Solucionari Geografia I Història 1 ESO COMUNITAT VALENCIANA

Solucionari
Geografia i Història 1 ESO

COMUNITAT VALENCIANA
ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 1 29/10/2015 18:38:06

1
LA TERRA I LA SEUA REPRESENTACIÓ
Pàg. 13 • És la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.

• La part externa de la Terra està formada per tres capes:
Interpreta la imatge
l’atmosfera, una capa de gasos i núvols; la hidrosfera,
• R. L. (resposta lliure). Els alumnes hauran de destacar que el conjunt de l’aigua que hi ha al planeta; i la litosfera, C
la major part de la Terra està coberta per aigua. També poden la capa sòlida de la Terra. •
esmentar que a les terres emergides més septentrionals i a les Pensa. R. M. (Resposta model). Si la temperatura
zones més elevades es distingeixen masses de gel, a les zones a la superfície terrestre no fóra moderada, no podria existir
temperades domina el verd de la vegetació i les zones vida, almenys tal com la coneixem, perquè hi faria massa calor
desèrtiques destaquen per una coloració marró. La Terra es o massa fred per als organismes vius.
coneix com el planeta blau perquè l’aigua té aquest color vist
des de l’espai.
Pàg. 16
• Iuri Gagarin va ser el primer astronauta a realitzar un vol •
espacial tripulat. 4 Interpreta els dibuixos
• R. L.
• Gira d’oest a est, en sentit contrari a les agulles
• R. L. del rellotge.
• Prop dels pols, ja que la Terra és una esfera i el seu eix
Com ho sabem? està inclinat, fet que provoca que l’exposició al Sol varie
• Europa, Àfrica i Àsia. entre unes estacions i altres.
P
• Està situada a l’extrem oest del mapa, a la part esquerra • A l’estiu, a l’hemisferi nord els rajos de Sol incideixen
o
de la imatge. de manera més directa, i al contrari a l’hivern.
• Perquè encara no havia sigut descobert pels europeus.
Pàg. 17
Pàg. 14 F
5 Treball cooperatiu. R. L. Un alumne pot agafar la llanterna
1 Interpreta el dibuix i altres poden ser el Sol i la Terra.
• Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

Claus per a estudiar
• És el tercer planeta del sistema solar més pròxim al Sol.
• És el que la Terra realitza quan gira sobre el seu propi eix,
d’oest a est, en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Pàg. 15 • Perquè la Terra és quasi una esfera i els rajos solars no
n’il·luminen tota la superfície alhora. Quan una zona està
2 Interpreta la imatge i el gràfic il·luminada, l’oposada es manté en la foscor. Per això, cada
• S’hi distingeixen l’atmosfera, la litosfera i la hidrosfera. 24 hores té lloc la successió del dia i de la nit en una zona
L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra, determinada.
la litosfera és la capa sòlida externa de la Terra • És el moviment de desplaçament al voltant del Sol.
i la hidrosfera és el conjunt de l’aigua que hi ha F
• La Terra està inclinada mentre gira al voltant del Sol,
al planeta.
per això el grau d’inclinació amb què els rajos solars incideixen
• Nitrogen (78 %), oxigen (21 %), vapor d’aigua, diòxid sobre cada hemisferi canvia al llarg de l’any: els rajos solars
de carboni i altres gasos (1 %). calfen més en determinades èpoques. Aquest fet origina les
3 Usa les TIC. R. L. Per a cada planeta del sistema estacions.
solar es pot indicar: quina posició té respecte al Sol, • Any de traspàs: és el que té 366 dies. Equinocci: és l’època
la grandària, la distància al Sol, quina temperatura de l’any en què, com que el Sol es troba sobre l’equador, els
mitjana té a la superfície, l’atmosfera i la seua dies i les nits tenen la mateixa duració a tota la Terra, excepte
composició. als pols. Solstici: és l’època en què els rajos solars arriben
perpendicularment a un dels tròpics, per això incideixen molt
Claus per a estudiar més sobre un hemisferi que sobre l’altre.
• Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú. Pensa. Perquè els rajos solars incideixen amb més intensitat
El nostre planeta és el cinquè en mida i el tercer més a l’hemisferi nord a causa de la inclinació de l’eix de la Terra.
pròxim al Sol.
• És un astre sense llum pròpia que gira al voltant dels
Pàg. 19
planetes. L’únic satèl·lit de la Terra és la Lluna.
• La temperatura, perquè la distància a què es troba 6 Fes-ho així. R. M. La projecció de Mercator representa amb
la Terra respecte al Sol fa que la temperatura fidelitat la imatge d’Europa, però distorsiona els països més
de la superfície terrestre siga moderada; l’atmosfera, allunyats del nostre continent. Així, Àfrica i Grenlàndia
perquè regula la temperatura de la superfície terrestre; semblen d’una extensió semblant, encara que la segona és
i l’aigua, perquè és un element bàsic per a la vida. bastant més menuda. La grandària dels països és molt més
2 SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. S

