1 Català Accés Superior Dossier 1 Part + Exer - Sol 12-13 PDF

CFA Singuerlín 2012-2013
Prova d’Accés als Cicles Formatius de Grau Superior
LLENGUA CATALANA
PRIMERA PART: ORTOGRAFIA
Josep-Manel Alarcó
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com
1
Blocs de continguts i criteris d'avaluació
1. Comprensió
Comprèn i interpreta les informacions més rellevants de textos orals i escrits

de la vida quotidiana, de les relacions socials i dels mitjans de comunicació.
Identifica el posicionament de les tesis dels interlocutors i la defensa de les
idees en els textos que expressen el perquè de les coses o el raonament i les
argumentacions.
Comprèn la interrelació de les idees exposades en diferents tipus de text i
sintetitza els arguments exposats.
Valora, de forma crítica, el contingut de missatges orals i escrits, tot
contrastant-lo amb els propis coneixements i sospesant les causes i les
conseqüències de les idees exposades.
Identifica els diferents registres de la comunicació: formals, no formals i
col·loquials, estàndard.
2. Expressió
Elabora textos escrits a partir de les estructures de cadascuna de les

tipologies textuals concretes: exposició, argumentació, narració, descripció, i
instrucció.
Aplica els criteris bàsics de les propietats textuals: adequació, coherència,
cohesió i correcció com a base de regulació en l'elaboració de les
produccions pròpies i en la presentació final.
Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

2
Elabora resums, síntesis i textos amb organització estructurada i clara, i
expressa opinions raonades.
3. Utilització de la llengua
Aplica els elements característics del registre lingüístic corresponent als

diferents àmbits d’ús dels textos produïts i selecció del lèxic i la sintaxi
adequats en cada situació comunicativa.
Analitza les relacions significatives entre les paraules en relació amb la

coherència dels textos i l'adequació al context.
Utilitza els elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna
de les idees dins dels textos escrits: connectors textuals, procediments per a
la progressió del discurs i adequació dels registres lingüístics a les funcions
comunicatives.
Utilitza la puntuació del text escrit en relació amb l’organització oracional i
amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees
expressades).
Usa les normes ortogràfiques i gramaticals en la realització dels textos propis,
i mostra interès per la bona presentació d'aquests.
Identifica alguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb
especial atenció als connectors útils per introduir un tema, relacionar idees,
posar èmfasi, donar detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat,
condició, objecció, posicionament davant de diverses opcions.
Aplica procediments per enriquir el text escrit mitjançant elements d’estil i la
precisió lèxica. Identifica i utilitza els recursos de la sinonímia i antonímia,
polisèmia, homonímia, els hipònims i hiperònims, derivats, locucions i frases

3
fetes, i sentits propis i figurats.

4
ORTOGRAFIA

5
1. Vocal neutra
1.1 So de vocal neutra i lletres que el representen
Cal fixar-se en els mots del quadre següent: els tres són vocàlics tònics passen a un sol so àton
en català oriental, anomenat so de vocal neutra, quan la força de l'accent es desplaça cap el
sufix de derivació.
mot primitiu so tònic mot derivat so àton lletra

pa à panet neutre e
neu é nevar neutre e
peu è peuet neutre e
Així, en els parlars orientals del català, generalment tota a i tota e tòniques sonen neutres quan
passen a ocupar una posició àtona.
En canvi, els parlars occidentals mantenen el so, amb un únic canvi: la e oberta passa a sonar e
tancada en posició àtona.
Exercicis
1. Afegeix el sufix –er o bé –et als mots tònics del quadre següent i escriu els derivats
que en resulten
1. Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.
Mot primitiu so tònic mot derivat so àton lletra

davant
vent
ferro
2. Subratlla les vocals àtones que sonin neutres dels mots següents.
davantal / ventada / ferreteria
2. Subratlla les vocals que sonin neutres dels mots següents
-Què? Ja se saben els resultats? –Crec que no. Almenys, jo no els sé.
-Dalt del cel es formen núvols negres: és signe de tempesta.
-Cada matí sent el veí com se’n va a treballar.

6
Clau dels exercicis
1.
1. á, davanter, neutre, a; é, ventet, neutre, e; è, ferrer, neutre, e;
2. davantal, ventada, ferreteria;
2.
1. Què? Ja se saben els resultats? -Crec que no. Almenys, jo no els sé.
2. Dalt del cel es formen núvols negres : és signe de tempesta.
3. Cada matí sent el veí com se'n va a treballar.
1.2 Ortografia de la vocal neutra
La posició del so de vocal neutra en un mot i la classe de mot determinen les normes que s'han
d'aplicar per escriure la lletra corresponent a o e.
Així, la lletra que cal escriure per representar el so de vocal neutra depèn que aquest so estigui a
final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara s'haurà de distingir entre els mots que siguin
verbs dels que no ho siguin.
1. A fi de mot.
Si el mot està en singular, s'escriurà a si és femení o bé e si és masculí.
Si el mot està en plural, sigui masculí o femení, s'escriurà sempre e.
Així: "casa", "poble", "cases", "pobles".
2. A fi de verb.
Si el verb acaba en vocal, s'escriurà a. En canvi, si acaba en consonant o en el diftong -eu,

s’escriurà e. Així: "veia", "veies", "vèieu".
3. Al mig d'un mot.
Si el mot té una forma primitiva en què la vocal neutra sigui tònica, s'escriurà a o bé e segons
com soni en posició tònica.
Així, de "Pau" o de "peu" es tindrà "Pauet" o bé "peuet".
En verbs, la tercera persona del present indicarà la vocal tònica: de "ell paga" o de "ell pega" es
tindrà "pagar" o bé "pegar".

7
Si no es pot trobar la vocal tònica, s'haurà de memoritzar la grafia correcta. Generalment, solen
coincidir en el català i el castellà.
Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior".
Comentari
En alguns mots, el pas del singular al plural origina canvis consonàntics.
Així, s'observa, de taca: taques; de cega: cegues; de Pasqua: Pasqües; d'aigua: aigües; de raça:
races; de roja: roges.
Exercicis
3. D’acord amb les normes, escriu la lletra que correspongui en els buits de les frases
següents
1. A l’entrada de la cov. hi havi. un cov.;

2. Anàv.u molt a poc a poc a s.gar l’herba;
3. Demostrav. molt .fecte per a aquest.s bèsti.s;
4. Si us plau, torn. el v.set a l’armari;
5. Trobo que pos.s massa sal a la sop..
4. D’acord amb les normes i el Comentari, reescriu cada frase següent passant-la al
singular, si és plural, o al plural si és singular
Exemple: “jo tenia temps”: nosaltres teníem temps; “ells eren alts”: ell era alt.
1. Penseu en unes altres coses!

2. Té una idea vaga del fet.
3. Desitgen uns sous dignes.
4. Ell busca un bon paraigua.
5. Havia que pagar la fiança.
6. Eren unes terres pobres.
7. La roca cobria la platja.
8. Avui comencen els actes.
9. Trien les fulles tendres.
10. Amaga una prova al jutge.
5. Fixa’t en la diferència entre “agafa’n tres, de llibres” i “ells agafen tres llibres”.
En el primer cas, el verb acaba en vocal i per això la vocal neutra final s’escriu a (la “n” és el
pronom en reduït). En canvi, en el segon cas, es tracta d’una terminació verbal plural
acabada en consonant; per això s’escriu e.

8
Tenint en compte el tipus de paraula (és a dir, si es tracta d’un verb o no) i les terminacions,
escriu en els punts suspensius corresponents els mots següents:
Jutge / jutja, porta’n / porten, tracte / tracta, compra’n / compren
1. Té un ........................... molt bo amb tothom / No es ......................... pas d’això.

2. Ells sempre ................... el pa en aquest forn / De pa ................... quatre quilos.
3. De diners en metàl·lic, ........................... pocs durant el viatge / Ells ..................... les
maletes molt carregades.
4. Avui, el ............................ dictarà la sentència / Avui es .................. el famós cas del
robatori a la Fundació Miró.
6. Escriu a o e en els buits dels mots següents
1. Viatj. massa ràpid; no sé si aprofitarà gaire el viatg.;

2. Aquí tens el compt. del restaurant; compt. quan toca pagar per cap;
3. D’aquest assumpt. , parl.’n amb ell; l.s cos.s, si es parl.n millor.
7. D’acord amb la norma 3 estudiada, la a i la e tòniques d’un mot primitiu sonen

neutres en un derivat, però s’escriuen amb la mateixa lletra
Escriu la forma tònica corresponent a cada un dels mots següents (en el cas dels verbs, la
tercera persona del present d’indicatiu).
Per exemple: de “maset” –mas, però de “meset” –mes; de “manar” –ell mana, però de
“menar” –ell mena.
1. Una noia pleneta: .............................. / Una vall planeta: ..............................

2. Plagat d’insectes:............................... / Plegarà aviat:....................................
3. Besar la mà:....................................... / Basar-se en això:..............................
4. No passava ningú:.............................. / No pesava gaire:...............................
5. Una ramada verda:............................ / Remada amb barca:..........................
8. Sovint no es troba en posició tònica la vocal neutra medial. Coneixent, però, les
regles de derivació de mots es pot saber quina vocal hi correspon
Afegeix als mots següents els sufixos indicats:
1. –edat i –ejar: derivació nominal i verbal a partir d’un adjectiu.

9
net ......................../ ..................................; clar .........................../ ................................
2. –ment: adverbis derivats del femení dels adjectius o bé noms derivats de verbs.
lliure: ................................................. / ell lliura: .............................................

pobra: ............................................... / ell abona: ..............................................
9. S’ha vist que sovint les vocals medials coincideixen amb el castellà. Completa amb
a o bé e els mots següents:
1. .ccés a l’autopista / .xcés de velocitat.

2. Un tracte esp.cial / Un vol esp.cial.
3. En condicions .sèptiques / Persones .scèptiques.
4. Té un .fecte immediat / Té molt .fecte als animals.
Clau dels exercicis
3.
1. cova, hi havia, cove;
2. anáveu, segar;
3. demostrava, afecte, aquestes, bésties;
4. torna, vaset;
5. poses, sopa;
4.
1. Pensa en una altra cosa.
2. Tenen unes idees vagues dels fets.
3. Desitja un sou digne.
4. Ells busquen uns bons paraigües.
5. Havien de pagar les fiances.
6. Era una terra pobra.
7. Les roques cobrien les platges.
8. Avui comença l’acte.
9. Tria la fulla tendra.
10. Amaguen unes proves als jutges.
5.
1. tracte, tracta;
2. compren, compra'n;
3. porta'n, porten;
4. jutge, es jutja;
6.
1. viatja, viatge;

10
2. compte, compta;
3. assumpte, parla'n, les coses, parlen;
7.
1. plena, plana;
2. plaga, ell plega;
3. ell besa, ell es basa;
4. passa, pesa;
5. rama, ell rema;
8.
1. netedat, netejar; claredat, clarejar;
2. lliurement, lliurament, pobrament, abonament;
9.
1. accés, excés;
2. especial, espacial;
3. aséptiques, escéptiques;
4. efecte, afecte
1.3. Excepcions i divergències català-castellà
S'agruparan els casos excepcionals segons la posició que ocupi la vocal neutra dins el mot.
1. Vocal final
a) S'escriu a la vocal neutra final d'alguns mots masculins acabats en les terminacions ma / ta /
arca / crata / cida / ista.
Així: poema, poeta, monarca, un demòcrata, un homicida, un artista.
També els mots terra, dia, titella, belga, persa, entre d'altres.
b) S'escriu e la vocal neutra final del tipus dels mots següents:
-Adjectius d'una sola terminació, vàlida per als dos gèneres.
En aquest cas, coincideix el català i el castellà, excepte els adjectius pobre i rude.
La majoria d'aquests adjectius acaben en aire / ble / me / ne.
Així, els mots: una cantaire, una dona amable, una acció infame, una cerimònia solemne.
-Alguns noms coincidents amb el castellà, que sovint són pronunciats incorrectament com é en
lloc de ser-ho amb el so característic de la vocal neutra.

11
Per exemple: base, fase, frase, classe, sèrie, higiene, torre, piràmide, efígie, barbàrie, mare,
entre d'altres.
-L'infinitiu dels verbs de la segona conjugació acabats en -re, com ara seure, moure, estendre,
cometre.
També les formes úniques (amb els seus compostos): corre, obre, omple, vine.
2. Vocal medial
a) Formes verbals en que es poden trobar tant la a com la e tòniques.
En aquest cas s'escriuran les formes febles, o sigui la vocal neutra, sempre en a.
-Es tracta dels verbs haver / saber / fer / caure, que segueixen la norma general de la tercera
persona del present que du una a: "ell ha, ell fa, ell sap, ell cau", malgrat la e tònica d'altres
formes, com ara, "jo he de fer, jo sé, ell queia".
-També en el cas de les formes dobles dels verbs jeure o jaure, nèixer o nàixer, treure o
traure, i els seus compostos.
En aquests verbs, s'escriu a o bé e quan són tòniques (segons la pronuncia dialectal de cadascu),
però cal escriure sempre a les formes àtones, o sigui, la vocal neutra.
Així, "ell jeu o jau", però ell jaurà; "ell neix o naix", però ell naixerà, "ell treu o trau", però ell
traurà.
3. Altres casos
racó, malenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), òrgan (part d'un cos), orfe.
Exercicis
10. Escriu la lletra que correspongui a cada buit dels mots següents:
a. Noms i adjectius.
sistem. capitalist., un aristòcrat., un palet., un suïcid., una bona boletair., fulla
perenn., una persona afabl., una massa enorm.
b. Verbs.

12
Ell recorr. la sentència; a reveur.; ho va prometr.; s’hi va asseur.
11. Escriu en singular les frases següents, tenint en compte especialment les excepcions que
fan referència als adjectius que tenen una sola terminació per als dos gèneres (coincidents
amb el castellà, llevat de “pobre” / “rude”).
1. Deixen les torres lliures.

2. Veniu a veure’ns aviat!
3. Són unes persones rudes.
4. Ompliu-ne les garrafes, d’aquesta aigua.
5. Les caderneres joves fan unes cantarelles molt alegres.
6. Els congressistes obren unes sessions informatives.
7. Les comarques pobres recorren als tribunals.
8. Es troben davant d’uns problemes insolubles i incòmodes.
12. Escriu en els buits a o bé e, tenint en compte les normes dels finals nominals i verbals, i
també les excepcions corresponents.
1. Es fei.n un embolic quan estudiav.n els apunts de física;

2. Er. un demòcrat. cult., amabl. i altruist.;
3. Aquell cèlebr. atlet. belg. er. molt bon esportist.;
4. Vení.u molt animats i alegr.s del cinem.;
5. Una llum tènu. entrav. i ompli. tota la cambr.;
6. Obr. l.s port.s a aquell. pobr. gent i ajud.’ls.
13. Escriu la vocal corresponent a cada mot i, després, les dues formes tòniques
corresponents.
1. El nen n.ixerà a l’estiu: ell ............ o bé ................

2. El gos j.urà aquí: ell ............... o bé ...................
3. No el distr.gueu: ell es............................. o bé es .....................
4.
14. Escriu en els buits a o bé e, tenint en compte les normes de derivació i les
excepcions.
1. .mpúries és un indret m.ravellós i respl.ndent.

2. Es troba des.mparat i molt .nyorat en aquell país.
3. Té un aire .feminat i un caràcter m.l.nconiós.
4. En un r.có del Canigó hi el mon.stir de Cuixà
5. Tr.gueren l’ass.ssí de la presó per dur-lo al psiquiatr..
6. L’eb.nist. f.rà s.nefes al moble abans d’env.rnissar-lo.
7. D.vant de la greu situació, els tr.balladors f.ran una ass.mblea.
8. l’.mbaixador s’int.ressà per la llengua de la S.rdenya.

13
9. No hi haurà concert d’orgu., ja que aquest s’ha av.riat.
10. L’ex-comte està r.ncorós des del dia que li arr.vataren els privilegis.
11. N.squé a Esparr.guera i quedà orf. de petit.
12. No esperava que tr.gués un insuficient en aquella .valuació.
15. Escriu en singular les frases següents:
1. Ells omplen els càntirs.

2. Avui signen els contractes.
3. Ells cacen furtivament.
4. Són uns nois cultes.
5. Ram de fulles perennes.
6. Elles són bones alumnes.
7. Els paletes són a les torres.
8. Són uns joves periodistes.
9. Concorren a les oposicions.
10. Ep! Obriu-me la porta.
16. Omple els buits amb la lletra a o bé e.
1. Tots ells vivi.n molt pobr.ment.

2. Sembl. que té una .fecció a l’estòm.c.
3. Vin. a l’ass.mblea per discutir l’augment salarial.
4. Cal .valuar els danys de l’.varia.
5. En Pere estiu.j.rà a S.rdenya.
6. Dimarts es f.rà el lliur.ment de premis.
7. Tr.urem els d.v.ntals d’aquí i els d.s.rem a la cal.ixera.
8. Els n.d.dors s’esgotar.n molt a la cursa.
9. Si no torna a ap.rèix.r la febr.., es ref.rà de seguida.
10. M’aj.uré una estona al llit; crid.’m a les set.
Clau dels exercicis
10.
1. sistema capitalista, aristòcrata, paleta, suïcida, boletaire,
perenne, afable, enorme;
2. recorre, reveure, prometre, asseure;
11.
1. Deixa la torre lliure.
2. Vine a veure'm aviat!

14
3. Es una persona ruda.
4. Omple'n la garrafa, d'aquesta aigua.
5. La cadernera jove fa una cantarella molt alegre.
6. El congressista obre una sessió informativa.
7. La comarca pobra recorre al tribunal.
8. Es troba davant d'un problema insoluble i incòmode;
12.
1. feien, estudiaven;
2. era, demòcrata, culte, amable, altruista;
3. cèlebre, atleta, belga, era, esportista;
4. veníeu, alegres, cinema;
5. tènue, entrava, omplia, cambra;
6. obre, les, portes, aquella, pobra, ajuda'ls;
13.
1. naixerà; neix, naix;
2. jaurà; jeu, jau;
3. distragueu; distreu, distrau;
14.
1. Empúries, meravellós, resplendent;
2. desemparat, enyorat;
3. efeminat, malenconiós;
4. racó, monestir;
5. tragueren, assassí, psiquiatre;
6. ebenista, farà, sanefes, envernissar-lo;
7. davant, treballadors, faran, assemblea;
8. ambaixador, s’interessà, Sardenya;
9. hi haurà, orgue, avariat;
10. rancorós, arravataren;
11. nasqué, Esparreguera, orfe;
12. tragués, avaluació;
15.
1. Ell omple el càntir.
2. Avui signa el contracte.
3. Ell caça furtivament.
4. Es un noi culte.
5. Ram de fulla perenne.
6. Ella és bona alumna.
7. El paleta és a la torre.
8. És un jove periodista.
9. Concorre a 1'oposició.
10. Ep! Obre'm la porta.

