830900 _ 0001-0007.

qxd 2/1/08 13:58 Página 1

Geografia
i Història 2 ESO
El llibre Geografia i Història per a 2n d’ESO
és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada
al departament d’Edicions Educatives Grup Promotor /
Santillana, dirigit per Enric Juan Redal
i M. Àngels Andrés Casamiquela.

En la realització han intervingut:

J. M. Caballero Martínez
A. I. Calvo Villalba
J. Casassas Ymbert
O. Costa Ruibal
O. Espino de Torres-Peralta
A. Ghanime Rodríguez
T. Grence Ruiz
A. Perales Álvarez
G. Prieto Renieblas
EDICIÓ
Marta Ballester Gassó
Teresa Grence Ruiz
Antonia Perales Álvarez
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Teresa Grence Ruiz

Grup Promotor
Santillana
830900 _ 0001-0007.qxd 28/1/08 11:14 Página 2

Índex d’Història UNITATS INFORMACIÓ

Introducció: 1. La feina de l’historiador 4. Les edats de la història

la història, l’estudi 2. Les fonts 5. També és fonamental orientar-se en l’espai
del passat 3. Important! No perdre’s en el temps
Pàg. 8

L’edat mitjana
UNITAT 1 1. El final de l’Imperi romà 4. L’islam en l’edat mitjana
L’inici de l’edat 2. Els regnes germànics 5. L’Imperi carolingi
mitjana 3. L’Imperi bizantí
Pàg. 14
UNITAT 2 1. Les segones invasions 4. La noblesa
La societat feudal 2. Uns reis dèbils 5. Els clergues
Pàg. 28 3. Una societat estamental 6. Els camperols
UNITAT 3 1. La cristiandat 4. L’escultura romànica
L’època del romànic 2. Un art religiós 5. La pintura romànica
Pàg. 40 3. L’arquitectura romànica

UNITAT 4 1. La prosperitat econòmica del segle XIII 4. El reforçament de les monarquies

El ressorgiment 2. El renaixement de les ciutats
de les ciutats 3. L’auge de l’artesania
Pàg. 48
UNITAT 5 1. Una cultura urbana 4. L’escultura gòtica
L’època del gòtic 2. El naixement de les universitats 5. La pintura gòtica
Pàg. 58 3. L’arquitectura gòtica
Pàg. 66 Activitats de repàs de les unitats 1, 2, 3, 4 i 5
Els territoris hispànics en l’edat mitjana
UNITAT 6 1. La història d’al-Àndalus 5. El llegat cultural
Al-Àndalus 2. Una economia pròspera 6. L’arquitectura
Pàg. 72 3. Una societat desigual 7. L’islam a Catalunya
4. Un món urbà

UNITAT 7 1. Els nuclis de resistència cristiana 5. L’organització dels territoris cristians

Els regnes cristians 2. La formació del regne asturià i lleonès 6. L’avenç dels regnes cristians
hispànics 3. El naixement de Castella 7. Les tres cultures
Pàg. 84 4. De la Marca Hispànica als regnes i comtats 8. La corona de Castella
pirinencs

UNITAT 8 1. La Marca Hispànica 4. La formació de la societat feudal (segles XI-XII)

L’edat mitjana 2. La consolidació del Casal de Barcelona 5. L’expansió de la corona d’Aragó
a Catalunya 3. La unió amb Aragó i la intensificació de l’expansió 6. Les institucions de govern de la Catalunya medieval
Pàg. 92 cap a la Catalunya Nova 7. Catalunya durant els segles XIV i XV

Pàg. 106 Activitats de repàs de les unitats 6, 7 i 8

El començament de l’edat moderna
UNITAT 9 1. El món que coneixien els europeus en el segle XV 4. Les exploracions castellanes
L’època dels 2. Causes dels descobriments 5. Les conseqüències dels descobriments
descobriments 3. Les exploracions portugueses
Pàg. 112

UNITAT 10 1. La recuperació de la població 4. El naixement de l’estat modern

Els canvis polítics, 2. El creixement econòmic 5. Els Reis Catòlics, exemple
econòmics i socials 3. La transformació social de monarquia autoritària
Pàg. 120

UNITAT 11 1. El Renaixement: l’època de l’humanisme 6. L’escultura

El canvi cultural: 2. El desenvolupament científic 7. L’expansió del Renaixement
Renaixement i Reforma 3. Un nou estil artístic: el renaixentista 8. El canvi religiós
Pàg. 128 4. L’arquitectura 9. La Contrareforma
5. La pintura 10. Les conseqüències de la Reforma

Pàg. 144 Activitats de repàs de les unitats 9, 10 i 11

830900 _ 0001-0007.qxd 25/1/08 13:28 Página 3

ACTIVITATS
EDUCACIÓ LECTURA
Procediments Tècniques d’estudi EN VALORS

• Analitzar un objecte i classificar-lo

• Recordar les nocions temporals
• Interpretar línies del temps i elaborar-ne
• Interpretar mapes històrics estàtics i dinàmics

• Comparar mapes: l’islam medieval • Completar un quadre • Patrimoni: Constantinoble • Novel·la

i l’islam actual comparant • Patrimoni: Santa Sofia de Constantinoble històrica:
• Estudiar una tècnica: l’elaboració de mosaics civilitzacions • Patrimoni: L’Alcorà. La Meca La llegenda
• Patrimoni: Aquisgrà del rei Artús
(pàg. 13)
• Elaborar una piràmide feudal • Elaborar definicions • Drets humans: El codi de cavalleria
• Analitzar un tapís: el tapís de Bayeux • Drets humans: Esclaus i serfs • Textos
històrics:
Les croades
• Analitzar una pintura • Fer un resum • Drets humans: Les heretgies: els càtars (pàg. 69)
• Identificar escenes de l’art cristià • Patrimoni: Santa Maria de Taüll i Panteón
de los Reyes de San Isidoro de Lleó

• Analitzar una fotografia aèria d’una ciutat • Fer un esquema

• Analitzar mitjans de transport antics
• Analitzar el significat i el valor d'un objecte:
el vestit

• Comparar escultures: un Crist romànic • El mapa conceptual • Patrimoni: La catedral de Chartres

i un de gòtic • Patrimoni: Els frescos de la basílica
• Analitzar un edifici de Sant Francesc, a Assís

• Analitzar un cas: l’habitatge andalús • Elaborar un quadre • Patrimoni: Còrdova • Novel·la

• Analitzar la pervivència de la ciutat andalusina cronològic d’al-Àndalus • Patrimoni: L’Alhambra i el Generalife històrica:
a la Còrdova actual • Drets humans: Les dones Lleó l’Africà
• Investigar topònims i paraules d’origen àrab (pàg. 71)

• Analitzar una carta de poblament • Resumir en cronologies • Patrimoni: L’art asturià. L’art mossàrab • Textos
• Patrimoni: L’art mudèjar històrics:
El camí de Sant
• Patrimoni: El camí de Sant Jaume
Jaume segons
el Còdex Calixtí
(pàg. 109)
• Estudiar els fets històrics per mitjà de fonts escrites • Estudiar les diferents • Patrimoni: Els castells medievals
• Analitzar les característiques d’un grup social institucions medievals a Catalunya
durant l’edat mitjana a Catalunya en funció per mitjà d’un quadre • Patrimoni: El Llibre del Consolat de Mar
de la representació iconogràfica comparatiu

• Distingir causes i efectes • Elaborar fitxes • Memòries

• Analitzar un descobriment arqueològic històriques:
Hernán Cortés
arriba a
Tenochtitlán
• Compara ritmes de canvi • Fer un esquema: dins Historia
• Analitzar l’evolució social la monarquia dels Reis verdadera
• Interpretar l’organigrama d’una monarquia moderna Catòlics de la conquista
• Establir una cadena causal de la Nueva
Espanya
(pàg. 111)
• Analitzar l’evolució de la pintura • Sintetitzar la unitat • Drets humans: La persecució de les idees
• Analitzar l’evolució d’un artista en quadres de doble científiques • Textos
• Interpretar la mentalitat religiosa entrada històrics:
La Inquisició
(pàg. 147)
830900 _ 0001-0007.qxd 28/1/08 11:14 Página 4

UNITATS INFORMACIÓ

Els segles XVI, XVII i XVIII

UNITAT 12 1.Carles V: l’inici del regnat 6. Els problemes del regnat
El segle XVI: l’apogeu 2. El govern d’un imperi molt extens 7. La conquesta d’Amèrica
de l’Imperi hispànic 3. Els problemes del regnat 8. L’organització de l’Amèrica conquerida
Pàg. 150 4. La monarquia hispànica de Felip II 9. L’explotació de les colònies
5. Els objectius de Felip II 10. La societat americana

UNITAT 13 1. El final de l’hegemonia hispànica 5. La guerra de Successió

Els segles XVII i XVIII 2. La crisi econòmica i social 6. El reformisme i les transformacions del segle XVIII
Pàg. 160 3. L’hegemonia francesa
4. L’equilibri continental

UNITAT 14 1. El segle XVI a Catalunya 5. Demografia, economia i societat a la Catalunya

Els segles XVI, XVII 2. La crisi política del segle XVII del segle XVIII
i XVIII a Catalunya 3. Economia, demografia i societat al segle XVII
Pàg. 174 4. Catalunya dins l’Espanya borbònica

UNITAT 15 1. La mentalitat barroca 5. La pintura barroca

L’Europa del barroc 2. Trets de la cultura barroca 6. El Segle d’Or de la pintura espanyola
Pàg. 188 3. La revolució científica 7. L’escultura barroca
4. L’arquitectura barroca 8. La cultura del segle XVIII
Pàg. 198 Activitats de repàs de les unitats 12, 13, 14 i 15
Índex Geografia

Introducció. 1. Què estudia la geografia?

Què és la geografia 2. Geografia física i geografia humana
i com s’estudia 3. Fotos, mapes i gràfics, tres eines importants
Pàg. 202 per al geògraf

La població i la vida en societat

UNITAT 16 1. Som més de 6.000 milions de persones 5. Les polítiques de població
La població del món 2. On vivim? 6. La població espanyola
Pàg. 208 3. Com s’estudia la població? 7. La població catalana
4. Dues situacions oposades: els països rics
i els països pobres

UNITAT 17 1. Les societats segons l’estructura econòmica i social 4. Les llengües del món
Una població diversa 2. La diversitat cultural de les persones 5. Les religions del món
Pàg. 224 3. Els grans reptes culturals d’avui

UNITAT 18 1. Les persones s’agrupen en societats 5. La societat occidental actual

La diversitat dins 2. La diversitat de grups socials 6. Els problemes socials
de cada societat 3. Les societats tenen una estructura 7. El conflicte social
Pàg. 234 4. Les societats canvien 8. Els reptes de la societat catalana

Pàg. 244 Activitats de repàs de les unitats 16,17 i 18

Cap a un món de ciutats
UNITAT 19 1. L’hàbitat rural 5. Els grans canvis en el desenvolupament urbà
Els ritmes 2. L’hàbitat urbà 6. La ciutat preindustrial
d’urbanització al llarg 3. El paisatge urbà 7. Els ritmes de la gran transformació urbana
de la història 4. L’estructura de les ciutats 8. L’urbanisme: l’organització de l’espai urbà
Pàg. 250

UNITAT 20 1. La llarga història de les ciutats europees 6. Els problemes urbans

Les ciutats a Europa, 2. Les ciutats de la Unió Europea 7. La distribució de la població a Catalunya
Espanya i Catalunya 3. La població rural a Espanya 8. Les característiques de la xarxa urbana catalana
Pàg. 260 4. La població urbana a Espanya 9. Els nous processos de transformació i el nou model
5. La gestió de les ciutats espanyoles urbà català

Pàg. 274 Activitats de repàs de les unitats 19 i 20

Annex Pàg. 278 Mapamundi, mapes polítics per continents i dades estadístiques de població per estats
830900 _ 0001-0007.qxd 25/1/08 13:28 Página 5

ACTIVITATS
EDUCACIÓ LECTURA
Procediments Tècniques d’estudi EN VALORS

• Analitzar l’impacte econòmic del descobriment • Sintetitzar la unitat • Drets humans: El treball dels indis • Novel·la
d’Amèrica en línies del temps històrica:
• Analitzar els tipus d’efectes de la conquesta Las aventuras
d’Amèrica del capitán
Alatriste
(pàg. 149)
• Comparar casos: França i Anglaterra • Textos
• Analitzar les causes immediates i llunyanes històrics:
de la crisi de la monarquia hispànica La guerra
• Extreure informació d’una pintura sobre de Successió
la vida quotidiana (pàg. 201)
• Analitzar la lletra d’una cançó • Elaborar un esquema
• Obtenir informació d’una font iconogràfica

• Analitzar un conjunt arquitectònic: Versalles

• Analitzar un quadre barroc: Las Meninas

• Descriure la fotografia d’un lloc.

• Utilitzar l’atles
• Interpretar un mapa
• Relacionar mapes

• Interpretar un mapa de coropletes • Drets humans: Malalties de la nostra • Notícies

• Interpretar un mapa d’isodenses d’Espanya època de premsa:
• Usar estadístiques per calcular dades i fer gràfics L’ONU assumeix
• Investigar la història demogràfica de la teva família l’Aliança de
• Analitzar una fotografia de satèl·lit: el món de nit Civilitzacions
• Analitzar règims demogràfics (pàg. 207)
• Afers
d’actualitat:
• Analitzar un cas: els indígenes de Guatemala • Resumir la unitat • Drets humans: Cultures indígenes
La situació
• Analitzar un cas: els fonamentalismes en quadres i esquemes amenaçades
de les dones
en l’actualitat
(pàg. 247)
• Analitzar un cas: els gitanos a Espanya • Drets humans: Les castes
• Enregistrar notícies de la televisió • Drets humans: La gent gran
sobre les migracions i analitzar-les

• Conèixer les capitals del món • Notícies

de premsa:
Els Jocs
Olímpics
de 2012
(pàg. 249)
• Afers
• Analitzar un pla urbà • Fer un quadre sinòptic • Patrimoni: Les cases rurals d’actualitat:
• Fer un mapa • Patrimoni: Ciutats Patrimoni El preu
conceptual de la Humanitat de l’habitatge
a l’Estat espanyol
(pàg. 277)
830900 _ 0001-0007.qxd 25/1/08 13:28 Página 6

ÉS IMPORTANT QUE

Coneix el llibre, CONEGUIS LES DIFERENTS

PARTS QUE TÉ EL LLIBRE,

per estudiar de manera eficaç PERQUÈ HI PUGUIS

ESTUDIAR MILLOR.

El llibre es divideix en dues seccions, l’una dedicada

a la història medieval i moderna, i l’altra dedicada a la
geografia humana. Cada secció comença amb unes
pàgines d’Introducció, on es presenten algunes nocions
i procediments bàsics.
Al llarg del llibre,
Les unitats s’agrupen en sis blocs: quatre blocs d’història aquest personatge et
i dos blocs de geografia. Per exemple, el bloc dedicat a donarà alguns consells
l’edat mitjana té cinc unitats. perquè milloris la
manera d’estudiar.

Una doble pàgina obre cada bloc d’unitats.

La introducció situa BLOC

La lectura i la imatge
l’assumpte de què presenten novel·les
El començament
tracta el bloc i en de l’edat moderna i altres textos històrics i
proporciona les idees
Els historiadors situen l’acabament de l’edat mitjana a finals del segle XV. La conquesta
de Constantinoble pels turcs l’any 1453 i el descobriment d’Amèrica el 1492 es
consideren els dos grans esdeveniments que marquen l’inici de l’edat moderna.
notícies d’actualitat
Aquesta nova etapa es va caracteritzar per l’expansió dels europeus per la resta de

clau.
continents a la recerca de riquesa o de terres on establir-se. Europa va deixar
de ser un continent aïllat, amb pocs contactes exteriors, i va establir rutes
comercials i colònies a gairebé tot el món.
perquè la unitat comenci
d’una manera motivadora.
Al continent europeu es van produir transformacions molt importants. Van canviar-hi
els sistemes polítics, les condicions de l’economia i el panorama cultural. Fins i tot
hi va tenir lloc una ruptura religiosa que va comportar la divisió del continent en
dos bàndols enfrontats. Tot aquest conjunt de canvis van posar fi al món medieval.

PLA DE TREBALL Hernán Cortés arriba a Tenochtitlán

El pla de treball Què aprendràs

1. Quins països i quines persones van protagonitzar
10. Comparar ritmes de canvi.
11. Comparar diferents visions sobre
un mateix fet.
Després, un altre dia al matí vam marxar d’Estapalapa,
acompanyats d’aquells grans cacics dels quals he parlat abans;
avançàvem per la nostra calçada, una via de vuit passos d’amplada
PUNT DE PARTIDA

• Qui era Bernal Díaz del Castillo?

els viatges d’exploració i quins van ser els efectes en la qual, malgrat que era prou gran, no s’hi cabia a causa En quina època i on va viure?

t’indica els objectius d’aquests viatges.

2. Quins pobles vivien a Amèrica quan hi van arribar
els espanyols i com vivien.
12. Elaborar un organigrama.
13. Analitzar l’evolució de la pintura.
14. Establir una cadena causal.
de la gentada que hi havia; alguns entraven a Mèxic, d’altres
en sortien i també s’hi sumaven els que ens venien a veure, perquè
mai no havien vist cavalls ni homes com nosaltres. I no ens en
sabíem avenir, de les coses admirables que vam veure, o de si era
• Quins esdeveniments narra en
aquest fragment de la seva crònica?
Saps qui eren els asteques?

Les activitats avaluen

3. Com era la societat europea durant l’edat Quina relació tenen amb aquest
15. Conèixer i establir les causes veritat tot el que apareixia davant nostre, perquè d’una banda a terra
moderna. text?

que has de complir. 4. Què va significar la formació de monarquies

autoritàries i què diferenciava aquests sistemes
polítics de les monarquies medievals.
que van provocar un
esdeveniment històric
i les conseqüències
que se’n deriven.
UTILITZA AQUEST TRUC
EN AQUEST BLOC HI TÉ MOLTA
IMPORTÀNCIA L’ESPAI
GEOGRÀFIC. CONSULTA ELS
MAPES SEMPRE QUE ES PARLI
ferma hi havia grans ciutats, i a la llacuna, moltes altres; arreu
hi vèiem canoes i a la calçada, de tant en tant, molts ponts. Enfront
de tot, s’alçava la gran ciutat de Mèxic.
• Qui era el capità de l’expedició
espanyola? Què en saps?
• Com era la ciutat de Tenochtitlán?

Això t’ajudarà a
5. Quins canvis es van produir en la població
i en l’economia.
6. En què van consistir l’humanisme i el Renaixement.
16. Interpretar restes
arqueològiques.
17. Analitzar l’evolució
D’UN TERRITORI NOU. [...] I tornem a la nostra entrada a Mèxic, on tots plegats vam ser
instal·lats a les estances d’unes cases molt grans que havien
pertangut al pare del gran Moctezuma, anomenat Axaiacatl.
En aquells moments, Moctezuma hi tenia els seus grans adoratoris
On estava situada?
• Creus que els espanyols es
van quedar sorpresos en veure
la gran ciutat asteca? Justifica la
com has comprès la
7. Per què va tenir lloc la Reforma protestant i quines d’un artista. d’ídols i una recambra molt secreta de peces i joies d’or, que devia resposta.

seleccionar els
conseqüències va tenir.

Què faràs
8. Analitzar l’evolució d’objectes, grups socials, etc.
18. Analitzar la pervivència
de trets del passat.
ser el tresor que havia heretat del seu pare Axaiacatl [...] i tots
aquells palaus eren esplendorosos, emblanquinats, nets i enramats
[...] Vam entrar en un pati molt gran, i aleshores el gran Moctezuma
va agafar la mà del nostre capità, Hernán Cortés, que l’havia estat
• Com creus que era una ciutat
espanyola d’aquella època?
• Saps alguna cosa de la conquesta
lectura i els coneixements
d’Amèrica?
esperant allà, i el va fer entrar a l’estança on havia de descansar.

continguts en què t’has

9. Aprendre tècniques d’estudi i com elaborar
quadres comparatius i cronologies. BERNAL DÍAZ DEL CASTILLO, Historia verdadera
de la conquista de la Nueva España. 1519. Adaptat.
• Per què creus que els espanyols
es van llançar a aquella aventura?
previs que tens.
110 111

de fixar més.

Cada unitat està formada per diverses pàgines d’informació.

El text informatiu està acompanyat de diferents elements.
Els glossaris
Els documents (fotografies, mapes, gràfics, t’expliquen
esquemes dibuixos...) exemplifiquen o els conceptes La secció A fons recull els
amplien el contingut del text. 6. més complicats. continguts més difícils i descriu
El reformisme
i les transformacions del segle XVIII
El despotisme il·lustrat 1808

La forma de govern més general a l’Europa del segle XVIII va

ser la monarquia absoluta, que es va caracteritzar per la con-
centració de poders, el centralisme i la tendència a la unifor-
mització política del estats.
Alguns monarques absoluts, com ara Caterina II de Rússia i Fre- 1788
Espanya, sotmesa
a la política exterior
1796 de França
1795 Guerra entre Espanya
1793 i la França
revolucionària
Carles IV
exemples i casos concrets.
deric II de Prússia es van mostrar preocupats pel desenvolupa-
1783
ment del seus països i van impulsar reformes. Aquesta volun- Guerra de la Independència
dels Estats Units. Espanya
tat reformista va rebre el nom de despotisme il·lustrat. recupera Florida i Menorca
1775
A l’Espanya del segle XVIII, Ferran VI i Carles III van conti-

2. Una economia pròspera 3. Una societat desigual

La major part de la població d’al-Àndalus es dedi-
cava a l’agricultura. Els cereals, la vinya i l’olivera
van continuar sent els conreus més importants,
però els musulmans van introduir innovacions que
han perdurat fins als nostres dies.
• Van desenvolupar les tècniques de regadiu. Una
xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg de camps
que abans eren erms, de manera que va augmen-
tar la producció.
• Van introduir nous conreus, com el cotó i l’anyil
(una herba tintòria), que s’usaven en la indústria
tèxtil, i l’arròs, la canya de sucre, les albergínies, les
carxofes, etc., que es destinaven a l’alimentació.
En les ciutats es va desenvolupar una producció ar-
tesana de gran qualitat. La ceràmica, el cuir repu-
jat, l’orfebreria, la fabricació d’armes, la producció
de colorants i el treball de la seda eren les manu-
factures més destacades (docs. 14-17).
Al-Àndalus també va ser el centre d’un comerç
molt actiu. Els productes artesans andalusins es ve-
nien en altres regions del món. A canvi, els comer-
ciants portaven esclaus i or. Per fer els intercanvis
comercials s’usaven principalment dues monedes:
el dinar d’or i el dirhem de plata (docs. 12 i 13).
Artesania o art?
Els artesans musulmans van assolir un bon mestratge en l’elaboració d’alguns productes que en molts
casos van donar origen a veritables peces d’art.
Doc. 14. Càntir de metall. Doc. 15. Enquadernació
d’un llibre.
També s’elaboraven magnífics mobles i paravents amb fusta, i es feien unes enquadernacions
excel·lents en cuir.
76
Doc. 11. La caravana, miniatura musulmana del segle XIII.
Doc. 12. Dinar d’or
de l’etapa del califat.
Doc. 16. Plat de ceràmica.
nuar la política de centralització i uniformització de Felip V
DRETS HUMANS (doc. 20), però cal destacar l’esperit reformista del regnat de Carles III
1763
Carles III (1759-1788), inspirat en les idees de la Il·lustració. 1759 Guerra dels Set Anys.
Espanya perd Florida
Després de la conquesta, els musulmans van ser tolerants amb Les dones a canvi de part de la Louisiana
Carles III, que es va envoltar de ministres il·lustrats, com Flo- 1756
els cristians i els jueus, de manera que aquests es van quedar a ridablanca o Campomanes, va intentar una reforma de l’en-
Doc. 3 La rendició de Breda,
al-Àndalus. Al principi, només alguns grups de cristians van obra de Velázquez. Aquest
senyament, va voler sotmetre l’Església al control de l’estat, va 1748 Ferran VI
1746 quadre, anomenat també
emigrar a les terres del nord. Per això, la societat andalusina fomentar la investigació científica a través de les Societats
Guerra de Successió
austríaca. Parma i Piacenza Les llances, reflecteix el final
estava formada per gent de diferents costums i religions. cedides a l’infant Felip La crisi del regnat de Felip IV
Econòmiques d’Amics del País i va intentar modernitzar l’a- 1740 de l’assetjament de la ciutat
El grup més poderós estava format pels conqueridors i els gricultura. A més, va liberalitzar el comerç amb Amèrica. La flamenca de Breda, que es La dècada de 1640 va ser desastrosa per a la monar-
1735 Guerra de Successió
1733 polonesa. Se cedeix va rendir davant les tropes quia hispànica.
seus descendents, àrabs i berbers. Però dins d’aquest grup hi seva política, però, no va donar els resultats desitjats, sobre- el regne de Nàpols
Doc. 5 El comte
al príncep castellà hispàniques el 1625.
havia grans diferències. tot per l’oposició de la noblesa i de l’Església a qualsevol me- Carles • La política centralista del comte duc d’Olivares va duc d’Olivares, obra
En el centre de la imatge
• Els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs de go- sura que perjudiqués els seus privilegis. 1724
el governador de la ciutat,
provocar diversos aixecaments en els territoris de de Velázquez.
vern. Espanya fracassa
1720 en intentar recuperar Justí de Nassau, lliura la monarquia hispànica. Els més importants van Aquest quadre va
Demografia 1717 les possessions
italianes Lluís I les claus al general ser els de Catalunya i Portugal, on van esclatar ser pintat el 1634,
• Els berbers eren més nombrosos, però van obtenir menys be- 1714
guerres molt llargues. La rebel·lió de Catalunya va en el moment
(només va regnar de les tropes hispàniques,
neficis, i per això es van revoltar algunes vegades. El cicle demogràfic antic, imperant fins al segle XVIII, es carac- en què l’ofensiva
Guerra un any i Felip V Ambrogio Spinola. ser sufocada el 1652, però en canvi els portugue-
La resta de la població s’organitzava per criteris religiosos. teritzava per una natalitat i una mortalitat elevades, amb una de Successió
va tornar a Velázquez va voler plasmar hispànica a Europa
espanyola sos van poder expulsar els representants de Fe- estava assolint
forta incidència de la mortalitat catastròfica, però al llarg del se- Felip V assumir el tron) la generositat i cavallerositat
• Els muladins eren els cristians que van adoptar la religió, la 1700 1701 lip IV i es van declarar independents. la màxima
gle XVIII la població europea, inclosa l’espanyola, va augmentar de Spinola, que impedeix
llengua i els costums de l’islam. Alguns ho van fer perquè d’a- ràpidament (doc. 21). amablement que el vençut • Les guerres exteriors també es van complicar. El intensitat. Olivares
questa manera no havien de pagar impostos. Doc. 20 Línia del temps dels regnats espanyols s’humiliï agenollant-se. cardenal Richelieu, favorit del rei de França Lluís hi apareix com
La raó fonamental del creixement demogràfic va ser el descens del segle XVIII.
XIII, va considerar que calia impedir que la mo- el triomfador
• Els mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant de la mortalitat, sobretot de la mortalitat catastròfica. Aquest fet de la guerra.
la seva religió. Com que no eren musulmans, pagaven impos- narquia hispànica guanyés la guerra dels Trenta
s’explica per la disminu- Anys i acaparés encara més poder. Per això França
tos. A partir del segle IX, molts van emigrar als regnes del Evolució de la població
en els segles XVII i XVIII ció de l’impacte de les va declarar la guerra a la monarquia hispànica
nord, fugint de les persecucions. SABIES QUE…
(en milions d’habitants) grans epidèmies de pesta GLOSSARI
el 1635. Les tropes hispàniques, incapaces d’en-
• Els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econò- El comte duc d’Olivares patia atacs periòdics
40
França Itàlia i a una millor alimenta- Guaret. Període, generalment d’un any, frontar-se amb tants enemics, van començar a pa-
mic. Van establir comunitats importants a Toledo, Granada, Rússia Espanya de profunda depressió mental. Segons l’historiador
35 ció de la població. La po- en què es deixa descansar un terreny tir derrotes successives.
Doc. 13. Dirhem de plata Còrdova, Sevilla i Saragossa. Normalment, residien en barris Alemanya Anglaterra britànic J. H. Elliott, el comte duc tenia una
30 blació europea va passar de conreu perquè es regeneri.
personalitat ciclotímica que oscil·lava entre l’eufòria
encunyat a Còrdova. separats de la resta de la població. La guerra dels Trenta Anys es va acabar el 1648 amb
25
aproximadament de 115 La Il·lustració. Moviment intel·lectual i la melangia. A partir del 1626, la depressió
Doc. 18. Dones musulmanes. a 190 milions d’habitants. la firma del tractat de Westfàlia. Aquest tractat re-
20 europeu, originat a la Gran Bretanya a La primera part del regnat de Felip IV A FONS coneixia la independència de les Províncies Unides s’agreujà, però el comte duc va poder superar-la
A FONS final del segle XVII, que s’estengué
Felip IV va arribar al poder l’any 1621. Tal com ha- i va significar la pèrdua definitiva de l’hegemonia amb un gran esforç personal. Els dos últims anys
ACTIVITATS En la cultura islàmica, les dones 15
a França i després a tot Europa al llarg de la seva vida, però, la seva situació mental
eren considerades una de les 10 via fet el seu pare, va cedir el govern efectiu a un fa- La guerra dels Trenta Anys hispànica a Europa (doc. 7).
Doc. 21 Evolució del segle XVIII. Es proposava d’il·luminar empitjorà. Segons J. H. Elliott, entre el 1643 i el 1645,
7. GG Interpreta el text. propietats més valuoses d’un home. vorit, el comte duc d’Olivares (doc. 5).
5 de la població a diferents la humanitat amb les llums de la raó, tot La guerra dels Trenta Anys va ser un conflicte el comportament d’Olivares es movia entre
• Per què diem que al-Àndalus tenia una economia Per això havien de ser vigilades estats europeus durant combatent la ignorància i la superstició. La política exterior del nou govern va ser radical- que es va estendre del 1618 al 1648, i hi van El regnat de Carles II
0 la anormalitat i la bogeria.
pròspera i avançada? i amagades. 1700 1750 1800 el segle XVIII. ment contrària a la del govern anterior. El 1621, quan participar la majoria de països europeus.
• Per què la societat andalusina era diversa? La guerra va començar quan els protestants Carles II va pujar al tron als quatre anys, el 1665. La
L’Alcorà permetia a cada home tenir va finalitzar la treva amb les Províncies Unides, va
fins a un màxim de quatre esposes, bohemis es van rebel·lar el 1618 contra el seu rei, seva mare, Marianna d’Àustria, va governar com a re-
recomençar la guerra contra els rebels flamencs
8. GGG Organitza la informació. a les quals havia de protegir i tractar 170 el catòlic Ferran II, l’emperador del Sacre Imperi. gent fins al 1675, any en què es va concedir al rei la Doc. 6 Carles II, el Hechizado
(doc. 3). També es va implicar en la guerra dels
• Dibuixa una piràmide social andalusina i situa-hi de la mateixa manera. Ferran va demanar ajuda al monarca hispànic majoria d’edat. Amb tot, Carles II era una persona Durant els seus trenta-cinc
Trenta Anys, que va esclatar al Sacre Imperi el 1618,
de manera ordenada cada grup social. i al duc de Baviera. La rebel·lió va ser sufocada. malalta tant des del punt de vista mental com físic, anys de vida, Carles II va
Abans de casar-se, les dones i va capitanejar el bàndol catòlic (doc. 4).
a) Jueus. d) Berbers. No obstant això, la resta de regions protestants incapaç d’exercir el seu càrrec, i per això la seva mare patir greus problemes de
estaven supeditades a l’autoritat
b) Àrabs. e) Mossàrabs.
En un primer moment, les tropes hispàniques van del Sacre Imperi van donar suport als rebels i diferents favorits van dirigir el govern (docs. 6 i 8). salut: trastorns psicològics
dels seus pares, i un cop casades,
a la dels seus marits. Havien d’obeir
tenir força èxit. Les seves victòries van culminar el bohemis i la guerra va continuar. Les
Durant la primera etapa del regnat de Carles II, la constants, atacs epilèptics
c) Muladins.
1635 a la batalla de Nördlingen, en què els pro- Províncies Unides i Anglaterra també van i depressions freqüents.
• Justifica l’ordre en què has situat cada grup.
l’espòs i tenir cura dels fills i de la
decidir ajudar-los, així com Dinamarca
monarquia va estar immersa en una crisi molt pro-
casa, de la qual no podien sortir soles testants alemanys i suecs van caure derrotats. funda. No obstant això, a partir de la dècada de El rei creia que havia estat
• Escriu una petita explicació sobre les característiques i Suècia. El 1635, França, país catòlic, es
Doc. 17. Bagul de fusta. sense permís. Olivares també va intentar reformar la política in- va aliar amb els protestants, perquè 1680 la situació va millorar lentament. embruixat i va recórrer als
de cadascun dels grups socials d’al-Àndalus. serveis d’exorcistes i
L’educació estava reservada als nois, terior amb dos objectius: d’aquesta manera perjudicava la Els últims anys del regnat van estar marcats pel pro-
• Com creus que era la manera de viure de cadascun que llegien l’Alcorà i aprenien monarquia hispànica, que era el seu confessors per aconseguir
• Repartir les despeses militars entre tots els ter- blema de la successió. El rei era estèril i les princi-
d’aquests grups? a escriure i a calcular a les mesquites. enemic principal. alliberar-se dels esperits malignes, que suposava
ritoris de la monarquia hispànica, perquè fins ales- pals dinasties europees intrigaven per aconseguir
La guerra dels Trenta Anys va assolar el que s’havien apoderat del seu cos i del seu esperit.
hores només Castella pagava les guerres. l’herència de l’Imperi hispànic, el més extens de D’aquí el malnom d’el Hechizado.
centre del continent i va suposar el final l’època.
• Reforçar el poder del rei, retallant l’autogovern de l’hegemonia hispànica a Europa. Carles II no va ser capaç d’exercir el poder; només
dels diferents territoris. El 1700 Carles II va morir. Això suposava l’extinció
77 Doc. 4 Piquer dels terços hispànics. era un símbol, una ombra de rei, manipulat pels
Aquestes reformes van despertar grans oposicions. de la branca hispànica de la Casa dels Àustria, que uns i pels altres. El seu deteriorament físic va
hi havia regnat des de Carles I, durant gairebé dos- encarnar la decadència i la pèrdua de poder
cents anys. La nova dinastia que va assumir el tron internacional dels Àustria hispànics.
161 va ser la dels Borbó, d’origen francès.

162

Les fitxes Medi ambient,

Les activitats et serviran de guia
Patrimoni i Drets humans L’apartat Sabies que...
per interpretar el text informatiu
aprofundeixen en aspectes transmet anècdotes
i els documents.
relacionats amb les actituds i curiositats.
i els valors.

6
830900 _ 0001-0007.qxd 2/1/08 13:58 Página 7

Cada unitat té unes pàgines d’activitats. Alhora que repasses la unitat, aprendràs a utilitzar diferents
tècniques d’estudi i els procediments més importants de la geografia i la història.

Activitats
Aquest símbol indica Sintetitzar la unitat en línies del temps
13. G Completa la cronologia sobre el segle XVI. Repassa la unitat, selecciona els esdeveniments principals que
Analitzar els tipus d’efectes de la conquesta d’Amèrica
• Abans de la conquesta tota la població
Cada activitat porta un
van tenir lloc a Espanya, Europa i Amèrica i anota cadascun d’aquests fets al lloc i data que els correspongui. Ja hem vist que els esdeveniments històrics tenen

activitats de tècniques
americana tenia la mateixa situació o hi havia

ESPANYA
1500 1510 1520 1530 1540 1550 1560 1570 1580 1590 1600
més d’una conseqüència. Aquests efectes, a més,
poden ser de diferents tipus: polítics, econòmics,
socials i culturals.
uns grups més poderosos i uns grups dominats?
• Qui va dominar la societat americana després
de la conquesta? Amb quins criteris es va
títol que indica el que
organitzar aquesta societat?

d’estudi. Si fas totes les faràs.

1500 1510 1520 1530 1540 1550 1560 1570 1580 1590 1600
16. GG Analitza els efectes que va tenir el • Situa cada personatge en el lloc que ocupava
EUROPA
descobriment per a l’Amèrica conquerida. Per fer en la societat colonial.
correctament les activitats caldria que repassessis
1500 1510 1520 1530 1540 1550 1560 1570 1580 1590 1600 els continguts sobre l’Amèrica precolombina, a les
pàgines 116 i 117.

activitats, aniràs elaborant

AMÈRICA
A) Els efectes polítics.

14. GG Explica la importància dels esdeveniments que has seleccionat. Escriu un paràgraf sobre cadascun • Quins imperis hi havia a Amèrica abans
i justifica per què són tan importants. que hi arribessin els conqueridors?
• A quins imperis es van integrar els territoris

esquemes, resums, taules,

americans després de la conquesta?
• Hi havia esclaus en les societats americanes
Analitzar l’impacte econòmic del descobriment d’Amèrica • Quina institució es va encarregar del govern

El text sobre fons

Índex de preus de les terres conquerides? On tenia la seu? prehispàniques? I després de la conquesta?
Milions
(100 = mitjana entre 1570-1580) de pesos Qui eren?
36 • Quines institucions governaven a Amèrica?
El descobriment i la conquesta d’Amèrica van produir grans 32 D) Els efectes culturals.

fitxes... que t’ajudaran a

Índex de preus
canvis econòmics. 140
a Espanya
28
B) Els efectes econòmics.
Arribada de metalls
• Les rutes comercials del Mediterrani van perdre 120
preciosos en milions
de pesos 24 • Quina activitat econòmica es va convertir OCEÀ OCEÀ
importància davant de les rutes atlàntiques. Ports com

morat et dóna
ATLÀNTIC ATLÀNTIC
100 20
en la fonamental després de la conquesta?
ara Sevilla, Lisboa i Cadis van créixer gràcies al comerç 80 16
Per què?
americà. • Qui es va quedar amb la propietat de les terres?

estudiar i a repassar.
60 12
• Es van portar a Europa productes nous. 40 8 • Quins nous conreus es van implantar OCEÀ OCEÀ
• L ’arribada massiva de metalls preciosos des de les PACÍFIC PACÍFIC

les pautes que

20 4 a Amèrica?
colònies va originar una pujada forta i continuada 0 0
• Els beneficis de les activitats econòmiques
dels preus als territoris hispànics. Aquesta pujada dels 1500 1520 1540 1560 1580 1600
Països que
es quedaven a Amèrica? parlen castellà
preus va encarir molt tots els productes i va provocar Països que Països de
l’empobriment d’un gran percentatge de població. C) Els efectes socials.
parlen portuguès majoria catòlica
Els vestits de les nobles hispàniques
La majoria dels metalls americans no va servir per crear

has de seguir
• Analitza com va evolucionar la població. • Quines llengües es parlaven a Amèrica abans
riquesa als territoris peninsulars, sinó que es va gastar Porten una quantitat sorprenent de fal-
de l’arribada dels conqueridors? Què va passar
per finançar les guerres i per comprar productes de luxe dilles. La faldilla de sobre sempre és de L’exemple de Mèxic central
després?
a l’exterior, que només consumien els més rics. tafetà negre ben gruixut, o de pèl de ca-
bra gris llis; aquestes faldilles són tan 1519 20.000.000 d’indis • Com eren les religions que hi havia a Amèrica
llargues per davant i pels costats que abans de l’arribada dels conqueridors? Després
15. GGG Analitza els documents.
• Com va evolucionar l’arribada de metalls preciosos?
• Els preus es van apujar durant tot el període? Quan
les arrosseguen molt. A sota en porten
una dotzena, totes esplèndides, de te-
les molt riques i adornades amb galons
i puntes d’or i plata fins a la cintura. A
1532

1568
16.800.000 indis

2.600.000 indis
de la conquesta aquestes religions van
continuar existint?
17. GGG Reflexiona i respon les preguntes.
o els elements
es van apujar més? Per què? • Es pot dir que la conquesta hispànica va tenir
casa porten tapins, que són una mena 1608 1.069.295 indis
• Com creus que va afectar la pujada de preus a la majoria
de la població?
• Com va afectar l’arribada de metalls a l’alta noblesa
castellana?
de sandàlies de brocat o vellut guarnit
amb plaques d’or que les aixequen mig
pam de terra.
MARIE CATHERINE D’ALNOY, 1691
Font: Historia de España. América Hispana. Vol. V. Ed. Labor.

a) A quin territori es refereix la taula?

b) Què va passar després de la conquesta?
efectes profunds a Amèrica?
• Creus que van ser positius o negatius? Per a qui?
• Quins efectes encara perviuen avui dia?
• Com canvia la vida de les persones que són
que cal tenir
en compte.
• I a la política dels reis? Per quines causes? conquerides?

159
158

Cada bloc es clou amb unes activitats de repàs de les unitats que formen el bloc.

El resum t’ajudarà a repassar les idees

principals de les unitats del bloc. El racó de la lectura tanca el bloc.
S’hi presenten nous continguts,
Unitats 12, 13, 14 i 15 però també aprendràs a buscar
Activitats de repàs 8. Analitza la crisi de l’Imperi hispànic

G Repassa
G Explica
5. Respon les preguntes.
• Quin era l’objectiu de la política de Carles V?
en el segle XVII. Anota’n les manifestacions
principals en els diferents plans.

La crisi de l’Imperi hispànic

més informació en altres llibres
El va assolir? Justifica la resposta.

• Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi va ser el
monarca més poderós del seu temps. Gran part
d’Europa estava sota el seu domini, malgrat que va
haver d’afrontar tres grans problemes: la rivalitat de
França, la Reforma protestant i l’amenaça dels turcs.
o a Internet.
• A la segona meitat del segle XVII a França es va • Crisi internacional: ..................................................
imposar el sistema polític absolutista. A Anglaterra • Com es van explotar les colònies americanes? • Crisi de la política interior: ......................................
i a les Províncies Unides, però, es van aplicar • Quins objectius perseguien les reformes • Crisi econòmica: ......................................................
sistemes parlamentaris. del comte duc d’Olivares? Els va assolir? Per què?
• Crisi demogràfica: ...................................................
• Durant el segle XVIII va predominar l’absolutisme

Les activitats
• Felip II va heretar del seu pare un imperi immens,
la monarquia hispànica, i ell el va ampliar amb
la incorporació de Portugal i les seves colònies. Al
final del seu regnat els problemes es van acumular.
• Durant el segle XVI, la monarquia hispànica va bastir
• Què caracteritzava el despotisme il·lustrat? • Crisi social: ...............................................................
com a forma de govern, però alguns monarques
absoluts van regnar seguint els principis
del despotisme il·lustrat.
GG Aplica 9. Analitza si la monarquia hispànica en època
• Després de la guerra de Successió, Felip V va dels Àustria era una monarquia absoluta.
aplicar una política centralista i uniformista.

treballen diferents i organitzar un immens imperi colonial a Amèrica.

• A mitjan segle XVII, va perdre l’hegemonia a Europa
en favor de França, que es va convertir en el país
més poderós del continent.
• En el segle XVII es va imposar un nou estil artístic,
el barroc. El barroc va suposar un canvi
en la mentalitat que va afectar tots els aspectes
de la cultura europea.
6. Analitza
aquestes
escultures
i digues quina
• Compara el govern de l’imperi hispànic amb
la França de Lluís XIV.

França
Monarquia
hispànica
La guerra de Successió

EL RACÓ DE LA LECTURA
GGG EN L’ACTUALITAT és renaixentista

capacitats: • El segle XVII va ser un període de crisi econòmica

i social per a Espanya.
• Al segle XVIII es van desenvolupar dos estils molt
diferents: el rococó i el neoclàssic.

• Situa al mapa.
i quina barroca.
Justifica
L’herència de la conquesta d’Amèrica
l’opinió.

Toledo
Mateixes lleis per a tot
el territori
12. Explica la relació entre la conquesta castellana
Poder dels parlaments
La Guerra de Successió va tenir un vessant internacional, en
l’enfrontament entre potències europees, i un vessant intern,
en l’enfrontament entre Felip V i els regnes que formaven
G Recorda Madrid
i aquests trets actuals de les societats
part de la monarquia hispànica. La defensa de les constitu- L’arxiduc

recorda, explica,
1. Països Baixos. 3. Anglaterra. Unitat religiosa cions catalanes va ser un dels factors clau en l’aposta dels Carles
llatinoamericanes.
2. França. 4. Sacre Imperi. OCEÀ catalans per l’arxiduc Carles d’Àustria. d’Àustria.
1. Recorda. • El predomini del castellà i de la religió catòlica.
ATLÀNTIC
Poder de la noblesa
Valladolid
• Situa en la línia del temps aquests fets. Guadalajara Sevilla • La composició racial i la millor posició social de les
persones de raça blanca en alguns països. DOCUMENT A DOCUMENT B
a) Regnats hipànics dels segles XVI, XVII i XVIII.
GG Analitza
aplica, analitza, Granada Granada Valencia • La dieta. • Podem dir que la monarquia hispànica era Al principi, els catalans no es van manifestar en con- El constitucionalisme català no va arrossegar in-
b) Guerra dels Trenta Anys.
Toledo
Barcelona una monarquia absoluta? Per què? tra del nou rei Felip V, a qui van rebre amb actitud cialment tota la societat catalana. Va ser la noblesa
c) Tractat de Westfàlia. 13. Observa el mapa.
Sevilla
7. Compara aquest mapa amb el de la pàgina 153. expectant. Si fem cas del cavaller Francesc Castell- el sector que va aixecar primer aquesta bandera con-
OCEÀ • Els topònims estan relacionats amb Espanya?
d) Regnat de Lluís XIV de França. ví, tot just coneguda la notícia del testament de Car- tra Felip V. El braç militar, presidit per Pere Torre-
PACÍFIC Zamora
• Explica’n el perquè. lles, va promoure un dissentiment a les conclusions
1500 1550 1600 1650 1700 1750 1800
GGG Opina les II, els grups dirigents catalans van prendre acti-

opina i crea. Barcelona 14. Busca a Internet fotografies de la catedral de Mèxic tuds diferenciades: d’una banda, els diputats i nou d’aquestes Corts. La vella relació hostil entre cas-
i de la catedral de Lima. jutges de la reial Audiència eren partidaris d’accep- tellans i catalans hi devia comptar molt. Ja ho deia
Castellón
10. Imagina que ets un inversor molt ric del segle XVII el comte de Marcin, embaixador francès: «els cas-
• De quin estil artístic són? tar-lo; de l’altra, el que anomena «partido celante»
que vol muntar un negoci en algun lloc d’Europa. tellans tenen una aversió insuportable als catalans.
2. Llocs. INTERCAN V I AGRÍCOLA-RAMADER
• Com creus que Oaquest
CEÀ estil va Escull
arribarelfins aquells –constituït per «celosos defensores de la observan-
ENTRE EL VELL I EL NOU MÓN OCEÀ país en què l’instal·laries i l’activitat Creuen ser els súbdits bons del rei d’Espanya i quan
OCEÀ països? PACÍFIC cia de las leyes patrias»–, que defensava que la suc-
• Anota cada nombre al lloc corresponent. VELL MÓN NOU MÓN
Córdoba
a què et dedicaries si tinguessis com a objectiu s’imaginen que S.M. està content d’altres, s’hi po-
Blat, vinya, olivera, Patata, blat de moro, OCEÀ
cessió s’havia d’aprovar en Corts.»
3. Personatges. canya de sucre, cafè, cacau, pebrot, tomàquet, PACÍFIC
Cuenca ATLÀNTIC
15. Analitza aconseguir
la influència de la conquesta els màxims beneficis. Explica
castellana sen en contra, perquè volen ser els únics posseï-
arròs, llegum, fruiters, mandioca, tabac, ÍNDIC
all, ceba, flors. fruites tropicals, coca, les raons que justifiquen l’elecció. JOAQUIM ALBAREDA, La Guerra de Successió
vainilla, mongeta, d’Amèrica a Espanya. dors de tots els càrrecs i dignitats dels països de-
• Explica qui van ser aquests personatges. Cavall, gos, porc, carabassa. i l’Onze de setembre, 2000. Adaptació
OCEÀ vaca, ovella, cabra, • Com va canviar la dieta de la població peninsular, penents de la monarquia espanyola».
aus de corral, cuc Gall dindi.
ATLÀNTIC 1. Virregnat de Nova a) Felip II. c) Bernini. de seda.
amb el temps, arran de la conquesta d’Amèrica? RICARDO GARCÍA CÁRCEL, Felipe V y los españoles,
Espanya. b) Rafael Casanova. d) Diego Velázquez. Imperi de Carles II 2002. Adaptació.
GGGd’Amèrica?
• Quins altres productes van venir Investiga
2. Virregnat del Perú.
4. Conceptes. DOCUMENT C
OCEÀ
• En quins dels dos regnats l’Imperi hispànic era 11. Dividiu la classe en dos grups. Cada grup Va arribar el rei [l’arxiduc Carles d’Àustria] a la plaça
• Explica el significat dels termes següents.
PACÍFIC més extens? buscarà informació sobre les conseqüències del convent de Sant Francesc, i va pujar al tron que DOCUMENT D
a) Favorit. e) Virrei.
Les empremtes del segle XVIII • Quins territoris havia perdut la monarquia hispànica polítiques i culturals de la derrota del 1714 per a aquesta finalitat havien dispost (...), i va jurar d’ob-
b) Junta de comerç. f) Empirisme. El Pacte de Gènova, signat el 20 de juny de 1705, pre-
a final del segle XVII a Europa? I al món? a la ciutat de Barcelona. Podeu centrar la recerca servar els privilegis a Mallorca, Menorca, Illes Ba- veia el compromís de Catalunya amb les potències
c) Racionalisme. g) Consell d’Índies. 16. Busca informació en una enciclopèdia.
• Quins altres imperis es van formar durant el segle en el trasllat de la Universitat a Cervera lears, i a la ciutat de Barcelona els privilegis i cos- de la Gran Aliança de la Haia, amb l’objectiu de pro-
d) Casa de Contratación. h) Segle d’Or. • Enumera i comenta les característiques més
XVII? Per on s’estenien? i la construcció de la Ciutadella. tums que la ciutat havia gaudit fins a la mort del difunt clamar rei d’Espanya l’arxiduc Carles d’Àustria, en
importants de l’arquitectura neoclàssica. Carles II. substitució de Felip V.
• Quins són els models estètics i culturals FRANCISCO DE CASTELLVÍ, Narraciones históricas desde el JOSEP M. TORRE I RIBÉ, La Guerra de Successió i els setges
del neoclassicisme? año 1700 hasta el año 1726 (Obra manuscrita). Adaptació
198 199 de Barcelona (1697-1714). 2001

17. Observa la fotografia.

• Descriu la façana de l’edifici.
GGG LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS
• Quins elements hi destaquen?
• Està molt decorada? 20. Situa els textos.
• Algun dels textos va ser escrit al segle XVIII? Quin? Raona la resposta.
• Quin tipus de material van fer servir
per a la construcció? • Són fonts d’informació primàries o secundàries?
• Busca informació en una enciclopèdia sobre l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip V.
18. Compara.

L’apartat En l’actualitat té
21. Comprèn el que llegeixes.
• Quins elements corresponen a l’estil
• Document A. Tots els catalans van acceptar el testament de Carles II? Argumenta la resposta.
neoclàssic?
• Document B. Quin va ser el sector de la societat catalana que primer s’oposà a Felip V?
19. Opina. • Document C. Què entens per privilegis?
• És d’estil neoclàssic? Raona la resposta. • Document D. A quin monarca van recolzar la majoria de catalans a partir de 1705?

com a finalitat que apliquis el que 200 201

has estudiat a un problema real

del present.

Mapamundi polític Mapa polític d’Europa

NAURU
MARSHALL
Càncer

0˚

20°

corn
SALOMÓ
ILLES
20°

equador

Corall VANUATU

40°
tròpic de Capri
40°

tròpic de

DE MICRONÈSIA

NOVA GUINEA

I C
FEDERATS

F
ESTATS

NOVA

Í
ZELANDA
PAPUA

rg

45˚
60˚
mar del

55˚

40˚

35˚

C
50˚

70˚ 65˚ 60˚ 55˚ 50˚

nbu

A
s

À S I A
Tasmània
Aleutiane

mar de

P
Ufa

l
riu Obi

CASPI
Ura
A

teri
65˚

MAR

is

gr
ates
ni

Ti
riu
Eka
A U S T R À L I A

I
70˚

Groz
an

À riu
Perm

riu Eufr
Bering

E
PALAU

S
de

akh
ixev

ara
60°
illes

C
ORIENTAL
60
mar

Sam
. Kúib

ovo

40˚
Astr
JAPÓ

I N D O N È S I A

O
TIMOR

65˚

sk
Xina Oriental

illes Kurils
Ú

Balak
an
Ijev
mar de la

emb

I
Tasmània
Sakhalin

r antàrtic

Kaz
TAIWAN

S
del Japó

INE
rad

ga
S
Australiana
Gran Badia

LIP riu Vol

del Don
àrtic

mar

FI
sk

r
DEL SUD
COREA

Volgog

a
irsk

a
ivka

emb.grad
tov

de
illa

Penz

A
d'Okhot

À
Meridional

60˚

xor
mar de la
mar

DEL NORD
COREA

Simb
polar

Sikt
BRUNEI

Sarà

Pet
Volgo
cercle pola
Xina

orod
D
MALÀISIA

E
Do n

Rostov

riu
I
ov
Tamb
Nóvg

G R
cercle

ri
U
I Ó

j
A

Voròne

AM
TN
v riu Donets

35˚
80°
CAMBODJA

Nizni

Nicòsia

VIE S
Riazan
Nova Sibèria

SINGAPUR

50˚ 70˚ 55˚

ke

Q
80°

N E
d’Azov
TAILÀNDIA

O
A DnipropetrovskeDonets

A
illes de la

mar
a

A C
N

t.

L
MONGÒLIA

sk

Vòlogd

Melitopi
ep

Lipeck
vl
MYANMAR

Ankara

R
nguel

aS

Jarosla

ol
Tula
u
A

L BHUTAN

Sebastòp
180°

XIPRE
v in

Mosco
BANGLA

180°

Khàrko
I

E R
DESH
R Ú S S I

U
Arkhà

D
llac Onega

riu
17 República Txeca

r
LANKA

I
Chagos

e ga
ARENTSZ
de Davis

M A
Amsterdam

45˚

30˚

èpe
Briansk
16 Països Baixos

ni
Í N D I C

On
SRI
X

D
Smolensk

T
15 Montenegro
160°

KIRGUIZISTAN

O C E À

160°
12 Luxemburg

Txernòbil

r iu
Tver
13r Macedònia

D
ÍNDIA

Sant Petersburg
riu

,a
NEPA

Istanbul

NC
Odessa
14 Moldàvia

Rodes
Constant
TURKMENISTAN TADJIKISTAN

N
A
11 Lituània
10 Letònia

BL

odsk
arx.

Krementxuk
F E
18 Sèrbia

emb. de
DE B
Terra del Nord

MALDIVES

40˚

Làdoga
M AR
140°
140°

D E

A Ï N

r
Petrozav

te
AFGANISTAN

ès
k

llac
N

MAR

Kíev

ni
Chisinau
Murmans

A
ESTÒNIA Novgorod
A

BULGÀRIA
Tallinn llac Peipus

MOLDÀVIA

D
BIELORRÚSIA
d’Aràbia
ST

Càndia
35˚

Bucarest
4 Bòsnia i Hercegovina m a

U C R riu
F E D E R A C I Ó

U
mar

cc .

Varna
I

120°

Minsk
120°

KAZAKHSTAN

MAURICI

E
SEYCHELLES

aO

25˚

G
AN

PA
ROMANIA

E
Atenes
illes Crozet
ST

v in

riu Danubi
ILLES

MADAGASCAR
BAHRAIN

R
dia

N
30˚

D
KI

100°

A
A
Hèlsinki
100°

Tessalònica

M
M
cap Nord

Lviv

Sofia
JORDÀNIA KUWAIT

UEA

O
IRAN

L I T UÀN IA

Vílnius
riu
BE

inlàn
ARÀBIA QATAR

IEMEN

Creta

D I Ai
ALBÀNIA MACEDÒNIA

G R È C I A

N L À N
Riga
(Fra.)
COMORES

llac Inari

riu Kem
L E T ÒNIA
UZ

Skopje

R
DJBOUTI

F I
Budapest Cluj
Oulu

IA
6 Eslovàquia

eF

ÀL
Kara

7 Eslovènia

25˚
mar

SWAZILÀNDIA
de

Cracòvia
SAUDITA

80°

M
IA 15 13BULGÀRIA GEÒRGIA

9 Hongria

lf d

HERCEGOVINA Belgrad
Vaasa
80°

5 Croàcia
1 Albània

8 Estònia

Varsòvia
ETIÒPIA

3 Bèlgica
2 Àustria

O
LÍBAN IRAQ

SÈRBIA
ESLOVÀQUIA
rra

S
TANZÀNIA

RÚSSIA
ARMÈNIA

riu Vístula
P O L Ò N I A

a
KENYA

ni
go

E
A

Kiruna
Te

òt
RE

MONTENEGRO
BURUNDI
XIPRE SÍRIA

RWANDA

Viena Bratislava

HONGRIA

20˚
20˚

B
MALAWI

Luleå
IT

T I C
a

Tirana
UGANDA
TURQUIA

Åland
POLÒNIA BIELORÚSSIA

Wroclaw

BIC
60°

v
illes

de À L
LESOTHO
60°

No
ER

T Podgorica
ISRAEL

Estocolm
CENTREAFRICANA

Umeå

Gotland

ÇAM lf B
Tromsø

T
Gdansk

go
JÒNIC

MO A
A
EGIPTE

SUDAN

ZIMBABWE
17 6 UCRAÏNA

MAR
Oland

Zagreb CROÀCIA

Mapa polític de l’Âsia

Sarajevo

Mapa polític de l’Àfrica

REPÚBLICA

R
FINLÀNDIA

75 9 ROMANIA

A
BOTSWANA

BÒSNIA I
15˚

A
ZÀMBIA
DEL CONGO

40°
GO REP. DEM.
40°

M
14

G I
Ljubljana
REP. TXECA

r
illes Vesterålen
SUD-ÀFRICA

de
GRÈCIA

I
IC
ESLOVÈNIA

C
8

Vätern

° Bari

SICÍLIA
DINAMARCA 10

REP. DE

La Valletta
11

E
G A

I
LÍBIA

È
4 18

NÍGER TXAD

Göteborg
illes Lofoten

Vänern

riu

Praga

À
10˚

ÀUSTRIA
MALTA

cap de
Bona Esperança
ALEMANYA

U
1

30˚ 20˚ 10˚ 0˚ 20˚ 30˚ 40˚ 50˚

I

80° 10˚ 60˚ 70˚

20°
20°

60
100°
EQUAT.GABON

60°

50˚
Berlín70°

50˚
80°

R
ÀRTIC

IA U
60°

70°
ANGOLA

S
80° D °
T

120
NAMÍBIA

N
°
E

ÈC
GRENL A
15˚
TUNÍSIA

NIGÈRIA

140
SUÏSSA 2
U

ERU
SU
ÀNDIA
Nàpols

AMÈRICA
Oslo

R
YA

TIRRÈ
A

R
ÀL
N

Copenhaguen

40°
Palerm

A
R

CAM
Trondheim

IT
R
I
D’IVORI GUINEA

CO
Venècia

M
5˚

MALTA
BURKINA FASO

Kattegat L
0˚

O
ALGÈRIA
12

Hamburg
CA
0˚

A
IRLANDA UNIT 16

Stuttgart

160°
SAN MARINO

OCEÀ
O
les ALEMAN

EIN

À
LuxembuFrankfurt

P
Munic

e
ret d Bering
N
Rotterdam Hannover
ESPANYA
ANDORRA

À
3

rak
I PRÍNCIPE

IT
Bolonya

est
O
Roma
GLACIAL

D E L DINAMAR

ille
CIUTAT
SÃO TOMÉ

cercle

LIECHTENST

DEL VATICÀ

N
REGNE

FRANÇA

BENÍG
Amsterd Bremen

20°
OCEÀ
DIA N
Vaduz
ger

O R
illes Fèroe
(Din.)

riu Po

TO ISLÀNDIA
cercle p r àrtic
MARROC

MALI
20˚

ÀN
sA
20˚

180° Wrangel mar

T

MAR
Helena

0˚

GHANA
M

NL DE
rg
Ska
illes Sandwich

U
Santa
COSTA
MAURITÀNIA

mar
DE

GREMAR
d'Aral
del Sud (RU)

Milà
Lilla BÈLGIC Bonn

OCEÀ
(RU)

le

de Bering
Ascensió

GLACIAL ÀRTIC
Gènova

E
ola

0°
polar àrtic
N

am
A

enlàndia
Rin
utia
GUINEA- GUINEA

mar de Gr
ISLÀNDIA

MA
Bergen
PORTUGAL

160°
illes Trisão

SUÏSSA
UEG

PAÏSOS

riu
MÒNACO
BAIXOS

ATLÀN
40˚

LIBÈRIA

MAR

R
da Cunha

i París LUXEMBURG
(RU)

40˚

ATLÀNTIC bard
SARDENYA

10˚
mar de Weddell

CÒRSEGA
rg

Torí
Ç A Berna

va l
5˚

MAR
A

TIC mar Negre C

SIERRA LEONE

n e s (E U A

40˚ 40˚
OCEÀ

Estrasbu

sS
D

20°
Brussel·

C 140
s
Madeira
(Port.)

I
NOR

ille
T
Òrcade
nd

NOR

AS

À N °
illes Canàries
(Esp.)

la
BISSAU
GÀMBIA

R
60˚

REGN

L
Marsella
Shetla

de ibèria
60˚
Geòrgia

Lió
°
del Sud

UNIT

T
40

PI
cap Farvel

CAP VERD

10˚

120

FraTe rd S
gham

No
illes Òrcades

Dijon

va s

A
(RU)

60°

M A R
E
illes Açores
(Port.)

100°

e
illes

Roin
No ille
del Lleó

ncrra el
s

80°

rd ad
)
Londre

riu
golf
illes

GN

A
a
na
70˚

es de
ca

No Terr
E

na
80˚

pool Leeds

de Mallorc

Se
Australs

c Jo
Fèroe

IT

tges
Nottin

ALEARS

Alger Annaba
ow

A N

estr. de Gibraltar
el
p

u
Barcelo

G
100˚ 80˚

canal de la Mànega

E sep A
(Arg.)

R U A
No

arx. Madeira
riu Loira
mesi

Caen r

ILL Palma

O Tunis
Glasg

d
15˚

RE

m
badia de

illes Malvines
re

Terranova

UN

N M
Llemo
DIN

r
Baffin

Cardi ingha

Constantina
rd
100˚

les

TUNíSIA
me

cap d’Hornos

5˚

Fes
A

(Port.) Orà E D
RRA
Plata

a ZemNova ona Casablanca

S

I A I
riu Tà

F R

ra

È C
ES B
ssa la Vella

il
TRINITAT I TOBAGO

Bama
B R A S I L

m I T E
s

C
es

bla u Ga
Andor
E
e

r
ff

U
Tolosa
c

R R A N I
AM

Birm
id
URUGUAI

re r d
À
C
ANDO
àrti
Ell

S
Liver

Rabat O
br
e la
Re ina Elisabe t

E ri
nt e Marràqueix
Terra

(RU)
Baffin

IA
50°
120˚

SAINT LUCIA

30˚
120˚

C Hè 30˚
20˚
i ll a

st

sz
s
AR
EL SALVADOR NICARAGUA GRENADA BARBADOS
de

Alexandria
PARAGUAI

ar

O R
Q

ND
Nante

S
us
Brest

illes Canàries
ia
vík I A
Riu d

s
Belfa

Bèchar
mar de Bellingshausen
I BARBUDA

Trípoli Bengasi
uth
pol

ille
LÀ
DOMINICA

Valènc

a
SURINAM

Borde

R
AL
HAITÍDOM.(EUA)ANTIGUA

I
CA

(Esp.) el Caire
REP. PUERTO RICO

lín

atk
D
illes Bermudes

tic FIN
Biscade

R
Plymo
le

ia
DA
N

de Gata

go
Sarago
N

e A
EM

m a r B à lES
Dub

cap
rc
140˚

GUYANA

r Gizeh
140˚

Lop

Eb
ric

lf
golf
Rey L À

sk
ce

kh r
kja

TÒ
BOLÍVIA

ieu

A
ay

M
d’O ma

Pè
AN

A A L G È
AN PO

ot
VENEÇUELA

Estadística d’alguns països del món

mar

riu Duero iu
s

T
de Hudson

Cèltic

R rsic
25˚

IN I
À

El-Aaiún A
LE ÀN

NI
Bilbao
IS

tàb

Tindouf
badi Galw
ane

r
Math

T C
A
LI

riu
À
de la

EN
E

A I Ni
badia

IRL

0˚
TÒ

Sa
YA LÒ
160˚

À
cap

ARG
TU
160˚

L Í B I A
l
iana Y
Victòria

(RU)

ll

ivir

R
nt
a

I Sàhara
an

riu Tajo id

tròpic de
50°

EGIPTE
Galw de
BAHAMES

Maga

NI

Pe S Càncer
ay

illes Kurils
illa

Càncer Occidental tròpic de

St.

B
N
i

Madr
Rey afló

riu Guadalqu

Ghałt
D

te
nes

U A

Assuan
il les

T
r C

M
IA

n
A

L E rs
Sa de
NI

S
PA

ali

X I bu el Jof
de

BI
S
Fax

kja

rg
JAMAICA

ltar
COLÒMBIA

d’Arica

ES
A
kh

N
estret de

EL
E
Ú
illa
ma

riu Guad
golf

30˚

cap
R
(Xile)

llac Nasser
A

Fernández
arx. Juan

Taoudenni
L
la

LO cap Blanc
R

OR F
ibra

R
ES
PERÚ

LMo
Sevil

À
CUBA

GUATEMALA HONDURES

Nizh 20˚ 20˚

EQUADOR

I
V. ÚS E
cap

L
terre nya

sc Nov ni Madama
estret de G

E
65˚

ESCALA 1:22.000.000

Bardaï Superfície Població Població urbana

440

D A
O

R
(1 cm equival a 220 km)

L
N

(Xile)
Félix

SI
illa S.

MAURITÀNIA
80˚

PANAMÀ

El llibre es tanca amb un annex

goro
Beaufort

MO UC ou G
D
mar de

E
30˚
Coru

A Perm
O

d R U
BELIZE

Ó
E S T A T S

de Mèxic

Ch LD Port Sudan
U N I T S

RA A I
T T C Nouakchott Percentatge
o

ÀV
COSTA RICA

antàrtic

quilòmetres

CAP
I
8
àrtic

R M A L I
P

ÏN Taxa bruta Taxa Mortalitat Esperança de Creixement IDH

golf

RO isin IA
A

Port

Kaza
La

A
Ekate En milers
O
N Í G Estat Estat
G

A
Finis

n VERD
MA au r i u S en riu Níg
35˚

població
P
C rinbu E R
220

En km2Omdurmand’habitantsAsmarade natalitat de mortalitat infantil vida vegetatiu 2005

5˚

Sama
rg o Ciutats més poblades
polar

Praia
oa

NI Ufa
or
°
C

I ra Txelià
er
40

llac l urbana sobre

cap
arx. de Colón
(illes Galápagos)

Dakar
ega

A binsk cap Verd

Lisb

pp
À ER
cercle polar

riu

BU
Khartum N2004 en
F Baika
Omsk Mopti T X A D
En ‰ d’Ad En ‰ En ‰ En anys En % Lloc
MÈXIC

LG m ok Sa IT
il
l

el total
cercle

Í a
E SENEGAL Zinder RE
ÀR Novosibirsk ing ost Bl
IA r N llac Txad
Ist Niamey
40°
PÓ
Banjul GÀMBIA au A golf
illa Sala
y Gómez
(Xile)

C Ros erb div

Bamako BURKINA
0

Blanc

an del tov Irkutsk Ha

C Afganistan 647.500 24.926 48 22 – – 3,9 – Kabul (700.000) – Afganistan
d'Alaska

A bu Don Vla GUINEA-BISSAU

llac
DJIBOUTI cap
eg

JA Ouagadougou
Albània Kano
golf

N’Djamena
An l O 27.400 3.193 18 5 10˚
Guardafui 18 73,8 0,7 68 Tirana (280.000) 72 Albània
40˚

Bissau S U D A N
re

10˚ Djibouti
Tana
BENÍN

ka
hun
qu hama
P io GUINEA
Nil

GE K A FASO
ra Alemanya
NIGÈRIA 350.261 82.526 9 Burco 11 4 78,7 0,1 22 Berlín (3.400.000), Hamburg (1.710.000), Munic (1.200.000) 20 Alemanya
illa Pitcairn

Astana ngc Conakry

TOGO

55˚ T Addis Abeba

50˚

I A

ÒR
2.500

40˚

i Sahr
45˚

Z A
ESCALA 1:125.000.000

Cha Tò ko
35˚

riu
30˚

60˚
(1 cm equival a 1.250 km)

GHANA

20˚
U A SIERRA Abuja
10˚

Bator
Algèria 2.381.741 32.339 23 6 35 71,1 1,7 104 Alger (1.600.000), Orà (650.000) 103 Algèria
25˚
GI
60˚

35˚ 30˚
R K H A ng RE RDg Yo
COSTA
Casp

A Tbi Ulan Freetown

60˚

Q AR S T A I nya CO L NOan ya D’IVORI ETIÒPIA

(RU)

XI U MÈ lisi mar N L
She oto Nago
LEONE Angola 1.246.699
REPÚBLICA 14.078 53 24 154 40,8 3,2 162 Luanda (2.600.000) 60 Angola
L

PR IA DE gy Yamoussoukro Porto-Novo
quilòmetres

Ere NI d’Ar
Ò
À E N G on
Ky a Lagos CENTREAFRICANA
al Lomé Aràbia Saudita 2.149.590 24.919Negele 32 4 22 71,8 2,9 61 al Ryad (4.300.000), Jiddah (3.400.000) 77 Aràbia Saudita
À

Je van A AZE Monròvia

1.250

M O Py
ak riu Ubangui
ote

ül CAMERUN
Equatorials)

ru Be LÍ
Line Islands

que inclou:
ren Juba
(Espòrades

RBA
be Os
Lanzar

E UZB Se
ArgentinaDouala Bangui
M

sa iru BA SÍR LIBÈRIA

uín Dai Abidjan Accra 2.736.690 38.871 19 8 17 74,5 1,2 38 Buenos Aires (3.100.000), Córdoba (1.300.000) 34 Argentina
)

Bak IDJ Ko
ra.

E S

lemt cap
E

Alma Ata llac

corn

N IA
tròpic de Càncer

ú AN
O

C IS Peq A 30° Malabo

Urumchi
KI

Austràlia 7.617.913 19.913 12 7 6 80,3 1,0 3 Sydney (4.000.000), Melbourne (3.400.000) 3 Austràlia
(F

RA RE D Palmes Turkana
entura

TURK Yaoundé
jin
Fuertev ¸ R

UGANDA
ma

Da Taixke a
S

GUINEA
otu

CO SU
30°EL golf de Guinea EQUATORIAL
S
tròpic de Capri

uan Tian
O MEN T
ma IRA nt Bixkek L uok Àustria 82.730 Kampala 8.120 9 Mogadiscio 10 4 79,0 0,1 15 Viena (1.600.000) 17 Àustria
N

ISTA A
O
uam

PACÍFIC

Taiy
0

JO Am sc KIRGU KENYA
C A

Q N N DE Fuk
equador

(Fra.)

an equador
8 0˚
Tahití

Bangla Desh
São Tomé 133.911 149.665 29 46 62,8 2,0 140 Dacca (3.700.000), Chittagong (1.400.000) 139 Bangla Desh
0˚ equador
REPÚBLICA
ria

RD ma Aixk IZISTA Libreville

Gran
40˚

G
15˚

Tsin
e

Can
illes T

llac
40˚

haba N
o
Tenerif

ÀN n Bag
S

Teh TADJI ou SÃO TOMÉ

Bèlgica 30.230 10.339 11 10 4 78,9 0,2 17 Brussel·les (1.006.000), Anvers (470.000) 9 Bèlgica
ng

d Kigali
L E

Nairobi
dad KISTA Victòria
N

GABON
hou ngzh gai Co DEMOCRÀTICA
IA era I PRÍNCIPE
20˚

Duixa
20˚

N
Lanc Zhe
A R

n
I L

nbe Xan Benín O 110.619RWANDA 6.918 42 14 91 54,0 2,7 163 Port-Novo (240.000), Cotonou (762.000) 162 Benín
Palma
0˚

Xian er
ri u

nc
KUW ou C
quín Bujumbura
Mombasa9
Bielorússia 207.600 BURUNDI 9.851 13 13 68,1 –0,5 64 Minsk (1.950.000) 67 Bielorússia
La

Hierro

AIT Kabul Nanan gzh Brazzaville

S

Cà
S

DEL CONGO
À B

HEL LE

Han de
LE

Islamabad
tròp Kuw IR AFGA Aang Wuh Bolívia Cabinda 1.084.389 llac Tanganyika
8.973
* Mapamundi físic (pàgs. 26 i 27) * Mapa físic d’Europa (pàg 83) pic Zanzíbar30 8Victòria 53 64,1 1,9 117 La Paz (1.880.000), Sucre (250.000) 113 Bolívia
Kinshasa
gol

u H
YC IL

AN NISTA
278 ic ait
279
é

trò
Dodoma
de
H

N Bòsnia i Hercegovina
(Ang.) Mbuji-
51.129 4.186 10 8 14 74,2 1,1 66 Sarajevo (300.000) 68 Bòsnia i Hercegovina
I A

f Pè

Cà
BAH
Lahore
N ei Dar es Salaam
riu

al Man RAI Mayi

du
Jidd ncer
X I
ama N sic Taip
N TANZÀNIA
Cheng BotswanaLuanda 585.371 1.795 31 20 82 36,3 0,9 124 Gaborone (210.000) 131 Botswana
r

A gqing 20°
SE

ah T Chon
I S dus Kolwezi
S

al
20° Rya QATDoha N Brasil 8.456.511 180.655 20 7 33 70,5 1,2 70 São Paulo (11.000.000), Rio de Janeiro (5.900.000), Belo Horizonte (2.350.000) 63 Brasil
À

WI

ng WA 10˚ Lubumbashi
A

d AR Abu K
In Delhi NE
OCE

A Kueiya ton TAI Bulgària 110.549 7.829 8

COMORES 15 14 72,2 –0,9 53 Sofia (1.210.000) 55 Bulgària
U

Nova PAL Can cap d’Ambre

LA

P ANGOLA
Mpica
go

UEA Dhabi riu Jaipur

Thimbu Moroni
mar Ro

BHUTAN Burkina Faso

Benguela 273,799
Kitwe 13.393
llac Malawi 48 18 107 47,5 3,0 176 Ougadougou (1.200.000) 175 Burkina Faso
lf

MA

Delhi
OCEÀ
d’O Huambo
I

Katmandu
riu Zamb

• Els mapes polítics del món

Masq man Karatxi Kanpur g Hong Burundi 25.649 3.819 44 21 114 43,6 3,1 167 Bujumbura (400.000) 169 Burundi
T

A riu anges Kunmin Lilongwe

I C

G Kong Mahajanga
riu O

San at ZÀMBIA
Burundi 25.649 3.819 44 21 114 43,6 3,1 131 Phom Penh (1.407.000) 130 Cambodja
ig

Dacca de
R

aa N
Ahmadab
Í N D I A i n zonmar ines Lusaka B Nampula
A Hano Luzo es
A

ad n Que Camerun 469.440 16.296 36 17 95 45,8 1,8 144 Yaoundé (1.430.000) 148 Camerun
ka

M BANGLA va i
ic

Harare
Haina
C

Ade I E M E N
O
Nagpur Calcuta L City Filip ngo
M
cap da Marca Oshakati
mb

DESH MYANMAR
Canadà 9.220.970 A
31.743 10 Antananarivo 8 5 80,0 0,8 4 Toronto (2.500.000), Mont-real (1.600.000), Ottawa (860.000) 5 Canadà
S

n A
Ç

ila
A

ZIMBABWE
Bombai
ça

10° Beira
go MAR ne O Man Centreafricana, República 622.980 3.912 38 22 115 39,3 1,3 171 Bangui (690.000) 171 Centreafricana, República
G
M O

llac
Mo

Vientia NES
lf d’Aden MAURICI
DA

Haiderabad golf NAM IPI

Colòmbia NAMÍBIA 1.038.699 iu Li
Makarikari 44.914 22 Reunió 6 18 72,4 1,6 75 Bogotà (6.840.000), 69 Colòmbia
D’ARÀ Pune 20˚
l de

VIET FIL mp
10° Socotr de Yangon DIA
BIA
S

(Ieme a Congo 341.499 o (Fra.) 16 Port Louis

r

cap TAILÀN Windhoek 3.818 44 81 52,0 2,6 139 Brazzaville (1.260.000) 142 Congo
MA

Bengala
na

BOTSWANA
ICA Guar n) tròpic de
po

ao 22Capricorn
ca

Bangkok ao Congo, Rep. Dem. del 2.267.599 54.417 51 129 43,1 2,9 168 Kinshasa (7.500.000) 167 Congo, Rep. Dem. del
dafu tròpic de Capricorn
DJA Gaborone
ÀFR
i dan Dav
Bangalore CAMBO Minh Min Corea del Nord 120.409 Pretòria Maputo
22.776 17 11 – – 0,5 – Pyongyang (2.750.000) – Corea del Nord
Madràs Andaman Ho Chi
Phnom n
Corea del Sud Keetmanshoop Johannesburg
98.189 Mbabane 47.950 cap
12de Santa Maria 6 5 77,0 0,6 26 Seül (10.000.000), Pusan (3.700.000) 28 Corea del Sud
(Índia) Penh awa SWAZILÀNDIA
riu Orange 318.000
Beg
Costa d’Ivori 16.897 36 20 117 45,9 1,6 166 Yamoussoukro (200.000) 163 Costa d’Ivori
C
ATLÀNTI
A Seri
O11C E À

i de cada continent.
I dar LESOTHO
SRI LANKA I
S Ban r 0° Croàcia Bloemfontein
56.538Maseru 4.416 12 6 75,0 –0,2 47 Zagreb (980.000) 45 Croàcia
cap L À ado 30˚
M A
NEI equ Cuba 110.860 11.328 12 7 6 77,3 0,3 51 l’Havana (2.200.000) 52 Cuba
MALDIVES

0° Comorin 30˚
REPÚBLICA
equa r BRU
Dinamarca 42.370
DE SUD-ÀFRICA 5.375 12 11 3 77,2 0,2 14 Copenhaguen (504.000) 14 Dinamarca
dor Colombo Lumpu
Male Kuala
bes Ciutat del Cap
Dominicana, República 8.716 48.380 24 6 34 67,9 1,3 79 Santo Domingo (3.050.000) 95 Dominicana, República
Medan o Cèle A cap de
PUR Borne I Egipte Bona Esperança
995.451 73.389 27 6 33 69,8 2,0 112 el Caire (7.500.000), Alexandria (4.000.000) 119 Egipte
SINGA
S R El Salvador 20,720 6.614 25 6 32 70,9 1,6 103 San Salvador (2.260.000) 104 El Salvador
Sumatra ng È TIMO L
Palemba Equador 276.840 13.193 Í N23D I C 6 24 74,3 1,5 89 Guayaquil (2.230.000), Quito (1.880.000) 82 Equador
NTA
N ORIE
O Dili Eritrea 121.320 4.296 40 12 45 53,8 3,7 157 Asmara (580.000) 161 Eritrea
N D
I ng 10° Eslovàquia 49.010 5.407 10 10 40˚ 7 74,4 0,1 42 Bratislava (450.000) 42 Eslovàquia
10° baja
Bandu
O C
Sura or 40˚ Eslovènia 20.251 1.982 8 10 4 76,4 –0,1 27 Ljubljana (265.000) 26 Eslovènia
E À Í N D I C Jakarta
Java de
Tim
mar Espanya 505.988 43.197 9 9 4 79,5 0,2 13 Madrid (3.130.000), Barcelona (1.650.000) 21 Espanya
ESCALA 1:57.000.000 ESCALA 1:46.000.000
(1 cm equival a 570 km) (1 cm equival a 460 km) Estats Units 9.166.601 297.043 15 8 7 77,4 1,0 12 Nova York (8.220.000), Los Angeles (3.900.000), Chicago (2.850.000) 10 Estats Units
0 460 920
Estònia 45.100 1.308 9 14 8 71,3 –1,1 44 Tallinn (405.000) 38 Estònia
0 570 1.140

• Una taula amb dades estadístiques

Etiòpia 1.119.683 72.420 43 18 112 47,6 2,5 169 Addis Abeba (3.630.000) 170 Etiòpia
quilòmetres quilòmetres
Filipines 298.171 81.408 26 5 27 70,4 1,8 90 Manila (1.600.000), Quezon City (2.180.000) 84 Filipines
IA
AN 20° Finlàndia 305.470 5.216 11 10 50˚ 4 78,5 0,2 11 Hèlsinki (565.000) 13 Finlàndia
60° 70° 80° 90° 100° 110°
OCE 120°
50° 50˚ 20˚ 10˚ França 0˚ 10˚ 20˚ 545.63030˚ 40˚ 60.434 50˚ 13 60˚ 970˚ 4 79,5 0,5 10 París (2.200.000), Marsella (820.000), Lió (455.000) 16 França
Ghana 230.020 21.377 32 10 59 56,8 2,2 135 Accra (2.000.000) 148 Ghana
Grècia 130.800 10.977 9 10 4 78,3 0,1 24 Atenes (3.000.000) 24 Grècia
280 * Mapa físic de l’âsia (pàg 71) * Mapa físic del’Àfrica (pàg 68) Guatemala 108.430 12.661 35 7 281 35 67,3 2,6 118 Guatemala (3.950.000) 117 Guatemala
Guinea 245.861 8.620 43 16 104 53,7 1,6 160 Conakry (2.000.000) 156 Guinea
Hondures 111.891 7.100 30 6 32 67,8 2,3 115 Tegucigalpa (1.250.000) 16 Hondures
Hongria 92.341 9.831 9 14 7 72,7 –0,5 36 Budapest (1.600.000) 35 Hongria
Iemen 527.969 20.732 45 9 82 60,6 3,5 153 Sanaa (1.900.000 151 Iemen

de geografia humana (població)

Índia 2.973.190 1.081.229 24 9 63 63,3 1,5 128 Bombai (12.000.000), Delhi (10.000.000), Bangalore (4.500.000) 127 Índia
Indonèsia 1.826.440 222.611 21 7 31 66,8 1,3 107 Jakarta (11.500.000), Surabaja (2.700.000), Bandung (2.500.000) 110 Indonèsia
Iran 1.635.999 69.789 20 5 33 70,4 1,2 94 Teheran (7.800.000), Mashhad (2.400.000) 99 Iran
Iraq 433.970 25.856 35 9 – – 2,7 – Bagdad (5.600.000), Mosul (670.000) – Iraq
Irlanda 68.889 3.999 14 8 6 77,7 1,1 5 Dublín (505.000) 8 Irlanda
Islàndia 100.251 291 14 7 3 80,7 0,8 1 Reykjavík (113.00) 2 Islàndia
Israel 20.329 6.560 20 6 5 79,7 2,0 23 Jerusalem (705.0000), Tel Aviv (430.000) 23 Israel
Itàlia 294.019 57.346 9 11 4 80,1 –0,1 20 Roma (2.850.000), Milà (1.350.000), Nàpols (990.000) 18 Itàlia
Japó 394.744 127.799 9 8 3 82,0 0,1 8 Tòquio (12.500.000), Yokohama (3.600.000), Osaka (2.700.000) 11 Japó

de molts estats del món. 284 285

7
830900 _ 0008-0011.qxd 2/1/08 14:01 Página 8

Introducció: la història,
l’estudi del passat
1. La feina de l’historiador 1. Situar el que
s’estudia
•
•
Quan va passar?
On va passar?
La història és la ciència que investiga com 2. Els fets • Què va passar?
vivien les persones d’altres èpoques i • Per què va passar?
quins són els fets més destacats del pas- • Quines conseqüències va tenir?
sat. No només els països, les societats i 3. La forma • Com es governaven les societats?
els grans personatges formen part de la de vida • Quins grups formaven la població?
història. Tots vivim en una època i for- • Amb quines activitats econòmiques
mem part de la història. es guanyaven la vida?
• Quins objectes feien servir?

2. Les fonts 4. Mentalitats

i art
• Com es divertien?
• Tenien creences religioses o d’una altra mena?
• Quines manifestacions artístiques feien?
Per estudiar el passat, cal llegir i inter-
pretar les restes que han deixat els nos-
tres avantpassats. Aquestes restes són les Fonts Fonts
fonts que estudien els historiadors per primàries secundàries
reconstruir la història. Contemporànies Posteriors als fets
Els historiadors i historiadores fan servir als fets dels quals dels quals
s’informa s’informa
diferents tipus de fonts per investigar el
Fonts orals Entrevistes als testimonis del passat.
passat i per provar les afirmacions que
fan en els seus escrits. Fonts escrites Documents escrits (llibres, tractats,
discursos, diaris, inscripcions...).
Fonts Imatges (fotografies, pintures,
iconogràfiques escultures...).
Fonts materials Objectes (roba, eines, armes, edificis...).

Analitzar un objecte i classificar-lo

1. ●●● Observa
Analitzar un objecte del passat implicar investigar aspectes com la fotografia
ara aquests: i analitza
1. Què és? Què t’ho fa pensar? aquest objecte
2. Quin poble del passat el va elaborar? Què t’ho fa pensar? seguint
3. Per tant, de quina època deu ser aproximadament? les pautes
4. Com és (forma, material de què està fet, decoració...)? que t’hem donat
a la fitxa.
5. Com es va elaborar?
6. Sobre quins aspectes del passat ens informa (fets, govern, 2. ●●● Classifica aquest objecte.
població, economia, oci, eines, mentalitats o art)?
• És una font primària
7. Per a què creus que servia?
o secundària? Justifica l’opinió.
8. Per a què serveix ara?
• És una font oral, escrita,
iconogràfica o material? Per què?

8
830900 _ 0008-0011.qxd 18/1/08 10:07 Página 9

3. Important! No perdre’s en el temps Recordar les nocions

temporals
Els historiadors han de datar tan exactament com poden els
3. ● Quins anys pertanyen a cada
aspectes que estudien. Si és possible, n’esbrinen l’any exacte:
segle? Completa el quadre.
per exemple, sabem que l’últim emperador romà va ser derro-
cat l’any 476. Però molt sovint no tenim prou dades per esta- Segles Anys
blir una data exacta i per això es fan servir períodes més am-
I De l’any 1 a l’any 100.
plis: la dècada, el segle o el mil·lenni en què va passar un fet
II
concret.
Si no en sabéssim la data, no seríem capaços d’establir l’ordre 4. ●● Indica el segle al qual
en què es van succeir els esdeveniments, ni diferenciar-ne les pertanyen els anys 1235, 345, 1945,
causes (que passen abans) de les conseqüències (que passen 43, 112, 827, 1200 i 2005.
després). A més, seria impossible elaborar un relat ordenat
del passat, per la qual cosa no tindria sentit. 5. ●● Posa exemples d’anys
que corresponguin als segles
El sistema vigent avui dia a gairebé tot el món per mesurar el
següents: I, VII, X, XIII, XX.
temps és l’anomenada era cristiana. Segons aquest sistema,
l’any 1 coincideix amb el naixement de Jesucrist. Tot el que va 6. ●●● Ordena de la més antiga
passar abans d’aquesta data diem que va passar abans de a la més moderna les dates
Crist (aC) i el que va succeir després diem que va passar des- següents:
prés de Crist (dC). Si una data no va seguida de cap d’aques-
• 1000 aC • 1 dC
tes dues expressions, vol dir que va passar després de Crist.
• 1000 dC • 525 aC
Cada civilització estableix la seva manera de mesurar el temps. • 700 aC • 1025 dC
Per exemple, els romans comptaven el temps a partir de la
• 500 aC • 600 aC
fundació de Roma: per a ells, aquella data era l’any 1, que es
correspon amb el 753 aC del nostre calendari.

4. Les edats de la història L’ANY PASSAT

VAS ESTUDIAR
LA PREHISTÒRIA I L’EDAT ANTIGA.
AQUEST ANY ESTUDIARÀS
Els historiadors han dividit la història en períodes: la prehistò- L’EDAT MITJANA I LA MODERNA.

ria, l’edat antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat con-

temporània. L’inici de cada període el marca un esdeveniment
important que va significar un canvi en la manera de viure.
No obstant això, cal tenir en compte que aquesta classificació
va ser establerta per historiadors europeus. Per això és una pe-
riodització que s’ajusta bé a la història europea, però no a la
història de la resta del món.

5 000 000 aC 3000 aC 1 dC 476 dC 1492 1789 Actualitat

Edat contemporània

Aparició Caiguda de Revolució

de l’ésser humà l’Imperi romà Francesa
Edat moderna

Ed at
P r e h i s t ò r i a E d a t a n t i g a
mitjana

Invenció Descobriment
de l’escriptura d’Amèrica

4 000 000 aC 3 000 000 aC 2 000 000 aC 1 000 000 aC 2000 aC 1000 aC 1 1000 2000

9
830900 _ 0008-0011.qxd 2/1/08 14:01 Página 10

Interpretar línies del temps

La línia del temps o eix cronològic és una imatge diverses etapes del passat, l’ordre en què es van
que representa el temps. Les línies del temps ens succeir els fets i les etapes a què pertanyen.
permeten observar ràpidament la durada de les

7. ●● Observa la línia del temps corresponent a les edats de la història de la pàgina anterior i completa
la taula.

Fet que en va marcar Data que en va marcar

Data d’inici Durada
l’inici el final
Prehistòria

8. ● Observa aquesta línia del temps i explica quins pobles van viure en l’edat antiga.
Esmenta’ls del més antic al més modern.

3000 aC CIVILITZACIÓ MESOPOTÀMICA 600 aC

3100 aC CIVILITZACIÓ EGÍPCIA 31 aC
800 aC GRÈCIA 30 aC
753 aC ROMA 476 dC

3000 aC 2500 aC 2000 aC 1500 aC 1000 aC 500 aC 1 dC 500

Elaborar línies del temps de diversos aspectes

9. ●●● Elabora una línia del temps sobre monuments de la
Recorda com has de fer una línia prehistòria i l’edat antiga.
del temps.
1. Agafa un full quadriculat • Quina és la data d’inici de la línia del temps? I la data
o mil·limetrat. que en marca el final?
2. Traça-hi un rectangle. Escriu • Quines etapes hi distingiràs? Quines dates corresponen
a l’extrem esquerre del rectangle a cadascuna?
la data més antiga i a l’extrem • Situa aquests moments on correspongui.
dret la data més moderna.
3. Divideix el rectangle
proporcionalment. Tria intervals
diferents segons el període que hi
vols representar. Si és un període
llarg, has de dividir la línia en
mil·lennis o en segles. Si és un
període més curt, divideix-la
en dècades o en anys.
4. Anota els fets, dades, etc., en
el lloc que els correspon d’acord
amb la data en què van passar.
5. Si l’època que has representat es
divideix en diverses etapes, pots
pintar cada etapa d’un color 10. ●●● Què recordes del curs passat? Fes una línia del temps
diferent. amb els principals esdeveniments i personatges que vas
estudiar a 1r d’ESO.

10
830900 _ 0008-0011.qxd 2/1/08 14:01 Página 11

5. També és fonamental orientar-se en l’espai

La història no només s’esdevé en el temps, sinó tam-
bé en un lloc concret, més o menys ampli. Per això,
quan estudiem un fet, una civilització..., també hem
de situar-lo en l’espai. Per facilitar aquesta feina es
fan els mapes històrics.
El mapes històrics poden reflectir diferents aspectes
d’una civilització o època: l’extensió i límits d’un es-
tat del passat; l’evolució que ha experimentat al llarg
del temps, i aspectes relacionats amb l’economia, la
religió o l’art, per exemple.

Interpretar mapes històrics estàtics i dinàmics

Els mapes estàtics reflecteixen un moment A

L’Imperi romà en el segle II
concret del passat. Els mapes dinàmics
BRITÀNIA ri GERMÀNIA
reflecteixen l’evolució d’un fenomen.

u
Rin
nu g r e
riu Da N e

bi
r
a
GÀL·LIA m

OCEÀ PANNÒNIA

riu
ATLÀNTIC TRÀCIA

Tíb
VIENNENSIS ITÀLIA ÀSIA

e
11. ● Analitza el mapa A.

r
Roma MÈSIA
DESERT
mar
HISPÀNIA Tirrè D’ARÀBIA
• Quin territori representa?
mar
• En quina època? Com ho saps? Mediterrani

riu
ÀFRICA m
ORIENT

Ni
l ar
• Quin és el tema del mapa? Ro
ig

12. ● Analitza el mapa B. Respon

les mateixes preguntes.
DESERT DEL SÀHARA

13. ●● Compara els dos mapes.

Dominis de l’Imperi romà
• Per què creus que en el mapa A s’ha
fet servir només un color i en el mapa B
s’han utilitzat tres colors diferents
per representar la informació?
• Quin mapa et proporciona més B
Evolució de l’Imperi romà
informació? Quin és més complicat BRITÀNIA ri GERMÀNIA
u

de llegir? Rin
nu g r e
riu Da N e
bi

r
a
GÀL·LIA m
14. ●●● Descriu el mapa B. OCEÀ PANNÒNIA
riu

ATLÀNTIC TRÀCIA
Tíb

• On se situa l’origen de l’Imperi romà? VIENNENSIS ITÀLIA ÀSIA

r e

Roma MÈSIA
• Quines tres etapes es diferencien en mar
DESERT
HISPÀNIA Tirrè D’ARÀBIA
la història de la Roma antiga? Sabries
mar
dir-ne alguna cosa de cadascuna? Mediterrani
riu

ÀFRICA m
• Per on es va estendre l’Imperi romà ORIENT
Ni

l ar
Ro
durant l’època de la República? ig

I durant l’Imperi?
• En quin continent podríem trobar
DESERT DEL SÀHARA
empremtes romanes? Per què?
• Quins accidents geogràfics s’han
Monarquia República Imperi Limes (frontera)
representat en el mapa? Per què
creus que s’ha fet així?

11
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 12

BLOC

L’edat mitjana
L’any 476 va desaparèixer l’Imperi romà, que havia durat més de mil anys. Va ser
un esdeveniment tan important que els historiadors el prenen com a punt
de referència per marcar l’inici d’una nova etapa històrica: l’edat mitjana.
Des del principi del segle VII l’espai que havia ocupat l’Imperi romà es
va dividir en tres civilitzacions: l’Imperi bizantí, l’islam i els regnes
germànics. Cadascuna d’aquestes civilitzacions es caracteritzava
per tenir una religió i una manera de viure pròpies.
A Europa, durant l’edat mitjana es va imposar una civilització
peculiar basada en un món rural en què la majoria de la població
estava sotmesa al poder de la noblesa i l’Església; aquesta civilització
estava caracteritzada per la gran influència que la religió catòlica
tenia sobre tots els aspectes de la vida i pel desenvolupament
d’un art particular que va tenir com a màxims exponents els estils
romànic i gòtic.
Constantinoble.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs 13. Llegir textos amb visions enfrontades sobre

un mateix fet històric.
01. Per què es va desintegrar l’Imperi romà.
14. Extraure informació històrica de fonts
02. Com era la vida en els regnes germànics iconogràfiques: un tapís, una miniatura.
i en l’Imperi bizantí.
15. Comparar mapes històrics.
03. Què és l’islam i a quina civilització va donar lloc.
16. Reconstruir tècniques: l’elaboració
04. Què van ser les segones invasions. d’un mosaic.
05. Com es governava un regne medieval europeu. UTILITZA AQUEST
17. Buscar empremtes TRUC
06. Què era un senyor i un serf i a què ens referim del passat en una AQUEST BLOC ABRAÇA UNS MIL ANYS
D’HISTÒRIA. COM QUE ÉS MOLT LLARG, I
quan diem que una societat era feudal. fotografia aèria. PERQUÈ NO ET PERDIS, VÉS COMPLETANT
07. Com eren les ciutats en l’edat mitjana. 18. Analitzar objectes. UNA LÍNIA DEL TEMPS AMB ELS FETS
MÉS RELLEVANTS DE CADA
08. Com eren les activitats econòmiques en l’edat 19. Analitzar un edifici, UNITAT QUE ESTUDIÏS.

mitjana: agricultura, artesania i comerç. una pintura

09. Quin paper tenia l’Església en el món medieval. i una escultura.

10. Les principals característiques i obres de l’art 20. Comparar obres

germànic, bizantí, islàmic, romànic i gòtic. d’art.
21. Conèixer el significat
Què faràs d’alguns símbols
11. Aprendre tècniques d’estudi i com elaborar cristians.
quadres comparatius, definicions i esquemes.
12. Elaborar piràmides socials.

12
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 13

PUNT DE PARTIDA
La llegenda del rei Artús
• Saps com acaba aquesta història?
Després de la mort del rei Uther, el regne es va quedar sense
En cas afirmatiu, explica-ho
successor i va entrar en una etapa d’anarquia. Un bon dia,
als companys.
el mag Merlí va explicar als nobles de la Cort que Déu, mitjançant
un miracle, triaria un successor. Al cap d’uns quants dies, al pati • Quan i on la situaries?
de l’església va aparèixer un gran bloc de marbre amb una enclusa • En el text es diu que la història
d’acer travessada per un espasa i una inscripció que deia: és una llegenda. Per tant,
«La persona que arrenqui l’espasa de la pedra i l’enclusa és el rei va passar realment?
d’Anglaterra per dret de naixement.» • Què és un cavaller? Imagina
Tots els cavallers van anar a veure l’espasa. Quan van llegir com devien anar vestits, a què
la inscripció, alguns van provar de fer el que proposava, però cap es dedicaven, on vivien...
va ser capaç de moure-la o arrencar-la. Aleshores Artús va aferrar • Com creus que devia ser
amb força l’espasa per l’empunyadura i la va extreure fàcilment la resta de la població
d’aquella pedra, per la qual cosa va ser coronat rei. d’aquella època?
En el llarg i anàrquic període posterior a la mort d’Uther, molts • Qui són els protagonistes
senyors detenien l’autoritat a Anglaterra, Gal·les, Cornualles i Escòcia de la llegenda?
i, com que alguns es van negar a renunciar-hi, Artús va dedicar Quin és el paper de cadascun?
els primers anys del regnat a restaurar el regne mitjançant la força • Quin paper té la religió en aquesta
de les armes. història?
Artús es va envoltar dels senyors més valents i plegats van crear • Investiga històries relacionades
l’orde dels cavallers de la Taula Rodona. D’entre tots, sir Lancelot era amb la llegenda
considerat, sens dubte, el més digne. del rei Artús: la de Tristany i Isolda;
Un dia els cavallers van decidir partir a la recerca del Sant Greal la d’Amadís; la de Lancelot
i la Taula Rodona es va quedar buida. El rei Artús va pensar que els i Ginebra; els enfrontaments
seus cavallers es dispersarien pel món i que molt pocs retornarien. amb Mordret, o la mort d’Artús.
JOHN STEINBECK, Els fets del rei Artús i els seus nobles cavallers. Adaptat

13
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:02 Página 14
U N I TAT
1 L’inici de l’edat mitjana
1. El final de l’Imperi romà
Els pobles germànics vivien al nord de l’Imperi
romà, més enllà dels rius Rin i Danubi. Eren pobles
seminòmades: una part de les tribus vivia en petits
pobles, mentre que la resta es dedicava a pasturar el
bestiar. Els romans els anomenaven bàrbars (que
significa ‘estranger’) i pensaven que tenien costums
poc civilitzats.
A partir del segle III, alguns grups de germànics van
creuar repetidament les fronteres romanes atrets per
les riqueses de Roma. Eren grups molt nombrosos,
formats per tota mena de gent: dones, nens, guer-
rers... A vegades, van entrar a l’Imperi pacíficament.
Però altres cops es van produir enfrontaments mili-
tars molt violents.
L’any 395 l’emperador Teodosi va decidir dividir
l’Imperi entre els seus dos fills perquè fos més fàcil
de defensar: Honori va rebre la zona oest del terri-
tori, l’Imperi d’Occident, i Arcadi, la zona est, l’Im-
peri d’Orient.
L’arribada dels germànics es va produir en una
època en què l’Imperi d’Occident patia una gran
crisi, de manera que els emperadors tenien cada
vegada més dificultats per defensar-se d’aquestes
invasions. L’any 476, el capitost germànic Odoacre
va vèncer Ròmul Augústul, l’últim emperador
romà d’Occident. Aquest esdeveniment és tan im-
portant que, per als historiadors, constitueix l’ori-
gen d’una nova etapa de la història: l’edat mitjana.
2. Els regnes germànics
L ’antic territori de l’Imperi romà d’Occident es va
fragmentar en diversos regnes, en cadascun dels
quals s’havia instal·lat una tribu germànica. A les
terres de la França actual s’hi van establir els
francs; a Hispània, els visigots; a Itàlia, els ostro-
gots i més tard els llombards, i a Britània, els an-
gles i els saxons... Cada regne estava governat per
un rei, assessorat per un consell de nobles i guer-
rers (doc. 3).
14
La successió de guerres, primer entre romans i
germànics, i després entre els germànics mateixos,
va provocar que la inseguretat s’estengués arreu.
Les ciutats van ser saquejades i la població se’n va
anar a viure al camp, on va buscar la protecció dels
propietaris rics. Des d’aleshores l’economia es va
basar pràcticament del tot en l’agricultura i la ra-
maderia, els productes de les quals es destinaven
al consum de la família camperola, això va originar
la desaparició gairebé total del comerç.
Com que la societat es va empobrir, la cultura tam-
bé va experimentar un gran retrocés. Ens queden
restes molt escasses d’art germànic, entre les quals
destaquen les petites esglésies visigodes (doc. 2)
i algunes peces d’orfebreria* (doc. 1).
Els germànics eren una minoria de la població. Al
principi, els romans i els germànics tenien lleis, cos-
tums i religions diferents, però lentament els dos
grups es van anar barrejant. Als llocs més romanit-
zats, els germànics van adoptar el llatí com a llen-
gua i el cristianisme com a religió.
GLOSSARI
Orfebreria. Art de fabricar objectes amb pedres,
metalls preciosos i altres materials nobles, com ara
el marfil o l’esmalt.
Corona
del rei Creu
Recesvint
Doc. 1 Joies del tresor
visigot de Guarrazar.
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:02 Página 15

Els visigots A FONS

Els visigots van entrar a l’Imperi romà al final del segle IV Arc
pressionats pels huns. L’any 410 van conquerir Roma i la interior
van saquejar. L’emperador d’Occident va preferir pactar-hi Teulada
l’any 416: els visigots havien d’expulsar els sueus, els
vàndals i els alans, que s’havien instal·lat a Hispània, a
canvi de terres al sud-est de la Gàl·lia (la França actual).
Al començament del segle VI, els francs van expulsar
els visigots de la Gàl·lia i aquests es van instal·lar
a la península Ibèrica, on van fundar un regne que va tenir
com a capital la ciutat de Toledo.
El regne visigot va assolir la plenitud en la segona meitat
del segle VI i la primera meitat del VII. El rei Leovigild va
consolidar l’autoritat reial, va engrandir el regne i va dictar
noves lleis. El seu fill Recared es va convertir al catolicisme i
d’aquesta manera es va aconseguir la unificació religiosa Doc. 2 Església de San Juan de Baños (Palència).
Les esglésies visigodes són unes de les principals
del regne.
restes d’arquitectura germànica que tenim
Durant la segona meitat del segle VII, les lluites entre a Europa. Es construïen amb blocs de pedra, eren
els reis i els nobles van ser constants. Aquesta situació petites, de poca alçada i no tenien finestres.
va afavorir la invasió musulmana l’any 711, fet que va Els capitells de les columnes estaven decorats
provocar el final del regne visigot. amb escenes esculpides a la pedra.

ACTIVITATS

1. ● Comprèn els conceptes.

JUTS • Què significava bàrbar?
ANGLOSAXONS Què significa ara? Quin creus
BRITANS que pot ser l’origen del significat
FRISON S
actual?
SAXONS
ESLAUS
OCEÀ Cambrai 2. ●● Interpreta el text.
• Per què van entrar els germànics
ATLÀNTIC REGNE
DELS TURINGIS a l’Imperi romà?
FRANCS REGNE
• Per què va decaure l’economia
DELS
Burdigala ÀVARS en els segles V i VI?
REGNE
R EG NE DELS Ravenna 3. ●● Interpreta els documents.
LLOMBARDS
DELS • Document 3. D’on procedien
Toledo els germànics? En quins regnes
VISIG O TS
Roma es va fragmentar l’Imperi romà
d’Occident? Per on s’estenia
m a r M e cada regne? Compara-ho
d
i t amb un mapa actual
e
r d’Europa.
r
a
n 4. ●●● Reflexiona.
i
• Per què els germànics van
acabar adoptant el llatí com
Imperi bizantí
Trípoli a llengua i el cristianisme
com a religió?
Doc. 3 Els regnes germànics en el segle VI.

15
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:02 Página 16

3. L’Imperi bizantí Al·legoria que simbolitza

la victòria del cristianisme
a la Terra.
L’Imperi d’Orient, més ric que el d’Occident, va ser
capaç de resistir les invasions germàniques. Aquest
imperi es va mantenir deu segles amb el nom d’Im-
peri bizantí. Va tenir com a capital la ciutat de Cons-
tantinoble, que abans s’anomenava Bizanci (doc. 7).
L’emperador Justinià amb
un globus cruciger, que
L’esplendor de Justinià simbolitza la cristiandat.
L’emperador bizantí més important va ser Justinià
Doc. 4 Moneda bizantina amb la imatge de Justinià.
(doc. 4), que va governar juntament amb la seva do-
na Teodora entre els anys 527 i 565. Durant el seu
regnat, Bizanci va viure l’època més gloriosa (doc. 5).
Justinià va intentar reconstruir l’Imperi romà. Els 395 E 400
Divisió S
seus exèrcits, comandats per Belisari i Narsès, van de Teodosi
P
conquerir moltes terres que havien format part de L
476 Fi de E
l’Imperi d’Occident: el nord de l’Àfrica, part de la pe- l’Imperi romà
d’Occident
N 500

nínsula Ibèrica i d’Itàlia... (doc. 6). 527

D
Regnat O
de Justinià R
Per governar un imperi tan extens calia una bona 565

organització: 600

Justinià I.
• L’emperador o basileu concentrava tots els po-
ders: dirigia l’exèrcit i l’administració i era el cap 700
religiós.
• Disposava del suport d’una àmplia xarxa de
funcionaris especialitzats que executaven les se- 800
Evangelització
ves ordres per tot l’Imperi i d’un exèrcit molt dels
eslaus D
poderós que en defensava les fronteres. Hi havia
un cos de diplomàtics que mantenia les rela- E 900

cions amb altres pobles i afavoria el comerç.

C
Es van actualitzar les lleis romanes, el famós Codi 1000
de Justinià, que més tard va tenir molta influència. L
1054 Constantí IX
Cisma d’Orient,
Una lenta decadència l’Església bizantina
I
se separa de la 1100
de Roma
Després de la mort de Justinià, l’Imperi bizantí va V
començar un procés molt llarg de pèrdues territo-
rials. Primer els llombards van conquerir tot el cen- I 1200

tre i nord de la península Itàlica. Després, els visi-

gots van expulsar els bizantins de la península
Ibèrica. Durant els segles VII i VIII, els musulmans 1300

van conquerir tota la costa mediterrània de l’Àfrica,

i també Síria i Palestina (docs. 5 i 6).
Els turcs prenen 1400
Des d’aleshores, l’Imperi bizantí va quedar reduït a Constantinoble,
desapareix
la península d’Anatòlia, els Balcans i el sud de la pe- l’Imperi bizantí
1453
Setge de Constantinoble
nínsula Itàlica. A principi del segle XV, només que- per part dels turcs.
dava Constantinoble en mans bizantines. El 1453,
després d’un setge molt llarg, la ciutat va caure en
poder dels turcs i l’Imperi bizantí va desaparèixer. Doc. 5 Línia del temps de l’Imperi bizantí.

16
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:02 Página 17

C
riu
EÀ

I
Danu
bi mar
T
Caspi
C
N
O
L À

Gènova
A T

Ravenna
mar Negre

Roma Narona
1453
Nàpols Constantinoble
Còrdova Tessalònica Nicea
Màlaga m a r
Cartagena
Ceuta Iconi

Cesarea Messina Atenes Efes Tars

Cartago Siracusa Esparta Antioquia

Càndia
M e
IMPERI BIZANTÍ d i t e r r a n i Cesarea
Territori perdut per l’Imperi bizantí
entre el 565 i el 1025 Trípoli Cirene Alexandria
Territori perdut entre el 1025 i el 1100

r iu N i l
Territori perdut entre el 1100 i el 1300
Territori perdut entre el 1300 i el 1453
Expedicions dels generals de Justinià
Avenç turc

Doc. 6 Evolució de l’Imperi bizantí.

PATRIMONI

Constantinoble
Constantinoble va ser construïda per l’emperador Línies de muralla
Constantí l’any 330 a imatge de Roma.
Situada en un lloc estratègic a l’estret del Bòsfor,
va controlar les rutes comercials entre Europa
i l’Àsia. Amb més de mig milió d’habitants
en l’època de Justinià i més d’un milió
en el segle IX, va ser una de les ciutats més
riques i populoses del món durant
l’edat mitjana.
Estava protegida per un doble cinturó
de muralles i el centre se situava al Corn d’Or,
un port natural al voltant del qual es van edificar
grans palaus, l’hipòdrom, el Senat, diversos
fòrums i esglésies, i el barri de Pera, on vivien
els mercaders. L’esplendor màxima de l’art
bizantí va tenir lloc a Constantinoble.

5. ●●● Reflexiona. Fòrum

• Per què el 1985 la UNESCO va declarar
el centre de Constantinoble
(l’Istanbul actual) Patrimoni Doc. 7 Reconstrucció de la ciutat de Constantinoble
de la Humanitat? (l’Istanbul actual) en època bizantina.

