes?
206
Altres activitats
Plantegeu a lalumnat activitats similars a les treballades, com les
segents:
Quants cubs tindr una torre com aquestes que conste de 7 ca-
pes? I si t 9 capes?
11/9/09 07:32:12
 14
Repassa UNITAT 14
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Expressa com una potncia i escriu com 8. Dos teros dels assistents a una funci
es llig. de teatre eren dones i daquestes un 1. 45 4 a la cinquena
434343434 5353535
cinqu eren majors de 60 anys. Quina 54 5 a la quarta
fracci dels assistents eren dones majors
73 7 al cub
73737 838 de 60 anys?
82 8 al quadrat
2. Expressa usant una potncia de 10. 2. 103 105 108
1.000 100.000 100.000.000
3. 4 6 8 10
3. Calcula. 4. Rectangle b 3 h

16
36
64
100 Quadrat c 2
D3d
4. ESTUDI EFICA. Completa lesquema. Rombe
2
Romboide b 3 h
REA DE FIGURES PLANES
b3h
Triangle
2 P 3 ap
Rectangle b 3 h 9. Joan t 120 llibres. Tres quarts sn Polgon regular
novelles, el 20 % sn contes i la resta 2
Quadrat
sn diccionaris. Quants llibres de cada Cercle 3 r2
tipus t Joan?
5. 28/24 5 7/6 8,33
5. Calcula. 10. Una moneda d1 cntim deuro pesa 17/15 2,22
2 4 7 4 7,35 1 0,98 2,30 g. Quantes monedes hi haur 18/36 5 1/2 25,578
1 2 en una bossa de monedes d1 cntim 32/21 0,209
3 8 5 15 9 2 6,78 que pesa 35 kg i 190 g?
3 6 8 7 4,2 3 6,09 6. 44/60 5 11/15 60
3 :
4 9 3 4 9,405 : 45 11. Llus t un cordell de 9 m. El divideix 12/6 5 2 9,4
en dues parts iguals. Amb una daquestes
6. Calcula. parts fa trossos de 0,25 m i amb laltra fa 7. 1.200 cm2 8,9 cm2
trossos de 0,15 m. Quants trossos obt
3 2 4 7.000 cm2
1 3 25 3 3,6 2 48 : 1,6 en total?
5 6 10 850 m2 49.000 m2

5
2
2
4
3
2(5
6 ) 5,64 : (0,27 1 0,33) 12. En una parcella quadrada de 40 m de
costat sha installat un estany circular
3,25 m2
0,0916 hm2 2.800 hm2
de 10 m de radi. Quants metres quadrats
de parcella han quedat lliures? 1,47 hm2
7. Expressa en la unitat indicada.
0,82 ha 2,3 ha
En cm2 12 dm2 890 mm2 0,7 m2 13. Maria t estalviats 600 . Amb un 0,0734 ha
En m2 8,5 a 4,9 hm2 325 dm2 huit dels seus estalvis compra diversos
En hm2 916 m2 28 km2 147 dam2
llibres iguals per regalar-los. Cada llibre 8. 1/5 3 2/3 5 2/15
costa 12,50 . Quants llibres ha comprat
En ha 82 a 2,3 hm2 734 ca Maria?
Eren 2/15 dels assistents.
9. 3/4 de 120 5 90
207 20 % de 120 5 24
120 2 (90 1 24) 5 6
T 90 novelles, 24 contes i 6
diccionaris.

Reps en com 10. 35 kg i 190 g 5 35.190 g

35.190 : 2,3 5 15.300
Dividiu lalumnat en quatre grups i entregueu a cada un una cartoli- Hi haur 15.300 monedes.
na gran de diferents colors. Cada grup hi ha de tractar un daquests
apartats que li adjudiqueu: 11. 9 : 2 5 4,5; 4,5 : 0,25 5 18
4,5 : 0,15 5 30
2 Grup 1: Poliedres i poliedres regulars.
18 1 30 5 48
2 Grup 2: Volum amb un cub unitat. En total obt 48 trossos.
2 Grup 3: Volum i capacitat.
12. 402 5 1.600
2 Grup 4: Unitats de volum.
3,14 3 102 5 314
Hi han dincorporar les sntesis teriques necessries, dibuixos 1.600 2 314 5 1.286
explicatius i/o imatges dobjectes quotidians, propostes dactivi- En queden lliures 1.286 m2.
tats de prctica Posteriorment, cada grup ha dexplicar als com-
13. 1/8 de 600 5 75
panys restants la tasca que ha dut a terme.
75 : 12,50 5 6
Maria ha comprat 6 llibres.

207

132255 _ 0256-0269.indd 269 11/9/09 07:32:12

 15 Estadstica RE

A
Objectius
Q
Reconixer situacions reals en i
q
qu sutilitzen mesures esta-
dstiques. S

Recordar conceptes necessaris E

per a desenvolupar la unitat. R

Suggeriments didctics
Demaneu als xiquets i xiquetes
que comenten lliurement qu
M
coneixen sobre la mitjana i
com es pot calcular. Comenteu L

la utilitat de la mitjana en mol- 1

tes situacions diries (tempe-
2
ratures, notes). Mostreu que
la mitjana est sempre com- L
presa entre les dades.
En Recorda el que en saps, re-
passeu amb lalumnat com es
fa lagrupaci de dades en for-
ma de taula (agrupant-les de
primer i comptant-les desprs)
1.
i el clcul de la mitjana a partir
daquesta taula. Tots hem dajudar a cuidar el medi ambient.
Les empreses automobilstiques dissenyen vehicles amb motors que cada vegada consumeixen
menys, tant a les ciutats com en els viatges per carretera.
Competncies bsiques A continuaci tens el consum, en litres cada 100 km, de tres tipus de vehicles.
2.
Competncia Quin s el consum mitj en litres cada
Per ciutat Per carretera
social i ciutadana 100 km de cada tipus de vehicle?
Turisme 7 5 El consum per ciutat de cada vehicle,
3.
Comenteu la importncia de se-
Furgoneta 11 9 s major o menor que el consum mitj?
guir les normes de trnsit per part El consum per carretera de cada vehicle,
Tot terreny 10 8
de tots. Establiu un debat sobre s major o menor que el consum mitj?
la relaci entre el progrs cientfic
i tecnolgic i la necessitat de res- 208
pectar el medi ambient.

Autonomia
i iniciativa personal
Animeu lalumnat a fer servir amb
confiana tots els seus coneixe-
ments, i en concret el clcul de la
mitjana, en diferents situacions.
Competncia cultural
i artstica
Demaneu a lalumnat que elabore
un sistema grfic alternatiu per
registrar les respostes al qestio-
nari i comenteu en com els avan-
tatges i inconvenients dalguns
daquests sistemes.
Altres formes de comenar
Demaneu a lalumnat que busque en el diccionari la paraula estads-
tica i comenteu-ne els significats. Mostreu que en la societat actual
s una eina important per a conixer lopini pblica i per a poder
prendre decisions de tipus comercial. Digueu-los que aporten exem-
ples dinformacions que podrien determinar-se mitjanant estudis
estadstics.
Solliciteu a lalumnat que busque i retalle (en diaris o revistes) no-
tcies en qu isquen resultats estadstics. Desprs, feu una posada
en com sobre qu shi ha estudiat, els resultats obtinguts, qu
signifiquen

208

132255 _ 0270-0288.indd 272 11/9/09 07:31:29

 RECORDA EL QUE EN SAPS UNITAT 15
Agrupaci de dades en una taula
Solucions
Quan tenim moltes dades, s convenient comptar quantes vegades ix cada una
i desprs agrupar els resultats en forma de taula. Aix, podem saber fcilment Pgina inicial
quines dades ixen ms i fer clculs de manera ms rpida.
Turisme: (7 1 5) : 2 5 6
Consum mitj 6 /100 km
Shan anotat les edats dels xiquets que han anat a la consulta dun pediatre.
Edats: 3, 3, 11, 5, 3, 8, 3, 5, 8, 3, 5 i 3 anys
Furgoneta: (11 1 9) : 2 5 10
Recompte: 3 6 vegades Consum mitj 10 /100 km

Edat
5 3 vegades (anys)
3 5 8 11 Tot terreny: (10 1 8) : 2 5 9
8 2 vegades Nre. de
6 3 2 1
Consum mitj 9 /100 km
vegades
11 1 vegada Turisme: 7 . 6. s major.
Furgoneta: 11 . 10. s major.
Mitjana aritmtica Tot terreny: 10 . 9. s major.
La mitjana aritmtica o mitjana dun grup de dades es calcula aix:
Turisme: 5 , 6. s menor.
Furgoneta: 9 , 10. s menor.
1r Es multiplica cada dada pel nombre de vegades que ix i se sumen
tots els productes. Tot terreny: 8 , 9. s menor.
2n Es divideix la suma pel nombre total de dades.