15
16.
1. vivien, pobrament;
2. sembla, afecció, estómac;
3. vine, assemblea;
4. avaluar, avaria;
5. estiuejarà, Sardenya;
6. farà, lliurament;
7. traurem, davantals, desarem, calaixera;
8. nedadors, esgotaren;
9. aparèixer, febre, refarà;
10. m'ajauré, crida'm;

16
2. U feble
2.1 So de u feble i lletres que el representen
Cal fixar's-hi en el canvi de so que es produeix amb la o tònica d'un mot primitiu quan passa a
sonar o feble en un mot derivat: en els parlars orientals del català passa a sonar u, però s'escriu
amb la mateixa lletra.
Per això, el so de u feble pot ser representat per les lletres o o bé u, depenent del fet que
provingui d'una o tònica o d'una u tònica, respectivament.
mot primitiu so mot derivat so àton lletra

fosc ó foscor u o
vora ò voreta u o
suc ú suquet u u
Així, en els parlars orientals del català -excepte el mallorquí-, tota o tònica, oberta o tancada,
sona u quan passa a ocupar una posició àtona.
En canvi, els parlars occidental –i el mallorquí- mantenen el so, amb un únic canvi: la o oberta
passa a sonar o tancada en posició àtona.
Exercicis
1. Fixa’t en els mots del quadre: els tres són vocàlics tònics passen a un sol so àton en
el català oriental, anomenat so de u feble, quan l’accent es desplaça cap`el sufix de
derivació.
1. Afegeix el sufix –er o bé –eta als mots tònics del quadre següent i escriu els derivats que
en resulten.
Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.
Mot primitiu So tònic Mot derivat So àton lletra

Forn .... .................. .... ....
Dona .... .................. .... ....
Duna .... .................. .... ....
2. Tenint en compte els mots primitius una “ploma”; ell “munta”; això “put” molt; ell ja
no “pot” més, escriu la lletra o bé u als buits dels mots de les frases següents:

17
Un pl.mall per treure la pols; m.ntatge d’un aparell; aquell producte p.dia molt; ell ja
no p.dia més.
2. Subratlla les “o” que sonin “u feble” de les frases següents:
1. Sembla que és una mica sord: sordeja.

2. Ja dorm: li costa d’adormir-se.
3. Allà trobareu un pont romànic petit: un pontet.
Clau dels exercicis
1.
1. ó, forner, u, o; ò, doneta, u, o; ú, duneta, u, u;
2. plomall, muntatge, pudia, podia;
2.
"
1. sordeja";
"
2. adormir-se";
"
3. trobareu", "romànic", "pontet";
2.2 Ortografia del so de u feble
Cal fixar-se que les normes a aplicar tenen en compte si el so de u feble es troba a fi de mot o bé
al mig d'un mot.
1. A fi de mot
El so de u feble final s'escriu generalment o, però si el femení fa -ua o bé es tracta d'un diftong -
eu, aleshores s'escriurà u.
Cal fixar-se que la o final catalana, pronunciada u feble, es correspon sovint amb una o final del
castellà; en canvi, una u final en català sol coincidir amb alguns mots que acaben en -uo, -eo en
castellà.
Així: carro, mico, continu, assidu, trineu, trofeu.
No s'ha d'escriure, per tant "uu" final en els casos en què un mot castellà acabi en uo.
2. Al mig d'un mot

18
Si el mot té una forma primitiva en que es pot trobar el so de u feble en posició tònica, s'escriurà
o o bé u segons com soni en aquesta posició.
Així, de "pont" o de "punt" es tindrà "pontet" o "puntet".
En verbs, es buscarà la posició tònica a la tercera persona del present d'indicatiu.
Així, de "això put" o "ell pot" es tindrà "pudent" o"podent".
Quan no es pugui trobar una posició tònica, aleshores caldrà que es memoritzi la grafia
correcta.
En aquest cas, també es podrà comparar amb el castellà, ja que hi solen haver força
coincidències.
Així, "un mural" o "la moral".
Comentari
1. El plural dels mots que acaben en consonant és os.
Així: reflex, reflexos; text, textos; feliç, feliços.
2. La primera persona del present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació presenta una
variació dialectal.
Així, sona u en català central, o en nord-occidental o lleidatà, e en sud-occidental o valencià, i en

rossellonès o nord-oriental i va sense terminació en balear i alguerès.
Així, de "mirar", es pot trobar les variants: "jo miro, mire, miri, mir".
Exercicis
3. Escriu en els punts una o o una u, d’acord amb les normes estudiades sobre el so de u
feble a final de mot
1. assid., superfl., zer., sur., lice., corre.

2. comportament ambig.; moviment contin,; producte innoc.
4. Escriu una o o una u als buits de les frases següents
1. A l’esti. tanca l’Atene.

2. Les aigües d’aquest ri. són molt riques en ferr.

19
3. Es tracta d’un individ. carregat de complex.s
4. Ens vam quedar perplex.s que ell s’endugués el trofe.
5. Alguns noms finals acabats en “o” són castellanismes que cal substituir
correctament. Alguns tenen una forma verbal de primera persona del present
d’indicatiu correcta.
Insereix els mots següents a cada frase.
freno, fre: paro, atur; gasto, despesa; robo, robatori; tiro, tret
1. Darrerament .................................... molts diners; hauré de reduir la ..........................

2. L’ha matat d’un .......................; ..................... al blanc i no l’encerto.
3. Si no ............................. a temps, topo; he de fer revisar el ........................ de mà.
4. No ............................ de treballar; sortosament, no estic pas en ......................
5. L’acusen del ....................................; et ............................. un moment del teu temps.
6. D’acord amb la norma sobre el so de u feble en posició medial; escriu la forma

tònica corresponent a cada mot de les frases següents
Quan es tracta d’un verb, recorda que cal buscar la tercera persona del present d’indicatiu.
1. Fes una ullada al diari: .......................; fa una ollada de bledes: ......................

2. Un follet del conte: ..........................; un fullet electoral: ..........................
3. Se sentia pudor; allò pudia molt: allò ..............; ja no podia més: ell no ........................
4. S’ho ha muntat molt bé: .............................; no ha triomfat: ................................
5. Ha espolsat el drap: .................................; l’ha expulsat: .............................
7. Quan s’afegeix un sufix al radical d’un mot amb una o tònica, aquesta passa a sonar
u feble
Afegeix als mots següents els sufixos indicats i subratlla’n el so de u feble resultant.
1. –ejar
fosc: ...........; espurna: .................;fluix: ...................; tros: ..............................
2. –ós
pols:....................; groc: .....................................; pluja: ...........................

20
Clau dels exercicis
3.
1. assiu., superfu., zero, suro, liceu, correu.
2. comportament ambigu; moviment continu; producte innocu.
4.
1. estiu, Ateneu;
2. riu, ferro;
3. individu, complexos;
4. perplexos, trofeu;
5.
1. gasto, despesa;
2. tret, tiro;
3. freno, fre;
4. paro, atur;
5. robatori, robo;
6.
1. ull, olla;
2. foll, full;
3. put, pot;
4. munta, triomfa;
5. espolsa, expulsa;
7.
1. fosquejar, espurnejar, fluixejar, trossejar;
2. polsós, grogós, plujós;
2.3 Excepcions i casos especials
1. Alguns cultismes no segueixen la vocal corresponent del mot popular i per això s'anomenen
pseudo-derivats.
D'entre el més corrents:
bUcal, jUvenil, hUmà, mUndial, un titUlar, un cos consUlar, cUrvatura, concUrrència,

dUlcificar vUlcanisme.
2. Formes verbal irregulars.

21
a) S'escriu o el so de u feble dels verbs sOrtir, tOssir, escOpir, cOllir, cOsir, malgrat que les
formes tòniques d'aquests verbs duguin "u": "surt, tus, escup, cull, cus".
b) S'escriu u el so de u feble de les formes pUguem, pUgueu, vUlguem, vUlgueu.
Aquestes formes segueixen la u tònica del subjuntiu "ell pUgui" o "ell vUlgui" i no les de
l'indicatiu "ell pOt" o "ell vOl", com en el cas de les altres formes verbals:
"pogués, volgueren, pogueres, volguessis", etc.
3. Casos especials.
Alguns cultismes que en castellà acaben en o, en català mantenen la forma llatina acabada en us
o bé um.
Així: MàriUS, PiUS, focUS, porUS, fetUS...; fòrUM, decòrUM, harmòniUM...
Exercicis
8. Fixa’t en el cas dels mots anomenats pseudo-derivats: mots de significat semblant

s’escriuen diferent si es tracta de cultismes
Així, de “bOca” en deriva “bOcassa”, escrit o ja que és un derivat del mot popular
evolucionat. En canvi, “bUcal” no deriva de “ bOca”, sinó que es tracta d’un cultisme.
1. Completa els buits de la sèrie següent escrivint o o bé u.
mot primitiu derivat popular cultisme

jove j.vent j.venil
títol tit.làs tit.lar
cònsol cons.lat cons.lar
corba enc.rbar c.rvilini
home h.menet h.manisme
concórrer conc.rria conc.rrència
dolç end.lcir d.lcificar
2. Completa els buits escrivint o o bé u.
El Cons.lat de Mar; centre j.venil; el tit.lar de la farmàcia; servei per a la j.ventut;

representació cons.lar.

22
9. Per completar aquest exercici, has de tenir en compte les formes verbals irregulars i
les divergències entre el català i els castellà
1. Posa al davant dels verbs següents els prefixos re-, es-, des- o bé sobre-, segons
convingui.
sortir.................................../ .......................................
collir................................../ .......................................
cosir ................................../ .......................................
muntar ............................../ ........................................
cobrir................................/ .......................................
2. Afegeix el sufix –ment als verbs següents.
nodrir: ..............................; sofrir: ......................................; avorrir: ......................................

cobrir: ..............................; complir: ..................................; ressorgir: ...................................
10. Completa els buits amb una o o una u
1. No s.rt. ara, sinó que s.rtiré més tard;

2. Si p.guéssiu i v.lguéssiu, fer-ho! Quina llàstima que no p.gueu ni v.lgueu fer-ho!
3. El rèt.l deia: Prohibit d’esc.pir; m.ltat el que esc.pi;
4. Ha c.llit uns quants bolets; aquest anys se’n c.llen bastants;
5. Dubt. que p.guem c.sir bé aquest estrip.
11. Escriu la forma primitiva dels mots següents
1. Noms.
hongarès: ..........................; triomfador: .............................; retolador: .........................;

empordanès: ..........................................; torronaire: ................................
2. Verbs.
interrOmpia: ell interrOmp; subornar: ..............................; suportar: ..........................;

turmentar: .........................................; muntar: ........................................
12. Omple els buits amb una o o bé una u
1. Els reflex.s d’aquell foc.s enll.ernen molt;

2. Quan v.lgueu, us explic. com es rem.nta aquella m.ntanya;
3. No p.dreu s.p.rtar tans graus sota zer.;

23
4. Van menjar b.tifarra i emb.tits, i per postres, t.rrons.
5. El tit.lar de la càtedra tenia el tít.l de doctor des de feia temps;.
6. Que no p.gueu és una cosa, però que no v.lgueu n’és tot una altra;
7. Tenia un s.friment contin. que el t.rmentava i que se li feia ins.p.rtable;
8. La conc.rrència j.venil a l’Atene. era notable;
9. Si no ho m.nteu d’una altra manera no us en s.rtireu;
10. El capít.l que du per tít.l “El v.lcanisme d’Olot” no se’t farà gens av.rrit;
11. Els foc.s infecciós s’estén ràpidament, ja que el virus penetra per qualsevol por.s de la
pell.
Clau dels exercicis
8.
1. jovent, juvenil; titolás, titular; consolat, consular; encorbar, curvilini; homenet,
humanisme; concorria, concurréncia; endolcir, dulcificar;
2. Consolat, juvenil, titular, joventut, consular;
9.
1. ressortir, sobresortir; escollir, recollir; recosir, descosir o sobrecosir; remuntar,
desmuntar; recobrir, descobrir;
2. nodriment, sofriment, avorriment, cobriment, compliment, ressorgiment;
10.
1. surto, sortiré;
2. poguéssiu, volguéssiu, pugueu, vulgueu;
3. rétol, escopir, multat, escupi;
4. collit, cullen;
5. dubto, puguem, cosir;
11.
1. Hongria, ell triomfa, el rètol, l’Empordà, el torró;
2. ell suborna, ell suporta, ell turmenta, ell munta;
12.
1. reflexos, focus, enlluernen;
2. vulgueu, explico, remunta, muntanya;
3. podreu, suportar, zero;
4. botifarra, embotits, torrons;
5. titular, títol;
6. pugueu, vulgueu;
7. sofriment, continu, turmentava, insuportable;
8. concurréncia, juvenil, ateneu;
9. munteu, sortireu;
10. capítol, títol, vulcanisme, avorrit;
11. focus, porus;

24

25
3. La síl.laba i el diftong
3.1 Identificació de síl·labes i separació de paraules a final de ratlla
1. La sil.laba
Cada cop de veu que es fa quan es pronuncia a poc a poc una paraula representa una síl·laba,
com ara en el mot "ca-di-ra".
La síl·laba està constituïda sempre per un nucli vocàlic, format per una vocal, a vegades sola i
altres vegades acompanyada d'una consonant o bé d'una i d'una u no vocàliques.
Així, es-co-la, i-de-a, ai-gua.
2. Separació se síl.labes
Quan un so està representat per un dígraf, s'ha de saber quina lletra pertany a una síl.laba i quina
a la següent, sobretot quan s'ha de partir un mot a final de ratlla.
Els nexes ix / tx / tj / tg / rr / ss / sc / l.l se separen a final de ratlla.
Així, cai-xa, cot-xe, plat-ja, jut-ges, car-ro, mas-sa, as-cens, til.la.
En canvi, no s'ha de separar els dígrafs gu / qu / ll / ny.
Així, fi-gues, ta-ques, pa-lla, ca-nya.
En el cas dels mots compostos, la separació sil·làbica es farà en el punt de l'element afegit.
Així, VOS-al-tres, DES-ai-re, IN-hu-mà, AL-ho-ra, BEN-es- tar, TRANS-al-pí.
Exercicis
1. Identifica i separa les síl·labes de les paraules següents
1. Separa cada síl·laba amb una ratlla vertical.

Per exemple, “benestant” ben/es/tant.
Paraigua, oceà, inhàbil, teatre, jutges, milhomes, àtic, reixa, passes, cella, nosaltres,
terra, asma, moure, tothora, escena, cel·la, eina, besavi, cotxe.

26
2. Escriu els mots de l’exercici anterior que contenen un dígraf que no s’ha de
separar.
......................................... / ............................................ / ...........................................

......................................... / ............................................ / ...........................................
Clau dels exercicis
1.
1. pa/rai/gua, o/ce/à, in/hà/bil, te/a/tre, jut/ges, mil/ho/mes,
à/tic, rei/xa, pas/ses, ce/lla, nos/al/tres, ter/ra, as/ma, mou/re, tot/ho/ra, es/ce/na,
cel./la, ei/na, bes/a/vi, cot/xe;
2. paraigua, cella;
3.2 El diftong
S'anomena diftong aquell aplec vocàlic que es pronuncia en un sol cop de veu. Es tracta d'una
síl·laba formada per una vocal forta i una vocal dèbil: la i o la u no-vocàliques.
Hi ha dues menes de diftong, segons que la vocal dèbil sigui la primera o la segona de l'aplec: si
és la segona, el diftong serà decreixent, ja que la força de la veu "decreixerà"; però si la vocal
dèbil es troba en primer lloc, el diftong s'anomenarà creixent, ja que la força de la veu
"creixerà".
Així, la frase "el noi cau" conté dos diftongs decreixents i la frase "quant val el iot?" en té dos de
creixents.
1. Diftongs decreixents
Són els diftongs formats per una vocal forta i una semivocal (i o u).
Els més comuns són: ai, ei, oi; au, eu, iu, ou.
Així, es-pai, rei-na, boi-ra, trui-ta, cau-re, veu-re, mou-re.
Cal observar que en el cas del mot "truita" la "u" actua com a vocal forta i la "i" com a vocal
dèbil, al contrari que en el cas del mot "viure".
2. Diftongs creixents

27
-Quan les vocals dèbils i o u van davant d'una vocal forta, formaran un diftong creixent en cas
que no vagi, al davant de l'aplec, una consonant.
Per tant, normalment es trobarà aquest tipus de diftong entre vocals o, sobretot en el cas de la
"i", a principi de paraula.
Així, es troben diftongs creixents en mots, com ara ve-ia, de-ies, di-uen, no-ia, ca-uen, io-ga,
io-de, iot, io-gurt.
-Hi ha un altre cas de diftong creixent: quan la u va precedida de les consonants g o q i va

seguida de vocal forta.
Es tracta de diftongs gua, güe, güi, guo; qua, qüe, qüi, quo.
Així, ai-gua, ai-güe-ra, pin-güí, pa-ra-guot; qua-tre, qües-ti-ó, o-bli-qüi-tat, quo-ta.
Comentari
Encara que la pronúncia usual tendeixi a diftongar algunes paraules que tenen una i o una u
entre consonant i vocal, cal tenir en compte que aquest cas no es tracta de diftong (excepte els
diftongs creixents formats per les consonants g o q).
Per tant, no són diftongs aquelles síl·labes formades per una consonant seguida de i-a, i-es, u-a,
u-es.
Així: grà-ci-a, grà-ci-es, pèr-du-a, pèr-du-es, Nú-ri-a, his-tò-ri-a, ví-du-a, in-gè-nu-a.
D'altra banda, cal fixar-se que aquests mots tenen una síl·laba més que en castellà, ja que no hi
ha diftongs. Per això en català són mots esdrúixols que s'accentuen, a diferència del castellà.
Tampoc la i dels dígrafs ix, ig forma diftong, ja que és muda (excepte per als parlars
occidentals), com també ho és la u dels dígrafs gue-gui, que-qui quan van sense dièresi.
Així: ma-reig, pa-teix, gui-neu, qui-lo.
Exercicis
2. Separa per síl·labes els exemples següents i escriu els que continguin algun diftong
1. Separa les síl·labes mitjançant una ratlla vertical.
Noia, contínua, Pasqua, seuen, reina, sínia, guarda, neula, bateig, guerra, abaix,
sequera.

28
2. Escriu els mots de l’exercici anterior que duen diftong.
......................................... / ............................................ / ...........................................

......................................... / ............................................ / ...........................................
3. Classifica i separa per síl·labes els mots següents
1. Separa les síl·labes mitjançant una ratlla vertical.
Guix, reien, insídia, causa, maig, vídua, quart, coix, parleu, llengüeta, xiular, obliqüitat,
treuen, Lluïsa, iot.
2. Escriu els mots de la llista que no siguin diftongs.
......................................... / ............................................ / ...........................................

......................................... / ............................................ / ...........................................
3. Escriu els mots que continguin diftong a l’apartat corresponent.
a. Creixents
GU o QU més vocal: ............................../ ................................. / .............................
I o U més vocal: ............................../ ................................. / .............................
b. Decreixents
Vocal més I o U: ............................../ ................................. / .............................
4. Separa per mitjà d’una ratlla les síl·labes de les paraules següents:
col·lecció, pressió, sàrria, heretgia, riuot.
Clau dels exercicis
2.
1. no/ia, con/tí/nu/a, Pas/qua, se/uen, rei/na, sí/ni/a, guar/da,
neu/la, ba/teig, guer/ra, a/baix, se/que/ra;
2. noia, Pasqua, seuen, reina, guarda, neula;
3.
1. guix, re/ien, in/sí/di/a, cau/sa, maig, ví/du/a, quart, coix, par/leu, llen/güe/ta, xiu/lar,
o/bli/qüi/tat, tre/uen, Llu/ï/sa, iot;
2. guix, insidia, maig, vídua, coix, Lluïsa;

29
3. (a) quart, llengüeta, obliqüitat; reien, treuen, iot;
(b) causa, parleu, xiular;
4.
Col./lec/ci/ó, pres/si/ó, sàr/ri/a, he/ret/gi/a, ri/uot;
3.3 Repàs dels sons de la i i de la u
Cal observar els sons que poden presentar la i i la u.
so vocàlic so semivocàlic so consonàntic so mut

api, sí, raïm, rei treia peix, raig
suc, ús, saüc peu veuen quin, guix
i-u, í-ú, ï-ü i-u i-u i-u
Comentari
-La grafia y no serveix en català per indicar el so consonàntic, sinó que tan sols es fa servir per
al dígraf ny.
-Les lletres k i w sols s'utilitzen per a noms estrangers, excepte la k en l'abreviatura de

quilogram i de quilòmetre: kg, km.
Exercicis
5. Classifica els mots següents segons el so que presenti la i i la u en cada cas
noi, pou, fi, tu, coix, qui, guia, pau, reia, diuen, roig, rei.
1. Completa el quadre col·locant cada mot al lloc corresponent.
so vocàlic so semivocàlic so consonàntic so mut

............................... .............../.................. ................................. .............../...................
............................... .............../.................. ................................. .............../...................
2. Escriu aquells mots del quadre que duen diftong i separa les síl·labes de cada un
d’ells.
......................................... / ............................................ / ...........................................