17
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 18

Un imperi urbà i comercial

GLOSSARI
A l’Imperi bizantí les ciutats van continuar tenint molta im- Cúpula. Cobertura semiesfèrica
portància. Constantinoble, Efes i Tessalònica es consideraven d’un edifici. Les grans cúpules
de les més importants de l’època. Les ciutats van conservar les bizantines solien recolzar-se sobre
funcions que havien exercit durant l’etapa de l’Imperi romà: altres cúpules més petites
eren la seu dels bisbats i de les institucions de govern i de per suportar-ne
l’exèrcit. Igualment, s’hi va desenvolupar una artesania de el pes, molt
gran qualitat (seda, esmalts, tapissos...) i eren el centre dels in- elevat.
tercanvis comercials.
L’Imperi bizantí va gaudir d’una prosperitat econòmica molt
gran. Els bizantins van dominar el comerç mediterrani i les grans
rutes que unien Europa amb l’Àsia i l’Àfrica. Per això, les mone-
des bizantines van ser el principal mitjà de pagament al Mediter-
rani durant molt temps (doc. 4). Els bizantins venien els seus
productes agrícoles i artesans i compraven espècies, blat, pells...
Icona. Imatge religiosa.
Un imperi grec i ortodox
Al principi, l’Imperi bizantí va mantenir les formes de vida de
l’Imperi romà. No obstant això, després del regnat de Justinià
cada cop va anar adoptant més elements grecs. El grec va
substituir el llatí com a llengua oficial i l’Església bizantina es
va anar allunyant de l’Església de Roma.
Les diferències cada vegada més grans que enfrontaven les dues
institucions van conduir a la separació definitiva el 1054 entre
l’Església catòlica, que reconeixia l’autoritat del papa, i l’Esglé-
Mosaic. Tècnica artística que
sia bizantina o ortodoxa, que reconeixia la del patriarca de consisteix a recobrir una superfície
Constantinoble. Aquesta separació ha rebut el nom de Cisma amb petites peces de pedra, vidre
d’Orient. o ceràmica per crear un dibuix.
A l’Imperi bizantí, la religió amarava la vida i la cultura i era
un motiu fonamental de disputes. Per exemple, en el segle
VIII, els emperadors van prohibir el culte a les imatges santes
(icones*); aquesta prohibició va provocar molts avalots i final-
ment es va haver de derogar.
Els monjos ortodoxos van evangelitzar els pobles de l’est d’Eu-
ropa. Per això, l’Església ortodoxa és la majoritària a Rússia,
Lituània, Bielorrúsia, Bulgària i Romania, a més de ser-ho tam-
bé a Grècia i Macedònia.
Planta de creu grega. Planta en
Un art sumptuós què els braços de la creu són
de la mateixa
L’Imperi bizantí va desenvolupar un art molt ric. Com que a mida.
Bizanci la religió era tan important, la major part de les obres
d’art que en conservem són religioses.
En arquitectura, destaquen les nombroses esglésies, que tenien
planta de creu grega* i estaven cobertes per grans cúpules*. La
basílica de Santa Sofia n’és el millor exemple (docs. 8 i 9).
Un altre element típic de l’art bizantí van ser els mosaics*,
que cobrien les parets i els sostres de les esglésies i palaus.

18
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:02 Página 19

PATRIMONI

Santa Sofia de Constantinoble

Santa Sofia era l’església més important
de tot l’Imperi bizantí. L’emperador Justinià
la va fer construir entre els anys 531 i 537.
En la construcció hi van treballar uns 10.000
obrers, que van utilitzar materials portats
de totes les regions del Mediterrani, sovint
procedents de temples pagans
desmantellats.
Era una església de planta de creu grega Docs. 8 i 9 Exterior i interior de la basílica de Santa Sofia
coronada per una cúpula enorme de 65 m de Constantinoble.
d’altura i 31 m de diàmetre. La cúpula de
la basílica era tan gran i alta, que es deia
que no estava assentada a terra, sinó penjada
del cel per cadenes d’or. La cúpula se sostenia
en altres cúpules més petites.
Les parets estaven recobertes de marbre
i mosaics molt bonics que enlluernaven
els visitants per la bellesa i esplendor
que desprenien. A la cúpula se situava
el pantocràtor, una immensa figura
de Crist beneint.
Símbol de la cristiandat ortodoxa, va ser
convertida en mesquita després que l’any 1453
els turcs conquerissin Constantinoble.
Els quatre minarets islàmics que envolten
l’església són d’aquella època.

ACTIVITATS

6. ● Comprèn els conceptes. per Justinià? Com va evolucionar el territori

• Explica les diferències entre; a) l’Església després de la seva mort?
ortodoxa i la catòlica; b) una pintura • Documents 8 i 9. Descriu com era Santa
i un mosaic. Sofia de Constantinoble.
• Què és una icona? I una planta de creu grega?
10. ●●● Organitza la informació.
7. ● Busca les idees principals. • Resumeix en una taula les característiques
• Explica què és el Cisma d’Orient, quan es va principals de l’Imperi bizantí en l’època de
produir i per què va tenir lloc. Justinià.

8. ●● Interpreta el text. Govern

Economia
• Per què es diu que l’Imperi bizantí estava molt
influït per la religió? Cultura

9. ●● Interpreta els documents. 11. ●●● Busca informació en una enciclopèdia

• Document 6. Per on s’estenia l’Imperi bizantí o a Internet sobre l’alfabet ciríl·lic: quin
quan va arribar a la màxima extensió? origen té, com és i en quins països s’utilitza
Quins d’aquests territoris van ser conquerits actualment.

19
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 20

4. L’islam en l’edat mitjana
Mahoma, el fundador de l’islam
Aràbia és una extensa península de l’Àsia situada en-
tre el mar Roig i el golf Pèrsic. Té un clima desèrtic
que només permet l’agricultura en algunes zones de
la costa i als oasis de l’interior.
Els àrabs* estaven organitzats en tribus enfronta-
des entre si, sense cap poder polític que les unís. Ca-
da tribu tenia les seves pròpies creences, malgrat que
totes eren politeistes i consideraven la Meca la seva
ciutat sagrada. La majoria de la població estava for-
mada per nòmades que es dedicaven al pasturatge.
Només hi havia dues ciutats importants, la Meca i
Medina, on es concentrava un comerç molt pròsper.
Mahoma era un dels comerciants de la ciutat de la
Meca. En els seus viatges comercials havia conegut
dues religions monoteistes, el judaisme i el cristia-
nisme. Un bon dia, Mahoma va sentir que Déu el cri-
dava, va decidir abandonar la seva feina i es va de-
dicar a predicar una nova religió, l’islam. L’islam
defensava que les persones s’havien de sotmetre a
Al·là, que és tal com els musulmans* anomenen l’ú-
nic Déu.
Els rics comerciants de la Meca van reaccionar con-
tra Mahoma perquè van creure que les seves predi-
cacions eren una amenaça per a l’ordre social. Per
això, Mahoma va haver de traslladar-se a la ciutat
de Medina l’any 622. Aquesta data rep el nom d’hè-
gira i marca el principi del calendari musulmà.
A Medina, Mahoma va reclutar un exèrcit molt po-
derós i, vuit anys més tard, va aconseguir conquerir
la Meca. Des d’aquesta ciutat va dirigir l’expansió de
l’islam per tot Aràbia. Quan Mahoma va morir, gai-
rebé tots els àrabs practicaven l’islam.
GLOSSARI
Amb freqüència es confonen dos termes que no
tenen el mateix significat:
• Àrab. Terme que es refereix als habitants
d’Aràbia i als seus descendents.
• Musulmà. Persona que professa la religió
islàmica.
Podem dir, per tant, que molts àrabs són musulmans
i que molts musulmans són àrabs, però en cap cas
podem dir que els musulmans són àrabs o que els
àrabs són musulmans globalment, perquè hi ha
musulmans a molts altres llocs que a Aràbia i perquè
hi ha àrabs que professen altres religions o cap.

PATRIMONI

L’Alcorà
Aquest llibre conté les
predicacions de Mahoma,
i d’aquí en ve el nom, que significa
‘recitació’. Mentre Mahoma
estava viu, va recitar les seves
ensenyances de manera oral
i els fidels les memoritzaven
o les escrivien en fulles de palma
o en pell de camell. Quan Mahoma
va morir, es va decidir recopilar
totes les seves ensenyances
en un sol llibre, l’Alcorà.
En aquest llibre, a més dels
preceptes de la fe islàmica, hi ha
ensenyances morals i qüestions
d’índole social i de justícia; per això
l’Alcorà va ser durant molt temps la
font del dret als països musulmans
i encara ho és en alguns.
La Meca
La Meca era un dels principals oasis d’Aràbia i un dels punts més
importants de les rutes de caravanes procedents d’Orient.
En aquesta ciutat hi havia la Kaaba, un santuari que, segons
la llegenda, va ser construït pels profetes Abraham i Ismael. En un cantó
de la Kaaba hi ha incrustada la Pedra Negra, possiblement un meteorit,
que els àrabs adoren des de temps immemorial.
Actualment, l’edifici de la Kaaba es conserva igual que fa segles, cobert
amb una tela de seda negra que es renova cada any.
Doc. 10 Pelegrins
al voltant de la
Kaaba celebrant
el Hadj
o pelegrinatge.

20
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 21
La religió islàmica
Les predicacions de Mahoma es van recollir en l’Al-
corà, que és el llibre sagrat dels musulmans. Se-
gons la doctrina islàmica, tot musulmà ha de com-
plir cinc obligacions fonamentals:
• La professió de fe, per la qual tot musulmà tes-
tifica que «Al·là és l’únic Déu i Mahoma, el seu
profeta».
• La pregària cinc cops al dia: a punta de dia, al
migdia, a la tarda, quan el sol es pon i al ves-
pre.
• El pelegrinatge a la Meca, almenys una vegada a
la vida (doc. 10).
La mesquita
La mesquita és sobretot el lloc on es reuneixen
els musulmans per pregar. Totes les mesquites
tenen la mateixa estructura, que està inspirada
en la casa de Mahoma a Medina (doc. 11).
• Un gran pati on hi ha la font en què els creients
purifiquen el cos abans de resar. Són les ablucions
(purificacions).
• Un minaret, una torre des de la qual el muetzí crida
a l’oració cinc cops al dia.
• Una sala de columnes on els fidels preguen.
• Un mur anomenat alquible, on hi ha el mihrab, un
nínxol buit situat en direcció a la Meca.
Mur de l’alquible Sala d’oració
Mihrab
Mimbar
Interior de la sala
d’oració.
Doc. 11
Estructura
d’una mesquita.
12. ●● Observa els dibuixos i descriu com és una mesquita.
• Fer dejuni durant el mes del Ramadà, tots els
dies des que el sol surt fins que es pon.
• L’almoina, per ajudar els pobres.
Al principi, els musulmans també tenien l’obliga-
ció de defensar la seva religió i estendre-la per mitjà
de la jihad o guerra santa, però avui dia aquesta obli-
gació només és secundada pels més extremistes.
L’Alcorà també recull certes obligacions per a la vi-
da quotidiana: es permet la poligàmia i es prohi-
beix menjar carn de porc, beure vi i participar en
jocs d’atzar.
A FONS
Els creients resen agenollats davant l’alquible,
ordenats en files paral·leles.
• El minbar, el púlpit des d’on l’imam dirigeix
l’oració.
Les parets interiors de la mesquita es poden
decorar amb motius vegetals, geomètrics o amb
la bella cal·ligrafia àrab, però no s’hi representen mai
figures humanes, perquè la religió musulmana
ho prohibeix.
La mesquita també es feia servir com a escola,
i s’hi proclamaven els nomenaments polítics.
Pati i font d’ablucions
Minaret
21
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 22

Samarcanda
ESLAUS Bukhara
FRANCS mar

Saragossa Narbona
mar Negre
Kabul
ARMÈNIA Caspi
IMPERI Nishapur
AL-ANDALUS
Còrdova Sharastan
PÈRSIA
BIZANTÍ Teheran
MAR
Palerm
Fes Orà Alger Bagdad al-Mansura
SÍRIA
Marràqueix
Kairouan ME
DITE Damasc Shiraz
RRANI Bàssora
Trípoli
Alexandria Jerusalem
d e s e r t
el Caire OMAN
d ’A r à b i a

d e s e r t d e l S à h a r a Medina

m
a
r
ARABIA
L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM OCEÀ
la Meca

R
o
Conquestes a la mort de Mahoma Expansió dels califes ortodoxos

ig
ÍNDIC
Conquestes sota el califat ortodox Expansió dels omeies

Conquestes sota la dinastia omeia Expansió dels abbàssides

ESCALA
Aden 0 450
Conquestes sota la dinastia abbàssida Principals ciutats i seus de califats
quilòmetres

Doc. 12 Mapa de l’expansió de l’islam durant l’edat mitjana.

L’expansió de l’islam i el govern del territori

Després de la mort de Mahoma, els exèrcits musulmans es van A RÀ B I A A B A N S
DE M A HO M A
500

llançar a expandir la nova religió mitjançant la jihad o guerra

santa. D’aquesta manera es va crear un gran imperi. 570 MAHOMA 600

La màxima autoritat de l’imperi era el califa, que disposava 632 CALIFAT ORTODOX
661 700
del poder polític i religiós. El califa era assistit pels seus conse- OMEIES

llers, els visirs, i per molts funcionaris: els valís governaven 750
800
les províncies, els ulemes interpretaven la llei alcorànica i els
cadis eren els jutges.
900
Els primers quatre califes van ser parents directes de Maho-
ma. Durant aquella època, els exèrcits musulmans van contro- ABBÀSSIDES
1000
lar tota la península Aràbiga. L’any 661 el califa Alí va ser assas-
sinat i va arribar al poder la família dels omeies (docs. 12 i 13). 1100

Durant l’etapa omeia, el títol de califa es va fer hereditari en-

tre els membres d’aquesta família. Els omeies van traslladar la 1200

capital a Damasc (a la Síria actual) i van conquerir molts terri-

1258
toris, des de Pèrsia fins a la península Ibèrica (docs. 12 i 13). 1300

L’any 750 una rebel·lió dirigida per Abul Abbas va eliminar la

1400
família omeia. A partir d’aleshores el poder de l’imperi mu- DES I N T E G R A CI Ó

sulmà va recaure en la família dels abbàssides. Harun al-Ras-

1500
hid, que va regnar en la segona meitat del segle VIII, va ser el
califa més important d’aquesta dinastia. La nova capital de
l’imperi va ser la ciutat de Bagdad (docs. 12 i 13).
Però les lluites internes van desintegrar l’imperi. A partir del
segle XIII, els turcs, un poble islamitzat procedent de l’Àsia, es Doc. 13 Les etapes de la història de l’islam
va convertir en el poble més poderós del món islàmic. durant l’edat mitjana.

22
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 23

Una civilització brillant

La civilització islàmica era una de les més desenvolupades de
la seva època. L’economia se sustentava en tres activitats:
• L’agricultura era molt productiva. Els musulmans van es-
tendre les tècniques de regadiu, mitjançant sínies i molins, i
van difondre cultius com ara l’arròs, la taronja, el safrà i la
canya de sucre. Doc. 14
• L’artesania era de gran qualitat (ceràmiques, armes, teixits...). Miniatura
musulmana que
• El comerç es va desenvolupar molt. Els comerciants viatja- representa uns
ven per terra i per mar venent els productes agrícoles i arte- astrònoms en
sans i comprant seda, cotó i espècies a l’Àsia; or, marfil i es- un observatori.
claus a l’Àfrica, i metalls a Europa.
L’esplendor econòmica va provocar el creixement de les ciu-
tats, on es concentrava l’artesania i el comerç. Per això, el soc
o mercat era el lloc més actiu. Damasc, Bagdad, Còrdova i el
Caire van ser les ciutats més importants.
Els musulmans han tingut un paper molt important en el des-
envolupament de la humanitat. Van adoptar les innovacions
d’altres pobles i van portar de l’Àsia noves tècniques (la fabri-
cació del paper, per exemple) i nous objectes (la pólvora, la
brúixola...), que d’aquesta manera van arribar a Europa. Però
també van fer innovacions pròpies, sobretot en camps com ara
l’astronomia, les matemàtiques (ús del zero, nombres aràbics,
invent de l’àlgebra...) i la medicina, amb l’aportació de metges Doc. 15 Un metge examina un pacient.
com Avicenna i Averrois (docs. 14 i 15). Els musulmans van usar el guix per tractar
les fractures d’os i sabien fer amputacions
També van crear grans biblioteques on van recollir obres seves
de membres i lligades d’artèries. També van
i dels autors clàssics grecs i llatins, que d’aquesta manera es dominar l’anestèsia. Van crear hospitals
van poder conservar durant segles. I els seus literats van crear molt ben dotats i es van preocupar per
obres molt boniques, com per exemple Les mil i una nits. la prevenció de les malalties.

ACTIVITATS

13. ● Comprèn els conceptes. • L’islam era una civilització rica? Justifica
• Explica les diferències entre; a) monoteisme la resposta.
i politeisme; b) musulmà i àrab; c) califa i ulema.
16. ●● Interpreta els documents.
• Quina paraula utilitzen els musulmans per
anomenar Déu? • Document 12. On es va originar la civilització
islàmica?
• Què és l’hègira? I la jihad?
Per on es va estendre?
14. ● Busca les idees principals. Què va passar a la península Ibèrica?
• Fes una llista amb els cinc preceptes bàsics • Document 13. Anota les dates de cadascuna
de l’islam. de les etapes de la història de l’islam
• Afegeix-hi altres aspectes de la religió medieval.
musulmana.
17. ●●● Reflexiona.
15. ●● Interpreta el text. • Quins aspectes continuen vigents de l’islam
• La paraula islam designa una religió o un territori? medieval?

23
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 24

5. L’Imperi carolingi minava tot l’imperi. Per governar-lo millor, el va di-

vidir en províncies, anomenades comtats, perquè
estaven governades per un comte. A les zones de
Després de la desintegració de l’Imperi romà en el frontera va crear les anomenades marques, territo-
segle V, als territoris de la França actual s’hi va esta- ris amb un exèrcit comandat per un marquès.
blir el regne franc. En aquest regne els reis eren dè-
bils i van deixar el govern en mans dels alts funcio- Carlemany nomenava els comtes i els marquesos,
naris, els majordoms de palau. El majordom més que li havien de jurar fidelitat. Malgrat tot, a vega-
important va ser Carles Martell, que l’any 732 va des enviava funcionaris per inspeccionar com ac-
derrotar els musulmans en la batalla de Poitiers i va tuaven i per controlar-los.
impedir que el regne franc caigués sota domini A l’imperi, hi predominava un tipus de vida de
musulmà. caràcter rural. La majoria de la població vivia de
Pipí el Breu, fill de Carles Martell, va derrocar l’úl- l’agricultura i residia al camp. Les ciutats eren peti-
tim monarca franc l’any 751 i es va fer coronar rei. tes, i l’artesania i el comerç, escassos.
El successor de Pipí va ser el seu fill Carlemany,
que va intentar tornar a fundar l’Imperi romà d’Oc- La dissolució de l’Imperi carolingi
cident: va conquerir el regne llombard d’Itàlia, va Quan un rei franc moria, el regne es dividia entre
sotmetre els saxons i altres pobles de Germània, i els seus fills. Els carolingis van seguir aquest cos-
es va apoderar d’alguns territoris de la península tum. A Carlemany només el va sobreviure un fill,
Ibèrica (doc. 16). Lluís el Piadós, però quan aquest es va morir l’im-
Carlemany tenir tant poder, que el dia de Nadal de peri es va repartir entre els seus descendents: Car-
l’any 800 el papa el va coronar a Roma nou empe- les, Lluís i Lotari.
rador d’Occident. Al principi, els germans es van enfrontar entre si,
però finalment van firmar el tractat de Verdun (843),
El govern de l’Imperi carolingi
pel qual reconeixien el repartiment de l’imperi (doc.
Carlemany va establir la seva residència a Aquisgrà, 17). Després de la mort de Lotari, el seu regne es va
on va construir el seu palau (doc. 18). Des d’allà do- repartir entre els seus dos germans.

Regne dels francs

Conquestes de Carlemany
FRÍSIA
IC

SAXÒNIA
Marques frontereres
LT

Rin

Aquisgrà
BÀ

Residència de Carlemany MAR DEL PRINCIPAT

DE París
NORD
AR
M KÍEV Ratisbona
REGNES Marca Verdun
BRITÀNICS Danesa
NÈUSTRIA
an ubi
AUSTRÀSIA D
IA
ÍS SAXÒNIA
FR ESLAUS Estrasburg
CARÍNTIA
Aquisgrà Magúncia DEL NORD
OCEÀ
R o in e

Marca
BRETANYA Soraba LLOMBARDIA
París I Bordeus
ING
ATLÀNTIC Marca R OL AQUITÀNIA ÇA
Bretona CA Ratisbona EN
RI R OV
PE P
ESTATS
IM Milà
Lió DE
Bordeus L’ESGLÉSIA
ESLAUS
REGNES
ESTATS
CRISTIANS DE DEL SUD TRACTAT DE VERDUN (843) Roma
L’ESGLÉSIA
DUCAT Regnat de Carles el Calb
DE
Roma SPOLETO Regnat de Lotari
AL-ANDALUS
IMPERI
Regnat de Lluís el Germànic
BIZANTÍ
M A R
M
E
D
I T Doc. 17 El tractat de Verdun.
E R
R A
N I
REGNES ISLÀMICS

Doc. 16 L’Imperi de Carlemany.

24
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 25

PATRIMONI

Aquisgrà Tron
Carlemany va instaurar en aquesta ciutat
alemanya la capital del seu imperi i hi va
construir el seu palau. Era un lloc ben comunicat,
perquè estava a la riba del Rin i tenia una calçada
romana.
El palau constava de molts edificis: un era
la residència de l’emperador i de la seva família,
un altre allotjava la sala d’audiències i la sala
on es guardava el tresor, i també es van aprofitar
unes antigues termes romanes.
De tot l’edifici només es conserva la Capella
Palatina, l’església del palau, on es va situar
el tron de l’emperador i posteriorment també
la seva tomba; en aquesta capella es van coronar
els emperadors alemanys fins al segle XVI.
Per construir-la es van fer servir materials d’antics
monuments romans, molts originaris d’Itàlia,
inclosos mosaics i altres elements
de decoració.
Capella

18. ●●● Observa i reflexiona.

• L’estil de la Capella Palatina et
recorda més l’estil de les esglésies
germàniques o el de les bizantines? Deambulatori
Justifica l’opinió.
Doc. 18 Capella Palatina
Planta octogonal
d’Aquisgrà.

ACTIVITATS

19. ● Comprèn els conceptes. 21. ●● Interpreta els documents.

• Carolus vol dir ‘Carles’ en llatí. Què creus
que significa la paraula carolingi?
• Què significa l’expressió «jurar fidelitat»?
• En què s’assemblen un comte i un marquès?
En què es diferencien?
20. ● Busca les idees principals.
• Com es governava l’Imperi carolingi?
Què va fer Carlemany per assegurar-se
que se’l servia amb fidelitat?
• Quina era la forma de vida predominant
a l’Imperi carolingi?
• Documents 16 i 17.
a) Quins territoris abraçava el regne franc?
b) Quins va conquerir Carlemany?
c) Què eren les marques? Quina marca hi havia
a la península Ibèrica?
d) En quins territoris es va dividir l’Imperi
carolingi l’any 843? Per què? Què va passar
després amb la Lotaríngia?
22. ●●● Reflexiona.
• Per què creus que Carlemany volia ser
nomenat emperador?

25
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 26

Activitats
Comparar mapes: l’islam medieval i l’islam actual

40°
UZ
AZE BE
RBA
IDJ TUR KI
ST KIRGUIZISTAN
ALBÀNIA AN KM AN
EN
IST TADJIKISTAN
TURQUIA AN
N
SÍRIA TA

S
NI
TUNÍSIA LÍBAN

N
IRAQ IRAN

GA

TA
MARROC

AF

IS
JORDÀNIA
KUWAIT

K
PA
ALGÈRIA tròpic de Càncer
LÍBIA QATAR BAHREIN
BANGLA DESH
EGIPTE
SÀHARA UEA
OCCIDENTAL ARÀBIA OCEÀ 20°
SAUDITA
MAURITÀNIA MALI NÍGER
OMAN PACÍFIC
SENEGAL BURKINA TXAD SUDAN IEMEN
GÀMBIA FASO DJIBOUTI
GU
IN
E
NIGÈRIA
A

BRUNEI
SOMÀLIA MALDIVES MALÀISIA
equador

I N
D O N
OCEÀ È S I A

COMORES
ÍNDIC
ESCALA
Països actuals amb un 50% 0 850
o més de població islàmica
0° 60° 90° 120°
quilòmetres

d) Usa l’escala. Calcula l’extensió en línia recta

La comparació de mapes és una tècnica molt entre el punt situat més a l’est i el situat més
útil, perquè ens permet analitzar l’evolució a l’oest de l’islam.
al llarg del temps d’un territori, una civilització,
• Observa el mapa actual i respon les mateixes
una religió...
preguntes i activitats.
Primer analitza cadascun dels mapes. Només
quan hagis comprès bé cada mapa podràs 24. ●●● Compara els mapes.
comparar-los correctament.
• Analitza’n els canvis.
En la comparació has de prestar atenció tant a) Quan va arribar a l’extensió màxima la religió
als canvis que hi observes com als elements islàmica, en l’edat mitjana o ara?
que continuen en el temps. Si és possible,
b) En l’edat mitjana hi havia un únic estat
aventura raons que expliquin els canvis
o hi havia diversos estats islàmics?
i les continuïtats.
c) I avui dia? Esmenta el nom dels estats
actuals en què la majoria de la població
Ara compararem el mapa de l’islam medieval professa l’islamisme.
de la pàgina 22 amb el mapa de l’islam actual • Analitza els elements que hi perviuen.
que tens en aquesta pàgina. a) Quines zones eren islàmiques en l’edat
23. ●●● Descriu la informació dels mapes. mitjana i ho continuen sent avui dia?
• El mapa de l’edat mitjana. b) Quines no eren islàmiques en l’edat mitjana
i ara sí que ho són?
a) Representa una data concreta o una data
àmplia? A quins segles correspon? • Com podries explicar l’avenç de l’islam després
de l’edat mitjana?
b) En quines zones estava establert l’islam
durant l’edat mitjana? 25. ●●● Presenta per escrit els resultats
c) En la taca de color que representa de l’anàlisi. Elabora un text d’una pàgina com
l’islam s’hi distingeixen diversos a màxim titulat «Comparació entre l’islam
estats? en l’edat mitjana i l’islam actual».

26
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 27

Estudiar una tècnica: l’elaboració de mosaics

26. ●● Imagina com s’elaborava un mosaic. Escriu aquests passos
Els bizantins van heretar ordenadament a la llibreta.
de l’Imperi romà la tècnica
del mosaic. Es cobreixen les parets amb tres capes de guix, calç, sorra i palla
perquè puguin aguantar les tessel·les.
Els romans acostumaven
a adornar el terra de les Les tessel·les es col·loquen una per una sobre el dibuix fent coincidir
vil·les amb mosaics els colors.
d’escenes quotidianes Es pinta la paret, ja preparada amb les capes de diferents materials,
i mitològiques. Però els amb el dibuix que es vulgui representar.
mosaics bizantins
27. ●●● Descriu què representa aquest mosaic i com vesteixen
representaven l’emperador
els personatges que hi apareixen; igualment, digues quins altres
o escenes religioses.
objectes et criden l’atenció.
Per això es va considerar
que no podien posar-se
a terra, perquè no era
decorós trepitjar-los,
i es van utilitzar per
recobrir les parets i els
sostres de les esglésies
i palaus.
Les irregularitats
dels mosaics atrapaven
la llum, de manera que
brillaven intensament
i donaven molta
lluminositat a les parets.

Mosaic bizantí de l’església de San

Vitale de Ravenna. Hi apareix retratat
l’emperador Justinià i la seva cort.

Completar un quadre comparant civilitzacions

28. ●● Completa el quadre.
Regnes Imperi
Islam
germànics bizantí
Qui controlava el govern?
Era una civilització rural o urbana?
Quina activitat o activitats econòmiques hi destacaven?
Quina religió professaven?
Hi havia un gran desenvolupament cultural?

29. ●●● Analitza els resultats i respon les preguntes.

• Quines dues civilitzacions s’assemblaven més? Justifica l’opinió.
• Quina civilització estava menys avançada? Què t’ho fa pensar?

27
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 28

U N I TAT

2 La societat feudal
1. Les segones invasions
A Europa, la segona meitat del segle IX i el segle X
es van caracteritzar per la divisió i la inseguretat. La
desaparició de l’Imperi carolingi va debilitar el po-
der polític i la capacitat defensiva del territori, fet
que va facilitar una segona onada d’invasions. Tres
nous pobles invasors van assolar Europa: els ví-
kings, els magiars i els sarraïns.
• Els víkings procedien d’Escandinàvia. Van con-
querir les Illes Britàniques, el nord de França i el
sud d’Itàlia, on van fundar regnes. Els víkings eren
guerrers ferotges i cruels i les seves incursions van
provocar el pànic entre els habitants de tot el con-
tinent (doc. 1).
• Els magiars o hongaresos provenien de les este-
pes asiàtiques. Es van establir a l’est d’Europa, on
van formar el regne d’Hongria.
• Els sarraïns eren pirates musulmans que van pro-
tagonitzar molts saquejos i pillatges al llarg de les
costes mediterrànies europees.
L’extrema crueltat dels invasors va sumir Europa en
un clima de violència i inseguretat. Molta gent va
interpretar aquelles calamitats com un càstig de Déu
i l’anunci de la fi del del món, que hauria d’arribar
l’any 1000.
2. Uns reis dèbils
Després de la fragmentació de l’Imperi carolingi tot
Europa es va dividir en nombrosos regnes. Els reis
eren molt dèbils i no tenien exèrcits ni mitjans per
protegir els seus regnes.
Com que no disposaven de la protecció del rei, els
camperols van buscar la dels nobles (comtes, ducs,
marquesos...) que tinguessin un exèrcit propi i un
castell on la població de la zona es pogués protegir
en cas que fos atacada. A canvi de protegir-los, el
noble exigia als camperols que treballessin per a ell
i que se sotmetessin completament a la seva autori-
tat. D’aquesta manera, els camperols es van conver-
tir en serfs dels nobles.

Els víkings A FONS

Els víkings habitaven Escandinàvia des de diversos

mil·lennis abans de Crist. Vivien en petits pobles Doc. 1 Drakkar
autosuficients. víking.
A final del segle VIII, els víkings van començar a
fer incursions de saqueig i colonització a Europa.
Es creu que aquestes incursions es van
deure a un augment de la població a les seves zones
d’origen, fet que els va impulsar
a buscar noves maneres de viure i nous llocs
on establir-se.
Els víkings van aprofitar molt bé la superioritat
tàctica que els proporcionaven les seves armes
i la tècnica de combat. Gràcies a la qualitat i
abundància del ferro escandinau, tenien armes més
bones. A més, els seus vaixells, ràpids i petits,
els permetien desembarcar amb rapidesa a la costa,
i fins i tot remuntar rius, sense donar temps als
territoris atacats d’organitzar la defensa.

28
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 29

El feudalisme
Aquesta situació va donar lloc a l’aparició del feu-
dalisme, un nou sistema social que tenia les carac-
terístiques següents:
• Cada gran noble va assolir el domini total de les
seves terres. El poder del rei va quedar limitat als
territoris que controlava directament, com si fos
un noble més.
• Els nobles acceptaven la primacia del rei mit-
jançant un pacte anomenat vassallatge. Els no-
bles es convertien en vassalls del rei en una ce- Doc. 2 Cerimònia d’homenatge.
rimònia que rep el nom d’homenatge, en què,
agenollats i besant la mà del monarca, li juraven
fidelitat, ajuda militar i consell en el govern. Per DRETS HUMANS
la seva banda, el rei feia la investidura, per la qual
cedia una porció de terra, el feu, al seu vassall El codi de cavalleria
(doc. 2). Per evitar el salvatgisme i la crueltat entre
• Al seu torn, els nobles podien tenir vassalls pro- els cavallers, partir del segle XI es va instituir
pis, que solien ser nobles menys importants. A un codi d’honor que havien de respectar.
canvi de jurar fidelitat al seu senyor, aquest els Els cavallers havien de mantenir un seguit
atorgava un feu més petit. de valors: valentia, lleialtat envers el seu senyor,
Així es va formar una cadena de vincles personals fidelitat a la paraula donada i defensa
que lligava el rei amb els nobles del regne (doc. 5). dels desemparats (orfes, viudes i pobres).

Aquest sistema va provocar guerres freqüents. Al-

gunes vegades, un o diversos nobles deixaven de
reconèixer l’autoritat del rei i lluitaven contra ell.
D’altres, era el rei qui intentava apropiar-se per la
força de les terres d’algun noble. I també eren molt
freqüents les lluites entre nobles (doc. 3).

Els poders del rei i la seva cort

Durant el feudalisme, el poder dels reis era molt
dèbil. La cort estava formada per un grup de juris-
tes, eclesiàstics i guerrers que ajudaven el rei a go-
vernar. En gran part, les seves decisions només
afectaven els territoris sota domini directe del rei.
L’exèrcit reial era reduït i el monarca per defensar
el regne depenia dels exèrcits dels seus vassalls.
Quan hi havia una amenaça exterior, el monarca
cridava els nobles, que unien els seus exèrcits als
del rei i s’enfrontaven amb els enemics.
La principal font d’ingressos dels reis procedia dels
seus propis feus i d’algunes ciutats, perquè no tenia
poder suficient per cobrar impostos a les terres dels
seus vassalls. En ocasions especials, com ara guer-
res o pactes matrimonials, rebia ajudes de l’Església Doc. 3 Cavallers lluitant en un torneig.
i dels grans nobles.

29
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 30

El feu
Com hem vist, els nobles rebien unes terres a canvi de jurar fi-
delitat al rei. Aquestes terres rebien el nom de feu o senyoria
(doc. 4). A cada feu hi havia un castell, que era la residència
Poblet
del senyor, diversos poblets on vivien els camperols que depe-
nien del senyor, i terres de conreu, pastures i boscos. Les ter-
res es dividien en la reserva i els masos.
• La reserva era la part de la terra explotada pel senyor mateix.
Tots els cultius que se n’obtenien pertanyien al senyor.
• Els masos eren porcions de terra que el senyor concedia als
camperols perquè les cultivessin en benefici propi. A canvi d’a- Bosc

questes terres, els camperols havien de pagar al senyor unes ren-

des. Aquestes rendes podien ser diners, productes (una part de
la collita, teixits, animals...) i, sobretot, serveis personals, com
ara treballar un temps determinat les terres del senyor gratuï-
tament.
Al feu hi havia grans extensions de boscos. Aquests boscos eren
propietat exclusiva del senyor, que decidia en quin moment els
camperols podien caçar-hi o buscar-hi llenya.
Als seus feus els senyors impartien justícia i cobraven impos-
tos. Els camperols havien de pagar impostos quan feien servir
el molí, el forn i la premsa, que eren propietat del senyor. A
més, els senyors cobraven impostos als comerciants que tra-
vessaven els seus dominis (peatge) i quan creuaven els ponts
(pontatge).

3. Una societat estamental Doc. 4 Un feu.

La societat medieval es va dividir en tres grups anomenats es-

taments: els nobles, els clergues i els treballadors.
• Els nobles eren els cavallers i les seves famílies. Tenien com
a missió defensar la resta de la població. Protecció SENYOR
• Els clergues eren els monjos i els sacerdots. Havien de resar militar
per salvar espiritualment les persones. Ajuda
Defensa
• Els treballadors eren majoritàriament camperols, malgrat judicial econòmica
que també hi havia artesans i comerciants. S’ocupaven de
produir i vendre aliments i els productes que necessitava la
societat.
Es pertanyia a cada estament per naixement, exceptuant el cas
dels clergues.
Consell
Els nobles i els clergues eren estaments privilegiats. Això sig-
nifica que els membres que en formaven part tenien un seguit Terres Ajuda
d’avantatges: per exemple, no pagaven impostos i no feien tre- cultivables militar
VASSALL
balls manuals. A més, controlaven els càrrecs més importants
de l’administració. Doc. 5 Esquema de les relacions feudals.

30
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 31

Molí

Conreus

Peatge

Poblet

Castell del senyor

ACTIVITATS

1. ● Comprèn els conceptes. • Quins altres factors van intervenir en l’aparició

• Què és el feudalisme?
• Quines parts es distingeixen en un feu?
• Què és un estament?
• Què volem dir quan diem que un home de l’edat
mitjana podia ser un privilegiat? I un no
privilegiat?
2. ● Busca les idees principals.
• Explica breument en què van consistir
les segones invasions.
• Enumera els estaments que es distingien
del feudalisme?
• Explica com un rei medieval es feia obeir.
Ho aconseguia sempre?
4. ●● Interpreta els documents.
• Document 2. Identifica l’escena i descriu-la.
• Document 4. Explica què era un feu i com era.
5. ●●● Organitza la informació.
• Copia l’esquema a la llibreta i completa’l.
5 5

en la societat medieval i descriu la situació Rei Nobles Camperols

de cadascun.
6 6

3. ●● Interpreta el text.
• Explica com van influir les segones invasions a) Concedeixen protecció. b) Concedeix un feu.
en la formació de la societat feudal. c) Els paguen rendes. d) Juren fidelitat.

31
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 32

4. La noblesa
Els nobles o cavallers
No tots els nobles eren iguals de poderosos. Alguns eren amos
de grans feus i d’immenses riqueses, mentre que d’altres no-
més tenien les armes i un cavall.
La guerra era la seva activitat principal. Lluitaven a cavall, i com
a armes portaven una llança, l’escut, l’espasa i la maça.
Els fills dels nobles començaven l’educació militar des que
eren nens. De petits, servien de patges i escuders d’un noble
important, amb el qual aprenien les diferents tècniques de
combat. Quan arribaven a la majoria d’edat, es convertien en
cavallers després d’una cerimònia específica.
Doc. 6 Un cavaller i la seva mainada.
En cas de guerra, el rei convocava els cavallers i els demanava
ajuda militar. Els cavallers i els seus vassalls hi acudien amb les
tropes i formaven una mainada (doc. 6). Quan la gerra s’aca-
bava, nobles i guerrers tornaven als feus. SABIES QUE...
Els nobles havien d’estar sempre preparats per anar a la guer- Els joves nobles havien de ser armats
ra; per això entrenaven contínuament. Una de les formes més cavallers. Era una cerimònia senzilla.
comunes d’entrenament eren els tornejos, combats que, mal- Després d’una nit de vigília i reflexió,
grat que no eren a vida o mort, resultaven molt importants per els joves juraven acatar les normes
guanyar prestigi i respecte (doc. 3). de la cavalleria i eren ordenats per
un altre cavaller de més antiguitat
Les dames i prestigi.
El cavaller donava a l’aspirant un o
La funció fonamental de les dones nobles era casar-se i tenir diversos copets amb l’espasa o amb
fills que asseguressin la pervivència del llinatge. Els matrimo- la mà (bescollada) mentre el declarava
nis els concertaven els pares, a vegades quan els fills i sobretot apte per a la cavalleria.
les filles encara eren molt joves. Les dones que es quedaven
solteres ingressaven als monestirs.
Les dones dirigien la feina dels servents, educaven els nens
més petits i brodaven i teixien (doc. 7). Rarament sortien del
castell. Les dones nobles estaven sotmeses completament al
marit, al qual no podien desobeir.

ACTIVITATS

6. ● Comprèn els conceptes.

• Què és un llinatge?
• Quina diferència hi ha entre una guerra i un torneig?
• Què és una mainada?
• D’on creus que prové el terme cavaller?

7. ● Busca les idees principals.

• Tots els cavallers eren igual de poderosos?
• Quina era la situació de les dones nobles? Doc. 7 Tapís molt ric brodat amb l’escena
de la dama i l’unicorn.

32
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 33
Pati
Ferreria
Fossat
Merlets
Pont llevadís
Barbacana
Doc. 8 Reconstrucció d’un castell medieval.
El castell
Com eren? Qui hi vivia?
Els castells eren la residència dels nobles. Hi vivien
amb les seves famílies, servents i soldats (doc. 8).
Per protegir-se, els castells estaven envoltats
de fossats i tenien una o diverses files de muralles
amb torres. L’interior presentava una estructura
complexa: hi havia estables per guardar els cavalls
i el bestiar, grans patis en què entrenaven els
militars, una ferreria, pous i graners i una capella
pròpia.
A la torre de l’homenatge hi vivia el senyor i la seva
família. Per això era la construcció més alta
i protegida. Dins la torre, el gran saló era el centre
vital: el senyor hi rebia els cavallers i hi celebrava
festes i banquets.
Torre de l’homenatge
Muralla
Torrassa
Pou
Andador
A FONS
Com era la vida al castell?
Encara que els castells eren grans i molt cars, no s’hi
podia dur una vida gaire còmoda. El fred constituïa el
problema principal d’aquests edificis. Per combatre’l,
es construïen xemeneies enormes en totes les
habitacions i es penjaven tapissos que evitaven els
corrents i mitigaven la fredor de les parets i el terra.
Sovint els senyors celebraven festes al gran saló amb
banquets, balls i representacions, per a les quals
es feien venir joglars, trobadors i artistes ambulants
que cantaven i recitaven poemes.
8. ● Entra en www.castellscatalunya.com .
• Busca-hi algun castell proper del lloc
on vius i explica’n breument la història.
33
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 34

5. Els clergues
L’Església catòlica era una institució que estava present a tota
l’Europa occidental. Papa

El papa de Roma era el cap de l’Església i també governava CLERGAT SECULAR CLERGAT REGULAR
un estat propi, els Estats Pontificis, situats al centre de la pe-
nínsula Itàlica. El papa tenia els seus propis exèrcits, però no
disposava de gaire poder militar. Ara bé, tenia molta influèn-
cia: si considerava que un rei no es comportava adequada-
ment, l’excomunicava, és a dir, l’expulsava de l’Església. L’ex-
comunicació era un càstig molt greu, perquè si un rei era Bisbes i arquebisbes Abats principals
excomunicat els súbdits quedaven alliberats del jurament de
fidelitat.
Per sota del papa l’Església estava dividida en dues branques:
el clergat secular i el clergat regular (doc. 9).
• Els caps del clergat secular eren els bisbes, que controlaven
un territori molt extens anomenat diòcesi. Cada diòcesi com- Sacerdots
prenia diverses parròquies, on els sacerdots desenvolupaven Superiors dels convents
les activitats religioses. i monestirs

• El clergat regular estava format pels ordes religiosos. Cada

orde estava encapçalat per l’abat principal. Per sota d’ell se si-
tuaven els superiors que dirigien els monestirs, on vivien els
frares i els monjos i les monges (en els monestirs femenins).
Les parròquies i els monestirs eren unes senyories feudals
com qualsevol altra: tenien terres pròpies i serfs que les treba- Frares, monjos i monges
llaven. Doc. 9 Estructura de l’Església catòlica.

Els ordes religiosos

L’orde religiós més important durant els primers segles de l’edat
mitjana va ser el dels benedictins, fundat per Benet de Núrsia a
Itàlia en el segle VI, i que es va estendre per tot Europa.
Cada orde tenia una regla que detallava com s’havia d’estruc-
turar i organitzar, quines eren les obligacions de tots els mem-
bres que en formaven part i l’horari en què s’havien de cele-
brar totes les activitats. Per ingressar en un orde religiós calia
jurar obediència a aquesta regla.
La regla dirigia tots els aspectes de la vida quotidiana dels mon-
jos i les monges. Les regles d’alguns ordes decretaven la clausu-
ra, i per això els membres que en formaven part vivien sempre
en la comunitat religiosa i no podien sortir a l’exterior ni ser Monjo en el seu escriptori
vistos per ningú. D’altres establien l’obligació de mendicar, i
Cada monjo copiava
per això els seus membres havien de passar la major part del molt pocs llibres,
temps recorrent els camins demanant almoines per als pobres. perquè la feina era molt
lenta.
La regla també podia imposar la pobresa absoluta, i en aquest
cas els membres de l’orde no podien tenir béns materials.
Doc. 10 Monjo amanuense, és a dir,
Cada orde vestia un hàbit que l’identificava. que copiava manuscrits.

34
830900 _ 0012-0069.qxd 25/1/08 13:41 Página 35

Església Hi resaven Claustre Pati amb

diversos cops al dia. un jardí central i cobert
pels costats en què Sala capitular
S’hi reunien Biblioteca
els monjos passejaven
Refectori hi meditaven. els monjos.
Era el menjador.

Infermeria

Colomar

Horts

Hostatgeria Dormitoris En alguns monestirs, tots els monjos dormien

Bodega junts en una gran habitació, mentre que en d’altres cada
Hi dormien
Cuina monjo tenia la seva pròpia habitació o cel·la.
els pelegrins.

Doc. 11 Estructura d’un monestir.

La vida als monestirs ACTIVITATS

Els monjos i les monges vivien als convents i mo- 9. ●● Interpreta el text.
nestirs (doc. 11). En aquests edificis els monjos es
• Fes una narració d’unes quinze línies sobre
dedicaven sobretot a pregar i meditar. Els mones-
la vida d’un monjo o una monja.
tirs solien situar-se en indrets aïllats, perquè pensa-
• El papa tenia poder polític durant l’edat
ven que així era més fàcil concentrar-se i entrar en
mitjana? Per què?
contacte amb Déu.
Però els monjos i les monges també feien feines di- 10. ●● Interpreta els documents.
verses, com ara cultivar l’hort del monestir i aten- • Document 9. Explica com és l’estructura
dre els pobres i els malalts. de l’Església catòlica.
• Documents 10 i 11. En quin lloc del monestir
Alguns copiaven a mà manuscrits a la biblioteca del
situaries aquest monjo? Per què?
monestir i els decoraven amb petites il·lustracions
anomenades miniatures. Sense la feina d’aquests 11. ●●● Reflexiona.
monjos, gran part dels escrits dels antics grecs i ro- • Creus que avui dia l’excomunió tindria
mans i dels intel·lectuals de l’edat mitjana s’hau- conseqüències polítiques per als governants?
rien perdut per sempre (doc. 10).

35
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 36
6. Els camperols
Serfs i lliures
En l’edat mitjana, el 90 % de la població estava for-
mada per camperols. Molt pocs camperols eren
propietaris de terres. La majoria vivia en un feu i
treballaven les d’un senyor. No obstant això, no te-
nien sempre la mateixa situació.
• Alguns camperols eren serfs, és a dir, estaven to-
talment sotmesos a l’autoritat del senyor. Per exem-
ple, no podien abandonar el feu ni casar-se sen-
se el seu permís. Els serfs treballaven gratuïtament
pel senyor cultivant les terres de la reserva se-
nyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el
senyor els alimentava i els mantenia molt pobra-
ment. La condició de serfs passava de pares a fills.
• Altres camperols eren lliures, fet que els perme-
tia abandonar el feu i tenir autonomia personal.
Treballaven els masos de la senyoria i, a canvi,
pagaven rendes al senyor, però podien disposar
de la resta de la collita. També pagaven el delme
a l’Església, un percentatge de la collita.
A vegades, els camperols es rebel·laven contra els
seus senyors per tal de millorar la situació en què
es trobaven.
Hort
Doc. 12 Casa camperola.
36
La vida de la família camperola
En general, els camperols vivien en petits pobles,
en cases molt pobres fetes de tova, fusta i canyes;
aquests habitatges constaven d’una sola habitació
en què tota la família menjava i dormia. Els mobles
eren molt escassos: algun bagul, una taula i el ma-
talàs on dormien. Era molt habitual que compartis-
sin aquesta mateixa habitació amb els animals do-
mèstics (doc. 12).
Les famílies estaven compostes pel pare i la mare,
els fills i, molt sovint, també per altres familiars. El
pare era el cap de família i la resta de membres l’ha-
vien d’obeir.
Els camperols eren autosuficients, és a dir, pro-
duïen tot el que necessitaven. S’alimentaven del
que cultivaven i es vestien amb les robes que tei-
xien les dones. I ells mateixos es construïen les ca-
ses i es feien els mobles.
Tenien un nivell de vida molt baix. Menjaven mala-
ment, i la carn i el peix eren luxes que només es
podien permetre en dies especials. Tampoc no te-
nien medecines. Per tot això, sovint les malalties
eren mortíferes i la vida, molt curta: els que supera-
ven els 40 anys es consideraven vells. Qualsevol ca-
lamitat (una sequera, una inundació, una epidè-
mia, una plaga) comportava moltes morts.
Paller
Podien completar
la dieta amb peix.
Persones i animals
compartien l’espai
de la casa.
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 37

La feina al camp
La feina de camperol era molt dura. Tota la família,
fins i tot els nens i els vells, treballaven de sol a sol
amb eines molt rudimentàries: falçs, dalles, aixades
i arades romanes (doc. 14).
Com que no tenien adobs, cada any cultivaven no-
més la meitat de la parcel·la. L’altra meitat es deixa-
va en guaret, és a dir, sense cultivar, perquè la terra
recuperés la fertilitat (doc. 13). Això provocava
que la producció agrícola fos molt baixa.
Principalment cultivaven cereals: amb el blat i el
sègol elaboraven el pa, que era l’aliment principal, i Dalla Falç
amb l’ordi feien cervesa. També plantaven llegums:
mongetes, llenties, cigrons... I als horts hi tenien Doc. 14 Camperols segant les seves collites.
hortalisses, vinya (amb què elaboraven vi) i fruites.
Els qui estaven més ben situats tenien algun ani-
mal: gallines, xais, porcs, vedelles...
ACTIVITATS

12. ● Comprèn els conceptes.

Conreu Guaret • Explica com era la vida d’un camperol serf
i la d’un camperol lliure.
• Per què diem que els camperols medievals
eren autosuficients?
Segon any
Primer any 13. ●● Interpreta el text.
Guaret Conreu • Què significa la frase «la condició de serfs
passava de pares a fills»?
Doc. 13 Rotació biennal. Cada any descansava la meitat
• Recordes quina mena de rendes pagava un
de la terra de cultiu.
camperol medieval al seu senyor?
• Per què diem que els camperols medievals
tenien un nivell de vida baix?
DRETS HUMANS
14. ●● Interpreta els documents.
Esclaus i serfs • Document 12. Explica quines funcions tenia
Durant els primers segles de l’edat mitjana va la llar.
continuar havent-hi esclaus, tal com havia passat • Document 13. Descriu en què consistia
durant l’Imperi romà. Però el fenomen de la tècnica del guaret.
l’esclavitud va anar desapareixent progressivament. • Document 14. Descriu com feien aquests
La majoria dels camperols es van convertir en serfs camperols la sega.
de la gleva, la qual cosa significava que ells i els
15. ●●● Organitza la informació.
seus fills estaven lligats per a tota la vida a la terra
que treballaven. • Completa el quadre.

La condició dels serfs era una mica millor que la La vida d’un camperol medieval
dels esclaus. La vida dels esclaus depenia Alimentació
completament de la voluntat del senyor, que podia Habitatge
fins i tot matar-los si ho volia. En canvi, els serfs,
Vestit
sempre que no cometessin cap delicte, almenys
tenien dret a viure. Salut

37
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 16:59 Página 38

Activitats
Elaborar definicions
16. ● Posa un exemple de cada concepte.
Una definició és l’explicació del significat
d’una paraula, un concepte o una idea. Una a) Privilegiat. b) No privilegiat.
definició ha de complir certs requisits per ser 17. ● Uneix amb una fletxa els conceptes que tenen
adequada. relació entre si.
1. Ser breu i clara.
Bisbe Monestir
2. Incloure els trets més importants que
defineixen la idea que es vol explicar. No cal Abat Masos
incloure-hi les característiques que són
comunes a altres conceptes, sinó tan sols Camperol serf Parròquia
les que són exclusives del que volem definir.
3. No s’han d’explicar els significats d’altres Camperol lliure Reserva
conceptes inclosos en la definició.
Sacerdot Diòcesi
Per exemple, llegeix aquesta definició:
Feu: terres que un senyor concedia 18. ●● Quina diferència hi ha entre...
a un vassall a canvi de consell i ajuda
en la guerra. a) La investidura i l’homenatge?
b) El claustre i la sala capitular?
Per definir què és un feu no cal precisar quin
tipus de terres eren ni a què es dedicaven. c) El delme i el guaret?
Tampoc no s’han explicat altres conceptes d) Senyor i vassall?
inclosos en la definició, com ara senyor o vassall, 19. ●● Elabora definicions dels termes recollits
que, si es desconeixen, s’han de buscar al a les activitats 16 i 17.
diccionari.

Elaborar una piràmide de la societat feudal

20. ●● Ordena correctament els grups que conformaven
La piràmide social és un gràfic en què es la societat feudal. Camperol ric Artesà Rei
representa l’estructura d’una societat. Gran
noble
1. Al capdamunt de la piràmide hi ha Camperol
Cavaller pobre
el personatge o grup més poderós.
El fet de representar-lo dalt de tot de
la piràmide transmet aquesta idea
de poder. No ocupa gaire espai,
perquè els grups poderosos solen
ser poc nombrosos.
2. Als estrats següents s’hi situen
la resta de grups, ordenats un sota
l’altre segons el grau de poder 21. ●● Pinta de vermell els estrats privilegiats i de verd
de cadascun. L’alçada de la franja els no privilegiats.
que ocupen variarà segons el nombre
de persones que conformen el grup. 22. ●● Respon les preguntes.

3. A la base de la piràmide s’hi situa • De quin color has representat els artesans? Per què
el grup que té una situació pitjor. ho has fet d’aquesta manera?
• Quin grup ocupa l’últim lloc? Per què?

38
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 39

Analitzar un tapís: el tapís de Bayeux

En el segle XI, el bisbe de Bayeux (França) va que narren la conquesta d’Anglaterra per part
encarregar l’elaboració d’un tapís per decorar dels normands l’any 1066. Els normands eren
la catedral. Es tracta d’una tela de 70 m de llarg per un poble originàriament víking que havia conquerit
mig metre d’ample brodada amb escenes històriques Normandia, al nord-oest de França.

23. ●● Per poder analitzar bé el tapís hem

d’analitzar el context històric en què va
ser fet.
• Digues quan van passar els fets que
es relaten al tapís i si coincideixen
amb l’època en què va ser
confeccionat.
• El tapís és una font primària
o secundària?
• És una font literària, material,
iconogràfica o oral?

24. ●● Descriu com és el tapís.

• Què hi veus a les franges superior
i inferior?
• Què hi veus a la franja central?
• En quin idioma creus que està
escrita la inscripció? Quina funció
creus que tenia?
• Quins colors s’han utilitzat?
• L’estil és molt detallista?

25. ●● Les escenes del tapís, com altres

obres d’art, també ens serveixen per
conèixer aspectes de les societats
que estudiem.
• Explica com van vestits
els personatges que apareixen
en les diferents escenes.
• Digues com són els vaixells i si
coincideixen amb allò que has
estudiat en la unitat sobre
les embarcacions víkings.
• Indica quins tipus de personatges
pots identificar en aquestes escenes
del tapís (cavallers, soldats
d’infanteria, cortesans, reis, dames
monjos, etc.) i explica quins trets
els identifiquen.
• S’ha representat algun element
fantàstic al tapís? Quin?

39
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 40

U N I TAT

3 L’època del romànic

1. La cristiandat ELS DRETS HUMANS

Durant l’edat mitjana, el cristianisme, que era la religió majo- Les heretgies: els càtars
ritària dels europeus, va ser un dels elements que va contribuir En l’edat mitjana, l’Església
amb més força a formar una civilització comuna. L’Església es- i les autoritats vigilaven que ningú no
tava present en tots els països i regions d’Europa, i per això aquest propagués creences contràries
conjunt de territoris es coneixia amb el nom de cristiandat. a les oficials. Qualsevol desviació
de la doctrina catòlica romana era
Entre els segles XI i XII, l’Europa cristiana va anar ampliant les considerada una heretgia.
fronteres. Pel nord i per l’est, els catòlics alemanys van cristia- Una de les heretgies més importants
nitzar pobles pagans germànics i eslaus, i el mateix van fer els va ser la dels càtars occitans
ortodoxos bizantins amb els eslaus dels Balcans i Rússia. Pel o albigesos, que defensaven
sud, els regnes cristians de la península Ibèrica van anar con- l’existència de dos déus, un del bé
querint territori musulmà. i un altre del mal.
Al principi, l’Església va intentar
L’Església regulava la vida privada convèncer els càtars de manera
L’Església intervenia en gairebé tots els aspectes de la vida. Els pacífica perquè tornessin a l’ortodòxia
principals ritus, des del bateig i el matrimoni fins a l’enterra- catòlica, però no ho va aconseguir.
El 1209, el papa Innocenci III va
ment, eren considerats esdeveniments molt importants en la
declarar una croada contra els càtars.
vida de les persones i els celebrava tota la comunitat sota la di-
El rei de França, Felip II, va aprofitar
recció dels clergues. aquesta circumstància per afavorir
Els cristians havien d’anar a missa els diumenges, pregar dià- la conquesta de bona part d’Occitània
riament, dejunar durant la quaresma, confessar-se almenys un i incorporar-la a la seva obediència.
cop l’any, combregar com a mínim també un cop l’any, durant Llavors, es va desfermar una repressió
la Pasqua, i, si era possible, pelegrinar als llocs sants. D’aques- terrible. El 1230 els albigesos havien
ta manera podien aconseguir la vida eterna. estat pràcticament exterminats.

Les campanes de les esglésies regulaven les tasques quotidia-

nes i les hores de feina dels camperols. Fins i tot el calendari
seguia les festes religioses i els anys, tal com encara fem ara, es
comptaven a partir del naixement de Crist.

L’Església intervenia en la política i la societat

L’ Església tenia molt poder social i econòmic, perquè gran
part de les terres eren propietat dels monestirs i els bisbats. L’Es-
glésia cobrava rendes als seus serfs com qualsevol altre se-
nyor, però, a més, tots els camperols li havien de pagar el delme,
que era la dècima part de la collita.
També tenia molta influència política, perquè els papes inter-
venien en els assumptes dels estats cristians.
L’Església fins i tot intervenia en les guerres. Establia certs pe-
Doc. 1 La ciutat de Carcassona (França)
ríodes, anomenats Treva de Déu, en què estava prohibit lluitar, va ser un dels principals nuclis
i també podia organitzar grans exèrcits disposats a combatre per de resistència càtara.
motius religiosos, tal com va passar a les croades.

40
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 41

Les croades A FONS

Les croades, unes intervencions militars van marxar cap a Jerusalem i van conquerir la ciutat.
organitzades pel papa i els reis europeus per Després d’aquesta croada encara n‘hi va haver set
conquerir Terra Santa als musulmans, van tenir lloc més, malgrat que no van aconseguir l’objectiu
entre els segles XI i XIII. de recuperar de manera permanent Terra Santa.
La primera croada es va desenvolupar entre el 1096 Les croades van afavorir el contacte
i el 1099. Després de l’ocupació de Jerusalem per i el desenvolupament del comerç entre les dues ribes
part dels turcs, el papa Urbà II va fer una crida als del Mediterrani. Però també van tenir un costat
cristians d’Occident per alliberar Terra Santa. Molts negatiu, perquè els enfrontaments van provocar
cavallers, impulsats per la fe o l’esperit aventurer, matances de població, saquejos i destrucció.
Londres Colònia
París Ratisbona
OCEÀ
Orleans Metz
SABIES QUE...
ATLÀNTIC
Una prova del fervor religiós
egre
mar N
Tolosa que van despertar a Europa
Constantinoble
Durazzo les croades va ser
l’anomenada Croada
mar
dels nens, malgrat que no va
ser en realitat una croada
M e d ite r ra n i Jerusalem
Expedicions primera croada Musulmans perquè no va disposar
PRIMERA
Expedicions CRUZADA Cristians
segona croada de l’aprovació papal.
Expedicions tercera croada Territori conquistat
temporalment
El 1212, milers d’europeus
d’origen humil van formar
Doc. 2 Mapa de les principals croades. un exèrcit que pretenia ajudar
els croats a conquerir Terra
Santa. Entre els voluntaris hi
havia més de 7.000 nens.
Fent un gran esforç perquè
no tenien mitjans, van arribar
als ports italians amb
l’objectiu d’embarcar-se cap a
Terra Santa, però no
disposaven de vaixells.
El moviment va acabar
tràgicament, perquè
els mercaders genovesos
van vendre molts d’aquells
Doc. 3 Miniatura d’un cavaller templer. L’orde del Temple es va crear voluntaris als traficants
durant les croades amb l’objectiu de defensar els pelegrins que d’esclaus.
visitaven Terra Santa.

ACTIVITATS

1. ● Comprèn els conceptes. • Quina influència tenia l’Església en la societat

• Explica què signifiquen les expressions següents: medieval?
cristiandat, delme i Treva de Déu.
3. ●●● Reflexiona.
2. ● Busca les idees principals. • Creus que l’Església catòlica continua tenint
• En què es basava el poder econòmic influència en la societat actual?
de l’Església? Justifica la resposta.

41
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 42

2. Un art religiós
A partir del segle XI es va estendre per tot Europa occidental un
nou estil artístic que anomenem romànic perquè ens recorda
l’art romà. Per primera vegada des de la caiguda de l’Imperi
romà, el territori europeu va quedar unificat per un mateix es-
til, encara que amb variants regionals.
La religiositat és la característica més important de l’art romà-
nic. L’objectiu principal de les obres d’art era provocar un
apropament dels fidels a Déu.
• En arquitectura la influència de la religió es va notar en els
tipus d’edificis, perquè els més representatius van ser les es-
glésies, les catedrals* i els monestirs.
• En escultura i pintura la religiositat va estar present en la re- Doc. 4 Interior de la basílica de Sainte
cerca del sentit espiritual de les coses. El que interessava Madelaine a Vézelay (França). Les voltes
de debò a l’artista romànic era representar l’essència interior, de canó tenien, a més d’una utilitat
no la bellesa. arquitectònica, un sentit simbòlic perquè
representaven la volta celeste, és a dir,
Una altra característica de l’art romànic és l’ús de símbols. Tot el cel.
transmetia un missatge, des de les formes dels edificis, fins als
materials utilitzats o els motius de decoració.
Quant als artistes, eren considerats uns simples artesans. En
la majoria dels casos ni tan sols se sap el nom dels que feien
les obres. Acostumaven a fer una vida itinerant, és a dir, quan
acabaven la feina en un lloc se n’anaven a un altre per poder
GLOSSARI
sobreviure.
Catedral. Església on té la seu un
bisbe.
3. L’arquitectura romànica Pilar. Element arquitectònic de planta
quadrada o poligonal que fa la mateixa
Els principals edificis romànics es construïen en pedra. Al prin- funció que una columna.
cipi es cobrien amb sostres de fusta, però com que els incen- Planta de creu llatina. Tipus
dis eren freqüents, es va optar per usar la pedra. de planta composta per dos braços,
un més llarg que l’altre,
Per poder cobrir amb pedra els edificis grans, els arquitectes
que s’entrecreuen.
van tornar a utilitzar elements romans, com ara les voltes de
canó i les cúpules (doc. 4).
Les cobertes descansaven en arcs de mig punt i columnes i pi-
lars* molt gruixuts. Però com que les cobertes pesaven molt,
Creuer

va caldre reforçar l’edifici per evitar que caigués. Per això, els Absis
arquitectes romànics utilitzaven murs molt gruixuts, reforça- Nau principal
ven l’edifici amb contraforts a l’exterior i reduïen tant el nom-
Deambulatori
bre com la mida de les finestres. Aquests trets feien que els edi-
ficis mostressin un aspecte molt sòlid i compacte i tinguessin
poca llum a l’interior (doc. 5).
Els temples solien tenir planta de creu llatina*, per recordar
la creu en què va morir Jesús. El braç llarg de la creu podia es-
Planta d’una església romànica
tar compost d’una o diverses naus que acabaven en un absis. de pelegrinació.
El braç més curt rep el nom de creuer o transsepte.

42
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 43

Una església romànica A FONS

El lloc on s’entrecreuen els braços s’anomena

creuer. Sobre el creuer hi havia una cúpula
Volta de canó anomenada cimbori.

El braç llarg
de la creu
estava format
A la façana Contrafort per una o
principal diverses naus
s’alçaven que acabaven
una o dues cadascuna en
torres que un absis.
servien de
campanar.

A vegades, les naus

laterals s’allargaven
i formaven
un deambulatori.
Això permetia
passar per darrere
En alguns casos
de l’altar major
tenien més d’un pis.
i observar les
relíquies que s’hi
Acostumaven a tenir de 3 conservaven.
a 5 naus. La central era més
Doc. 5 Alçat d’una església romànica. alta que les laterals.

ACTIVITATS

4. ● Comprèn els conceptes. 6. ●● Interpreta els documents.

• Quines són les característiques més importants
de l’art romànic?
5. ●● Interpreta el text.
• Quan parlem de la recerca del sentit espiritual,
a què ens referim?
A l’interès per la forma física i la bellesa.
Al culte als esperits dels morts.
A l’essència de les coses més enllà de la forma
física que presentin.
• Document 5.
a) Explica aquests termes amb paraules teves:
arc de mig punt, contrafort, volta de canó,
nau, absis, creuer, cimbori, deambulatori,
torre campanar.
b) Com són les finestres de l’edifici?
Creus que hi devia entrar molta
llum?
c) Per a què penses que devien servir les torres
campanar de la façana?

43
830900 _ 0012-0069.qxd 25/1/08 13:41 Página 44

4. L’escultura romànica Les figures es representen

rígides i inexpressives.

L’exterior i l’interior dels edificis romànics es decoraven amb es- No hi ha comunicació entre
cultures. A més de decorar, aquestes escultures tenien una fun- el Nen i la Mare de Déu.
ció educativa i religiosa. Com que la majoria de persones no
sabien llegir ni escriure, les imatges els ensenyaven els perso- Doc. 6 Mare de Déu
natges i temes de la religió cristiana. Per això es diu que les es- amb el Nen.
glésies romàniques eren «bíblies en imatges».
Les escultures romàniques s’adaptaven a l’arquitectura. Els
artistes allargaven, retorçaven o estiraven les figures per adap-
tar-les a l’espai que disposaven.
Les figures humanes no eren naturalistes i es representaven de Els gestos
i les proporcions
manera esquemàtica. A més, els personatges apareixien vestits no són realistes.
amb robes rígides que tapaven la major part del cos.
Les escultures estaven pintades amb colors vius. Avui dia, Les cames rectes són
la majoria de les escultures romàniques que podem observar característiques
han perdut els colors a causa del pas del temps. Decoraven dels Crists romànics.

especialment els capitells i les portalades d’esglésies i claustres,

destacant la representació de Crist en majestat (pantocràtor) i
les representacions del judici final. També es feien talles de fus-
Doc. 7 Crist crucificat.
ta que representaven la Mare de Déu amb el Nen (doc. 6) i el
Crist Crucificat (doc. 7).
ACTIVITATS

7. ● Comprèn els conceptes.

5. La pintura romànica • Diem que una escultura té una
funció únicament decorativa quan:
La majoria dels edificis romànics estaven pintats tant a l’exte- Serveix per adornar i transmetre
rior com a l’interior. Però les pintures més importants es re- algun missatge.
servaven per a l’interior dels temples. Només serveix per embellir
La pintura romànica no era naturalista. Les figures es repre- un edifici.
sentaven de manera esquemàtica i en postures rígides. Els 8. ●● Interpreta el text.
colors eren intensos i el contorn de les figures es perfilava amb • Per a qui creus que es feien
una línia negra força gruixuda. A més, alguns personatges es els manuscrits amb miniatures?
dibuixaven molt més grans que la resta, per destacar-ne la im- • Per què les pintures més
portància. importants es col·locaven a l’absis
Es pintaven sobretot temes religiosos i no hi apareixien pai- principal?
satges de fons, es buscava sobretot destacar el missatge que co- 9. ●● Interpreta els documents.
municaven els personatges. • Documents 6 i 7. Quines
Els principals tipus de pintura romànica eren: característiques de l’escultura
romànica hi pots observar?
• La pintura mural és la que se situa a les parets, utilitzant la
tècnica del fresc. Els temes preferits eren el pantocràtor i la 10. ●● Reflexiona.
Verge amb el Nen (doc. 8). • Per què es decoraven de manera
especial les portades dels temples?
• La pintura sobre taula utilitzava la tècnica del tremp, bar-
rejant pigments i rovell d’ou, per decorar la part frontal i els • Per què les pintures eren
esquemàtiques i només
retaules de fusta que decoraven els altars.
representaven els trets principals
• Les miniatures eren petites pintures amb què s’il·lustraven de les figures?
llibres, com ara bíblies, còdexs i santorals.

44
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 45

PATRIMONI

Santa Maria de Taüll Mare de Déu com

a tron del Nen.
L’església de Santa Maria de Taüll
es va construir en el segle XII. Està
formada per tres naus que acaben
en un absis cadascuna.
En els absis i en diverses parets Adoració dels Reis.
d’aquesta església s’hi van trobar Melcior apareix com
un ancià, Baltasar,
pintures cobertes per una capa de
com un home madur,
calç. De tot el conjunt, les pintures i Gaspar, com un jove.
més importants es troben a l’absis
principal, on es representa el tema
de l’Adoració dels Reis.

Màndorla
Apòstols i sants.

11. ●● El mateix taller

que va pintar l’absis de Doc. 8
l’església de Santa Maria Absis
de Taüll va fer altres de l’església
romànica de
pintures molt famoses
Santa Maria
a la mateixa zona.
de Taüll,
• Busca’n informació, digues a la Vall
de quines pintures es tracta de Boí (Alta
i quin tema representen. Ribagorça).

Àngel que anuncia el

naixement de Crist. Vegetació

Bestiar

Panteón de los Reyes

de San Isidoro de Lleó
Al Panteón de los Reyes de
San Isidoro de Lleó, fundat en el
segle XI, hi ha enterrats 23 reis.
A les voltes del panteó hi ha
un conjunt de pintures que es
consideren una de les obres més
importants del romànic europeu.
Muntanyes
Pastors Les pintures versen sobre la vida
de Crist: infància, mort i resurrecció.
Doc. 9 Panteón de los Reyes de San Isidoro de Lleó. En aquesta escena Una de les escenes més destacades
es representa el moment en què un àngel anuncia als pastors és la que representa l’Anunciació
que ha nascut Jesucrist. als pastors.

45
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 46

Activitats
Fer un resum
12. ● Expressa en una sola frase la idea principal
Fer un resum consisteix a expressar, continguda en aquest paràgraf.
normalment per escrit, les idees principals
d’un text amb les nostres pròpies paraules. Com que la majoria de persones no sabien llegir ni es-
Per això en els resums no s’han de copiar criure, les imatges els ensenyaven els personatges i te-
mes de la religió cristiana. Per això es diu que les esglé-
paràgrafs sencers del text original.
sies romàniques eren «bíblies en imatges».
Per fer un bon resum has de seguir aquests
passos:
13. ●● Llegeix l’epígraf 2 i fes-ne un resum.
1. Llegeix atentament el text i subratlla’n
amb llapis la informació més rellevant. • El resum ha d’estar format de tres frases amb
Assegura’t que has comprès tot el text. aquesta estructura:

2. Escriu el resum basant-te en les idees
que has subratllat. Recorda que has
d’unir les frases de manera que tinguin
sentit.
3. Compara el resum amb el text original.
Has de ser molt més breu i precís.
1. Situació artística d’Europa en el segle XI.
2. Característiques de l’estil artístic.
3. Situació dels artistes.
14. ●●● Fes un resum amb les característiques
de l’arquitectura, la pintura i l’escultura
romàniques.

Analitzar una pintura

15. ●●● Primer, descriu la pintura
i explica’n la composició.
• Quins personatges hi
apareixen? Quina posició
hi ocupa cadascun?
• Són tots igual de grans?
Per què?
• Quin és el centre de l’escena?

16. ●● A continuació, explica

la tècnica que s’hi ha utilitzat.
• Quin tipus de colors s’hi han
fet servir?
• Fa sensació de volum?
• Les figures s’hi representen
de manera realista?

17. ●●● Finalment, interpreta

la pintura.
• Què s’hi representa?
• On creus que està situada?
• En quina època es va fer?
Crist de l’església romànica de Sant Climent de Taüll, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça).

46
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 47

Identificar escenes de l’art cristià

L’art medieval va tenir una funció religiosa. Entre
les escenes religioses que es representaven més
sovint hi ha les dedicades a narrar la vida de Crist.
Els fets que va viure Jesús durant la seva vida
serveixen com a base per a la doctrina cristiana.
Per això era important que tots els cristians els
coneguessin. Els que no podien llegir-los a la Bíblia
podien aprendre’ls mirant els relleus i les pintures
de les esglésies, com si fossin un còmic. Algunes
de les escenes més representades eren l’Anunciació,
la Nativitat, l’Adoració dels Reis, el Baptisme,
l’Últim Sopar i la Crucifixió.

18. ●● Revisa les fotografies de la unitat. 19. ●● Observa aquestes escenes de la vida de Crist
i relaciona-les correctament amb la descripció
• Hi apareixen algunes de les escenes
corresponent.
que s’esmenten en el text? Quines?
• Descriu cada escena.

A B C

Resurrecció de Llàtzer El sepulcre buit Visita d’uns savis

Havent dit això, cridà amb tota
la força:
– Llàtzer, surt a fora!
I el mort sortí, lligat de peus i
mans amb benes d’amortallar,
i la cara lligada amb un mocador.
Jesús els diu:
– Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
Joan, 11. 43-44
El diumenge, molt de matí,
les dones arribaren al sepulcre
portant els olis aromàtics que
havien preparat i van trobar
que la pedra havia estat apartada
del sepulcre. Hi van entrar,
però no hi trobaren el cos
de Jesús, el Senyor.
Lluc, 24. 1-5
L’alegria que tingueren en veure
l’estrella va ser immensa. Van
entrar a la casa, veieren el nen
amb Maria, la seva mare, es
postraren a terra i els van adorar.
Després, van obrir les seves
arquetes i li oferiren presents:
or, encens i mirra.
Mateu, 2. 10-11

20. ●●● Busca informació sobre la vida de Jesús en una enciclopèdia o a Internet.
• Ordena les tres escenes de la vida de Jesús segons l’ordre en què van passar.
• Anota altres esdeveniments importants de la vida de Jesús i busca a Internet fotografies de pintures
i escultures que els representin.

47
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 48

U N I TAT

4 El ressorgiment de les ciutats

1. La prosperitat econòmica
del segle XIII 1. Conreu 1
2. Conreu 2
En el segle XIII Europa va experimentar una gran Primer any
1
3. Guaret
prosperitat econòmica que va millorar les condicions
de vida de la població. 2 2

La millora de l’agricultura i el creixement 3 3

3
de la població
1 1
A partir del segle XII, la producció agrícola va aug-
mentar en gairebé tot el continent. Segon any 2

D’una banda, va augmentar la superfície cultivada. Tercer any

Es van talar boscos, es van dessecar pantans i es Doc. 2 Rotació triennal.

van conrear les noves terres. A més, en algunes zo-
nes es va implantar la rotació triennal de cultius
(doc. 2), gràcies a la qual només es deixava en gua-
ret la tercera part de les parcel·les.
També es van introduir noves tècniques que van
facilitar la feina agrícola. Es va començar a utilitzar
l’arada de pala (doc. 3) que solcava la terra més
profundament. I a la zona mediterrània es va es-
tendre el regadiu i s’hi van introduir nous cultius,
en els dos casos a causa de la influència islàmica.
En tercer lloc, es van difondre els molins (moguts
pel vent o per l’aigua), que feien la feina de 40 per-
sones.
Com a conseqüència de tots aquests canvis, la pro-
ducció d’aliments va augmentar, fet que va perme-
tre allunyar el fantasma de la gana. Per això, la po-
blació va créixer molt: va passar de 42 milions l’any
1000 a 73 milions el 1300 (doc. 1).

Evolució de la població europea en l’edat mitjana

(en milions d’habitants)
80
70
60
50
40
30
20

10
0
1000 1050 1100 1150 1200 1250 1300 Doc. 3 Miniatura que representa un camperol llaurant
Doc. 1 Evolució de la població europea. amb una arada de pala.

48
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 49

Fusta
ÀREA COMERCIAL Bergen Blat
Novgorod
Hanseàtica Revel

Genovesa Moscou
mar Visby Riga Polotsk
Veneciana del mar
Ambre Smolensk
Catalana Nord Bàltic Pells
Llana Cera
Lübeck
De la Xampanya Danzig
Estany Stralsund
Hamburg
RUTA COMERCIAL Londres Anvers
Dortmund Leipzig
Rutes de la Hansa Bruges Kíev
Colonia
Rutes italianes Cracòvia
Lagny Frankfurt Tana
París
Rutes catalanes Provins Pells
Mel Teixits
Troyes Viena
Rutes terrestres Augsburg
Vi Ferro Caffa
Fira Lió Venècia
Bordeus Sal
Gènova mar Negre
Santander Montpeller
Bilbao Ferro
Medina Trebisonda
del Campo Marsella Ragusa
Blat Espècies
Toledo Armes Barcelona Constantinoble
Durazzo
Lisboa
Nàpols
OCEÀ Sevilla València
Palma Alguer
Càller Antioquia
Cuir Espècies
ATLÀNTIC Cadis m a r Seda
Palerm
Orà Alger Alcoll Tunis Blat Tir
Mediterrani Càndia

Doc. 4 Principals rutes del comerç medieval.

El desenvolupament del comerç i la banca ACTIVITATS

El comerç també va experimentar un gran desenvolupament a 1. ● Comprèn els conceptes.

partir del segle XII, perquè el creixement de la població va aug- • Explica què és una fira.
mentar les necessitats de productes (doc. 4). • Encara se’n celebren avui dia?
Els productes es transportaven per terra (amb carro) i, sobretot, 2. ●● Interpreta el text.
amb vaixell, pels rius i mars principals. Hi havia dues grans ru- • Per què va augmentar
tes marítimes. la producció agrícola a partir
• La ruta del Mediterrani relacionava les ciutats de la costa de les del segle XII?
penínsules Ibèrica i Itàlica amb els ports musulmans i de l’Im- • Per què va incrementar el comerç?
peri bizantí. Els europeus importaven productes de luxe (per-
3. ●● Interpreta els documents.
fums, sedes, porcellana, espècies) i exportaven teixits i armes.
• Document 2. Què és la rotació
• La ruta de l’Atlàntic i del Bàltic estava dominada per una triennal? Per què va afavorir
associació de comerciants, la Hansa. Comunicava els ports l’augment de la producció?
portuguesos (Lisboa) i del Cantàbric (Bilbao, Santander) amb • Document 4. On se celebraven
les ciutats flamenques (Bruges, Anvers), alemanyes (Ham- les fires principals? Amb quins
burg, Lübeck) i fins i tot russes. S’intercanviaven les llanes productes es comerciava
castellanes i angleses; els vins francesos; l’estany anglès, i l’am- a Europa?
bre, les pells, la fusta i el blat del Bàltic.
4. ●●● Organitza la informació.
Els mercaders es reunien periòdicament en fires comercials
• Completa l’esquema amb aquestes
en què arribaven productes de tot arreu. Les fires més impor- frases.
tants van ser les de la regió francesa de la Xampanya.
a) Va incrementar el comerç.
L’augment del comerç va comportar l’aparició de noves tècni- b) Va créixer la producció agrícola.
ques bancàries i financeres a Europa. Els viatges comercials
c) Va augmentar la població.
sovint eren molt cars i van començar a finançar-se a crèdit. I
per evitar els robatoris es van establir les lletres de canvi, que 5 5

permetien viatjar sense portar diners en metàl·lic.

49
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 50

2. El renaixement de les ciutats

A Europa les ciutats havien entrat en una fase de decadència
després de la crisi de l’Imperi romà. A partir del segle XII, les
ciutats van tornar a créixer. En uns casos, eren ciutats antigues
que tornaven a cobrar força. En d’altres, eren ciutats de nova
creació, sorgides al costat d’un castell o un monestir, en una
cruïlla de camins o en rutes comercials.
Les ciutats medievals eren petites i les més grans tenien uns
50.000 habitants. Les més poblades eren París, les ciutats dels
Països Baixos (Bruges, Gant...) i les del nord d’Itàlia (Gènova,
Florència, Venècia...).
Les causes del creixement de les ciutats
El creixement de les ciutats va respondre a diversos motius. D’u-
na banda, amb les noves tècniques agrícoles es necessitaven
menys camperols i molts van haver d’emigrar a les ciutats per Doc. 5 Mercat d’una ciutat medieval francesa.
buscar-hi feina.
A més, el comerç es va reactivar i molts mercaders es van ins-
tal·lar a les ciutats, on tenien lloc els mercats. Els camperols
dels voltants anaven un cop per setmana a la ciutat a vendre els
seus productes i, alhora, hi compraven els que necessitaven
(doc. 5). Algunes ciutats van arribar a ser centres de comerç re- GLOSSARI
gional i fins tot internacional molt importants. Burgès. Originàriament, aquest terme
Les ciutats oferien condicions de vida millors, perquè no esta- designava l’habitant del burg o barri
ven sota el control dels senyors feudals i tots els seus habitants comercial i artesanal; més tard es va
eren lliures. Cada ciutat tenia el seu propi govern, l’ajuntament, utilitzar per designar qualsevol habitant
que dirigia un alcalde. Molts camperols també van emigrar a les de la ciutat.
ciutats per fugir de la servitud i ser més lliures.
Els habitants de les ciutats
L’ habitant de les ciutats s’anomenava burgès*. Però entre els
habitants de les ciutats hi havia grans diferències. ACTIVITATS
• Alguns eren molt rics, per exemple els propietaris dels tallers
5. ●● Interpreta el text.
artesans més grans i els mercaders principals. Aquests grups
controlaven el govern de la ciutat. • Enumera les causes que van
provocar que les ciutats
• La majoria de la població estava formada per artesans i bo- creixessin a partir del segle XII.
tiguers modestos, i per persones dedicades al servei domès-
tic en les cases dels més rics. 6. ●● Interpreta els documents.
• Per sota d’ells hi havia els pobres i els marginats, que no te- • Document 6. Llegeix el text que hi
nien feina i mendicaven o fins i tot delinquien per sobre- ha sota del document i localitza
viure. cada part de la ciutat al dibuix.

A les ciutats de l’Europa medieval la major part de la població 7. ●●● Organitza la informació.
era cristiana. Però també hi havia grups de jueus que vivien • Elabora una piràmide social sobre
en barris separats, les jueries o calls. Als regnes cristians de la la societat de les ciutats
península Ibèrica també hi havia població islàmica, que vivia en medievals.
uns barris anomenats moreries.

50
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 51
Portal
Doc. 6 Reconstrucció d’una ciutat medieval.
Com era una ciutat medieval
Les ciutats medievals estaven envoltades de muralles
força altes que les protegien. A les portes es
cobraven els impostos sobre les mercaderies que
entraven a la ciutat. Les portes es tancaven durant
la nit.
L’edifici més alt i destacat de la ciutat solia ser la
catedral, que era la seu del bisbat. També hi
ressaltaven l’ajuntament i els palaus d’alguns nobles
i burgesos.
Les ciutats es dividien en barris, cadascun amb la
seva pròpia parròquia. A les poques places de què
disposaven s’hi celebraven els mercats, les
representacions dels artistes i els ajusticiaments.
A FONS
L’ambient era molt insà. Pocs carrers estaven
empedrats, per la qual cosa es caminava sobre
el fang. No hi havia ni clavegueres ni un servei
regular de recollida d’escombraries, i les deixalles
de les cases, que es llançaven directament al carrer
des de les finestres, es barrejaven amb el fang.
Els animals domèstics (gallines, porcs, gossos...)
també corrien lliurament.
A més, en moltes ciutats la majoria de les cases eren
de fusta i s’apinyaven formant carrerons molt estrets.
Per això quan hi havia un incendi, s’expandia
ràpidament de casa en casa i sovint arrasava barris
sencers.
51
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 52

3. L’auge de l’artesania A FONS

Els artesans La fabricació de teixit de llana

L’augment general de la població i el creixement La majoria dels artesans i artesanes es dedicaven
de les ciutats van comportar una demanda més ele- a la fabricació de tèxtils. L’elaboració
vada de productes artesanals, com ara vestits o ob- dels productes tèxtils era molt complexa
jectes de metall i fusta. Per això es va produir un gran i requeria la col·laboració de molts gremis
diferents. Per exemple, per fabricar un teixit
desenvolupament de l’artesania i va augmentar el
de llana se seguien set passos en què intervenien
nombre d’artesans.
diferents gremis.
Els oficis artesanals eren molt diversos: teixidors, bo-
ters, bataners, forners, fusters, tintorers, sabaters, cis-
tallers, terrissaires, etc.
Els artesans elaboraven els seus productes a mà,
amb poques eines i amb materials naturals. Treba-
llaven en petits tallers situats a la casa dels propie-
1. La llana es rentava i es 2. S’elaborava el fil amb
taris, que tenien pocs treballadors. Al taller es feia cardava. El cardatge la llana (filada).
tot el procés de producció i també s’hi venien els permetia treure el pèl
productes al públic. de la llana.

Era habitual que els artesans que es dedicaven a una

mateixa professió visquessin al mateix carrer, que
acabava prenent el nom de l’ofici: carrer dels tinto-
rers, ribera dels adobers, carreró dels llauners, pas-
satge dels estibadors, etc. Molts d’aquests noms en-
cara perduren. 3. Es fabricava el teixit amb 4. El drap es tenyia (tintatge).
el fil (teixidura).
Els gremis
A partir del segle XII, tots els artesans d’un mateix
ofici es van associar formant gremis. Cada gremi
elaborava un estatut que havien de jurar tots els
membres en què s’especificaven tant les normes
de l’ofici com els drets i les obligacions dels as-
sociats.
5. El drap es batanava i es tesava, és a dir, es compactava
Els gremis controlaven la producció. El gremi dis- i s’estirava.
tribuïa entre els seus membres les primeres matèries
necessàries per fabricar la mercaderia, controlava se-
verament el nombre de treballadors i la qualitat dels
productes i n’establia el preu.
Els gremis també s’ocupaven de l’assistència als mem-
bres de l’ofici i les seves famílies. Els associats pa-
gaven unes quotes i amb aquests ingressos s’atenia 6. El teixit es cardava. 7. Es procedia a l’abaixament
els malalts, les viudes i els orfes. A vegades, els gre- (tallar i igualar el pèl).

mis creaven hospitals i hospicis per als seus mem-
bres i familiars.
Els gremis van aconseguir dominar tota la produc-
ció artesana que es feia a les ciutats i ningú no es
podia dedicar a un ofici si no s’associava al gremi cor-
responent.
8. ●●● Reflexiona.
• A què es dedicaven aquests oficis:
cardadors, bataners, abaixadors, filadores,
teixidors i tintorers?
• Als tallers hi treballaven només homes?

52
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 53

Dormitoris

Habitació del mestre

i la seva dona
La composició dels oficis
Cada ofici estava dividit en tres categories d’ar-
tesans: mestres, oficials i aprenents.
• El mestre era el propietari del taller, de les ei-
nes i les primeres matèries. Era la persona que
obtenia els beneficis i pèrdues del negoci. Nor-
malment, la propietat d’un taller s’heretava de
pares a fills. Els mestres eren els que dirigien
i controlaven el gremi.
• L’oficial era el treballador expert del taller,
que rebia un salari per la feina que feia.
• L’ aprenent era un jove que volia aprendre
l’ofici i que treballava durant uns quants anys
al taller sense cobrar un salari. En general,
cada taller tenia només un aprenent, que vi-
via a casa del mestre, que també el mante-
nia.
En teoria els oficials podien convertir-se en mes-
tres i parar taller propi. Per fer-ho havien de fer
una obra mestra, que havia de passar un exa-
men molt sever dels mestres. Però els mestres
no solien aprovar-les per evitar que la com-
petència augmentés.

ACTIVITATS

09. ● Comprèn els conceptes. Cuina, menjador i sala Taller i botiga

• Què era un gremi? Quines funcions
exercia? Doc. 7 Casa taller d’un sastre important.

• On es feia la producció artesana?

• Explica què tenen en comú i què
de diferent un mestre, un oficial
i un aprenent.

10. ●● Interpreta els documents.

• Document 7. Què representa?
A qui creus que pertanyia? Per què?
En quantes plantes es divideix?
Quina planta es destinava
a l’habitatge? I al taller? On es venien
els productes?
• Document 8.
a) Què representa? Què fan els
personatges que van davant?
I la resta?
b) Descriu com es vestien.
c) Compara-ho amb les processons
actuals. Doc. 8 Processó del gremi dels advocats de la ciutat
de Perusa (Itàlia).

53
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 54

4. El reforçament
de les monarquies
A partir del segle XII, els reis, a poc a poc, van en-
fortir el seu poder i van engrandir els seus regnes.
Com que l’economia va millorar, els reis van recap-
tar més impostos. Amb els ingressos, els monarques
van crear exèrcits propis i van imposar l’obedièn-
cia a molts senyors feudals mitjançant la força o pac-
tes pacífics.
També van enfortir l’administració del seu regne
i van contractar juristes i experts formats a les uni-
versitats de les ciutats més importants. Aquests ju-
ristes van fomentar la restauració del dret romà, que
atorgava molt més poder al rei que el dret tradicio-
nal, el qual combinava el costum amb alguns ele-
ments romans i germànics. Doc. 9 El rei Jaume I presidint les Corts catalanes.
Els reis van utilitzar les ciutats, cada vegada més
poderoses, per arrabassar part del poder a la noble-
sa. Així, van concedir cartes de llibertats i privile-
gis a les ciutats, segons les quals quedaven lliures SABIES QUE...
de qualsevol dependència feudal. A canvi, els habi- El 1188 el rei Alfons IX va convocar a Lleó la seva
tants de les ciutats van donar suport al rei en con- cúria règia incorporant-hi representants de les
tra dels senyors feudals. ciutats amb l’objectiu de guanyar suport popular
i afermar-se en el tron. L’assemblea estava formada
La creació dels parlaments per tres estaments (la noblesa, el clergat
i les ciutats) i aviat es va convertir en habitual.
Al final del segle XII i durant el segle XIII, els reis eu- Aquesta va ser la primera vegada que es van reunir
ropeus van començar a convocar corts o parlaments, corts a Europa i la iniciativa es va repetir aviat
molt diferents dels parlaments actuals. en altres països del continent.
Als parlaments medievals només hi estaven repre-
sentats el rei, els nobles, els clergues i els governants
de les ciutats. Amb la convocatòria d’aquestes as-
semblees els reis pretenien rebaixar el poder de la no-
blesa gràcies al suport de les ciutats.
Es reunien únicament quan el rei ho considerava
oportú, i tenien com a funcions principals establir
nous impostos i aprovar despeses extraordinàries per
sufragar les guerres. Així, doncs, la convocatòria de
les assemblees depenia generalment de noves neces-
sitats econòmiques dels reis.
Els parlaments van assolir diferents graus de poder
segons els regnes. En alguns, com ara Castella, el Par-
lament es limitava a aprovar o negar el que dema-
nava el monarca. Però en d’altres, com el de Cata-
lunya, el Parlament tenia molt poder i el rei necessitava
el seu vistiplau a l’hora de dur a terme moltes de les Doc. 10 Un rei medieval amb els símbols del seu poder
accions de govern que emprenia. (corona, tron i ceptre) i envoltat de la seva cort.

54
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 55

REGNE
R E G N E
DE
D E S U È C I A
NORUEGA
ESTATS RUSSOS

ESCÒCIA IC
N PRINCIPAT
Ò
DE MOSCOU

T EUT
IRLANDA
DINAMARCA

E
D
O C E À OR GRAN DUCAT
ANGLATERRA
DE
REGNE
HORDA
DE
POLÒNIA LITUÀNIA D’ O R

A T L À N T I C
SACRE

REGNE
DE FRANÇA
IMPERI PRINCIPAT
DE MOLDÀVIA
REGNE
DUCAT D’HONGRIA
PRINCIPAT
D’AQUITÀNIA VE
NÈ DE VALÀQUIA mar
CI
A
Negre
PROVENÇA GÈNOVA
NAVARRA BULGÀRIA
AL

ESTATS PRÍNCEPS
CORONA DE L’EGLÉSIA
SERBIS
UG

REGNE Còrsega IMPERI

D’ARAGÓ BIZANTÍ
RT

DE S
CASTELLA RC S
TU MAN
PO

REGNE ALBÀNIA O
Sardenya OT
DE EMIRATS
(Aragó)
NÀPOLS NEGREPONT
DELS
DUCAT (Venècia) TURCS
GRANADA D’ATENES SELJÚCIDES
mar Mediterrani PRINCIPAT
D’ACAIA DUCAT
Sicília MISTRÀS DE
(Aragó) (Imperi NAXOS RODES
bizantí) (Cavallers
de Sant Joan)

Creta
(Venècia)

Doc. 11 Regnes europeus en el segle XIV.

Els enfrontaments entre ACTIVITATS

els regnes europeus
11. ● Comprèn els conceptes.
A més d’imposar la seva autoritat dins els regnes, els
• Explica què significa l’expressió «terra de
reis medievals van intentar estendre els seus domi- ningú».
nis. A vegades lluitaven contra nobles que tenien
• Explica què és una carta de llibertats i
grans territoris i que no reconeixien l’autoritat de cap privilegis.
monarca. Però altres vegades els reis lluitaven entre
• Descriu qui es reunia en un parlament
ells mateixos. medieval i què s’hi discutia.
Molts dels conflictes s’originaven en disputes suc-
cessòries, que es produïen quan dos o més reis s’en- 12. ●● Interpreta el text.
frontaven per obtenir el tron d’un rei que havia mort • Com va influir la millora econòmica en
sense nomenar un successor. Per exemple, la pre- l’augment de poder dels reis?
tensió del rei anglès d’heretar el tron francès va ori- • Per què els reis i les ciutats es van convertir
ginar la guerra dels Cent Anys (1337-1453), que en aliats?
va enfrontar durant més d’un segle Anglaterra i • Per què els reis van crear parlaments?
França i que va acabar amb la victòria del rei francès 13. ●● Interpreta els documents.
Carles VII. En aquesta guerra va destacar la lluita de
• Document 10. Enumera els símbols
la camperola francesa Joana d’Arc. de la reialesa.
Altres lluites estaven provocades pel desig d’impo- • Document 11.
sar fronteres clares. Durant l’edat mitjana hi havia a) Quins estats actuals ja existien en
molts territoris que no eren de ningú, i les fronte- el segle XIV?
res entre els diferents regnes estaven molt poc defi- b) Compara’ls amb un mapa d’Europa
nides. Els reis lluitaven per intentar sotmetre sota el actual. Són iguals?
seu domini aquestes terres de ningú.

55
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 56

Activitats
Fer un esquema
14. ●● Copia l’esquema i completa’l
col·locant cada frase al lloc
corresponent. Canvis polítics
• Auge del comerç
• Desenvolupament de la burgesia
• Millora de la producció agrícola
• Afermament del poder del rei
• Creixement de les ciutats Els canvis
• Aparició dels parlaments en els Canvis econòmics
segles XII i XIII
• Creació de les tècniques
bancàries
• Augment de la població
• Pèrdua del poder de la noblesa
• Auge de l’artesania
Canvis socials

Analitzar una fotografia aèria d’una ciutat

La fotografia aèria és una font molt

important per estudiar com era el traçat
d’una ciutat en el passat, quines
transformacions ha experimentat i quines
restes d’altres èpoques hi perduren.

15. ●● Observa la fotografia d’Àvila.

• Identifica-hi els llocs següents
i explica quines activitats s’hi feien.
a) Catedral
b) Muralles
c) Plaça Major
• Analitza com era la ciutat.
a) Com són els carrers de la zona
antiga?
b) Quins edificis antics hi
destacaries?
• Analitza’n els canvis.
a) En quines zones s’han erigit
els edificis moderns, dins o fora
muralles?
b) Hi ha alguna intervenció que hagi
modificat el casc antic?

56
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 57

Analitzar mitjans de transport antics

16. ●● Observa les imatges i respon
les preguntes.
• Com es feia el transport per terra?
I per mar?
• Observa el carro.
a) Quins animals tiraven el carro?
b) Creus que era un transport
còmode? I ràpid? Justifica
les respostes.
• Observa el vaixell.
a) Com es movia, amb remers o per la
força del vent? Què t’ho fa pensar?
b) Quina forma tenia la vela? Miniatures
de les Cantigas
c) De quins materials estava fet el de Santa María, obra
vaixell? encarregada pel rei
d) Creus que era tan gran com els castellà Alfons X
vaixells de càrrega actual? el Savi.

Analitzar el significat i el valor d’un objecte: el vestit

A B C

17. ●● Identifica el grup social al qual pertanyia
cada dona. Justifica l’elecció.
18. ●● Analitza les funcions d’un objecte.
• Quina era la funció pràctica dels vestits
que portaven aquestes dones?
• No obstant això, eren molt diferents.
a) Podries saber si la persona que porta cada
vestit és pobra o rica? Per què?
b) Podria informar-te el vestit de la feina
que fa una persona? Posa’n un exemple.
• Per tant, un vestit només té una funció
pràctica? Quines altres funcions fa?
19. ●● Els objectes també ens informen de la moda.
• Observa com era la moda medieval analitzant
el vestit de la dona noble. Descriu el que hi veus.
• Imagina de quins materials podria estar fet.
20. ●● El valor dels objectes canvia amb el temps
i d’unes persones a les altres.
• Quin valor va tenir el vestit de la dona noble
per a la persona que el va fabricar?
• I per a la que el va usar?
• I per a un historiador que el trobés?
• I per a un comerciant d’antiguitats?
• Quin valor té per a tu?

57
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 58
U N I TAT
5 L’època del gòtic
1. Una cultura urbana
Entre els segles XI i XIII, Europa va viure un renaixe-
ment de les ciutats i de la vida urbana. Aquest fet va
provocar canvis, que hem vist a la unitat anterior.
Aquests canvis van influir en l’art i en la cultura.
En primer lloc, el creixement de les ciutats va pro-
vocar un veritable furor arquitectònic. Es necessi-
taven edificis que cobrissin diferents necessitats: es-
glésies, catedrals, llotges, on els mercaders feien els
seus intercanvis comercials, i ajuntaments, des dels
quals es dirigia la vida de les ciutats (docs. 1 i 2).
En segon lloc, l’església va deixar de ser l’única ins-
titució que encarregava obres d’art. Molts nobles i
alguns burgesos enriquits amb el comerç van desti-
nar diners a construir palaus per viure-hi i també
van encarregar pintures i escultures per decorar les
seves cases.
La vida urbana també va provocar canvis religio-
sos. Els monestirs aïllats al camp, propis dels segles
anteriors, no eren adequats per a la nova realitat. Per
això es van crear nous ordes religiosos, formats per
frares que vivien en convents dins les ciutats. Els
dos ordes religiosos més importants en aquell mo-
ment van ser el dels franciscans i el dels dominics.
Doc. 1 Ajuntament de Siena (Itàlia), construït
en el segle XIV.
58
2. El naixement de les universitats
Entre els segles XI i XII van sorgir a les ciutats les pri-
meres escoles urbanes i, més tard, les universitats
(doc. 3). Els reis necessitaven empleats formats per
governar els seus regnes, i els burgesos i els nobles
volien que els seus fills adquirissin sabers útils per a
l’administració dels negocis.
Les escoles urbanes podien dependre dels bisbes o
dels ajuntaments. Les que depenien del bisbe rebien
el nom d’escoles catedralícies o capitulars. Les es-
coles creades pels ajuntaments eren escoles muni-
cipals i estaven dirigides especialment als membres
de la burgesia urbana.
Les universitats van sorgir de les escoles catedralí-
cies. Els mestres i els estudiants volien escapar del
control de l’Església i van decidir organitzar-se com
a corporació o universitat, igual que els altres ofi-
cis. Cada universitat fixava el seu calendari de clas-
ses i les ensenyances que s’hi impartien (docs. 3-5).
La llarga durada dels estudis va fer que només una
minoria de la societat pogués accedir-hi, els nobles
i els burgesos rics.
Entre les universitats medievals més prestigioses des-
taquen les de París, Oxford, Cambridge i Bolonya.
Doc. 2 Llotja de València, construïda
en el segle XV.
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 59
Doc. 3 Universitat de Cambridge. Va ser fundada
en el segle XIII i és una de les més antigues del món.
Set arts liberals
Trivi Quadrivi
• Aritmètica
• Gramàtica
• Geometria
• Retòrica
• Astronomia
• Dialèctica
• Música
Doc. 5 Estudis universitaris medievals.
A FONS
La llengua i la literatura
A partir del segle VI, el llatí va deixar de parlar-se,
però les obres literàries, filosòfiques i científiques
es continuaven escrivint en aquesta llengua.
En el segle XIII, les llengües vulgars (castellà,
català, anglès, francès...) van substituir el llatí
en les obres literàries. Així, per exemple,
la Chanson de Roland es va escriure en francès,
i la Divina Commedia, en italià.
Van tenir molt èxit les novel·les de cavalleria,
que narraven les aventures d’un cavaller a la
recerca de la fama per amor envers una dama. En
el segle XV, es van publicar dues de les principals
obres d’aquest gènere: Tirant lo Blanc, escrita
en català i Amadís de Gaula, escrita en castellà.
La major part de la població no sabia llegir;
per això gran part de la literatura es transmetia
de manera oral. Els joglars recorrien els pobles
i les ciutats recitant poemes, tocant instruments
musicals i fent jocs i acrobàcies amb l’objectiu
d’entretenir el públic.
Doc. 4 Miniatura que representa un curs a la universitat
de Bolonya (Itàlia).
ACTIVITATS
1. ● Comprèn els conceptes.
• Defineix amb les teves pròpies paraules
aquests conceptes: llotja, ajuntament, burgès
i convent.
2. ● Busca les idees principals.
• Com van influir els burgesos rics
en el desenvolupament de l’art?
• Per què van sorgir les universitats?
3. ●● Interpreta el text.
• Quines diferències hi havia entre les escoles
catedralícies i les municipals?
• Qui anava sobretot a les escoles
municipals?
• Quins grups de la societat creus que devien
formar part de la minoria que podia anar
a la universitat?
4. ●● Interpreta els documents.
• Document 4.
a) Com eren les classes a les universitats
medievals?
b) En què s’assemblen i en què es diferencien
de les classes actuals?
5. ●●● Reflexiona.
• Per què el creixement de les ciutats va
produir un desenvolupament de l’artesania
i de l’art?
59
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 60

3. L’arquitectura gòtica
A final del segle XIII, l’estil gòtic va succeir el romà- Volta de creueria
nic. Va néixer a França i des d’aquest país es va es-
tendre ràpidament per tot Europa.
El gòtic, igual que el romànic, va ser un art religiós,
però també el símbol del poder i la riquesa de les Arc ogival Arcbotant
ciutats. La catedral n’era l’edifici més representa-
tiu, però també es van construir altres edificis no
religiosos, com ara castells, palaus, ajuntaments,
universitats, etc.
La catedral es va convertir en el centre de la ciu-
tat. No només s’hi feien els ritus religiosos, sinó que
també s’hi reunien els gremis i els governs munici-
Pilar
pals abans que es construïssin els ajuntaments. Fins
i tot van sorgir rivalitats entre les ciutats per cons-
truir la catedral més gran i alta. Contrafort

Característiques principals Doc. 6 El pes de la volta es desplaçava a través

de l’arcbotant fins al contrafort situat
En els edificis gòtics es van utilitzar tècniques ar-
a l’exterior de l’edifici.
quitectòniques noves que van permetre construir
esglésies i edificis d’aspecte totalment diferent dels
romànics (doc. 6).
• S’usava l’arc ogival o apuntat. Es tracta d’un arc
amb forma de punta de fletxa que, a causa de
l’estructura vertical que presenta, permet elevar
l’altura de l’edifici.
• S’usava la volta de creueria, el pes de la qual no
descansava sobre el mur, sinó sobre els pilars a
l’interior de l’edifici i els arcbotants i contraforts
a l’exterior. Els arcbotants rebien el pes de la vol-
ta i, com si fossin una mena de pont, el transme-
tien als contraforts.
Gràcies a aquestes tècniques, ja no calien murs grui-
Doc. 7 Vitrall de la catedral de Tours (França)
xuts i es van obrir finestres enormes. D’aquesta ma-
amb escenes de la vida de sant Martí.
nera la llum va penetrar a l’interior dels edificis. Els
finestrals es tancaven amb vitralls* molt vistosos i
rosasses* amb colors intensos (doc. 7). Com a re-
sultat, mentre que a l’art romànic dominava la fos- GLOSSARI
cor i el recolliment, l’art gòtic va edificar construc-
Rosassa. Finestra de forma circular decorada
cions cada vegada més altes i lluminoses.
amb vitralls que se situava a les portalades
Les plantes dels edificis també van ser diferents de de les catedrals gòtiques.
les romàniques. Malgrat que es va conservar la for- Vitrall. Composició feta amb vidres de colors
ma de creu llatina, les capçaleres, en lloc de ser se- amb què s’adornaven els finestrals de les esglésies
micirculars, es van fer poligonals i la nau central es gòtiques.
construïa molt més alta i ampla que les laterals.

60
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 61

PATRIMONI

La catedral de Chartres
Agulla
Es va començar a construir el 1194, just
després d’un incendi que va destruir
l’anterior catedral del segle XI.

Pinacles
Les voltes són
de creueria i totes
les càrregues
La rosassa descansen sobre
i els vitralls arcbotants.
donen llum
a l’interior. Portalada lateral

El timpà central
de la façana
principal és un
dels elements més
decorats de l’edifici.

Façana principal

Doc. 8 Alçat de la catedral

Té tres naus.
de Chartres (França).

ACTIVITATS

6. ● Comprèn els conceptes. 9. ●● Interpreta els documents.

• Què anomenem gòtic?
7. ● Busca les idees principals.
• Quines van ser les principals innovacions
tècniques de l’art gòtic?
• Quines conseqüències van tenir aquestes
innovacions?
8. ●● Interpreta el text.
• Quines diferències hi havia entre les voltes
de l’arquitectura romànica i les de la gòtica?
• Documents 1, 2 i 3. Quines característiques
de l’arquitectura gòtica hi observes?
• Document 8.
a) Què creus que predomina en la catedral
de Chartres, les obertures o els murs
massissos?
b) Com s’ha decorat la façana principal
de la catedral?
c) Quins elements fan que la catedral tingui
un aspecte esvelt?

61
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 62
4. L’escultura gòtica
Els escultors gòtics, igual que els romànics, repre-
sentaven sobretot temes religiosos, especialment
els temes de Crist crucificat i la Mare de Déu amb el
Nen. Igualment, les escultures van continuar tenint
una funció educativa. No obstant això, l’escultura
gòtica va experimentar canvis importants:
• Les obres es van anar alliberant de l’adaptació a
l’arquitectura i, d’aquesta manera, les escultures
exemptes, les que poden ser vistes per tot el seu
contorn, van anar adquirint més importància.
• Les figures es representen de manera més realis-
ta i natural; els vestits, les actituds i els gestos
dels personatges eren cada cop més detallats.
Aquest realisme va originar l’aparició dels pri-
mers retrats de nobles i burgesos.
• Va triomfar la línia corba i les figures van anar
adquirint moviment.
• Hi va haver interès per expressar sentiments
d’alegria, tristesa, dolor, etc. El Crist crucificat
pateix, i la Mare de Déu, contenta, juga amb el
seu fill (doc. 10).
Van destacar les portalades de les esglésies i cate-
drals i els ornaments com ara les gàrgoles, els cadi-
rats de cor, sobre fusta i també l’escultura funerària
(doc. 9).
Àngels
Als peus hi ha un lleó ajagut.
Difunt en actitud d’orar.
Doc. 9 Sepulcre de Felip l’Ardit. Al pedestal hi apareixen
personatges afligits que acompanyen el difunt i que reben
el nom de ploraners.
62
5. La pintura gòtica
La pintura mural va perdre la importància que ha-
via tingut durant el romànic a gairebé tot Europa,
excepte a Itàlia. Els murs van ser substituïts per fi-
nestrals molt amplis i no va quedar lloc per fer-hi
les pintures.
Al principi del gòtic, els exemples més importants
de pintura van ser les miniatures que decoraven els
llibres i els vitralls de les catedrals, que estaven fets
per pintors.
Més tard, va adquirir importància la pintura so-
bre fusta, fet que va originar l’aparició dels retau-
les pictòrics. Aquests retaules van evolucionar
des dels que estaven formats per una sola taula
fins als que es componien de diverses peces (doc.
11).
Els temes més representats van continuar sent els
religiosos (en retaules dedicats a la vida de Jesu-
crist, la Mare de Deú i els sants), malgrat que tam-
bé cal destacar l’aparició dels retrats. Molts nobles
i burgesos, quan encarregaven un retrat, volien
mostrar el poder que tenien i passar a la posteritat.
Les característiques més importants de la pintura
gòtica van ser la riquesa de colors, l’ús del daurat,
la introducció de paisatges de fons, la recerca de
realisme i el moviment de les figures.
Doc. 10 La Mare de Déu
de Sanaüja.
Doc. 11 Fragment del retaule
de Sant Jordi de Bernat Martorell.
El retaule es componia de diverses
taules com aquesta.
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 63

PATRIMONI

Els frescos de la basílica

de Sant Francesc, 2
a Assís. 2 3
La basílica es va construir 3
en el segle XIII com a tribut
2
a Sant Francesc d’Assís.
En la decoració dels murs
interiors van intervenir-hi
diversos artistes de l’escola
1
gòtica italiana: Cimabue, 1
1
Simone Martini i Giotto.
L’any 1997 un terratrèmol
va produir danys molt
importants a la basílica,
sobretot a la part de la volta,
que es va ensorrar. Avui en dia
els frescos estan restaurats
i es poden tornar a visitar.
Doc. 13 Interior de la basílica de Sant Francesc d’Assís.

Doc. 12
Homenatge
Escenes de la vida de Sant Francesc.
a un home 1
Frescos de la part baixa de la nau.
senzill.
Escena
Escenes de l’Antic i del Nou Testament.
de la vida 2
Frescos de la part alta de la nau.
de Sant
Francesc.
3 Verge, Jesús i sants. Frescs de les voltes.

Doc. 14 Jesús és empresonat.

Escena del Nou Testament.

ACTIVITATS

10. ● Comprèn els conceptes. 12. ●● Interpreta el text.

• Què vol dir que les obres gòtiques van mantenir • Per què podem dir que l’art gòtic és més realista
una funció educativa? i naturalista que el romànic?
Que es van continuar usant com a mètode
13. ●● Interpreta els documents.
per ensenyar les persones.
• Document 9. Quins elements de l’arquitectura
Que les obres es van fer només per
gòtica pots veure al sepulcre?
a les universitats.
• Document 12. Quin tipus de paisatge s’ha
• Què és una escultura funerària? utilitzat per crear profunditat?
I un retaule?
14. ●●● Investiga.
11. ● Busca les idees principals. • Busca a Internet informació i obres de tres
• Explica les característiques principals pintors gòtics: un d’italià, un de flamenc
de la pintura gòtica. i un de català i redacta’n un informe.