fidel a la realitat en la projecció de Peters, però el conjunt de l’aigua que hi ha al planeta; la litosfera,
en canvi la forma de la superfície hi està més que és la capa sòlida externa de la Terra. Té dos
distorsionada. moviments: rotació, que consisteix en el gir sobre
Claus per a estudiar el seu propi eix cada 24 hores i provoca la successió
del dia i la nit; translació, que consisteix en el desplaçament
• En forma de globus terraqüi o de mapa. El globus mostra
al voltant del Sol i origina les estacions. Es representa
les distàncies, les formes i la grandària sense distorsionar,
mitjançant: globus terraqüis; mapes, que poden ser
però no es transporta amb facilitat i no permet observar
topogràfics i temàtics.
alhora tota la superfície terrestre. El mapa distorsiona
formes, distàncies i superfícies, però és fàcilment Conceptes
transportable i permet observar la Terra sencera d’una 11 És la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.
ullada.
12 • La hidrosfera és el conjunt de l’aigua que hi ha
• Llegenda: és l’apartat del mapa que conté els símbols i colors
al planeta i la litosfera és la capa sòlida externa
que utilitza. Mapa topogràfic: és aquell que representa
de la Terra.
informació sobre el medi físic (relleu, rius, vegetació, etc.)
i inclou també elements humans (poblacions, vies de • L’escala gràfica es representa mitjançant una recta
comunicació, cultius…). Mapa temàtic: és aquell que ofereix dividida en segments iguals i la numèrica s’expressa
informació sobre aspectes concrets i la seua distribució pel mitjançant una fracció.
territori. • Els paral·lels són cercles imaginaris perpendiculars
Pensa. R. L. L’alumne pot indicar: quan viatja, quan estudia un fet als meridians que tenen una direcció oest-est;
o un fenomen, quan vol conéixer altres països, etc. els meridians són semicercles imaginaris que
uneixen els pols i tenen direcció nord-sud.
• La latitud és la distància que hi ha des d’un paral·lel fins
Pàg. 21 a l’equador, i la longitud és la distància que hi ha des
Fes-ho així d’un meridià fins al meridià de Greenwich.
• L’equinocci és l’època de l’any en què, com que
7 • L’escala és 1:20.000.000 cm.
el Sol es troba sobre l’equador, els dies i les nits tenen
• – Madrid-París: 5,5 cm; 1.100 km. la mateixa duració a tota la Terra; el solstici és l’època
– París-Berlín: 4,5 cm; 900 km. en què els rajos solars arriben perpendicularment
– Berlín-Praga: 1,5 cm; 300 km. a un dels tròpics, per això incideixen molt més sobre
un hemisferi que sobre l’altre.
– Praga-Viena: 1,2 cm; 240 km.
– Viena-Zagreb: 1,3 cm; 260 km. Descripció
– Zagreb-Atenes: 5,4 cm; 1.080 km. 13 L’estructura externa de la Terra està formada per tres
capes: la hidrosfera, que és el conjunt de l’aigua del
planeta i la que més extensió ocupa; la litosfera, que és
Pàg. 23 la capa sòlida externa de la Terra, i l’atmosfera, que
és la capa gasosa que envolta la Terra.
Fes-ho així
Localització
8 • BA: nord. CA: nord-est. DA: est. EA: nord-est.
CB: sud-est. DB: sud-est. EB: est. AC: sud-oest. 14 A: equador. B: tròpic de Càncer. C: tròpic de Capricorn.
BC: nord-oest. DC: sud-est. EC: nord-est. AD: oest. D: pol nord. E: pol sud. F: meridià de Greenwich. G: hemisferi
BD: nord-oest. CD: nord-oest. ED: nord. AE: sud-oest. nord. H: hemisferi sud.
BE: oest. CE: sud-oest. DE: sud. Treball amb l’atles
• Aproximadament: Quito: 0º S, 80º O; Londres: 51º N, 0º O;
15 Aproximadament: el Caire: 30º N, 31º E. Madrid: 40º N, 3º O.
Roma: 41º N, 12º E; Kinshasa: 4º S; 15º E.
Washington: 38º N, 77º O. Singapur: 1º N, 103º E.
• Nord / 23º N, 150º E / Sud-oest. Sud / 23º S, 40º O / Est.
9 Expressió oral. R. M. Han d’indicar que sí, que cal establir
Pàg. 25
el punt exacte on es troba el vaixell per a poder trobar-lo
i rescatar-lo. Causes i efectes
16 R. G. El moviment de rotació consisteix en el gir
Pàg. 24 de la Terra sobre el seu propi eix en el sentit contrari
a les agulles del rellotge; duració: 24 hores. El moviment
10 Resumeix l’essencial de translació consisteix en el desplaçament al voltant
R. G. (Resposta gràfica). La Terra és un planeta del sistema del Sol; duració: 365 dies i 6 hores.
solar. Té tres característiques: temperatura, atmosfera i aigua. • Perquè la Terra és una esfera i els rajos solars no il·luminen
En l’estructura externa presenta tres capes: l’atmosfera, que tota la seua superfície alhora. Quan una zona està
és la capa gasosa que envolta la Terra; la hidrosfera, que és il·luminada, l’oposada es manté en la foscor.
SOLUCIONARI GEOGRAFIA I HISTÒRIA 1r ESO Material fotocopiable © Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 3