......................................... / ............................................ / ...........................................
6. Escriu el verb que hi ha entre parèntesis en imperfet d’indicatiu i insereix els mots
següents.

30
Ionosfera, iode, iogurt, iot, ioga
Exemple: “Ella (creure) ...creia... que tenia un ...iot...”.
3. Ella (dir) ............................... que li havia anat bé prendre un ..........................

4. Els nois (seure) ..................... en una positura de .................................
5. Se us va espatllar el ................................... quan el (treure) .................... del port.
6. Abans, aquests laboratoris (fer) ................................ tintura de ..........................
7. L’astronauta (creure) ................... que l’aparell s’havia fet malbé en el pas per
la .................................
7. Hem vist que en català no hi ha diftong quan la vocal i o u va entre consonant i

vocal, llevat del cas dels diftongs creixents.
Separa convenientment amb una ratlla, les síl·labes dels mots de les frases següents:
a. Noves línies aèries d’abast europeu.

b. La Sílvia estudia Història i en Màrius, Ciències.
c. Darrerament, l’empresa tenia pèrdues contínues.
d. Els parlamentaris van celebrar una sessió extraordinària a Núria.
e. La ràdio col·labora en la campanya publicitària a favor d’Etiòpia.
Clau dels exercicis
5.
1. so vocálic : fi, tu; so semivocálic : noi, pou, pau, rei;
so consonàntic : reia, diuen; so mut : coix, qui, guia, roig;
2. noi, pou, pau, re/ia, di/uen, rei;
6.
1. deia, iogurt;
2. seien, ioga;
3. iot, tréieu;
4. feien, iode;
5. creia, ionosfera;
7.
1. No/ves lí/ni/es a/é/ri/es d'a/bast eu/ro/peu;
2. La Síl/vi/a es/tu/di/a His/tó/ri/a i en Má/ri/us, Ci/én/ci/es;
3. Dar/re/ra/ment 1'em/pre/sa te/ni/a pér/du/es con/tí/nu/es;
4. Els par/la/men/ta/ris van ce/le/brar u/na ses/si/ó ex/tra/or/di/ná/ri/a a Nú/ri/a;
5. La rá/di/o col./la/bo/ra en la cam/pa/nya pu/bli/ci/tá/ri/a
a fa/vor d'E/ti/ó/pi/a;

31
4. Apòstrof, contracció i guionet
4.1 Normes de l'apòstrof
Quan es parla o llegeix amb rapidesa es produeix moltes elisions de vocals, però solament es
marcaran amb el signe de l'apòstrof aquelles elisions produïdes per l'article masculí i femení, la
preposició "de" i els pronoms.
1. L'article determinant i personal.
Davant d'un mot començat en vocal o "h" s'apostrofa l'article determinat, el, la, i l'article
personal en, na, excepte l'article femení, la, quan el mot següent comença en una i o una u
febles.
Així, l'all, l'hora, l'Antoni, l'Alba, n'Antoni, n'Alba, l'única, l'íntima; però la universitat, la
imatge, la hi posa (la roba al calaix).
2. La preposició de.
S'apostrofa la preposició de davant de mots començats per vocal o "h" excepte quan es contrau
davant l'article masculí.
Així, vine d'hora, el dia d'avui, el llibre d'en Carles; però, el pa del dia.
3. Els pronoms.
S'apostrofen els pronoms, entre ells i amb el verb, tenint en compte que l'apòstrof sempre ha
d'anar el més a la dreta possible.
Així, me'n vaig, me n'hi vaig, me n'adono, agafa-me'l.
No s'apostrofa mai la combinació de pronoms "se us".
Així, se't veu content, se'ns veu alegres; però, se us veu feliços.
4. Casos especials.
No s'apostrofen algunes paraules que podrien conduir a confusions, com ara la anormalitat, la
asimetria, la ira, la una de la tarda, en contrast amb la normalitat, la simetria, la lira, l'una i
l'altra.

32
Tampoc no s'apostrofa la i consonàntica, com ara el iot, la tintura de iode.
En canvi, si que s'ha d'apostrofar les xifres que comencen en vocal, així com el mots forans
començats per s líquida.
Així: l'11 de setembre, l'smoking.
Exercicis
1. Escriu apostrofats, només quan calgui, els articles, pronoms o la preposició “de”
que hi ha entre parèntesis a les frases següents
1. A (la) escola ja han muntat (el) arbre de Nadal.

2. Han publicat ja (la) història de (Na) Elisenda de Montcada.
3. (El) Eduard, (la) Anna i (la) Isabel (se) (en) aniran a (la) illa de Menorca.
4. (La) aigua (de) arròs va ver per guarir la diarrea.
5. Aquest any (el) 1 de maig cau en diumenge.
6. (Te) (en) (hi) poses massa, d’oli, a l’amanida.
7. (La) unió fa la força.
8. (De) (en) Pere, puc dir que (se) (el) veu content; però, de vosaltres, diria que (se) (us)
veu amoïnats.
2. Escriu en singular les frases que hi ha en plural, i a la inversa
1. Els olis procedents de les olives:

2. Si el trobes, el llibre, compra’l:
3. Per més que ens ho diguin, no ho farem:
4. Se’t veu molt tranquil, avui:
5. Els hi donaràs, aquests llibres a en Lluís?:
3. Escriu l’article o la preposició “de”, amb apòstrof o sense, segons convingui
1. La crisi de ..... indústria tèxtil.

2. Aquella era ..... única esperança que li quedava.
3. ...... unió dels sindicats afavoriria el conveni.
4. Digues-li que, la moto, ja .... hi tornaré de seguida que pugui.
5. La màquina no va gaire fina: .... untaré una mica .... oli.
6. Van robar ... urna de votacions.
7. .... intenció primera era bona.
8. No sé com hi ha tanta gent que suporta .... infern de la circulació.
9. Enguany, la Diada de .... 11 de setembre cau en dimarts.

33
10. ..... 1 de novembre, Tots Sants, anirem a Olot.

11. Hi havia molta gent coneguda a .... stand de llibres en català.
12. Avui plegaré a .... una perquè he d’assistir a unes sessions .... ioga.
Clau dels exercicis
1.
1. l’escola, l'arbre;
2. la història, n'Elisenda;
3. l'Eduard, l'Anna, la Isabel, se n'aniran, l’illa;
4. l'aigua d'arròs;
5. l'1;
6. Te n'hi;
7. La unió;
8. D'en, se'l, se us;
2.
1. L'oli procedent de 1'oliva.
2. Si els trobeu, els llibres, compreu-los.
3. Per més que m'ho digui, no ho faré.
4. Se us veu molt tranquils avui.
5. L'hi donaràs, aquest llibre, a en Lluís?
3.
1. la indústria;
2. l’única;
3. la unió;
4. la hi tornaré;
5. la untaré, d'oli;
6. l’urna;
7. la intenció;
8. 1'infern;
9. l'11;
10. 1'l;
11. l'stand (o "l'estand");
12. la una, de ioga;

34
4.2 La contracció
Les preposicions de, a, per es contrauen davant l'article masculí singular o plural, i la partícula
ca, davant l'article personal.
Formes resultants: del / dels; al / als; pel / pels; cal / can.
Així, "de" "el": del pare; "de" "els": dels nois; "a" "el": al poble; "a" "els": als avis;
"per" "el": pel camí; "per" "els": pels camps; "ca" "el": cal metge; "ca" "en": can Genís.
Cal fer, però, dues precisions:
-Si el mot comença en vocal, aleshores no es farà contracció, sinó que s'apostrofa.
Així, "del noi", però "de l'avi"; "can Pep" o "cal Pep", però "ca l'Eduard" o "ca
n'Eduard".
-Si es tracta de la preposició composta per a, sols es contrau la "a". Aleshores, en resulten les
formes per al, per als.
Així, es diu: Aquest espectacle està muntat pels nens ("són els nens els qui el munten"), a
diferència de quan es vol dir Aquest espectacle està muntat per als nens ("està destinat als
nens").
Exercicis
4. Apostrofa o contrau, si cal, les partícules que hi entre parèntesis
1. (de) (els) nois, (a) (els) nois, (per) (el) camp, (per) ( a) (el) avi.
2. (ca) (el) metge, (ca) (en) Lluís, (ca) (en) Oriach, (ca) (la) Àngela.
3. (per) (el) altre, (a) (el) altre, (per) (a) (els) nois, (per) (a) (el) nen.
5. Escriu la forma resultant de les partícules entre parèntesis, d’acord amb les normes
de contracció
1. (ca) (en) seixanta: ............................; escriu (a) (els) oncles: ......................................;

2. regal (per) (a) (els) pares: ............................; vés a (ca) (el) barber: ...........................;
3. pis (de) (els) avis: ...................................; llibre (per) (a) (els) nens: ............................;
6. Canvia el mot entre cometes pel que hi ha entre parèntesis i reescriu cada frase,
fent els canvis necessaris en els altres mots

35
1. Les “coses” (assumpte) de la “política” (economia).

2. Em “preocupa” (amoïna) el “col·legi” (escola).
3. Ja hauríem de “marxar” (anar-nos-en) cap a ca la “Maria” (Tomàs).
4. Anirem per la “carretera” (autopista) de la “costa” (interior).
5. Aquests “actes” (acte) estan pensats per als “adults” (infància).
Clau dels exercicis
4.
1. deis nois, als nois, pel camp, per a 1'avi;
2. cal metge, can Lluís, ca n'Oriach, ca 1'Angela;
3. per l'altre, a 1'altre, per als nois, per al nen;
5.
1. can, als;
2. per als, a cal;
3. dels, per als;
6.
1. L'assumpte de l'economia.
2. M’amoïna 1'escola.
3. Ja hauríem d'anar-nos-en cap a can (o cal) Tomás.
4. Anirem per l’autopista de l'interior.
5. Aquest acte està pensat per a la infància.
4.3 El guionet
Per escriure correctament el guionet, es distingiran els casos següents.
1. Els pronoms s'enllacen amb un guionet, darrere el verb o entre ells, quan no poden anar
apostrofats.
Així: troba'l, però trobar-lo; veure's, però mirar-se; porta'ns, però portar-nos; dóna-me'l,
però doneu-nos-el; posa-te'l, però poseu-vos-el.
2. Els mots que duen els prefixos tònics ex-,vice-, pseudo-, sots- van amb guionet.
Així: ex-rector, vice-rector, sots-secretari, pseudo-derivat.
En canvi, no duen guionet altres prefixos:

36
subaltern, infraroig, teleràdio, asocial, antiestètic.
3. Els mots compostos de dues paraules amb sentit propi, si la primera acaba en vocal i la segona
comença en s, r o bé x, van amb guionet.
Així: para-sol, busca-raons, escura-ximeneies.
En canvi, si el primer mot és un prefix, aleshores no va guionet.
Així: autoràdio, autoservei, antixoc.
4. També van amb guionet algunes expressions repetitives.
Així, bum-bum, xino-xano, xim-xim, xup-xup, baliga-balaga.
5. Els números escrits amb lletres duen guionet en l'ordre següent:
Desena - Unitat, Unitat - Centena.
A més, entre el 20 i el 30 s'escriu una i entre guionets, com ara vint-i-cinc.
6. Generalment s'escriu guionet en els mots compostos en els quals el primer element és un
cultisme acabat en o, com ara: partícules físico-químiques, problemes sòcio-polítics.
Però, en canvi: problemes sociolingüístics.
Per tant, en aquest tipus de mots, caldrà consultar el diccionari per veure si duen o no guionet.
7. Alguns mots corrents que duen guionet.
poca-vergonya, poca-solta, abans-d'ahir, adéu-siau, nord-est, sud-oest.

37
Exercicis
7. Escriu el guionet on calgui
1. Si cal, escriu el guionet; si no, manté separats o bé uneix els mots següents:
Ex ministre, sots tinent, vice president, sub secretari, tele ruta, infra dotat, pica soques, cara
rodó, ning ning.
2. Escriu els pronoms febles darrere el verb.
banc hispànic i americà: banc hispano .....................................

cultura grega i romana: cultura greco .....................................
afer social i polític: afer sòcio ...................................
8. Escriu amb lletres els números següents:
1. (41) ...........................................................
2. (302) .........................................................
3. (27) ...........................................................
4. (2001) ......................................................
5. (2428) ......................................................
9. Canvia el nombre de les frases següents
1. Escriu en singular els mots entre cometes de la frase:
Els nens, “emporteu-vos-els” al parc zoològic.
2. Escriu en plural els mots entre cometes de la frase:
Del que ha passat, “fes-me’n” cinc cèntims.
10. Escriu guionet, ajunta o manté separats els mots de les frases següents:
1. El vent va girar cap el nord oest.

2. Durant dos anys va ser vice president de la institució.
3. Va actuar com un autèntic poca vergonya.
4. El nen va fer xip xap dins el bassal.
5. El pintor es va fer molts auto retrats.

38
6. S’ha creat una associació jordano palestina.

7. Abans d’ahir vaig portar a arreglar el para xocs del cotxe.
8. A la Núria, li van robar el porta monedes.
9. L’ex secretari ha dit, avui, adéu siau als seus companys.
10. Cal distingir diversos sub grups en aquesta espècie.
11. Escriu el guionet o l’apòstrof als mots entre parèntesis
1. (Se) (en) van ....................................avui cap a Roma.

2. (Me) (els) deixarà ............................ demà, els llibres.
3. (Me) (el) ofereix .............................. de grat, el cotxe.
4. (Se) (us) veu ......................................molt alegres.
5. Porta (me) (el) ................................. quan puguis.
6. (Se) (en) aniran ................................ demà, cap a Londres.
7. Vol treure (se) (els) ........................... de sobre.
8. (Te) (ho) dic ....................................... de debò.
9. (Me) (la) intentaré aprendre ............................... la lliçó.
10. (Te) (els) has (de) emportar ................................ d’aquí.
11. Cal emportar (se) (els) tots ..................................
12. Dóna (ens) (ho) .................................... quan puguis.
12. Escriu el guionet, l’apòstrof o la contracció, o bé ajunta o manté separats els mots
següents, segons convingui
1. La intensitat del so era irresistible.

2. Actua com un poca vergonya.
3. Tal com et comportes, està fet un caga dubtes.
4. En Joan fa una festa per als amics.
5. El temible pirata barba roja.
6. Va veure la Lluïsa abans d’ahir.
7. Has d’anar a ca els barber.
8. El interès dels tema és relatiu.
9. Era vice president del Senat.
10. Passa em el trenca nous, si us plau.
11. Acosteu me el penja robes.
12. Es ven el pis de el àtic per vint i cinc milions.
13. Aquell noi es barba ros.
14. Hem de dur un para sol si no ens volem torrar.
15. En Pere va a la universitat dia si, dia no.

39
Clau dels exercicis
7.
1. ex-ministre, sots-tinent, vice-president, subsecretari, teleruta, infradotat, pica-soques, cara-
rodó, ning-ning;
2. dóna-me-la, dóna-me'l, regala-l’hi, digues-m'ho;
3. hispano-americà, greco-romana, sòcio-polític;
8.
1. quaranta-u;
2. tres-cents dos;
3. vint-i-set;
4. dos mil u;
5. dos mil quatre-cents vint-i-vuit;
9.
1. emporta-te'l;
2. feu-nos-en;
10.
1. nord-oest;
2. vice-president;
3. poca-vergonya;
4. xip-xap;
5. autoretrats;
6. jordano-palestina;
7. abans-d'ahir, para-xocs;
8. portamonedes;
9. ex-secretari, adéu-siau;
10. subgrups
11.
1. se'n;
2. me'ls;
3. me l'ofereix;
4. se us;
5. porta-me'l;
6. se n'aniran;
7. treure-se'ls;
8. t'ho;
9. me la intentaré;
10. Te’ls has d'emportar;
11. emportar-se'ls;
12. dóna'ns-ho;

40
12.
1. La intensitat;
2. poca-vergonya;
3. cagadubtes;
4. per als;
5. barba-roja;
6. abans-d'ahir;
7. d'anar a cal barber;
8. l'interès;
9. vice-president;
10. passa'm el trencanous;
11. acosteu-me el penja-robes;
12. de 1'átic, per vint-i-cinc milions;
13. barba-ros;
14. para-sol;
15. la universitat;

41
5. Accentuació
5.1 Classes de mots
Per aplicar a una paraula les normes d'accentuació, cal saber primer quantes síl·labes té i on
recau la síl·laba tònica. Després ja es veurà quan convé marcar la tònica amb l'accent gràfic.
1. Segons el nombre de síl·labes, els mots es classifiquen en monosíl·labs, si es componen d'una

sola síl·laba, o en polisíl·labs, si en tenen més d'una.
2. Segons la posició de la síl·laba tònica o forta d'un mot polisíl·lab, aquest es classificarà d'agut,
si és l'última, de pla, si és la penúltima, o d'esdrúixol, si la síl·laba tònica és l'antepenúltima.
Els monosíl·labs, al seu torn, poden ser tònics o àtons.
Així, a la frase "el pis de dalt", es troba que tots els mots són monosíl·labs: "el" / "de", àtons,
i "pis" / "dalt", tònics.
En canvi, el mot "replicar" és un polisíl·lab agut, que passa a pla en la forma "ell replica" i
esdevé esdrúixol en el nom "la rèplica".
Exercicis
1. Classifica els mots següents:

la neu del cim / suplicar / ell suplica / una súplica
1. Monosíl·labs àtons: ...................., .......................; tònics: ..........., ..............,
2. Polisíl·labs
agut: .................................., pla: ............................................., esdrúixol: ...........................
2. Tenint en compte la norma de fonació de diftongs, segons la qual tota i o u entre

consonant i vocal no forma diftong (excepte que la consonant sigui “g” o “q”), classifica
i separa les síl·labes dels mots següents:
gràcies, innòcua, pasqua, ambigua, dèria, Maria, llumí, servei, estudiant
1. esdrúixoles: .................................., ......................................., ......................................

2. planes: .................................., ......................................., ......................................
3. agudes: .................................., ......................................., ......................................

42
Clau dels exercicis
1.
1. la, del; neu, cim;
2. suplicar, suplica, súplica.
2.
1. grà/ci/es, in/nò/cu/a, dè/ri/a;
2. Pas/qua, Ma/ri/a, am/bi/gua;
3. llu/mí, ser/vei, es/tu/di/ant;
5.2 Normes de l'accentuació
En general, els mots monosíl·labs no s'accentuen, excepte alguns que duen accent per distingir-
se d'altres que s'escriuen igual. En canvi, els polisíl·labs s'accentuen si reuneixen les condicions
següents:
1. Els mots aguts s'accentuen si acaben en vocal, vocal s, en / in.
O sigui, si acaben en les terminacions a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in.
Les terminacions "i", "u", però, han de ser vocals i no semivocals. O sigui, no han de formar
part d'un diftong.
Així: seré, camí, hindú, però sereu, servei.
2. Els mots plans s'accentuen si no acaben en les terminacions esmentades.
Així: érem, éreu, dèbil, però serem seran, dia.
3. Els mots esdrúixols, en canvi, s'accentuen tots.
Així: música, vídua, sínia, càlida, íntima, única.
Exercicis
3. Classifica els mots següents:
faràs, comprèn, germà; faran, comprens, virrei; feien, compren, examen; fèiem exàmens
sèieu; ciència, matèries, pèrdua.