63
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 64
Activitats
El mapa conceptual
El mapa conceptual és el resum d’un text, fet en
forma d’esquema, en què es recullen els conceptes
principals i les relacions que hi ha entre ells.
El mapa conceptual és molt útil a l’hora d’estudiar,
perquè et permet comprendre les idees
i recordar-les millor.
Per poder-lo fer cal tenir en compte els elements
següents:
1. Els conceptes. Són les paraules clau per
recordar un text. Es destaquen en un requadre
i s’ordenen així: els conceptes principals
es col·loquen a la part superior i els conceptes
que en depenen es col·loquen a sota.
15. ●● Completa un mapa conceptual sobre l’art
gòtic.
• Conceptes: Art gòtic; art urbà; arquitectura;
religiositat; escultura; arcs ogivals; pintura;
voltes de creueria; portalades; murs amb
finestrals amplis; retaules; sepulcres; taula.
….
… …
64
2. Les línies d’enllaç. Serveixen per unir
els conceptes entre si.
3. Les paraules i frases d’enllaç. A més d’unir
els conceptes, ens expliquen el tipus de relació
que hi ha entre ells.
Quan elaboris un mapa conceptual has
de recordar:
• És important fer una bona selecció dels conceptes
clau.
• Cal ordenar jeràrquicament els conceptes.
• Les paraules d’enllaç i els conceptes han de formar
oracions amb sentit lògic, fàcils de comprendre.
• Enllaços: com a característiques importants
destaquen; es manifesta en; la trobem a;
es van introduir novetats com; es va fer
sobretot en
16. ●●● Fes un mapa conceptual similar sobre
les universitats medievals.
es manifesta en
Pintura
…
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 65

Comparar escultures: un Crist romànic i un de gòtic

17. ●●● Ara compararem aquesta escultura amb el document 7
de la unitat 3 (pàg. 44).
• Primer, descriu i classifica les escultures.
a) Són relleus o escultures exemptes?
b) Quin tema representen?
c) De quin material estan fetes?
d) Estan policromades? Com són els colors?
• A continuació, diferencia els trets principals de cadascuna.
a) Quin dels dos crucifixos fa més sensació de moviment?
Com ho aconsegueix?
b) Com són les expressions dels rostres? Quin dels dos
expressa més patiment?
c) Quin dels dos crucifixos creus que representa millor
un cos penjat d’una creu?
Crist del segle XIV d) Quin tipus de corona porta cadascun?
al monestir de e) Quants claus té el Crist romànic? I el gòtic? Quina posició
La Rábida (Huelva). tenen els peus?

Analitzar un edifici
Exterior i interior
A l’hora d’analitzar un edifici hem de fixar-nos de la catedral de
en diversos aspectes: Reims (França).
1. Diferenciació. Cal especificar si es tracta
de l’exterior o de l’interior de l’edifici.

2. Descripció. Hem d’indicar-hi:

a) Els materials utilitzats en la
construcció.
b) La funció per a la qual va ser construït.
c) Com són els elements que sostenen
(murs, pilars i columnes).
d) Com són els elements sostinguts
(sostres plans, voltes, cúpules i arcs).
e) La il·luminació.
3. Context. Es tracta de relacionar l’edifici
amb l’època en què es va construir per
determinar l’estil artístic al qual pertany.
També podem aportar altres dades que
coneguem amb certesa, com per exemple
el nom de l’autor de l’obra o la data 18. ●●● Comenta aquest
de construcció. edifici seguint
l’esquema proposat.

65
830900 _ 0012-0069.qxd 17/1/08 17:00 Página 66
Activitats de repàs
• Repassa
• L’any 476 va finalitzar l’Imperi romà. El territori
occidental es va fragmentar en diferents regnes
germànics, mentre que a la zona oriental es va
formar l’Imperi bizantí.
• Posteriorment, es van produir dos canvis
importants. A principi del segle VII, a la península
Aràbiga, Mahoma va predicar una nova religió,
l’islam, que va originar un gran imperi. Un segle
després, a Europa, Carlemany va crear l’Imperi
carolingi.
• Les civilitzacions bizantina i islàmica van ser
urbanes, riques i pròsperes. A l’Europa occidental,
la població vivia al camp i la societat estava menys
desenvolupada.
• Des del segle IX, Europa va ser assolada
per les invasions dels víkings, magiars i sarraïns.
● Recorda
1. Dates.
• Recordes les dates d’aquests esdeveniments?
a) El final de l’Imperi romà.
b) El final de l’Imperi bizantí.
c) L’hègira.
d) La coronació de Carlemany.
e) El Cisma d’Orient.
• Descriu en què consisteix cadascun.
2. Personatges.
• Escriu el segle en què va viure cada personatge.
a) Justinià.
b) Mahoma.
c) Harun al-Rashid.
d) Carlemany.
• Explica qui va ser cadascun.
3. Conceptes.
• Explica les diferències entre:
a) Un comte i un marquès.
b) Un ulema i un cadi.
c) Un camperol lliure i un serf.
d) Un mestre, un oficial i un aprenent.
66
Els reis eren incapaços de protegir la població.
Els camperols van buscar la protecció dels nobles,
a canvi de ser els seus serfs.
• D’aquesta manera es va implantar el feudalisme.
La societat es va dividir en tres estaments (nobles,
clergues i treballadors), amb diferents drets
i obligacions. La societat va començar a canviar
en el segle XIII, quan les ciutats van créixer i van
aparèixer nous grups socials (artesans,
comerciants) que s’escapaven del control
dels senyors feudals.
• Durant l’edat mitjana la religió va un element
molt important. Per això gairebé totes les mostres
d’art que tenim d’aquella època tenen un caràcter
religiós. A Europa es van succeir dos estils artístics,
el romànic i el gòtic.
• Quin era el títol de l’emperador bizantí?
I de la màxima autoritat de l’islam?
4. Llocs.
• De quins imperis van ser capitals les ciutats
de Constantinoble, Bagdad, Aquisgrà
i Damasc?
• Pinta el mapa segons la llegenda.
Sacre Imperi
Regne de França
Regne de Castella
Corona d’Aragó
● Explica
5. Explica per què:
• Va aparèixer el feudalisme.
• Van créixer les ciutats en el segle XIII.
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 67

Unitats 1, 2, 3, 4 i 5

6. Observa el mapa i explica si representa Europa en el

segle VI o en el segle XIII. Justifica la resposta. ●● Analitza

10. Explica la rellevància que va tenir el tractat

de Verdun per a la història europea.

11. Analitza el poder de l’Església durant l’edat mitjana.

• Estudia les diferents facetes del poder
de l’Església medieval: a) poder polític; b) poder
econòmic; c) poder social; d) poder cultural.
• Per tant, durant l’edat mitjana l’Església
era poderosa?

12. Com eren les relacions entre un senyor

i els camperols que treballaven per a ell?
• Què donava el senyor als camperols?
• Què havien de fer els camperols a canvi?
• Què passava amb el molí, la premsa, el forn
7. Descriu els mecanismes que van fer servir els reis
i el bosc?
europeus per augmentar el seu poder a partir
del segle XIII. 13. Compara la societat europea en el segle X
i en el segle XIII.
Segle X Segle XIII
●● Aplica La societat era estamental?
On vivia la major part
8. Observa l’edifici. Identifica què és i indica’n les parts de la població?
principals. Les ciutats eren importants?
Activitats econòmiques
Població: estancada
o en creixement
Poder del rei
Estil artístic predominant

●●● Opina

14. Imagina que som en el segle XII i que ha esclatat

una revolta camperola al poble veí. Expressa
què pensarien sobre aquesta rebel·lió:
9. Analitza aquests edificis. Digues si són romànics
• El senyor feudal de les terres on vius.
o gòtics i justifica l’elecció.
• L’abat del monestir.
• Els camperols que s’han rebel·lat.
• Els camperols del teu poble.

15. Opina sobre la societat feudal.

• Recorda en quins estaments es dividia i quins
eren els drets i les obligacions de cadascú.
• Recorda què era la servitud.
• T’agradaria que la nostra societat s’organitzés
d’aquesta manera? Per què?

67
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 68

16. Llegeix el text i respon les preguntes.

• A quin descobriment
El totxo amenaça la capital visigoda arqueològic fa referència
En aquestes terres, a l’indret conegut amb el nom de Vega Baja, a la riba el text? Què s’ha trobat?
del Tajo, van començar a aparèixer les primeres restes de la que va ser • De quina època són
la capital del regne visigot: murs de cases i de muralles, de basíliques, les restes?
de palaus, de carrers... • Per què els arqueòlegs,
El valor de les pedres visigodes dels segles VI i VII s’enfronta ara amb d’una banda, i els
el dels totxos del segle XXI, llestos per construir els 1.300 habitatges públics constructors i regidors,
projectats a la zona. I la troballa ha generat un profunda divisió entre de l’altra, tenen opinions
arqueòlegs i defensors del patrimoni històric, d’una banda, i constructors, contraposades?
promotors i administracions públiques, de l’altra. • Cal conservar només
Els historiadors i arqueòlegs coincideixen a fer notar que és el primer cop les restes que tinguin
que apareix una ciutat que mostra la forma de vida urbana dels visigots. un valor artístic?
Què n’opina la regidora?
«Les troballes poden tenir un valor documental i d’investigació, però no valor I l’arqueòleg?
monumental», diu Mari Paz González, regidora d’urbanisme.
• Què n’opines tu?
«Cal entendre que la història no es troba només en els monuments, sinó també • Què proposaries per
en els entramats de les edificacions, els carrers, les cases, les habitacions solucionar el dilema?
que contenen, les cuines... Importa el conjunt», comenta un arqueòleg.
El País, 9 de juliol del 2006. Adaptat

●●● Crea

17. Dividiu la classe en cinc grups. Cada grup investigarà un d’aquests temes i l’exposarà a classe.

La ruta de la seda Genguis Khan Marco Polo L’alfabet ciríl·lic Tradicions

• Què era. • Qui era. • Qui era. • Què era. medievals
• Recorregut. • Quan va viure. • Quan va viure. • Per què va sorgir. • Carnaval.
• Productes. • Què va fer. • Per què és • Per on es va • El pessebre.
• Mitjans • Mapa dels seus famós. estendre. • Els Reis d’Orient.
de transport. dominis. • Obres. • Pervivència. • Sant Nicolau.

●●● EN L’ACTUALITAT
Les ciutats europees

18. Observa el mapa de les principals ciutats medievals

CIUTATS DEL SEGLE XIV
i compara’l amb un mapa de les principals ciutats d’Europa
Amb més de 100.000 habitants
Entre 40.000 i 100.000 habitants en l’actualitat. Consulta un atles.
Londres
Bruges
• Quines eren les principals ciutats europees a final
Gant
Colònia
Praga de l’edat mitjana?
París
Milà
Brescia
Verona
• Encara ho són avui dia? Analitza quines continuen tenint
Gènova Venècia
Bolonya influència i quines no.
Barcelona Florència Constantinoble
Lisboa Roma
Nàpols • Estudia el cas de l’Estat espanyol. Quina era la ciutat més
Palerm gran del territori fa 700 anys? Hi ha grans canvis
respecte a l’actualitat?

68
830900 _ 0012-0069.qxd 2/1/08 14:03 Página 69

Les croades

EL RACÓ DE LA LECTURA
DOCUMENT A
Els vostres germans que viuen a l’Orient necessi-
ten la vostra ajuda urgentment [...]. Perquè, com
deveu haver sentit, els turcs i els àrabs els han ata-
cat i han conquerit vasts territoris de la terra de Ro-
mania [l’Imperi bizantí] [...]. Han matat i capturat
molta gent, han destruït les esglésies i han assolat
l’Imperi. [...] el Senyor us designa com a heralds de
Crist [...] per assistir tan aviat com sigui possible
aquells cristians. [...]
Tots els que morin pel camí, sigui per mar o per ter-
ra, o lluitant contra els pagans, seran absolts de
tots els seus pecats.
●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS
Urbà II en el concili de Clermont (1095)
19. Analitza el context.
• En quina data es va escriure cada document?
Són fonts primàries o secundàries?
DOCUMENT B
• Qui escriu cada document?
La predicació d’aquests homes per alliberar Jeru-
salem era tan influent que els habitants de cada re- 20. Relaciona les fonts i estableix els fets.
gió [...] es van oferir lliurament per a la destrucció. • Elabora un informe sobre les croades.
No només la gent ordinària; també reis, ducs, mar-
Document
quesos i altres homes poderosos d’aquest món.
Els fets que aporta
Tots van creure que així mostraven la seva lleialtat
la informació
envers Déu. [...] Les intencions dels homes eren
Per què el papa va
diverses. Alguns cobdiciosos, després d’assaben-
organitzar la croada
tar-se de les novetats d’Orient, hi van anar per
conèixer-les. La resta hi va anar per la pobresa [...]. Com es premiava
els que hi anessin
N’hi va haver alguns que, aclaparats per les deu-
tes, van intentar escapar del servei que havien de Com es va difondre
prestar als seus senyors; també n’hi va haver d’al- la croada
tres que, esperant el càstig merescut pels seus fets Quins grups socials
vergonyosos, van buscar una sortida. hi van anar
Anònim, segle XII. Adaptat Quan va durar el setge
de Jerusalem
Quan va caure
Jerusalem
DOCUMENT C
21. Analitza aspectes subjectius.
Els francs van marxar sobre Jerusalem i la van as-
• Document A. Què opina Urbà II dels turcs
setjar durant més de quaranta dies. [...]
i els àrabs? Què en destaca? Qui diu que
La ciutat va caure el matí del 5 de juliol del 1099. La ordena la croada? Creus que és cert? Quina
població va ser passada per l’espasa i els francs intenció tenia el papa?
van massacrar els musulmans de la ciutat durant • Document B. L’autor donava suport
una setmana. A la mesquita d’al-Aqsa els francs a la croada? Pensa que les croades estaven
van exterminar més de setanta mil persones, de mogudes només per motius espirituals?
devots i ascetes [...]. Allà mateix van robar quaran-
• Document C. Com anomena els croats?
ta canelobres de plata [...] i també un botí enorme.
Ens transmet una visió positiva o negativa
Ibn AL-ATHIR (1160-1233), Història perfecta dels croats? Per què?

69
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:06 Página 70

BLOC

Els territoris hispànics

en l’edat mitjana
Després de la caiguda de l’Imperi romà, a la península Ibèrica es va
establir el regne visigot. L’any 711 els exèrcits musulmans van
derrotar els visigots i, en poc temps, van conquerir la Península
i les illes Balears. Aquest esdeveniment va obrir un nou període
històric que va tenir dues grans característiques.
En primer lloc, tres cultures van compartir el territori hispànic:
la cristiana, la islàmica i la jueva. En segon lloc, entre el 711
i el 1492 van coexistir dos grans espais: el domini islàmic
al sud i els regnes cristians al nord. L’extensió de tots dos
espais va anar variant al llarg del temps. En aquest context es
va produir el naixement dels comtats catalans, a partir dels quals
es va formar Catalunya.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs 13. Analitzar un procés complex: la formació dels

regnes medievals.
01. Què anomenem al-Àndalus.
14. Detectar similituds i diferències entre els diferents
02. Les principals fases de la història d’al-Àndalus.
regnes medievals hispànics.
03. Com era Còrdova, la capital d’al-Àndalus.
15. Relacionar objectes
04. L’economia, la societat i la manera de viure amb l’època
andalusines. i la civilització UTILITZA AQUEST TRUC
05. Les principals característiques i obres d’art corresponents. ESTUDIARÀS DIFERENTS REGNES
andalusines. QUE VAN ANAR CANVIANT DE NOM,
16. Estudiar textos EN NOMBRE I EN EXTENSIÓ. PER AIXÒ
06. La formació dels regnes cristians. d’època. ÉS IMPORTANT QUE CONSULTIS
ELS MAPES DEL LLIBRE MENTRE
07. L’avenç dels regnes cristians. 17. Analitzar les ESTUDIES.

08. El regne de Castella: història i manera de viure. diferències entre

09. Els comtats catalans i la corona d’Aragó: història una llegenda i la
i manera de viure. realitat històrica.
10. L’art medieval hispànic: preromànic, romànic i gòtic. 18. Aprofundir en
el coneixement
Què faràs de la cultura pròpia
estudiant-ne
11. Aprendre tècniques d’estudi, com l’elaboració
els orígens en
de quadres cronològics i la comparació
l’edat mitjana.
mitjançant quadres de doble entrada.
12. Analitzar la pervivència del llegat musulmà
als nostres habitatges, ciutats i paraules.

70
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:06 Página 71

PUNT DE PARTIDA
895 de l’hègira (1489-1490)
• Què és l’Alhambra?
El primer dia d’aquell any, havia pujat de bona hora a l’Alhambra,
no pas per anar, com de costum, al petit despatx del divan on • On està situada?
redactava les cartes del príncep, sinó per fer, amb alguns notables • Per tant, en quina ciutat es
de la meva família, els compliments de Ras-es-Sana. El majlis, desenvolupa la història?
la cort del soldà, que es feia aquell dia a la sala dels ambaixadors, • Quan tenen lloc els fets? Per què
formiguejava de cadis enturbantats, de dignataris amb altes gorres de es donen dues dates diferents?
feltre, verdes o vermelles, de rics negociants amb els cabells tenyits
• Què signifiquen aquestes paraules:
de henna i separats, com els meus, per una clenxa ben traçada.
hègira, soldà, cadi, divan, majlis?
[...] La ciutat estava dividida, igual com ho estava des de feia anys, A quina civilització pertanyien,
entre el partit de la pau i el partit de la guerra, i cap dels dos no volia per tant, les terres on té lloc
ser del soldà. la novel·la?
Els que volien la pau amb Castella deien: nosaltres som els febles • Qui és Boabdil?
i els Rum [cristians] són poderosos; els nostres germans d’Egipte i
• Què temien els habitants del seu
del Magrib ens han abandonat [...]; les hortes han estat devastades
regne? Quines dues posicions
pels exèrcits i els pagesos es queixen; els camins no són segurs,
s’enfrontaven?
els negociants no es poden aprovisionar [...]; Boabdil hauria de fer
tots els possibles per fer callar els bel·licistes i aconseguir una treva • Saps si, finalment, Castella va
duradora amb els castellans, abans que no arribin a conquistar fins acabar conquerint el regne
i tot Granada. de Granada?
Els que volien la guerra deien: l’enemic ha decidit aniquilar-nos • Quines altres coses coneixes
d’una vegada per sempre, i no és pas sotmetent-nos que el farem que tinguessin lloc durant l’edat
recular. Mireu com han fet esclaus els habitants de Màlaga, després mitjana?
de la seva rendició! [...] Com ho podem evitar, si no és amb • Saps què va passar a Catalunya
la resistència, amb la mobilització, amb la Jihad? durant l’edat mitjana?
Amin MAALOUF, Lleó l’Africà

71
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 72
U N I TAT
6 Al-Àndalus
1. La història d’al-Àndalus
L’any 711, el regne visigòtic va viure una guerra ci-
vil entre Roderic i els familiars del rei anterior.
Aquests últims van demanar ajuda als musulmans,
que ja dominaven el nord de l’Àfrica. El governa-
dor d’aquesta zona, Musà ibn Nusayr, i el seu ge-
neral Tariq ibn Ziyad van travessar l’estret de Gi-
braltar amb les seves tropes i van derrotar l’exèrcit
de Roderic a la batalla de Guadalete (711).
Però Musà i Tariq no van tornar el poder als visi-
gots. En només quatre anys, els seus exèrcits van
ocupar la major part de la Península. Els exèrcits
musulmans van trobar poca oposició: la noblesa
visigòtica estava desunida i la població es va mos-
trar indiferent a la invasió (doc. 2).
Els musulmans van conquerir gairebé tota la Pe-
nínsula, però aviat van abandonar els territoris si-
tuats al nord del Sistema Central, a causa del clima
fred, i van anomenar al-Àndalus les terres que te-
nien sota el seu poder (docs. 1 i 2).
Al-Àndalus va passar a estar governada per un emir
o governador, dependent del califat de Damasc, i
Còrdova va esdevenir la capital del territori.
L’emirat independent
Com hem vist en la unitat 1, l’any 750 els abbàssides
van aconseguir el poder de l’islam i la família Omeia
va ser assassinada. Només un dels seus membres, el
jove Abderraman, va aconseguir escapar i arribar a la
península Ibèrica, on va aconseguir el poder.
Abderraman I
Batalla es proclama
de Guadalete emir de Còrdova
EMIRAT I CALIFAT DE CÒRDOVA
711 756
Almansor
Doc. 1. Les etapes d’al-Àndalus.
72
L’any 756 es va proclamar emir de Còrdova amb
el nom d’Abderraman I. El títol d’emir indepen-
dent significava que els governadors d’al-Àndalus
deixaven d’obeir el califa, tot i que van continuar
reconeixent-ne l’autoritat religiosa.
Els primers temps de la història d’al-Àndalus van ser
turbulents. Els emirs es van enfrontar a les incur-
sions militars dels francs i dels cristians que s’havien
refugiat al nord, i també es van produir un gran nom-
bre de revoltes internes.
El califat de Còrdova
Abderraman III va heretar el tron l’any 912. Els
primers anys del seu regnat va aconseguir sufocar
les insurreccions internes i les incursions cristianes.
Les victòries li van donar una gran autoritat i Abder-
raman III es va intitular califa l’any 929, Aquest tí-
tol significava que Abderraman III, a més de dirigir
el govern, també era la màxima autoritat religiosa
del seu regne. El califat de Còrdova va ser el perío-
de més brillant de la història d’al-Àndalus (doc. 3).
El califa era auxiliat en el govern per l’hagib, el pri-
mer ministre, i pels visirs, una mena de ministres.
Els valís dirigien les províncies i les marques fron-
tereres de Saragossa, Toledo i Mèrida.
L’any 976 va arribar al califat Hixam II, que només
tenia onze anys. El govern va quedar en mans d’un
general brillant, Almansor, que va fer més de cin-
quanta ràtzies contra els regnes del nord. Les ràt-
zies eren campanyes de saqueig, per recollir botins
i fer presoners.
Batalla de Fi d’al-Àndalus.
Últim califa Las Navas Els cristians
de Còrdova de Tolosa conquereixen Granada
REGNES DE TAIFES
REGNE NASSARITA DE GRANADA
I IMPERIS NORD-AFRICANS
1031 1212 1492
Inscripció nassarita
La Giralda de Sevilla era l’antic minaret
de la gran mesquita de la ciutat.
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:06 Página 73

Batalla de
Covadonga ma r C a n t à b ric
Oviedo Narbona
Amaya Batalla de
Roncesvalls
Astorga

Palència
Saragossa
Osca
Saragossa

Guadalajara Calataiud
Albarrassí Tortosa
Talavera Toledo
Conca
Mèrida Palma
Toledo
València
Lisboa Alzira
Mèrida
Badajoz Xàtiva Dénia
Còrdova Alacant
Úbeda Múrcia
ni
Còrdova
Batalla de
Guadalete Sevilla
Baeza Vera
Cartagena e r
ra
Màlaga Granada i t
Cadis
Almeria ed
Ceuta M
Medina
Sidonia Algesires r
Tariq Ibn Ziyad 711-714 Territoris cristians ma
independents Territori cristià
Musà Ibn Nusayr 712-714
Línia principal
Expedicions ultrapirinenques de la resistència cristiana Territori musulmà

Doc. 2. La conquesta musulmana de la península Ibèrica. Doc. 3. El califat de Còrdova.

PATRIMONI

Còrdova Doc. 4. Traçat

original de la
Amb més de 100.000 habitants en el segle X, Còrdova mesquita, anterior
va ser la ciutat europea més gran durant l’edat a les ampliacions
mitjana. successives.
La mesquita de Còrdova és un dels edificis més bells
i valorats del món musulmà. Va ser construïda per
Abderraman I vers l’any 784 sobre l’antiga església
cristiana de San Vicente i ampliada posteriorment.
La sala de les pregàries està formada per dinou naus
que ocupen un gran rectangle de 180 per 130 metres.
Les naus estan separades per 850 columnes de granit,
jaspi o marbre, que sostenen dos pisos d’arcs
de ferradura i li confereixen un majestuós aspecte
que recorda, d’alguna manera, els boscos
de palmeres del desert.
Quan els cristians van conquerir Còrdova, la van
convertir en catedral, i s’hi van anar fent diverses
reformes. En el segle XVI es va destruir una part de
l’interior per bastir-hi una catedral i, posteriorment,
el minaret va quedar tancat en un campanar cristià.

1. ● Observa.
• Distingeix en la mesquita de Còrdova les parts
principals de qualsevol mesquita.

Doc. 5. Interior de la mesquita.

73
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 74

Els regnes de taifes

mar Cantàbric
Després de la mort d’Almansor, les lluites van arra-
sar al-Àndalus. Com a resultat, l’any 1031 el califat
es va dividir en un gran nombre de regnes o taifes.
Destacaven els regnes de Sevilla, Toledo, Badajoz i Saragossa
Saragossa.
La desunió va afeblir al-Àndalus i les taifes van ser
València Palma
fustigades constantment pels regnes cristians del
nord. Per evitar els atacs, les taifes pagaven paries Alacant
Còrdova i
an
Jaén
(tributs) als reis cristians. Múrcia
r
Sevilla er
Granada it
Però l’empenta militar dels regnes cristians era cada ed
M
Almeria
vegada més gran. El 1085, Toledo va passar a mans ma
r
cristianes. Atemorits, els musulmans van demanar
Territori cristià
ajuda als almoràvits, uns guerrers berbers que ha-
Territori musulmà
vien format un gran imperi al nord de l’Àfrica, amb Cap a l’any 1100
capital a Marràqueix. Cap a l’any 1200
Cap a l’any 1300
Almoràvits i almohades
Els almoràvits van passar a la península Ibèrica per Doc. 6. El retrocés d’al-Àndalus.
frenar l’avenç cristià, van posar fi als regnes de taifes
i van tornar a unificar al-Àndalus. ACTIVITATS
El 1147 els almoràvits van ser substituïts en el poder 2. ● Comprèn els conceptes.
per un altre poble berber, els almohades. Els almo-
• Què signifiquen aquestes paraules àrabs:
hades van llançar una ofensiva general contra els al-Àndalus i hagib?
regnes cristians. Només la unió dels exèrcits cris-
• Quina diferència hi ha entre un emir
tians va permetre frenar els almohades en la decisiva i un califa?
batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. Després
• Què signifiquen aquests adjectius: andalusí,
d’aquesta derrota, l’Imperi almohade es va desinte- nassarita?
grar i els cristians van conquerir gairebé tot al-Ànda-
• Què vol dir que el regne nassarita era vassall
lus (doc. 6). de Castella?

El regne nassarita de Granada 3. ●● Interpreta els documents.

El regne de Granada es va convertir en l’últim terri-
tori musulmà a la Península, S’estenia per les ac-
tuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i la
part oriental de Cadis. Estava governat per la famí-
lia dels Nasr, d’on ve el terme nassarita.
El regne nassarita era molt feble. Durant gairebé
dos segles i mig, va ser vassall de Castella. Els go-
vernants granadins havien de pagar un tribut als
reis castellans i ajudar-los en cas de guerra.
La història de Granada va estar marcada per les
lluites internes entre la dinastia nassarita i altres fa-
mílies nobles, com la dels Abenserraigs. Els enfron-
taments interns van afeblir el regne i van acabar fa-
cilitant la conquesta cristiana, duta a terme pels
Reis Catòlics el 1492.
• Document 2. On van desembarcar els exèrcits
musulmans que van conquerir la Península?
En quina direcció van avançar? Per quines
ciutats van passar? Quant temps van tardar a
completar l’avenç? Per què van tardar tan poc?
• Document 3. Quines terres ocupava
al-Àndalus durant el califat? Com es
governaven aquestes terres? Qui vivia al nord
de la Península?
• Document 6. Com va evolucionar al-Àndalus
des del segle XII?
4. ●●● Organitza la informació.
• Elabora una línia del temps amb les diferents
etapes de la història d’al-Àndalus
i els esdeveniments principals.

74
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:06 Página 75

PATRIMONI

L’Alhambra i el Generalife
L’Alhambra era el palau dels reis nassarites. Va ser
construït al llarg dels segles XIV i XV sobre el turó de
Sabika. S’hi distingeixen dos espais:
• L’espai públic era la part del palau en què el rei
exercia les funcions de govern. S’ordena al voltant
de tres patis paral·lels: el de Machuca, el del Cuarto
Dorado i el de Comares o dels Arrayanes.
• Les dependències privades formaven part
de la zona del palau on vivien el rei, la seva família Doc. 7. El pati dels Lleons.
i els servents. Es disposaven al voltant del pati
dels Lleons, que rep aquest nom per la famosa font
que hi destaca. A l’est, a la volta de la sala
dels Reis, hi ha pintures dels monarques
nassarites.
El palau del Generalife va ser construït per
Muhammad VII. Era una finca d’esbarjo ubicada
en una de les faldes del proper Cerro del Sol.
Les dependències del Generalife
s’estableixen al voltant del pati jardí
de la Sèquia.

Doc. 9. Esquema
de l’Alhambra.

Doc. 8. El pati de la Sèquia,

al Generalife.

Doc. 10. Mirador

5. ● Observa la fotografia de la pàgina 71.
• Descriu l’aspecte exterior de l’Alhambra. Amb
quin material es va construir? Quin aspecte té,
molt decorat o molt auster?
• Què sembla, un palau o una fortalesa? Per què?
• Observa les fotografies de l’interior que tens
en aquesta pàgina. Com està decorat?
de Lindaraja.
6. ●●● Busca informació a Internet.
• Busca fotografies d’altres parts
de l’Alhambra.
• Una d’aquestes sales s’anomena dels
Abenserraigs. Per què rep aquest nom?

75
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:06 Página 76

2. Una economia pròspera

La major part de la població d’al-Àndalus es dedi-
cava a l’agricultura. Els cereals, la vinya i l’olivera
van continuar sent els conreus més importants,
però els musulmans van introduir innovacions que
han perdurat fins als nostres dies.
• Van desenvolupar les tècniques de regadiu. Una
xarxa de sínies i sèquies assegurava el reg de camps
que abans eren erms, de manera que va augmen-
tar la producció.
• Van introduir nous conreus, com el cotó i l’anyil
(una herba tintòria), que s’usaven en la indústria Doc. 11. La caravana, miniatura musulmana del segle XIII.
tèxtil, i l’arròs, la canya de sucre, les albergínies, les
carxofes, etc., que es destinaven a l’alimentació.
En les ciutats es va desenvolupar una producció ar-
tesana de gran qualitat. La ceràmica, el cuir repu-
jat, l’orfebreria, la fabricació d’armes, la producció
de colorants i el treball de la seda eren les manu-
factures més destacades (docs. 14-17).
Al-Àndalus també va ser el centre d’un comerç
molt actiu. Els productes artesans andalusins es ve-
nien en altres regions del món. A canvi, els comer-
ciants portaven esclaus i or. Per fer els intercanvis
comercials s’usaven principalment dues monedes: Doc. 12. Dinar d’or Doc. 13. Dirhem de plata
el dinar d’or i el dirhem de plata (docs. 12 i 13). de l’etapa del califat. encunyat a Còrdova.

Artesania o art? A FONS

Els artesans musulmans van assolir un bon mestratge en l’elaboració d’alguns productes que en molts
casos van donar origen a veritables peces d’art.

Doc. 14. Càntir de metall. Doc. 15. Enquadernació Doc. 16. Plat de ceràmica. Doc. 17. Bagul de fusta.
d’un llibre.

També s’elaboraven magnífics mobles i paravents amb fusta, i es feien unes enquadernacions
excel·lents en cuir.

76
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:06 Página 77

3. Una societat desigual DRETS HUMANS

Després de la conquesta, els musulmans van ser tolerants amb Les dones
els cristians i els jueus, de manera que aquests es van quedar a
al-Àndalus. Al principi, només alguns grups de cristians van
emigrar a les terres del nord. Per això, la societat andalusina
estava formada per gent de diferents costums i religions.
El grup més poderós estava format pels conqueridors i els
seus descendents, àrabs i berbers. Però dins d’aquest grup hi
havia grans diferències.
• Els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs de go-
vern.
• Els berbers eren més nombrosos, però van obtenir menys be-
neficis, i per això es van revoltar algunes vegades.
La resta de la població s’organitzava per criteris religiosos.
• Els muladins eren els cristians que van adoptar la religió, la
llengua i els costums de l’islam. Alguns ho van fer perquè d’a-
questa manera no havien de pagar impostos.
• Els mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant
la seva religió. Com que no eren musulmans, pagaven impos-
tos. A partir del segle IX, molts van emigrar als regnes del
nord, fugint de les persecucions.
• Els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econò-
mic. Van establir comunitats importants a Toledo, Granada,
Còrdova, Sevilla i Saragossa. Normalment, residien en barris
separats de la resta de la població.
Doc. 18. Dones musulmanes.

ACTIVITATS En la cultura islàmica, les dones

eren considerades una de les
7. ●● Interpreta el text. propietats més valuoses d’un home.
• Per què diem que al-Àndalus tenia una economia Per això havien de ser vigilades
pròspera i avançada? i amagades.
• Per què la societat andalusina era diversa? L’Alcorà permetia a cada home tenir
fins a un màxim de quatre esposes,
8. ●●● Organitza la informació. a les quals havia de protegir i tractar
• Dibuixa una piràmide social andalusina i situa-hi de la mateixa manera.
de manera ordenada cada grup social.
Abans de casar-se, les dones
a) Jueus. d) Berbers. estaven supeditades a l’autoritat
b) Àrabs. e) Mossàrabs. dels seus pares, i un cop casades,
c) Muladins. a la dels seus marits. Havien d’obeir
l’espòs i tenir cura dels fills i de la
• Justifica l’ordre en què has situat cada grup.
casa, de la qual no podien sortir soles
• Escriu una petita explicació sobre les característiques sense permís.
de cadascun dels grups socials d’al-Àndalus.
L’educació estava reservada als nois,
• Com creus que era la manera de viure de cadascun que llegien l’Alcorà i aprenien
d’aquests grups? a escriure i a calcular a les mesquites.

77
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 78

4. Un món urbà
Tot i que la majoria de la població vivia al camp, a
al-Àndalus les ciutats tenien una gran importància,
ja que eren el centre de la vida econòmica, religiosa i
cultural. Cordova, per exemple, tenia uns 100.000
habitants. Era una ciutat molt gran en comparació
amb les que hi havia a la resta de l’Europa occidental.
Les ciutats islàmiques estaven emmurallades i tenien
diverses portes que es tancaven a la nit. La part prin-
cipal de la ciutat era la medina o ciutat vella, en la
qual hi havia els edificis més destacats. El més im-
portant era l’aljama o mesquita principal, al voltant
de la qual girava la vida religiosa de la ciutat. Tam-
bé hi havia altres mesquites més petites distribuïdes
per altres zones de la ciutat (doc. 19).
Els carrers eren estrets i irregulars, i formaven
autèntics laberints. Al voltant de la medina es dis-
posaven els ravals, els barris més populars, on
s’instal·laven els tallers dels artesans.
El centre de la vida política era l’alcàsser, un recin-
te fortificat situat a la part alta de la ciutat, on vi-
vien les autoritats i els funcionaris.
La vida social i econòmica es desenvolupava al vol-
tant del soc o mercat. Els comerciants guardaven les
mercaderies en grans magatzems, coneguts com alfòn-
decs, des d’on es distribuïen als comerços locals.
En moltes ciutats espanyoles es conserven restes de
la ciutat musulmana.

Alcàsser
AlquerIa

Aljama

Soc

Banys
Alfòndec

Muralla

Doc. 19. Reconstrucció d’una ciutat islàmica medieval.

78
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 79

5. El llegat cultural GLOSSARI

Arcs.
A al-Àndalus va florir una cultura esplèndida. L’apogeu va co-
mençar a partir del segle X, gràcies a l’obra del califa Hakam II, que
va reunir una biblioteca que va arribar a tenir 400.000 volums.
Entre els intel·lectuals van destacar el musulmà Averrois i el
jueu Maimònides.
El llegat andalusí és profund en la nostra vida quotidiana. Per
exemple, els habitatges i la gastronomia del sud i l’est de l’Es-
tat espanyol no s’expliquen sense aquest influx andalusí. I Ferradura. Polilobulat.
l’empremta també és important les llengües peninsulars: per Cúpula.
exemple, s’estima que unes 10.000 paraules catalanes tenen
un origen àrab.

6. L’arquitectura
L’ art també va florir de manera excepcional, especialment
l’arquitectura. La pintura i l’escultura es van usar essencial-
ment per decorar els fabulosos edificis que construïen, ja que
els permetia recobrir les parets, els sostres i les columnes, o
Motius decoratius.
compondre fonts i altres elements per decorar els jardins i els
patis.
L’ arquitectura islàmica té unes característiques particulars:
• Es construïa amb materials pobres i poc duradors, com ara
maons i guix.
• Aquests materials, però, es recobrien amb una decoració
Geomètric. Vegetal.
abundant i molt bella, que els donava una aparença de gran
riquesa. L’islam prohibeix representar animals i persones. Per
això, per decorar usaven motius geomètrics* i vegetals*.
Un altre tipus de decoració era la cal·ligrafia*, que és molt
bonica i artística. Cobrien els murs amb textos de l’Alcorà,
poemes i lloances.
• La preocupació per crear ambients agradables i frescos va do-
nar lloc a espais en els quals abundaven jocs de llum i om- Cal·ligràfic.
bra que s’aconseguien per mitjà de l’ús de vidrieres, gelo-
sies i reflexos a les rajoles. A més, el gust per l’aigua es ACTIVITATS
materialitzava en fonts, piscines, cascades, etc.
9. ●● Interpreta el text.
• Els edificis musulmans se sostenien sobre columnes, pilars i
• Per què diem que al-Àndalus
diferents tipus d’arcs, com ara els arcs de ferradura* i els po-
era un món urbà si la majoria
lilobulats*. A vegades aquests elements eren tan nombrosos
de la població vivia al camp?
que formaven autèntics boscos.
10. ●● Interpreta els documents.
• Generalment, els edificis es cobrien amb sostres plans i de
fusta, tot i que també usaven cúpules*, que van arribar a ser • Documents 7-17. Observa
decorades amb gran riquesa. les fotografies i enumera les
característiques típiques
Els edificis públics més abundants van ser les mesquites, però de l’art musulmà que hi vegis.
també es van construir palaus, castells i banys.

79
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 80

7. L’islam a Catalunya
L’arribada de l’islam a Catalunya es produeix en el En el moment de la conquesta la major part de la
mateix context de crisi de la monarquia visigòtica població hispanovisigòtica va romandre i es va adap-
que va permetre la ràpida penetració en el conjunt tar als nouvinguts, la major part dels quals eren po-
de la península, a partir de l’any 711. En canvi, des bladors berebers, procedents del nord d’Àfrica i
d’un primer moment, la presència musulmana als constituïen nuclis poc nombrosos. Una part de la
territoris que actualment formen Catalunya va ser població autòctona es va convertir a l’islam per gau-
més inestable que a d’altres indrets a causa al caràc- dir dels avantatges fiscals que el fet comportava. Els
ter fronterer de la zona. cristians (mossàrabs) i els jueus van conservar els
Les ciutats van tenir actituds diverses davant l’a- seus drets culturals i religiosos, a canvi del pagament
venç dels exèrcits musulmans: mentre Lleida arriba- de tributs. Una altra part, la menys nombrosa, va
va a un acord amb els invasors, Tarragona va oferir buscar refugi a les valls dels Pirineus o més al nord, a
una tenaç resistència i va ser durament castigada la Septimània conquerida pels francs. En aquestes
pels assaltants, fet que els va facilitar la negociació zones les relacions eren fluïdes, alternant-se llargs
en altres llocs. Barcelona va ser conquerida el 716 i, períodes de pau, on destacaven els intercanvis
una mica més tard, es va completar la presa de tot el econòmics i culturals, amb les ràtzies, o incursions
regne visigòtic amb la conquesta de Narbona al militars de saqueig.
nord dels Pirineus. Les avantguardes musulmanes
van fer diverses incursions dins els territoris francs,
fins que Carles Martell els va deturar a la batalla de
Poitiers (l’any 732).
A partir d’aquest moment, la frontera d’al-Àndalus
va retrocedir constantment, i es va fixar, durant la
segona meitat del segle VIII, al voltant dels Pirineus.
A l’inici del segle IX, després que els francs conque-
rissin Girona i Barcelona, la frontera es va estabilitzar
seguint el curs del riu Llobregat. Aquesta línia es
va mantenir fins a la conquesta cristiana de totes les
terres ocupades pels musulmans als territoris de
l’actual Catalunya, durant el segle XII.

L’organització del territori i la societat

Tot i tractar-se de terres allunyades dels centres
més importants del poder polític andalusí, com ara
Còrdova, l’organització del territori es va efectuar
d’acord amb criteris polítics i administratius sem-
blants a d’altres territoris d’al-Àndalus. Durant els
períodes de l’Emirat i el Califat, la població es va
agrupar al voltant de ciutats fortificades, que de-
vien garantir la defensa de l’extensa frontera i que
formaven part d’una àmplia zona governada des de
Saraqusta (Saragossa). Més tard, durant els reg-
nes de taifes, algunes de les ciutats més importants,
com ara Turtuixa (Tortosa), Làrida (Lleida) i Ma- Doc. 20. El Castell de Miravet, formava part del conjunt
d’importants defenses musulmanes construïdes al llarg
dinat Balají (Balaguer), van assolir un poder polí- de la línia de les terres de l’Ebre, formada per ribbats,
tic propi i van controlar la població d’àmplies zo- ràpites (recintes fortificats). El seu nom prové de muràbit,
nes sota el seu domini. monjo guerrer.

80
830900 _ 0070-0109.qxd 25/1/08 15:46 Página 81

El llegat cultural islàmic a Catalunya A FONS

La zona nord dels territoris de l’actual Catalunya

(la Catalunya Vella) va estar relativament poc temps sota
domini musulmà abans de l’arribada dels francs, mentre
que la zona al sud del riu Llobregat, i sobretot les terres
de l’Ebre, van tenir una presència musulmana més estable.
Aquest fet es nota, per exemple, en els nombrosos
topònims d’origen àrab que es mantenen en aquesta zona.
Alguns autors afirmen que el mateix terme Catalunya prové
dels mots àrabs Qa (castell) Talunya, una fortificació
propera a Lleida, que per extensió donava el nom al conjunt
de les terres que s’estenien més enllà.
Els musulmans van adaptar les ciutats d’acord amb el
model islàmic i va difondre una arquitectura complexa. Van
introduir tècniques agrícoles pròpies: el regadiu amb una
tecnologia hidràulica innovadora com la sínia i conreus
com l’arròs, el safrà i els dàtils. Van difondre les seves
tècniques comercials i van estendre l’ús de la seva moneda.
A més, el caràcter fronterer dels territoris que hi ha entre
l’Ebre i el Pirineu va afavorir els intercanvis culturals. De
fet, una bona part dels coneixements de la civilització
islàmica van passar al món cristià a través del que avui és Doc. 21 Castell de la Suda, antiga fortificació
Catalunya. islàmica a la ciutat de Tortosa.

ACTIVITATS

11. ● Comprèn els conceptes.

Narbona
• Què significa ràtzia? Quina
diferència hi ha amb conquesta?
A quina zona dels territoris de
l’actual Catalunya hi va haver
ràtzies?

12. ● Interpreta el text.

la Seu d’Urgell
• Quina zona dels territoris de
Catalunya va tenir una implantació
musulmana més estable?
Girona • Quines ciutats van destacar en
aquesta època, per les
Balaguer
fortificacions i el poder polític,
als territoris propers a l’Ebre?
Lleida
13. ●● Interpreta els documents.
Barcelona
• Document 22. En quins períodes
Màxima extensió musulmana
es pot dividir la presència
entre els anys 759 i 768 islàmica a Catalunya?
Màxima extensió musulmana
entre els anys 768 i 785
mar
Màxima extensió musulmana
14. ●●● Reflexiona.
Tortosa
entre els anys 785 i 801
Mediterrani • Quines van ser, segons la teva
Màxima extensió musulmana
des del 801 fins al s. XII opinió, les aportacions islàmiques
més importants a la cultura
catalana medieval?
Doc. 22 Diverses fases de la presència musulmana.

81
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:07 Página 82

Activitats
Elaborar un quadre cronològic d’al-Àndalus

El quadre cronològic permet sintetitzar els aspectes Perquè aquests quadres siguin profitosos només
més importants d’una època de la història hi has de recollir les dades més importants
i ordenar-los en els períodes principals. Per això, i escriure-les de manera esquemàtica.
és una eina molt útil per estudiar i repassar.

15. ●● Copia aquest quadre cronològic sobre al-Àndalus i completa’l.

Data Fets Art Economia Societat

Conquesta • 711: invasió • Àrabs
i emirat • i berbers
són els grups
Califat dominants.
• La resta
Regnes de taifes s’organitza
per criteris
religiosos:
Almoràvits muladins,
i almohades mossàrabs
i jueus.
Regne nassarita

16. ●●● Observa el quadre i respon la pregunta.

• Per què els apartats d’economia i societat no s’han subdividit per etapes?

Estudiar un cas: l’habitatge andalús

17. ●● Observa les fotografies
i descriu els elements
següents.
• L’aspecte dels murs.
• El nombre de finestres
i balcons.
• L’organització interior
de l’habitatge.

18. ●● Explica per quines

raons creus que les
cases tradicionals
andaluses s’assemblen
a les cases
islàmiques.
Habitatges tradicionals Casa tradicional andalusa
de Las Alpujarras, a Granada. a Còrdova.

82
830900 _ 0070-0109.qxd 25/1/08 15:46 Página 83

Analitzar la pervivència de la ciutat andalusina a la Còrdova actual

av

c.
.d Pedroches

Sa
Las s

n
el
Ermitas Campiñuela

ue
Bri
c.

ña
Me Baja

llan
jo r d
an a dri
te
Ma
polígon . de
industrial cra
Chinales
polígon
Andalusi
industrial de a
a.
parc de Levante cr
Figuerola

polígon
del Río
Palma El Santuario
cra. a indústria
metal·lúrgica sia
alu
escola
nd

universitària
d’A

d’infermeria
d iz

ia
Cá

Centre històric
to v
de

au
v.

19. ●● Observa els plànols.

• A quin lloc de la ciutat hi ha la zona
andalusina?
• Els carrers d’aquesta zona es corresponen amb
les característiques de la ciutat musulmana?
• Quins monuments i llocs cordovesos creus
que procedeixen del període musulmà?
• Analitza els noms. Hi ha algun barri
que pervisqui des de llavors?
• Saps qui vivia en aquests barris? Creus
que encara hi deuen viure?

20. ●● Observa la fotografia.

• Com són les cases del centre, altes o baixes?
• Quin edifici destaca?

Investigar topònims i paraules d’origen àrab

21. ●●● Llegeix la taula i fes les activitats. Arrel àrab Significat Exemples
• Busca paraules que comencin per al- en tota Alqalat Castell Alcalá de Henares
la unitat i investiga si són d’origen àrab. Alcoletge
• Agafa un mapa de carreteres. Cerca a l’índex Allaqqat Tenalla Alicates
de topònims llocs l’origen dels quals pugui Assaqya Irrigadora Sèquia
ser d’arrel àrab. Beni Fill de Benicàssim
• Investiga en un diccionari, en la lletra a, altres Benifallet
paraules que creguis que són d’origen àrab. Gabal Muntanya Gibalcolla
• Explica quin és el terme àrab original del qual Gibraltar
procedeixen i indica’n el significat. Aljúbbah Aljub Aljub
• Entra a Internet, en un cercador, i escriu Madinat Ciutat Medinyà
«paraules d’origen àrab». Anota els resultats Medina del Campo
de la cerca. Wad Riu Guadalquivir, gual

83
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:07 Página 84

U N I TAT

7 Els regnes
cristians hispànics
1. Els nuclis de resistència cristiana 2. La formació del regne asturià
Després de la conquesta musulmana, les úniques
i lleonès
zones que no van quedar sota el domini musulmà El regne d’Astúries va sorgir en la primera meitat del
van ser les àrees cantàbriques i pirinenques, al segle VIII (doc. 2). L’any 718 els visigots refugiats a
nord de la Península. la serralada Cantàbrica van triar com a rei Pelagi.
Molts visigots que fugien dels musulmans es van Aquest rei es va enfrontar als musulmans en la bata-
refugiar en aquestes zones. Aquest va ser l’origen lla de Covadonga (722), una escaramussa de resul-
dels nous regnes cristians que es van formar al tat incert, però que li va permetre consolidar el po-
nord de la Península entre els segles VIII i IX: der de què disposava.
• A la serralada Cantàbrica va sorgir el regne astu- La cort es va establir a Oviedo. Els reis asturians van
rià i lleonès (doc. 1). anar ampliant les terres. Vers l’any 800 el regne d’As-
túries comprenia des de Galícia, a l’oest, fins a Àlaba,
• Als Pirineus es van organitzar el regne de Navar- a l’est. En el segle IX, moltes ciutats, com Burgos, Za-
ra i els comtats aragonesos i catalans (doc. 8). mora o Coïmbra, es van incorporar al regne. La mà-
Els regnes cristians van coexistir durant vuit segles xima expansió va coincidir amb el regnat d’Alfons
amb al-Àndalus. Tots dos espais van comerciar i III (866-910).
van intercanviar coneixements, però també es van En el segle X la capital del regne es va traslladar a Lleó
disputar pel territori peninsular. i el regne va passar a anomenar-se regne de Lleó.

m a r C a n t à b r i c
Cangas
A S T Ú R I E S de Onís
Oviedo
O C E À Santiago
Lugo Covadonga
de Compostel·la
A

R E G N E
I
o

C
M iñ

A T L À N T I C Í riu
Ebr N A V A R R A
L e
A

G A D E Lleó
S
T

ri u Astorga Sahagún
E
L

Tuy
L L E Ó
L

Burgos
A

ri
u
Eb
Límits del comtat re
de Castella Simancas riu
Zamora Toro Due
ro
Osma
Batalla ro
ue
D
Porto ri u
Frontera amb l’islam C A L I F A T D E C Ò R D O V A

Doc. 1. El regne asturià i lleonès.

Presa de Lleó
Batalla Inici de les campanyes Trasllat de la capital Regnat Revolta
de Covadonga d’Alfons I del regne a Oviedo d’Alfons III de Ferran González

R E G N E D E L L E Ó
R E G N E D ’ A S T Ú R I E S

COMTAT AUTÒNOM DE CASTELLA

700 722 739 800 808 856 866 900 910 943 951 1000

Doc. 2. L’evolució del regne asturià i lleonès (segles VIII-XI).

84
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:07 Página 85
3. El naixement de Castella
En l’època del califat de Còrdova, Lleó va patir les
incursions musulmanes i va aturar l’expansió. Al
mateix temps, Castella, la regió oriental del regne,
es va independitzar (doc. 2).
Castella era la zona de defensa enfront de les incur-
sions musulmanes procedents de la vall de l’Ebre.
Estava dividida en comtats, que es van mantenir
sota l’autoritat del comte Ferran González (930-
970). Ferran González va governar de manera in-
dependent des de l’any 951, tot i que continuava
sent vassall dels reis de Lleó.
Però la progressiva decadència lleonesa des de finals
del segle X va fer augmentar el poder i la influència
dels comtes de Castella i dels reis de Navarra. Al final,
el 1035 Castella es va convertir en un regne propi.
PATRIMONI
L’art asturià
Entre els segles VIII i X, a Astúries es va desenvolupar
un art original, l’anomenat art asturià.
Les restes més interessants es troben a Oviedo i als
seus voltants. Es tracta de petites esglésies de pedra,
com San Miguel de Lillo o San Julián de los Prados.
Però sens dubte, l’edifici més conegut és Santa María
del Naranco, que va ser construïda com a palau,
tot i que posteriorment es va utilitzar d’església.
L’art asturià va destacar també per l’orfebreria.
En són exemples importants la creu de la Victòria,
la creu dels Àngels i l’arqueta de les Àgates.
Doc. 4. Pàgina del Beat de Liébana. Els beats eren
uns manuscrits religiosos, fets per monjos, amb
il·lustracions de gran bellesa, com els Comentaris
a l’Apocalipsi del beat de Liébana, de qui prenen nom
aquestes obres.
ACTIVITATS
1. ●● Interpreta els documents.
• Document 1. En quines regions es dividia
el regne asturià i lleonès? Quines eren
les ciutats principals?
• Document 2. Quines etapes es distingeixen
en la història del regne asturià i lleonès fins
al segle XI? Quins monarques van destacar?
Per què? Quan va tenir lloc la independència
de Castella?
• Document 4. Què eren els beats?
Qui els feia?
2. ●●● Reflexiona.
• Per què els cristians es van instal·lar en zones
muntanyoses?
Doc. 3. Exterior de Santa María del Naranco
(prop d’Oviedo, Astúries).
L’art mossàrab
A l’interior dels regnes cristians va sorgir en el segle X
un estil artístic anomenat mossàrab, perquè el van
desenvolupar els mossàrabs fugits d’al-Àndalus.
L’interior de les esglésies té un aspecte oriental,
ja que s’utilitzen arcs de ferradura i capitells
que recorden l’art musulmà. L’església de San Miguel
de Escalada (Lleó) n’és el millor exemple.
També són característics de l’art mossàrab els beats,
uns manuscrits religiosos amb il·lustracions molt
belles, com la famosa obra del beat de Liébana.
85
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:07 Página 86

4. De la Marca Hispànica
als regnes i comtats pirinencs
La regió pirinenca va formar part de l’imperi caro-
lingi. Allà, Carlemany va fundar la Marca Hispàni-
ca, un territori dividit en comtats, la missió dels
quals era protegir l’imperi de l’avenç musulmà.
En el segle IX l’Imperi carolingi es va dissoldre i
aquestes regions es van independitzar. Es van for-
mar tres nuclis diferents: Navarra, Aragó i els com-
tats catalans (docs. 8 i 9).
Doc. 5. El castell d’Olite (Navarra). Va ser la residència
La creació del regne de Navarra
dels reis navarresos. L’edifici que es veu actualment es va
Al principi del segle IX, el comte Ènnec de Pamplo- construir en el segle XIV.
na, dit Aritza, va expulsar les tropes franques de Pam-
plona. Va ser l’origen del regne de Pamplona, que més Sanç III el Gran
endavant es va anomenar regne de Navarra (doc. 5). (1000-1035)
• Rei de Pamplona
A partir del segle X, la dinastia Ximena va gover- •
•
Comte d’Aragó (Sanç II)
Comte de Ribagorça i Sobrarb (Sanç I) (1018-1035)
nar a Navarra i va aconseguir estendre la seva in- • Comte de Castella (Sanç II) (1029-1035)

fluència per la Rioja i Àlaba.

El moment de més esplendor va ser el regnat de CASTELLA PAMPLONA ARAGÓ SOBRARB
I LLEÓ RIBAGORÇA
Sanç III el Gran (1000-1035), que va arribar a ser
el rei cristià més poderós de la Península. Va incor- Ferran I Garcia IV, Ramir I Gonçal
(1035-1065) dit el de Nájera (1035-1063) (1035-1044)
porar al seu regne els comtats aragonesos, Castella i (1035-1054)
part de Lleó. Però el regne es va fragmentar quan
Sanç II Sanç IV, Ramir I
ell va morir (doc. 6). (1065-1072) dit el de Peñalén d’Aragó
(1054-1076) (1044-1063)

Els comtats d’Aragó Alfons VI Sanç Ramires

Sanç Ramires
(1072-1109) (Sanç III d’Aragó)
(1076-1094)
Més tard que a Navarra, la família del comte Asnar va (1063-1094)

aconseguir la independència per al comtat d’Aragó. Doc. 6. L’herència de Sanç III el Gran.
L’any 922 Aragó va quedar sota el domini dels mo-
narques navarresos, dels quals es va independitzar
quan va morir Sanç III, el 1035.

Els comtats catalans

Els reis francs també van organitzar en comtats un
territori a les dues vessants dels Pirineus oriental,
que en conjunt seria conegut més tard, amb el nom
de Catalunya Vella. Al començament, els comtes
eren d’origen franc i tenien uns poders administra-
tius amplis, s’ocupaven de la justícia i d’organitzar
la defensa del territori. En època de Guifré el Pilós,
l’iniciador del Casal de Barcelona, van ser substi-
tuïts per membres de la noblesa local que, cap el
segle X, es van consolidar com un poder indepen- Doc. 7. El monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès).
dent dels reis carolingis. Va ser fundat per Guifré el Pelós.

86
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 87

Regne de Navarra i comtats

P aragonesos
Comtats catalans
I
N A V A R R A R Perpinyà Territoris musulmans
I
Pamplona N ROSSELLÓ
E U
Frontera amb l’islam
S

RÇA
Jaca

EM
RS

YA
RAR
ARAGÓ

AGO

LLA

DAN

PÚR
BESALÚ

LL
SOB

GE
PA
Calahorra

RIB

IES
CER
UR
Girona
ri
u
Eb BARCELONA
re

Barcelona
C A L I F A T

mar
D E C Ò R D O V A
Mediterrani Doc. 8. Els territoris cristians
als Pirineus, al final
del segle X.

803 1000 Regnat de 1035

H Ènnec Aritza aconsegueix Sanç III
I NAVAR RA el Gran
la independència de Navarra
M S Unió de Navarra Unió de Navarra Separació
970 i Aragó 1035 Aragó 1076 i Aragó 1134 d’Aragó i Navarra
A P 820 s’independitza 1118
R À Asnar Galindo aconsegueix AR A G Ó de Navarra Conquesta
C N la independència d’Aragó de Saragossa Unió d’Aragó i els
A I 1137 comtats catalans
C 988 C OM T A T S
A Els comtats catalans
s’independitzen del rei franc C A T AL AN S

800 850 900 950 1000 1050 1100 1150

Doc. 9. L’evolució dels territoris cristians als Pirineus (segles VIII-XII).

5. L’organització dels territoris ACTIVITATS

3. ● Comprèn els conceptes.

cristians
• Què era la Marca Hispànica?
El rei tenia la màxima autoritat. Prenia les deci- 4. ● Busca les idees principals.
sions polítiques i dirigia l’exèrcit. La cort era ambu- • Quins territoris es van formar a partir
lant, és a dir, els consellers del rei es traslladaven de la Marca Hispànica?
allà on s’establia el monarca. 5. ●● Interpreta els documents.
La guerra era una pràctica habitual. Al regne astu- • Document 6.
rià i lleonès es va construir una xarxa de fortaleses a) Qui va ser Sanç III el Gran?
per defensar el territori. A la zona pirinenca, la si- b) Què va passar amb els seus territoris
tuació de guerra contínua va mantenir el prestigi quan va morir?
dels nobles i els caps militars, als quals s’encarrega- • Document 8.
va el control de les terres repoblades per ser defen- a) Quins territoris cristians es van diferenciar
sades. als Pirineus?
b) Quins eren regnes? Quins eren comtats?
No hi havia un exèrcit permanent, sinó que els guer-
rers es vinculaven al rei per mitjà del vassallatge. c) Quins eren els comtats catalans?
Qui els governava inicialment?
Els territoris conquerits van ser poblats amb page- d) Quan van començar a ser governats
sos lliures als quals els reis reconeixien la propietat per membres de la noblesa local?
de les terres on s’instal·laven. Aquests pagesos prac- • Document 9. Descriu breument l’evolució
ticaven una agricultura que només era capaç de pro- dels regnes de Navarra i Aragó i dels comtats
duir el que les famílies necessitaven per mantenir- catalans.
se. Per això el comerç gairebé va desaparèixer.

87
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 88

6. L’avenç dels regnes cristians 7. Les tres cultures

L’avenç fins al Duero
Durant els segles IX i X els regnes cristians van avançar
cap al sud fins a la vall del riu Duero. Aquesta zona
no interessava als musulmans i havia quedat gaire-
bé deserta. L’avenç cristià no va ser militar; es va ba-
sar en la colonització de la terra per grups de page-
sos que van formar petits llogarets.
La conquesta de les valls del Tajo i de l’Ebre
L’any 1031 el califat de Còrdova es va dissoldre i
al-Àndalus es va dividir en regnes de taifes. Els reg-
nes cristians van aprofitar la feblesa de les taifes per
expandir-se cap al sud (doc. 11).
Per evitar atacs, els regnes musulmans pagaven pa-
ries (tributs).
Durant els segles XI i XII, Portugal i Castella van
Com a resultat de la conquesta, els regnes cristians
no tenien una població homogènia. Hi coexistien tres
grups: els musulmans, els cristians i els jueus. El
més habitual era que aquests grups no s’integressin:
vivien en barris separats, no es casaven entre ells i
mantenien els costums propis.
Els cristians eren el grup dominant. Els mudèjars
(doc. 12) eren musulmans que romanien en terri-
tori cristià. Els reis cristians es comprometien a res-
pectar-ne els costums. Però la situació va empitjorar
a partir del segle XIII i molts van emigrar a Granada.
L’ altre grup era el dels jueus. Les relacions amb la
resta de la població van ser tenses, sobretot des del
segle XIV, i sovint van ser perseguits.
951
Independència
Ferran
del comtat de Castella

C
arribar més enllà del riu Tajo. A l’est, Aragó va acon- González.
1000
seguir conquerir Saragossa i Terol, mentre que els A
comtats catalans es van expandir cap al sud, i van S L
1038 1050
ocupar els territoris entre el Llobregat i l’Ebre i les Ferran I,
comte de Castella, T L
zones interiors de Lleida, que es van repoblar i van annexa Lleó
als seus territoris
començar a ser conegudes com a Catalunya Nova. E E 1100

Després de conquerir un territori, aquest es dividia L Ó

1135
en circumscripcions, dominades per una ciutat o 1143 L
Alfons VII es
corona emperador
Independència
vila, que feia de capital, i nombrosos llogarets que de Portugal
A
en depenien. Per afavorir l’emigració, els reis con- 1200
cedien privilegis anomenats furs o cartes de po-
blament a aquestes viles. 1230
Unió definitiva
de Castella i Lleó
Tanmateix, hi va haver territoris en què la repobla-
ció va ser lenta, com la Manxa i les muntanyes de 1273
Creació de l’Honrado
C
1300
Terol. Els reis van lliurar aquestes terres a ordes mi- Concejo de la Mesta
C A
litars, que hi van formar grans senyories.
O S 1348
Pesta
a Castella
La conquesta de la vall del Guadalquivir, R D T
la costa mediterrània i les Balears O E E 1400

El 1212 la derrota musulmana a la batalla de Las N L

Navas de Tolosa va obrir el territori d’al-Àndalus Alfons X. A L 1450

als exèrcits cristians. Portugal va conquerir l’Algar-

A
ve, Castella es va apoderar d’Andalusia i Múrcia, 1477
Comença la conquesta
1492
Conquesta
mentre que la corona d’Aragó es va expandir per de Canàries
de Granada

València i les Balears.

L’ escassetat de pobladors va convertir en grans se-
nyories bona part de tot aquest territori. Aquestes
terres eren treballades majoritàriament per serfs. Doc. 10. Cronologia de la corona de Castella.

88
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 89

Campanyes almoràvits
Campanyes almohades
mar Cantàbric
Principi del segle XI
Oviedo
Principi del segle XII

Santiago Mitjan segle XII

NAVARRA
Lleó Entre el 1150 i el 1270
Pamplona
Burgos Final del segle XV
Palència ARAGÓ CATALUNYA
Victòria cristiana
Zamora Saragossa
Victòria musulmana
Porto CORONA Barcelona
Salamanca D’ARAGÓ Tarragona
CORONA

AL
T UG BALEARS
P OR DE Conca

Uclés
Sagrajas Toledo
1108 VALÈNCIA Palma
Santarém
(Zalaca) València
1086 CASTELLA
Lisboa
Badajoz
Alarcos 1195
Évora Las Navas de Tolosa
1212 Múrcia
Còrdova
Aledo
1088 i
Sevilla n
Granada a
r
GRANADA
r
e
Màlaga Almeria i t
O CEÀ d
e
M
Algesires r
A TL ÀNT I C m a

Doc. 11. Avenç

dels regnes cristians.

PATRIMONI
ACTIVITATS
L’art mudèjar 6. ●● Interpreta els documents.
En el segle XII va sorgir a la • Document 11.
poderosa ciutat de Sahagún, a) Quines fases es distingeixen
a Lleó, un nou estil artístic que en l’avenç dels regnes
es va anomenar mudèjar. El nom cristians?
prové de les colles de manobres
b) Quins territoris es van
musulmans que es van
conquerir fins al segle X?
contractar per construir diverses
c) I en els segles XI i XII?
esglésies cristianes.
d) Per què el segle XIII va ser tan
El nou estil es va caracteritzar
decisiu en la Reconquesta?
per utilitzar el fang cuit com
a material de construcció. 7. ●●● Reflexiona.
Els edificis segueixen els estils • Per què creus que no es trobaven
de les diferents èpoques; per això voluntaris per repoblar moltes
parlem de romànic mudèjar zones?
i de gòtic mudèjar.
• Creus que el terme Reconquesta
Les mostres principals d’aquest és adequat? Per què?
estil es troben a Lleó, Toledo Doc. 12. Torre de San Martín • I anomenar croada aquest
i Terol. (Terol). procés?

89
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 90

8. La corona de Castella
Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades. El PATRIMONI
1230 va tenir lloc la unió definitiva, quan Ferran III va reunir
tots dos regnes i va fundar la corona de Castella (doc. 10). El camí de Sant Jaume
Aquest regne es va anar imposant com el més poderós. El
1085 Alfons VI va prendre Toledo; la vall del Tajo va caure en
poder castellà. I després de la derrota musulmana a Las Navas
de Tolosa (1212), els reis Ferran III i Alfons X van conquerir
gairebé tot Andalusia. Tanmateix, en el segle XIII Castella va
minvar de territori quan Portugal es va independitzar.

Govern
La corona de Castella estava constituïda per un únic estat, Doc. 13. Pòrtic de la Glòria
amb unes institucions úniques i una mateixa llei. (Catedral de Santiago de Compostel·la).
El rei castellà concentrava més poders en la seva persona que
En el segle XI, Santiago
no pas ho feien la resta de reis peninsulars. Tenia potestat per
de Compostel·la es va convertir
elaborar les lleis, declarar la guerra i jutjar. Les Corts castella- en un dels principals destins dels
nes no podien legislar. La facultat més important d’aquesta pelegrins cristians. Segons
institució era la capacitat d’aprovar o negar els nous impostos la llegenda, les restes de l’apòstol
sol·licitats pel monarca. Jaume hi estaven enterrades, i sobre
aquest lloc es va edificar una
Economia i societat església. Pelegrins de tot Europa
arribaven a Compostel·la cada any
L’economia es basava en l’agricultura i la ramaderia.
per visitar el sepulcre de l’apòstol.
La ramaderia depenia essencialment de la cria de l’ovella me- La ruta que recorrien els pelegrins
rina, que donava una llana d’alta qualitat que s’exportava a al- es coneix com el camí de Sant Jaume.
tres països o es destinava a la indústria tèxtil. Els ramats eren Els pelegrins portaven modes, estils
transhumants i circulaven per una xarxa de camins, les carre- i maneres de pensar d’altres països,
rades, que recorrien la Península de nord a sud. de manera que la Península es va anar
integrant en la cultura occidental.
Els ramaders es reunien en assemblees, anomenades mestas,
per resoldre les qüestions del seu ofici. El 1273, el rei Alfons X Al llarg del camí de Sant Jaume hi ha
va reconèixer l’Honrado Concejo de la Mesta i li va atorgar algunes de les millors mostres
privilegis, com ara la llibertat perquè el bestiar pasturés en les d’edificis d’estil romànic de tot l’Estat.
terres dels pagesos.
La venda de la llana i dels draps que se n’elaboraven, va fer ACTIVITATS
que l’artesania i el comerç es desenvolupessin molt. L’auge
8. ●● Interpreta el text.
econòmic va provocar el desenvolupament de fires, entre les
quals va destacar la de Medina del Campo. • Durant quin regnat es va fundar
la corona de Castella?
L’esplendor cultural • Què eren les mestas? Quan va ser
reconegut el Honrado Consejo
A Castella hi ha mostres molt interessants d’estil romànic. Per
de la Mesta?
exemple, les esglésies de San Martín de Frómista (Palència) i
San Isidoro de León, i part de la catedral de Santiago de Com- 9. ●● Interpreta els documents.
postel·la, on destaca el pòrtic de la Glòria, obra del mestre Ma- • Document 13.
teo (doc. 13). a) Què és el pòrtic de la Glòria?
b) Quines escenes s’hi
També es van construir importants edificis gòtics, com les ca-
representen?
tedrals de Lleó, Burgos i Toledo, del segle XIII.

90
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 91

Activitats
Resumir en cronologies Analitzar una carta de poblament
10. ● Escriu a la línia del temps l’aparició
i la durada de cada territori al lloc Cal que tots els homes sàpiguen que jo, Ramon,
corresponent. comte de Barcelona, príncep d’Aragó i marquès
de Lleida i Tortosa, i jo, Ermengol, comte d’Urgell,
• Astúries. • Corona de Castella.
us donem a tots els pobladors de Lleida les cases,
• Navarra. • Lleó. patis, horts, finques i tota la ciutat de Lleida.
• Aragó. • Marca Hispànica. També us donem tot el territori en propi i franc
• Comtat de Castella. • Comtats catalans. alou, perquè en féssiu allò que volguéssiu com
800 900 1000 1100 1200 1300 1400 1500 a hisendes vostres i donar-les, vendre-les o hi-
potecar-les a qui vosaltres volguéssiu, llevat de
cavallers i eclesiàstics. També us donem els
prats i pasturatges, fonts i aigües, boscos, lle-
nyes i caça, el pla i la muntanya per a tots els vos-
tres usos.
També us concedim a tots vosaltres que d’ara
11. ●● Completa aquests quadres cronològics en endavant no pagueu cap mena de lleuda ni
amb els esdeveniments més importants cap usatge. I que, en endavant, sigueu francs,
de cada segle i cada territori. lliures i segurs amb totes les vostres posses-
sions i hisendes.
La formació
dels regnes cristians Feta aquesta carta en el mes de gener, any d’En-
carnació del Senyor de 1149.
Segle VIII Segle IX Segle X
Carta de poblament. Text adaptat
Astúries-Lleó
Navarra
Aragó
13. ● Situa el text.
Comtats
catalans • Qui és l’autor del text? Quines persones hi
surten i a qui s’adreça?
• Quin any es va escriure? Què significa
L’expansió dels regnes cristians l’expressió «any de l’Encarnació del Senyor»?
(segles XI-XIII)
• A quin lloc es refereix el text? A quin territori
Quin regne Com es de la Península pertanyia?
En quin
el va va fer
segle
conquerir la repoblació 14. ●● Respon les preguntes.
Duero • Què concedeixen els comtes?
Tajo • A qui els concedeixen?
Guadalquivir • Què incloïa el territori d’una ciutat?
Ebre • Què vol dir franc alou?
València • Els lleidatans eren lliures o serfs? Escriu
Balears les frases que justifiquen la teva opinió.
• Quines diferències hi havia amb els habitants
d’un feu?
12. ●● Completa la taula sobre la corona
de Castella en els segles XII i XIII. 15. ●●● Explica per què:
Govern Economia Cultura • Els sobirans concedien cartes de poblament.
• Els comtes no permetien que els lleidatans
Corona
de Castella venguessin propietats als cavallers
i a l’Església.

91
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 92

U N I TAT

8 L’edat mitjana
a Catalunya
1. La Marca Hispànica
A la segona meitat del segle VIII, els francs, que ha-
vien aturat l’avenç musulmà a Poitiers (732), van
mantenir una pressió constant sobre la frontera nord
d’al-Àndalus. Durant el regnat de Pipí el Breu, van
ocupar Tolosa i poc temps més tard els territoris de
les ciutats de Nimes, Besiers i Narbona, que forma-
ven la Septimània. Des d’aquesta posició van ofe-
rir avantatges als pobladors que volguessin establir-
se en les terres conquerides. Aquesta política va donar
prestigi al regne franc entre la població hispanovisi-
goda que habitava els territoris al sud dels Pirineus
i això en va facilitar, més tard, la seva instal·lació.
Durant el regnat de l’emperador Carlemany (768-
814), es van dur a terme diverses incursions al sud
dels Pirineus. L’ any 785 la presència d’un exèrcit
franc, va facilitar que els habitants de Girona els lliu-
ressin la ciutat. Poc temps més tard, eren ocupats els
territoris de l’Urgell, la Cerdanya, el Pallars i la Riba-
gorça. L’any 801, després d’un llarg setge, Barcelo-
na va ser presa per un exèrcit conduït per Lluís el
Piadós, fill de Carlemany.
Poc després, la conquesta es va estabilitzar en una lí-
nia fronterera que anava des de les Corberes, l’eix Llo-
bregat-Cardener, el Segre mitjà i Tremp. El territori
L’any 870, un membre de la casa comtal de Carcas-
sona, el comte Guifré el Pelós, va ser nomenat pel
rei Carles el Calb comte d’Urgell i de Cerdanya, i el
878, de Girona i Barcelona. Quan va morir Guifré
els seus fills van heretar els comtats. A partir d’aquell
moment la transmissió va ser hereditària i va quedar
en mans de les famílies comtals. Les relacions de vas-
sallatge amb els francs es van anar afeblint, alhora
que la política de les diverses famílies es feia més in-
dependent.
L’any 985, davant una important incursió sarraïna,
el comte Borrell II no va rebre l’ajut militar dels francs
que havia sol·licitat i, en conseqüència, va conside-
rar que el jurament de fidelitat s’havia trencat. A par-
tir d’aquell moment, els comtes del Casal de Barce-
lona* van actuar, a la pràctica, amb plena sobirania.
La independència formal no es va produir fins el
1258, amb el tractat de Corbeil.
GLOSSARI
Casal de Barcelona. Família comtal que es va
iniciar amb Guifré el Pelós i que va constituir el nucli
més important de l’aristocràcia catalana que es va
independitzar dels francs.
Guifré I († 897)
(comte de Barcelona, Guinedilda
Urgell, Besalú, Cerdanya,
Girona i Osona)

comprès entre el nord d’aquesta demarcació i el Ros-

selló va ser anomenat Marca Hispànica. Aquest es
pot considerar el nucli més antic de Catalunya i per Sunyer I († 950/954) 1. Aimilda
això es coneix amb el nom de Catalunya Vella. (comte de Barcelona,
Girona i Osona)
2. Riquilda

La formació dels comtats

Els francs van dividir el territori en jurisdiccions
administratives sense vincles entre elles, al capda- Borrell II († 992)
1. Letgarda
de Roergue
vant de les quals hi havia un comte nomenat direc- (comte de Barcelona)

tament pel rei, i del qual eren vassalls. 2. Eimeruda

d’Alvèrnia

A l’inici del segle IX hi havia sis comtats: Pallars,

Ribagorça, Urgell i Cerdanya, Rosselló, Empúries,
Ermessenda
Girona i Barcelona. Al començament, els comtes Ramon Borrell I
(† 1017)
de Carcassona
(† 1058)
eren nomenats d’entre els membres de l’aristocràcia (comte de Barcelona) (comtessa
de Barcelona)
franca però amb el temps, el desinterès i les lluites
internes d’aquell regne van motivar que fossin no- Doc. 1 Arbre genealògic del Casal de Barcelona,
menats comtes membres del grup local privilegiat. de Guifré el Pelós a Ramon Borrell I.

92
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:07 Página 93

La població i la societat prefeudal (segles IX-X) A FONS

Els reis francs van afavorir la repoblació de la Catalunya

Vella. Els pobladors procedien en bona part de les
superpoblades valls dels Pirineus, també d’Occitània,
de Septimània, d’Aragó i d’altres zones properes. El
poblament de les zones conquerides es feia sota la direcció
i la protecció de l’aristocràcia comtal i dels monestirs.
Girona va ser repoblada al començament del segle IX.
A la segona meitat d’aquell segle, el comte Guifré el Pelós
va repoblar l’Alt Urgell, el Ripollès i la Cerdanya, i va
ocupar les terres de la Catalunya central. Per organitzar
la repoblació, va fundar els monestirs de Sant Joan
de les Abadesses (887) i de Ripoll (888).
Les ciutats més importants com Barcelona, Perpinyà
o Girona no sobrepassaven els dos mil habitants. La major
part de la població vivia al camp atreta per les condicions
especials i les facilitats fiscals que oferia la monarquia
als nous pobladors. Els pagesos vivien en masos cedits
pel rei i podien arribar a ser-ne els propietaris al cap
de trenta anys de treball (aprisió). L’aristocràcia i la
jerarquia eclesiàstica disposaven de les terres no cedides
als pagesos, que eren treballades per serfs o per pagesos Doc. 2 Una llegenda molt estesa afirma que el rei
lliures en règim de tinença, un sistema de treball Carles el Calb va atorgar l’emblema de les quatre
en què el propietari es quedava una part de la collita barres al comte Guifré el Pelós, ferit de mort,
i el pagès, una altra. després d’una batalla contra els sarraïns.

ACTIVITATS
REGNE DE FRANÇA
Perpinyà
1. ● Comprèn els conceptes.
Prada ROSSELLÓ
PALLARS • Què eren els comtats? Qui els governava?
ARB

CONFLENT
Puigcerdà
ESPI
R Quina relació tenien amb el rei dels
SOBR

la Seu
RIBAGORÇA Sort d’Urgell VALL
CERDANYA
Castelló
d’Empúries
francs?
URGELL BESALÚ

Tremp VALL
Besalú
EMPÚRIES
2. ●● Interpreta el text.
DE
LORD Berga
Girona
• Per què la política dels reis francs a
BERGA Vic
OSONA Septimània va resultar atractiva per
GIRONA
Manresa a la població hispanovisigoda?
• Què va succeir a la mort de Guifré el Pelós?
Lleida BARCELONA
• Què era el Casal de Barcelona?
AL-ANDALUS m a r
Barcelona
3. ●●● Interpreta els documents.
M e d i t e r r a n i
• Document 3. Quins territoris es van
repoblar a l’època de Guifré el Pelós?
Límit del bisbat d’Urgell (839) D’on provenien els pobladors? Per què
Tortosa Expedició de Lluís el Piadós (801) emigraven? Quin paper van tenir
Expedició procedent de la Marca de Tolosa els monestirs en el procés? Què eren
Expedició fracassada contra Tortosa (808-809) l’aprisió i la tinença?
Zona despoblada després de la revolta d’Aissó
els anys 826-827 4. ●●● Reflexiona.
Zona repoblada entre els anys 870 i 879
• Quines conseqüències penses que va
Zona repoblada entre els anys 879 i 886
tenir la negativa del comte Borrell II
Doc. 3 Mapa dels comtats catalans en els segles IX-X, que inclou a jurar fidelitat al rei dels francs?
els territoris repoblats en època de Guifré el Pelós.

93
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 94
2. La consolidació del Casal
de Barcelona
Els continuadors de Guifré el Pelós van portar a ter-
me una política d’aliances matrimonials i de pactes
amb els altres comtats que van consolidar, a poc a
poc, l’hegemonia del Casal del Barcelona sobre els
altres comtats.
A mesura que el poder polític es feia més fort, la pa-
raula Catalònia va començar a utilitzar-se per desig-
nar el territori dels comtats on vivien els catalans. En
aquesta tasca van destacar especialment tres comtes
de Barcelona: Ramon I (1017-1035), Ramon Beren-
guer I (1035-1076) i Ramon Berenguer III (1097-
1131). Aquest darrer va ampliar i consolidar, mit-
jançant una política hàbil, els dominis del Casal de
Barcelona i el predomini sobre els altres comtats in-
dependents, subjectes a relacions de vassallatge.
Durant el segle XI, els pactes que sotmetien a tri-
but (paries) al-Àndalus van alentir l’ocupació de
nous territoris. Aquesta situació va canviar a inici del
segle XII quan Ramon Berenguer III va ocupar Tarra-
gona (1129). L’Església catalana va poder restablir
la seu d’aquesta ciutat, que va esdevenir indepen-
dent de l’arquebisbat de Narbona.
Doc. 4 Monument a Ramon Berenguer III,
el Gran, a Barcelona.
94
3. La unió amb Aragó
i la intensificació de l’expansió
cap a la Catalunya Nova
La mort sense descendència del rei d’Aragó Alfons I
el Bataller (1135) va facilitar la unió dinàstica entre
la seva neboda –i única hereva, filla de Ramir, germà
del rei– Peronella d’Aragó i el comte de Barcelona
Ramon Berenguer IV (doc. 5). D’ençà de llavors,
la corona d’Aragó va constituir una confederació,
en la qual els monarques eren a la vegada reis d’A-
ragó i comtes de Barcelona. Cada territori conserva-
va les institucions i les lleis pròpies i els trets carac-
terístics de la cultura.
La força de la nova entitat política va permetre repren-
dre la conquesta, que va incloure les ciutats de Tor-
tosa i Lleida –preses al segle XII– i de la resta de ter-
ritoris del sud que constituirien la Catalunya Nova
(doc. 6). Per facilitar la repoblació es van utilitzar
cartes de poblament i de franquesa, que atorgaven
terres i facilitats fiscals als nous pobladors. En aques-
ta tasca van tenir un paper important els ordes reli-
giosos, com ara el Cister, que van rebre dels monar-
ques terres per instal·lar-s’hi. Els monestirs com ara
el de Santa Creus i el de Poblet, van dirigir els nous
pobladors i els van prestar assistència.
GLOSSARI
Unió dinàstica. Matrimoni de membres de dues
cases reials, que no comporta la integració dels
regnes respectius en els aspectes jurídic,
econòmic o cultural.
La unió matrimonial d’Aragó
i el comtat de Barcelona
En nom de Déu, Jo, Ramir, per la gràcia de Déu rei
d’Aragó, et dono a tu Ramon, comte i marquès de
Barcelona, la meva filla per muller, amb tot el regne
d’Aragó. I t’encomano tots els homes del predit reg-
ne en homenatge i jurament, que et siguin fidels en
allò que toca a la teva vida, al teu cos, sense frau ni
engany. Si la meva filla morís prematurament, i tu
encara visquessis, tinguis la donació de l’esmen-
tat regne de manera lliure i immutable sense cap
mena d’impediment després de la meva mort.
Doc. 5 Fragment del contracte matrimonial de Ramon
Berenguer IV i Peronella, 1137. Adaptat.
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:07 Página 95

Els catalans a Occitània A FONS

Els monarques catalanoaragonesos van manifestar
la voluntat d’expandir-se a totes dues vessants
dels Pirineus. Cap al nord, mitjançant la seva
presència a diversos comtats d’Occitània (doc. 7).
Una política matrimonial hàbil i el recolzament de la
força militar els va permetre participar activament
en la política d’aquesta zona. La presència catalana
a Occitània va ser iniciada en època de Ramon
Berenguer I i es va consolidar amb el matrimoni
de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
(1112). Cal recordar que aleshores es va introduir dins
l’àmbit cultural català el corrent trobadoresc.
Els interessos catalans van topar amb l’oposició
del rei de França. Aquest va aprofitar l’ocasió que
li facilitava la croada predicada pel papa Innocenci III
contra l’heretgia càtara, el 1209, per obtenir el control
del comtat de Tolosa i de tots els territoris de la zona
vinculats als catalans. La mort del rei Pere I el Catòlic
a la Batalla de Muret (1213), a mans dels francesos
dirigits per Simó de Montfort, va posar fi a la
influència catalana en tota aquella àrea i va provocar
la intensificació de l’expansió cap al sud
i la Mediterrània.

Presa de Tortosa
1148 Presa de Lleida
1149
Unió Dinàstica Fundació de Poblet
1137 1153

Ramon Berenguer Ramon Ramon Ramon Ramon Berenguer IV Alfons I Pere I Jaume I
Borrell I Ramon I Berenguer I Berenguer II Berenguer III el Cast el Catòlic el Conqueridor

1000 1016-17 1035 1050 1076 1082 1100 1131 1150 1162 1195-96 1200 1213 1250 1276 1300

Doc. 6 Conquesta i repoblació de la Catalunya Nova i la unió

dinàstica amb Aragó.
ACTIVITATS

5. ● Comprèn els conceptes.

• Quins territoris formaven la Catalunya Nova?
REGNE
• Quins comtes van tenir un paper destacat DE FRANÇA Velai
SACRE IMPERI
ROMANOGERMÀNIC
Carladès
en la consolidació del Casal de Barcelona? Carcí Gavaldà
Vivarès Diès
Roergue
Forcalquier
6. ●● Interpreta el text. Agen
Millau
Usès
Marquesat
de Provença
Niça

TOLOSA Albí Melguelh COMTAT

• Com va esdevenir hegemònic el Casal de Tolosa
Nimes
DE PROVENÇA
Fesenzac
Besiers
Barcelona? Bearn Muret Carcassona
Montpeller Marsella

(1213)
Bigorra
• Com es van organitzar les diferents realitats Comenge Foix Rasès
Narbona

NAVARRA
polítiques, jurídiques i culturals dins de la Vall
d’Aran Pallars
Rosselló
Sobirà
corona d’Aragó? Pallars
Jussà
Empúries
m a r
Urgell
• Com va ser la repoblació de la Catalunya Nova? A R A G Ó

Saragossa
M e d i t e r r a n i
CATALUNYA
7. ●●● Interpreta els documents. Barcelona
CASTELLA

• Document 4. Quina importància va tenir Ramon Tortosa

Tarragona

Berenguer III? Per què deu ser que se’l coneix Albarrasí
com «el Gran»? Terol

• Document 5.
a) Quin paper va tenir el comte de Barcelona IMPERI
ALMOHADE

després de la unió dinàstica amb Aragó? Dominis de la corona d’Aragó

b) Qui li va donar Peronella en matrimoni? Vassalls del rei d’Aragó

Dominis heretats
8. ●●● Reflexiona. per Alfons I el Cast el 1165
Dominis dels comtes
• Com va incidir la pèrdua de la influència de Tolosa
Vassalls dels comtes
catalana a Occitània en l’expansió posterior de Tolosa

de la corona catalanoaragonesa?
Doc. 7 La corona d’Aragó i Occitània al segle XII.

95
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 96

4. La formació de la societat feudal Va tenir lloc un augment important de la població

que es va traduir en un increment demogràfic i de
l’activitat de les antigues ciutats, com Barcelona,
(segles XI-XII)
Perpinyà i Girona, i de les noves viles sorgides de la
L’afebliment dels vincles que relacionaven els com- repoblació.
tats catalans amb la monarquia carolíngia va facili-
tar que la noblesa s’apropiés gradualment de les ter-
La cultura i l’art durant els segles XI-XII
res i sotmetés una bona part de la pagesia lliure. La
formació d’un nou estat feudal es va produir durant La llengua escrita continuava sent el llatí, tot i que a
el govern de Ramon Berenguer I, basant-se en l’he- partir del segle XII es van començar a escriure textos
gemonia del Casal de Barcelona, a partir de les re- importants en català (doc. 10). A través d’Occità-
lacions feudals establertes entre els antics comtats. nia, va arribar a Catalunya la poesia trobadoresca, en
llengua provençal, que tenia un caràcter cortesà.
El nou model social, basat en les relacions de vas-
sallatge, situava el comte com a príncep al vèrtex de La transmissió i la creació culturals estaven a les mans
la piràmide social, fet que es fonamentava en la con- fonamentalment dels escriptoris i les biblioteques
cessió de terres (feus) a canvi del jurament de fide- dels monestirs i de les catedrals. En l’arquitectura va
destacar l’estil romànic, principalment en els edifi-
litat. Així, la guàrdia d’un castell (doc. 8) i la zona
cis religiosos.
sota el seu domini, anomenada jurisdicció, era ator-
gada pel comte al cap d’un llinatge nobiliari: el cas-
tellà o baró que, al seu torn, delegava en un castlà PATRIMONI
el govern efectiu de les seves possessions.
Els castells medievals a Catalunya
Les normes i les diferents fonts jurídiques en què es
fonamentava el nou ordre feudal es van agrupar, a
partir del segle XII, en una compilació de lleis ano-
menada Usatges de Barcelona, que recollia les nor-
mes del dret romà, del dret germànic i els costums
feudals i substituïa l’antic codi dels visigots, el Li-
ber iudiciorum.
El nou ordre va influir en l’organització de l’Esglé-
sia, que es va a basar, a partir d’aquest moment, en
els vincles personals propis de la societat feudal. Els
bisbes i abats van rebre dominis a canvi del jura-
ment de fidelitat al monarca i ells el van rebre dels
Doc. 8. Castell de Mur, al Pallars Jussà.
seus vassalls a canvi de protecció. Els ordes mili-
tars hi van tenir un paper destacat, i alguns, com el El castell construït al voltant d’una torre fortificada
del Temple, van veure incrementat el seu poder amb i protegida per un perímetre emmurallat envoltat
la conquesta de territoris als musulmans. de fossats esdevé lloc de residència del senyor
feudal i element característic de l’arquitectura
militar dels segles X-XII. Ubicat en un lloc
El creixement econòmic i demogràfic estratègic des d’on es podia controlar
el territori, servia també de refugi als pagesos
A partir del segle XI es va constatar un augment sig- en cas de necessitat.
nificatiu de la producció agrícola. L’activitat comer-
Durant el segle XI les fortificacions eren molt
cial es va intensificar. Arreu es van celebrar fires i simples, construïdes amb fusta i pedra. A partir
mercats on s’intercanviaven principalment produc- del segle XII, es van afegir més elements defensius,
tes locals. Així mateix, el comerç de productes amb les tècniques constructives es van fer més
al-Àndalus es va incrementar, i a través de les rutes complexes i es va fer servir la pedra com
marítimes també van començar a arribar mercade- a material de construcció principal.
ries d’altres indrets.

96
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:07 Página 97

A FONS
L’abat Oliba i les assembles
de Pau i Treva
Al segle XI, la difusió del nou ordre feudal,
va comportar l’increment de la violència social.
L’Església catalana va adoptar iniciatives
per fer minvar els efectes de les activitats bèl·liques,
va intentar aturar parcialment les contínues
guerres feudals. En aquesta tasca va tenir un lloc
destacat l’abat Oliba (971-1046), que va ser la figura
més important de l’Església catalana cap a l’any
1000. De jove, Oliva renuncià a la seva condició de
comte de Berga i de Ripoll i va entrar de monjo
al monestir d’aquesta darrera ciutat. L’any 1008
va ser nomenat abat del monestir i també del
de Cuixà. Va tenir un paper destacat com a
impulsor de la reforma cluniacenca a Catalunya.
El 1017 va ser nomenat bisbe de Vic. L’abat Oliba
va contribuir de manera activa a la repoblació
de diversos territoris de la Catalunya central.
La seva iniciativa més transcendent va ser la difusió
de les assemblees de Pau i Treva, que pretenien
limitar la violència feudal. La Pau de Déu era
la prohibició eclesiàstica de qualsevol acte hostil
contra les persones de qualsevol condició o contra
tot tipus de béns que romanguessin dins d’un espai
delimitat pel perímetre traçat a trenta passos
al voltant d’una església. La Treva de Déu consistia
en la prohibició de lluitar determinats dies
de la setmana, especialment el diumenge
i també en
algunes dates
significatives
del calendari
litúrgic. L’èxit
de la iniciativa va
fer que aquestes
institucions
eclesiàstiques
es difonguessin,
des de Catalunya
cap a la resta
d’Europa.
ACTIVITATS
9. ● Comprèn els conceptes.
• Quin text va recollir les normes del nou ordre
feudal a Catalunya?
• Quines funcions tenia el castellà o baró?
10. ●● Interpreta el text.
• Com influeix l’afebliment dels vincles
de vassallatge dels comtes catalans amb
el rei de França en la formació de la societat
feudal?
• Quina relació hi va haver entre l’augment
de l’activitat agrícola i l’augment del comerç?
• Com s’efectuava la transmissió de la cultura?
Quines institucions se n’encarregaven?
11. ●●● Interpreta els documents.
• Document 8. Quina importància va tenir
la construcció de recintes fortificats durant
els segles X-XII?
• Document 9. Descriu la relació que establien
els nobles de la figura amb el comte.
• Document 10.
a) En quina llengua parlava la població
catalana en els segles XI-XII?
b) En quina llengua s’escrivien els documents?
12. ●●● Reflexiona.
• Quina importància van tenir les assemblees
de Pau i Treva? Penses que calia establir
límits a les lluites feudals? Per què?

Doc. 9 Jurament
de fidelitat d’un
grup de nobles,
del Liber Feudorum
Maior.

Doc. 10 Fragment de les Homilies d’Organyà (s. XII),

un dels primers textos escrits en català.

97
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 98

5. L’expansió de la corona d’Aragó a l’oest. Els límits meridionals de l’expansió catala-

noaragonesa van quedar fixats a la zona d’Alacant
pel Tractat d’Almirra, signat amb els castellans el
A començament del segle XIII, la corona catalanoara- 1244. D’altra banda, l’any 1258, Jaume I va signar
gonesa va iniciar un nou període d’expansió cap al amb el rei de França, Lluís IX, el Tractat de Corbeil,
Mediterrani. La pèrdua de la influència a Occitània, en el qual el monarca catalanoaragonès renunciava
després de la mort del rei Pere I a la batalla de Muret als drets d’herència que tenia sobre Occitània, men-
(1213) va coincidir amb un moment de creixement tre que el rei francès renunciava als seus sobre Cata-
econòmic i de la població, que va afavorir les noves lunya i en reconeixia formalment la independència
empreses d’expansió. iniciada, de fet, 273 anys abans.
La política d’expansió es va iniciar durant el regnat Amb els límits que fixaven aquests tractats les pos-
del rei Jaume I el Conqueridor (1213-1276). Després sibilitats d’expansió quedaven obertes només cap
de pacificar els seus regnes sotmetent la noblesa, va al Mediterrani.
emprendre una expedició de conquesta de Mallorca
(1229), va controlar Menorca (1231) i va prendre Ei- La importància del comerç
vissa (1235). El 1232 va iniciar les tres llargues cam-
panyes per la conquesta de la taifa de València, que Un dels objectius més importants de l’expansió de
la corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana va ser
es van allargar fins el 1245 (doc. 11).
controlar i dominar el comerç a la Mediterrània oc-
Les campanyes van comptar amb el suport dels sec- cidental, on s’aconseguí tenir un paper destacat, ja
tors mercantils i van anar seguides de la repoblació que es va arribar a superar el domini genovès sobre
dels territoris amb colons catalans, aragonesos i d’al- el trànsit comercial de la zona.
tres llocs diversos. Els nous territoris es van integrar En canvi, la competència va ser més difícil a la Me-
a la corona d’Aragó com a regnes independents. diterrània oriental, que controlava Venècia. La ne-
cessitat de disposar d’escales segures al llarg de la
Els límits de l’expansió ruta comercial que unia el Mediterrani occidental i
el Mediterrani oriental va despertar l’interès dels
La conquesta de les darreres places valencianes va catalans per les costes del nord de l’Àfrica i l’illa
enfrontar Jaume I amb els interessos de la corona de de Sicília. Aquestes places es van transformar en
Castella, fet que va frenar l’expansió cap al sud i cap l’objectiu de l’expansió política i militar.

SACRE IMPERI Venècia

FRANÇA ROMANOGERMÀNIC mar
R

Gènova riu Dan ubi

EP

Montpeller Negre
Ú

NAVARRA L
B

ESTATS
I

IC M
PALLARS ROSSELLÓ DE A P
D E
C A S T E L L A

URGELL EMPÚRIES L’ESGLÉSIA E R

YA Còrsega VE I Constantinoble
Ó

UN NÈ
AG

TAL Roma CI
CA Barcelona A
AR

B I Z A N T Í
De

(13 Tessalònica
CIA

23 Sàsser REGNE Gal·lípoli Cízic

sp

)
(12

ot

DE
LÈN

Nàpols
at
29)

Sardenya NÀPOLS Neopàtria Kybistra

Du

de

València
VA

ca

Filadèlfia
l’E
td

pi

m a r Càller Ania TURCS

r
e
Ce

Palerm Principat Atenes

fa

de Morea Ducat
(1282)
lò

REGNE Messina n de
ia
Naxos
DE SICÍLIA
Alger Alcoll
Tunis (1303) Xipre

Comtats incorporats Territoris incorporats Ducats d’Atenes Creta

al Casal de Barcelona durant el regnat de Jaume II i Neopàtria
Regne de Mallorca
Conquestes de Jaume I (reincorporat durant el regnat Expedicions M e d i t e r r a n i
(entre 1229 i 1245) de Pere el Cerimoniós) catalanoaragoneses

Conquesta de Sicília Regne de Nàpols

Expedicions
de Pere el Gran (1282) (incorporat durant el regnat
dels almogàvers
d’Alfons el Magnànim)

Doc. 11 Mapa de l’expansió catalanoaragonesa pel Mediterrani.

98
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 99
A FONS
L’expansió mediterrània
L’any 1282 els catalans van expulsar els francesos
de Sicília i van ocupar l’illa, tot i que l’operació
va comportar un conflicte amb França i amb el Papa,
que va excomunicar el rei Pere II i va convocar una
creuada contra els seus dominis. El seu fill, Jaume II
d’Aragó, signà amb el Papa el Tractat d’Anagni,
en un intent de posar fi al conflicte (1295) i va rebre
el dret de conquesta sobre les illes de Còrsega
i Sardenya. La pau definitiva amb França va arribar
el 1302, amb la signatura de la Pau de Caltabellotta,
que va permetre conservar el domini efectiu
de Sicília.
Va ser aleshores que l’exèrcit mercenari que havia
participat en la defensa de Sicília va marxar cap
a Constantinoble, comandat per Roger de Flor, per lluitar
al servei de l’emperador Andrònic II. Roger de Flor
va ser assassinat traïdorament, i els almogàvers
van enfrontar-se a l’Imperi bizantí i el van saquejar.
L’any 1311 van conquerir el ducat d’Atenes al qual van
unir el de Neopàtria el 1319. Aquests ducats van ser
incorporats a la corona d’Aragó el 1380, però la inestable
política mediterrània va fer que passessin
a altres mans poc temps després.
La conquesta de l’illa de Sardenya, iniciada el 1323,
va representar la culminació de l’expansió de la corona
d’Aragó. Al segle XV, però, durant el regnat del rei
Alfons el Magnànim es va dur a terme la conquesta
del regne de Nàpols (1436 –1442), última etapa
de l’expansió catalanoaragonesa (docs. 11 i 12).
Doc. 12 Atles català de Cresques Abraham (1375).
PATRIMONI
El Llibre del Consolat de Mar
La importància creixent del comerç
mediterrani va afavorir la creació d’un
tribunal que exercia la jurisdicció penal
sobre les causes marítimes i mercantils.
Les diverses normes jurídiques que
regulaven el dret marítim català foren
recollides al final del segle XIV en el Llibre
del Consolat de Mar, codi que va assolir una
gran difusió també en els tribunals d’altres
països durant el segle XV.
ACTIVITATS
13. ● Comprèn els conceptes.
• Quins límits van establir a l’expansió
catalanoaragonesa els tractats
d’Almirra i de Corbeil?
• Quin monarca va iniciar l’expansió
catalanoragonesa pel Mediterrani?
Quines van ser les seves campanyes
principals?
14. ●● Interpreta el text.
• Per què es va iniciar l’expansió
de la corona catalanoaragonesa
cap al Mediterrani?
• Quina importància va tenir el comerç
en l’expansió mediterrània d’aquesta
corona?
• Quina importància tenia per
a l’expansió comercial el Llibre
del Consolat de Mar?
15. ●● Interpreta els documents.
• Documents 11 i 12.
a) Quin conflicte va intentar resoldre
el Tractat d’Anagni? I la Pau de
Caltabellotta?
b) Qui eren els almogàvers?
c) Quina va ser la principal dificultat
per a l’expansió catalana al
Mediterrani oriental?
16. ●●● Reflexiona.
• Per què la corona catalanoaragonesa
va ser competidora a la Mediterrània
de les ciutats del nord d’Itàlia, com ara
Gènova i Venècia?
99
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 100

6. Les institucions de govern de la Catalunya GLOSSARI

Consell Reial. Organisme consultiu
medieval
del monarca als territoris de la corona
La monarquia, la noblesa i el pactisme d’Aragó, durant l’edat mitjana.
Evolucionà a partir de la cúria reial però
A partir del segle XI, la noblesa feudal va tenir territoris impor- a partir del segle XIII va ser un organisme
tants, on exercia el poder jurisdiccional, a la vegada que dispo- autònom. Amb Pere III el Cerimoniós es
sava d’exèrcits. Els nobles es van revoltar moltes vegades contra constituí en una institució permanent
el rei per aconseguir més privilegis dels que ja gaudien. que actuava sota la presidència del
canceller i estava integrada per oficials
El monarca era la màxima autoritat civil i militar de la Cata-
i funcionaris reials.
lunya medieval, i basava el seu poder tant en l’exèrcit com en
el suport que li donaven l’estament nobiliari i l’Església. Aques-
ta va imposar un fre a la violència feudal a través d’institucions GOVERN DE CATALUNYA
com les assemblees de Pau i Treva.
Monarquia
La noblesa va aprofitar els períodes de crisi o els problemes
Corts catalanes – aprovació de subsidis
successoris de la monarquia per augmentar el seu poder. Jau- Convocades i presidides (donatius al rei)
me I el Conqueridor va haver de recuperar el poder perdut pel rei. – aprovació d’impostos
Tres braços: – queixes i peticions
durant el període de la seva minoria d’edat buscant el suport al rei
– eclesiàstic: alt clergat
de les ciutats i les viles reials. El seu fill Pere I el Gran va aca- – nobiliari – aprovació de
constitucions i lleis
bar d’imposar el poder reial a la noblesa, a la vegada que va – reial: ciutats (burgesia)
regular el funcionament de les Corts, que es comprometia a – execució de les
Diputació del General decisions de les Corts
respectar. La doctrina jurídica del pactisme, que caracteritzà Representació – defensa de les
la pràctica política a Catalunya, limità el poder reial i l’obliga- permanent constitucions i lleis
de les Corts. – recaptació
va a pactar les decisions amb els estaments, especialment amb – tres diputats (un per de subsidis i impostos
la burgesia urbana. braç) – organització pròpia
– tres oïdors de comptes de l’administració

Doc. 13 Les institucions catalanes

Les institucions de govern en la baixa edat mitjana.

El govern del regne va ser exercit pel monarca, assistit per la cú-
ria reial o cort, formada per nobles, eclesiàstics i membres de
la família. El monarca tenia també l’ajud del procurador
general, normalment vinculat a l’hereu de la corona, en el qual
delegava algunes funcions governatives. A final del segle XIII,
les funcions d’assessorament del rei van ser assumides pel Con-
sell Reial*.
A partir del regnat de Jaume I, es van integrar a la Cort (doc.
14) els representants de les ciutats i viles reials i la institució
va evolucionar fins a assolir, a partir de 1283, caràcter legis-
latiu. Així, el rei es va comprometre a fer que totes les lleis o
constitucions que s’aprovessin fossin consensuades i aprova-
des per les Corts, que havien de convocar-se en un període
prefixat de temps.
Les Corts designaven una comissió de representants dels esta-
ments encarregada de fer complir els acords i recaptar els tri-
buts acordats. A partir de 1359, aquesta comissió va ser una
institució estable i es va anomenar Diputació del General i
més tard, al segle XV, Generalitat (doc. 13). Des de 1422,
aquesta institució era l’encarregada també de vetllar pel com-
pliment de les lleis o constitucions de Catalunya. Doc. 14 Jaume I el Conqueridor a les Corts.

100
830900 _ 0070-0109.qxd 2/1/08 14:07 Página 101

El govern municipal A FONS

Fins al segle XIII, el govern municipal estava en mans del

veguer o batlle local. Però després, per concessió reial, van
sorgir els primers organismes autònoms de govern
municipal a partir de les antigues assemblees veïnals.
Aquestes van ser substituïdes per un consell restringit,
format pels consellers o veïns més rellevants, que
assessoraven els magistrats o paers, que detenien les
funcions executives. La presidència del consell corresponia
al batlle.
El sistema de govern de la ciutat de Barcelona estava
format per cinc consellers i un consell de cent prohoms
jurats, anomenat Consell de Cent. El consell estava format
per representants dels tres estaments de la ciutat: els
ciutadans honrats, membres de la gran burgesia mercantil,
la mà mitjana, els mercaders i artistes, i finalment els
menestrals, artesans dels gremis de la ciutat. A causa del
sistema d’elecció emprat, el càrrec de conseller, tot i que
s’havia de renovar cada any, era ocupat sempre per un
grup reduït de ciutadans honrats, membres del grup
de famílies privilegiades que formaven el patriciat urbà.
Durant el segle XIV el Consell de Cent estava format per Doc. 15 El Saló del Cent a l’Ajuntament
72 ciutadans honrats, 15 de la mà mitjana i 12 menestrals. de Barcelona.

ACTIVITATS

17. ● Comprèn els conceptes.

Vall
d’Aran
• Qui era la màxima autoritat política
Vilafranca Perpinyà i militar de la corona d’Aragó?
de Conflent
• Quins eren els estaments representats
Pallars Puigcerdà Vescomtat
de Rocabertí a les Corts?
Camprodon i comtat
Ribagorça Urgellet
d’Empúries
Ripollès la Ral
Besalú
18. ●● Interpreta el text.
Berguedà
Cardona • Quines funcions tenia el procurador reial?
Camarasa Cervera Osona
Girona
• Quines eren les funcions de la
amb
els Prats Manresa
Generalitat medieval?
Tàrrega
• Quines atribucions tenien les Corts?
Lleida
Montblanc
Barcelona
i el Vallès 19. ●● Interpreta els documents.
Vilafranca
• Documents 13 i 14.
a) Quines funcions tenia el Consell Reial?
Tarragona
Castellania
b) Qui el presidia a partir del segle XIV?
d’Amposta m a r c) Durant el regnat de quin monarca
Tortosa
es van començar a reunir les Corts?
M e d i t e r r a n i
• Document 15. Qui formava el Consell
del Cent? Quina funció tenia?
• Document 16. Què eren les vegueries?
Quantes n’hi havia en el segle XIV?

Doc. 16 Les vegueries medievals (s. XIV). Les vegueries 20. ●●● Reflexiona.
eren les demarcacions en què es dividia la jurisdició o poder • Per què el pactisme limitava l’autoritat
reial sobre el territori. Cada veguer representava el rei dels monarques catalanoaragonesos?
en la seva demarcació.

101
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 102

7. Catalunya durant els segles XIV i XV

GLOSSARI
Mals usos. Conjunt de càrregues
La crisi demogràfica i l’impacte econòmic i obligacions feudals, en part recollides
i social als Usatges de Barcelona, que havien
estat rebutjades pels camperols
Durant el segle XIV la falta d’aliments causada per les collites i progressivament limitades pels reis
insuficients i l’aparició de la Pesta Negra van provocar una gran en els segles XIV i XV, i que els nobles van
mortaldat, principalment entre els sectors populars de les ciu- continuar aplicant, fet que va provocar
tats i els pagesos pobres. La primera crisi de subsistència es va la reacció dels camperols remences.
deixar sentir l’any 1333, i les cròniques de l’època el van ano- Remences. Pagesos adscrits a una
menar «lo mal any primer». En aquest context de crisi agríco- propietat senyorial que no podien
la i demogràfica va arribar a Catalunya, el 1348, l’epidèmia de abandonar si no pagaven una
Pesta Negra (doc. 17), que va causar estralls entre la població redempció o remença, per la qual
catalana principalment a les ciutats però també al camp. havien de posar-se d’acord amb
La crisi demogràfica va incidir sobre l’economia i va provocar el senyor.
que els segles XIV i XV en conjunt es caracteritzessin a Catalunya
per la successió de crisis agrícoles i els conflictes socials. Molts
pagesos pobres van haver d’emigrar a les ciutats a la recerca de
millors condicions de vida. En canvi, els pagesos rics van mi-
llorar la seva situació apropiant-se dels masos abandonats (ma-
sos rònecs), al mateix temps que les rendes agràries dels senyors
feudals van disminuir. Els nobles van reaccionar aplicant els mals
usos* i van exigir el pagament dels censos. Aquest increment de
la pressió feudal va provocar l’odi dels pagesos i va esdevenir una
de les causes dels greus conflictes socials d’aquests segles.

La crisi succesòria, l’expansionisme

dels Trastàmara i el conflicte social
La mort del rei Martí I l’Humà sense una successió clara va
obrir un període de tensions polítiques que va acabar-se amb
un acord conegut com el compromís de Casp (1412). Les
Corts dels tres regnes de la corona d’Aragó van escollir rei a
Ferran I d’Antequera, del casal castellà dels Trastàmara, contra
la voluntat d’alguns nobles, com ara el comte d’Urgell que van
iniciar una revolta contra el nou monarca. Després de consoli-
dar-se en el poder, el nou rei va iniciar una política d’expansió
pel Mediterrani, que va continuar seu fill Alfons IV el Magnà-
nim, amb la incorporació del regne de Nàpols a la corona d’A-
ragó (1442).
Durant el segle XV, els senyors feudals van reaccionar a la dis-
minució de les rendes augmentant la pressió fiscal, especial-
ment sobre els pagesos de remença*, que es van revoltar con-
tra els senyors en diverses ocasions al llarg del segle. En època
del rei Joan II, el conflicte al camp va contribuir, juntament
amb les tensions dinàstiques i els enfrontament urbans, a l’es-
clat de la guerra civil (1462-1472). La sentència arbitral de
Guadalupe (1486), en època de Ferran II, va posar fi a aquest Doc. 17 Escultura d’un seguici funerari
contenciós, que va abolir els mals usos i obrí la possibilitat de on s’observa com el personatge intenta
redempció dels pagesos. protegir-se de la pesta.

102
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 103

Els conflictes socials al segle XV A FONS

A mitjan segle XV, les classes mitjanes de la Barcelona, organitzades en

un grup anomenat la Busca, es van enfrontar amb el patriciat, format pels
ciutadans honrats que s’aplegaven en la Biga. La Busca va tenir el suport
dels sectors populars, mentre que la Biga va comptar amb el dels senyors
feudals. El rei Joan II va afavorir la Busca per trobar aliats i enfortir
l’autoritarisme reial contra els senyors feudals i els ciutadans honrats,
com també havia fet el seu germà Alfons IV el Magnànim donant suport
als pagesos de remença.
El conflicte amb el seu fill, Carles de Viana, pel regne de Navarra va
provocar l’esclat d’una llarga guerra civil (1462-1472), que va acabar amb
la victòria de les forces partidàries del rei. El 1460 el rei havia fet empresonar
el seu fill, Carles, però aleshores un exèrcit format per la Diputació
del General del Principat obligà al rei a alliberar el príncep, que va entrar
a Barcelona aclamat com a defensor de les constitucions catalanes.
Poc després va morir de tuberculosi a la ciutat comtal, i va sorgir el mite Doc. 18 El príncep Carles de
que l’identifica com a defensor de les llibertats de Catalunya davant Viana entra a Barcelona, obra
de l’autoritarisme reial de la dinastia dels Trastàmara. de Ramon Tusquets, 1885.

Martí I de Sicília, el Jove (mort el 1409)

1412 1416
d’Antequera
el Caçador
el Benigne
Alfons III

Ferran I
Joan I

Pere III Martí I Alfons IV Joan II Ferran II

el Cerimoniós l’Humà el Magnànim el Catòlic

C A S A L D E B A R C E L O N A E L S T R A S T À M A R A A C A T A L U N Y A

1300 1327 1336 1387 1395 1400 1410 1416 1458 1479 1500 1516

Doc. 19 Els monarques de la corona d’Aragó durant el segles XIV i XV.

ACTIVITATS

21.● Comprèn els conceptes.

• Què eren els mals usos? I els masos rònecs?

22.●● Interpreta el text.

• Quines van ser les causes de la crisi demogràfica i econòmica
del segle XIV?
• Quin va ser l’àmbit d’expansió principal de la corona
catalanoaragonesa durant el segle XIV?

23.●● Interpreta els documents.

• Document 17. Quins efectes va tenir la Pesta Negra en la societat
catalana del segle XIV?
• Document 18.
a) En quin context es va produir l’enfrontament del príncep de Viana
amb el seu pare?
b) Quins grups socials representaven la Busca i la Biga?
• Document 19. Per què hi va haver un canvi de llinatge reial al capdavant
de la corona catalanoaragonesa a començament del segle XV?
Quin va ser el nou llinatge reial que substituí el Casal de Barcelona?

