Llibre Valencià 5 1r Trimestre PDF

Estàndards d’aprenentatge i descriptors
1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’ento-

nació i el ritme correctes i adequats.
ɘLlig, identifica, entén i resumeix textos li-
teraris i no literaris.
4.1. Participa en situacions de comunicació oral

respectant les normes de cortesia.
ɘUtilitza correctament la llengua per a con-
tar una experiència.
4.2. Exposa opinions amb coherència en

col·loquis i exposicions orals sobre temes
pròxims a la seua experiència.
ɘExplica oralment experiències i expressa
sentiments i opinions.
Per a començar… ens situem asseguda la xiqueta? Com són les columnes que es ve-
Suggeriments metodològics
uen en el dibuix? És un lloc antic o modern? Com van

1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat i el re-
vestits els personatges?
quadre Que important que és... la cooperació! per tal
d’anticipar els temes que abordarem els pròxims dies i 4. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el pa-
iniciarem una conversa perquè puguen aportar les ràgraf introductori de la lectura. Com deu viure la xi-
seues experiències: la importància de coŀlaborar amb queta enmig de les ruïnes d’un amfiteatre? Com la po-
altres persones, el valor de la convivència i la coopera- dríem ajudar a fer que tinga una vida millor?
ció. Possibles qüestions: Recordes algun cas en què 5. Preguntarem als alumnes si coneixen alguna història
hages agraït que un company de classe t’ajudara? que parle d’algun xiquet que visca sol, sense una famí-
I algun cas en què hages ajudat algú de casa? lia que se n’ocupe. Podem parlar, per exemple, del cas
2. Llegirem les preguntes inicials de Parlem abans de lle- de Mowgli, d’El llibre de la selva.
gir. Aquestes preguntes activen els coneixements pre- 6. Abans de llegir presentarem la lectura animada ,
vis dels alumnes sobre l’ajuda i la cooperació. Animarem i els preguntarem: Què penseu que ocorre en aquesta
els alumnes a exposar les seues opinions i vivències història? Els alumnes generaran unes expectatives
i insistirem en la importància d’escoltar els altres i de que més endavant podran confirmar o rebutjar.
respectar el que diuen.
7. CD Educació literària i Expressió oral, pista 1 . Els
En el desenvolupament… alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura
Junts millor. Quan acaben, es poden formular algunes
3. Observarem l’escena iŀlustrada i el títol i ens fixarem bé preguntes de comprensió: Et sembla que aquestes
en tots els detalls per a recollir-ne el màxim d’informa- ruïnes són un bon lloc per a viure-hi? Com es deu sentir
ció. Podem plantejar qüestions com ara: On es troba Momo ara que té algú que es preocupa per ella?
28 Unitat 1
Solucions
1 Resposta model: Per l’expressió de la cara i
dels gestos dels dos personatges, sembla que
parlen d’alguna cosa que té a veure amb un
d’ells o que els interessa molt.
2 Resposta lliure: Amb aquesta pregunta po-

dem iniciar un intercanvi d’experiències perso-
nals que estimule els alumnes a valorar els
comportaments solidaris.
3 Resposta lliure: Demanarem als alumnes que

s’imaginen una situació real, que no ha de ser
dramàtica, com ara que se n’ha anat la llum o
l’aigua, se’ls ha trencat alguna cosa, no poden
tancar una finestra o una aixeta...
8. Després de la lectura, els preguntarem si tenen dificul-

Proposta d’activitat per a casa. Lectura del text, per a po-
tats per comprendre el significat d’alguna paraula que
der preparar la lectura grupal de la sessió següent, fer una
no aparega en els requadres del marge. Si altres com-
reflexió més profunda i anotar aquells aspectes en què
panys en coneixen el significat, els animarem a aju-
puguen tindre dubtes.
dar-los a resoldre els dubtes dels companys. Algunes
d’aquestes paraules poden ser assentiment (38), rove-
llat (67), cau (71), amfiteatre (80).
Aprenentatge cooperatiu
9. Demanarem als alumnes que localitzen en la lectura
les dues paraules del requadre Para atenció: és i nài- En pàgines successives es proposaran algunes activi-
xer. Els preguntarem si són paraules que acostumen a tats amb estructures cooperatives diferents. Abans
escriure bé o els resulten difícils. de començar a practicar-les, és imprescindible gene-
rar un bon clima a l’aula i un sentiment de cohesió en
10. Els demanarem també que es fixen com s’indiquen les els equips. Per a aconseguir-ho es recomana treballar
intervencions dels diferents personatges, amb els gui- algunes de les dinàmiques que es proposen en la guia
ons de diàleg. d’Aprenentatge cooperatiu (pàgines 37-50).
Per a acabar…
11. Demanarem als alumnes que expliquen quin és el prin- Programa de competència lectora
cipal valor que ens ensenya la lectura i si és necessari Animació a la lectura. Entre tots (presentació animada).
per a la convivència.
Lectura i comprensió. Entre tots (lectura inicial, pàgina 9).
Unitat 1 29
nació i el ritme correctes i adequats.
ɘLlig, identifica, entén i resumeix textos li-
teraris i no literaris.
3.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar

informació i seleccionar lectures personals.
ɘContinua la lectura inicial en un entorn vir-
tual.

ɘ Utilitza correctament la llengua per a
contar una experiència.
4.2. Exposa opinions amb coherència en col·loquis

i exposicions orals sobre temes pròxims a la
seua experiència.
sentiments i opinions.
Per a començar… escoltem de comprovar que n’han comprés bé el significat.

1. Atendrem les possibles qüestions que la lectura indivi- 5. Practiquem junts. Els proposarem que resumisquen la
dual a casa haja pogut suscitar. narració en tres oracions a partir de la resposta a
aquestes tres preguntes: Com comença tot? Què pas-
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 1 . Tor-
sa després? Com acaba el fragment? Anotarem en la
narem a escoltar atentament l’àudio de la lectura En-
pissarra les oracions que entre tots decidim que s’ajus-
tre tots.
ten més a l’argument del text.
En el desenvolupament… 6. Els animarem a imaginar com pot continuar la història
3. Practiquem junts. Els demanarem que facen la lectura a partir de la situació que han llegit en aquest frag-
en veu alta, per torns. Ens pararem en les línies 10, 30 i ment.
56 per tal de plantejar algunes preguntes: 7. Escriurem en la pissarra algunes oracions clau de la
ɘ En la línia 10: Com pot ser que una xiqueta no sàpia lectura sense algunes de les paraules que les compo-
quan va nàixer? nen. Demanarem als alumnes que completen les ora-
cions, si és possible sense mirar el text. Exemples:
ɘ En la línia 31: Per la manera com parla l’home, creus
que Momo entén que vol ajudar-la? ɘ Que no tens cap familiar amb qui anar?
ɘ En la línia 57: Per què Momo vol quedar-se en un lloc ɘ Et semblaria ve que avisàrem la policia que ets ací?
així en lloc d’anar a casa dels veïns? ɘ Les dones li van portar un llit de ferro amb quatre
4. Comentarem el significat de les paraules dels requa- ornaments florals.
dres de Vocabulari i els demanarem que inventen una ɘ I així és com va començar l’amistat entre la xicoteta
oració a partir de cada una d’aquestes paraules per tal Momo i la gent de la rodalia.
30 Unitat 1
NotEs
8. Animarem els alumnes a continuar la lectura amb l’ac- dat d’aquesta història? Què et sembla el personatge
tivitat Descobreix i llig en smSabadigital.com. També de l’home que parla amb Momo? Què li hauries propo-
podem portar el llibre a classe, perquè el vegen física- sat tu a algú com Momo?
ment i puguen llegir-ne algun fragment. 11. Reflexionem. A partir de la situació de la protagonista,
9. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta la in- comentarem que tots necessitem una família o algú
formació sobre l’autor que apareix en el requadre del que es preocupe per nosaltres, i que viure bé no vol dir
marge de la pàgina 11. Tot seguit els preguntarem: només tindre moltes comoditats, sinó tindre l’afecte
D’on és aquest autor? Com es diuen les obres més co- dels altres.
negudes que ha escrit? Comentarem que hi ha pel- 12. Podem plantejar-nos un repte: ser una classe en què
lícules de les dues obres més conegudes de Michael tothom es preocupa per tothom. És a dir, tothom està
Ende. Els animarem a buscar més informació sobre atent al que poden necessitar els altres i tothom sap
l’autor. Aprofitarem per a comentar que, gràcies a les que pot comptar amb el suport dels altres. Els anima-
traduccions, podem llegir les històries que han creat rem a comprometre’s a mantindre aquesta actitud du-
escriptors que parlen altres llengües i que en altres rant tot un dia i després valorarem amb ells com s’han
llocs també poden llegir les històries escrites en la nos- sentit, si ha millorat l’ambient de la classe…
tra llengua.
Per a acabar… Programa d’ortografia

10. Practiquem junts. Animarem els alumnes a expressar Ortografia visual. El món de les paraules. Targetes amb
la seua opinió sobre el text que acaben de llegir en una ideogrames per a apegar en el mural interactiu.
conversa coŀlectiva. Es poden plantejar algunes pre-
Vegeu la Guia de treball manipulatiu.
guntes per motivar-los: Què és el que més t’ha agra-
Unitat 1 31
2.1. Identifica el tema, el destinatari, el propòsit
del text, la intenció de l’autor i les idees
principals i secundàries.
ɘLlig, identifica i entén textos literaris i no li-
teraris.

ɘLlig sobre altres cultures en Investiga en la
web.
4.2. Exposa opinions amb coherència en

col·loquis i exposicions orals sobre temes
pròxims a la seua experiència. 1
Solucions
1 Cent dos. Perquè no entén el significat dels nú-
meros.
2 a) Un vell fuster. b) Les dones. c) L’obrer. Res-

posta model: Un vell fuster li va fer una tauleta
i dues cadires amb les fustes d’un parell de cai-
xes. Les dones li van portar un llit de ferro amb
quatre ornaments florals. L’obrer li va pintar a
la paret un magnífic quadre de flors.
3 b) Els veïns troben Momo i s’adonen que no té

ningú que se n’ocupe. c) Entre tots decideixen
buscar la manera de fer que Momo visca més
còmodament. a) Tots se senten tan feliços que
ho celebren amb una xicoteta festa.
4 Resposta model: No es coneixen, perquè li pre-

gunten coses que se solen saber d’alguna per-
sona coneguda: el nom, l’edat, si té família...
Per a començar… recordem
5 Pescat al vol: sentit per casualitat. Del dret

i del revés: de totes les maneres possibles. 1. Preguntarem si recorden qui és el protagonista de la lectura,
quin problema té i com es resol.
6 Resposta lliure: Comprovarem que els alum-
nes reconeixen la importància de coŀlaborar En el desenvolupament…
per a obtindre millors resultats. 1
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 2 . Escoltarem
7 Resposta lliure: Comprovarem que l’alumne aquest fragment de la lectura (línies 1 a 12) per a fer l’activitat 4.
ha entés els fets essencials que narra el text. 3. Treball individual. Farem en smSagadigital.com l’activitat 8, que és
una activitat guiada d’investigació per Internet. Podem fer pregun-
8 Resposta lliure: Aquesta activitat serveix per a
tes com: Has visitat algunes ruïnes? On? De quina època eren?
saber si l’alumne pot organitzar i interpretar la
informació, i si sap fer un ús adequat de les
Per a acabar…
tecnologies.
4. Reflexionem. Val la pena conservar les restes que ens han arri-
bat del passat? Per què?
Programa de competència lectora

Estratègies de lectura eficaç. Fitxes de la unitat del quadern En-
trenament en estratègies de lectura eficaç.
Avaluació de la comprensió lectora. Fitxes del quadern Avaluació de
comprensió lectora: text 1 (nivell bàsic) i text 2 (nivell estàndard).
32 Unitat 1
4.2. Exposa opinions amb coherència en col·loquis

seua experiència.
5.2. Segueix l’ordre lògic de l’estructura textual

en la producció de textos orals.
ɘ Explica oralment experiències i expressa sen-
timents i opinions.
Solucions
2
1 Resposta model: Hi ha xiquets fent jardineria,
una carrera d’orientació, altres escalant i acam-
pant prop d’una muntanya.
2 Resposta lliure: Ens fixarem si cap dels dos co-

neix les paraules i els hem de d’ajudar i si col-
laboren correctament entre ells.
3 a) Escalada i carrera d’orientació. Els ha agra-

dat, tot i que en algun moment Lluís diu que ha
passat por. b) Primer parlen dels tallers que ja
han fet i al final, dels que volen fer l’endemà.
4 Resposta lliure: Hi ha diverses respostes pos-

sibles, comprovarem que parlen dels tallers del
campament seguint els consells de la nota.
5 L’època de la imatge és l’estiu. Resposta lliure:

Ens fixarem en la capacitat de posar en pràcti-
ca els consells per contar experiències de la
unitat: relat ordenat, opinió de l’alumne, ús del
vocabulari adequat…
Per a començar… expliquem experiències

1. Els demanarem que ens expliquen la seua millor experiència du- Transcripció: pista 3
rant les vacances. Corregirem les narracions fent incidència en
Manel: Ha sigut molt emocionant, hi ha hagut
qüestions com la vocalització o la coherència verbal. Tractarem
un moment que estava sol en el bosc i no-
que no sols expliquen fets, sinó també les seues emocions.
més tenia la brúixola!
En el desenvolupament… Monitor: Sí?
2. Escoltarem la conversa de l’activitat 3. CD Educació literària Lluís: I no has tingut por?
2
i Expressió oral, pista 3 . Manel: Un poquet sí, però ràpidament m’he
3. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i voca- orientat i he acabat la carrera. Ha sigut una
bulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla! gran experiència.
Monitor: I tu, Lluís, has fet escalada, no?
Material de suport per a l’aula Lluís: Sí, i m’ho he passat molt bé! En algun
Joc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives. moment he tingut un poc de vertigen i el cor
Vegeu la Guia de treball manipulatiu. m’anava a cent per hora!
Monitor: És que quan un es veu tan alt, eh!
Per a acabar… Bé, i demà què feu?
4. Reflexionem. Els alumnes debatran si podem aprendre dels re- Manel: Jo crec que aniré perquè m’ensenyen a
lats de les experiències dels altres sense haver de viure-les nos- fer pastissos.
altres. Lluís: Vinga, jo també i així anem junts!
Unitat 1 33
del text, la intenció de l’autor i les idees
principals i secundàries.
ɘIdentifica la intenció d’un text.
6.1. Estableix adequadament el propòsit comu-

nicatiu del diari i del diari de viatge.
ɘ Pensa i redacta una pàgina de diari personal.
6.2. Distribueix la informació seguint l’ordre de

l’estructura textual.
ɘElabora un diari de viatge.
Solucions
1 a) Resposta model: Un xiquet la primera nit
d’un campament. b) Resposta model: en un
principi estava nerviós i al final, content i ex-
pectant. Parla de l’arribada al campament i de
les activitats del primer dia. c) Resposta lliure:
comprovarem que la resposta s’adequa al
context (un xiquet que escriu un diari mentre
està de campament).
2 Mai oblidaré el dia de hui. Demà tinc natació i

m’abelleix molt.
3 Resposta lliure: Ens fixarem que l’alumne

descriu les sensacions pròpies del primer dia
de curs i si ho fa d’acord amb els consells que
hem treballat en aquest apartat.
Per a començar… ens situem ɘ Mai contenta: el Diari de l’Aurora, Marie Desplechin,
Editorial Cruïlla.
1. Prepararem una entrada de diari en què expressem
el que vam viure la sessió anterior amb aquest grup. ɘ El diari lila de la Carlota, Gemma Lienas, Editorial
Ho farem des de la nostra perspectiva de mestres. Empúries.
Els la llegirem i els preguntarem si ells van viure la ɘ El diari secret d’Adrian Mole, Sue Townsend, Estrella
sessió com nosaltres o tenen altres sensacions. Gui- Polar.
arem la reflexió cap a la possibilitat de viure un ma-
teix fet de diferents maneres i com això es pot ex- 4. Preguntarem si algun alumne ha fet algun diari d’al-
gun viatge amb la família. Si és així, ho explicarà a la
pressar per escrit.
resta de la classe. Si volem llegir-los algun diari de viat-
En el desenvolupament… ge o bitàcola en <www.e-sm.net/sblv5ep01> en
trobarem molts exemples.
2. Preguntarem si coneixen algun llibre que siga el diari
d’algun personatge. Si hi ha algun alumne que n’ha lle- 5. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a
git algun, demanarem que explique a la resta com sa- facilitar l’assimilació de les diferents parts i caracterís-
bem que és un diari. tiques del diari .
3. Llegirem algun fragment d’alguna obra literària escrita 6. Practiquem junts. Just abans de començar l’activitat
en forma de diari o de dietari i en acabat en comenta- 5, demanarem als alumnes que facen 4 grups. Hauran
rem les característiques. Alguns exemples: de pensar en un viatge interessant que haja fet algun
d’ells i ens presentaran oralment el que podria ser una
ɘ El diari d’Anna Frank, Anna Frank, Debolsillo. entrada del diari d’aquest viatge. El fragment ha de ser
ɘ Diari de Greg, Jeff Kinney, Estrella Polar. completat pels diferents membres del grup de manera
coŀlaborativa, seguint les indicacions de la teoria sobre
34 Unitat 1
Solucions
4 a) S’escriu des de Lió. b) Resposta model: No,
perquè explica que ha arribat amb avió per vi-
sitar la ciutat i que es queda en un hotel.
5 a) a-2. És un diari personal. b) b-1. És un diari

de viatges. Resposta lliure: Cada alumne triarà
el diari que més li agrade. Ens fixarem que el
text que escriuen respon tant al dibuix com a
les característiques del tipus de diari que hi
correspon.
6 Resposta lliure: Recordarem als alumnes que

seguisquen els passos (planifica, escriu i revi-
sa) i estarem atents als temps verbals utilitzats
així com a la presència o no de valoracions per-
sonals sobre els fets viscuts.
7 Resposta lliure: Comprovarem que el text res-

pon a la descripció de la situació d’aquell mo-
ment feta en el fragment de la lectura de
Momo i si es respecten les característiques
d’un diari de viatges.
el diari d’aquesta unitat. Ens servirà per a corregir i

Aprenentatge personalitzat
exemplificar oralment abans que comencen amb l’ac-
tivitat escrita. (Tasques assignables en Sabadigital)
Per a Document d’Ampliació
Per a acabar… aprofundir Activitats interactives
7. Reflexionem. Ara que ja coneixen una mica els diaris,
Per a preparar Document de Repàs
els podem preguntar quin és, al seu parer, l’element
l’examen Activitats interactives
més important d’aquest model textual: la narració de
fets o l’expressió d’emocions i sentiments.
8. Proposarem als alumnes fer entre tots un diari de la
classe. Poden continuar el que hem llegit nosaltres com
a mestres a l’inici de la sessió. Haurien de participar-hi
tots els alumnes. Setmanalment hi haurà un encarregat
de redactar el diari de la classe segons la seua experièn-
cia i llegir-lo a l’hora de tutoria o a la classe de llengua.
Proposta d’activitat per a casa. Demanarem que cada

alumne escriga un diari personal durant una setmana,
amb l’ajuda d’algun familiar.
Unitat 1 35
8.1. Utilitza amb autonomia progressiva diferents
diccionaris per a resoldre dubtes sobre el sig-
nificat del vocabulari utilitzat en el procés
d’interpretació, elaboració i revisió de textos.
ɘInterpreta la informació del diccionari.
ɘUtilitza amb destresa i eficàcia el diccionari.
ɘDefineix paraules seguint el model dels dic-
cionaris.
Solucions
Resposta model: Fer alguna cosa entre tots.
Resposta model: Pregunte a algú, la busque

en el diccionari.
1 v. intr. [LC] Prendre part amb altres en una

obra feta en comú. Cooperar en una empresa.
a) Té una accepció. b) És un verb, perquè
l’abreviatura que precedeix l’entrada és una v.
2 Fràgil: adj. Que es trenca fàcilment. Desmun-

tar: v. Separar les peces que formen una cosa.
Rondalla: s. Conte fabulós.
3 Festes: festa. Divertides: divertit. Sap: saber.
Pobra: pobre.
4 En aquesta activitat, hem de tindre en compte
el diccionari que consulte cada alumne. Se-
guint el diccionari Caramull inicial, tenim xi-
quet: 1 accepció; escriure: 3 accepcions; llapis:
3 accepcions; taronja: 2 accepcions.
5 Resposta lliure: Ens fixarem que busquen ade-
quadament les paraules en el diccionari i que
les copien sense cometre errades. Els ajuda-
rem a fer les definicions inventades.
Per a començar… comparem diccionaris Per a acabar…

1. Repartirem els diversos tipus de diccionaris que tinguem 5. Practiquem junts. Proposarem el joc La Fórmula 1 de les
a la biblioteca d’aula (de definicions, de sinònims, visuals, paraules. Dividirem la classe en quatre grups i farem
bilingües…) i en comentarem les característiques. una carrera de relleus de buscar paraules en el dicciona-
ri. Guanyarà l’equip que aconseguisca més paraules en
En el desenvolupament… el mateix temps.
2. En l’activitat 1, buscarem junts en el diccionari la pa- 6. Reflexionem. Recordem els diferents tipus de diccio-
raula cooperar i recordarem els passos que cal seguir: naris que hem vist al començament de la sessió i discu-
a) Mirar si la paraula està en el gènere i nombre ade- tim quin és el més apropiat per a consultar definicions.
quats per a buscar-la i si és un infinitiu.
b) Fer la cerca seguint l’ordre alfabètic tant per la pri- Aprenentatge personalitzat
mera lletra com per les següents.
(Tasques assignables en Sabadigital)
c) Llegir totes les accepcions i reconéixer la que s’ade-
qüe al context. Per a comprendre Document de Reforç
i reforçar Activitats interactives
3. Cada alumne triarà una paraula que li agrade i els de-
manarem que, en una cartolina, en copien la definició Per a Document d’Ampliació
del diccionari i n’adjunten una foto o un dibuix. Penja- aprofundir Activitats interactives
rem les paraules a l’aula. Per a preparar Document de Repàs
4. Els proposarem entrar en smSabadigital.com per a prac- l’examen Activitats interactives
ticar els continguts de vocabulari amb el joc interactiu.
36 Unitat 1
9.1. Reflexiona sobre la correspondència entre
el text i el gest en discursos orals.
ɘIdentifica què és comunicació verbal i que no
ho és.
10.11. Identifica els elements que intervenen en

un acte comunicatiu.
ɘReconeix els elements de la comunicació.
11.1. Diferencia entre llenguatge, llengua i llen-

gua oficial i expressa la valoració i el respec-
te per la varietat lingüística i pels seus par-
lants.
ɘConeix i valora el caràcter plurilingüe i el ca-
ràcter de llengua oficial del valencià.
12.1. Reconeix la realitat lingüística espanyola.