43
1. Terminacions que acabin en vocal, vocal s, en / in:
mots aguts: ......................................, ..............................................., ......................................
mots plans: .................................., ......................................., ......................................
2. Terminacions que no acabin en vocal, vocal s, en / in:
mots aguts: ......................................, ..............................................., ......................................

mots plans: .................................., ......................................., ......................................
3. Mots esdrúixols:
.................................., ......................................., ......................................
4. Classifica els mots següents segons la posició de la síl·laba tònica i la presència

d’accents gràfic.
Origen, fenòmens, tindré, tindreu, àrbitre, insígnia, entén, entens, segon, precís, àlber,
Alba, seran, diàfan, corrua, Maria, Marià, orígens. Artèria, ingènua.
1. aguts accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
2. aguts no accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
3. plans accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
4. plans no accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
5. esdrúixols:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
Clau dels exercicis
3.
1. aguts : faràs, compren, germà; plans : feien, compren, examen;
2. aguts : faran, comprens, virrei; plans : fèiem, exàmens, sèieu; .
3. esdrúixols : ciències, matèries, pèrdues;
4.
1. tindré, entén, precís, Marià;
2. tindreu, entens, segon, seran;
3. fenòmens, àlber, diàfan, orígens;

44
4. origen, Alba, corrua, Maria;
5. àrbitre, insígnia, artèria, ingènua;
5.3 Tipus d'accent
Segons el grau d'obertura o tancament de les vocals, l'accent pot ser obert o tancat (anomenats
també "greu" o "agut").
Així, cal fixar-se en les vocals tòniques dels mots: pa (à), neu (é), peu (è), pi (í), fosc (ò), suc
(ú).
-La a sempre es pronuncia oberta; en canvi, la i i la u es pronuncien sempre tancades. Per això,
quan hagin de dur accent damunt la "a" serà sempre obert i damunt la "i" i la "u", sempre tancat.
-En canvi, la e i la o sonen a vegades obertes i, d'altres, tancades. En aquest cas, l'accent serà
obert en uns mots i tancat en uns altres.
Quadre-resum:
so vocàlic obert tancat accent gràfic

sempre à í, ú fix
a vegades è, ò é, ó variable
Exemples: Aquest serà l'únic camí; fa un cel serè; passa'm un terròs de sucre; hi seré a les vuit;
aquest color tira a terrós.
Comentari
Generalment, la pronunciació del català central indica quan les "e" / "o" sonen obertes o
tancades.
En cas de dubte, cal fixar-se que la majoria de "e" / "o" en mots plans i la gran majoria en
esdrúixols són obertes.
Així, memòria, història, dèria, ciència, pròleg, biòleg, èxit, mèrit.
Tot i així, cal exceptuar alguns mots a aquesta norma general: església, fórmula, cérvol,
estómac, Sóller, pólvora, tómbola.
Cal notar, però, que hi ha sobretot algunes terminacions que varien segons els dialectes. Així, la
terminació -ència sona tancada en gironí (per exemple, en el mot "paciència") i la que marca
l'origen -ès (com en els mots "francès, anglès"), són tancades en valencià.

45
Exercicis
5. Fixa’t que es té set sons vocàlics representats per cinc lletres i dues classes d’accent
gràfic
1. Completa l’esquema següent escrivint ens els parèntesis la lletra corresponent: à, è, ò, é,

ó, í, ú.
so vocàlic so obert so tancat accent gràfic

Sempre ( ) ( ) ( ) fix
a vegades ( ) ( ) ( ) ( ) variable
2. Escriu l’accent corresponent als mots següents:
Tindra, llumi, public, pesol, arros, fare, blavos.
6. D’acord amb l’esquema anterior, escriu l’accent obert o tancat damunt les vocals
tòniques dels mots:
1. cami, catala, Nuria, noticia, gracies, nuvia.

2. origens, euforia, semola, hi anire, calid, emocio, Suria.
7. D’acord amb l’obertura o tancament bucal amb què es pronuncien les vocals en
negreta de les frases següents, escriu en els parèntesis è / ò o be é / ó.
1. Amanida amb força ceba ( ) / La culpa és seva ( ).

2. En Pere no vindrà ( ) / Vols una pera ( ) ?
3. Hi sent: no és sord ( ) / Té molta sort ( ).
4. No sobra menjar ( ) / Un sobre de carta ( ).
5. Bec un got de vi ( ) / El bec de l’ocell ( ).
6. La font no raja ( ) / La neu ja es fon ( ).
8. Accent obert o tancat.
1. Segons quin sigui el so de la lletra en negreta, omple els punts suspensius amb la lletra
accentuada corresponent: à, è, ò, é, ó, í ,ú.
pa... / serra... / gent... / crit ... / joc ... / copa ... / nus ...
2. Posa l’accent obert o tancat als mots següents:
Genere, una copia, pal·lida, pel·licula, ultima, canço, pogues.

46
9 Tenint en compte que les terminacions verbals de primera i segona persones del
plural acaben en m i en u, duran accent si són planes (“seríem”, seríeu”), però no si són
agudes (“serem, sereu”)
Per tant, accentua adequadament els mots que hagin de dur accent de les frases següents.
a. Alla estavem a deu graus sota zero. Aqui, a quan estaveu?

b. Ara anem malament, però abans encara anavem pitjor.
c. Voliem saber com els anaven els estudis.
d. Haurieu de fer revisar l’oli del cotxe.
e. Intentarem de fer-ho el millor possible si ens ajudeu una mica.
10. D’acord amb el Comentari, hi ha alguns mots que, malgrat ser esdrúixols o plans,
duen l’accent tancat
Accentua, doncs, adequadament els mots de les frases següents.
1. Vam visitar una esglesia romanica.

2. Al barri, va muntar una tombola benefica.
3. A Soller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric.
4. La caça del cervol esta molt controlada.
5. No tinc cap formula magica per solucionar el problema.
6. Ha estat al metge perque sentia una cremor d’estomac insuportable.
7. La bomba no va esclatar gracies al fet que la polvora estava mullada.
11. D’acord amb les normes generals d’accentuació, posa l’accent adequat als mots que
n’hagin de dur.
1. Desconec l’origen d’aquest fenomen. Es tracta de fenomens d’origens incerts.

2. No entens el problema? Com que jo l’entenc, te l’explicare. Veuras com s’enten
facilment.
3. Anirem a veure l’exposició? Em vareu prometre que hi aniriem.
4.En Ramon i en Ferran vindran amb nosaltres a Puigcerda.
5.Haureu de fer arreglar el telefon, ja que he observat que comunica continuament.
12. Accentua, si cal, els mots de les frases següents.
1. Hem comprat dues series de la loteria.

2. Dema tindre tres examens.
3. No entens res del que t’he explicat.

47
4. Ha estat tot plegat una perdua de temps.
5. Han avisat dient que arribarien tard.
6. Em faria gracia que ho provessis.
7. Una llum tenue entrava per l’escletxa de la paret.
8. Aquella era la seva patria d’origen.
9. Seureu aqui, en aquests bancs reservats.
10. Anaven al futbol cada diumenge.
11. Deien que no comprenien l’origen d’aquest fenomen.
12. Teniem la intenció d’enviar carta a Grecia, via aeria.
13. Deieu que vindrieu per Pasqua per al festival de la canço.
14. Si sabes d’algun lloc on reposar placidament, t’ho diria.
Clau dels exercicis
5.
1. Quadre.
so vocàlic so obert so tancat accent gràfic

sempre (à) (í), (ú) fix
a vegades (è), (ò) (é), (ó) variable
2. tindrà, llumí, públic, pèsol, arròs, faré, blavós;
6.
1. camí, català, Núria, notícia, gràcies, núvia;
2. orígens, eufòria, sèmola, hi aniré, càlid, emoció, Súria;
7.
1. (è) / (é);
2. (é) / (è);
3. (ó) / (ò);
4. (ò) / (ó);
5. (è) / (é);
6. (ò) / (ó);
8.
1. pa : à; serra : è; gent : é; crit : í; joc : ò; copa : ó; nus : ú;
2. gènere, una còpia, pàl·lida, pel·lícula, última, cançó, pogués,
9.
1. Allà estàvem a deu graus sota zero. Aquí, a quant estàveu?
2. Ara anem malament, però abans encara anàvem pitjor.
3. Volíem saber com els anaven els estudis.
4. Hauríeu de fer revisar l’oli del cotxe.
5. Intentarem de fer-ho el millor possible si ens hi ajudeu una mica.

48
10.
1. Vam visitar una església romànica.
2. Al barri, van muntar una tómbola benèfica.
3. A Sóller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric.
4. La caça del cérvol està molt controlada.
5. No tinc cap fórmula màgica per solucionar el problema.
6. Ha anat al metge perquè sentia una cremor d 'estómac insuportable.
7. La bomba no va esclatar gràcies al fet que la pólvora estava mullada.
11.
1. fenòmens, orígens;
2. explicaré, veuràs, s'entén, fàcilment;
3. exposició, vàreu, aniríem;
4. Puigcerdà;
5. telèfon, contínuament;
12.
1. sèries;
2. demà, tindré, exàmens;
3. —;
4. pèrdua;
5. —;
6. gràcia;
7. tènue;
8. pàtria;
9. aquí;
10. —;
11. —;
12. teníem, intenció, Grècia, aèria;
13. dèieu, vindríeu, cançó;
14. sòcio-econòmic, confús;
15. sabés, plàcidament;

49
6. Accent diacrític
6.1 Casos especials d'accentuació
Abans d'entrar en l'accentuació diacrítica, convé revisar alguns casos especials d'accentuació
deguts, sovint, a una pronunciació defectuosa.
-Cultismes i mots d'origen estranger
De vegades, no se sol pronunciar correctament la síl·laba tònica d'alguns mots i això fa que si
s'escau s'accentuïn també malament.
D'entre altres, se citaran els més corrents:
1. Mots aguts
oceà, timpà, poliglot, genotip, xofer, futbol, hoquei, handbol, comitè.
2. Mots plans
magnetòfon, atmosfera, rèptil, tèxtil, míssil, medul·la.
3. Mots esdrúixols
diòptria, aurèola, Etiòpia, Himàlaia, Hèlsinki, olimpíades.
-Formes verbals
Els verbs acabats en -iar solen pronunciar-se malament les formes de present, tant d'indicatiu
com el subjuntiu i imperatiu.
Així, se sol pronunciar "ell estúdia" en lloc de "ell estudia".
Per tant, cal pronunciar, com es fa amb enviar, verbs com copiar, renunciar, negociar,
estudiar, entre d'altres.
Així, una cosa és el nom "la còpia", mot esdrúixol accentuat, i una altra és la forma verbal "ell
copia", pronunciant tònica la i, però sense accentuar-la gràficament ja que és una paraula plana
acabada en vocal.
-Els mots compostos

50
Els mots compostos que duen guionet i els adverbis acabats en -ment mantenen l'accent.
Així, sòcio-econòmic, càlidament.
-Les "e" / "o" obertes i tancades
Encara que la majoria de "e,o" en paraules planes i la gran majoria en esdrúixoles solen ser
obertes, cal recordar que els mots següents fan excepció a aquesta norma general i
s'accentuen tancades.
església, fórmula, cérvol, estómac, tómbola, Sóller, pólvora.
Exercicis
1. Escriu l’accent apropiat als mots de les frases següents:
1. Conflicte politico-social.
2. El film, esteticament, és excel·lent.
3. Problemes economico-socials.
4. El nen s’ha adormit placidament.
2. Escriu l’accent apropiat als mots que l’hagin de dur
1. Aquell pais va atacar amb missils terra-aire.

2. Té una afeccio al timpa.
3. He comprat un magnetofon japones.
4. Tenia un problema a la medul·la espinal.
5. De moment, no li ha augmentat les dioptries de l’ull dret.
6. Aquest home s’enorgulleix de ser políglot.
7. Ja ha començat el compte enrere per a les olimpiades.
8. Vam visitar una esglesia d’estil gotic.
9. El xofer no va veure el camio que travessava.
10. Obre la finestra, que hi ha una atmosfera carregada.
11. El textil constitueix la principal industria d’aquell pais.
12. Aquell circ mostrava una gran varietat de reptils.
3. Subratlla la vocal tònica que convé pronunciar correctament de les formes verbals
de les frases següents:
1. En Joan negocia un nou contracte.

2. El seu amic li recomana que no renunciï al càrrec.
3. La Maria no estudia gaire darrerament.
4. El professor demana que no copiïn a l’examen.

51
4. Accentua, si cal, els mots de les frases següents
1. No es va arribar a cap acord a la conferencia d’Helsinki.

2. S’organitza una travesia per l’ocea Pacific.
3. S’ha engegat una nova campanya d’ajuda a Etiopia.
4. A en Lluis, li ha diagnosticat dues dioptries a cada ull.
5. Ruta de les esglesies romaniques del Pirineu.
6. En aquell poble, organitzaren una tombola benefica.
7. Aquest lingüistes estudien el parlar de Soller.
8. El xofer es distrague i va topar contra un arbre.
9. Una atmosfera transparent omplia tota la vall.
10. Cal una urgent reconversió de la industria textil.
11. S’ha inaugurat una exposicio de reptils al zoo.
12. En Miquel pateix de cremor d’estomac.
13. S’ha signat un nou tractat per a la reduccio de missils.
14. Ha quedat prohibida la caça del cervol.
15. L’explosiu contenia polvora negra.
16. Ha demanat permis per enregistrar l’entrevista amb un magnetofon.
17. A causa de l’accident, li ha quedat afectada la medul·la espinal.
18. Aquella gent actua per un interes politico-economic.
Clau dels exercicis
1.
1. político-social;
2. estàticament;
3. econòmico-socials;
4. plàcidament;
2.
1. país, míssils;
2. afecció, timpà;
3. magnetòfon japonès;
4. —;
5. diòptries;
6. -;
7. olimpíades;
8. església, gòtic;
9. camió;
10. —;
11. tèxtil, indústria, país;
12. rèptils;

52
3.
1. negocia;
2. renunciï;
3. estudia;
4. copiïn;
4.
1. Conferència, Hèlsinki;
2. oceà, Pacífic;
3. Etiòpia;
4. Lluís, diòptries;
5. esglésies, romàniques;
6. tómbola, benèfica;
7. Sóller;
8. distragué;
9. —;
10. reconversió, indústria, tèxtil;
11. exposició, rèptils;
12. estómac;
13. reducció, míssils;
14. cérvol;
15. pólvora;
16. permís, magnetòfon:
17. ---;
18. interès, político-econòmic;
6.2 Concepte
L'accent diacrític és aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de
paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.
No es considera accent diacrític en parells de paraules com després (adverbi)

i desprès (participi de desprendre), que sí que s'accentuen d'acord amb les regles
d'accentuació.
Normes de l’accentuació diacrítica
S'anomena diacrític l'accent que distingeix uns mots d'uns altres que s'escriuen igual i que no
haurien de dur accent segons les normes.
L'accent diacrític s'escriu en determinats monosíl·labs tònics i en un grup reduït de mots

plans.
Els principals mots afectats es poden classificar en tres grups :

53
• Formes verbals
'
L accent diacrític s'escriu damunt d'algunes formes verbals dels verbs següents.
1. ésser : sóc, és, són, fóra (="seria")

Aquestes formes es diferencien de les següents : d'un "soc" o "soca"; del pronom "es",
del nom "la son" i de la preposició "fora" .
Així : Qui és? -Sóc jo, en Pau; ja són les onze í es veu que dorm com un soc : deu
tenir molta son; fóra millor dinar a fora, a l'aire lliure.
2. donar : dóna, dónes

Aquestes formes es diferencien del noms "la dona", "les dones". Així : Aquella
dona ho dóna tot als seus fills.
3. venir : véns, vénen

Es diferencien de les formes del verb "vendre" : "vens, venen".
Així : Véns a sopar? Vénen els teus amics; no sé si venen gaire, aquests botiguers,
amb tanta competència.
4. saber : sé
Es diferencia de la forma de pronom "se". Així : Ja sé que no se sap encara el
resultat.
5. tenir : té
Es diferencia de la forma del pronom "te" i del nom "el te", o sigui, la infusió.
Així : He de pagar-te el te que he pres : té.
6. anar : vés
Es diferencia de la forma "ves", del verb "veure" . Així : Vés a veure qui hi ha; vés-
te'n; ves per on; ves qui ho diria.
7. moldre : mòlt
Es diferencia del quantitatiu "molt". Així : Compra el cafè mòlt : compra'n molt.
8. fer : féu (="va fer")

Es diferencia de la forma de present o d'imperatiu del mateix verb : "feu"
Així : En Pere féu un estudi molt interessant i obtingué un premi; de debò, feu això
que us dic.
• Formes nominals
1. bóta "de vi" (a diferència de "bota de pluja"). Així : Porta el vi de la bóta;

posa't les botes, que plou.
2. Déu "divinitat" (a diferència de "deu", com a número, font o forma del verb "deure").

54
Així : Déu n'hi do! En Pau em deu diners; el noi ja té deu anys; en aquella roca surt
una deu d'aigua.
3. mà "extremitat" (a diferència del possessiu "ma").

Així : Ma mare s'ha fet mal a la mà.
4. món "univers" (a diferència del possessiu "mon").

Així : Mon pare, de jove, va donar la volta al món.
5. móra "fruita" (a diferència de "mora", de la "morería").

Així : Aquelles móres són molt dolces; hi ha mores que duen la cara tapada.
6. nét, néta "parentiu" (a diferència de 1'adjectiu "net", de "netedat").

Així : El nét í la néta han anat a veure els avis. Hi han anat ben nets i polits.
7. ós "animal" (a diferència de "os, ossamenta").

Així : Al zoo podeu contemplar un ós del Pirineu i óssos d'altres indrets; em
cruíxeixen tots els ossos.
8. pèl "vellositat" (a diferència de "pel" article contracte).

Així : En Caries no té pèls a la llengua; pel camí que vas, no faras res de bo.
9. séu "greix" (a diferència del possessiu "seu").

Així : Una mica de séu li anirà bé, a la màquina; aquest cotxe és el seu.
10. séc "plec" (a diferència de "sec" , adjectiu o forma verbal de "seure" ). Així : Aquesta
camisa té un séc; jo sec en un lloc sec.
11. ús "d'usar" (a diferència del pronom "us" ).

Així : Ja us diré quin ús n'heu de fer, d'aquest aparell.
12. sòl "terreny" (a diferència de "sol", adjectiu o el nom de 1'astre).

Així : El sò1 edificable s'ha reduït molt; tots hi eren com un sol home; el sol lluia
esplèndidament.
Altres formes
1. més de "quantitat" (a diferència de "mes", període de 1'any).

Així : No hi insisteixis més : vindré a veure-us el mes de maig.
2. sí "afirmatiu" (a diferència del "si" condicional o pronom). Així : Si dius que

sí, hi guanyaràs.
3. bé com a nom, "riquesa" , i com a adverbi "està bé" (a diferència del nom "be",
significant "xai").

55
Així : El bé i el mal; declaració de béns immobles; els bens pasturen pel prat.
4. què tenis (a diferència de "que" àton).