• Si no hi haguera rotació, el cicle complet dia-nit, 25 • R. M. Ronda de la Universitat, la Rambla i carrer de Ferran.
en comptes de 24 hores, duraria un any, el temps en què Les dues primeres perquè són amples i tenen moltes
es completa la translació al voltant del Sol. parades de metro; en el cas del carrer de Ferran, perquè I
• Al moviment de translació de la Terra. Com que està desemboca a la plaça de Sant Jaume, on es troben els •
inclinada mentre gira al voltant del Sol, el grau d’inclinació edificis de les principals institucions de la ciutat: el palau
amb què els rajos solars incideixen sobre cada hemisferi de la Generalitat i l’Ajuntament. •
canvia al llarg de l’any: els rajos solars calfen més en • R. L.
determinades èpoques.
•
17 Estar ni massa prop ni massa lluny del Sol, perquè permet
Pàg. 27
que la temperatura siga l’adequada per a la vida. Tindre
•
l’atmosfera, perquè aquesta regula la temperatura i conté Resol un cas pràctic. Per què canviem
gasos imprescindibles per a la vida. Disposar d’aigua líquida, d’hora quan viatgem?
perquè aquesta és imprescindible per als éssers vius. C
26 • Perquè Canàries està situada en un fus horari diferent,
Mapes i gràfics més cap a l’oest, respecte a la resta d’Espanya. •
18 • Els colors dels diferents climes d’Espanya. • Entre Madrid i Nova York hi ha 6 hores de diferència.
• És una escala gràfica. Indica que 1 cm del mapa correspon Per això, quan l’avió arribe a destinació, a Nova York
a 420 quilòmetres en la realitat. De forma numèrica. seran les 12:00 hores i a Madrid seran les 18:00 hores.
• És un mapa temàtic. Perquè està centrat en un tema, • Hi ha 9 fusos horaris. Hauria d’avançar l’hora.
els climes d’Espanya. • Hi ha 4 fusos horaris de diferència. Si a Kashi ix el sol
a les 5:00, a Yanji ix a les 8:00 hores.
Compromesos. L’exploració de l’univers 27 Usa les TIC. R. L.
19 R. L. Es pot comentar que la col·laboració permet assumir
els grans costos econòmics i compartir coneixements
Pàg. 28
tècnics.
20
Maneres de pensar. Anàlisi científica. Sandy, una illa
R. L. L’exploració de l’espai ens permet saber més coses
fantasma al Pacífic?
sobre la Terra i els orígens de l’univers.
28 • L’illa de Nova Caledònia.
21 Usa les TIC. R. L. C
• A Oceania. A l’oceà Pacífic.
•
29 Un grup de científics que navegava pel mar del Corall.
Pàg. 26
En el fet que a la zona on se suposava que es trobava,
la profunditat de l’oceà era de 1.400 m, i això feia impossible •
22 • E5: Palau de la Generalitat i Ajuntament. F4: Catedral.
l’existència d’una illa.
• Palau de la Música: G3. Teatre del Liceu: D5. Església de
P
Sant Pau del Camp: A5. 30 • Ha declarat que: «No hi ha cap mapa perfecte. És
23 • Sí. El impossible.».
Museu d’Art Contemporani de Barcelona i el Museu
Picasso. R. M. No, perquè les parades del metro n’estan • R. L.
bastant allunyades.
C
• Metro, palau o monument, mercat municipal, museu Pàg. 29
i església. R. L. •
Treball cooperatiu. Una pràctica amb Google Maps
• Llegenda.
31 Usa les TIC
• R.M. Es distribueixen de manera desigual: en horitzontal
hi ha més parades que en vertical. Hi ha més estacions • R. L.
a la zona nord del plànol. • R. L.
• Els palaus o monuments són edificis antics que molt sovint • R. L.
han esdevingut seus de determinades institucions, com 32 Pren la iniciativa. R. L. Per exemple, els serà útil per a viatjar,
ara la Generalitat o l’Ajuntament. Els mercats municipals buscar informació geogràfica sobre altres llocs o calcular P
són llocs on es venen productes diversos. Els museus són distàncies i recorreguts. o
edificis on s’exposen obres d’art. Les esglésies són llocs
d’oració.
24 • Escala gràfica. Que la distància indicada (1 cm)
es correspon amb 120 metres en la realitat.
• Uns 360 metres (3 cm en el plànol).