ɘConeix i valora el plurilingüisme d’Espanya.
Solucions
Resposta model: Un senyal d’assentiment és
un gest d’afirmació que es fa abaixant lleuge-
rament el cap.
Resposta model: En aquest cas, volen dir el
mateix. En altres contextos, un senyal d’assen-
timent podria voler dir que s’està d’acord amb
alguna cosa.
1 a) És no verbal perquè no utilitza paraules, sinó
un xiulit. b) És verbal perquè utilitza paraules.
2 a) (Galícia): Bos días!; b), c) (País Basc, Navar–
ra): Egun on!; d), e), f) (Catalunya, Balears, Co-
munitat Valenciana): Bon dia!
Per a començar… ens situem 5. Podem completar les definicions dels elements de la
comunicació.
1. Enunciarem preguntes per a introduir la secció: Saps què
vol dir comunicar-se? Com et comuniques? Només et co- 6. El missatge és la “informació” que es transmet: una
muniques amb paraules? Els animals es comuniquen? ordre, una notícia, una emoció...
El codi és la forma que té el missatge, la manera com es
En el desenvolupament… transmet. Per exemple, el missatge “estic trist” es pot
2. Explicarem que la comunicació no és exclusiva de les transmetre amb aquestes mateixes paraules o mitjan-
persones; la diferència és que les persones es poden co- çant una expressió de la cara trista o amb plors. Recal-
municar amb paraules, mentre que els animals no. carem que, si el codi és verbal (és a dir, utilitza parau-
3. Per a poder treballar millor l’activitat 1, incidirem en el les), la comunicació serà verbal; en canvi, si el codi és no
fet que comunicar-se no vol dir només transmetre in- verbal (no utilitza paraules, com en el cas de la cara
formacions sobre fets, sinó també informacions sobre trista o dels plors), la comunicació serà no verbal.
els sentiments i les emocions. Per exemple, un xiquet El canal és el “lloc” per on circula el missatge: l’aire
que plora ens transmet alguna cosa li fa mal. quan parlem, les ones telefòniques quan parlem pel
mòbil, Internet quan enviem un correu electrònic...
Aprendre a pensar
Per a acabar…
L’activitat 1 es pot treballar amb l’estratègia Roda lògica.
Vegeu la guia d’Aprendre a pensar. 7. Reflexionem. Preguntarem qui és l’emissor i qui el re-
ceptor en una conversa. Els farem reflexionar sobre els
actes comunicatius en què receptor i emissor acostu-
4. Afegirem que la major part de la comunicació entre per- men a intercanviar-se.
sones és no verbal: amb gestos i amb to de la veu.
Unitat 1 37
13.1. Estructura els textos en paràgrafs.
ɘUtilitza paràgrafs per a estructurar un text.
14.1. Reconeix els connectors bàsics necessaris

que donen cohesió a un enunciat.
ɘIdentifica paràgrafs, enunciats i els connec-
tors bàsics i els distingeix en un text.
Solucions
3 Resposta model: a) Missatge: cal posar les ca-
dires damunt de les taules i baixar les persia-
nes quan acaben les classes. Idees dels parà-
grafs: 1r) Cada alumne ha de pujar la seua
cadira; 2n) l’encarregat ha d’abaixar les persia-
nes. b) Missatge: La invitació a l’obertura
d’una fruiteria. Idees dels paràgrafs: 1r) nom
de la botiga; 2n) data d’inauguració; 3r) els
productes venuts; 4t) la invitació a anar-hi.
4 Verbs: fem, trobaràs, vine. Signes de puntua-
ció: !, dos punts i a part, ! a) El primer. b) L’ora-
ció Vine! c) L’emissor és el botiguer anunciant i
el receptor és la persona que llig l’anunci, els
possibles clients. d) El valencià. e) Un anunci
publicitari imprés en paper.
nes fan dos paràgrafs i hi inclouen els signes
indicats.
Per a començar… aclarim conceptes

Paràgraf
1. Per a relacionar aquesta pàgina amb la següent expli-
carem que, quan ens comuniquem mitjançant una Pot estar format per
llengua, utilitzem textos, tant si són orals com escrits.
Després explicarem que un text és el conjunt de parau-
les que usem per a transmetre una o diverses idees. Un
un
text pot ser molt curt (una sola paraula) o molt llarg una sola diverses oracions:
enunciat
(una conferència, una noveŀla...). oració: Vaig anar al parc. Quan hi
sense
Vés amb tornava, em vaig trobar
En el desenvolupament… verb:
compte! amb Lluís.
Hola!
2. Explicarem que els textos escrits es divideixen, com a
mínim, en paràgrafs, separats per un punt i apart. El
text sencer expressa una idea global, mentre que cada 4. Explicarem que darrere dels signes d’interrogació o
un dels paràgrafs que componen el text explica una d’exclamació no es posa punt.
idea més concreta.
5. Treball individual. Demanarem als alumnes que tor-
3. Especificarem que un paràgraf pot estar format per nen a la lectura de la unitat, concretament a la pàgina
una sola oració o per més d’una. A més, de vegades, un 11, i diguen quants paràgrafs hi ha des de la línia 58 fins
paràgraf pot estar format per un enunciat sense verb: al final (línia 83).
per exemple, la salutació d’una carta (Estimada besà-
6. Treball individual. En el primer paràgraf d’aquest ma-
via...). Podem fer en la pissarra un esquema com
teix fragment (línies 58 a 62) els direm que localitzen
aquest:
els connectors que hi troben: i, perquè, al final, ja que.
38 Unitat 1
Solucions
6 Resposta lliure: Vigilarem que completen el
primer paràgraf i n’escriuen dos més. Emissor:
Un dels xiquets. Receptor: El “diari” (el mateix
emissor). Missatge: La informació sobre les
activitats que ha fet en el dia i els sentiments
que li han provocat. Codi: el valencià. Canal: El
paper, el diari.
7 No obstant això, primerament, a més, tot se-
guit, finalment.
8 ells: pares.-la: festa. ’l: pastís.
9 Resposta lliure: Vigilarem que utilitzen els
connectors adequadament.
7. Els preguntarem si en aquest fragment hi ha alguna da les persones van intercanviar algunes mirades, sos-
paraula que s’use per a evitar repeticions: Ho (què fer piraren i van assentir. Després, hauran de justificar si
amb Momo), ells (els veïns), allí (en les ruïnes), tots s’hi fa referència a un acte de comunicació verbal o no
(els veïns), la (Momo), ho (cuidar-la). verbal i quin és el codi utilitzat. Es podrien expressar
8. Demanarem als alumnes que tornen a l’activitat 1 de la els mateixos missatges amb paraules?
pàgina 17 i que convertisquen l’acte de comunicació a) 11. Proposarem missatges que hauran d’expressar mit-
en verbal i l’acte b) en no verbal. jançant llenguatge gestual o amb sorolls, música o
9. Els preguntarem si es podrien canviar els connectors de taraŀlejant, com ara: Vine ací, Silenci, Espera, Magní-
l’activitat 7 per altres paraules. Per exemple: no obstant fic!, No m’ho crec!
això / però, primerament / en primer lloc, a més / alho-
ra, tot seguit / després, finalment / per últim. Aprenentatge personalitzat
Aprendre a pensar
Per a comprendre Document de Reforç
Les activitats 8 i 9 es poden treballar amb l’estratègia i reforçar Activitats interactives
Mapa conceptual.
Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.
aprofundir Activitats interactives
Per a acabar…
10. Reflexionem. Proposarem als alumnes que lligen les
línies de la lectura 46 i 47 (pàgina 10): Una altra vega-
Unitat 1 39
15.1. Coneix com separar per síŀlabes i les normes
d’accentuació, i ho aplica en les produccions
escrites.
ɘAplica l’ortografia en textos aliens i propis.
16.1. Classifica les paraules segons el nombre de

síŀlabes i diferencia entre tòniques i àtones.
ɘClassifica paraules segons el nombre de
síl·labes.
ɘIdentifica la síl·laba tònica i les àtones.
17.1. Sap distingir entre l’accent gràfic agut i el

greu i quan es fan servir.
ɘIdentifica l’accent agut i el greu.
18.1. Practica la separació siŀlàbica i l’accentuació

de les paraules en l’entorn virtual.
ɘPractica amb activitats interactives.
Solucions
La paraula no no es pot dividir més. A-cí té 2
síŀlabes. Es-tar: en té 2. Es-to-na en té 3. Sen-
zi-lla-ment: en té 4.
Sonen amb més força: ci, tar, to, ment.
1 Resposta model: Monosíŀlabes: llum, mar i sal.

Bisíŀlabes: crema i sostre. Trisíŀlabes: pebrera.
Tetrasíŀlabes: ordinador, esternudar i telefonar.
2 Síŀlabes àtones: pa (de pa-ret), pa i lla (de pa-

re-lla), com i pas (de com-pas-sar). Fotografi-
es: a) palla, b) compàs, c) pa.
Per a començar… fem palmes peu (obertes), fer, pedra (tancades); poc (oberta), tor-
na (tancada).
1. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el text
1
inicial. Després, demanarem a diferents alumnes que 6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 4 .Es-
lligen en veu alta les paraules destacades picant de coltarem atentament l’àudio per a poder fer l’activi-
mans cada vegada que facen un colp de veu. Els pre- tat 4.
guntarem si recorden quin nom reben aquests colps
de veu. Per a acabar…
2. Recordarem que una síŀlaba està sempre formada, al- 7. Reflexionem. Reflexionarem sobre els casos en què,
menys, per una vocal: a-cí. Demanarem, tot seguit, canviant de lloc l’accent, canvia el significat de la pa-
que busquen en el text inicial altres síŀlabes formades raula, com en fàbrica/fabrica/fabricà o en mitjà, que
per una sola vocal (i, u-na, a, a-cord). es pot transformar en mitja, que és el femení de mig o
també una peça de roba.
En el desenvolupament…
3. Explicarem que també podem trobar paraules amb 5 Aprendre a pensar
síŀlabes o fins i tot més, però que les més freqüents són
El suggeriment didàctic 7 es pot treballar amb l’estratègia
les de dues i tres síŀlabes. Què aprenc, per a què.
4. Aclarirem que les paraules polisíŀlabes tenen una sola Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.
síŀlaba tònica, mentre que la resta de síŀlabes són àto-
nes. 8. Recordarem als alumnes que, per a dictar, han de vo-
5. En l’activitat 3, demanarem que busquen paraules calitzar i indicar els signes de puntuació quan corres-
amb e i o obertes i tancades sense accent gràfic: mel, ponga.
40 Unitat 1
Solucions
3 Paraula del primer grup: mur-mu-rà. Paraula
del segon grup: mag-ní-fic.
4 Habitació, allò, només.
5 La xiqueta de l’escena a) està pronunciant la síl-

laba -ó de la paraula habitació. La de l’escena
b) està dient la síŀlaba -ci de la mateixa paraula
(habitació). El xiquet de l’escena c) està dient
la síŀlaba –llò de la paraula allò.
6 Paraules bisíŀlabes: cosí, anglés, una, francés,

1 després, àrab, ara, viatjat.
7 Comprovarem que tots els alumnes corregei-

xen el dictat d’algun company.
8 Resposta model:
Monosíl·labes sap, vol, temps
Paraules Bisíl·labes ara, costar, sense
Trisíl·labes escola, treballa,

2 moviments
9. Suggerirem als alumnes que revisen el dictat i que re-

passen les paraules bisíŀlabes que han encerclat. Programa d’ortografia
Taller d’ortografia. Dictats per a compartir, fitxer orto-
10. Per al fitxer ortogràfic, demanarem que escriguen en
el quadern una paraula de cada dictat que siga monosíl- gràfic.
laba, bisíŀlaba, trisíŀlaba i tetrasíŀlaba. Per exemple, en Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig direc-
l’activitat 6: el, cosí, escola, idiomes; i en l’activitat 7: te i atenció visual.
no, costar, moviments, sensació. També que escriguen Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.
totes les paraules amb o oberta (escola, pot) i amb e
oberta (acadèmia).
11. Taller d’ortografia. Activitat 7: CD Educació literària i Aprenentatge personalitzat
2
Expressió oral, pista 5 . Escoltarem atentament (Tasques assignables en Sabadigital)
l’àudio i els alumnes escriuran el dictat.
12. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic i reforçar Activitats interactives
d’aquesta unitat en smSabadigital.com.
13. A través del nostre entorn de Sabadigital, proposarem
als alumnes treballar els continguts de l’ortografia
amb diferents dinàmiques de dictats interactius: lle- Per a preparar Document de Repàs
treig directe i atenció visual . l’examen Activitats interactives
Unitat 1 41
20.1. Identifica un text narratiu i el diferencia
d’altres gèneres.
ɘReconeix una rondalla com a text literari.
21.1. Elabora, amb sentit estètic i creativitat, una

rondalla.
ɘEscriu una rondalla.
Per a començar… coneixem el text la va contar.

1. Demanarem als alumnes que es fixen en el títol 5. Direm algunes oracions relacionades amb la rondalla
d’aquest apartat. Els proposarem que aporten algun perquè els alumnes reconeguen els errors que conte-
exemple de text literari i de no literari. Per a ajudar-los, nen:
podem suggerir diversos textos: una notícia del diari, ɘ Açò va anar i era un mas on vivia un matrimoni molt
un poema, una recepta per a fer macedònia, una lle- jove sense fills...
genda...
ɘ Es dedicaven a la cria d’ovelles.
En el desenvolupament… ɘ Un dia d’hivern va eixir la velleta a donar-los uns
2. Llegirem el requadre sobre l’autor del text. Els dema- grapats de dacsa.
narem si els agraden les rondalles i els suggerirem que ɘ Hi havia una mig pollastre, ben enmig del tropell que
busquen en Internet informació sobre aquest autor, formaven els altres.
per tal que vegen que va destacar també en altres àm-
6. Practiquem junts. Demanarem als alumnes que di-
bits. guen el títol d’algunes rondalles que coneguen perquè
3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 6 . Es- a casa els les han explicades o perquè les han llegides
coltarem atentament el text de la rondalla i després en algun altre moment. En farem un recull i identifica-
faran la lectura en veu alta de manera encadenada. rem quines són les més conegudes per a tota la classe.
Cada alumne llegirà fins al punt següent. Els podem animar a explicar-ne breument l’argument.
4. Preguntarem als alumnes si havien llegit o els havien 7. Després de fer l’activitat 2, i proveïts d’un metre, me-
explicat mai la rondalla del mig pollastre. En acabar la surarem un espai de 750 cm2 perquè el visualitzen. Co-
lectura els demanarem si era la mateixa versió i qui els mentarem amb els alumnes per què són necessàries
42 Unitat 1
Solucions
1 a) gallines blanques i negres. b) descomunals
gramàntols. c) estovades lloques.
2 a) L’espai que han de tindre les gàbies. d) Com

han de situar-se les gàbies.
3 Açò va anar i era... a) Resposta model: Comen-

çaments: Açò va anar i era, Açò era i no era, Fa
molts i molts anys, Hi havia una vegada....
Acabaments: Rondalla explicada, rondalla
acabada, I això és tan veritat com que el conte
s’ha acabat, Conte, contat, conte acabat i el
gat se n’ha envolat, I van viure feliços molts i
molts anys, I el que no ho vulga creure que ho
vaja a veure... b) Resposta model: És un text
literari, perquè explica una història donant im-
portància a la manera com es diu i transmet
emocions i sensacions
4 La rondalla pretén que el lector s’imagine el

mas on s’esdevé la història.
El text Normes per a la cria de gallines pretén
que el lector sàpia exactament com ha de ser
una granja de gallines.
5 Resposta lliure: Ens assegurarem que els

alumnes han seguit els passos correctes per a
escriure la continuació de la rondalla. És a dir,
que primer han planificat el que volen escriure,
que ho han escrit i que finalment l’han revisat.
Posarem una atenció especial en la revisió de
la bona presentació del text.
aquesta mena de normes per a garantir el benestar

animal.
Per a acabar… Per a
Document d’Ampliació
8. Reflexionem. Preguntarem als alumnes si els sembla aprofundir
que el llenguatge i la manera de dir les coses en els Per a preparar Document de Repàs
textos literaris és molt o poc diferent de la dels textos l’examen Activitats interactives
no literaris.
9. Triarem algunes de les continuacions de les rondalles
que han escrit els alumnes, mirant que siguen tan dife-
rents com siga possible. Les llegirem a classe i comen-
tarem si presenten les característiques pròpies d’un
text literari.
10. Suggerirem als alumnes que lligen més rondalles d’En-
ric Valor en smSabadigital.com.

Lectura i comprensió. La rondalla del mig pollastre.
Unitat 1 43
Solucions
1 Emissor ➝ Qui transmet el missatge. Recep-
tor ➝ Qui rep el missatge. Missatge ➝ Allò
que es comunica. Codi ➝ Sistema de signes
utilitzat per a transmetre el missatge. Canal ➝
Mitjà a través del qual es transmet el missatge.
2
Monosíl·labes 1 síl·laba
Bisíl·labes 2 síl·labes
Tipus de paraules
Trisíl·labes 3 síl·labes
Tetrasíl·labes 4 síl·labes
3 Entrada: apareixen/es recullen, alfabètica-

ment. Llengua: paraules, regles. Paràgraf:
text, oracions, connectors. Síŀlaba tònica: es
pronuncia, força.
4 a) En valencià. b) El receptor és el xiquet que era

a la platja i ha trobat el missatge. L’emissor és
qui ha escrit el missatge, segurament un nàu-
frag. c) El canal és la botella que ha viatjat pel
mar i el paper en què està escrit el missatge.
5 Resposta model: bonic: adj.; sempre: adv.
6 for-matge, format-ge; car-regar, carre-gar; a-

lliçonar, alli-çonar, alliço-nar; a-companyar,
acom-panyar, acompa-nyar; dot-zena, dotze-
na; es-quelet, esque-let; can-ceŀlar, cancel-lar.
a) Els dígrafs són: tg, rr, ll, ny, tz, qu, ŀl.
b) Trisíŀlabes: formatge, carregar, dotzena, es-
quelet, canceŀlar. Tetrasíŀlabes: alliçonar,
acompanyar.
Per a començar… ens preparem

1. Els recordarem que han de fer les activitats seguint l’or- (Tasques assignables en Sabadigital)
dre del llibre. Començar per l’apartat d’Organitza’t les
idees els ajudarà a resoldre correctament la resta d’acti- Per a comprendre Document de Reforç
vitats. i reforçar Activitats interactives
2. Recordarem als alumnes que abans de fer l’esquema de
les activitats 1 i 2 en la llibreta han de calcular l’espai que Per a preparar Document de Repàs
els ocuparà per a poder distribuir adequadament la in- l’examen Activitats interactives
formació. Per a Document d’Avaluació unitat 1
3. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació avaluar Activitats interactives
de smSabadigital.com per a acabar d’assimilar els con-
tinguts de la unitat.
Per a acabar…
4. Els recordarem que abans d’acabar han de revisar les res-
postes.
44 Unitat 1
Solucions
1 Es parla del Japó.
2 Sí, se sent sorprés. El que més el sorprén és

que els japonesos, quan mengen fideus soba,
fan soroll per a indicar que els agraden molt.
3 Resposta model: En el diari de viatges es recu-

llen els successos que passen dia rere dia, indi-
cant-ne la data exacta, mentre que en aquest
article no es diu en quina data es va descobrir el
costum relacionat amb els soba. A més, també
es reflexiona, en general, sobre els costums japo-
nesos.
4 Afirmacions verdaderes: a), d). Afirmacions

corregides: b) Els costums japonesos són molt
diferents dels nostres. c) La finalitat del text és
explicar que els japonesos tenen costums molt
diferents dels nostres i destacar-ne un en par-
ticular. e) El costum que més sorprén l’autor és
que mengen soba fent soroll.
5 Espagueti, espantós, estar.
6 Bisíŀlaba: es-tar. Trisíŀlaba: es-pan-tós. Tetra-

síŀlaba: es-pa-gue-ti.
7 a) sorprén, b) sinònim, c) difícil, d) satisfacció,

e) país, f) però.
8 Amb accent greu: entrà, fantàstic, història,

però. Amb accent agut: Sílvia, aprés, Alícia,
aparegué, país, magnífic, misteriós, visqué,
també, és, només, té, és, algú.
9 Resposta lliure: Comprovarem que escriuen un

text, narratiu o poètic, però que incloga elements
relacionats amb les sensacions i les emocions.
Per a començar… repassem amb el text tat en smSabadigital.com.

1. Abans de fer l’activitat 1 de Repassa el que ja saps sug- 4. Reflexionem. Els demanarem que exposen les dificultats
gerirem que observen la fotografia. Els preguntarem que hagen tingut per a fer les activitats de repàs.
de quin tipus de menjar es tracta i si es menja amb co-
berts. Continguts relacionats
ɘ El diari de viatges
1. Els demanarem que es fixen en els altres aspectes grà- ɘ El diccionari
fics del text: com es diu la revista?, on s’ha publicat?, ɘ Els elements de la comunicació
quan s’ha publicat? ɘ Text, paràgraf i enunciat
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 7 . Es- ɘ La separació siŀlàbica
coltaran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para
atenció, amb algunes de les paraules que apareixen en ɘ Accent agut i accent greu
els ideogrames. ɘ Text literari i no literari
Programa d’ortografia Aprenentatge personalitzat

Ortografia visual. Dictat Para atenció. (Tasques assignables en Sabadigital)
Per a acabar… Per a avaluar Document d’Avaluació unitat 1

3. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació
per a completar l’assimilació dels continguts de la uni-
Unitat 1 45
Estàndards d’aprenentatge
del text, la intenció de l’autor i les idees prin-
cipals i secundàries.
4.2. Exposa opinions amb coherència en coŀloquis

seua experiència.
5.2. Segueix l’ordre lògic de l’estructura textual

en la producció de textos orals.
6.1. Estableix adequadament el propòsit comuni-

catiu del diari i del diari de viatge.
7.1. Organitza la informació mitjançant esque-

mes o llistes a partir de l’escolta activa i co-
munica conclusions.
8.1. Utilitza amb una autonomia progressiva dife-

rents diccionaris.
10.1. Identifica els elements que intervenen en un

acte comunicatiu.
16.1. Classifica les paraules segons el nombre de

síŀlabes i diferencia entre tòniques i àtones.
17.1. Sap distingir entre l’accent gràfic agut i el

greu i quan es fan servir.
19.1. Usa eines informàtiques per a un autoconei-

xement i una avaluació.
Solucions
2 Resposta model: Consisteix a repartir llibres per
als habitants dels camps de refugiats sahrauís.
3 Resposta model: El bubisher és un ocell que

anuncia pluges i pastures abundants. El biblio-
bús Bubisher porta iŀlusió en forma de llibres.
Per a començar… aprenem a ser solidaris
4 Bibliobús: té una accepció. Vehicle arreglat inte- 1. Recordarem el títol de la unitat i parlarem de la paraula soli-
riorment amb prestatgeries de llibres que fa daritat. Preguntarem si saben què és una ONG i quina funció
servei de biblioteca o llibreria ambulant. fan. Els proposarem que pregunten a casa si hi ha alguna ONG
a la localitat i que investiguen a què es dedica. Podem portar
5 Resposta model: El Sàhara és un desert que es fullets, cartells, etc. de diverses ONG i penjar-los al tauler de
troba al continent africà. l’aula.
6 Els llibres provenen de donacions d’institucions,
associacions, editorials i particulars.
2. Parlarem de l’estructura de la notícia, recordant el que conei-
7 El text és no literari, perquè aporta informació i xen d’altres cursos: titular, entradeta i cos.
no parla de sentiments ni d’emocions. Importa
3. Comentarem el text de la notícia a partir d’aquestes preguntes:
més el contingut que la forma. Què et sembla la iniciativa del Bubisher? Quins llibres donaries
8 Monosíŀlabes: un, molt, del. Bisíŀlabes: ocell. per a Bubisher?
Trisíŀlabes: xicotet, Sàhara. 4. En l’activitat 5 proposarem que consulten els atles que tinguem
a l’aula o que busquen la informació en un buscador d’Internet.
9 Paraules amb o accentuada: curiós i iŀlusió.
L’accent és agut i la vocal es pronuncia tancada. 5. Practiquem junts. En l’activitat 1 d’Una experiència inoblidable!,
comentarem entre tots els punts per on haurem de passar per
10 Resposta lliure: Comprovarem que els alum- arribar al campament.
nes s’ajusten a l’estructura del diari de viatges i 6. En la Tasca final, aprofitarem que estem en la primera unitat per a
que en el contingut es fa referència al bibliobús. establir unes pautes de convivència per al curs.
46 Unitat 1
Solucions
1 Resposta lliure: Comprovarem que tots els
alumnes segueixen les indicacions del mapa
i són capaços d’interpretar-les.
2 Riu: corrent natural d’aigua que va a parar al

mar o a un altre lloc.
3 b) De nord a sud.
4 Paraula bisíŀlaba: camí.
5 car-retera, carre-tera, carrete-ra.
6 El mapa és un acte de comunicació verbal per-

què usa les paraules, a més dels dibuixos.
7 Resposta model: Emissor: el monitor; recep-

tor: els xiquets que van de campament; mis-
satge: on està situat el campament en relació
amb el poble.
8 Resposta lliure: Procurarem que hi haja dues

intervencions de xiquets que hagen anat de
campament perquè conten l’experiència als
companys. A més, mirarem que hi intervinga
algun xiquet que no hi haja anat perquè expli-
que què li agradaria fer. En els dos casos, mira-
rem que les intervencions responguen al que
hem treballat en la pàgina 13. Com a opció, po-
dem oferir la possibilitat d’explicar l’experièn-
cia de manera escrita i que la lligen en veu alta.
D’aquesta manera podrem comprovar les dife-
rències entre l’escrit i l’oral.
Tasca final
Resposta model: comprovarem que els alum-
nes segueixen tots els passos per a fer aquesta
tasca.
7. Els alumnes han de fer la Tasca final a l’aula i en una única sessió. La finalitat és que els alumnes cooperen entre
Han de ser conscients que no podran fer-la si no han assimilat els ells, que aprenguen a conviure els uns amb els
continguts de la unitat. altres, ja que passaran moltes hores junts a
classe. Cal recordar que el valor fonamental
Per a acabar… d’aquesta unitat és la cooperació.
8. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i com ho han
fet en aquesta unitat en smSabadigital.com.
Treball en equip Volem conviure
Unitat 1 47
nació i el ritme correctes, i s’adequa al for-
mat i a l’estructura textual.
ɘLlig un text expositiu i respon a les pregun-
tes relacionades.
4.1. Organitza la informació seguint l’ordre lò-

gic de l’estructura textual i utilitza adequa-
dament temps verbals, enllaços i marcadors
textuals.
ɘUtilitza correctament la llengua per a
opinar sobre actituds cíviques a partir de
normes.
Per a començar… observem l’entorn tes com ara: Com cal separar els residus a casa? A ta
casa, qui acostuma a portar el vidre al contenidor?

