El Joc d’obrir gàbies

Vinga, nois, qui s'hi apunta? Vinga, nois, qui s'hi apunta?

És un joc molt divertit

i el que vulgui practicar-lo La paraula llibertat,

ha de ser un pèl atrevit. com que al poderós fa por,

a una gàbia l'han tancat

Un bon dia remenant i amagat en un racó,

un pilot de llibres vells, i a la noble veritat,

un joc molt interessant com que tant l'han fet patir,

vaig aprendre en un d'ells. amb retalls i tisorades,

És el joc d'obrir gàbies ja no en queda ni el verí.

On hi han empresonat

el sentit d'unes paraules Vinga, nois, qui s'hi apunta?..

i un de nou els han donat.

Fins i tot, amics, la guerra

Vinga, nois, qui s'hi apunta?... dins d'una gàbia han ficat,

l'han mullat d'aigua beneita,

Doncs, mireu, tot i que es parla l'ha omplert de santedat.

de la pau, l'han convertit I així es pot anar seguint,

en paraula de tres lletres fent, amics, un comentari

sense cap sentit, a paraules engabiades

i molt s'ha parlat d'amor, que trobem al diccionari.

molt s'ha escrit i dit arreu,

l'han disfressat de colors Vinga, nois, qui s'hi apunta?

i li han posat un preu.

Amb molta gràcia i astúcia,

consisteix l'èxit del joc

a obrir gàbies de paraules

sense rebre un clatellot.

Vinga, nois, qui s'hi apunta?