La mitjana de les dades de dalt es calcula aix:

Recorda el que en saps

Edat 1r 3 3 6 1 5 3 3 1 8 3 2 1 11 3 1 5 60 1. Germans 1 2 3 4
3 5 8 11
(anys) 2n 6 1 3 1 2 1 1 5 12; 60 : 12 5 5 Vegades 4 3 2 1
Nre. de
6 3 2 1
vegades La mitjana s 5.
Punts 4 5 6 8
Vegades 1 4 3 3
1. Agrupa cada conjunt de dades en una taula. APRENDRS

Llibres 2 3 4 5 6
Nombre de germans: 1, 1, 1, 1, 2, 2, 2, 3, 3, 4 A reconixer
Punts en un examen: 8, 5, 6, 6, 5, 8, 5, 8, 4, 6, 5 les variables Vegades 1 4 3 2 2
estadstiques.
Nombre de llibres llegits: 3, 4, 4, 3, 6, 3, 2, 5, 4, 5, 3, 6
A calcular freqncies
absolutes i relatives 2. 1 3 4 1 2 3 3 1 3 3 2 1
2. Calcula la mitjana de cada conjunt de dades de lactivitat dunes dades. 1 4 3 1 5 20
anterior.
Com obtindre la mitjana 4 1 3 1 2 1 1 5 10
3. Pensa i escriu. i la moda dunes dades. 20 : 10 5 2
Com calcular la
Tres nombres diferents la mitjana dels quals siga 6. La mitjana del nombre de
mediana i el rang
Quatre nombres (algun daquests repetit) dunes dades. germans s 2.
la mitjana dels quals siga 8. 431153416331
1 8 3 3 5 66
209 1 1 4 1 3 1 3 5 11
66 : 11 5 6
La mitjana de punts s 6.
231133414331
1 5 3 2 1 6 3 2 5 48
Vocabulari de la unitat
1 1 4 1 3 1 2 1 2 5 12
Recompte de dades 48 : 12 5 4
Freqncies absolutes i relatives La mitjana de llibres llegits
Mitjana aritmtica s 4.

Moda 3. R. M. 4, 5, 9
Mediana R. M. 5, 7, 7, 13

Rang
Diagrama darbre

209

132255 _ 0270-0288.indd 273 11/9/09 07:31:29


Objectius
Diferenciar entre variables es-
tadstiques quantitatives i vari-
ables qualitatives.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Deixeu clara la caracteritzaci
dels tipus de variables que pot
estudiar lestadstica: les varia-
bles quantitatives tenen com a
resposta valors numrics, i les
qualitatives, valors que no sn
numrics, sin dun altre tipus.
Feu una llista a la pissarra amb
totes les variables treballades
en la pgina.
Solucions
1. Estatura Quant fa dala-
da? S. Quantitativa.
Programa de TV preferit
Quin programa de TV li agra-
da ms? No. Qualitativa.
Professi Quina s la
seua professi? No. Qualita-
tiva.
Longitud en nixer Quant
va mesurar en nixer? S.
Quantitativa.
Nom del pare Com es diu
el pare? No. Qualitativa.
2. R. L.
3. R. M.
Variable: fruita presa per 4
persones en el sopar dahir.
Tipus: Qualitativa.
Variable: edat de 5 cosins.
Tipus: Quantitativa.
Variable: nombre de cromos
que tenen 5 xiquets.
Tipus: Quantitativa.
Variable: postres preferides
per 4 persones.
Tipus: Qualitativa.
Variable: afici preferida de
4 persones.
Tipus: Qualitativa.
Variable: nombre de masco-
tes que tenen 7 persones.
Tipus: Quantitativa.
210
132255 _ 0270-0288.indd 274
Variables estadstiques F
Una empresa ha contractat Jordi perqu faa unes enquestes.
Hi ha preguntes molt diferents i nobt diversos tipus de dades.
Lestadstica sencarrega dextraure informaci de les dades.
El pes, la nacionalitat, ledat, el color dulls sn variables estadstiques.
Jordi ha preguntat el pes en quilos a diverses persones.
Totes les respostes han sigut nombres: 52, 74, 68
El pes s una variable quantitativa.
Tamb els ha preguntat la nacionalitat.
Les respostes no han sigut nombres: Espanya, Per,
Rssia, Xina
La nacionalitat s una variable qualitativa.
Lestadstica recull dades per extrauren informaci.
Les variables estadstiques poden ser quantitatives (si tenen valors numrics)
o qualitatives (si tenen valors dun altre tipus).
1. Copia i completa la taula.
Variable Quina pregunta Les respostes s qualitativa
estadstica es faria? sn numriques? o quantitativa? 1.
Color favorit Quin color li agrada ms? No Qualitativa
Estatura
Programa de TV preferit
Professi
Longitud en nixer
Nom del pare
2. Escriu tres variables quantitatives i tres variables qualitatives.
2.
3. Observa cada grup de respostes. Escriu quina en pot ser la variable estadstica
i assenyala si s quantitativa o qualitativa.
C
Exemple: 10, 6, 9, 8, 7
Variable estadstica: nota en 5 controls de Matemtiques. Cal
Tipus de variable: quantitativa.
Taronja, mel, pltan, pera Flam, iogurt, pasts, gelat
13, 17, 15, 12, 21 Lectura, esport, fotografia, bricolatge
156, 184, 203, 172, 179 2, 1, 0, 1, 2, 0, 1
210
Altres activitats
Formeu grups de tres o quatre alumnes i demaneu-los que elabo-
ren una bateria de preguntes les respostes de les quals podran
ser de tipus quantitatiu o qualitatiu segons una descripci que els
doneu (per exemple, 3 variables quantitatives i 4 de qualitatives).
Cada grup ha dentregar les seues preguntes a un altre grup per-
qu les conteste (analitzant abans si el nombre de variables de
cada tipus s el que heu indicat).
Una vegada recopilades les respostes a les preguntes anteriors,
cada grup dalumnes ha delaborar una taula calculant les freqn-
cies absolutes i les freqncies relatives corresponents a les da-
des obtingudes.
11/9/09 07:31:30
 15
Freqncia absoluta i freqncia relativa UNITAT 15
Josep ha preguntat a 12 companys quants Objectius
Nombre de germans
germans tenen i ha anotat les respostes.
2 0 2 2 Diferenciar i calcular les fre-
0 2 1 3 Observa la dada 2: qncies absolutes i relatives
2 1 0 0 Ix 5 vegades. La freqncia absoluta de 2 s 5. dun conjunt de dades.
5
Hi ha 12 dades en total. La freqncia relativa de 2 s .
12
Josep ha comptat les vegades que es repeteix cada dada i ha format la taula de freqncies: Suggeriments didctics
Nombre de
0 1 2 3 Per a explicar
germans
Freqncia Assenyaleu que les freqnci-
4 2 5 1 Suma: 12 (nombre total de dades)
absoluta es absolutes sn nombres i les
Freqncia 4 2 5 1 12 freqncies relatives sn frac-
relativa
Suma: 51
12 12 12 12 12
cions. Mostreu que la suma de
les freqncies absolutes s
La freqncia absoluta duna dada s el nombre de vegades que ix. sempre igual al nombre total
La freqncia relativa duna dada s el quocient entre el nombre de vegades de dades, i la suma de les fre-
que ix la dada i el nombre total de dades.
qncies relatives s igual a 1.

