Etiqueta d’identificació del candidat

(reservat a l’administració)

Cognoms: _______________________________
om: ___________________________________
Govern d’Andorra

Examen oficial de Llengua catalana

Diploma d’usuari experimentat

–nivell C1–

oral Expressió i interacció oral

/25
Total /25

Comprensió escrita
/15
escrit Expressió i interacció escrita
/40
Lèxic, gramàtica i ortografia
/20
Total /75

Puntuació global
/ 100
 CAT-C1-7-correcció

Aquesta prova consta de tres blocs.

Durada Puntuació
COMPRENSIÓ ESCRITA 50 minuts 15 punts

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA 90 minuts 40 punts

LÈXIC, GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA 65 minuts 20 punts

TOTAL 3 hores 25 min. 75 punts

IMPORTANT:
Al conjunt d’exercicis del bloc de «Lèxic, gramàtica i
ortografia», s’invalida la resposta en cas que s’hagi comès
algun error ortogràfic.

Si es deixa una resposta en blanc, la puntuació obtinguda

serà un 0.

2
 CAT-C1-7-correcció

COMPRENSIÓ ESCRITA
(15 punts)

Llegiu atentament el text següent.

La societat tradicional: la casa

La casa –família– és a Andorra durant el segle XIX el nucli bàsic que regirà
tota la vida econòmica i social, mentre que el comú –la parròquia– o el quart
delimitaran el marc geogràfic i politicoeconòmic en què es desenvolupen les
relacions entre els diferents membres de la societat.
La conservació del patrimoni familiar i la continuació de la casa són la base
de l’organització de la família, la qual, mitjançant la institució de l’hereu,
pretén assegurar-ne la perpetuïtat i defensar-ne la integritat dels béns.
L’organització de la família té la seva base en els capítols matrimonials o
contracte de casament. Aquest contracte funciona com a llei fonamental que
regeix les relacions entre les parts contraents i, malgrat la seva importància,
no necessàriament ha d’ésser legalitzat pel notari, encara que normalment
es faci així.
Els capítols es poden fer entre les parts contraents abans o després del
matrimoni, encara que, durant el segle XIX, la documentació consultada posa
de manifest que en la majoria dels casos tenen lloc abans de formalitzar el
matrimoni.
La importància dels capítols matrimonials radica bàsicament en el fet que
s’hi constitueix l’hereu o la pubilla que haurà d’assegurar la continuïtat de la
casa. Els capítols matrimonials estan subjectes a la disposició d’heretament
per part d’algun dels fills del matrimoni i únicament tindran vigència si la
persona afavorida sobreviu als donadors.
Per al cap de casa, per a l’hereu d’una casa pairal, continuar el llinatge,
assegurar la continuïtat de la casa, constituirà un fet d’una importància
cabdal. Casar els fills “amb una persona adient”, establir els mecanismes de
successió, assegurar una situació econòmica que permeti la continuïtat de la
família, pactar la garantia dels dots que s’aportaven al matrimoni... eren fets
transcendentals en la dinàmica social. Qualsevol ocasió era bona, i en
especial la festa de Meritxell, perquè els caps de casa establissin les
converses prenupcials, i fins i tot les negociacions matrimonials. Si el que es
pretén és la continuïtat de la casa no trobarem pràcticament mai que un
hereu esposi una pubilla, ja que, encara que representi una concentració del
patrimoni, també significaria la desaparició d’una casa. El que sí trobem, en
algun cas, és que s’arribi a convenir un doble matrimoni: hereu amb
cabalera i pubilla amb cabaler –de manera que s’asseguri la continuïtat de
les dues cases. En el cas que un cabaler es casi amb una pubilla,
normalment acostuma a estipular-se que haurà d’anteposar el cognom de la
dona al seu propi per tal que el cognom de la família no es perdi. Malgrat