24.●●● Reflexiona.
• Quines van ser les conseqüències més importants dels conflictes
socials durant el segle XV a Catalunya? Doc. 20 Pere III el Cerimoniós
(1336-1387).

103
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 104
Activitats
Estudiar els fets històrics per mitjà de les fonts escrites
Jaume I al setge de Mallorca.
Les quatre grans cròniques catalanes relaten
cronològicament la història dels monarques
i els esdeveniments a Catalunya durant l’edat
mitjana. Són: el Llibre dels feits, de Jaume I
(cobreix el període 1207-1274), el Llibre del rei
En Pere o Crònica de Bernat Desclot
(1137-1285), la Crònica de Ramon Muntaner
(1208-1328) i la Crònica de Pere el Cerimoniós
(1299-1387). Les cròniques són una de les fonts
més importants del coneixement de la història
medieval de Catalunya. El Llibre dels feits
va ser dictat pel rei mateix i relata moltes
de les seves empreses, com ara la conquesta
de Mallorca el 1229.
25. ●●● Comprèn el text i analitza
els continguts.
• Llegeix el text:
a) Subratlla les paraules que no entenguis.
Consulta el diccionari i anota’n el significat
a la llibreta.
b) Fes una redacció breu en català actual
exposant les idees principals del text.
c) Assenyala de quina manera el rei Jaume I
va acordar amb els parlaments repartir
els possibles guanys de la conquesta
de Mallorca.
104
Un acord per a la conquesta de Mallorca
Mentrestant, escoltats els parlaments, digueren
que els féssim una carta, segons la qual es faria
el repartiment de les terres que nós guanyéssim
amb ells, i dels béns mobles. I la forma de la carta
fou aquesta. Que segons els cavallers, els homes
armats, les naus, les galeres, els vaixells
i l’armament que aniria amb ells, nós, quan nostre
Senyor ens hagués concedida aquella victòria, els
en donessin una part, tant per aquells que anirien
amb nós, a peu i a cavall com pels guarniments
que durien. I que d’aquesta part fos deduïda el
guany que hom fes per qualsevol concepte en
aquell viatge, fins que la host [la tropa] se n’hagués
tornat, i els prometerem, en do Déu i en fe nostra,
de complir-los això sense falliment, mentre ells ens
servissin bé i lleialment i no hi posessin [a la carta]
més homes dels que s’hi embarcarien.
Jaume I, Llibre dels feits.
d) Explica d’on penses que el rei i el seu exèrcit
obtindrien les terres i els béns mobles a què
fa referència el text.
26. ●●● Llegeix l’epígraf 5 de la unitat i respon
les preguntes sobre l’expansió mediterrània
de la corona catalanoaragonesa.
a) Per què l’expansió de la corona
catalanoaragonesa s’orientà cap
al Mediterrani en època de Jaume I?
b) Quins territoris van ocupar els catalans
al Mediterrani?
c) Què era el Llibre del Consolat de Mar?
27. ●●● Torna a llegir l’epígraf 6.
a) Què eren els parlaments que s’esmenten
al text del Llibre dels feits?
b) Per què el rei havia d’arribar a un acord
amb els parlaments?
c) Quan van començar a reunir-se les Corts?
d) Quines atribucions tenien?
28. ●●● Redacta un text breu en què expliquis
les raons que, a parer teu, poden haver portat
el rei Jaume I a dictar un llibre sobre el seu
regnat i les seves conquestes.
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 105

Analitzar les característiques d’un grup social durant l’edat

mitjana a Catalunya en funció de la representació iconogràfica
Durant l’edat mitjana, la pertinença d’una persona
a un grup social, a un estament o a un ofici,
o l’exercici d’un càrrec públic, es manifestava,
en primer lloc, per la manera de vestir. Així,
els jueus, un grup religiós minoritari, van ser
obligats a partir del segle XIII a vestir de manera
diferent dels cristians i a dur un senyal extern
enganxat als vestits, la rodella, per ser distingits
ben clarament. Les altes dignitats que ocupaven
càrrecs en el govern de la ciutat o en les
institucions de govern portaven vestits adequats
a la seva dignitat, que els diferenciaven de
persones que no exercien una funció pública
o eren d’altres estaments. Els artistes van reflectir
aquesta realitat a les seves obres.
29. ●● Observa les figures i respon
les preguntes:
• Què distingeix els jueus d’altres grups socials?
• Per què havien de vestir de manera diferent?
• Quins elements podrien ser característics
de la seva indumentària?
• Com es distingeixen els consellers en el quadre?
• Com són els vestits? Quins colors hi predominen?
• Quina actitud tenen?
• Com van vestits els altres personatges?
30. ●●● Què significa que la societat medieval era
estamental? Com es podia reflectir externament
la pertinença a diferents estaments?

Els jueus estaven obligats a vestir amb una indumentària La Mare de Déu dels Consellers,
característica i portar enganxada la rodella per ser de Lluís Dalmau.
distingits.

Estudiar les diferents institucions medievals per mitjà

d’un quadre comparatiu
31. ●● Repassa la informació de les pàgines 100 i 101 i completa la taula següent.

Monarca Corts Consell Reial

Era personal o col·lectiva

Depenia d’una altra autoritat

Tenia funcions consultives o executives

105
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 106

Activitats de repàs
● Repassa

• Entre l’any 711 i el 716, els exèrcits musulmans van
conquerir la major part de la península Ibèrica i les
Balears. Les terres peninsulars dominades pels
musulmans van rebre el nom d’al-Àndalus.
• La història d’al-Àndalus va passar per diferents
etapes: l’emirat dependent, l’emirat independent, el
califat, els regnes de taifes, el domini de les dinasties
nord-africanes (almoràvits i almohades) i el regne
nassarita de Granada. El califat va ser el moment
de més esplendor.
• Al-Àndalus va destacar pel desenvolupament
econòmic, basat en la puixança de l’agricultura,
l’artesania i el comerç, la força de la vida urbana
i la riquesa de la cultura i l’art, com mostren
la mesquita de Còrdova i l’Alhambra.
• Els musulmans es van instal·lar a tota la península
Ibèrica, inclosa Catalunya. Al segle IX
la pressió dels francs els va fer retrocedir
a les terres al sud del Llobregat i al llarg de l’Ebre.
La permanència en aquests territoris es va
perllongar fins al segle XII i va deixar l’empremta en
nombrosos topònims, a l’arquitectura, a l’urbanisme
i a les llengues.
• La serralada Cantàbrica es va fundar el regne
d’Astúries, després anomenat de Lleó, que es va
expandir fins a ocupar les terres al nord del Duero.
El comtat de Castella se’n va independitzar en el
segle X. Castella i Lleó es van unificar en el segle
XIII, amb el nom de corona de Castella. Aquesta
corona va conquerir les valls del Tajo i del
Guadalquivir i es va convertir en el regne peninsular
més poderós.
• Als Pirineus es van formar tres nuclis diferents:
Navarra, Aragó i els comtats catalans. Els francs van
organitzar el territori en comtats que, amb el temps,
es van fer independents. Aragó i Catalunya es van
unir en el segle XII i van formar la corona d’Aragó.
Aquesta corona va conquerir les terres fins a
Alacant i Múrcia i les illes Balears. Després
es va expandir també pel Mediterrani.

3. Completa la línia del temps.

● Recorda
AL-ÀNDALUS

1. Elabora un mapa dels territoris hispànics

en el segle XIII. Escriu els noms dels regnes.
711 750 929 1031 1085 1147 1212 1492
mar Cantàbric

• Escriu els noms de les etapes.

• Escriu què va passar en les dates que les separen.
• Anota altres esdeveniments que coneguis.
ATLÀNTIC

4. Completa l’esquema sobre els territoris

que van sorgir de la Marca Hispànica.

mar M A R C A
OCEÀ

Mediterrani H I S P À N I C A

2. Explica qui eren els personatges següents i indica’n

algun fet significatiu.
• Abderraman I. • Guifré el Pelós. COMTATS REGNE COMTATS
• Alfons III. • Sanç III el Gran. DE

• Abderraman III. • Ferrran III. _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

• Ferran González. • Jaume I.

106
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 107

Unitats 6, 7 i 8

05. Ordena de l’1 al 4 aquests esdeveniments.

●● Aplica
Fundació del regne de Lleó.
Independència del comtat de Castella.
11. Observa la fotografia del Generalife.
Fundació del regne d’Astúries.
• A quin
Unió definitiva de Castella i Lleó en la corona de
estil artístic
Castella.
pertany?
06. Explica el significat d’aquests conceptes. • Quins
• Consolat de mar. elements
• Ràtzia. propis
d’aquest
• Assembles de Pau i Treva.
estil
• Paries. observes
• Almoràvit. en la
• Generalitat. fotografia?
• Casal de Barcelona.
• Repoblació.

07. Anota en quin segle els reis cristians van

conquerir cadascuna d’aquestes zones.
• Vall del Duero:
• Vall de l’Ebre:
• Illes Balears: ●● Analitza
• Vall del Tajo:
• Regne de Granada: 12. Compara al-Àndalus i els regnes cristians.
• Vall del Guadalquivir: • Compara’ls en el segle X.

Al-Àndalus Regnes cristians

Territori que ocupaven
Com es governaven
● Explica
Desenvolupament econòmic
Desenvolupament cultural
08. Explica per què:
• Els musulmans van conquerir la Península • Compara al-Àndalus, la corona de Castella
amb facilitat. i la corona d’Aragó en el segle XIII.
• Els musulmans no es van instal·lar al nord. Al- Corona de Corona
• Els reis catalanoaragonesos van començar Àndalus Castella d’Aragó
l’expansió per la Mediterrània. Territori que ocupava
09. Recorda les dates d’aquestes batalles i explica Com es governava
en què van consistir i quins en foren els resultats. Desenvolupament econòmic
• Muret. Desenvolupament cultural
• Las Navas de Tolosa. • Respon les preguntes:
• Guadalete. a) Com va evolucionar el territori d’al-Àndalus
i el dels regnes cristians entre els segles X i XIII?
10. Els reis musulmans pagaven paries a partir
b) Quines diferències econòmiques hi havia entre
del segle XI.
al-Àndalus i els regnes cristians en el segle X?
• Què eren les paries? I en el segle XIII?
• Per què les pagaven? c) En quin d’aquests dos moments estava
• Van aconseguir el seu propòsit, els reis més desenvolupada la cultura d’al-Àndalus?
musulmans? Per què? I la dels regnes cristians?

107
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 108
●●● Opina
13. Actualment, al sud de l’Estat espanyol predominen
les grans propietats agrícoles i al nord de Castella
i als Pirineus les propietats petites. Com pot haver
influït en això les maneres de repoblar de l’edat
mitjana?
14. Moltes persones posen la península Ibèrica a
l’època medieval com a exemple de territori on van
conviure diferents cultures.
• En quins regnes es dividien els territoris
hispànics medievals?
• Van conviure entre si de manera
pacífica?
• Dins de cada regne, vivien persones d’una sola
cultura o de cultures diferents?
• Totes les persones tenien els mateixos drets
o hi havia un grup dominant en cada regne?
Qui dominava a al-Àndalus? I als regnes cristians?
• Aquests grups es relacionaven entre si?
• Hi havia persecucions per motius
religiosos?
●●● EN L’ACTUALITAT
Les empremtes de l’edat mitjana a Catalunya
16. Repassa les pàgines d’aquest bloc que contenen
dades sobre la història de Catalunya en l’edat
mitjana: les trobaràs en la unitat 7 i sobretot en la 8.
Després fes les activitats següents:
• Analitza el territori.
a) El territori que ocupa avui Catalunya,
va ser conquerit pels musulmans?
b) A quina part del territori català la presència
musulmana va ser més important?
c) Es reflecteix en alguns topònims el passat
islàmic dels territoris de Catalunya en l’edat
mitjana? I en els territoris que la formen?
• Quins van ser els esdeveniments principals
de l’evolució històrica dels comtats catalans durant
l’alta edat mitjana?
a) Anota la data i explica per què és important
cada fet.
b) Alguns d’aquests fets dóna nom a algun carrer
o barri de la teva població? I a alguna escola
o institut?
108
●●● Crea
15. Dividiu la classe en grups. Cada grup ha de triar
un d’aquests personatges, fer-ne una investigació
i elaborar una presentació oral de deu minuts
de durada amb els resultats obtinguts.
• Ramon Berenguer III. • Almansor.
• Alfons X, el Sabi. • Ramon Llull
• Jaume I, el Conqueridor. • Averrois.
• Pere III, el Cerimoniós . • Anselm Turmeda.
A l’hora de fer l’exposició, us pot ajudar tenir
anotades les dades principals en una fitxa com
aquesta:
• Data i lloc de naixement:
• Data i lloc de mort:
• Territori on va viure:
• Ocupació:
• Fets principals:
• Per què ha passat a la història:
c) Alguns d’aquests fets es commemoren
en alguna de les festes i celebracions?
d) L’escut o bandera de Catalunya reflecteix
algun esdeveniment real o llegendari de l’edat
mitjana? Busca a Internet si necessites
més informació.
• Analitza el llegat que han deixat l’islam
i la cristiandat medieval a Catalunya.
Analitza aspectes com els següents:
a) Els noms dels pobles i les ciutats.
b) El tipus de propietat agrícola: propietats grans
o propietats petites.
c) El tipus d’activitats econòmiques.
d) La vida quotidiana: habitatge, aliments,
costums.
e) Ciutats i fortificacions relacionades amb
la presència musulmana.
f) Esglésies, edificis, ciutats, fortificacions,
manifestacions artístiques cristianes
de l’edat mitjana.
830900 _ 0070-0109.qxd 18/1/08 10:34 Página 109

Rutes històriques A París A Vézelay

Localitats on comencen
els pelegrinatges Poitiers
Altres localitats

El camí de Sant Jaume,

EL RACÓ DE LA LECTURA
Llemotges
Lo Puèi

segons el Còdex Calixtí

Bordeus

Arle
mar Cantàbric
Auch
SANTIAGO
El Còdex Calixtí va ser escrit en el segle XII. Es diu que el DE COMPOSTEL·LA Oviedo
Auloron
Tolosa
Portomarín Roncesvalls
va escriure un monjo que va acompanyar el papa Calixte III Lleó
Estella Port de Somport
Sahagún
en el pelegrinatge a Santiago de Compostel·la. Però en rea- Ponferrada
Astorga Puente Jaca
Burgos la Reina
litat es tracta de diversos materials que es van redactar de Frómista Sto. Domingo
de la Calzada
manera independent. mar
Mediterrani
El llibre V del Còdex conté una mena de guia de viatge per
als pelegrins que emprenien el camí de Sant Jaume.
Ruta del camí de Sant Jaume. Al llarg del camí
de Sant Jaume es van construir un gran nombre d’edificis:
DOCUMENT A esglésies per complir amb el culte diari, hospitals
Pel lloc anomenat Lorca, a la zona oriental, corre el per atendre els pelegrins malalts i ponts per facilitar
riu anomenat Salado: vés amb compte de beure-hi, el pas dels rius.
ni tu ni el teu cavall, perquè és un riu mortífer! Camí
de Santiago, asseguts a la seva riba, vam trobar dos ●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS
navarresos esmolant els ganivets amb què solien es- 17. Situa els textos.
corxar les cavalleries dels pelegrins que bevien aque- • En quin segle es va escriure el Còdex?
lla aigua i morien. Els vam preguntar i ens van res-
• Penses que els pelegrins d’aquesta època
pondre, mentint, que aquella aigua era potable, i per
emprendrien el camí portant aquesta guia
això vam donar de beure als nostres cavalls, i al mo-
de viatge? Justifica la resposta.
ment en van morir dos, que els navarresos van es-
corxar allà mateix. 18. Comprèn el que llegeixes.
Còdex Calixtí • Explica el significat de mortífer i escorxar.
• Què signifiquen les expressions «és una terra
frondosa» i «mercaderies sarraïnesques».
DOCUMENT B • Com es descriu Galícia?
• Els pelegrins corrien algun perill? En quin
Després ve la terra dels gallecs, passats els confins
dels documents se’ls fa una advertència
de Lleó i els ports dels monts Irago i Cebrero. És
de perill?
una terra frondosa, amb rius, prats, vergers extra-
ordinaris, bones fruites i fonts claríssimes; però po- • Com s’aconsella tractar els pelegrins?
ques ciutats, viles i terres de llaurança. És escas-
19. Busca més informació.
sa en pa, blat i vi, però abundant en pa de sègol i
sidra, ben proveïda de ramats i cavalleries, de llet i • Sobre la història del camí:
mel, i de peixos de mar, grans i petits; rica en or, pla- www.caminodesantiago.org .
ta, teles, en pells salvatges i altres riqueses, i fins i • Sobre les diferents rutes:
tot molt abundant en valuoses mercaderies sarraï- www.caminodesantiago.org .
nesques. • Sobre la indumentària del pelegrí:
Còdex Calixtí www.turismo.navarra.es/esp/propuestas/
camino-santiago/desarrollo/curiosidades.htm .

20. Fes un informe escrit sobre el camí de Sant

DOCUMENT C
Tothom ha de rebre amb caritat i respecte els pele-
grins, rics o pobres, que tornen o es dirigeixen al so-
lar de Santiago, ja que tothom que els rebi i els allot-
gi amb cura, tindrà com a hoste, no només Jaume,
sinó també el Senyor mateix.
Còdex Calixtí
Jaume. Has d’incloure-hi les dades següents:
• L’origen d’aquest pelegrinatge.
• Per on discorria i si hi ha una ruta catalana
del camí de Sant Jaume.
• Com era la vida del pelegrí.
• Quina importància va tenir per a l’economia
i la cultura dels llocs per on passava.

109
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 110

BLOC

El començament
de l’edat moderna
Els historiadors situen l’acabament de l’edat mitjana a finals del segle XV. La conquesta
de Constantinoble pels turcs l’any 1453 i el descobriment d’Amèrica el 1492 es
consideren els dos grans esdeveniments que marquen l’inici de l’edat moderna.
Aquesta nova etapa es va caracteritzar per l’expansió dels europeus per la resta de
continents a la recerca de riquesa o de terres on establir-se. Europa va deixar
de ser un continent aïllat, amb pocs contactes exteriors, i va establir rutes
comercials i colònies a gairebé tot el món.
Al continent europeu es van produir transformacions molt importants. Van canviar-hi
els sistemes polítics, les condicions de l’economia i el panorama cultural. Fins i tot
hi va tenir lloc una ruptura religiosa que va comportar la divisió del continent en
dos bàndols enfrontats. Tot aquest conjunt de canvis van posar fi al món medieval.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs 10. Comparar ritmes de canvi.

1. Quins països i quines persones van protagonitzar 11. Comparar diferents visions sobre
els viatges d’exploració i quins van ser els efectes un mateix fet.
d’aquests viatges. 12. Elaborar un organigrama.
2. Quins pobles vivien a Amèrica quan hi van arribar 13. Analitzar l’evolució de la pintura.
els conqueridors i com vivien. 14. Establir una cadena causal.
3. Com era la societat europea durant l’edat 15. Conèixer i establir les causes
moderna. que van provocar un UTILITZA AQUEST TRUC
4. Què va significar la formació de monarquies esdeveniment històric EN AQUEST BLOC HI TÉ MOLTA
IMPORTÀNCIA L’ESPAI
autoritàries i què diferenciava aquests sistemes i les conseqüències GEOGRÀFIC. CONSULTA ELS
polítics de les monarquies medievals. que se’n deriven. MAPES SEMPRE QUE ES PARLI
D’UN TERRITORI NOU.
5. Quins canvis es van produir en la població 16. Interpretar restes
i en l’economia. arqueològiques.
6. En què van consistir l’humanisme i el Renaixement. 17. Analitzar l’evolució
7. Per què va tenir lloc la Reforma protestant i quines d’un artista.
conseqüències va tenir. 18. Analitzar la pervivència
de trets del passat.
Què faràs
8. Analitzar l’evolució d’objectes, grups socials, etc.
9. Aprendre tècniques d’estudi i com elaborar
quadres comparatius i cronologies.

110
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 111

Hernán Cortés arriba a Tenochtitlán

Després, un altre dia al matí vam marxar d’Estapalapa, PUNT DE PARTIDA
acompanyats d’aquells grans cacics dels quals he parlat abans;
avançàvem per la nostra calçada, una via de vuit passos d’amplada • Qui era Bernal Díaz del Castillo?
en la qual, malgrat que era prou gran, no s’hi cabia a causa En quina època i on va viure?
de la gentada que hi havia; alguns entraven a Mèxic, d’altres
• Quins esdeveniments narra en
en sortien i també s’hi sumaven els que ens venien a veure, perquè
aquest fragment de la seva crònica?
mai no havien vist cavalls ni homes com nosaltres. I no ens en Saps qui eren els asteques?
sabíem avenir, de les coses admirables que vam veure, o de si era Quina relació tenen amb aquest
veritat tot el que apareixia davant nostre, perquè d’una banda a terra text?
ferma hi havia grans ciutats, i a la llacuna, moltes altres; arreu
• Qui era el capità de l’expedició
hi vèiem canoes i a la calçada, de tant en tant, molts ponts. Enfront
castellana? Què en saps?
de tot, s’alçava la gran ciutat de Mèxic.
• Com era la ciutat de Tenochtitlán?
[...] I tornem a la nostra entrada a Mèxic, on tots plegats vam ser On estava situada?
instal·lats a les estances d’unes cases molt grans que havien • Creus que els expedicionaris es
pertangut al pare del gran Moctezuma, anomenat Axaiacatl. van quedar sorpresos en veure
En aquells moments, Moctezuma hi tenia els seus grans adoratoris la gran ciutat asteca? Justifica la
d’ídols i una recambra molt secreta de peces i joies d’or, que devia resposta.
ser el tresor que havia heretat del seu pare Axaiacatl [...] i tots
• Com creus que era una ciutat
aquells palaus eren esplendorosos, emblanquinats, nets i enramats hispànica d’aquella època?
[...] Vam entrar en un pati molt gran, i aleshores el gran Moctezuma
• Saps alguna cosa de la conquesta
va agafar la mà del nostre capità, Hernán Cortés, que l’havia estat
d’Amèrica?
esperant allà, i el va fer entrar a l’estança on havia de descansar.
• Per què creus que els conqueridors
BERNAL DÍAZ DEL CASTILLO, Historia verdadera es van llançar a aquella aventura?
de la conquista de la Nueva España. 1519. Adaptat.

111
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 112

U N I TAT

9 L’època
dels descobriments
1. El món que coneixien
els europeus en el segle XV
A principis del segle XV, el món que coneixien bé els
europeus es limitava a Europa i els territoris que en-
voltaven el Mediterrani i el mar Negre.
També sabien que existien l’Índia, la Xina i el Japó
gràcies als viatges que havien fet alguns viatgers me-
dievals, com ara Marco Polo, i perquè hi havia ru-
tes comercials per les quals es traficava amb seda,
espècies i altres productes. No obstant això, el co-
neixement d’aquestes terres era molt imprecís.
Per als habitants d’Europa la resta del món continua-
va sent una incògnita. No coneixen pràcticament res
de l’interior de l’Àfrica i l’Àsia, i ni tan sols sabien que
Amèrica i Oceania existien (doc. 1).
• Van sorgir nous tipus de vaixells, com ara la ca-
ravel·la, que va ser la protagonista dels viatges d’ex-
ploració del segle XV. El nom d’aquest vaixell pro-
cedeix de la paraula àrab karabos, que significa
‘escarabat’, perquè la nau sembla un escarabat
de panxa enlaire (doc. 2).
La caravel·la era un vaixell que unia velocitat i ca-
pacitat de càrrega. Combinava veles quadrades,
que li permetien agafar velocitat, i veles triangu-
lars, amb les quals maniobrava.
La tripulació d’una caravel·la solia estar formada
per uns 30 mariners. Podia portar molta càrrega,
perquè no duia remers que restessin espai a les
bodegues; per això tenia molta autonomia i podia
fer viatges molt llargs.
A més, portava canons, que li servien per defen-
sar-se dels atacs pirates i dels vaixells enemics.

2. Causes dels descobriments

A partir del segle XV, els europeus van dur a terme un
seguit d’expedicions marítimes que els van permetre
ampliar el coneixement que tenien del món. Les cau-
ses d’aquestes exploracions van ser de diversos tipus. OCEÀ
OCEÀ
ATLÀNTIC
PACÍFIC
En primer lloc, els europeus necessitaven buscar no-
ves rutes comercials amb l’Orient. El 1453 els turcs OCEÀ
van conquerir Constantinoble i es van apoderar de OCEÀ ÍNDIC
PACÍFIC
l’Imperi bizantí. Aquest fet va interrompre les rutes
comercials que unien Europa amb l’Extrem Orient.
Per això els països de l’Europa occidental van inten-
tar trobar noves rutes cap a l’Àsia vorejant l’Àfrica Mars coneguts Mars descoberts Mars desconeguts
pels europeus pels europeus per als europeus
o endinsant-se en l’oceà Atlàntic. cap al 1300 entre el 1300 i el 1500

En segon lloc, es van produir un seguit d’avenços
tècnics que van millorar la navegació.
• Es van desenvolupar nous mapes, els portolans,
pensats especialment per a la navegació. En aquests
mapes només s’hi dibuixava la línia de la costa i
els obstacles marítims. Igualment, indicaven la
distància més curta entre els diferents ports per
mitjà de línies rectes (doc. 3).
• Es va generalitzar l’ús d’instruments de nave-
gació que afavorien l’orientació, com per exem-
ple la brúixola*, l’astrolabi* i el quadrant*.
Doc. 1 Territoris que coneixien els europeus abans del 1500.
GLOSSARI
Astrolabi. Instrument d’orientació basat
en la posició de les estrelles.
Brúixola. Instrument d’orientació que indica
la situació del nord geogràfic.
Quadrant. Instrument per mesurar angles
i traslladar els mesuraments als mapes.

112
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 113

Portaven banderoles Podien tenir de dos a quatre

i estendards de colors arbres, malgrat que
brillants. normalment en tenien tres.
Vela llatina o
triangular

Arbre major

Arbre de trinquet

Arbre
de mitjana Vela quadrada

Cordes
de cànem

Coronament
Bauprès
de popa

Cabina
del capità

Timó

Doc. 2 Esquema d’una

Els bucs es pintaven caravel·la. El capità
de colors vius. i els oficials dormien en
cabines pròpies, però la resta
La tripulació solia estar formada de la tripulació havia de dormir
per uns 30 mariners. en una habitació comuna, en
Àncora hamaques penjades, o en lliteres.

ACTIVITATS

1. ● Comprèn els conceptes.

• Explica què és un portolà, una brúixola,
un astrobabi i una caravel·la.
2. ● Busca les idees principals.
• Quines zones del món coneixien els europeus
a finals de l’edat mitjana?

3. ●● Interpreta el text.
• Per què els europeus necessitaven una nova
ruta per arribar l’Extrem Orient?
• Per què la caravel·la va permetre allargar
la durada dels viatges?
Doc. 3 Mapa portolà de l’any 1500. Aquests mapes es 4. ●● Interpreta els documents.
van generalitzar en la navegació pel Mediterrani des
del segle XIII. S’hi indicaven els ports principals i els esculls, • Document 2. Indica els avantatges
i sobre el mar s’hi dibuixava una xarxa de línies que unien de les veles quadrades de les caravel·les.
ports comunicats entre si.

113
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 114

3. Les exploracions portugueses Doc. 4 12 d’octubre de 1492

L’Almirall va sortir a terra ferma en
Des del començament del segle XV, Portugal va buscar una no- la barca armada i Martín Alonso
va ruta cap a l’Índia vorejant l’Àfrica (docs. 6). Els reis por- Pinzón i Vicente Yañez, el seu germà,
tuguesos i l’infant Enric el Navegant van organitzar diverses ex- que era capità de la Niña [...] Un cop
pedicions amb aquest objectiu. a terra van veure arbres molt verds,
i molta aigua i fruites de diverses
Els portuguesos van avançar a poc a poc. Primer van desco- menes. L’Almirall va cridar la resta
brir les illes Madeira (1418) i les Açores (1431) i les van in- de capitans i als altres, que van saltar
corporar al seu regne. Després es van dirigir cap al sud i van vo- a terra, i els va dir que testimoniessin
rejar la costa africana. El 1431 van doblar el cap Bojador i el que ell prenia possessió d’aquella
1460 van arribar al golf de Guinea. El 1488 Bartolomeu Dias terra en nom del Rei i la Reina,
va aconseguir doblar el cap de Bona Esperança a l’extrem sud els seus senyors.
de l’Àfrica, fet que va obrir el pas cap a l’oceà Índic. FRAY BARTOLOMÉ DE LAS CASAS,
El 1498 Vasco da Gama va arribar a l’Índia. D’aquesta mane- Resumen del diario de a bordo de Colón.
ra es va crear una nova ruta entre Europa i l’Àsia que no havia Adaptat
de passar per territoris dominats pels turcs.
Els portuguesos es van establir en diversos punts al llarg de
tota aquella nova ruta per assegurar l’abastament de les naus i
el control del comerç. Així van crear un gran imperi i Portugal
es va convertir en una potència de primer ordre.

4. Les exploracions castellanes

Cristòfor Colom Els germans Pinzón, capitans de
La corona de Castella va ser la gran competidora de Portugal pel porta la bandera les caravel·les, amb les banderes
que fa a la recerca d’un nou camí cap a l’Índia. Els castellans van reial. de l’expedició: una creu verda sobre
decidir navegar cap a l’oest, creuant l’Atlàntic i circumval·lant fons blanc.

la Terra. Era una empresa molt arriscada: pel que sabien, ningú
s’havia endinsat a l’Atlàntic, un oceà que es considerava temi-
ble perquè per creuar-lo calia allunyar-se moltes milles de la cos-
ta i navegar per aigües desconegudes.

El descobriment d’Amèrica
Cristòfor Colom era un navegant genovès que pretenia arribar
a les costes orientals de l’Àsia travessant l’oceà Atlàntic. Colom
partia de la idea que la Terra era rodona, malgrat que moltes
persones d’aquell temps es pensaven que era plana.
Va presentar el seu projecte als Reis Catòlics, que van decidir fi-
nançar l’expedició. Colom va partir el 3 d’agost de 1492 des del
port de Palos de la Frontera amb una tripulació de 90 mariners
i tres naus: la Pinta, la Niña i la Santa María. Indígenes, segons Colom, Illa de Huanahaní,
«de color dels canaris, batejada com Sant
No obstant això, els seus càlculs eren equivocats, perquè es pen- ni blancs ni negres». Salvador.
sava que la Terra era més petita del que en realitat és. Passaven
les setmanes i no veien terra. La tripulació, descontenta, es va Doc. 5 Primer desembarcament de Cristòfor
Colom a Amèrica, obra de De la Puebla.
amotinar, però Colom va poder controlar la situació. Per fi, el 12 En el segle XIX es van pintar molts quadres
d’octubre de 1492 van veure costa. Colom es pensava que havia que representaven escenes històriques.
arribat a Cipangu (el Japó), però en realitat aquelles terres per- Els autors acostumaven a mostrar una visió
tanyien a un continent que desconeixia: Amèrica (docs. 4-6). molt idealitzada i gloriosa dels esdeveniments.

114
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 115

cer 0°
cle
pola

meridià de Greenwich
r àr
ti c

inuits

hurons
mohicans
mongols
illes
Açores Cipangu

illes imperi OCEÀ

Canàries món islàmic xinès
tròpic de Cànce r
Macau
PACÍFIC
cap
Imperi civilització Bojador
asteca maia illes Filipines
Calicut
illes pi
caribs Cap Verd gm
0° equador golf
eu Ceilan 0°
s
de Guinea illes
OCEÀ Moluques
bantus OCEÀ
Imperi OC E À
ÍNDIC

kh
incaic

oik
tròpic de Capricorn ATLÀNTIC

ho
is
cap de
PACÍFIC araucans Bona Esperança

RUTES PORTUGUESES RUTES CASTELLANES ALTRES VIATGES

Diogo Cão 1482 Giovanni Caboto
Colom 1492-93 1497
estret de Magallanes Bartolomeu Dias 1487-88 Magalhães-Elcano 1519-22 Giovanni
Vasco da Gama 1497-99 da Verrazzano 1524

0°

Doc. 6 Principals exploracions portugueses i castellanes.

ACTIVITATS
Després d’aquest primer viatge, Colom en va fer tres més per
explorar i assegurar el domini castellà d’aquells territoris. En el 5. ● Comprèn els conceptes.
segon viatge es va establir la ruta més ràpida i segura per arri- • Què significa l’expressió «obrir
bar a Amèrica. En els altres dos Colom va explorar part de la una nova ruta»?
costa centreamericana i sud-americana. El 1504 Colom va re- 6. ● Busca les idees principals.
tornar definitivament a Espanya, on va morir dos anys després. • Quina ruta cap a l’Extrem Orient
Va morir convençut d’haver arribat a l’Índia. Però el 1502 un van utilitzar els portuguesos?
navegant italià, Amerigo Vespucci, ja havia determinat que aque- I els castellans? Qui va arribar
lles terres pertanyien a un nou continent, que va rebre el nom primer a l’Índia?
d’Amèrica en honor seu. • On va arribar Cristòfor Colom?
7. ●● Interpreta el text.
La primera volta al món
• Quins objectius tenien els viatges
El 1519 va partir de Sevilla una expedició de cinc vaixells i 250 d’exploració? Qui ho va
mariners capitanejats per Fernâo de Magalhâes i el seu con- aconseguir?
tramestre Juan Sebastián Elcano. Tenien com a objectiu trobar
8. ●● Interpreta els documents.
el pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic i aconseguir donar la
• Document 5. És una font d’època?
volta al món(doc. 6).
Creus que és una imatge realista?
El 1520 van trobar l’estret que unia els dos mars, que es va ba- Com t’imagines aquell moment?
tejar amb el nom d’estret de Magallanes, i van arribar a les illes • Document 6. Per quines terres
Filipines. Magallanes va morir a l’illa en un combat contra els van passar els diversos viatges?
nadius i Elcano va agafar el comandament de l’expedició.
9. ●●● Organitza la informació.
Es va dirigir a les illes Moluques i des d’allà va tornar cap a Es- • Elabora una línia del temps amb
panya, on només va arribar una sola nau, la Victòria, i 18 ho- les dates dels descobriments
mes. Havien aconseguit donar la primera volta al món i de- portuguesos i castellans.
mostrar que la Terra era rodona.

115
830900 _ 0110-0147.qxd 28/1/08 11:20 Página 116

Maies, inques i asteques

L’Amèrica precolombina 60º 40º
ncer
de Cà
20º t rò ic
p
20º
Abans de l’arribada de castellans i portuguesos Tenochtitlán
a Amèrica, en aquest continent hi havia una gran OCEÀ
diversitat de cultures que reben el nom de
ATLÀNTIC
precolombines, perquè eren allà abans del viatge 0º
equ
ado
de Cristòfor Colom. Les més destacades eren la dels r 0º
Amazònia
maies, els inques i els asteques, que havien
OCEÀ
desenvolupat grans civilitzacions. (doc. 7).
Cuzco
PACÍFIC
No obstant això, al continent americà hi vivien molts
20º
altres pobles. La majoria eren petites tribus amb formes
20º
de vida molt primitives.
ri c o rn
de Cap
t r ò p ic
Imperi asteca
40º
Imperi incaic

Doc. 7 Localització geogràfica Civilització maia

de les tres grans civilitzacions

º
de l’Amèrica precolombina. 120º 40 100º 80º 60º 40º

Els maies
Els maies eren una antiga civilització situada a la
península del Yucatán i en altres terres baixes dels
actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia
havia viscut la seva època d’esplendor entre els anys 300
i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar
en contacte, havia caigut en una profunda decadència
provocada per la successió de guerres civils.
Els maies s’organitzaven en ciutats-estat, governades
per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán.
La societat estava dividida en quatre classes socials:
els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus.
Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra
(doc. 8).
Gairebé tota la població era camperola i es dedicava
al conreu del blat de moro. També conreaven cacau,
fesols, carbasses, tomàquets, espècies i altres
productes. Tenien una artesania molt rica i venien
els objectes que fabricaven als pobles veïns.
Els maies dominaven les matemàtiques i l’astronomia
i van tenir un calendari i un sistema d’escriptura propis.
Van desenvolupar un art molt ric en què destacaven
les enormes piràmides escalonades.

Enemics vençuts han estat torturats i esperen Grans guerrers presenten El cap Chan Muan Guerrers d’elit coberts amb
el moment en què seran sacrificats. els presoners. sosté la seva llança. lligadures i pells de jaguar.

Representants
de la cort de
Bonampak
assisteixen al
ritual de sacrifici.

Doc. 8 Mural de la
sala 2 de Bonampak
(Chiapas, Mèxic).
Al jaciment
de Bonampak
es conserva una de
les millors mostres
de pintura mural
El cos d’un maia. S’hi
presoner
representen diversos
sacrificat.
rituals de l’època.

116
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 117

A FONS

Els inques
De tots els imperis que hi havia a l’Amèrica
precolombina, l’imperi inca era el més gran: comprenia
part o la totalitat dels actuals Perú, Bolívia, l’Equador,
Argentina i Xile. Quan els castellans hi van entrar
en contacte, l’Imperi inca estava en ple apogeu.
Els inques van construir una xarxa fantàstica de
carreteres que recorria més de 40.000 km, i es
comunicaven entre ells mitjançant un servei de correus
molt eficient.
La societat inca estava formada per diversos grups
socials: el poble, els serfs i els esclaus. El cap suprem
era l’inca, considerat fill del Sol.
La majoria de la població era camperola i els conreus
més importants eren el blat de moro i la patata. Per
poder cultivar en zones muntanyoses creaven terrasses.
Els animals domèstics més importants eren les llames i
les alpaques, de les quals obtenien aliments i llana per
elaborar teixits; igualment, les utilitzaven com a mitjà de
transport. Doc. 10 Localitat inca de Machu-Picchu, situada als Andes
Sabien treballar el coure i l’or i van fabricar objectes peruans.
molt bonics fets d’aquests metalls (doc. 9). També
feien instruments de ceràmica decorats amb figures Els asteques
humanes, animals i vegetals. L’arquitectura inca era de
Els asteques poblaven la vall de Mèxic des del segle XII.
proporcions molt grans (doc. 10).
El seu imperi se sustentava en l’aliança de tres ciutats:
Tenochtitlán, Texcoco i Tlacopán. Quan els castellans
Doc. 9 Màscara
hi van entrar en contacte no feia ni cent anys que
inca d’or.
s’havia format aquesta confederació, per la qual cosa
l’imperi estava en la fase inicial.
Els asteques eren un poble guerrer que s’organitzava
en tribus, dividides en diversos grups socials: els
L’escena mostra Moctezuma
fent presoner un enemic sacerdots, els nobles, els homes lliures i els esclaus.
i simbolitza la incorporació L’economia es basava en el conreu de blat de moro
d’un poble a l’Imperi asteca.
i altres productes agrícoles, com ara la carbassa
o el tomàquet. Cultivaven en illots de terra flotants,
anomenats chinampas, sobre els llacs Texcoco
i Xochimilco.
Els asteques cobraven grans tributs als pobles vençuts
i acostumaven a sacrificar molts dels enemics
derrotats. Per això eren molt odiats pels pobles que
sotmetien (doc. 11).

ACTIVITATS

10. ●●● Busca informació.

• Fes un text semblant als d’aquesta doble
pàgina sobre una altra civilització
precolombina: olmeca, teotihuacana,
mochica, etc.
Doc. 11 Detall de la Pedra de Moctezuma.

117
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 118

5. Les conseqüències
dels descobriments OCEÀ

PACÍFIC
El descobriment, conquesta i colonització d’Amèri- equador
OCEÀ
ca va posar en contacte pobles amb un desenvolu- PACÍFIC
OCEÀ OCEÀ
ATLÀNTIC ÍNDIC
pament tecnològic molt desigual (doc. 14). La
confrontació, cruenta en la major part d’ocasions, va
representar la submissió i explotació dels pobles in-
dígenes i la mort de molts milers de persones.
Com a conseqüència dels descobriments, Portugal Línia de demarcació
del tractat de Tordesillas
Hemisferi
per a Portugal
Hemisferi
per a Castella
i Castella van crear dos grans imperis ultrama-
rins. Per evitar problemes entre ells, es va decidir re- Doc. 12 Límits d’exploració i domini establerts pel tractat
partir les àrees que podia explorar cadascun dels paï- de Tordesillas. Es considera que el tractat va ser un triomf
del rei portuguès Joan II, perquè segurament, gràcies a les
sos; és el tractat de Tordesillas de 1494. Es va dades geogràfiques que li havien aportat els seus navegants,
establir un meridià que separava les dues demarca- tenia indicis que una part d’Amèrica (el Brasil) quedava
cions (doc. 12). A Portugal li van correspondre les dins de la seva demarcació, mentre que els Reis Catòlics
terres de l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser ho ignoraven.
descobert més tard. Castella es va quedar la majoria
de les terres d’Amèrica.
Els dos descobriments van comportar el comença-
ment de l’hegemonia europea sobre la resta del món.
Els diferents països d’Europa van començar una llui-
ta per ampliar al màxim els seus dominis i zones d’in-
fluència en altres continents, per beneficiar-se del co-
merç i de l’explotació de les seves riqueses. Aquesta
rivalitat es va allargar durant cinc segles.
Els descobriments també van significar un avenç
molt notable de les ciències. Les exploracions van
possibilitar un coneixement exacte de les terres i els
Doc. 13 Primer mapa en què apareix Amèrica, elaborat per
oceans que formen el nostre planeta, i també la tro- Juan de la Cosa el 1500.
balla de nombroses espècies vegetals i animals no-
ves. Tot això va impulsar notablement la geografia,
les ciències naturals i la cartografia (doc. 13).

ACTIVITATS

11. ● Comprèn els conceptes.

• Què és un imperi ultramarí? Per què rep
aquest nom?

12. ● Busca les idees principals.

• Què va ser el tractat de Tordesillas?
Què va establir?

13. ●●● Reflexiona.

• Per què Portugal i Castella es van convertir Doc. 14 Detall del Codex Mendoza. Aquest llibre, encarregat
en grans potències gràcies pel virrei de Nova Espanya, va ser dibuixat per escrivents
als descobriments? asteques i tenia com a objectiu analitzar els costums
d’aquest poble.

118
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 119

Activitats
Elaborar fitxes Distingir causes i efectes

Les fitxes són un instrument especialment útil
per guardar ordenadament informació sobre
coses concretes: conceptes, objectes,
personatges, esdeveniments o llocs.
Perquè una fitxa sigui útil, s’hi han d’indicar
només les dades més importants.
14. ● Elabora fitxes sobre els personatges
que apareixen en la unitat. Si cal, busca’n
més dades.
Nom:
Data de naixement i mort:
Esdeveniments en què va participar:
Un dels principals objectius de la història
és analitzar quines raons han provocat
un esdeveniment i quines conseqüències se
n’han derivat.
Per això és tan important conèixer la seqüència
temporal dels successos. Per trobar les causes
d’un esdeveniment, sempre has d’estudiar
els fets que van tenir lloc abans que passés
aquest esdeveniment. En canvi, els que es
van produir després poden fer referència
a les conseqüències.
16. ●● Observa la línia del temps i respon.
1400 1500

1453 1492 1516

Els turcs conquereixen Descobriment Carles I
Breu resum de la seva trajectòria: Constantinoble d’Amèrica hereta un gran
imperi i Espanya
és la primera
potència europea
1494
Grans avenços Tractat
en navegació i cartografia de Tordesillas
15. ●●● Elabora fitxes sobre tres pobles que
apareixen en la unitat: maies, inques i asteques. • Indica les causes del descobriment
• Decideix els aspectes que has d’incloure d’Amèrica.
a les fitxes. • Explica quines conseqüències va tenir
• Elabora les fitxes. aquest esdeveniment.

Analitzar un descobriment arqueològic

El 1987, en un petit poble del Perú anomenat Sipán va tenir lloc
un dels descobriments arqueològics més espectaculars de la
història, comparable a la troballa de la tomba de Tutankamon.
Es va trobar la tomba d’un gran senyor del poble mochica,
que va viure al Perú entre els anys 200 i 600 de la nostra era.
Al costat s’hi van trobar deu tombes més de nobles, xamans
i guerrers. Tots els morts estaven envoltats d’objectes d’or
i ceràmica fabulosos.

17. ●●● Respon les preguntes.

• Quins coneixements històrics poden obtenir els investigadors
d’una troballa arqueològica com la de Sipán?
a) Dels esquelets.
b) De la tomba mateixa.
c) Dels objectes.
• Per què creus que és tan important conservar els objectes tal
com es van trobar sense desordenar-los ni barrejar-los?

119
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 120

U N I TAT

10 Els canvis polítics,

econòmics i socials
1. La recuperació de la població MAR

DEL NORD

Durant el segle XIV, tot Europa va experimentar les OCEÀ

conseqüències d’una crisi terrible provocada per les
ATLÀNTIC
males collites, les guerres i les malalties. NEGRE
R
MA
L’ agricultura no produïa prou per alimentar tota la
població. Aquesta situació es devia al fet que molts
sòls s’havien esgotat i que anys successius de grans MAR

pluges van provocar la pèrdua de les collites. Per això MEDITERRANI

gran part de la població estava desnodrida i moltes AVENÇ DE LA PESTA

Abans de juliol de 1349
persones van morir de fam. 1347 Regions no afectades
Abans de desembre Després de juliol
Abans de juliol de 1348
de 1349 de 1350
També va ser un període de contínues guerres i re- Abans de desembre Abans de juliol de 1350
voltes populars, que assolaven les ciutats i els camps de 1348

i van provocar molts morts.
Però l’esdeveniment més greu va ser la terrible epidè-
mia de pesta que es va desfermar a Europa el 1348.
Aquesta epidèmia, coneguda amb el nom de pesta
negra, va arrasar tot el continent i va aniquilar més
d’una quarta part de la població (doc. 1).
Durant el segle XV la situació va millorar i la pobla-
ció va començar a recuperar-se lentament. El 1500
la població europea gairebé va arribar al mateix nom-
bre d’habitants que havia tingut abans de la pesta ne-
gra (doc. 4), i en el segle XVI va créixer molt.
Doc. 1 Expansió de la pesta negra per Europa.
SABIES QUE...
El nom de pesta prové del fet que el cos
dels afectats desprenia mala olor i de la creença
que la malaltia es produïa per la corrupció de
l’aire. Per això es pensava que utilitzar herbes
aromàtiques i perfums era eficaç per evitar-ne
el contagi, i es va fer molt habitual cremar encens
i altres espècies a l’interior de les cases.

2. El creixement econòmic
Durant els segles XV i XVI, l’economia europea va ex-
perimentar una fase de prosperitat. D’una banda,
la població creixia i necessitava més productes agrí-
coles i artesans. A més, els descobriments geogràfics
van incrementar els intercanvis comercials amb les ter-
res que s’acabaven de descobrir.
Per facilitar les transaccions comercials es van perfec-
cionar els mètodes de pagament i de préstec, fet que
es va traduir en una millora del sistema bancari.
Les potències econòmiques més grans d’aquella èpo-
ca van ser ciutats on es concentrava la producció ar-
tesana i que disposaven de ports importants des dels
Doc. 2 Processó a la plaça de Sant Marc, obra de Bellini.
quals comerciar: Venècia (doc. 2) i Florència a Ità- La República de Venècia va ser una de les grans potències
lia, Anvers a Flandes, les ciutats de la Hansa, Lisboa, comercials europees del segle XV, perquè monopolitzava
Sevilla i Londres. gran part del comerç que es feia amb l’Orient i el mar Negre.

120
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 121

3. La transformació social Evolució de la població europea en l’edat mitjana

(en milions d’habitants)

La societat continuava dividida en tres estaments com en l’e- 80

dat mitjana, malgrat que s’hi van produir canvis importants. 70

La noblesa i el clergat van continuar sent els estaments pri-

PE
60

ST
vilegiats: no pagaven impostos directes, dominaven la socie-

A
50
tat i ocupaven els càrrecs principals. Eren grups minoritaris,
tot i que el nombre de components que els formaven va créi- 40

xer molt. 30

Dins l’estament no privilegiat, la burgesia va assolir una gran pre- 20

eminència. Formada per les famílies dels grans comerciants i ban-
10
quers, que tenien enormes riqueses i poder, alguns dels seus
membres es van enllaçar amb famílies nobles per buscar més re- 0
1000 1050 1100 1150 1200 1250 1300 1350 1400 1450 1500
coneixement social. Entre aquestes famílies burgeses algunes van
Doc. 4 Evolució de la població europea.
aconseguir un gran poder polític, com ara la família Médici.
Altres famílies, com els Fugger o els Welser, es van relacionar di-
rectament amb els reis més poderosos del seu temps, als quals
prestaven diners i dels quals rebien grans privilegis (doc. 3).
ACTIVITATS
Els camperols continuaven tenint unes condicions de vida molt
dures i majoritàriament eren molt pobres. Amb tot, a Europa 1. ● Comprèn els conceptes.
occidental van millorar, perquè en la majoria dels països van • Què significava burgès en l’edat
deixar de ser serfs i es van convertir en persones lliures. mitjana? Quin significat va
adquirir en l’edat moderna?

2. ● Busca les idees principals.

• En què va consistir la crisi
de finals de l’edat mitjana?

3. ●● Interpreta el text.
• Per què es considera que durant
el segle XV es va produir una
transformació de l’economia
europea?
• La societat també es va
transformar?
• Quina relació hi ha entre
el creixement de l’economia
Doc. 3 El
i el de la població?
matrimoni
4. ●● Interpreta els documents.
Arnolfini,
obra de Jan • Document 2. Per què a Venècia
van Eyck. es van construir grans palaus
Aquest entre els segles XIII i XVI?
retrat • Document 3. A quin grup social
representa pertanyen aquests personatges?
les esposa-
Quin tipus de vida feien?
lles d’un
banquer • Document 4. Descriu l’evolució
italià de la població europea entre els
establert segles XIV i XVI.
a Flandes.

121
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 122
4. El naixement de l’estat modern
Les monarquies autoritàries
En el segle XV, els reis europeus van continuar re-
forçant el seu poder. Per fer-ho, van haver de debi-
litar els poders de la noblesa, de l’Església, dels mu-
nicipis i dels parlaments. Aquesta lluita va provocar
grans enfrontaments, que a vegades van causar guer-
res civils.
Els reis van establir un seguit de mecanismes per fer
efectives les decisions que prenien.
• Van crear una burocràcia i una administració cen-
tralitzada i professional que depenia directament
d’ells.
• Van enfortir l’exèrcit. Les tropes estaven paga-
des pel monarca i obeïen les seves ordres.
• Van augmentar els impostos per obtenir ingres-
sos i finançar-se. No obstant això, l’aprovació de
nous impostos va continuar estant sotmesa als par-
laments.
• Van crear una xarxa diplomàtica per mantenir
relacions amb els països veïns (doc. 5).
Així van sorgir les anomenades monarquies auto-
ritàries.
La cort, o casa del rei, va abandonar el típic caràcter
itinerant que tenia en l’edat mitjana i es va instal·lar
en una ciutat fixa des d’on es dirigia el govern.
Doc. 5 Els ambaixadors, obra de Holbein. Les monarquies
autoritàries van crear delegacions diplomàtiques a imitació
de les que tenia el papat per millorar les relacions amb
altres països.
122
Els grans regnes
Durant l’edat mitjana, Europa va estar dividida en
multitud de petits estats. Però a partir dels segle XV
molts d’aquests estats es van unir gràcies a les alian-
ces matrimonials entre els seus sobirans o per mitjà
de conquestes. D’aquesta manera, es van crear no-
ves i grans potències, que en gran part són l’origen
dels actuals països europeus (doc. 7).
Malgrat que la formació de monarquies autoritàries
va ser un procés comú a tot Europa, quatre grans co-
rones van destacar sobre la resta: França, Anglaterra,
Espanya i Rússia.
• França. Després de la guerra dels Cent Anys, els
reis francesos des de Carles VII fins a Francesc I
van unificar el país i van afermar el seu poder.
• Anglaterra. Durant bona part del segle XV el pa-
ís va viure una guerra civil que va debilitar la no-
blesa i va fer possible que Enric VIII augmentés el
poder reial.
• Espanya. L’enllaç matrimonial d’Isabel de Caste-
lla i Ferran d’Aragó va posar les bases de la unió
dinàstica dels regnes de la península Ibèrica, lle-
vat de Portugal.
• Rússia. Ivan III el Gran va unificar el país, va in-
corporar nous territoris i es va designar a si ma-
teix tsar (emperador) de Rússia.
Doc. 6 El fi justifica els mitjans
[...] hi ha tanta diferència entre com es viu
i com s’hauria de viure, que aquell que canvia
el que es fa pel que s’hauria de fer es veu
abocat a la ruïna, perquè un home que vulgui
actuar arreu com una persona bona és
inevitable que es perdi entre tantes que no ho
són. Per això cal que tot príncep que es vulgui
mantenir aprengui a no ser bo i a practicar-ho
o no d’acord amb la necessitat. [...] no li ha de
preocupar gaire incórrer en la infàmia dels
vicis sense els quals difícilment podria salvar
l’Estat, perquè si considerem això fredament
veurem que, a vegades, el que sembla virtut
és causa de ruïna, i el que sembla vici només
acaba reportant benestar i seguretat.
NICCOLÓ MAQUIAVELO,
El príncep, 1513. Adaptat
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 123

REG N E
DE REG N E
N ORUEG A DE
S UÈC IA RÚSSIA
REG N E
Estocolm
D’ES C ÒC IA

I C
PA ÏS OS
Edimburg REIN O Moscou
DE L ’ORDE
DE DIN A M ARC A

T
T EUT ÒN IC

EA
N
Dublín
Copenhaguen

RIM
L À
REG N E PRIN C IPA T
D ’A N G L AT ERRA

DE C
DE
A T

Hamburg L IT UÀN IA
Londres Amsterdam
Kíev

NAT
Anvers POL ÒN IA
À

KHA
Cracòvia
S A C RE IM PERI
O C E

París

REG N E Budapest
DE F RAN Ç A
REG N E
Milà D’H ON G RIA
V PRIN C IPAT
E MAR NEGRE
GÈNOVA N DE V A L ÀQUIA
Bilbao È
NAVARRA Marsella C
I
L

A
A

Pamplona
UG

ESTATS
RT E

CORONA Istanbul
DE REGN

Barcelona PONTIFICIS
Lisboa Toledo C O R O IM PERI OTOMÀ
PO

N A Roma
DE CASTELLA D REG N E
València ’ Nàpols DE
A
Sevilla R N ÀPOL S
A
A R G Ó
M M
E Palerm
D
Melilla I T I
E R R A N CRETA

Doc. 7 Europa el 1500.

5. Els Reis Catòlics, exemple de monarquia autoritària

Castella i Aragó en el segle XV La unió dinàstica
En la primera meitat del segle XV, el territori de la El 1469 s’havien casat Ferran, fill del rei d’Aragó, i
península Ibèrica estava dividit en cinc grans unitats Isabel, germana del rei de Castella. El 1477 Isabel es
polítiques: la corona de Castella, la corona d’Aragó, va convertir en reina de Castella, i el 1479 Ferran va
el regne de Navarra, el regne de Portugal i el regne succeir el seu pare en el tron aragonès. Aleshores, es
islàmic de Granada. va produir la unió dinàstica de la corona de Cas-
La història de la corona de Castella en el segle XV tella i de la corona d’Aragó.
va estar marcada per les contínues revoltes dels no- Però aquesta unió tan sols era una unió personal. Isa-
bles. Quan el rei Enric IV va morir el 1474, els cas- bel i Ferran, els anomenats Reis Catòlics, governa-
tellans es van dividir entre els partidaris de la seva ven conjuntament els seus territoris, però cada reg-
filla Joana (anomenada la Beltraneja) i els de la se- ne va mantenir les seves pròpies lleis i institucions.
va germana Isabel. Aquesta última va ser proclama- Per això, després de la mort d’Isabel (1502) la unió
da finalment reina de Castella, després d’una guerra dinàstica va estar a punt de desfer-se. El tron castellà
civil que va durar cinc anys. va passar a la seva filla Joana (anomenada la Boja),
A la corona d’Aragó, la mort sense descendència de mentre que Ferran va continuar com a rei d’Aragó.
Martí I el 1410 van deixar vacant el tron. El 1412 es La bogeria de la reina Joana la va incapacitar per al
van reunir a Casp nou compromissaris, tres per ca- tron i va ser Ferran qui va acabar exercint la regència
da regne que formaven la Corona (Aragó, Catalu- fins que Carles I, fill de Joana la Boja, va ocupar el
nya i València) i van nomenar rei Ferran d’Anteque- tron de les dues corones el 1516. D’aquesta manera
ra, de la dinastia Trastàmara, la mateixa que gover- la unió dinàstica va quedar confirmada definitiva-
nava a Castella des del segle anterior. ment en les persones de Carles i els seus successors.

123
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 124

La política interior A l’Àfrica van conquerir diverses places, com ara Me-
lilla i Orà, a l’oceà Atlàntic van conquerir les illes Canà-
Un cop acabada la guerra de successió a Castella, Fer-
ran i Isabel es van dedicar a pacificar els seus regnes. ries i van començar la conquesta d’Amèrica, territo-
Per fer-ho a Castella van crear la Santa Germandat, un ris que van ser incorporats a la corona de Castella.
cos de policia que es dedicava a lluitar contra els ban-
La unitat religiosa
dits que assolaven els camins i contra els excessos de la
noblesa. També van reorganitzar la justícia i van reforçar Els Reis Catòlics van fer de la unificació religiosa dels
la Chancillería, que era el màxim organisme judicial. seus regnes un dels seus objectius principals.
Igualment, els Reis Catòlics van decidir augmentar el Amb permís del papa, el 1478 van fundar el Tribunal
seu poder davant les ciutats. Per fer-ho van nomenar de la Inquisició per perseguir els heretges. El tribu-
corregidors, uns funcionaris encarregats d’imposar nal tenia jurisdicció sobre tots els territoris, tant a Cas-
l’autoritat dels reis en tots els municipis de Castella. tella com a Aragó. Els condemnats a mort per aquest
Mentre que en els seus dominis, el rei Ferran II va tribunal eren cremats a la foguera o executats amb el
mantenir el sistema constitucional que limitava l’au- garrot.
toritat de la monarquia. El pas següent en la unificació religiosa va ser l’ex-
Van reforçar la Hisenda reial, per a la qual cosa van pulsió dels jueus el 1492. Per un edicte reial tots
arrabassar privilegis i terres que els seus antecessors els jueus havien de convertir-se al cristianisme o aban-
havien atorgat a la noblesa. I van crear un exèrcit pro- donar tots els dominis dels Reis Catòlics. Unes 80.000
fessional i permanent que es va convertir en un dels persones van veure’s forçades a marxar. Els que van
més efectius d’Europa. adoptar el cristianisme, anomenats conversos o ju-
deoconversos, van patir una persecució inquisito-
L’expansió territorial rial molt dura, que va durar segles.
Els Reis Catòlics van ampliar molt els seus territoris El 1502, després de la revolta de les Alpujarras, Isabel
(doc. 9). la Catòlica publicava una ordenança que donava als mu-
A la península Ibèrica van conquerir el 1492 l’últim ter- sulmans de Castella la possibilitat de triar entre la con-
ritori en poder dels musulmans, el regne de Granada, versió o l’exili. La mesura es va aplicar posteriorment
que van incorporar a la corona de Castella (doc. 8). El als regnes de València i d’Aragó. Poc a poc, els musul-
1512, un cop morta Isabel, també es va conquerir el mans que es van quedar als territoris de les dues co-
regne de Navarra. rones hispàniques després de 1492 (moriscs) van ser
Fora de la Península es van expandir per diversos ter- obligats a convertir-se, encara que van continuar més o
ritoris. El 1504 van incorporar el regne de Nàpols a menys d’amagat amb els seus costums i tradicions, fins
la corona d’Aragó. que van ser expulsat definitivament l’any 1609.

ACTIVITATS

5. ● Comprèn els conceptes. • Documents 7 i 9.

• Defineix els conceptes xarxa diplomàtica, dinastia
i aliança matrimonial.
• Explica la funció del Tribunal de la Inquisició.
6. ●● Interpreta el text.
• Quins canvis polítics es van produir a Europa?
• Per què es diu que als regnes peninsulars es va
produir una unió dinàstica?
• Com van reforçar els Reis Catòlics el seu poder
davant els municipis i davant la noblesa?
7. ●● Interpreta els documents.
• Document 6. Què aconsella Maquiavel
als governants? Què n’opines?
a) Indica quins eren els principals regnes
europeus.
b) Compara el mapa d’Europa del 1500
amb un d’actual. Digues quins països
subsisteixen avui dia i quins han
canviat.
c) Explica quins territoris dominaven els Reis
Catòlics.
8. ●●● Reflexiona.
• Què opines de la política religiosa dels Reis
Catòlics?

124
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 125

1. Boabdil, l’últim emir 2. Al fons, el paisatge 3. Isabel i Ferran presideixen 4. Darrere els monarques 5. Gonzalo Fernández
de Granada, lliura de la ciutat a cavall la comitiva cristiana. hi ha els seus fills grans: de Córdoba, el Gran
la clau de la ciutat de Granada. Isabel i el príncep Joan. Capità, encarregat
als Reis Catòlics. de les negociacions
amb Boabdil.

5
2
4

6.Heralds i patges
formen part de la
comitiva reial.
Doc. 8 La rendició de Granada, obra de Francisco Pradilla, 1882.

OCEÀ
ATLÀNTIC
C

REGNE
TI

D’ANGLATERRA
ÀN
ATL

SACRE IMPERI
NAVARRA
REGNE
OCEÀ

DE FRANÇA
L

12
GA

15

CORONA
CORONA SAVOIA V
RTU

DE D’ARAGÓ MILÀ E
N
AL

CASTELLA Navarra GÈNOVA ESTATS È

C
PO

TUG

ITALIANS I
DE REGNE

Nàpols NÀPOLS CORONES A

2

SARDENYA DE CASTELLA ESTATS

149

POR

PONTIFICIS
04

I ARAGÓ
BALEARS Regne
15

de Nàpols
ica
15

Sardenya
15

èr 492 GRANADA
10

14
10

Am e 1 97
sd Melilla SICÍLIA
de Sicília
Alger
Bugia Tunis
Orà

Aliança matrimonial
15
6
-9

10
77

Trípoli
14

Doc. 10 Aliances matrimonials establertes

pels Reis Catòlics. Isabel i Ferran van utilitzar
Incorporacions i conquestes
CANÀRIES els matrimonis dels seus fills per establir
aliances amb Portugal, Anglaterra
Doc. 9 Possessions dels Reis Catòlics. i el Sacre Imperi.

125
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 126

Activitats
Fer un esquema: la monarquia dels Reis Catòlics
9. ●● Completa l’esquema sobre la monarquia dels Reis Catòlics.

LA MONARQUIA DELS REIS CATÒLICS

Monarques Època Territoris Política interior Política exterior

• Isabel de Castella
•…

Comparar ritmes de canvi Analitzar l’evolució social

L’edat moderna és una etapa històrica diferent En l’edat moderna la societat s’organitzava
de l’edat mitjana. No obstant això, malgrat en els mateixos estaments que durant l’edat
que alguns aspectes van experimentar mitjana, però dins de cada grup es van produir
una gran transformació, d’altres es van canvis importants.
mantenir amb pocs canvis.
Per fer una anàlisi històrica correcta és
12. ●● Digues quins canvis es van produir
important comprendre que no tots els aspectes
en cadascun dels tipus socials indicats.
canvien al mateix ritme.

• Com van augmentar el seu poder

10. ●● Compara la situació a final els reis durant l’edat moderna?
de l’edat mitjana i a principi de l’edat A quins grups socials van
moderna. arrabassar el poder que
Edat Edat van aconseguir?
mitjana moderna
Com va evolucionar
la població? • Per què es considera que els
La societat es dividia nobles de l’edat mitjana eren
en estaments? més poderosos que els de
l’edat moderna?
Quins grups eren els més
poderosos?
Quina era la principal • A quin estament pertanyia
activitat econòmica? la burgesia? Qui en formava
Les tècniques bancàries part?
eren habituals? • Com va canviar la situació dels
Quin poder tenia el rei? burgesos en l’edat moderna?
Amb quines institucions
governava?
• La situació dels camperols
11. ●●● Quins trets de la societat, l’economia va millorar o va empitjorar?
i la política de l’edat moderna eren els mateixos En quins aspectes?
que en l’edat mitjana? Quins van canviar?

126
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 127

Interpretar l’organigrama d’una monarquia moderna

Rei
C
L’organigrama és una manera de representar O C
A
• Dirigeix el govern ajudat pels consells.
R • Dirigeix la política exterior.
gràficament la divisió de funcions dins de qualsevol O S
T
• Estableix les noves lleis.
N • Exerceix justícia per mitjà de la Cancelleria.
institució i les relacions que s’estableixen entre els A E
L • Mana sobre un exèrcit professional i permanent.

diferents organismes que formen aquestes institucions. D L Corts de Castella

Normalment, el càrrec o institució de més pes es
col·loca en un lloc destacat, generalment al centre,
i se sol ressaltar.
Els diferents organismes es diferencien en pisos
segons la importància que tinguin. Els càrrecs
o organismes que tenen la mateixa importància
es col·loquen al mateix nivell.
E A • Aproven els nous impostos sol·licitats pel rei.
R
E Rei
I • Dirigeix el govern.
S • Legisla juntament amb les Corts.
Diputació i Justícia d’Aragó
Regne
C • Salvaguarden el compliment dels furs.
• Administren els impostos recaptats.
A d’Aragó
T Corts
Ò • Aproven impostos.
L • Supervisen el govern.
I
• Legislen amb el rei.

C C
Els organismes que depenen d’altres organismes O Rei
S R • Dirigeix el govern.
o que estan relacionats s’uneixen mitjançant fletxes. O • Legisla juntament amb les Corts.
N
A Generalitat
Principat • Salvaguarda el compliment dels furs.
de • Administra els impostos recaptats.
Catalunya
13. ●●● Observa l’organigrama del govern D‘
A Corts
R • Aproven impostos.
dels Reis Catòlics. A • Supervisen el govern.
G • Legislen amb el rei.
Ó
• Quins territoris es distingien en els seus reialmes?
Rei
• Quin era el màxim poder en tots ells? Hi havia • Dirigeix el govern.
• Legisla juntament amb les Corts.
els mateixos poders a cada regne?
Generalitat
Regne
• Enumera quines altres institucions hi havia de
• Salvaguarda el compliment dels furs.
• Administra els impostos recaptats.
i explica quines funcions feien dins València
Corts
de cadascun dels organismes que componien • Aproven impostos.
• Supervisen el govern.
la monarquia. • Legislen amb el rei.

Establir una cadena causal

14. ●● Analitza la seqüència.
Quan estudies història has de prestar una atenció
• Quines van ser les causes de l’augment
especial a les causes i les conseqüències
de població en el segle XV?
dels esdeveniments que estàs analitzant.
• Quins efectes va provocar l’augment
En història uns fets es concatenen amb els altres.
de població? Explica-ho.
Cada esdeveniment té un seguit de causes i
provoca unes conseqüències. Al seu torn, aquestes • Aquesta conseqüència va ser, al seu torn,
conseqüències poden ser causa de fets posteriors. causa d’algun altre fet? Per què va tenir
aquestes conseqüències?

Finalitzen moltes
guerres
Creix la
Augment La burgesia
producció
Remet la pesta de la es fa
artesana
població poderosa
i el comerç
Milloren
les collites

127
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 128

U N I TAT

11 El canvi cultural:
Renaixement i Reforma
1. El Renaixement: l’època de l’humanisme Erasme de
Rotterdam
Data

1466-1536
Aportacions

Va defensar la necessitat d’augmentar

la moralitat del clergat i va advocar
per una religiositat íntima
i personal. Va ser un gran promotor
Les transformacions socials i culturals dels segles XV i XVI van dels estudis filosòfics i històrics.

ser tan profundes que aquesta etapa s’ha denominat amb un Thomas 1478-1535 Va exposar la posibilitat
More d’una societat diferent
nom propi: el Renaixement. Un dels trets essencials del Renai- basada en la tolerància religiosa
i la propietat comuna de la terra.
xement va ser el desenvolupament de l’humanisme, un corrent Joan Lluís 1492-1540 Va defensar la separació entre
cultural que es va desenvolupar plenament en el segle XV i a Vives la lògica i la metafísica, i la necessitat
de basar el coneixement humà
en la raó i la natura.
principi del XVI i que va tenir aquestes característiques bàsiques:
• Enfront de la mentalitat medieval, en què tot girava entorn Doc. 1 Principals humanistes.
de Déu, els humanistes es preocupen per l’ésser humà.
Els humanistes consideraven que l’ésser humà era el centre Doc. 2
del món i van dedicar els seus escrits a estudiar-lo: el seu
Però la pèrdua o el gran enfosquiment
pensament, la seva història, la seva anatomia.
d’aquestes dues llengües augustes,
• Els humanistes es van inspirar en la literatura, la filosofia i la llatina i la grega, va originar
l’art de l’antiguitat. Van estudiar els textos originals, en llatí forçosament que les arts i les disciplines
i en grec, sense traduccions ni interpretacions medievals. que s’havien expressat en aquestes
• L’ humanisme va defensar la recerca de la veritat a través de llengües se sumissin en les mateixes
la raó i l’experiència. Els humanistes investigaven per si ma- tenebres i enviliment i que les veus
teixos, discutien els resultats i defensaven el valor de la re- perdessin el seu sentit precís
i s’introduïssin idiotismes desconeguts
flexió personal.
i lletjos.
• Els humanistes tenien una profunda curiositat. Aspiraven a
JOAN LLUÍS VIVES, De disciplinis, 1531
saber-ho tot; no volien ser especialistes en una matèria, sinó
savis.
Els principals humanistes van ser Erasme de Rotterdam, Tho-
mas More i Joan Lluís Vives (docs. 1 i 2). APARICIÓ DE LA IMPREMTA
Ciutats amb tallers 1456:
Primer llibre imprès al món.
Els mitjans de difusió de l’humanisme d’impressió Taller de Johan Gutenberg

Les obres dels humanistes es van difondre fonamentalment a

través de la impremta i les acadèmies. Londres
Magúncia
La invenció de la impremta per part de Gutenberg el 1440 va OCEÀ Lovaina
Nuremberg
permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable ante- ATLÀNTIC París
riorment, perquè ja no calia copiar a mà cada exemplar. Grà- Estrasburg Augsburg

cies a això els llibres, tot i que continuaven sent molt cars, van
Venècia
ser més assequibles i se’n van vendre molts més (doc. 3). Milà

Burgos Bolonya
Les acadèmies van ser els llocs de trobada d’estudiosos on Valladolid
Pamplona
Florència
Saragossa
es van desenvolupar i difondre els estudis humanístics. S’hi Segòvia
Barcelona
Roma
reunien savis i erudits per intercanviar idees. Va destacar l’A- Toledo Alcalá de
Henares
cadèmia Platònica de Florència. Sevilla
València mar
Mediterrani
Granada 1472:
Primer llibre
Les universitats van mantenir els mètodes d’estudi medievals, imprès a Espanya

però algunes, com ara les de Pàdua, Bolonya, Florència, Alcalá

de Henares, Salamanca o Lovaina, van incorporar els principis Doc. 3 Principals centres d’impressió
de l’humanisme. a Europa.

128
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 129

Leonardo da Vinci, prototipus d’humanista A FONS

Leonardo da Vinci va néixer el 1452 al poble de Vinci, prop

de Florència. Va ser educat en aquesta ciutat, que era
el centre intel·lectual d’Itàlia i el bressol de l’humanisme.
De jove, Leonardo va mostrar la seva gran intel·ligència
i creativitat en les disciplines més variades.
Leonardo és considerat un dels millors pintors de tots
els temps. Però també va ser un gran científic.
Va investigar l’anatomia humana. Va ser un expert en
òptica i va analitzar l’ull humà detingudament. Va fer
descobriments en geologia, meteorologia i hidràulica
i va estudiar les marees i la Lluna.
Va destacar com a enginyer. Va fer dissenys de tota mena
de màquines, des de ginys militars fins a prototipus
voladors.
També va ser un músic notable, amb una gran capacitat
d’improvisació.

Doc. 5 Dibuix sobre la proporció del cos humà

segons Vitruvi fet per Leonardo da Vinci. Els estudis
d’anatomia de Leonardo reflecteixen un gran sentit
de l’observació.

Doc. 4 Projecte de giny volador. Leonardo va analitzar el vol Doc. 6 Catapulta. També va fer diversos projectes
dels ocells i va fer estudis d’aerodinàmica que després va aplicar de màquines militars per a Ludovico Sforza,
al disseny de màquines voladores. duc de Milà.

ACTIVITATS

1. ● Comprèn els conceptes. 3. ●●● Organitza la informació.

• Què és l’humanisme? D’on creus que procedeix • Compara la cultura medieval i la cultura humanista.
la paraula?
Medieval Humanista
2. ●● Interpreta els documents. Centre de referència
• Document 1. Explica quins van ser els
humanistes principals i què van aportar. Paper de la investigació
• Document 2. Quines idees de l’humanisme Mitjans de difusió
reflecteix?
• Document 3. On hi va haver centres d’impressió? 4. ●●● Reflexiona.
Quina relació hi va haver entre la impremta • Quins trets de l’humanisme perduren en la nostra
i l’humanisme? mentalitat?

129
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 130

2. El desenvolupament científic
El desig d’investigar i de saber fomentat per l’humanisme va ser
també un incentiu per al desenvolupament de les ciències.
En el segle XVI, Nicolau Copèrnic va desenvolupar la teoria he-
liocèntrica, que defensava que el Sol era el centre de l’uni-
vers, mentre que la Terra i la resta de planetes giraven al voltant
seu. L’Església va negar la teoria de Copèrnic per raons religio-
ses. Per això el sistema de Ptolomeu (elaborat en el segle II dC),
que defensava la posició central de la Terra, va continuar sent
l’oficial durant molt temps.
Doc. 7 Cúpula de la catedral de Florència,
També es va avançar en el coneixement del cos humà, gràcies obra de Brunelleschi (1418-1464). Aquesta
als estudis d’anatomia d’Andreas Vesal i de la circulació san- cúpula es considera la primera gran obra
guínia de Miquel Servet. arquitectònica renaixentista i va destacar
per les dimensions que tenia, molt superiors
Els descobriments geogràfics van desenvolupar altres ciències i a les de les cúpules gòtiques. Es considera
disciplines, com ara la geografia, la zoologia, la botànica i la la tercera gran cúpula de la història
cartografia. de l’arquitectura, després de la del Panteó
de Roma i la de l’església de Santa Sofia

3. Un nou estil artístic: el renaixentista de Constantinoble (Istanbul).

El canvi de mentalitat també es va reflectir en l’art. Es va des-

envolupar un nou corrent artístic, l’estil renaixentista, que bus- DRETS HUMANS
cava la inspiració en els models artístics de l’antiguitat. Els ar-
tistes del Renaixement van recuperar les formes simples i har- La persecució de les idees
monioses de l’art grec i romà i van rebutjar la grandiositat i científiques
l’abundant decoració del gòtic. En l’edat moderna, qualsevol innovació
L’ ésser humà es va convertir en el centre de l’art i els artistes que qüestionés els dogmes religiosos
es van preocupar per plasmar un ideal de bellesa. era declarada herètica i se’n prohibia
L’ estil renaixentista va sorgir a Itàlia en el segle XIV i es va des- la difusió. Molts científics van patir
persecucions per aquest motiu.
envolupar en dues etapes:
• El Quattrocento va comprendre el segle XV. En aquesta eta-
pa el gran centre cultural va ser la ciutat de Florència (doc. 7).
• El Cinquecento va correspondre al segle XVI i el principal fo- ACTIVITATS
cus de difusió d’aquesta etapa va ser la ciutat de Roma. En aquest
moment l’estil renaixentista es van estendre per tot Europa. 5. ● Comprèn els conceptes.
• Per què els artistes del segle XV
Artistes i mecenes deien que en la seva època
s’havia produït un renaixement?
En l’edat mitjana, l’artista era un simple artesà que treballava al
seu taller i no firmava les seves obres. En el Renaixement aques- • Què signifiquen els termes
Quattrocento i Cinquecento?
ta concepció va canviar. Els artistes renaixentistes firmaven les
obres i buscaven la fama i el reconeixement. 6. ● Busca les idees principals.
A més, eren molt cultes i eren capaços de desenvolupar diver- • Enumera els principals avenços
ses disciplines. És per això que molts artistes van ser escul- científics dels segles XV i XVI.
tors, pintors i arquitectes, i fins i tot n’hi va haver que van des- 7. ●●● Reflexiona.
tacar com a inventors i científics. • Els Mèdici van ser uns mecenes?
Els artistes disposaven del suport dels mecenes, que eren per- Per què?
sones riques que finançaven les obres i en protegien els autors.

130
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 131

El palau d’uns mecenes: els Mèdici A FONS

El palau Mèdici-Ricardi va ser encarregat a l’arquitecte Michelozzo

per Cosimo el Vell, patriarca de la família Mèdici, una de les més
poderoses de Florència.
Es va construir entre 1444 i 1460. Aviat es va convertir en el model
de palau del Renaixement i va ser imitat en nombroses construccions
civils a Florència i en altres ciutats d’Itàlia i d’Europa.
Els Mèdici van voler fer del seu palau un lloc de referència
del nou art. Per això es va combinar el marc arquitectònic amb
altres branques de l’art: el palau va ser decorat amb pintures
i escultures molt boniques fetes pels principals mestres
renaixentistes.
A més, en el gran parc situat a la banda nord del palau, l’anomenat
Orto di San Marco, s’hi van col·locar nombroses escultures
clàssiques, comprades a Roma, i es va crear una gran escola sota
la direcció de l’escultor Bertoldo que ha estat considerada la primera
acadèmia de belles arts d’Europa.
Doc. 9 Façana principal. Michelozzo
va diferenciar els tres pisos del palau.
Al pis inferior, fet de carreus encoixinats
d’aspecte rústec, hi sobresurten les grans
Doc. 8 Esquema pedres irregulars; el segon pis presenta
del palau. carreus encoixinats de factura més fina
i l’últim pis té la façana llisa. També
hi destaca la gran cornisa superior.

Doc. 10 David, obra

de Donatello. L’original
d’aquesta estàtua
estava al pati
del palau; és una
de les escultures
més famoses
del Quattrocento.

Doc. 11 Seguici dels Reis Mags, frescos que decoren

la capella de palau. Aquests frescos van ser fets
pel pintor Benozzo Gozzoli. Malgrat que representa
una escena religiosa, la cavalcada dels Reis Mags,
els personatges són els membres principals
de la família Mèdici, com ara Cosimo el Vell
o Lorenzo el Magnífic, acompanyats d’una gran
cort de personatges polítics de la seva època.

131
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 132

4. L’arquitectura GLOSSARI
Cornisa

Els arquitectes del Renaixement recuperen els ele-

Fris
ments clàssics: arcs de mig punt, frontons, voltes
de canó i columnes clàssiques (ordres dòric, jònic i
Capitell
corinti). Aquests elements van substituir completa-
ment les formes gòtiques (doc. 12). Frontó
Els edificis eren més petits i més baixos que els gò-
tics, perquè es volien adaptar a les proporcions del Arc de mig
cos humà. punt

Es decoraven amb senzillesa i austeritat. Pretenien do-

Fust
nar una sensació d’ordre i harmonia.
Balaustrada
El Quattrocento
Entre els arquitectes del Quattrocento destaca Bru- Doc. 12 Disseny
nelleschi. Es considera el primer artista complet, d’un detall de la façana
perquè era arquitecte, pintor i escultor. Entre les se- del palau Bevilacqua
ves obres sobresurten la cúpula de la catedral de (Verona).
Florència (doc. 7), la façana del Palau Pitti i esglé-
sies com ara la de San Lorenzo o la del Santo Spirito
(doc. 15), que es van convertir en models d’art re-
naixentista i van ser imitades en moltes altres cons-
truccions italianes i de la resta d’Europa.
Un altre arquitecte destacat va ser Alberti, que va
construir a Florència el palau Rucellai i a Màntua l’es-
glésia de Sant Andreu (doc. 13). Frontó
triangular
El Cinquecento
En el segle XVI el gran centre de l’arquitectura re-
naixentista va ser la ciutat de Roma, on es van cons-
truir edificis magnífics sota el mecenatge dels papes
Alexandre VI, Juli II, Lleó X i Climent VII.
D’entre els grans edificis que es van construir en
aquesta etapa a Roma va destacar la basílica de Sant
Pere, en què van participar tres dels millors arqui-
tectes d’aquell temps: Bramante, que en va fer el
primer projecte, Miquel Àngel, que en va modifi-
car la cúpula, i Maderno, a qui devem la resta de
l’edifici.
Un altre focus d’aquest període va ser la ciutat de
Venècia, on es van construir esglésies i palaus fantàs-
tics. A Venècia es va generalitzar un nou tipus de cons-
trucció civil, la vil·la, que era una casa de camp de
l’aristocràcia (doc. 14). Andrea Palladio va ser un
Doc. 13 Església de Sant Andreu de Màntua, obra d’Alberti.
dels arquitectes principals d’aquesta etapa, i va fer Es considera una de les construccions més originals
vil·les i esglésies molt importants a Venècia i pels vol- del Quattrocento. La façana recorda un arc de triomf romà
tants, com ara l’església del Redemptor. i està rematada per un gran frontó triangular.

132
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 133

La cúpula cobreix la gran sala

central rodona (rotonda),
que dóna nom a la vil·la. La resta La planta d’aquesta
de l’edifici s’organitza al voltant vil·la, la més famosa
d’aquesta sala. de Palladio, està
composta per les
Les quatre façanes tenen
formes geomètriques
un esquema idèntic,
més senzilles:
amb una escala que arriba
el quadrat, el cercle
al pòrtic, format per sis
i el rectangle.
columnes i escultures
sobre cadascun dels
vèrtexs del gran frontó.

La vil·la
s’eleva sobre
un podi
ben alt.

Doc. 14 Vil·la Rotonda (Vicenza), obra d’Andrea Palladio. Aquesta vil·la era el centre d’una gran explotació agrícola.
Va ser molt imitada en altres països durant segles. Per exemple, moltes mansions de camp angleses i del sud-est
dels Estats Units construïdes entre els segles XVII i XX van seguir aquest patró.

ACTIVITATS

8. ● Comprèn els conceptes.

• Dibuixa esquemàticament la façana d’un
edifici renaixentista que contingui aquests
elements: cornisa, fris, capitell, frontó,
balustrada, voluta i carreus encoixinats.
• Explica què és un vil·la palladiana.

9. ●● Interpreta el text.
• Explica com es plasmen aquestes dues idees
en l’arquitectura renaixentista:
a) Inspiració basada en l’antiguitat.
b) Primacia de l’ésser humà.

10. ●● Interpreta els documents.

• Documents 13 i 14.
a) Explica de quins edificis es tracta,
la data i lloc de construcció i qui en va
ser l’autor.
b) Indica quins elements clàssics
distingeixes en aquestes façanes.
Doc. 15 Església del Santo Spirito (Florència), obra • Document 15. És un edifici harmoniós?
de Brunelleschi. Aquesta església va ser un dels millors Com ho va aconseguir Brunelleschi?
exemples de l’arquitectura religiosa del Renaixement, perquè En què es diferencia d’un edifici gòtic?
Brunelleschi va intentar assolir-hi la perfecció geomètrica.

133
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 134

5. La pintura GLOSSARI
Perspectiva. Tècnica pictòrica
La pintura del Renaixement es va caracteritzar per la conques- utilitzada per representar el relleu
ta de la perspectiva* i el domini de l’espai. El color, la com- dels objectes i la distància a què
posició i les escenes que servien de fons a les obres (general- es troben respecte de l’espectador.
ment, edificis o paisatges) es van utilitzar per crear diferents
plans i donar sensació de profunditat.
Els pintors es van inspirar en l’antiguitat clàssica. Per això es
prestava una atenció especial a les proporcions de les figures i
es buscava la bellesa, idealitzant rostres, cossos i moviments.
Els temes dels quadres es van ampliar. Malgrat que es van con-
tinuar fent moltes escenes religioses, també es representaven es-
cenes mitològiques, nus i retrats.
El Quattrocento
El pintor florentí Masaccio és considerat el primer pintor ple-
nament renaixentista, especialment pel tractament que va fer de
la perspectiva (doc. 16).
No obstant això, la figura més coneguda del Quattrocento ita-
lià va ser Botticelli, que va plasmar amb perfecció el dibuix i
va saber transmetre amb mestria la sensació de moviment de
les figures (doc. 18).
Els quatre grans del Cinquecento Doc. 16 Santíssima Trinitat,
La culminació de la pintura renaixentista va arribar durant el obra de Masaccio.
segle XVI. Van destacar-hi quatre artistes italians: Leonardo da
Vinci, Miquel Àngel Buonarroti, Rafael Sanzio i Ticià.
• Leonardo (1452-1519) va ser un humanista que va treballar
molts camps del coneixement. Com a pintor va fer poques
obres, però totes genials. Leonardo va destacar en la repre-
sentació de la natura i les proporcions. Va ser un mestre de
l’sfumato, la tècnica pictòrica que consisteix a difuminar els
contorns per crear sensació de profunditat. Entre les seves
obres destaquen La Gioconda (doc. 17) i la Santa Cena.
• Miquel Àngel (1475-1564) va ser un extraordinari arquitec-
te, escultor i pintor. Entre les seves obres pictòriques desta-
quen principalment els frescos de la Capella Sixtina de Roma,
amb escenes plenes de moviment i expressivitat (doc. 23).
• Rafael (1483-1520) és considerat el màxim exponent de la
pintura renaixentista a causa de la perfecció que va assolir en
el color, el dibuix i la composició. Entre les seves obres des-
taquen els frescos pintats per a la Stanza della Signatura del
Vaticà, com ara L’ Escola d’Atenes (doc. 19), i les seves ma-
donne o verges.
• Ticià (1490-1576) va ser el millor pintor venecià. Els pintors
venecians es van caracteritzar pel colorisme i la riquesa de les
seves representacions. Ticià és autor d’excel·lents retrats i qua-
dres de temàtica religiosa i mitològica. Doc. 17 La Gioconda, obra de Leonardo.

134
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 135

Ben abraçats, Zèfir, el déu del vent, La deessa Venus sura en La primavera espera
i Aura, la deessa de la brisa, empenyen el mar sobre una petxina la deessa per abrigar-la
Venus cap a l’illa de Citera. després de néixer. amb un mantell de flors.

Doc. 18 El naixement de Venus, obra de Botticelli. En aquesta pintura, Botticelli va utilitzar la línia fosca per delimitar el contorn
de les figures; d’aquesta manera aconseguia que els personatges adquirissin un cert aspecte escultòric. D’altra banda,
el gest i l’actitud púdica de Venus recorden les pintures grecoromanes dedicades a aquesta deessa.

1. L’escena està
emmarcada en
una gran estructura
4. Diògenes se’l veu
arquitectònica 1 ajagut a les
renaixentista, que
escales.
és la que estableix
la perspectiva
i dóna profunditat
al quadre.
5. Aquest grup està
2. El centre de la format per diversos
composició personatges
l’ocupen Plató contemporanis del
2 pintor: l’arquitecte
i Aristòtil. El primer
ha estat retratat Bramante traça
amb els trets una figura sobre una
de Leonardo. taula amb un compàs;
a sobre, amb els
braços fent un gest
3. El personatge d’admiració, hi ha
meditatiu assegut Frederic II, el duc
en primer pla de Màntua, i Rafael
possiblement és mateix es va retratar
Miquel Àngel 4 a l’extrem dret
Buonarroti. de l’escena.
3
5

Doc. 19 L’Escola d’Atenes, obra de Rafael. En aquesta obra Rafael va voler reunir la saviesa dels clàssics amb la del seu propi temps.
Per això hi va retratar grans pensadors de la Grècia clàssica amb les faccions de personatges contemporanis molt destacats.

135
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 136

6. L’escultura
Doc. 20 Detall del rostre
de Gattamelata. El rostre de l’estàtua
està individualitzat, encara que
L’escultura també va seguir els models de l’antiguitat l’autor retrata el condottiero amb
la noblesa d’un emperador.
clàssica. Per això es va prestar molta importància a les
proporcions i als estudis anatòmics dels personat-
ges, fet que es va reflectir en la proliferació de nus.
Altres gèneres que van experimentar un gran des-
envolupament van ser el retrat i l’escultura eqües-
tre. En els dos casos, les figures es representen idea-
litzades, amb cossos i trets plens de bellesa, malgrat
que també s’intentava plasmar la personalitat del re-
tratat (docs. 20 i 21).
La majoria de les escultures, tal com passava en l’an-
tiguitat, es feien de bronze o marbre.
El primer escultor renaixentista va ser Ghiberti. Les
seves portes del baptisteri de la catedral de Florèn-
cia estaven decorades amb relleus de bronze en què
l’artista va aplicar les lleis de la perspectiva per do-
nar profunditat a les escenes.
El gran escultor del Quattrocento va ser Donatello,
que va plasmar a la perfecció l’ideal de l’escultura d’a-
quest període en obres com ara el David (doc. 10).
L’ escultor més important del Cinquecento, consi- Doc. 21 Estàtua del condottiero Gattamelata, obra
de Donatello. Aquesta escultura va ser pensada com
derat la culminació de l’escultura renaixentista,
un monument tomba; per això la cambra funerària, molt
va ser Miquel Àngel Buonarroti. Entre les seves bonica, és la part central del conjunt. Donatello va voler fer
obres destaquen la Pietat, el David i el Moisès (docs. una escultura eqüestre a l’estil de les dels emperadors
34, 22 i 24). romans, com a homenatge al gran soldat de l’exèrcit venecià.

ACTIVITATS

11. ● Comprèn els conceptes.

• Explica què signifiquen aquestes expressions:
a) Idealitzar les figures.
b) Escena mitològica.
12. ● Busca les idees principals.
13. ●● Interpreta els documents.
• Explica les característiques generals
de la pintura renaixentista.
• Indica quins pintors van ser els més importants
del Quattrocento i del Cinquecento i descriu
els trets essencials que els caracteritzen.
• Quines són les característiques generals
de l’escultura del Renaixement?
• Quins són els gèneres que es van desenvolupar
més? Eren els mateixos que en l’escultura
medieval o hi havia diferències?
• Quins artistes van ser els representants
principals de l’escultura renaixentista?
• Quines van ser les escultures més rellevants
de Miquel Àngel?
• Documents 16, 17, 18 i 19.
a) Quins artistes van pintar aquests
quadres?
b) Quan ho van fer?
c) Indica en cadascun alguna característica
de la pintura renaixentista.
• Documents 10 i 22.
a) En què s’assemblen?
b) En què es diferencien?

136
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 137

Miquel Àngel, un geni de l’art A FONS

Miquel àngel és un dels artistes més

grans i complets de la història. Va fer
obres extraordinàries en totes les
branques de l’art, i va ser un dels millors
pintors, arquitectes i escultors
del Renaixement.
Miquel Àngel va dur a terme la seva obra
fonamentalment en dues ciutats:
Florència i Roma.
Malgrat que va ser genial en totes les
facetes de l’art, sempre es va considerar
a si mateix un escultor. La seva obra va
suposar la culminació de l’escultura
renaixentista.
Les escultures de Miquel Àngel
mostraven un domini total de les Doc. 23 La creació d’Adam, obra de Miquel Àngel. Aquesta escena pertany
proporcions humanes. Representaven al conjunt de frescos que decoren el sostre de la Capella Sixtina al Vaticà,
personatges heroics, plens de força encarregats pel papa Juli II a Miquel Àngel el 1505. L’artista va fer nou
interior i bellesa. Entre les seves obres escenes del Gènesi, que es consideren entre les millors obres pictòriques
principals cal esmentar el David, l’Esclau de tota la història de la humanitat. Més tard també va pintar el mural
moribund, el Moisès i les Pietats. que hi ha darrere l’altar amb escenes del Judici Final.

Doc. 22 David, obra

de Miquel Àngel.
L’escultura era una
representació de l’home
ideal del Renaixement:
bell, fort, serè i racional.

Doc. 24 Moisès, obra de Miquel Àngel escultura que forma part

14. ●●● Busca a Internet altres obres
escultòriques de Miquel Àngel, per
exemple l’Esclau moribund o les tombes
dels Mèdici i analitza-les.
de la tomba de Juli II. L’artista no va arribar a acabar el complex
escultòric de la tomba de Juli II, però alguna de les seves figures
es consideren entre les millors de la història, com per exemple
la de Moisès, al qual Miquel Àngel representa com un heroi
d’anatomia portentosa, amb una força sobrehumana i una
mirada furiosa i profunda. Expliquen que quan Miquel Àngel
va acabar l’estàtua la va veure tan perfecta que li va clavar
un copet de martell i va dir: «Per què no em parles?».

137
830900 _ 0110-0147.qxd 25/1/08 13:50 Página 138

7. L’expansió del Renaixement

L’ estil renaixentista es va estendre des d’Itàlia cap a altres zones
d’Europa, sobretot en el segle XVI. No obstant això, no va tenir
el mateix èxit ni en tots els llocs ni en les diferents branques de
l’art.
En molts països el gòtic va continuar dominant l’arquitectura
fins al segle XVII, mentre que la pintura sí que va rebre influèn-
cies del nou estil.
La gran figura del Renaixement fora d’Itàlia va ser el pintor Al-
brecht Dürer, que va introduir aquest estil a Alemanya des-
prés dels viatges que va fer a Itàlia. Dürer va ser un excel·lent di-
buixant, gravador i retratista. Entre les seves obres destaquen
Adam i Eva i l’Adoració dels mags.
Doc. 25 El cavaller de la mà al pit, obra del pintor
El Greco.
El Renaixement hispànic
L’art renaixentista no es va imposar plenament als territoris pe- ACTIVITATS
ninsulars fins al segle XVI. A partir d’aleshores, la influència del
nou estil es va fer notar en totes les branques de l’art. 15. ● Comprèn els conceptes.
En arquitectura, el gòtic va continuar sent l’estil predominant • A quins conceptes corresponen
al llarg de tot el segle XV i principi del XVI. A Espanya hi ha molt aquestes definicions?
poques mostres de l’estil renaixentista italià; només es va fer ser- a) L’estil propi del Renaixement
hispànic caracteritzat per
vir per a algunes construccions molt concretes, com ara el
l’austeritat i la solemnitat.
palau de Carles V a l’Alhambra de Granada o la catedral d’a-
b) L’estil propi del Renaixement
questa mateixa ciutat.
hispànic caracteritzat per
L’arquitectura renaixentista hispànica, no obstant això, va des- la decoració abundant.
envolupar estils propis.
16. ● Busca les idees principals.
• El més important va ser l’estil herrerià, caracteritzat per l’aus-
• Explica tot el que sàpigues
teritat i una gran solemnitat. El millor exemple d’aquest estil
de Dürer i El Greco.
és el monestir de San Lorenzo de l’Escorial, un dels monu-
ments més importants d’aquell temps, ideat per Juan de Her- 17. ●● Interpreta el text.
rera. • Es va imposar l’estil
• Altres edificis van seguir l’estil plateresc, caracteritzat per una renaixentista en l’arquitectura
fora d’Itàlia?
decoració molt abundant i delicada. La façana de la univer-
sitat de Salamanca n’és el millor exemple. • En què es diferencien
les escultures renaixentistes
L’escultura hispànica va rebre influències del Renaixement ita- hispàniques de les italianes?
lià, però els escultors van intentar plasmar la intensitat dels sen-
18. ●● Interpreta els documents.
timents religiosos més que no pas la bellesa ideal. La majoria
• Document 25. Descriu la figura
de les obres van ser talles de fusta molt boniques pintades de co-
representada i analitza els
lors ben vistosos. Entre els escultors va destacar Alonso de Ber- aspectes següents:
ruguete, nascut a Palència.
a) Explica com són els colors.
En pintura, El Greco va sobresortir per sobre de tots els altres b) A quina classe social creus
pintors. Va fer pintures religioses i retrats amb un estil molt ori- que pertany la figura
ginal, ple de dramatisme i moviment; principalment, destaca retratada?
per l’ús del color i les figures allargades. De la seva obra, molt c) Quin són els elements més
àmplia, destaquen l’Espoliació, l’Enterrament del senyor d’Orgaz importants del quadre?
i el retrat El cavaller de la mà al pit (doc. 25).

138
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 139
8. El canvi religiós
L’Església a principi de l’edat moderna
A final de l’edat mitjana, hi havia en alguns sectors
de la societat europea un profund malestar contra
certes pràctiques de l’Església catòlica.
Els crítics opinaven que les altes jerarquies vivien en-
voltades de luxes i riqueses, fet que atemptava contra
els principis de la religió cristiana. A més, denuncia-
ven que gran part del clergat tenia molt poca forma-
ció i no sabia o no volia exercir correctament les la-
bors pastorals que tenien encomanades. S’unia a
aquesta situació el fet que molts càrrecs eclesiàstics es
compraven i els compradors a vegades no tenien una
autèntica vocació religiosa, sinó que buscaven els be-
neficis associats al càrrec a què accedien.
Un altre motiu d’escàndol eren les indulgències, un
document que emetia el papa pel qual es comprava
el perdó dels pecats.
La Reforma luterana
El 1515, el papa Lleó X va concedir indulgències a qui
donés diners per pagar la construcció de la basílica de
Sant Pere que s’estava edificant en aquell moment. El
monjo alemany Martí Luter va respondre la publi-
cació de les indulgències amb les seves 95 tesis (doc.
26), en què criticava el papa durament. Aquest li va
ordenar que reconegués públicament que s’havia equi-
vocat, però Luter no ho va fer i va ser excomunicat.
Des d’aquell moment, Luter va començar a difondre
les seves idees. Aquest va ser l’origen del luteranis-
me, els principis bàsics del qual són:
• Les persones se salven per la seva fe, i no pas per
les obres que facin.
• Els creients es relacionen directament amb Déu per
l’oració, sense necessitat que els sacerdots exercei-
xin d’intermediaris.
• L’única font de veritat són els textos sagrats. Cada
persona pot interpretar la Bíblia, sense que hagi
d’acceptar la interpretació de l’Església.
• Dels set sagraments, només dos són veritables: el
baptisme i l’eucaristia.
• El culte a la Verge i als sants s’ha de prohibir.
• A més, Luter va negar l’autoritat del papa.
Aquestes idees eren irreconciliables amb l’Església
catòlica. Per això els luterans, els quals van començar
a ser anomenats protestants*, s’en van excloure.
Doc. 26 Contra les indulgències
Per què el papa, que té més riqueses
que molts grans rics, no edifica
almenys la basílica de Sant Pere
amb els seus propis diners, en lloc
de fer-ho amb els dels pobres fidels?
Les indulgències, per les quals
els predicadors prometen grans mèrits, en tenen
només un, de mèrit: el de donar diners. Cal ensenyar
als cristians que el que es dóna als pobres
o es presta als necessitats és millor que
guanyar indulgències.
M. LUTER, 95 tesis
GLOSSARI
Concili. Congrés de bisbes i altres
representants de l’Església per tractar sobre
matèria de dogma.
Protestant. El terme protestant va sorgir en la Dieta
d’Espira de 1529. La Dieta era la reunió
dels prínceps i ciutats del Sacre Imperi amb
l’emperador. En aquesta reunió, la majoria catòlica
va decidir prohibir les doctrines de Martí Luter,
per la qual cosa la minoria que hi donava suport
es va enfrontar amb l’emperador Carles V.
Des d’aleshores, els que s’oposaven al papat
de Roma van ser coneguts com a protestants.
Van retirar les imatges
Els calvinistes no Molt sovint van
decoraven els seus temples religioses perquè utilitzar les
amb obres d’art ni riqueses negaven el culte antigues esglésies
perquè consideraven que a les icones. catòliques, però
era una mostra sense decoració
d’ostentació contrària a ni imatges.
l’esperit religiós.
Doc. 27 Interior d’un temple calvinista, obra de Berckhayde.
139
830900 _ 0110-0147.qxd 25/1/08 13:50 Página 140

L’expansió de la Reforma ACTIVITATS

El luteranisme es va estendre ràpidament per Alema-
nya. Els nobles alemanys van veure la possibilitat d’a-
propiar-se les terres de l’Església catòlica i d’oposar-se
a l’emperador Carles V, que donava suport al papa.
A més, per tot Europa van sorgir nous moviments de
reforma religiosa. Un dels més influents va ser el cal-
vinisme (doc. 27), predicat per Joan Calví. La seva
doctrina es basava en la predestinació: les persones
estaven condemnades o salvades en néixer, sense que
les obres fossin importants. Un cas especial va ser el
d’Anglaterra. El rei anglès Enric VIII volia divorciar-
se de la seva dona, Caterina d’Aragó, i casar-se amb
Anna Bolena. Però el papa no li va concedir el divor-
ci. El 1534, Enric VIII va crear la seva pròpia Esglé-
sia, l’Església anglicana, al capdavant de la qual s’hi
situava el rei mateix.
19. ● Comprèn els conceptes.
• Com es diuen les religions que van fundar
Luter, Calví i Enric VIII?
• És el mateix protestant i luterà?
• Què és la Reforma? I la Contrareforma?
• Què significa predestinació?
20. ● Busca les idees principals.
• Per què va sorgir la Reforma?
• Com va esclatar la Reforma luterana?
• Quines idees defensava Luter?
• Com va reaccionar l’Església davant
la Reforma? Amb això es va aconseguir
restaurar la unitat de l’Església Occidental?
21. ●● Interpreta els documents.
• Document 27. En què es diferencia una

9. La Contrareforma església catòlica i una de protestant?

• Document 28. Indica els noms dels països
de majoria catòlica, els de majoria
La Contrareforma va ser un moviment reformador luterana, els de majoria calvinista i els de
en el si de la mateixa Església catòlica. Va sorgir amb majoria anglicana
l’objectiu de frenar la Reforma protestant i per millo-
rar el funcionament de l’Església. 22. ●●● Reflexiona.
• Què opines de la situació d’intolerància
El 1545 es va reunir el concili* de Trento, on es van
religiosa que es va establir a Europa?
prendre aquestes resolucions:
• Confirmar la doctrina elaborada per l’Església al
llarg dels segles.
• Fundar seminaris per a la formació dels sacerdots.
Edimburg Riga
• Crear nous mitjans per estendre la doctrina catò- Armagh Copenhaguen
lica entre la societat. Els principals van ser el cate- Königsberg
Dublín Bremen
cisme i les noves escoles. Oxford
Amsterdam Wittenberg

10. Les conseqüències

Londres
OCEÀ
Praga
ATLÀNTIC París Nuremberg
Nantes
de la Reforma Orleans Salzburg
Viena
Ginebra Zuric
Trento
Després de la Reforma, Europa es va dividir en dos Bordeus Lió
Torí
blocs religiosos: els protestants i els catòlics. I aviat la Gènova
Valladolid Narbona
divisió religiosa va originar les guerres de religió. Toledo
Siena
Roma
La intolerància es va generalitzar a tot Europa. En Nàpols

els països catòlics es va perseguir els protestants, i en Sevilla

MAR MEDITERRANI
els països protestants es perseguia els catòlics (doc.
28). Es van prohibir llibres i qualsevol activitat cien-
tífica que contradigués el dogma religiós. Zones de domini catòlic Zones de domini anglicà Àrea d’expansió

Als territoris de la monarquia hispànica la intoleràn- Zones de domini luterà Concili de Trento
Zones de domini calvinista Àrea de disturbis religiosos
cia religiosa es va disparar. La Inquisició va perseguir
amb duresa qualsevol que s’apartés del dogma catòlic. Doc. 28 Divisió religiosa a Europa.

140
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 141

Activitats
Sintetitzar la unitat en quadres de doble entrada
23. ●● Recorda que els quadres de doble entrada són molt útils per sintetitzar les idees principals
d’un tema. Fes un quadre explicant com era la cultura a principis de l’edat moderna.

Humanisme Renaixement Reforma

Què és?

Època

Característiques

Protagonistes

24. ●● Els quadres també són molt útils per fer comparacions.
• Compara l’art del Quattrocento amb el del Cinquecento.

Quattrocento Cinquecento

Característiques
Arquitectura
Autors i obres

Característiques
Pintura
Autors i obres

Característiques
Escultura
Autors i obres

• Compara les diferents religions que hi havia a Europa a principi del segle XVI.

Catolicisme Luteranisme Calvinisme Anglicanisme

Posició del papa

Valor de les obres

Interpretació
de l’Evangeli

Paper dels sants

i la Verge

Sagraments

141
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 142

Activitats
Analitzar l’evolució de la pintura

Al llarg de la història
de l’art es repeteixen
un seguit de temes o
motius. Però la forma
com es representen
varien molt segons
l’època, perquè
cadascuna té un estil
artístic propi.
En el cas de la pintura,
les diferències se
centren generalment
en la manera de
representar les figures, Fresc de Santa Maria de Taüll, Mare de Déu amb el Nen, obra de Barnaba
el domini de la segle XII. da Mòdena, segle XIV.
perspectiva, l’ús
del color, etc.

Mare de Déu amb el Nen, obra de Filippo La Sagrada Família de l’Anyell,

Lippi, segle XV. obra de Rafael, segle XVI.

25. ●● Analitza els quadres.
• Quina és la temàtica d’aquestes obres?
• Identifica-hi els personatges.
• A quina època pertany cadascun
dels quadres?
• Se sap l’autor de cadascuna de les obres?
Per què en alguns casos el coneixem
i en d’altres no?
• Com es plasmen les figures humanes en cada
pintura? Quines creus que donen més
importància a la representació realista
de les formes i les proporcions?
• Quina actitud tenen la Mare de Déu i el Nen
en cada cas?
• Com són els fons de cadascuna de les pintures?
• Quines diferències hi observes pel que fa
al tractament de la perspectiva?
• Com són els colors de cada quadre?
Quin té els colors més cridaners? Quin
creus que té els colors més semblants
a una escena real?
26. ●●● Identifica’n l’estil.
• A quin estil creus que pertany cada obra?
Justifica l’opinió.
• Dues d’aquestes obres són renaixentistes.
Quina és del Quattrocento? Quina és
del Cinquecento? Quins trets de cada estil
hi reconeixes?

142
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 143

Analitzar l’evolució d’un artista

Pietat Rondanini
(1555-1564), obra
de Miquel Àngel.

Doc. 34 Pietat
(1498-1500), obra
de Miquel Àngel.

27. ●●● Observa aquestes dues imatges.

• A quina època de l’obra de Miquel Àngel pertany cadascuna?
• Quina de les dues creus que va deixar incompleta?
• En quina de les dues obres creus que a Miquel Àngel li va importar
més la bellesa física i en quina creus que es va preocupar més per
mostrar sentiments?
• Quina de les dues imatges et sembla més plenament renaixentista?
Per què?

Interpretar la mentalitat religiosa

28. ●● Explica el cas.
Molt honorables senyors: m’han detingut pels càrrecs delic-
• Qui va ser Miquel Servet?
tius que ha presentat Joan Calví, el qual m’acusa falsament
d’haver dit això: 1. Que les ànimes són mortals. 2. Que Jesucrist • Per què se li va obrir un procés
únicament va adquirir de la Verge Maria una quarta part del seu judicial?
cos. Es tracta de coses horribles. Entre totes les heretgies i de- • Qui el va acusar? Què en saps,
lictes, no n’hi ha cap de tan gran com pretendre que l’ànima és de Calví?
mortal. • Servet considerava que les
Cartes de Miquel Servet des de la presó, acusacions eren certes o falses?
Ginebra, 22 de setembre de 1553 • Com justifica Calví la condemna?

La humanitat que tant estimen els que volen que els heretges • Saps quina va ser la sentència
siguin perdonats és més cruel, perquè per salvar els llops dei- del cas? Es va complir?
xen els pobres xais desvalguts. Us suplico que em respongueu: 29. ●● Analitza la intolerància religiosa
és raonable que els heretges fereixin greument les ànimes, cor- durant l’edat moderna.
rompent-les amb les seves falses doctrines, i que s’impedeixi • Com es tractava la dissidència
a l’espasa ordenada per Déu tocar els seus cossos, de mane- religiosa?
ra que tot el cos de Jesucrist es vegi esqueixat, perquè la pu-
• Tant els catòlics com els protestants
dor d’un membre podrit s’hi mantingui?
van ser implacables amb tot
Declaració de Joan Calví contra Miquel Servet, el que consideraven heretgies.
Ginebra, 1554 Què n’opines, d’aquesta manera
d’actuar?