2
EL RELLEU TERRESTRE
Pàg. 31 Pàg. 36
Interpreta la imatge 3 Saber fer. Interpretar el mapa del relleu del món
• Prop d’Islàndia. Es va formar com a conseqüència d’una • A
mèrica: Aconcagua, als Andes. Europa: El’brus, al
erupció volcànica submarina. Caucas. Àsia: Everest, a l’Himàlaia. Àfrica: Kilimanjaro,
a les muntanyes Mitumba. Oceania: mont Cook, a Nova
• Una muntanya, un cràter volcànic, una plana litoral, un
Zelanda.
penya-segat.
• A la costa oest.
• Perquè és un autèntic laboratori en què els científics
estudien la formació d’un ecosistema. • Perquè es troba a molta altitud.
• R. M. Les illes Canàries tenen un origen volcànic. • R. M. Illes: Canàries (Àfrica), Austràlia (Oceania), Sri Lanka
(Àsia), Taiwan (Àsia), Cuba (Amèrica). Golfs: de Mèxic
Com ho sabem? (Amèrica), de Bengala (Àsia), d’Arica (Amèrica), d’Alaska
(Amèrica), de Guinea (Àfrica). Caps: Guardafui (Àfrica),
• Conéixer l’activitat volcànica pot ajudar a preveure les Lopatka (Àsia), Leewin (Austràlia), Finisterre (Europa),
erupcions i evitar-ne les conseqüències catastròfiques. Corrientes (Amèrica).
• La serralada Escandinava, la Gran Plana Europea,
Pàg. 32 els Carpats, la península dels Balcans, el mar Mediterrani,
la plana del desert de Líbia, l’altiplà de Darfur,
1 Interpreta els dibuixos les muntanyes Mitumba, la plana del desert de Kalahari,
• Nucli (3.100 km), mantell inferior (2.200 km), mantell el cap de Bona Esperança.
superior (640 km), escorça (70 km).
Pàg. 38
• L’escorça continental és la que forma els continents,
les terres emergides. L’escorça oceànica és la que està Claus per a estudiar
submergida davall dels oceans. • Afirma que l’escorça terrestre està formada per plaques
tectòniques de pocs quilòmetres de gruix que estan en
constant moviment a causa de les forces internes de la Terra,
Pàg. 33
com si foren les peces d’un puzle.
Claus per a estudiar • Placa tectònica: estructura sòlida de pocs quilòmetres de gruix
• Està formada per capes concèntriques, de l’interior a l’exterior: que forma l’escorça terrestre. Plec: ondulació d’una placa
nucli, mantell i escorça. tectònica. Falla: fractura d’una placa tectònica.
• Oceans: Pacífic, Atlàntic, Glacial Antàrtic, Glacial Àrtic, Índic. Pensa. Ja no hi hauria terratrémols ni es crearien nous sistemes
Continents: Amèrica, Europa, Àfrica, Àsia, Oceania, Antàrtida. muntanyosos.
Pensa. Oceania, oceà Índic, Àfrica, oceà Atlàntic, Amèrica. 4 Interpreta el mapa
• La Península es troba a la placa eurasiàtica, i Canàries,
a la placa africana.
Pàg. 35
• Al límit entre plaques.
• Plana: terreny pla de poca altitud. Vall: terreny enfonsat Pàg. 40
situat entre muntanyes. Depressió: terreny situat a menys
altitud que les terres que l’envolten. Golf: entrada de mar 5 Expressió escrita
a la costa. Cap: tram de litoral que s’endinsa al mar. Dorsal R. L.
oceànica: gran serralada submergida. Fossa marina: profunda
i extensa escletxa a la plana abissal. Talús continental: zona Pàg. 41
de fort pendent en el relleu submarí, que marca el límit de
la plataforma continental. 6 Interpreta el dibuix
Pensa. En ambdós hi ha planes, zones enfonsades (depressions L ’hipocentre és el punt de l’interior de la Terra en què
o fosses) i serralades muntanyoses. s’origina un terratrémol. L’epicentre és el punt de la
superfície terrestre més prop de l’hipocentre.
2 Interpreta el dibuix
• Té zones planes (plana abissal) i zones accidentades (talús
continental, dorsal oceànica). • Volcà: escletxa a l’escorça terrestre per la qual s’expulsen
materials de l’interior de la Terra a elevades temperatures.
• Dorsals oceàniques.
Cràter: obertura a l’escorça terrestre per la qual ix a l’exterior
• La península està unida a terra per un costat, l’illa no. el magma. Magma: materials molt calents de l’interior de la
• La plana és un terreny pla situat a poca altitud, mentre que Terra. Lava: materials líquids expulsats de l’interior de la Terra.
l’altiplà és una plana elevada. Xemeneia: conducte pel qual puja el magma en un volcà.