3
 CAT-C1-7-correcció

això, a Andorra, i no únicament en el cas dels cabalers casats amb pubilla,

s’acostumava a designar les persones pel nom de la casa i no pel seu
cognom, o, més sovint, a utilitzar-lo com a segon cognom.
D’altra banda, en els capítols s’estableix la cessió de béns que fan els pares
d’ambdues parts, ja sigui nomenant hereu universal, ja sigui atorgant una
donació en el cas de cabaler/a, que pot ser en alguns casos una bestreta de
la llegítima o bé una renúncia a aquesta. Aquesta renúncia a d’altres béns
paterns i materns, en rebre el dot o aixovar, alguns cops no és absoluta, sinó
que és condicionada, en alguns capítols, per la reserva d’alguns drets –els de
vincle, la successió ab intestat, etc. – que s’hi fa constar.
Normalment, el dot es dóna en diners, respectant així la filosofia dels
capítols, que és la conservació de la integritat del patrimoni de la família. El
dot es garanteix mitjançant una hipoteca sobre els béns de la família que el
rep. Sovint és augmentat (creix de dot) per donació feta per la família del
cònjuge que el rep. El creix de dot o esponsalici és la contradonació feta per
la família de l’espòs que rep el dot de l’esposa i significa, per tant, tal com ho
indica el seu nom, un augment del valor del dot, del qual pot disposar
lliurement la dona. Aquest, tradicionalment, es donava en funció de la
virginitat i dot que la noia aportava al matrimoni. Podem dir, però, que al
segle XIX el creix de dot és una clàusula més del contracte, ja que en cap
capítol dels consultats no consta la fórmula originària.
E. LÓPEZ MONTANYA, J. PERUGA GUERRERO, C. TUDEL FILLAT; L’Andorra del segle XIX (de la Nova
Reforma a la revolució del 1881)
Editat amb el suport de la Conselleria d’Educació i Cultura

1. Digueu si són veritables (V) o falses (F) les afirmacions següents.

(10 punts; 0,1 per encert)

4
 CAT-C1-7-correcció

1.1. Les converses prenupcials es duien a terme sempre durant

F
la festivitat de Meritxell.

1.2. Gairebé mai no es casa un hereu amb una pubilla. V

1.3. La casa representava la família. V

1.4. En els capítols matrimonials també hi podia aparèixer la

V
renúncia a la llegítima a canvi d’haver rebut el dot o aixovar.

1.5. El dot acostumava a ser en metàl·lic i s’assegurava en

F
alguna propietat de la família que el rebia.

1.6. La dona podia disposar del dot sempre que volia. F

1.7. Les relacions entre els diferents membres de la societat es

delimiten durant el segle XIX en el marc del comú i la V
parròquia.

1.8. La continuació de la casa s’assegura mitjançant la figura de

V
l’hereu.

1.9. La majoria de capítols matrimonials es firmaven abans de

V
contreure matrimoni.

1.10. Els contractes de casament servien per establir l’hereu o la

pubilla i tenien vigència si els donadors morien abans que V
l’hereu.

2. Trieu la resposta correcta per a cada cas.

(5 punts; 1 per encert)

2.1. La vida econòmica i social té com a nucli principal...

a. la casa.
b. el comú.
c. el quart.

2.2. Era d’importància cabdal en la societat andorrana...

a. establir converses prematrimonials i negociacions matrimonials.

5
 CAT-C1-7-correcció

b. convenir matrimonis dobles.

c. casar els fills, establir hereu o pubilla, garantir l’economia de
la família...

2.3. El nom de la casa sovint...

a. era el segon cognom.

b. no era tan important com el cognom.
c. únicament amb els cabalers casats designava la família.

2.4. La cessió dels béns s’estableix en...

a. la llegítima.
b. la figura de l’hereu universal.
c. els contractes de casament.

2.5. L’augment del valor del dot es donava en funció...

a. del capital aportat per la núvia.
b. de si la núvia havia estat casada anteriorment o no.
c. de si la núvia arribava immaculada al matrimoni i del dot que
hi aportava.

EXPRESSIÓ I INTERACCIÓ ESCRITA

(40 punts)

1.Sou el propietari o propietària d’un establiment, pis o edifici que ha quedat

afectat per algun accident o sinistre: una torrentada, una esllavissada,
una allau, un incendi...
A l’hora de fer els tràmits amb la companyia d’assegurances, us
demanen que els expliqueu per carta (d’unes 150 paraules) què ha
passat. Exposeu els fets en el text i formuleu-hi una petició concreta.
(15 punts)

6
 CAT-C1-7-correcció

2. Redacteu un text (d’unes 200 paraules) a triar entre les dues opcions
següents.
(25 punts)

2.a. Article d’opinió sobre els tatuatges.

2.b. Sou molt bon cuiner. Una revista especialitzada us ha demanat de

col·laborar-hi. Escriviu una recepta per a ser-hi publicada.

7
 CAT-C1-7-correcció

LÈXIC, GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA

(20 punts)

1. Completeu el text d’acord amb la informació que hi ha entre

parèntesis:
- paraules derivades o de la mateixa família
- paraules que responguin a les definicions
(4 punts; 0,4 per encert)

Ha arribat el Carnestoltes. El nostre personatge vol anar a celebrar-lo a

Encamp; és el que té més anomenada/renom (NOM).