1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat i el re-
Com podríem convéncer els amics i veïns perquè se-
quadre Que important que és... el reciclatge! per tal
paren els residus i així ajuden a reciclar?
d’anticipar els temes que abordarem els pròxims
dies. 5. Preguntarem als alumnes qui els ha explicat com han
de fer servir els diversos tipus de contenidors.
2. Llegirem les preguntes inicials de Parlem abans de
llegir. Aquestes preguntes ens serviran per a saber 6. Abans de llegir presentarem la lectura animada i
quins coneixements previs tenen els alumnes sobre els farem la pregunta: Què creieu que ocorrerà el text
el reciclatge, l’estalvi de recursos naturals i la protec- que llegirem? Els alumnes generaran unes expectati-
ció de la natura. ves que més endavant podran confirmar o rebutjar.
En el desenvolupament… alumnes escoltaran atentament l’àudio de la lectura.
3. Observarem el dibuix i ens fixarem en els detalls. Quan acaben, podem formular algunes preguntes de
Descriurem el dibuix amb el màxim nombre de detalls comprensió: Per què diu el text que és senzill reciclar
possible: Què fa aquest xiquet? De quin color és el el vidre? Les copes es poden llançar al contenidor
contenidor on llança envasos? Quin tipus d’envasos verd? Hem de llançar els envasos amb el tap al conte-
deposita al contenidor? Tots els contenidors són nidor verd?
iguals? Per a què serveixen els altres contenidors que 8. Després de la lectura, els preguntarem si tenen difi-
es veuen en el dibuix? cultats per a comprendre el significat d’alguna parau-
4. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta el parà- la que no estiga explicada en els requadres del mar-
graf introductori previ a la lectura i formularem pregun- ge. Si altres companys en coneixen el significat, els
54 Unitat 2
Solucions
1 Resposta model: El xiquet del dibuix està reci-
clant, llança alguns envasos i altres objectes de
vidre al contenidor de color verd.
2 El contenidor verd és per al vidre, el groc és

per als envasos de plàstic, el blau és per al pa-
per i el marró és per als residus orgànics. Els
colors ens ajuden a distingir els contenidors
amb facilitat.
3 Resposta lliure: Demanarem als alumnes que

expliquen si a l’escola llancen el paper separa-
dament, si miren de no fer servir paper d’alumi-
ni, si al menjador o la cuina (si n’hi ha) separen
els residus.
4 Resposta lliure: Animarem els alumnes a ex-

plicar les seues experiències, i en el cas que no
reciclen, els proposarem que miren de comen-
çar a fer-ho. Hem de fer-los veure la importàn-
cia de reciclar i motivar-los perquè ho facen.
animarem a ajudar-los a resoldre els dubtes dels companys.
Per a acabar…
9. Després de la lectura, els preguntarem si ara entenen millor
què han de fer per a reciclar bé el vidre i si els ha animat a inten-
tar reciclar més els residus que generen a casa.
Proposta d’activitats per a casa. Proposarem als alumnes que bus-

quen en Internet les normes d’ús dels diferents contenidors, amb
l’ajuda d’algun familiar, i que ho comenten a casa. També podem
suggerir que facen fotos de les icones que solen haver-hi en els con-
tenidors i que les porten a classe per a parlar-ne.

Animació a la lectura. Reciclem el vidre, cuidem el planeta (pre-
sentació animada).
Lectura i comprensió. Reciclem el vidre, cuidem el planeta (lectu-
ra inicial, pàgina 29).
Unitat 2 55
1.1. Llig en veu alta i amb la pronúncia, l’entona-
ció i el ritme correctes, i s’adequa al format i
a l’estructura textual.
tes relacionades.

ɘAprén més sobre el reciclatge en l’àmbit de
l’escola.
Per a començar… ɘ En la línia 10: Realment és senzill trobar un racó a

casa per a guardar els envasos de vidre fins que els

1. Per a recordar el contingut de la lectura podem propo-
portem al contenidor verd?
sar que n’inventen un altre títol. Cada alumne en pen-
sarà un i els apuntarem en la pissarra. Després deba- ɘ En la línia 1: Quins exemples de peces de ceràmica i
trem quin és el més adient per al text i per què. porcellana podem trobar a casa?
ɘ En la línia 50: Quin tipus de pots i flascons de vidre
En el desenvolupament… tenim a casa?
2. Proposarem als alumnes una lectura grupal i en veu alta 6. Comentarem amb els alumnes el significat de les pa-
del text. Llegirem paràgraf per paràgraf el text principal, raules dels requadres de Vocabulari. Altres paraules
i assignarem cada paràgraf a un alumne diferent. Des- que poden resultar complexes són abocador, watt o
prés farem el mateix amb els textos dels requadres, fusió. També els preguntarem si desconeixen alguna
també punt per punt. paraula més del text que no aparega en el requadre de
3. Aprofitarem per a indicar que quan trobem el signe de Vocabulari. Si és així, intentarem explicar-la entre
puntuació dels dos punts fem una pausa en la lectura, tots.
un poc més llarga que la que fem quan trobem una 7. Els animarem a rellegir el requadre Sabies que si recicles
coma. els envasos de vidre... i els farem veure que el fet de re-
4. Abans de llegir el requadre Sabies que si recicles els ciclar un envàs de vidre multiplicat per tots els xiquets i
envasos de vidre... és convenient preparar la lectura de les xiquetes de la classe realment pot tindre un efecte.
les xifres i, sobretot, del percentatge: 20 %. 8. Analitzarem les dades estadístiques i els percentat-
5. Mentre fem la lectura en veu alta ens detindrem en les ges que hi apareixen comparant-les amb magnituds
línies 1, 10 i 50 per tal de plantejar algunes preguntes: que puguen entendre millor. Per exemple, els podem
56 Unitat 2
NotEs
preguntar quant faria de llarg una filera de 3.000 bo- Per a acabar…
telles (una botella de litre fa 8 cm aproximadament de
12. Reflexionem. Animarem els alumnes a expressar oral-
diàmetre; per tant, 240 metres) i comparar-la amb la
ment la seua opinió sobre l’apartat La regla de les
longitud d’algun element de l’escola (la llargària del
tres R i els animarem a concretar cada una de les tres
pati, per exemple).
accions:
9. Ens fixarem en el requadre de la pàgina 31 La regla de les
ɘ Reduir: no malbaratar l’aigua (tancar l’aixeta mentre
tres R i cridarem l’atenció dels alumnes sobre els senyals
ens raspallem les dents, no estar massa estona a la
que acompanyen cada un dels punts de la llista: per a
dutxa...).
indicar el que és correcte llançar al contenidor verd, i
per a indicar el que no s’hi ha de llançar. ɘ Reutilitzar: aprofitar els envasos per a fer pots per
als llapis, fer elements decoratius amb cartons i taps
10. Seleccionarem algunes oracions clau de la lectura i les reciclats...
escriurem en la pissarra amb les paraules que les com-
ponen desordenades i demanarem als alumnes que re- ɘ Reciclar: portar els residus al punt net o llançar-los al
escriguen les oracions situant les paraules en l’ordre cor- contenidor adequat.
recte. Els companys de classe indicaran si l’oració està
ben reescrita. Els podem animar perquè trien ells matei-
xos altres oracions del text per a fer el mateix. Programa d’ortografia
11. Els recordarem que poden continuar la lectura fent l’acti- Ortografia visual. El món de les paraules. Targetes amb
vitat Descobreix i llig (pàgina 31) en smSabadigital.com, ideogrames per a apegar en el mural interactiu.
on trobaran altres textos relacionats amb el reciclatge. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.
Unitat 2 57
1.1. Llig en veu alta i amb la pronúncia, l’entona-
ció i el ritme correctes, i s’adequa al format i a
l’estructura textual.
tes relacionades.

del text i la intenció de l’autor.
ɘIdentifica textos expositius.

1
ɘAprén més sobre el reciclatge en l’àmbit de
l’escola.
Solucions
1 c) Als carrers.
2 La botella blava i el pot sense el tap.
3 Si reciclem el vidre ajudem a reduir el consum

d’energia, estalviar en matèries primeres i dis-
minuir els residus i la contaminació de l’aire.
4 Resposta model: Són els que usem habitual-
ment: botelles, pots de vidre de conserves...
5 Resposta model: a) Podem reciclar el plàstic, el

paper o el cartó. b) Respectar tots els éssers vius,
no tirar fem pel carrer, no malbaratar l’aigua...
6 Resposta lliure: Comprovarem que trien un es-

lògan clar i motivador i que el disseny és atractiu.
7 Resposta lliure: Aquesta activitat permet veure

com l’alumne organitza, interpreta i utilitza la
informació que ha obtingut fent servir les TIC.
Per a començar… preguntem nal? Sembla una tasca fàcil o més aviat complicada i
delicada?
1. Si és necessari, tornarem a escoltar atentament l’àudio
de la lectura. CD Educació literària i Expressió oral, 5. Reflexionem. Farem reflexionar els alumnes sobre la
pista 8. importància de reciclar correctament per a cuidar el
planeta.
2. En l’activitat 2 apareix un flascó amb comptagotes d’un
medicament, que no es pot depositar als contenidors
normals de vidre. Els explicarem que les medecines ca- Estratègies de lectura eficaç. Fitxes de la unitat del
ducades i els seus envasos s’han de depositar en uns quadern Entrenament en estratègies de lectura eficaç.
contenidors especials que hi ha a les farmàcies. Avaluació de comprensió lectora. Fitxes del quadern
1 Avaluació de comprensió lectora: text 2 (nivell bàsic)
3. CD Educació literària i Expressió oral pista 9 . Escol-
tarem atentament un fragment de la lectura (des de la i text 4 (nivell estàndard).
línia 35 fins a 44) per a fer l’activitat 3.
Per a acabar…
4. Treball individual. Suggerirem als alumnes que facen
en smSabadigital.com l’activitat proposada en la pà-
gina 32, en la qual se’ls demana que busquen infor-
mació sobre el treball artesanal del vidre. Has vist
alguna vegada com es fa el vidre de manera artesa-
58 Unitat 2
4.2. Transmet les idees amb claredat, coherència
i correcció.
ɘExplica i comprén normes.
Solucions
1 Tots són jocs de taula. Resposta lliure.
2 Juguen al parxís. Resposta model: El parxís és

un joc que es juga amb un dau i quatre fitxes
del mateix color per cada jugador. Guanya el
jugador que porta totes les fitxes des de l’eixi-
da fins a la casa.
3 a) Juguen als escacs. És un joc de taula. b) Hi

ha un jugador que no sap les regles del joc. Vol
2 moure el cavall. c) Resposta lliure.
4 a) Futbol. b) Bàsquet. c) Tenis de taula o ping-
pong. Resposta lliure: Ens fixarem si utilitzen
les paraules del requadre Més paraules i si se-
gueixen els consells de la nota.
5 a) Resposta lliure: Ens fixarem que responen
proposant un nom per al videojoc i per al pro-
tagonista, que defineixen correctament quin
n’és l’objectiu i quants jugadors són possibles.
b) Resposta lliure: Valorarem una exposició
ordenada de les normes.
c) Resposta model: No, hauríem d’expressar-
les amb un llenguatge més neutre i amb pa-
raules que puga entendre qualsevol persona.
Transcripció: pista 10
Xiqueta: Vinga, que et toca!
Xiquet: No, no em toca a mi, que m’has elimi-
nat una fitxa i ara tornes a tirar tu.
Per a començar… imaginem
Xiqueta: T’estàs equivocant de joc! En aquest
1. Quan entrem a l’aula, plantejarem alguna situació que trenque al- cada vegada li toca fer un moviment a un.
guna de les normes de la classe. Els preguntarem per què s’han de
respectar les normes. Durant el debat farem aparéixer la paraula Xiquet: D’acord, d’acord! Ja vaig!
norma diverses vegades i parlarem de la necessitat d’ordenar i or- Xiqueta: El cavall no pot moure’s en línia recta.
ganitzar el comportament en espais compartits com una aula. Veus? Has de fer dos moviments en un sen-
tit i un en perpendicular. Com si fóra una ele.
En el desenvolupament… A més, pots passar per damunt de qualsevol
2. Escoltarem la conversa de l’activitat 3 d’Expressió oral. CD Edu- altra fitxa, com si la botares.
2
cació literària i Expressió oral, pista 10 . Xiquet: I puc fer aquests moviments amb les
3. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i voca- altres fitxes?
bulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla! Xiqueta: No! Només es pot fer amb aquesta.
Cada peça pot fer uns moviments. Pensava
Material de suport per a l’aula que sabies jugar… Vols que t’explique totes
les normes?
Joc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives.
Vegeu la Guia de treball manipulatiu. Xiquet: No. Mira! Les dames estan lliures i sí
que sé jugar. Anem!
Per a acabar…
4. Reflexionem. Podem demanar als alumnes que determinen
una nova norma de la classe.
Unitat 2 59
5.1. Estableix adequadament el propòsit comu-
nicatiu segons el text instructiu, i s’ajusta al
tema i al destinatari.
ɘIdentifica, comprén i analitza textos de la
vida quotidiana, com el reglament.
5.3. Redacta els textos utilitzant la terminologia

específica del tema
ɘRedacta normes i reglaments.
Solucions
Sí, als contenidors hi ha uns adhesius que ens
expliquen què pots llançar en cada un i quan
ho pots fer.
1 a) L’equip directiu de l’escola Les Salines. Per-

què ho posa al principi del document, davall
del títol.
b) Tots els alumnes i treballadors de l’escola.
c) Intentar reduir la quantitat de residus que
genera l’escola i organitzar la manera de
fer-ho.
2 a-4, b-1, c-3.
3 Les normes que podrien aparéixer en el re-

glament de l’aula d’una escola són: la a), la c)
i la e).
Per a començar… ens coneixem potenciar el treball de les estructures necessàries per a
escriure un reglament, així es pot treballar l’empatia

1. Entrarem a l’aula i, una vegada estiguen els alumnes
(per a comprendre les normes dels altres i valorar qui-
en silenci, sense dir res més, ens posarem a llegir un
nes coses són importants per a uns i per als altres no).
fragment de reglament. Preferentment d’un dels vi-
deojocs que ells mateixos han inventat en l’apartat 3. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a
d’Expressió oral. Si això no és possible podem llegir un reforçar l’assimilació de les característiques del regla-
fragment del reglament de bàsquet (el podem consul- ment .
tar en <www.e-sm.net/sblv5ep02> ). Incitarem els 4. Practiquem junts. Per grups, demanarem als alum-
alumnes a endevinar què llegim. Per a poder relacionar nes que busquen per l’escola cartells que indiquen
més directament el que llegim amb el reglament del normes bàsiques del centre. Hauran de recopilar-les,
reciclatge de residus, podem preguntar-los si, a més classificar-les (neteja, ordre, seguretat, etc.) i expo-
dels de videojocs i els esports, ells compleixen altres sar-les a classe.
normatives o reglaments. Enllaçarem el concepte de
les normes treballat en l’Expressió oral amb el del re- 5. Taller d’escriptura, activitat 8. La web de la Federació de
Pilota Valenciana, <www.e-sm.net/sblv5ep03> , ofe-
glament que tot just comencem.
reix el reglament de moltes modalitats de pilota.
2. Podem demanar-los que escriguen quatre normes bàsi- Aprenentatge cooperatiu
ques del que seria el reglament de la seua casa ideal. L’activitat Escriu les teues pròpies normes, de la pàg. 35,
Una vegada els tinguen escrits, els podem intercanviar es pot fer aplicant l’estructura cooperativa Escriptura
entre els alumnes, comparar-los i reflexionar sobre les per parelles. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
semblances i les diferències dels reglaments. A més de
60 Unitat 2
Solucions
4 Resposta model: 1) Cal respectar sempre el
torn de paraula i esperar el nostre torn per a
parlar. 2) Cal ajudar els companys sempre que
ho necessiten i sense interrompre la classe.
5 L’opció b) i d) són normes. Resposta model:

Les podríem trobar en un reglament de futbol
sala o d’handbol.
6 Resposta lliure: Ens fixarem que les normes

que introdueixen siguen coherents amb la res-
ta de normes i amb les dues situacions (el re-
glament del bàsquet i el de l’ús dels casals de
joventut).
7 Resposta model: Totes les deixalles s’han de

llançar a les papereres dels parcs. Els animals
han d’anar sempre lligats. S’han de respectar
les flors, les plantes i els arbres del parc. No es
pot caminar per damunt de la gespa. Les bici-
cletes han de circular pel carril bici i els ciclistes
amb el casc.
8 Resposta lliure: Haurem de comprovar que els
alumnes segueixen tots els passos que marca
l’exercici.
9 Resposta model:
Nova normativa per al reciclatge de vidre a
l’edifici.
Estimats veïns, per a millorar la recollida del vi-
dre i el seu reciclatge us convide a seguir els
punts següents:
1. Baixeu tot el vidre que tingueu al depòsit
que hi ha al magatzem de l’edifici.
2. Dilluns i dimecres, de 20 h a 21 h, el servei de
recollida estarà en actiu.
3. Recordeu separar-ne els taps.
Per a acabar… 4. Abans de baixar el vidre, mireu de reutilit-
zar-lo.
6. Reflexionem. Escriurem en la pissarra una recepta de cuina i els
demanarem si això és un reglament. Reflexionarem al voltant de la Moltes gràcies, (signatura de l’alumne)
diferència entre una recepta i un reglament i la necessitat o no de
seguir al peu de la lletra cada un dels consells d’una recepta i els
d’un reglament. Per què uns sí i d’altres no cal? És una bona mane-
ra d’adonar-nos si els conceptes s’han assolit o si, per contra, cal
tornar a treballar-los més endavant.
Unitat 2 61
6.1. Coneix, reconeix i usa sinònims i antònims.
ɘConeix sinònims i antònims i els usa ade-
quadament.
Solucions
Polit, impoŀlut i net.
Ho fa perquè vol donar molta importància a

aquesta afirmació.
Resposta model: endreçat, pulcre. Contrari:

brut.
1 Goig-plaer, immensa-gran, vila-poble.
2 Resposta model: L’equip es veia molt conjun-

tat i pareixia que podia véncer el partit. El pú-
blic cada minut estava més relaxat.
3 Resposta model: L’equip es veia molt desorga-

nitzat i pareixia que podia perdre el partit. El
públic cada minut estava més nerviós.
4 Resposta model: b) pujar, escalar: baixar

c) gran, enorme: menut d) tacat, brut: imma-
culat
5 Resposta model: Sembla un poble antic i tran-
quil, molt agradable i silenciós. Xicotet i apar-
tat, fins al punt d’estar un poc incomunicat.
Resposta model: Majoritàriament haguera
utilitzat just les contràries: modern, sorollós,
estressant i gran. Però potser també agrada-
ble, segons el gust de cada un.
Per a començar… juguem amb les paraules sinònim i un antònim. Si cap company els en diu es
quedaran enmig del rogle. Guanyarà la parella que

1. Intentarem captar l’atenció dels alumnes amb algun
més torns aconseguisca quedar-se enmig.
joc de paraules basat en els sinònims. Per exemple,
bevem aigua d’una botella i després els diem: Com cre- 5. Els proposarem entrar en smSabadigital.com per a prac-
ieu que estava l’aigua, freda o gelada? Boníssima o ticar els sinònims i els antònims amb el joc interactiu.
exquisida? Els farem escollir entre alguna de les dues
opcions possibles en cada cas. Per a acabar…
6. Reflexionem. Incidirem sobre la importància de conéixer
En el desenvolupament… més antònims i sinònims per a enriquir el vocabulari, tant
2. Després de fer l’activitat 3, preguntarem si ha canviat en l’expressió oral com en l’escrita.
molt el significat del text. Hem de fer-los veure que
afegint dues lletres a una paraula podem crear-ne l’an-
tònim i canviar per complet el significat d’un text. Aprenentatge personalitzat
3. Els posarem per parelles i els repartirem una llista amb
diferents verbs. Cada parella haurà de trobar un sinònim i Per a comprendre Document de Reforç
un antònim per a cada un. Per exemple: agafar, agradar, i reforçar Activitats interactives
alçar, entrar, escriure, estimar, parlar, treball, unir. Per a Document d’Ampliació
4. Practiquem junts. Ens asseurem tots en rogle, però aprofundir Activitats interactives
mantenint les parelles del suggeriment 3. Cada vega-
da es posarà una parella enmig del rogle. Aquesta pa-
rella dirà una paraula perquè la resta del rogle diga un
62 Unitat 2
7.1. Reconeix les diferents classes de substan-
tius (comuns i propis, comptables i incomp-
tables, concrets i abstractes, individuals i
coŀlectius)
ɘEscriu substantius diversos a partir d’imat-
ges.
Solucions
Contenidors serveix per a anomenar coses. Po-
blació, per a anomenar persones.
Nostre no serveix per a indicar ni persones ni

coses.
1 Resposta model.
a) Piscina, xiqueta, globus, tenda, jardí. Senti-
ment: diversió (o alegria).
b) Home, motxilla, arbre, cel, bosc. Sentiment:
calma.
Per a començar… observem 6. Explicarem que el nom propi identifica una persona, un
lloc, un animal... en concret i el diferencia de la resta de la
1. Preguntarem sobre el dibuix que acompanya el text ini-
seua mateixa categoria.
cial: Què hi ha dibuixat? És una cosa o una persona? N’hi
ha un o més d’un? 7. Farem en la pissarra un esquema diferent dels substan-
tius i hi coŀlocarem els substantius del quadre de teoria:
2. Tractarem que sàpien reconéixer els substantius i des-
triar-los de les altres categories gramaticals. Propis: València, Josep
En el desenvolupament… Comuns C A I C C N
3. Aclarirem que nom i substantiu són paraules sinònimes.
xiquet √ √ √
Aprofitarem ara que acabem d’estudiar la sinonímia en
l’apartat anterior.
En les columnes de la dreta, cal escriure les parelles de
4. En l’activitat 1, classificarem entre tots, en la pissarra, els subclasses a què poden pertànyer els substantius co-
substantius que vegen en la fotografia segons que ano- muns, si és possible amb colors diferents: concret o
menen persones, animals, plantes, llocs, objectes o sen- abstracte, individual o coŀlectiu, comptable o no comp-
timents. table.
5. Quan expliquem les classes de substantius, deixarem
Per a acabar
clar que són excloents. És a dir, un substantiu o és comú
o és propi i, en cas que siga comú, si és concret no pot ser 8. Reflexionem. Els farem reflexionar sobre la funció dels
abstracte, si és individual no pot ser coŀlectiu, i si és noms propis. Què passaria si tots els alumnes de la
comptable no pot ser no comptable. classe tingueren el mateix nom?
Unitat 2 63
coŀlectius).
ɘClassifica els substantius segons la tipo-
logia.
8.1. Coneix i aplica les diferents possibilitats de

formació del gènere i el nombre en els subs-
tantius.
ɘAplica les regles de formació del substantiu
segons el gènere i el nombre.
Solucions
2 Concrets: coŀlegi, ciutat, equip, company. Res-
posta model: aire, farina.
Abstractes: plaer, dolor, esforç, alegria. Res-
posta model: cansament, iŀlusió.
3 Anirem a la platja de Cullera. […] és també el

nom d’un poble.
Substantius: mare, excursió, mapa, platja, Cu-
llera, cullera, Martina, nom, poble.
Resposta model: Martina s’estranya perquè

confon el substantiu propi Cullera amb el subs-
tantiu comú cullera.
4 Resposta model: una consteŀlació està forma-

da per diverses estreles. Un banc és un grup
gran de peixos. Un bosc es compon de molts
arbres. Una vaixella és el conjunt d’estris que
utilitzem per a servir el menjar.
5 a) Quatre botelles d’aigua.