143
830900 _ 0110-0147.qxd 2/1/08 14:07 Página 144
Activitats de repàs
● Repassa
• A final del segle XV, un seguit de canvis marquen
el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna.
• El món que coneixien els europeus es va ampliar
molt gràcies als nous descobriments geogràfics
i a l’obertura de noves rutes de navegació. Portugal i
Castella van protagonitzar els grans viatges
d’exploració i com a conseqüència d’això van formar
dos grans imperis.
• Va ser una època de creixement de la població
i de transformació econòmica.
• La burgesia va acaparar més poder i molts
camperols van deixar de ser serfs.
• El poder dels reis i del govern central es va reforçar
a costa dels poders locals i de la noblesa; com a
conseqüència d’això van néixer
● Recorda
1. Elabora la llegenda d’aquest mapa sobre
els descobriments geogràfics.
OCEÀ
PACÍFIC
OCEÀ OCEÀ
OCEÀ ÍNDIC
ATLÀNTIC
PACÍFIC
60°
• Indica quines expedicions van ser castellanes i
quines van ser portugueses.
• Explica qui va protagonitzar cadascuna d’aquestes
expedicions i la data en què es van dur a terme.
• Marca les àrees on estaven establertes les tres
grans civilitzacions americanes prehispàniques.
2. Situa en un mapa d’Europa les quatre grans
monarquies autoritàries del moment i els països
que van formar grans imperis marítims en aquesta
etapa.
144
les monarquies autoritàries. Els estats
dels Reis Catòlics van ser una de les
principals potències europees i un exemple
de monarquia autoritària.
• El Renaixement també va comportar un canvi
cultural molt important amb el desenvolupament
d’un nou corrent de pensament, l’humanisme,
i avenços científics molt notables.
• També va néixer un nou estil artístic,
el renaixentista, que va implicar un gran
desenvolupament de totes les arts.
• Un dels esdeveniments més transcendentals del
començament de l’edat moderna va ser l’esclat de
la Reforma protestant, que va suposar la ruptura
de la unitat religiosa de l’Europa occidental.
3. Descobreix les paraules que s’amaguen darrere
d’aquestes definicions.
• Nova forma de govern sorgida en l’edat moderna
basada en un augment del poder del rei.
• Institució creada per lluitar contra les heretgies
que es va introduir als territoris dels Reis Catòlics
el 1487.
• Acord segons el qual Portugal i Castella es van
repartir les zones d’exploració i conquesta del món.
• Corrent de pensament que es va desenvolupar
en els segles XV i XVI i que es va difondre gràcies
a les acadèmies i la impremta.
• Estil artístic nascut a Itàlia en el segle XIV
que reivindicava una tornada als patrons de l’art
de l’antiguitat grega i romana.
4. Escriu F quan la frase sigui falsa i C quan sigui certa.
Corregeix les frases falses.
Martí Luter va ser l’iniciador de la Contrareforma.
Els principals moviments de la Reforma van ser
el luteranisme, el calvinisme i l’anglicanisme.
La Contrareforma va ser un moviment de reforma
en el si de l’església anglicana.
5. Fes una línia del temps amb els principals
esdeveniments i personatges del principi
de l’edat moderna i explica el més destacat
de cadascun.
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 145
● Explica
6. Indica les causes que van afavorir els descobriments
geogràfics.
7. Explica les causes de la Reforma protestant. Para
atenció als aspectes següents:
• La situació de l’Església catòlica a final de l’edat
mitjana.
• La reacció de Luter davant de les indulgències
papals.
●●
Aplica
8. Identifica les característiques d’aquestes obres.
A
B
• Quina creus que era la funció d’aquests
edificis? Quan creus que es van construir?
• Quin dels dos és d’estil renaixentista? Per què?
Quines característiques d’aquest estil estan
presents en aquesta obra arquitectònica?
• De quin estil creus que és l’altre edifici?
Quines diferències hi ha entre l’un i l’altre?
Unitats 9, 10 i 11
●● Analitza
9. Descriu les semblances i les diferències entre
el final de l’edat mitjana i l’inici de l’edat
moderna.
a) Població i societat
• Com va evolucionar la població?
• Quins estaments hi havia?
b) Economia
• Quin era el sector econòmic principal?
• En quina de les dues etapes creus que
l’agricultura va millorar?
• Què va passar amb l’artesania i el comerç?
Quines raons expliquen aquests canvis?
c) Política
• Quins canvis van introduir els reis per reforçar
el seu poder a partir del segle XV?
●●● Opina
10. Explica com creus que van veure la conquesta
d’Amèrica cadascun d’aquests personatges
i posa’t en el seu lloc a l’hora de valorar aquest
procés històric:
• Un conqueridor castellà.
• Un indi americà.
11. Valora la situació religiosa d’Europa durant
el segle XVI.
• Quina actitud mostraven els europeus davant
les persones que tenien creences religioses
diferents de les seves?
• Què opines de la intolerància religiosa?
●●● Crea
12. Fes un informe sobre altres expedicions
d’exploració del segle XVI (Alvarado, Almagro,
Valdivia, Aguirre, Orellana, Cabeza de Vaca):
• Explica qui hi va participar: el nombre de
persones de cada expedició, qui les dirigia,
d’on eren, etc.
• Investiga les rutes que van seguir, des d’on
i quan van sortir, les parades que van fer, els fets
que van viure, etc.
• Explica quan van tornar al seu país i les
condicions en què ho van fer: quants van
aconseguir tornar, com van fer-ho, com els
van «premiar les gestes», etc.
145
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 146

●●● EN L’ACTUALITAT

Protestants i catòlics

13. Compara el mapa amb el de la

divisió religiosa d’Europa de la
pàgina 140.
• Actualment, en quines
zones d’Europa la població
OC EÀ OCEÀ es majoritàriament
ATLÀNTIC P AC ÍF IC protestant?
• Quines són catòliques?
OC EÀ

P AC ÍF IC
OCEÀ
• Aquestes dades coincideixen
ÍN D IC
amb la divisió religiosa
de l’Europa del segle XVI?
• En quines altres àrees
del món s’ha estès
el catolicisme i el
L AN T ÀR T I C
OC E À G LA CIA
protestantisme? Se t’acut
Cristiana catòlica
alguna raó històrica que
OCEÀ
Cristiana protestant expliqui aquesta situació?
ATLÀNTIC
• Creus que la religió és una
Zones
El cristianisme al món de majoria
catòlica
part important del patrimoni
i a Europa. Zones cultural? Justifica l’opinió.
de majoria
luterana
i altres • Continuen havent-t’hi
branques del
protestantisme guerres religioses entre
Zones
de majoria protestants i catòlics?
anglicana
Per què?

Les empremtes dels segles XV i XVI a Catalunya

14. Formeu cinc grups a classe i investigueu el llegat • Grup 3: Investigueu

de l’inici de l’edat moderna a Catalunya.
Consulteu les pàgines precedents,
enciclopèdies i Internet.
• Grup 1: Elaboreu una línia del temps de gran
format amb els esdeveniments principals
que van tenir lloc a Catalunya a final
del segle XV i principi del XVI. A sota
de cadascun cal que hi figuri una petita
fitxa explicant què va passar.
• Grup 2: Feu una llista
amb personatges
rellevants que van tenir
relació amb Catalunya
en aquella època
i completeu una fitxa
com aquesta
per a cadascun.
Nom: ..................
Data: ..................
Obres: ................
............................
............................
............................
Nom: ..................
quins monuments
de Catalunya són Data: ..................
d’època renaixentista. Autor: .................
Situeu-los en un mapa Utilitat: ...............
i feu una fitxa de cada ............................
monument.
............................
• Grup 4: Feu un mural amb els artistes més
importants de principi de l’edat moderna que
van viure a Catalunya. Al costat, situeu-hi alguna
de les seves obres: si era arquitecte o pintor, una
fotografia d’algun dels seus edificis o quadres; si era
escriptor, un fragment d’algun text seu, etc.
• Grup 5: Busqueu en un plànol de Barcelona o d’una
altra ciutat catalana referències als personatges,
monuments i esdeveniments que han seleccionat
la resta de grups.

146
830900 _ 0110-0147.qxd 17/1/08 17:14 Página 147

DELICTES 1570-1635 1636-1699

Bigàmia 103 66

La Inquisició

EL RACÓ DE LA LECTURA
Blasfèmies 126 12

Proposicions herètiques 165 7

La Inquisició era una institució d’origen medieval que s’ocupava de la Visionaris 12 6
persecució del que aleshores es consideraven delictes religiosos, és a Falses celebracions 15 13
dir, qualsevol actitud religiosa que s’allunyés de la doctrina catòlica
Matrimonis de clergues 5 3
dictada pel papa o que la contravingués.
Altres delictes del clergat 55 17

Protestants 45 7
DOCUMENT A
Superstició 63 41
La tècnica de l’inquisidor
Judaïtzants 84 94
Quan un heretge és presentat per primer cop amb l’objectiu de Delictes diversos 117 31
ser examinat assumeix un aire de superioritat, com per asse- TOTAL 790 297
gurar la seva innocència. Li pregunto per què l’han portat da-
vant meu. Ell respon somrient i amb cortesia: «Senyor, m’a- Encausats i tipus de delictes religiosos jutjats pel
gradaria que m’ho expliquéssiu vós mateix». tribunal de l’Audiència de Lima.
Però un inquisidor vigorós no ha de permetre’s ser manipu-
lat; ha de procedir fermament fins que aconsegueixi que aques- ●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS
ta gent confessi el seu error, de manera que si es descobreix
15. Situa els textos.
que van jurar falsament, se’ls pot enviar a les autoritats perquè
• Quan es va escriure cada text?
els castiguin.
Quins són fonts primàries
BERNARDO GUY, Tècnica d’inquisició, 1307. Adaptat
i quins són secundàries?
16. Comprèn el que llegeixes.
• Document A. Qui el va escriure?
DOCUMENT B
Per què creus que es va publicar
Si el pare diu alguna cosa pel seu fill, també és agafat i tancat aquest llibre?
a la presó com a afavoridor d’heretges. Tampoc ningú no pot • Document B. Com s’aconseguien
visitar el presoner: i allà està sol, en aquell lloc, on pràcticament les confessions dels presos?
no pot veure res més que el terra on jau, i no pot llegir ni es- Creus que les confessions eren
criure; però aguanta en l’obscuritat palpable, entre horrors in- autèntiques?
finits, trist i ple de pors, lluitant contra els assalts de la mort. • Document C. Quines diferències
Afegeix a aquestes afliccions i horrors de la presó les ferides, hi havia entre la Inquisició medieval
amenaces, cops de fuet i flagel·lacions, ferros, tortures i tur- i l’espanyola?
ments que suporten. A vegades els treuen i els exposen en
17. Busca més informació
un lloc més important, per a la gent, com a espectacle, per a re-
provació i infàmia. • Entra a: www.pachami.com/
Inquisicion/Espa.htm.
JOHN FOXE, El libro de los mártires, 1563. Adaptat
a) Vés a «Característiques
especials de la Inquisició
espanyola» i resumeix quins
DOCUMENT C aspectes propis tenia aquesta
institució.
La Inquisició espanyola diferia de la Inquisició papal tant pel
que fa als orígens com a l’organització. En l’Espanya medieval b) Llegeix l’apartat «Composició
no hi va haver heretgies; la raó per crear la Inquisició va ser el del Tribunal» i fes un esquema
temor envers els jueus conversos. Però, a més del religiós, la dels diferents membres que
corona tenia altres motius. Les finances en aquell moment es- el formen.
taven en crisi; per tant, els que aconsellaven la confiscació dels 18. Elabora un informe.
béns dels conversos van ser convenientment escoltats. Quan • Amb tot el que has estudiat,
van veure que tenien les mans lliures, els monarques van de- redacta un informe sobre
manar al papa establir la Inquisició, però no la papal: volien un la Inquisició: què és, origen,
tribunal sota el seu control absolut. composició, procediments, nombre
JOHN LYNCH, España bajo los Austrias, 1992. Adaptat d’encausats i delictes perseguits.

147
830900 _ 0148-0201.qxd 25/1/08 13:53 Página 148

BLOC

Els segles XVI, XVII i XVIII

Durant el segle XVI, Espanya va ser la primera potència del món.
La monarquia hispànica es va convertir en l’imperi més extens
que hi havia hagut fins aleshores, amb possessions a Europa,
Amèrica, l’Àfrica i l’Àsia.
El segle XVII va ser un període de crisi per a tot Europa,
però sobretot per a la monarquia hispànica, ja que va perdre
l’hegemonia continental i va patir una forta crisi peninsular
quan va haver d’afrontar la sublevació de Portugal
i de Catalunya.
El segle XVIII va començar amb la guerra de Successió
a la corona hispànica. Els regnes de la corona d’Aragó van
fer costat a la candidatura de l’arxiduc d’Àustria. La victòria
de Felip V representà l’aplicació d’un nou sistema d’organització
política i administrativa als antics territoris de la corona d’Aragó.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs Què faràs

1. Quins territoris va comprendre l’Imperi hispànic 13. Resumir la informació per mitjà de quadres
i com es governava. cronològics.
2. Quins problemes interns i externs va haver 14. Saber identificar tipus de causes i conseqüències
d’afrontar la monarquia hispànica. dels fets històrics.
3. Què va passar durant els regnats de Carles V
15. Analitzar quadres de tema
i Felip II.
històric.
4. Com es va organitzar la conquesta i colonització UTILITZA AQUEST TRUC
dels territoris americans. 16. Comparar la situació EN AQUEST BLOC HAS
5. Com van ser les relacions institucionals entre de diversos països D’APRENDRE MOLTS FETS.
ÉS RECOMANABLE QUE ELS
Catalunya i els Àustria durant el segle XVI. en un mateix període
VAGIS APUNTANT I SITUANT
de temps. EN UNA LÍNIA DEL TEMPS.
6. Per què l’Imperi hispànic va entrar en crisi.
7. Què va passar durant el segle XVII a Espanya. 17. Comparar sistemes
polítics.
8. Quina va ser la situació de Catalunya durant
el segle XVII. 18. Analitzar les causes
9. Quina era la situació d’altres potències europees, de la decadència
sobretot la França de Lluís XIV. espanyola.
10. Què va ser l’absolutisme. 19. Elaborar esquemes.
11. Què va passar durant el segle XVIII a Espanya 20. Extraure informació
i a Catalunya. sobre la vida
12. Quines característiques van tenir la cultura i l’art quotidiana
dels segles XVII i XVIII. de quadres d’època.

148
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 149

PUNT DE PARTIDA
El capità Alatriste
No era l’home més honest ni el més piadós, però era un home • Qui és el protagonista d’aquest
valent. Es deia Diego Alatriste y Tenorio, i havia lluitat relat? En quina època i en quins
com a soldat dels terços vells en la guerra de Flandes. llocs va viure?
Quan el vaig conèixer vivia a Madrid, llogant-se per quatre • Es tracta d’una font històrica
morabatins en feines de poca volada, sovint en qualitat o de ficció? Quin tipus de
d’espadatxí per compte d’altres que no tenien prou valor per novel·la és?
resoldre les seves pròpies querelles. Ja sabeu: un marit cornut • En quines guerres havia participat
per aquí, un plet o una herència dubtosa per allà, deutes de joc el capità Alatriste? Què en saps,
pagats a mitges i alguns etcèteres més. Ara és fàcil criticar això; d’aquells conflictes?
però en aquells temps la capital de les Espanyes era un lloc
• A què es dedicava durant la seva
on calia buscar-se la vida de qualsevol manera, en una cantonada,
estada a Madrid? Quin tipus
entre l’esclat de dos acers. En tot això, Diego Alatriste
de clients contractaven els seus
hi tenia la mà trencada. Era molt hàbil amb l’espasa i manejava
serveis?
millor, dissimulant-ho amb l’esquerra, aquella daga estreta
i llarga que alguns anomenaven biscaïna amb què els duelistes • Per què creus que el narrador diu
professionals s’ajudaven sovint; «una de freda i una altra que «eren anys durs»?
de biscaïna», s’acostumava a dir. L’adversari estava ocupat • Per què a principi del segle XVII
amollant i parant estocades amb una esgrima ben fina la monarquia hispànica estava
i de sobte rebia per sota, als budells, una ganivetada curta involucrada en tantes guerres?
com un llampec que no li deixava temps ni de demanar Per quines zones s’estenia
confessió. l’Imperi hispànic?
Sí. Ja he dit a les vostres mercès que eren anys durs. • Coneixes algun esdeveniment
que Espanya protagonitzés durant
ARTURO I CARLOTA PÉREZ-REVERTE, els segles XVI i XVII?
Las aventuras del capitán Alatriste, 1996

149
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 150

U N I TAT

12 El segle XVI: l’apogeu

de l’Imperi hispànic
1. CarlesV: l’inici del regnat POSSESSIONS DE CARLES V
Herència espanyola
NORUEGA

SUÈCIA
RÚSSIA

Herència borgonyona PAÏSOS

Carles V va heretar un imperi immens i es va con- ESCÒCIA
DE L’ORDE
TEUTÒNIC
Herència imperial
vertir en el rei més poderós del seu temps (doc. 1). DINAMARCA
PRÚSSIA
Conquestes (1525) PRINCIPAT
ANGLATERRA DE
• L’ any 1516 va heretar les possessions dels seus avis FLANDES
LITUÀNIA

materns, els Reis Catòlics. Aquestes possessions POLÒNIA

IC
DUCAT DE
LUXEMBURG
incloïen les corones de Castella i Aragó i tots els

NT
SACRE IMPERI

LÀ
territoris que tenien a Amèrica, Itàlia, el Mediter- FRANÇA
FRANC
COMTAT HONGRIA

AT
MILANESAT
rani i l’Àfrica. Com a rei hispànic va rebre el nom VE
NÈ
PRINCIPAT
DE VALÀQUIA

C
CI

O
À
de Carles I. O GÈNOVA A

R
N

OCE
PORTUGAL ES ESTATS
DE PONTIFICIS IMPERI OTOMÀ
• Dels seus avis paterns, Maria de Borgonya i Ma- CAS
TEL
LA
I A REGNE
RA
ximilià I, emperador del Sacre Imperi, va obtenir m a r
GÓ DE
NÀPOLS
M
el títol d’emperador i les terres que la família tenia Alger Bona e d
i t
Melilla Orà Bugia Tunis e r r a n i CRETA
a Alemanya, els Països Baixos i França. Com a em-
perador va rebre el nom de Carles V.
MAXIMILIÀ I MARIA I ISABEL I FERRAN II
Carles V va néixer a Flandes. Quan va arribar al tron, D’HABSBURG DE BORGONYA DE CASTELLA D’ARAGÓ
• Corona • Corona d’Aragó
el 1516, era un rei estranger que anava acompanyat • Estats
de la casa
• Països Baixos
de Castella i i les seves
• Luxemburg
de molts nobles flamencs als quals va donar els prin- d’Àustria
• Franc Comtat
possessions fora
de la Península
possessions
a Itàlia
• Dret d’optar
cipals càrrecs de govern. A més, es va gastar molts di- al títol • Artois
(Canàries,
territoris
(Sardenya,
Nàpols i Sicília)
d’emperador
ners castellans per aconseguir que el nomenessin em- del Sacre Imperi
• Charolais americans
i africans)
perador del Sacre Imperi. Aquests fets van provocar
la rebel·lió de les Comunitats a Castella (doc. 2), FELIP I
EL BELL
JOANA
LA BOJA
que va fracassar però que va comportar un canvi en
la manera de governar de Carles: a partir d’aleshores, CARLES V
els castellans van ocupar els càrrecs més importants
del seu govern. Doc. 1 L’herència de Carles V.

La guerra de les Comunitats A FONS

mar Cantàbric El 1520, les principals ciutats castellanes es van rebel·lar contra
Lleó
Carles V perquè el rei havia repartit els càrrecs de govern
Burgos
Tordesillas entre estrangers i havia establert nous impostos que perjudicaven
Palència Sòria
Zamora Valladolid la burgesia urbana de Castella. Aquestes ciutats, anomenades
Toro Medina del Campo
Salamanca
Àvila
Segòvia
Guadalajara comunitats de vila i terra, van començar l’anomenada guerra
Conca
Madrid
Alcalá
de les Comunitats (doc. 2).
Toledo
Càceres
L’èxit va acompanyar els comuners durant els primers mesos
Úbeda i
Múrcia ra
n de la rebel·lió, però el rei va pactar amb la noblesa castellana i,
Jaén er
Sevilla
ed
it plegats, van plantar cara als revoltats.
M

OC EÀ ma
r La batalla definitiva va tenir lloc a Villalar (Valladolid) el 1521 i va
ATLÀNTIC
Ciutats que van participar
acabar amb la victòria reial. Els capitosts de la revolta (Juan Bravo,
en la revolta de les Comunitats Juan de Padilla i Francisco Maldonado) van ser executats, però
Carles V es va mostrar comprensiu amb les queixes dels castellans
Doc. 2 Comunitats de vila i terra. i des d’aleshores va canviar la seva manera de governar.

150
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 151

2. El govern d’un imperi molt extens

L’ imperi de Carles V estava format per infinitat de
territoris diferents, tots amb les seves pròpies lleis i
institucions.
El principal punt en comú que tenien aquells territo-
ris era el fet de compartir un mateix rei, que exercia
el govern, dirigia la política exterior i s’ocupava de
l’administració, l’exèrcit i la recaptació d’impostos. Un
conjunt de consells l’ajudaven en el govern (doc. 4).
Però Carles V (doc. 3) no tenia un poder absolut.
Algunes de les decisions que prenia, com ara l’esta-
bliment de nous impostos, havien de ser aprovades Doc. 3 Carles V a Mühlberg, obra de Ticià. Carles V
pels parlaments de cada regne. va participar en moltes batalles; per això alguns historiadors
l’han considerat l’últim monarca cavaller, a l’estil medieval.
En l’època de Carles V no hi havia una ciutat que fos
la capital de l’Imperi. La cort era itinerant, perquè
el rei es desplaçava personalment als territoris on hi
CONSELLS TERRITORIALS CONSELLS TEMÀTICS
havia problemes. A cada territori hi havia un virrei
o governador que governava en nom del rei quan Consell de Castella Consell d’Estat
aquest no hi era. També hi havia una audiència, en- Política exterior i relacions polítiques
amb tots els territoris
Consell d’Aragó
carregada d’administrar justícia.
Consell d’Hisenda
La majoria dels ingressos del rei provenien del co- Consell de Flandes
REI
Consell de la Inquisició
brament d’impostos, especialment de Castella. Però Consell d’Índies
els impostos no eren suficients per finançar la polí- Consell de Croada
Gestionar les donacions del papat
tica i el rei va recórrer a demanar préstecs. Per això Consell de Portugal

la monarquia es va anar endeutant progressivament. Consell d’Itàlia

Consell d’Ordes
Gestionar les ordes militars

3. Els problemes del regnat Doc. 4 El sistema de consells de la monarquia hispànica.

El principal objectiu de Carles V va ser unificar la cris- ACTIVITATS

tiandat sota el seu comandament, però aquesta polí-
tica va topar amb tres grans focus d’oposició.
• França va ser la principal rival de l’emperador en
la lluita per aconseguir l’hegemonia a Europa; les
dues potències van estar en guerra durant tot el
regnat.
• L’ altre gran rival van ser els turcs otomans, que
eren una amenaça constant al Mediterrani i a la
frontera oriental del Sacre Imperi.
• El problema més greu va ser la rebel·lia dels prín-
ceps protestants alemanys. Carles va intentar
frenar l’expansió del luteranisme al Sacre Impe-
ri, però va fracassar.
Carles V, decebut per aquest fracàs, va decidir cedir
el poder i dividir els seus territoris. Va donar el Sa-
cre Imperi al seu germà Ferran i la resta de posses-
sions al seu fill Felip.
1. ● Comprèn els conceptes.
• Explica què signifiquen els termes virrei,
governador i consell.
2. ●● Interpreta el text.
• Per què es diu que Carles V era rei
i emperador? A quins territoris afectava
cadascun d’aquests títols?
• Quin regne sufragava la major part
de la política imperial de Carles V?
Quins problemes va tenir en aquest territori?
Com els va resoldre?
• Quins eren els objectius de Carles V
a Europa? Els va assolir? Per què?
3. ●● Interpreta els documents.
• Document 1. Quins territoris d’Europa
pertanyien a Carles V?

151
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 152

4. La monarquia hispànica de Felip II

El 1556, Carles V va abdicar i va cedir els territoris hispà-
nics, italians i flamencs al seu fill Felip II (doc. 5).
L’ imperi de Felip II va ser el més poderós de la se-
va època: estava format pel regne de Castella, la co- Doc. 5 Felip II, obra
rona d’Aragó, els Països Baixos, gran part d’Itàlia anònima.
i altres territoris de l’Europa central; també com-
prenia l’imperi castellà a Amèrica i moltes posses-
sions al nord de l’Àfrica i l’Extrem Orient.
El pont de Segòvia
A més, Felip II era fill d’una infanta portuguesa. El sobre el riu
1580 el rei de Portugal va morir sense hereus i Felip Manzanares es va
L’Alcàsser era la residència construir durant el
II va reclamar els seus drets sobre la corona portuguesa, de la família reial. regnat de Felip II.
que va obtenir aquell mateix any. Les possessions de
Portugal s’estenien per l’Àfrica, l’Àsia i el Brasil.
L’imperi de Felip II era el més gran que fins alesho-
res havia conegut la humanitat (doc. 8). El rei go-
vernava totes les seves possessions des de Madrid
(doc. 6), on va instal·lar la cort, perquè considerava
que allà era el centre de la seva monarquia. Per això
l’imperi de Felip II s’ha anomenat monarquia hispà-
nica.
Doc. 6 Escena de Madrid, obra de Félix Castello. Durant

5. Els objectius de Felip II

el regnat de Felip II la ciutat va passar de 13.000 a 100.000
habitants.

Neptú vestit de turc simbolitza

La política de Felip II va tenir dos objectius principals: l’armada otomana.
conservar els seus territoris i defensar el catolicisme.
• La conservació de l’herència patrimonial. Felip
II considerava que tenia l’obligació de conservar tots
els territoris que havia heretat i de transmetre’ls als
seus successors. Si el seu poder perillava en algun
territori, no dubtava a defensar-lo per les armes.
• La defensa del catolicisme. Per a Felip II la mo-
narquia hispànica era la gran defensora del cato-
licisme enfront de l’islam i l’expansió del protes-
tantisme (doc. 7). El rei sempre es va negar
rotundament a concedir la llibertat religiosa als
seus súbdits i va ser implacable contra qualsevol La religió
catòlica, nua
brot de protestantisme als territoris on regnava. i desemparada.
És per això que la Inquisició va actuar molt du-
rament contra aquells qui anomenava heretges, és
a dir, persones que professaven religions diferents
de la catòlica, i així va créixer la intolerància. Espanya apareix representada per
Aquestes línies van marcar tota la política exterior una matrona seguida de les seves tropes.

de Felip II i van ser l’origen de gran part de les guer- Doc. 7 La religió auxiliada per Espanya, obra de Ticià. Aquesta
res que va dur a terme contra els Països Baixos i al- obra propagandística enalteix mitjançant símbols la labor
tres potències europees. d’Espanya com a defensora del catolicisme.

152
830900 _ 0148-0201.qxd 25/1/08 13:53 Página 153

FLANDES

DUCAT DE
OCEÀ LUXEMBURG

ATLÀNTIC FRANC
COMTAT
MILANESAT

CO
O

R
REGNE N E
DE S
DE
PORTUGAL CA
S TEL
LA REGNE
I A DE
RA
G Ó NÀPOLS
MAR MEDIT
Ceuta ER
RA
Melilla Orà NI

Açores
VIRREGNAT
DE NOVA Madeira
Ceuta
Orà Ormuz Ningpo OC EÀ
San Agustín
ESPANYA Canàries Melilla Changchou
Cuba Lipatan
Guadalajara Hispaniola Arguin Bombai Macau P AC ÍFIC
Veracruz Cap Verd Goa FILIPINES
Cartagena Faifo
Calicut Jafna
O CEÀ Mitombo
Elmina Socotra Malacca Manado
Guayaquil Archin
OCEÀ illa San Salvador Singapur
São Tomé
VIRREGNAT Zanzíbar
Luanda OCEÀ Macassa
PACÍFIC Callao ATLÀNTIC
Lima Bahia illa Moçambic
DEL PERÚ Santa Helena Sofala Sena ÍNDIC
Rio de Janeiro
Imperi de Felip II abans
de la incorporació de Portugal Buenos
Imperi portuguès Aires
incorporat el 1580
Principals establiments
de la monarquia hispànica

Doc. 8 L’imperi de Felip II.

6. Els problemes del regnat GLOSSARI

Bancarrota. Suspensió del pagament
Felip II va ser el rei més poderós del seu temps (doc. 8), però va dels deutes per la impossibilitat
haver d’afrontar molts problemes. de saldar-los.
• La guerra amb França. Felip II va derrotar els francesos a
l’inici del regnat i els va obligar a firmar la pau de Cateau-
Cambresis de 1559. Al final del regnat el conflicte entre els ACTIVITATS
dos països es va reactivar.
• L’ enfrontament amb els turcs. L’imperi turc era una gran 4. ● Comprèn els conceptes.
potència que amenaçava les possessions hispàniques al mar • Explica què signifiquen
Mediterrani. Felip II, el papa, Pius V, i el govern de la repú- els termes monarquia hispànica
blica de Venècia van firmar una aliança i el 1571 van derro- i gran potència.
tar els turcs a la batalla de Lepant. 5. ●● Interpreta el text.
• La revolta dels Països Baixos. El calvinisme es va estendre • Quins eren els dos grans
pels Països Baixos i la política religiosa de Felip II va provo- objectius de Felip II? Quins
car una gran oposició en aquell territori. El 1566 les pro- problemes del seu regnat
víncies del nord es van rebel·lar contra Felip II i es van de- es relacionen amb el primer
clarar independents amb el nom de Províncies Unides. El rei objectiu? I amb el segon?
no ho va acceptar i així es va iniciar una guerra molt llarga i
6. ●● Interpreta els documents.
cara que va durar 80 anys.
• Document 7. Descriu-lo.
• L’enfrontament amb Anglaterra. Des que Isabel I va arribar
al tron anglès les relacions amb Anglaterra van empitjorar. El • Document 8. Quins territoris va
heretar Felip II? Quines noves
suport anglès als rebels dels Països Baixos va fer que Felip II
terres va incorporar?
enviés contra Anglaterra l’Armada Invencible, una flota molt
poderosa que va ser derrotada el 1588. 7. ●●● Reflexiona.
Totes aquestes guerres van provocar unes despeses tan grans • Per què es deia que en l’imperi
que l’economia es va col·lapsar i Felip II va haver de declarar de Felip II el Sol mai no es ponia?
diverses bancarrotes*.

153
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 154

7. La conquesta d’Amèrica Cabeza

d e V a c a 15 2
8- 3
O C EÀ

Me ndo
6
A començament del segle XVI, els conqueridors cas- ATLÀNTIC
a
tellans només s’havien establert a les illes del Carib. He 1 5 19 -2 1

z
15 rn á és
32 n C or t l’Havana

Però la possessió d’aquestes illes no va satisfer les ex- Tenochtitlan

Alvarado M on te
Santo Domingo
jo
1527
pectatives: la producció d’or era escassa, els colonit- 1524-25
San Salvador
zadors no s’adaptaven bé al clima tropical i els con- Panamà
reus europeus no arrelaven a les noves terres.

Piz
Davant d’aquests problemes van decidir explorar i co-

ar
ro
lonitzar el continent. Es van interessar principalment

15
31
Machu-Picchu
per les zones més poblades i amb un clima i un pai- OCEÀ

-3
3
Cuzco
satge més semblants als d’Europa. Per això van que- PACÍFIC

Roja
dar sense explorar regions molt àmplies, especialment

36
s

5-
15
les grans selves de l’interior i les terres fredes del sud.

53
1

42
za
do
Men
Hi va haver moltes expedicions de conquesta a Buenos Aires
l’Amèrica Central i del Sud (docs. 9-12). Les més
importants van ser les d’Hernán Cortés, que va con- Imperi asteca
querir l’imperi asteca, i les de Francisco Pizarro, que Imperi maia

va conquerir l’imperi inca. També es van fer expedi- Imperi incaic

cions d’exploració. La més famosa va ser la de Fran-

cisco de Orellana, que va recórrer l’Amazones.
A més a més, Amèrica va ser el punt de partida d’ex-
pedicions pel Pacífic, com ara la de Legazpi, que va
sortir de Mèxic cap a l’oest i va conquerir les illes Fi-
lipines, a l’altra banda del Pacífic.
Els instruments de la conquesta
Les expedicions estaven dirigides i organitzades per
particulars que rebien del rei una capitulació de con-
questa, és a dir, una autorització per reclutar un exèr-
cit i conquerir un territori determinat.
Les despeses de l’expedició corrien a càrrec del con-
queridor. Un cop conquerit, el territori passava a mans
del monarca. A canvi, el rei concedia al conqueridor
el títol de governador o capità i una extensa part de
les terres i del botí.
El nombre de soldats era molt inferior al dels pobles
conquerits, però els indígenes van ser sorpresos per
la violència dels conqueridors i la superioritat de l’ar-
mament que duien, sobretot pels cavalls, uns animals
que encara no coneixien, i les armes de foc.
També va facilitar la conquesta el fet que circulessin
antigues creences i tradicions que parlaven de l’arri-
bada dels déus des de l’oceà.
L’últim factor van ser les baralles i enemistats en-
tre els pobles americans, que els conqueridors van
aprofitar per establir aliances.
Doc. 9 Principals expedicions de conquesta.
SABIES QUE...
Des del 1519 els homes
d’Hernán Cortés i els seus
aliats tlaxcalteques dominaven
Tenochtitlán, la capital asteca.
El 1520 Cortés va marxar
de la ciutat i va deixar-hi com
a comandant el seu subordinat
Alvarado, que va aprofitar
una celebració per ordenar la matança de 600
nobles asteques. La resposta de la població
de la ciutat va ser atacar els conqueridors.
Quan Cortés va tornar, va trobar les seves tropes
assetjades i famolenques. Els homes d’Hernán
Cortés van intentar sortir furtivament de la ciutat
la nit del 20 de juny del 1520, però els van
descobrir i atacar.
Durant tota la nit, castellans i tlaxcalteques van
creuar els canals per defensar-se de l’atac. Quan
van poder sortir, van ser perseguits fins a l’alba.
Centenars d’homes de Cortés i milers de
tlaxcalteques van morir ofegats, molts d’ells
a causa del pes del botí espoliat que s’enduien.
Aquell episodi es coneix com la Nit Trista.

154
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 155

Principals expedicions de conquesta A FONS

La conquesta de Mèxic
Hernán Cortés, un hidalgo extremeny establert a Cuba, va salpar cap
a Mèxic el 1519 amb uns 400 soldats. Va desembarcar a Veracruz i va
aprofitar la confusió dels indígenes per la seva arribada per guanyar poder.
A més a més, es va valdre del descontentament dels pobles sotmesos pels
asteques per fer-los aliats seus. Alguns dels pobles aliats van sumar-se
a la causa de Cortés atemorits per una matança que van cometre
els nouvinguts, amb una clara intenció exemplar, a Cholula.
Cortés va entrar a Tenochtitlán el 1519, però l’any següent en va ser
expulsat en els fets de la Nit Trista. El 1521 va conquerir definitivament
la capital asteca i va manar destruir-la.
En els anys següents, va completar la conquesta del territori asteca.
Des de l’altiplà mexicà, els conqueridors van arribar pel nord a la zona
de Zacatecas, on van descobrir unes mines de plata riquíssimes
que van assortir l’Imperi hispànic durant segles.
Pel sud van arribar a Yucatán i Guatemala, on perduraven les restes Doc. 10 Hernán Cortés mana
de la cultura maia. empresonar Moctezuma.

1513 1516 1524 1534 1541 1571

Núñez de Balboa Solís descobreix Consell Virregnat de Valdivia Legazpi
arriba al Pacífic el Riu de la Plata d’Índies Nova Espanya conquereix Xile 1556 conquereix les Filipines
1503 1513 1516 1521 1533 1541 Felip II 1580
Es funda la Casa Ponce de León Carles I, Cortés Pizarro conquereix Orellana explora rei de la monarquia Incorporació de Portugal
de Contratación arriba a Florida rei d’Espanya conquereix Mèxic el Perú l’Amazones hispànica a la monarquia hispànica

1500 1510 1520 1530 1540 1550 1560 1570 1580

Doc. 11 Principals esdeveniments de la conquesta d’Amèrica.

La conquesta del Perú i Xile

Panamà

Francisco Pizarro, també extremeny, va organitzar

illa del Gallo
Puerto Deseado
la conquesta de l’Imperi inca, governat en aquell
SETEMBRE 1527
Pizarro: «Por aquí
moment per Atahualpa. Igual que Cortés, es va
Quito se va a la fama»
(al Perú).
aprofitar dels problemes interns i de l’enemistat
Tumbes
Piura dels pobles que havien sotmès els inques
Cajamarca
DESEMBRE 1532 per guanyar aliats.
Pachacamac Pizarro captura
i mana executar
Lima l’inca Atahualpa. El 1532, Pizarro i els seus homes, que no passaven
Cuzco
de 200, van arribar a Cajamarca, al cor de l’Imperi.
llac
Titicaca NOVEMBRE 1533 Van empresonar Atahualpa, que va pagar un fabulós
Pizarro conquereix
Cuzco, capital
de l’Imperi incaic
rescat en or pel seu alliberament, però malgrat això,
Pizarro va optar per executar-lo.
VIATGES DE PIZARRO
1r viatge
Doc. 12
El 1533 els conqueridors van prendre Cuzco, la capital
2n viatge
3r viatge Expedicions de l’Imperi inca. El domini complet del territori va ser
Imperi incaic de Francisco més difícil d’assolir, perquè era molt gros i per
Pizarro. la resistència dels inques de les muntanyes.
Almagro, soci de Pizarro, va iniciar des del Perú
8. ●●● Busca informació a Internet.
la conquesta de l’actual Xile. Aquest territori va ser
• Busca dades d’una altra expedició de conquesta completament conquerit per Pedro de Valdivia,
de les que apareixen en la línia del temps, pren-ne amb moltes dificultats, especialment a la part nord,
notes i escriu-ne un text d’una pàgina. constituïda per un desert molt extens.
9. ●●● Reflexiona. El 1545, els conqueridors van descobrir les mines
• Quin va ser l’impacte de la conquesta en la de plata de Potosí, que es van convertir en el
població indígena d’Amèrica? Va tenir aspectes principal centre de subministrament de plata de tota
positius?, per a qui? I negatius?, per a qui? l’Amèrica conquerida.

155
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 156

OCEÀ

ATLÀNTIC D’Espanya

8.L’organització de l’Amèrica conquerida

VIRREGNAT
Veracruz l’Havana
Acapulco DE

Els reis van considerar Amèrica com una prolonga- NOVA ESPANYA
ció de les seves possessions peninsulars i van deci- les Filipines
Cartagena
de Indias
dir que els territoris americans fossin governats per
Quito
les mateixes lleis que Castella. Manaus
VIRREGNAT
Carles V va crear el Consell d’Índies, que era l’en- Bahia
carregat d’assessorar el monarca sobre el govern a OCEÀ Lima

Amèrica i de preparar les lleis relacionades amb Potosí Minas Gerais

PACÍFIC DEL PERÚ
aquests territoris.
El territori conquerit es va dividir en dos virregnats: el Santiago
Virregnat de Nova Espanya, al nord, i el Virregnat Buenos Aires
Imperi hispànic
del Perú, al sud (doc. 13). Els virreis eren escollits pel Imperi portuguès
rei entre l’aristocràcia castellana i tenien molts poders. Ruta de les flotes

A les principals ciutats americanes es van establir les Mines principals

audiències, que s’ocupaven d’aplicar les lleis i d’im-

partir justícia. Doc. 13 Organització de l’Imperi hispànic a Amèrica.

9. L’explotació de les colònies GLOSSARI

El descobriment a Amèrica de gran quantitat de me-
talls preciosos, especialment plata, va servir als reis
per finançar la seva política imperial. Les mines més
importants van ser les de Zacatecas, a Mèxic, i les de
Potosí, a la Bolívia actual. L’explotació d’aquestes mi-
nes estava organitzada per l’estat, que es quedava un
percentatge del metall que se n’extreia.
També es van establir grans hisendes ramaderes i agrí-
coles. A les illes del Carib els treballadors eren esclaus
negres portats de l’Àfrica, mentre que en el continent
solien ser indis (doc. 14). Els conqueridors van in-
troduir a Amèrica el blat, l’ordi, la vinya, l’olivera i la
canya de sucre, i van portar a Europa molts produc-
tes americans, com ara el tomàquet, el blat de moro,
el tabac, la patata i el cacau, que no van començar a
consumir-se amb normalitat fins al cap de força temps.
El comerç amb Amèrica era un monopoli* reial i es
feia a través de la Casa de Contratación, que tenia
la seu a Sevilla. Amèrica importava aliments euro-
peus i mercaderies com ara roba, instruments de to-
ta mena o productes de luxe; a canvi, exportava me-
talls preciosos i productes agraris. L’estat rebia un
percentatge de totes les vendes.
Les naus comercials es protegien amb vaixells mili-
tars durant el trajecte cap a la Península per evitar
que els pirates i els corsaris robessin els metalls pre-
ciosos que transportaven.
Monopoli. Dret en exclusiva per a una empresa o
institució sobre una activitat econòmica determinada.
DRETS HUMANS
El treball dels indis
A les terres conquerides es va establir
l’encomienda, que consistia a lliurar lots de terra,
amb els habitants indis inclosos, als conqueridors
que havien destacat en conquesta. A resultes
d’aquest sistema, els indis es convertien en serfs
dels encomenderos, que van cometre grans abusos.
El sistema va provocar diverses protestes pels
maltractaments que s’infligia a la població índia,
i les Lleis Noves de 1542 van abolir les encomiendas,
malgrat que algunes encara van durar diverses
generacions.
Aleshores, es va generalitzar el sistema de les
reduccions, que consistia a concentrar els indis en
pobles habitats únicament per ells; aquests pobles
estaven sota l’autoritat de la corona, que era la
responsable de garantir els drets dels seus habitants.
Els indis eren considerats jurídicament persones
lliures, però quedaven obligats a fer la mita,
que implicava un treball forçós, durant una part
de l’any a les mines o a les obres públiques. Les
dures condicions d’aquest treball van comportar
una mortalitat alta dels treballadors indígenes.

156
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 157

Doc. 14 Recreació d’una colònia a Amèrica.

10. La societat americana ACTIVITATS

10. ● Comprèn els conceptes.

Els conqueridors van organitzar a les Índies una societat basa- • Defineix: capitulació, monopoli,
da en criteris racials. virregnat, Consell d’Índies,
• En la societat colonial els conqueridors ocupaven el lloc Casa de Contratación.
més alt. Exercien els càrrecs de govern, posseïen les terres i 11. ● Busca les idees principals.
controlaven el comerç.
• Enumera les principals
• Els mestissos eren fills d’un conqueridor i una índia i ocu- expedicions de conquesta.
paven un lloc intermedi entre la minoria blanca i la majoria • Com es va organitzar la
índia. conquesta d’Amèrica?
• Els indis feien els treballs manuals, principalment totes les • Quines institucions es van crear
feines del camp. Van patir molts abusos, malgrat que es van a la Península per administrar
crear les Lleis d’Índies, que tenien el propòsit de protegir- les colònies? I a Amèrica?
los. Però aquestes lleis es van incomplir molt sovint. • Quins productes obtenia
• Els negres patien la pitjor situació: eren esclaus sense drets la monarquia hispànica
i no hi havia cap llei que els protegís. Se’ls portava de l’Àfri- d’Amèrica?
ca per fer les feines més dures i penoses, i eren considerats 12. ●● Interpreta el text.
possessions de les persones que els havien comprat. • Com es dividia la societat a la
No se sap exactament quanta població hi havia a Amèrica abans monarquia hispànica, per
de la conquesta. El que sí que sabem és que l’impacte de l’arri- estaments o races?
bada dels europeus va ser catastròfic, a causa de les guerres i, • En què es diferenciava la societat
sobretot, de les malalties que van portar els conqueridors, con- americana de la hispànica?
tra les quals els indis no disposaven de defenses naturals.

157
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 158

Activitats
Sintetitzar la unitat en línies del temps
13. ● Completa la cronologia sobre el segle XVI. Repassa la unitat, selecciona els esdeveniments principals que
van tenir lloc a Espanya, Europa i Amèrica i anota cadascun d’aquests fets al lloc i data que els correspongui.
1500 1510 1520 1530 1540 1550 1560 1570 1580 1590 1600

ESP ANYA

1500 1510 1520 1530 1540 1550 1560 1570 1580 1590 1600

EU ROPA

1500 1510 1520 1530 1540 1550 1560 1570 1580 1590 1600

A M ÈRIC A

14. ●● Explica la importància dels esdeveniments que has seleccionat. Escriu un paràgraf sobre cadascun
i justifica per què són tan importants.

Analitzar l’impacte econòmic del descobriment d’Amèrica

Índex de preus Milions
(100 = mitjana entre 1570-1580) de pesos
36
El descobriment i la conquesta d’Amèrica van produir grans 32
Índex de preus
canvis econòmics. 140
a Espanya
28
Arribada de metalls
• Les rutes comercials del Mediterrani van perdre 120
preciosos en milions
de pesos 24
importància davant de les rutes atlàntiques. Ports com 100 20
ara Sevilla, Lisboa i Cadis van créixer gràcies al comerç 80 16
americà.
60 12
• Es van portar a Europa productes nous. 40 8

• L’arribada massiva de metalls preciosos des de les 20 4

colònies va originar una pujada forta i continuada 0 0
dels preus als territoris hispànics. Aquesta pujada dels 1500 1520 1540 1560 1580 1600

preus va encarir molt tots els productes i va provocar

l’empobriment d’un gran percentatge de població.
La majoria dels metalls americans no va servir per crear
riquesa als territoris peninsulars, sinó que es va gastar
per finançar les guerres i per comprar productes de luxe
a l’exterior, que només consumien els més rics.
15. ●●● Analitza els documents.
• Com va evolucionar l’arribada de metalls preciosos?
• Els preus es van apujar durant tot el període? Quan
es van apujar més? Per què?
• Com creus que va afectar la pujada de preus a la majoria
de la població?
• Com va afectar l’arribada de metalls a l’alta noblesa
castellana?
• I a la política dels reis?
Els vestits de les nobles hispàniques
Porten una quantitat sorprenent de fal-
dilles. La faldilla de sobre sempre és de
tafetà negre ben gruixut, o de pèl de ca-
bra gris llis; aquestes faldilles són tan
llargues per davant i pels costats que
les arrosseguen molt. A sota en porten
una dotzena, totes esplèndides, de te-
les molt riques i adornades amb galons
i puntes d’or i plata fins a la cintura. A
casa porten tapins, que són una mena
de sandàlies de brocat o vellut guarnit
amb plaques d’or que les aixequen mig
pam de terra.
MARIE CATHERINE D’ALNOY, 1691

158
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 159

Analitzar els tipus d’efectes de la conquesta d’Amèrica

• Abans de la conquesta tota la població
Ja hem vist que els esdeveniments històrics tenen americana tenia la mateixa situació o hi havia
més d’una conseqüència. Aquests efectes, a més, uns grups més poderosos i uns grups dominats?
poden ser de diferents tipus: polítics, econòmics,
• Qui va dominar la societat americana després
socials i culturals.
de la conquesta? Amb quins criteris es va
organitzar aquesta societat?
16. ●● Analitza els efectes que va tenir el • Situa cada personatge en el lloc que ocupava
descobriment per a l’Amèrica conquerida. Per fer en la societat colonial.
correctament les activitats caldria que repassessis
els continguts sobre l’Amèrica precolombina, a les
pàgines 116 i 117.
A) Els efectes polítics.
• Quins imperis hi havia a Amèrica abans
que hi arribessin els conqueridors?
• A quins imperis es van integrar els territoris
americans després de la conquesta?
• Quina institució es va encarregar del govern • Hi havia esclaus en les societats americanes
de les terres conquerides? On tenia la seu? prehispàniques? I després de la conquesta?
Qui eren?
• Quines institucions governaven a Amèrica?
D) Els efectes culturals.
B) Els efectes econòmics.
• Quina activitat econòmica es va convertir OCEÀ OCEÀ
ATLÀNTIC ATLÀNTIC
en la fonamental després de la conquesta?
Per què?
• Qui es va quedar amb la propietat de les terres?
• Quins nous conreus es van implantar OCEÀ OCEÀ
PACÍFIC PACÍFIC
a Amèrica?
• Els beneficis de les activitats econòmiques
Països que
es quedaven a Amèrica? parlen castellà
Països que Països de
parlen portuguès majoria catòlica
C) Els efectes socials.
• Analitza com va evolucionar la població. • Quines llengües es parlaven a Amèrica abans
de l’arribada dels conqueridors? Què va passar
L’exemple de Mèxic central
després?
1519 20.000.000 d’indis • Com eren les religions que hi havia a Amèrica
abans de l’arribada dels conqueridors? Després
1532 16.800.000 indis de la conquesta aquestes religions van
continuar existint?
1568 2.600.000 indis
17. ●●● Reflexiona i respon les preguntes.
• Es pot dir que la conquesta hispànica va tenir
1608 1.069.295 indis
efectes profunds a Amèrica?
Font: Historia de España. América Hispana. Vol. V. Ed. Labor.
• Creus que van ser positius o negatius? Per a qui?
a) A quin territori es refereix la taula? • Quins efectes encara perviuen avui dia?
b) Què va passar després de la conquesta? • Com canvia la vida de les persones que són
Per quines causes? conquerides?

159
830900 _ 0148-0201.qxd 25/1/08 13:53 Página 160

U N I TAT

13 Els segles XVII i XVIII

1. El final de l’hegemonia hispànica
A l’inici del segle XVII, l’Imperi hispànic era el més ric i pode- 1598

rós del món. No obstant això, vivia immers en greus proble- 1604
Pau amb Anglaterra
mes interns i mantenia nombrosos conflictes amb altres potèn- 1609
Treva amb les Províncies
cies. En poques dècades, aquest imperi va perdre l’hegemonia Unides
Expulsió dels moriscos
a Europa i va patir una profunda crisi econòmica i social.
1621 Felip III
1621 Reinici de la guerra
amb les Províncies Unides
El regnat de Felip III
Felip III va arribar al tron el 1598, després de la mort del seu pa-
re, Felip II. El nou rei va delegar les tasques de govern en un
1640
favorit*, el duc de Lerma, que va ser qui va dirigir la política. Revolta de Catalunya
i Portugal

Un dels objectius del regnat va ser concloure les nombroses guer- 1648
Pau de Westfàlia
res que havia heretat del seu antecessor. D’aquesta manera es
pretenia solucionar la greu situació econòmica de la monarquia. Felip IV

La política exterior pacifista es va materialitzar en la firma

de la pau amb Anglaterra el 1604 i la Treva dels Dotze Anys 1665
1668
Es reconeix
amb les Províncies Unides el 1609. la independència
de Portugal

Però els problemes econòmics no es van solucionar, perquè,

malgrat que la despesa militar va disminuir, va augmentar la
despesa destinada a les festes, al manteniment de la cort i al pa-
gament de pensions a la noblesa. L’any 1607 el rei va tornar a
Carles II designa
declarar una altra bancarrota. Felip d’Anjou
com a hereu Carles II
1700
En política interior, la mesura més significativa del regnat va ser 1700

l’expulsió dels moriscos* el 1609. L’expulsió va ser un drama

per a les 275.000 persones que van haver d’abandonar casa se-
Doc. 2 La monarquia hispànica en el segle XVII.
va i, a més, va arruïnar moltes regions, que es van despoblar
sobtadament (doc. 1).

GLOSSARI
Favorit. Persona de confiança
del monarca a qui li encomana
la direcció del govern.
Morisc. Poblador d’origen musulmà
que en teoria s’havia convertit al
cristianisme en el segle XVI però
que a la pràctica mantenia la llengua
i els costums islàmics.
Doc. 1 Expulsió dels moriscos pel port de Vinaròs (Castelló).

160
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 161

Doc. 3 La rendició de Breda,

obra de Velázquez. Aquest
quadre, anomenat també
Les llances, reflecteix el final
de l’assetjament de la ciutat
flamenca de Breda, que es
va rendir davant les tropes
hispàniques el 1625.
En el centre de la imatge
el governador de la ciutat,
Justí de Nassau, lliura
les claus al general
de les tropes hispàniques,
Ambrogio Spinola.
Velázquez va voler plasmar
la generositat i cavallerositat
de Spinola, que impedeix
amablement que el vençut
s’humiliï agenollant-se.

La primera part del regnat de Felip IV A FONS

Felip IV va arribar al poder l’any 1621. Tal com ha-
via fet el seu pare, va cedir el govern efectiu a un fa-
vorit, el comte duc d’Olivares (doc. 5).
La política exterior del nou govern va ser radical-
ment contrària a la del govern anterior. El 1621, quan
va finalitzar la treva amb les Províncies Unides, va
recomençar la guerra contra els rebels flamencs
(doc. 3). També es va implicar en la guerra dels
Trenta Anys, que va esclatar al Sacre Imperi el 1618,
i va capitanejar el bàndol catòlic (doc. 4).
En un primer moment, les tropes hispàniques van
tenir força èxit. Les seves victòries van culminar el
1635 a la batalla de Nördlingen, en què els pro-
testants alemanys i suecs van caure derrotats.
Olivares també va intentar reformar la política in-
terior amb dos objectius:
• Repartir les despeses militars entre tots els ter-
ritoris de la monarquia hispànica, perquè fins ales-
hores només Castella pagava les guerres.
• Reforçar el poder del rei, retallant l’autogovern
dels diferents territoris.
Aquestes reformes van despertar grans oposicions.
La guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys va ser un conflicte
que es va estendre del 1618 al 1648, i hi van
participar la majoria de països europeus.
La guerra va començar quan els protestants
bohemis es van rebel·lar el 1618 contra el seu rei,
el catòlic Ferran II, l’emperador del Sacre Imperi.
Ferran va demanar ajuda al monarca hispànic
i al duc de Baviera. La rebel·lió va ser sufocada.
No obstant això, la resta de regions protestants
del Sacre Imperi van donar suport als rebels
bohemis i la guerra va continuar. Les
Províncies Unides i Anglaterra també van
decidir ajudar-los, així com Dinamarca
i Suècia. El 1635, França, país catòlic, es
va aliar amb els protestants, perquè
d’aquesta manera perjudicava la
monarquia hispànica, que era el seu
enemic principal.
La guerra dels Trenta Anys va assolar el
centre del continent i va suposar el final
de l’hegemonia hispànica a Europa.
Doc. 4 Piquer dels terços hispànics.

161
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 162

La crisi del regnat de Felip IV

La dècada de 1640 va ser desastrosa per a la monar-
quia hispànica.
Doc. 5 El comte
• La política centralista del comte duc d’Olivares va duc d’Olivares, obra
provocar diversos aixecaments en els territoris de de Velázquez.
la monarquia hispànica. Els més importants van Aquest quadre va
ser els de Catalunya i Portugal, on van esclatar ser pintat el 1634,
guerres molt llargues. La rebel·lió de Catalunya va en el moment
en què l’ofensiva
ser sufocada el 1652, però en canvi els portugue-
hispànica a Europa
sos van poder expulsar els representants de Fe- estava assolint
lip IV i es van declarar independents. la màxima
• Les guerres exteriors també es van complicar. El intensitat. Olivares
cardenal Richelieu, favorit del rei de França Lluís hi apareix com
el triomfador
XIII, va considerar que calia impedir que la mo-
de la guerra.
narquia hispànica guanyés la guerra dels Trenta
Anys i acaparés encara més poder. Per això França
va declarar la guerra a la monarquia hispànica SABIES QUE…
el 1635. Les tropes hispàniques, incapaces d’en- El comte duc d’Olivares patia atacs periòdics
frontar-se amb tants enemics, van començar a pa- de profunda depressió mental. Segons l’historiador
tir derrotes successives. britànic J. H. Elliott, el comte duc tenia una
La guerra dels Trenta Anys es va acabar el 1648 amb personalitat ciclotímica que oscil·lava entre l’eufòria
la firma del tractat de Westfàlia. Aquest tractat re- i la melangia. A partir del 1626, la depressió
coneixia la independència de les Províncies Unides s’agreujà, però el comte duc va poder superar-la
amb un gran esforç personal. Els dos últims anys
i va significar la pèrdua definitiva de l’hegemonia
de la seva vida, però, la seva situació mental
hispànica a Europa (doc. 7).
empitjorà. Segons J. H. Elliott, entre el 1643 i el 1645,
el comportament d’Olivares es movia entre
El regnat de Carles II la anormalitat i la bogeria.
Carles II va pujar al tron als quatre anys, el 1665. La
seva mare, Marianna d’Àustria, va governar com a re-
gent fins al 1675, any en què es va concedir al rei la Doc. 6 Carles II, el Hechizado
majoria d’edat. Amb tot, Carles II era una persona Durant els seus trenta-cinc
malalta tant des del punt de vista mental com físic, anys de vida, Carles II va
incapaç d’exercir el seu càrrec, i per això la seva mare patir greus problemes de
i diferents favorits van dirigir el govern (docs. 6 i 8). salut: trastorns psicològics
Durant la primera etapa del regnat de Carles II, la constants, atacs epilèptics
monarquia va estar immersa en una crisi molt pro- i depressions freqüents.
funda. No obstant això, a partir de la dècada de El rei creia que havia estat
1680 la situació va millorar lentament. embruixat i va recórrer als
Els últims anys del regnat van estar marcats pel pro- serveis d’exorcistes i
confessors per aconseguir
blema de la successió. El rei era estèril i les princi-
alliberar-se dels esperits malignes, que suposava
pals dinasties europees intrigaven per aconseguir
que s’havien apoderat del seu cos i del seu esperit.
l’herència de l’Imperi hispànic, el més extens de D’aquí el malnom d’el Hechizado.
l’època.
Carles II no va ser capaç d’exercir el poder; només
El 1700 Carles II va morir. Això suposava l’extinció
era un símbol, una ombra de rei, manipulat pels
de la branca hispànica de la Casa dels Àustria, que uns i pels altres. El seu deteriorament físic va
hi havia regnat des de Carles I, durant gairebé dos- encarnar la decadència i la pèrdua de poder
cents anys. La nova dinastia que va assumir el tron internacional dels Àustria hispànics.
va ser la dels Borbó, d’origen francès.

162
830900 _ 0148-0201.qxd 25/1/08 13:53 Página 163

Espanya i les seves

possessions
Altres possessions espanyoles
Territoris espanyols
N O RU E G A annexats per França
ESCÒCIA SUÈCIA RÚSSIA
mar I Límit del Sacre Imperi
d e l D IN A M A RC A Territoris pertanyents
Nord a la mateixa dinastia
IRLANDA

ANGLATERRA PRÚSSIA
OCEÀ PROVÍNCIES BRANDENBURG
UNIDES POLÒNIA
ATLÀNTIC FLANDES SACRE
IMPERI
ÀUSTRIA
FRANÇA
FRANC
COMTAT HONGRIA
SUÏSSA
SAVOIA IMPERI Doc. 7 Europa a la segona
MILANESAT
meitat del segle XVII.
PORTUGAL ESTATS OTOMÀ Després de la firma
(independent ITALIANS
des del 1640) M O N A R Q U I A
Còrsega
del tractat de Westfàlia,
la França de Lluís XIV es va
NÀPOLS
HISPÀNICA Sardenya convertir en el país més
ars
Bale poderós d’Europa. Durant
illes
mar Mediterrani la segona meitat del segle
Ceuta
Sicília XVII, França va arrabassar
Orà
illes Canàries Melilla diversos territoris
de la monaquia hispànica
al centre del continent.

ACTIVITATS

1. ● Comprèn els conceptes.

• Què era un favorit? Posa’n exemples.
• Explica quines diferències hi ha entre una
política exterior pacifista i una d’ofensiva.
Posa’n exemples relacionats amb
el que has estudiat.

2. ● Busca les idees principals.

• Quins problemes hi havia a la monarquia
hispànica durant el regnat de Felip III?
Quines polítiques es van aplicar
per resoldre’ls? Van tenir èxit?
• Què va ser l’expulsió dels moriscos? Quins
efectes va tenir?
• Quines reformes va emprendre el comte duc
d’Olivares? Per què ho va fer? Quins efectes
van tenir?

3. ●● Interpreta els documents.

• Document 6. La malaltia del rei va afavorir
la decadència de l’imperi dels Àustria
hispànics? Raona la resposta.
• Document 7. Quins territoris va perdre
Doc. 8 L’adoració de la Sagrada Forma, obra de Claudio la monarquia hispànica a la segona meitat
Coello. El personatge agenollat al centre del quadre amb del segle XVII?
un ciri a la mà és el rei Carles II.

163
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 164

2. La crisi econòmica i social Evolució de la població en el segle XVII

(en milions d’habitants)
40

La disminució de la població 35 França Itàlia

Rússia Espanya
La població espanyola havia crescut des de final de l’edat mit- 30 Alemanya Anglaterra

jana fins a final del segle XVI. Però en el segle XVII van patir un 25
retrocés molt gran, que es va deure a diferents causes:
• La successió de males collites i d’epidèmies de pesta, que 20

van provocar molts milers de víctimes. L’epidèmia més greu 15

va ser la pesta de 1599, que va delmar Castella i va causar

gairebé mig milió de morts. 10

• L’ expulsió dels moriscos. 5

• La mortalitat provocada per les guerres, tan freqüents.

0
• L’emigració a Amèrica d’alguns grups de persones, que bus- 1600 1610 1620 1630 1640 1650 1660 1670 1680 1690 1700

caven una vida millor al Nou Continent. Doc. 9 Evolució de la població.

Com a resultat de tot això, la població espanyola, que en temps
de Felip II era d’uns 8 milions d’habitants, va quedar reduïda
a 7 milions l’any 1700 (doc. 9).

El retrocés econòmic Doc. 10 Pobresa, delinqüència

i ociositat
Durant el segle XVI, l’economia espanyola havia viscut una eta-
Decíame mi padre:
pa de creixement. Però la situació va canviar en el segle XVII.
–Hijo, esto de ser ladrón no es trabajo
• L’ agricultura va patir una crisi aguda. La crisi agrícola es
manual sino profesión liberal.
va deure en part a la successió de sequeres i inundacions, però
també a un exhauriment de les terres provocat per l’ús de tèc- Y de allí a un rato, habiendo suspirado,
decía de manos:
niques de conreu rudimentàries.
• L’artesania es va debilitar davant la competència dels pro- –Quien no hurta en el mundo, no vive.
¿Por qué piensas que los alguaciles y
ductes del nord d’Europa, que eren més barats.
jueces nos aborrecen tanto? Unas veces
• El comerç va decaure i les fires van començar a perdre im- nos destierran, otras nos azotan y otras
portància. nos cuelgan… Porque no querrían que
A més, els reis hispànics es van endeutar cada vegada més i van donde están hubiese otros ladrones sino
haver de declarar diverses bancarrotes. ellos y sus ministros. Preso estuve por
pedigüeño en caminos y a punto de
acabar todos mis negocios ahorcado.
Una societat rendista i empobrida
Mas de todo me ha sacado el nunca
En gran part dels països d’Europa, els valors predominants en la confesar. Y con esto y mi oficio,
societat fomentaven la vida inactiva. Es menyspreava el treball he sustentado a tu madre lo más
manual i s’admirava la noblesa que vivia de les rendes que els honradamente que he podido.
proporcionaven les terres i càrrecs que posseïen. –¿Cómo a mí sustentado? –dijo ella con
grande cólera–. Yo os he sustentado
Aquest problema era especialment greu a Espanya. L’ arribada
a vos, sacándoos de las cárceles con
de metalls d’Amèrica havia enriquit molt la noblesa castellana,
industria y manteniéndoos en ellas con
que vivia amb molt de luxe i ostentació, mentre que la pujada dinero. Si no confesabais, ¿era por
dels preus i els grans impostos havien arruïnat la indústria i vuestro ánimo o por las bebidas que yo
l’agricultura. os daba? ¡Gracias a mis botes!
Per això hi havia un percentatge important de població que no FRANCISCO DE QUEVEDO,
es dedicava a cap feina productiva i vivia de la mendicitat o de la Historia de la vida del Buscón. Adaptat
delinqüència (docs. 10 i 12).

164
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 165

Pont de barques Transport de mercaderies amb animals Catedral Torre de plata Torre de l’Or

Drassanes Carruatge amb dames Triana Gent passejant i divertint-se

Doc. 11 Vista de Sevilla, obra de Sanxes-Coello. Sevilla era una de les ciutats més importants de l’Imperi hispànic perquè, gràcies
al fet que allotjava la seu de la Casa de Contratación, era el lloc des d’on es regulava el comerç amb Amèrica. Era una ciutat
de grans contrastos, amb una part de la població molt rica gràcies al comerç americà, i una gran quantitat de delinqüents
i marginats que buscaven qualsevol oportunitat que sorgís per sobreviure.

ACTIVITATS

4. ● Comprèn els conceptes.

• Per què es diu que la societat espanyola
del segle XVII era una societat rendista?
Quins valors fonamentaven aquesta situació?

5. ● Busca les idees principals.

• El segle XVII va ser un període d’expansió
o d’estancament demogràfic?
I econòmic?

6. ●● Interpreta el text.
• Creus que la crisi econòmica i social va influir
en la crisi militar? I al contrari?

7. ●● Interpreta els documents.

• Document 10. A què es dedicaven
els protagonistes del text? Per què creus
que diu que l’ofici de lladre no és un treball
manual? Quins valors socials reflecteix
aquesta frase?
Doc. 12 Nois menjant meló i raïm, obra de Murillo.

165
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 166

La perruca, igual que els talons,

té la funció d’augmentar l’alçada Ceptre: símbol
i la presència del rei. de comandament

3. L’hegemonia francesa
Lluís XIV va accedir al tron de França el 1643, amb
només quatre anys. Fins al 1661 va governar el seu
favorit, el cardenal Mazarino, i més endavant el rei va
assumir personalment el govern.
Des del tractat de Westfàlia de 1648, França s’havia
convertit en la primera potència d’Europa. La polí-
tica exterior de Lluís XIV es va dirigir a augmentar el
poder del seu país:
• Ampliant les fronteres de França a costa dels es-
tats veïns. Per exemple, la monarquia hispànica
va perdre el Franc Comtat, el Rosselló, la Cerdanya
i altres places a Flandes, que van passar a França
després de diverses guerres.
• Formant un imperi colonial com el que tenien
la monarquia hispànica, Portugal, les Províncies
Unides o Anglaterra. És per això que va entrar en
conflicte amb aquests països, als quals disputava
La capa reial de coronació Espasa medieval: símbol Corona:
molts territoris fora d’Europa. dels reis de França des de la justícia. El rei és la màxima símbol de
La resta de potències europees van formar diverses de l’edat mitjana. representació de la justícia. poder reial
coalicions per frenar l’expansió de França.
Doc. 13 Lluís XIV, obra de Rigaud. En aquest retrat, Lluís XIV
Una monarquia absoluta apareix amb tots els atributs del poder absolut dels reis.
Té l’aparença d’un monarca modern, tal com demostren
El regnat de Lluís XIV va ser l’exemple més clar de mo- la perruca, els guarniments del vestit i les sabates,
narquia absoluta en el segle XVII. El rei va obtenir més que segueixen l’última moda del moment, però a la vegada
poder a costa de la noblesa, l’Església i els parlaments. té tota la legitimació de la tradició, amb la capa, la corona,
l’espasa i el ceptre d’origen medieval.
• Va imposar la centralització política. Va treure po-
der a les institucions locals i va unificar les lleis i els
impostos de tot França.
• Va eliminar la dissidència religiosa. Va expulsar Doc. 14 L’absolutisme monàrquic
els calvinistes i va intentar sotmetre l’Església.
Únicament al príncep incumbeix vetllar pel benestar
• Va aconseguir controlar la noblesa. Per poder con- del poble; aquest és el primer article i el fonament
trolar-la va repartir càrrecs i subsidis molt alts en- sobre el qual es basen tots els altres; a ell
tre els nobles. Així va aconseguir que l’aristocràcia competeixen els decrets i les ordenances;
depengués de la voluntat del rei. a ell competeix atorgar les marques de distinció;
• Va convertir la cort en el centre de l’administració no pot existir cap poder que no en depengui;
de l’estat i en el principal focus cultural del país. ni cap assemblea, si no és comptant amb el seu
vist-i-plau.
Lluís XIV va ser el rei amb més poders de la seva
època i el model que van imitar altres monarques Així és com, a favor del benestar d’un estat,
(doc. 13). es diposita en una mateixa mà tot el poder.
El fet d’escampar aquest poder és dividir l’estat;
Les reformes econòmiques és malmetre la pau pública; és donar pas
Lluís XIV va intentar millorar l’economia per aug- a l’adveniment de dos amos, en contra
mentar els ingressos de l’estat. Es van crear mono- de l’oracle de l’Evangeli: «Ningú no pot servir
dos amos alhora.»
polis estatals per a la indústria i el comerç amb l’ob-
jectiu d’impedir la importació de productes JACQUES-BÉNIGNE BOSSUET
estrangers. Amb tot, aquesta política va fracassar.

166
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 167

Fronteres del regne REGNE

de Polònia el 1770 REGNE
REGNE DE 1772
Fronteres DE
del Sacre Imperi DE SUÈCIA
RÚSSIA
Annexions DINAMARCA PRÚSSIA
de Prússia REGNE 1795
Brandenburg
Annexions UNIT
PROVÍNCIES 1772
d’Àustria 1795 1793
UNIDES altres 1793
Annexions
de Rússia estats 1740 1795
Flandes
Territoris perduts alemanys Àustria 1772
per Àustria
SACRE
Territoris pertanyents
a la mateixa dinastia REGNE
IMPERI HONGRIA
Monarquies absolutes DE SUÏSSA
principals
FRANÇA
MILÀ VENÈCIA 1718
IMPERI
OCEÀ GÈNOVA
ESTATS
REGNE PONTIFICIS
ATLÀNTIC PIEMONT
DE REGNE OTOMÀ
REGNE
PORTUGAL D’ESPANYA Menorca
Sardenya DE
(Regne Unit
illes Canàries 1713-1756) NÀPOLS
Gibraltar
m a r i
(Regne Unit) M e d i t e r r a n

Doc. 15 Europa en el segle XVIII.

4. L’equilibri continental ACTIVITATS

La mort del monarca hispànic Carles II sense des- 8. ● Comprèn els conceptes.
cendència va obrir una crisi internacional a principi de • Què vol dir que un país té l’hegemonia
segle XVIII. Gran part de les potències europees no van al seu continent?
acceptar que Felip d’Anjou fos el nou rei. Temien que • Què entens per potència internacional?
una possible unió entre les corones hispànica i fran- • Què perseguia el sistema de l’«equilibri
cesa donés lloc a una monarquia amb massa poder al continental»?
continent. Així va esclatar la guerra de Successió
(1702-1714), que va implicar gairebé tots els països 9. ● Busca les idees principals.
d’Europa. Després de molts anys de conflicte i de cir- • Què va fer Lluís XIV per augmentar
cumstàncies molt complexes, la guerra va concloure el poder del rei a França?
amb els tractats d’Utrecht (1713) i Rastatt (1714). • Quin és l’origen de la guerra
La coronació de l’arxiduc Carles com a emperador de Successió?
d’Àustria després de la mort del seu germà, l’empera- 10. ●● Interpreta el text.
dor Josep I, va facilitar l’acceptació internacional de • Per què Lluís XIV va ser un rei absolut?
Felip V com a rei de la monarquia hispànica, però, a
canvi, el monarca va haver de renunciar al tron de • Per què Felip V va haver de renunciar
França, i Espanya va perdre totes les possessions que als drets a la corona de França?
li quedaven a Europa. • Per què el sistema de l’«equilibri
continental» no va posar fi
Els tractats abans esmentats van imposar el sistema de
als conflictes entre potències?
l’«equilibri continental», que intentava que les potèn-
cies europees mantinguessin anivellades les forces per 11. ●● Interpreta els documents.
impedir que cap país assolís de nou l’hegemonia. • Document 13. Quins símbols del poder
Aquest sistema, però, no va significar el final de les reial hi ha representats en el retrat
guerres a Europa. Els motius que van provocar els nous de Lluís XIV?
conflictes es poden agrupar de la manera següent: • Document 14. Quins arguments fa
• Les noves potències, com Prússia, Àustria, Rússia i servir l’autor del text per dir que no s’ha
Anglaterra, van buscar expandir-se per Europa o de dividir el poder de l’estat?
formar imperis colonials a costa d’altres països. • Document 15.
• Les antigues potències hegemòniques, com França i a) Quines eren les monarquies absolutes
Espanya, van intentar recuperar part del seu antic més importants del segle XVIII?
poder o, com a mínim, no perdre més influència res- b) Quins estats eren els més extensos?
pecte dels països emergents.

167
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 168

5. La guerra de Successió La possibilitat d’un Imperi austríac enfortit per la

doble corona també posava en perill l’equilibri eu-
ropeu. Les potències van negociar una sortida i
Després de la mort de Carles II sense descendèn- l’any 1713 van signar el tractat d’Utrecht, que posa-
cia, la Gran Bretanya, Àustria i Holanda van intentar
va fi al conflicte en el seu vessant internacional. Les
col·locar en el tron hispànic l’arxiduc Carles d’Àus-
tropes de l’Aliança van abandonar Catalunya, però
tria, més favorable als seus interessos que Felip d’An-
les autoritats catalanes van decidir continuar llui-
jou (doc. 19), nét del rei de França Lluís XIV, a fa-
tant. L’11 de setembre de 1714, després d’un llarg
vor del qual havia testat Carles II abans de morir.
setge, la ciutat de Barcelona es va rendir a les tropes
Les aliances internacionals borbòniques (doc.18). La resta de nuclis de re-
sistència van caure un rere l’altre. Felip V va gua-
El 1701, les tres potències abans esmentades van for- nyar la guerra i va reforçar el poder de la monarquia.
mar una coalició antiborbònica anomenada Gran
Aliança de l’Haia, a la qual es van afegir Prússia i
L’actitud dels catalans
la majoria d’estat alemanys. França, que ajudava Fe-
lip d’Anjou, va aconseguir el suport de Colònia, Ba- Inicialment, els catalans havien jurat fidelitat a Felip
viera, Savoia i Portugal, però els dos últims van can- V, però el 1705 van signar amb Anglaterra el pacte
viar de bàndol afeblint la posició de Felip (doc. 16). de Gènova contra Felip V.
La guerra va començar el 1702 i l’any següent l’em- A canvi de revoltar-se contra el rei, Catalunya rebia
perador austríac Leopold I va proclamar rei d’Es- ajut militar i garanties de respectar les lleis i les ins-
panya l’arxiduc Carles. titucions del Principat.
A Europa el conflicte es van anar desenvolupant a Entre les causes hi ha un fort sentiment antifrancès
favor dels interessos de la Gran Aliança, però a dins de la població del Principat i el rebuig del sistema
de la Península la situació era diferent. Els regnes de centralista i uniformitzador que representava el nou
València i Aragó, que s’havien sumat al bàndol aus- monarca. A més a més, cal afegir el perill que per a
triacista, van ser derrotats el 1707, mentre que Ca- l’economia catalana suposaven els productes fran-
talunya resistia l’empenta dels exèrcits de Felip V. cesos i l’actitud del nou virrei, contrari a l’autogo-
Quan el 1711 va morir l’emperador d’Àustria Josep vern de les institucions catalanes i a les prerrogati-
I, que havia succeït Leopold I el 1705, i Carles va ves que tenien. Un cop perduda la guerra, les
ser coronat emperador d’Àustria, la situació inter- temences dels catalans es van veure confirmades per
nacional va tornar a canviar. la gestió centralista del nou govern borbònic.

REGNE REGNE Gran Aliança

de l’Haia
DE
DE SUÈCIA Bàndol
REGNE DINAMARCA borbònic
O CE À m ar
I NORUEGA Límit
DE LA
del del Sacre Imperi
GRAN
BRETANYA Nor d Ú SSIA
PR
HOLANDA
HANNOVER REGNE
FLANDES COLÒNIA SAXÒNIA DE
AT LÀ NTI C
LUXEMBURG POLÒNIA
IA

BAVIERA
R
ST

FRANÇA
NGRIA
ÀU

HO
SA

MILANESAT
VO
L

IA

RE
GA

CORONA
PÚ

IMPERI
TU

CORONA
BL

DE Presidis IC
R

CATALANOARAGONESA A OTOMÀ
PO

CASTELLA de la Toscana D
E

REGNE DE REGNE DE Doc. 17 Felip V.

VE

mar SARDENYA NÀPOLS

NÈ

M ed
CI

ite REGNE
A

Gibraltar i Menorca
(a la Gran Bretanya, 1713) rr Doc. 16 Mapa de les aliances durant
a n DE SICÍLIA
i
la guerra de Successió.

168
830900 _ 0148-0201.qxd 25/1/08 13:53 Página 169

PATRIMONI

El jaciment arqueològic del Born

Unes obres iniciades en el subsòl del Born, al barri
de Ribera de la ciutat de Barcelona, a final de l’any
2001, van posar al descobert les restes dels carrers
i els habitatges que Felip V va ordenar enderrocar
per construir la fortalesa de la Ciutadella, símbol
del poder de la dinastia borbònica a Catalunya.
La superfície recuperada correspon a un 5 % de la
part del barri que es va enderrocar i les restes
presenten un estat de conservació molt bo.
Els treballs arqueològics han permès treure a la llum
vuits carrers i un important nombre de cases,
botigues i magatzems.
El jaciment té una importància doble: arquitectònica
i urbanística d’una banda, ja que ens mostra com
era la ciutat a principi del segle XVIII, i històrica
i simbòlica d’una altra, ja que és una mostra
de la repressió de Felip V contra els catalans. Doc. 18 Restes arqueològiques del jaciment del Born.

ACTIVITATS
Doc. 19 Enfrontament per les possessions
de la monarquia hispànica
Hi ha unanimitat entre els diversos autors a
considerar que des del final del segle XVII, a mesura
que avançava el regnat de Carles II i s’esvaïen les
expectatives que tingués descendència del seu
darrer matrimoni, amb Marianna de Neuburg (1690),
les diverses potències europees començaren
una disputa sense treva per aconseguir el botí
de les possessions de la monarquia hispànica.
Ho intentaren per mitjà d’accions militars,
de la negociació de successius tractats de partició
o intentant assegurar l’herència testamentària
del dissortat monarca a favor d’un dels diversos
candidats que es disputaven els drets successoris.
Els candidats eren Josep Ferran de Baviera, fill
del duc de Baviera (l’elector Maximilià II Manuel);
l’arxiduc Carles d’Àustria, fill segon de l’emperador
Leopold; i Felip d’Anjou, fill segon del gran delfí i nét
de Lluís XIV de França. Aquesta disputa entre les
potències europees tingué una rèplica, a Espanya
mateix, en la pugna entre diversos personatges
cortesans, entre els quals hi havia fins i tot la reina
i la mare del monarca, Marianna d’Àustria, que
s’inclinaven per candidats diferents. La primera era
favorable a l’arxiduc Carles d’Àustria, i la segona
era partidària que la successió recaigués en el seu
besnét, Josep Ferran de Baviera.
J. M. TORRAS I RIBÉ. Adaptat
12. ● Comprèn els conceptes.
• Quina funció tenen les aliances entre països?
• Què entens per qüestió successòria?
• Per què els catalans rebutjaven un sistema
polític amb el poder centralitzat?
13. ● ● Busca les idees principals.
• Indica les causes que van provocar la guerra
de Successió.
• Per què els catalans es van revoltar contra
Felip V?
• La guerra de Successió va ser un conflicte
internacional? Raona la resposta.
14. ●● Interpreta els documents.
• Document 16. Quins països formaven part
de la Gran Aliança de l’Haia? Quins regnes
peninsulars van combatre contra de Felip V?
Quins regnes van defensar els drets
de Felip V a la corona hispànica?
• Document 17. A quina dinastia pertanyia
Felip V? On regnava aquesta dinastia?
• Document 19. Era important decidir qui seria
el successor a aquesta corona? Per què?
15. ●●● Interpreta el text.
• Creus que s’hauria arribat a la guerra,
fos qui fos el candidat designat pel rei?

169
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 170

6. El reformisme
i les transformacions del segle XVIII
El despotisme il·lustrat 1808

La forma de govern més general a l’Europa del segle XVIII va

ser la monarquia absoluta, que es va caracteritzar per la con- Espanya, sotmesa
a la política exterior
centració de poders, el centralisme i la tendència a la unifor- 1796 de França
1795 Guerra entre Espanya
mització política del estats. 1793 i la França
revolucionària
Carles IV
Alguns monarques absoluts, com ara Caterina II de Rússia i Fre- 1788

deric II de Prússia es van mostrar preocupats pel desenvolupa-

1783
ment del seus països i van impulsar reformes. Aquesta volun- Guerra de la Independència
dels Estats Units. Espanya
tat reformista va rebre el nom de despotisme il·lustrat. recupera Florida i Menorca
1775
A l’Espanya del segle XVIII, Ferran VI i Carles III van conti-
nuar la política de centralització i uniformització de Felip V
(doc. 20), però cal destacar l’esperit reformista del regnat de Carles III
1763
Carles III (1759-1788), inspirat en les idees de la Il·lustració*. 1759 Guerra dels Set Anys.
Espanya perd Florida
a canvi de part de la Louisiana
Carles III, que es va envoltar de ministres il·lustrats, com Flo- 1756

ridablanca o Campomanes, va intentar una reforma de l’en-

senyament, va voler sotmetre l’Església al control de l’estat, va 1746 1748 Ferran VI
Guerra de Successió
fomentar la investigació científica a través de les Societats austríaca. Parma i Piacenza
cedides a l’infant Felip
Econòmiques d’Amics del País i va intentar modernitzar l’a- 1740

gricultura. A més, va liberalitzar el comerç amb Amèrica. La 1735 Guerra de Successió

1733 polonesa. Se cedeix
seva política, però, no va donar els resultats desitjats, sobre- el regne de Nàpols
al príncep castellà
tot per l’oposició de la noblesa i de l’Església a qualsevol me- Carles
1724
sura que perjudiqués els seus privilegis.
Espanya fracassa
1720 en intentar recuperar
Demografia 1717 les possessions
italianes Lluís I
1714
(només va regnar
El cicle demogràfic antic, imperant fins al segle XVIII, es carac-
Guerra un any i Felip V
teritzava per una natalitat i una mortalitat elevades, amb una de Successió
espanyola va tornar a
forta incidència de la mortalitat catastròfica, però al llarg del se- Felip V assumir el tron)
1700 1701
gle XVIII la població europea, inclosa l’espanyola, va augmentar
ràpidament (doc. 21). Doc. 20 Línia del temps dels regnats espanyols
La raó fonamental del creixement demogràfic va ser el descens del segle XVIII.
de la mortalitat, sobretot de la mortalitat catastròfica. Aquest fet
s’explica per la disminu-
Evolució de la població
en els segles XVII i XVIII ció de l’impacte de les
(en milions d’habitants) grans epidèmies de pesta GLOSSARI
40
França Itàlia i a una millor alimenta- Guaret. Període, generalment d’un any,
35 Rússia Espanya ció de la població. La po- en què es deixa descansar un terreny
Alemanya Anglaterra
30 blació europea va passar de conreu perquè es regeneri.
25 aproximadament de 115 La Il·lustració. Moviment intel·lectual
20
a 190 milions d’habitants. europeu, originat a la Gran Bretanya a
final del segle XVII, que s’estengué
15
a França i després a tot Europa al llarg
10
Doc. 21 Evolució del segle XVIII. Es proposava d’il·luminar
5 de la població a diferents la humanitat amb les llums de la raó, tot
0
estats europeus durant combatent la ignorància i la superstició.
1700 1750 1800 el segle XVIII.

170
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 171

Doc. 22 L’era, obra de

Goya. Les millores
agràries van
contribuir al
desenvolupament
econòmic
i al creixement
demogràfic
del segle XVIII.

L’economia ACTIVITATS
Durant el segle XVIII es van produir canvis en l’agricultura que 16. ● Comprèn els conceptes.
van donar com a resultat un gran augment de la producció • Què entens per reformisme
agrària i de la productivitat del sòl en alguns països d’Europa il·lustrat?
(doc. 21). L’increment de la producció va permetre una millor • Per què la noblesa defensava
alimentació de la població, que va créixer considerablement. els seus privilegis?
Els canvis més importants van ser: la substitució del guaret* • Per què va ser important la
per noves rotacions de conreus, la introducció de noves plan- substitució del guaret per
tes, la millora de les eines, la utilització d’adobs i la introducció la rotació de conreus?
del cavall en les tasques agrícoles (doc. 22). 17. ●● Busca les idees principals.
A més, l’augment de la població va estimular la producció in- • Hi ha alguna relació entre
dustrial. Majoritàriament, la indústria va continuar sent artesa- els creixement demogràfic
na, però a l’Anglaterra de l’últim quart de segle van començar a i les transformacions agrícoles
generalitzar-se innovacions tècniques i d’organització del treball i industrials del segle XVIII?
que van tenir una gran importància. L’ús de la màquina de va- Raona la resposta.
por en el procés de producció va posar en marxa l’anomenada • Quin corrent de pensament va
revolució industrial. influir en la política d’alguns
monarques europeus, com
El comerç també va créixer, sobretot el de llarga distància, vin- ara Carles III?
culat al mercat colonial, mentre que Londres es va convertir en
• Quina classe social es va mostrar
el centre financer més important del món.
més activa durant el segle XVIII?
La societat 18. ●● Interpreta els documents.
L’ estructura estamental típica de l’Antic Règim es va mantenir • Document 20. A quina dinastia
pertanyien Lluís I, Ferran VI,
durant el segle XVIII, però la burgesia va assolir una posició
Carles III i Carles IV?
econòmica molt destacada. Gràcies als seus diners, molts mem-
• Document 21. Quin país
bres de l’alta burgesia es van ennoblir, però no van ser ben aco-
experimentà un creixement
llits per la noblesa tradicional. demogràfic més important entre
Lentament, la noblesa va anar perdent pes i protagonisme, però 1700 i 1800?
s’aferrà als seus privilegis i va intentar frenar l’ascens de la bur- • Document 22. Quins factors van
gesia, que proposava canvis i reformes de les lleis per poder ac- afavorir la millora dels rendiments
cedir a càrrecs de responsabilitat dins de l’administració, el agrícoles al llarg del segle XVIII?
govern i l’exèrcit.

171
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 172

Activitats
Comparar casos: França i Anglaterra
SISTEMA POLÍTIC ANGLÈS SISTEMA POLÍTIC FRANCÈS

REI PARLAMENTS

PODERS: • Poden donar la seva opinió

REI
• Nomena el govern.
• Estableix les polítiques
atenint-se a les lleis.
• Pot dissoldre el parlament,
però ha de convocar-ne
un de nou.
• Sol·licita al parlament
l’aprovació de noves lleis,
nous impostos
i el reclutament de tropes.
PARLAMENT
• Estableix noves lleis.
Dissol • Aprova la concessió al rei
de nous impostos.
• Aprova el reclutament
i manteniment de tropes.
Controla • Manté reunions periòdiques
i freqüents.
• Governa. sobre les lleis proposades pel rei.
• Estableix les lleis. • Ocasionalment poden participar
en l’elaboració d’algunes lleis.
• Estableix i recapta
els impostos.
• Forma i recluta l’exèrcit.
OBLIGACIONS:
• No pot donar o vendre el regne.
• Aplicar les lleis de Déu.
• Respectar les lleis dels seus
avantpassats i els privilegis.

19. ●● Analitza els organigrames. • Quin és un sistema parlamentari?

• Quins poders té el rei a cada país? Per què?
• Quines eren les funcions dels parlaments? 21. ●●● Reflexiona.
20. ●●● Interpreta els organigrames. • Per què creus que en el segle XVII hi va haver
• Quin sistema pot ser considerat absolutista? tantes disputes entre els reis i els parlaments?

Analitzar les causes immediates i llunyanes de la crisi

de la monarquia hispànica
La crisi de l’agricultura, l’artesania i el comerç.
Ja hem vist que els fenòmens històrics no tenen
El descens de la població.
una sola causa. Una dificultat important a l’hora
d’analitzar les causes d’un fet del passat es troba 23. ●●● Explica per què creus que els aspectes que
en el fet que sovint algunes d’aquestes causes has escollit van poder provocar la derrota.
es van produir molt temps abans del fenomen Per exemple,
que intentem explicar.
La successió de bancarrotes: Els reis no tenien
Per això els historiadors diferencien entre prou diners per finançar els exèrcits.
les causes immediates i les causes llunyanes,
segons que siguin més o menys pròximes al fet 24. ●●● Classifica les causes que has marcat.
que estudiem.
Causes de la fi de l’hegemonia hispànica
Les causes llunyanes són més difícils de detectar,
però acostumen a tenir efectes més profunds. Immediates Llunyanes

22. ●● El 1648 el tractat de Westfàlia va posar fi a

l’hegemonia hispànica a Europa. Indica, segons
el teu parer, les causes de la derrota militar. 25. ●●● Respon les preguntes.
La successió de bancarrotes. • Quin fet va ser el detonant de la crisi final
L’entrada de França a la guerra dels Trenta de l’Imperi hispànic?
Anys. • Creus que la crisi s’hauria produït de totes
El fet que governessin favorits en lloc dels reis. maneres? Per què?

172
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 173

Extraure informació d’una pintura sobre la vida quotidiana

A B

Retrat d’una família noble, obra de W. Heimbach. Retrat d’una família pobra, obra de Louis Le Nain.

26. ●● Identifica els quadres.

C
• De quina època són aquestes tres obres?
• Qui és l’autor de cada quadre?
Sabries explicar alguna cosa sobre
cadascun?

27. ●● Compara les escenes.

• Descriu l’estança en què apareix
cadascuna de les tres famílies: grandària,
luxes, tipus de mobiliari, decoració,
condicions higièniques, etc.
• Com van vestits els personatges?
• Qui són els protagonistes de cada pintura?
A quin grup social pertanyen?
Completa la resposta amb les dades
que t’aporta cada quadre.
• De quina manera creus que vivia cadascuna
d’aquestes famílies?

28. ●●● Valora la importància de la pintura

com a font històrica.
• Quin tipus d’informació de caràcter
històric podem obtenir dels quadres
d’època?
• Et sembla una font fiable?
Interior d’una casa burgesa, obra de Vermeer. Per què?

173
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 174

U N I TAT

14 Els segles XVI, XVII i XVIII

a Catalunya
1. El segle XVI a Catalunya
tot Castella; mentre que el comerç mediterrani es va
veure molt perjudicat per la pirateria.
Malgrat les dificultats de comercialització, l’activitat
El Principat de Catalunya va anar perdent pes econò-
artesana es va desenvolupar gràcies al mercat inte-
mic i polític durant els regnats de Carles I i Felip II
rior i a la creixent demanda procedent de Castella i
dins el conjunt de territoris de la monarquia hispà-
d’Amèrica via Sevilla.
nica, en part per la nova política imperial i en part
pel desplaçament de l’eix econòmic mundial de la
Mediterrània a l’Atlàntic. Demografia i societat
Al principi del segle XVI, la població catalana era
Política d’uns 300.000 habitants, molt lluny dels 500.000
del primer terç del segle XIV. La població, però, es
En línies generals, i malgrat alguns enfrontaments
va anar recuperant al llarg del segle gràcies a uns ín-
jurisdiccionals, durant el regnat de Carles I (1516-
dexs de natalitat força elevats i a la immigració pro-
1556) la monarquia va respectar les lleis catala-
cedent del regne de França. La manca de mà d’obra,
nes. Al llarg del regnat de Felip II (1556-1598), però,
sobretot al món rural, va afavorir aquest procés mi-
les diferències entre la monarquia i les institucions
gratori.
representatives de Catalunya van augmentar.
La servitud havia desaparegut, però els senyors con-
Durant les Corts de 1563-1564, les primeres que Fe-
tinuaven gaudint d’un gran nombre de drets terri-
lip II va convocar com a rei a Catalunya, hi va haver
torials i jurisdiccionals. A les ciutats, els ciutadans
enfrontaments entre grups partidaris de la política
honrats o prohoms van anar incrementant el poder
del rei i grups contraris. Felip II no va respectar les
que tenien i van ocupar els principals càrrecs de go-
lleis catalanes amb la lluita contra el bandolerisme
vern municipal.
com a pretext, i va ordenar detenir els diputats de la
Diputació del General el 1569 per haver-se negat a Les crisis periòdiques, els enfrontaments nobiliaris i
pagar l’excusat, un impost atorgat pel papa a la mo- el trasllat de la plata americana a través de Catalu-
narquia hispànica i amb el qual el rei buscava obte- nya cap a Gènova van afavorir el desenvolupament
nir recursos econòmics per finançar la seva política del bandolerisme al llarg del segle XVI.
imperial.
Com a resum, podem dir que el regnat de Felip II
a Catalunya es va caracteritzar pels enfrontaments
entre els representants de l’autoritat del rei (doc. 1)
i les institucions que defensaven les lleis i els privi-
legis de Catalunya.

Economia
L’agricultura va continuar sent l’activitat econò-
mica més important en el conjunt del Principat i la
masia, la unitat de producció bàsica. Els conreus prin-
cipals eren els cereals. Doc. 1 Façana del palau del Lloctinent (Barcelona).
Durant el segle XVI, el comerç a llarga distància es va Edifici del segle XVI construït com a ampliació del Palau Reial
Major i destinat a ser la residència del lloctinent general
veure perjudicat per la política de la monarquia i per
(virrei) de Catalunya i acollir les dependències del consell
la conjuntura internacional. El comerç amb Amèri- de justícia criminal de l’Audiència. Actualment és una
ca es va centralitzar a Sevilla, i va beneficiar sobre- de les seus de l’Arxiu de la corona d’Aragó.

174
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 175

Doc. 2 Vista de la ciutat de Barcelona, segons l’atles Orbis Civitatis Terrorum (segle XVI).

ACTIVITATS
A FONS
1. ● Comprèn els conceptes.
Els gremis de la seda • Què eren les corts? Quines diferències
Els gremis eren corporacions que regulaven hi ha entre les corts d’aquella època
i controlaven el treball, la producció i la i les actuals?
comercialització dels productes artesans a les • Què entens per privilegis? Busca
ciutats. A més a més, feien una funció assistencial, el sentit de la paraula en el diccionari.
ja que atenien els malalts, les vídues, els orfes i • Què és un impost?
participaven en l’enterrament dels membres.
2. ●● Interpreta el text.
Tenien un origen religiós i estaven sota l’advocació
d’un sant patró. • Com van ser les relacions entre
la monarquia i les institucions catalanes
A Catalunya, aquestes organitzacions van viure
durant els regnats de Carles I
durant els segles XVI i XVII una època daurada.
i Felip II?
El nombre de gremis augmentà com
a conseqüència de l’increment de la demanda • Quina era l’activitat econòmica
interior i exterior. Un sector dels més actius més important de la Catalunya
va ser el de la seda. del segle XVI?
La plantació de morera i la cria de cucs de seda • El comerç amb Amèrica va beneficiar
al Camp de Tarragona i a la Ribera d’Ebre, l’economia catalana? Raona la resposta.
l’extensió de l’activitat a poblacions com Manresa, • Quins són els factors que expliquen
Mataró, Reus, Tortosa i Tarragona, i la creació la recuperació de la demografia a Catalunya
de quatre gremis seders a Barcelona durant al llarg del segle XVI?
el segle XVI, posen de manifest el dinamisme
3. ●● Interpreta el text de l’apartat
del sector. El 1505 es va crear el gremi de perxers,
«A fons».
el 1533 el de velers, el 1547 el de velluters
• Busca el significat dels oficis següents:
i el 1572 el de passamaners. El de barreters d’agulla
s’havia creat el 1496 i els de tintorers de seda perxer, veler, velluter, passamaner, barreter
i de torcedors es van crear el 1619. i torcedor.
• Quines eren les funcions dels gremis?
Al principi del segle XIX la producció
• Quins fets indiquen la importància del sector
de manufacturats de seda a Catalunya va entrar
seder a la Catalunya del segle XVII?
en crisi per la dificultat de comercialització,
especialment per l’encariment del procés • Què devia passar amb els gremis un cop
de producció i la competència estrangera. desapareixia l’ofici?

175
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 176

2. La crisi política del segle XVII

Doc. 3 El programa polític
del comte duc d’Olivares
Els enfrontaments i la tensió entre les institucions representati- Tenga vuestra Majestad por el negocio
ves de Catalunya i la monarquia van augmentar durant el reg- más importante de su monarquía
nat de Felip IV (1621-1661). el hacerse rey de España; quiero decir,
señor, que no se contente vuestra
El privat del rei, el comte duc d’Olivares, va dissenyar una Majestad con ser rey de Portugal,
política d’enfortiment del poder reial basada en el restabliment de Aragón, de Valencia, conde
de l’hegemonia hispànica als Països Baixos. de Barcelona, sino que trabaje y piense
Per poder dur a terme aquest projecte la monarquia necessita- con consejo maduro y secreto
por reducir estos reinos de que se
va augmentar l’exèrcit i disposar de grans recursos econòmics,
compone España al estilo y leyes
però no tots els regnes de la monarquia hi contribuïen de la ma-
de Castilla, sin ninguna diferencia
teixa manera. Aleshores, Olivares va voler aplicar a tots els reg- en todo aquello que mira a dividir
nes el model de contribucions castellà, que no limitava les apor- límites, puertos secos, el poder
tacions fiscals a la corona i proposava una Unió d’Armes, segons celebrar Cortes de Castilla, Aragón
la qual cada regne havia d’aportar un contingent d’homes pro- y Portugal en la parte que quisiere,
porcional al seu nombre d’habitants (doc. 3). a poder introducir vuestra Majestad
acá y allá ministros de las naciones
Durant la reunió de les Corts catalanes de 1626 es van poder
promiscuamente y en aquel
comprovar les discrepàncies entre la monarquia i els esta- temperamento que fuere necesario
ments catalans. El rei volia concretar la participació catalana en la autoridad y mano de los
en els projectes imperials i el cobrament d’impostos, mentre que consellers, jurados, diputados
els representants catalans no estaven disposats a cedir. y consejos de las mismas provincias
La negativa de les Corts a pagar la contribució va provocar l’e- en cuanto fueren perjudiciales para
el gobierno y indecentes a la autoridad
nuig reial. Les Corts es van reprendre el 1632, però es van tor-
real, en que se podrían hallar medios
nar a tancar sense acord. El 1635, Felip IV va entrar en guerra proporcionados para todo, que
amb França i el comte duc d’Olivares va forçar la participació si vuestra Majestad lo alcanza será
catalana. el príncipe más poderoso del mundo.
Memorial secret enviat pel comte
La guerra dels Segadors duc d’Olivares al rei Felip IV, 1625.
La guerra es va desenvolupar al Rosselló entre 1637 i 1639, però
un cop acabada, els terços castellans enviats a combatre els fran-
cesos, que eren uns 10.000 homes, es van quedar a Catalunya VALL
REGNE DE FRANÇA
Perpinyà
D’ARAN Prada
amb l’obligatorietat de la població d’allotjar-los i mantenir-los. ANDORRA Vilafranca
de Conflent
La pressió econòmica sobre la població i els excessos dels sol- REGNE Puigcerdà
D’ARAGÓ
dats van provocar episodis de violència. Ripoll

Solsona
La tensió va desembocar en l’aixecament camperol del 7 de juny Balaguer
Vic Girona

de 1640, conegut com el Corpus de Sang (doc. 5). Els re-

voltats van matar el virrei, el comte de Santa Coloma, i alguns Lleida
Martorell
Terrassa
Mataró

funcionaris de l’Audiència. La dura repressió va atiar la reac- Flix

Prades
Barcelona

ció dels catalans. La Diputació del General, presidida per Pau Falset Reus

Tarragona
Claris, va reconduir la protesta social contra la política d’Oli- el Perelló
Cambrils

vares, i la reacció anticastellana es va generalitzar. Les institu- Tortosa Zona de predomini Zona annexionada
castellà a França (1659)
cions catalanes es van posar sota la protecció del rei de França, Zona de predomini Avalot antifrancès
francès
Lluís XIII, i Catalunya va quedar dividida en dos bàndols. Fi- Darrera zona Població destruïda
dominada per França pels terços castellans
nalment, el 1652, després de dotze anys de conflicte (doc. 4),
Barcelona es va rendir i la Generalitat va tornar a l’obediència Doc. 4 La revolta popular i l’evolució
de Felip IV, que va jurar les Constitucions catalanes de nou. de la guerra (1640-1652).

176
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 177

Doc. 5 Pintura d’Antoni Estruch (1907) que representa

el Corpus de Sang de 1640. ACTIVITATS

Les conseqüències de la guerra amb França 4. ● Comprèn els conceptes.

La guerra de la monarquia hispànica amb França es va allargar • Recordes què és un privat?
fins al 1659, any en què les dues potències van firmar el trac- Quines funcions tenia?
tat dels Pirineus a l’illa dels Faisans, al curs baix del riu Bida- • Per què l’augment de les
soa. Com a conseqüència d’aquest tractat, les tropes franceses contribucions provocava
es van retirar de la part nord del Principat, però Catalunya va protestes i revoltes?
perdre el Rosselló, el Conflent, el Capcir, el Vallespir i el nord 5. ● Busca les idees principals.
de la Cerdanya, uns territoris que van ser incorporats a • La guerra dels Segadors va ser
França. un conflicte social o polític?
Quant a la relació entre la monarquia dels Àustria i Catalunya, Raona la resposta.
la monarquia va optar per la reconciliació. Es va promulgar un • Quines conseqüències va tenir
indult general i la restitució dels béns confiscats als que ha- per a Catalunya el tractat dels
vien lluitat contra les tropes reials, però el rei es va reservar el Pirineus?
control de les llistes dels càrrecs de govern de Barcelona, fet que 6. ●● Interpreta els documents.
els catalans van valorar negativament. El 1661, una ambaixa- • Document 3.
da oficial de Barcelona va negociar a la Cort la renúncia d’aquest a) Resumeix el contingut del text.
dret, però no ho va aconseguir. b) Quin era l’objectiu polític
Tanmateix, l’allotjament de les tropes reials a Catalunya va del comte duc d’Olivares?
continuar portant problemes. Les despeses que generava el c) Com afectava la política
manteniment dels soldats, que es preparaven per reprendre la d’Olivares les lleis i els
guerra amb França, les males collites de 1686 i la plaga de privilegis dels regnes de la
llagosta de l’any següent van afavorir l’aixecament de campe- monarquia hispànica?
rols catalans de 1687 contra les contribucions, conegut com la • Document 5. Descriu l’escena
revolta dels barretines, que es perllongà durant els anys 1688 i els personatges principals.
i 1689.

177
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 178

El bandolerisme català

Entre l’últim terç del segle XVI i el primer terç del segle XVII el món rural català es va veure trasbalsat per la violència
i la inestabilitat social. El bandolerisme va ser una de les manifestacions d’una profunda crisi que sacsejava
el país. Els bandolers formaven grups més o menys grans, d’entre 20 i 100 homes, que assaltaven els combois
de carruatges, els viatgers i les masies (doc. 7).
Aquests malfactors vivien amagats a les muntanyes, protegits per alguns pagesos i senyors. La seva procedència
social era diversa. Hi havia camperols, artesans, desvagats i membres de la petita noblesa, que lideraven
els enfrontaments senyorials.

Les causes
Entre les causes del bandolerisme cal assenyalar
Perpinyà
la pobresa del país, que afectava una gran part
Vilafranca
de la població, incloent-hi alguns sectors de Conflent
la Seu Puigcerdà
de la petita noblesa; la crisi del règim senyorial; d’Urgell
els enfrontaments entre nobles i la feblesa Ripoll
Olot
Tremp
de les institucions encarregades de garantir l’ordre Berga
Solsona
i la seguretat. A més a més, les característiques Girona
Vic
naturals del país, muntanyós i boscós, dificultaven Balaguer
la persecució dels bandolers (doc. 6). Quan Lleida Tàrrega
Cervera Manresa
Catalunya va esdevenir ruta de l’or procedent
Martorell
Igualada
d’Amèrica cap a Europa,
el bandolerisme s’intensificà. Barcelona
Montblanc
Vilafranca
Valls del Penedès

Tarragona
Camí ral
Tortosa Vies secundàries
mar Saltejament
M ed i t er r a n i Zona on es refugiaven
els bandolers

Doc.7 Mapa del bandolerisme en la Catalunya del segle XVII.

Entre la història i la llegenda

el Viver Alguns dels bandolers van ser mitificats
Perpinyà
per la tradició oral i per la literatura, però la imatge
romàntica del bandoler que roba els rics per repartir
el botí entre els pobres és falsa. Les quadrilles
de bandolers es dedicaven a robar, segrestar,
torturar i assassinar per encàrrec. La violència
que feien servir queda molt lluny de la imatge
Viladrau de lladres generosos, tipus Robin Hood,
Manresa que ens n’ha transmès la literatura. Vivien al marge
de la llei i també robaven persones amb pocs
Barcelona recursos.

Moviments
de Serrallonga

Doc.6 Mobilitat geogràfica de Serrallonga.

178
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 179

A FONS

Àlies Serrallonga
El bandoler Joan Sala Ferrer, àlies Serrallonga,
va néixer a Viladrau (Osona) el 1595. Serrallonga fou
el cinquè de nou germans, cinc dels quals van ser
bandolers. Antoni, el gran, va formar part de la colla
d’en Rocaguinarda.
A partir del seu casament amb Margarida Tallades,
pubilla del mas Serrallonga de Querós, Joan prengué
l’àlies amb què se’l coneix. Inicialment, Serrallonga
compaginava les feines del mas amb petits robatoris,
però la denúncia d’un veí seu, al qual va assassinar, el
van convertir en un lladre de pas. A partir del 1622, les
seves activitats delictives van augmentar. El 1630,
perseguit per les autoritats, va haver de fugir a França.
El 1633 el van detenir a Santa Coloma de Farners i el 8
de gener de 1634 va ser executat a Barcelona.
Els dramaturgs castellans Antonio Coello, Francisco
de Rojas i Luis Vélez de Guevara el van immortalitzar
en l’obra El catalán Serrallonga y vandos de Barcelona,
escrita poc després de la seva mort. En el segle XIX,
Víctor Balaguer refermà la llegenda en convertir-lo
en un heroi liberal d’origen noble (doc. 8). Balaguer,
per una banda, i aquells que consideraven Serrallonga
simplement un lladre d’origen pagès, per l’altra,
es van embrancar en una dura polèmica. Doc. 9 Caricatura al voltant de la polèmica sobre
la significació històrica de Joan Sala Serrallonga,
publicada al setmanari literari Lo Esquirol (1868).

Dues interpretacions
Un cop executat, la fama de Serrallonga va recórrer
camins i masies, i s’incorporà a la tradició popular.
El 1853, Manuel Milà i Fontanals va incloure
al seu Romancerillo una cançó sobre Serrallonga
que recollia aquesta tradició. Uns quants anys
després, l’escriptor romàntic Víctor Balaguer,
interessat per la figura del bandoler, va començar
a recollir informació sobre les seves aventures.
La imatge d’heroi que Cervantes va donar d’un altre
bandoler, Perot Rocaguinarda, al Quijote, va animar
Balaguer a vindicar la figura de Serrallonga,
a qui no veia com un lladre de pas, sinó com un heroi
popular i cap polític del bàndol dels nyerros,
que ell identificava amb els liberals de la seva època.
La crítica conservadora no va acceptar aquesta
interpretació i li va retreure amb duresa que convertís
un bandoler en un heroi (doc. 9).

7. ●●● Busca informació

• Localitza informació sobre el bandolerisme
Doc. 8 Portadella de la novel·la Don Juan de Serrallonga, català dels segles XVI i XVII i elabora un petit
de Víctor Balaguer. La primera edició es va publicar el 1858. treball sobre la figura de Perot Rocaguinarda.

179
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 180

3. Economia, demografia i societat

al segle XVII
Catalunya no va patir durant el segle XVII una crisi
econòmica tan greu com la castellana i els problemes
provocats per la guerra dels Segadors es van supe-
rar a partir de l’últim terç de segle.
La demografia es va veure afectada per les crisis pe-
riòdiques, especialment per la pesta de mitjan se- Doc. 10 Pistola del segle XVII fabricada en un taller d’armes
gle, però es recuperà a partir dels anys seixanta. de Ripoll.

L’antiga estructura social en estaments, d’origen me-

dieval, es va mantenir, però l’evolució socioeconò-
mica va afavorir l’ascens de la burgesia.
Economia
A partir de 1680, Catalunya va iniciar un procés de
recuperació econòmica general que va començar pel
món rural. La producció agrària va transformar-se
gràcies a l’expansió de conreus com la vinya o els
fruits secs. Al camp, la masia va continuar sent la
unitat de producció bàsica (doc. 12).
Les comarques costaneres van ser les primeres a orien-
tar la producció per a la venda en un mercat exterior
en expansió. L’elaboració d’aiguardent, factor clau
de la recuperació econòmica, es va beneficiar de les
exportacions a Holanda i Anglaterra.
Durant tot el segle, la indústria manufacturera s’es-
campà pel territori, tot aprofitant la mà d’obra ru-
ral. El sector principal era el de fabricació de teixit
de llana. Altres sectors dinàmics van ser el de la pro-
ducció d’armes (doc. 10) i claus, i el del vidre.
El comerç marítim encara tenia problemes de segu-
retat, provocat pels pirates i els corsaris, però la si-
tuació va millorar a finals de segle. Els ports de Bar-
celona, Mataró, Salou i Tarragona van experimentar
Entre 1630 i 1660, en el context de la guerra dels Se-
gadors, la demografia catalana va patir una forta cri-
si, incrementada per l’epidèmia de pesta de 1650 a
1654. Malgrat tot, a principi del s. XVIII Catalunya
superava els 650.000 habitants (doc. 11).
Societat
Els estaments privilegiats els formaven la noblesa i
el clergat; i els no privilegiats, els pagesos, els arte-
sans, els comerciants i la resta de la població rural i
urbana. Una part important de l’alta noblesa es va
castellanitzar, mentre que una part de la baixa no-
blesa rural empobrida es va dedicar al bandolerisme.
El clergat continuava tenint un gran poder. La major
part de la població camperola estava formada per pe-
tits propietaris, masovers i jornalers. A les ciutats, els
grans comerciants, els botiguers i la menestralia van
experimentar un creixement important.
FRANÇA
ANDORRA
ARAGÓ

un creixement important.
Densitat en focs
per km 2
Disminució
Demografia més de 20 focs
de 20 a 10
La demografia estava sotmesa als cicles característics de 10 a 5
de 5 a 0
de l’Antic Règim: natalitat elevada, mortalitat ele- Augment
MAR
vada i crisis periòdiques provocades pels episodis de de 0 a 50 focs
de 50 a 100
mortalitat catastròfica. MEDITERRANI de 100 a 150
de 150 a 200
La pèrdua de collites feia trontollar la feble economia VALÈNCIA més de 200
de les famílies pageses, i provocava misèria i fam; i
les epidèmies delmaven la població. Les guerres i re-
voltes no feien sinó agreujar els problemes de- Doc. 11 Mapa de l’evolució de la població catalana,
mogràfics. 1553-1717.

180
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 181

Doc. 12 Masia Sanmartí de Sallent al segle XVII.

ACTIVITATS
Els gremis de la seda A FONS 9. ● Comprèn els conceptes.
• Quines característiques tenia
L’expansió del conreu de la vinya
de la demografia d’Antic Règim?
i la producció d’aiguardent
• Què és un estament?
L’expansió del conreu de la vinya va ser un dels canvis agraris
més significatius del segle XVII. L’augment de la superfície • Què vol dir «classes
de conreu va possibilitar l’inici d’un procés d’especialització privilegiades»?
vitícola que es consolidà al llarg del segle següent. 10. ●● Busca les idees principals.
Al final de segle XVII, al Camp de Tarragona i l’Anoia la vinya • Quina era la base de l’economia
ocupava el 40 % de la superfície conreada; al Baix Empordà, el catalana del segle XVII?
Maresme i el Vallès entre el 20 % i el 25 %.
• A la Catalunya del segle XVII
La producció de vins era important, hi va haver crisi? Raona
però va ser sobretot la la resposta.
producció d’aiguardent la
que permeté integrar 11. ●● Interpreta el text.
l’economia catalana en les • Per què les guerres i les revoltes
estructures del comerç influïen negativament en la
mundial. demografia?
La conversió de vins en licors, • Per què una part de la petita
mitjançant la destil·lació en noblesa es va dedicar
alambins, permeté donar al bandolerisme?
sortida als vins fluixos en ser
12. ●● Interpreta els documents.
Doc. 13 Calderí per destil·lar sotmesos a ebullició a les olles
aiguardent. d’aiguardent. • Document 11. Quines zones
de Catalunya estaven més
Les «oficines d’aiguardents» eren
poblades? Indica alguns factors
petites fàbriques de licors que arrelaren allà on el conreu de la
vinya era important. que expliquin la distribució
desigual de la població.
8. ●●● Busca informació. • Document 12. Descriu i indica
• Localitza informació sobre la producció d’aiguardent la funció de les diferents parts
i la seva relació amb el comerç marítim. de la masia.