• El xoc de les plaques, els moviments de les falles o les Claus per a estudiar
erupcions volcàniques a l’interior de la Terra provoquen fortes
• Prop de la costa o en valls i planes de l’interior pròximes a rius
sotragades que es propaguen en totes direccions a través de
i amb terres fèrtils per a l’agricultura, on és fàcil la construcció
les ones sísmiques i, en arribar a l’escorça terrestre, originen
de vies de comunicació.
tremolors brusques que provoquen generalment greus
destrosses. • Per la temperatura.
Pensa. Pot tindre efectes catastròfics, destruir poblacions • Dificulta les comunicacions i el cultiu.
senceres i causar una gran mortaldat. Pensa. R. L. Per exemple, la construcció de ponts o la dessecació
7 Usa les TIC de terres pantanoses.
Hi hagué un sisme submarí causat per un desplaçament de
les plaques que originà un tsunami amb ones fins a 40 metres. Pàg. 45
Afectà sobretot el Japó i, en menor grau, Nova Zelanda,
Austràlia, Rússia, Guam, Filipines, Indonèsia, Papua Nova 10 Saber fer. Comparar el mapa del relleu i el mapa
L
Guinea, Nauru, Hawaii, les illes Mariannes del Nord, els Estats de població d’un país
Units, Taiwan, l’Amèrica Central, Mèxic, Alaska, el Canadà,
• Les més baixes: a l’est, nord-est i sud-est. Les més
Colòmbia, el Perú, l’Equador i Xile. Al Japó provocà la C
elevades: a l’interior, a l’altiplà del Tibet i les muntanyes
destrucció de la central nuclear de Fukushima i l’alliberament
de l’Himàlaia.
de radioactivitat. A més, hi hagué 15.845 morts, 3.380
persones desaparegudes i 5.893 ferits. • Taronja fosc: més de cent habitants per quilòmetre
quadrat. Groc més clar: menys d’un habitant per
quilòmetre quadrat.
Pàg. 43
• Són les zones planes i baixes de l’est, nord-est i sud-est.
Les zones més poblades coincideixen amb les zones planes
8 Interpreta les imatges
i les més despoblades, amb les muntanyoses.
En la fotografia 18, l’aigua de la pluja dissol la roca calcària
i forma paisatges amb solcs entre les roques; i en la 19, • L’existència d’aigua, bones comunicacions i temperatures
l’aigua del riu excava el canyó. moderades.
Claus per a estudiar Pàg. 46