1. Elabora la taula de freqncies. Desprs, contesta.

Competncies bsiques
Manuel ha anotat el color dels cabells dels
Color cabells negres
clients que ha tingut a la perruqueria. Tractament
Freqncia
absoluta Suma: de la informaci
negres rossos negres rossos
pl-rojos rossos negres negres Freqncia Suma: Comenteu que les taules sn una
relativa
negres pl-rojos forma molt usual de sintetitzar in-
Amb qu coincideix la suma de les freqncies absolutes? formaci. Mostreu la importncia
de saber comprendre-les i cons-
2. Tira una moneda 15 vegades i construeix la taula de freqncies dels resultats. truir-les.

CLCUL MENTAL
Calcula el 20 % o multiplica per 0,2: divideix entre 5

20 % de 5 20 % de 500 20 % de 5.000 Solucions

20 % de 35 20 % de 10 20 % de 100 20 % de 1.000
35 : 5 = 7 1.
0,2 3 35 Color negres rossos pl-rojos
0,2 3 15 0,2 3 250 0,2 3 3.500
0,2 3 40 0,2 3 300 0,2 3 4.000
Freq.
5 3 2
absoluta
Freq.
211 5/10 3/10 2/10
relativa

Suma freq. absolutes: 10

Suma freq. relatives: 10/10 5
51
Altres activitats
La suma de les freqncies
Demaneu a lalumnat que efectue els clculs de freqncies abso- absolutes coincideix amb el
lutes i freqncies relatives de dades obtingudes a latzar o mitjan- nombre total de dades.
ant experimentaci. Per exemple:
2. R. L.
2 Anotar el tercer dgit del nmero de telfon de tot lalumnat de
la classe i estudiar les freqncies de les xifres.
2 Llanar una moneda o un dau 10 vegades i obtindre les freqn-
Clcul mental
cies dels possibles resultats. Si agrupeu lalumnat perqu duga 1 100 1.000
a cap lexperiment, podeu comentar desprs les diferncies en- 2 20 200
tre les freqncies de les dades de cada grup i les freqncies 3 50 700
de les dades globals de la classe (les freqncies relatives 8 60 800
daquestes ltimes prenen valors molt similars a la probabilitat
de cada resultat possible).

211

132255 _ 0270-0288.indd 275 11/9/09 07:31:30


Objectius
Calcular la mitjana aritmtica
de diverses dades numriques.
Determinar la moda o les mo-
des dun conjunt de dades.
Suggeriments didctics
Per a comenar
Comenteu amb lalumnat la im-
portncia de conixer la mitjana
en contextos com qualificaci-
ons, disseny de mobles, dades
socials i econmiques
Per a explicar
Comenteu el procs que cal se-
guir per a trobar la mitjana amb
dades agrupades. Mostreu la
importncia danalitzar les da-
des abans de calcular per sa-
ber si cal agrupar-les de primer.
Assenyaleu que la mitjana es
calcula sols amb dades num-
riques i que no t per qu coin-
cidir amb alguna de les dades.
Indiqueu que la moda s la
dada o les dades amb major
freqncia absoluta. Deixeu
clar que hi pot haver cap moda,
una moda o ms duna, de-
penent del conjunt de dades.
Mostreu que la moda pot cal-
cular-se independentment de si
les dades sn quantitatives o
qualitatives.
Per a reforar
Demaneu-los que inventen acti-
vitats similars a les treballades,
com sindica en la pgina 56
del manual dESTUDI EFICA.
Competncies bsiques
Interacci
amb el mn fsic
Caracteritzeu lestadstica com un
instrument til a lhora danalitzar
i comprendre el mn que ens en-
volta. Assenyaleu la importncia
que t en les cincies naturals i
les cincies socials: mitjana de
temperatures, salaris mitjans
212
132255 _ 0270-0288.indd 276
Mitjana i moda 3.
Un grup damics shan mesurat i han agrupat
les estatures en la taula segent.
Estatura en cm 172 173 174 175
Freqncia absoluta 6 4 4 1
Quina s lestatura mitjana?
Per calcular la mitjana de les dades:
1r Multiplica cada dada
per la seua freqncia absoluta
i suma els productes.
172 3 6 1 173 3 4 1 174 3 4 1 175 3 1 5
5 1.032 1 692 1 696 1 175 5 2.595
4.
2n Divideix la suma entre
el nombre de dades. Nre. de dades 5 6 1 4 1 4 1 1 5 15
2.595 : 15 5 173
5.
Lestatura mitjana s 173 cm.
Quina s lestatura que ms es repeteix en el grup damics?
La dada que ms vegades es repeteix s 172, s la que t major freqncia absoluta (6).
La moda s la dada (o dades) amb major freqncia absoluta.
La moda de les estatures s 172 cm.
La mitjana dun conjunt de dades sobt dividint la suma dels productes
de cada dada per la seua freqncia absoluta entre el nombre total de dades.
La moda s la dada (o dades) amb major freqncia absoluta.
1. Calcula la mitjana i la moda de les dades. Desprs, contesta.
En la taula figura el nombre de dies
Nombre de dies 0 1 2 3
per setmana que practicaven
esport diverses persones Freqncia absoluta 4 13 2 1
que van ser enquestades. 6.
Quantes persones feien esport un nombre de dies major que la mitjana?
I un nombre de dies menor?
2. Calcula la mitjana daquests grups de nombres.
7.
12, 19, 15, 11, 13, 14
POSA ATENCI
4, 8, 8, 6, 2, 8, 9, 10, 8
No oblides agrupar les dades
quan estiguen repetides. 2, 2, 1, 5, 1, 3, 5, 2, 5, 4
40, 45, 45, 36, 42, 45, 40, 43
212
Altres activitats
Formeu grups de tres alumnes. Demaneu a cada grup que pregun-
te a deu persones el seu pes (en kg) i la seua estatura (en cm).
Han danotar-ne els resultats, tabular-los, calcular les freqncies
absolutes i relatives de les dades i, desprs, la mitjana dels pesos
i de les estatures. Realitzeu una posada en com per comentar
els resultats de lexercici i feu-los observar que ambdues mitjanes
depenen de les persones a qu hagen preguntat (si sn xiquets, si
sn adults) i dels valors extrems del conjunt de dades.
11/9/09 07:31:30
 15
3. Observa la taula de freqncies i contesta. UNITAT 15
En la taula tens quants alumnes duna classe assisteixen a cada tipus
dactivitat extraescolar.
Solucions
Activitat extraescolar Escacs Angls Msica Tenis
1. 0 3 4 1 1 3 13 1 2 3 2 1
Freqncia absoluta 3 7 7 2
1 3 3 1 5 20; 4 1 13 1 2 1
Quina s la freqncia absoluta major? Quines dades la tenen? 1 1 5 20; 20 : 20 5 1
Quines sn les modes de les dades? Mitjana i moda: 1.
Pots calcular la mitjana de les dades? Per qu? 2 1 1 5 3. Major que la mit-
jana: 3 persones. Menor
4. Experimenta i contesta.
que la mitjana: 4 persones.
Llana una moneda 10 vegades i anotan els resultats. Quina s la moda?
Llana un dau 10 vegades i anotan els resultats. Quina s la moda? I la mitjana? 2. 11 1 12 1 13 1 14 1 15 1
1 19 5 84; 84 : 6 5 14
5. Resol. 214161834191
Les notes de Matemtiques de Toms al llarg del curs han sigut: 1 10 5 63; 63 : 9 5 7
5 7 6 8 6 6 7 7 8 8
132123313141
Quina ha sigut la nota mitjana de Toms?
1 5 3 3 5 30; 30 : 10 5 3
Les estatures dels jugadors dun equip de futbol sala
sn aquestes:
36 1 40 3 2 1 42 1 43 1
Porter Defenses Davanters
1 45 3 3 5 336
336 : 8 5 42
182 cm 178 cm i 174 cm 168 cm i 178 cm
Quina s lestatura mitjana del porter i els defenses?
3. Major freqncia: 7 (angls
i msica). Les modes sn
Quina s lestatura mitjana dels davanters?
I lestatura mitjana de lequip? angls i msica.
Mireia ha mesurat uns escarabats en un treball No sen pot calcular la mitja-
dinvestigaci. Les longituds en centmetres sn: na perqu la variable s
1,9 2 2,3 1,7 2,1 1,8 2,2 qualitativa.
Quina s la mitjana de les longituds?
4. R. L. R. L.
6. Escriu.
Una llista de 4 nombres de mitjana 9. Una llista de 3 nombres amb una moda.
5. 5 1 6 3 3 1 7 3 3 1 8 3