b) Dos gots de llet.
c) Un castell d’arena. Per a començar… recordem
6 Reina, afegint -na. Cambrera, afegint -a. 1. Recordarem com s’anomenen les dues característiques que po-
den tindre els substantius: el gènere i el nombre, i les relaciona-
Vaca, amb una paraula diferent.
rem amb els exemples vistos en la sessió anterior.
2. Recordarem que els noms propis s’escriuen sempre amb majús-
cula inicial.
3. Quan expliquem el nombre dels substantius, tornarem a l’activitat 4
i demanarem als alumnes que escriguen els substantius del requa-
dre en plural. Després, aclarirem que els substantius coŀlectius tam-
bé tenen nombre i, per tant, poden estar en singular i plural. Espe-
cificarem que allò que els diferencia dels noms individuals és que,
fins i tot quan estan en singular, designen un conjunt de coses.
4. En l’activitat 7, explicarem que, quan afegim -os a un nom aca-
bat en -s, hem d’escriure -ss- si la esse sona sorda (cabàs, ca-
bassos) i -s- si sona sonora (ús, usos).
5. Taller de gramàtica. Recomanarem als alumnes que, per a ana-
litzar un substantiu, seguisquen l’ordre proposat en aquest ta-
ller: en primer lloc, s’han de preguntar si és comú o propi. En cas
que siga propi, l’anàlisi ja està acabada.
64 Unitat 2
Solucions
7 Afegint -s: semàfors. Afegint -ns: avions. Afe-
gint -os: gossos. (Caldrà explicar que, de ve-
gades, la -s del masculí es dobla i es transfor-
ma en ss, amb so sord.) Canviant -s per -es:
botelles.
8 a) Amic, amiga, amics, amigues.
b) Metge, metgessa, metges, metgesses.
c) Sociòleg, sociòloga, sociòlegs, sociòlogues.
d) Llop, lloba, llops, llobes.
9 Resposta model: alegria, paciència, tristor…
10 Vidre és un substantiu comú, individual, con-
cret i no comptable, de gènere masculí i nom-
bre singular. (Vidre és no comptable perquè
ens referim a vidre com a substància o matèria,
com, per exemple, quan parlem d’una porta de
vidre).
Cristalleries és un substantiu comú, col·lectiu

(perquè es refereix al conjunt d’objectes de vi-
dre que utilitzem per a parar taula), concret i
comptable, de gènere femení i nombre plural.
Pitxers és un substantiu comú, individual, con-

cret i comptable, de gènere masculí i nombre
plural.
Esforç és un substantiu comú, individual, abs-

tracte i no comptable, de gènere masculí i
nombre singular.
Els recomanarem que facen un esquema en el quadern litzar. Quan ho haja fet, dirà també un substantiu i el se-
per a no oblidar-se de cap d’aquestes classes: güent l’analitzarà.
8. Reflexionem. Bé durant el desenvolupament del sug-
Individual o coŀlectiu
geriment anterior, en el moment que algun alumne ana-
SUBSTANTIUS COMUNS Concret o abstracte litze un substantiu coŀlectiu o bé en acabar l’activitat, els
farem veure que a cada substantiu coŀlectiu li’n cor-
Comptable o no comptable respon un d’individual, però no al revés.
6. També els recordarem que, per a esbrinar el gènere i el

nombre d’un substantiu, podem posar-hi davant
aquests articles: un (masculí singular), uns (masculí
plural), una (femení singular), unes (femení plural). (Tasques assignables en Sabadigital)
Aprendre a pensar i reforçar Activitats interactives
L’activitat 10 (Taller de gramàtica) es pot treballar amb Per a Document d’Ampliació
l’estratègia de pensament Check-list. Vegeu la guia aprofundir Activitats interactives
d’Aprendre a pensar. Document de Repàs
Per a preparar
Per a acabar…
7. Practiquem junts. Cada alumne, per torns, dirà un subs-
tantiu i el següent de la llista o el del costat l’haurà d’ana-
Unitat 2 65
10.1. Coneix les normes ortogràfiques referides a
la identificació dels diftongs i els hiats.
ɘReconeix diftongs i hiats i separa correcta-
ment les paraules que en contenen.
10.2. Aplica les normes ortogràfiques sobre els

diftongs i els hiats en les seues produccions
escrites.
ɘEscriu paraules amb diftongs i hiats.
11.1. Practica la separació sil·làbica i l’accentuació

de les paraules en l’entorn virtual.
ɘPractica amb activitats interactives relaci-
onades amb els diftongs i els hiats.
Solucions
Es pronuncien separats.
Es pronuncien juntes.
1 Qualsevol, paraigües, espai. Els recordarem

que perquè hi haja diftong s’han de pronunciar
les dues vocals.
2 aus, ous, caiman, perdiu.
3 a) Cuina. b) Vidriola. c) Pingüí. Tenen diftong

cuina i pingüí.
Resposta model: És perillós que els xiquets
menuts s’acosten a la cuina. El pingüí és una au
que nada molt de pressa.
4 Vint-i-qua-tre, po-dreu, cin-quan-ta, mateix,

preu.

DIFTONGS
1. Activarem els coneixements previs dels alumnes fent-
los preguntes com aquestes: Quantes vocals es neces- ai caiman au cacau
siten com a mínim per a formar una síŀlaba? Què creieu ei eu
que passa quan dues vocals apareixen una rere l’altra: Vocal seguida de i Vocal seguida de u
s’uneixen en la mateixa síŀlaba o se separen en síŀlabes oi ou
diferents? Els demanarem que intenten justificar amb
ui iu
exemples les seues afirmacions.
Després, posarem en comú totes les respostes.
En el desenvolupament… 5. A continuació, copiarem aquest altre esquema en la
2. Llegirem el text inicial en veu alta i contestarem les pissarra i els demanarem que el completen amb tres
preguntes. Tot seguit, el llegirem de nou remarcant la exemples de cada tipus.
separació de les vocals destacades.
3. Després d’explicar els hiats, insistirem en la impor- Hiats
tància de l’ordre de les vocals per a saber si ens tro-
bem davant d’un diftong o d’un hiat: si la i o la u van
davant de a, e, o, és hiat; si la i o la u van darrere, és i + a, e, o: u + a, e, o:
diftong.
1
4. Copiarem en la pissarra el requadre següent i demana- 6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 11 . Es-
rem als alumnes que el completen per parelles amb un coltarem atentament l’àudio i els alumnes escriuran el
dictat.
exemple de cada diftong.
66 Unitat 2
Solucions
5 a) quo-ti-di-à (4 síŀlabes), sa-bi-es (3), es-pai
(2), ra-ó (2), vi-dri-ers (3), ciu-tats (2).
b) Els diftongs són: quo, pai, ciu. Els hiats són:
di-à, bi-es, ra-ó, dri-ers.
1 6 Resposta model:
Noms amb diftong: cuina, taula i aigüera (tau-
lellets, quadre).
Noms amb hiat: paella, fotografia i cua (de
cabell).

nes utilitzen les sis paraules que havien localit-
zat en l’activitat 6 i que les separaren bé a final
de línia, quan siga necessari. Els recordarem
que el text ha de tindre un sentit global; per
exemple, poden descriure l’escena del dibuix.

alumnes fan l’exercici per parelles i que canvien
el rol quan arriben a la meitat del dictat. Inten-
tarem que la persona que dicta pronuncie cor-
2 rectament i faça totes les pauses ben marcades
perquè l’altre copie bé el text.
9 Resposta lliure: Ens assegurarem que l’àudio

s’escolta perfectament i que els alumnes copien
fins que sona el senyal. En aquest moment hau-
ran d’intercanviar el quadern amb el seu com-
pany.
10 Resposta model:
Amb diftong: reina, cau, servei, feinejar.
Amb hiat: societats, família, client, residien.
7. En el Taller d’ortografia, aplicarem la dinàmica Dictats amb diferents dinàmiques de dictats interactius. En
a mitges. Per això, recordarem als alumnes la impor- aquesta unitat treballarem el de lletreig invers i el
tància d’una bona pronúncia i caŀligrafia per a dictar bé d’atenció visual .
i facilitar la correcció del text. Després, els suggerirem
que revisen bé el dictat i, si els cal, les definicions de
diftong i hiat. Programa d’ortografia
Taller d’ortografia. Dictats a mitges, fitxer ortogràfic.
Per a acabar… Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig indi-
8. Reflexionem. En valencià la i seguida de a, o i e, no fa recte i atenció visual.
diftong; per tant, paraules com ara València, direcció o Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.
científic no tenen cap diftong.
9. Taller d’ortografia. Activitat 9: CD Educació literària i
Expressió oral, pista 12 2
. Escoltarem atentament Aprenentatge personalitzat
l’àudio i els alumnes escriuran el dictat. (Tasques assignables en Sabadigital)
10. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic Per a comprendre Document de Reforç
d’aquesta unitat en smSabadigital.com. i reforçar Activitats interactives
11. Per a fer el fitxer ortogràfic, els suggerirem que escri- Per a Document d’Ampliació
guen paraules que porten accent gràfic i paraules que aprofundir Activitats interactives
no en porten.
12. A través del nostre entorn de Sabadigial, proposarem l’examen Activitats interactives
als alumnes treballar els continguts de l’ortografia
Unitat 2 67
13.1. Identifica l’estructura d’un text poètic i el di-
ferencia d’un de narratiu.
ɘReconeix poemes i els distingeix dels textos
en prosa.
13.2. Llig un text, en prosa o en vers, i n’entén el

significat.
ɘEntén el contingut d’un poema i d’un conte.
14.1. Escriu, amb sentit estètic i creativitat, un

poema de manera pautada a partir d’un
conte.
ɘTransforma un text narratiu en un poema.
14.2. Selecciona digitalment lectures relaciona-

des en prosa o en vers.
ɘLlig més textos de l’autor en Sabadigital
Per a començar… diferenciem prosa i poesia del poema que acaben de llegir: cançó, moment, doc-
tora, invents, lila, director, refila i musical. Els haurem

1. Llegirem el títol d’aquest apartat: La prosa i el vers.
de recordar la importància de la rima en un gènere com
Demanarem als alumnes que expliquen amb les seues
la poesia.
paraules quines diferències hi ha entre aquests dos ti-
pus de text. 7. Demanarem als alumnes que allarguen el poema “Cri-
da de l’orquestra” i que escriguen, almenys, un parell
2. Proposarem als alumnes que fullegen el llibre de llen-
de versos.
gua per a localitzar-hi altres exemples de textos en vers.
8. Suggerirem als alumnes que transformen el poema
En el desenvolupament… “Crida de l’orquestra” en un text en prosa i que en co-
menten les diferències.
3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 13 . Es-
coltarem atentament els textos per a fer les activitats 9. Preguntarem als alumnes si recorden algun poema o
de la pàgina 43. algun fragment d’un poema i si serien capaços de reci-
tar-lo.
4. Els demanarem que facen la lectura en veu alta, per
torns. Comprovarem que fan una lectura expressiva 10. Llegirem el requadre sobre l’autor dels textos. Els propo-
del poema i que en reprodueixen el ritme. sarem que busquen el títol d’algun dels poemes i contes
que ha escrit aquest autor en smSabadigital.com.
5. Demanarem als alumnes que es fixen en el final dels
versos del poema per tal de localitzar-hi les paraules 11. Demanarem als alumnes que imiten, mitjançant les
que rimen. onomatopeies més adequades, el so de diferents ins-
truments. També els podem demanar que al mateix
6. Aportarem diverses paraules i demanarem als alum- temps facen algun moviment aŀlusiu al que fa el músic
nes que diguen si podrien servir per a acabar un vers quan fa sonar l’instrument.
68 Unitat 2
Solucions
1 Festiu, alegre.
2 Resposta model: El dibuix b és el que presenta

els instruments amb un aspecte més rialler i
entusiasta, que lliga més amb el to del poema.
3 Afirmacions certes:
a) El director va ser molt ben rebut pel públic.
c) Quan va donar l’entrada, tots els instru-
ments van començar a sonar alhora.
Afirmació corregida:
b) Es va preparar per a començar el concert
sempre amb una ganyota seriosa.
4 Resposta model:
a) És un poema. Està format per versos, amb
molta sonoritat i rima.
b) Les paraules instruments i seients perquè
rimen.
5 Està format per paràgrafs. En té dos.
6 a) Tenim ganes de barrila: V.

b) Es va posar bé la perruca de músic: P.
c) Tota l’orquestra en pes va arrencar: P.
d) Som la flor dels instruments!: V.
alumnes han seguit els passos correctes per a
escriure el poema basat en el fragment nar-
ratiu. És a dir, que de primer han planificat el
que volen escriure, que l’han escrit amb l’es-
tructura en versos adequada i que finalment
l’han revisat. Posarem una atenció especial en
la revisió de la bona presentació del text.
Per a acabar… Aprenentatge personalitzat

12. Practiquem junts. Organitzarem una lectura grupal (Tasques assignables en Sabadigital)
dels poemes que han compost en l’activitat 7 (Imagina
i recita) i els comentarem entre tots. Per a preparar Document de Repàs
13. Reflexionem. Preguntarem als alumnes quines dificul-
tats han tingut en fer l’activitat 7 (Imagina i recita) i si
escriure poesia els resulta més fàcil o més senzill que es-
criure prosa.
Aprendre a pensar
L’activitat 7 (Imagina i recita) es pot treballar amb l’es-
tratègia de pensament Compara i contrasta.

Lectura i comprensió. “Crida de l’orquestra” i “Un con-
cert desconcertant”.
Unitat 2 69
Solucions
1 Resposta model: Substantius propis: Vicent.
Substantius comuns:
– individuals / col·lectius: arbre / bosc
– concrets / abstractes: llàgrima / tristor
– comptables / no comptables: got / aigua
2 Resposta model:
Substantiu
Gènere Nombre
Masculí Femení Singular Plural
ɘ Masculí + -a ɘ Masculí sing. + –s o

ɘ Masculí + -na, -essa –ns
ɘ Una altra paraula ɘ Masculí sing. acabat
en –s, –ç –x + –os
ɘ Canviant la –a del
femení sing. per –es
3 Diftong: És la unió de dues vocals que es pro-

nuncien juntes en la mateixa síŀlaba. Hiat: És la
unió de dues vocals que es pronuncien sepa-
rades i s’escriuen juntes. Sinònims: Són pa-
raules que tenen el mateix significat.
4 Resposta model: Substantiu no comptable: És
el que anomena éssers o objectes que no es
poden comptar. Antònim: Paraula que signifi-
ca el contrari. Substantiu abstracte: El que
anomena sentiments o idees que no es poden
percebre amb els sentits. Substantiu coŀlectiu:
És el que, en singular, anomena diversos ele-
ments.
5 a) pena ➝ tristesa. b) ocasió ➝ oportunitat. 1. Els recordarem que han de fer les activitats seguint l’ordre del
c) baixar ➝ descendir. d) inici ➝ comença- llibre. Començar per l’apartat Organitza’t les idees els ajudarà a
ment. resoldre correctament la resta d’activitats.
6 Resposta model: Substantiu abstracte: con- 2. Podran practicar i aprendre més sobre els substantius amb l’ac-
sum. Substantiu no comptable: energia. Pa- tivitat 7 en smSabadigital.com.
raules amb hiat: reduïx, estalvia, matèries,
contaminació. 3. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació dels con-
tinguts de la unitat en smSabadigital.com.
7 En smSabadigital.com els alumnes podran
practicar el que han aprés sobre els substantius
de manera lúdica. Aprenentatge personalitzat
8 Pere: propi (masculí, singular).
Vent: comú, concret, individual, no comptable, i reforçar Activitats interactives
de gènere masculí i nombre singular.
Llàstima: comú, abstracte, individual, no aprofundir Activitats interactives
comptable, femení, singular.
Arbres: comú, concret, individual, comptable,
masculí, plural.
Per a Document d’Avaluació unitat 2
Fullatge: comú, concret, coŀlectiu, no compta-
avaluar Activitats interactives
ble, masculí, singular.
70 Unitat 2
Solucions
2 Correcció de les afirmacions falses:
a) El recital està organitzat per antics alumnes
de l’escola Lluís Vives.
b) L’activitat està dirigida a xiquets i xiquetes
menors de 14 anys.
c) La intenció dels organitzadors és que tots
els xiquets gaudisquen de la literatura tant
com ells.
3 Anar, art, assistir. Sinònims: anar i assistir.
4 di-jous, ma-tei-xa, quarts, pas-si-ó, gau-dis-

quen, po-e-mes, bi-bli-o-te-ca.
5 a) Eixam. b) La vaixella. c) Els ramats.
6 Resposta model: Emissor: El redactor de

l’agenda cultural. Missatge: Dijous a la vespra-
da se celebrarà a la biblioteca municipal un reci-
tal literari gratuït per a xiquets. Codi: El valen-
cià. Receptor: Els lectors de l’agenda cultural.
Canal: El paper (canal escrit).
7 Paraules amb hiat: Dia, passaria, faena, di-
ríem, existiria, podria, hiats.
8 Resposta model: Recitaran contes i poemes,

que són textos literaris, ja que transmeten emo-
cions i sensacions d’una manera elaborada.
8 Resposta lliure: Comprovarem que treballen
per parelles respectant el torn de paraula i inter-
canviant-se els rols. Els recordarem que han de
construir oracions senzilles i que poden emprar
expressions com: “és obligatori…”, “és necessa-
ri…”, “està prohibit…”, etc.
Per a començar… repassem amb el text Continguts relacionats

1. Preguntarem als alumnes si saben quin tipus d’infor- ɘ L’ordre alfabètic en el diccionari (unitat 1)
mació es dóna en l’agenda cultural d’un diari. ɘ La síŀlaba (unitat 1)
En el desenvolupament… ɘ Els substantius coŀlectius (unitat 2)
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 14 . Es- ɘ Els elements de la comunicació (unitat 1)
coltaran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para ɘ Els hiats (unitat 2)
atenció, amb algunes de les paraules que apareixen en
ɘ El text literari i no literari (unitat 1)
els ideogrames.
ɘ Les normes i el reglament (unitat 2)
Programa d’ortografia
Ortografia visual. Dictat Para atenció. Aprenentatge personalitzat
Per a acabar Per a avaluar Document d’Avaluació unitats 1-2

3. Enumerarem entre tots els continguts d’aquesta unitat
que hem treballat en aquests repàs: sinonímia, diftongs,
hiats i substantius.
Unitat 2 71
5.3. Redacta els textos utilitzant la terminolo-
gia específica del tema.
6.1. Coneix, reconeix i usa sinònims i antònims.

coŀlectius).
8.1. Coneix i aplica les diferents possibilitats de

formació del gènere i el nombre en els subs-
tantius.
10.1. Coneix les normes ortogràfiques referides a

la identificació dels diftongs i els hiats.
12.2. Valora el seu rol en la tasca final.
14.1. Escriu, amb sentit estètic i creativitat, un

poema de manera pautada a partir d’un
conte.
Solucions
2 Resposta model: Es dediquen a estudiar i cui-
dar les plantes i els animals del territori, i paren
una atenció especial als ocells aquàtics. A més,
ofereixen visites a escoles per a ensenyar els
xiquets a cuidar i respectar la natura.
3 En aquesta web podem trobar les informa-

cions b i c.
4 Desconeixement: coneixement.
Maltractar: recuperar, respectar.
Lletjos: bonics.
Domèstics: silvestres.
5 Fau-na, és una paraula amb diftong. Per a començar… compartim experiències

6 Re-cu-pe-ra-ci-ó, co-néi-xer. 1. Preguntarem als alumnes si han visitat algun centre com el que
hi ha en l’activitat 1 i els demanarem que ens expliquen la seua
7 a) Centre és un substantiu comptable i de gè- experiència. També els podem demanar que busquen per Inter-
nere masculí. net algun centre paregut a la Comunitat Valenciana. Se’n pot
b) En aquest text sí que apareixen substantius trobar informació en <www.e-sm.net/sblv5ep04> .
propis: La gavina voladora.
c) Coneixement és un substantiu comú, indivi-
dual, abstracte i no comptable. 2. Explicarem que, encara que no apareguen explícitament en la
imatge, el telèfon i com arribar-hi apareixen en les pestanyes
d) El substantiu visites està en plural i és de gè- corresponents: “On som” i “Contacte”. Després de fer l’activi-
nere femení. tat 3 comentarem amb els alumnes per què unes informacions
e) Llibertat és un substantiu abstracte. han d’aparéixer en la pàgina web i d’altres no: Què guanyen po-
sant-hi el número de telèfon del centre? I l’adreça? Per què no és
8 Resposta lliure: Comprovarem que els alum- important l’adreça personal dels treballadors? Creieu que podri-
nes redacten un objectiu i cinc normes per al en millorar la web afegint-hi alguna informació més?
reglament. A més, comprovarem que les regles
3. Per a preparar les activitats d’Endevina les normes, recorda-
s’adeqüen al centre i als seus propòsits. rem les característiques i la finalitat d’un reglament.
4. Després de fer l’activitat 1 comentarem que de vegades les re-
gles apareixen mitjançant símbols. Els podem preguntar quina
de les dues maneres de presentar regles és millor i per què.
72 Unitat 2
Solucions
1 Resposta model: Entenc que al parc no es pot
arrancar cap planta, que no s’hi pot fer foc, que
no s’hi pot acampar i que no s’hi pot fer fem.
2 Resposta model: Pense que un parc natural és

un espai de terreny obert on tenen cabuda dife-
rents arbres, plantes...

nes escriuen dues normes més per al regla-
ment i que són coherents. També comprova-
rem que els símbols que creen reflecteixen el
que diuen les normes que s’han inventat. Al-
guns exemples de normes: porteu els gossos
lligats, no feu sorolls estridents, no circuleu
amb vehicles de motor…
4 Són sinònimes.
5 Hi ha 6 substantius. Subratllats de roig: Serra

d’Irta. Subratllats de blau: normes, natura, fo-
tos i petjades. La norma, la foto i la petjada.
6 Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes
continuen escrivint les normes en vers i els re-
cordarem la importància de la rima en la poesia.
Tasca final
Resposta lliure: Comprovarem que els alum-
nes creen un Decàleg de la Terra seguint tots
els passos de l’exercici.
La finalitat és que els alumnes redacten un re-
glament i demostren que han aprés tècniques
per a cuidar el nostre planeta.
5. Alguns dels parcs naturals valencians a què fa referèn-

cia l’activitat 2 són: les gorges del Cabriol, les llacunes Aprenentatge personalitzat
de la Mata-Torrevella, l’Albufera… Més informació en (Tasques assignables en Sabadigital)
<www.e-sm.net/sblv5ep05> .
Treball en equip Si cuidàrem la terra
6. Per a la Tasca final, demanarem que formen grups de
quatre i que un dels membres s’encarregue de dur una
cartolina de color.
7. Els alumnes han de fer la Tasca final a l’aula i en una
única sessió. Han de ser conscients que no podran por-
tar-la a terme si no han assimilat els continguts de la
unitat.
Aprendre a pensar
El pas 1 de la Tasca final es pot treballar amb l’estratègia
de pensament Pluja d’idees.
Per a acabar…
8. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés
i com ho han fet en aquesta unitat en smSabadigital.
com.
Unitat 2 73
ɘLlig textos literaris per a identificar-ne l’es-
tructura.
4.1. Mostra comprensió i adaptació a la situació

comunicativa que se li planteja.
sentiments i opinions de l’àmbit personal.
Per a començar… ens situem lectura tenint-ne en compte el títol i l’anàlisi del dibuix.
1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat i el re- 4. Abans de llegir proposarem una pregunta: Què creieu
quadre “Que important que és... la relació amb els al- que ocorre en aquesta història? Els alumnes generaran
tres!” i iniciarem una conversa sobre la relació amb la unes expectatives que més endavant podran comparar.
gent que estimem que viu lluny de nosaltres, com ens Relacionant el títol de la unitat, el títol de la lectura i el
comuniquem, amb quina freqüència, etc. per anticipar primer paràgraf, preguntarem als alumnes com cre-
de què parlarem al llarg de la unitat. Possibles qüesti- uen que ens poden arribar les notícies, per provocar
ons: De qui pot ser que reba notícies la xiqueta que que parlen de la carta, el correu electrònic... Pregunta-
apareix en el dibuix? Com ens sentim quan rebem no- rem si coneixen algun altre llibre en què els personat-
tícies d’alguna persona que es troba lluny? ges reben correspondència o n’envien.
2. Llegirem les preguntes inicials de Parlem abans de lle- 5. Presentarem la lectura animada Notícies llunyanes .
gir. Aquestes preguntes activen els coneixements pre-
vis dels alumnes sobre el tema de les relacions perso- 6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 15 . Els
alumnes escoltaran atentament una primera vegada
nals. Han d’expressar les seues opinions i experiències.
l’àudio de la lectura Notícies llunyanes. Es poden formu-
En el desenvolupament… lar preguntes generals de comprensió com: Has rebut
alguna vegada un telegrama? I una carta? Quina rela-
3. Observarem el dibuix i ens fixarem en els detalls. Des- ció de parentiu tenen Meritxell i Robert? Què fa un ar-
criurem el dibuix amb el màxim nombre de detalls pos- queòleg?
sibles: Qui hi ha darrere de les finestres? Quins animals
hi podem veure? Quina època de l’any deu ser? 7. Després de la lectura, preguntarem si hi ha alguna pa-
raula que no entenen, a més de les que apareixen en
Preguntarem sobre quin creuen que és el tema de la els requadres. Els demanarem que la busquen en el
80 Unitat 3
Solucions
1 Resposta model: Sembla que li agrada que plo-
ga. Per l’expressió de la cara sembla que està
contenta.
2 Resposta lliure: Intentarem que els alumnes

potencien la imaginació i la interpretació a par-
tir de la imatge principal i que hi basen la seua
resposta.
e Resposta lliure: Aquesta pregunta servirà per a

iniciar un diàleg a classe amb les diferents acti-
vitats que fa cada un.
4 Resposta lliure: Animarem els alumnes a ex-

pressar les opinions i els sentiments al voltant
de la relació que tenim amb els altres.
diccionari i que la posen en comú amb la resta de la classe. Algunes

de les paraules que potser no entendran són: mitologia, inflexible,
contradictòries, temporada, frunzir.
Per a acabar…
8. Comentarem amb els alumnes que el llibre es troba ple d’aventu-
res, i així fomentarem l’interés per continuar la lectura.
9. Com que en el fragment apareix la localització d’Egipte, també
els podem preguntar si coneixen aquest país i els seus monu-
ments més característics.

