ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

ELS DEMOSTRATIUS
Els demostratius, pronoms neutres i adverbis demostratius assenyalen la situació de proximitat o
llunyania en l’espai o en el temps d’un substantiu del qual es parla respecte dels interlocutors. Així,
en Mireu aquella muntanya; el demostratiu aquella situa el substantiu muntanya en l’espai (lluny);
en canvi, en En aquest moment aterra l’avió; el demostratiu aquest situa el substantiu moment en el
temps present (ara).
Els demostratius es classifiquen en tres graus; però el manteniment d’aquest sistema és exclusiu del
valencià, perquè en altres àrees s’ha reduït a dos: aquest/aquell, això/allò i aquí/allà.

--
El primer grau indica proximitat respecte a l’emissor (aquest llibre, esta dona).
El segon grau indica una distància intermèdia entre l’emissor i el receptor (aqueix xic, eixes cases).
-
El tercer grau indica llunyania respecte de l’emissor i del receptor (aquell edifici, l’època aquella).
Segons el grau de proximitat, gènere i nombre, els demostratius presenten les formes següents:

SINGULAR PLURAL PRONOMS ADVERBIS

GRAU
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ NEUTRES DE LLOC
1r aquest/este aquesta/esta aquests/estos aquestes/estes açò ací/aquí5

2n aqueix/eixe aqueixa/eixa aqueixos/eixos aqueixes/eixes això ahí6/aquí

3r aquell aquella aquells aquelles allò allà/allí

Els determinants demostratius

Els demostratius són determinants quan acompanyen el substantiu (En aquest carrer hi ha una pastis-
seria; Aquell hivern fou molt fred) i són pronoms quan el substitueixen (Quin pastís vols? Acosta’m aquell).
Els demostratius de primer i segon grau presenten formes reforçades (aquest, aqueix) o simples (este,
eixe), mentre que els de tercer grau només tenen formes reforçades (aquell). Tant les formes reforçades
com les simples són pròpies del valencià i són igualment correctes.

Els pronoms neutres demostratius

Els pronoms neutres demostratius són formes invariables referides a un antecedent neutre, inconcret
o genèric. En valencià, els pronoms neutres mantenen la triple distinció de proximitat i de llunyania
(De qui és açò que hi ha en la meua taula? Això no m’agrada; Allò d’allà dalt és el penell de la torre).

Els adverbis demostratius de lloc

Els adverbis demostratius (o adverbis demostratius de lloc) expressen una localització espacial més o
menys imprecisa (Ací encara no ha fet fred enguany, però allà on estaves tu n’ha fet bona cosa).
Els demostratius es posposen al substantiu quan davant del substantiu va l’article (L’home aquell és
venedor del mercat); però de vegades el demostratiu es posa darrere quan es vol expressar un matís
pejoratiu (Però què vol ara la dona aquesta?).
S’ha d’evitar l’ús del pronom neutre això amb valor temporal (Arribarà cap a les set / al voltant de les
set, i no *Arribarà a això de les set).

5
L’adverbi aquí s’utilitza per al primer grau en les comarques septentrionals i meridionals valencianes.
6
L’adverbi ahí començà a substituir, com a adverbi de segon grau, la forma aquí a partir del segle XVII en els usos orals espontanis.
La forma clàssica aquí ha continuat usant-se en registres formals i literaris fins a l’actualitat.

70

UNITAT 02-C1.indd 70 02/08/17 10:09

 2

U NITAT
16. Completeu les oracions següents amb els demostratius, els pronoms neutres i els adverbis
demostratius de lloc necessaris.

a) Maria, per favor, lleva estufa d’ del meu costat.

b) Tu veus petrolier lluny?
c) que va passar degué ser per l’efecte hivernacle.
d) Amb que acabes de dir, no hi estic completament d’acord.
e) Aquell és el meu telèfon, porta’l que el necessite.
f) encara no ha plogut enguany, i per on tu vius, quin temps fa?

17. Comenteu a classe l’ús de l’article masculí lo, los i del possessiu àton en els fragments del
poema Vora el barranc dels Algadins escrit per Teodor Llorente l’any 1909. Penseu que el
poeta usaria els mateixos possessius en l’actualitat? Per què?

Vora el barranc dels Algadins

l’aigua corrent los camps anega;
en sos espills lo sol llampega,
TEODOR LLORENTE i trau l’arròs verdosos brins.
Sona el tic-tac en los molins;
i en caure el sol, caçadors destres,
a joca van d’ànecs silvestres,
vora el barranc dels Algadins.
Vora el barranc dels Algadins,
s’alcen al cel quatre palmeres;
lo vent batent ales lleugeres,
mou son plomall i els seus troncs fins.
En ells, milers de teuladins
fan un soroll que el cor enxisa.
Qui oir pogués sa xiscladissa
vora el barranc dels Algadins!

71

UNITAT 02-C1.indd 71 02/08/17 10:09