3 3 5 68; 68 : 10 5 6,8
Una llista de 5 nombres de mitjana 7. Una llista de 3 nombres amb tres modes.
La nota mitjana s 6,8.
7. RAONAMENT. Pensa i contesta. (174 1 178 1 182) : 3 5
Anna diu que ha escrit una llista de 5 nombres que t 3 modes. 5 178
s aix possible? Intenta escriuren tu una. Lestatura mitjana del porter
Quin s el nombre mnim i el nombre mxim de modes que pot tindre i els defenses s 178 cm.
una llista de 5 nombres? I si la llista t 7 nombres? (168 1 178) : 2 5 173
Lestatura mitjana dels da-
213 vanters s 173 cm.
168 1 174 1 178 3 2 1
1 182 5 880
880 : 5 5 176
Lestatura mitjana de lequip
Altres activitats s 176 cm.
Demaneu a lalumnat que calcule la moda o les modes dels resul- 1,7 1 1,8 1 1,9 1 2,1 1
tats dels experiments duts a terme en lapartat Altres activitats de 1 2 1 2,2 1 2,3 5 14
la pgina 211. 14 : 7 5 2
Proposeu a lalumnat activitats que els permeten aprofundir sobre La mitjana s 2 cm.
el nombre mxim de modes que pot tindre un conjunt de dades, en 6. R. M.
funci de quantes dades hi haja. Per exemple, desprs de portar a
6, 9, 10, 11 5, 7, 7
cap lactivitat 7, demaneu-los que intenten escriure un conjunt de
4, 5, 6, 10, 10 No nhi ha.
8 dades amb 1 moda, 2 modes, 3 modes...
7. No s possible.
5 nombres: mnim zero mo-
des i mxim, dues.
7 nombres: mnim zero mo-
des i mxim, tres.

213

132255 _ 0270-0288.indd 277 11/9/09 07:31:30


Objectius
Calcular la mediana dun con-
junt de dades.
Suggeriments didctics
Per a explicar
Assenyaleu la necessitat dor-
denar les dades abans de cal-
cular-ne la mediana. Insistiu
que han de considerar totes
les dades, encara que estiguen
repetides.
Per a reforar
Escriviu a la pissarra exemples
(alguns que siguen correctes i
altres no) de clcul de media-
nes. Demaneu a lalumnat que
detecte els exemples que sn
erronis aprofitant lestratgia
que hi ha en la pgina 58 del
manual dESTUDI EFICA.
Competncies bsiques
Competncia lingstica
Fomenteu el dileg entre lalum-
nat perqu expresse les seues
idees i opinions amb claredat i
respecte envers el punt de vista
dels altres.
Solucions
1. Mediana: 3
Mediana: 5
Mediana: 4
Mediana: 7
Mediana: 4
Mediana: 5
2. 73 1 80 1 85 1 115 1
1 125 1 170 5 648
648 : 6 5 108
La mitjana s 108 minuts.
La mediana s 100 minuts.
3. R. M. 4, 7, 9, 12, 20
R. M. 5, 6, 8, 10, 15, 16
4. No, perqu els nombres de la
llista no estan ordenats.
Si sordenen, la mediana s 4.
214
132255 _ 0270-0288.indd 278
Mediana R
Joan cala un 42, Anna un 37 Llus cala un 39, Sara un 37, Mila un 42
i Berta un 40. Quina s la mediana i Teo un 37. Quina s la mediana de les
de les tres talles de calat? quatre talles de calat?
Per calcular la mediana: Per calcular la mediana:
1r Ordena les dades. 1r Ordena les dades.
2n Busca la dada que ocupa 2n Calcula la mitjana aritmtica de les dues
el lloc central. dades centrals.
37 40 42
Dada central
37 37 39
Dades centrals
42
37 1 39
2
= 38
La mediana s 40. La mediana s 38.
La mediana dun conjunt amb un nombre senar de dades s,
una vegada ordenades, la dada que ocupa el lloc central.
La mediana dun conjunt amb un nombre parell de dades s,
una vegada ordenades, la mitjana de les dues dades centrals.
1. Calcula la mediana de cada conjunt de nombres.
POSA ATENCI 1.
1, 2, 3, 4, 5 8, 6, 9, 5, 2, 10
En ordenar els nombres, 5, 7, 2, 1, 7 5, 4, 4, 3, 7, 4, 1, 9
escriu-los tots, encara
2, 6, 4, 3, 7, 8, 1 6, 8, 10, 2, 4, 0, 12, 4
que es repetisquen.
2.
2. Resol.
Leonor ha jugat diversos partits de tenis amb aquestes duracions:
73 minuts, 170 minuts, 115 minuts, 85 minuts, 125 minuts i 80 minuts.
Quina s la mitjana i la mediana de les duracions dels partits?
3. Escriu.
Cinc nombres la mediana dels quals siga 9. C
Sis nombres la mediana dels quals siga 9.
Cal
4. Pensa i contesta.
Miriam diu que la mediana de la llista de nombres
que ha escrit s 5, perqu s la dada que est
al centre de la llista. 2 3 4 5 8 6 3
T ra, Miriam? Per qu?
214
Altres activitats
Organitzeu la classe en grups dalumnes, de manera que en uns
grups el nombre de components siga parell i en altres, senar. In-
diqueu-los que cada membre del grup ha de dir, per exemple, el
nombre de dies per setmana que du a terme alguna activitat extra-
escolar. Han danotar les dades i calcular-ne la mitjana.
Enuncieu en veu alta quatre nombres. Demaneu als xiquets i xique-
tes que afigen un nombre a aquests quatre, el que ells trien, i cal-
culen la mitjana dels cinc nombres obtinguts. Comenteu en com
diferents resultats de lexercici, i mostreu que el valor de la mitjana
varia en funci de la relaci del nombre que ells han triat amb els
que vosaltres haveu enunciat (si s major que aquests, si s menor,
si est comprs entre aquests).
11/9/09 07:31:31
 15
Rang UNITAT 15
Mnica i Ral han anotat els minuts despera Objectius
en dues lnies dautobs per vore quina de les dues
funciona ms b. Trobar el rang dun conjunt de

dades numriques.
Fixa't en les dades que t Mnica.
4 3 5 3 5
Totes estan molt prximes a la mitjana.
20
La diferncia de la dada major i la menor Mitjana:
5
54 Suggeriments didctics
s'anomena rang.
La dada major s 5 i la dada menor s 3. Per a explicar
El rang s 5 2 3 5 2. Expliqueu que el rang dna idea
Fixa't en les dades de Ral. de la proximitat de les dades a
1 4 22 3 5
Hi ha dades molt lluny de la mitjana. la mitjana i que el seu clcul es
35
La dada major s 22 i la dada menor s 1. Mitjana: 57 fa restant la dada menor de la
5
El rang s 22 2 1 5 21. major. Repasseu amb lalumnat
els conceptes estudiats fins
El rang dna idea de la proximitat de les dades a la mitjana. ara al llarg de la unitat perqu
Es calcula restant la dada menor de la dada major. queden clares les diferncies
entre aquests i la manera de
calcular-los.
1. Calcula el rang i la mitjana de cada grup de dades.
5, 5, 6, 6, 8 6, 5, 8, 20, 1, 2 50, 24, 25, 19, 37
1, 1, 2, 4, 7 9, 10, 10, 9, 9, 10 3, 11, 7, 15, 12, 0 Solucions
2. Pensa i contesta. 1. 8 2 5 5 3. Rang: 3.
Aquestes sn les temperatures mximes Mantown 13 12 15 14 11 12 14 (5 3 2 1 6 3 2 1 8) : 5 5 6
(en C) previstes en dues ciutats per als
dies de la setmana que ve.
Greenville 7 7 13 19 19 13 13 Mitjana: 6.