Ha decidit disfressar-se (posar-se un vestit diferent a l’habitual per no

ser reconegut) de detectiu privat. Per això, ha agafat un barret (peça de
vestir que es posa al cap) i una gavardina (peça d’abric, generalment,
impermeable que ens posem més que res a la primavera). Ara bé, com que
no vol que el reconeguin, ha agafat una perruca (mata de cabells
postissa) ben empolsinada / polsosa (POLS) per aparentar més anys i
s’ha posat una careta / carota (CARA) que li dissimula el
nassarró/nasset (NAS molt petitet).
Abans de sortir de casa s’ha botonat (BOTÓ) l’abric i s’ha posat un
monocle (ullera per a un únic ull). Sembla un detectiu de principis del
segle XX.

8
 CAT-C1-7-correcció

2. Marqueu el significat correcte per a cada frase feta.

(1 punt; -0,2 per error)

2.1. Tirem el barret al foc quan...

a. arriba Sant Joan.

b. ens rendim, deixem córrer una empresa.
c. hem aconseguit l’èxit en una empresa.

2.2. Passem per l’adreçador quan...

a. hem de fer una cosa vulguem o no vulguem.

b. juguem al cavall fort.
c. ens esforcem a fer una feina.

2.3. Tallem les ales quan...

a. esporguem un arbre.
b. reprimim algú, refrenem algú.
c. una taula és massa gran.

2.4. Som llargs de dits si...

a. tenim mans de pianista.

b. cosim.
c. som lladres.

2.5. Ens piquen a la cresta quan...

a. ens enganyen.
b. guanyem.
c. ens renyen.

2.6. Li ponen totes vol dir...

a. estar de sort a la vida.

b. enriquir-se.
c. aparentar.

9
 CAT-C1-7-correcció

3. Trieu, en cada cas, l’opció adequada.

(1 punt; -0,2 per error)

3.1. (COMPLERT)
a. L’autobús està complert.
b. S’ha complert el pronòstic.
c. Aquest text està complert.

3.2. (CONFOSA)
a. Maria?... Perdoni! L’he confosa amb una altra persona.
b. L’explicació de la lliçó ha estat molt confosa.
c. He sortit de la reunió més confosa que mai; no he entès res del que
s’hi ha dit.

3.3. (A DALT)
a. Carrer a dalt trobaràs un pàrquing.
b. Hauràs de passar a dalt meu!
c. A dalt de tot hi viu la Maria.

3.4. Ha aterrat (ATERRIT/ATERRAT) un avió a l’aeroport de la Seu.

3.5. Que maca que és aquesta cascada (CATARACTA/CASCADA).

3.6. Mossèn Marfany va compondre (COMPONDRE/COMPOSAR) l’himne

d’Andorra.

10
 CAT-C1-7-correcció

4. Encercleu la resposta correcta per a cada espai. En cas que n’hi hagi
més d’una, les heu de marcar totes.
(4 punts; -0,4 per error)

L’administració i la gestió de la casa d’una família benestant estaven

repartides. __(1)__ la mestressa s’encarregava de la casa (__(2)__ __(3)__
hi havia al celler de la carn, netejar, cuinar...), dels animals del corral i
de l’estalvi, amb l’ajuda de les seves filles i alguna minyona, el cap de
casa administrava els diners referents al bestiar, als camps, als molins i
a la serradora. La feina estava distribuïda i __(4)__ assumia el seu rol. Els
__(5)__ treballs dins i fora de la casa necessitaven de totes les mans
disponibles, __(6)__ a l’època estival, __(7)__ es concentraven un seguit de
feines: segar, dallar, vigilar el bestiar a la muntanya...
Els més petits de la casa __(8)__ començaven a treballar. I a l’hivern,
quan les feines del camp disminuïen i el bestiar s’estabulava a la casa,
era l’època __(9)__ els nens aprofitaven per anar a __(10)__.
ISABEL DE LA PARTE CANO I DAVID MAS CANALIS, La casa a Andorra. Dues històries de família
(text adaptat)

1. Mentrestant Mentre Quant

2. devia repartir que repartís havia de repartir

3. el qual què el que

4. tothom tot el món la gentada

5. diferents varis diversos

6. sobretot sobre tot a dalt de tot

7. quant quan com

8. d’hora aviat de matinada

9. en la qual en què en la que

10. estudi l’estudi escolà

11
 CAT-C1-7-correcció

5. Completeu els espais buits mitjançant la flexió de les paraules que hi

ha entre parèntesis.
(4 punts; 0,4 per encert)