Animació a la lectura. Notícies llunyanes (presentació animada).
Lectura i comprensió. Notícies llunyanes (lectura inicial, pàgina 49).
Unitat 3 81
tructura.

ɘLlig, fent ús de les TIC, per a documen-
tar-se, ampliar informació o ampliar la lec-
tura.

Per a començar… escoltem ɘ En la línia 30: Per què no s’afanya Meritxell a obrir la
porta? S’imagina que és algú que li porta notícies?

1. CD Educació literària i Expressió oral, pista 15 .
Tornarem a escoltar atentament l’àudio de la lectura ɘ En la línia 54: Quines sensacions contradictòries pot
Notícies llunyanes. sentir Meritxell després de llegir el telegrama de son
pare? Realment costa d’entendre un missatge amb
2. Després d’aquesta lectura i de la comprensió del text
tan poques paraules?
els podem proposar que inventen un altre títol per a
la lectura. Cada alumne en pensarà un i els anirem 5. Escriurem en la pissarra les paraules del requadre Para
apuntant en la pissarra. Després debatrem quina pro- atenció de manera que hi falten diverses lletres i dema-
posta pensem que és la més apropiada per al text i narem a algun dels alumnes que les completen cor-
per què. rectament. També podem fer unes oracions breus amb
aquestes paraules.
En el desenvolupament… 6. Proposarem als alumnes que dramatitzen l’escena en
3. Els demanarem que facen la lectura en veu alta, per què el carter pica a la porta mentre Meritxell somia
torns per a donar-los pautes per a una lectura cor- desperta fins al moment en què, després de signar el
recta. comprovant i rebre el telegrama, el carter se’n va i la
4. Practiquem junts. Mentre fem la lectura grupal en veu xiqueta llig el telegrama de son pare.
alta ens detindrem en les línies 13, 30 i 53 per tal de 7. Comentarem que el llibre es troba ple d’aventures, i
plantejar algunes preguntes: així fomentarem l’interés per continuar la lectura.
ɘ En la línia 14: Què deu pensar Meritxell mentre mira També podem portar el llibre a classe, perquè el vegen
com cau la pluja al jardí de sa casa? físicament.
Els recordarem que poden continuar la lectura en
82 Unitat 3
NotEs
smSabadigital.com amb l’activitat Descobreix i llig personal: a casa, amb els veïns, amb els companys de
(pàgina 51). classe... i els demanarem que parlen sobre aquest
8. Llegirem la informació sobre l’autor d’aquest text i tema.
plantejarem algunes preguntes: D’on és l’autor? Ha
escrit més llibres? Els animarem a buscar-hi més infor- Programa d’ortografia
mació. Comentarem amb els alumnes que aquest au-
tor no sols escriu noveŀles que tenen lloc a Egipte, sinó Ortografia visual. El món de les paraules. Targetes amb
que també en té de nòrdiques i de xineses. Aprofita- ideogrames per a apegar en el mural interactiu.
rem aquesta informació per a traure un mapa del món Vegeu la Guia de treball manipulatiu.
i localitzar-hi aquests llocs i parlar un poc sobre com
s’imaginen les aventures en aquests països.
Per a acabar…
9. Animarem els alumnes a expressar oralment la seua
opinió sobre el text. Què és el que més t’ha agradat? I
el que menys? Per què? Quin personatge t’ha cridat
més l’atenció, Meritxell o el seu pare Robert? Hauran
de parlar respectant els torns i les opinions dels altres.
10. Reflexionem. Comentarem amb els alumnes que les
persones tenim la necessitat de conviure amb altres per-
sones. Gràcies a aquesta convivència tots ens enriquim.
Els preguntarem com és la convivència en la seua vida
Unitat 3 83
Solucions
1 Es diu Meritxell. Línia 9. Fa cinqué. Línia 10.
2 L’home impacient i antipàtic: el carter. La ger-

mana del pare de Meritxell: Mercé. Línia 51.
El xic alt, company de classe de Meritxell: Joel.
Línia 21.
1
El pare de Meritxell: Robert Bas. Línia 45.
3 Resposta model: a) Meritxell mira com plou

darrere de la finestra de sa casa. b) Un carter
molt antipàtic pica a la porta i li dóna un tele-
grama. c) L’envia son pare per dir-li que encara
tardarà uns dies a tornar d’Egipte.
4 Resposta lliure: L’alumne ha de pronunciar les

paraules proposades adequadament.
5 Diu que són garrepes. Vol dir que fan servir

molt poques paraules.
6 Resposta model: Té una relació més propera

amb son pare. El carter és un desconegut per a
ella i no es comporta amb ella amb amabilitat.
7 Resposta lliure: Comprovarem que l’alumne

ha entés el concepte de telegrama (curt i con-
cís) i que fa l’escrit correctament.
8 Resposta lliure: L’activitat serveix per a saber

si l’alumne fa un ús adequat de les tecnologies.
Per a començar… preguntem cia de familiaritzar-se amb el servei de correus en moltes

activitats quotidianes.
1. Comprovarem que recorden els noms dels personatges
que apareixen en la lectura i les relacions que els uneixen. 5. Reflexionem. Com que el valor d’aquesta unitat és la im-
portància de les relacions personals, aprofitarem per a fer
En el desenvolupament… un sociograma de la classe i treballar les diferents inter-
2. CD Educació literària i Expressió oral pista 16
1
. Es- dependències i lideratges així com les dinàmiques relaci-
coltarem aquest fragment de la lectura (línies 14 i 18) per onals. A qui li contaries un secret? Qui saps que sempre
a fer l’activitat 4. t’ajudarà? I amb qui treballes millor?
3. Treball individual. Suggerirem als alumnes que facen 6. Farem una làmina amb els resultats més positius del
en smSabadigital.com l’activitat 8 proposada en la pà- suggeriment anterior, la penjarem a la classe i la mos-
gina 52, en la qual se’ls demana que busquen informa- trarem a final de curs perquè vegen els avanços que
ció sobre el servei de correus i els edificis on es troba s’hagen pogut donar.
situat aquest servei a la Comunitat Valenciana. Tam-
bé els podem preguntar: Sols enviar cartes? I sols re- Programa de competència lectora
bre’n? Has vist el carter repartint les cartes? Saps on
es troba l’oficina de correus del lloc on vius? Has vist Estratègies de lectura eficaç. Fitxes de la unitat del qua-
l’oficina de correus de València, Castelló o Alacant? dern Entrenament en estratègies de lectura eficaç.
Avaluació de la comprensió lectora. Fitxes del quadern
Per a acabar… Avaluació de comprensió lectora: text 5 (nivell bàsic) i
4. Posarem en comú les respostes de l’activitat anterior, re- text 6 (nivell estàndard).
soldrem dubtes i els farem reflexionar sobre la importàn-
84 Unitat 3
5.1. Organitza i planifica el discurs adequant-se
a la situació de comunicació i a les diferents
necessitats comunicatives i utilitzant els re-
cursos lingüístics adequats.
ɘEntén, assimila i posa en pràctica les mane-
res de demanar informació
Solucions
nes formulen oracions interrogatives relacio-
nades amb la soŀlicitud d’informació.
2 Resposta lliure: Comprovarem que la definició

és adequada.
2
3 a) Resposta model: Parla amb la dona que hi
ha al taulell d’informació. Vol enviar una carta a
un amic. b) Resposta model: Sí, perquè li diu
que ha d’anar al taulell d’enviaments. c) Res-
posta model: No, perquè li parla de vosté i no
en sap el nom.
4 Resposta lliure: Comprovarem que les parelles

respecten el torn de paraula i mantenen una
interacció adequada.
5 a) Resposta lliure: Ens fixarem que responen a
alguna de les activitats que hi ha en el requa-
dre (iniciació esportiva, futbol sala, handbol,
atletisme, bàsquet o ball modern). Les explica-
cions han de seguir les pautes donades en la
nota i imitar la situació de l’àudio que han es-
coltat. Ens assegurarem que canvien de pa-
pers i que respecten el rol de tots. b) Resposta
lliure: Ens fixarem que segueixen les pautes
donades en la nota i que imiten la situació de
l’àudio que han escoltat. Ens assegurarem que
Per a començar… imaginem
canvien de papers i que respecten el rol de
1. Els direm que ens expliquen en quines situacions demanen infor- tots.
mació i si ho fan igual que si la demanaren a algun familiar o amic.
2. Per a treballar l’activitat 2, convé que portem a classe material Transcripció. Pista 17
relacionat amb correus: una cartes, segells, postals…
Xiqueta: Bon dia! Pot vosté ajudar-me?
3. Escoltarem la conversa de l’activitat 3. CD Educació literària i
2 Dona: Bon dia! Clar que sí, què és el que neces-
Expressió oral, pista 17 .
sites?
4. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i voca-
Xiqueta: Vull enviar aquesta carta al meu amic
bulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla!
Josep que viu a Gandia. A quin taulell m’he
d’adreçar?
Material de suport per a l’aula
Dona: Per a franquejar la carta i enviar-la al seu
Joc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives. destinatari, has d’anar al taulell d’envia-
Vegeu la Guia de treball manipulatiu. ments. El meu company t’atendrà.
Xiqueta: Moltes gràcies per la seua ajuda!
Per a acabar… Adéu.
5. Reflexionem. Comentarem com ha evolucionat la manera de co- Dona: De res! Adéu!
municar-se amb els altres per escrit , de manera formal (per a de-
manar informació) o informal (web, xats, correu electrònic...).
Unitat 3 85
1.3. Llig i comprén cartes.
ɘLlig una carta.
7.1. Escriu textos propis de l’àmbit de la vida

quotidiana: diaris, cartes, correus electrò-
nics, etc. imitant-ne models.
ɘUtilitza habilitats lingüístiques per a crear
textos narratius i textos que serveixen a
l’alumne per a comunicar-se, com la carta,
el telegrama i el correu electrònic.
Solucions
1 a) L’envia Andrea des de Vinaròs. b) Josep.
Són amics, es veuen durant les vacances.
2 a) Per contar-li que ha començat les classes.

b) Per quedar per Nadal.
3 a) Carta a. Destinatari: Paula; remitent: Núria.

Carta b. Destinatari: subscriptor de la revis-
ta; remitent: Ernest Borràs, director comer-
cial de la revista.
b) Resposta lliure: Les respostes han d’evi-
denciar el diferent grau de formalitat de les
dues cartes (especialment l’ús del vosté en
la segona i del tu en la primera), el tipus de
relació entre el remitent i el destinatari i el
vocabulari que s’hi utilitza.
Per a començar… ens coneixem perquè cada alumne hi deposite la seua carta. Amb
aquesta activitat es potencien les relacions personals

1. Aprofitarem la pregunta inicial (Alguna vegada has re-
positives mentre practiquen l’escriptura d’aquest ti-
but notícies llunyanes com Meritxell? Com et van ar-
pus de text.
ribar?) i farem un intercanvi amb els alumnes sobre les
seues experiències personals. 5. Cada alumne llegirà en veu alta la carta que li ha escrit el
company i en farem una valoració.
2. Per a poder introduir amb exemples personals de cada
alumne el treball d’escriptura de cartes i correus elec- Per a acabar…
trònics, els demanarem que porten una carta o postal
que hagen rebut a casa. Farem que cada un llija la seua 6. Farem veure als alumnes la importància de fer un bon
i que busquen quines coses hi ha en comú amb les de ús d’Internet i de seguir les recomanacions dels adults
la resta de companys. per a utilitzar la xarxa de manera segura. Cal expli-
car-los que han de ser els pares els qui han de perme-
En el desenvolupament… tre la comunicació per aquesta via. Aprofitarem per a
fer un debat a classe sobre l’ús que els alumnes fan de
3. Podem fer l’activitat Aprén paraules per a treballar les
la xarxa, per a què l’usen i per què els agrada.
diferents parts de la carta .
7. Reflexionem. Iniciarem un diàleg a classe per a parlar
4. Treball individual. Practicarem el joc del remitent in-
sobre la modalitat que utilitzen per a comunicar-se,
visible. Cada alumne haurà d’escriure una carta o un
tant pel mòbil com per Internet, i la llengua que hi uti-
correu electrònic a un company que parle dels aspec-
litzen: abreviatures, emoticones, imatges... Els pre-
tes positius del receptor de la carta. Ens assegurarem
guntarem si els agrada escriure cartes i per què, i quina
que tots els alumnes tinguen algú que els escriga. Si
utilitat hi troben.
volem, podem deixar una bústia al fons de la classe
86 Unitat 3
Solucions
4 Resposta lliure: La carta ha de ser formal, ha
de deixar clar el destinatari i el remitent i ha de
mantindre a cada moment el tracte de vosté.
5 Resposta lliure: Ens fixarem que el text conti-

nua amb el mateix grau d’informalitat, que uti-
litza alguna emoticona i que el contingut està
relacionat.
6 a) Un correu electrònic. Resposta model: Per-

què la carta no arribaria al destinatari tan
ràpidament.
b) Una carta. Resposta model: Perquè per cor-
reu electrònic no es poden enviar felicita-
cions en paper.
7 Resposta lliure: És especialment important
que l’alumne respecte els consells de planifi-
car, escriure i revisar. Posarem un èmfasi espe-
cial en la revisió de la carta i en la presència de
tots els elements.
8 Resposta lliure: Ha de quedar ben clar que
els alumnes es posen en el paper del pare i
adapten tant el contingut com la manera
d’expressar-se als que són propis del correu
electrònic.
8. Penjarem a l’aula un mural amb tots els escrits fets pels alumnes
com a resultat de l’activitat 8. Abans de penjar-lo, comprovarem
que tots els textos estan escrits correctament i seguint les pautes
adequades.
Proposta d’activitats per a casa. Demanarem que cada alumne es-

criga un correu electrònic al seu esportista preferit. Proposarem que
demanen l’ajuda d’algun familiar que els ajude a buscar l’adreça elec-
trònica en la pàgina web personal de cada esportista o de l’equip a què
pertany. El missatge hauria de combinar l’estil informal d’algú a qui,
encara que no es conega personalment, s’admira i el respecte perso-
nal. Proposarem que escriguen el correu en coŀlaboració amb un me-
mebre de la família.
Unitat 3 87
11.1. Reconeix i utilitza paraules polisèmiques en
les activitats proposades
ɘIdentifica i utilitza diferents significats de
paraules polisèmiques.
12.1. Dedueix, segons el context, diferents accep-

cions de paraules polisèmiques.
ɘAplica nous significats polisèmics.
Solucions
Meritxell parla del joc de cartes.
En les cartes que enviem per correu.
1 Significat 3: Allò que penja de forma semblant

a la cua d’un animal.
2 c) Ma mare treballa al banc del poble.
3 La paraula rosa té molts significats: ‘flor’, ‘co-

lor’, ‘crispetes’, ‘rosa dels vents’, ‘rubèola’.
Resposta model: Hui he menjat roses dolces
que m’ha donat ma mare al cinema.
4 Paraules polisèmiques: serra, gat, ratolí. Res-
posta model: Tot feia indicar que el nostre amic
el ratolí acabaria a la panxa del gat. Però de
sobte una serra que s’havia deixat el fuster da-
munt la cadira va caure sobre el gat i de l’en-
surt va escapar corrents. Al final es va oblidar
de la gana i del ratolí que no va poder caçar.
Per a començar… posem un exemple Per a acabar…

1. Per a captar l’atenció escriurem una oració utilitzant 5. Reflexionem. Podem demanar-los que pensen més
alguna paraula polisèmica: Si el meu equip mou fitxa i paraules polisèmiques que utilitzem normalment i
em fitxa espere que em facen una fitxa molt alta. que facen un cartell que puguem penjar a l’aula amb
2. Els preguntarem què hi veuen d’estrany i proposa-
els significats de les paraules que més els agraden i que
les iŀlustren adequadament.
rem que definisquen la paraula fitxa. Poden fer-ho
per grups, consensuant una definició entre els
membres del grup i després llegint-la a la classe. Aprenentatge personalitzat
3. Practiquem junts. Els direm que copien els diver-
sos significats d’una paraula polisèmica que tro-
ben en el diccionari (banc, clau, paper, portal…). Per a Document d’Ampliació
4. Els proposarem que practiquen les paraules polisèmi-
ques en smSabadigital.com amb el joc interactiu. Per a preparar Document de Repàs
Aprendre a pensar
Les paraules polisèmiques es poden treballar amb l’es-
tratègia de pensament Què sabia, què sé.
88 Unitat 3
13.1. Coneix i reconeix els determinants i les dife-
rents classes d’aquests: articles, demostra-
tius i possessius.
ɘReconeix i usa els diferents determinants en
funció de la situació comunicativa exigida.
14.1. Coordina els diferents tipus de determi-

nants en gènere i nombre amb el substantiu
que acompanyen.
ɘTreballa la concordança entre els determi-
nants i els substantius.
Solucions
Aquell acompanya gatet; el acompanya vidre;
les seues acompanya urpes.
Totes les paraules acompanyades són subs-

tantius.
1 El país; l’interés; la zona; uns paratges; les co-

ses. Art. det.: el, l’, la, les; art. indet.: uns.
2 La gosseta negra va visitar el jardí de la casa de

l’albereda. Resposta model: En la primera ora-
ció es parla per primera vegada d’una gosseta i
d’un jardí d’una casa que ni l’emissor ni el re-
ceptor coneixien abans. En la segona oració es
parla d’una gosseta, d’un jardí i d’una casa con-
crets, ja coneguts per l’emissor i el receptor.
3 Resposta model: b) La taula és de fusta. c) Tinc
uns bolígrafs de colors diferents. d) Mon pare
utilitza l’ordinador portàtil per a treballar.
Per a començar… articles segons l’esquema següent: 5. Explicarem que les formes simples
dels demostratius (este, esta, eixe,
1. Farem preguntes per activar els
Articles eixa) són pròpies de la llengua oral
coneixements previs de l’alumnat:
i, en concret, de les converses de
Què és un determinant? Quines
tipus familiar, entre amics, etc.
classes de determinants recor-
des? Creus que un article és un ti- Determinats Indeterminats Per a acabar…
pus de determinant? Quina pa-
raula va darrere d’un determinant? 6. Treball individual. Proposarem
als alumnes fer un text breu on
En el desenvolupament… el (l’) la (l’) un una han d’aparéixer quatre articles de-
terminats i quatre d’indetermi-
2. Quan expliquem la teoria dels
nats.
determinants, remarcarem que
sempre tenen el mateix gènere i 7. Reflexionem. Destacarem la im-
el mateix nombre que els subs- els les uns unes portància d’usar correctament els
tantius que acompanyen. Per determinants perquè els nostres
tant, el determinant ens desco- 4. Recordarem que davant de so vo- textos tinguen sentit i siguen co-
breix quin gènere i quin nombre càlic (o siga, davant de vocal o de h herents.
té un substantiu. Per exemple, seguida de vocal) l’article determi-
calor és un substantiu femení per- nat s’apostrofa (l’) i té una forma
què diem la calor. única per als dos gèneres: l’avi
3. Especificarem la classificació dels (masculí), l’àvia (femení).
Unitat 3 89
rents classes d’aquests: articles, demostra-
tius i possessius.
ɘReconeix i usa els diferents determinants
en funció de la situació comunicativa exigi-
da.
14.1. Coordina els diferents tipus de determinants

en gènere i nombre amb el substantiu que
acompanyen.
Solucions
4 Demostratius: aquest, aquell, aquell. Canvis
de nombre: d’aquests estius; aquells pobles;
aquells dies. Quan canviem el nombre del subs-
tantiu, hem de canviar també el nombre del de-
mostratiu.
5 Demostratius: este, eixa, aquell, eixe, aquell,

estos. S’hi usen les formes simples (excepte en
el cas dels demostratius de llunyania, ja que no-
més hi ha les formes reforçades) perquè es
tracta d’una conversa oral i de to familiar.
6 Resposta lliure: Ens fixarem que els alumnes

compleixen els requisits de l’activitat i els re-
cordarem que els articles poden ser determi-
nats o indeterminats. Els avisarem que no po-
den barrejar les formes reforçades i les formes
simples dels demostratius, han de fixar-se com
està escrit l’inici del diàleg i continuar-lo igual.
Per a començar… recordem 5. Després poden practicar l’expressió oral llegint el text
en veu alta però amb els possessius en singular canvi-

1. Plantejarem als alumnes unes preguntes introductò-
ats al plural.
ries a la matèria: Què ens indiquen els demostratius?
Quants tipus de demostratius hi ha? Quantes formes 6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 18 . Es-
presenten? Quina uses més? coltarem atentament l’àudio per a localitzar-hi els de-
mostratius.
2. Farem el mateix per a l’apartat dels possessius, amb
unes preguntes introductòries: Què ens indiquen els 7. En el Taller de gramàtica indicarem als alumnes que
possessius? Per a què els fem servir? Coneixes les for- sempre han de seguir els mateixos passos per a analit-
mes curtes dels possessius? Quines són? Quan creus zar els determinants i no oblidar cap element.
que les podem usar i quan no?
En el desenvolupament… Aprendre a pensar

L’activitat 8, Taller de gramàtica, es pot treballar amb
3. Demanarem als alumnes que facen oracions en què
utilitzen els demostratius. Hauran d’emprar-ne dels l’estratègia de pensament Mapa conceptual.
tres tipus tenint en compte objectes o elements de la Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.
classe. Per exemple: Aquestes taules són verdes,
aqueixa porta està oberta, aquell llum està apagat. 8. Treball individual. Proposarem als alumnes que inven-
Haurem de fixar-nos que no barregen les formes refor- ten unes oracions amb la forma curta dels possessius i
çades i les formes simples dels demostratius. que després les refacen però amb la forma llarga.
4. Plantejarem fer una activitat d’expressió escrita en la 9. Treball individual. Dictarem el text següent als alum-
qual faran un text utilitzant possessius en singular. nes i els demanarem que en subratllen els possessius.
90 Unitat 3
Solucions
7 Lluís m’ha enviat aquesta carta amb una foto
de sa casa d’Alacant. Aquest home és son pare
i aquella dona que rega les plantes és sa mare.
Per què no et fas una foto davant de ta casa i li
l’envies tu també?
8 el seu: és un determinant possessiu, masculí i
singular (també és de tercera persona i d’un
posseïdor); les: és un article determinat, fe-
mení i plural; uns: és un article indeterminat,
masculí i plural; aquest: és un determinant de-
mostratiu, masculí i singular.
Ens fixarem que hagen seguit l’ordre adequat

de l’anàlisi.
Transcripció. Pista 18
Filla: Mare, pots ajudar-me a fer este exercici?
Mare: És clar que sí. Espera que agafe eixa ca-
dira i m’assec al teu costat. M’acostes aquell
bolígraf?
Filla: Serà millor que agafes eixe blau, que
aquell no funciona bé. Quan acabem estos
exercicis, fem juntes el sopar, vols?
Mare: Em sembla una idea fantàstica!
Després, l’han de reescriure de manera que, en comp-

tes de parlar una xiqueta sola, les que parlen siguen
dues xiquetes bessones. (Tasques assignables en Sabadigital)
Tinc deu anys i visc amb els meus pares. A mon pare li Per a comprendre Document de Reforç
diuen Francesc i a ma mare, Margarida. Sempre tinc i reforçar Activitats interactives
ordenada la meua habitació. Com a premi, aniré a Per a Document d’Ampliació
passar les vacances d’estiu amb les meues cosines. aprofundir Activitats interactives
Per a acabar… Per a preparar Document de Repàs
10. Practiquem junts. Demanarem als alumnes que diguen
en veu alta un determinant que acompanye un substan-
tiu. Un altre alumne haurà d’analitzar el demostratiu.
11. Reflexionem. Insistirem en la importància que té fer la
concordança entre el determinant amb el corresponent
substantiu per a fer un ús correcte de la llengua.
Unitat 3 91
15.1. Destria les paraules atenent la classificació
segons la síŀlaba tònica.
ɘConeix i identifica la tipologia de les parau-
les segons la síŀlaba tònica.
16.1. Accentua correctament a partir de l’aplica-

ció de les normes ortogràfiques.
ɘTreballa l’accentuació a partir de l’assimila-
17.1. Practica l’accentuació amb eines TIC.