7 2 1 5 6. Rang: 6.
Quina ser la temperatura mitjana en cada ciutat?
(1 3 2 1 2 1 4 1 7) : 5 5
A quina ciutat hi haur un rang ms gran en les temperatures?
5 3. Mitjana: 3.
20 2 1 5 19. Rang: 19.
CLCUL MENTAL (1 1 2 1 5 1 6 1 8 1 20) :
Calcula el 25 % o multiplica per 0,25: divideix entre 4 : 6 5 7. Mitjana: 7.
25 % de 4 25 % de 800 25 % de 4.000
10 2 9 5 1. Rang: 1.
(9 3 3 1 10 3 3) : 6 5 9,5

25 % de 28 25 % de 8 25 % de 400 25 % de 3.600
28 : 4 5 7
0,25 3 28 Mitjana: 9,5.
0,25 3 12 0,25 3 240 0,25 3 0,024
50 2 19 5 31. Rang: 31.
0,25 3 20 0,25 3 320 0,25 3 0,048
(19 1 24 1 25 1 37 1 50) :
: 5 5 31. Mitjana: 31.
215
15 2 0 5 15. Rang: 15.
(0 1 3 1 7 1 11 1 12 1
1 15) : 6 5 8. Mitjana: 8.
2. (11 1 12 3 2 1 13 1 14 3
Altres activitats 3 2 1 15) : 7 5 13
(7 3 2 1 13 3 3 1 19 3 2) :
Proposeu a lalumnat esbrinar el rang dels conjunts de dades se-
: 7 5 13
gents. Digueu-los que han de planificar com obtindre les dades i
La temperatura mitjana en
tabular-les, i desprs efectuar els clculs per mostrar-los als com-
ambdues ciutats ser 13 C.
panys.
15 2 11 5 4; 19 2 7 5 12;
2 Les edats de diferents membres de la famlia: pares, germans, 12 . 4
avis... Hi haur un rang major a
2 El nombre de mascotes de lalumnat de classe. Greenville.
2 El nmero de calat de lalumnat de classe. Clcul mental
Podeu variar lactivitat i fer que calculen tamb alguna de les altres 1 200 1.000
mesures estadstiques vistes en la unitat. 2 100 900
3 60 0,006
5 80 0,012

215

132255 _ 0270-0288.indd 279 11/9/09 07:31:31

 Activitats
1. Classifica cada variable estadstica 5. ESTUDI EFICA. Copia i completa 9
en quantitativa o qualitativa. lesquema.
Objectius
Nombre de germans.
Repassar els continguts bsics Sexe. MESURES ESTADSTIQUES
de la unitat. Nombre de clients cada dia
Mitjana Es calcula
Aplicar les matemtiques en di- de la setmana en una botiga.
Primer cognom.
ferents contextos. Moda s
Ciutat de naixement.
Mediana
Estatura.
Competncies bsiques
Rang
Aprendre a aprendre 2. Completa la taula i contesta. 10
Mostreu a lalumnat que en En les classes de 6 han fet una enquesta 6. Calcula la mitjana, la mediana, la moda
sobre el menjar favorit dels alumnes. i el rang daquests grups de nombres.
aquesta unitat han avanat en els
Freqncia Freqncia 11, 8, 9, 8, 9
seus coneixements destadstica. absoluta relativa
Assenyaleu que aquest aprenen- 6, 4, 6, 4, 4, 6
Pasta 24
tatge els ser til en la vida quoti- Carn 10 14, 19, 10, 6, 10, 7
diana i en cursos posteriors. Peix 6 8, 14, 5, 10, 15, 6, 5
Verdura 8
9, 8, 6, 6, 5, 6, 8, 8
Altres 3

Quant val la suma de les freqncies 7. Calcula la mitjana, la mediana, la moda ET

absolutes? Quants alumnes hi ha en 6? i el rang de les dades que has obtingut
en lactivitat 4.
Quant val la suma de les freqncies
Solucions relatives?
8. Llig i indica qui t ra.
1. Quantitativa, Qualitativa, Quan- En la taula figura el nombre de camisetes
3. Construeix la taula de freqncies.
titativa, Qualitativa, Qualitativa, de cada talla venudes en una botiga. T
El nombre diari dassistents
Quantitativa. a un curset de cermica que Talla 8 10 12 14 16
va durar 14 dies va ser: Freqncia
2. Freqncies relatives: 24/51, absoluta
4 7 5 3 2
24 25 24 26 25 25 24
10/51, 6/51, 8/51 i 3/51.
25 24 27 26 25 24 26 Vernica diu que la moda s 16 perqu
La suma s 51. s el nombre de la talla ms gran.
En 6 hi ha 51 alumnes. 4. Llana un dau 10 vegades i fes la taula de Angie diu que la moda s 12 perqu
La suma s 51/51 5 1. freqncies dels resultats. Desprs, contesta. s la dada central.
Quina ha sigut la dada amb major freqncia Carles diu que la moda s 10 perqu
3. Assistents 24 25 26 27 absoluta? I relativa? s la dada que ms es repeteix.
Coincideixen els teus resultats amb els que Minerva diu que la moda s 8 perqu la
Freqncia
5 5 3 1 han obtingut els companys? seua freqncia absoluta s la freqncia
absoluta
que ocupa el lloc central.
Freqncia 5 5 3 1
relativa 14 14 14 14
216

4. R. L.
5. Mitjana Es calcula dividint
la suma dels productes de
cada dada per la seua fre-
qncia absoluta, entre el
nombre total de dades.
Moda s la dada o les da-
des amb major freqncia
absoluta.
Mediana Una vegada or-
denades les dades, s la
que ocupa el lloc central del
conjunt o la mitjana de les
dues dades centrals.
Rang Es calcula restant
la dada menor de la dada
major.
Altres activitats
Proposeu a lalumnat activitats dinvestigaci amb qu puga treba-
llar les variacions en els valors de les mesures estadstiques en
funci de les possibles variacions que hi haja en les dades. Per
exemple:
2 Escriviu quatre nombres i calculeu-ne la mitjana. Sumeu el nom-
bre que vulgueu a cada un dels quatre nombres i calculeu la
mitjana dels nombres resultants. Quina relaci hi ha entre la
primera mitjana i la segona?
2 Escriviu sis nombres i calculeu-ne la mitjana. Multipliqueu els
nombres per 2 i calculeu la mitjana dels nombres resultants.
Quina relaci hi ha entre les mitjanes? Qu ocorre si en lloc de
les mitjanes calculem els rangs dels dos grups de dades?

216

132255 _ 0270-0288.indd 280 11/9/09 07:31:32

 15
UNITAT 15
9. Pensa i contesta. 11. Resol.
En preguntar a 9 famlies quants mbils Sha passat una enquesta a un grup 6. (8 3 2 1 9 3 2 1 11) :
tenien en total, van donar les respostes de persones sobre el nombre de :559
que veus en la taula. telefonades fetes ahir. Aquests sn
els resultats.
Mitjana 5 9. Mediana 5 9.
Nombre
de mbils
0 1 2 3 Moda 5 8 i 9. Rang 5 3.
Nre. de
Freqncia
1 5 2 1
telefonades
Freqncia
(4 3 3 1 6 3 3) : 6 5 5
absoluta 0 16
Mitjana 5 5. Mediana 5 5.
15
Com calcularies la mediana? Quina s?
1
Moda 5 4 i 6. Rang 5 2.
2 8
Com calcularies el rang? Quin s? 3 1 (6 1 7 1 10 3 2 1 14 1
4 2 1 19) : 6 5 11
10. Pensa i escriu. Mitjana 5 11.
Calcula la mitjana i la moda de les dades.
Tres nombres amb una mediana de 7.