C
• Mitjançant l’acció de factors externs, com la temperatura,
11 Resumeix l’essencial
l’aigua, el vent i els éssers vius. Aquests canvis tenen lloc en
tres fases: erosió, que és el procés pel qual les roques es El relleu terrestre presenta aquestes formes principals.
desgasten, es fragmenten o es dissolen; transport, que és Als continents: muntanyes, planes, altiplans, depressions.
l’arrossegament dels fragments arrancats per l’erosió; i A la costa: penínsules, illes, caps, golfs. Als oceans:
sedimentació, que és el depòsit dels materials erosionats plataforma continental, talús continental, plana abissal,
i transportats. dorsal oceànica, fossa marina.
• Temperatura: els canvis bruscos de temperatura trenquen les S’ha format per l’acció de forces internes que originen plecs,
roques; a les zones humides, l’aigua es filtra per les escletxes que són ondulacions de l’escorça terrestre; falles, que són
de les roques; quan la temperatura baixa, l’aigua es congela i fractures de l’escorça terrestre; volcans, que són escletxes
actua com una falca que fragmenta la roca. Vent: transporta a l’escorça; i terratrémols, que són sotragades brusques de
materials que desgasten les roques contra les quals xoquen. l’escorça.
Aigua: dissol components de les roques, com la calcària, i Canvia per l’acció d’agents externs, com la temperatura,
origina coves i paisatges singulars, arranca materials i excava el vent, l’aigua i els éssers vius.
el llit dels rius i la base dels penya-segats marins. Éssers vius:
fragmenten les roques, excaven a la terra; els éssers humans Conceptes
construeixen, aplanen, cultiven, creen pantans, etc.
12 Escorça: és la capa més superficial. És una capa de roques
Pensa. Sí, un procés erosiu pot ser iniciat per un agent i veure’s
que només ocupa l’1 % del nostre planeta.
incrementat per l’acció d’un altre.
Mantell: és la capa intermèdia i ocupa el 85 % del volum de
la Terra. Està formada per diferents materials, alguns dels
Pàg. 44 quals estan fosos i constitueixen el magma.
C
9 Educació cívica Nucli: és la capa més profunda. Hi ha un nucli exterior,
u
líquid, i un nucli interior, en estat sòlid.
• Provocarà un important efecte erosiu per la necessitat
13 • Una falla és una fractura de l’escorça, i un plec,
de construir vies, foradar túnels i obrir talussos.
una ondulació.
• 25 minuts.
• L’hipocentre és el punt en què s’origina un terratrémol,
• R. L. i l’epicentre, el lloc de la superfície terrestre més pròxim.