Així : Què dius? -Dic que vindré.
sense accent amb accent

be: nom de la lletra b; xai, anyell, bé (plural béns): possessions;
corder adverbi; conjunció
bota: calçat; verb botar bóta: recipient
coc: cuiner; carbó; bacteri cóc: coca
coll: part del cos Cóll: topònim
com: adverbi cóm: obi
cóp: cerro; mesura de capacitat;
cop: encontre violent, colp
gran copa
cos: conjunt d'un organisme;
cós: cursa
corporació
déu (plural déus): divinitat
deu: font; numeral
Déu: nom propi d'algun déu
deus: fonts; formes del verb deure
monoteista
dona, dones: ésser humà de gènere
dóna, dónes: formes del verb donar
femení; muller
es: pronom reflexiu és: forma del verb ser
feu: domini, senyoria; present de fer féu: passat de fer
fora: adverbi fóra: verb ser
joc, jocs: acció de jugar, jóc: indret on van a dormir els ocells
entreteniment jóc, jócs (però joca): ajocat
les: article; pronom; adjectiu
Lés: topònim
(antònim de il·lès)
ma: (plural mes): forma del femení
mà (però mans): part final del braç
de l’adjectiu possessiu mon
mes: dotzena part d'un any;
més: quantitatiu
possessiu; però; participi de metre
meu: possessiu mèu: miol del gat
mòlt, mòlta: participi de moldre
molt, molta: quantitatiu
mòlta: acció de moldre

56
mon (plural mos): possessiu
mon (plural mons): nom d'una món (però mons): univers
llengua; relatiu a aquesta llengua
móra: (plural móres): fruita
mora: dona magribina; retard
Móra: forma part d'alguns topònims
nét (néta, néts, nétes): parentiu
net (neta, nets, netes): adjectiu
familiar
nos: pronom personal feble nós: plural majestàtic
os, ossos: part de l'esquelet ós, óssos: animal
ossa, osses: ossada, esquelet óssa, ósses: animal
pel, pels: contracció
pèl (plural pèls): vellositat
de per + el, per + els
porca: femella del porc pórca: faixa de terra
que: relatiu -sense preposició-,
què: relatiu tònic, interrogatiu
exclamatiu
res: pronom; pl. de re (nota
rés: pregària
musical)
rossa: dona amb els cabells clars ròssa: animal vell i flac
se: pronom reflexiu sé: forma del verb saber
sec: eixut; forma del verb seure séc: plec de roba
segle: cent anys sègle: sègol
seu: catedral; pronom possessiu;
sèu: greix
forma del verb seure
si: nota musical; cavitat d'un ós;
sí: adverbi (afirmació)
pronom reflexiu; conjunció
soc: calçat; tros de fusta; mercat sóc: verb ser
sol, sols: astre; nota; col·loide; sense
sòl (plural sòls): terra
companyia; verb soler
son: acte de dormir; possessiu;
són: verb ser
unitat física
te: planta i infusió; nom de la
té: verb tenir
lletra t; pronom
tot: adjectiu tòt: broc gros
us: pronom personal feble ús: acció d'usar; substantiu
vens, venen: formes del verb vendre véns, vénen: formes del verb venir

57
ves: tros de tela; lletra v en pl.;
vés: verb anar
reducció de veges
veu: so de les cordes vocals; present
véu: passat de veure
de veure
vos: pronom personal feble vós: pronom personal fort
L'accent diacrític es conserva en els compostos:

 déu: adéu, pregadéu...
 féu: desféu, reféu...
 mòlta: remòlta...
 món: rodamón...
 nét: besnét, renét...
 pèl: contrapèl, repèl...
 sòl: subsòl...
Exercicis
5. Escriu un sinònim de cada mot que hi ha en negreta. El trobaràs entre els mots
estudiats a les normes
1. Seria convenient de posar greix aquí. ............................... / ..............................

2. Va fer una bona utilització del llibre. ............................... / ..............................
3. Tinc la certesa que ell ho posseeix. ............................... / ..............................
4. El creador creà l’univers del no-res. ............................... / ..............................
5. Ofereix les seves riqueses als amics. ............................... / ..............................
6. Surt al balcó a veure si arriben. ............................... / ..............................
7. El terreny fangós constitueix un problema. ............................... / ..............................
8. Un cop ben esmicolat el gra, quina cosa més faig? .......................... / ..............................
6. Accentua, quan calgui, els mots de les frase següents
1. Ha tret un deu a l’examen. Deu n’hi do! Ves qui ho havia de dir!
2. Mon germa veu el mon per un forat.
3. Es pensa que es ell qui ho ha de fer.
4. Vols mores? Si, si es que son madures.
5. A aquell, no se li veu mai el pel.
6. Ves a veure si ja tenen el cafe molt. –Que t’ha dit? –Que si.
7. Els qui venen en aquestes paradetes del carrer venen de molt lluny.
8. Ja es prou neta la bota de vi? –Neteja-la mes be.
9. En aquesta foto, s’hi veu molt be el net i l’avi.
10. Es un jersei fet a ma. El feu durant les vacances.

58
7. Accentua els mots que hagin de dur accent
1. En Ramon i en Lluis estudien Ciencies, i la Maria, Historia.

2. Vols te? –No, cafe, que tinc molta son.
3. Vols sucre? –Si, gracies. Dona-me’n un terros.
4. Que diuen? –Que ja son les deu. –Deu n’hi do; que tard!
5. Aquella dona gran ja es avia. Te dos nets.
6. Sortireu d’excursio per Pasqua? –No se encara que farem.
7. A l’examen m’ha posat molt nervios. No m’agraden els examens.
8. Et vens la moto? –Si, i em comprare un cotxe de segona ma.
8. Accentua adequadament els mots de les frases següents.
1. No corris tant amb el cotxe, que venen els guardies.

2. Jo soc de Reus. I tu? –Jo de la Vall d’Aran.
3. Pensaveu que es faria net el terra? –No sabeu pas com costara!
4. Us ho explicare tot amb pels i senyals.
5. Amb en Marius traduiem de l’angles al catala.
6. La Nuria fa un programa de radio molt bo.
7. Si escoltessiu atentament ho entendrieu facilment.
8. Es una fabrica textil que ha fet fallida.
9. Les circumstancies socio-economiques han permes arribar a un acord efectiu de
reduccio de missils d’abast curt i mitja entre els dues superpotencies.
10. Te dues dioptries a cada ull. Haura de portar ulleres.
11. En aquesta esglesia, s’hi respira una atmosfera de pau immensa.
12. A Helsinki es reunira el comite per a les properes olimpiades.
Clau dels exercicis
5.
1. fóra, sèu; / 2. féu, ús;
3. sé, té; / 4. Déu, món;
5. Dóna, béns; / 6. Vés, vénen;
7. sòl, és; / 8. mòlt, què;
6.
1. Déu n 'hi do;
2. germà, el món;
3. és ell;
4. móres; sí, si és que són;
5. pèl;
6. Vés, cafè mòlt; Què t 'han dit? -Que sí;
7. vénen de molt lluny;

59
8. és, bóta, més, bé;
9. bé, nét;
10. és, mà, féu;
7.
1. Lluís, Ciències, Història;
2. cafè;
3. Sí, gràcies; dóna-me'n un terròs;
4. Què diuen?, són, Déu;
5. és, àvia, té, néts;
6. excursió, sé, què;
7. nerviós, exàmens;
8. Sí, compraré, mà;
8.
1. vénen, guàrdies;
2. sóc;
3. pensàveu, costarà;
4. explicaré, pèls;
5. Màrius, traduíem, anglès, català;
6. Núria, ràdio;
7. escoltéssiu, entendríeu, fàcilment;
8. és, fàbrica, tèxtil;
9. circumstàncies, sòcio-polítiques, permès, reducció, míssils, mitjà,
10. superpotències;
11. Té, diòptries, haurà;
12. església;
13. Hèlsinki, reunirà, comitè, olimpíades;

60
7. La dièresi
7.1 Normes de la dièresi
Els dos punts que s'escriuen damunt algunes "i" i algunes "u" és el signe anomenant dièresi.
La dièresi té dues funcions:
1. Marcar, d'una banda, que sona la u dels dígrafs "que, qui, gue, gui", ja que es tracta de
diftongs creixents formats amb les consonants "g" i "q" seguides dels aplec "ue", "ui": qüe, qüi;
güe, güi.
2. Marca, d'altra banda, que la i o la u d'un aplec vocàlic en una situació de formar diftong, en
realitat no el formen, sinó que sonen com a vocals i no com a semivocals.
Així, els mots duia, espai, peu, la "i" i la "u" formen diftong i no sonen com a vocals; en canvi
els mots conduïa, països, peüc no formen diftong i sonen com a vocals.
Comentari
-Els verbs acabats en -iar, com enviar, presenten dues i en algunes formes del present de
subjuntiu i de l'imperatiu.
Com tot diftong decreixent, és la segona i la que podria sonar com a semivocal i formar diftong:
però, com que en realitat no el forma, la dièresi s'escriu damunt la segona i.
Així, igual que s'escriu "no ho menyspreïs", cal escriure "no ho enviïs" o be "copiïn això".
-Cal recordar, d'altra banda, que convé pronunciar com a planes i no com a esdrúixoles les
formes del present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu d'aquests tipus de verbs acabats en -iar.
Així, "ell copia", es fa tònica la síl·laba pi i no pas la co.
-L'accent substitueix en aquesta funció la dièresi quan el mot ha d'anar accentuat.
Així, al mots Lluís, conduíem, conduíeu, l'accent ja assenyala que les "i" sonen com a vocals i no
formen diftong. En canvi, als mots Lluïsa, conduïes, conduïm, que no es poden accentuar, s'hi ha
d'escriure dièresi.

61
Exercicis
1. Escriu la dièresi als mots que n’hagin de dur, segons les normes esmentades
1. adequi, unguent, ambiguitat, questió.

2. diurn, traduies, produien, produit.
3. estudii, canviin, renunciis, negociin
2. Canvia el nombre dels mots següents: els que estan en plural, escriu-los en singular,
i a la inversa
1. veïns .............................; reduíem ....................................; genuí ........................................;

2. que suïn...............................; ell traduïa ...............................; paraigües ............................;
3. agraeixo .............................; intuïssis ....................................; suïssos ................................;
4. país ...................................; llengua ......................................; veia .....................................;
5. produíeu ................................; construïssin ................................; tradueix ........................;
3. Subratlla la vocal tònica i escriu les dièresis que calgui damunt les formes verbals
següents
1. En Joan estudia força; tu cal que estudiis més.

2. Canvia’t el cotxe i renuncia a la moto.
3. Els prego que no copiin a l’examen; que no continuin fent-ho.
4. Canviin l’oli del motor; envii’m la factura per correu.
5. Convé que negociis amb el director el nou conveni. No menyspreis la teva habilitat
negociadora.
4. Fixa’t que els verbs acabats en vocal més –ir, com ara traduir, conduir, duen dièresi
a les formes no accentuades
Accentua i escriu les dièresis on calgui:
1. traduia. Traduies, traduiem, traduieu, traduien.

2. conduim, conduiu, conduis, conduissis, conduissim, conduissiu, conduissin.

62
Clau dels exercicis
1.
1. adeqüi, ungüent, ambigüitat, qüestió;
2. diürn, traduïes, produïen, produït;
3. estudia, canviïn, renunciïs, negociïn;
2.
1. veí, reduïa, genuïns;
2. suï, traduïen, paraigua;
3. agraïm, intuíssiu, suís;
4. països, llengües, veien (o vèiem);
5. produïes, construís, traduïu;
3.
1. En Joan estudia força; tu, cal que estudiïs més.
2. Canvia 't el cotxe i renuncia a la moto.
3. Els prego que no copiïn a l'examen; que no continuïn fent-ho.
4. Canviïn l’oli del motor; enviï’m la factura per correu.
5. Convé que negociïs amb el director un nou conveni. No menyspreïs la teva
habilitat negociadora.
4.
1. traduïa, traduïes, traduíem, traduíeu, traduïen;
2. conduïm, conduïu, conduís, conduïssis, conduíssim, conduíssiu, conduïssin;
7.2 Dièresi per derivació
Sovint la pronúncia no indica clarament si una "i" o una "u" formen o no diftongs i, per tant, si
han de dur o no dièresi.
Aquest sol ser el cas dels mots derivats següents, en els quals la "i" sona com a vocal i, per tant,
ha de dur dièresi:
1. Noms derivats d'un mot que presenta una i tònica:
Derivats en -ment
"agrair": agraïment; "ell aïlla": aïllament; "atapeir": atapeïment.
Derivats en -dor, -at
"trair": traïdor; "veí": veïnat.

63
2. Cultismes formats pels sufixos -tat, -dal
-iat: mots acabats en diftong, com d'"heroic", heroïcitat; d’estoic, estoïcitat.
-eïtat: mots acabats en i o u, com per exemple, d’"espontani", espontaneïtat; de "continu",

continuïtat; d'"heterogeni": heterogeneïtat.
-oïdal: mots procedents de terminacions en -oide, com de"trapezoide", trapezoïdal.
3. Altres mots que convé recordar.
Entre d'altres: fluïdesa, suïcidi, diürètic, deïficar.
Exercicis
5. Fent servir els sufixos –ment, -dor, -tat, -dal forma paraules a partir dels mots següents:
(1) lluir, pair; (2) homogeni, simultani; (3) innocui, helicoide.
(2) .............................................; ...............................................;

(3) .............................................; ...............................................;
(4) .............................................; ...............................................;
6. Escriu les dièresis que calgui a les frases següents:
1. Aquell polític es va suicidar.

2. La ingenuitat del personatge és extraordinària.
3. Aquesta figura té una forma tirant a romboidal.
4. Aquell home va aconseguir molt renom a partir d’aquella heroicitat.
Clau dels exercicis
5.
1. lluïment, païdor;
2. homogeneïtat, simultaneïtat;
3. innocuïtat, helicoïdal;
6.
1. suïcidar;
2. fluïdificar;
3. ingenuïtat;
4. romboïdal;
5. heroïcitat;

64
7.3 Excepcions de la dièresi
La normativa determina una sèrie d'excepcions que afecten la classe següent de mots:
1. Els verbs acabats en -air, -uir no duen dièresi a les formes d'infinitiu, gerundi, condicional i
futur.
Així: produir, produint, produiré, produiria.
2. Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista, no duen tampoc dièresi damunt la "i", excepte el
mot proïsme (que no es tracta d'un sufix).
Així: heroisme, egoisme, egoista, altruista.
3. No s'escriu tampoc dièresi damunt la "i" o la "u" d'inici d'un mot quan s'hi ajunta un prefix
acabat en vocal, com ara anti-, co-, contra-, re-, semi-.
Així: antiimperialista, coincidir, contraindicar, reincidir, reunir, semiil.luminat.
4. No en duen tampoc alguns mots acabats en les terminacions llatines -us, -um.
Així, els mots Pius, pòdium.
Exercicis
7. D’acord amb cada punt de les excepcions a la dièresi, fes els exercicis següents.
1. Escriu les formes corresponents dels verb agrair.
......................................, ........................................., .................................., ................................;
2. Escriu un derivat en “-isme” i un altre en “-ista” del mot ateu.
........................................., ......................................;
3. Forma dos derivats amb els prefixos co-, re- ajuntant-los al mot incidència i un
altre derivat amb el prefix –contra ajuntant-lo al mot indicació.
...................................., .................................................., .............................................
4. Escriu l’accent corresponent als mots següents, tenint en compte que no tenen
diftong.
Marius, harmonium, medium.

65
8. Escriu la dièresi on calgui
a. Suissa: un estat format per petits paisos.

b. Són unes habitacions contigues a les dels veins.
c. S’estan produint moltes revoltes en aquell país.
d. T’agrairia que reduissis la velocitat.
e. L’egoisme de cadascú no va permetre arribar a una coincidència de criteris.
9. Escriu l’accent i la dièresi als mots de les frases següents que n’hagin de dur
a. En Marius traduia de l’ucraines al catala.

b. La Lluisa toca l’harmonium molt bé.
c. En Lluis fa un programa diurn a la radio, produit per la BBA.
d. Agraint-li la seva invitacio, els saludem cordialment.
e. No ho hem entes tot, pero n’hem deduit el sentit.
f. Tenia la intuicio que era la llet homogeneitzada el que li produia cremor
d’estomac.
g. L’empresari arruinat se suicida el mes passat.
h. Diuen que encara han reduit mes el pressupost d’enguany.
i. La festa no fou tan lluida com s’esperava.
j. Creia que els astres influien sobre el desti dels homes.
k. Estan construint una residencia per a ancians.
l. Coia la verdura amb aigua mineral.
m. No duia el carnet de conduir i, per aixo, el guardia el volia arrestar.
n. Avui han detingut diverses persones que feien contraban de cocaina.
o. Han ordenat que evacuin tota la cruilla afectada.
Clau dels exercicis
7.
1. agrair, agraint, agrairé, agrairia;
2. ateisme, ateista;
3. coincidència, reincidència, contraindicació;
4. Màrius, harmònium, mèdium;
8.
1. Suïssa, països;
2. contigües, veïns;
3. —;
4. reduïssis;
5. —;

66
9.
1. Màrius, traduïa, ucraïnès, català;
2. Lluïsa, harmònium, bé;
3. Lluís, diürn, ràdio, produït;
4. invitació;
5. entès, deduït;
6. intuïció, homogeneïtzada, produïa, estómac;
7. arruïnat, suïcidà;
8. reduït, més;
9. lluïda;
10. influïen, destí;
11. residència;
12. coïa;
13. això, guàrdia;
14. cocaïna;
15. evacuïn, cruïlla;

67
8. La essa sorda i sonora

8.1 Els sons sonor i sord en la essa
La essa és sonora quan vibren les cordes vocals. El seu so s’assembla al brunzir dels insectes. En
canvi, la essa sorda, es pot articular "sense veu", o sigui, en veu baixa, xiuxiuejant.
Cal fixar-se en els mots caça i casa de les frases següents:

Se'n va de caça, o sigui "de cacera": so sord.
Se'n va de casa, o sigui "de casa seva": so sonor.
També s'observa que una s a fi de mot, que sempre és sorda, esdevé sonora si el mot següent
comença en vocal:
Així, les ales d'un ocell o els ous de granja: so sonor, en contrast amb les sales del museu o els
sous dels treballadors: so sord.
Exercicis
1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases següents i
escriu dins els parèntesis la lletra que representa el so en cada cas
1. Han caçat una llebre / Han casat la Maria.

2. Una peça d’or / Això pesa molt.
3. Això és de zinc / Això és un cinc.
4. Una noia rosseta / Una roseta vermella.
5. La caça major / La casa gran.
6. Una zona verda / Això sona molt bé.
Mots que tenen essa sonora
................................. / ............................................. / ........................................

................................. / ............................................. / ........................................
lletres: ( ) ( )
Mots que tenen essa sorda
................................. / ............................................. / ........................................

................................. / ............................................. / ........................................
lletres: ( ) ( ) ( ) ( )

68
2. Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases següents
1. Les oques de la granja / Les soques dels arbres.

2. Els sabres del general / Els arbres del parc.
3. Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.
4. Els sobres de carta / Els obrers de la construcció.
5. Els savis del país / Els avis del poble.
3. Completa el quadre següent omplint els parèntesis amb la lletra corresponent
Fixa’t en la situació dins el mot de la lletra en negreta dels exemples següents,
Una maceta o maça de picar; pesa gaire? –Fa un bon pes; el riu passa a prop de la
masia; una zona del districte onzè; això és massa dolç; sembla vençut; forço la situació.
so situació lletres
sonor entre vocals ( )
sonor en un altre lloc ( )
sord entre vocals ( ) ( ) ( )
sord en un altre lloc ( ) ( )
Clau dels exercicis
1.
Mots que tenen essa sonora : casat, pesa, zinc, roseta, casa, zona. Lletres : (s), (z).
Mots que tenen essa sorda : cagat, peca, cinc, rosseta, caga, sona. Lletres : (g), (c), (ss), (s).
2.
1. Les oques:
2. Els arbres;
3. Les obres;
4. Els obrers;
5. Els avis;
3.
1. So sonor entre vocals (s).
2. So sonor en un altre lloc (z).
3. So sord entre vocals (c), (g), (ss).
4. So sord en un altre lloc (s), (g).
8.2 Normes generals de l'ortografia de la essa sonora i sorda
1. La s sonora s'escriu amb una s entre vocals i amb una z en els altres casos.