Mediana 5 10.
El preu en euros del men del dia en
Quatre nombres la mitjana i la moda
diversos restaurants s: Moda 5 10. Rang 5 13.
dels quals siguen 5.
Quatre nombres la mitjana i la mediana 12 11 14 12 14 (5 3 2 1 6 1 8 1 10 1
dels quals siguen 4. 10 11 12 12 12 1 14 1 15) : 7 5 9
Cinc nombres la mitjana, la mediana Calcula la mitjana, la moda, la mediana Mitjana 5 9. Mediana 5 8.
i la moda dels quals siguen 6. i el rang dels preus. Moda 5 5. Rang 5 10.
(5 1 6 3 3 1 8 3 3 1 9) :
ETS CAPA DE Aplicar lestadstica en lesport :857
Mitjana 5 7. Mediana 5 7.
Emili s entrenador de bsquet. Moda 5 6 i 8. Rang 5 4.
El seu equip juga un partit
important i en els ltims minuts 7. R. L.
ha de fer un canvi.
T dos jugadors a la banqueta 8. Carles t ra.
que pot traure a jugar.
9. Escrivint les dades ordena-
En les seues estadstiques, Emili t
els punts anotats per cada jugador dament per saber quina s
en els ltims sis partits: la dada central del conjunt.
Carpenter 24 4 6 16 9 19 Mediana 5 1.
Mirovich 13 11 12 14 12 10
3 2 0 5 3. Rang 5 3.
Quina s la mitjana de punts anotats
per cada jugador? I el rang? 10. R. M. 5, 7, 10
Quin jugador trauries tu a jugar? R. M. 4, 5, 5, 6
Explica per qu.
R. M. 2, 3, 5, 6
Coincideix la teua resposta amb la que
R. M. 3, 6, 6, 6, 9
a ha donat el teu company?
11. (0 3 16 1 1 3 15 1 2 3
3 8 1 3 3 1 1 4 3 2) :
217 : 42 5 1. Mitjana 5 1.
Moda 5 0.
(10 1 11 3 2 1 12 3 5 1
1 14 3 2) : 10 5 12
Programa dESTUDI EFICA Mitjana 5 12.
Moda 5 12.
En acabar la unitat, feu que lalumnat complete aquesta taula: Mediana 5 12.
Rang 5 4.
Unitat 15 Estadstica

El que he aprs
El que he aprs Ets capa de
a fer
(4 1 6 1 9 1 16 1 19 1 24) :
Variables estadstiques
: 6 5 13
Freqncies absolutes i relatives Carpenter: mitjana 5 13,
rang 5 20.
Mitjana i moda
Mirovich: mitjana 5 12,
Mediana i rang rang 5 4.
R. L.
R. L.

217

132255 _ 0270-0288.indd 281 11/9/09 07:31:32

 Soluci de problemes
Fer un diagrama darbre
Objectius Els diagrames darbre sn tils per a organitzar-se a lhora de resoldre problemes.
EX
Resol aquests problemes fent un diagrama darbre. 1.
Resoldre problemes comenant
per altres problemes ms sen-
zills. Quants camins diferents pot seguir el taxi per a anar
de A a F sense passar dues vegades pel mateix lloc?

Suggeriments didctics 2.
A B C

Per a comenar
Mostreu la importncia dorga-
D E F
nitzar-se a lhora de buscar to-
tes les possibles solucions dun
Ara farem un diagrama darbre que anirem completant a poc a poc
problema, per no oblidar-ne cap. per no oblidar cap cam possible. Tingues en compte que no podem
passar dues vegades pel mateix lloc.
Per a explicar C F
1r Des del punt A, B 3r Des de C i E, B
Comenteu lexemple resolt as- pot anar a B o a D. A venint de B, A E F
senyalant que el diagrama dar- D ha danar a F. D E
bre va registrant tots els pos- 3.
C C F
sibles camins sense oblidar-ne 2n Des de B, pot anar B 4t Des de E, venint B
cap. Mostreu la importncia de a C o a E. Des de D A E de D, pot anar a F o B. A E F
ha danar a E. D E Des de B ha danar
no equivocar-se en els passos D E F
a C i desprs a F.
B C F
intermedis, ja que afectarien la
resta de la resoluci. Treballeu Soluci: Els quatre camins sn ABCF, ABEF, ADEF i ADEBCF.
les altres activitats una vegada 4.
que els xiquets i xiquetes les
hagen resoltes.
A B
1. Quants camins diferents E
pot seguir Joan per a anar
caminant de A a E? C D

2. En una agncia de viatges ofereixen aquestes opcions per a anar a una ciutat:
5.
Solucions Pots anar-hi amb avi o amb tren. Si hi vas amb avi, pots triar entre un hotel de 3 estreles
i un de 4 estreles. Si hi vas amb tren, noms hi ha hotel de 3 estreles. En tots els casos
1. E pots optar per habitaci amb desdejuni o sense. Quantes opcions hi ha?
B
D E 3. INVENTA. Escriu un problema semblant als daquesta pgina en qu siga til
fer un diagrama darbre.
E
A C D
B E 218
E
D
B E
Pot seguir 6 camins:
ABE, ABDE, ACDE, ACDBE, ADE
i ADBE. Altres activitats
Plantegeu a lalumnat problemes com el segent per practicar les-
2. amb desd. tratgia de la pgina:
3 estr.
2 Lorena vol planificar les activitats que portar a cap durant el pr-
sense
Avi xim curs a les vesprades i t aquestes possibilitats:
amb desd.
4 estr. T lliure la vesprada dels dilluns o la dels dimecres. Si escull el
sense dilluns pot anar a ball, bsquet o escacs. Si tria el dimecres, pot
elegir teatre o nataci. El dilluns pot anar de les 5 a les 6 o de
amb desd.
les 6 a les 7, a qualsevol activitat. El dimecres pot anar a teatre
Tren 3 estr.
de les 6 a les 7 o de les 7 a les 8, i a nataci de 5 a 6 o de 7 a
sense
8. Quantes opcions t Lorena? Quines sn?
Hi ha 6 opcions possibles.

3. R. L.

218

132255 _ 0270-0288.indd 282 11/9/09 07:31:32

 15
Repassa UNITAT 15
EXERCICIS PROBLEMES Solucions
1. Descompon cada nombre i escriu com 6. Maria va comprar dos quilos i tres quarts
es llig. de tomaques. En va gastar dos cinquens 1. 3 U de mili 1 1 CM 1
3.165.601 626.024.319
de quilo en una ensalada i set huitens 1 6 DM 1 5 UM 1 6 C
61.600.124 160.386.067
en una salsa. Li va quedar ms o menys
11U
d1 kg de tomaques?
6 D de mili 1 1 U de mi-
2. ESTUDI EFICA. Completa els quadres 7. Al desembre una nevera valia 720 . li 1 6 CM 1 1 C 1 2 D 1
i fes-ne daltres de semblants per a les Al gener en van rebaixar el preu un 10 % 14U
mesures de superfcie i volum. i al febrer el van apujar un 5 %. Quant
valia la nevera desprs de la pujada? 6 C de mili 1 2 D de mi-
3 10
li 1 6 U de mili 1
km m 8. Llusa t un estany en forma dortoedre 1 2 DM 1 4 UM 1 3 C 1
de 4 m de llarg, 3 m dample i 2 m
de profunditat. Manuel en t un altre
11D19U
dal dl amb 7 m de llarg, 3 m dample i 1,5 m 1 C de mili 1 6 D de mi-
de profunditat. Quin dels dos estanys t li 1 3 CM 1 8 DM 1
ms volum?
1 6 UM 1 6 D 1 7 U
hg
2. Comproveu que lalumnat fa
b els quadres.
3. Completa.
7,2 m2 5 dm2 4.500 cm3 5 dm3 3. 720 dm2 4,5 dm
900 dm 5 m
2 2
1,28 dm 5 cm
3 3 9 m2 1.280 cm
1.500 cm2 6.300 dm
15 dm2 5 cm2 6,3 m3 5 dm3
2.000 m2 0,0017 m
0,2 hm2 5 m2 1,7 dm3 5 m3
9. En una granja han envasat 600 ous. 4. 15/9 4/15 0,12
4. Escriu amb xifres. Tres cinquens els han posat en oueres
de 12 ous i els restants en oueres de 8,103 2,03
Quinze novens. 6 ous. Quantes oueres han utilitzat en
Quatre quinzens. total? 5. 18/6 5 3 50
Dotze centsimes.
38/24 5 19/12 161
10. Josep ha comprat 3,5 m de cordell roig
3 2 7 59