181
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 182

4. Catalunya dins l’Espanya tendència, organisme encarregat d’obtenir i distri-

borbònica
La derrota catalana del 1714 (doc. 16), al final de la
guerra de Successió, va representar la pèrdua de la
majoria de lleis i de totes les institucions d’autogo-
vern del Principat, com el Consell de Cent, les Corts
i la Generalitat. L’eina jurídica per fer-ho va ser el de-
cret de Nova Planta (doc. 15), promulgat pel rei
Felip V l’any 1716. El text fixava un model nou de
govern i d’administració basat en les idees de cen-
tralització i uniformització.
Una administració nova
El capità general es va convertir en la màxima auto-
ritat política i militar del Principat, ja que representa-
va el rei i presidia la Reial Audiència, una institució
amb funcions de govern i d’administració de justícia.
Les autoritats borbòniques van substituir la divisió
territorial de les vegueries pels corregiments (doc.
14), administrats pels corregidors, que controlaven
directament les autoritats municipals.
El finançament
buir els recursos necessaris per mantenir l’estructu-
ra administrativa i militar del Principat.
La integració i la resistència
Felip V va compensar els catalans que li van fer cos-
tat, els anomenats botiflers* –poc nombrosos–, amb
càrrecs i beneficis, però va castigar durament els que
se li van enfrontar, una part dels quals van marxar a
l’exili.
La nova administració es va nodrir de felipistes ca-
talans i d’administradors procedents d’altres provín-
cies. La majoria de menestrals i burgesos catalans van
restar al marge de la nova administració.
Hi va haver alguns focus de resistència armada a la
dominació borbònica fins el 1725, però la repressió
i el cansament els van anar ofegant. Les principals
manifestacions de malestar i discrepància amb la no-
va administració van ser els opuscles i els memo-
rials*, que van proliferar a partir de 1730. La ma-
joria d’aquests textos eren anònims i denunciaven la
mala gestió que patia Catalunya i reivindicaven d’u-
na forma més o menys clara la recuperació de les lleis
i les institucions pròpies.

Per responsabilitzar-se de l’economia i de les finan- GLOSSARI

ces de la monarquia a Catalunya, el rei va crear la
figura de l’intendent, responsable de la superin-
Viella
Botifler. Malnom que van rebre els catalans
partidaris de Felip V durant la guerra de Successió.
Memorial. Escrit en el qual es demana la concessió
d’alguna cosa al·legant els motius en què es
fonamenta la sol·licitud.

Puigcerdà

Talarn
Girona
Vic

Manresa
Cervera
Lleida
Mataró

Vilafranca BARCELONA
del Penedès

Tarragona
m a r

Tortosa
M e d i t e r r a n i

Doc. 15 Portada
Doc. 14 Divisió administrativa del segle XVIII a Catalunya. del decret de Nova
Els corregiments. Planta.

182
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 183

Doc. 16 L’Assalt
de Barcelona l’11
de setembre de 1714,
obra d’Antoni
Estruch.
La resistència fins
al final al setge
de l’exèrcit borbònic
que van presentar
els barcelonins,
amb el conseller en
cap, Rafael Casanova
al capdavant,
es commemora cada
any amb la Diada
Nacional de
Catalunya.

Les conseqüències culturals ACTIVITATS

El rei Felip V va prendre un seguit de decisions que
van tenir una gran transcendència històrica. Barce-
lona va ser castigada amb la pèrdua de la univer-
sitat, que es va atorgar a Cervera. Aquesta universi-
tat esdevenia l’única del Principat, fet que permetia
un control ferri de la ciència i el pensament per part
dels borbònics.
Es va imposar l’idioma castellà com a llengua ofi-
cial de la Reial Audiència i els corregidors van re-
bre instruccions per potenciar l’ús del castellà en
detriment del català.
Malgrat la força de l’administració, el procés de cas-
tellanització lingüística va ser lent i desigual, a cau-
sa del desconeixement de la llengua castellana que
la major part de la població tenia.
La promulgació de la Reial Cèdula d’Aranjuez de
juny de 1768, però, va ser molt important per fo-
mentar l’ús del castellà a Catalunya, ja que establia
l’obligatorietat de la llengua castellana com a llengua
única de tots els nivells de l’ensenyament. L’eficà-
cia d’aquesta norma va afectar sobretot la noblesa i
els sectors benestants, ja que els baixos nivells d’es-
colarització dels sectors populars van alentir el pro-
cés.
Malgrat tot, a final del segle XVIII havia arrelat una
consciència diglòssica entre les classes catalanes
més altes, que identificaven el castellà com a llen-
gua de cultura i el català com a llengua familiar i
popular, fonamentalment d’ús oral.
13. ●● Comprèn els conceptes.
• Què és un decret?
• Quines eren les funcions del capità general?
• Per què era important la figura de
l’intendent?
• Què és un corregiment?
• Què entens per «diglòssia»?
14. ●● Busca les idees principals.
• Felip V va mantenir les lleis i les institucions
de govern pròpies de Catalunya? Per què?
• Quines són les característiques bàsiques
de l’estructura política i administrativa
imposada per Felip V al Principat de
Catalunya?
• Com es manifestava l’oposició dels catalans
al règim borbònic?
• Quines van ser les conseqüències culturals
de la derrota del 1714?
15. ●●● Interpreta els documents.
• Document 14. Observa el mapa i rellegeix
l’epígraf «Una administració nova».
a) La nova organització administrativa
afavoria el poder del rei? Raona la resposta.
b) Per què creus que les vegueries van ser
substituïdes pels corregiments?
• Document 16.
a) Descriu i contextualitza l’escena.
b) Identifica’n la figura principal.

183
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 184
5. Demografia, economia i societat a la Catalunya del segle
El segle XVIII català va ser un període de creixement
demogràfic, transformació econòmica i mobilitat so-
cial.
Els grups econòmics més dinàmics van posar els fo-
naments d’un model de desenvolupament comercial
i industrial, clarament diferenciat del model agrari
predominant a la resta d’Espanya.
La societat mantenia la tradicional estructura esta-
mental, basada en el privilegi, però l’enriquiment de
pagesos i menestrals n’afavorí l’ascens social.
La població
Entre el 1717 i el 1787, Catalunya va passar de 700.000
habitants a tenir-ne 1.100.000. Els factors més im-
portants que expliquen aquest creixement van ser:
• La natalitat elevada, provocada per l’augment d’en-
llaços matrimonials i la fecunditat elevada.
• La davallada de la mortalitat catastròfica.
L’agricultura
L’agricultura va experimentar una fase de transfor-
mació, amb l’extensió i intensificació dels conreus, i
un important procés d’especialització. Es van in-
troduir noves tècniques i l’especialització va perme-
tre millorar els rendiments. Els conreus caracterís-
tics eren els cereals, la vinya i l’olivera.
Doc. 17 Vidrier, segons una xilografia de l’època.
184
XVIII
Les manufactures
A la Catalunya del segle XVIII, al costat de les ma-
nufactures tradicionals (doc. 17), va sorgir una
important indústria cotonera, la de les indianes, que
eren teixits estampats de cotó.
Les indústries de la seda i de la llana van continuar
l’activitat, però van patir crisis i recessions durant tot
el segle, sobretot el sector de la seda, que pràctica-
ment va desaparèixer a principi del segle XIX.
Altres sectors, com els de la indústria paperera, les
fargues (indústria del ferro) i les drassanes (indús-
tria naval) van experimentar un creixement impor-
tant gràcies a la demanda del mercat americà.
Tant per la quantitat com per la qualitat del paper,
cal destacar la fàbrica de Capellades; les fargues es
concentraven majoritàriament als Pirineus, mentre
que les drassanes més importants eren les d’Arenys
de Mar, Barcelona, Mataró, Canet de Mar i Sitges.
La indústria d’indianes es va desenvolupar a partir
del segon terç del segle. El 1737 es va posar en fun-
cionament la primera fàbrica, la de Jacint Esteve i
Cia.
Doc. 18 Edifici de la Llotja de Barcelona, seu de la Junta
de Comerç fins a mitjan segle XIX.
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:11 Página 185

Doc.19 Rajoles del segle XVIII que representen una escena de descàrrega de mercaderies.

El comerç ACTIVITATS
El 1758 es va fundar a Barcelona la Junta de Comerç 16. ●● Comprèn els conceptes.
(doc. 18), institució que va tenir un paper cabdal en
• Què entens per «mortalitat
el desenvolupament econòmic del Principat durant la catastròfica»?
segona meitat del segle XVIII. La Junta de Comerç va
• Què són les indianes?
impulsar l’aprovació dels decrets de lliure comerç
• Quina és l’activitat econòmica de la burgesia
amb Amèrica i va intervenir en l’ordenació de les fà-
mercantil?
briques tèxtils, en la regulació dels gremis i en la pro-
• Què són les manufactures?
moció d’investigacions sobre noves tècniques i nous
conreus de plantes industrials. A més, va desenvolu- 17. ●● Interpreta els documents.
par una tasca educativa important. Va crear escoles de • Documents 17 i 19. Què representen?
formació tècnica i professional, com la de nàutica. Descriu i comenta cada document.
Una de les claus del creixement general experimen- • Document 18. Quina importància va tenir
tat al llarg de tot el segle va ser l’increment de la de- la Junta de Comerç en el desenvolupament
manda de productes catalans, sobretot vi, aiguardent, econòmic de Catalunya durant
el segle XVIII?
fruits secs, indianes, teixits de llana i claus. Cal des-
tacar la importància del mercat colonial americà 18. ●● Busca les idees principals.
(doc. 19), però no es pot oblidar el pes dels mercats • Quins factors principals expliquen
locals i del mercat peninsular. el creixement demogràfic del segle XVIII
Al llarg del segle es va formar una important xarxa de a Catalunya?
negociants i traginers que distribuïen les manufactu- • Quin paper van tenir els mercats
res per tot el territori espanyol. L’augment del nom- en el creixement de l’economia catalana?
bre de botigues és la prova de l’augment de l’activi- • Podem dir que la societat catalana del segle
tat comercial a tot Catalunya. XVIII era una societat dinàmica? Raona
la resposta.
Aquest dinamisme econòmic va afavorir l’ascens so-
cial de petits pagesos i menestrals, i va permetre l’en- 19. ●●● Reflexiona.
nobliment dels comerciants rics. Simultàniament, es • Quina relació hi ha entre la construcció
va produir un procés d’increment de les desigual- de vaixells i lliure comerç amb Amèrica?
tats socials, tant en el món rural com en el món urbà.

185
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:09 Página 186

Activitats
Analitzar la lletra d’una cançó

Els romanços i les cançons populars són una bona font d’informació sobre una època perquè responen
als centres d’interès del moment.
La cançó dels segadors és un document històric sobre els precedents i els inicis de la guerra que començà
el 1640 a Catalunya.
La lletra d’aquesta cançó es va anar transmetent oralment generació rere generació des del segle XVII fins
que els folkloristes catalans del segle XIX la van recollir en el seus llibres.

Romanç dels segadors

Catalunya, comtat gran, qui t’ha vist tan rica i plena,
ara el rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra.
El gran comte d’Olivars sempre li burxa l’orella:
–Ara és hora, nostre rei, ara és hora que fem guerra.
Contra tots els catalans, ja ho veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d’Arenes;
n’han cremada una església, que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles, els calzes i les patenes
i el Santíssim Sagrament, alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot, mentre que la missa deia;
mataren un cavaller, a la porta de l’església,
20. ● Resumeix el contingut del text.
en Lluís de Furrià, i els àngels li fan gran festa.
El pa que no era blanc deien que era massa negre: 21. ●● Identifica pel context històric
el donaven als cavalls sol per assolar la terra. el «rei Nostre Senyor» i el «Virrei».
Del vi que no era bo n’engegaven les aixetes, De qui es tractava?
el tiraven pels carrers sols per a regar la terra.
22. ●● Rellegeix les pàgines 171, 172 i 176 i
A presència dels seus pares deshonraven les donzelles. busca més informació biogràfica sobre
Ne daven part al Virrei del mal que aquells soldats feien: el comte duc d’Olivares, escriu-ne un text
–Llicència els he donat jo, molta més se’n poden prendre. breu en què destaquis el paper que va tenir
A la vista de tot això s’és avalotat la terra. en el conflicte de 1640.
Entraren a Barcelona mil persones forasteres;
23. ●● Respon les preguntes.
entren com a segadors, com n’eren temps de sega.
a) Què vol dir que el pa no era blanc?
De tres guàrdies que n’hi ha ja n’han morta la primera;
b) Què feien els soldats?
ne mataren el Virrei a l’entrant de la galera;
mataren els diputats i els jutges de l’Audiència. c) Quina va ser la resposta del virrei davant
les queixes dels catalans?
Anaren a la presó, donen llibertat als presos.
d) Per què van entrar a Barcelona
El bisbe els va beneir amb la mà dreta i l’esquerra:
els segadors?
–On és vostre capità, a on és vostra bandera?
e) Quina part del text correspon als fets
Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre:
del Corpus de Sang?
–Aquí és nostre capità, aquí és nostra bandera.
A les armes, catalans, que ens han declarat la guerra! 24. ●●● Compara el contingut del text
amb els fets històrics.

186
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:10 Página 187

Obtenir informació d’una font iconogràfica

Els historiadors fan servir diferents tipus

de fonts per investigar el passat i per confirmar
les hipòtesis de treball que elaboren. Unes
fonts força importants són les iconogràfiques
(pintures, escultures, etc.). Entre les fonts
iconogràfiques, les rajoles de les cases
benestants del segle XVIII ens informen sobre
la vida quotidiana, els costums i els oficis
de l’època.

25. ● Observa les imatges i respon

les preguntes.
• Identifica l’ofici o la feina que fa cada
personatge. Raona la resposta.
• Identifica cadascun dels objectes
i les eines que es representen
en cada rajola.
• Es pot identificar el lloc de treball? En algun
cas es tracta d’un obrador o d’una fàbrica?
• Descriu el vestit dels personatges.
• La indumentària ens dóna informació sobre
la classe social a la qual pertanyen?

Elaborar un esquema
26. ●● Completa l’esquema sobre l’economia
catalana del segle XVIII.

ECONOMIA CATALANA (s. XVIII)

AGRICULTURA INDÚSTRIA COMERÇ

• Introducció de noves
tècniques

187
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:12 Página 188
U N I TAT
15 L’Europa del barroc
Doc. 1 Lluís XIV a l’Acadèmia de les Ciències. Durant el segle XVII, alguns governs van decidir organitzar
institucions oficials per fomentar el desenvolupament de les ciències i aplicar els descobriments a la millora
de la producció econòmica i de la maquinària militar.
1. La mentalitat barroca
Es coneix amb el nom de barroc una etapa cultural
d’Occident que va abraçar el segle XVII i bona part
del XVIII.
El barroc va aparèixer sobretot com a conseqüèn-
cia de les lluites religioses que havien dividit Euro-
pa. L’enfrontament religiós va provocar un canvi
en la mentalitat caracteritzat pels sentiments exal-
tats. La serenitat i l’optimisme del Renaixement van
ser substituïts per una visió més mística de la vida i
menys optimista.
Als països catòlics la nova mentalitat es va reflec-
tir en una religiositat punyent que es percebia en tots
els aspectes de la vida.
Als països protestants es va imposar una manera
de veure la vida més individualista i la valoració so-
cial del triomf econòmic.
188
2. Trets de la cultura barroca
El barroc va ser un gran moviment cultural.
L ’art barroc, igual que el renaixentista, es va inspi-
rar en les formes clàssiques. No obstant això, l’un i
l’altre es diferenciaven clarament. Els artistes barrocs
volien representar la realitat tal com era, sense ocul-
tar-ne els defectes ni idealitzar-la. També volien des-
pertar sentiments molt intensos en l’espectador. Per
això feien obres plenes de moviment i contrastos.
La literatura va assolir un dels seus moments d’es-
plendor, amb autors com l’anglès Shakespeare i el
francès Molière. Va destacar especialment el Segle
d’Or de les lletres castellanes, amb autors com ara Cer-
vantes, Lope de Vega i Calderón de la Barca.
La música també va viure un gran moment, amb com-
positors com Vivaldi, Händel o Bach. En aquesta èpo-
ca es van escriure les primeres òperes.
830900 _ 0148-0201.qxd 25/1/08 13:53 Página 189

1600 Descartes Boyle 1700

1604 1637 1640 1656 1669

J. Kepler, astrònom El filòsof Descartes L’anatomista C. Huygens Llei de la gravitació
de la cort de Rodolf II crea la geometria analítica W. Rolfinck inventa el rellotge universal de Newton
de Praga, desenvolupa fa dissecció de cadàvers de pèndol
la teoria de les òrbites 1687
el·líptiques dels planetes 1644 1662 Llei d’acció-reacció
1628 E. Torricelli inventa R. Boyle inventa d’I. Newton
El metge anglès el baròmetre de mercuri la bomba pneumàtica
1609 1611 W. Harvey exposa
Galileu comença Kepler perfecciona les seves teories 1642 1665
les observacions el telescopi sobre la circulació El matemàtic B. Pascal presenta Primera transfusió
astronòmiques astronòmic sanguínia la seva màquina calculadora sanguínia

Telescopi
de Galileu

Màquina calculadora de Pascal

Newton

Doc. 2 Principals descobriments científics del segle XVII.

ACTIVITATS
3. La revolució científica 1. ● Comprèn els conceptes.
Durant el segle XVII, es van difondre per Europa nous mètodes • Explica què eren el racionalisme
de coneixement, que eren conseqüència dels canvis que s’ha- i l’empirisme.
vien produït en el Renaixement. Els científics i pensadors del 2. ● Busca les idees principals.
barroc defensaven que la veritat es podia assolir a través de l’ex- • Enumera i explica les
perimentació (empirisme) i de l’ús de la raó (racionalisme). El característiques principals
gran representant de l’empirisme va ser l’anglès Bacon, mentre de la mentalitat barroca.
que el filòsof i matemàtic francès Descartes va establir les bases • Explica les diferències de
del racionalisme. mentalitat entre els països
Els nous mètodes d’investigació van donar a lloc a descobri- protestants i els catòlics.
ments molt importants (doc. 2). Els tres científics més desta-
3. ●● Interpreta el text.
cats van ser Galileu, Kepler i Newton.
• Què vol dir que el barroc va
• Galileu va confirmar la teoria heliocentrista de Copèrnic, significar el triomf dels
segons la qual la Terra girava al voltant del Sol, malgrat que sentiments exaltats?
l’Església catòlica el va obligar a renegar dels seus descobri-
ments. També va fer avenços en mecànica i va enunciar el prin- 4. ●●● Organitza la informació.
cipi de la inèrcia. • Anota els personatges que
s’esmenten en aquesta pàgina
• Kepler va formular les lleis que regeixen les òrbites dels pla-
i el camp en què van destacar.
netes i va introduir el llenguatge matemàtic en l’astronomia.
• Newton va establir la llei de la gravitació universal, que ex- 5. ●●● Reflexiona.
plicava el moviment dels planetes a l’univers. També va fer in- • Per què creus que l’Església va
vestigacions en òptica i va formular la teoria general de la llum. obligar Galileu a negar els seus
descobriments científics? Per què
Els governs d’alguns països van promoure la investigació i van aquestes teories es consideraven
crear acadèmies de les ciències amb l’objectiu d’aplicar els des- una amenaça per a la fe?
cobriments a l’economia i millorar-la (doc. 1).

189
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:10 Página 190

4. L’arquitectura barroca GLOSSARI

Columna salomònica.
Característiques Columna que té el fust
en espiral.
Els edificis barrocs es construïen amb l’objectiu de cridar l’a-
tenció dels vianants. Per aconseguir-ho feien servir diversos pro- Frontó partit. Frontó
cediments: en què en algun
• L’ús de línies corbes i de columnes en espiral, anomenades co- dels angles o costats
lumnes salomòniques*. no està tancat.
• La creació d’efectes lluminosos a les façanes per mitjà de la uti-
lització d’entrants i sortints i frontons partits* que creaven zo-
nes de llum i d’ombra.
• L’ abundància de decoració i de guarniments a les façanes, Frontó partit
Entrant
en què es combinaven pintura, escultura i arquitectura.
Sortint
• L’ ús de materials rics i cridaners, com ara els marbres de
colors. Abundància de
les línies corbes
Roma, la capital del barroc
Roma va ser la ciutat on va néixer l’estil barroc. Després del Con-
cili de Trento, en plena aplicació de la Contrareforma, els pa-
pes van decidir reestructurar Roma per reforçar el seu paper com
a centre de la cristiandat.
La remodelació de la ciutat va consistir en la construcció de grans
esglésies en el nou estil barroc i de places i avingudes que unien
els principals edificis religiosos de la ciutat.
Gian Lorenzo Bernini va ser l’arquitecte escollit pels papes per
fer els projectes més espectaculars. Va dissenyar la plaça de Sant
Pere amb la seva gran columnata i el baldaquí a l’interior de la
basílica. A més, va fer alguns dels principals edificis i places
de la ciutat.
Un altre arquitecte destacat va ser Francesco Borromini, que,
entre altres edificis, va dissenyar l’església de San Carlo alle Quat-
tro Fontane (doc. 3). Doc. 3 Església de San Carlo alle Quattro
Fontane (Roma), obra de Francesco Borromini.
L’expansió del barroc Estava construïda en un carreró estret,
L’ arquitectura barroca es va estendre aviat per gairebé tot el con- i Borromini va decidir que la façana havia de ser
molt cridanera per atraure l’atenció dels vianants
tinent. i que no passés inadvertida.
A Espanya l’arquitectura barroca es va caracteritzar per l’abun-
dant decoració, tant a l’exterior com a l’interior dels edificis. Va ACTIVITATS
destacar especialment l’obra de José Xoriguera, que va tenir una
6. ● Comprèn els conceptes.
gran influència. El seu estil s’anomena xoriguerisme.
• Fes un dibuix esquemàtic d’una façana
Un aspecte típic del barroc espanyol va ser la construcció de pla- que contingui un frontó partit,
ces majors, entre les quals destaquen la de Madrid i la de Sala- una columna salomònica, entrants
manca. i sortints i decoració molt abundant.
A França el barroc es va caracteritzar per les línies rectes i una • Per què es considera que Roma va ser
decoració menys abundant. La corona i la noblesa van construir el centre de l’art barroc?
grans palaus, entre els quals va destacar el palau de Versalles.

190
830900 _ 0148-0201.qxd 25/1/08 13:53 Página 191

5. La pintura barroca
Característiques generals
La pintura barroca va tenir un seguit de característi-
ques comunes a gairebé totes les obres.
• Es va imposar el realisme, és a dir, les persones es
retrataven tal com eren, amb els defectes físics que
tenien, i no se n’idealitzava ni el rostre ni la figura.
• Els quadres mostraven escenes plenes de movi-
ment i força. Aquests efectes es van aconseguir
amb figures que feien gestos bruscos o amb com-
posicions plenes d’elements i personatges amb ac-
tituds dinàmiques.
Doc. 4 Regents de l’asil, obra de Frans Hals.
• Els personatges mostraven tota mena de senti-
ments, que es reflectien en els gestos de les ca-
res o en les expressions del cos. GLOSSARI
• Els temes van ser molt variats: assumptes religio-
Natura morta. Pintura que presenta en primer
sos, escenes mitològiques, moments de la vida quo- pla aliments o flors al costat d’objectes diversos.
tidiana, retrats, etc. Es van desenvolupar noves temà-
tiques, com ara els paisatges i les natures mortes*.
Malgrat els trets comuns, en la pintura barroca hi va La llum incideix directament en la Darrere la figura de Crist,
haver una gran diversitat d’escoles i estils. cara de Mateu, que, sorprès davant que acaba d’entrar a la taverna,
la presència de Jesús, s’assenyala sorgeix un feix de llum que
a si mateix preguntant-se si és ell il·lumina tots els que envolten
El panorama europeu la persona que busca. la taula.

A Itàlia, el pintor barroc més impor-

tant va ser Michelangelo Merisi, més
conegut com Il Caravaggio (doc. 5).
Va influir en molts altres pintors eu-
ropeus del moment i va ser admirat per
tot el continent. Caravaggio va ser un
mestre del realisme i del clarobscur.
La seva tècnica es va anomenar tene-
brisme, i consistia a fer emergir les fi-
gures de la foscor.
A les Províncies Unides, l’estil barroc
va donar lloc a una escola pictòrica prò-
pia. Hi van tenir molta influència els
gustos de la burgesia comercial, que
era qui encarregava i pagava els qua-
dres. Els pintors més importants van
ser Rembrandt, Frans Hals (doc. 4) i
Vermeer de Delft. Una persona sense fe es nega a mirar la llum
de la revelació i es dedica a comptar les monedes
A Flandes, al sud dels Països Baixos, que acaba de guanyar. La cara del personatge
també es va desenvolupar una escola es perd en la foscor.
de pintura barroca molt important. Els Doc. 5 La vocació de sant Mateu, obra de Caravaggio. L’autor va voler centrar
principal pintors flamencs van ser Ru- l’atenció de l’espectador en els punts il·luminats. Les persones es retraten
bens i Van Dick. com gent corrent.

191
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:10 Página 192

6. El Segle d’Or de la pintura espanyola

Característiques generals
El segle XVII es considera el Segle d’Or de la pintura espanyola,
perquè en aquest període va assolir el màxim esplendor. L’esco-
la espanyola barroca va ser una de les més importants.
La pintura es va utilitzar sovint com un arma propagandística
de la Contrareforma, i per això molts quadres eren de temà-
tica religiosa.
L’ estil barroc espanyol es va caracteritzar pel realisme i per una
gran emotivitat, especialment en els quadres religiosos. Una
altra característica és la freqüència de missatges simbòlics que
s’amagaven darrere de l’escena principal.
Entre els pintors espanyols barrocs destaquen Ribera (doc. 6),
Doc. 6 Sant Sebastià, obra de Ribera.
Zurbarán (doc. 7) i Murillo.
Però, Velázquez va ser, sens dubte, el millor pintor del barroc
espanyol i un dels artistes més admirats de tots els temps. Va
néixer el 1599 a Sevilla, on es va formar al taller de Francisco
Pacheco; en aquest taller va adquirir un estil molt influït pel rea-
lisme i el tenebrisme.
El 1623 va ser cridat a la cort per pintar un retrat de Felip IV. El
monarca en va quedar tan satisfet que el va nomenar pintor de
cambra, és a dir, el seu pintor oficial a palau. A Madrid va fer
nombrosos retrats de la família reial i de molts personatges de
la cort. El 1631 va fer el seu primer viatge a Itàlia, on va apro-
fundir en l’estudi del nu i la perspectiva (doc. 8). Doc. 7 Natura morta, obra de Zurbarán.

Doc. 8 Les filadores,

obra de Velázquez.
En aquest quadre Velázquez
va pintar una escena
costumista i mitològica
a la vegada.
Al primer pla del quadre
hi ha un taller de filadores.
Però, al fons, un tapís
penjat a la paret representa
el triomf de Minerva sobre
Aracne i el càstig que
aquesta va rebre per
haver desafiat la deessa.

192
830900 _ 0148-0201.qxd 25/1/08 13:53 Página 193

7. L’escultura barroca
L’escultura barroca va tenir les característiques següents:
• Es va imposar el realisme. Les escultures van adquirir trets
personals i moviments naturals.
• Les escultures representaven personatges amb sentiments
molt intensos.
• Les figures van adquirir una gran mobilitat, energia i vita-
litat. Sovint s’enllaçaven en composicions complexes.
• Es van crear efectes lluminosos amb els plecs de la roba i els
gestos de les figures, que formaven zones de llum i ombra.
A més d’arquitecte, Bernini va ser l’escultor principal del barroc
i un dels escultors més grans de tots els temps. Entre les seves
obres destaquen Apol·lo i Dafne (doc. 9), la Tomba d’Urbà VIII, Dafne es
l’Èxtasi de santa Teresa (doc. 10) i la Càtedra de sant Pere. La pro- transforma
ducció d’aquest artista estava molt influïda pel sentiment i l’ex- en llorer en el
moment en què
pressivitat de les escultures de Miquel Àngel. Apol·lo, enamorat,
També va destacar l’escultura barroca espanyola, que va de- intenta capturar-la.

pendre dels encàrrecs de l’Església, i per això la majoria de les

obres van ser retaules i imatges. La majoria de les imatges eren
de fusta policromada, és a dir, de fusta pintada.

Il·luminació Doc. 9 Apol·lo i Dafne, obra de Bernini. En

celestial feta
aquesta composició, Bernini intenta captar
en bronze daurat.
la tensió d’un instant de temps.

ACTIVITATS
El rostre de
santa Teresa
7. ● Comprèn els conceptes.
Família expressa un
Cornaro dramatisme • Explica, amb l’exemple
molt intens. d’un quadre barroc, què és el
clarobscur.
• Què volem dir quan diem
Els plecs de la roba que un quadre és realista?
produeixen
una combinació 8. ● Busca les idees principals.
espectacular
de llums i ombres. • Quins van ser els trets generals
de l’escultura barroca? I les
característiques concretes de
l’escultura barroca espanyola?

9. ●● Interpreta els documents.

• Documents 5 i 10. Quins
elements típicament barrocs
Doc. 10 Èxtasi de santa Teresa, obra de Bernini. Aquesta gran
observes a cada imatge?
escenografia, situada a la capella Cornaro de l’església de Santa Maria
della Vittoria (Roma), mostra la família Cornaro (als dos costats) assistint • Documents 6, 7 i 8. Què
al miracle de l’entrada en èxtasi de la santa, il·luminada pel cel, caracteritza aquests quadres?
en el moment en què un àngel li arranca un dard del pit.

193
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:12 Página 194

8. La cultura del segle XVIII

Doc. 11 El sueño de la
razón produce monstruos,
gravat de Francisco de
La Il·lustració Goya. Francisco de Goya
és el millor pintor espanyol
La Il·lustració és un corrent cultural i de pensament de final del segle XVIII
que es va desenvolupar a Europa des de final del se- i principi del segle XIX.
gle XVII. L’objectiu dels il·lustrats del segle XVIII era A banda de quadres, Goya
va pintar cartrons per a
il·luminar la societat del seu temps amb la «llum tapissos i va fer gravats.
de la raó» per acabar amb la ignorància i la su- El sueño de la razón
perstició (doc. 11). produce monstruos pertany
a la sèrie de gravats
Les idees il·lustrades van influir en el pensament po-
dels Caprichos.
lític i en el món científic; i es van difondre en les reu-
nions als salons de la noblesa i en les societats cien- L’art neoclàssic
tífiques, com ara les Societats Econòmiques d’Amics En la segona meitat del segle XVIII va sorgir el neo-
del País, que es van crear a Espanya durant l’últim classicisme, un estil oposat al rococó, molt més sen-
quart del segle XVIII. zill, que recuperava el temes mitològics dels mons
grec i romà.
Els pensadors de la Il·lustració
En arquitectura es van utilitzar les línies rectes i la
No tots els pensadors il·lustrats pensaven el mateix, puresa de formes, característiques de l’arquitectura
però coincidien en la necessitat de transformar la so- clàssica.
cietat. Consideraven que la millor eina per difondre En l’escultura i la pintura es buscava la bellesa ide-
la raó era l’educació. Entre els pensadors més im- al clàssica i l’equilibri de la composició. Van desta-
portants, cal destacar: car l’escultor Antonio Canova i el pintor Jacques-Louis
• Montesquieu, que va teoritzar sobre el principi de David (doc. 13). A Catalunya i arreu d’Espanya so-
la separació dels poders de l’estat: l’executiu, el le- bresurt la figura de l’escultor Damià Campeny.
gislatiu i el judicial. A casa nostra, entre els exemples d’arquitectura del
• Rousseau, que va plantejar la teoria del contrac- segle XVIII cal destacar l’església de Sant Miquel del
te social. Port de Barcelona, amb una façana d’estil barroc clas-
• Voltaire, que va criticar l’absolutisme i la tirania, sicista (doc. 14). Va ser acabada el 1755.
i va proposar la creació d’un sistema polític par-
lamentari que limités els poder del monarca.

L’art d’estil rococó

A la primera meitat del segle XVIII es va generalit-
zar el rococó, un estil fill del barroc, molt carregat
de decoració, que posava èmfasi en el luxe en què
vivia l’aristocràcia de l’època. Aquest estil es va des-
envolupar fonamentalment a França, tot i que a d’al-
tres països, com Alemanya o Àustria, també hi ha
exemples importants.
L ’ arquitectura es va caracteritzar per una decora-
ció molt rica als sostres i les parets dels palaus, que
eren plens de mobles, miralls i cortinatges luxosos. Doc. 12 El gronxador, de Fragonard. Jean-Honoré Fragonard
En pintura van destacar pintors com Tiepolo, Wat- és un dels representants més qualificats de la pintura rococó
i El gronxador és la seva obra mestra. Aquest quadre li va
teau, Fragonard (doc. 12) i Boucher, que van re- encarregar el baró de Saint-Julien com a homenatge a la seva
flectir els aspectes banals del món aristocràtic a tra- amant. L’escena representa una aristòcrata gronxant-se davant
vés de la representació d’escenes galants. d’un jove admirador.

194
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:12 Página 195
Doc. 13 Jurament dels Horacis, obra de Jacques-Louis
David. Aquesta obra ha estat considerada la primera pintura
d’estil neoclàssic. La temàtica és històrica i llegendària:
l’escena representa el moment en què els germans Horacis
es juramenten per defensar la ciutat de Roma dels seus
enemics d’Alba Longa. La figura masculina que rep
el jurament és el pare dels germans, i les figures femenines,
situades a la dreta, són les dones de la família. L’obra va
ser pintada el 1784. Actualment es troba al Museu del Louvre,
a París.
Doc. 14 Església de Sant Miquel del Port, Barcelona.
ACTIVITATS
10. ● Comprèn els conceptes.
• Per què són perjudicials per a la societat
la ignorància i la superstició?
• El rococó és un estil senzill? Raona la resposta.
• Què vol dir que l’estil neoclàssic reprenia
els temes de la tradició clàssica?
11. ● ● Busca les idees principals.
• Per què és important el pensament il·lustrat?
Indica el nom de tres autors d’aquest corrent
de pensament.
• Quins dos estils artístics van destacar
a l’Europa del segle XVIII? Indica
les característiques de cadascun.
12. ●● Interpreta el text.
• El pensament de Montesquieu s’oposava
a l’absolutisme monàrquic? Per què?
13. ●● Interpreta els documents.
• Document 11. Què fa l’home de la imatge?
Quina mena d’animals l’envolten? Quin és
el missatge del gravat?
• Document 12. A quina classe social pertanyen
els personatges? Raona la resposta.
• Document 13. A quina època històrica
corresponen les figures del quadre?
Argumenta la resposta a partir els elements
iconogràfics del quadre.
• Document 14. Descriu els diferents elements
de la façana de l’edifici. Hi ha algun element
característic de l’arquitectura clàssica? Quin?
195
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:12 Página 196

Activitats
Analitzar un conjunt arquitectònic: Versalles

Els edificis ens donen moltes pistes

sobre com viuen les persones que
els habiten. Els palaus reials són
una mostra dels corrents artístics
de la seva època, però, a més,
reflecteixen el poder i l’ambició
dels reis que els van fer construir.

Palau de Versalles. El 1682, Lluís XIV va decidir

traslladar la seva cort a Versalles, on havia
construït un palau enorme sobre l’estructura
d’un antic pavelló de caça. Les dimensions
de l’edifici eren tan grans que es podia
considerar com una petita ciutat: hi vivien més
de 20.000 persones. Lluís XIV va voler construir
el palau més magnífic del seu temps per
demostrar que era el rei més poderós del món.

La vida a la cort
El rei utilitzava les nombroses festes, pas-
sejos i excursions com una forma de re-
compensa o càstig, i invitava tal noble o no
n’invitava tal altre. Com que ja havia reco-
negut que no tenia prou mitjans per pagar
mercès, va substituir les recompenses de
veritat per altres d’imaginàries, creant en-
veges que ell mateix fomentava a base de
petits favors o benevolència cap a certes per-
sones. Ningú no ha estat tan hàbil com ell
en aquestes maniobres.
SAINT-SIMON, Memòries

14. ● Descriu el palau. • Quina utilitat simbòlica tenia el palau? Quins

• Qui va encarregar la construcció d’aquest
edifici? Quan es va construir?
• Per què es diu que el palau de Versalles podia
ser considerat com una petita ciutat?
• Com n’eren els interiors? Et sembla que
reflectien luxe o austeritat? Per què?
15. ●● Analitza la funció de l’edifici.
• Quina utilitat pràctica tenia? Quantes persones
vivien a Versalles? Quin tipus de persones
creus que eren?
aspectes de l’interior i l’exterior relaciones
amb aquesta funció?
• Com va utilitzar Lluís XIV el palau per controlar
els nobles?
16. ●● Identifica’n l’estil.
• Explica quines característiques de
l’arquitectura barroca són presents en aquest
edifici. Fixa’t tant en l’exterior com en l’interior
del palau.

196
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:12 Página 197

Analitzar un quadre barroc: Las Meninas

Las Meninas, obra de Diego Velázquez.
Aquest quadre mostra una escena
cortesana. La infanta Margarida (al centre
de la composició) juga a l’estudi
de Velázquez mentre el pintor treballa,
i per això se’l veu a l’esquerra de l’escena
principal. Margarida està envoltada de les
seves dues dames d’honor (les meninas).
A la banda dreta hi ha els nans
Maribárbola i Nicolás Pertusato, que juga
amb el gos. Darrere la infanta hi ha
Marcela de Ulloa, senyora d’honor,
i un altre empleat de palau no identificat.
Al fons de l’escena es veuen les imatges
dels reis Felip IV i Marianna d’Àustria
reflectides al mirall. A l’últim pla, darrere
una porta, apareix José Nieto,
aposentador de la reina. En aquesta obra
Velázquez aconsegueix retratar,
d’una manera pràcticament fotogràfica,
un instant de temps paralitzat, tal com
reflecteixen les mirades i els gestos dels
personatges.

17. ● Descripció. 19. ●●● Tècnica.

• Quins personatges surten al quadre? On està
situat cadascun d’aquests personatges?
• Per què es diu que Velázquez va pintar
un instant de temps? Et sembla que
els personatges estan posant
o que cadascun està pendent de coses seves?
• Cap on miren la majoria dels personatges?
Qui se suposa que hi ha?
18. ●● Composició
• En quina meitat del quadre
se situen tots els
personatges?
• Quin és el personatge central
de la composició?
• El punt de fuga és el punt cap
on van totes les línies de la
perspectiva. On el situaries?
• Quins punts de llum hi ha en el quadre i quines
zones són fosques? Com es diu aquesta
tècnica?
• A més de la perspectiva, Velázquez utilitza
un altre procediment per donar sensació de
profunditat: es diu esfumat i ja es feia servir en el
Renaixement. Fixa’t detingudament en les cares
d’aquests personatges situats en diferents plans
de profunditat i explica quina tècnica utilitza
el pintor per remarcar la llunyania.
• Creus que les persones es retraten d’una
manera realista o que se n’idealitzen els trets?
Justifica la resposta.

197
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:12 Página 198

Activitats de repàs
● Repassa

• Carles I d’Espanya i V del Sacre Imperi va ser el
monarca més poderós del seu temps. Gran part
d’Europa estava sota el seu domini, malgrat que va
haver d’afrontar tres grans problemes: la rivalitat de
França, la Reforma protestant i l’amenaça dels turcs.
• Felip II va heretar del seu pare un imperi immens,
la monarquia hispànica, i ell el va ampliar amb
la incorporació de Portugal i les seves colònies. Al
final del seu regnat els problemes es van acumular.
• Durant el segle XVI, la monarquia hispànica va bastir
i organitzar un immens imperi colonial a Amèrica.
• A mitjan segle XVII, va perdre l’hegemonia a Europa
en favor de França, que es va convertir en el país
més poderós del continent.
• El segle XVII va ser un període de crisi econòmica
i social per a Espanya.
• A la segona meitat del segle XVII a França es va
imposar el sistema polític absolutista. A Anglaterra
i a les Províncies Unides, però, es van aplicar
sistemes parlamentaris.
• Durant el segle XVIII va predominar l’absolutisme
com a forma de govern, però alguns monarques
absoluts van regnar seguint els principis
del despotisme il·lustrat.
• Després de la guerra de Successió, Felip V va
aplicar una política centralista i uniformista.
• En el segle XVII es va imposar un nou estil artístic,
el barroc. El barroc va suposar un canvi
en la mentalitat que va afectar tots els aspectes
de la cultura europea.
• Al segle XVIII es van desenvolupar dos estils molt
diferents: el rococó i el neoclàssic.

• Situa al mapa.
● Recorda
1. Països Baixos. 3. Anglaterra.
2. França. 4. Sacre Imperi.
1. Recorda.
• Situa en la línia del temps aquests fets.
a) Regnats hipànics dels segles XVI, XVII i XVIII.
b) Guerra dels Trenta Anys.
c) Tractat de Westfàlia.
d) Regnat de Lluís XIV de França.
1500 1550 1600 1650 1700 1750 1800

2. Llocs.
• Anota cada nombre al lloc corresponent.
3. Personatges.

OCEÀ
• Explica qui van ser aquests personatges.
ATLÀNTIC 1. Virregnat de Nova a) Felip II. c) Bernini.
Espanya. b) Rafael Casanova. d) Diego Velázquez.
2. Virregnat del Perú.
4. Conceptes.
OCEÀ
• Explica el significat dels termes següents.
PACÍFIC
a) Favorit. e) Virrei.
b) Junta de comerç. f) Empirisme.
c) Racionalisme. g) Consell d’Índies.
d) Casa de Contratación. h) Segle d’Or.

198
830900 _ 0148-0201.qxd 18/1/08 10:10 Página 199

Unitats 12, 13, 14 i 15

8. Analitza la crisi de l’Imperi hispànic

● Explica
5. Respon les preguntes.
• Quin era l’objectiu de la política de Carles V?
El va assolir? Justifica la resposta.
• Com es van explotar les colònies americanes?
• Quins objectius perseguien les reformes
del comte duc d’Olivares? Els va assolir? Per què?
• Què caracteritzava el despotisme il·lustrat?
en el segle XVII. Anota’n les manifestacions
principals en els diferents plans.
La crisi de l’Imperi hispànic
• Crisi internacional: ..................................................
• Crisi de la política interior: ......................................
• Crisi econòmica: ......................................................
• Crisi demogràfica: ...................................................
• Crisi social: ...............................................................

●● Aplica 9. Analitza si la monarquia hispànica en època

dels Àustria era una monarquia absoluta.
6. Analitza • Compara el govern de l’Imperi hispànic amb
aquestes la França de Lluís XIV.
escultures
i digues quina Monarquia
França hispànica
és renaixentista
i quina barroca. Poder dels parlaments
Justifica
l’opinió. Mateixes lleis per a tot
el territori

Unitat religiosa

Poder de la noblesa

●● Analitza • Podem dir que la monarquia hispànica era

una monarquia absoluta? Per què?
7. Compara aquest mapa amb el de la pàgina 153.

●●● Opina

10. Imagina que ets un inversor molt ric del segle XVII
que vol muntar un negoci en algun lloc d’Europa.
OCEÀ
OCEÀ
Escull el país en què l’instal·laries i l’activitat
PACÍFIC
OCEÀ
a què et dedicaries si tinguessis com a objectiu
PACÍFIC ATLÀNTIC OCEÀ
aconseguir els màxims beneficis. Explica
ÍNDIC
les raons que justifiquen l’elecció.

Imperi de Carles II
●●● Investiga

• En quins dels dos regnats l’Imperi hispànic era
més extens?
• Quins territoris havia perdut la monarquia hispànica
a final del segle XVII a Europa? I al món?
• Quins altres imperis es van formar durant el segle
XVII? Per on s’estenien?
11. Dividiu la classe en dos grups. Cada grup
buscarà informació sobre les conseqüències
polítiques i culturals de la derrota del 1714 per
a la ciutat de Barcelona. Podeu centrar la recerca
en el trasllat de la Universitat a Cervera
i la construcció de la Ciutadella.

199
830900 _ 0148-0201.qxd 2/1/08 14:12 Página 200

●●● EN L’ACTUALITAT

L’herència de la conquesta d’Amèrica

Toledo 12. Explica la relació entre la conquesta castellana

Madrid
i aquests trets actuals de les societats
llatinoamericanes.
OCEÀ
• El predomini del castellà i de la religió catòlica.
Valladolid ATLÀNTIC
Guadalajara Sevilla • La composició racial i la millor posició social de les
persones de raça blanca en alguns països.
Granada Granada Valencia • La dieta.
Barcelona
Toledo
Sevilla
13. Observa el mapa.
OCEÀ • Els topònims estan relacionats amb Espanya?
PACÍFIC Zamora
• Explica’n el perquè.
Barcelona 14. Busca a Internet fotografies de la catedral de Mèxic
Castellón i de la catedral de Lima.
• De quin estil artístic són?
INTERCAN V I AGRÍCOLA-RAMADER
ENTRE EL VELL I EL NOU MÓN • Com creus que aquest estil va arribar fins aquells
VELL MÓN NOU MÓN països?
Córdoba
Blat, vinya, olivera, Patata, blat de moro,
canya de sucre, cafè,
arròs, llegum, fruiters,
cacau, pebrot, tomàquet,
mandioca, tabac,
Cuenca 15. Analitza la influència de la conquesta castellana
all, ceba, flors. fruites tropicals, coca,
vainilla, mongeta, d’Amèrica a Espanya.
Cavall, gos, porc, carabassa.
vaca, ovella, cabra,
aus de corral, cuc Gall dindi.
• Com va canviar la dieta de la població peninsular,
de seda.
amb el temps, arran de la conquesta d’Amèrica?
• Quins altres productes van venir d’Amèrica?

Les empremtes del segle XVIII

16. Busca informació en una enciclopèdia.

• Enumera i comenta les característiques més
importants de l’arquitectura neoclàssica.
• Quins són els models estètics i culturals
del neoclassicisme?

17. Observa la fotografia.

• Descriu la façana de l’edifici.
• Quins elements hi destaquen?
• Està molt decorada?
• Quin tipus de material van fer servir
per a la construcció?

18. Compara.
• Quins elements corresponen a l’estil
neoclàssic?

19. Opina.
• És d’estil neoclàssic? Raona la resposta.

200
830900 _ 0148-0201.qxd 25/1/08 13:53 Página 201
La guerra de Successió
La Guerra de Successió va tenir un vessant internacional, en
l’enfrontament entre potències europees, i un vessant intern,
en l’enfrontament entre Felip V i els regnes que formaven
part de la monarquia hispànica. La defensa de les constitu-
cions catalanes va ser un dels factors clau en l’aposta dels
catalans per l’arxiduc Carles d’Àustria.
DOCUMENT A
Al principi, els catalans no es van manifestar en con-
tra del nou rei Felip V, a qui van rebre amb actitud
expectant. Si fem cas del cavaller Francesc Castell-
ví, tot just coneguda la notícia del testament de Car-
les II, els grups dirigents catalans van prendre acti-
tuds diferenciades: d’una banda, els diputats i nou
jutges de la reial Audiència eren partidaris d’accep-
tar-lo; de l’altra, el que anomena «partido celante»
–constituït per «celosos defensores de la observan-
cia de las leyes patrias»–, que defensava que la suc-
cessió s’havia d’aprovar en Corts.
JOAQUIM ALBAREDA, La Guerra de Successió
i l’Onze de setembre, 2000. Adaptat
DOCUMENT C
Va arribar el rei [l’arxiduc Carles d’Àustria] a la plaça
del convent de Sant Francesc, i va pujar al tron que
a aquesta finalitat havien dispost (...), i va jurar d’ob-
servar els privilegis a Mallorca, Menorca, Illes Ba-
lears, i a la ciutat de Barcelona els privilegis i cos-
tums que la ciutat havia gaudit fins a la mort del difunt
Carles II.
FRANCISCO DE CASTELLVÍ, Narraciones históricas desde el
año 1700 hasta el año 1726 (Obra manuscrita). Adaptat
●●● LLEGIR TEXTOS HISTÒRICS
20. Situa els textos.
• Algun dels textos va ser escrit al segle XVIII? Quin? Raona la resposta.
• Són fonts d’informació primàries o secundàries?
• Busca informació en una enciclopèdia sobre l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip V.
21. Comprèn el que llegeixes.
• Document A. Tots els catalans van acceptar el testament de Carles II? Argumenta la resposta.
• Document B. Quin va ser el sector de la societat catalana que primer s’oposà a Felip V?
• Document C. Què entens per privilegis?
• Document D. A quin monarca van recolzar la majoria de catalans a partir de 1705?
EL RACÓ DE LA LECTURA
L’arxiduc
Carles
d’Àustria.
DOCUMENT B
El constitucionalisme català no va arrossegar in-
cialment tota la societat catalana. Va ser la noblesa
el sector que va aixecar primer aquesta bandera con-
tra Felip V. El braç militar, presidit per Pere Torre-
lles, va promoure un dissentiment a les conclusions
d’aquestes Corts. La vella relació hostil entre cas-
tellans i catalans hi devia comptar molt. Ja ho deia
el comte de Marcin, embaixador francès: «els cas-
tellans tenen una aversió insuportable als catalans.
Creuen ser els súbdits bons del rei d’Espanya i quan
s’imaginen que S.M. està content d’altres, s’hi po-
sen en contra, perquè volen ser els únics posseï-
dors de tots els càrrecs i dignitats dels països de-
penents de la monarquia espanyola».
RICARDO GARCÍA CÁRCEL, Felipe V y los españoles,
2002. Adaptat
DOCUMENT D
El Pacte de Gènova, signat el 20 de juny de 1705, pre-
veia el compromís de Catalunya amb les potències
de la Gran Aliança de la Haia, amb l’objectiu de pro-
clamar rei d’Espanya l’arxiduc Carles d’Àustria, en
substitució de Felip V.
JOSEP M. TORRAS I RIBÉ, La Guerra de Successió
i els setges de Barcelona (1697-1714). 2001
201
830900 _ 0202-0205.qxd 17/1/08 17:28 Página 202

Introducció. Què és
la geografia i com s’estudia
1. Què estudia la geografia? QUINS EFECTES
ORIGINA...?
PER QUÈ
ÉS AIXÍ...?

COM INFLUEIX
La Terra no és un espai homogeni, sinó que podem distingir- EN...?
hi llocs diferents, amb característiques pròpies.
ON ÉS?
La geografia és una ciència que intenta descriure els diferents ti-
pus de llocs que hi ha, explicar per què són com són, analitzar
com es relacionen els diferents llocs entre si i imaginar com po-
den evolucionar aquests llocs en el futur. QUÈ ÉS?

2. Geografia física i geografia humana

La geografia es divideix en dues grans branques: la geografia fí-
sica i la geografia humana.
Doc. 1 Les preguntes que intenta respondre
• La geografia física s’encarrega d’estudiar els paisatges natu- un geògraf.
rals que hi ha a la Terra i els elements que els formen: re-
lleus, aigües, clima, vegetació i sòls. També analitza les rela-
cions entre el medi natural i els éssers humans, tant la GEOGRAFIA FÍSICA

influència del medi sobre les persones com els efectes que • CLIMATOLOGIA. Estudi del clima
• GEOMORFOLOGIA. Estudi del relleu
les persones provoquem sobre el medi. • BIOGEOGRAFIA. Estudi dels éssers vius i la seva
distribució espacial

• La geografia humana estudia com és la població dels dife- • HIDROGRAFIA. Estudi de l’aigua

rents llocs de la Terra i com varien les maneres de viure:

G E O G R AF I A
economia, govern, organització social i cultura. Els trets de G E N E R AL
les diferents poblacions es reflecteixen en l’espai, i creen di-
ferents paisatges transformats. GEOGRAFIA HUMANA
• DEMOGRAFIA. Estudi de la població
El curs passat vas estudiar la geografia física de la Terra. Aquest • G. RURAL. Estudi del camp i de les seves activitats
• G. URBANA. Estudi de les ciutats
curs començaràs a estudiar la geografia humana. • ECONOMIA. Estudi de les activitats econòmiques
• GEOPOLÍTICA. Estudi de l’organització dels estats

3. Fotos, mapes i gràfics, tres eines • G. CULTURAL. Estudi de les àrees culturals

Doc. 2 Les branques de la geografia.

importants per al geògraf
Per estudiar un lloc de la Terra, els geògrafs estudien en primer
TIPUS DE MAPES
lloc el territori. Per fer-ho, analitzen fotografies i també fan
visites al lloc en concret.
Mapes Mapes Mapes
A més, els geògrafs analitzen totes les dades estadístiques que físics polítics temàtics

tenen relació amb el lloc i el tema que estan estudiant. Per exem- • Fronteres
i divisions
•
•
De clima
De vegetació
ple, per estudiar la població de Catalunya, un geògraf n’analit- administratives
• Localitats
•
•
D’indústria
De població
• De mineria
za el nombre de naixements i defuncions, quantes persones hi • Etc.

ha en cada tram d’edat, el nivell econòmic que tenen, la feina Generals Topogràfics
a què es dediquen, etc. • Relleu • Tots els elements
• Hidrografia del paisatge,
Amb les dades que obtenen, els geògrafs elaboren mapes i grà- tant naturals
com humans

fics. Els mapes i els gràfics són molt útils perquè permeten vi-
sualitzar moltes dades d’una manera senzilla. Doc. 3 Els tipus de mapes.

202
830900 _ 0202-0205.qxd 17/1/08 17:28 Página 203
Descriure la fotografia d’un lloc
Per descriure un paisatge el primer que cal fer és
identificar els elements que el formen.
• En primer lloc, identifica els elements del
paisatge natural (relleu, cursos d’aigua,
vegetació, platges, etc.) i fes-ne una descripció
breu: si el relleu és elevat o pla, per exemple.
• En segon lloc, identifica els elements del paisatge
humà: habitatges, camps de conreu, carreteres,
etc. També els has de descriure.
Després has d’assenyalar el tipus de paisatge
1. ●● Observa la fotografia.
• Què podries saber del paisatge natural?
Quins elements hi observes?
• Què podries saber de la manera de viure
de les persones? Com ho has fet?
• Quins tipus de paisatge representa?
Per què ho penses?
• Per què creus que les persones han
transformat aquest paisatge?
• Què sents en veure’l?
Utilitzar l’atles
Un atles és una col·lecció de mapes del món sencer o d’una
part (un continent, un país, una regió...).
Un atles pot ser general, si s’ocupa de tots els aspectes
geogràfics del territori estudiat, o temàtic, si es refereix a un
aspecte concret: la història (atles històric), l’economia (atles
econòmic), etc.
Un atles sol tenir les seccions següents:
• Un índex, en el qual se n’enumeren les diferents parts.
• Una llegenda, que aclareix els signes utilitzats als mapes.
• El conjunt de mapes. De vegades els mapes van
acompanyats de textos aclaridors.
• Un índex de topònims, que recull la llista dels llocs
representats en els diferents mapes de l’atles, així com la
pàgina i el quadrant on estan situats.
Alguns atles tenen una secció amb nocions elementals de
cartografia (tipus de projeccions, escales...) i una altra
secció informativa general de l’assumpte que es tracta.
de què es tracta: si és un paisatge natural
o transformat. Si és un paisatge transformat, caldrà
precisar si es tracta d’un paisatge agrari, industrial,
urbà o d’un altre tipus. És important que expliquis
la transformació que ha experimentat aquest
paisatge: quins elements han canviat el paisatge
natural, a què són deguts, quins efectes han
tingut...
Com a conclusió, pots afegir-hi un comentari sobre
la sensació que et provoca la contemplació
d’aquest paisatge.
2. ●● Busca un atles i observa’n l’índex.
• Explica el contingut de l’atles.
• Classifica l’atles: és mundial?,
és general o temàtic?
• Identifica què conté: textos, fotos,
mapes, gràfics, dibuixos o croquis.
• Hi ha un índex de topònims? Quines
dades inclou?
3. ●●● Treballa amb un company
o companya. Proposa-li que busqui
una localitat, que esbrini a quines
escales surt representada una comunitat
autònoma, quina informació
se n’ofereix...
4. ●●● Cerca a la pàgina de crèdits.
• Quan es va elaborar l’atles?
Està actualitzat?
• Quina fiabilitat tenen les dades?
203
830900 _ 0202-0205.qxd 2/1/08 14:09 Página 204

Interpretar un mapa

Un mapa és una representació plana i reduïda Els mapes poden ser de tres tipus: físics (els
d’un territori. L’escala ens indica les vegades que representen el relleu i les aigües), polítics
que s’ha reduït el lloc representat. Per exemple, (els que representen les fronteres) i temàtics (els
una escala 1/200.000 significa que cada centímetre que proporcionen informació sobre aspectes
del mapa correspon a 200.000 cm de la realitat, determinats: la població, el clima,
és a dir, a 2 quilòmetres. la indústria...).

La fletxa indica el nord. Si no n’hi ha, El títol informa sobre el tema del Els paral·lels i els meridians serveixen per
el nord correspon a la zona superior mapa. localitzar les terres amb exactitud.
del mapa.
MAPA FÍSIC DEL MÓN
180° 150° N 120° 90° 60° 30° 0° 30° 60° 90° 120° 150° 180°
OCEÀ
O GLACIAL ÀRTIC
Mc Ki nl ey 60°
6. 19 3 E A
60° DE L AL
S PLÀ ENTR
ALTI
R IA C
MU

S IB È

M O NTS UR
NTA
LE

A
SG
NYES

PE
O
RA

riu Vo

R
U
E
NS

NA

lga
R O C AL LO

Belukha
PLA

ALS
PLA

ES GRAN 4.506
TX Mont riu
SE M is sissippí

40°
NE

40° LA Blanc ALPS

Da

PA n u bi uan
S

A 4.807 Ismail

g He
H
S
S ES

4.399 5.633 Somoni

ri
EL

u
K 2TIBET
4.4 18 Elbert Elbrus 7.495
.D

Wh itn ey é
Everest Iang-Ts
R

TL E
S 8.611
riu

Toubkal
R

A HI
L’ M À 8.850 u

s
4.165

u
E OCEÀ

ri
4.042 LAIA

riu Ind
tròpic de Càncer D
OCEÀ R. 20°
riu Nil

20° Orizaba SER

5.700
O C EÀ N PACÍFIC
4.217 ATLÀNTIC riu í Ras Dashan
Tajamulco
ge

PAC ÍFIC 4.620 fossa

r

Camerun de les Mariannes

4.070 Kenya 11.033
ng
0º equador s Co 5.199 OCEÀ 0°
o

e
riu Amazon
SER

5.895
riu

ÍNDIC 5.029
ALTIMETRIA metres Kilimanjaro Jaya
RA

GR
Huascarán
4.000 altiplà
LA

6.768 ná BATIMETRIA

A N DI
ra africà metres 20°
DA

G
Pa

SE VISÒRIA
2.000 Ojos
ER

RRALAD
iu

del Salado r
SB
DELS ANDES

meridià de Greenwich

1.000 6.880 TS 200

N

M O N KE
6.959 DRA
500 2.000

A
Aconcagua
200 4.000
40°
0 ESCALA
6.000
0 2.100
depressió
quilòmetres
Cims muntanyosos 90° 60° 30° 0° 30° 60° 90° 120° 150° 180°
Fosses marines

La llegenda recull els símbols utilitzats per representar les L’escala indica quantes vegades s’ha reduït el territori que
dades. es representa.

5. ●● Observa el mapa. 7. ●● Localitza les coordenades geogràfiques

aproximades dels llocs següents:
• Quin territori representa?
• Quin és el tema del mapa? • El cim de l’Everest. • La fossa de les Mariannes.
Com ho has sabut?
8. ●●● Interpreta el mapa.
• Quin tipus de símbols s’utilitzen per
representar la informació: dibuixos, colors, • Completa una fitxa sobre cada continent.
punts, línies...?
CONTINENT
• Què representa cada color?
• Principals unitats del relleu:
6. ●●● Usa l’escala. • Cim més elevat:
• Quina longitud aproximada té el Nil? • Rius més importants:
• Oceans que en banyen les costes:
• I la serralada dels Andes?

204
830900 _ 0202-0205.qxd 2/1/08 14:09 Página 205

Relacionar mapes

Una activitat molt interessant és comparar mapes aspectes: per exemple, entre la distribució del clima
d’un mateix territori. Si comparem diversos mapes, i la vegetació o entre la distribució de la població i
podrem establir relacions entre els diferents les activitats econòmiques.

09. ●●● Interpreta el mapa dels climes del món. 10. ●●● Compara els dos mapes.
• Quines zones climàtiques es distingeixen • Creus que el clima influeix en la vegetació?
en la Terra? Justifica la resposta.
• Recorda el que vas estudiar a primer i observa • Escriu el nom de la vegetació típica de cada
el mapa. Completa la taula. clima.
Latitud aproximada
Climes Característiques Clima Vegetació
a què es dóna

cerc 180¡ 150¡ 120¡ 90¡ 60¡ 30¡ 0¡ 30¡ 60¡ 90¡ 120¡ 150¡ 180¡ CLIMES CÀLIDS
le p
o la r àr
t ic 60¡ Equatorial
Tropical humit
Tropical sec
Desèrtic

CLIMES TEMPERATS
40¡
OCEÀ
Mediterrani i similars
Xinès
PACÍFIC
tròpic de Càncer OCEÀ Oceànic
20¡
OCEÀ Continental
ATLÀNTIC
PACÍFIC CLIMES FREDS
0º equador 0¡ Polar
OCEÀ D’alta muntanya
ÍNDIC
20¡
tròpic de Capricorn
meridià de Greenwich

150¡ 120¡ 90¡ 60¡ 30¡ 0¡ 30¡ 60¡ 90¡ 120¡ 150¡ 180¡

cerc 180¡ 150¡ 120¡ 90¡ 60¡ 30¡ 0¡ 30¡ 60¡ 90¡ 120¡ 150¡ 180¡ VEGETACIÓ
le p
o la r
à r t ic
60¡ Selva
Sabana
Desert
Estepes i praderies
Bosc
40¡ mediterrani
OCEÀ Bosc
de fulla caduca
PACÍFIC
tròpic de Càncer Vegetació
OCEÀ de muntanya
20¡
OCEÀ ATLÀNTIC Taigà
PACÍFIC Tundra
0º equador 0¡
OCEÀ

ÍNDIC
20¡
tròpic de Capricorn
meridià de Greenwich

150¡ 120¡ 90¡ 60¡ 30¡ 0¡ 30¡ 60¡ 90¡ 120¡ 150¡ 180¡

205
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 206

BLOC

La població i la vida
en societat
En l’actualitat, més de 6.000 milions de persones habitem
la Terra. Però no tots els llocs del planeta estan habitats
en el mateix grau: hi ha unes zones superpoblades,
mentre que uns altres territoris romanen buits
o gairebé deserts.
Les persones no som un grup homogeni, sinó que entre
nosaltres hi ha grans diferències: en uns països la població
creix molt i en altres està estancada o fins i tot disminueix;
unes societats estan més desenvolupades i unes altres viuen
en la pobresa; i podem diferenciar civilitzacions
i cultures diverses.

Pla de treball

Què aprendràs 10. Elaborar un fitxer de termes demogràfics.

1. Quanta gent som i quina evolució tindrà 11. Calcular dades demogràfiques i elaborar gràfics
la població mundial. a partir dels resultats.

2. On vivim i per què ens concentrem en aquestes 12. Interpretar i comparar mapes coroplètics
zones. i d’isolínies.
3. Quins elements cal estudiar per analitzar 13. Estudiar els règims demogràfics de diversos
una població: natalitat, fecunditat, mortalitat, països, analitzar-ne els efectes
esperança de vida i creixement natural. i proposar polítiques
de població UTILITZA AQUEST TRUC
4. Quines són les característiques de la població
adequades L’ACTUALITAT ÉS PLENA
als països desenvolupats i als països DE NOTÍCIES RELACIONADES AMB
a cada cas. LA POBLACIÓ. APLICA ELS CONEIXEMENTS
subdesenvolupats.
QUE TENS PER ENTENDRE
14. Interpretar
5. Quines són les principals diferències socials LA TEVA REALITAT, T’AJUDARÀ
fotografies A COMPRENDRE
i econòmiques entre les societats del planeta. EL QUE ESTUDIES.
de satèl·lit.
6. Quines són les diferències culturals més
15. Investigar la història
destacades en el món d’avui.
demogràfica de la teva família.
7. La diversitat interna dins d’una societat.
16. Analitzar casos relacionats
8. Com són la població espanyola i la població amb problemes demogràfics
catalana. d’actualitat.

Què faràs 17. Enregistrar notícies de televisió

i analitzar-les.
9. Elaborar quadres comparatius.

206
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:12 Página 207

L’ONU assumeix l’Aliança de Civilitzacions PUNT DE PARTIDA

Les Nacions Unides, per mitjà del seu secretari general, Kofi Annan,
va assumir ahir la iniciativa espanyola d’una Aliança • Què és una civilització? Esmenta
de Civilitzacions i va fer una crida a la comunitat internacional civilitzacions que coneguis.
perquè se sumi al projecte. Annan crearà un grup d’experts • Què ha rebut el nom d’Aliança
que haurà de presentar propostes per posar fi al deteriorament de Civilitzacions?
en les relacions entre pobles i nacions que pertanyen a cultures • De quin govern va sorgir
diferents, «sanar» les divisions i combatre l’extremisme. la idea d’una Aliança de
El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, Civilitzacions? Qui n’és
va enviar dimecres a Annan una carta signada al costat del primer el copatrocinador?
ministre turc, Recep Tayyip Erdorgan, en la qual el convidaven • On van presentar la proposta?
com a patrocinadors del projecte dins el si de l’ONU. En la missiva, Per què?
tots dos líders ressaltaven que l’Aliança de Civilitzacions permetria • Penses que és cert que hi ha qui
crear «un clima de tolerància, entesa, comprensió i diàleg explota les diferències culturals
en un context de democràcia i de respecte dels drets humans» per imposar la seva voluntat?
entre els diferents pobles i nacions del planeta. Justifica la resposta.
Aquesta aliança, va dir Annan, permetrà corregir les «amenaces • Creus que és un problema prou
emergents que emanen com a conseqüència de percepcions important perquè es tracti
hostils que fomenten la violència». La cooperació «sanarà» a l’ONU?
aquestes divisions. L'ONU assenyala que els esdeveniments • Quins altres problemes relacionats
dels darrers anys posen en evidència l’existència d’una esquerda amb la població mundial creus
cada vegada més gran entre les societats islàmiques i occidentals. que s’haurien de discutir
«És un clima que els extremistes exploten i exacerben en aquestes internacionalment? Per què has triat
societats», va assenyalar Annan en el seu comunicat. aquests problemes?
El País, 15 de juliol de 2005. Adaptat

207
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:12 Página 208

U N I TAT

16 La població del món

1. Som més de 6.000 milions de persones 10
9
Població mundial 1800-2050
(en milers de milions d’habitants)

Estimació
8
En l’actualitat, la Terra té uns 6.500 milions d’habitants. La 7

població ha augmentat de manera progressiva. 6

5
4
• Fins al segle XVII, el creixement de la població va ser molt 3

lent. Tot i que el nombre de naixements era molt elevat, el 2

1

nombre de defuncions també ho era, a causa, en bona part, 0

1800 1825 1850 1875 1900 1925 1950 1975 2000 2025 2050
de la fam i les grans epidèmies.
Doc. 1 Evolució de la població mundial entre
• A partir del final del segle XVIII el ritme de creixement de el 1800 i el 2050.
la població es va accelerar. Això va ser degut a dos tipus de
causes: les millores tècniques en l’agricultura i la indústria,
que van permetre obtenir més aliments, i els avenços mèdics, Població per grans regions
(en nombre d’habitants)
que van millorar la qualitat de vida i la van allargar (doc. 1). 3.958.768.088

El segle XX va ser el període de la història en què el creixe-

ment de la població va ser més intens; per això es diu que va
tenir lloc una explosió demogràfica. Al llarg del segle XX, la 910.844.133 729.270.329
561.827.566
331.672.307
població mundial gairebé es va quadruplicar, i va passar de 33.138.082

Àsia Àfrica Europa Amèrica Amèrica Oceania

1.700 milions de persones el 1900 a 6.000 milions el 1999. (60,7%) (14%) (11,2%) Llatina del Nord (0,5%)
(8,6%) (5,1%)

Avui dia, la població mundial creix en uns 80 milions de per- Doc. 2 Població mundial per regions
sones l’any, tot i que el ritme està disminuint. el 2006.

2. On vivim? ACTIVITATS
La població del món no es reparteix de la mateixa manera per
1. ●● Interpreta els documents.
tota la Terra (docs. 2 i 3). En general, la població s’assenta en
zones amb un medi físic favorable per a la vida: • Document 1. Quan va començar
l’explosió demogràfica? Com
• Llocs on abunda l’aigua, que és necessària per abastir la evolucionarà la població en
població i per desenvolupar les activitats econòmiques. el futur proper?
• Zones amb climes temperats, que tenen temperatures suaus • Document 2. Ordena les regions
durant tot l’any i pluges abundants però no excessives. del món de la més poblada
• Valls i planes, que solen ser zones amb sòls fèrtils per des- a la menys poblada.
envolupar-hi l’agricultura i amb un relleu que facilita la • Documents 3 i 4. Quines zones
construcció i les comunicacions. concentren la major part
de la població mundial?
• Árees amb recursos energètics: minerals, petroli, etc. Quines estan pràcticament
En canvi, les zones de clima molt calorós o molt fred i les zo- despoblades?
nes amb pluges molt escasses (deserts) o excessivament abun-
2. ●●● Reflexiona.
dants (selves) estan poc poblades (docs. 3 i 4).
• Explica com s’adapten
També hi ha factors humans que expliquen on viu la població. els éssers humans
Normalment, les zones habitades des de temps antics conti- als medis inhòspits.
nuen estant molt poblades. I les àrees on es concentren les
activitats econòmiques atreuen la població.

208
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 209

cerc
le po
OCEÀ
lar à
rti c
GLACIAL ÀRTIC

riu
riu Da
nu

M i s s i s si p p í
bi -H
ng

e
ua
ri u H OC EÀ
OCEÀ - T sé
u ng

ri
Ia PA CÍ FIC

riu
tròpic de Càncer G
ATLÀN TIC

riu Nil
a nges
u
OCEÀ ri

Ní
ge
r
PACÍFIC
0º equador

OCEÀ
ÍNDIC
tròpic de Capricorn

Riu de
la Plata meridià de Greenwich

Grans buits demogràfics

cercle polar ant
àrtic
GLACIAL ANTÀRTIC
Grans concentracions de població
OCEÀ

Doc. 3 Grans concentracions de població i grans buits demogràfics.

180º 150º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º
OC
EÀ G
LACIAL ÀRTIC 60º

60º

franja
40º
40º de clima
temperat

tròpic de Càncer OCEÀ 20º

20º
PACÍFIC
OCEÀ
0º equador PACÍFIC 0º

OCEÀ OCEÀ
ATLÀNTIC ÍNDIC
20º 20º

tròpic de Capricorn

Deserts franja
40º

Alta muntanya de clima

temperat
Zones polars

Zones de clima fred

AL ANTÀRTIC
Selves tropicals GLACI
OCEÀ
150º 120º 90º 60º 30º 0º 30º 60º 90º 120º 150º 180º

Doc. 4 Factors físics que expliquen la distribució de la població de la Terra.

209
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 210

Les zones més densament poblades de

Per dir si un territori està molt poblat o no, no es té
en compte la població absoluta, és a dir, el nombre
de persones que hi habita. El que s’analitza és
la densitat de població, és a dir, la relació entre
una població i el territori que ocupa.
Nombre d’habitants
Densitat de població 
Superfície que ocupen
(en km2)
El sector nord-oriental de l’Amèrica
del Nord, és a dir, la costa atlàntica OC
dels Estats Units i la zona dels Grans Llacs,
cerc
le p
olar concentra una mica més del 5% de la
àrtic
població mundial a causa, sobretot,
del gran desenvolupament econòmic.

Si una zona té un nombre d’habitants concentrat

en un territori molt petit, direm que està densament
poblada. Però si aquesta mateixa població es reparteix
en un territori molt gran, direm que no està densament
poblat.
Algunes àrees de la Terra presenten densitats
de població elevades (doc. 5). costa oest costa est
dels EUA dels EUA
• La major part de les àrees densament poblades són
a l’hemisferi nord, que concentra més del 90%
de la població mundial. tròpic de Càncer
OCEÀ
• A la zona climàtica temperada habiten la majoria
zona ATLÀNTIC
de les persones, sobretot entre els 20º i els 50º central
de latitud nord. de Mèxic

• El continent més poblat és Àsia, amb prop de 4.000

milions de persones. No obstant això, hi ha zones 0º equador

de l’Àsia que estan gairebé deshabitades.

OCEÀ
• Per regions, més de la meitat de la població es
concentra a l’Àsia oriental i l’Àsia meridional. PACÍFIC
• Els dos països més poblats del món, la Xina i l’Índia,
reuneixen uns 2.500 milions de persones, gairebé tròpic de Capricorn

el 40% de la població mundial (doc. 6). Els seus

habitants es concentren en unes zones concretes.
• Dins de cada país, les àrees urbanes solen estar molt
més poblades que les àrees rurals. riberes
del Riu
de la Plata

ACTIVITATS

3. ● Comprèn els conceptes.

• Al llarg de la unitat elaboraràs un fitxer amb
els conceptes principals. Fes-ne les dues
primeres fitxes:
a) Població absoluta. ic
antàrt
cercle
polar
ANT
b) Densitat de població. DENSITAT DE POBLACIÓ
(en hab./km2)
AL
4. ●● Interpreta els documents. Menys d’1 A CI
GL
D’1 a 25
• Documents 5 i 6. Quines són les zones més De 25 a 100
EÀ
densament poblades de la Terra? Què ho fa? Més de 100 OC
Quins són els països més poblats?
Tot el seu territori està densament poblat?
Docs. 5 Mapa de densitat de població del món.

210
 830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 211

la Terra A FONS

OCEÀ
GLACIAL ÀRTIC

Europa, especialment la zona central,

reuneix més del 10% de la població
mundial. Alguns països europeus
presenten unes densitats que superen
els 500 hab/km2.

L’Àsia oriental i meridional

concentra més de la meitat
de la població mundial.
En aquesta zona hi ha els dos
països més poblats del món:
la Xina, amb més de 1.300 milions
d’habitants, i l’Índia, que supera
els 1.050 milions.
Europa

OCEÀ

PACÍFIC

Àsia
oriental
golf i meridional
de Guinea
OCEÀ

costa ÍNDIC
brasilera

Països més poblats del món

(en milions d’habitants)
1.400 Xina
1.313
meridià de Greenwich

1.200 Índia
1.095

1.000

800

À RTIC
ANT 600

Bangla Desh
Estats
400 Units 147
298 Indonèsia
245 Brasil Pakistan Rússia Nigèria Japó
200 188 142 131 127
165

Docs. 6 Els països més poblats del món.

211
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:12 Página 212

3. Com s’estudia la població? GLOSSARI

La natalitat i la fecunditat
El terme natalitat fa referència al nombre de naixe-
ments que es registra en un lloc durant un període
determinat, normalment un any. Per mesurar-la
s’utilitza la taxa bruta de natalitat*, que és el
nombre d’infants que neixen per cada mil habitants
en un any.
La fecunditat ens indica la mitjana de fills que te-
nen les dones d’un lloc. Es mesura amb la taxa de
fecunditat*, que relaciona el nombre d’infants nas-
cuts amb el nombre de dones en edat de procrear
(entre 15 i 49 anys).
L’evolució de la natalitat
i la fecunditat
Fins al segle XIX la natalitat i la fecunditat van ser
molt elevades a tot el món.
A partir del final del segle XIX la natalitat va des-
cendir als països desenvolupats, però es va mante-
Tant per cent. S’expressa amb el signe %.
Quan diem que el 48 % de la població mundial viu
en ciutats significa que de cada 100 persones,
48 habiten en ciutats.
Tant per mil. S’expressa amb el signe ‰. Quan
diem que als països més pobres la mortalitat infantil
és del 94 ‰ vol dir que de cada 1.000 infants,
en moren 94.
Taxa bruta de natalitat (Tbn). Relació entre el
nombre de naixements i la població total.
S’expressa en tant per mil.
Nombre de naixements en un any
Tbn   1.000
Població total d’aquest any
Taxa de fecunditat total. Mitjana de fills per dona
en edat de procrear (15-49 anys).
Taxa de fecunditat 1995-2000
(nombre de fills per dona)
6

Àfrica
nir als subdesenvolupats. Actualment, als països 5
5,1

pobres també han començat a baixar les taxes de

natalitat i de fecunditat, tot i que continuen sent 4 regions
menys
notablement superiors a les dels estats més rics. 3 món
desenvolupades
3 Àsia
Amèrica
Llatina
2,7 2,6 2,7 Oceania
La natalitat mitjana al món se situa avui en dia al regions
més
Amèrica
del Nord
2,4

2 desenvolupades 1,9
voltant del 20 ‰, tot i que és molt diferent segons 1,6 Europa
1,4
els llocs. Als països desenvolupats és baixa: per 1

exemple, a l’Amèrica del Nord se situa en el 15 ‰ i Mundo África Asia

0
a Europa està situada al voltant del 10 ‰. En can-
vi, als països subdesenvolupats és molt més alta. Doc. 7 Taxa de fecunditat per regions.
Àfrica és la zona del món amb la natalitat més ele-
vada del món, al voltant del 40 ‰.
Pel que fa a la fecunditat, la mitjana mundial és Nombre de fills per dona
de 2,7 fills per dona. Però també hi ha grans con- 8 Níger Mali
7,6
trastos entre països: així, al Níger la mitjana és de 7,5 Afganistan
Uganda Somàlia 6,8 Iemen
7 6,9 6,8 6,7
7,6 fills per cada dona, mentre que a Bielorússia i
6
a Ucraïna cada dona té una mitjana d’1,2 fills
(doc. 8). 5

4
La fecunditat és un indicador molt útil, ja que ens
permet saber si la població d’un lloc es mantindrà 3 Bielorússia
Espanya Itàlia Hongria Polònia Ucraïna 1,2
en el futur. Perquè un territori no perdi població i 2 1,3 1,3 1,3 1,2 1,2

el relleu generacional quedi assegurat, cada dona 1

ha de tenir una mitjana de 2,15 fills. Als països des- 0

envolupats, que tenen una fecunditat molt baixa, Doc. 8 Països amb una fecunditat extremament alta
això no passa (docs. 7 i 9). i extremament baixa.

212
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:12 Página 213

cer
cle
pol
ar à
rtic

OCEÀ
PACÍFIC
OCEÀ
PACÍFIC
tròpic de Cànce r
OCEÀ
ATLÀNTIC

equador

OCEÀ
ÍNDIC
tròpic de Capricorn

NOMBRE DE FILLS PER DONA

meridià de Greenwich
Més de 4
Entre 2,15 i 4
Menys de 2,15

Sense dades

Doc. 9 La fecunditat al món.

Com s’expliquen les diferències? ACTIVITATS

La natalitat i la fecunditat obeeixen a factors socioeconòmics, 5. ● Comprèn els conceptes.
culturals i polítics. • Completa el fitxer de conceptes.
• Els factors socioeconòmics. Als països pobres, els fills tre- Afegeix la definició de:
ballen des de ben petits i contribueixen a sostenir la família. a) Natalitat.
També s’ocupen dels pares quan arriben a la vellesa, ja que b) Fecunditat.
no hi ha pensions de jubilació. Per tant, els pares estan inte- c) Relleu generacional.
ressats a tenir molts fills.
6. ●● Interpreta el text.
• En canvi, als països desenvolupats els fills comporten un gran
esforç econòmic, ja que no poden treballar fins als setze anys • Com són la natalitat
com a mínim i els costos de la criança poden arribar a ser i la fecunditat als països
desenvolupats? I als
molt elevats.
subdesenvolupats? Per què?
• Els factors culturals. En una societat, el nombre de fills dis-
minueix a mesura que augmenta el nivell cultural de les do- 7. ●● Interpreta els documents.
nes. L’alfabetització facilita, per exemple, l’ús correcte de mè- • Document 7. Com és la fecunditat
todes anticonceptius. per regions?
• També és important el paper de la religió. Generalment, to- • Documents 7, 8 i 9. Què representen?
tes les religions estan a favor de tenir molts fills, és a dir, són Quina relació hi ha entre fecunditat
natalistes. Per això, el nombre de fills és més alt en les socie- i desenvolupament?
tats i en els grups socials profundament religiosos. 8. ●●● Reflexiona.
• La política demogràfica. En molts països subdesenvolu- • Quins problemes pot provocar
pats, on la població creix més de pressa que els recursos, els una natalitat molt elevada si el país
governs intenten frenar el nombre de naixements mit- és pobre?
jançant polítiques de planificació familiar. I, contràriament, • I una natalitat reduïda?
als països rics, els governs ofereixen incentius per tenir fills.

213
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 214
La mortalitat
La mortalitat fa referència al nombre de defuncions
en una població. S’expressa per mitjà de la taxa bru-
ta de mortalitat*.
La mortalitat va ser molt elevada fins al segle XIX.
En el segle XIX es va reduir als països desenvolu-
pats i en el segle XX als països subdesenvolupats. El
descens va ser a causa de la millora en la sanitat i
en l’alimentació.
Així, la taxa de mortalitat en el món ha passat del
20 ‰ el 1950 al 9 ‰ actualment. Avui en dia, la
mortalitat és força reduïda a tot el món. Encara que
alguns països presenten taxes elevades (doc. 11).
L’elevada mortalitat s’explica per motius diferents:
l’existència d’epidèmies, les males collites que pro-
voquen fam i les guerres (doc. 10).
La mortalitat infantil
La mortalitat infantil fa referència al nombre de
morts menors d’un any en una població. S’expressa
per mitjà de la taxa de mortalitat de menors d’un
any*.
La mortalitat infantil també s’ha reduït molt. Anti-
gament, només la meitat dels fills que tenia una fa-
mília arribaven a ser adults. Si el 1950 morien 155
de cada mil infants de menys d’un any, en l’actuali-
tat la taxa de mortalitat infantil és del 55 ‰, és a
dir, tres vegades més petita.
Però hi ha grans diferències (doc. 12). De fet, la
mortalitat infantil es considera un excel·lent indica-
dor del nivell econòmic d’un país, ja que un infant
té moltes més probabilitats de morir en un país
subdesenvolupat que en un de desenvolupat.
L’esperança de vida
La caiguda de la mortalitat ha tingut com a conse-
qüència l’augment dels anys que viuen les perso-
nes, és a dir, l’augment de l’esperança de vida*.
El 1950 una persona vivia de mitjana 46 anys. En
l’actualitat, l’esperança de vida és de 63 anys per als
homes i de 68 per a les dones.
Però hi ha grans diferències (doc. 13). Mentre que
als països africans més pobres amb prou feines se
superen els 40 anys, als països més desenvolupats
es viu prop de 80 anys, és a dir, el doble.
214
GLOSSARI
Esperança de vida en néixer. Mitjana d’anys
que es calcula que pot arribar a viure un nounat.
Taxa bruta de mortalitat (Tbm). Relació entre
el nombre de defuncions en un any i la població
d’aquest any, expressada en tant per mil.
Nombre de defuncions en un any
Tbm   1.000
Població total d’aquest any
Taxa de mortalitat de menors d’un any (Tbm).
Relació entre el nombre d’infants menors d’un any
morts per cada mil nascuts vius.
DRETS HUMANS
Malalties de la nostra època
Als països desenvolupats, les malalties
responsables de la majoria de morts són el càncer,
les malalties del cor i les malalties de tipus
degeneratiu provocades per l’envelliment
demogràfic.
Als països subdesenvolupats tenen una incidència
especial les malalties epidèmiques, com la sida.
Segons Metges Sense Fronteres, al món hi ha
actualment 40 milions de persones infectades;
d’aquestes, el 90% viu en països subdesenvolupats,
la majoria a l’Àfrica.
Altres malalties que també tenen una incidència
alta en països subdesenvolupats són la malària,
la tuberculosi, la malaltia de Chagas i la malaltia
del son. La majoria estan relacionades amb
la desnutrició i la manca d’higiene ambiental
i són transmeses per insectes.
Doc. 10 Campanya sanitària de l’ONG
Metges Sense Fronteres al Tercer Món.
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 215

cerc
le p
olar
àrti
c

OCEÀ
PACÍFIC
OCEÀ
PACÍFIC
tròpic de Cànce r
OCEÀ
ATLÀNTIC

equador

OCEÀ
ÍNDIC

meridià de Greenwich
tròpic de Capricorn

TAXA DE MORTALITAT
Superior al 20‰
Entre el 15 i el 20‰
Entre l’11 i el 15‰
àrtic
Inferior a l’11‰ c er cle pol ar ant

Sense dades

Doc. 11 La mortalitat al món.

ACTIVITATS
Mortalitat infantil per regions (2005)
(en ‰) Àfrica
90 88,6
9. ● Comprèn els conceptes.
80 • Completa el fitxer de conceptes. Afegeix
70 la definició de:
60
Àsia
a) Mortalitat.
50 47,6
b) Mortalitat infantil.
40
Oceania
Amèrica c) Esperança de vida en néixer.
30 Llatina
25,4 22,4
20
Europa
Amèrica
del Nord
10. ●● Interpreta el text.
10 8,8 6,4

0
• Com són la mortalitat i l’esperança de vida
als països desenvolupats? I als
Doc. 12 La mortalitat dels menors d’un any al món
subdesenvolupats? A què és degut?
per regions.
11. ●● Interpreta els documents.
Esperança de vida per regions (2005)
• Document 11. En quines zones es
90

80
80,8
77,3 78,4
Homes Dones concentren els països amb mortalitats
75,5 76,1
70
73
70,2 69,8
66,8
70,8 més elevades? Per què?
60 • Document 12. Què representa? Quina
50
49,3 50,6 diferència hi ha entre les diferents regions?
40 • Document 13.
30
a) En quines regions és més baixa
20
l’esperança de vida? En quines és més
10
alta? Explica per què és així.
0
Nord-amèrica Oceania Europa Llatinoamèrica Àsia Àfrica b) Qui viu més, els homes o les dones?
Doc. 13 Esperança de vida en néixer en homes i dones Com ho explicaries?
per regions (en anys).

215
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 216

4. Dues situacions oposades: Doc. 14 El desequilibri entre sexes a la Xina.

els països rics i els països pobres

Uns països creixen molt i uns altres, molt poc
Anomenem creixement natural* o vegetatiu la
diferència entre el nombre de nascuts i de morts en
una població. Quan neixen més persones que les
que moren, la població creix, i quan neixen menys
persones que les que moren, disminueix.
Actualment, la taxa de creixement per al total del
món se situa al voltant del 12 %. Però es poden dis-
tingir dues situacions oposades (doc. 16):
• Als països desenvolupats el creixement natural
és molt baix, del voltant del 0,3 %. Això s’explica
perquè la natalitat és molt baixa.
• Als països pobres el creixement natural és alt,
per sobre del 2 %, o molt alt, per sobre del 3 %.
La raó és que continuen naixent molts infants i
cada vegada moren menys persones.
En uns països la població és jove
i en uns altres és vella
La població del món està envellint. A mitjan segle
XX només el 4 % dels habitants de la Terra tenien
65 anys o més. En l’actualitat, el percentatge és del
7 %, i la xifra continua augmentant.
També aquí hi ha dues situacions diferents (doc. 15):
• Als països desenvolupats el 15 % de la pobla-
ció té 65 anys o més. Això és degut al fet que la
població té una esperança de vida llarga. La po-
blació jove, menor de 15 anys, és molt reduïda.
• Als països pobres el 5 % de la població és vella.
En aquests països el problema és el contrari: te-
Cartell xinès a favor del control de la natalitat.
Al final del 1998, la revista The Economist revelava
que la «política d’un sol fill» ha provocat que
a la Xina es mantingui —tot i que està prohibit per
llei— el mil·lenari i brutal costum de l’infanticidi
femení. Segons William Lavely, demògraf
de la Universitat de Washington, entre el 1975
i el 1995, es van «perdre» 8,7 milions de naixements
de bebès del sexe femení. La taxa normal
de naixement d’homes i dones és de 106 nens
per cada 100 nenes. A la Xina ha variat
dramàticament: el 1982, 107 naixements de nens
per cada 100 naixements de nenes; el 1990,
110 per cada 100, i el 1995, 118 per cada 100.
El desequilibri entre els efectius masculins
i els efectius femenins comportarà, sens dubte,
greus problemes demogràfics en aquest país.
La situació s’agreuja per la caiguda de la fecunditat
general per sota dels nivells de reemplaçament.
Gaseta de l’ONU, 31 de desembre de 1998
Estructura per edats

nen una població jove molt elevada, ja que nei- (en %)

100 2,6%
xen molts infants. En alguns països, més d’un
90 12,4%
terç de la població té menys de 15 anys. 19,5%
80

70 53%
POBLACIÓ
60
Més de 65 anys
GLOSSARI 67,2%
50
66,4%
Entre 15-64 anys
Taxa de creixement natural (Tcn). Relació Entre 0-14 anys
40
entre el nombre de naixements i el nombre 30
de defuncions per cada cent habitants 20 44,4%
en un període determinat, generalment un any.
10
20,4%
Nascuts  Morts 0
14,1%

Tcn   1.000 Alemanya Estats Units Somàlia

Població total
Doc. 15 La població per edats a tres països del món.

216
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 217

cer OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

cle
pola
r àr
tic

OCEÀ
tròpic de Cànce r
OCEÀ
PACÍFIC
ATLÀNTIC

equador OCEÀ

PACÍFIC OCEÀ
CREIXEMENT VEGETATIU ÍNDIC
tròpic de Capricorn

meridià de Greenwich
Més del 3%
Entre l’1 % i 3%
Del 0% a l’1%
Creixement negatiu

Sense dades

Doc. 16 Mapa del creixement natural de la població al món.

5. Les polítiques de població ACTIVITATS

12. ● Comprèn els conceptes.

L’ evolució de la població planteja problemes dife- • Completa el fitxer de conceptes. Afegeix
rents segons els llocs. la definició de:
• Als països desenvolupats el nombre elevat d’an- a) Creixement natural.
cians fa incrementar la despesa dedicada a sani- b) Política natalista.
tat, pensions de jubilació, residències i personal c) Política antinatalista.
dedicat a la cura de persones grans, etc.
13. ●● Interpreta els documents.
• Als països subdesenvolupats la població creix • Document 14. Què creus que és la política
per sobre de l’economia, i aquest fet provoca atur de l’únic fill? Quines conseqüències té per
i misèria; en els casos més extrems, poden faltar a les nenes?
fins i tot aliments.
14. ●●● Organitza la informació.
Per això, alguns governs intenten intervenir en l’e-
• Copia la taula comparativa i completa-la.
volució dels seus països.
Països Països
• Molts països desenvolupats implanten polítiques
desenvolupats subdesenvolupats
pronatalistes, és a dir, polítiques que afavoreixin
Natalitat
la natalitat, com la creació d’escoles bressol, els
subsidis a les famílies nombroses, la reducció de Fecunditat
la jornada laboral dels pares i mares, els permisos Mortalitat
per paternitat i maternitat, etc. Mortalitat infantil
• Molts països pobres, en canvi, implanten políti- Esperança de vida
ques antinatalistes per controlar i reduir la taxa Població jove o envellida
de natalitat, com són les campanyes de planifi- Creixement demogràfic
cació familiar o les multes a les famílies amb més Problemes demogràfics
d’un fill (doc. 14).

217
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 218

6. La població espanyola (en milions d’habitants)

45
Evolució de la població espanyola

41,1
44,7

Una població envellida 40 37,7

39,4

35 34
30,5
L’Estat espanyol té més de 44 milions d’habitants. 30
26
28
25 23,7
La població espanyola va créixer molt fins a la dè- 20 18,6
20
21,4

cada de 1970, ja que la natalitat era molt elevada i 15

10
la mortalitat, baixa (doc. 17). Però des dels anys 5
vuitanta del segle XX, el creixement natural de la po- 0
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006
blació espanyola va baixar bruscament i avui en dia Doc. 17 Evolució de la població espanyola des del 1900.
no arriba al 0,2 %. Això és degut a dos factors:
• La reducció de la natalitat i la fecunditat
(doc. 18), com a conseqüència de la incorpora-
Evolució de les taxes de natalitat i mortalitat
ció massiva de la dona al mercat laboral, la difu-
(en ‰)
sió dels mètodes anticonceptius, l’endarreriment 40
Creixement
35
del matrimoni i la maternitat fins als 30 anys, 30
vegetatiu
negatiu
Natalitat
Mortalitat
25
etc. Així, el nombre mitjà de fills per dona és 20

d’1,32, un dels més baixos del món, i no garan- 15

10
teix el relleu generacional. 5
0

• L’increment de l’esperança de vida en néixer, 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2004

Estructura de la població per edats el 1900 i el 2005

una de les més altes del món, gràcies a la reduc-
5,2%
ció de la taxa de mortalitat.
16,7% 15,2% De 0 a 14 anys
Com a resultat, la població espanyola està envellida: 33,5%
De 15 a 64 anys
de cada cent persones, 17 tenen 65 anys o més, men- 61,3% 68,1% 65 anys i més
tre que el grup d’edat de menors de 15 anys és cada
1900 2005
vegada més reduït (doc. 18).
Doc. 18 Evolució de la natalitat i la mortalitat, i repartiment
de la població espanyola per edats.
Una població distribuïda desigualment
Tradicionalment, la població espanyola s’ha repar-
tit pel territori de manera desigual. Aquests dese- ACTIVITATS
quilibris són visibles a tres nivells:
• Entre comunitats autònomes. El 60% de la po- 15. ● Interpreta el text.
blació espanyola viu en quatre comunitats autò- • Les característiques de la població espanyola
nomes: Andalusia, Catalunya, Madrid i la Co- són similars a les dels països desenvolupats
munitat Valenciana. o a les dels països subdesenvolupats?
Justifica la resposta amb exemples.
• A escala provincial. Algunes províncies, com
ara Sòria o Terol, tenen unes densitats de pobla- • Per què es diu que la població espanyola
està distribuïda desigualment?
ció inferiors als 10 hab/km2, mentre que unes al-
tres, com Madrid o Barcelona, sobrepassen els 16. ● Interpreta els documents.
670 hab/km2. En general, les províncies inte- • Document 17. Descriu com ha evolucionat
riors, tret de Madrid, estan menys poblades que la població espanyola el darrer segle.
les litorals i les insulars. • Document 18. Com van evolucionar
• Dins de cada província. A la major part de pro- la natalitat i la mortalitat?
víncies la població es concentra a les ciutats, sobre-
17. ● Reflexiona.
tot a la capital, mentre que el camp està gairebé
despoblat. Així, per exemple, Saragossa concentra • Quin tipus de política de població ha de dur
el 71 % de la població de la seva província i el 51 % a terme el govern espanyol? Per què?
de tota la població aragonesa.

218
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 219
7. La població catalana
A principi de l’any 2006, Catalunya va arribar ofi-
cialment als 7.134.697 habitants, però els estudis rea-
litzats durant l’any 2007, a partir de les targetes d’u-
suari de la sanitat pública, indicaven una població
superior als 7.444.417 habitants.
Les dinàmiques
La població catalana va augmentar durant el segle XX
gràcies al descens de la mortalitat, a unes taxes de na-
talitat altes i, sobretot, a les diferents allaus migratòries
procedents de diferents parts de l’Estat espanyol.
El creixement es va alentir a mitjan dels setanta i la
natalitat va anar disminuint fins a la dècada de 1990.
El 1997, però, la natalitat començà a recuperar-se a
causa de la immigració estrangera. Catalunya ha pas-
sat d’una natalitat del 8,94 ‰ el 1996, a una de
l’11,41 ‰ el 2004. Aquestes dades queden molt lluny,
però, del 19,50 ‰ de 1975.
El descens de la natalitat s’ha de relacionar amb els
canvis socioculturals del darrer quart del segle XX.
Actualment, a Catalunya les dones són mares majo-
ritàriament a partir dels 30 anys. L ’ endarreriment
progressiu del primer fill per part de les parelles ca-
talanes està relacionat amb l’efectivitat dels mètodes
anticonceptius, la dificultat d’accés a l’habitatge i una
situació laboral estable, però també a un nivell d’es-
tudis superior de la població femenina i la incorpo-
ració massiva de la dona al món laboral.
L’envelliment de la població catalana
El descens de la natalitat i l’augment de l’esperança
de vida estan provocant, des de la dècada dels anys
vuitanta del segle passat, un envelliment progressiu
de la població catalana. La conseqüència directa és
que cada cop hi ha més gent gran a Catalunya.
L’any 2003, la població catalana de 60 anys i més
representava un 21,6% del total de la població,
mentre que la de menys de 20 no arribava al 19, 5 %.
L’esperança de vida en néixer dels catalans se situa
en els 80,1 anys de mitjana. De fet, es calcula que
el 2015 el nombre d’habitants majors de 85 anys
s’aproparà als 230.000, mentre que el 2002 la xifra era
de 118.000. L’increment de gent gran genera noves
necessitats i exigeix de l’administració nous serveis
sanitaris i assistencials.
La mortalitat s’ha mantingut estable entre 1996 i l’any
2004. L’índex de mortalitat de l’any 1996 era 8,75 ‰,
mentre que el 2004 era de 8,49 ‰.
L’ índex de creixement natural de la població, és a dir,
la diferència entre l’índex de natalitat i l’índex de mor-
talitat ha passat del 0,19 ‰ de 1996 al 2,92 ‰ del
2004.
La distribució territorial
La distribució de la població sobre el territori no és
homogènia. La població catalana es concentra so-
bretot al litoral, al voltant de les grans àrees urbanes
i al llarg dels grans eixos de comunicacions. Les co-
marques de la Catalunya interior i de muntanya es-
tan menys poblades.
L’any 2005, Catalunya tenia una densitat mitjana de
217,9 hab/km2. Les províncies més densament po-
blades eren les costaneres (Barcelona, Girona i Tar-
ragona, per aquest ordre), mentre que Lleida era la
menys densament poblada. Barcelona tenia 676,5
hab/km2 i Lleida 32,8 hab/km2.
Les comarques de l’interior i de muntanya han anant
perdent població com a conseqüència de l’èxode ru-
ral i de l’abandonament de les activitats econòmiques
tradicionals, com l’explotació forestal, la ramaderia
i l’agricultura.
Contràriament, les zones més properes a la costa han
incrementat i han diversificat la seva oferta d’ocu-
pació, tant en el sector industrial com en el dels ser-
veis, fet que ha comportant un increment de la po-
blació i de la densitat de població.
A FONS
En els últims vint anys, però,
l’arribada d’immigrants
estrangers i una lleugera
recuperació de la natalitat
–imputable sobretot a
la natalitat més alta de la
població d’origen estranger–
estan alentint el procés
d’envelliment. Així, doncs,
la tendència apunta cap a
un augment de la població
d’entre 0 i 15 anys, que podria
passar d’1 a 1,4 milions entre
el 2002 i el 2015.
Doc. 19
219
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 220

Evolució de l’esperança de vida en néixer

Anys de vida
87

86

85

84

83

82

81

80

79

78
Paquistan Resta Àsia
77 2,9 % 3,8 %
Xina UE-15
4,3 % Resta Europa
76 12,5 %
8,6 %
Resta Amèrica
2003 2005 2007 2009 2011 2013 2015 Any
19,0 %
Marroc
27,1 %
HOMES DONES Perú Equador
4,0 % 10,2 %
Hipòtesi baixa Hipòtesi baixa
Resta Àfrica
Hipòtesi alta Hipòtesi alta 7,5 %

Doc. 20 L’esperança de vida a Catalunya Doc. 21 Estrangers residents a Catalunya (2005) i el Raval
és una de les més altes d’Europa. de Barcelona.

La immigració ACTIVITATS

Una de les característiques de la demografia catalana 18. ● Comprèn els conceptes.

al llarg del segle XX ha estat la immigració. Fins als • Quins factors expliquen el creixement
anys setanta, Catalunya es va nodrir d’immigrants de la població a Catalunya?
procedents d’altres llocs de l’Estat espanyol, com ara • Per què és important la immigració?
Múrcia, Andalusia, Extremadura, Galícia, etc. A mit-
jan anys setanta, però, els fluxos migratoris proce- 19. ● Busca les idees principals.
dents d’altres llocs de l’Estat es van interrompre. • Quins han estats els factors clau
Des de la fi del segle passat, els fluxos migratoris de la demografia catalana durant
s’han reactivat. Aquest cop els immigrants provenen el segle XX?
majoritàriament de l’Àfrica, d’Amèrica llatina i de • La societat catalana és una societat
l’est d’Europa (doc. 21). envellida? Raona la resposta.
Catalunya ha esdevingut una de les comunitats autò- 20. ● Interpreta el text.
nomes dins de l’Estat espanyol amb un percentatge • Enumera les causes possibles que
més alt d’immigrants. Aquest fet és molt important expliquen l’augment de l’esperança de vida
ja que incideix directament en l’economia, i que té, a Catalunya.
al mateix temps, conseqüències socials i culturals. • Per què la major part d’immigrants es
Amb dades de l’any 2005, a Catalunya hi havia un concentren a la província de Barcelona?
total de 603.636 de residents estrangers legalitzats.
21. ●● Interpreta els documents.
La província amb més immigrants era Barcelona, amb
410.739, seguida de Girona, Tarragona i Lleida. • Documents 19 i 20. Enumera els principals
problemes als quals ha de fer front
La comunitat d’immigrants més nombrosa era l’afri-
la gent gran.
cana, amb un total de 209.049 immigrants, seguida
• Document 21. Quins són els reptes socials
de la llatinoamericana, amb 200.752. Per nacionali- i culturals que planteja la immigració?
tats, les comunitats més nombroses eren la marro-
quina i l’equatoriana. Els marroquins representaven 22. ●●● Reflexiona.
el 78,2% dels africans; i els equatorians el 30,79 dels • Amb quins problemes s’ha d’enfrontar
llatinoamericans. Entre els europeus, els romanesos, una societat envellida?
amb 24.618 immigrants censats eren el grup més gran.

220
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 221

Activitats
Interpretar un mapa de coropletes de la població espanyola

Els mapes de coropletes mostren la ASTÚRIES BISCAIA

LA CORUNYA
GUIPÚSCOA
distribució d’un fenomen en un territori PONTEVEDRA
LUGO CANTÀBRIA
ÀLABA
LLEÓ NAVARRA
(un país, una comunitat autònoma, OURENSE
PALÈNCIA
LA RIOJA GIRONA
OSCA
BURGOS
una província...). Cada valor numèric es ZAMORA LLEIDA
VALLADOLID SÒRIA BARCELONA
SARAGOSSA
representa amb un color. Com més fosc és SEGÒVIA
SALAMANCA TARRAGONA
un color, més alt és el valor. ÀVILA
GUADALAJARA
TEROL
MADRID
CASTELLÓ
CONCA
CÀCERES TOLEDO

23. ●● Interpreta el mapa. CIUDAD REAL

VALÈNCIA
BALEARS
BADAJOZ ALBACETE

• Quin territori representa? ALACANT

CÒRDOVA JAÉN
MÚRCIA
• Com es dóna la informació? Marca-ho. HUELVA
SEVILLA
GRANADA
• Per a tot l’Estat. MÀLAGA
ALMERIA

OCEÀ
• Per a cada comunitat autònoma. CADIS
ATLÀNTIC CEUTA
• Per a cada província. MELILLA

• Què ens indica cada color? DENSITAT DE POBLACIÓ

(en hab./km2)
SANTA CRUZ
• Classifica les províncies espanyoles DE TENERIFE LAS Menys de 20
PALMAS
en: molt poblades, mitjanament poblades De 20 a 80
i poc poblades. De 80 a 120
De 120 a 500
• Podries saber com es distribueix Més de 500
la població dins de cada província?

Interpretar un mapa d’isodenses d’Espanya

la Corunya Sant
Els mapes d’isodenses estan formats Lugo
Santander
Bilbao Sebastià
Oviedo
per zones que tenen la mateixa densitat Vitòria
Pontevedra Lleó Pamplona
de població. Ourense Palència Logronyo Osca Girona
Burgos
Lleida
Cada valor numèric es representa Zamora Valladolid Sòria Saragossa Barcelona
Segòvia
amb un color. Com més fosc és un color, Salamanca Tarragona
Guadalajara
més alt és el valor. Àvila
Madrid Conca
Terol

Càceres Castelló
Toledo de la Plana Palma
València
24. ●● Interpreta el mapa.
Badajoz Ciudad Real Albacete
• Quin territori representa? Quin tema? Alacant
Còrdova
Múrcia mar
• On es concentra la població, a la costa Huelva
Sevilla
Jaén

Granada Mediterrani
o a l’interior? Almeria

• Els dos arxipèlags, estan molt poblats Cadis Màlaga

OCEÀ
o poc poblats? Ceuta
ATLÀNTIC
• El 75 % de la població espanyola viu Melilla

en ciutats. Com es reflecteix aquest fet OCEÀ ATLÀNTIC DENSITAT DE POBLACIÓ

(en hab./km2)
en el mapa? Santa Cruz
de Tenerife Las Palmas
de Gran Canaria
Menys de 30
• Aquest mapa et permet saber com De 30 a 100
es distribueix la població dins de cada De 100 a 500

província? Més de 500

• Analitza el cas de la teva província.

221
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 222

Usar estadístiques per calcular dades i fer gràfics

25. ●● Recorda quina era la fórmula per calcular la • Quin país estava més poblat el 1900?
densitat de població. Anota-la. I el 2005?
• Com han evolucionat tots dos països els darrers
26. ●● Copia la taula i completa-la amb les dades
trenta anys?
de l’annex.
Densitat 28. ●●● Busca les dades a l’annex i elabora
Població Superfície un gràfic de barres per cada una de les variables
de població
d’aquests deu països: Espanya, la Xina, Uganda,
Austràlia
l’Equador, Austràlia, Suècia, els Estats Units,
Singapur Rússia, Argentina i el Marroc.
Canadà
• Taxes de natalitat, mortalitat i mortalitat
Espanya infantil.
27. ●● Elabora dos gràfics lineals a partir • Esperança de vida.
de les dades següents i respon les preguntes. 29. ●●● Analitza els gràfics que has elaborat
Data del cens o padró Mèxic Espanya i respon les preguntes.
1900 13.600.000 18.616.630
1910 15.200.000 19.990.669
• Segons les dades, quins països classificaries
1920 14.300.000 21.388.551 com a desenvolupats i quins com a
1930 16.600.000 23.677.095 subdesenvolupats? Raona la resposta.
1940 19.700.000 26.014.278
1950 25.791.017 28.117.873 30. ●●● Elabora dos gràfics sectorials amb
1960 34.923.129 30.582.936 les dades següents i decideix quin país pateix
1970 48.225.238 33.956.047
envelliment demogràfic.
1981 66.800.000 37.742.561
1990 81.249.645
1991 39.433.942
Anys Índia (%) Espanya (%)
1995 91.158.290 40.460.055 0-14 31 14
2000 97.483.412
15-64
4 64 69
2001 41.116.842
2005 103.263.388 44.108.530 65 anys i més 5 17

Investigar la història demogràfica de la teva família

31. ●●● Esbrina si els canvis assenyalats es reflecteixen també en la teva
En l’actualitat, les famílies família. Pots seguir les pautes següents:
que viuen a Espanya són
• Recull informació.
menys nombroses que en
el passat. Les taxes Nombre Edat en la qual van començar Edat en la qual va
de natalitat i fecunditat de germans a viure en parella tenir el primer fill
han disminuït, a causa, Mare
Madre
entre altres coses,
Padre
Pare
del progressiu envelliment
de la població i de la Abuela
Àvia materna
materna
incorporació de la dona Abuelo
Avi matern
materno
en el mercat laboral, que Abuela
Àvia paterna
paterna
ha repercutit en un Abuelo
Avi patern
paterno
endarreriment tant a Bisabuelo
Besavi 1 1
l’hora de començar a viure
en parella com a l’hora • Analitza la informació recollida. Examina les diferències entre
de tenir el primer fill. les generacions de la teva família.
• Fes un informe breu sobre l’evolució de la teva família.

222
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 223

Analitzar una fotografia de satèl·lit: el món de nit

32. ●● Observa la imatge.
• Què creus que representen els
punts?
• A quin hemisferi hi ha més
punts?
• A quins continents?

33. ●● Compara la imatge amb

el mapa de les pàgines 210 i 211.
• Coincideixen els punts amb les
zones més densament poblades
de la Terra?
• En quins casos sí que
coincideixen?
• En quins no? Com ho explicaries? Muntatge d’una vista satèl·lit nocturna del món.

Analitzar règims demogràfics

34. ●● Selecciona les variables del quadre que 35. ●●● Elabora una fitxa per a cada país,
usaries per estudiar cadascun dels problemes i anota-hi les qüestions següents:
següents:
• Com són la natalitat i la fecunditat, altes
• Evolució de la població en el futur. o baixes? Com és la mortalitat? I la mortalitat
• Nivell sanitari. infantil?
• Nivell educatiu. • Per tant, la població creixerà en el futur?
Quant: molt poc, una mica, molt?
• Nivell econòmic.
• Tenint en compte la natalitat i la fecunditat,
Variable Bangla Desh Espanya com evolucionarà la població jove,
Població total (habitants) 142.000.000 44.000.000
augmentarà, seguirà igual, descendirà?
Creixement demogràfic (%) 1,9 0,1
Població de 65 o més anys (%) 3,5 16,7
• Quin percentatge de la població és vella?
Població menor de 15 anys (%) 33 15,2 • Tenint en compte la mortalitat i l’esperança
Població urbana (%) 25 76 de vida, com evolucionarà la població vella?
Nombre mitjà de fills per dona 3,1 1,3
Natalitat (‰) 27 11 36. ●● Analitza les dades que has recollit
Mortalitat (‰) 8 9 i selecciona els principals problemes
Mortalitat infantil (‰) 65 3,9
demogràfics als quals s’enfronten aquests
Esperança de vida en néixer (anys) 61 80
països.
Edat mitjana (anys) 22 40
Ingressos mitjans per habitant (dòlars) 2.000 25.000 • L’elevat creixement de la població.
Població que viu amb menys de 2 $ al dia (%) 83 0
• El creixement lent de la població.
Despesa per habitant en salut (dòlars) 68 1.950
Metges per 1.000 habitants 0,2 3,4 • L’excés de població jove.
Població sense accés a aigua potable (%) 25 0
• Envelliment de la població.
Consum d’energia per càpita (equival 155 3.215
a kg de petroli)
Taxa d’alfabetització (%) 43 98
37. ●● Quin tipus de política demogràfica hauria
Telèfons mòbils 2.700.000 39.000.000 de dur a terme cada país? Proposa mesures.
Usuaris d’Internet 300.000 17.200.000
Carreteres pavimentades (km) 22.800 660.000
38. ●● Creus que l’evolució de la població
(12.000 de en aquests països és un obstacle o un al·licient
vies ràpides)
Font: OMS, Banc Mundial, UNFPA, Fons de Població de les Nacions Unides per al creixement econòmic futur?

223
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 224

U N I TAT

17 Una població diversa

1. Les societats segons l’estructura
econòmica i social
Els grups humans tenen diferents nivells de desenvolupament
econòmic i també diferents maneres de viure. Podem distin-
gir-ne tres grans tipus: les societats rurals, les industrials i les
postindustrials (doc. 4).

Les societats rurals

En les societats rurals, l’agricultura, la ramaderia i l’explota-
ció dels recursos minerals i energètics són la base de l’eco-
nomia. En alguns països, més de la meitat de la població es Doc. 1 Recol·lecció d’arròs a Zanzíbar
(Tanzània).
dedica a aquestes activitats. La majoria duu a terme les feines
del camp amb eines molt rudimentàries fet que motiva que la
producció sigui molt baixa (doc. 1).
La indústria no és gaire important i està poc modernitzada.
Solen ser indústries dedicades a sectors tradicionals, com el
tèxtil, o que necessiten mà d’obra barata.
El sector de serveis pot ocupar gran part de la població, però
són activitats tradicionals, com el petit comerç.
La major part de la població continua vivint al camp, en petits
llogarets. Als llogarets es mantenen molt forts els llaços entre
els membres de la comunitat i les tradicions del grup, de ma-
nera que es tracta d’una societat molt estable.
Les societats rurals continuen sent importants als països amb
un nivell de desenvolupament baix de l’Àfrica, l’Àsia i Ibero- Doc. 2 Fàbrica d’automòbils a Varsòvia
amèrica. (Polònia).