69
Així, casa, onze, zero.
2. La s sorda s'escriu en uns mots en s i en altres, amb c.
-Si se sap què un mot s'escriu amb c serà fàcil d'escriure ç quan en un derivat aquesta lletra ha
d'anar davant a, o, u, o bé a fi de mot, ja que, si no, sonaria "ka".
Per tant, s'escriurà ça, ce, ci, ço, çu.
Així: dolç, dolça, dolços, dolces, endolcir.
-Si se sap que un mot s'escriu amb s serà fàcil d'escriure ss quan en un derivat aquesta lletra ha
d'anar entre vocals, ja que, si no, sonaria "essa sonora".
Així: de "pas": passar, passera, passos, amb dues esses, ja que el so continua sent sord i va
entre vocals; en canvi, de "pes": pesar, pesos, pesant, amb una essa, ja que en aquest cas la
essa passa a ser sonora.
Exercicis
4. Escriu la lletra que correspongui d’acord amb les normes generals estudiades
1. Escriu s o z el so sonor dels mots següents:
col.e, ro.a, me.os, realit.ar, .ero, pi.os, esmor.ar, al.ina, Tere.a, impo.ar
2. Escriu c, ç o s, ss el so sord dels mots següents:
“nas”: na.os; “tros”: tro.ejar; “mes”: me.os; “pis”: pi.os; “raça”: ra.es; “capaces”: capa.;
“arrossos”: arrò.; “ros”: ro.os; “rus”: ru.a; “feliç”: feli.itat; “ja traço”: tu tra.es; “força”:
for.es, for.ut.
Clau dels exercicis
4.
1. colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorzar,
alzina, Teresa, imposar;
2. nassos, trossejar, mesos, pisos, races, capaç, arròs,
rossos, russa, felicitat, traces, forces, forçut;
8.3 Normes particulars d'ortografia de la essa sorda
Per saber si a un mot que té el so sord de la essa li correspon la grafia s ( o ss) o bé c (o ç) convé

70
tenir memòria visual i, en cas de dubte, consultar el diccionari.
Tot i així, cal esmentar algunes regularitats:
1. A l'inici d'un mot no s'escriu ç (llevat de l'arcaisme ço) i darrere consonant no s'escriu "ss".
Així: sòcol, sucre, safrà; pensa, tensar, cansar.
2. Hi ha força mots que coincideixen amb el castellà en la correspondència entre les grafies
catalanes "s" o "ss" i "c" o "z".
Així: cessió, sessió; cigne, signe; sent, cent; fals, falç.
Hi ha, però, moltes excepcions a aquestes coincidències, com ara les que s'han vist a l'apartat
anterior ("sucre", "safrà", "sòcol", etc.)
3. Prefixos, infixos i sufixos.
S'ha de tenir en compte que en els mots que duen algun prefix, infix o sufix, generalment queda
clara la grafia de essa sorda que convé escriure.
-Prefixos a-, contra-, entre-
Generalment no dupliquen l’essa quan s'ajunten a un mot que comença en s.
Així: asimètric, contrasentit, entresol.
-Sufixos -ança, -ença, -essa, -dissa, -assa, -ussa
Així: esperança, prometença, alcaldessa, trencadissa, barcassa, gentussa.
-Infixos -press-, -gress-, -miss-
Així: repressió, regressió, admissió.
Exercicis
5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases següents:
1. La mestre.a de la casa no hi era, en aquells moments.

2. Se sentia una forta xiscladi.a al pati de l’escola.
3. Aquella gent tenia molta enyoran.a del seu país.
4. S’ha tallat l’emi.ió per problemes de subministrament elèctric.
5. Hi havia la temen.a que els militars fessin un cop d’estat.
6. En aquell país no hi havia lliberta d’expre.ió.

71
7. L’alcalde.a va fer tancar els bingos il·legals de la ciutat.
8. Es va deslliurar de la mili i, per això, va organitzar una festa.a.
6. Canvia el nombre dels mots següents: de singular a plural i a la inversa
1. enyorances ......................................... ; pedrís ...................................................;

2. corredisses .......................................... ; senyoràs ..............................................;
3. pallussos ............................................... ; trencadís ............................................;
4. prometença ...........................................; esperances ..........................................
7. Forma paraules a partir d’ajuntar alguns dels formants següents:
prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-
infixos: -press-, -gress-, -miss-
sufixos: -or, -ió, -ar (-ionar), -ble (-nable)
Exemple: im-press-or: impressor.
1. Amb l’infix –press-
.............................; ....................................; ........................................; .........................................;
2. Amb l’infix –gress-
.............................; ....................................; ........................................; .........................................;
3. Amb l’infix –miss-
.............................; ....................................; ........................................; .........................................;
8. D’acord amb les normes generals completa els buits de les frases següents
1. Ja has po.at ben.ina al cotxe?

2. Et pre.ento la Tere.a, la prome.a d’en Jo.ep.
3. Cal realit.ar una explora.ió a fons de tota la .ona.
4. El .oolèg ha estat condecorat pel pre.ident.
5. S’ha de col·locar el .uro a la paret fins el .òcol.
6. Quan comen.es a treballar? –Comen.o avui mateix.
7. El pi.os són cada cop més cars.
8. Pa.a’m dos terro.os de .ucre.
9. L’agre.or fugí corrents després de fer una gran trencadi.a.
10. Tenim l’esperan.a que aquestes conductes a.ocials disminueixin.
11. Avui parti.iparà en el programa d’aquesta emi.ora una metge.a
12. Va haver d’omplir molta papera.a per demanar la beca.
Clau dels exercicis

72
5.
1. mestressa;
2. xiscladissa;
3. enyorança;
4. emissió;
5. temença;
6. expressió;
7. alcaldessa;
8. festassa;
6.
1. enyorança, pedrissos;
2. corredissa, senyorassos;
3. pallús, trencadissos;
4. prometences, esperança;
7.
A tall d'exemple :
1. impressor, impressió, repressió, compressor, expressar, expressió;
2. regressió, agressió, digressió, agressor;
3. emissió, emissora, comissió, admissió, dimissió;
8.
1. posat, benzina;
2. presento, Teresa, promesa, Josep;
3. realitzar, exploració, zona;
4. zoòleg, president;
5. suro, sòcol;
6. comences, començo;
7. pisos;
8. passa'm, terrossos, sucre;
9. agressor, trencadissa;
10. esperança, asocials;
11. participarà, emissora, metgessa;
12. paperassa;
8.4 Casos especials de essa sonora
A part de les excepcions, es troben molts mots en què la essa és pronunciada sorda en lloc de
sonora, cosa que origina una grafia incorrecta.
1. Casos excepcionals

73
a) Hi ha alguns mots cultes sobretot de tipus científic, que presenten una z entre vocals, en lloc
de s.
Així, amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera, espermatozou, esquizofrènia.
b) Els mots compostos de dins, fons, trans tenen la essa sonora. Però, tot i anar darrera
consonant s'escriu s.
Així, enfonsar, enfonsament, endinsar, endinsament, transitar, trànsit, transatlàntic.
2. Hi ha una colla de mots que es pronuncien habitualment com a sords en lloc de sonors.
a) Les terminacions de singular que en castellà acaben en asis, esis, isis, osis, en català acaben
sense s final. A més, la s entre vocals ha de sonar sonora: asi, esi, isi, osi.
Així, oasi, tesi, crisi, dosi.
b) Hi ha altres mots inclassificables que també es pronuncien malament.
Així, Àsia, anestèsia, països, casos, gasos, asil, entusiasme, gasa, presumpte, nasal, frase, fase,
centèsim, mil·lèsim, cosac, decisió, obesitat, lesió.
Exercicis
9. D’acord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les
frases següents amb la lletra corresponent
1. Per Nadal hi ha moltes .ones de tràn.it restringit.

2. S’ha enfon.at un tran.atlàntic al Pa.ífic.
3. A cau.a d’una sobredo.i, el noi entrà en una profunda cri.i.
4. S’ha fet fer una anàli.i de sang.
5. Ha pre.entat una te.i sobre l’evolu.ió d’À.ia.
6. És un entu.iasta dels esports de neu.
7. El pre.umpte a.a.í ha demanat a.il a Fran.a.
8. Aquests són uns ca.os difí.ils de re.oldre.

74
Clau dels exercicis
11.
1. zones, trànsit;
2. enfonsat, transatlàntic, Pacífic;
3. causa, sobredosi, crisi;
4. anàlisi;
5. presentat, tesi, evolució, Àsia;
6. entusiasta;
7. presumpte, assassí, asil, Franca;
8. casos, difícils, resoldre;
8.5 Casos especials de essa sorda
-Els mots que duen les terminacions de femení en -essa i els que són formats pels infixos -
press-, -gress-, -miss-, que ja s'han vist anteriorment, se solen pronunciar sonors en lloc de sords,
que és com s'escriuen.
Així, baronessa, alcaldessa, comtessa, abadessa; impressió, emissora, comissió, agressió.
-Se sol pronunciar també sonors, entre d'altres, els mots poncella, velocitat, etcètera, escrits amb
c, i discussió, repercussió, dissoldre, dissolvent, frontissa, escrits amb ss.
-A l'hora de comparar, es destacaran sofre, sucre, Saragossa, Sardenya, Còrsega, sòcol, arròs,
tros, pòlissa, massís, cassola, mostassa, safrà, bus, bussejar, cabàs, Eivissa.
Exercicis
10. D’acord amb els casos especials esmentats, completa les frases següents amb el mot
adequat
1. Després d’una forta ........................................ ja no es van parlar més.

2. Aquesta taca del vestit et sortirà amb aquest ....................................
3. Aquest roser ja té quatre ................................ a punt d’esclatar.
4. Aquella senyora ha estat elegida ......................... d’aquest poble.
5. Han estat homenatjats el comte i la ........................ d’aquesta ciutat.
11. Completa els buits de les frases següents, tenint en compte les normes generals i les
divergències entre el català i el castellà
1. S’ha trobat la pòli.a feta a tro.ets.

2. La política d’agre.ió po.a en cri.i l’equilibri entre aquells dos paï.os.

75
3. Ha viatjat des de l’illa d’Eivi.a, cap a Còr.ega i .ardenya.

4. Després d’esmor.ar, pren una do.i d’aquest di.olvent na.al.
5. Dins el cabà., hi du .ucre, .afrà, mosta.a i arrò.
6. No m’entu.iasma gens la nuclerit.a.ió de la .ona; cal po.arla en discu.ió.
7. Em fa la impre.ió que el pre.umpte implicat no serà jutjat.
8. Després de pa.ar uns dies a la .erdanya se n’anirà cap a .arago.a.
Clau dels exercicis
12.
1. discussió;
2. dissolvent;
3. poncelles;
4. alcaldessa;
5. comtessa;
13.
1. pòlissa, trossets;
2. agressió, posa, crisi, països;
3. Eivissa, Còrsega, Sardenya;
4. esmorzar, dosi, dissolvent, nasal;
5. cabàs, sucre, safrà, mostassa, arròs;
6. entusiasma, nuclearització, zona, posar-la, discussió;
7. impressió, presumpte;
8. passar, Cerdanya, Saragossa;

76
9. Els sons de la ge i de la xeix

9.1 Els sons i les lletres de la J-G i de la TJ-TG
En general, el so de ge o el reforçat tge s'escriu:
-Amb les lletres j o tj davant les vocals a, o, u.
Així, jardí, Jordi; ell jutja.
-Amb les lletres g o tg davant les vocals e, i.
Així, gerani; viatges, ginesta, gimnàs.
-Excepcionalment, s'escriu je en els mots que contenen els nexes -jecc-, -ject- i en alguns pocs
mots (sobretot noms).
Així, subjecte, subjecció, objecte, objecció, projecte; Jerusalem, Jesús, jesuïta, jersei, majestat,
majestuós, jeroglífic, jerarquia, jeure, Jeremies, Jeroni, Jericó.
Comentari
Els mots que duen el dígraf tj o tg es pronuncien molt sovint som si s'escrigués tx.
Així, cal pronunciar metge com es fa amb jutge, sonor i no sord. El mateix es pot dir d'altres
mots, com ara prestatge, formatge, mitja, mitjó, que s'han de pronunciar diferent, doncs, de com
es fa amb el mots cotxe, dutxa, metxa.
Exercicis
1. Omple els buits dels mots de lñes frases següents amb j o g
1. Ell és una gran viat.er; demà mateix vita.a cap a Grècia.

2. Pen.a la rona a l’armari; vi.ila que no pen.in massa els pantalons.
3. En Pere té el pro.ecte d’obrirun .imnàs.
4. L’ob.ectiu de la travessa és arribar al cim de la me.estuosa muntanya.
5. En Lluís va anra a un col.le.i de .esuïtes.
6. Els principals .erarques catòlics es reuinran a .erusalem.

77
2. Escriu en plural les frases que estiguin en singular i a la inversa, escrivint j o g

segons convingui
1. Ell desitja una taronja ben grossa.

2. Ells viatgen cap a unes platges de la costa nord.
3. La font raja a través d’una roca roja.
4. Compra unes esponges ben flonges..
3. Tenint en compte les normes i les excepcions citades, omple els buits amb j o g
1. Vam visitar la ma.estuosa catedral de Bru.es.

2. Posa’t un .ersei que comença a fresque.ar.
3. La seva ob.ecció era molt ob.ectiva.
4. Pel .ener pro.ectararan pel.lícules molt interessants.
5. Es plante.en molts interrogants sobre el futur polític de .erusalem.
Clau dels exercicis
1.
1. viatger, viatja;
2. penja, vigila, pengin;
3. projecte, gimnàs;
4. objectiu, majestuosa;
5. col·legi, jesuïtes;
6. jerarques, Jerusalem;
2.
1. Ells desitgen unes taronges ben grosses.
2. Ell viatja cap a una platja de la costa nord.
3. Les fonts ragen a través d'unes roques roges.
4. Compra una esponja molt flonja.
3.
1. majestuosa, Bruges;
2. jersei, fresquejar;
3. objecció, objectiva;
4. gener, projectaran;
5. plantegen, Jerusalem;

78
9.2 Els sons i les lletres IG i TX
-A fi de mot, el so sord que es troba en mots com raig o despatx, s'escriu generalment ig.
Si el mot ja dur la "i", sols s'afegeix la g.
Així, maig, raig, deig, mig, boig, faig, vaig.
Aquelles paraules -poques- que presenten una posició medial el so correcte de tx, quan aquest so
esdevé final es continuarà escrivint tx.
Així, esquitxar: esquitx; despatxar: despatx; cartutxera: cartutx.
-Enmig d'un mot, es troben molt poques paraules amb el so correcte tx, tal com es veu a l'apartat
anterior.
Així, panotxa, cotxe, metxa.
Exercicis
4. Escriu en els buits ig o tx
1. Enmi. De l’assa. Es van fondre els ploms.

2. Aquell polític no dissimulava el seu enu. Pel resultat del sonde.
3. Va agafar un empa. De sardines en escabe.
4. Aquell capvespre a Andra. L’horitzó era del tot ro.
5. Les fortes ra.es de vent entraven per les escle.es de la casa.
5. Tenint en compte les normes i els comentaris, omple els buits amb la lletra
corresponent.
1. S’empa.arà si men.a tant fe.e amb ceba.

2. Es troba d’estiue. A les pla.es de Sant Elm d’Andra.
3. Tinc un mare. De sentir tanta qui.alla cridant.
4. No trepi.s aquí, que és ple d’aigua i t’esqui.aràs.
5. La mi.ana d’edat de la gent a que s’ha fet el sonde. és de trenta anys.

79
Clau dels exercicis
4.
1. enmig, assaig;
2. enuig, sondeig;
3. empatx, escabetx;
4. Andratx, roig;
5. ratxes, escletxes;
5.
1. empatxarà, menja, fetge;
2. estiueig, platges, Andratx;
3. mareig, quitxalla;
4. trepitgis, esquitxaràs;
5. mitjana, sondeig;
9.3 Sons i lletres de la X i de la IX
La lletra x té dos sons bàsics: l'anomenat ics, com el mot "taxi", i l'anomenat xeix, com el mot
"així".
1. El so ics, compost del so k i del so s, a vegades és sonor, o sigui, compost del so gue seguit
del so de s sonora, com el mot "examen".
Ha de sonar com el mot examen, o sigui sonor (gz), la "x" d'aquelles paraules que comencen en
ex o inex i van seguides de vocal.
Així, examinar, exacte, inexacte, inexorable, exemple, exemple, exemplar, exorcista.
En altres casos la "x" sona sorda, o sigui ks, com màxim, lèxic, sintaxi, sexe, explicar, exposar.
2. El so xeix s'escriu ix darrere vocal, o bé x sola si el mot ja du la "i".
Així, calaix, mateix, guix.
En canvi, s'escriurà x sola en altres casos: a inici de mot, darrere consonant i darrere el diftong
au.
Així, xarop, punxar, xauxa.
Comentari
-Cal tenir en compte que justament moltes paraules que haurien de sonar gz, o sigui la "ics"

80
sonora, a vegades es fa sonar "j" o "tj", com "etjercici" en lloc del correcte exercici.
Aquests mots són bàsicament els següents:
exercir, exercitar, exèrcit, exercici, executar.
També es troba el cas de "Mèxic" que sol ser pronunciat "Mègic", en lloc del so sord ks.
-El so de xeix a vegades es pronunciat amb el mateix so suau amb què es fa quan es diu peix, la
"x" inicial o darrere consonant (en els parlars orientals del català).
Així, Xina, xicot, punxar, i no "Txina, txicot, puntxar".
Exercicis
6. Escriu x o ix als buits dels mots següents i subratlla les “X” que siguin sonores
1. e.istir, mate., e.halar, pan.a, e.hortar, mi.eta, tò.ic.

2. e.iliar, e.culpar, co., e.tra, parado.a, rín.ol, disbau.a, cré.er.
7. Esriu x o ix en els buits de les frases següents:
1. T’has de fi.ar més a l’hora de fer aquest e.ercici.

2. L’e.èrcit .inès és dels més nombrosos del món.
3. Té un caràcter molr arrau.at.
4. Es tracta d’una representació molt ree.ida, amb una e.ecució molt acurada.
5. Han gui.at les parets avabades de pintar.
8. Tenint en compte les normes generals i els comentaris, omple els buits de les frases
següents:
1. Diu que té un sol desi.: a.eure’s una estona a la Fa.eda d’en Jordà, amb un llibre a la
mà.
2. “Pun.ar-se” amb in.eccions comporta greus consecuencies per a la salut.
3. Pel juny flore. la .inesta als mar.es d’aquests camps.
4. A Mè.ic, l’e.èrcit patrullava pels carrers després desl terratrèmol per tal d’evitar el
saque. d’establiments.
5. Es va empa.ar de tant menjar sardines en escabe.
6. Amb les plu.es, la carretera era plena de bassals, de manera que els co.es esqui.aven els
vianants.
7. Du el cabell rin.olat, sense clen.a.

81
8. Amane. l’enciam amb oli, sal i una ra.olí de vinagre.
9. S’ha passat tot el matí intentant resoldre el .eroglífic.
10. Ses ma.estats, els reis, visitaran .erusalem.
Clau dels exercicis
6.
1. existir, mateix, exhalar, panxa, reixa,
exhortar, mixeta, tòxic.
2. exiliar, exculpar, coix, extra, paradoxa, rínxol, disbauxa, créixer.
7.
1. fixar, exercici;
2. exercit, xinès;
3. arrauxat;
4. reeixida, execució;
5. guixat;
8.
1. desig, ajeure's, fageda;
2. punxar-se, injeccions;
3. floreix, ginesta;
4. floreix, ginesta, marges;
5. Mèxic, exèrcit, saqueig;
6. empatar, escabetx;
7. rinxolat, clenxa;
8. amaneix, rajolí;
9. jeroglífic;
10. majestats, Jerusalem;

82
10. Les lletres b-v i la h

10.1 Normativa de la b-v
Cal fixar-se en l'alternança que es troba entre el so p i la grafia "b", i entre el so u i la grafia "v".
1. S'escriu b si l'arrel d'un mot es troba el so p, independentment que aquest s'escrigui "b" o "p".
Així, de sap: sabia, de tub: entubar.
2. S'escriu v si a l'arrel d'un mot es troba el so u i el derivat sona "b".
Així, de mou: movia, de deu: devia.
Cal observar que hi ha molts noms i adjectius que tenen el masculí singular acabat en au, eu,
iu, ou i que, per tant, fan el femení en v.
Així, blau, blava; teu, teva; viu, viva; nou, nova.
3. Els verbs de la primera conjugació tenen l'imperfet acabat en -ava; o sigui, van escrits en v.
Exercicis
1. Escriu en els buits b o v segons les normes estudiades
1. Fixa´t en la lletra amb què acaba el mot primitiu i escriu la que li correspongui en el
derivat.
adob: ado.ar; rep: re.ia; escriu: escri.ent; haurà; ha.er; cap: ca.ia.
2. Escriu les formes d’imperfet d’indicatiu dels verbs següents, en la persona indicada.
Així: tornar: (jo) ... tornava...