• Una altiplà és una plana elevada. 23 Identifica els llocs per on passa
• Una placa tectònica és un fragment de l’escorça terrestre; • Banyoles, Mieres, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll,
pot coincidir o no amb un continent, pot ser també una Campdevànol, Gombrèn, Bolvir, Bellver de Cerdanya, la
placa submarina. Molina.
• Un cap és una penetració de la terra al mar, i un golf, • El coll de Coubet i el coll de la Creueta. El més alt és el
l’oposat, una penetració del mar a la terra. segon, que estava a uns 55 km del final de l’etapa.
• Una depressió és una zona enfonsada del relleu terrestre,
• No és excessivament muntanyosa, ja que hi ha poques
i una fossa marina, una zona enfonsada del relleu submarí.
pujades i no són molt pronunciades.
14 A: platja. B: cap. C: illa. D: badia. • Els cercles grocs són localitats i els punts rojos són cims.
24 Expressió escrita.
Pàg. 47
R. L.
Localització 25 R. L. Perexemple, permet conéixer la dificultat d’un trajecte
15 R. G. de senderisme, el perfil pla o muntanyós d’un país, etc.
Causes i efectes
16 • Perquè és on aquest té més força. Pàg. 49
• Pot crear terres o illes, crear noves muntanyes o fer Resol un cas pràctic. Mart, el relleu d’un altre planeta
desaparéixer planes davall de la lava.
26 Volcans, muntanyes i serralades, valls, planes.
• En aquestes zones hi ha friccions i es formen escletxes
de l’escorça amb més facilitat que en altres zones. 27 El vent. Forma grans planes.
17 Sí, les grans serralades solen trobar-se a la zona de contacte 28 Les valls.
entre plaques, ja que s’originen com a conseqüència dels
moviments de les plaques.
Pàg. 50
18 Al curs alt, perquè l’aigua hi té més força i arrossega més
materials. S’hi formen congostos i valls estrets. Maneres de pensar. Anàlisi científica. Què és la teoria
de la deriva dels continents?
Compromesos. Els riscos dels terratrémols
29 Defensa que totes les terres emergides formaren part
19 A la destrucció d’habitatges i infraestructures o la pèrdua
d’un sol continent inicial que s’ha anat fracturant
de les seues pròpies vides.
i desplaçant.
20 Pren la iniciativa
30 Pangea era el continent primitiu i Tetis l’oceà que aleshores
R. M. La primera recomanació és construir les cases segons existia.
criteris de resistència als terratrémols, com els amortidors
31 • Sí, encaixarien.
sísmics, que eviten el col·lapse de l’edifici. A més, allunyar-se
de murs, llums i finestres; refugiar-se davall d’una taula o un • Perquè formaven part de Gondwana, el mateix continent.
escriptori i agarrar-se a algun tipus de subjecció; allunyar-se • És una prova més, però no suficient.
de façanes, fanals i cables elèctrics; protegir-se el cap, etc. 32 Expressió escrita
21 Usa les TIC
R. L.
• Les zones amb més activitat sísmica a Espanya són el sud
33 • Continua.
i el sud-est de la Península i els Pirineus.
• R. M. L’11 de maig de 2011 hi hagué un terratrémol que • Desplaçats respecte a la situació actual.
afectà sobretot la zona de Lorca, a Múrcia, amb una • Sí, n’hi ha. Les plaques tectòniques són les que fan
magnitud de 5,1, que va danyar el 80 % dels habitatges possible el lent desplaçament dels continents.
i edificis públics de la localitat i ocasionà 9 víctimes
mortals.
Pàg. 51
Pàg. 48 Treball cooperatiu. Una presentació a partir de revistes

de divulgació científica
Competència social. Aplica una tècnica. Interpretar
un perfil topogràfic 34 Usa les TIC
22 Localitza el tall • R. L.
• A Catalunya. • R. L.
• D’est a oest, de Banyoles a la Molina. • R. G.

• 160 quilòmetres. 35 Expressió oral. R. L.