Les societats industrials

En les societats industrials, més d’un terç de la població activa
treballa en la indústria. Els sectors tradicionals (siderúrgia,
tèxtil, química) continuen sent els que tenen més importància
i les fàbriques estan poc modernitzades (doc. 2).
L’agricultura i la ramaderia hi tenen un pes escàs, mentre
que el sector de serveis és fort, sobretot en el cas dels trans-
ports, les comunicacions i el comerç.
La majoria de la població viu en ciutats, i el camp es va des-
poblant.
Podem trobar societats industrials a l’est i al centre d’Europa i
als països d’industrialització recent (Mèxic, el Brasil, països del Doc. 3 Àrea comercial i de lleure a Sydney
sud-est asiàtic…). (Austràlia).

224
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 225

cerc
le p
olar
àrti
c

OCEÀ
PACÍFIC
tròpic de Cànce r
OCEÀ
ATLÀNTIC
OCEÀ
PACÍFIC
equador

OCEÀ
ÍNDIC

meridià de Greenwich
tròpic de Capricorn

Societats rurals
Societats industrials
Societats postindustrials
àrtic
Sense dades c er cle pol ar ant

Doc. 4 Societats rurals, industrials i postindustrials.

ACTIVITATS

Les societats postindustrials 1. ● Comprèn els conceptes.

En les societats postindustrials, els serveis ocupen més del • Com classificaries la societat
60% de la població (doc. 3). Aquests serveis són molt variats catalana: rural, industrial
i d’alt nivell (serveis financers, serveis a empreses, serveis in- o postindustrial? Per què?
formàtics). Aquestes activitats són el motor de la modernitza- 2. ● Busca les idees principals.
ció i el creixement econòmics.
• Descriu en un paràgraf cadascun
La indústria ocupa menys del 30 % dels habitants. Les activi- dels tipus de societat que has
tats industrials tradicionals estan perdent pes i cada vegada te- estudiat. Inclou-hi aquestes
nen més força les indústries relacionades amb les noves tec- dades: activitat econòmica
nologies. principal i grau de modernització.

L’ agricultura i la ramaderia representen sempre menys del 3. ●●Interpreta els documents.

10 % de la població activa, i en la majoria de casos no arriba • Documents 1-3. Quina societat
ni al 5 %. Ara bé, l’ús de màquines i altres avenços tecnològics representa cada fotografia?
fan que la producció continuï augmentant, malgrat que la mà Destaca els trets que et permeten
d’obra sigui escassa. classificar-les d’aquesta manera.
Són societats urbanes en les quals s’ha completat el procés • Document 4. Quins tipus de
d’emigració dels pagesos a les ciutats. Els darrers temps s’està societats predominen a Europa?
produint el fenomen invers: una part de la població urbana I a l’Àfrica?
abandona els centres de les ciutats i tria viure a llocs on l’ha- 4. ●●● Reflexiona.
bitatge és més assequible i on hi ha més qualitat mediambien-
• Dins d’un país rural, hi pot haver
tal. enclavaments modernitzats?
Les societats postindustrials són les pròpies dels països més • Quin futur creus que els espera,
desenvolupats: els Estats Units, el Canadà, els països occiden- a les societats rurals?
tals de la Unió Europea, el Japó, Austràlia...

225
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 226

cer
cle
pol OCEÀ
ar à
rti c
GLACIAL ÀRTIC

CIVILITZACIÓ ESLAVA

CIVILITZACIÓ OCCIDENTAL
CIVILITZACIÓ
CIVILITZACIÓ JAPONESA
XINESA
tròpic de Cànce r OCEÀ
CIVILITZACIÓ ISLÀMICA
IB OCEÀ PACÍFIC
CIVILITZACIÓ
ER
O C EÀ O C ATLÀNTIC HINDÚ
A
IV

equador PACÍFIC Insulíndia

IL

CIVILITZACIÓ
M
ER

IT

DE
OCEÀ
ZA

L’ÀFRICA
IC

ÍNDIC
CIÓ

NEGRA
AN

tròpic de Capricorn
A

meridià de Greenwich
CIVILITZACIÓ
OCCIDENTAL

Doc. 5 Les grans civilitzacions del món.

2. La diversitat cultural 3. Els grans reptes culturals d’avui

de les persones En el món actual, a causa del procés de globalitza-
Les civilitzacions són les grans àrees culturals de ció, els contactes entre les diferents cultures s’han
la Terra. Les persones que formen part d’una civi- intensificat; per això la convivència cultural és un
lització tenen una concepció pròpia del món i dels grans reptes del nostre temps i un motiu crei-
comparteixen uns senyals d’identitat, com ara la xent de preocupació.
llengua, la religió, els costums, la mentalitat, les
tècniques, el sistema de govern, etc. Avui dia en el La convivència entre majories i minories
món es diferencien diverses grans civilitzacions, culturals
com ara l’occidental, l’eslava, la xinesa, l’eslava i la
Dins d’un mateix país conviuen dues cultures o
islàmica. Europa forma part de la civilització occi-
més. En general, hi ha una cultura majoritària, que
dental (doc. 5).
predomina sobre les minoritàries. Per exemple,
Dins de cada civilització es distingeixen una multi- als Estats Units la cultura majoritària és l’anglosa-
tud d’unitats que s’anomenen cultures. Així, en la xona, que conviu amb les minories hispana, xinesa
civilització occidental trobem les cultures anglosa- i negra.
xona, escandinava, mediterrània, etc. Dins de ca-
La situació ideal és que entre les diferents cultures
dascuna de les cultures es podrien fer altres distin-
que conviuen en un mateix espai hi hagi una rela-
cions.
ció de respecte. Però de vegades les persones són
Cada cultura es localitza en un espai, que pot com- marginades per la cultura a la qual pertanyen. Ge-
prendre diversos països. I dins d’un país hi poden neralment, la cultura majoritària és la que sol im-
haver diferents regions culturals. posar-se sobre les altres. Però també pot passar el
No hi ha civilitzacions ni cultures superiors o infe- contrari. Per exemple, en alguns països de l’Amèri-
riors. En el món hi ha moltes cultures diferents que ca Llatina la població indígena majoritària ha estat
aporten diversitat i riquesa. discriminada per la minoria occidental.

226
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 227

La desaparició de cultures
DRETS HUMANS
La cultura occidental, sobretot la dels Estats Units,
s’ha estès per tot el món. Els mitjans de comunica-
ció familiaritzen totes les persones del món amb la
manera de viure dels Estats Units, amb els seus gus-
tos, música, idioma..., i acaben integrant en la seva
vida algun d’aquests aspectes.
Conèixer i aportar trets d’altres cultures pot ser en-
riquidor. Les cultures no són estàtiques, sinó que
evolucionen amb la incorporació de les aportacions
d’altres cultures. El problema sorgeix quan se’n subs-
titueix una per una altra i desapareixen cultures, ja
que això empobreix el planeta (doc. 6).
Els contactes entre diferents cultures solen ser pa-
cífics, a través de les migracions, els mitjans de co-
municació, el turisme, els negocis, etc. Però també
han estat freqüents en la història els contactes vio- Doc. 6 Boiximans.
lents entre cultures diferents, quan un poble en con-
quereix un altre i li imposa la seva. Cultures indígenes amenaçades
Les poblacions autòctones compten amb uns 300
Els fonamentalismes milions de persones a tot el món, i es divideixen
en més de 5.000 cultures diferents. Els darrers
Els fonamentalismes són moviments religiosos que anys s’han multiplicat els moviments
apliquen el contingut dels llibres sagrats per regular internacionals que defensen els drets dels pobles
la vida d’una societat. Per als fonamentalistes només indígenes.
hi ha una veritat, la dels textos sagrats, i això els sol Molts grups estan amenaçats per interessos
conduir a ser intolerants amb qui no comparteix la econòmics. Aquest és el cas, per exemple,
seva visió, però no necessàriament violents. dels boiximans, una de les cultures més antigues.
Normalment, els moviments fonamentalistes rebut- Relegats avui dia al desert del Kalahari, el govern
gen alguns elements del món modern, com ara la de Botswana pretén expulsar-los de les seves
igualtat entre homes i dones, o el fet que les lleis terres per fomentar-hi el turisme i l’extracció
de diamants.
no es basin en la religió.
El Parlament suec va concedir el premi Nobel
Encara que el fonamentalisme islàmic és el més co- alternatiu 2005 a l’organització boiximana First
negut i estès, hi ha fonamentalistes dins les tres grans People of the Kalahari per la tasca de resistència
religions monoteistes: el cristianisme, l’islam i el ju- contra l’expulsió de les seves terres.
daisme i també en alguna politeista com l’hinduisme.

ACTIVITATS

5. ● Comprèn els conceptes.
• Explica la diferència entre civilització i cultura.
• Què és una cultura majoritària? I una minoria
cultural?
• Tota persona religiosa és fonamentalista?
6. ●● Interpreta els documents.
• Document 5.
a) Quines civilitzacions es distingeixen avui dia?
b) Esmenta les regions per les quals s’estén cada
civilització?
7. ●●● Reflexiona.
• Posa exemples d’actualitat relacionats amb
els principals problemes culturals del nostre
temps.
• Quins trets compartim les persones
de la civilització occidental?

227
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 228

4. Les llengües del món (en milions de parlants)

Xinès
Les deu llengües més parlades del món

La llengua és un tret distintiu d’una societat i ser- 1.300

1.200
mandarí
1.211

veix d’element d’unió entre les persones que la par- 1.100

1.000
len, ja que els permet comunicar-se entre si. 900
800
En el món hi ha entre 5.000 i 6.000 llengües dife- 700
Àrab clàssic
(i dialectes)
rents (doc. 8). Només a l’Àfrica se’n parlen unes 600
Anglès
211
500 445 Hindi
1.000 de diferents. Ara bé, no totes les llengües te- 400 366
Castellà
340
nen el mateix pes. 300 Bengalí Portuguès Rus
207 176
Japonès
200 167 125 Alemany
100
• El 96% de la població únicament utilitza el 4% 100
0
d’aquestes llengües. Font: Human Geography. Culture, Society and Space. Ed. Wiley

• Més de la meitat de les persones s’expressen en Doc. 7 Les deu llengües més parlades del món.
les deu llengües més parlades.
• A Internet, el 90% de les llengües no s’utilitzen. Països amb més llengües
El predomini de la llengua anglesa a la xarxa és (en nombre de llengües)
Papua-
aclaparador: tres de cada quatre pàgines estan 900 Nova Guinea
832
escrites en anglès, tot i que per a la meitat dels 800 Indonèsia
731
usuaris de la xarxa l’anglès no és la llengua ma- 700

terna. 600 Nigèria

515
De vegades, l’àrea on es parla una llengua coinci- 500
Índia
400
deix amb un estat. Però és normal que un idioma 400
Mèxic Camerun Austràlia
295 286
es parli en diversos països i també que dins d’un 300 268 Brasil
234

mateix país convisquin llengües diferents (docs. 8 200

i 9). Per exemple, el castellà és l’idioma oficial de 100

21 països, i a l’Estat espanyol també es parlen altres 0

llengües. Doc. 8 Els països amb un nombre més alt de llengües.

Llengües dominants i llengües en perill

Les llengües amb un nombre més alt de parlants
són el xinès (més de 1.200 milions de persones),
l’anglès (uns 445 milions), el hindi (prop de 366
milions) i el castellà o espanyol (uns 340 milions)
(doc. 7).
Ara bé, la importància d’una llengua no es basa no-
més en el nombre de persones que la parlen.
L’anglès és la llengua internacional dels nostres
dies, ja que és el vehicle de comunicació que utilit-
zem per comunicar-nos en els àmbits polítics,
econòmics i científics. Per això és la llengua que
aprenen més persones en el món. El castellà s’està
convertint en la segona llengua més demanada en
l’aprenentatge de segones llengües.
La tendència a la uniformització cultural amenaça
la pervivència de les llengües més minoritàries.
L’ONU ha advertit que la meitat de les llengües que
es parlen avui dia a la Terra podrien desaparèixer al
llarg del segle XXI.
ACTIVITATS
8. ●● Interpreta els documents.
• Document 7. Quines són les llengües
més parlades del món? Totes es poden
considerar llengües internacionals?
Per què?
• Document 8. Quina mida tenen aquests
països? Com aconsegueixen fer-se entendre
els seus habitants?
9. ●●● Reflexiona.
• Creus que és important parlar altres llengües
a més de la pròpia? Per què?
• Creus que la teva llengua materna té un futur
com a llengua internacional? Justifica la teva
opinió.
• Què és una llengua: una part del patrimoni
cultural, un instrument de comunicació o
totes dues coses?

228
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 229

El castellà va néixer L’anglès és un idioma originari del nord d’Europa

a Castella durant l’edat (el que avui és Alemanya i Dinamarca), que es va
mitjana. També és conegut desenvolupar a Anglaterra i que després es va
amb el nom d’espanyol. difondre a moltes de les seves antigues colònies.
Amb més de 300 milions És el segon idioma del món en nombre de parlants que el tenen com
de parlants a tot el món, a llengua materna, i és el més demanat com a segona llengua.
sobretot a l’Estat espanyol La importància cultural, econòmica, militar, política i científica del Regne
i Iberoamèrica, és la quarta Unit i els Estats Units durant els dos darrers segles ha donat a la llengua
més parlada del món com anglesa el preeminent estatus de llengua internacional. El coneixement
a llengua materna, i la de l’idioma anglès és pràcticament un requisit per treballar en les
segona més demanada com a llengua institucions acadèmiques internacionals, per exemple. També és essencial
d’ensenyament no materna. per accedir a bona part de la informació que circula per Internet.

cer OCE
cle À GLAC
pol IAL ÀRTIC
ar
àrt
ic

OCEÀ
OCEÀ
PACÍFIC
tròpic de Cànce r ATLÀNTIC

OCEÀ
PACÍFIC
equador

OCEÀ
ÍNDIC
meridià de Greenwich

tròpic de Capricorn

FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES

Afroasiàtica Dravídica Japonesa i coreana Nigerokurdufaniana Sinotibetana Altres

Altaica Ameríndia Khoisànida Indopacífica Sudanesa

i australiana
Austroasiàtica Indoeuropea Austronèsica Niloticosahariana Uràlica

Font: Human Geography. Culture, Society and Space. Ed. Wiley i Diccionari de lingüística (dir. Jesús Tuson). Ed. Vox

Doc. 9 Les principals famílies lingüístiques.

El hindi és un dels quinze idiomes

El xinès és l’idioma que té el nombre oficials de l’Índia. El parlen més de L’àrab és la cinquena llengua més
més alt de parlants del món: més de mil 300 milions de persones, la majoria parlada del món, amb més de 200 milions
milions de persones. És l’idioma oficial en aquest país, però també a Bangla de parlants. És l’idioma oficial en més de
a la Xina, Taiwan i Singapur, i també Desh, la República Sud-africana, les vint països, la majoria situats al nord de
es parla a Indonèsia i Malàisia. illes Maurici, etc. l’Àfrica i a l’Orient Mitjà.

229
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 230

5. Les religions del món (en milions de creients)

Cristianisme
Religions amb més fidels

1.600 1.523,8
La religió és el conjunt de creences i de pràctiques que es rela- 1.400 Islam
1.156,7
cionen amb el que un conjunt de persones consideren diví o 1.200
1.000 Hinduisme
sagrat. 800 757,3
600 Budisme Religions
La religió influeix en la manera de viure de les societats, ja que 400 347,3 xineses
262,9
200
directament o indirectament en condiciona els valors, la ma- 0

nera d’organitzar la família, els hàbits alimentaris, les festes, Doc. 10 Les religions amb el nombre més alt
l’arquitectura, etc. Per això, les religions constitueixen un se- de fidels al món.
nyal d’identitat cultural.

Les religions principals

ACTIVITATS
Els nostres avantpassats prehistòrics ja tenien creences religio-
ses. Les primeres religions eres animistes, és a dir, adoraven les 10. ●● Interpreta els documents.
forces de la naturalesa. Les religions animistes continuen tenint • Documents 10 i 11. Completa
gran importància en àrees extenses de l’Àfrica i de l’Amèrica del el quadre.
Sud, i en alguns punts d’Austràlia i el sud-est asiàtic, moltes ve- Nre. de Creen- Localit-
gades barrejades amb altres religions com la catòlica. Història
fidels ces zació
Les religions amb un nombre més alt de practicants i que te- Cristianisme
nen més extensió geogràfica són el cristianisme, l’islam, l’hin- Islam
duisme i el budisme (doc. 10): Hinduisme
• El cristianisme té més de 1.500 milions de fidels. Budisme
• L’islam té més de 1.150 milions de creients.
11. ●●● Reflexiona.
• L’hinduisme té més de 750 milions de practicants.
• El budisme té prop de 350 milions de seguidors. • Per què creus que de vegades
la religió és una font
Altres religions importants són el sintoisme, que només es de conflictes?
practica al Japó; les religions xineses (confucianisme i taois- • Què opines dels estats que
me), que es localitzen en una gran zona de la Xina i Corea i prohibeixen la pràctica d’alguna
que rebrota amb força en l’actualitat; i el judaisme, que es religió?
practica a Israel i en petites comunitats disperses al nord i l’est • Els governs han de tenir en
de l’Àfrica, Amèrica i Europa (doc. 11). compte la religió majoritària
També cal tenir en compte que moltes persones no creuen en quan elaboren les lleis?
cap religió. Aquest grup és especialment nombrós a Europa i 12. ●●● Cerca informació
en certes zones de l’Àsia. a Internet sobre religions.
• Esbrina en què consisteixen
Els conflictes religiosos les diferències entre sunnites
Les religions s’expandeixen des de les àrees on es van originar. i xiïtes, i entre protestants,
Per això, és habitual que en un mateix territori convisquin ortodoxos i catòlics.
persones de religions diferents. Aquesta convivència ha estat • Tria una altra religió que
pacífica en general, però al llarg de la història també ha estat no s’hagi analitzat en el
font de conflictes, i fins i tot ho és de vegades en l’actualitat. document 11 i escriu un text
Moltes persones han estat perseguides i expulsades del seu pa- breu en què hi expliquis
la història, els pilars principals,
ís per les seves idees religioses.
el nombre de practicants que
D’altra banda, en molts estats hi ha una religió oficial i les té en l’actualitat i els llocs on té
persones no tenen llibertat per practicar-ne d’altres, almenys més importància.
de manera pública.

230
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 231

El cristianisme és una
religió monoteista, és a dir,
que defensa l’existència
d’un únic déu. Va ser
fundat per Jesucrist a
Palestina en el segle I
i el seu llibre sagrat és
la Bíblia.
És la religió més difosa a tot
el món, i la majoritària a
Europa, Amèrica, Austràlia
i Nova Zelanda.
Es divideix fonamentalment
en tres branques:
catolicisme, protestantisme
i ortodòxia.
L’islam és una religió monoteista. Va ser fundat per Mahoma
a Aràbia en el segle VII. El seu llibre sagrat és l’Alcorà, que va
ser revelat a Mahoma per Al·là, que és el nom que donen
els musulmans a Déu.
Es practica sobretot al nord de l’Àfrica, el sud-oest de l’Àsia
i a Indonèsia.
Els musulmans
practiquen l’oració,
el dejuni al mes del
ramadà i l’almoina, i han
de pelegrinar a la Meca
almenys una vegada
a la vida.
L’islam es divideix en dues
branques: la sunnita, que
és la majoritària, i la xiïta.

OCE RELIGIONS PRINCIPALS

À GLACIAL ÀRTIC
Cristianisme
Cristiana catòlica

Cristiana ortodoxa

Cristiana protestant

Islam
Islàmica sunnita
OCEÀ OCEÀ
tròpic de Cànce r ATLÀNTIC PACÍFIC Islàmica xiïta

Grans religions
orientals
equador
Budisme
OCEÀ OCEÀ
meridià de Greenwich

PACÍFIC ÍNDIC Hinduisme

tròpic de Capricorn Sintoisme

Altres religions
Religions tradicionals
i animistes

Religions xineses

Judaisme
ANTÀRTIC
CIAL Font: Human Geography.
GLA Culture, Society and Space.
EÀ
OC Ed. Wiley

Doc. 11 Distribució de les grans religions en el món.

L’hinduisme és una religió politeista que va sorgir a l’Índia en el segon El budisme és una doctrina fundada per
mil·lenni abans de Crist. Buda a l’Índia cap al 500 aC.
L’hinduisme es concentra principalment al seu lloc d’origen, l’Índia, i als Actualment es
països veïns. practica sobretot
al sud-est asiàtic.
Els seus fidels creuen en la reencarnació.
És a dir, creuen que quan una persona Els seus seguidors
mor, la seva ànima es reencarna en un també creuen en la
altre cos, humà, animal o vegetal. Aquest reencarnació.
procés pot durar milers d’anys.
L’alliberament
Els hindús aspiren a abandonar el cicle consisteix en l’èxtasi
de reencarnacions i assolir la perfecte o nirvana.
immortalitat, és a dir, l’estat ideal que
només es pot assolir a través de la
renúncia, l’abstinència i la contemplació.

231
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 232

Activitats
Resumir la unitat en quadres i esquemes
13. ●● Completa el quadre.

Societat rural Societat industrial Societat postindustrial

Sector predominant
Agricultura i ramaderia
Indústria
Serveis
On viu la població
Localització

14. ●● Completa l’esquema.

LES CIVILITZACIONS

Definició Quines són Trets principals Problemes actuals

que les identifiquen que s’hi relacionen

Analitzar un cas: els indígenes de Guatemala

15. ●● Llegeix el text i respon les
A Guatemala, els pobles maia, preguntes.
garífuna i xinca constitueixen
més de la meitat de la població, • Quin problema planteja?
però viuen en una situació • Els indígenes són la majoria
deplorable des de fa segles. o la minoria de la població?
Les classes governants van • Et sembla estrany que tot i això,
prohibir als indígenes que siguin ells els marginats? Com creus
parlessin les seves llengües, que és possible?
els van arrabassar les terres Rigoberta Menchú. És una
• Què opines de la situació
de les representants més
i els van sotmetre a tota mena dels indígenes de Guatemala?
importants en la lluita
d’exclusions. Com a resultat, • Coneixes altres casos semblants al
pels drets indígenes. Va
avui dia el 80 % dels indígenes denunciar davant de la nostre país o en altres països del món?
és pobre; d’aquests, el 40 % viu comunitat internacional
en la pobresa extrema i el 67 % les atrocitats comeses 16. ●●● Cerca a Internet la Declaració
dels infants pateix desnutrició al seu país. El 1992 va ser de Kimberley, feta a la Cimera
crònica. guardonada amb el premi Internacional dels Pobles Indígenes
Nobel de la pau. l’agost del 2002. Llegeix-la i respon.
El rebuig a la població indígena
es va posar de manifest una vegada més durant la llarga • Quines són les reclamacions
guerra civil que va arrasar aquest país al final del segle XX principals de la població indígena?
i en la qual van morir unes 200.000 persones. El 80 % Et semblen justes?
de les víctimes mortals van ser indígenes maies, que foren • Creus que afavoriran el seu
massacrats cruelment. Molts altres van patir tortures desenvolupament econòmic?
i violacions sistemàtiques dels seus drets, tot i que van I la preservació de la seva cultura?
aconseguir sobreviure. Els responsables d’aquest genocidi
no han estat castigats. • Per què critiquen la globalització
econòmica actual?

232
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 233

Analitzar un cas: els fonamentalismes

El fonamentalisme islàmic
El fonamentalisme islàmic es presenta com l’executor de l’Alcorà,
el llibre sagrat de l’islam. Memoritzat i copiat escrupolosament
des de la infància, l’Alcorà és el primer llibre de lectura, l’únic codi
i la regla de vida.
Als països on s’han implantat governs fonamentalistes, com l’Aràbia
Saudita i l’Iran, l’islam és l’única religió que es pot professar
en públic, els càrrecs religiosos intervenen en el govern i l’Alcorà,
interpretat de manera conservadora, és la font de les lleis.
En aquests països se segueix la llei xaria, que té en compte un seguit
d’ofenses greus contra l’Alcorà, anomenades hadd, que són
severament castigades. Entre aquests crims hi ha l’adulteri, que és
penat amb la lapidació (matar a pedrades); les relacions homosexuals,
que es poden sentenciar amb la decapitació (tallar el cap); beure
alcohol, castigat amb la flagel·lació i les fuetades en públic,
i el robatori, un delicte que es rescabala amb l’amputació d’una mà
al lladre.

El fonamentalisme cristià: els amish

Els amish conformen un moviment religiós no violent format per
cristians protestants. El moviment va ser fundat pel suís Jacob
Amman al final del segle XVII com a reacció al que ell considerava
una relaxació moral de la seva Església.
En el segle XVIII, molts amish van emigrar als Estats Units, on viuen
en comunitats molt peculiars, amb un estil de vida tradicional,
d’esquena a la modernitat i al que passa fora del seu entorn.
Les normes que regeixen cada comunitat varien d’unes a d’altres. Així,
el que en una comunitat està prohibit pot estar permès en una altra.
Però, en general, totes rebutgen els avenços tecnològics i el progrés
social. La majoria també rebutja les ajudes i els serveis socials de
l’estat.
La seva manera de viure xoca en alguns aspectes amb les lleis
nord-americanes, sobretot pel que fa a l’educació i el treball infantil.
Els nens i les nenes amish es formen en escoles pròpies,
que abandonen després de la instrucció elemental per començar
a treballar en la comunitat.

17. ●● Reflexiona.
• Tota la població d’un estat té les mateixes creences
religioses?
• Si es prenen els llibres sagrats com a base de les
lleis, què passarà amb les persones que no
professen aquesta religió?
• Que et sembla que passa quan els llibres sagrats són
la base de l’organització política i social? Per què?
• Què és la xaria? Què n’opines?
• Està implantada a tots els països musulmans?
• Creus que la comunitat internacional ha de
forçar els governs a posar fi a la xaria?
• Els amish no compleixen algunes lleis
educatives i laborals dels Estats Untis per
motius religiosos. Creus que és justificable?

233
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 234

U N I TAT

18 La diversitat dins
de cada societat
1. Les persones s’agrupen en societats GLOSSARI
Ètnia. Grup humà amb característiques
Des dels orígens, els éssers humans s’han agrupat per cooperar comunes, tant racials com culturals
els uns amb els altres, protegir-se i millorar la qualitat de vida. (llengua, creences...).
Aquestes agrupacions voluntàries formen una societat. Estratificació social. Divisió de la
Les primeres formes d’agrupació van ser els clans i les tribus, societat en grups socials organitzats
que eren grups familiars de mida petita. Posteriorment es van de manera jeràrquica.
formar agrupacions més grans i més complexes (pobles, ciu-
tats, estats, imperis, etc.).
Les societats tenen una organització. Disposen d’un sistema DRETS HUMANS
econòmic l’objectiu del qual és satisfer les necessitats de la
població, amb un sistema polític que garanteixi el govern, Les castes
l’ordre i la seguretat, i unes lleis que regulin la convivència. Antigament, la societat de l’Índia
Generalment, els membres d’una societat comparteixen trets s’organitzava en castes. Segons
culturals (llengua, costums, mentalitats, etc.). la família on naixia un persona,
pertanyia a una casta determinada,
2. La diversitat de grups socials i aquesta situació no podia canviar
al llarg de la vida.
Les persones que formen una societat no són iguals. A totes les L’origen de les castes es remunta
societats hi ha diferències entre els membres en funció de la ri- a més de 3.000 anys. Les castes
quesa econòmica, el poder polític, les capacitats individuals, la originals eren quatre, de més a menys
formació i la cultura, la professió, la llengua, l’edat, el sexe, l’o- poder: la dels bramans o sacerdots,
rigen, l’ètnia*, les creences, etc. la dels ksatriya o guerrers i nobles;
la dels vaishya, artesans i comerciants,
Aquestes diferències solen originar l’aparició d’associacions en i la dels shudra, pagesos, obrers
les quals s’uneixen els que comparteixen uns objectius i uns i artesans que servien els altres. Els
interessos determinats, per exemple els partits polítics, els sin- exclosos eren els pàries o intocables,
dicats, els clubs esportius, les associacions de veïns i les orga- que duien a terme les tasques
nitzacions no governamentals (ONG). considerades degradants.

3. Les societats tenen una estructura El 1950 el govern indi va prohibir

el sistema de castes, però en la realitat
continuen existint. Hi ha poca gent
En cada societat es distingeixen estrats socials que s’organitzen que es casi amb persones d’una casta
segons una jerarquia. No hi ha societats sense jerarquies. inferior a la pròpia, i els intocables
Les formes d’estratificació social* varien segons els llocs, i han (actualment anomenats dàlits)
continuen sent discriminats.
canviat amb el pas del temps. Per exemple:
• En l’edat mitjana i en l’edat moderna les societats s’organit-
zaven en estaments determinats pel naixement: la noblesa
i el clergat posseïen el poder i la terra, i els pagesos i els ar-
tesans en depenien.
• En l’edat contemporània va sorgir la societat capitalista, que
és la societat en què vivim. En aquesta societat la població es
divideix segons la riquesa. Així, es distingeixen cinc classes
socials: alta, mitjana alta, mitjana, mitjana baixa i baixa.

234
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 235

L’estructura de la societat espanyola A FONS

Doc. 1 Edat. Avui Estructura per edats Estructura per sexes Doc. 2 Sexe. Hi ha
dia, 17 de cada 100 unes 600.000 dones
persones que viuen a més que homes. En el
Espanya superen els 16,6% tram d’edat de joves
14,3%
64 anys. El 1950 només 49,4%
hi ha més homes que
De 0 a 14 anys
eren 7 de cada 100. 69,1%
50,6% dones, i en el tram
De 15 a 64 anys
dels més grans, més
65 anys i més Homes
dones que homes.
Dones

Doc. 3 Llengües. Doc. 4 Religió. Adscripció religiosa

A l’Estat espanyol es parla La majoria de la
2,2%
majoritàriament el castellà població es considera 5,9%
però hi ha tres llengües catòlica. De les altres 2,1%

més que superen el milió religions destaquen els Catòlic

de parlants: el català musulmans i els 13,4%
Creient
(prop de 8 milions), protestants. Gairebé el d’una altra
religió
76,4%
el gallec (cap a 3 milions) 20 % de la població no No creient

i el basc (1 milió). és creient de cap Ateu

religió. No contesta
Font: Barómetro del CIS,
octubre 2006

Doc. 5 Classe social. La majoria Adscripció ideològica Doc. 7 Tecnologia. Només el 35 %

de la població pertany a les classes de les llars estan connectades
1,6% a Internet.
mitjanes. 7,9%
Dreta

Estatus socioeconòmic 10,4%

Centredreta Llars amb accés a Internet (%)
Centre
C. de Madrid 50,4
12% Centreesquerra Catalunya 46,6
15% País Basc 46,1
19,2% 7,2% 29,8% Esquerra Cantàbria 43,1
Illes Balears 42,6
31,2% No ho sap C. F. de Navarra 42,1
33,9% 20,2% Canàries 41,7
No contesta Aragó 40,5
11,7% P. d’Astúries 40,5
la Rioja 37,8
Castella i Lleó 34,6
Doc. 6 Ideologia. La majoria de la R. de Múrcia 34,1
Classe alta/mitjana-alta Obrers qualificats població es defineix com de centre, C. Valenciana 33,5
(classe mitjana-baixa) Andalusia 31,7
Noves classes mitjanes amb una tendència cap a l’esquerra, Castella-la Manxa 30,8
Obrers no qualificats Galícia 29,6
Velles classes mitjanes (classe baixa) tot i que sense arribar a posicions Extremadura 23,8
extremistes. 0 10 20 30 40 50 60

ACTIVITATS

1. ● Comprèn els conceptes. • Com s’anomena el tipus de societat en la qual

• Què és un estrat social? vivim? Com s’estructura?
• I una associació? 3. ●● Interpreta els documents.
• A quina s’hi pertany de manera voluntària? • Documents 1-7.
• A quina hi pertanyem a causa de la nostra a) Descriu com és la societat espanyola.
situació, encara que no vulguem?
b) Quins altres trets hauries inclòs
2. ● Busca les idees principals. en l’estudi? Cerca aquestes dades
a Internet. Trobaràs molta informació
• Quin tipus de diferències poden ser rellevants
a www.cis.es.
en una societat?

235
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 236

4. Les societats canvien SABIES QUE...

En el món empresarial hi ha molts
Totes les societats es transformen amb el pas del temps. Quan exemples de personatges que, partint
els canvis són graduals, les persones rarament noten les trans- de zero, aconsegueixen desenvolupar
formacions. És normal que en una societat convisquin ele- models de negocis amb els quals
ments antics amb altres de més innovadors. obtenen èxit. Un exemple és el gallec
Amancio Ortega (fundador i propietari
El canvi individual de Zara). Va començar treballant de
grum. Després va muntar un negoci
Avui dia, la situació d’una persona pot variar en gran manera de confecció que actualment és una
encara que la societat en conjunt canviï poc. Per exemple, de les multinacionals més grans del
una persona pot néixer en una família de classe baixa, però món del tèxtil. El 2006 ocupava el lloc 23
passar a formar part de la classe alta gràcies a l’èxit en els es- de la llista dels més rics del món
tudis o en la feina, si li aporten grans ingressos; i a l’inrevés, (Llista Forbes).
una persona de classe alta pot descendir socialment si perd la J. K. Rowling, creadora de Harry Potter,
seva fortuna personal. no tan sols ha obtingut una gran
Segons la facilitat o la dificultat que les persones tenen per fortuna amb els seus llibres, sinó
que ha aconseguit un gran nombre
canviar d’estrat social distingim dos tipus de societats. En les
de premis i guardons.
societats estàtiques o tancades les persones canvien amb
dificultat, perquè es pertany a un grup per naixement i això
no es pot modificar. En les societats dinàmiques o obertes
la posició d’una persona pot canviar amb facilitat, normal-
ment segons la riquesa i l’educació.
La nostra societat, que és demodràtica i capitalista, es basa
teòricament en la igualtat de les persones i la valoració del
mèrit personal, i per això les possibilitats de canvi personal
augmenten. Tanmateix, la família en què una persona neix i
Doc. 8 J. K. Rowling rep el premi Príncep
l’entorn on es cria marquen en gran manera l’educació i la ri-
d’Astúries el 2003.
quesa, i, amb això, les seves possibilitats de millora social.

El canvi massiu: les revolucions

De vegades, els canvis socials tenen una gran magnitud o es ACTIVITATS
produeixen en un curt període de temps. Quan els canvis 4. ● Comprèn els conceptes.
afecten l’estructura de tota la societat, diem que s’ha produït
• Quines diferències hi ha entre
una revolució social. En la història s’han donat dues grans
les societats estàtiques
revolucions socials: i les dinàmiques?
• La revolució neolítica del novè mil·lenni aC. Va signifi- • Què és una revolució social?
car l’aparició de l’agricultura i la ramaderia, i amb això, la • Què signifiquen les expressions
de nous grups socials. Es va propiciar una especialització «ascens» i «descens» social?
del treball més àmplia i van sorgir les primeres ciutats. Posa exemples de cada cas.
• Les revolucions liberals dels segles XVIII i XIX. Van po- 5. ●●● Reflexiona.
sar fi a la societat estamental i es va proclamar la igualtat
• Pregunta als teus pares com era
davant la llei de tots els ciutadans. Les persones van passar
la seva vida fa 15 anys i compara-
a diferenciar-se pel nivell de riquesa i instrucció. la amb la teva. Creus que estem
En l’actualitat, molts científics defensen que estem vivint una vivint una revolució social?
altra revolució social, a causa dels canvis que les noves tecno- • Explica com ha canviat la situació
logies provoquen avui dia en la nostra manera de viure i les de la dona els darrers trenta anys.
conseqüències que se’n poden derivar.

236
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08
El canvi en la societat espanyola
En tres dècades, la societat espanyola s’ha transformat de manera radical.
• L’edat mitjana de contraure
matrimoni era de 26 anys en el
cas dels homes i de 23 en el cas
de les dones. Les unions de fet
estaven prohibides.
• Les espanyoles tenien el primer
fill als 25 anys, de mitjana.
• Un terç dels matrimonis tenien
tres fills o més.
• Només el 28 % de les dones
treballava fora de casa.
• L’edat mitjana de contraure
matrimoni supera els 30 anys
en el cas dels homes i els 28 en
les dones.
• Les espanyoles tenen el primer
fill als 31 anys, de mitjana.
• La majoria de parelles
decideixen tenir un sol fill.
• Els fills s’emancipen molt tard.
La majoria viu amb el pares fins
a una edat molt tardana, molt
per sobre de la mitjana
europea.
• Entre el 1991 i el 2001 les unions
de fet es van multiplicar per 2,5
i continuen incrementant-se.
Tanmateix, el matrimoni encara
és l’opció majoritària de
convivència entre les parelles.
10:13 Página 237
A FONS
• Estaven totalment prohibits
Dècada de 1970 el divorci i els mètodes
anticonceptius.
• La majoria d’edat de les dones
va passar dels 25 anys als 21
per equiparar-se als homes.
• Es castigaven els petons en
públic i el biquini es
considerava indecent.
• El nombre de dones
analfabetes era del 10 %.
• Les dones casades no podien disposar dels seus propis béns, ni acceptar
herències, ni comparèixer en judici per elles mateixes, ni contractar, ni treballar
sense el consentiment del marit.
• Les dones podien ser condemnades per delictes d’adulteri i amistançament.
• Les dones rarament participaven en la vida política: de fet, en les eleccions de
1977 el percentatge de dones diputades era del 6 %.
• El nombre de desunions s’ha
2006 incrementat en més del 50 %
i han augmentat les llars
monoparentals, és a dir, on viu
només un dels progenitors amb
els fills.
• Prop de tres milions
d’espanyols viuen sols: la
meitat ho han triat, són els
anomenats singles (abans se’ls
deia concos) i l’altra meitat
la formen persones més grans
de 65 anys, la majoria dones,
que s’han quedat vídues.
• El 39 % de les dones treballen
fora de la llar. Però els seus
salaris poden ser fins al 30 %
inferiors que els que rep un
home per fer la mateixa feina.
• El 60 % dels llicenciats
universitaris són dones.
237
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 238

5. La societat occidental actual DRETS HUMANS

La societat occidental actual es pot descriure des de diferents La gent gran

punts de vista. El 2005, la població espanyola de
Des del punt de vista econòmic es diu que és una societat post- 65 anys i més representava gairebé
industrial, ja que hi predominen les activitats vinculades al el 17 % del total, uns 7.300.000
de persones. Els més grans de 80 anys
sector terciari.
són gairebé dos milions (més del 4 %
Des del punt de vista espacial es considera que és una societat de la població).
urbana, ja que al voltant del 75 % de les persones viu en ciu- Malgrat que neixen més nens que
tats o zones molt urbanitzades. nenes, a Espanya hi ha gairebé
1.200.000 més dones de la tercera edat
Des del punt de vista de la tecnologia és una societat de la in-
que homes, ja que la mortalitat
formació. Els avenços en els mitjans de comunicació a distàn- masculina és més alta i encara es
cia (satèl·lits i sistemes GPS, televisió digital, telefonia mò- noten, en la població vella, els efectes
bil...) i en la informàtica i l’electrònica (ordinadors personals, de la guerra civil. Es pot parlar de la
Internet, correu electrònic, reproductors DVD i MP3...) per- «feminització de la vellesa», perquè
meten a les empreses i les persones recollir o difondre infor- per sobre dels 85 anys hi ha 231 dones
mació de manera gairebé instantània a escala mundial, i això per cada 100 homes.
està modificant tots els aspectes de la nostra vida: la feina, el El nivell d’ingressos de la gent gran
lleure, les relacions personals... és baix: la pensió mitjana no arriba
als 800 euros.
Canvis en les relacions de gènere La família continua sent la font
principal d’ajuda i suport, però cada
Les darreres dècades ha tingut lloc un canvi en les funcions vegada són més necessaris els serveis
tradicionals dels gèneres en la societat occidental. La dona ac- socials de llarga durada (ajut a
cedeix cada vegada més a la formació superior i a feines i llocs domicili, teleassistència, centres de dia
de treball de direcció i responsabilitat antigament destinats de i atenció residencial).
manera exclusiva a l’home, com l’exèrcit o la política, tot i que Els principals problemes a què
encara subsisteixen moltes discriminacions i problemes. s’enfronten són la soledat,
la discapacitat i la dependència.
La incorporació de la dona al mercat laboral ha modificat tam-
bé el model familiar tradicional. L’edat de matrimoni i l’edat a
la qual es té el primer fill s’han endarrerit, les dones tenen
menys fills i el treball domèstic comença a ser compartit pels
dos gèneres.

Cap a les societats multiculturals

La societat occidental actual avança cap a la barreja de cultu-
res. Entre el 2001 i el 2004 van arribar gairebé sis milions
d’immigrants a la Unió Europea. Hi arriben fugint de la pobre- Doc. 9 Gent gran fent gimnàstica.
sa o d’unes condicions polítiques inestables, a la recerca d’una
vida més digna, i contribueixen a l’enriquiment econòmic, de- 6. ● Imagina que ets un periodista.
mogràfic i cultural dels països d’acollida. Inventa tres titulars a partir de les
idees que consideres més
Les condicions laborals i de vida dels immigrants sovint són importants del text.
precàries, –especialment quan no tenen la residència legal–; i
són aprofitades per organitzacions il·legals sense escrúpols. La
desconfiança d’alguns grups locals i els problemes d’adaptació
als costums del país d’acollida susciten de vegades brots xenò- GLOSSARI
fobs*, que s’han de rebutjar i substituir per actituds de res- Xenofòbia. Rebuig als estrangers.
pecte i integració.

238
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 239

Els joves de la nostra societat A FONS

Tal com passa a la resta de la Unió Europea, la joventut cada vegada té menys pes
en el total de la població espanyola: del 1994 al 2004 el grup de 15 a 24 anys d’edat
va passar del 17 % al 13 %. Però, com són els joves?

Feina On viuen
• L’any 2004, prop de 4.200.000 joves van treballar com a assalariats. • Espanya és el país de la UE que registra una emancipació més
tardana. Només viu fora de la llar familiar d’origen l’11% de la
• El 85% valora l’estabilitat com el més important en una feina,
joventut entre els 18 i els 24 anys, el 21 % entre els 25 i els 29 anys i
seguit del bon ambient laboral.
el 50 % entre els 30 i els 34 anys.
• Les dones joves guanyen gairebé 2.200 euros anuals menys que
els homes de la mateixa edat. Tanmateix, tenen un nivell d’estudis
superior.
• El 2005 les taxes d’eventualitat laboral entre els joves superava
la mitjana de la UE: el 73 % enfront del 37 %.

Participació en la via social
• Dediquen una mitjana de 28,4 hores la setmana a activitats
de lleure i diversió.
• Només un quart de la joventut s’interessa bastant per
la política; al 50 % els inspira desconfiança.
• El mitjà d’informació política principal són les notícies
de la televisió (per sobre de la ràdio, Internet o els diaris).
• Menys de la meitat consideren important votar en les eleccions,
no evadir impostos, obeir les lleis, mirar d’entendre
les opinions diferents de les nostres i triar articles de consum
que, encara que siguin més cars, no perjudiquin el medi.
Valors i opinions
• El 88 % dels joves es declara força o molt satisfet amb
la seva vida, i el 81 % considera que millorarà.
• Situen el seu nivell de llibertat en el 7,5 sobre 10.
• Farien sacrificis per causes relacionades amb
la solidaritat i la justícia social: la defensa dels drets
humans, la lluita contra la fam, la llibertat, la pau,
la igualtat entre els sexes i la defensa de la natura.
Valoren menys les causes relacionades amb la
religió, la revolució o la defensa d’Espanya.
• El 80 % opina que cap causa política justifica la violència.
• La joventut està satisfeta amb les activitats de lleure i temps lliure
que duen a terme, i els joves practiquen les que els agraden més:
escoltar música, reunir-se amb els amics, anar al cinema i mirar
la televisió.

Doc. 10 Com són els joves espanyols? Dades de l’Institut de la Joventut (INJUVE) 2004-2006: sondejos d’opinió,
estudis i estadístiques.

ACTIVITATS

7. ●● Interpreta el text. • Tens les mateixes opinions i valors que la majoria

• Quines tres característiques es poden destacar de joves?
de la societat occidental actual?
9. ●●● Cerca informació a Internet.
• Per què es diu que vivim en una societat de la
• Entra a la pàgina web de l’Institut
informació?
de la Joventut.
• En quins aspectes ha influït l’accés de la dona al
• Esbrina què és aquesta institució.
treball fora de la llar?
• Analitza quin tipus d’informació et proporciona
8. ●●● Reflexiona. aquesta pàgina.
• S’emancipen aviat els joves espanyols? Per què • Cerca informacions sobre els joves que creguis
creus que és així? que són interessants i que no s’hagin inclòs
• Com és el treball dels joves espanyols? Destaca en el document 10. Justifica la importància
les tres característiques que cercaries en una d’aquestes informacions.
feina.

239
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 240

6. Els problemes socials

Les societats es formen amb l’objectiu que un gran nombre de
persones cooperin entre si per resoldre les seves necessitats. Però
sempre hi ha problemes que una societat no aconsegueix resol-
dre.
De vegades aquests problemes tenen relació amb la subsistència.
Hi ha societats que no aconsegueixen satisfer les necessitats bà-
siques (aliment, salut, habitatge) d’àmplies capes de la població.
Doc. 11 Disturbis en diverses ciutats franceses
D’altra banda, en cada societat hi ha unes persones que gaudei- l’octubre del 2005. Després de la mort accidental
xen d’una situació millor que les altres. Això provoca situacions de dos adolescents, grups de joves de barris
greus de desigualtat social i discriminació. Els grups més vul- desafavorits de les principals ciutats franceses
van protagonitzar disturbis violents que es van
nerables solen ser les dones (gairebé dos terços dels pobres del
allargar uns quants dies. Per a uns era una
món són dones), els infants i els ancians, les persones d’una èt- mostra de l’existència de grups delictius en
nia diferent a la majoritària, els immigrants (sobretot els il·legals) aquests barris. Per a uns altres, l’esclat del
i els discapacitats físics i psíquics. descontentament dels joves marginats.
Tant la manca de recursos com les desigualtats socials tenen com
a resultat situacions d’exclusió i marginació social i l’augment
de la pobresa. Hi ha grups de persones que són apartats de la so-
cietat: ningú no els vol proporcionar una feina o llogar-los un ha-
bitatge. En els casos més extrems es converteixen en captaires sen-
se llar. Molts són drogoaddictes, alcohòlics i persones amb greus
trastorns mentals.
Algunes societats fallen també en la tasca de proporcionar segu-
retat als seus membres. Així, el crim i la delinqüència hi impe-
deixen una convivència normal (doc. 12).

7. El conflicte social
En totes les societats sempre hi ha conflictes, ja que hi conviuen
grups socials amb situacions diverses i amb maneres diferents de Doc. 12 Bandes delictives. Són les maras
sentir, pensar i actuar. Un conflicte social és una situació pro- a Iberoamèrica, les màfies a Itàlia i als Estats
blemàtica en la qual dos grups o més perceben de manera dife- Units... Extorqueixen, roben, maten i intimiden,
rent els seus interessos i valors i s’enfronten per defensar-los. violen, es dediquen al crim organitzat i al tràfic
de drogues. Per exemple, a Guatemala,
Generalment, els conflictes se solucionen de manera pacífica: mit- la violència de les maras va deixar més de 5.500
jançant el diàleg i el debat, els grups enfrontats arriben a un morts el 2005.
acord i les lleis plasmen aquesta posició acceptada per la majo-
ria. Però de vegades els conflictes provoquen violència i agres- ACTIVITATS
sivitat. Això passa quan una de les parts imposa a la força la se-
va voluntat, o bé quan tenen lloc situacions de greus injustícies 10. ●●● Reflexiona.
o desigualtats (doc. 11). • Què és un conflicte social?
Com que la discriminació i la pobresa solen ser en l’origen de bo- Posa’n algun exemple del teu
na part dels conflictes socials, cal cercar solucions que ajudin a entorn i digues si la solució
s’està cercant de manera
corregir les desigualtats econòmiques i a garantir amb noves lleis
pacífica o violenta.
tant la igualtat d’oportunitats com els serveis bàsics a tots els grups
socials. • Per què arriben a donar-se
situacions d’exclusió
El final d’un conflicte social genera canvis en la societat en què o marginació social?
tenia lloc i facilita la convivència entre les persones.

240
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 241
8. Els reptes de la societat catalana
La identitat cultural
Des de principis del segle XVIII, la societat catalana
ha patit un fort procés d’aculturació. Els moments
clau d’aquest procés van ser la supressió de les lleis
i institucions d’autogovern el 1714 i l’aplicació de
les lleis centralistes i uniformistes del segle XIX i del
franquisme. A més, cal afegir-hi les conseqüències
culturals de les diferents allaus immigratòries del
segle XX.
Malgrat la centralització i la uniformització que van
anar relegant l’idioma català a un ús col·loquial i fa-
miliar, el moviment cultural de la Renaixença del
segle XIX i el catalanisme polític del segle XX han
permès la recuperació d’una identitat cultural prò-
pia, identificada amb la història, la llengua, les
tradicions i els costums.
Avui, però, la societat catalana ha de fer front a rep-
tes de caràcter social i cultural nous, afavorits per
la globalització cultural i els fluxos migratoris:
• La influència dels models anglosaxons.
• El profund arrelament de la llengua castellana,
en una porció àmplia de la societat.
• La importació de trets culturals i religiosos duts
per la immigració extracomunitària.
Amb tot, actualment la cultura catalana fa esforços
per ser present al món (doc. 13).
Doc. 13 Cartell de la participació de la cultura catalana
a la fira de Frankfurt, 2007.
La cohesió social
L’arribada massiva d’immigrants i les transforma-
cions socioeconòmiques dels últims 30 anys han
provocat profunds canvis socials.
Per una part, la convivència entre la població
autòctona i les minories culturals i religioses no
sempre és fàcil; per l’altra, han aparegut problemes
socials nous relacionats amb els joves, els treballa-
dors afectats per la deslocalització, la gent gran i els
immigrants.
Molts joves tenen problemes per trobar una feina
amb una retribució salarial suficient per indepen-
ditzar-se. A més, l’augment de l’esperança de vida i
el baix poder adquisitiu de moltes pensions fa que
una part de la gent gran tingui dificultats econòmi-
ques. Tanmateix, el tancament de fàbriques i em-
preses a causa de la deslocalització industrial ha ge-
nerat atur i ha obligat a molts treballadors a canviar
de sector d’activitat. D’altra banda, la situació labo-
ral de molts immigrants és difícil, sobretot la dels
il·legals.
Aquestes circumstàncies afavoreixen els risc de po-
bresa de molts catalans. Actualment, el percentatge
de la població amb risc de pobresa arriba al 17,2%
(doc. 14). Aquest risc augmenta en la població de-
penent: en el menors de 16 anys és del 20,6 % i en
el més grans de 65 del 28,2 %.
Doc. 14 La manca de recursos que pateix una part de la
població l’aboca en molts casos a la marginalitat.
241
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 242

La societat catalana A FONS

Estructura per edats Coneixement del català (%) Població activa

L’entén 5.837.874 (94,5%)

16,6%
14,3% 49,7%
50,3% Activa
De 0 a 14 anys El sap parlar 4.602.611 (74,5%) No activa
69,1% De 15 a 64 anys

65 anys i més
Doc. 15 Població per edat (2004).
La població catalana està envellint.
El sap llegir 4.590.483 (74,3%) Doc. 18 La població activa (2001).
La població no activa supera la
població activa.
El sap escriure 3.077.044 (49,8%)

El 2004, la població de 65 anys i més Taxa de risc a la pobresa (%). 2005

superava la de 0 a 14 en 2,28 punts.
No l’entén 338.877 (5,5%)
L’edat mitjana de la població a 17,2%
Catalunya el 2004 era de 40,66 anys. Població
Població sense risc
En canvi, el 1996 era de 39,6 anys. de 2 anys 6.176.751 (100%) 82,8%
i més Població
amb risc
Estructura per sexes 0 20 40 60 80 100

Doc. 17 Població segons Doc. 19 Taxa de risc a la pobresa

49,4%
50,6%
Homes
Dones
Doc. 16 Població per sexe (2004).
Hi ha més dones que homes. L’any
2004 hi havia 3.357.208 homes
i 3.443.904 dones. L’esperança de vida
en néixer de les dones catalanes
arribava als 83,31 anys, mentre que
la dels homes era de 76,86 anys.
el coneixement del català (2001). (2005). El risc a la pobresa afecta més
Creix la població que sap escriure del 15 % de la població catalana.
el català i augmenta la comprensió
del català. El 2001, el 94,5 % de la Equipament TIC a la llar (%). Any 2006
població entenia el català; és a dir, 100
que només 1 de cada 20 no l’entenien. 80
Fills de mares que no entenen el 60
57,2%
català saben aquesta llengua: 40
43,1%
el 61,7 % la parlen i el 88,3 % ja 20
33,8%
l’entenen. Gairebé el 75 % de la 0
Tinença Connexió Banda
població sap parlar el català. El 2001 d’ordinador a internet ampla
el parlen tres de cada quatre residents Doc. 20 Equipament TIC a la llar.
a Catalunya. El català és en un 40,4 % Quasi un 60 % de les llars catalanes
la llengua que els catalans han parlat tenen ordinador i més d’un 40 % estan
primer a casa seva. connectades a Internet.

ACTIVITATS

11. ● Comprèn els conceptes. 13. ●● Interpreta els documents.

• Com afecta la identitat d’una col·lectivitat • Documents 15 i 16. Descriu i analitza la població
un procés d’aculturació? catalana per grups d’edat i per sexe.
• Què entens per convivència d’individus amb • Document 17. Com és possible que fills de mares
cultures i religions diferents? que no entenen el català parlin aquesta llengua?
• Què vol dir que els joves tenen problemes per • Document 18. La població activa inclou les
independitzar-se? persones en edat de treballar però que no
treballen i busquen feina? Raona la resposta.
12. ●● Busca les idees principals.
• Document 19. Analitza i comenta les dades.
• Quins són els elements fonamentals de • Document 20. Quins són els avantatges de
la identitat cultural dels catalans? l’ordinador i de la connexió a Internet? Elabora
• Els trets propis de la cultura catalana estan una estadística del nombre d’ordinadors
en perill? Raona la resposta. i de les connexions a Internet de l’alumnat de
• Quins són els problemes de cohesió social als la classe i compara-la amb les dades del gràfic.
quals ha de fer front la societat catalana actual? Coincideixen els percentatges?

242
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 243
Activitats
Analitzar un cas: els gitanos a Espanya
El poble gitano prové del nord-est de l’Índia.
Tradicionalment havia estat un poble nòmada,
i va arribar a la península Ibèrica en el segle XV.
La comunitat gitana està composta per dotze milions
de persones a tot el món; la majoria viu en països de
l’est d’Europa (vuit milions), i especialment a Romania
(tres milions). S’estima que a l’Estat espanyol n’hi ha
entre 650.000 i 700.000 (l’1,6 % de la població).
La meitat viu a Andalusia, i molts a Extremadura,
Madrid, el País Valencià i Catalunya.
La família és la institució fonamental de la comunitat
gitana. La cultura romaní és principalment oral, i s’ha
transmès de generació en generació. A l’Estat espanyol
es parla el caló, que prové del sànscrit i és una de les
llengües més antigues del món. El caló no s’ensenya a
l’escoles, i tampoc no s’hi promou la literatura romaní.
Al voltant del 10 % viu en assentaments segregats
(barraques, prefabricats i barris de tipologia especial).
L’ esperança de vida de la població gitana és vuit o nou
anys més baixa que la de la resta dels espanyols i la
mortalitat infantil és 1,4 vegades superior a la mitjana.
S’han creat programes adreçats a la inserció laboral
i social dels gitanos, com el Pla de desenvolupament
gitano 2006-2010.
Enregistrar notícies de la televisió sobre les migracions i analitzar-les
Durant la primera meitat del segle XX, Espanya va ser
un país d’emigrants. Més de dos milions d’espanyols
van abandonar les seves regions per anar a treballar
a Europa entre el 1960 i el 1975. Aquestes persones
enviaven regularment a les seves famílies unes sumes
de diners considerables. En l’actualitat, l’Estat
espanyol s’ha convertit en un país d’immigrants.
El 2006 hi havia uns quatre milions d’estrangers
vivint a l’Estat, al voltant del 9 % de la població.
17. ●●● Organitza una setmana de treball sobre
el tema de les migracions a l’Estat espanyol.
• Amb antelació, tria diversos programes de la
televisió en els quals es pugui donar informació
sobre el tema, per exemple els telenotícies,
els debats i els reportatges.
14. ● Respon les preguntes.
• Quin és l’origen del poble gitano?
• Quants gitanos hi ha al món? I a l’Estat
espanyol?
• Quina llengua parlen? Com són la cultura
i la manera de viure dels gitanos?
15. ●●● Reflexiona.
• Penses que els gitanos viuen en una
situació d’igualtat o de marginació?
• Creus que cal desenvolupar plans
d’inserció social? Per què?
16. ●●● Cerca informació.
• Cerca informació a www.gitanos.org
i www.unionromani.org. Redacta un
article de com a mínim dos folis. Pots
afegir-hi fotografies, mapes i gràfics,
i no oblidis redactar-lo en estil
periodístic!
• Anota les dades que et semblin interessants.
• Analitza com es dóna la informació: temps
que dura l’emissió, si s’afirmen coses sense
aportar dades, si es parla només de les
migracions actuals o també de les del
passat...
18. ●●● Elabora una fitxa amb els resultats.
• Dades.
a) Les migracions antigues.
b) Les migracions actuals.
• Anàlisi.
a) Visió que es dóna: positiva o negativa,
tranquil·litzadora o alarmista.
b) Si aporta prou dades o només es donen
les impressions del periodista.
243
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 244
Activitats de repàs
• Repassa
• A la Terra vivim uns 6.500 milions de persones.
La població va créixer espectacularment en el segle
XX, fet que es coneix com «explosió demogràfica».
• Les persones ens repartim desigualment per
la Terra. Les zones amb aigua o amb un clima
temperat, les valls i les planes, i les àrees amb
recursos energètics i en les quals es concentra
l’activitat econòmica són les més poblades.
• Per estudiar l’evolució d’una població cal tenir
en compte: la natalitat i la fecunditat (que varien
segons els factors socioeconòmics, culturals
i de política demogràfica), la mortalitat (que depèn
de factors alimentaris i sanitaris) i l’esperança de
vida. Tot això determina el creixement natural.
• Als països desenvolupats, com Catalunya,
la natalitat i la fecunditat són baixes i l’esperança
de vida és molt elevada. Per això, aquests països
creixen poc i estan envellint.
• Als països subdesenvolupats la natalitat
i la fecunditat continuen sent elevades, però
● Recorda
1. Escriu el concepte que explica cada oració.
• Relació entre el nombre d’habitants d’un lloc
i la superfície del territori que ocupen.
• Nombre de nascuts.
• Edat mitjana que s’espera que viurà una persona.
• Nombre de morts.
2. Anota qui té els rècords següents.
• Els dos països més poblats.
• Les cinc llengües més parlades.
• Les quatre religions majoritàries.
● Explica
3. Respon.
• Per què la població va créixer poc fins el 1700?
• Per què va créixer molt a partir del segle XIX?
En quins països va créixer més en el segle XX?
• Què és una estructura social jeràrquica?
244
la mortalitat s’ha reduït molt. Per això, aquests
països creixen molt i la xifra de la població jove
és molt elevada.
• La població del món és molt diversa. Es pot
classificar pels diferents nivells de
desenvolupament econòmic (societats rurals,
industrials i postindustrials). També cal tenir
en compte la diversitat cultural: en el planeta
es distingeixen diferents civilitzacions, llengües
i religions.
• La diversitat també és molt gran dins de cada
societat, en les quals podem distingir diferents
grups i estrats socials amb diferent poder. Els xocs
d’interessos entre els grups causen conflictes
socials.
• La societat occidental, a la qual pertanyen
Catalunya i Espanya, en general, és una societat
postindustrial, urbana, de la informació,
multicultural i amb un paper de les dones cada
vegada més rellevant.
●● Aplica
4. Analitza els règims democràtics dels països
desenvolupats i dels països subdesenvolupats.
• Amb les dades, calcula les taxes de natalitat,
mortalitat i creixement natural de cada grup.
Població total Nascuts Morts
Països
1.197.329.000 13.280.363 12.168.652
desenvolupats
Països
5.017.562.000 119.864.094 41.761.888
subdesenvolupats
• Analitza les taxes que has calculat i respon
les preguntes.
a) Com és la taxa de natalitat als països
desenvolupats? I als subdesenvolupats? Són
molt diferents? A què és degut?
b) Com és la taxa de mortalitat als països
desenvolupats? I als subdesenvolupats? Són
molt diferents? A què és degut?
c) Què és el creixement natural? Com és
el creixement natural als països
subdesenvolupats? I als desenvolupats?
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 245

Unitats 16, 17 i 18

5. Analitza el gràfic de l’evolució de la població • Com es distribueix la població per edats en

mundial per continents i respon les preguntes. cadascun dels dos casos?
• Són poblacions joves o envellides? Per què ho
Evolució de la població mundial
creus?
(en milions de persones)
• Quins problemes provocarà en cada país aquest fet?
5.000 Àfrica Amèrica
Àsia Oceania • Quines polítiques demogràfiques haurien de posar
Europa
4.000 2004 en pràctica els governs de cada país? Quines
Previsió
repercussions creus que tindrien aquestes
3.000
mesures?
2.000

1.000 ●● Analitza

0
1750 1800 1850 1900 1950 2000 2050 8. Llegeix el text i respon les preguntes.
• Quin ha estat des del passat el continent més
poblat? La pobresa a Catalunya
• En quins continents continuarà creixent la població Més d'1,2 milions de persones (17,2 % de
en el futur? la població) viu a Catalunya amb uns ingressos
• Quins creixen poc o hi disminueix la població? inferiors al llindar de pobresa, establert en 7.470
euros nets a l'any, segons l'informe sobre
6. Observa la fotografia. distribució personal de la renda (2005) elaborat
per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
El sexe i l'edat estan correlacionats directament
amb la incidència de la pobresa. Així, el 18,4 %
de les dones es troben per sota del nivell
de pobresa, mentre que només es troben en
aquesta situació el 16% del homes.
Segons la composició de la llar, els col·lectius
més vulnerables són les persones que viuen soles
(el 38,7 % es troben per sota del llindar de pobresa)
i les famílies monoparentals, és a dir, mare o pare
sols que viuen amb fills dependents (36,4 %).
El 30,5 % de les persones vídues i el 28,8 %
• Quins factors expliquen que la població visqui en de les persones de nacionalitat estrangera
aquest lloc? es troben igualment per sota dels ingressos
• Quins tipus de societat viu en aquest lloc: rural, necessaris per viure dignament.
industrial o postindustrial? Justifica la resposta. J. ELCACHO, Avui, 11 de maig de 2007. Adaptat.

7. Compara aquests dos països.

• Quin criteri fa servir el text per determinar
Iran Alemanya
la pobresa?
4,8% • Quin és el nivell d’ingressos utilitzat per establir
19,5%
el llindar de la pobresa?
ESTRUCTURA PER
EDATS
• Hi ha relació entre el sexe, l’edat i la pobresa?
65,9% Més de 65 anys
Argumenta la resposta.
De 15 a 64 anys • Indica els col·lectius socials més afectats per
66,4% De 0 a 14 anys la pobresa a Catalunya.
• Per què creus que les persones soles i les famílies
monoparentals són més vulnerables que altres
29,3% col·lectius?
14,1%
• Què vol dir «viure dignament»?

245
830900 _ 0206-0247.qxd 2/1/08 14:13 Página 246
9. Analitza un problema social: el crim organitzat.
La Camorra napolitana
Nàpols és la ciutat més violenta de la Unió Europea.
La criminalitat organitzada que hi actua, la Camorra,
ha assassinat més de 3.600 persones des del 1980.
La desocupació és molt alta. A la regió s’acosta al
20%. La crisi social de Nàpols se sol explicar per la
combinació de Camorra, atur i droga.
L’economia submergida és la vàlvula que impedeix
que Nàpols esclati. També n’és la maledicció. Sense
un sou legal no s’obté una hipoteca i cal demanar
diners a la Camorra. Aquest sol ser el primer pas per
integrar-se en el sistema.
La cultura de la llei és substituïda pels clans, que
ofereixen als infants un futur aparentment brillant:
cotxes de luxe, armes, plaers i un sou segur fins i tot
quan s’està a la presó. Cada any, 9.000 infants
abandonen el sistema educatiu.
El País, 3 de novembre de 2006. Adaptat
• Què és la Camorra? On actua?
• Com capten els infants? I molts adults?
• Quins efectes socioeconòmics té la Camorra?
• Per què els governs lluiten contra el crim
organitzat? Per què és difícil posar-hi fi?
●●● Crea
10. Elabora una llista de mesures que mitiguin els
principals conflictes socials.
• Quins conflictes enfronten la societat espanyola?
• Analitza les causes de cada conflicte.
• Proposa mesures per eliminar aquestes causes.
●●● EN L’ACTUALITAT
La població de Catalunya
12. Analitza la població de Catalunya.
• Consulta la unitat 16 (pàg. 219 i 220) i unitat 18
(pag. 241 i 242) i anota les dades següents sobre
la població de Catalunya.
a) Població total.
b) Evolució de la població. Causes.
c) Creixement natural actual: elevat o escàs.
d) Problemes demogràfics principals.
246
●●● Opina
11. Llegeix el text i consulta els articles 15 i 16 de la
Constitució espanyola a www.constitucion.es/
constitucion/lenguas/catalan.html.
L’ablació
El juny del 2005 el Congrés va aprovar una llei que
permet perseguir i castigar la pràctica de l’ablació
(mutilació genital femenina) quan es produeixi fora
de les fronteres espanyoles. Fins aquell moment,
aquesta pràctica brutal només es castigava, amb
penes de sis a dotze anys de presó, quan tenia lloc
dins del país.
L’ablació és una pràctica habitual a gairebé 25
països de l’Àfrica subsahariana i en alguns països
asiàtics. Constitueix un ritual religiós que marca el
començament de la pubertat.
Es calcula que uns 135 milions de nenes han patit la
mutilació del clítoris i que cada any es produeixen
dos milions de casos nous, una xifra que significa
6.000 ablacions al dia.
L’ablació deixa unes seqüeles greus en la dona, i si
es fa sense unes mesures sanitàries adequades pot
provocar la mort per hemorràgia.
• Contra quin article atempten les pràctiques com
l’ablació?
• En l’article 16 es garanteix la llibertat religiosa
i de culte sempre que el fet d’exercir-lo no alteri
l’ordre públic protegit per la llei. Per tant,
creus que és lícit que l’Estat intervingui per evitar
pràctiques com l’ablació?
Justifica la resposta.
• Compara amb les dades globals d’Espanya.
a) La població de Catalunya té unes
característiques semblants a la mitjana?
b) Quins aspectes són els més diferents?
• Analitza les qüestions següents.
a) És una societat postindustrial?
b) És una societat multicultural?
• Enumera els trets culturals que consideris més
propis de Catalunya.
830900 _ 0206-0247.qxd 18/1/08 10:13 Página 247
La situació de les dones en l’actualitat
DOCUMENT A
Cada any, entre 1,5 i 3 milions de dones i nenes per-
den la vida.
– Als països on el naixement d’un nen es conside-
ra un regal i el d’una nena una maledicció es re-
corre a l’avortament i a l’infanticidi selectius per
eliminar les nenes.
– Les nenes moren de manera desproporcionada
per abandonament, perquè els aliments i l’as-
sistència mèdica es destinen abans als germans,
pares, marits i fills.
– Als països on es considera que les dones són pro-
pietat dels homes, els pares, germans i marits les
assassinen si gosen triar-se elles mateixes la pa-
rella. Són els anomenats assassinats «d’honor».
A les esposes joves els pares de les quals no pa-
guen prou diners als homes que s’hi han casat se
les mata; són les anomenades «morts per dot»,
però no són morts, són assassinats.
– El brutal tràfic sexual internacional de noies joves
mata un nombre incalculable de dones.
– La violència domèstica causa la mort d’un gran
nombre de dones a tots els països del món. Les
dones entre 15 i 44 anys tenen més probabilitats
de ser assassinades o ferides pels seus parents
masculins que de morir a causa del càncer, la
malària, els accidents de trànsit i la guerra, tots
junts.
AYAAN HIRSI ALI,
Un genocidi contra les dones, 2006. Adaptat
●●● LLEGIR TEXTOS
13. Relaciona les fonts i estableix les dades.
• Analitza la situació de les dones al món.
Completa el quadre.
Dades Document
que aporten que aporta
els textos la dada
Supervivència física
Independència respecte
de l’home
Poder en la família
Possibilitat de treballar
Drets polítics
EL RACÓ DE LA LECTURA
DOCUMENT B
Almenys 36 països tenen lleis que discriminen les
dones pel sol fet de ser-ho, segons denuncia Am-
nistia Internacional (AI).
– En alguns casos, les lleis admeten directament la
violència contra les dones. A Nigèria, el Codi pe-
nal permet que els marits «utilitzin la violència fí-
sica per renyar les seves dones».
– A països com el Sudan i el Iemen hi ha lleis d’o-
bediència de la dona. A Xile, el marit és el «titu-
lar de la custòdia dels béns conjugals».
– L’informe també inclou la poligàmia. A Israel, a
diferència dels homes, la dona jueva no té dret a
divorciar-se.
– A l’Aràbia Saudita les dones no tenen dret de vot
i «no se’ls permet circular lliurement si no és en
companyia d’un home que sigui familiar proper,
ni tan sols per rebre atenció mèdica urgent».
– D’altra banda, al Camerun el marit «decideix si la
dona treballa o no».
El País, 7 de març de 2006.
Adaptat
DOCUMENT C
Article 14. Els espanyols són iguals davant la llei,
sense que pugui prevaler cap discriminació per raó
de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol
altra condició o circumstància personal o social.
Constitució espanyola, 1978
• Analitza la situació de les dones a l’Estat
espanyol.
a) Quina és la situació legal de les dones a
l’Estat espanyol segons la Constitució?
b) Quina és la situació real? Hi ha una igualtat
en la vida quotidiana: la feina, la política...?
14. Consulta www.mtas.es/mujer/mujeres/index.html.
Cerca altres dades que consideris interessants
sobre la situació de les dones a l’Estat espanyol.
15. Redacta un text de com a mínim un foli amb el
títol «La situació de les dones al món, a l’Estat
espanyol i a Catalunya».
247
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 248

BLOC

Cap a un món
de ciutats
Fins a mitjan segle XX, més del 70 % de la població vivia al camp,
però des de llavors un nombre cada vegada més alt de persones
ho fa en espais urbans. En l’actualitat, la meitat de la població
mundial viu en ciutats i la població urbana no deixa
de créixer.
Les ciutats, a més, concentren les decisions polítiques, ja que
els governs hi tenen les seus; també s’hi estableixen la majoria
de les empreses, i encapçalen els grans canvis culturals.
El pes de les ciutats és tan gran en el nostre món que hi ha
una branca específica de la geografia, la geografia urbana, P

que es dedica a estudiar-ne la història, el paisatge, la realitat

i els problemes més actuals.

PLA DE TREBALL

Què aprendràs 12. Fer un quadre sinòptic.

1. Com són l’hàbitat rural i l’urbà. 13. Elaborar un mapa conceptual.
2. Com és el paisatge urbà. 14. Interpretar un pla urbà.
3. Com és l’estructura de les ciutats.
4. Per què han crescut les ciutats. UTILITZA AQUEST TRUC
OBSERVA EL TEU VOLTANT.
5. Com era la ciutat preindustrial.
AL LLOC ON VIUS POTS VEURE
6. Quines han estat les grans MOLTS DELS ASPECTES
QUE ESTUDIES.
transformacions de la ciutat.
7. La història de les ciutats europees.
8. L’evolució del poblament rural
i urbà i la xarxa urbana a l’Estat
espanyol.
9. L’evolució del poblament rural
i urbà i la xarxa urbana a Catalunya.

Què faràs
10. Localitzar les capitals dels països
del món.
11. Analitzar problemes actuals relacionats
amb les ciutats.

248
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 249

Leyton
Hackney

a e
Marsh

riu L
centre
de tennis Projecte del Parc Olímpic a Stratford
aparcament
Centro
de
Atletas

velòdrom

Centro de vila
Hockey olímpica
centre
d’esgrima
restaurans
Maryland
centre
d’handbol
Hackney estació centre
Wick central comercial

centre de
basquetbol
centre
Victoria comercial
Park centre
restaurants aquàtic Stratford
estadi Regional
olímpic

zona
d’entrenament
zones aparcament Stratford el 2005
de control
de seguretat

West
Ham
Bow
Road Bow
Church

PARC OLÍMPIC. LONDRES 2012

Canals i rius Principals carreteres
Zones comercials Línies de transport (línies de metro i tren)
Àrea de serveis Parada de transports

PUNT DE PARTIDA
Els Jocs Olímpics de 2012
• La celebració d’uns jocs olímpics
Londres acollirà per tercera vegada en la seva història uns jocs provoca canvis en la ciutat
olímpics. que els acull. Quins altres fets fan
La joia de la corona és l’Olympic Parc: una zona àmplia situada necessaris els canvis urbans?
a l’est de la capital que allotjarà el 80 % de les activitats • Penses que el creixement
esportives i on quedarà ubicada la vila olímpica. No obstant això, i els canvis en les ciutats han de ser
bona part de les mirades s’adrecen al nou Wembley Stadium, planificats?
una obra d’enginyeria de precisió amb capacitat per
• Indica les repercussions que tindrà
a 90.000 espectadors.
la celebració dels Jocs Olímpics
Sota el lema «Cap a un planeta olímpic», la proposta britànica a la ciutat de Londres sobre
ha aconseguit una sinergia completa entre l’organització dels jocs els aspectes següents:
i la regeneració urbana. a) El turisme.
La ubicació del Parc Olímpic a Stratford, una zona deprimida b) Els equipaments urbans.
a l’est de la capital, tindrà una de les millors connexions amb c) El trànsit.
el centre de la ciutat, ja que a les nou línies de tren que ja arriben d) El barri de Stratford.
per separat a la zona, se n’hi afegirà una altra que ara e) L’ocupació en la construcció
és en procés de construcció, l’anomenada Channel Tunnel Rail i els serveis.
Link (CTRL), per on passaran 240.000 passatgers per hora. A més, f) El preu dels habitatges,
es posarà en funcionament l’Olympic Javelin, un tren de dotze els hotels, els restaurants...
vagons dissenyat especialment per als jocs, que assolirà g) Les despeses de l’Ajuntament.
una velocitat de 225 km/h i que traslladarà passatgers • Busca informació, a una
des de l’estació de King’s Cross/St Pancras, al cor de Londres, enciclopèdia o a Internet, sobre
fins al Parc Olímpic en només set minuts. els canvis que van provocar el Jocs
El Mundo, 6 de juliol de 2005. Adaptat Olímpics a Barcelona el 1992.

249
830900 _ 0248-0288.qxd 28/1/08 11:38 Página 250

U N I TAT

19 Els ritmes d’urbanització

al llarg de la història
Els éssers humans s’han establert sobre el territori de diverses maneres al
A FONS
llarg de la història. Anomenem assentament o nucli de població al lloc
on viuen les persones. La manera com es distribueixen els assentaments
La forma dels pobles
rep el nom d’hàbitat o poblament.
Segons la concentració de persones i les activitats a què es dediquen po-
dem classificar aquest assentaments en: l’hàbitat rural i l’hàbitat urbà.

1. L’hàbitat rural
La primera forma d’ocupació de l’espai, d’una manera estable, es va pro-
duir amb l’aparició de l’agricultura i la domesticació d’animals. Ano-
menem hàbitat rural a l’establiment de població al camp. Al llarg de
la història la major part de la població mundial ha viscut al camp.
Segons la distribució espacial de la població, es poden distingir dos ti-
pus de poblament rural: Doc. 1 Poble lineal. Els edificis
s’arrengleren al costat d’una via
• Poblament dispers: els habitatges estan disseminats. Normalment
de comunicació o d’un riu.
estan associats a una explotació familiar agrària. L’habitatge i l’establi-
ment agrícola són en un mateix lloc (doc. 4).
• Poblament concentrat: es caracteritza per l’agrupació dels habitat-
ges tot formant un poble. Les terres de conreu o de pasturatge en-
volten el nucli de població. L’habitat concentrat sol predominar com
a forma de residència de la població rural perquè facilita la utilització
comuna del serveis (doc. 5).
La transformació de l’espai rural
En el passat, el poblament rural ha estat exclusivament vinculat a l’acti-
vitat agrícola. A molts països en vies de desenvolupament es mantenen
encara aquestes característiques. Però als països desenvolupats, l’habi- Doc. 2 Poble nuclear. Les cases
tat rural s’ha transformat per l’aparició de noves activitats, ja que part estan disposades al voltant
de la indústria, les activitats d’oci o les tasques administratives, s’han d’un element central (plaça,
ajuntament, castell...).
traslladat parcialment a espais tradicionalment considerats rurals. El preu
més baix del sol rural ha facilitat la instal·lació de polígons industrials.
També s’han creat grans centres comercials i parcs empresarials i d’oci.
Aquestes noves funcions han comportat la transformació de les infraes-
tructures de transport per facilitar els intercanvis i la mobilitat de les per-
sones.
Les facilitats d’accés, la millora dels serveis, el cost més assequible del
terreny i els avantatges de gaudir d’un contacte més directe amb la na-
tura han fet que moltes persones es traslladin a viure a àrees rurals, tot
i que continuen treballant a les ciutats, cosa que genera un gran aug-
ment de l’ús dels transports tant públics com privats.
Doc. 3 Poble radial. Hi ha una
En conjunt, aquesta evolució ha comportat la creació d’uns espais que zona central de la qual surten
tenen característiques rurals i urbanes alhora, com ara les urbanitza- diverses vies de comunicació.
cions, que alguns autors identifiquen com a ciutat difusa.

250
830900 _ 0248-0288.qxd 25/1/08 16:07 Página 251

Doc. 4 Poblament dispers. Doc. 5 Poblament concentrat.

2. L’hàbitat urbà ACTIVITATS

1. ● Comprèn els conceptes.
Una ciutat pot ser definida com un nucli residencial que con- • Diferència entre:
centra un gran nombre d’habitants. Aquestes formacions pre- a) Poblament: concentrat o
senten unes característiques comunes pròpies d’entre les quals dispers.
b) Hàbitat rural i hàbitat urbà.
destaquen:
2. ● Busca les idees principals.
• La grandària. Les ciutats tenen molts més habitants que
• Quines activitats econòmiques
els pobles i viles característics de l’hàbitat rural concentrat.
són pròpies de l’hàbitat rural?
El nombre d’habitants que un nucli de població ha de tenir Quins canvis han experimentat,
perquè es consideri ciutat varia d’un estat a un altre. A Suè- en l’actualitat?
cia, per exemple, una localitat amb 200 habitants es consi-
3. ●● Interpreta els documents.
dera ciutat; als Estats Units, n’ha de tenir 2.500; a Bèlgica,
• Documents 4 i 5. Descriu com és
5.000; al Japó 30.000. A Espanya, una població és qualifi- el poblament d’aquestes zones.
cada de ciutat quan té més 10.000 habitants.
4. ●●● Organitza la informació.
• La densitat de població i d’edificació. L’hàbitat urbà es • Compara els tipus d’hàbitat.
caracteritza per una concentració gran de persones i edifi-
Rural Urbà
cis en un espai relativament reduït. Aquesta alta densitat
Grandària
contrasta amb la de les poblacions rurals.
Densitat
• Les activitats econòmiques de la població. Una diferèn- Activitats
cia fonamental amb les diverses formes d’assentament rural econòmiques
és l’activitat econòmica. A la ciutat es concentren les activi- Paisatge
tats administratives, les industrials i en general el conjunt 5. ●●● Reflexiona.
dels serveis (comercials, sanitaris, educatius, d’oci...). • Imagina un poble que perd
• El paisatge. Els agrupaments d’edificis propis de l’hàbitat població per l’abandonament
urbà generen paisatges específics on es barregen tota mena progressiu de les activitats
agrícoles. Pensa mesures per
de construccions i que donen el perfil característic de cada
atraure nova població. Redacta
ciutat. A més dels blocs d’habitatges i d’oficines, aquestes un text breu amb les teves
concentracions estan formades per vies de comunicació, conclusions.
parcs, zones verdes, espais d’oci...

251
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 252

Doc. 6 Dubrovnik (Croàcia). La ciutat

de Dubrovnik s’ubica al litoral mediterrani,
en una petita península del mar Adriàtic.
Es conserva la muralla que envolta
el centre històric, que va complir una funció
defensiva important en el passat i que recorda
l’origen medieval de la ciutat.
A l’interior de la ciutat s’aixequenedificis gòtics,
renaixentistes i barrocs magnífics.

3. El paisatge urbà A FONS

El paisatge urbà pot ser molt variat. El reconeixement dels seus Els diversos paisatges
elements ens permet obtenir la informació necessària per identi- de les ciutats
ficar els trets més característics d’una ciutat o un determinat en-
En el centre
torn urbà. d’algunes ciutats
La primera característica a tenir present és l’emplaçament de la modernes, s’han
ciutat, és a dir els trets del lloc físic on és. La majoria de ciutats construït nombrosos
gratacels que formen
es localitzen en zones que afavoreixen les comunicacions i les ac-
un agrupament
tivitats econòmiques: un lloc costaner, a la riba de grans corrents característic. En el
fluvials, en un encreuament de vies de comunicació o estan si- cas de Hong Kong,
tuades al costat de valls fèrtils que permeten l’agricultura, o en zo- una ciutat asiàtica important, ressalten,
nes properes a jaciments d’algun mineral necessari per a les acti- en la línia que forma el conjunt d'edificis
vitats industrials. A vegades, l’emplaçament pot haver tingut altres perfilada en el cel –la silueta urbana o
skyline–, algunes construccions que es
causes, com la necessitat de defensa, tal com es posa de mani- poden considerar emblemàtiques.
fest en les ciutats ubicades dalt d’un turó o en una illa (doc. 6).
Moltes estan situades en llocs que reuneixen tots aquests condi-
La combinació
cionants alhora. de diversos factors,
Una segona característica, és la disposició interna d’una ciutat. com ara una posició
La distribució dels diversos elements, com ara els carrers, les illes privilegiada vora
el mar i la
de cases, els edificis administratius o industrials, els parcs o les pla-
desembocadura
ces, genera un pla característic per a cada agrupament urbà. de cursos fluvials
• Quan el creixement no ha estat planificat, el pla és irregular. de l’interior del
continent, van permetre la prosperitat de
Els carrers es disposen agrupats i sense un ordre aparent.
la ciutat d’Amsterdam, que va generar un
• En canvi, quan el creixement urbà ha estat planificat el pla és paisatge urbà peculiar, en el qual destaquen
regular i ordenat d’acord amb un criteri geomètric. els canals i les cases construïdes per
comerciants rics.
A moltes ciutats hi ha zones amb un pla irregular i d'altres amb
un de regular. Aquesta disposició indica una època inicial de crei- El Caire està situat
xement espontani i una de posterior de desenvolupament plani- en una franja de
ficat d’acord amb un pla urbanístic. terra sobre el riu Nil
i reuneix una gran
La tercera característica a considerar són els edificis. L’estil, la
diversitat de
història i la disposició conformen unes característiques distintives paisatges urbans.
de cada ciutat. Els edificis permeten obtenir informació sobre l’è- Hi trobem des de la
poca de construcció i la funció d’una determinada àrea. Les ca- ciutat tradicional
racterístiques estructurals, els ornaments i la disposició deixen re- musulmana, el barri colonial europeu, un
conèixer estils arquitectònics associats a determinades èpoques. districte comercial i administratiu important
amb edificacions modernes, fins a les noves
La política urbanística fixa l’amplada dels carrers, la conservació àrees guanyades al desert, on s’instal·len els
de les façanes, l’alçada permesa, que donen a les agrupacions nouvinguts en barraques d’autoconstrucció.
d’edificis uns trets bàsics.

252
830900 _ 0248-0288.qxd 25/1/08 16:07 Página 253

USOS DEL SÒL A LISBOA

CBD (centre de negocis)

Àrea residencial A La Franca

A Loures de Xira
A Porto
Àrea industrial

4. L’estructura de les ciutats Àrea de serveis

Altres

Principals autovies
AEROPORT
OLIVAIS

Les ciutats constitueixen una xarxa complexa on s’acomplei- Principals carrers

Línia de tren ALVALADE

xen tres funcions principals: la residencial, la de serveis i la A Sintra
Línia marítima
industrial. La distribució dels espais de la ciutat està condi-
ESCALA AVENIDAS
cionada per aquestes funcions, i normalment cada una es 0 2 NOVAS

concentra en determinats sectors de la ciutats. Cada ciutat té quilòmetres

riu
Tajo
una estructura pròpia en funció de la manera com es distri- A Estoril
C. DE
OURIQUE
GRAÇA

bueixen aquests espais (doc. 7). RESTELO

ALFAMA Alcochete

A Cascais

Les zones residencials Montijo

Seixal Barreiro
Almada Cacilhas
Trafaria Porto Brandão Setúbal
Una part molt important de les ciutats està ocupada per les
Doc. 7 Funcions de la ciutat de Lisboa, el 1975.
zones destinades a residència per a la població. Aquestes zo-
nes varien molt en funció de les condicions econòmiques i ACTIVITATS
de les característiques dels habitants. Els habitants amb un 6. ● Comprèn conceptes
nivell econòmic més alt ocupen els barris amb edificacions • Què s’entén per disposició interna
més cares i luxoses, construccions antigues rehabilitades si- d’una ciutat?
tuades a les zones cèntriques o urbanitzacions amb espais
7. ● Busca les idees principals
verds amplis. La població amb menys recursos es concentra
• Quins factors incideixen en
en barriades on la densitat és més alta i moltes vegades hi ha
l’emplaçament d’una ciutat?
edificis degradats. Les capes mitjanes solen habitar també
• Què reflecteix el pla d’una ciutat?
barris cèntrics i les urbanitzacions més econòmiques de la
• Com podem entendre l’evolució
perifèria.
d’una ciutat a través del pla?
Les zones de serveis 8. ●● Interpreta els documents.
Les ciutats concentren gran quantitat de serveis. Aquests po- • Documents 6 i 7.
den estar relacionats amb activitats comercials, financeres, a) Com són els emplaçaments de
Lisboa i Dubrovnik?
d’oci, sanitàries, educatives, administratives i polítiques. La
b) Quina podria haver estat la
major concentració de serveis sol ubicar-se al centre urbà,
funció principal d’aquestes
que en el cas de les ciutats anglosaxones es denomina CBD, ciutats quan es van fundar?
abreviació de centre de negocis (Central Business District). c) Atenent al fet de que Lisboa és
En algunes ciutats, una funció destaca sobre la resta. Així, la la capital de Portugal, quina
funció política és la principal a les capitals d’estat. La funció funció principal deu tenir?
financera, ho és a ciutats amb institucions importants, com d) Descriu l’estructura urbana de
ara Londres, que compta amb la borsa més gran d’Europa. La Lisboa.
funció comercial preval a ciutats com a Rotterdamm, que al e) On creus que deuen estar
situats els barris més pobres?
mateix temps té el major port europeu. La funció cultural és
Justifica la resposta.
la dominant a ciutats com ara Oxford, Bolonya o Salamanca f) Per què la funció industrial es
que han crescut al voltant de l’activitat universitària. La fun- concentra principalment a la
ció religiosa destaca a les ciutats que, com Roma, Jerusalem o costa?
la Meca, són llocs de pelegrinació importants per a diverses
9. ●●● Reflexiona.
creences religioses.
• Com és la silueta urbana de la
Les zones industrials teva ciutat? Hi ha edificis
d’importància arquitectònica que
La indústria es pot considerar una activitat estretament rela- caracteritzin l’skyline? Redacta un
cionada amb les ciutats modernes. A la major part de les ciu- informe breu a partir d’aquestes
tats actuals la indústria està situada a zones específiques ano- preguntes.
menades polígons industrials.

253
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 254
5. Els grans canvis
en el desenvolupament urbà
Durant la primera dècada del segle XXI la població
mundial haurà arribat, per primera vegada a la histò-
ria, a ser predominantment urbana. Tot i així, una
bona part dels habitants del planeta, sobretot als paï-
sos subdesenvolupats, encara viurà en medis rurals.
L’important creixement de les ciutats, farà que cap a
l’any 2017 la meitat de la població d’aquells països
visqui també en medis urbans.
Aquesta important transformació constitueix una
fita històrica, especialment si es té present la veloci-
tat amb què s’ha produït el canvi. Cap al 1800, fa no-
més dos segles, només 3 de cada 100 habitants del
planeta vivien en ciutats. Les xifres de 1900 ja indi-
caven un augment significatiu, el 13% de la pobla-
ció mundial vivia ja en ciutats. Però, va ser durant la
segona part del segle passat que el procés es va ac-
celerar. El 1960 la xifra havia passat a ser del 27 %.
El 1980, 33 de cada cent habitants eren veïns d’una
ciutat i l’any 2000 s’arribava ja al 47 %.
Aquest procés es pot estudiar també observant el crei-
xement de les ciutats mateixes. La major part de la
població urbana actual viu en ciutats que tenen menys
Plaça major, al centre històric. Districtes contingus de Miraflores
i San Isidro.
Doc. 8 Esquema de Lima, una ciutat llatinoamericana. Va ser fundada l’any 1535 pel conqueridor Francisco Pizarro, amb el nom
de Ciudad de los Reyes. És el centre polític i econòmic del Perú i concentra un terç del total de la població del país.
254
de 500.000 habitants, però que augmenten de po-
blació ràpidament. D’altra banda, també a les con-
siderades megaciutats, aquelles que tenen una po-
blació superior a 10 milions d’habitants, s’ha produït
un important creixement. El 1950, només Nova York,
passava d’aquesta xifra. L’any 2000 hi havia 19 me-
gaciutats i al 2015 s’haurà arribat a 26. També en va-
ria l’emplaçament: 20 d’aquestes macroconcentra-
cions urbanes estaran localitzades a països en vies de
desenvolupament.
La urbanització ha estat intensa i molt accelerada si
es compara amb l’escassa proporció de població que
havia residit en nuclis urbans abans, des de l’apari-
ció de les ciutats fins al segle XIX, quan s’inicià a Eu-
ropa el creixement urbà modern. En primer lloc, cal
buscar-ne les causes en la més gran quantitat d’o-
portunitats laborals, la millor oferta de serveis i la se-
guretat que ofereixen les ciutats. Però també s’han de
considerar factors que actuen de manera específica
en cada cas.
Les ciutats reflecteixen la seva formació en l’estructu-
ra que tenen. Així, la supervivència del traçat urbà an-
tic, d’edificis i construccions d’èpoques diverses, evi-
dencia com ha estat la ciutat al llarg de la història. Ara
bé, en aquest procés cal diferenciar l’evolució de les
ciutat abans i després de la industrialització (doc. 8).
Àrea metropolitana, de Lima.
830900 _ 0248-0288.qxd 25/1/08 16:07 Página 255

Doc. 9 Mohenjo-daro (3000 aC-2000 aC). Les primeres ciutats ja presentaven diverses àrees adaptades a la funció específica
que s’hi desenvolupava.

6. La ciutat preindustrial ACTIVITATS

10. ● Comprèn els conceptes.
La ciutat, com a forma d’assentament humà, va aparèixer du- • Defineix:
rant el neolític. Els canvis produïts per la introducció de l’agri- a) Megaciutat
cultura i la ramaderia havien comportat la sedentarització. La so- b) Població urbana i població
cietat urbana primitiva era més complexa que les comunitats rural.
anteriors. Diversos sectors socials van dedicar-se exclusivament c) Distribució funcional.
a una activitat determinada, com ara els artesans, els sacerdots o 11. ● Busca les idees principals.
els nobles. Aquesta especialització del treball marca també l’or- • Per què la població actual és
ganització de l’espai urbà. A diferència dels primers poblats, la predominantment urbana? Quin
ciutat presentava ja una distribució funcional d’acord amb les ha estat l’hàbitat predominant al
noves necessitats socials. llarg de la història?
Les primeres ciutats van aparèixer fa 5.000 anys a les valls dels • En quin moment i on apareix
rius Tigris i Eufrates (Ur i Summer), del Nil (Memfis i Tebes) i la ciutat? Què ho va generar?
de l’Indus (Mohenjo-daro) (doc. 9). Amb el temps, van aparèi- Quines eren la característiques
xer nous agrupaments urbans, com a conseqüència de la difu- de la ciutat preindustrial?
sió de l’agricultura i del comerç a l’Iran, la Xina i més tard a la Me- 12. ●● Interpreta els documents.
diterrània. Algunes ciutats com les de l’Egipte històric van assolir • Document 8. Quina et sembla
un alt grau de complexitat, altres no van superar un grau inicial la part més antiga? I la part
de desenvolupament i fins i tot van acabar desapareixent. més moderna? On deuen ser
Van ser, però, les grans civilitzacions, Grècia i Roma i més tard les zones amb població
l’islam, les que van fixar les bases de l’organització urbana poste- més pobre?
rior. • Document 9. Observa les zones
principals de la ciutat antiga.
Les dues civilitzacions clàssiques van aportar la disposició en qua- En algun cas, pots deduir quina
drícula al voltant d’una gran plaça central, l’àgora a Grècia i el fò- funció tenen?
rum a Roma, on tenien lloc les activitats públiques i religioses.
13. ●●● Reflexiona.
L’expansió i l’auge de l’islam va crear importants nuclis urbans,
• Com penses que ha incidit
amb un model característic, en el qual hi ha molt contrast entre sobre l’hàbitat rural el fet que
els espais públics, els mercats i les mesquites, i l’espai privat re- actualment la major part de la
sidencial. Arreu de l’àmplia zona d’influència islàmica sobresur- població mundial sigui urbana?
ten centres com Bagdad i Còrdova. • Hi ha ciutats actuals amb
La ciutat preindustrial es va caracteritzar per ser un espai dife- algunes de les característiques
renciat de l’entorn, amb una gran importància de les activitats ar- de les ciutats antigues?
tesanes i del comerç, però sempre condicionat pel medi rural.

255
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 256

7. Els ritmes de la gran A FONS

transformació urbana Les transformacions de la ciutat

A partir del segle XVIII, els ritmes de creixement moderna
urbà es van accelerar i van superar, tant en po-
Pontoise
blació com en organització, els límits de la ciu- 0 10 km

tat preindustrial. Aquesta veritable revolució ur- Les

Mureaux
bana, estava relacionada amb la industrialització riu S
en
Saint-

a
Denis
i la gran explosió demogràfica que la va acom- Poissy
Argenteuil
panyar. Saint-Germain- Nanterre Bondy
en-Laye PARÍS
Montreuil
Es poden distingir diverses fases, que han afec- Boulogne-Billancourt

tat espais cada vegada més amplis: Versalles Champigny-sur-M.

Vitry-sur-Seine
Créteil
• Una primera fase coincideix amb l’aparició Choisy- le-Roi
de la indústria. Comprèn el període entre Palaiseau

1780 i 1850. A les ciutats, sobretot aquelles Evry

on es van instal·lar fàbriques o residia el po- Rambouillet Corbeil-Essonnes
der econòmic i polític, va augmentar de for-
ma considerable la població. L’impuls urbà Doc. 10 París al segle XIX.
es va produir a partir d’un èxode rural cons-
tant, de manera desordenada i amb impor- Pontoise 0 10 km

tants mancances de recursos i serveis. Les

Aquestes transformacions van afectar una Mureaux
riu S
en
Saint-
àrea reduïda d’Europa occidental i dels EUA.
a
Denis
Poissy
Londres, amb un milió d’habitants, seguida Saint-Germain-
Argenteuil
Bondy
Nanterre
més tard per París (doc. 10), Berlín, Nova en-Laye PARÍS
Montreuil
York i Chicago eren aleshores els centres ur- Boulogne-Billancourt
Champigny-sur-M.
Versalles
bans més importants del món. Vitry-sur-Seine
Créteil
• La segona fase, entre 1870 i 1950, coinci- Choisy- le-Roi
Palaiseau
deix en el temps amb la Segona Revolució
Industrial. L’aplicació de noves fonts d’e- Evry

nergia, com l’electricitat i el petroli, conjun- Rambouillet Corbeil-Essonnes

tament amb les transformacions de les tèc- Doc. 11 París a mitjan segle XX.
niques industrials i de la construcció, van
permetre una nova distribució urbana capaç
Pontoise
d’acollir i prestar serveis a una població nom- Cergy
Goussainville 0 10 km

brosa. El nombre de grans urbs es va ampliar, Les

Mureaux Montmorency Sarcelles
Garges-lès-Gonesse
al mateix temps que, per primera vegada, es Maisons-Laffitte
riu S
en Saint-
Denis
a

Aulnay- sous-Bois
podien trobar grans ciutats modernes fora Poissy
Argenteuil Aubervilliers
de l’àrea occidental, com ara Tòquio. Saint-Germain- Nanterre
en-Laye
Bobigny Bondy
le Rancy
Suresnes PARÍS Marne-la-V.
• La tercera fase, a partir de 1950 fins a l’ac- Boulogne-Billancourt Montreuil Nogent-sur-M.
Clamart Champigny-sur-M.
tualitat, es caracteritza per la gran explosió Versalles Saint-Maur-des-Fossés
Vitry-sur-Seine
urbana a escala planetària. La millora de les Trappes Créteil
Choisy- le-Roi
infraestructures de comunicacions i de les St. Quentin- Palaiseau Draveil
tecnologies permet la connexió de xarxes ur- en-Yvelines
Evry
banes que formen àrees d’intensa urbanit- Sainte-Geneviève-
Rambouillet des-Bois
zació que contrasten amb la baixa densitat de Corbeil-Essonnes

la majoria de zones rurals, que perden po- Doc. 12 La gran conurbació de París a l’actualitat.
blació (doc. 13).

256
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 257

0 50 km

Groningen
Leeuwarden

Assen

PAÏSOS
mar Alkmaar
Zwolle ALEMANYA
del Nord
Amsterdam
BAIXOS
Haarlem Enschede
Apeldoorn
Leiden
Utrecht
Amersfoort Doc. 14 Ildefons Cerdà. Va ser un dels màxims
Münster
l’Haia Arnhem
Rotterdam
ideòlegs de l’urbanisme del s. XIX.
Dordrecht
Nimega Wesel

Tilburg
ACTIVITATS
Breda Dortmund
Duisburg
Essen
14. ● Comprèn els conceptes.
Eindhoven
Düsseldorf
• Què s’entén per urbanisme?
Anvers Wuppertal
Bruges
Gant 15. ●● Busca les idees principals.
Colònia
B È L G I C A • Per què és produeix el
Kortrijk Brusel·les Maastricht
Aquisgrà Bonn
creixement urbà a partir
Lilla Li j del segle XVIII?
Doc. 13 Conurbacions i vies de comunicació a la zona més
densament habitada d’Europa. • Quines característiques té
el creixement urbà en el període
1870-1950?
8. L’urbanisme: l’organització de l’espai urbà • Quin és el significat de ciutat
difusa?
L’amuntegament urbà, la manca d’aigua potable, la difusió de • Què és una zona metropolitana?
malalties per les condicions de vida insalubre van caracteritzar
16. ●● Interpreta els documents.
la vida de moltes ciutats europees al segle XIX i perviuen en
• Document 13.
les ciutats dels països en vies de desenvolupament.
a) A quin país correspon
Per resoldre els problemes de creixement de les ciutats, d’a- sobretot aquest mapa?
cord amb les necessitats que es creaven, va sorgir una nova b) Es podria afirmar que afecta
disciplina denominada urbanisme, que recolllia les teories més d’un estat?
d’organització de les ciutats que s’havien anat generant des de c) Quines zones urbanes
l’antiguitat i el Renaixement, i aportava noves solucions per a principals té? Quines podrien
l’ordenament de les ciutats. ser primàries i quines
secundàries?
Els urbanistes (doc. 14) van dissenyar eixamples, i van crear
d) Podries assenyalar alguna
un nou tipus de ciutat que es caracteritzava per no tenir límits
de les vies importants de
precisos, contràriment a com havien estat amb les muralles an- comunicació que connecten
teriorment. Això ha facilitat que una part important de l’espai aquestes conurbacions?
rural existent entre les ciutats hagi estat dedicat a la creació ur- • Document 14. Ildefons Cerdà va fer
banitzacions i àrees residencials. Aquestes zones on coexisteixen el projecte de l’Eixample de
l’espai urbà i el rural constitueixen l’anomenada ciutat difusa. Barcelona al s. XIX. Investiga quins
La construcció d’infraestructures, com ara carreteres, auto- problemes pretenia resoldre.
pistes, ferrocarrils i aeroports i la difusió de les TIC, ha permès 17. ●●● Reflexiona.
connectar les ciutats amb els nuclis de poblament menys im- • Quin paper tenen les
portants del seu entorn i facilitar les comunicacions dels habi- comunicacions en la formació
tants, creant grans zones metropolitanes, com les de Barcelo- de les grans àrees urbanes?
na o Madrid.

257
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 258

Activitats
Conèixer les capitals 180° 150° 120° 90° 60°

del món cerc

le p
o la r àr
tic

ALA
Cada país té una ciutat principal (EU SKA
A) GRENLÀ
que n’és la capital. A la capital tenen (DINAMA

la seu els òrgans del govern central,

de manera que desenvolupa una funció
principalment administrativa. En
la majoria de casos també concentra C A N
A D À
una gran activitat econòmica i cultural.

18. ●● Observa el mapa i descobreix

Ottawa
quines són les ciutats capitals 40°
ESTATS
dels països del món i on estan
situades. UNITS Washington

• Amb el company o companya de

classe, juga a veure qui recorda
un nombre més alt de capitals del tròpic de Cànc er MÈXIC
món. 20° Ciutat
de Mèxic OCEÀ
Durant cinc minuts, mireu de
ATLÀNTIC
memoritzar el nom de les capitals
dels països d’un continent. Georgetown
GUYANA Paramaribo
A continuació, i ja amb el mapa al OCEÀ Bogotà SURINAM GUAIANA
FRANCESA
0° equador COLÒMBIA
davant, completeu el quadre següent, Quito
EQUADOR
escrivint el nom de tots els països i PACÍFIC
capitals que pugueu recordar. PERÚ BRASIL
Lima
Continent: ……… BAHAMES
BOLÍVIA
La Paz Brasília
l’Havana Nassau PA
20°
País Capital RA
GU
Trópico de Caprico rnio CUBA AI
REPÚBLICA
Asunción
HAITÍ DOMINICANA
Kingston
Belmopan BELIZE Port-au- Santo

NA
JAMAICA
Compareu els quadres i puntueu GUATEMALA
HONDURES
Prince Domingo
Santiago
URUGUAI

ARGENTI
Guatemala
Montevideo
els vostres coneixements. San Salvador Tegucigalpa Buenos
EL SALVADOR Aires
NICARAGUA XILE
Managua Caracas
° San José
Puntuació. Si els dos companys 40 COSTA RICA Panamà
VENEÇUELA
PANAMÀ
heu recordat el mateix país i la seva
capital, anoteu-vos un punt
cadascun. Si només un de vosaltres
ha escrit el nom d’un país i la seva
capital, aquest sumarà dos
punts.

19. ●●● Busca informació i fes un treball 60° tà rt ic

o la r a n
sobre una capital europea. ce rc le p
IAL
GLAC
• Descriu-ne l’emplaçament, la població, À
l’àrea que ocupa, les característiques OCE
principals del paisatge, el plànol i els
150° 120° 90° 60°
monuments.
Doc. 15 Les ciutats capitals del món.

258
 830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 259

60° 30° 0° 30° 60° 90° 120° 150° 180°

OCEÀ GLACIAL ÀRTIC

60°
GRENLÀNDIA
DINAMARCA)

180°
NDIA
A
G A
IA

I
E

S S
RU

ISLÀNDIA Ú
ÈC

R
LÀ

Reykjavík
NO

IN
SU

Hèlsinki
Oslo Estocolm
REGNE
UNIT
Moscou
Dublín Astana
IRLANDA
Londres Ulan Bator
KAZ AKH STA N
París MONGÒLIA
FRANÇA 40°
UZ COREA
BE Bixkek DEL NORD
ESPANYA GEÒRGIA
Tbilisi KI Taixkent
S KIRGUIZISTAN Pequín Pyongyang JAPÓ
ErevanAZERBAIDJAN TA
N Seül Tòquio
PORTUGAL Ankara ARMÈNIA
TURKMEN
I ST TADJIKISTAN COREA
Lisboa Madrid A
Bakú AN Duixanbe DEL SUD
Tunísia TURQUI Aixkhabad
Atenes N Islamabad X I N A
MALTA XIPRE
LÍBAN
Beirut SÍRIA Bagdad Teheran
A OCEÀ
T

Alger Kabul
IS

TUNIS La Valletta Nicòsia Damasc

Rabat
AN
N

Jerusalem IRAN
Amman IRAQ
GA

ST

MARROC Trípoli ISRAEL NE

JORDÀNIA Thimbu
AF

Kuwait PA
KI

el Caire
KUWAIT
BAHRAIN Katmandu
L
BUTHAN
Taipei PACÍFIC
PA

A L G È R I A al Manama Doha Abu Dhabi

Nova
El Aaiún LÍBIA BANGLA DESH
EGIPTE QATAR Delhi TAIWAN
. RA

al Ryad UEA Masqat Dacca MYANMAR Hanoi 20°

CC A

ÍNDIA
O ÀH

AN
S

ARÀBIA LAOS illes

OM

MAURITÀNIA SAUDITA Vientiane

Yangon Manila Mariannes
Nouakchott MALI NÍGER Asmara
TIC Sanaa N TAILÀNDIA Quezon (EUA)
ME VIETNAM
Praia ER
Ouagadougou Niamey TXAD Khartum IT
Dakar
SENEGAL RE IE Bangkok City
A CAMBODJA
CAP
Banjul GÀMBIA Bamako INA FASO SUDAN DJIBOUTI Phnom FILIPINES
VERD N’Djamena
BENÍN

G.B. GUI BURK NIGÈRIA Palikir

A

Addis Abeba
TOGO

N Penh
GHAN

Conakry E COSTA Abuja REPÚBLICA SRI LANKA

ESTATS
A

Colombo Bandar Seri Koror

A

Freetown D’IVORI ETIÒPIA Male

LI

Porto Novo CENTREAFRICANA

Kuala Begawan BRUNEI PALAU FEDERATS
À

SIERRA Monròvia Accra Lomé

CAMERUN Bangui MALDIVES
M

Yaoundé UGANDA MALÀISIA DE MICRONÈSIA

Lumpur
O

LEONE Malabo Kampala 0°

S

SINGAPUR
LIBÈRIA São Tomé RWANDA KENYA Mogadiscio Singapur
SÃO TOMÉ Libreville BURUNDI
Yamousoukro I PRÍNCIPE GABON O
REPÚBLICA Kigali Nairobi
NG SEYCHELLES I N PAPUA
CO
DEMOCRÀTICA Bujumbura
GUINEA
EQUATORIAL Brazzaville DEL CONGO Dodoma
Victoria OCEÀ Yakarta
D O N
È S I A NOVA
Kinshasa GUINEA
Luanda TANZÀNIA Port
MA

ANGOLA ÍNDIC Moresby

LAW

Lilongwe
C

ZÀMBIA
I

BI

Lusaka
Antananarivo
AM

Harare
MAURICI 20°
NAMÍBIA ZIMBABWE
OÇ

MADAGASCAR Port Louis

M

BOTSWANA
Windhoek
Gaborone Pretòria
SWAZILÀNDIA
Maputo AUSTRÀLIA
Maseru LESOTHO Mbabane
REPÚBLICA
SDE SUD-ÀFRICA
Ciutat Oslo Estocolm Tallinn
del Cap NORUEGA Canberra
ESTÒNIA
SUÈCIA
LETÒNIA
Copenhaguen Riga NOVA
ZELANDA
LITUÀNIA
DINAMARCA Wellington
Vílnius
Minsk
Amsterdam
Varsòvia Berlín BIELORÚSSIA
PAÏSOS
meridià de Greenwich

BAIXOS ALEMANYA POLÒNIA

BÈLGICA Praga Kíev
Brussel·les REPÚBLICA
LUXEMBURG TXECA ESLOVÀQUIA UCRAÏNA
París Viena Bratislava MOLDÀVIA
LIECHTENSTEIN Budapest Chisinau
Berna ÀUSTRIA
SUÏSSA ESLOVÈNIA HONGRIA
ROMANIA
Ljubljana Zagreb SÈRBIA
FRANÇA SAN
CROÀCIA Bucarest
BOS.- Belgrad
MARINO
HERCEG. Sarajevo
TIC MÒNACO Sofia
ANTÀR ANDORRA ITÀLIA
CIUTAT
Podgorica
MONTENEGRO Skopje BULGÀRIA
60°

AL DEL VATICÀ Roma Tirana MACEDÒNIA

ALBÀNIA ESCALA
GRÈCIA 0 1.052 2.104

Atenes quilòmetres
Alger
30° 0° 30° Tunísia MALTA 150° 180°
ALGÈRIA La Valletta
TUNIS

259
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 260

U N I TAT

20 Les ciutats a Europa, Espanya

i Catalunya
1. La llarga història de les ciutats europees Acròpolis

Les primeres ciutats van aparèixer fa uns 6.000 anys, a les ri-
bes dels rius Tigris, Eufrates, Nil i Indus. Des d’allà, la idea de
ciutat es va propagar a Europa.

Les ciutats de l’antiguitat

L’antiga Grècia va arribar a tenir una xarxa urbana formada
per més de 500 ciutats, entre les quals destacaven Esparta i
Atenes. Les ciutats gregues tenien dos centres: l’àgora, o plaça
pública, on se situava el mercat, i l’acròpolis, la part més ele-
vada i sagrada de la ciutat, on hi havia els temples principals
Doc. 1 Atenes (Grècia).
(doc. 1).
Les ciutats romanes van formar la xarxa urbana més gran de
l’antiguitat. Al capdavant d’aquesta xarxa hi havia Roma, la ca- N
pont
EBRE
pital de l’Imperi i el centre del poder polític i econòmic. Mol- RIU de pedra Sant

US
Sepulcre
tes ciutats europees actuals són d’origen romà.