Anar (tu): .........................................; buscar (nosaltres): ............................; posar (ells):
...................................; portar (vosaltres): ......................................
3. Escriu la forma femenina dels mots següents.
blaus: .............................; vius: .......................................; nou: .............................;

seu: ................................

83
2. Divisió i imperfets
1. D’acord amb les normes de derivació estudiades , escriu en els buits b o v.
llo.a, cal.esa, be.em, escri.im, plo.ia, mo.ien, ca.ien, ha.ien, d’ador.ar-ho
2. Completa l’arrel i la forma d’imperfet d’indicatiu dels verbes següents escrivint b o v en

els buits:
trobar: tro.a.a; canviar: can.ia.es; aprovar: apro-a-en; comprovar: compro.à.em;

emprovar: s’empro.a.a; treballar: tre-allà.eu; arribar: arri.a.en; rebentar: re.enta.es;
governar: go.erna.a.
Clau dels exercicis
1.
1. adobar, rebia, escrivent, haver, cabia;
2. anaves, buscàvem, posaven, portàveu;
3. blaves, vives, nova, seva.
2.
1. lloba, calbesa, bevem, escrivim, plovia, devien,
movien, cabien, havien d'adobar-ho;
2. trobava, canviaves, aprovaven, comprovàvem, s'emprovava, treballàveu, arribaven,
rebentaves, governava;
10.2 Pseudo-derivats
Hi ha una sèrie de mots cultes que no deriven del mot "popular" corresponent, sinó que són
cultismes (llatinismes). Per tant, no segueixen les normes normals de derivació indicades.
Així, de "calb", que sona "p" a fi de mot, en deriva "calbesa", escrit en "b", però no pas
"calvície", escrit en "v", ja que es tracta d'un cultisme. En aquest cas, s'anomena pseudo-derivat
de "calb".
El mateix passa amb la "u" del verb "moure": en deriva "moviment" o "movia", però no pas
"mòbil" o "automòbil", que són cultismes o pseudo-derivats.

86
Els mots corrents són:
mot primitiu derivat pseudo-derivat

calb calbesa calvície
corb corba curvatura
provar aprovar probable
escriu escrivent escriba
deure devia dèbit
moure movia automòbil
llavi llaviet labial
Exercicis
3. Completa els mots de les frases següents amb v o b segons es tracti de derivats o de
pesudo-derivats.
1. Davant de casa, hi ha.ia un automò.il aparcat que no el mo.ien mai de lloc.

2. La feina d’escri.ent actual és diferent de la que feia l’antic escri.a.
3. No és gaire pro.able que apro.i l’assignatura estudiant tant poc.
4. Aquests diners que de.em, apunta’ls a l’apartat de dè.it.
5. Esta.a preocupat per la se.a cal.esa; per això, ha.ia pro.at molts remeis contra la
cal.ície.
Clau dels exercicis
3.
1. havia, automòbil, movien;
2. escrivent, escriba;
3. probable, aprovi;
4. devem, dèbit;
5. estava, seva, calbesa, havia, provat, calvície;
10.3 Divergències català-castellà
Sovint es troba que no es poden aplicar les normes de derivació indicades per saber si cal
escriure "b" o "v". Cal pensar que normalment coincideixen les llengües romàniques en la grafia
adient.
Per exemple, la norma general d'escriure "b" després d'una "m", o "v", després d'una "n".

87
Així, enviar, embolicar, envà, embenar, canviar, comboi.
A vegades, però, no se sap del cert si hi va una "m" o una "n" abans del so de "b". Per això es
pot comparar amb les altres llengües per veure com s'escriu.
No obstant això, per anar sobre segur cal conèixer les principals divergències existents respecte
el castellà i el francès.
Exercicis
4. Omple els buits de les frases següents amb b o v
1. No tro.a.a per enlloc un recan.i per al meu automò.il.

2. Arri.a.en del viatge força re.entats, però gens a.orrits.
3. El qui ha.ia d’inter.enir era un ad.ocat que tre.alla a la Conselleria de Tre.all del go.ern
de la Generalitat.
4. De.ia molts diners, però no mo.ia ni un dit per solucionar-ho.
5. Ahir, a Àla.a, al País .asc, es jutja.a un cas d’a.ortament.
6. L’Este.e ana.a amb el com.oi que va .olcar a Còrdo.a.
7. Els lectors escri.ien moltes cartes, en les quals desapro.a.en aquells actes.
8. En Jaume és un noi espa.ilat, desin.olt, sese cap .ena als ulls.
Clau dels exercicis
4.
1. trobava, recanvi, automòbil;
2. arribaven, rebentats, avorrits;
3. havia, intervenir, advocat, treballa, Treball, govern;
4. devia, movia;
5. Alaba, Basc, jutjava, avortament;
6. Esteve, anava, comboi, bolcar, Còrdova;
7. escrivien, desaprovaven;
8. espavilat, desimbolt, bena;
10.4 L’H, lletra muda
En el cas de la lletra muda "h" solen coincidir totes les llengües romàniques. Hi ha, però,
algunes divergències amb el castellà que convé recordar.
1. En català s'escriuen amb h, entre d'altres, els mots:

ham, hissar, harmonia, harmonitzar, subhasta, ahir, hivern, hivernacle.

88
També en el cas dels prefixos començats en hexa, hepta, hendeca.
2. En català s'escriuen sense h antre d'altres, els mots:

orfe, orfelinat, orxata, coet, cacauet, benaurat, malaurat.
3. Tant poden anar amb h com sense els mots Anníbal o Hanníbal, Elena o Helena, Asdrúbal o
Hasdrúbal.
El mot aniquilar també es pot escriure anihilar.
És aconsellable, en aquests casos, triar la grafia senseh.
4. Algunes interjeccions van amb h i d'altres, sense.
Així, ah!, oh!, eh?, hala, ehem; en canvi ui!, oi?, ai!, apa!
Exercicis
5. Completa les frases següents, omplint els buits amb el mot adequat
1. El nen tirava .......................... als micos.

2. Bevien ........................... de xufla.
3. A l’................................. es glaça el riu i no es desgela fins a la primavera.
4. Pescava en aquell riu amb un ................................... molt resistent.
5. Ha acabat d’estudiar solfeig i aviat començarà l’............................
6. La festa va acabar amb el llançament de ...................................
7. A l’entrada del port, el vaixell ha ................................la bandera.
8. A les cinc faran la ............................................ de peix al Pòsit dels pescadors.
9. Aquells nois haven quedat .................................... a causa de la guerra.
10. Cal conrear en un .......................... aquestes plantes.
Clau dels exercicis
5.
1. cacauets;
2. orxata;
3. hivern;
4. ham;
5. harmonia;
6. coets;
7. hissat;
8. subhasta;
9. orfes;
10. hivernacle;

89
11.Les lletres p-t-c. b-d-g i q

11.1 Les terminacions P-T-C, B-D-G
A fi de mot o de síl·laba, les consonants sonores b, d, g (anomenades amb el mot "bo-de-ga")

sonen com les sordes corresponents p, t, c (anomenades "pe-ta-ca").
Les normes que s'han d'aplicar en aquest cas són les següents:
1. Mots aguts acabats en vocal i en el so p, t, c.
El so p, t, c a fi d'una paraula aguda precedida de vocal, generalment s'escriu tal com sona: amb
les lletres p, t, c, encara que els derivats s'escriguin en b, d, g.
Així: tap, toc, pot; i també llop, antic, humit, malgrat els derivats lloba, antiga, humida.
2. Mots plans acabats en -id o en -it.
Quan un mot plat acaba en el so it, aquest s'escriu id o bé it segons com soni en el derivat
(normalment el femení en da o en ta, respectivament).
Així, pàl·lid, àlgid, ràpid, àcid, càlid, escrits en id d'acord amb els derivats femenins acabats en
da.
En canvi, implícit, explícit, il·lícit, tàcit, ínclit, escrits en it d'acord amb els derivats femenins en
ta.
D'altra banda, cal recordar que polit s'escriu en it, malgrat polida, perquè és un mot agut.
3. Mots acabats en un aplec consonàntic.
Si una paraula acaba en un aplec consonàntic, format per una consonant qualsevol més el so
final p, t, c, aleshores el so final s'escriurà segons com soni i s'escrigui en els derivats.
Per exemple, sordesa: sord; sortós: sort; supèrbia: superb; serpent: serp; llarga: llarg; arcada:
arc.

90
Exercicis
1. D’acord amb les normes, escriu el masculí corresponent de cada un dels mots
següents.
1. verda............................; lícita......................... ; muda .....................................;

2. esquerpa ................................; poruga ............................; decrèpita............................;
3. gallega ................................; neboda ..................................; covarda ............................;
4. profunda ...................................; vàlida .......................................; lloba ..........................;
5. grega ..................................; sòlida ...................................; tipa .................................;
6. certa .................................; tímida ....................................; feixuga ...............................;
7. amarga ................................; humida ..................................; rígida .............................;
8. amiga ............................................; intrèpida .....................................; càndida .................
2. Omple els buits amb les lletres p, t,c o b, d, g
1. Ha senti. un soroll agu. molt for.

2. El re. cordialment, amb un cali. somriure;
3. No sa. pas la se. que passarà al deser.
4. Aquell lla. està glaça. tot l’hivern;
5. Cal anar més ràpi.; si no, farem tar.
3. Escriu el mot corresponent dels següents mots derivats
1. Un país nòrdic: país del ..........................;

2. Un lloc enfangat: lloc ple de ...........................;
3. El fet de renegar: dir un ............................;
4. El fet de destorbar: ser un ................................;
5. Una tordera: lloc on habita l’ocell anomenat ..................................;
6. Una figura torta: un dibuix ...................................;
7. La llengua de la Sardenya: l’idioma ......................;
8. La verdor del prart: un prat ...................................
Clau dels exercicis
1.
1. verd, lícit, mut;
2. esquerp, poruc, decrèpit;
3. gallec, nebot, covard;
4. profund, vàlid, llop;
5. grec, sòlid, tip;
6. cert, tímid, feixuc;

91
7. amarg, humit, rígid;
8. amic, intrèpid, càndid;
2.
1. sentit, agut, fort;
2. rep, càlid;
3. sap, set, desert;
4. llac, glaçat;
5. ràpid, tard;
3.
1. nord;
2. fang;
3. renec;
4. destorb;
5. tord;
6. tort;
7. sard;
8. verd;
11.2 Casos especials
Fa excepció a les normes els casos següents:
1. Els mots que acaben en les terminacions -leg, -gog, - etud, -itud.
Així, biòleg, pedagog, pròfug, quietud, solitud.
En canvi, virtut, escrit en t ja que la terminació no és -itud, sinó -irtut.
2. També fan excepció, entre d'altres els mots següents:
càstig, nàufrag, mag, fred, fluid, sud, tub, cub, adob, club, àrab.
3. Les formes verbals de primera persona del present d'alguns verbs acaben en nc, tot i que altres
formes verbals van amb ng medial.
Així, tinc, vinc, venc, entenc, estenc, comprenc, acabades en c, malgrat la g de tingui, vingui,
entengui, estengui, comprengui.

92
Exercicis
4. Escriu la forma masculina dels mots següents:
centrífuga: .................................; biòloga: .................................; sociòloga: ......................;

fluïda: ....................................; demagoga: ................................; freda: ............................
5. Escriu un derivat acabat en –tud o en –tut, segons que la forma sigui “etud”, “itud”
o bé de “consonant” més “tut”
exacte: ..................................; recte: ....................................; acte: ......................................;
pulcre: ..................................; alt: ...................................; sol: ......................................;
virtuós: ................................; senil: senec....................; jovent: .............................
6. Escriu la primera persona del present d’indicatiu dels verbs següents.

Exemple: “entendre”, jo entenc
prendre: ..................................; venir: ...........................; retenir: ...................;

ofendre: ..........................; pretendre: ....................; estendre: ......................
7. Completa els buits amb les lletres b, d , g o bé p, t, c
1. Provin. d’una zona de clima humi. i que fa molt de fre.

2. Tin. molta se.; em refrescaré menjant uns quants présse.s
3. Fa fasti. el líqui. que surt de l’interior d’aquests tu.s tan ròne.s
4. Té un caràcter tími., però gens feréste.
5. No enten. com has accepta. aquest encàrre.
6. El sud d’aquell país és càli. però el nor. és gela.
Clau dels exercicis
4.
1. centrífug, biòleg, sociòleg;
2. fluid, demagog, fred;
5.
1. exactitud, rectitud, actitud;
2. pulcritud, altitud, solitud;
3. virtut, senectut, joventut;

93
6.
1. prenc, vinc, retinc;
2. ofenc, pretenc, estenc;
7.
1. provinc, humit, fred;
2. tinc, set, préssecs;
3. fàstic, líquid, surt, tubs, rònecs;
4. tímid, feréstec;
5. entenc, acceptat, encàrrec;
6. sud, càlid, nord, gelat;
11.3 El so p, t, c a l'interior de mot i la t final muda
1. A fi de síl·laba, però no a final de mot sinó a l'interior d'una paraula, també existeix el dubte
d'escriure el so p, t, c tal com sona, o bé en b, d, g.
En aquest cas, cal consultar el diccionari i pensar, a més, que català-castellà solen coincidir.
Així, apte, absolut, admetre, atleta, ignorar, icterícia.
Convé, però, tenir en compte la grafia dels mots següents:
cognom, signar, augment, èczema, dissabte, subtil, dubte, de sobte, submergir, subministrar,
subscriure, substituir, cabdal, cabdell, cabdill, pneumàtic.
2. A més de la t final muda de les formes verbals de gerundi (així anant, cantant, fent) i d'alguns
adjectius (així elegant, intel·ligent, amatent), es tenen els casos especials tant, tan; quan,
quant; gran.
a) Generalment tan es correspon amb el castellà "tan", i tant, amb "tanto".
Així, tan acompanya adjectius i adverbis; en canvi, tant acompanya verbs i noms.
Per exemple a les frases:
No és tan bonic com dius; és un home tan agradable!; s'hi està tan bé aquí; no ho fa tan
malament; avui no fa tan fred com ahir; hem rigut tant!; no corris tant!
b) El mot quan indica "temps"; en canvi, quant significa "quantitat".
Així, Quan vindrà en Carles? Quant trigarà a venir? Quant fa que s'ha anat? Quan se n'ha
anat? Quant val això? Quant en vols, de sucre?

94
c) El mot gran s'escriu sempre sense "d" final, malgrat el derivat "grandesa".
Exercicis
8. Escriu un sinònim dels mots que hi ha en negreta a les frases següents. Tria’l entre
els mots esmentats a les normes
1. Han firmat els documents:

2. Han demanat una pujada de sous:
3. S’ha immergit dins l’aigua:
4. Es tracta d’un esdeveniment important:
5. De cop va irrompre la sala:
6. Han canviat les cobertes de les rodes:
7. Es tracta dels capitostos de la rebel·lió:
8. Han tingut una vacil·lació en el moment de decidir-se:
9. Té una granissada a la pell:
10. S’ha desenrotllat tot el fil de llana:
9. Escriu en els buits tan o tant, quan o quant
1. ..........................t´ha costat la cartera? ........................... l’has comprada?

2. Avui fa un dia ...................... bonic! Feia.................. de temps que plovia! No sé ..............
durarà, però, aquest bon temps.
3. Ell és ............................capaç de fer-ho, que m’esgarrifo ................................ hi penso.
4. No en sabia .................. d’aquest tema, com la gent podia pensar ........................... el
sentien parlar.
5. Se’l veia ..........................feliç, que no s’entén que estigui ara ....................deprimit.
10. Omple els buits amb les lletres p, t, c o b, d, g o bé deixa el punt en blanc
1. Quan. si.nis el document, fes-ho amb el nom i els co.noms;

2. Dissa.te es produí un au.ment so.tat de temperatures;
3. Una pregunta su.til: quan es va iniciar el desgel en les relacions EUA-URSS?
4. L’estel vola tan. i ho fa tan. alt, que no tindré prou cordill al ca.dell;
5. Tin. els meu du.tes que aquest su.mergible funcioni.
6. Quan. bufa el vent del nor. fa un fre. que pela;
7. Escrivia sobre l’au.ment de la solitu. entre la joventu.
8. No enten. com ha pogut aprovar aquella assi.natura; ho trobo tan, estrany!
9. Quin fàsti. de dia! tan. esplèndi. com era i de so.te, plovent!
10. Hi devia haver uns su.tils indicis de canvi d’actitu. entre els membres del govern.

95
Clau dels exercicis
8.
1. signat;
2. augment;
3. submergit;
4. cabdal;
5. de sobte;
6. substituït, pneumàtics;
7. cabdill;
8. dubte;
9. èczema;
10. descabdellat;
9.
1. quant, quan;
2. tan, tant, quant;
3. tan, quan;
4. tant, quan;
5. tan, tan;
10.
1. quan, signis, cognoms;
2. dissabte, augment, sobtat;
3. subtil, quan;
4. vola tant i ho fa tan alt, cabdell;
5. tinc, dubtes, submergible;
6. quan, nord, fred;
7. augment, solitud, joventut;
8. entenc, assignatura, tan;
9. fàstic, tan esplèndid, sobte;
10. subtils, d’actitud;
11.4 Le lletres C-Q
-Generalment, el so qua, que, qüi, quo sona com a diftong i, per tant, s'escriu en q.
Així, els mots qüestió, quan, quantitat, qualitat, quaranta, quota de pagament, quasi.
Cal observar que s'ha d'evitar la pronúncia simple "curanta, custió, casi, calitat, cantitat".
-Hi ha uns pocs mots que tenen el so de "cu" escrit en c, ja que no formen diftong creixent. En
tot cas, si el formen, aquest és decreixent.

96
Així, cua d'animal, cuota d'animal, evacuar una zona, sense diftong, i cuina, cuir, cuirassa,
cuitar, cuita-corrents, amb el diftong "ui" decreixent, com en el cas del mot truita.
Els femenins que es formen a partir d'un masculí acabat en"cu", s'escriuen en c, ja que no
formen diftong.
Per exemple, vacu: vàcua; innocu: innòcua; perspicu: perspícua; conspicu: conspícua.
En canvi, els femenins que es formen a partir d'un masculí acabat en "c", s'escriuen en q, ja que,
en aquest cas, formen un diftong creixent.
Així, oblic: obliqua; inic: iniqua; ventríloc: ventríloqua.
Exercicis
11. Canvia el gènere dels mots següents: si estan en masculí, escriu-los en femení, i a la
inversa
1. conspícua: .................................................; obliqua: ...........................................;

2. ventríloc: ....................................................; perspicu: ......................................;
3. inic: ............................................................; vacu: ................................................
12. Canvia el mot que hi en negreta pel que hi ha entre parèntesi i torna a escriure
cada frase
1. Són substàncies innòcues (productes)

2. Es tracta d’una acció iniqua (acte)
3. Són uns homes ventrílocs (dones)
4. Traça unes línies obliqües (angles)
5. És una exposició vàcua (contingut

97
Clau dels exercicis
11.
1. conspicu, oblic;
2. ventríloqua, perspícua;
3. iniqua, vàcua;
12.
1. Són productes innocus.
2. Es tracta d'un acte inic.
3. Són unes dones ventríloqües.
4. Traça uns angles oblics.
5. És un contingut vacu.