ɘTreballa l’accentuació a partir de l’assimila-
Solucions
Fa-mós (l’última síŀlaba), ar-que-ò-leg (la pe-
núltima), A-mè-ri-ca (l’antepenúltima).
Amèrica es transformaria en l’adjectiu (el gen-

tilici) americà.
1 Resposta model: Paraules agudes que s’accen-

tuen: acabades en vocal: ratolí, germà; en vocal
+ s: compàs, compromís; en –én, –ín: aprén,
Berlín. Paraules agudes que no s’accentuen: re-
tolador, algun.
2 a) camió: aguda acabada en vocal; b) telèfon:

plana acabada en -on; c) roda: plana acabada
en vocal; d) segell: aguda que acaba en una
consonant que no és –s, ni en –én ni –ín.
Per a començar… siŀlabegem 6. Proporcionarem als alumnes més exemples de paraules

agudes, planes i esdrúixoles, incloent-hi paraules en

1. Després de llegir en veu alta el text inicial, pronunciarem
què poden produir-se interferències amb el castellà:
les paraules destacades separant-les clarament en síl-
labes (podem picar de mans per a remarcar cada síŀlaba). Agudes: avió, avions, canteu, cantareu, heroi, futbol.
2. Els demanarem que recorden què és la síŀlaba tònica Planes: tenia, poesia, intèrfon, cantàveu, dormíeu.
d’una paraula i si n’hi pot haver més d’una. Han de dife- Esdrúixoles: història, memòria, adolescència.
renciar clarament entre síŀlaba tònica i síŀlaba àtona. 1
En el desenvolupament… coltarem atentament l’àudio per a poder fer l’activitat 4.
3. Després de fer l’activitat 1, escriurem en la pissarra Per a acabar…

compren i comprén, i demanarem als alumnes que les
lligen i que n’expliquen el significat. Els preguntarem 8. Taller d’ortografia. Activitat 6: CD Educació literària i
2
Expressió oral, pista 20 . Escoltarem atentament
quina de les dues paraules és aguda (comprén) i els
l’àudio i els alumnes escriuran el dictat.
avançarem que l’altra (compren) és plana. Tot seguit,
llegirem el quadre de teoria sobre les paraules planes. 9. En aquesta dinàmica, Dictats per a tu, suggerirem als
alumnes que revisen amb calma el dictat, una vegada
4. Explicarem que les paraules planes s’accentuen quan
acabat, i que revisen també, si els cal, les normes d’ac-
no ho fan les agudes.
centuació.
5. Recordarem als alumnes que les vocals -ia- formen un
hiat, és a dir, se separen en dues síŀlabes, com en far- 10. Reflexionem. En l’activitat 7, reflexionarem sobre per
què les formes verbals llegia i omplia no porten accent
mà-ci-a. Per tant, paraules com farmàcia i història
gràfic (perquè són planes acabades en vocal).
porten accent gràfic perquè són esdrúixoles.
92 Unitat 3
Solucions
3 Estàvem: plana. Éreu: plana. Jardí: aguda.
Àvia: esdrúixola. Responíeu: plana. Mòbil: pla-
na. Càmera: esdrúixola. Tornarà: aguda.
4 Es-trè-pit: plana acabada en consonant distin-

ta de –n o –s. Su-per-fí-ci-es: esdrúixola (les
esdrúixoles s’accentuen sempre). Gran-dàs:
aguda acabada en vocal + s. Teu-la-dí: aguda
acabada en vocal. An-ti-pà-tic: plana acabada
en consonant distinta de –n o –s. Tà-pi-a: es-
drúixola (s’accentuen sempre).
5 Fabrica: ‘fa’. És la tercera persona del verb fa-
bricar. No porta accent gràfic perquè és plana
1 acabada en vocal. Fàbrica: ‘edifici on es fabrica
alguna cosa’. Porta accent gràfic perquè és es-
drúixola. Fabricà: ‘va fer’. És la tercera persona
del passat simple del verb fabricar. Porta ac-
cent gràfic perquè és aguda acabada en vocal.
6 Resposta lliure: Ens assegurarem que l’alumne
separe en síŀlabes les paraules amb diftongs o
hiats.
7 Observarem que han accentuat bé totes les pa-

raules. Ànec, monòton i minúscul: s’accentuen
2 perquè són planes acabades en consonant dis-
tinta de –én, –ín o –s. Allò i rajolí: porten accent
gràfic perquè són agudes acabades en vocal.

nes reescriuen correctament les paraules de les
dues activitats anteriors.
11. Animarem els alumnes a completar el fitxer ortogràfic

d’aquesta unitat en smSabadigital.com. Per a fer-ho, els Aprenentatge personalitzat
suggerirem que escriguen paraules que porten accent (Tasques assignables en Sabadigital)
gràfic i paraules que no en porten. Per a comprendre Document de Reforç
12. Proposarem als alumnes treballar els continguts de l’or- i reforçar Activitats interactives
tografia amb diferents dinàmiques de dictats interac- Document d’Ampliació
Per a
tius. En aquesta unitat podran treballar el de lletreig di-
recte i el d’atenció visual .
Taller d’ortografia. Dictats per a tu, fitxer ortogràfic.
Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig direc-
te i atenció visual.
Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.
Unitat 3 93
1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’entona-
ció i el ritme correctes, i s’adequa al format
i a l’estructura textual.
tructura.
1.2. Llig textos narratius de literatura infantil 1

i actual.
tura.
9.1. Escriu un conte a partir d’unes directrius i d’un

text previ contextual.
ɘElabora un conte a partir d’una història prè-
via.
19.1. Identifica l’estructura d’un text narratiu.

ɘReconeix i escriu les parts d’un text nar-
ratiu: plantejament, nus i desenllaç.
20.1.Selecciona més lectures de l’autora propo-

sada.
ɘLocalitza més textos de l’autora en Sabadi-
gital.
Per a començar… coneixem el text 7. Llegirem el requadre sobre l’autora del text. Els propo-
sarem que busquen el títol d’algun dels llibres que ha

1. Demanarem als alumnes que es fixen en el text que es
escrit i preguntarem si algun alumne n’ha llegit algun.
presenta com a model. Els plantejarem les preguntes
següents sobre la disposició formal del text: Quants pa- 8. Suggerirem als alumnes que lligen més històries de
ràgrafs té? Quantes intervencions dels personatges en Mercé Viana en smSabadigital.com.
forma de diàleg conté? 9. CD Educació literària i Expressió oral, pista 22
2
. Es-
2. Recordarem als alumnes altres històries de dracs que coltarem atentament el text per a fer l’activitat 5 de la
coneguen, seguint aquest guió: Com començava la his- pàgina 63.
tòria? Què passava després? Com acabava tot? 10. Seleccionarem alguns dels contes que han escrit els
alumnes en l’activitat 6 i prepararem una sessió de
En el desenvolupament… contacontes a classe. L’autor o l’autora del conte l’hau-
1
3. CD Educació literària i Expressió oral, pista 21 . Es- rà d’explicar a la resta de la classe, parant molta aten-
coltarem atentament el text. ció a l’entonació, als gestos... També pot ambientar la
4. Els demanarem que facen la lectura en veu alta, per sessió amb algun dibuix en la pissarra, en alguna car-
torns. tolina o amb una presentació de diapositives projecta-
da en la pissarra digital així com música apropiada de
5. Comprovarem que coneixen el significat d’aquestes pa- fons.
raules que apareixen en el text: prevenció, vanitós.
6. Demanarem a algun alumne que explique com es juga a
conillets a amagar, joc que apareix en les línies 11 i 12 del
text.
94 Unitat 3
Solucions
1 a) Un dels xiquets que escriu la història. És un
xiquet castany, sembla molt treballador. b) Un
dels dracs. És de color verd i té l’esquena i la cua
plenes de punxes. Té unes dents grosses i dues
aletes menudes a l’esquena. c) Una xiqueta que
també escriu la història del drac. d) L’altre drac.
És de color marró i roig i té unes dents molt
grans. Sembla fort i ferotge, però té bon caràc-
ter.
2 b) Perquè veuen els dracs.
3 Es diu com acaben els fets: línies 21-24. Es con-

ta el que passa als personatges: línies 5-20. Es
diu on i quan passa la història i quins són els
personatges: línies 1-4.
4 a) La introducció de la història va de la línia 1 a la

línia 4. b) El nus de la història el podem llegir de
la línia 5 a la línia 20. c) El desenllaç de la histò-
ria va de la línia 21 a la línia 24.
5 a) de bona soca vol dir autèntics, sans, ge-

nuïns... b) A la introducció.
6 Resposta lliure: Ens assegurarem que els alum-
2 nes han seguit els passos correctes per a escriu-
re el conte. És a dir, que de primer han planificat
el que volen escriure, que l’han escrit i que final-
ment l’han revisat. Posarem una atenció espe-
cial en la revisió de les paraules accentuades i en
l’estructura de la narració, amb introducció, nus
i desenllaç.
plantejar als alumnes que expressen la seua opinió argu-

Aprenentatge cooperatiu mentada a través de preguntes com ara: T’ha agradat el
L’activitat 6 (Imagina i escriu), es pot fer amb l’estruc- conte? Què canviaries? Com imagines que s’acabarà?
tura 1-2-4. També els podem demanar que reflexionen sobre el pro-
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu. cés de comprensió del text.
Aprendre a pensar
Per a acabar… El suggeriment 13, es pot treballar amb l’estratègia de
11. Practiquem junts. Proposarem als alumnes un joc per a pensament Guia de la metacomprensió.
escriure històries coŀlectivament. En grups de quatre, Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.
cada un tindrà un full de paper on començarà a escriure el
plantejament d’un conte. Haurà de situar l’acció en un es-
cenari i presentar-ne els protagonistes. Una vegada fet Programa de competència lectora
això, cada grup passarà el seu full a un altre grup i continu-
Lectura i comprensió. El conte del drac.
arà la història, ara redactant-ne el nus. Quan hagen aca-
bat, tornaran a passar el full a un altre grup perquè inven-
te el desenllaç del relat que li ha arribat.
12. Practiquem junts. Organitzarem una lectura grupal
d’aquestes històries. Cada grup s’organitzarà per a llegir (Tasques assignables en Sabadigital)
en veu alta la història que ha resultat de l’activitat anterior. Per a Document d’Ampliació
13. Reflexionem. Després d’haver llegir el conte, podem aprofundir Activitats interactives
Unitat 3 95
Solucions
1 Resposta model: Determinats: el, la, l’, els, les;
indeterminats: un, una, uns, unes; possessius:
el meu, els teus, la nostra...; demostratius:
aquest, estos, eixos, aquelles...

nes fan correctament l’esquema, de manera
clara i ordenada, i hi coloquen totes les normes
d’accentuació.
3 Paraules polisèmiques: són paraules que te-

nen més d’un significat. Determinants: són pa-
raules que acompanyen els substantius per a
concretar-ne el significat. Paraules planes: són
les que tenen la penúltima síŀlaba tònica. Pa-
raules esdrúixoles: són les que tenen l’antepe-
núltima síŀlaba tònica.
4 Paraules agudes: són les que tenen l’última síl-

laba tònica. Determinants possessius: són els
que indiquen possessió o pertinença. Determi-
nants demostratius: són els que indiquen la
distància que hi ha entre la persona que parla i
l’objecte o ésser a què es refereix.
5 Aquells: és un determinant demostratiu, mas-

culí i plural. Mon: és un determinant possessiu,
masculí i singular. Una: és un article indetermi-
nat, femení i singular. L’: és un article determi-
nat, femení i singular.
6 Els alumnes podran practicar el que han aprés

sobre els determinants de manera lúdica en
smSabadigital.com.
7 Resposta model:
Palma (línia 4): 1. Fulla de palmera. 2. Signe de
victòria. 3. Palmell de la mà. Escala (línia 15): 1.
Sèrie de graons que permet pujar i baixar d’un
nivell a un altre. 2. En el trinquet, graderia.
1. Abans de començar les activitats 1 i 2, recordarem que, per a fer
3. Línia graduada dividida en parts iguals o de-

un esquema, prèviament s’ha de planificar l’espai que ocuparà.
siguals que s’empra per a prendre mides. 4.
Proporció entre les dimensions de les parts 2. Podran practicar i aprendre més sobre els determinants amb
d’un plànol, un mapa, etc. l’activitat 6 en smSabadigital.com.
Altres paraules polisèmiques de la lectura: plo- 3. Els recordarem que han de revisar les respostes.
mes, gatet, plantes. 4. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació per a com-
pletar l’assimilació dels continguts en smSabadigital.com.
8 Ahir visitàrem els avis. Ahir estudiàrem junts.
Quedàrem al parc ahir.
Les paraules destacades són formes verbals
que canvien de futur a passat perquè canvia (Tasques assignables en Sabadigital)
també l’expressió de temps (demà ➝ ahir). Per a comprendre Document de Reforç
96 Unitat 3
Solucions
1 Resposta lliure: Ens assegurarem que l’alumne
fa una lectura correcta en veu alta d’aquest
fragment. Pararem una atenció especial a les
pauses.
2 L’emissor és Joana Ribes. Deu correspondre al

dibuix a) perquè en el text diu que li agrada ju-
gar amb el seu gos en eixir d’escola.
3 b) se senten estimats.
4 domèstic, amic, equilibrada.

5 com-pa-nyi-a: no porta accent gràfic perquè és
plana acabada en vocal. pe-rò: porta accent
gràfic perquè és aguda acabada en vocal. a-li-
men-ta-ci-ó: porta accent gràfic perquè és
aguda acabada en vocal. créi-xer: porta accent
gràfic perquè és plana acabada en r.
6 a) aquests consells. b) els animals. c) el teu

animal.
7 Paraules planes: magnífic, visites, ara, pròxim,

tema, plantes, porcellana, comarca, difícil,
nostres.
8 El blog està en prosa. Ho sabem perquè no té

versos i les línies són llargues. A més, no hi ha
rima.
nes recorden l’estructura del reglament i el
temps verbal que s’hi ha d’usar.
Per a començar… llegim imatges Per a acabar...

1. Demanarem que observen la fotografia i els pregunta- 4. Reflexionem. Els demanarem que exposen les dificultats
rem si tenen animals i quins són els avantatges i inconve- que hagen tingut per a fer les activitats de repàs.
nients de tindre’n.
Continguts relacionats
En el desenvolupament...
ɘ La comunicació (unitat 1)
coltaran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para ɘ Els antònims (unitat 2)
atenció, amb algunes de les paraules que apareixen en ɘ Les normes d’accentuació (unitat 3)
els ideogrames.
ɘ Els determinants (unitat 3)
Programa d’ortografia ɘ Text en prosa i en vers (unitat 2)
Ortografia visual. Dictat Para atenció. ɘ El reglament (unitat 2)
3. Proposarem als alumnes que reflexionen sobre la res-

ponsabilitat de tindre animals a casa.
Aprendre a pensar Per a avaluar Document d’Avaluació unitats 1-3
El suggeriment 9 es pot treballar amb l’estratègia de
pensament Conseqüències i resultats.
Unitat 3 97
2.1. En destaca les idees principals, les secundàri-
es i les paraules clau i localitza informació
que dóna resposta a preguntes plantejades.
7.1. Escriu textos propis de l’àmbit de la vida quo-

tidiana: diaris, cartes, correus electrònics,
etc. imitant-ne models.
10.1. Elabora un mural conjunt amb els com-panys

per tal de conéixer-se millor i treballar aspec-
tes de llengua.
11.1. Reconeix i utilitza paraules polisèmiques en

les activitats proposades.

rents classes d’aquests.
14.1. Coordina els diferents tipus de determinants

en gènere i nombre amb el substantiu que
acompanyen.
16.1. Accentua correctament a partir de l’aplicació

de les normes ortogràfiques.
18.2.Valora el seu rol en la tasca final.
19.1. Identifica l’estructura d’un text narratiu.
Solucions
2 El Museu Arqueològic i d’Història i el Palmerar.
Resposta lliure: Comprovarem que els alumnes
expliquen adequadament la seua tria.
3 època: és esdrúixola i les esdrúixoles s’accentu-

en totes; història: ia no forma diftong i, per tant,
és esdrúixola i s’accentua.
4 Oració verdadera: b). Oracions falses a) i c). La

Dama d’Elx no va ser descoberta pels romans,
Per a començar… compartim experiències
sinó per un llaurador, el 1897. Actualment es pot

veure al Museu Nacional d’Arqueologia a Madrid. 1. Demanarem als alumnes que porten fullets turístics que tinguen
a casa de llocs que hagen visitat en família i els penjarem al tauler
5 La paraula plantes apareix en el text en la línia 7 de l’aula. Nosaltres també en portarem algun per poder-los co-
del paràgraf central. El significat que correspon mentar.
al text és: organisme que viu agafat a la terra,
sense moviment propi, i que s’alimenta de les 2. Preguntarem als alumnes si han fet algun viatge o alguna excur-
substàncies que hi ha al sòl. sió amb amics i familiars i que expliquen com s’hi sentiren. Apro-
fitarem els fullets que han dut perquè els comenten.
6 Resposta model: la, una, aquest, el seu.
7 Resposta model: La: article determinat, femení
3. Aprofitant els fullets turístics que hem portat a classe, parlarem
i singular. Una: article indeterminat, femení,
del fullet informatiu, tant de l’estructura com de la funció.
singular. Aquest: determinant demostratiu,
masculí i singular. El seu: determinant posses- 4. Explicarem la singularitat del Palmerar d’Elx i la importància eco-
siu, masculí i singular. lògica, històrica, cultural i econòmica d’aquest indret. En troba-
rem més informació en <www.e-sm.net/sblv5ep06> .
8 El Palmerar. Resposta model: Es tracta d’un pa-
5. En l’activitat 5 recordarem, si cal, com han de buscar una paraula
ratge amb més de 200.000 palmeres.
en el diccionari: en aquest cas en singular.
9 Resposta lliure: Comprovarem que s’ajusten a 6. Recordarem les formes de comunicació a distància i els demana-
l’estructura del correu electrònic i que redacten rem que facen una llista dels avantatges i els inconvenients d’es-
els textos en un nivell de llengua formal. criure un correu electrònic o una carta per a demanar informació.
98 Unitat 3
Solucions
2 Resposta lliure: Comprovarem que escriuen
un text narratiu amb introducció, nus i desen-
llaç. Comentarem la possibilitat que incloguen
el diàleg entre els personatges.
3 Resposta lliure: Revisarem que les paraules

que han triat segueixen les normes d’accen-
tuació i que les expliquen correctament.
4 Resposta model: Marta s’adreça a la persona

del taulell en un nivell de llengua formal.
—Bon dia. Voldria demanar informació sobre
els horaris i les exposicions que hi ha al museu.
5 Resposta model: Visita interessant al museu.
Tasca final
Resposta model: Comprovarem que els alumnes
segueixen tots els passos per a fer aquesta tasca.
La finalitat és que es coneguen més i millor. Cal
recordar que el valor fonamental d’aquesta uni-
tat són les relacions personals.
7. Els alumnes llegiran en veu alta el correu que han es- Per a acabar…
crit en l’activitat 9. Els companys diran els aspectes
12. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i
positius del text i els que es poden millorar. Recorda- com ho han fet en aquesta unitat en smSabadigital.com.
rem també les peculiaritats del correu electrònic, els
destinataris, l’assumpte o tema, la possibilitat d’afe-
gir-hi adjunts… Aprenentatge personalitzat
8. Per a fer l’activitat 2 de Visita un museu, recordarem el (Tasques assignables en Sabadigital)
que hem treballat en la pàgina 53 sobre què hem de fer
Treball en equip Per favor, em pot dir…?
per a demanar informació.
9. Els demanarem que expliquen com se senten quan re-
ben la visita d’amics o familiars que viuen lluny, quines
activitats fan amb ells, si adopten el paper de guies per
visitar la ciutat, etc.
10. Abans de fer la Tasca final, demanarem als alumnes
que es distribuïsquen en grups de quatre membres i
que un d’ells s’encarregue de dur a classe una cartolina
de color.
11. Recordarem als alumnes han de fer la Tasca final a l’au-
la i en una única sessió. Farem que siguen conscients
que no podran fer-la si abans no han assimilat els con-
tinguts de la unitat.
Unitat 3 99
tructura.
6.1. Participa en converses, practicant l’escolta

activa i respectant els torns de paraula.
ɘParla sobre el patrimoni i les cultures anti-
gues.
Per a començar… ens situem ció interactiva amb imatges de les principals restes ar-
queològiques.
1. Llegirem amb els alumnes el títol de la unitat per tal
d’anticipar el tema que tractarem els pròxims dies: les 6. També els podem posar en la pissarra un cronograma
restes que ens han arribat d’èpoques antigues. amb les principals etapes de la nostra història perquè se
situen en el temps.
2. Per mitjà d’una conversa coŀlectiva els animarem a
compartir experiències: si han visitat ruïnes, si n’hi ha a Edat mitjana:
la ciutat o en algun lloc proper... visigots, àrabs,
3. Llegirem les preguntes de Parlem abans de llegir, per Etapa conquista Edat Edat
tal d’activar els coneixements previs. romana cristiana moderna contemp.
4. Llegirem el títol de la lectura i avançarem hipòtesis so-
Fa 500 anys
Fa 1500 anys
Fa 200 anys
Fa 2200 anys
bre el contingut del text. Podem fer preguntes com

ara: Com penses que són les restes que s’han conservat
de l’època romana? L’època romana se situa fa dese-
nes, centenars o fins i tot algun miler d’anys? Per què
deuen voler visitar les restes d’una ciutat romana els
7. Observarem la iŀlustració de la pàgina 68 i plantejarem
protagonistes d’aquesta lectura?
als alumnes preguntes com aquestes: Quina edat de-
5. Si volem oferir-los imatges de restes romanes podem uen tindre els xiquets i les xiquetes que apareixen a la
accedir a la pàgina web de l’Ajuntament de Sagunt, dreta? Qui deu ser el xic que els acompanya? Què porta
<www.e-sm.net/sblv5ep07>, que conté una aplica- aquest xic a la mà? En quin estat es troben les restes
106 Unitat 4
Solucions
1 Visiten les ruïnes, perquè el títol de la lectura
i el full que porta un dels personatges parlen de
Lucentum, l’antiga ciutat romana.
2 Resposta lliure: Els animarem a compartir tota

la informació que recorden d’alguna visita a
unes ruïnes antigues.
3 Resposta lliure: Insistirem en la importància de

valorar el treball de totes les persones, de ser
educats amb els qui treballen en contacte amb
el públic. Comentarem que una visita guiada
ens pot permetre conéixer moltes coses i que a
més ens facilita que fem preguntes.
que volen visitar? Com és el paisatge que envolta les puguen visitar actualment a la Comunitat Valenciana:
restes romanes? Sagunt, Llíria, València…
8. Demanarem a un alumne que llija en veu alta el paràgraf 13. Comentarem amb els alumnes en què consisteix la fae-
introductori de la lectura. On era Lucentum? Per què vi- na dels guies turístics i la dels arqueòlegs. Podem expli-
sitar les restes d’una ciutat pot ajudar a entendre com car-los que l’arqueologia és una ciència molt complexa
vivia la gent d’aquell temps? i interdisciplinària, ja que combina coneixements histò-
9. Preguntarem als alumnes si coneixen a quina ciutat ac- rics, geològics, geogràfics, econòmics, biològics…
tual correspon el nucli romà de Lucentum. Els podem
presentar a la pissarra les lletres desordenades del nom
d’Alacant perquè les ordenen i descobrisquen que es Proposta d’activitats per a casa. Proposarem als alumnes
tracta d’aquesta ciutat. que, amb l’ajuda d’algun familiar, busquen informació sobre
Lucentum, l’antiga Alacant, i que porten fotografies de com
10. Presentarem la lectura animada: Lucentum, ciutat ro-
era la ciutat. Demanarem, a més, que preparen la lectura.
mana .
alumnes escoltaran atentament una primera vegada Programa de competència lectora
l’àudio de la lectura Lucentum, ciutat romana.
Animació a la lectura. Lucentum, ciutat romana (pre-
sentació animada).
Per a acabar…
Lectura i comprensió. Lucentum, ciutat romana (lectu-
12. Després de la lectura, els proposarem que busquen in-
ra inicial, pàgina 69).
formació sobre altres restes de l’època romana que es
Unitat 4 107
tructura.

tura.
Per a començar… ens activem 6. Mentre fem la lectura grupal i en veu alta, ens detin-
drem en les línies 15, 40 i 59 per fer algunes preguntes:

1. Atendrem les possibles qüestions que la lectura indivi-
dual a casa haja pogut suscitar. ɘ En la línia 15: Per què diu el guia que veure les ruïnes
des de dalt els ajudarà a comprendre millor com era la
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 24 . Tor-
ciutat romana?
narem a escoltar atentament l’àudio de la lectura Entre
tots. ɘ En la línia 40: Es pensaven que una ciutat d’una època
tan antiga tenia tants serveis?
En el desenvolupament… ɘ En la línia 59: Com se sap que el guia gaudeix amb el
3. Abans de fer la lectura grupal podem remarcar la pro- treball que fa?
núncia d’algunes paraules: jaciment arqueològic (línia 7. Després de la lectura, es poden formular algunes pre-
1), duia (línia 29), satisfeien (línia 35), veient (línia 29). guntes de comprensió del text, com ara: Sense l’ajuda
4. Practicarem l’entonació d’algunes oracions de la lectura del guia haurien aprés tantes coses sobre Lucentum?
que porten signes d’exclamació i d’interrogació: Com Quin dels xiquets fa més preguntes? El guia sospita
bevien? I tant! Això una ciutat? És important que com- que busquen alguna cosa entre les ruïnes? Qui troba el
prenguen què cal transmetre en cada cas, com ho fem sobre amagat? On era exactament? Què fa quan el
quan parlem. troba?
5. Practiquem junts. Proposarem als alumnes una lectura 8. Comentarem amb els alumnes les dificultats ortogràfi-
grupal i en veu alta del text. En primer lloc, identificarem ques de les paraules de Para atenció. Els preguntarem
qui parla en cada intervenció dialogada i també els frag- si els sembla que acostumen a escriure bé aquestes
ments que corresponen al narrador. Tot seguit reparti- paraules i on podrien equivocar-se més fàcilment.
rem els personatges entre diversos alumnes.
108 Unitat 4
NotEs
9. Els animarem a repassar el text per localitzar-hi els Per a acabar…

noms de llocs i de persona. Recordarem que aquests
13. Reflexionem. Preguntarem si han entés la importància
noms sempre s’escriuen amb la primera lletra en ma-
de conservar el patrimoni que ens han deixat els nostres
júscula.
avantpassats. Els animarem a interessar-se pel patri-
10. Animarem els alumnes a continuar la lectura amb l’acti- moni que tenen més a prop, a la seua localitat o comar-
vitat Descobreix i llig (pàgina 71) en smSabadigital.com. ca. Suggerirem que facen un cronograma per visualitzar
11. Demanarem a algun alumne que llija en veu alta la in- els fets més rellevants de la seua història.
formació sobre l’autor que apareix en el requadre del
marge de la pàgina 71 i plantejarem algunes pregun-
tes: Com es veu que realment li interessa l’època ro- Aprendre a pensar
mana? Quina mena de llibre és la Guia didàctica de la El suggeriment 13 es pot treballar amb l’estratègia de
ciutat romana de Lucentum? Els animarem a ampliar pensament Cronograma.
les dades sobre aquest autor buscant-hi informació en Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.
Internet. Podem demanar que responguen aquestes
preguntes: Quin any va nàixer? A què es dedica, a part
d’escriure llibres? Quin és el títol d’alguna de les seues
obres? Programa d’ortografia
12. Proposarem una activitat de comunicació no verbal: Ortografia visual. El món de les paraules. Targetes amb
han de representar com dóna a entendre Joan als seus ideogrames per a apegar en el mural interactiu.
companys que ha trobat el sobre. Ho han de fer sense Vegeu la Guia de treball manipulatiu.
paraules ni sorolls, i amb el mínim de gestos possibles.
Unitat 4 109
1.2. Llig textos narratius de literatura universal
adaptats i d’autors actuals.
ɘComprén i fa el resum d’un text narratiu.

tura.