MAXIM
Les ciutats romanes tenien un pla ortogonal. Els carrers prin- San Juan
de los
cipals eren el cardo maximus, en direcció nord-sud, i el decu- Panetes
MAXIMUS
D E C U M A N US
manus maximus, en direcció est-oest (doc. 2). En la cruïlla
de tots dos se situava el fòrum, una plaça on hi havia els edifi-

CARDO
cis més importants. A les ciutats hi havia canalitzacions d’ai- Pedres
del Coso:
gua, banys públics, ponts, amfiteatres... estàtua,
temples i
C O S O inscripcions

L’edat mitjana i l’edat moderna

Doc. 2 Pla del centre de Saragossa.
Després de la caiguda de l’Imperi romà l’any 476 –fet que mar- L’estructura de la ciutat romana perviu en la
ca l’inici de l’edat mitjana–, les ciutats van començar a decaure. ciutat actual.
Fins al segle XII les ciutats no van tornar a ressorgir a Europa.
Catedral
Les ciutats medievals estaven envoltades per una muralla i
presentaven un pla irregular, amb carrers estrets i sinuosos.
Al centre hi havia els edificis més importants, com ara l’ajun-
tament, la catedral i els palaus de les famílies més poderoses
(doc. 3).
Durant els segles XVI, XVII i XVIII, en l’edat moderna, es va des-
vetllar la preocupació per embellir i millorar les ciutats com
una forma d’exaltar el poder dels reis i de l’Església. S’hi van
construir grans palaus amb jardins, i moltes esglésies i monu-
ments que flanquejaven àmplies avingudes.
La construcció de residències reials d’estiu va donar lloc a l’a-
parició de noves urbs, com ara Versalles (França) o Aranjuez
(Espanya). També es van fundar altres ciutats en territoris que Doc. 3 La ciutat medieval d’Ostuni
Muralla
estaven deshabitats amb l’objectiu de poblar-los. (Itàlia).

260
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 261

La ciutat industrial
Al final del segle XVIII i en el segle XIX es va iniciar la industria-
lització als països europeus. La població va augmentar molt a les
localitats on es van situar les fàbriques, ja que bona part dels pa-
gesos va abandonar el camp per treballar a les indústries. Per
això, la industrialització va provocar un creixement extraordi-
nari de les ciutats. Les antigues muralles es van enderrocar per
possibilitar-ne l’extensió.
A les ciutats industrials contrastaven els barris obrers i els barris
burgesos.
• Als barris obrers la població vivia amuntegada en habitat-
ges petits i insalubres, sense servei de clavegueram, enllu-
menat ni transport, i amb molta contaminació, ja que
Doc. 4 Barri obrer de la ciutat anglesa
aquests barris se situaven al costat de les fàbriques (doc. 4). de Preston al principi del segle XX.
• Els elegants barris burgesos, anomenats eixamples, tenien
un pla en quadrícula, avingudes àmplies, bons serveis i edifi-
cis luxosos (doc. 5).
Per fer front als problemes urbans va caldre millorar les condi-
cions de les ciutats i planificar-ne el desenvolupament. Així, es
van fer obres per fer-hi arribar l’aigua, el gas i l’electricitat,
es va construir una xarxa de clavegueres i es van introduir els
tramvies i les primeres línies de metro per facilitar la mobilitat.

2. Les ciutats de la Unió Europea

En l’actualitat, prop del 80 % de la població de la Unió Europea
és urbana. La majoria viu en ciutats de mida petita i mitjana.
Molt poques superen el milió d’habitants, i Londres i París són
les ciutats més populoses (doc. 6).
La perifèria de les ciutats ha conegut un gran creixement des de
la segona meitat del segle XX. S’hi han construït grans barris re-
sidencials, polígons industrials, parcs empresarials i tecnològics,
i superfícies comercials i de lleure.
Doc. 5 Edifici burgès de l’eixample de París.
ACTIVITATS
1. ● Comprèn els conceptes.
• Defineix: àgora, acròpolis, cardo, decumanus, fòrum Aglomeracions urbanes de la UE
i eixample. (en milions d’habitants)

2. ● Busca les idees principals. París

(França)
10 9,8
Londres
• Digues elements característics d’una ciutat: a) grega; b) (Regne
Unit) Barcelona
7,6
romana; c) medieval; d) del segle XVII i e) del segle XIX. 8 (Espanya)
4,4 Berlín
Madrid (Alemanya) Katowiche
(Espanya) 3,3 Stuttgart
• Indica quins són els plans característics de la ciutat 6
5,1 Milà
(Itàlia)
(Polònia)
3,0 (Alemanya)
Atenes 2,6
romana, la ciutat medieval i els eixamples del segle XIX. 4
4,1 (Grècia)
3,2
Nàpols
(Itàlia)
2,9

3. ●● Interpreta els documents. 2

• Documents 1-5. Anota l’oració del text que descriu cada 0

imatge. Font: Naciones Unidas. Aglomeraciones urbanas 2003

Doc. 6 Aglomeracions urbanes més poblades.

261
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 262

3. La població rural a Espanya PATRIMONI

En poques dècades, la població que habita a Espanya ha pas-

sat de ser majoritàriament rural a viure a les ciutats. El 1960,
més de la meitat de la població vivia en nuclis amb menys de
10.000 habitants; en l’actualitat només hi viu el 23 % dels ha-
bitants.
Al nord de la Península i en alguns llocs del litoral mediterra-
ni i de l’interior d’Andalusia predomina el poblament dis-
pers; és el cas de les cases gallegues, els caseríos bascos i astu-
rians, les masies catalanes (doc. 7), les barraques valencianes
i els cortijos andalusos. En la resta predomina el poblament Doc. 7 Masia catalana de pedra.
concentrat. La masia és una finca agrícola i ramadera.
Avui dia, moltes masies s’han reformat
La marxa dels pagesos cap a les ciutats en les dècades de per acollir el turisme rural.
1950 i 1960 va provocar el buit de nombrosos nuclis rurals i
l’envelliment de la població. Les cases rurals
Però els darrers anys, alguns pobles s’han tornat a poblar. Bo- Les cases rurals tradicionals es
na part dels habitatges es rehabiliten o se’n construeixen de construïen amb materials de l’entorn:
nous per utilitzar-los com a residències secundàries de cap pedra a les àrees muntanyoses, fang
de setmana o vacances. En altres casos, alguns pobles s’han (en forma de tova o maó) a l’interior de
convertit en zones d’habitatges per a la població d’alguna la Península i a les hortes de València
ciutat propera. A més, els pobles situats en entorns atractius i Múrcia, fusta, etc.
pel paisatge o les activitats que s’hi poden fer, guanyen pobla- Es poden diferenciar dos tipus de
ció i dinamisme gràcies al turisme. cases rurals: la casa bloc i la casa
Contràriament, molts nuclis rurals de l’interior peninsular ro- dissociada.
manen abandonats o en declivi. • La casa bloc és un edifici
compacte que pot tenir diversos

4. La població urbana a Espanya pisos o una sola planta, on les

diferents dependències de la casa
es disposen de manera contigua
La població espanyola és eminentment urbana, ja que més de
i comparteixen un mateix sostre.
tres quartes parts viu en ciutats (doc. 8).
• La casa dissociada està formada
La majoria de les grans ciutats se situa en les àrees costaneres, per diversos edificis cadascun
mentre que a l’interior peninsular només destaquen Madrid i dels quals té una funció: habitatge,
Saragossa. Això és degut al gran dinamisme que tenen les zo- estable, magatzem... Aquests
nes litorals. edificis solen estar disposats
Les ciutats principals són: Madrid, la capital de l’Estat, amb al voltant d’un pati central,
més de tres milions d’habitants, i Barcelona, que supera el per exemple en els cortijos
andalusos, o estar allunyats
milió i mig. Per mida, les segueixen València, Sevilla, Sara-
els uns dels altres.
gossa i Màlaga, totes amb més de 550.000 habitants. En to-
tal, aquestes sis ciutats acullen el 17 % de la població de l’Es- 4. ●●● Analitza habitatges
tat. La resta de ciutats són mitjanes i petites. rurals espanyols
Els darrers anys, alguns petits nuclis urbans situats a l’àrea • Busca a Internet fotos d’un
d’influència de les capitals provincials han experimentat un caserío, una palloza, una barraca,
fort creixement. La causa és el preu elevat dels habitatges a les una casa entramada i un cortijo.
capitals, que fa que la majoria dels joves i dels immigrants • Descriu com són i digues
s’estableixin als municipis pròxims i ben comunicats. d’on són característics.

262
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 263

Ferrol Avilés Gijón

Santander
la Coruñya Bilbao Sant
Municipis més poblats d’Espanya (2005) Lugo Sebastià
Santiago Oviedo
(en milions d’habitants)
Madrid Vitòria Pamplona
Pontevedra
3,5 3,1 Barcelona Lleó
1,6 Burgos
3,0
València
Vigo Ourense Palència Logronyo Girona
0,8 Sevilla Osca
0,7 Saragossa
2,5 0,6 Lleida
Màlaga Zamora Valladolid
0,6 Múrcia Sòria
2,0 0,4 Saragossa Barcelona
Las Palmas de Segòvia
1,5 Gran Canaria Tarragona
0,4 Palma de Salamanca Guadalajara
1,0 Mallorca Àvila
0,4 Terol
Bilbao
0,5 0,3 Madrid
Castelló Palma
0 Toledo Conca de la Plana de Mallorca
Càceres
Font: INE, Anuari Social de La Caixa
València
O CE À
Mèrida
Badajoz Ciudad Real Albacete
A TL À N TI C
Alacant

Còrdova Múrcia
Jaén mar
Sevilla
Huelva Cartagena Mediterrani
Granada

El Puerto Almeria
de Santa María
Màlaga
Cadis
Algesires

Ceuta

Melilla

OCEÀ ATLÀNTIC
XARXA URBANA POBLACIÓ URBANA

Santa Cruz Metròpoli nacional Altres ciutats importants Més del 70%
de Tenerife Metròpoli regionals València Capital autonòmica Entre el 50% i 70%
Las Palmas de
Gran Canaria Metròpoli subregional Menys del 50%
Centre regional
especialitzat

Doc. 8 Població urbana i ciutats espanyoles principals.

La jerarquia urbana ACTIVITATS

La influència política, econòmica i cultural de Madrid i Barce- 5. ● Comprèn els conceptes.
lona sobre la resta del territori espanyol converteix aquestes ciu- • Explica què és una residència
tats en metròpolis nacionals. secundària.

Ciutats com la Corunya, Bilbao, Sevilla o València són metrò- 6. ●● Interpreta els documents.
polis regionals, que funcionen com a centres comercials, cul- • Document 8.
turals, educatius, etc. de les comunitats autònomes respecti- a) En quines zones del territori es
ves. localitzen les ciutats més
També hi ha ciutats que són metròpolis subregionals, ja que importants? Què ho fa?
ofereixen serveis molt especialitzats (per exemple universitats b) Quines són les més poblades?
o grans hospitals) que atreuen una població d’un espai més c) Descriu la xarxa urbana
reduït. És el cas de Vigo, Oviedo, Granada, Alacant i Sant Se- espanyola.
bastià. d) Quines províncies tenen una
proporció més alta de població
Per sota hi ha les ciutats de mida mitjana, que serveixen com
urbana?
a centres de serveis de les seves províncies.
e) En quines províncies continua
En el darrer esglaó de la xarxa espanyola se situen les ciutats sent majoritària la població
petites, de menys de 50.000 habitants, l’àrea d’influència de rural?
les quals és la comarca.

263
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 264

Les empremtes del passat en algunes

Les primeres ciutats
Lucus
L’origen d’algunes ciutats costaneres d’Andalusia, GAL·LÈCIA
TARRACONENSE
Numàntia Empòrion
com ara Cadis, Màlaga o Almuñécar, es remunta als Caesaraugusta
segles IX-VIII aC.,quan els fenicis hi van fundar

lata
OCEÀ ta
assentaments amb una funció comercial. Aquest poble Tàrraco

s
la P

gu
ATLÀNTIC

Au
també es va establir a Ceuta en el segle VII aC.

de

via
via
CARTAGINENSE Sagunt
Així mateix, altres pobles van crear petites ciutats Emèrita
Augusta
en l’actual territori de l’Estat, com els grecs (Empúries, mar
BÈTICA
segle VI aC) i els cartaginesos (Cartagena, segle III aC). Cartago Mediterrani
Nova
Però el desenvolupament urbà més gran de l’antiguitat Híspalis
Principals
va tenir lloc després de l’arribada dels romans ciutats romanes
en el segle III aC (doc. 9). Els romans van impulsar Calçades principals

el desenvolupament de les ciutats existents i en van

fundar de noves, com Tàrraco (Tarragona) o Emèrita Doc. 9 Principals ciutats en època romana.
Augusta (Mèrida).

Les ciutats medievals

L’any 711, els àrabs van envair la península Ibèrica.
La ciutat musulmana es desenvolupava a l’entorn
de la medina, un recinte emmurallat dins del qual,
entre carrerons sinuosos, s’alçaven la gran mesquita,
l’alcàsser (el castell), el soc (el mercat) i els banys
públics o hamman. Al voltant de la medina s’estenien
els barris perifèrics o ravals. Ciutats com Còrdova
i Sevilla guarden mostres del seu passat musulmà.
Els centres de moltes ciutats conserven elements
del seu passat cristià, com un pla organitzat al voltant
d’una catedral o un castell, les muralles que protegien
la ciutat i les nombroses esglésies romàniques
i gòtiques (doc. 10).

Doc. 10 Vista aèria de Zamora.

Les ciutats en l’edat moderna

En el segle XVI, algunes ciutats van créixer de manera
significativa. Madrid, després d’esdevenir capital,
va multiplicar per quatre la població, fins a assolir
els 90.000 habitants. Sevilla era la ciutat més poblada,
amb 120.000 habitants, ja que s’hi centralitzava
el comerç amb Amèrica.
En els segles següents, el desenvolupament d’algunes
ciutats es va començar a planificar, com reflecteixen
els plans regulars dels barris fets en aquest període
i el de ciutats noves, com La Carolina (Jaén). La
construcció de palaus reials, com el d’Aranjuez, va ser
l’origen d’algunes ciutats.
El desig de crear espais oberts va donar lloc a l’aparició
de places majors, on tenien lloc els esdeveniments
públics.
PATRIMONI
Ciutats Patrimoni de la Humanitat
Espanya és l’estat on hi ha més ciutats declarades
Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Fins al
2005 posseïen aquest guardó Alcalà de Henares,
Àvila, Càceres, Còrdova, Cuenca, Eivissa,
Salamanca, San Cristóbal de La Laguna, Santiago
de Compostel·la, Tarragona, Toledo i el conjunt
format per Úbeda i Baeza.
7. ●● Investiga.
• Entra a www.patrimonio-mundial.com.
Per què aquestes ciutats són Patrimoni
de la Humanitat?

264
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 265
ciutats espanyoles i catalanes
Doc. 11 Vista aèria
de la ciutat de Barcelona.
Centre històric
Port
La ciutat del segle XIX
Fins al segle XVIII hi havia poques ciutats a Espanya
i eren petites. En el segle XIX va començar la
industrialització i es va accelerar el poblament urbà.
Dos projectes urbanístics il·lustren la preocupació
per millorar les ciutats i afavorir l’adaptació al
desenvolupament dels mitjans de transport:
• L’eixample de Barcelona seguia un pla en quadrícula
travessat per l’avinguda Diagonal, que facilitava
l’ampliació de la ciutat i el trànsit de vehicles
(doc. 11).
• La Ciudad Lineal, a Madrid, proposava la construcció
d’habitatges unifamiliars, amb un petit hort i jardí,
al llarg d'una ampla avinguda recorreguda per un
tramvia. Només es van fer 5 quilòmetres dels 48 de
previstos.
ACTIVITATS
8. ●●● Investiga la història de la teva població.
• Anota els esdeveniments més importants del
desenvolupament que ha tingut i indica quina
empremta han deixat en el paisatge urbà actual.
Pots obtenir la informació a l’ajuntament, una
oficina de turisme, en llibres o a Internet.
A FONS
Eixample
Parc de la Ciutadella
Barceloneta
La ciutat actual
A partir de la segona meitat del segle XX, el creixement
urbà es va intensificar i va augmentar la demanda
d’habitatges. Els anys cinquanta i seixanta es van
construir extenses barriades obreres a la perifèria. A les
grans ciutats la migració massiva de persones amb pocs
recursos va provocar l’aparició de nuclis de barraques,
que avui han desaparegut.
Les indústries es van anar desplaçant a la perifèria i es
van concentrar en polígons industrials.
En les darreres dècades han crescut els nuclis de la
perifèria urbana. Els conjunts residencials de diferents
qualitats reflecteixen els diversos nivells adquisitius de
la població. Els parcs empresarials i els grans centres
comercials i de lleure s’instal·len al costat de les
principals vies d’accés a la ciutat.
9. ●●● Entra a «maps.google.cat».
• Escriu «Catalunya» i després el nom de la teva
ciutat o de la ciutat més propera. Clica
a «satèl·lit». Acosta’t a la imatge, analitza com
és la ciutat i cerca les empremtes del passat
en el paisatge.
265
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 266

5. La gestió de les ciutats espanyoles

Les ciutats espanyoles tenen un govern propi, l’a-
juntament, presidit per l’alcalde i format per un grup
de regidors, cadascun especialitzat en una matèria:
urbanisme, medi ambient, afers socials... El govern
de l’ajuntament és elegit democràticament pels ciu-
tadans.
L’ajuntament decideix quin pressupost tindrà i com
el distribuirà per atendre les necessitats de la
ciutat, que sovint exigeixen fer obres grans i costo-
ses: canalitzacions d’aigua, gas i electricitat; conductes
per a l’evacuació de les aigües residuals; depurado-
res; millores en la xarxa de transport; plantes
per a l’eliminació dels residus urbans i de reciclatge,
etc.
Així mateix, els ajuntaments prenen mesures per
intentar reduir els problemes urbans, com ara
construir habitatges econòmics per als joves, res-
tringir l’accés de vehicles al centre històric, legislar
els horaris comercials i crear serveis per atendre la
gent gran.
Cada ajuntament elabora un pla general d’ordena-
ció urbana (PGOU), en el qual es determina l’ús
que s’ha de donar a cada zona de la ciutat i les ca-
racterístiques que han de tenir els edificis de cada
àrea.
Sovint, els ajuntaments tenen problemes per fer
front al gran nombre de despeses que genera la ciu-
tat i contreuen deutes importants.

Els plans generals d’ordenació urbana A FONS

Els plans generals d’ordenació urbana (PGOU) són els instruments oficials utilitzats per planificar
el creixement de les ciutats espanyoles.

• El PGOU qualifica el sòl en una de les categories següents:

No urbanitzable: el sòl
Urbà: el sòl que està Urbanitzable: el sòl en el qual es podria construir després protegit per algun motiu o d’ús
edificat o urbanitzat. de condicionar-lo amb carrers, enllumenat, clavegueram... agrícola o ramader.

Aquestes qualificacions no són permanents, ja que el sòl es pot requalificar.

• El PGOU estableix l’ús que es donarà al sòl, també al que es decideix transformar (requalificar):

Ús residencial: blocs Ús dotacional: jardins, Ús industrial: polígons Infraestructures: carrers,

d’habitatges oberts, en illes escoles, poliesportius, industrials, parcs carreteres, estacions de
tancades, cases biblioteques, centres empresarials, parcs tren i vies fèrries,
unifamiliars... comercials... científics i tecnològics... instal·lacions elèctriques...

• En la confecció del PGOU intervenen tres grups:

Els agents públics
El govern territorial i els
professionals contractats:
arquitectes, geògrafs,
economistes...
PGOU
Però els responsables dels PGOU
són els ajuntaments. Els redacten
Els agents privats Els ciutadans segons la Llei del sòl vigent,
Empreses, Per mitjà de diverses els exposen al públic, emprenen
immobiliàries, associacions, poden les expropiacions de terrenys que
promotores, consultar els plans i calgui, concedeixen llicències
constructores... fer-hi al·legacions. per edificar, etc.

266
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 267
6. Els problemes urbans
Els problemes de les ciutats espanyoles són els
mateixos que tenen altres ciutats desenvolupades.
Un primer problema és el trànsit dens a les hores
punta, que coincideixen amb les hores d’entrada i
sortida dels centres de treball i les escoles, i amb
els horaris comercials. El centre urbà i les vies que
comuniquen la ciutat amb els nuclis residencials
de la perifèria són les vies més afectades.
El trànsit elevat de vehicles és la causa principal de
la contaminació atmosfèrica a les ciutats. La
contaminació atmosfèrica provoca 16.000 morts
prematures cada any al nostre país.
El trànsit també és responsable del 80 % de la
contaminació acústica, és a dir, de l’excés de soroll.
A l’Estat espanyol es calcula que uns 10 milions de
persones suporten durant el dia un nivell de soroll
superior als 65 decibels, el límit aconsellat per
l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La situació
s’agreuja en les zones pròximes als aeroports, el
ferrocarril i determinades indústries.
Un altre problema greu és el tractament dels residus
urbans. A l’Estat espanyol cada habitant genera 1,5
kg de brossa cada dia, una quantitat similar a la
mitjana europea. A aquests residus domèstics cal
sumar-hi els residus procedents de les activitats
econòmiques. El tractament adequat dels residus
urbans és molt costós, fet que explica l’aparició
d’abocadors incontrolats als afores d’algunes ciutats.
Aquests abocadors il·legals contaminen el sòl, l’aire
i les aigües subterrànies.
En els darrers temps ha crescut espectacularment el
preu dels habitatges. Les persones amb menys
recursos econòmics es veuen obligades a viure en
barris degradats, on es registren alts índexs d’atur,
absentisme i fracàs escolar.
ACTIVITATS
10. ● Busca les idees principals.
• Qui governa les ciutats espanyoles?
Com s’elegeixen?
• Quines funcions desenvolupen?
• Per què és important el PGOU?
• Enumera els principals problemes de les ciutats
de l’Estat.
SABIES QUE...
Doc. 12 Trànsit intens a la plaça de la Cibeles,
a Madrid.
Madrid és la capital de l’Estat i el municipi
amb més població d’Espanya
• La xarxa de metro és una de les més grans
del món, amb uns 300 quilòmetres de vies.
• Prop de 2.000 autobusos municipals transporten
uns 475 milions de viatgers cada any.
• Per abastar els ciutadans, cada dia es necessiten
més de 4.000 tones de fruites i verdures, més
de 500 de peix i unes 250 de carn.
• A cada casa es consumeixen, de mitjana, 166
litres d’aigua cada dia.
• Cada madrileny genera uns 540 quilos de brossa
l’any.
• Madrid és una de les tres ciutats més cares
de l’Estat espanyol a l’hora de comprar un
habitatge: de mitjana costa més de 4.000 euros
el metre quadrat.
Madrid ocupa el lloc 42 entre les ciutats del món
per qualitat de vida. Per fer aquest rànquing es
tenen en compte 39 variables, com ara l’estabilitat
política, els serveis, l’oferta de productes, el clima,
la criminalitat, etc.
11. ●●● Reflexiona.
• Quins problemes de la teva ciutat són els que
t’amoïnen més? Creus que l’ajuntament fa tot
el que pot per solucionar-los?
• Com poden els ciutadans contribuir a pal·liar
aquests problemes? Què pots fer tu? Posa’n
exemples concrets.
267
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 268

7. La distribució de la població a Catalunya

La distribució de la població a Catalunya respon a la superpo-
sició de diversos models de poblament, que, condicionats per
la geografia, per la història i pels processos d’industrialització
més recents, conformen l’actual paisatge intensament urba-
nitzat.

Els diversos models d’assentament rural

de la població a Catalunya
Els patrons de poblament rural tradicionals del Principat han
arribat als nostres dies, malgrat els canvis experimentats a cau-
sa de l’important èxode rural i dels intensos processos d’urba- Doc. 13 Arties. Hàbitat concentrat de la Vall
nització de les darreres dècades. Es poden assenyalar diverses d’Aran, respon a un model antic de poblament
modalitats: als Pirineus.

• Una forma d’agrupament molt antiga, formada per petits

nuclis de poques cases, que concentra una població d’uns
250 habitants, molt estès a la zona dels Pirineus entre l’Alta
Ribagorça i el Ripollès (doc. 13).
• En segon lloc, coincidint amb l’espai històric de la Cata-
lunya Vella, hi ha un model de poblament dispers, de ma-
sies aïllades (doc. 14). Es troben en una zona que s’estén
per tot el nord-est del Principat, que ocupa una franja que
va des del Prepirineu fins al Llobregat, tot i que es poden
trobar assentaments d’aquest tipus també fora de l’àmbit de
difusió inicial.
• L’ establiment de població a la zona sud del Principat, que
va constituir l’àrea de repoblament de la Catalunya Nova,
es caracteritza pel predomini d’agrupaments urbans mit-
Doc. 14 Masia prop de Cardona. Respon
jans, que van des de 500 a 2.000 habitants. Aquests nuclis al model d’habitat dispers que s’estén per la
urbans es poden trobar a tot l’espai de les planes occiden- Catalunya Vella.
tals com també a les comarques de l’Ebre (doc. 15).

Els assentaments urbans

La xarxa urbana actual està superposada a les diverses formes
de poblament rural. Cal considerar, en primer lloc, les ciutats
històriques, és a dir aquelles que existien abans del gran crei-
xement urbà que provocà la industrialització.
Un nombre important d’aquestes ciutats correspon a les fun-
dacions d’època romana com ara Tarragona o Barcelona. Al-
tres nuclis urbans provenen de l’època medieval i es van con-
solidar com a centres comarcals, normalment pel fet de ser seu
de mercat, per l’emplaçament geogràfic favorable o una ubica-
ció estratègica, com ara Balaguer o Igualada.
Finalment la industrialització transformà molts dels antics nu-
clis urbans i creà noves zones urbanes, com ara Sabadell o Doc. 15 Montblanc. Agrupament urbà
Terrassa. característic de la Catalunya Nova.

268
830900 _ 0248-0288.qxd 25/1/08 16:07 Página 269

Principals ciutats catalanes

Vall
d’Aran
F R A N Ç A 1. Barcelona 1.605.602 11. Girona 89.890
Pallars
Alta Sobirà
ANDORRA 2. l’Hospitalet 248.150 12. Cornellà 84.289
Ribagorça de Llobregat de Llobregat
Cerdanya Alt 3. Badalona 221.520 13. Sant Boi 81.368
Alt Empordà de Llobregat
Urgell Ripollès 4. Sabadell 200.545
14. Sant Cugat 73.774
Pallars 5. Terrassa 199.817 del Vallès
Garrotxa Pla
Jussà de l’Estany 6. Tarragona 131.158
ARAGÓ Berguedà 15. Manresa 71.772
Gironès
7. Lleida 125.677
Solsonès Osona Baix
Empordà 8. Santa Coloma 119.056
Noguera
de Gramenet
Selva
Bages 9. Mataró 118.748
Segarra Vallès
Pla Oriental 10. Reus 101.767
Segrià d’Urgell Vallès
Urgell Anoia Maresme
Occidental
Conca
Doc. 17 Principals ciutats de Catalunya
Garrigues de Barberà
Alt
Alt
Penedès
Barcelonès per nombre d’habitants.
Camp Baix
Priorat Baix Garraf Llobregat

Ribera Baix
Penedès
SUPERFÍCIE URBANITZADA
ACTIVITATS
Terra d’Ebre Tarragonès
Camp
Alta ma r Menys del 5% 12. ● Comprèn els conceptes.
Entre el 5% i el 15%
Baix
Ebre Me d ite rr a n i • A quines zones de Catalunya
Entre el 15% i el 30%
Més del 30%
podem trobar un model de
Montsià
poblament amb masies disperses?
• Quina és l’àrea urbana més
Doc. 16 Mapa de superfície urbanitzada de Catalunya.
densament poblada de Catalunya?
• Quin tipus d’assentament rural
8. Les característiques de la xarxa urbana va ser el més freqüent a l’àrea
de la Catalunya Nova?
catalana
13. ●● Busca les idees principals.
A l’actual distribució de la xarxa urbana catalana destaca el paper • Quines àrees de Catalunya estan
preeminent de Barcelona i la seva àrea metropolitana, que con- menys poblades? Hi ha nuclis
centra el 60 % de la població del Principat. La regió metropolita- urbans en aquestes àrees? Quines
na s’estén per les ciutats industrials dels Vallés, com Terrassa i Sa- característiques presenten?
badell i el conjunt de poblacions del Baix Llobregat. També engloba 14. ●● Interpreta els documents.
les poblacions del Maresme i alguns centres comarcals importants
• Documents 13, 14 i 15. Quines són
com Granollers i Vilafranca de Penedès. Pel sud arriba fins a Vi- les principals formes
lanova i la Geltrú i Sitges (doc. 16 i 17). d’assentament rural a Catalunya?
La segona àrea metropolitana és la del Camp de Tarragona. Des- A quina fase històrica de
taquen les ciutats de Tarragona, Reus i Valls, a les quals s’han d’a- repoblació correspon cadascuna?
fegir els centres turístics costaners, de Salou i Cambrils. I, més al • Documents 16 i 17. Quina zona de
sud, hi ha l’eix format per les poblacions de Tortosa i Amposta. Catalunya està més poblada?
Assenyala els cinc nuclis urbans
La tercera àrea d’importància urbanística està encapçalada per més importants d’aquesta àrea.
la ciutat de Girona i presenta dos eixos importants: l’àrea costa-
nera formada per les ciutats de Roses, Palamós i Blanes, i l’àrea 15. ●●● Organitza la informació.
prelitoral, que comprèn Figueres, Banyoles i La Bisbal d’Empordà. • Elabora un esquema on hi hagin
reprentades les principals formes
Més enllà de la serralada Prelitoral, destaquen tres ciutats amb d’assentament tant de l’hàbitat
una població superior als 25.000 habitants, que actuen de cen- rural com de l’urbà.
tres comarcals: Olot, Vic i Manresa. Una segona línia urbana a
l’interior té com a principal població Lleida. En el seu entorn 16. ●●● Reflexiona
destaquen alguns centres comarcals com ara Tàrrega, Cervera, • Per què la població catalana es
Mollerussa i Balaguer. concentra a la zona costanera
central? Quins factors afavoririen
Per últim, hi ha una xarxa urbana als Pirineus que s’articula al una distribució més homogènia
voltant d’alguns centres urbans amb una població per sota dels de la població catalana?
20.000, com ara la Seu d’Urgell, Berga, Puigcerdà i Ripoll.

269
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 270

9. Els nous processos de transformació A FONS

i el nou model urbà català L’extensió de l’àrea

Diversos factors incideixen en la formació de l’actual model metropolitana
de distribució urbana a Catalunya. Cal destacar-ne especial- Els mitjans de transport moderns
ment tres: i les vies de comunicació han facilitat
• Els nous processos demogràfics. Principalment l’incre- el creixement de l’àrea metropolitana.
ment d’habitants provocat per l’arribada d’un important
nombre d’immigrants, que ha donat lloc a una redistribu-
ció dels espais residencials.
• Les noves pautes de localització industrial i de serveis.
Les indústries i les empreses de serveis s’han desplaçat des
dels emplaçaments tradicionals cap a noves àrees, llocs que
havien estat espais rurals o poc poblats. Les noves funcions
serveixen també per atraure població i millorar les vies de Ferrocarril
comunicació, de manera que milloren les comunicacions i Carretera principal

les possibilitats d’accés a zones que abans resultaven poc

atractives per residir-hi. Doc. 18 Creixement de l’àrea
• L’extensió d’un model de ciutat difusa. La millora de les metropolitana a partir del ferrocarril.
comunicacions que ha de permetre desplaçaments més rà-
pids la possibilitat que ofereixen els mitjans informàtics per
treballar a distància han possibilitat la creació d’urbanitza-
cions que es construeixen en espais relativament propers
als centres urbans i que anteriorment estaven destinats a
usos rurals o formaven part d’espais naturals. A més, la mul-
tiplicació de segones residències ha generat la creació de
nous habitatges a llocs fins ara poc poblats.
Aquests processos han estès el límit de les ciutats de ma- Ferrocarril
nera que l’espai urbanitzat ha tingut una gran extensió. Carretera principal
Autopista
Aquests processos contribueixen a definir el model urbà ac-
tual en funció de tres característiques:
Doc. 19 Creixement de l’àrea
• L’extensió de l’àrea de la zona metropolitana de Barce- metropolitana a partir de l’automòbil.
lona, que arriba a exercir la seva influència sobre noves àre-
es urbanes, distants del nucli central, però connectades per
la possibilitats de transport diari, que pot ser públic o pri-
vat (doc. 18 a 20).
• La configuració de diverses zones urbanes al voltant
d’altres ciutats secundàries com ara les capitals de pro-
víncia (Tarragona, Girona i Lleida) o capitals de comarques
de certa rellevància com Vic, Igualada, Manresa, Blanes o
Palamós.
Ferrocarril

• L’existència d’alguns territoris urbans apartats, als quals Carretera principal

Autopista
aquests processos arriben parcialment, com ara algunes
zones del Prepirineu o de la serralada Prelitoral i de les co-
marques interiors. Aquests nuclis reben la influència in- Doc. 20 Creixement de l’àrea metropolitana
directa, com a zones progressivament especialitzades en se- a partir de la construcció d’autopistes.
gones residències.

270
830900 _ 0248-0288.qxd 25/1/08 16:07 Página 271
Doc. 21 El Raval a Barcelona és un barri que ha experimentat
grans transformacions urbanes i de la població.
Les noves dinàmiques internes
a les ciutats catalanes
Els nous processos de creixement urbà comporten
també transformacions dins de la ciutat. La marxa
d’indústries, comerços i serveis cap a noves àrees pro-
dueixen la necessitat de readaptació de les zones tra-
dicionals. La transformació de les ciutats catalanes ha
estat intensa i s’ha vist influïda pels processos següents:
• El canvi de residència de molts habitants i l’ar-
ribada d’immigrants que viuen en els habitatges
que deixa disponibles la població que marxa a bar-
ris apartats o a urbanitzacions. Aquest procés ge-
nera, alhora, necessitats diferents vinculades als
nous usos dels barris o a les característiques de la
població que acaba d’arribar. Així, per exemple, es
fa necessària l’ampliació o creació d’escoles, ser-
veis mèdics, serveis socials i comerços específics.
ACTIVITATS
17. ● Comprèn els conceptes.
• Com incideixen els nous processos
demogràfics en els canvis que experimenten
les ciutats catalanes?
• Quina importància té el turisme per als
canvis d’alguns barris cèntrics de certes
ciutats catalanes?
18. ● Busca les idees principals.
• Quins barris de les ciutats catalanes
experimenten especialment els processos
de canvi urbà?
• Què s’entén per ciutat difusa? Com incideix
en la conformació de les ciutats catalanes?
19. ●● Interpreta els documents.
• Documents 18, 19 i 20. Com incideix la
utilització de noves vies de comunicació i
Doc. 22 Seu del Consell Comarcal de l’Urgell a Tàrrega.
Aquest centre històric ha experimentat un procés
de transformació.
• L’arribada massiva de turisme, que es localit-
za en algunes àrees de Barcelona i de les ciutats
costaneres, i que produeix una especialització
del comerç i les infraestructures per atendre
les seves necessitats, a la vegada que les funcions
tradicionals dels barris es veuen transformades.
La creació d’hotels, residències i d’àrees dedi-
cades al lleure ha transformat la fisonomia ori-
ginal de les poblacions.
A les ciutats catalanes aquests processos han afec-
tat particularment els centres històrics. Els preus,
relativament més assequibles d’aquestes zones,
atreuen població immigrada. Molts dels centres
antics tenen edificis de valor històric patrimonial
que es veuen afectats pel procés d’abandonament
i es fan necessàries polítiques públiques de res-
tauració.
nous mitjans de transport en
la conformació de l’àrea metropolitana
de Barcelona?
• Documents 21 i 22. Quines han estat les
transformacions d’aquests barris històrics?
20. ●● Organitza la informació.
• Com és l’actual model de distribució
urbana a Catalunya? Elabora un esquema
que inclogui les zones de concentració
urbana, tot fent constar la importància,
la ubicació i les característiques
que tenen.
21. ●●● Reflexiona
• Assenyala quins factors afavoririen, segons
la teva opinió, la conservació dels centres
històrics de les principals ciutats catalanes?
271
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 272

Activitats
Fer un quadre sinòptic Analitzar un pla urbà
22. ● Completa un quadre sinòptic sobre
la història de les ciutats europees.

Importància
Elements
de les Estructura
destacats
ciutats
Antiga
Grècia
Imperi
romà
Edat
mitjana
Edat Fotografia aèria de la ciutat de València.
moderna

Segle XIX Les ciutats actuals són el resultat de l’evolució

que han fet al llarg de la història. Podem conèixer
aquesta història analitzant-ne el pla. Fixa’t en
els aspectes següents:

Fer un mapa conceptual 1. L’emplaçament de la ciutat, que et pot donar

algunes pistes sobre quina era la funció
original. Una ciutat edificada sobre un turó
Recorda que el mapa conceptual és una forma ens fa pensar en una funció defensiva,
d’esquema que recull els conceptes principals i quan es localitza a la riba del mar, d’un riu
d’un text i mostra les relacions que hi ha entre o en una cruïlla de camins, en una funció
ells. A diferència d’un esquema normal, però, comercial.
utilitza una paraula o diverses que enllacen els 2. La forma del pla. Si analitzes el pla d’una
conceptes relacionats. ciutat europea, espanyola o catalana, mira
de diferenciar-hi tres parts: el centre antic o
nucli primitiu de la ciutat, els eixamples del
23. ●● Completa aquest mapa de conceptes. segle XIX i primera meitat del XX, i les àrees
LA POBLACIÓ RURAL A ESPANYA de la perifèria. Observa les diferències
que hi ha entre les tres parts, identifica
Els nuclis tenen Es va frenar per En els últims anys
els tipus de plans (irregular, ortogonal,
__________ _______________________ ________________ concèntric) i explica a què es deuen.
habitants a les dècades de 1950 i 1960 alguns pobles
Tingues en compte que quan una ciutat
segons la seva distribució, que va provocar
poden ser s’ha alçat sobre una zona abrupta, o quan
_______________ degut a
creix sense cap mena de planificació té
poblament poblament un pla irregular. En canvi, quan
_________ __________ el desenvolupament d’una ciutat respon
creixement
predomina en predomina en ________ _________ a un pla urbanístic el traçat és regular,
de les ciutats
__________ __________
sobretot si, a més, el relleu de la zona és pla.
3. Els edificis. En els plànols només destaquen
24. ●●● Elabora dos mapes conceptuals amb els edificis que tenen més interès o valor
els títols següents: històric. Alguns edificis (universitat, senat,
etc.) ens proporcionen informació sobre les
a) El poblament rural a Catalunya. funcions de la ciutat.
b) Les noves dinàmiques internes de les ciutats
a Catalunya.

272
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 273

M a l v a - r o s a
ESCALA

aró
jardí de v. a
ny

a
0 lés

ili B
360 Marxalenes lu
Avi de
Ca
ta

MEDITERRANI
l.

d’Em
l
G ra
metres del Pr
im
av. de

av.
av. d at
el MARXALENES
Re BENIMACLET .
Me

ig av

Sant Josep
stre

pont de
Universitat
R

estació Politècnica
od r

Ser els
de FGV de València
igo

s
td
ran
LA MALVA-ROSA

pon
av.

de
at

l a
Torres de jardins d e ls

nt
nit
po
d’A

pon

Serrans

Tri
pa del Real av. Tar
rc ong
dem

la
t

palau de la VEGA BAIXA ers

jardí j
ús

Generalitat ciutat
pon

botànic MESTALLA
Cam

ar
Gra

de universitària cementiri

dí
t de

catedral Blas

d e
Torres de
pan

co
Via

Quart llotge estadi

MAR
ar

Ibañ
de

de
Mestalla ez

l
Fer

EL MERCAT
av

ran

pl.de la

Tú
.

EL Porta

lloc nal
ria
el C

PILAR
de

de la Mar

t j a
Ben Carde
atò

plaça EL

h
CABANYAL
lic

de
Pé

l’Ajuntament

del

p l a
rez

av. del ARRANCAPINS

av.
Cid
Ga

estació jardins
ldó

del Nord plaça palau d’Aiora

av.
s

plaça de la EL CANYAMELAR
de Toros
d’Espanya GRAN VIA Música del
av. d
el R egn Por
e de t
Valèn
RUSSAFA cia
sia
s
r le

dalu
Ca

PATRAIX
uc

MONTOLIVET
i An
x id

ero av. d
Val e Fra
c. G
’Ar

nça
el

adrid
M ár ti r

i port de València
ene
d
c.

is
Pe r
ral
av.

ó, M

mo
de
Urr
ic en t
de

ll d
uti

av.
ll
Tre

Caste

estació de
a

eL
ta
Pla
S an t V

av.
sC

ilar

ferrocarril

lev
ruc

la
Agu

d’A

ant
Ciutat de
fc. a

de
e

es
usi

les Arts i les Ciències

s

av. rist
ar

às

Ma
asp

c. d e

ns Club
Ma

ma
eG

r Nàutic
rch

Ge
av.
c. d

LA CREU COBERTA

25. ●● Descriu l’emplaçament de València.

4. L’ús del sòl. Varia segons les necessitats
i les activitats econòmiques • Per a quines funcions urbanes és avantatjós?
de la població: habitatges, canalitzacions • Hi ha algun element que pugui limitar el
d’aigua, zones industrials, carreteres, creixement urbà?
ports, etc.
26. ●●● Analitza la forma del pla.
5. Els noms dels carrers i les places ens acosten
a la història de la ciutat. • Posa un full de paper vegetal sobre el plànol.
La majoria dels noms antics van sorgir Delimita’n el centre urbà, els eixamples i la
de manera espontània. Sovint feien referència perifèria.
a les característiques del terreny o al lloc • A grans trets, quines diferències presenten
on conduïen (carrer de l’Hort). Alguns van aquests sectors? Fixa’t en la disposició i
prendre el nom de la família il·lustre l’amplada dels carrers, en els espais verds, etc.
que hi vivia (carrer del Marquès
de Sentmenat), d’un edifici públic (plaça 27. ●●● Respon la pregunta.
de l’Ajuntament), de l’ofici que s’hi feia • Quines funcions es desenvolupen en cada zona
en una casa o en més d’una (carrer dels de la ciutat? Justifica la resposta.
Sabaters) o, simplement, d’un element
destacat (carrer del Pou). 28. ●● Classifica els noms dels carrers i les places.
Altres noms rememoren batalles importants Llocs Personatges Religió Fets Altres
i esdeveniments històrics (plaça de l’Onze
de Setembre, avinguda de l’Estatut), i,
de vegades, són un homenatge a personatges
destacats. 29. ●●● Calcula la distància que separa l’estació del
Nord i la Ciutat de les Arts i les Ciències.

273
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 274

Activitats de repàs
● Repassa

• Anomenem hàbitat els llocs on viuen les persones.
Es distingeixen l’hàbitat rural i l’urbà. L’hàbitat rural
pot ser concentrat o dispers.
• En l’actualitat, la meitat de la població del món és
urbana. El percentatge de població urbana és més
gran als països desenvolupats, però les ciutats que
creixen més estan situades als subdesenvolupats.
• Les ciutats tenen un paisatge peculiar, que
s’expressa en els plans respectius i en els edificis.
També acompleixen unes funcions (residencials,
industrials i de serveis), que es plasmen a l’espai
de manera estructurada.
• Les ciutats es relacionen entre si i formen una xarxa
jerarquitzada. Les metròpolis mundials són al
capdavant d’aquesta xarxa.
• A Europa, les ciutats són molt antigues,
algunes es remunten a fa uns 3.000 anys.
Les diferents fases del passat han deixat una
empremta en el pla i els edificis de les ciutats
europees.
• En l’actualitat, el 80 % de la població de la UE viu
a ciutats.
• A l’Estat espanyol, tres quartes parts de la població
viu a ciutats. Madrid i Barcelona encapçalen
la xarxa urbana espanyola. Les ciutats espanyoles
tenen un govern propi (l’ajuntament).
• A Catalunya, més del 60 % de la població viu
a l’àrea metropolitana de Barcelona. Les àrees
metropolitanes secundàries són la de Tarragona
i la de Girona-Costa Brava.

● Recorda ● Explica

1. Escriu el concepte a què es refereix cada oració. 3. Explica on emplaçaries una ciutat si la funció
a) A l’Estat espanyol, nucli de població prioritària fos...
de 10.000 habitants o més. a) Defensiva. b) Agrícola. c) Comercial.
b) Ciutat principal.
4. Observa la imatge i respon les preguntes.
c) Funció que ocupa la major part de l’espai
urbà. • Què representa?
d) Les sigles per les quals es coneix el centre • En quins països
de negocis d’una ciutat. és freqüent veure
e) Àrea on es localitzaven els barris burgesos aquesta imatge?
en el segle XIX. • Quines causes
f) A l’Estat espanyol, instrument oficial provoquen l’aparició
per planificar el creixement de les ciutats. d’aquests barris?

2. Observa
la il·lustració
i respon les
preguntes.
• Quin poblament 5. Relaciona cada país amb la seva capital.
rural representa? a) Colòmbia. 1. Kampala.
• En quines zones b) Turquia. 2. Bangkok.
de Catalunya c) Canadà. 3. Canberra.
podries trobar
d) Tailàndia. 4. Bogotà.
aquest tipus
de poblament? e) Austràlia. 5. Ottawa.
I a la resta f) Polònia. 6. Ankara.
Casa o edifici
habitable de l’Estat? g) Uganda. 7. Varsòvia.

274
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 275

Unitats 19 i 20

●● Aplica ●● Analitza

6. Observa aquesta fotografia aèria de Sant Carles 9. Observa el mapa mar Mediterrani Síria
de la Ràpita (Montsià). i respon les Israel
al-Mahalla al-Kubra
Al Masura
preguntes. Alexandria
Port Said
Tanta Ismailia Jordània
az-Zaqaziq Suez
• Com és la xarxa el Caire
Aràbia
urbana egípcia: Líbia
Saudita
Asiut
concentrada

m
o distribuïda

ar
Ro
EGIPTE
pel territori?

ig
• Quins problemes Sudan

creus que HABITANTS

presenta aquest 10.000.000 habitants
3.000.000 habitants
tipus de xarxa? 300.000 habitants
• Identifica’n el tipus de pla.
• Marca les respostes que consideris correctes. 10. Cada taula recull els milions d’habitants de les deu
Fundació: segle IX. ciutats més poblades en dos anys diferents.
Creixement espontani. Compara i respon.
Pla regular. Principals aglomeracions urbanes

Fundació: segona meitat del segle XVIII. (1950) (2015)

1. Nova York (Estats Units) 12,3 1. Tòquio (Japó) 36,2
Creixement planificat. 2. Londres (Regne Unit) 8,7 2. Bombai (Índia) 22,6
Pla irregular. 3. Tòquio (Japó) 6,9 3. Delhi (Índia) 20,9
4. París (França) 5,4 4. Ciutat de Mèxic (Mèxic) 20,6
5. Moscou (Rússia) 5,4 5. São Paulo (Brasil) 20,0
Cadascuna d’aquestes fotografies mostra les restes 6. Xangai (Xina) 5,3 6. Nova York (Estats Units) 19,7
més antigues d’una ciutat. En quina època es van 7. Essen (Alemanya) 5,3 7. Dacca (Bangla Desh) 17,9
8. Buenos Aires (Argentina) 5,0 8. Jakarta (Indonèsia) 17,5
fundar aquestes ciutats? Justifica les respostes. 9. Chicago (Estats Units) 4,9 9. Lagos (Nigèria) 17,0
10. Calcuta (Índia) 4,4 10. Calcuta (Índia) 16,8
A B
• On se situen les ciutats més poblades en cada
època, en zones desenvolupades o en zones
subdesenvolupades?
• Com explicaries aquests canvis?

11. Comenta el gràfic següent.

Grans ciutats que tenen ingressos equivalents a països

(en milers de milions de dòlars)
8. Observa aquestes altres fotografies. 1.600 França
Tòquio Països
1.400
Ciutats
A B 1.200 Xina
Nova
1.000 York
800 Brasil
Osaka Los Angeles
600 Mèxic Argentina
Índia Londres Washington
París Chicago
400
Suècia
Àustria
200

0
Font: Atlas de Le Monde diplomatique. 2003

• Quin fet mostra el gràfic?

• Quines ciutats s’hi representen? En quins països
• En quina part d’una ciutat les situaries: al centre, es localitzen? Quin pes econòmic tenen?
a l’eixample o a la perifèria?
• Què són: metròpolis mundials, metròpolis
• Explica la funció principal de cada zona. regionals...? Justifica la teva opinió.

275
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 276
●●● Opina
12. Expressa, de manera raonada, si estàs d’acord o no
amb les opinions que diversos experts van donar
sobre les ciutats en el Fòrum Urbà Mundial 2004.
• És a les ciutats on es produeix més
desenvolupament econòmic. Però sense respecte
al medi ambient i a la identitat cultural de cada
zona, aquest desenvolupament no és sostenible,
és a dir, no resulta viable a llarg termini.
• El creixement desmesurat de les grans metròpolis
no afavoreix el paper de la ciutat com a creadora
de riquesa, sinó que promou les bosses de
població pobra i exclosa [...].
• Cal impulsar el desenvolupament d’assentaments
mitjans i petits, i així evitar la concentració
en grans metròpolis insostenibles.
• Els habitants d’una ciutat s’han d’involucrar
en les polítiques urbanístiques com a veritables
agents de protecció i millora del seu patrimoni.
• Abans de pensar la ciutat que volem, cal tenir
clar quina mena d’humans volem ser [...] per
començar a modelar una nova manera de viure
urbana alternativa.
• S’ha perdut la identitat morfològica de la ciutat.
S’han posat de moda els edificis singulars
que donen l’esquena a la ciutat i construeixen
una ciutat sense un nucli d’expressió col·lectiva.
• Algunes ciutats creixen de manera accelerada
al servei d’unes classes socials concretes.
●●● EN L’ACTUALITAT
Les ciutats de Catalunya
16. Analitza com es distribueix la població
a Catalunya. Consulta les pàgines 268 a 271
de la unitat 20 i respon les preguntes.
• Quin percentatge de la població de Catalunya és
urbana? És un percentatge similar a la mitjana
de l’Estat espanyol?
• Quins són els municipis més poblats?
• N’hi ha algun que ocupi un lloc destacat
en la xarxa urbana espanyola? Per què creus
que és així?
• La població de Catalunya està repartida per
tot el territori o es concentra en unes àrees
determinades? A quines?
• Per què creus que passa això?
276
13. Imagina com t’agradaria que fossin les ciutats
en el futur i com creus que seran en realitat.
Comenta per què t’agradaria que fossin d’aquesta
manera i si penses que no passarà, justifica-ho.
M’agradaria... En realitat... Comentari
Habitatges
Altres edificis
Trànsit
Serveis
Medi ambient
Govern
●●● Crea
14. En les unitats 19 i 20 has après a analitzar la ciutat.
Fes una llista dels aspectes que hauries de tenir
en compte per estudiar una ciutat.
15. Busca informació a Internet sobre una ciutat
del món que t’interessi i fes-ne un treball.
No oblidis incloure-hi aquestes dades:
• Quan es va fundar.
• El nombre d’habitants.
• Els edificis més emblemàtics de la ciutat, com són
i en quina part de la ciutat es localitzen.
• Si hi ha una segregació social de l’espai urbà.
• Els principals problemes urbans.
17. Aconsegueix un plànol de la teva ciutat
o de la que tinguis més propera i analitza’l.
• Quin emplaçament té? Quins avantatges comporta?
• Posa un paper vegetal sobre el plànol i marca-hi
amb tres colors diferents el centre, l’eixample
i la perifèria, si n’hi ha.
• Assenyala l’emplaçament i el nom d’alguns
monuments i edificis singulars importants.
18. Analitza el lloc exacte on vius.
• Situa el carrer on vius al centre, l’eixample
o la perifèria.
• Analitza els avantatges i els inconvenients
que té aquesta situació.
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:51 Página 277

EL RACÓ DE LA LECTURA
El preu de l’habitatge
a l’Estat espanyol
Entre el 1997 i el 2005, el preu de l’habitatge a l’Estat es-
panyol va augmentar el 145 %, mentre que en el mateix
període els salaris van pujar, de mitjana, el 23,5 %. L’ in- PREU DE L’HABITATGE NOU
crement del preu de l’habitatge només va ser superior a la (en euros/m2)
Menys de 1.600 De 1.800 a 2.000
República sud-africana, Irlanda i el Regne Unit.
De 1.600 a 1.800 Més de 2.000
Tanmateix, a l’Estat espanyol el cost de la construcció (sa-
laris dels treballadors, materials, beneficis dels construc-
tors, etc.) no ha augmentat de manera significativa. Ales- Evolució del preu de l’habitatge
hores, per què comprar un habitatge costa cada vegada i els salaris a Espanya (1989-2001)
més? Hi ha diferents interpretacions. (en %)
25 Preus
Els darrers anys ha augmentat el nombre Salaris
Amb l’habitatge 20

passa com amb qualsevol de persones que volen un habitatge: 15

altre producte: com més immigrants, persones que es divorcien

10
persones en volen comprar i necessiten un nou habitatge, famílies
5
un, més s’apuja que volen tenir una segona residència
el preu. per passar-hi els caps de setmana 0

o les vacances, etc. -5

Anys 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

●●● LLEGIR TEXTOS

Els ajuntaments venen part del sòl públic

19. Relaciona les fonts i estableix els fets.
L’actuació
als constructors i també han d’autoritzar • Enumera les raons que poden explicar
dels ajuntaments
la construcció d’habitatges als terrenys l’increment del preu de l’habitatge.
repercuteix
qualificats com a urbans i urbanitzables.
en el preu dels • Analitza els documents gràfics.
Com més alt és el valor del terreny, més diners
habitatges.
rep l’ajuntament. La venda de sòl a) A quines províncies són més cars
i els impostos que es paguen per
els habitatges nous? Com ho explicaries?
la compravenda són una font de finançament
per als ajuntaments. b) Què ha crescut més, el preu
dels habitatges o els salaris?
c) Com deu ser el percentatge del salari que
dediquen els espanyols a pagar el préstec
La compra Hi ha persones que volen comprar habitatges pel seu habitatge? Quins efectes té?
d’habitatges pot perquè pensen que el seu valor sempre
augmentarà, i si un dia volen vendre’ls
ser un bon 20. Expressa la teva opinió.
negoci. n’obtindran un benefici. Per això, moltes
persones no compren una casa per viure-hi, • Penses que l’augment del preu de l’habitatge
sinó com a inversió. Això s’anomena es deu a una sola causa?
especulació immobiliària.
• Sobre quines causes poden actuar
els governs i els ajuntaments?
• Quines mesures es podrien dur a terme
per actuar sobre cada causa?
Per poder pagar l’habitatge, la majoria de
les persones han de demanar una hipoteca, Els interessos 21. Investiga.
a canvi de la qual paguen uns interessos que cal pagar als bancs
mensuals. Com que els darrers anys no són gaire elevats. • Consulta en un diari de la teva població els
els interessos no han estat gaire alts, anuncis de venda d’habitatges. Compara
hi ha hagut més persones que han pogut
els preus de pisos amb característiques
comprar un habitatge. A més,
ha augmentat el nombre d’anys en què es semblants. On són més cars els habitatges?
pot tornar el crèdit. L’endeutament Quant més? A quines zones de la població
de les famílies per compra d’habitatge estan situats?
s’ha quadruplicat els darrers quinze anys.

277
278
160˚ 140˚ 120˚ 100˚ 80˚ 60˚ 40˚ 20˚ 0˚ 20° 40° 60° 80° 100° 120° 140° 160° 180°
OCEÀ GLACIAL ÀRTIC
80˚ 80°
Re ina Elisabe t re
ESCALA 1:125.000.000 de l a me Terra del Nord
es
830900 _ 0248-0288.qxd

(1 cm equival a 1.250 km) il le s

IA
mar de E ll illes de la a
Beaufort ill a rra Nova Sibèri

ND
0 1.250 2.500 Te
mar

LÀ
va
cercle illa badia de àrtic
de polar

E N R DE
No
polar
quilòmetres àrtic Victòria Baffin cercle

R
G A Kara
E

G MA
60˚
Terra U 60
de

R
IA
de mar
2/1/08

O
go ISLÀNDIA

ÈC
badia Baffin
FINLÀNDIA D E R Ú S S I mar g

N
d'Ala lf
ska de Hudson illes Fèroe F E D E R A C I Ó Berin

SU
C (Din.) otsk illes s
A N cap Farvel 8 d'Okh Aleutiane
A
rils

D À DINAMARCA 10 illa
REGNE 11 Sakhalin
IRLANDA UNIT 16 POLÒNIA BIELORÚSSIA
14:52

Terranova 3 ALEMANYA UCRAÏN

illes Ku

40˚ A 40°
12 17 6 KAZAKHSTAN
C

E S T A T S 14 MONGÒLIA
SUÏSSA 2 9
FRANÇA ROMANIA UZ
Mapamundi polític

ma r
E

75 BE COREA

IT
4 18
ANDORRA
KI
DEL NORD JAPÓ

ÀL
ST KIRGUIZISTAN
À

PORTUGAL
IA 15 13BULGÀRIA GEÒRGIA
1 AN del Japó
ARMÈNIA
U N I T S illes Açores ESPANYA GRÈCIA TURQUIA TURKMENISTAN TADJIKISTAN COREA
(Port.) N A DEL SUD
X I

O
MALTA XIPRE SÍRIA IRAN AFGANISTAN

O
illes Bermudes Madeira TUNÍSIA
LÍBAN IRAQ N
P

(Port.) ISRAEL A mar de la

MARROC

C
(RU) JORDÀNIA KUWAIT I ST NE
Página 278

PA Xina Oriental
tròpic de Càn golf illes Canàries ALGÈRIA K L BHUTAN Càncer
A

cer BAHRAIN tròpic de

PA
BAHAMES

C
de Mèxic (Esp.) LÍBIA EGIPTE

E
ARÀBIA QATAR BANGLA 20°
TAIWAN
C

20˚ MÈXIC CUBA SAUDITA UEA Í N D I A DESH

N
REP. PUERTO RICO
L

A
Í

À
A

MAURITÀNIA

M
HAITÍDOM.(EUA)ANTIGUA

E
O

BELIZE MYANMAR
FI

O mar
ET
VI S

JAMAICA I BARBUDA CAP VERD

F

GUATEMALA HONDURES DOMINICA MALI NÍGER TXAD ER

IT
mar de la ILLES
LIP

RE IEMEN d’Aràbia TAILÀNDIA Xina

SAINT LUCIA SUDAN MARSHALL
I

NAM

GÀMBIA

A
EL SALVADOR NICARAGUA GRENADA BARBADOS BURKINA FASO

À
INE

CAMBODJA Meridional
S

GUINEA- GUINEA NIGÈRIA DJBOUTI

COSTA RICA TRINITAT I TOBAGO ESTATS

UN
C

BISSAU
VENEÇUELA SRI

TO
ER
PANAMÀ

IA
SIERRA LEONE REPÚBLICA ETIÒPIA LANKA FEDERATS

BENÍG
BRUNEI

N
GUYANA

ÀL
LIBÈRIA CENTREAFRICANA PALAU

O
SURINAM

CA
M

GHANA
COLÒMBIA COSTA MALDIVES

A
MALÀISIA DE MICRONÈSIA

O
GUINEA UGANDA

S
D’IVORI SINGAPUR equador
0˚ equador 0˚
arx. de Colón EQUAT.GABON KENYA

T
(illes Galápagos) EQUADOR SÃO TOMÉ RWANDA
I PRÍNCIPE GO REP. DEM. ILLES I N D O N È NAURU
N BURUNDI S I A PAPUA
SEYCHELLES NOVA GUINEA

L
DEL CONGO

CO
arx. Chagos

P
Line Islands Ascensió TANZÀNIA
PERÚ B R A S I L (RU) ANGOLA TIMOR SALOMÓ

À
(Espòrades COMORES
MALAWI ORIENTAL
Equatorials)

A
ZÀMBIA
IC

N
illes T
Santa MADAGASCAR
uam O C E À
MB

mar del
otu BOLÍVIA Helena ZIMBABWE Corall VANUATU
ÇA

golf (RU) MAURICI

(F NAMÍBIA

C
Tahití d’Arica
MO

ra.
20˚ ) PARAGUAI BOTSWANA Í N D I C 20°
(Fra.)

I
Ca pri corn illa Pitcairn SWAZILÀNDIA
tròpic de illa S. tròpic de Ca

Í
(RU) Félix pricorn
REP. DE LESOTHO A U S T R À L I A

C
illa Sala (Xile)

X I
SUD-ÀFRICA

ARG
y Gómez URUGUAI
(Xile) cap de

F
Riu d

EN

L E
arx. Juan e la Bona Esperança Gran Badia
Plat
a illes Trisão Australiana mar de
Fernández Amsterdam

TI
(Xile) da Cunha

I
Tasmània
Tasmània

NA
40˚ illes Crozet 40°
NO
illes Malvines Geòrgia (Fra.) ZELAN VA
DA

C
(RU) del Sud
(RU)
s cap d’Hornos 1 Albània 10 Letònia
ane illes Sandwich
ll del Sud (RU) 2 Àustria 11 Lituània
Maga
estret de 3 Bèlgica 12 Luxemburg
illes Òrcades
Australs 4 m a
Bòsnia i Hercegovina 13r Macedònia
de Davis
60˚ (Arg.) 5 Croàcia 14 Moldàvia 60°
rtic usen mar de Weddell 6 Eslovàquia 15 Montenegro cercle po
lar antà mar de Bellingsha 7 Eslovènia 16 Països Baixos lar antà
cercle po rtic
8 Estònia 17 República Txeca
9 Hongria 18 Sèrbia

8 A N T À R T I D A 80°

160˚ 140˚ 120˚ 100˚ 80˚ 60˚ 40˚ 20˚ 0˚ 20° 40° 60° 80° 100° 120° 140° 160° 180°
 40˚ 35˚ 65 30˚ 25˚ 20˚ 15˚ 70 10˚ 5˚ 0˚ 5˚ 10˚ 15˚ 20˚ 25˚ 30˚ 35˚ 40˚ 45˚ 50˚ 70˚ 55˚ 60˚ 65˚ 70˚ ˚
˚ ˚ 65
ce

60
rc cap Nord

˚
830900 _ 0248-0288.qxd

le
p T SZ
70

ca ola
AREN
˚

Fa p rà
rtic DE B
Re xaf
yk lói Tromsø MAR
ja IS
ne illes Vesterål llac Inari

riu
ESCALA 1:22.000.000 s Re L À en
nsk riu Obi

˚
(1 cm equival a 220 km)

Pe
yk N Murma
D

35
ja

tx
illes Lofoten
ví IA

or
k
2/1/08

a
0 220 440 MAR
DE

G
quilòmetres
Kiruna
˚

riu Kem
NC
A k 60
uels

C
BL àng

E
65

M AR Arkh

D I Ai
˚

Luleå
14:52

riu

I
D
Fèroe riu

A
Oulu

U
NOR v in

ni

˚
les

il
UEG On aS kar

30
A ep tiv

55
t.

˚
òt
Trondheim Sik
A

T
B

I
e ga
Umeå I

R
N L À N
S

de
illes Vaasa sk
S She S g

C
zavod ga

N
E tlan ur
d Petro rm

lf
U llac One Ú Pe inb
60

O
R

F I
er
˚

Q llac a
es at

go
I Berg Làdog Ek

È
rid en illes E vsk

b
N ˚

À
illes D Ije
Página 279

À Hèlsinki gda 55

Hè
Òrca
des Oslo Åland Vòlo

s
N
T tersburg I Ó
àndia

U
I Sant Pe

ille
Finl

˚
Estocolm A C

L
de

R
lf Ufa

25
Vänern go Peip us E R d zan
oro

B
Tallinn llac E D Ka ev
k l óvg ibix

S
50 rod F ni N
˚
RE ra slav Niz Kú
ESTÒNIA Novgo Jaro

T
S
GN MAR er Vätern Gotland b.

T I C
Belf E ag Tver em

E
ast Gla k
sgo
w Sk Göteborg
birs
ba Gal Riga

L
dia wa cou Sim

À L
y

Kattegat

A
riu Mos al

L
Ga de
U
D E L DINAM
A LETÒNIA ra

B
R C Olan ma Ur

D
lwa
y A d

I
Du NI
T v in n za Sa
aO Riaza n ri u
olga

blí c e
55˚

n Co c. P

R
IR Live penhague
n LITUÀNIA sk

A
LA NOR
rpo
ol
Leed
s D Smolen o ˚
kov 50
riu V

ND
A M Tula
Birm Not
t P A Ï S RÚSSIA am bov v Bala
ma ingh B OS Hamburg Vílniu s T a ràto
A

À
r Car ingh
diff am am IXOS S
Cèlt Amste Bremen Gdansk Minsk ck
ic Lond rdam Briansk Lipe
riu T res Berlín P O L Ò N I A ònej e
àme
si RÚ SI A Vor b. d

E
45 Plym BIELOR em grad
˚ outh Rotterd riu Vístula
cap
B
am Hannover riu Vo lgo À S I A
de ru O
St. canal de la Mànega ssel·le
l
Varsòvia

de
Mat s ALEMA
Txernòbi grad

r
Lilla B NYA olgo

C
hieu Bonn
ÈLGI
CA V
Bres Wroclaw
t Cae r Frankfur
t Kíev
n i París LUXE Luxem Praga Khàrk
ov riu Don

u
MBURG burg Cracòvia emb. de ets
han

O
entxuk vske rak ˚

Se
n a RE P. TX ECA Lviv Kr em Do n Ast 45
Nan Es A nipro petro etske
n u

Rin
ri

ma tes trasb
urg Stuttgar A Ï N D Do Do n
r C t v del MAR
r

riu Loira ESLOVÀQUIA U C R riu sto

riu
an
e

tàb R o
D

La
èp

Dijon Munic
cap ric pil
ni

Co CASPI
ni

Fin r F R SUÏSS Viena Bratislava Melito

D
ès

A N A Vadu
iste unya z MOLDÀVIA riu
50˚

te

rre Ç A Berna
r

Bord Llem LIECHTE ÀUSTRIA Budapest Cluj mar

40
˚
eus o NSTEIN
Chisinau d’Azov

riu
tges

e
golf Lió
B de Milà ESLOVÈNIA HONGRIA
Odessa
zni

Ga
Bilb iscaia Torí Venècia Ljubljana ROMANIA Gro

ro
ao l

Roin
o

˚
Por T ri u Po stò p
to Seba

20
na
olos Zagreb CROÀCIA
r a

riu

L
Gènova

u
Bucarest

A
riu Duero i AND Marse BÒSNIA I
lla

Eb
ORR a
A Bolonya
HERCEGOVINA Belgrad t
, E

G
M

Constan

re
And golf MÒNAC G R 40˚
A

Lis Sara O SAN MARINO riu Danubi N E

U
bo Mad SÈRBIA R
R

goss la Vorra del Lle

a rid a ella Sarajevo

T
riu T ó C
Varna M A
A

ÒRSEG
A
IT

Sofia

R
E S ajo
D

Barc CIUT MONTENEGRO

R

PA DEL VA AT BULGÀRIA

O
N elona TICÀ IÀ
L

riu Guad

P
iana Y A Valènc
ia R S Ro T Podgorica Skopje
B ALEA ma I Istanbul
IA

35 S
C

˚ riu Guadalqu E ALBÀNIA MACEDÒNIA

ILL Pa SARDEN ra
Sev ivir lm YA Bari Anka A
illa de M a Nàpols Tirana
allor
ca Tessalònica U I
R Q
M

estret de G
ibra M MAR T I R R È T U
A

ltar cap A G R È C I A
de G
R ˚
MAR 35
R

ata
riu
Ti

Palerm Atenes
gr

M SICÍLIA is
G

I L JÒNIC riu Eufr

La L E
E

Pa S E
lm
ates
a
U

C A
Ten N ¸ 30
˚ MALTA D Rodes
erife Fue R I I sia À S I A
rtev
entu E S La Valletta Càndia XIPRE Nicò
Hie ra T Creta
rro Lan
zaro
À F R I C A
te E
Gra R I
Can n R A N
ria

279
Mapa polític d’Europa

15˚ 10˚ 5˚ 30˚ 0˚ 5˚ 10˚ 15˚ 20˚ 25˚ 30˚ 35˚ 40˚
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:52 Página 280

Mapa polític de l’Àsia

° 80

100°

60°
60

0°
80°
°
80

70
°

70
60
° 0°

12
GREN

°
LÀND 14 AMÈRICA
IA 40
°
°
160
e
ret d Bering
est

ille
cercle
20°
ISLÀNDIA OCEÀ

cercle p r àrtic

sA
180° Wrangel
mar
OCEÀ

leu
de B
GLACIAL ÀRTIC

ola
polar àrtic
0° ering
enlàndia
mar de Gr 160

t
°
ATLÀNTIC

ianes (EUA)
bard 0°
va l 2
sS 14
ille 0°
la
de ibèria

°
40

12
Fr Te rd S

va s
0°
No

60°

100

No ille
an rr
d el

80°
rd ce a d

ca
a

°
No sc e Terr

p
l Jo sep
de

No
rd
r
a Ze Nov
m Bama mb a
re r d la
nt e

50°
sz

tka
ic

pa
ma r Bàlt

Lo p
ca
sk
kh r
A

a
ot
m
I
E

O
S
50

d’

illes Kurils
°

in
kh e
al
Sa la d
Ú
R

F R

il
M
os E
co D E
O

u E R D
A C I Ó
P

Ekat
erinb o
urg
or
A

°
Txeli llac al

40
àbin
sk Omsk k app
Baik
m g sto S
ar bin
40
° N
Novosibirsk
Irkuts
k er ad
ivo PÓ
Ha V l
J A
eg

An
r

ka un o a
e

ra GE K A Astana ch ui m
T ÒR Z A ng òq oha
U G i n B ator C ha E A R D T k
R IA T K H Ula A ng R O g Yo a
Casp

XI Q AR bil S T A I ya COEL N yan

U M isi N L en go
y
PR IA Er ÈN ma
r Ò Sh D ng
o oto a
Je B E ev I A A d’A
r N G y l K y Na
ru e L an ZE
RB
al M O en
P
Se
ü ak
sa iru ÍB SÍ AID UZB ín Dair be Os
IS lemt
AN RI Ba
k J e qu Ko
E

A ú A N Alm a Ata P A °
Urumchi RE D 30
KI
r

RA TUR
Da Taixk jin CO SU
ma

30 EL KM T e n ia n k a
S

m E uan T
as IRAQ NIS
TAN A N
t Bixkek
DE
L
ku
o
Taiy
°
JO Am

PACÍFIC
c KIRG Fu
Aixk UIZIS n
RD ma B h a TAN T sina
ÀN n ag bad TADJ
da Teh IKIST hou ai
IA d era Duix AN cho
u ngz ng
n anbe Lan Zhe
A R

ia n Xa r
KU X u ín ou ce
WA
IT Kabul N anq ngzh àn
n C
À B

Ku Isl amabad h a a
trò wa IR
AN
AFGA
NIST Aang Wu H de
go

pic it AN u H pi c

é
N rò
H
lf

de BA
I A

t
Cà a H Lahore pei
riu

nce l Man RAIN s X I

Pè

N gdu Tai
Jid am i A Chen ing °
r

da r
a a Dc T h o ngq N
20
h
I S dus
S

lR o C A
20
yadQAT ha

À
°
ang IW
A

AR A K n NE TA
Kueiy ton

OCE
bu A I Delhi
Nova PAL Can
U

UEA Dhab P iu Thimbu

go
mar Ro

r Jaipu r U TA N
D

i Delhi BH
lf

d’O Katmandu g
I

Mas man Karatx Kanpur ing Hon g

T

A Kunm
Sa q a t i riu Gan ge s cc a Kon
Da
ig

na Í N D I A oi e
a N
Han on n rd
A Ahmada
BANGLA Luz ezo a es
I E M E N O
M bad
a H A R L H a inan Qu y milipin
Ad Nagpur Calcut D ES MYA N M C it F
en A
nila °
Bombai iane O Ma ES 10
go MAR Vient M P IN
lf d’Aden N A I
D’ARÀ Pune
Haiderabad golf
Yangon NDIA VIET FIL
10° Soco de TAILÀ
S

A cap ( I e
tra BIA Ben gala
IC Gu m k
en) Bangko ao
ÀFR ard ODJA an Dav
ao
afui
Bangalore CAMB i Min
h
M ind
o C h
And am an m H
Madràs Phno aw
an
(Índia) Penh Beg
A Seri
I dar
SRI LANKA I
S Ban 0°
À I dor
cap A L
U N E
e qua
MALDIVES

0° Comorin M BR
equ ur
ado Colombo Lump
r Male Kuala s
ebe
Medan Cèl A
P U R r n eo
SING
A B o I
S OR
a È TIMTAL
Sumatr ang
Palemb N O R IEN
O Dili
N D
I ung
10
°
10°
Band baja
O Jakart
a Sura o r
C E I C Tim
À Í N D Jav a rd
e
ma
ESCALA 1:57.000.000
(1 cm equival a 570 km)

0 570 1.140
quilòmetres
IA0°
EAN 2
60° 70° 80° 90° 100° 110°
OC 120°
50°

280
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:52 Página 281

Mapa polític de l’Àfrica

30˚ 20˚ 10˚ 0˚ 10˚ 20˚ 30˚ 40˚ 50˚ 60˚ 70˚
50˚ 50˚

P A
OCEÀ O
R
U mar l
d'Ara
E

MA
ATLÀN R
C
40˚ TIC mar Negre 40˚

AS
PI
M A R
estr. de Gibr Alger Annaba A
arx. Mad altar Tunis
eira M
Orà Constantina

TUNíSIA
(Port.) Casablanca Fes E D I
C I T E
Rabat O R R A N I
30˚ Marràqueix 30˚
R Trípoli Alexandria S
illes Canàrie R Bèchar Bengasi
s el Caire
(Esp.) A go
M Gizeh l fP
El-Aaiún A L G È R I A
èrs

À
Tindouf ic

riu
L Í B I A Ni
Sàhara EGIPTE l
tròpic de Càncer
Càncer Occidental Ghałt Assuan tròpic de

M
el Jof

A
Taoudenni llac Nasser

R
cap Blanc
20˚ 20˚
MA UR ITÀ NI A Madama

R
Bardaï

O
CAP Nouakchott M A L I Port Sudan

I
VERD

G
r iu Se ri u Ní g N Í G E R
Praia n
Dakar Omdurman Asmara
er
eg

cap Verd ER

riu
T X A D n
IT Ade
al

Mopti Khartum
SENEGAL i l RE f d’

N
Niamey Zinder
Banjul GÀ
MBIA Bamako BURKINA llac Txad Bl
au A gol

Blanc
GUINEA-BISSAU DJIBOUTI cap
Ouagadougou Kano N’Djamena llac
10˚
Bissau S U D A N Djibouti Guardafui 10˚
Tana
BENÍN

GUINEA FASO

N il
Conakry N I G È R I A
Addis Abeba Burco
TOGO

I A
Abuja Sahr

riu
SIERRA
GHANA

COSTA
Freetown D’IVORI
LEONE REPÚBLICA ETIÒPIA
Yamoussoukro Porto-Novo

L
Monròvia Lagos CENTREAFRICANA

À
Lomé CAMERUN Negele
LIBÈRIA riu Ubangui Juba

M
Abidjan Accra Douala Bangui
cap Malabo llac

O
Palmes GUINEA
Yaoundé UGANDA Turkana

S
golf de Guinea EQUATORIAL Mogadiscio
Kampala KENYA
O

São Tomé Libreville REPÚBLICA equador 0˚

0˚ equador
G
o

SÃO TOMÉ
Kigali llac Nairobi
ng

I PRÍNCIPE GABON
N

o Victòria
O C DEMOCRÀTICA RWANDA
riu

C Bujumbura
Brazzaville BURUNDI
Mombasa
DEL CONGO

LL S
ES
HE LE
Kinshasa llac Tanganyika Victòria

YC IL
Cabinda Dodoma Zanzíbar
(Ang.) Mbuji-
Mayi Dar es Salaam
TANZÀNIA

SE
Luanda
Kolwezi
WI

10˚ Lubumbashi COMORES

ANGOLA
LA

Mpica Moroni cap d’Ambre

Benguela Kitwe llac Malawi
MA

Huambo
OCEÀ
riu Zamb

Lilongwe
I C

ZÀMBIA
riu O

Mahajanga
Lusaka B Nampula R
A
es Harare
ka

i M
ic

va
C

A
mb

cap da Marca Oshakati ngo

S

ZIMBABWE Antananarivo
Ç

A
ça

Beira
G
M O

Mo

llac MAURICI
DA

20˚ NAMÍBIA Makarikari Reunió

e

iu Limp
ld

Windhoek o (Fr Port Louis

r

a.)
MA

BOTSWANA
na
po

tròpic de Capri
ca

Ca pr ic or n Gaborone corn
tròpic de Pretòria Maputo
Keetmanshoop Johannesburg Mbabane cap de Santa Maria
SWAZILÀNDIA
riu Orange
C
ATLÀNTI OCEÀ
LESOTHO
Bloemfontein Maseru
30˚
30˚
REPÚBLICA
DE SUD-ÀFRICA
Ciutat del Cap
cap de
Bona Esperança

ÍNDIC
40˚
40˚

ESCALA 1:46.000.000
(1 cm equival a 460 km)

0 460 920
quilòmetres

50˚
50˚ 20˚ 10˚ 0˚ 10˚ 20˚ 30˚ 40˚ 50˚ 60˚ 70˚

281
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:52 Página 282

Mapa polític d’Amèrica

cercl

80˚
50
˚ RTIC 0˚
AL À
160
I

e polar
C mar
A 20 de G
GL 140˚ ˚
ren
EÀ làn

ma
de Be
0˚
OC
dia

estr ng

40
de 12

0˚

˚
80˚
àr Alas

60
lle

estret de Dinam
Be

10
Ban

et

t ic k

i
s de la

˚
au

ri
ks Reina Elisabet a
fort di

ru r d e
m a r d e B e rin g àn

a
a Grenl

eg
(EU

a
Yukon A) Pr inc ep m
Victò
riu ria de Gal·les Te No

est
rr
An

ret
G ran L
ill

ch

a
es

riu
or de l’Ó c la

de
Ale

de
age s

Macken
utianes

a
d’ g

Baf
Al olf

rca
es

Dav
as Gran Llac ill es

fin
ka z ie et de
Jun de l’Escla str arvel qu

is
Hu i
u cap F

O
eau
ds o n àn

e
badia de it
i
Rei les l Hudson MAR D R EL Br
na
Carde la C LABRADO

C
lota n
Edmo
nton A N u Ne A lso
Van
cou
D À
llac península

ri
ver Van

E
couv Winnipeg del Labrador
er
Winn ipeg llac Terranova
Portla S e at
40 tle ri u Sup erio r go lf de
˚ nd

À
llac Québec nç Sant Llorenç cap Race

Mis ou
E S T Minneapolis Huron Montreal e
lo es

r
40˚

s ri
A T S Ottawa
tL Açor
cap M
endoc
llac Toronto an illes (Port.)
ino G ra n Llac Michigan Detroit S
ri u Boston
Salat Chicago llac
San Fra Denver Erie Nova York
ncisco Las

A
Vegas Saint Filadèlfia
riu Louis hio Washington

í
Arkansa riu O

p
Los Ang s cap Hatteras

sip
eles
is

T
San Diego iss 4
Phoenix
U N I T S Atlanta
r iu M

Ciudad Dallas Nova

illes Bermudes
riu

L
Juárez B ra v o Houston Orleans
Orlando (RU)
M

tròpic San Antonio cap Canaveral

de Cà

BA
ncer golf de Miami

À
È

HA
Durango Monterrey Mèxic M
Nassau ES
20˚ cap Falso
X

l’Havana
20˚
I

N
CUBA REP.
Guadalajara
C Port-au-DOMINICANA
Ciutat de Mèxic Veracruz Prince San Juan SAINT KITTS-NEVIS
JAMAICA Santo Puerto
Puebla BELIZE HAITÍ ANTIGUA I BARBUDA

T
Belmopan Kingston Domingo Rico
GUATEMALA DOMINICA (EUA)
HONDURES SAINT LUCIA
Guatemala Tegucigalpa MAR DE LES ANTILLES
BARBADOS
O

EL SALVADOR San S

I
NICARAGUA GRENADA SAINT VICENT I LES GRENADINE
Salvador Managua Maracaibo TRINITAT I TOBAGO
COSTA RICA PANAMÀ Port-of-Spain
Caracas
riu Orinoco

C
San Panamà
José Medellín Georgetown
C

VENEÇUELA Paramaribo
GUY
golf Bogotà

SUR
de Panamà Cayenne
COLÒMBIA Guaiana ANA
nco

Francesa
INA
Cali
EQUADOR
riu Bra
E

equador arx. de Colón M

(illes Galàpagos) Guayaquil Quito
s
(Equador) zone Belém
Iquitos riu Ama
Manaus Fortaleza
á

s
i
al

ajó
À

y
ru

riu Xingu

u
riu J B
riu ca

punta Aguja
R A S I L
p

n
U

riu Ta

riu Tocanti Recife

Pôrto o
PERÚ Velho sc
Salvador
ci
Cuzco
Fran

Lima
BOLÍVIA Brasília
ão

llac Titicaca La Paz

P

riu Parag ai

Goiânia S
riu

Sucre
golf d'Arica Belo Horizonte
u

20˚
A

20˚
Antofagasta Rio de Jane
PARAGUAI iro
l

(RU)
Pitcairn illa de Pasqua Asunción São Paulo
i

illa Sala y Gómez

ricorn (Xile)
de Cap
X

(Xile) a
i

Santa
C

tròpic XILE ugu

Fe Ur
Córdoba
riu

Pôrto Aleg
e

re
Rosario URUGUAI
d

Santiago
Í

arx. Juan Buenos Montevideo

Fernández Aires Riu de la Plata
r

ARGENTINA
Valdivia riu Colora
a
F

do
a
m

n
ti
illa Grande
n

Comodoro
ge

de Chiloé Rivadavia 40˚

Ar
I

d’

40˚ ESCALA 1:55.000.000

(1 cm equival a 550 km)
r
ma

illes Malvine
C

0 550 1.100 (RU) s

Geòr
quilòmetres
estret de Magallanes
illa Gran del S gia
de la Terr
a del Foc (RU) ud
cap d’Hornos
80˚
100

60˚

16
12

˚
˚
14

20

0˚
40
0˚
0˚

282
 120˚ 130˚ 140˚ 150˚ 160˚ 170˚ 180˚ 170˚ 160˚ 150˚ 140˚

i l
l e Hawaii
s (EUA)
H

ille
a

DILLUNS
Mariannes w

DIUMENGE
a

s M
Septentrionals 20˚
20˚ i
(EUA) I L L E S Johnston i
830900 _ 0248-0288.qxd

arianne
s
S
FILIPINE O C E
MAR DE M A R S H A L L À P A
Guam (EUA) C Í F
i

o
M c I C
r

ill
ERATS o

es
2/1/08

ESTATS FED R ill

n
a l Dalap-Uliga-Darrit es 10˚
10˚ ik

l
Palikir Li

P línia de canvi de data

i l l e s C a r o l i n

ne
e s
Koror è
(E
14:52

illes sp
ò

Palaus U s
ra

P A L A

i
Bairiki
de

ille
e
s

s
M a n i

Gi
Eq

CÈLEBES

lb
NAURU K I
u

MAR DE INEA R I B

er
a A

t
es
de l’Alm PAPUA NOVA GU Yaren T I

è
r ill
irall nix
at o

equado
oe r
n
r

equado Ph 0˚
0˚ ARCK
MAR DE BISM es
Página 283

i a ls )

M UN ill

ill
SALOMÓ

il
T.

es

s
Lae
BI
Guinea SM Nova TUVALU

le
No va

El
A Bretanya MA s
DA R illes Tokelau

lic
E BAN RC
S Vaiaku

e
MAR D K DE Honiara (NZ)
Port SA a l o
m
RAFU RA LO
ó Samoa
Moresby

i
MAR D’A MÓ
SAMOA Americana s
Wallis i
pen. del Futuna (Fra.) Apia (EUA)
OR LL

No
Cap York 10˚

Gr
10˚ TIM MAR DEL CORA VANUATU FIJI
Port Vila

ve s
DE i

an
R Darwin
ille

a
golf de a

H
MA ri TONGA
ar
Carpentà

Ba
terra
s

arx. Cook xi

r
br
s La
em

r
pè
Suva (NZ)

id
u

d’Arnh er Nova Caledònia Niue la

a
del

es
(Fra.) (NZ) ill
e a g
d T
’ sd

GR
u

E
es

el
a

A
aS
Nova Caledònia

sc
Nuku Alofa ocie
ill
m

N
Nouméa

u
ta t
o

ll
A

s
I

S
enc Poli
L n
tu

Sorr

E
À i l èsia
ert

R
R l e Fra
Des R nce
Gran T A s sa
20˚ S 20˚

L
U T
ill

cap Brisbane
u

d A e r t

g
es

des

AD
b

Nor t G

lin
Oes son llac am

ar
u

t s d e Gib Eyre

D
n bi
a

er
mo ersley riu
i

m rt rtesiana
Har n Conca A
a n Deseia G ra e
tròpic
Gr Victòr F ro m de Cap
de rbor llac ricorn
Nulla

A DIVISÒ
a de Sydney
110˚ plan riu

RI
Murray Canberra Auckland illa Nord
laide

A
a n Badiaa A d e
Gr tralian 30
Aus cap Howe NOVA ALTIMETRIA ˚
30˚ ZELANDA
th rne s
Per IA
LS

Melbou de Bas
MAR DE TASMÀN 3.000 m
ENGE

A
LUNS

et
N

in r Wellington 2.000 m
DIL

uw
O

st
DIUM

e
Lee illa Sud 1.000 m
ID

cap Hobart Christchurch 500 m

ER

C ia
illes Chatha
m
I (NZ)
M

D asmàn Dunedin 200 m

N illa de T
PS illes Bounty 0m
Í AL ESCALA 1:45.000.000
(NZ) (1 cm equival a 450 km)
illes Antípod ta 200 m
À es da 1.000 m
100˚
(NZ) e 0 450 900
E illes Auckland v id 2.000 m
(NZ) n
C ca quilòmetres 40
de ˚
˚
O i a
40 0˚ lí n 50˚
100˚ 110˚ 120˚ 130˚ 5 140˚ 150˚ 160˚ 170˚ 180˚ 170˚ 160˚ 150˚
140˚ 130˚ 120˚

283
Mapa físic i polític d’Oceania
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:52 Página 284

Estadística d’alguns països del món

Superfície Població

Estat En milers Taxa bruta Taxa Mortalitat Esperança de Creixement

En km2 d’habitants de natalitat de mortalitat infantil vida vegetatiu
2004 En ‰ En ‰ En ‰ En anys En %
Afganistan 647.500 24.926 48 22 – – 3,9
Albània 27.400 3.193 18 5 18 73,8 0,7
Alemanya 350.261 82.526 9 11 4 78,7 0,1
Algèria 2.381.741 32.339 23 6 35 71,1 1,7
Angola 1.246.699 14.078 53 24 154 40,8 3,2
Aràbia Saudita 2.149.590 24.919 32 4 22 71,8 2,9
Argentina 2.736.690 38.871 19 8 17 74,5 1,2
Austràlia 7.617.913 19.913 12 7 6 80,3 1,0
Àustria 82.730 8.120 9 10 4 79,0 0,1
Bangla Desh 133.911 149.665 29 8 46 62,8 2,0
Bèlgica 30.230 10.339 11 10 4 78,9 0,2
Benín 110.619 6.918 42 14 91 54,0 2,7
Bielorússia 207.600 9.851 9 13 13 68,1 –0,5
Bolívia 1.084.389 8.973 30 8 53 64,1 1,9
Bòsnia i Hercegovina 51.129 4.186 10 8 14 74,2 1,1
Botswana 585.371 1.795 31 20 82 36,3 0,9
Brasil 8.456.511 180.655 20 7 33 70,5 1,2
Bulgària 110.549 7.829 8 15 14 72,2 –0,9
Burkina Faso 273,799 13.393 48 18 107 47,5 3,0
Burundi 25.649 3.819 44 21 114 43,6 3,1
Burundi 25.649 3.819 44 21 114 43,6 3,1
Camerun 469.440 16.296 36 17 95 45,8 1,8
Canadà 9.220.970 31.743 10 8 5 80,0 0,8
Centreafricana, República 622.980 3.912 38 22 115 39,3 1,3
Colòmbia 1.038.699 44.914 22 6 18 72,4 1,6
Congo 341.499 3.818 44 16 81 52,0 2,6
Congo, Rep. Dem. del 2.267.599 54.417 51 22 129 43,1 2,9
Corea del Nord 120.409 22.776 17 11 – – 0,5
Corea del Sud 98.189 47.950 12 6 5 77,0 0,6
Costa d’Ivori 318.000 16.897 36 20 117 45,9 1,6
Croàcia 56.538 4.416 11 12 6 75,0 –0,2
Cuba 110.860 11.328 12 7 6 77,3 0,3
Dinamarca 42.370 5.375 12 11 3 77,2 0,2
Dominicana, República 8.716 48.380 24 6 34 67,9 1,3
Egipte 995.451 73.389 27 6 33 69,8 2,0
El Salvador 20,720 6.614 25 6 32 70,9 1,6
Equador 276.840 13.193 23 6 24 74,3 1,5
Eritrea 121.320 4.296 40 12 45 53,8 3,7
Eslovàquia 49.010 5.407 10 10 7 74,4 0,1
Eslovènia 20.251 1.982 8 10 4 76,4 –0,1
Espanya 505.988 43.197 9 9 4 79,5 0,2
Estats Units 9.166.601 297.043 15 8 7 77,4 1,0
Estònia 45.100 1.308 9 14 8 71,3 –1,1
Etiòpia 1.119.683 72.420 43 18 112 47,6 2,5
Filipines 298.171 81.408 26 5 27 70,4 1,8
Finlàndia 305.470 5.216 11 10 4 78,5 0,2
França 545.630 60.434 13 9 4 79,5 0,5
Ghana 230.020 21.377 32 10 59 56,8 2,2
Grècia 130.800 10.977 9 10 4 78,3 0,1
Guatemala 108.430 12.661 35 7 35 67,3 2,6
Guinea 245.861 8.620 43 16 104 53,7 1,6
Hondures 111.891 7.100 30 6 32 67,8 2,3
Hongria 92.341 9.831 9 14 7 72,7 –0,5
Iemen 527.969 20.732 45 9 82 60,6 3,5
Índia 2.973.190 1.081.229 24 9 63 63,3 1,5
Indonèsia 1.826.440 222.611 21 7 31 66,8 1,3
Iran 1.635.999 69.789 20 5 33 70,4 1,2
Iraq 433.970 25.856 35 9 – – 2,7
Irlanda 68.889 3.999 14 8 6 77,7 1,1
Islàndia 100.251 291 14 7 3 80,7 0,8
Israel 20.329 6.560 20 6 5 79,7 2,0
Itàlia 294.019 57.346 9 11 4 80,1 –0,1
Japó 394.744 127.799 9 8 3 82,0 0,1

284
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:52 Página 285

Població urbana
IDH Percentatge
població Estat
2005 Ciutats més poblades
urbana sobre
Lloc el total
– Kabul (700.000) – Afganistan
68 Tirana (280.000) 72 Albània
22 Berlín (3.400.000), Hamburg (1.710.000), Munic (1.200.000) 20 Alemanya
104 Alger (1.600.000), Orà (650.000) 103 Algèria
162 Luanda (2.600.000) 60 Angola
61 al Ryad (4.300.000), Jiddah (3.400.000) 77 Aràbia Saudita
38 Buenos Aires (3.100.000), Córdoba (1.300.000) 34 Argentina
3 Sydney (4.000.000), Melbourne (3.400.000) 3 Austràlia
15 Viena (1.600.000) 17 Àustria
140 Dacca (3.700.000), Chittagong (1.400.000) 139 Bangla Desh
17 Brussel·les (1.006.000), Anvers (470.000) 9 Bèlgica
163 Port-Novo (240.000), Cotonou (762.000) 162 Benín
64 Minsk (1.950.000) 67 Bielorússia
117 La Paz (1.880.000), Sucre (250.000) 113 Bolívia
66 Sarajevo (300.000) 68 Bòsnia i Hercegovina
124 Gaborone (210.000) 131 Botswana
70 São Paulo (11.000.000), Rio de Janeiro (5.900.000), Belo Horizonte (2.350.000) 63 Brasil
53 Sofia (1.210.000) 55 Bulgària
176 Ougadougou (1.200.000) 175 Burkina Faso
167 Bujumbura (400.000) 169 Burundi
131 Phom Penh (1.407.000) 130 Cambodja
144 Yaoundé (1.430.000) 148 Camerun
4 Toronto (2.500.000), Mont-real (1.600.000), Ottawa (860.000) 5 Canadà
171 Bangui (690.000) 171 Centreafricana, República
75 Bogotà (6.840.000), 69 Colòmbia
139 Brazzaville (1.260.000) 142 Congo
168 Kinshasa (7.500.000) 167 Congo, Rep. Dem. del
– Pyongyang (2.750.000) – Corea del Nord
26 Seül (10.000.000), Pusan (3.700.000) 28 Corea del Sud
166 Yamoussoukro (200.000) 163 Costa d’Ivori
47 Zagreb (980.000) 45 Croàcia
51 l’Havana (2.200.000) 52 Cuba
14 Copenhaguen (504.000) 14 Dinamarca
79 Santo Domingo (3.050.000) 95 Dominicana, República
112 el Caire (7.500.000), Alexandria (4.000.000) 119 Egipte
103 San Salvador (2.260.000) 104 El Salvador
89 Guayaquil (2.230.000), Quito (1.880.000) 82 Equador
157 Asmara (580.000) 161 Eritrea
42 Bratislava (450.000) 42 Eslovàquia
27 Ljubljana (265.000) 26 Eslovènia
13 Madrid (3.130.000), Barcelona (1.650.000) 21 Espanya
12 Nova York (8.220.000), Los Angeles (3.900.000), Chicago (2.850.000) 10 Estats Units
44 Tallinn (405.000) 38 Estònia
169 Addis Abeba (3.630.000) 170 Etiòpia
90 Manila (1.600.000), Quezon City (2.180.000) 84 Filipines
11 Hèlsinki (565.000) 13 Finlàndia
10 París (2.200.000), Marsella (820.000), Lió (455.000) 16 França
135 Accra (2.000.000) 148 Ghana
24 Atenes (3.000.000) 24 Grècia
118 Guatemala (3.950.000) 117 Guatemala
160 Conakry (2.000.000) 156 Guinea
115 Tegucigalpa (1.250.000) 16 Hondures
36 Budapest (1.600.000) 35 Hongria
153 Sanaa (1.900.000 151 Iemen
128 Bombai (12.000.000), Delhi (10.000.000), Bangalore (4.500.000) 127 Índia
107 Jakarta (11.500.000), Surabaja (2.700.000), Bandung (2.500.000) 110 Indonèsia
94 Teheran (7.800.000), Mashhad (2.400.000) 99 Iran
– Bagdad (5.600.000), Mosul (670.000) – Iraq
5 Dublín (505.000) 8 Irlanda
1 Reykjavík (113.00) 2 Islàndia
23 Jerusalem (705.0000), Tel Aviv (430.000) 23 Israel
20 Roma (2.850.000), Milà (1.350.000), Nàpols (990.000) 18 Itàlia
8 Tòquio (12.500.000), Yokohama (3.600.000), Osaka (2.700.000) 11 Japó

285
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:52 Página 286

Estadística d’alguns països del món

Superfície Població

Estat En milers Taxa bruta Taxa Mortalitat Esperança Creixement

En km2 d’habitants de natalitat de mortalitat infantil de vida vegetatiu
2004 En ‰ En ‰ En ‰ En anys En %
Jordània 91.541 5.613 28 4 23 71,3 2,7
Kazakhstan 2.717.300 15.403 16 10 63 63,2 –0,4
Kenya 569.251 32.420 33 17 79 47,2 1,5
Kuwait 17.819 2.595 20 2 8 76,9 3,5
Laos 230.800 5.787 36 13 82 54,7 2,3
Letònia 64.500 2.286 8 14 10 71,6 –0,9
Líban 10.230 3.708 19 5 27 72,0 1,6
Libèria 96.320 3.487 50 21 – – 4,1
Líbia 1.759.540 5.659 23 4 13 73,6 1,9
Lituània 65.200 3.422 9 12 8 72,3 –0,6
Luxemburg 2.585 459 13 8 5 78,5 1,3
Macedònia 25.713 2.066 15 8 10 73,8 0,5
Madagascar 581.540 17.901 42 13 78 55,4 2,8
Malàisia 328.549 24.876 23 5 7 73,2 1,9
Malawi 94.079 12.337 45 24 112 39,7 2,0
Malta 321 396 12 8 5 78,4 0,4
Marroc 446.301 31.064 23 6 36 69,7 1,6
Mèxic 1.923.039 104.931 23 5 23 75,1 1,5
Moçambic 784.089 19.183 42 24 109 41,9 1,8
Myanmar 657.741 50.101 24 11 76 60,2 1,3
Nepal 136.801 25.724 33 10 61 61,6 2,2
Nicaragua 120.254 5.596 32 5 30 69,7 2,4
Níger 1.266.699 12.415 56 19 154 44,4 3,6
Nigèria 910.771 127.117 39 14 98 43,4 2,5
Noruega 307.860 4.552 12 10 3 79,4 0,4
Nova Zelanda 268.671 3.905 14 8 5 79,1 0,8
Països Baixos 33.939 16.227 12 9 5 78,4 0,5
Pakistan 778.720 157.315 36 10 81 63,0 2,4
Paraguai 397.301 6.018 30 5 25 71,0 2,4
Perú 1.279.999 27.567 24 6 26 70,0 1,5
Polònia 304.509 38.551 10 10 6 74,3 –0,1
Portugal 91.639 10.072 11 11 4 77,2 0,1
Regne Unit 241.590 59.428 11 10 5 78,4 0,3
Romania 230.339 22.280 10 13 18 71,3 –0,2
Rússia, Federació de 17.075.400 142.397 9 15 16 65,3 –0,6
Rwanda 24.949 8.481 43 22 118 43,9 2,2
Senegal 191.999 10.339 37 12 78 55,7 2,4
Sierra Leone 71.621 5.169 50 30 166 40,8 3,4
Singapur 624 4.315 10 5 3 78,7 1,7
Síria 184.051 18.223 28 4 16 73,3 2,4
Sri Lanka 64.740 19.218 17 7 13 74,0 0,8
Sudan 2.376.001 34.333 33 12 63 56,4 2,2
Sud-àfrica, República de 1.221.000 45.214 23 16 53 48,4 0,6
Suècia 411.621 8.886 10 11 3 80,2 0,1
Suïssa 39.769 7.163 9 10 4 80,5 –0,1
Tailàndia 511.711 63.465 18 7 23 70,0 1,0
Tanzània 886.039 37.671 40 18 104 46,0 1,9
Togo 54.390 5.017 39 15 78 54,3 2,3
Tunísia 155.361 9.937 17 6 19 73,3 1,1
Turquia 770.161 72.320 21 6 33 68,7 1,4
Txad 1.259.201 8.854 49 20 17 43,6 3,0
Txeca, República 125.460 10.226 9 11 4 75,6 –0,1
Ucraïna 603.700 48.151 8 14 15 66,1 –0,8
Uganda 199.710 26.699 51 17 81 47,3 3,2
Unió dels Emirats Àrabs 83.600 3.051 17 2 7 78,0 1,9
Uzbekistan 447.400 26.479 22 6 57 66,5 1,5
Veneçuela 882.050 26.170 23 5 18 72,9 1,9
Vietnam 325.361 82.481 20 7 19 70,5 1,9
Xile 748.800 15.997 18 6 8 77,9 1,2
Xina 9.326.411 1.313.309 15 7 30 71,6 0,7
Xipre 9.241 807 13 8 4 78,6 0,8
Zàmbia 740.719 10.924 42 28 102 37,5 1,2
Zimbabwe 385.669 12.932 32 27 78 36,9 0,5

286
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:52 Página 287

Població urbana
IDH Percentatge
població Estat
2005 Ciutats més poblades
urbana sobre
Lloc el total
86 Amman (2.120.000) 90 Jordània
73 Alma-Ata (1.230.000), Astana (540.000) 80 Kazakhstan
148 Nairobi (540.000) 154 Kenya
33 al-Kuwait (33.000) 44 Kuwait
130 Vientiane (720.000) 133 Laos
45 Riga (727.000) 48 Letònia
88 Beirut (1.570.000) 81 Líban
– Monròvia (550.000) – Libèria
56 Trípoli (1.700.000) 58 Líbia
43 Vílnius (575.000) 39 Lituània
18 Luxemburg (86.000) 4 Luxemburg
69 Skopje (600.000) 59 Macedònia
143 Antananarivo (1.700.000) 146 Madagascar
63 Kuala Lumpur (1.500.000) 61 Malàisia
164 Lilongwe (600.000) 165 Malawi
34 La Valletta (100.000) 32 Malta
126 Casablanca (3.000.000), Rabat (1.200.000), Marràqueix (1.500.000) 124 Marroc
52 Ciutat de Mèxic (8.800.000), Guadalajara (1.600.000) 53 Mèxic
172 Maputo (1.000.000) 168 Moçambic
132 Yangon (4.400.000) 129 Myanmar
142 Katmadu (1.450.000) 136 Nepal
110 Managua (1.800.000) 112 Nicaragua
174 Niamey (680.000) 177 Níger
158 Lagos (8.000.000), Abuja (400.000) 158 Nigèria
2 Oslo (530.000) 1 Noruega
19 Auckland (1.200.000), Christchurch (400.000) 19 Nova Zelanda
9 Amsterdam (745.000), Rotterdam (600.000) 12 Països Baixos
136 Karachi (13.000.000), Lahore (6.500.000) 135 Pakistan
95 Asunción (1.600.000) 88 Paraguai
87 Lima (7.600.000) 79 Perú
37 Varsòvia (1.700.000), Lodz (780.000) 36 Polònia
29 Lisboa (570.000), Porto (240.000) 27 Portugal
16 Londres (7.500.000), Birmingham (1.000.000) 15 Regne Unit
60 Bucarest (2.000.000) 64 Romania
67 Federació de Moscou (12.000.000), Sant Petersburg (4.600.000) 62 Rússia, Federació de
161 Kigali (240.000) 159 Rwanda
156 Dakar (1.030.000) 157 Senegal
177 Freetown (1.070.000) 176 Sierra Leone
25 Singapur (4.430.000) 25 Singapur
108 Damasc (1.560.000) 106 Síria
99 Colombo (650.000) 93 Sri Lanka
147 Khartum (2.000.000), Omdurman (3.000.000) 141 Sudan
121 Johannesburg (3.000.000), Ciutat del Cap (920.000) 120 Sud-àfrica, República de
6 Estocolm (800.000), Goteborg (490.000) 6 Suècia
7 Zuric (370.000), Berna (350.000) 7 Suïssa
78 Bangkok (7.500.000) 73 Tailàndia
159 Dar es Salam (2.500.000), Dodoma (330.000) 164 Tanzània
152 Lomé (680.000) 143 Togo
91 Tunis (700.000) 89 Tunísia
84 Istanbul (10.000.000), Ankara (4.350.000) 94 Turquia
170 N’Djamena (530.000) 173 Txad
32 Praga (1.170.000) 31 Txeca, República
76 Kíev (2.660.000), Khàrkov (1.460.000) 78 Ucraïna
154 Kampala (1.210.000) 144 Uganda
39 Dubai (1.422.000), Abu Dhabi (1.000.000) 41 Unió dels Emirats Àrabs
113 Taixkent (2.150.000) 111 Uzbekistan
74 Caracas (3.000.000) 75 Veneçuela
103 Ho Chi Minh City (5.700.000), Hanoi (3.200.000) 108 Vietnam
40 Santiago (5.500.000) 37 Xile
81 Xangai (13.500.000), Pequín (7.800.000), Wuhan (4.600.000) 85 Xina
28 Nicòsia (260.000) 29 Xipre
165 Lusaka (1.600.000) 166 Zàmbia
151 Harare (1.700.000) 145 Zimbabwe

287
830900 _ 0248-0288.qxd 2/1/08 14:52 Página 288

Direcció d’art: José Crespo

Projecte gràfic:
Portada: CARRIÓ/SÁNCHEZ/LACASTA
Interiors: Manuel García
Il•lustració: J. Marín, J. Vázquez

Cap de projecte: Rosa Marín

Coordinació de la il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Rosa María Barriga, José Luís García, Raúl de Andrés

Direcció tècnica: Ángel García Encinar

Coordinació tècnica: Manuel Baña González

Confecció i muntatge: Linocomp, S. L., Manuel Baña González, Eduard Cànovas
Cartografia: José Luís Gil, Belén Hernández, José Manuel Solano, Adolf Vallejo
Mapes: Ana Isabel Calvo, David Ramírez

Correcció: Lurdes Monguillot, Jeroni Rubió

Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas

Fotografies: A. López; Algar; C. Villalba; D. Lezama; D. López; E. Bajo; E. González; F. Morera; F. Ontañón; F. Po; F. Rodríguez/Archivo
Fotográfico.; G. de la Cruz; GARCÍA-PELAYO/Juancho; I. Codina; I. Rovira; J. C. Muñoz; J. de Keyzer; J. L. G. Grande; J. L. Pacheco;
J. Lucas; J. M.ª Escudero; J. Peñarroya; J. V. Resino; Juan M. Ruiz; KAIBIDE DE CARLOS FOTÓGRAFOS; Krauel; Ll. Vilaró; Larrión-
Pimoulier; M. Catalán; M. G. Vicente; M. Redondo; Michele di Piccione; O. Torres; ORONOZ; Pedro Franco; P. López; Prats i Camps;
R. Manent; S. Cid; S. Enríquez; A. G. E. FOTOSTOCK/Gianni Tortoli, Javier Larrea, Whitestone, Luca Zampedri, IFPA, SuperStock;
ABB FOTÓGRAFOS; ACI AGENCIA DE FOTOGRAFÍA/Alamy Images; AISA; ALBUM/ESTUDIOS PICCASO; ALFA OMEGA/Alicia Noé;
ARXIU MAS; CONTIFOTO/UPPA; COVER/CORBIS SYGMA/John Van Hasselt; COVER/SYGMA/F. Soltan, Pascal Della Zuana, S. Cailleux,
Tatiana Markow, J. C. P.; COVER/CORBIS/Murat Taner, Oronoz, CORBIS SABA/Gustavo Gilabert, Vittoriano Rastelli, Stefano Amantini,
Massimo Listri, Massimo Borchi, Araldo de Luca, David Turnley, Gianni Dagli Orti; DARANA/C. M. García; EFE/EPA/Adrian Bradshaw,
David de la Paz, Orlando Barría, Geoff Caddick, David Aguilar, M. Hernández de León, NASA / SIPA, SIPA ICONO; EFE/SIPA-PRESS/
Juhan Kuus, Bülent Demir, Cleriot, Hasan Faruque, Laski, Martin Sasse, Olympia-SIPA, Radhika Chalasani, Rivet / Atlas, Stevens, Viviane
Rivière, E. R. L./SIPA ICONO, SIPA ICONO; ESTOP FOTOS AÉREAS; FOAT; FOCOLTONE; FOTO ANGELÍN/N. Villaboy; GETTY IMAGES
SALES SPAIN/The Bridgeman Art Library/French School, Photographer's Choice/Luis Veiga, Reportage/Scott Nelson, Taxi/Luis Rosendo;
HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; IMAGEN M. A. S.; INDEX/The Bridgeman Art Library, Giraudon; ITV/INSTITUT
CARTOGRÀFIC VALENCIÀ; J. M. Barres; KEYSTONE-NEMES/LONDON NEWS SERVICE; MUSEO DE AMÉRICA, MADRID;
MUSEUM ICONOGRAFÍA/The Bridgeman Art Library, J. Martin; PAISAJES ESPAÑOLES; PHOTO RMN/Daniel Arnaudet, Gérard Blot,
Hervé Lewandowski; SAFI 2000; SCALA GROUP; SPAIN PHOTO STOCK/Rafael Delgado, José Latova; STOCK PHOTOS/Masterfile
www.masterfile.com/Rick Gómez; STUDIO TEMPO/J. Sánchez; THE PICTURE DESK LIMITED/The Art Archive/Topkapi Museum
Istanbul/Dagli Orti, National Library Cairo/Dagli Orti, San Francesco Assisi/Dagli Orti, Neil Setchfield, Medici Riccardi Chapel Florence/Dagli
Orti, University Library Istanbul/Dagli Orti, Galleria Uffizi Florence/Dagli Orti; ACADÈMIA DE BELLES ARTS, VENÈCIA; AERONOR/
Trabajos Aéreos; ALTE PINAKOTHEK, MÜNCHEN; ARXIU DE LA CORONA D’ARAGÓ, BARCELONA; AJUNTAMENT DE VALÈNCIA;
BANQUE WIESE, LIMA; BIBLIOTECA AUGUSTA, PERUGIA; BIBLIOTECA DE CATALUNYA; BIBLIOTECA DE L’ARSENAL, PARÍS;
BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID/Laboratorio Biblioteca Nacional; BIBLIOTECA NACIONAL, TORÍ; BNF/Ph. © Bibl. nat. de France /
Clam / Christine de Coninck; CENTRO CULTURAL ISLÁMICO, MADRID; D. Ramírez; ENCICLOPÈDIA CATALANA/Fototeca.com; FRANS
HALSMUSEUM; FUNDACIÓN CONDE DE CABRA, ALMAGRO; GALLERIA DELL’ACCADEMIA, FLORÈNCIA; GALLERIA DEGLI UFFIZI,
FLORÈNCIA; HOSPITAL TAVERA, TOLEDO; INFOCARTO; Institut Cartogràfic de Catalunya; MNAC-Museu Nacional d´Art de Catalunya.
Barcelona/Fotògrafs: Calveras, Mérida, Sagristà; MUSÉE DU LOUVRE, PARÍS; MUSEO ARQUEOLÓGICO NACIONAL, MADRID; MUSEO
DE AMÉRICA, MADRID; MUSEO MUNICIPAL, MADRID; MUSEO NACIONAL DE HISTORIA Y ANTROPOLOGÍA, MÉXICO; MUSEO
NACIONAL DEL PRADO/Laboratorio del Museo del Prado / © MUSEO DEL PRADO - MADRID - DERECHOS RESERVADOS. PROHIBIDA
LA REPRODUCCIÓN TOTAL O PARCIAL; MUSEO NAVAL, MADRID; MUSEO NAZIONALE DEL BARGELLO, FLORÈNCIA; MUSEU
DE BELLES ARTS, VALÈNCIA; MUSEU DE LA CATEDRAL, GIRONA; NATIONAL GALLERY, LONDRES; PALAIS DE LA DÉCOUVERTE,
PARÍS; PATRIMONIO NACIONAL. MADRID; PINACOTECA VATICANA; REAL ACADEMIA DE BELLAS ARTES DE SAN FERNANDO,
MADRID; REAL MONASTERIO DE SAN LORENZO DE EL ESCORIAL; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; STAATLICHE MUSEEN
ZU BERLIN; TAPISSERIE DE BAYEUX/AMB L’AUTORITZACIÓ ESPECIAL DE LA CIUTAT DE BAYEUX; THE GARDNER MUSEUM
OF BOSTON; WALLACE COLLECTION, LONDRES; ARXIU SANTILLANA

© 2007 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

Frederic Mompou 11 (Vila Olímpica). 08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
Imprès a

ISBN: 978-84-7918-126-0 Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, distribució,
comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars de la pro-
CP: 830900 pietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delicte contra la propietat
Dipòsit legal: intel·lectual (articles 270 i següents del Codi penal)