Cançó morisca

Vaig néixer en una terra plaent (PLAENT) entre muntanyes de rude

(RUDE) soledat, llampant/s (LLAMPANT) de verds (VERDES) joiosos,
clapada de cirerers; que Al·là defensi sempre Laguar, la meva vall. Els
óssos (ÓS) del meu poble confosos (CONFOSES) amb les penyes per a
l’eternitat hi resten en blanca pols. Petracos, dus els reflexos (REFLEX)
de tantes llàgrimes pintats als teus ulls; amb fresca i roja (ROIG) sang
nodreixes / nodriràs /nodrires / vas nodrir (NODRIR) llavors
endormiscades que mai no moriran / moren (MORIR) .
http://xarpolar.blogspot.com.es/2015/11/lexpulsio-dels-moriscos-ii-part-nova.html
(fragment adaptat)

6. A continuació hi ha 10 parelles d'oracions. Completeu la segona de

manera que tingui el mateix sentit o similar que la primera o que
sigui coherent amb la pregunta que s’hi planteja.
Podeu usar connectors, pronoms relatius, preposicions, la forma
verbal adequada i altres elements gramaticals que cregueu oportuns.
El que escriviu a cada espai buit de la segona oració no pot ser
exactament igual al que hi ha a la primera.
(4 punts; 0,4 per encert)

Exemple:
• És igual que plogui o nevi: sortirem a passejar igualment.
• Tant si plou com si neva, sortirem a passejar igualment.

1.a. Com que volem que conegueu el nostre director us el presentem.

1.b. Com que volíem que coneguéssiu el nostre director us el vam

presentar.

2.a. Et busca aquell filòleg, el director del projecte sobre les Homilies
d’Organyà.

12
 CAT-C1-7-correcció

2.b. Et busca aquell filòleg amb qui / amb el qual vas col·laborar en el
projecte sobre les Homilies d’Organyà.

3.a. Ens van dir : “Feu els deures ara, que després no tindreu temps de
fer-los”.

3.b. Ens van dir que féssim els deures llavors, que després no
tindríem temps de fer-los.

4.a. Malgrat la seva tossuderia, és un bon jan.

4.b. Encara que sigui tossut / Tot i que sigui tossut, és un bon jan.

5.a. No saben si la setmana vinent podran obrir les pistes d’esquí.

5.b. La setmana vinent és possible / és probable / creuen que puguin

/poden obrir les pistes d’esquí.

6.a. Feu el llit al més aviat possible!

6.b. Feu el llit com més aviat millor / tan aviat com sigui possible /
de seguida / immediatament / ara!

7.a. Fa tan mal temps que la gent no es mou de casa.

7.b. Si no hagués fet tan mal temps / no fes tan mal temps, la gent
hauria sortit de casa.

8.a. Puc tancar la porta?

8.b. Et fa res si tanco la porta?

9.a. Tot el dia la menuda ha tingut febre; probablement li ha fet reacció

la vacuna.

13
 CAT-C1-7-correcció

9.b. Com que tot el dia la menuda ha tingut febre, suposo que li ha fet
/ és probable que li hagi fet / és possible que li hagi fet / li deu
haver fet reacció la vacuna.

10.a. Desa els paquets a l’armari!

10.b. Aquests paquets haurien de ser a l’armari; desa’ls-hi ara mateix.

7. Completeu el text següent de manera que sigui coherent i d’acord

amb la normativa gramatical.
(2 punts; 0,2 per encert)

Una cosa és el que diem que som, el que diem, el que pensem i el que
diem que sentim; i una de / altra de diferent què som, què pensem i
què sentim realment / de debò / ∅. Fem comèdia, una comèdia
perfectament necessària per viure en societat sense que / en què
ens devorem els uns als altres.

Ara bé: una part de tot plegat no és comèdia, sinó un desajust entre els
valors de la societat i els que tenim amagats en algun racó, que treuen el
nas de tant en tant sense que ho puguem evitar. Són pensaments que
se’ns escapen, fora del nostre control, en els acudits i en la publicitat,
en els insults i en les fantasies sexuals; contem acudits racistes tot i
afirmar que no ho som, o insultem amb paraules tan sexistes que, si hi
estiguéssim atents, ens moriríem de vergonya. És com si els valors
socials anessin unes quantes passes al davant dels nostres atavismes.

La publicitat aprofita habitualment els nostres secrets inconfessables per

convèncer-nos, mentre que / malgrat que / tot i que –molt
sovint i endebades– diversos col·lectius protesten per la / de la imatge
que es dóna dels infants o de les dones als anuncis. En la publicitat
apareix la nostra agressivitat i la nostra vanitat, com la d’aquell anunci
d’un desodorant amb l’ús del qual un home pot conquistar dotzenes de
dones.
ISABEL-CLARA SIMÓ, Avui, 6 de gener de 2001 (fragment adaptat)

14