ɘParla sobre el patrimoni i les cultures anti-
gues.
7.1. Escriu textos propis de l’àmbit de la vida

quotidiana: cartes, correus electrònics, etc.,
i n’imita els models.
1
ɘUtilitza habilitats lingüístiques per a enten-
dre i produir una notícia o alguna de les
seues parts.
Solucions
1 Afirmacions verdaderes: a), c). Afirmacions
que cal corregir: b) Lucentum tenia port. d) Els
aljubs eren depòsits d’aigua.
2 a) termes, b) aljubs, c) tossal
3 El resum més complet correspon a l’opció a),

perquè és el que recull la informació essencial.
L’opció b) es fixa només en una part de la lec-
tura.
4 Hi troba un sobre. Resposta lliure: El fragment

de text no dóna cap pista sobre el que conté
aquest sobre, de manera que els alumnes te-
nen llibertat per a imaginar.
5 Resposta lliure: Els ajudarem a tindre una idea

positiva del coneixement de la història, tant de 1. Recordarem els aspectes generals de la lectura: una colla de xi-
quets visita unes ruïnes romanes acompanyats d’un guia.
la propera com de la llunyana.
6 Resposta lliure: Insistirem en dues caracterís- En el desenvolupament…
1
tiques del titular: ha de ser breu i ha de resumir 2. CD Educació literària i Expressió oral pista 25 . Escoltarem
la idea central del reportatge. aquest fragment de la lectura (línies 64 a 72) per a fer l’activitat 4.
7 Resposta lliure: L’alumne ha de recollir i orga- 3. Treball individual. Suggerirem als alumnes que facen en smSa-
nitzar la informació obtinguda amb ajuda de badigital.com l’activitat 7.
les TIC.
Per a acabar…
4. Reflexionem. En quins aspectes essencials ha canviat la nostra for-
ma de vida respecte de la dels romans?

Estratègies de lectura eficaç. Fitxes de la unitat del quadern En-
trenament en estratègies de lectura eficaç.
Avaluació de la comprensió lectora. Fitxes del quadern Avaluació de
comprensió lectora: text 7 (nivell bàsic) i text 8 (nivell estàndard).
110 Unitat 4
4.1. Comprén una situació comunicativa a partir
d’una imatge o un àudio relacionats amb els
mitjans de comunicació.
ɘEntén, assimila i posa en pràctica com con-
tar una notícia.
Solucions
1 València. Resposta model: està contant allò
que més destaca de la nova exposició.

alumnes fan ús de les paraules del requadre
Més paraules i que el contingut és el correcte.
3 a) Resposta model: Explicaren que l’exposició

serà sobre el modernisme valencià, que forma
2
part d’un circuit turístic Europeu i que la visitarà
molta gent. Primer ens informen sobre què és
l’exposició i després sobre la quantitat de gent
que esperen. b) ràpidament. Resposta model:
Perquè té poc de temps per a explicar la notícia.
4 Resposta lliure: Hem de parar especial atenció

que la notícia continga la informació de la nota.
5 Resposta lliure: Mirarem que les respostes res-

pecten les característiques pròpies de la notícia.
6 Resposta lliure: Hui s’ha inaugurat la nova bi-
blioteca de l’escola. Tots han volgut participar
d’aquest moment i els alumnes han rebut amb
gran satisfacció el moment en què la directora
del centre ha tallat la cinta, amb la qual ha do-
nat per inaugurada la biblioteca. Amb més de
800 llibres, dobla la capacitat de la biblioteca
anterior. Esperem que els alumnes la utilitzen!
Per a començar… expliquem Transcripció. Pista 26

1. Els demanarem que expliquen l’última novetat del poble o barri.
València, una ciutat modernista.
En el desenvolupament… Bon dia, aquest matí a l’Estació del Nord s’ha
2. Escoltarem la conversa de l’activitat 3. CD Educació literària i Ex- inaugurat l’exposició “El modernisme valencià”.
2
pressió oral, pista 26 . És una mostra que explica la importància del
3. Escoltarem un programa informatiu de ràdio en podcast, per exem- patrimoni modernista de la ciutat de València.
ple Alzira Ràdio <www.e-sm.net/sblv5ep08> . Els direm que lo- La inauguració de l’exposició ha coincidit amb
cuten una notícia com ho fan en la ràdio i que busquen una sintonia. l’inici de la Ruta Modernista Europea, un circuit
turístic que enllaça les principals ciutats euro-
4. Practiquem junts. Practicarem situacions comunicatives i voca- pees amb mostres importants d’art modernis-
bulari temàtic amb el joc interactiu Així es parla!
ta. Hem parlat amb el comissari de l’exposició i
ens ha dit que s’espera la visita cada any de més
Material de suport per a l’aula de 50.000 turistes interessats en l’estudi del
Joc interactiu. Així es parla! Pràctica de situacions comunicatives. patrimoni i l’aportació a l’art europeu feta des
Vegeu la Guia de treball manipulatiu. de les nostres terres.
Anna Sants, des de l’Estació del Nord de Valèn-

Per a acabar… cia.
5. Reflexionem. Els alumnes reflexionaran sobre la importància de
conéixer les notícies del nostre entorn i sobre el fet de disposar de
mitjans de comunicació en valencià.
Unitat 4 111
1.3. Llig textos publicitaris i periodístics.
ɘLlig una notícia.
8.1. Escriu, de manera pautada, una notícia.

ɘUtilitza habilitats lingüístiques per a en-
tendre i produir una notícia o alguna de les
seues parts.
Solucions
Resposta model: no, perquè no haurien des-
cobert quin interés tenen.
1 a) Roger Felip. Les Comarques.

b) Resposta model: què: descoberta de les
restes d’una torre àrab. Per què: és notícia
per la seua importància històrica. Quan: 22
de desembre. On: al Desert de les Palmes.
Com: mentre passejaven amb bici per la
muntanya.
2 Descobriment d’un sarcòfag. ➝ Troben un sar-

còfag en perfecte estat, tot i estar soterrat da-
vall de tones de pedres.
Desxifren un codi milionari. ➝ El codi de la cai-
xa forta del Banc Central va ser desxifrat gràci-
es a la pedra Rosetta.
Detinguda una banda d’antiquaris. ➝ Els de-
tinguts portaven més de tres mil euros en efec-
tiu i cinc pedres egípcies de gran valor.
Per a començar… resumim 5. Demanarem a dos alumnes que escenifiquen una situ-
ació concreta que puga passar a la localitat on viuen.

1. Fotocopiarem (eliminant el titular) una notícia breu de
La resta dels alumnes hauran d’escriure una notícia
la secció de cultura del butlletí d’informació municipal
breu d’aquell fet. Llegirem unes quantes notícies i po-
de la nostra localitat. Demanarem que resumisquen la
sarem especial força en les diferents versions d’un ma-
notícia en una frase, com més curta, millor. Triarem la
teix fet. Finalment, demanarem als dos actors que ex-
millor frase i demanarem que la copien dalt de la notí-
pliquen el que realment volien representar i mirarem si
cia que els hem donat i amb lletres ben visibles, així
correspon amb alguna de les notícies creades pels
ens servirà per a introduir les diferents seccions d’una
companys.
notícia, començant pel titular.
6. Practiquem junts. Demanarem als alumnes que cer-
En el desenvolupament… quen per Internet noticiaris redactats i enregistrats
2. Portarem a classe notícies retallades d’algun diari o revis- per xiquets i xiquetes i dirigits a públic infantil. (En po-
ta, les repartirem per grups i els demanarem que n’as- deu trobar al web d’infoK <www.e-sm.net/sbl-
senyalen les diferents parts. v5ep09>) . Després de veure uns quants exemples,
parant atenció als detalls i a la manera de presentar la
3. Podem demanar-los que retallen la notícia en tres informació, demanarem als alumnes que, per grups,
parts: titular, entradeta i cos. Després mesclarem to- siguen ells mateixos els que redacten una notícia per
tes les parts, les repartirem per grups i hauran de tor- ser llegida i enregistrada en el format d’un noticiari in-
nar a unir-les. fantil.
4. Suggerirem que facen l’activitat Aprén paraules per a 7. Abans de fer l’activitat 4, els explicarem que l’entrade-
reforçar l’aprenentatge de les parts i les característi- ta ha de completar i ampliar la informació que dóna el
ques la notícia . titular, no repetir-la.
112 Unitat 4
Solucions
3 L’estrela de l’Albufera CF visita el Museu Ar-
queològic.
Resposta lliure: Andreu afirma que és la prime-
ra vegada que visita un museu i assegura que
repetirà.
4 Resposta model:
Diari: Les Comarques
Títular: Solidaris amb el patrimoni
Entradeta: Alumnes de la nostra ciutat recap-
ten diners per a una ONG dedicada a la preser-
vació del patrimoni mediterrani.
Signatura: Natxo Martí.
5 Resposta model: Titular: Capturada una ban-
da d’atracadors de bancs
Entradeta: Ahir la policia va detindre els lladres

al polígon industrial de Quart en una operació
secreta.
Cos: Després de mesos d’investigacions, per fi
ahir la policia va detindre la banda que havia
estat atracant diversos bancs de la comarca.
L’operació es va fer al polígon industrial de
Quart i hi van participar cinc cotxes patrulla i un
helicòpter. Els lladres van ser detinguts mentre
preparaven el material per a atracar un altre
banc a Torrent. Els sospitosos van ser detec-
tats gràcies a la coŀlaboració ciutadana i ja han
passat a disposició judicial.
6 Resposta lliure: Aquest exercici admet múlti-
ples respostes. Hem de comprovar que tots els
alumnes segueixen les indicacions, responen
les preguntes bàsiques de tota notícia (què,
qui, quan, on, com i per què) i saben estructu-
rar-la (titular, entradeta i cos).
8. A l’hora de fer l’activitat 5, cal insistir en la importància d’enllaçar
les idees amb coherència i cohesió, utilitzant els connectors 7 Resposta lliure: A més que siguen fidels al text
apropiats. periodístic, valorarem especialment la capaci-
tat dels nostres alumnes d’imaginar una troba-
Per a acabar… lla arqueològica interessant que siga coherent
amb el context de la lectura.
9. Reflexionem. Ara que ja coneixen un poc més els diaris, els podem
preguntar quin és al seu parer l’aspecte més dificultós de la faena
d’un periodista: aconseguir informació interessant o redactar les
notícies. Podem demanar-los que reflexionen sobre la seua experi-
ència i les dificultats que han tingut a l’hora de fer l’activitat 6 i la
resta d’activitats de redacció de notícies.
Unitat 4 113
11.1. Reconeix, utilitza i diferencia paraules ho-
mòfones segons el context.
ɘIdentifica i utilitza diferents significats de
paraules homòfones.
Solucions
Sí, sonen igual.
Resposta model: sí, per exemple: net i nét.
1 Sella: Seient per a seure còmodament damunt

d’un cavall. Cella: Conjunt de pèls que hi ha da-
munt dels ulls. Cec: Privat del sentit de la vista.
Sec: Mancat d’humitat, d’aigua; sense suc.
2 signe, cigne, sent, cent.
3 a) ós-os. b) món-mon. c) mà-ma.

4 sol-sòl, falç-fals.
5 Resposta model:
La qualitat de les verdures està relacionada
amb els components del sòl.
A Noruega es passen mesos sense veure el sol.
Per segar blat el millor és una falç ben esmola-
da.
S’ha demostrat que el diamant més car del
món era fals.
Per a començar… juguem amb les paraules paraules i les definicions visuals que han creat els
altres grups.
1. Començarem a fer un dictat de parelles de paraules
homòfones. Fomentarem que hi haja equivocacions i 5. Reflexionem. Demanarem als alumnes que trien tres
dubtes entre els alumnes per poder captar més la parelles de paraules homòfones i que les comparen.
seua atenció.
Aprendre a pensar
2. Podem demanar-los que utilitzen el diccionari per a pensament comparar i contrastar.
buscar tots els significats de les paraules homòfones
que han anat treballant. Així revisarem l’ús del diccio-
nari i fixarem millor la diferència entre els significats
de les distintes paraules homòfones. Aprenentatge personalitzat
3. Els proposarem que practiquen les paraules homòfo- (Tasques assignables en Sabadigital)
nes amb el joc interactiu en smSabadigital.com. Per a comprendre Document de Reforç
Per a acabar…
4. Demanarem als alumnes que, per grups, s’inven- aprofundir Activitats interactives
ten paraules homòfones i les definisquen amb un
dibuix. Repartirem els dibuixos i les paraules per Per a preparar Document de Repàs
separat. Cada grup haurà d’intentar relacionar les l’examen Activitats interactives
114 Unitat 4
13.1. Coneix i utilitza els diferents determinants
quantificadors.
ɘReconeix i utilitza els diferents determi-
nants en funció de la situació comunicativa
exigida.
Solucions
Són determinants. Seua és un determinant
possessiu i indica pertinença. Este és un deter-
minant demostratiu i indica distància.
Sí. Molts i tots indiquen quantitats.
1 Dues, tercer. Cinc, primers. Segona, quatre.

Numerals cardinals: dues, cinc, quatre. Ordi-
nals: tercer, primers, segona.
2 Des d’ací es poden veure set vehicles. Quatre

participants ja han creuat la meta. El primer
cotxe és de color negre, el segon cotxe és blau.
La tercera classificada condueix un cotxe roig i
el quart vehicle és groc. El conductor que ob-
tindrà la primera posició és un pilot veterà.
Per a començar… exactes (nombres tal qual o po- puga, escriurem els numerals en
sicions en una sèrie): tres, qua- masculí i femení:
1. Demanarem als alumnes que lli-
tre, segon, dotzé...
gen el títol de la secció de gramà- Cardinal Ordinal
tica i que expliquen tot el que ja b) Els quantitatius: expressen la
saben sobre els determinants. 1 u, una primer, primera
quantitat de manera inexacta i
Per a fer-ho, els orientarem amb global: poc, molt, massa, prou, 2 dos, dues segon, segona
preguntes com aquestes: Quines més, menys... 3 tres tercer, tercera
paraules acompanyen els deter-
minants? Tenen gènere i nom- c) Els indefinits: expressen la 4 quatre quart, quarta
bre? Amb qui concorden? Quines quantitat de manera imprecisa:
tres classes de determinants vam tot, algun, cert... Per a acabar…
estudiar en la unitat anterior? 4. Reflexionem. Farem que reflexio-
Afegirem també que els determinen sobre els usos de quantitatius
En el desenvolupament… nants indefinits poden expressar cardinals i ordinals. Quin tipus de
imprecisions que no tinguen a quantitatiu s’utilitza en una ope-
2. Perquè tinguen una visió global veure amb la quantitat: mateix,
dels determinants quantifica- ració matemàtica (suma, resta,
altre. etc.)? Quin s’utilitza en una classi-
dors, aclarirem que els tres tipus
expressen quawntitats, però de ficació?
3. Farem entre tots un quadre amb
maneres diferents: els nombres cardinals, escrits
a) Els numerals: expressen la amb xifres i amb lletres, de l’1 al
quantitat a través de nombres 20 i, al costat, escriurem l’ordinal
corresponent. Sempre que es
Unitat 4 115
quantificadors.
ɘReconeix i utilitza els diferents determi-
nants en funció de la situació comunicativa
exigida.
14.1. Concorda en gènere i nombre, si cal, els di-

ferents tipus de determinants quantifica-
dors amb el substantiu que acompanyen.
Solucions
3 Prou temps, més temps. Massa sal, menys sal.
Molt d’espai. Pocs metres.
4 Resposta model:
—També necessitem més pintura groga.

—En canvi, tenim massa gots d’aigua! En total
hi ha sis gots.
—Tenim bastants llapis de colors. En total, set
llapis.
—Sabeu què faré? Com que tenim molta aigua i
pintura verda, demanaré a un altre grup que ens
les canvien per un pinzell i dos gots de pintura
groga.
5 Resposta model: Numerals: sis, set, un, dos.

Quantitatius: més, massa, bastants, molta.
6 Resposta model: El mateix gust, els mateixos

gustos, la mateixa idea, les mateixes idees. L’al-
tre dia, els altres dies, l’altra setmana, les altres
setmanes. Algun amic, alguns amics, alguna
amiga, algunes amigues.
Per a començar… aclarim conceptes
1. Explicarem que moltes vegades, per a referir-nos a una quanti-

tat en conjunt, no diem dades exactes, sinó que fem una valora-
ció aproximada de la quantitat. Per exemple, els organitzadors
d’un partit de futbol tal vegada sàpien quants espectadors hi ha
de manera exacta... Però, si els alumnes volgueren explicar a un
amic quanta gent hi ha, com fo farien? (Orientarem els alumnes
per tal que diguen els determinants molta, poca, bastant...).
2. Acotarem entre tots, de manera oral, el significat dels determi-
nants molt, bastant, poc, massa, prou, més, menys. Després,
demanarem als alumnes que copien un esquema com aquest:
+
-
poc bastant molt
prou massa
(quantitat suficient) (quantitat excessiva)
116 Unitat 4
Solucions
7 Resposta model: Un altre dia que vingues
aprendràs altres coses, però amb alguns con-
sells et convertiràs en un bon llaurador.
8 Cardinals: dos. Ordinals: segon, primer. Quan-
titatius: molta, poca, menys. Indefinits: tots,
alguna, cert.
9 El primer és un determinant possessiu, mascu-
lí i singular; massa: és un determinant quanti-
tatiu invariable pel que fa al gènere i al nombre;
certs: és un determinant indefinit, masculí, plu-
ral; tota: és un determinant indefinit, femení,
singular.
Ens fixarem que hagen seguit l’ordre adequat
de l’anàlisi.
3. Farem, en la pissarra, un esquema que reunisca tots els Per a acabar…

determinants, i demanarem als alumnes que el comple-
4. Reflexionem. Demanarem als alumnes que tornen a
ten amb dos exemples de cada classe (i sempre determi-
l’activitat 3 de la pàgina 78 i que copien de nou les oraci-
nant + substantiu).
ons en el quadern substituint les paraules temps, sal i
Determinants metres per hores, bajoques i amplada, respectivament.
Tot seguit, haurem d’explicar els canvis de gènere i nom-
bre que hauran hagut de fer en els determinants.
Articles Determinats
Indeterminats Aprenentatge personalitzat

Demostratius
Possessius Numerals i reforçar Activitats interactives
Quantificadors Ordinals
Cardinals Per a preparar Document de Repàs
Quantitatius
Indefinits
Unitat 4 117
16.1. Coneix i utilitza les normes ortogràfiques re-
ferides a l’ús de la dièresi i l’accent.
ɘConeix i aplica les normes d’accentuació re-
latives a la dièresi i a l’accentuació.
Solucions
Sí que sona. Resposta model: Perquè se sent el
so i perquè gràficament està marcada amb dos
puntets (la dièresi).
Resposta model: Perquè la i sona separada-

ment de la a, en una síŀlaba diferent (és a dir,
formant un hiat).
1 Resposta model: Lingüista, paraigüer. / Guàr-

dia, quota. / Raqueta, àguila.
2 ei-na / ve-ï-na; ai-re / a-gra-ï-ment; lla-üt /

au-to-pis-ta; beu-re / pe-ü-lla.
Bisíŀlabes: eina, aire, llaüt, beure.
Trisíŀlabes: veïna, peülla.
Tetrasíŀlabes: agraïment, autopista.
3 a) peücs, b) beina, c) ruïnes.
Per a començar… recordem 4. Després de fer l’activitat 3, els demanarem que pro-
metodològics
Suggerimentsmetodològics
nuncien en veu alta els substantius beina i veïna (apa-

1. Recordarem les normes dels diftongs i hiats amb pre-
regut en l’activitat 2) perquè comproven que la pro-
guntes com: Què passa quan qualsevol vocal (a, e, i, o,
nuncia és diferent.
u) va seguida d’una i o una u? (Es forma un diftong.)
Què passa en el cas contrari, quan són la i o la u les que 5. Abans de l’activitat 4, aclarirem que la dièresi només
van seguides d’una a, una e o una o? (Es forma un hiat.) s’utilitza quan, segons les normes generals d’accentu-
ació, no es pot posar accent gràfic.
2. Demanarem a algun alumne que diga en quin curs es-
Suggeriments
tem: cinqué. Després, direm a un altre que l’escriga a la 6. Taller d’ortografia. En aquesta unitat aplicarem la di-
pissarra. Sona la u que hem escrit? Si volguérem que nàmica de Dictats per a compartir. Recordarem als
sonara, com en qüestió, com ho marcaríem per escrit? alumnes la importància d’una pronúncia adequada.
En el desenvolupament… coltarem atentament l’àudio per a poder fer l’activi-
3. Suggerirem que facen l’activitat 1 per parelles, aplicant tat 8. Advertirem els alumnes que han de parar aten-
una estructura cooperativa. ció als diftongs i als hiats.
8. Dictarem als alumnes aquestes paraules: llengua, lin-
güista, aigua, aigüera, cruïlla, cuixa, reixa, creïlla.
L’activitat 1 de la pàg. 80 es pot fer aplicant l’estructura
Després, intercanviaran el quadern amb el company per
cooperativa Escriptura per parelles.
a corregir-se mútuament el dictat de paraules. Final-
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu. ment, ho corregirem en la pissarra.
118 Unitat 4
Solucions
3 Peücs: porta dièresi per a marcar que les vocals
eu, que van seguides, es pronuncien en síŀlabes
separades, formant un hiat (si no hi haguera la
dièresi, haurien de pronunciar-se juntes en un
diftong). Beina: no porta dièresi perquè les vo-
cals ei, que van seguides, es pronuncien juntes
formant un diftong. Ruïnes: porta dièresi per a
marcar que les vocals ui, que van seguides, es
pronuncien en síŀlabes separades, formant un
hiat.
4 llen-gua, llen-gües; e-gua, e-gües; pi-ra-gua,

pi-ra-gües; ro-í, ro-ïns; ve-í, ve-ïns.
5 —M’agradaria menjar raïm.