Huit unitats i cent tres millsimes.
Dues unitats i tres centsimes.
a 1,60  el metre i 7,6 m de cordell blau
a 2,75  el metre. Ha pagat amb tres
6. 2
4
2 ( 5
1
8 )
5
40
bitllets de 10 . Quant li han tornat?
Lin va quedar ms d1 kg.
5. Calcula.
11. Per a fer estofat per a 3 persones susen 7. 720 2 10 % de 720 5 648

7
2
2
5
3
2(7
6 ) 34 : 1,7 1 12 3 2,5
0,45 kg de crelles i 0,315 kg de carn.
Quants grams de crelles fan falta per a
un estofat per a 5 persones? Quants
648 1 5 % de 648 5 680,4
Al final valia 680,40 .
11 2 3 quilos de carn fan falta per a un estofat
2 3 48,3 : (0,42 2 0,12)
6 6 4 per a 8 persones? 8. 4 3 3 3 2 5 24
7 3 3 3 1,5 5 31,50
219 T ms volum lestany de Ma-
nuel.
9. 3/5 de 600 5 360
360 : 12 5 30
Reps en com (600 2 360) : 6 5 40
30 1 40 5 70
Dividiu els xiquets i xiquetes en equips i demaneu-los que facen un
Han utilitzat 70 oueres.
treball dinvestigaci. Assenyaleu que ells mateixos han destablir
les preguntes (de tipus qualitatiu i quantitatiu), anotar els resultats 10. 3,5 3 1,6 5 5,6
del qestionari, tabular-los i calcular les mesures estadstiques 7,6 3 2,75 5 20,9
pertinents en cada cas. Finalment, nhan de comentar el signifi- 30 2 (5,6 1 20,9) 5 3,5
cat. Li han tornat 3,50 .
Tamb podeu crear el qestionari en com i que els equips el pas- 11. 0,45 kg : 3 3 5 5 0,75 kg 5
sen desprs. Daquesta manera, podreu comparar els resultats 5 750 g
dels diferents equips i, fins i tot, unir totes les dades obtingudes 0,315 kg : 3 3 8 5 0,84 kg
i comparar les mesures estadstiques del conjunt total de dades i Fan falta 750 g de crelles i
dels subconjunts dels grups. 0,84 kg de carn.

219

132255 _ 0270-0288.indd 283 11/9/09 07:31:32

 Reps trimestral
MESURA GEO
MESURA
1. Observa cada escala i contesta. 1.
1. 250 cm Mapa C Mapa D
Plnol A Plnol B
600 cm 0 5 10 15 0 20 40 60
Escala 1 : 250 Escala 1 : 600
5 km Quilmetres Quilmetres

20 km Quants centmetres en la realitat representa 1 cm en cada plnol?

0,0125 km, 0,03 km, I quants quilmetres en la realitat representa 1 cm en cada mapa?
Quina distncia real representen 5 cm en cada plnol i en cada mapa?
25 km, 100 km
2. km i mm 2. Tria en cada cas la unitat ms adequada per a expressar cada mesura.
cl i kl La longitud dun riu i el gruix dun caragol.
git La capacitat duna tassa i duna piscina olmpica.
m2 i cm2 El pes dun bolgraf i la crrega dun vaixell mercant. 2. C
cm3 i m3 La superfcie dun pis i de la pantalla dun telfon mbil.
El volum de la capsa dun xarop i del remolc dun cami.
3. 70.000 cm; 0,25 m; 190 dm
0,043 dal; 0,6185 kl; 20 ml 3. Escriu en la unitat indicada.
2.800 cg; 530 dg; 17,6 cg 7 hm 5 cm 43 cl 5 dal 2,8 dag 5 cg
620 m2; 7,91 km2; 250 mm 5 m 618,5 5 kl 0,053 kg 5 dg
850 mm2 1,9 dam 5 dm 0,2 dl 5 ml 176 mg 5 cg
5.000 dm3; 300.000 cm3; 3.
4,718 dm3 6,2 dam2 5 m2 5 m3 5 dm3
En dm: 2.084,3; 24,67 791 hm2 5 km2 0,3 m3 5 cm3
0,085 dm 5 mm
2 2 4.718 cm3 5 dm3
En cl: 3.568; 478,33
En kg: 0,662; 3.820 2 hm, 8,4 m i 3 cm 6 hg, 37 g i 250 dg
En dm En kg
En cm2: 20.580; 9.007,16 0,19 dam, 56 cm i 7 mm 3 t i 8,2 q
3 dal, 4 i 16,8 dl 2 m2 i 5,8 dm2 4. O
En cl En cm2
4,5 , 2,74 dl i 9,3 ml 0,9 m2 i 716 mm2
Clcul mental
13 16,41
CLCUL MENTAL
8 4,8
2 2,95 En aquesta 5,2 1 7,6 9,41 1 7 10 % de 7 20 % de 5

columna
28 186 9,7 2 2 7,8 2 3 10 % de 240 20 % de 300 5. C
aproxima
150 1.080 els decimals 8,4 2 6,3 10,95 2 8 0,1 3 93 0,2 3 40 d

0,7 1 a les unitats 6,9 3 4 6,2 3 30 50 % de 26 25 % de 120

per operar. 0,5 3 400 0,25 3 24
24 60 3,1 3 50 5,4 3 200

9,3 8
220
13 30
200 6

220
284

132255 _ 0270-0288.indd 284 11/9/09 07:31:33

 GEOMETRIA
GEOMETRIA
1. Mesura i calcula lrea de cada figura.
1. 2,5 3 2,5 5
60 5 6,25 cm2
5 3 1,5 5 7,5 cm2
(3 3 2,5) : 2 5
5 3,75 cm2
4 3 2 5 8 cm2
(4,5 3 2) : 2 5
5 4,5 cm2
(6 3 1,5 3 1,3) :
2. Calcula lrea daquestes figures planes. : 2 5 5,85 cm2
Un quadrat de 6,5 cm de costat. p 3 1,52 5 7,065 cm2
Un rectangle de 3,9 cm de base i 2,8 cm daltura.
Un rombe de 7 cm i 4 cm de diagonals. 2. 6,5 3 6,5 5
Un romboide de 6 cm de base i 8,2 cm daltura. 5 42,25 cm2
Un triangle de 10 cm de base i 5,6 cm daltura. 3,9 3 2,8 5
Un pentgon regular de 2 cm de costat i d1,4 cm dapotema.
5 10,92 cm2
Un cercle de 5 cm de radi.
(7 3 4) : 2 5
3. Descompon cada figura en altres drea coneguda, mesura i calcula lrea total. 5 14 cm2
6 3 8,2 5 49,2 cm2
(10 3 5,6) : 2 5
5 28 cm2
g (5 3 2 3 1,4) : 2 5
5 7 cm2
4. Observa aquests poliedres regulars i escriu en cada cas. p 3 52 5 78,5 cm2
Nom.

3. 3 3 1 1 3 3 2 1
Tipus de cos geomtric.

