Apunts

N1 · B2 · Unitat 2
“A la ciutat”
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

Índex

Presentació 1
Dir la situació d’un lloc 2
Dir els serveis d’un lloc 4
Dir com és el clima d’un lloc 5
Dir les característiques d’un lloc 7
Descriure llocs comparant-los 11
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

Presentació

Objectius Trobaràs a continuació uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat, el domini
dels quals et permetrà d'assolir els objectius següents:
· Dir la situació d’un lloc.
· Dir els serveis d’un lloc.
· Dir com és el clima d’un lloc.
· Dir les característiques d’un lloc.
· Descriure llocs comparant-los.

1
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

1. Dir la situació d’un lloc

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· el present d’indicatiu del verb trobar-se,
· els participis de la 1a conjugació,
· les estructures per dir la situació d’un lloc,
· vocabulari.

Present d’indicatiu Per parlar de la situació d’un lloc (o d’una persona), podem fer servir el verb ser, que ja
del verb trobar-se coneixes, i també el verb trobar-se, que és regular i pronominal, és a dir, que es conjuga
amb un pronom, igual que altres verbs que ja coneixes, com dedicar-se o dir-se.
jo em trobo
tu et trobes
ell / ella / vostè es troba
nosaltres ens trobem
vosaltres us trobeu
ells / elles / vostès es troben
· Alacant es troba al sud de València.

Participis de la 1a Els participis dels verbs de la primera conjugació es formen canviant la terminació –ar de
conjugació l’infinitiu per aquestes:
1a conjugació: situar
singular plural
masculí femení masculí femení
situat situada situats situades
El participi concorda amb gènere i nombre amb el nom al qual es refereix. Els noms de
poblacions que acaben amb –a són femenins en la majoria de casos, mentre que la resta
són masculins.
· Vic està situat a l’interior de Catalunya.
· Eivissa i Palma estan situades a les Illes Balears.

2
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

1. Dir la situació d’un lloc

Estructures per dir la Per indicar la situació d’un lloc, podem dir:
situació d’un lloc
nom del lloc + verb ser / verb trobar-se + situació
· Alacant és al sud de València.
· Figueres es troba al nord de Catalunya.
També podem indicar la situació amb el verb estar i el participi de situar:
situat / situada
nom del lloc + verb estar + + situació
situats/ situades
· Vic està situat a l’interior de Catalunya.
· Barcelona està situada a la costa mediterrània.
· Tarragona i València estan situades a la costa.

Vocabulari Noms:
la costa; l’est (m.); l’illa (f.), l’interior (m.); el nord; l’oest (m.); el sud.
Verbs:
trobar-se.
Adjectius:
situat, situada.

3
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

2. Dir els serveis d’un lloc

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· les estructures per dir els serveis d’un lloc,
· la conjunció però,
· vocabulari.

Estructures per dir els Per dir els serveis d’un lloc:
serveis d’un lloc
nom del lloc + verb tenir + servei
a + nom del lloc + verb haver-hi + servei
· Tarragona té platja.
· A Barcelona hi ha molta oferta cultural.
· A Alacant hi ha dos hospitals i moltes escoles.

Conjunció però Recorda que quan volem donar una informació que contrasta amb l’anterior podem
enllaçar-les totes dues amb la conjunció però:
· El barri de Gràcia té moltes places, però no té gaires aparcaments.

Vocabulari l’ambulància (f.); la biblioteca; la botiga de disseny; la botiga de roba; el centre comercial;
el cinema; el comerç; la galeria d’art; l’hospital (m.); l’hotel (m.); la instal·lació esportiva;
el jardí; el museu; l’oferta cultural; el parc; la platja; el riu; el servei; el transport.

4
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

3. Dir com és el clima d’un lloc

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· el present d’indicatiu dels verbs ploure i nevar,
· les estructures per dir com és el clima d’un lloc,
· vocabulari.