98
12. Aplecs consonàntics
12.1 Aplecs amb la N i la M
En general, s'escriu n davant de “f” i “m” davant de “m”, com passa amb tots aquells mots que
comencen amb els prefixos con, en, in.
Així, confiar, commemorar, enfilar, emmalaltir, infeliç, immediat.
Casos especials
Fan excepció a la norma general els casos següents:
-Els prefixos amfi i circum van escrits amb una m.
Així, amfibi, amfiteatre, amfitrió, circumferència, circumflex, circumval.lació.
-També s'escriu mf els mots següents: àmfora, càmfora, èmfasi, pamflet, triomf, xamfrà,
simfonia, nimfa, limfa, pàmfil, trumfo, samfaina.
-Hi ha pocs mots compostos que s'escriuen nm, com ara tanmateix, enmig, granment.
Exercicis
1. Segons la norma general, construeix mots compostos afegint els prefixos con, en o
in als mots següents, canviant la “n” per la “m” quan calgui
En alguns casos, caldrà afegir el sufix verbal corresponent (-ar o –ir).
Així: “mandra”: emmandrir; “farina”: emfarinar.
1. Amb el prefix con:

figurar, moure, fabular, mutable, federar, memorable.
2. Amb el prefix en:

muralla, fang, màscara, front, marc, fort.
3. Amb el prefix in:

mobilitzar, filtre, moble, flexible, millorable, fidelitat.

99
2. Escriu els contraris dels mots següents, afegint els prefixos in o im segons
correspongui:
1. mortal: ...................................; feliç: .................................; moral: ................................;

2. finit; .................................; madur: .....................................; fal.lible: .........................;
3. merescut: ......................................; franquejable: ..........................; mòbil: ....................;
4. fidel: .................................; manejable: .....................................; fatigable: .......................
3. Escriu el verb corresponent a l’acció definida:
1. Guardar en un magatzem: ...........................................;

2. Posar midó: ................................................;
3. Tenir molta feina: ...............................................;
4. Dirigir un focus cap a un objectiu: .....................................................;
5. Posar una mordassa: ................................................................;
6. Posar una faixa a algú: ...................................................
4. Tenint en compte els casos especials esmentats, omple els buits amb m o n
1. Aquell escrit era un pa.flet.

2. Ha trio.fat l’orquestra si.fònica de Viena.
3. E.mig d’aquell xivarri no se senitia res.
4. Ha posat molt d’è.fasi en la seva resposta.
5. L’autobús de circu.val.lació és el 44.
6. L’a.fiteatre conserva intacte la semicircu.ferència de la graderia.
7. Hi ha una exposició d’à.fores romanes.
8. Al xa.frà de casa meva hi ha un quiosc.
9. Han construït un vehícle a.fibi molt sofisticat.
10. L’a.fitrió rebia tots els convidats amb molta cerimònia.
Clau dels exercicis
1.
1. configurar, commoure, confabular, commutable, confederar, commemorable.
2. emmurallar, enfangar, emmascarar, enfrontar, emmarcar, enfortir.
3. immobilitzar, infiltrar, immoble, inflexible, immillorable, infidelitat.
2.
1. immortal, infeliç, immoral.
2. infinit, immadur, infal·lible.
3. immerescut, infranquejable, immòbil.

100
4. infidel, immanejable, infatigable.
3.
1. emmagatzemar;
2. emmidonar;
3. anar enfeinat;
4. enfocar;
5. emmordassar;
6. enfaixar;
4.
1. pamflet;
2. triomfat, simfònica;
3. enmig;
4. èmfasi;
5. circumval·lació;
6. amfiteatre, semicircumferència;
7. àmfores;
8. xamfrà;
9. amfibi;
10. amfitrió;
12.2 Els aplecs MT, MPT, MR i MV
1. Moltes paraules acabades en sumpte i en sumpció duen mp elles i altres mots de la seva
família.
Així, assumpció, assumpte, exempció, exempt, presumpció, presumpte.
2. Casos especials.
Atenció a la grafia dels mots impremta, empremta (o petja), premsa, tramvia, triumvir, somriure
i derivats.
3. El cas del mot compte i dels seus derivats.
-Quan equival a "càlcul" va escrit mp.
Així, fer o passar comptes; comptar; comptabilitat; tenir un compte corrent; demanar el compte
o factura; pagar al comptat; tenir en compte; anar en compte.
-Quan equival a "rondalla" va escrit nt.

101
Així, explicar un conte; contar o explicar una història.
-Quan equival a "títol nobiliari" va escrit mt.
Així, els comtes de Barcelona; la ciutat comtal; un comtat; la comtessa.
Exercicis
5. Omple els vuits amb m, n o mp
1. Un co...tador electrònic co...ta el temps amb una gran precisió.

2. La ciutat de Barcelona rep el nom de “ciutat co...tal” perquè era on residien els co...tes-
reis catalans.
3. Co...tar una història vol dir el mateix que “explicar una història”.
4. Els assassins van deixar empre...tes digitals pertot arreu.
5. Hi ha una exposició de pre...ses antigues.
6. L’acte d’investidura fou molt su...tuós.
7. Aquell noi ha quedat exe...t de fer el servei militar.
8. S’estableix una exe...ció en el pagament d’impostos en cas de retolar la botiga en català.
9. No caiguis en la te...tació de menjar dolços, que t’engreixaràs.
10. A l’exposició es poden veure uns tra...vies antics molt ben conservats.
11. Tingues en co...te que a l’hora de passar co...tes cal anar molt de co...te de no
equivocar-se.
12. En aquella època es produïen molts ate...tats.
13. Tots els sí...tomes assenyalen una millora de la situació econòmica.
14. Era un individu presu...tuós i malcarat.
15. Co...tat i debatut, no hi ha res més a co...tar. Ja t’ho he explicat tot.
Clau dels exercicis
5.
1. comptador, compta;
2. comtal, comtes;
3. contar;
4. empremtes;
5. premses;
6. sumptuós;
7. exempt;
8. exempció;
9. temptació;
10. tramvies;
11. compte, comptes, compte;
12. atemptats;
13. símptomes;

102
14. presumptuós;
15. comptat, contar;
12.3 Altres aplecs
Hi ha uns pocs mots que dupliquen alguna consonant, com ara:
gg En els mots suggerir, suggeriment, suggestió.
dd En els mots addició, additament, addicció, addicte, drogoaddicte, adduir.
mm En els noms propis Emma, Gemma (a diferència de la lletra"ema"o de la "gema o rovell"),

summa ("compilació"), summe ("suprem"), gamma.
nn En els noms Anna, Susanna i en els mots annex, connex, bienni, tennis, i derivats.
Exercicis
6. Escriu en els punts suspensius g o gg, d o dd, m o mm, n o nn
1. L’acció d’afegir o agregar una cosa s’anomena “a...ició”.

2. Fer una insinuació a algú és su...erir-li alguna cosa.
3. Trobem la lletra “e...a” repetida en els noms propis femenins “E...a” i “Ge...a”.
4. Ajuntar una cosa a una altra, de manera que aquella depengui d’aquesta, ho indiquem
en el mot “a...exar”.
5. Es troba la lletra “e...a” repetida en els noms “A...a” i “Susa...a”.
6. Un període de dos anys s’anomena “bie...i”.
7. Cal revisar totes les co...exions elèctriques.
8. Podia escollir entre una àmplia ga...a de colors.
9. La recopilació de totes les parts d’un ciència s’anomena “su...a”.
10. Era un fet d’una gran importància: de su...a importància.
11. Una persona fortament inclinada al consum d’un producte és un a...icte.
12. Els conservants que afegeixen als aliments envasats s’anomenen a...itius.
13. Les raons a...uïdes per la part contrària no eren gens convincents.
14. Una cosa que estimula el pensament és una cosa su...estiva.
15. Estaven restaurant les dependències a...exes de la casa.
7. Completa les frases següents amb la lletra i aplec consonàntic apropiat
1. Aquest assu...te que sur a la pre...sa és una i...oralitat.

2. A la ciutat co...tal circulava un tra...via de circu...val.lació.

103
3. Per les empre...tes digitals han descober el presu...te autor de l’ate...tat.

4. Les seves filles es diuen: A...a, E...a, Ge...a I Susa...a.
5. Han e...agatzemat tots aquests productes que estan exe...ts d’impostos.
6. M’enfarfega passa co...tes; necessitaria un co...table.
7. Aquesta sa...faina preparada conté uns a...ditius autoritzats.
8. Cal anar amb co...te amb els pa...flets trio...falistes.
9. Co...ecta el co...utador i veurem com funciona això.
10. Els a...exos d’aquest treball són encara a la impre...ta.
11. Ha fet un bon su...eriment per fer el local més co...fortable.
12. La interpretació d’aquesta si...fonia és i...illorable.
13. Has de tenir en co...te que encara no ho ha co...tat pas tot.
14. El co...te ha comprat aquella finca al co...tat.
15. Pots co...tar! Si no van amb més de co...te ja s’ho trobaran.
Clau dels exercicis
6.
1. addició;
2. suggerir-li;
3. ema, Emma, Gemma;
4. annexar;
5. ena, Anna, Susanna;
6. bienni;
7. connexions;
8. gamma;
9. summa;
10. summa;
11. addicte;
12. additius;
13. adduïdes;
14. suggestiva;
15. annexes;
7.
1. assumpte, premsa, immoralitat;
2. comtal, tramvia, circumval·lació;
3. empremtes, presumpte, atemptat;
4. Anna, Emma, Gemma, Susanna;,
5. emmagatzemat, exempts;
6. comptes, comptable;
7. samfaina, additius;
8. compte, pamflets, triomfalistes;
9. connecta, commutador;
10. annexos, impremta;

104
11. suggeriment, confortable;
12. simfonia, immillorable;
13. compte, contat (=explicat) o comptat (=passats els comptes).
14. comte, comptat;
15. comptar, compte;
12.4 La "ela" geminada
Cal tenir en compte que la pronuncia no sol indicar quan un mot va amb l.l o amb una sola l
sola. Per tant, convé conèixer de memòria els mots més corrents que duen "ela geminada" i, en
cas de dubte, consultar el diccionari.
Tot i així, hi ha les orientacions següents:
1. Mots populars que van amb "ll" i que tenen un significat semblant als cultismes, que duen l.l.
Així: pell, pel·lícula; aixella, axil·lar; metall, metàl·lic; cabell, capil·lar; cancell, cancel·lar;
cristall, cristal·lí.
2. Mots que comencen en els prefixos col-, il-, que signifiquen "companyia" ("amb": "col") i
negació ("no":"il").
Així, col·laborar, col·lecció, col·locar, col·legi, col·lisió, col·loqui; il·limitat, il·lícit, il·legal,
il·lògic, il·legítim.
3. Parelles de significat diferent segons duguin "l·l" o no.
Així: al·locució (discurs), elocució (manera de parlar); al·ludir o al·lusió (referir-se), eludir
(defugir); vil·la (torre), vila (ciutat petita); estel·lar (sideral), estelat (estrellat); anul·lar (fer nul),
anular (dit anular).
4. Mots corrents que duen l·l:
al·legar, al·lucinar, al·lèrgia, aquarel·la, parcel·la, cel·la, mortadel·la, Compostel·la,

novel·la, til·la, tranquil·la, goril·la, cavil·lar, oscil·lar, instal·lar, apel·lar, sol·licitar,
rebel·lar-se, Brussel·les, bèl·lic, cèl·lula, idil·li, intel·ligència, afal·lera, pàl·lida, pol·len,
paral·lela, penicil·lina, pol·lució, satèl·lit, pusil·lànime, putxinel·li.
5. Mots que no duen l·l:
Entre d'altres, religió, celebrar, celebració, alegre, solució, solucionar.
Pel que fa als números, alguns que comencen per "mil", van amb l.l: mil·lèsim, mil·lenari,
mil·límetre, mil·ligram.

105
En canvi, d'altres van amb una sola "l": milè, miler, milenar, milió.
Exercicis
8. Escriu el contrari dels mots següents, fent servir el prefix negatiu “il”
1. llegible: ...............................; limitat: ...............................; lícit: ............................;

2. lògic: ...............................; licitud: ...................................; legal: ............................
9. Completa els buits amb “l” o “l·l”, tenint en compte la llista dels mots que duen
“l·l” i els que no en duen
1. El 1988 es va ce..ebrar el mi..enari de Catalunya.

2. Cada mi..ígram d’aquest producte val un mi..ió.
3. Almenys hi havia un mi..er de joves: a tothom se’l veia molt a..egre.
4. La so..ució del problema estava cada cop més allunyada.
10. Escriu el mot que dugui “l·l” que estigui emparentat amb un dels que hi ha la llista
següent i que duen “ll”
1. corall: ..............................; llum: .............................; fallar: .....................................;.

2. mall: .................................; flagell: ............................; metall: ..................................
11. D’acord amb les parelles de mots esmentades, omple els buits de les frases
següents:
1. En aquella vi..a, hi havia una vi..a modernista molt famosa.

2. El conferenciant va demostrar en la seva a..ocució posseir una gran e..ocució.
3. El polític entrevistat ha e..ludit respondre sobre el afer al qual havia a..udit el
periodista.
4. Era una nit tota este..ada quan llançaren el coet cap a l’espai este..ar.
5. Ha anu..at totes les visites previstes.
6. S’ha fet mal al dit anu..ar.
12. Completa els buits de les frases següents am “l” o “l·l”
1. L’i..ustre conferenciant va fer una a..usió a aquest tema.

2. El conductor , que sortí i..ès, e..udí tota responsabilitat.
3. Han insta..at uns satè..its bè..ics a l’espai este..ar.

106
4. El subreto..ats de la pe..ícula eren del tot i..egibles.
5. Hi ha un mi..er de so..icituds d’anu..ació de matrimoni.
6. La reunió de caps d’estat tindrá lloc a Brusse..es.
7. Va actuar en tot moment amb molta inte..igència i tranqui..itat.
8. El mi..enari va ser celebrat amb tota so..emnitat.
Clau dels exercicis
8.
1. il·legible, il·limitat, il·lícit.
2. il·lògica, il·licitud, il·legal.
9.
1. celebrar, mil·lenari;
2. mil·ligram, milió;
3. miler, alegre;
4. solució;
10.
1. coral·lí, il·luminar, fal·lible o infal·lible;
2. mal·leable, flagel·lar, metàl·lic;
11.
1. vila, vil·la;
2. al·locució, elocució;
3. eludit, al·ludit;
4. estelada, estel·lar;
5. anul·lat;
6. anular;
12.
1. il·lustre, al·lusió;
2. il·lès, eludí;
3. instal·lat, satèl·lits, bèl·lics, estel·lar;
4. subretolats, pel·lícula, il·legibles;
5. miler, sol·licituds, anul·lació;
6. Brussel·les;
7. intel·ligència, tranquil·litat;
8. mil·lenari, celebrat, solemnitat;

107
ÍNDEX
Blocs de continguts i criteris d'avaluació 1
ORTOGRAFIA 3
1. Vocal neutra 4
1.1 So de vocal neutra i lletres que el representen 5
1.2 Ortografia de la vocal neutra 5
1.3. Excepcions i divergències català-castellà 9
2. U feble 15
2.1 So de u feble i lletres que el representen 15
2.2 Ortografia del so de u feble 16
2.3 Excepcions i casos especials 19
3. La síl.laba i el diftong 24
3.1. Identificació de síl·labes i separació de paraules a final de ratlla 24
3.2. El diftong 25
3.3 Repàs dels sons de la i i de la u 28
4. Apòstrof, contracció i guionet 30

4.1 Normes de l'apòstrof 30
4.2 La contracció 33
4.3 El guionet 34
5. Accentuació 40
5.1 Classes de mots 40
5.2 Normes de l'accentuació 41
5.3 Tipus d'accent 43
6. Accent diacrític 49
6.1 Casos especials d'accentuació 49
6.2 Concepte 52
7. La dièresi 60
7.1 Normes de la dièresi 60
7.2 Dièresi per derivació 62
7.3 Excepcions de la dièresi 64
8. La essa sorda i sonora 67

8.1 Els sons sonor i sord en la essa 67

108
8.2 Normes generals de l'ortografia de la essa sonora i sorda 69
8.3 Normes particulars d'ortografia de la essa sorda 70
8.4 Casos especials de essa sonora 73
8.5 Casos especials de essa sorda 74
9. Els sons de la ge i de la xeix 77

9.1 Els sons i les lletres de la J-G i de la TJ-TG 77
9.2 Els sons i les lletres IG i TX 79
9.3 Sons i lletres de la X i de la IX 80
10. Les lletres b-v i la h 83

10.1 Normativa de la b-v 83
10.2 Pseudo-derivats 85
10.3 Divergències català-castellà 86
10.4 L’H, lletra muda 87
11.Les lletres p-t-c. b-d-g i q 89

11.1 Les terminacions P-T-C, B-D-G 89
11.2 Casos especials 93
11.3 El so p, t, c a l'interior de mot i la t final muda 95
11.4 Le lletres C-Q
12. Aplecs consonàntics 98

12.1 Aplecs amb la N i la M 98
12.2 Els aplecs MT, MPT, MR i MV 100
12.3 Altres aplecs 102
12.4 La "ela" geminada 104

1 Català Accés Superior Dossier 1 Part + Exer - Sol 12-13 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1 Català Accés Superior Dossier 1 Part + Exer - Sol 12-13 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFA Singuerlín 2012-2013

Prova d’Accés als Cicles Formatius de Grau Superior

Blocs de continguts i criteris d'avaluació

Comprèn i interpreta les informacions més rellevants de textos orals i escrits

Elabora textos escrits a partir de les estructures de cadascuna de les

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

Aplica els elements característics del registre lingüístic corresponent als

Analitza les relacions significatives entre les paraules en relació amb la

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

mot primitiu so tònic mot derivat so àton lletra

1. Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.

Mot primitiu so tònic mot derivat so àton lletra

2. Subratlla les vocals que sonin neutres dels mots següents

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

Clau dels exercicis

1.2 Ortografia de la vocal neutra

Si el mot està en singular, s'escriurà a si és femení o bé e si és masculí.

Si el mot està en plural, sigui masculí o femení, s'escriurà sempre e.

Així: "casa", "poble", "cases", "pobles".

Si el verb acaba en vocal, s'escriurà a. En canvi, si acaba en consonant o en el diftong -eu,

3. Al mig d'un mot.

Així, de "Pau" o de "peu" es tindrà "Pauet" o bé "peuet".

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

Així, "viatge especial, de tipus cultural" o bé "viatge espacial, a l'espai exterior".

En alguns mots, el pas del singular al plural origina canvis consonàntics.

1. A l’entrada de la cov. hi havi. un cov.;

1. Penseu en unes altres coses!

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

Jutge / jutja, porta’n / porten, tracte / tracta, compra’n / compren

1. Té un ........................... molt bo amb tothom / No es ......................... pas d’això.

6. Escriu a o e en els buits dels mots següents

1. Viatj. massa ràpid; no sé si aprofitarà gaire el viatg.;

7. D’acord amb la norma 3 estudiada, la a i la e tòniques d’un mot primitiu sonen

1. Una noia pleneta: .............................. / Una vall planeta: ..............................

Afegeix als mots següents els sufixos indicats:

1. –edat i –ejar: derivació nominal i verbal a partir d’un adjectiu.

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

lliure: ................................................. / ell lliura: .............................................

1. .ccés a l’autopista / .xcés de velocitat.

Clau dels exercicis

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

1.3. Excepcions i divergències català-castellà

Així: poema, poeta, monarca, un demòcrata, un homicida, un artista.

b) S'escriu e la vocal neutra final del tipus dels mots següents:

-Adjectius d'una sola terminació, vàlida per als dos gèneres.

La majoria d'aquests adjectius acaben en aire / ble / me / ne.

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

a) Formes verbals en que es poden trobar tant la a com la e tòniques.

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

1. Deixen les torres lliures.

1. Es fei.n un embolic quan estudiav.n els apunts de física;

1. El nen n.ixerà a l’estiu: ell ............ o bé ................

1. .mpúries és un indret m.ravellós i respl.ndent.

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

15. Escriu en singular les frases següents:

1. Ells omplen els càntirs.

16. Omple els buits amb la lletra a o bé e.

1. Tots ells vivi.n molt pobr.ment.

Clau dels exercicis

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó

Llengua Catalana 1ª part – Prova d’Accés – Josep-Manel Alarcó