1 (1,5 3 2) : 2 5
Nombre i forma de les cares.
Nombre de vrtexs i darestes.
5 10,5 cm2
5
(5 3 3) : 2 2 p 3
300 5. Calcula el volum
2 cm
3 12 5 4,36 cm2
0 de cada ortoedre.
120
5 cm
3 cm
3 3 1,5 1 (5 3 3 1,5) :
24
5 cm : 2 1 (1 3 1,5) : 2 5 9 cm2
5 cm 10 cm

4. Tetraedre.
221 Poliedre regular (i pirmide
triangular).
4 cares, totes triangles
equilters.
4 vrtexs i 6 arestes.
Cub.
Poliedre regular (i prisma
quadrangular).
6 cares, totes quadrats.
8 vrtexs i 12 arestes.
5. 5 3 5 3 5 5 125 cm3
10 3 2 3 3 5 60 cm3

285
221

132255 _ 0270-0288.indd 285 11/9/09 07:31:33

 Reps trimestral
ESTADSTICA 2.
ESTADSTICA
1. Construeix la taula de freqncies.
1. Edats: 10 anys, 11 anys, Aquestes sn les edats dels xics i xiques Edat (anys)
12 anys, 13 anys, 14 anys. que formen un grup de teatre: Freqncia
absoluta
Freqncies relatives: 2, 2, 4, 10 anys, 13 anys, 12 anys, 12 anys, 14 anys,
13 anys, 12 anys, 10 anys, 11 anys, 12 anys, Freqncia
2, 2. 14 anys i 11 anys relativa
Freqncies absolutes: 2/12,
Quina s la suma de les freqncies absolutes? Qu indica?
2/12, 4/12, 2/12, 2/12. 3.
Quina s la suma de les freqncies relatives? s sempre aquest valor?
La suma s 12. Coincideix
amb el nombre de dades. 2. Calcula la mitjana, la mediana, la moda i el rang daquests grups de nombres.
La suma s 1. Val sempre
5 8 11 4 7 3 7 5 6 2 9 2
1. 11 12 8 8 5 4 8 7 10 2 6 4 1
2. Mitjana 5 9, mediana 5 8,
moda 5 8, rang 5 7 3. Observa la taula i calcula.
Mitjana 5 6, mediana 5 6, En aquesta taula sha anotat el pes dels genets duna cursa hpica.
moda 5 7, rang 5 7 La mitjana. La mediana.
Pes (kg) 53 54 55 56
Mitjana 5 4, mediana 5 3, Freqncia La moda. El rang.
4 4 2 1
moda 5 2, rang 5 8 absoluta

3. Mitjana 5 54
Modes 5 53 i 54 PROBLEMES

Mediana 5 54 1. Resol.
Rang 5 3 Dues entrades a un castell costen 5,60 .
Quant costen 3 entrades? I 15 entrades?
Problemes Enric ha utilitzat 45 barquetes per a fer

3 postres iguals. Quantes barquetes

1. 5,60 : 2 5 2,8 necessita per a fer 10 postres? Quantes
2,8 3 3 5 8,4 postres pot fer amb 105 barquetes?

2,8 3 15 5 42 Antnia ha comprat 4 banyadors iguals

3 entrades: 8,40 . per 49,20  i 5 tovalles iguals per 47,50 .
15 entrades: 42 . Quant costen 9 banyadors? I 3 tovalles?
Qu s ms car, un banyador o una tovalla?
45 : 3 5 15 Quant ms?

10 3 15 5 150 Llusa ha comprat un jersei de 28 

En una pastisseria hi ha 60 pastissos.
105 : 15 5 7 El 25% sn de xocolate, el 35% sn de i uns pantalons de 31,60  que estaven
Necessita 150 barque- nata i els restants sn de fruita. Quants rebaixats un 15%. Quant ha pagat
pastissos de fruita hi ha a la pastisseria? Llusa per la compra?
tes per a fer 10 postres.
Amb 105 barquetes pot fer 222
7 postres.
49,20 : 4 5 12,3
47,50 : 5 5 9,5
9 3 12,3 5 110,7
3 3 9,5 5 28,5
12,3 2 9,5 5 2,8
9 banyadors: 110,70 .
3 tovalles: 28,50 .
s ms car un banyador.
Costa 2,80 ms.
100 % 2 25 % 2 35 % 5 40 %
40 % de 60 5 24
Hi ha 24 pastissos de
fruita.
28 1 31,60 5 59,6
100 % 2 15 % 5 85 %
85 % de 59,6 5 50,66
Ha pagat 50,66 .

222
286

132255 _ 0270-0288.indd 286 11/9/09 07:31:33

 2. Observa el plnol dun circuit per a bicicletes,
mesura i resol.
2. 3 cm 1 1 cm 1 2,5 cm 1
Quina longitud t en total el circuit
1 1,2 cm 1 1 cm 5 8,7 cm
en el plnol? I en la realitat?
Mart ha fet 3 voltes i mitja Escala 1 : 15.000
8,7 3 15.000 5 130.500
al circuit. Quants metres ha 130.500 cm 5 1,305 km
recorregut? Quants quilmetres En la realitat sn 1,305 km.
sn?
3,5 3 1.305 5 4.567,5
3. Resol. Ha recorregut 4.567,5 m, que
Alba t una corda de 5 m de llarg. Lha tallat sn 4,5675 km.
en 5 trossos de 7,6 dm cada un i la resta lha dividit
en 8 parts iguals. Quants centmetres fa cada part? 3. (500 2 5 3 76) : 8 5 15
Jordi ha comprat una caixa amb 8 botelles de llet Cada part fa 15 cm.
2
d1,5 cada una. En total ha pagat 12,96 . 12,96 : (8 3 1,5) 5 1,08
Quin s el preu dun litre de llet?
Cada litre costa 1,08 .
Un muntacrregues admet un pes mxim de 7 quintars.
Hi han carregat 3 paquets de 86,5 kg cada un i una 7.000 2 3 3 865 2
caixa amb 300 llandes de conserva de 400 g cada una. 2 300 3 4 5 3.205
Quants hectograms ms admet el muntacrregues?
Admet 3.205 hg ms.
En un cartell que mesura 84 dm2 hi ha una fotografia
de 3.250 cm2. Quina superfcie del cartell no t foto? 8.400 2 3.250 5 5.150
Leandre t un terreny de 9,5 a. Hi ha plantat 385 ca No hi ha foto en 5.150 cm2.
de tomaques i la resta de crelles. Quants metres
quadrats ha plantat de crelles? 950 2 385 5 565
Ha plantat 565 m2 de crelles.
Ral ha fet un avet de cartolina per a una obra
de teatre. Ha utilitzat un triangle d1 m de base
(1 3 1,4) : 2 1 0,3 3 0,3 5
i 1,4 m daltura i un quadrat de 0,3 m de costat. 5 0,79 m2
Quants metres quadrats de cartolina fa en total Mesura 0,79 m2.
lavet?
Tamara ha tallat una lluna de vidre rectangular
(75 3 52) : 4 5 975 cm2
de 75 cm de llarg i 52 cm dample en 4 vidres Cada vidre mesura 975 cm2.
iguals. Quina s la superfcie de cada vidre?
2 3 p 3 40 5 251,2
Elsa fa gimnstica amb un crcol de 80 cm
de dimetre. Quina s la longitud del crcol?
p 3 422 5
Guarda el crcol en una funda circular de 42 cm 5 5.538,96 cm2
de radi. Quina s la superfcie de la funda? La longitud s 251, 2 cm i la
superfcie s 5.538,96 cm2.
Hctor t un depsit daigua en forma En una estaci meteorolgica shan registrat
dortoedre, de 2 m de llarg, 1 m dample en un dia aquestes temperatures: 17,7 C; 2 3 1 3 0,8 5 1,6 m3
i 0,8 m dalt. Quin s el volum daquest 19,2 C; 20,1 C; 25,3 C; 21,6 C; 19,8 C El seu volum s 1,6 m3.
n depsit mesurat en metres cbics?
Quants quilolitres daigua hi caben?
i 16,3 C. Quina s la temperatura mitjana
registrada aquest dia? Quina s la mediana
Nhi caben 1,6 kl 5 1.600 .
Quants litres sn? daquestes temperatures? 140 : 7 5 20
La mitjana s 20 C.
223 La mediana s 19,8 C.

287
223

132255 _ 0270-0288.indd 287 11/9/09 07:31:34

 Direcci dart: Jos Crespo
Projecte grfic
Portada: Carri/Snchez/Lacasta
Interiors: Paco Snchez i Avi
Illustraci de portada: Max
Cap de projecte: Rosa Marn
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament grfic: Jos Luis Garca i Ral de Andrs

Direcci tcnica: ngel Garca Encinar

Coordinaci tcnica: Jos Luis Verdasco i Virtudes Llobet
Confecci i muntatge: Jorge Borrego, Juan Carlos Villa, David Redondo i Virtudes Llobet
Correcci: Antoni Soriano i Immaculada Gregori

2009 by Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per

ISBN: 978-84-9807-297-6
CP: 132255
Depsit legal:

Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o

transformaci daquesta obra noms pot ser feta amb lautoritzaci dels seus
titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb CEDRO
(Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org) si necessiteu
fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.

132255 _ 0270-0288.indd 288 11/9/09 07:31:34