Present d’indicatiu Els verbs ploure i nevar, com el verb haver-hi, són impersonals i només tenen una forma: la
dels verbs ploure i tercera persona del singular. Per tant, es conjuguen així:
nevar
nevar (1a conjugació) ploure (2a conjugació)
neva plou

Estructures per dir Per dir el clima que fa en un lloc, utilitzem aquestes estructures:
com és el clima d’un
bon temps / mal temps / fred
lloc (a + nom del lloc) + hi + verb fer +
/ calor / sol / vent / boira.
· A Mallorca, hi fa bon temps.
· Hi fa molta boira.
· Hi fa vent.
En el cas de boira, també podem fer servir el verb haver-hi.
· A Vic hi ha molta boira.
Fem servir la mateixa estructura amb els verbs nevar i ploure:

(a + nom del lloc) + hi + verb ploure / verb nevar

· A Escòcia, hi plou molt.

· Hi neva tot l’hivern.
Als territoris de parla catalana fem servir els graus centígrads o Celsius (representats com
º C) per mesurar la temperatura. Dels graus centígrads n’acostumem a dir, simplement,
graus.

5
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

3. Dir com és el clima d’un lloc

Vocabulari la boira; el bon temps; la calor; el clima; continental; l’estiu (m.); el fred; l’hivern (m.); el
mal temps; la neu; nevar; ploure; la pluja; la temperatura; el vent.

6
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

4. Dir les característiques d’un lloc

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· el present d’indicatiu del verb semblar,
· el gènere i el nombre dels adjectius,
· els numerals cardinals: els milions,
· les estructures per descriure llocs pel que fa a les característiques,
· vocabulari.

Present d’indicatiu del

jo semblo
verb semblar
tu sembles
ell / ella / vostè sembla
nosaltres semblem
vosaltres sembleu
ells / elles / vostès semblen
Amb aquest verb indiquem que una cosa o una persona és aparentment d’una determinada
manera.
· El Raval sembla un barri molt animat.

Gènere i nombre dels Les formes masculines no solen tenir una terminació específica per al masculí, mentre que
adjectius les femenines solen acabar amb –a.
masculí femení
un barri turístic una ciutat turística
Hi ha algunes terminacions que caracteritzen els adjectius masculins i femenins en
singular:
masculí femení
-à mitjà -ana mitjana
-e ample -a ampla
-it distingit -ida distingida
-iu exclusiu -iva exclusiva

7
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

4. Dir les característiques d’un lloc

Gènere i nombre dels Alguns adjectius, però, tenen la mateixa forma per al masculí i el femení, com els que
adjectius acaben amb –al, com comercial, o l’adjectiu gran.
Els adjectius masculins solen formar el plural afegint –s al singular.
singular plural
un barri petit uns barris petits
Si el masculí plural acaba amb –s, farem el plural afegint-hi –os.
singular plural
un barri sorollós uns barris sorollosos
Les formes femenines que acaben amb –a fan el plural amb –es:
singular plural
una avinguda ampla unes avingudes amples
una botiga exclusiva unes botigues exclusives

Numerals cardinals: Per dir el nombre d’habitants d’un lloc, fem servir els numerals. Fixa’t en com diem
els milions aquestes quantitats:
500.000 → cinc-cents mil / mig milió
1.000.000 → un milió
1.500.000 → un milió cinc-cents mil / un milió i mig
2.000.000 → dos milions
3.000.000 → tres milions
etc.
· A Sao Paulo hi ha deu milions nou-cents mil habitants.
Quan milió o milions va seguit d’un nom, l’introduïm amb la preposició de.
· Les Balears tenen un milió d’habitants.

8
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

4. Dir les característiques d’un lloc

Estructures per dir les Podem parlar de les característiques general d’un lloc amb el verb ser i un adjectiu,
característiques d’un seguint aquesta estructura:
lloc
nom del lloc + verb ser + adjectiu
· Barcelona és molt turística.
· La Cinquena Avinguda és ampla.
· El meu barri és molt tranquil.
Podem expressar un contrast entre l’aparença o la primera impressió que ens fa un lloc i
la realitat amb els verbs semblar i ser, enllaçats amb la conjunció però.
· El meu barri sembla tranquil, però és molt sorollós.
Per dir els habitants d’un lloc, podem fer servir aquestes estructures:
nom del lloc + verb tenir + nombre d’habitants
a + nom de la ciutat + verb haver-hi + nombre d’habitants
· Tarragona té cent trenta mil habitants.
· A Xangai hi ha tretze milions d’habitants.