—Agafa’l tu mateixa. Està a la cuina, al costat
de l’aigüera, perquè l’acabe de llavar
6
4 País: ‘porta accent perquè és una paraula bisíl-
laba aguda acabada en vocal + s. Llengües: por-
ta dièresi per a indicar que la u del grup gue
sona. Suïssa: porta dièresi per a marcar que la u
i la i formen un hiat. Qüestió: porta dièresi per a
marcar que la u sona (i porta accent en la o per-
què és una paraula aguda acabada en vocal).
Suís: porta accent perquè és una paraula bisíl-
laba aguda acabada en vocal + s.
7 Quan, paraigua, paraigüer, aigua, qüestió.
8 Dictat.
9 Ra-ül, a-gra-ït, pa-rai-güer, qües-ti-ó; ra-ïms.
9. Demanarem als alumnes que copien en el quadern un 12. Proposarem als alumnes que completen el fitxer orto-
quadre com aquest i que el completen. gràfic d’aquesta unitat en smSabadigital.com.
Sona la u (formant un diftong amb una altra vocal)
gua güe güi guo Programa d’ortografia
Taller d’ortografia. Dictats per a compartir, fitxer orto-
gràfic.
qua qüe qüi quo
Ortografia visual. Dictats projectables de lletreig indi-
recte i atenció visual.
Exemples: guant, paraigüer, lingüística, aiguós; qua- Ortografia pràctica. Regles ortogràfiques de butxaca.
ranta, aqüeducte, aqüifer, quotidià.
10. Animarem els alumnes a treballar els continguts de
l’ortografia amb diferents dinàmiques de dictats inte- Aprenentatge personalitzat
ractius en smSabadigital.com. En aquesta unitat po- (Tasques assignables en Sabadigital)
drem treballar amb el de lletreig indirecte i amb el
d’atenció visual .
Per a acabar... Per a Document d’Ampliació
11. Reflexionem. Els alumnes reflexionaran sobre les dues aprofundir Activitats interactives
funcions de la dièresi: assenyalar que la u es pronuncia Per a preparar Document de Repàs
i marcar un hiat. l’examen Activitats interactives
Unitat 4 119
9.1. Escriu una història a partir d’unes indicaci-
ons prèvies per a contextualitzar-la.
ɘElabora un conte a partir d’una història prè-
via.
19.1. Identifica els elements d’un text narratiu.

ɘReconeix i escriu sobre els diferents ele-
ments d’un text literari: narrador, personat-
ges, lloc, temps...
20.1. Aprén més sobre la lectura proposada.

ɘLlig més textos de l’autor en Sabadigital.
Per a començar… coneixem el text 4. Llegirem el requadre sobre l’autor del text. Els dema-
narem si han llegit alguna versió de l’obra o si n’han

1. Llegirem el títol d’aquest apartat: els elements de la
vist alguna representaciói teatral. Comentarem què
narració. Aportarem altres paraules que acostumem a
saben sobre aquesta noveŀla i per què pensen que és
fer servir per a referir-nos a un text narratiu: conte, re-
tan important en la nostra literatura.
lat, història.
5. Demanarem als alumnes que responguen les pregun-
2. Demanarem a un alumne que llija el requadre sobre
tes per tal de situar els elements de la narració que
l’autor del text. Els preguntarem si n’havien sentit a
apunta el requadre: A quins personatges els passa el
parlar alguna vegada i els explicarem que Tirant lo
que explica el text? En quin marc passa? Quins perso-
Blanc és una obra fonamental de la literatura europea
natges hi apareixen?
del final de l’edat mitjana i una de les primeres noveŀles
modernes. 6. Suggerirem als alumnes que facen l’activitat proposa-
da en Descobreix i llig, pàgina 82, en smSabadigital.
En el desenvolupament… com.
Llegirem el text de manera coŀlectiva, assignant cada 7. Proposarem als alumnes que inventen diferents títols
paràgraf a un alumne diferent. Començarem nosaltres per a aquest fragment. Entre tots, triaran el que tro-
la lectura del pirmer paràgraf, a fi que servisca com a ben més adequat.
model de lectura expressiva, amb una bona entonació i 8. Practiquem junts. Proposarem una activitat de creació
un ritme adequat. coŀlectiva d’un conte, de manera oral. Treballarem els
3. Escoltarem atentament el fragment del text de Joanot elements de la narració del text que acabem de llegir.
Martorell. CD Educació literària i Expressió oral, pista El mestre donarà el plantejament inicial, a l’estil del
28 . que es fa en l’apartat Imagina i escriu. Aleshores, triarà
120 Unitat 4
Solucions
1 Al port de Rodes. Hi arriba amb vaixell.
2 Se li acut de passar pel mig de les embarcaci-

ons, perquè els genovesos no pensarien que
alguna nau que no fóra de les seues s’atreviria a
acostar-s’hi tant.
3 Perquè els porta menjar, que els feia molta fal-

ta.
4 b) De com Tirant esquiva les naus que assetgen

Rodes i porta aliments als assetjats.
5 Tirant lo Blanc. És qui s’anomena més vegades.

Són personatges secundaris els mariners, els
genovesos, els assetjats.
6 Resposta model: a) La nau de Tirant va passar
entre les dels genovesos. b) Els assetjats van
rebre Tirant amb molta alegria. c) Van aconse-
llar Tirant quin vent li aniria millor.
Ordre: c), a), b).

7 Resposta lliure: Han de destacar que els vai-
xells durien motor, potser fins i tot hi hauria
8 submarins.
9 Resposta lliure: Cal assegurar que han seguit
els passos per a escriure una narració a partir
de la situació que es planteja com a punt de
partida. Els recordarem la informació que ha
de donar cada part de la narració: planteja-
ment, nus i desenllaç. Insistirem que el millor
és fer un esquema previ i després redactar la
història.
un alumne perquè explique el que sembla que li pot

passar al protagonista de la història. Tot seguit passa la
paraula a un altre company, que explicarà què pot pas- (Tasques assignables en Sabadigital)
sar tot seguit. I així fins que es considere que la història Per a Document d’Ampliació
pot acabar. aprofundir Activitats interactives
L’activitat 8, de la pàg. 83 es pot fer aplicant l’estructura
cooperativa Full giratori.
Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.
Per a acabar...
9. Reflexionem. Demanarem que descriguen com s’ima-
ginen que és Tirant lo Blanc a partir de la història que
s’explica en aquesta narració. Els podem guiar amb
preguntes: És valent o més bé covard? Sembla llest o
un poc despistat? És lleial o traïdor?...

Lectura i comprensió. El setge de Rodes.
Unitat 4 121
Solucions
1 Determinants quantificadors:
- numerals: cardinals: un, dos, tres; ordinals:
primer, segon, tercer
- quantitatius: poc, molt, més
- indefinits: algun, cap, altre
2 Resposta model:
Usem la dièresi per a…
ɘ Indicar que sona la u dels

grups güe, güi, qüe, qüi.
ɘ Indicar que a, e, i, o, u se-

guides de i, u no formen
diftong, sinó hiat: ra-ïm,
pe-üc.*
* Si pot posar-se accent gràfic, posarem l’ac-

cent i no la dièresi: pa-ís.
3 Determinants quantificadors: (···) Poden ser

numerals, quantitatius i indefinits. Paraules
homòfones: són paraules que sonen igual..
4 Pingüí: per a senyalar que sona la u del grup

güi. Freqüent: per a senyalar que sona la u del
grup qüe. Proïsme: per a indicar que les vocals
o-i formen un hiat i no un diftong.
5 a) Perquè Calp (nom propi del poble) i calb (ad-

jectiu que significa ‘sense cabells’) sonen igual;
la -p i -b finals no es distingeixen. b) S’anome-
nen paraules homòfones.
6 Numeral cardinal: deu. Numerals quantita-

tius: gens (gens difícil), molt (molt a prop), poc
(poc més de) són quantitatius, però ací no fan
de determinants, sinó d’adverbis.
Per a començar… ens preparem
7 Els alumnes podran practicar el que han aprés 1. Abans de fer les activitats 1 i 2, recordarem que, com a pas previ a
sobre els determinants quantificadors de ma- l’elaboració d’un esquema, s’ha de planificar l’espai que ocuparà.
nera lúdica en smSabadigital.com.
2. Podran practicar i aprendre més sobre els determinants quanti-
8 Dèsset: numeral cardinal, de gènere i nombre ficadors amb l’activitat 7 en smSabadigital.com.
invariable. ➝ disseté. Vint: numeral cardinal,
de gènere i nombre invariable. ➝ vinté. Tretzé: 3. Els suggerirem que facen les activitats d’autoavaluació per a com-
numeral ordinal, de gènere masculí i nombre pletar l’assimilació dels continguts en smSabadigital.com.
singular. ➝ tretze. Vint-i-quatre: numeral car-
dinal, de gènere i nombre invariable. ➝ vint-i- Aprenentatge personalitzat
quatré. Trenta-cinquenes: numeral ordinal, de
gènere femení i nombre plural. ➝ trenta-cinc.
Catorze: numeral cardinal, de gènere i nombre Per a comprendre Document de Reforç
invariable. ➝ catorzé. i reforçar Activitats interactives
122 Unitat 4
Solucions
1 Resposta lliure: Comprovarem que el titular
triat sintetitza l’assumpte de la notícia.
2 En La veu d’Alacant. El dimarts 5 de setembre.
3 Afirmacions corregides. a) Els bombers van

acudir a rescatar el gat perquè una veïna els va
telefonar. b) L’edifici on estava el gat era un
edifici històric en restauració. d) El gat pujà a la
plataforma, segurament, quan encara estava a
terra i després els obrers la van elevar.
4 a) Gat. b) Cos.
5 Té quatre paràgrafs. Resposta model. 1. Els

bombers de Benidorm van rescatar un gat atra-
pat en un edifici en obres. 2. Una veïna va aler-
tar els bombers en sentir crits procedents de la
façana d’un edifici. 3. Els crits pertanyien a un
gat atrapat en una plataforma elevadora. 4. Se-
gurament s’hi va amagar quan la plataforma
encara no estava elevada.
6 Hi ha personatges: el gat és el protagonista,

mentre que els bombers i la veïna són perso-
natges secundaris. També apareixen els ele-
ments “lloc” (Benidorm) i “temps” (dimarts 5
de setembre, a la nit). D’altra banda, podríem
considerar que el periodista és el narrador de la
notícia.
7 Resposta lliure. Recordarem als alumnes que
han d’utilitzar l’estructura típica del diari perso-
nal, és a dir, un encapçalament amb la data dels
fets i una salutació inicial dirigint-se al diari.
8 Egües. Peülles. Peücs. Eqüestre.
Per a començar… identifiquem imatges Continguts relacionats

1. Els preguntarem si saben què és una bastida. ɘ Estructura de la notícia (unitat 4)
En el desenvolupament... ɘ Les paraules polisèmiques (unitat 3)

ɘ Les classes de substantius (unitat 2)
2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 29 . Escol-
taran atentament l’àudio per a fer el dictat de Para aten- ɘ El paràgraf (unitat 1)
ció, amb algunes paraules dels ideogrames. ɘ El diari personal (unitat 1)
ɘ Text literari i no literari (unitat 1)
ɘ Els elements de la narració (unitat 4)
Ortografia visual. Dictat Para atenció.
Per a acabar... Aprenentatge personalitzat

3. Els demanarem que exposen les dificultats que hagen
tingut per a fer les activitats. Per a avaluar Document d’Avaluació 1r trimestre
Aprendre a pensar
pensament Diari de pensar.
Unitat 4 123
1.3. Llig textos publicitaris i periodístics.
4.1. Comprén una situació comunicativa a partir

d’una imatge o un àudio relacionats amb els
mitjans de comunicació.

8.1. Escriu, de manera pautada, una notícia.
10.1. Elabora un mural conjunt amb els com-

panys per tal de conéixer millor el patrimoni
cultural valencià.
11.1. Reconeix, utilitza i diferencia paraules ho-

mòfones segons el context.

quantificadors.
16.1. Coneix i utilitza les normes ortogràfiques

referides a l’ús de la dièresi i l’accent.
18.2. Valora el seu rol en la tasca final.
19.1. Identifica els elements d’un text narratiu.
Solucions
2 Oracions verdaderes: b), d). Resposta model:
a) L’exposició sobre els monuments valencians
és permanent, està sempre. c) Totes les activi-
tats són per a tots els públics, excepte una que
és per a xiquets de 6 a 12 anys.
3 Resposta lliure: Vigilarem especialment que

utilitzen el vocabulari aprés.
4 gratuïta. La i porta dièresi per a indicar que fa
hiat amb la u.
Per a començar… compartim experiències
Suggeriments didàctics
5 mes, més.
1. Portarem a classe un fullet sobre el patrimoni local perquè els
6 Numerals cardinals: u, trenta-u, cinc, vint-i-u, alumnes comproven que tots tenim un patrimoni cultural en el
deu, tretze, vint-i-sis, trenta, deu, dotze, quin- nostre entorn que hem de conéixer, conservar i valorar.
ze, sis. Numerals ordinals: Primer.
7 Resposta model: No és una narració perquè no
2. Demanarem a algun alumne que llija el text del fullet. Ens asse-
s’hi explica cap història que li passe a un perso-
gurarem que llig correctament les dates i les hores. Haurem
natge.
d’explicar què és “El mes de les lletres valencianes” i podem
8 Resposta lliure: Comprovarem que la notícia preparar l’audició d’alguna peça musical tradicional.
conté totes les parts que li són pròpies i la infor- 3. Preguntarem si coneixen algun paisatge valencià que podria es-
mació essencial. tar en aquesta exposició (l’Albufera, el carrascar d’Alcoi, l’illa de
Tabarca...)
4. Escoltarem atentament el fragment la notícia de ràdio. CD Educa-
ció literària i Expressió oral, pista 30 .
Per a acabar…
5. Quan facen la Tasca final, hem de procurar que busquen monu-
ments de totes les zones.
6. Entre el patrimoni valencià també s’hi inclouen elements immate-
124 Unitat 4
Solucions
2 A l’època clàssica, entre el segle II aC i el segle
I dC de l’antiga Roma.
3 Què ha passat? S’ha concedit un premi. A qui? A

quatre arqueòlegs. Per què? Pel treball arqueo-
lògic en un poblat romà. On? A Alzira. Com? Fent
excavacions. Quan? Els últims mesos.
4 Resposta lliure: Comprovarem que hi resu-

meixen la notícia adequadament.
5 Resposta lliure: Comprovarem que hi amplien

la notícia adequadament i que fan servir els
determinants indicats.
6 Resposta model: Per a indicar que fa hiat amb
la vocal precedent.
7 Resposta model: Vol dir que no ha fracassat,

que ha sigut un èxit. a) Falç. b) Resposta lliure.
8 Resposta lliure: Comprovarem que la narració
té tots els elements necessaris.
Tasca final
Resposta model: Comprovarem que segueixen
tots els passos per a fer aquesta tasca. La finalitat
és que coneguen millor el nostre patrimoni.
Transcripció. Pista 30
Quatre arqueòlegs de la Universitat d’Alacant re-
ben un premi a la investigació pel treball desen-
volupat en un poblat romà al terme municipal
d’Alzira, molt prop de les ruïnes de la Muntanya
Assolada. Els estudis que han fet durant els úl-
tims mesos no han sigut en fals i han portat
aquest grup de científics a iniciar-hi les excavaci-
rials com el Misteri d’Elx. En <www.e-sm.net/sblv5ep10 > tro- ons. Això els ha permés descobrir aquest poblat,
barem material sonor que podem escoltar perquè el coneguen. que sembla que data de l’època clàssica. Els ve-
ïns dels pobles propers han declarat estar emoci-
7. Practiquem junts. Una vegada tinguem el mural, podem sugge- onats amb aquest nou descobriment sobre el
rir-los que organitzen una ruta per a visitar els monuments indi- seu patrimoni històric.
cant les distàncies i el temps que caldria invertir en el trajecte.
8. Demanarem als alumnes que valoren el que han aprés i com ho han
fet en aquesta unitat en smSabadigital.com.
Treball en equip De ruta pel nostre patrimoni.
Unitat 4 125
► La comunicació (unitat 1): activitat 1
► Classes de substantius (unitat 2): activitat 2
► El nombre dels substantius (unitat 2): activitat 3
► La carta i el correu electrònic (unitat 3): activitat 4
► Els diftongs i els hiats (unitat 2): activitat 5
► Els determinants (unitat 3): activitat 6
► Els determinants quantificadors (unitat 4):

activitat 8
► La síŀlaba i l’accent gràfic (unitat 1): activitat 7
► La dièresi (unitat 4): activitat 9
► Els elements de la narració (unitat 4): activitat 10
Solucions
1 a) es produeix comunicació no verbal.
2 c) comú, abstracte, individual, no comptable.
3 a) canviant a per es.
4 b) arriben de manera immediata al destinata-

ri.
5 a) té dos diftongs.
6 c) hi ha un article determinat, un d’indetermi-

nat i un possessiu.
7 c) és esdrúixola.
8 c) és un quantitatiu invariable, encara que ací

se sol considerar un adverbi.
9 c) per marcar que la e i la i formen un hiat.

1. Abans de fer el test, els podem recordar els continguts estudiats
10 c) la protagonitza un cavaller molt famós. durant el trimestre, sobretot els de les qüestions que hi apareixen.
2. Abans de començar, els advertirem als alumnes que han de lle-
gir atentament l’enunciat i assegurar-se que l’han entés, i els
explicarem que han de copiar en la llibreta la resposta correcta i
que només n’hi ha una de correcta per pregunta.
3. Abans d’acabar la prova els recordarem que han de revisar acu-
radament les respostes.
4. Treballem junts. Per parelles i una vegada hagen acabat de con-
testar les preguntes del llibre de l’alumne, els podem proposar
que elaboren quatre preguntes més també de tipus test sobre
qel que han treballat al llarg del trimestre. Després, les intercan-
viaran amb una altra parella de companys perquè les contesten.
5. També podem proposar preguntes noves noves sobre els con-
tinguts que no apareixen en el test del llibre de l’alumne.Per
exemple:
massa i maça són paraules:
a) sinònimes.
b) antònimes.
c) homòfones.
126 Comprova el que has aprés

► El substantiu (unitat 2): Obri els ulls
► Els sinònims i els antònims (unitat 2): Mots

encreuats
► El diccionari (unitat 1): Mots encreuats
► Els determinants (unitat 3): Mots encreuats
► La síŀlaba i l’accent gràfic (unitat 1): Mots

encreuats
► Les paraules homòfones (unitat 4): Mots

encreuats
► La dièresi (unitat 4): Mots encreuats
► Els determinants quantificadors (unitat 4):

Mots encreuats
Solucions
Obri els ulls
b) Nil i mòmia.
c) Noms propis: Nil, Tutankamon, Cleòpatra i
Àfrica. Noms comuns: faraons, mòmia, pi-
ràmides, esfinx, antiguitat i escriba. Subs-
tantiu abstracte: antiguitat.
Mots encreuats
H: 1) Sa, te. o. 2) Diccionari. 3) I, au, t, que. 4)
Esta, uev. 5) Re, eixe. 6) Eco, f, isod. 7) S, agut,
e. 8) I, f, c, l, ss. 9) Nau, bé, oe. 10) Homòfones.
V: 1) Dièresi, h. 2) Sí, sec, no. 3) Acat, o, fam.
4) Cua, uo. 5) I, efac, f. 6) Tot, i, g., bo. 7) En,
xiulen. 8) Aquest, e. 9) Orue, i, sos. 10) Iev,
desé.
El reglament ha d’incloure: ►Guia didàctica amb informació i propostes d’activitats

a) un objectiu i unes normes. individuals i de grup. També s’hi inclou l’accés a les
b) lloc i data, emocions i sentiments, i experiències. primeres pàgines de L’herència pirata .
c) una salutació, el cos i el comiat. ►Fitxes digitals per als alumnes, amb activitats de com-
Són textos literaris: prensió lectora i un taller d’escriptura, que trobaran en
a) un reglament i un anunci publicitari. smSabadigital.com.
b) una rondalla i un poema.
c) un correu electrònic i una notícia.
6. En acabar el test convé corregir-lo entre tota la classe i Animació a la lectura. L’herència pirata.
raonar entre tots les respostes.
7. Per reforçar les activitats d’Obri els ulls podem dema-
nar-los que tornen a mirar la llista durant vint segons i Aprenentatge personalitzat
després que escriguen totes les paraules que recorden. (Tasques assignables en Sabadigital)
Racó de lectura Per a avaluar Document d’Avaluació 1r trimestre

8. Per a treballar el llibre en el quadern d’Animació a la
lectura disposem de:
►Tècniques per a gaudir llegint i dinàmiques per a crear
un Club de lectura.
Comprova el que has aprés 127

Llibre Valencià 5 1r Trimestre PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre Valencià 5 1r Trimestre PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Estàndards d’aprenentatge i descriptors

1.1. Llig, en veu alta i amb la pronúncia, l’ento-

4.1. Participa en situacions de comunicació oral

4.2. Exposa opinions amb coherència en

uen en el dibuix? És un lloc antic o modern? Com van

2 Resposta lliure: Amb aquesta pregunta po-

3 Resposta lliure: Demanarem als alumnes que

8. Després de la lectura, els preguntarem si tenen dificul-

3.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar

4.1. Participa en situacions de comunicació oral

4.2. Exposa opinions amb coherència en col·loquis

Per a començar… escoltem de comprovar que n’han comprés bé el significat.

Per a acabar… Programa d’ortografia

3.1. Utilitza biblioteques virtuals per a localitzar

4.2. Exposa opinions amb coherència en

2 a) Un vell fuster. b) Les dones. c) L’obrer. Res-

3 b) Els veïns troben Momo i s’adonen que no té

4 Resposta model: No es coneixen, perquè li pre-

5 Pescat al vol: sentit per casualitat. Del dret

Programa de competència lectora

4.2. Exposa opinions amb coherència en col·loquis

5.2. Segueix l’ordre lògic de l’estructura textual

2 Resposta lliure: Ens fixarem si cap dels dos co-

3 a) Escalada i carrera d’orientació. Els ha agra-

4 Resposta lliure: Hi ha diverses respostes pos-

5 L’època de la imatge és l’estiu. Resposta lliure:

Per a començar… expliquem experiències

6.1. Estableix adequadament el propòsit comu-

6.2. Distribueix la informació seguint l’ordre de

2 Mai oblidaré el dia de hui. Demà tinc natació i

3 Resposta lliure: Ens fixarem que l’alumne

5 a) a-2. És un diari personal. b) b-1. És un diari

6 Resposta lliure: Recordarem als alumnes que

7 Resposta lliure: Comprovarem que el text res-

el diari d’aquesta unitat. Ens servirà per a corregir i

Proposta d’activitat per a casa. Demanarem que cada

Resposta model: Pregunte a algú, la busque

1 v. intr. [LC] Prendre part amb altres en una

2 Fràgil: adj. Que es trenca fàcilment. Desmun-

Per a començar… comparem diccionaris Per a acabar…

10.11. Identifica els elements que intervenen en

11.1. Diferencia entre llenguatge, llengua i llen-

12.1. Reconeix la realitat lingüística espanyola.

14.1. Reconeix els connectors bàsics necessaris

Per a començar… aclarim conceptes

16.1. Classifica les paraules segons el nombre de

17.1. Sap distingir entre l’accent gràfic agut i el

18.1. Practica la separació siŀlàbica i l’accentuació

Sonen amb més força: ci, tar, to, ment.

1 Resposta model: Monosíŀlabes: llum, mar i sal.

2 Síŀlabes àtones: pa (de pa-ret), pa i lla (de pa-

4 Habitació, allò, només.

5 La xiqueta de l’escena a) està pronunciant la síl-

6 Paraules bisíŀlabes: cosí, anglés, una, francés,

7 Comprovarem que tots els alumnes corregei-

Monosíl·labes sap, vol, temps

Paraules Bisíl·labes ara, costar, sense

Trisíl·labes escola, treballa,

9. Suggerirem als alumnes que revisen el dictat i que re-

21.1. Elabora, amb sentit estètic i creativitat, una

Per a començar… coneixem el text la va contar.

2 a) L’espai que han de tindre les gàbies. d) Com

3 Açò va anar i era... a) Resposta model: Comen-