9
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

4. Dir les característiques d’un lloc

Estructures per dir les Per referir-nos a la divisió territorial d’un lloc, fem servir el verb estar i el participi de
característiques d’un dividir.
lloc
dividit / dividida
nom del lloc + verb estar + + en + divisió
dividits/ dividides
· Barcelona està dividida en deu districtes.
· Catalunya està dividida en quatre províncies i quaranta-una comarques.

Vocabulari Noms:
la contaminació; el districte; l’ecologia (f.); l’embús (m.); l’estranger, l’estrangera; el
gratacel; l’habitant (m.); la immigració; l’immigrant (m.); la inseguretat; el món; la
muntanya; el nivell; l’oci (m.); el país; el poble; el problema; la tolerància; el trànsit; el
turista, la turista; la zona de vianants.
Adjectius:
comunicat, comunicada; desocupat, desocupada; distingit, distingida; exclusiu, exclusiva;
famós, famosa; impersonal; luxós; mundial; nocturn, nocturna; perillós, perillosa;
residencial; sorollós, sorollosa; turístic, turística.
Adverbis:
mal.

10
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

5. Descriure llocs comparant-los

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· les comparatives per expressar desigualtat,
· les comparatives per expressar igualtat,
· el superlatiu relatiu,
· la locució en canvi.

Comparatives per Recorda que expressem superioritat amb l’adverbi més i inferioritat, amb l’adverbi menys:
expressar desigualtat
X + verb ser + més / menys + adjectiu + que + Y

X + verb tenir + més / menys + nom + que + Y

superioritat inferioritat
València és més gran que Girona. Girona és menys gran que València.
Barcelona té més trànsit que Lleida. Lleida té menys trànsit que Barcelona.

a + X + hi ha + més / menys + nom + que + a + Y

superioritat
A París hi ha més museus que a Barcelona.
inferioritat
A Barcelona hi ha menys museus que a París.

11
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

5. Descriure llocs comparant-los

Comparatives per Però les estructures més habituals per expressar desigualtat en grau d’inferioritat són
expressar desigualtat aquestes:

X + no + verb ser + tan + adjectiu + com + Y

· Girona no és tan gran com València.

tant /
tanta/
X + no + verb tenir + + nom + com + Y
tants /
tantes
· Lleida no té tant trànsit com Barcelona.
tant /
tanta/
a + X + no + hi ha + + nom + com
tants/
tantes

+ a + Y

· A Barcelona no hi ha tants museus com a París.

Fixa’t que, en aquest cas, seleccionem tant, tanta, tants o tantes segons si el nom és
masculí singular, femení singular, masculí plural o femení plural, respectivament:
· A Girona no hi ha tanta boira com a Lleida.

12
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

5. Descriure llocs comparant-los

Comparatives per Per expressar igualtat, diem:

expressar igualtat
X + verb ser + tan + adjectiu + com + Y

· Madrid és tan gran com Berlín.

tant /
tanta /
X + verb tenir + + nom + com + Y
tants /
tantes
· València té tant trànsit com Barcelona.
tant /
tanta /
a + X + hi ha + + nom + com + a + Y
tants /
tantes

· A Londres hi ha tants habitants com a Hong Kong.

També podem expressar igualtat amb l’adjectiu mateix, mateixa, mateixos, mateixes:
el mateix / la mateixa /
XiY + verb tenir + + nom
els mateixos / les mateixes
· València i Alacant tenen el mateix clima.
Utilitzant l’adverbi no, aquesta estructura expressa desigualtat.
· Alacant i Lleida no tenen el mateix clima.

13
 N1-B2-Unitat 2 “A la ciutat”

5. Descriure llocs comparant-los

Superlatiu relatiu Quan volem parlar d’una característica per la qual un element destaca entre els altres,
fem servir el superlatiu relatiu, que es construeix amb aquesta estructura:
nom + verb ser +

el / la + nom + més / menys + adjectiu + de + conjunt

· Sant Gervasi és el barri més car de Barcelona.

· Barcelona és la ciutat més gran de Catalunya.
· Nou Barris és el districte menys car de Barcelona.

Locució en canvi També podem comparar dos llocs amb la locució en canvi, que fem servir per presentar
dues informacions diferents, oposant-les.
· A Barcelona hi ha molt trànsit. A Girona, en canvi, no n’hi ha gaire.

14