3
L’AIGUA
Pàg. 52 l’aportació d’aigua dels afluents. La velocitat de l’aigua hi

disminueix perquè el desnivell és reduït; per això, el riu va
Interpreta la imatge depositant els materials que porta en suspensió.
• Naix al llac Victòria i desemboca al mar • Cabal: quantitat d’aigua que porta un riu. Estuari: zona
Mediterrani. on es mescla l’aigua dolça del riu i la salada del mar.
• Té dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. Delta: terreny de forma triangular format per l’acumulació
• A la cadena Ruwenzori, entre Uganda i la República dels materials que transportava el riu. Meandre: corba
Democràtica del Congo. pronunciada del riu. Plana al·luvial: zona reblida pels
materials depositats pel riu.
Com ho sabem? Pensa. Perquè l’aigua porta massa velocitat a causa del
• Afirma de les muntanyes que estaven saturades d’aigua. pendent.
• Sí, ens en podem fer una idea. 4 Interpreta el dibuix C
• Al curs alt. •
Pàg. 54 • Al curs mitjà o baix, perquè l’aigua no hi té tanta
força i erosiona menys el terreny i el cabal és més
1 Interpreta el dibuix gran.
• L’aigua s’evapora a causa de la calor. El vapor d’aigua • De forma triangular, amb nombroses illes i canals.
s’eleva, es refreda, es condensa i forma els núvols.
El vent espenta els núvols. L’aigua dels núvols precipita.
•
Arriba als rius i al mar. Una part es filtra als aqüífers. Pàg. 58
• Per evaporació d’aigua a causa de la calor. 5 Interpreta el mapa P

• Pluja (aigua líquida), neu o granís (en estat sòlid). Michigan i Maracaibo a Amèrica, Tanganyika a Àfrica, i
2 Usa les TIC Làdoga i Constança a Europa, Aral a Àsia. l
El Ganges naix a l’Himàlaia occidental, a l’estat indi
d’Uttarakhand, i després de 2.510 km de recorregut Pàg. 59
desemboca formant amb el riu Brahmaputra el delta més
gran del món, el delta del Ganges, al golf de Bengala (oceà Claus per a estudiar
Índic). Rep aigua de nombrosos afluents: el riu Yamuna, • Llac: una massa d’aigua que s’ha acumulat de forma
el Ghaghrˉa; el Gandak; el Rˉamgangˉa; el Son; el Damodar
ˉ a;
ˉ permanent a l’interior dels continents, en zones
el Koshî i el Gumtî. És un riu navegable. enfonsades del terreny. Aigua subterrània: l’aigua
que flueix i està embassada davall de la superfície
Claus per a estudiar terrestre. Glacera: massa de gel creada per l’acumulació
• Vora el 71 %. de neu durant centenars d’anys. Iceberg: massa
flotant de gel. Pantà: lloc d’aigües poc profundes,
• L’aigua marina i l’aigua continental.
ple de fang. Aqüífer: depòsit subterrani d’aigua.
• Riu: corrent permanent d’aigua. Afluent: un riu que desemboca
• El llac és més gran que la llacuna, ambdós d’aigua
en un altre. Llit: lloc pel qual corren les aigües d’un riu. Conca
dolça; el mar interior és d’aigua salada.
hidrogràfica: territori que ocupen el riu principal i els seus
afluents. Pensa. Provocarà una pujada del nivell dels oceans
i accelerarà el calfament global. Ocasionarà canvis
dràstics en la distribució de les espècies vegetals
Pàg. 55 i animals, l’extinció d’unes i la proliferació d’altres.
3 Interpreta el mapa 6 Usa les TIC. El 90 %. R. G.
C
• R. G. 7 Educació cívica. R. L. Entre les mesures alternatives
• Colorado i Paraná: Amèrica. Níger: Àfrica. Rin: Europa. Lena hi ha les potabilitzadores d’aigua salada i les polítiques
i Indus: Àsia. Darling: Oceania. de protecció dels rius.
Pàg. 57 Pàg. 60
Claus per a estudiar 8 Saber fer. Interpretar un mapa de mars

• El curs alt s’estén des del naixement del riu fins als primers • Oceà Pacífic, envoltat per Amèrica, Àsia i Oceania.
quilòmetres del recorregut, és estret i profund i l’aigua hi corre Oceà Índic, envoltat per Àsia, Àfrica, Oceania
ràpidament. El curs mitjà és una zona de menys pendent on el i l’oceà Glacial Antàrtic. Oceà Atlàntic,
relleu és més pla i l’aigua va més lenta; per això, ja no erosiona, situat entre Amèrica, Europa, Àfrica, l’oceà
sinó que transporta els materials i forma corbes en el traçat del Glacial Àrtic i el Glacial Antàrtic. Oceà Glacial
riu anomenades meandres. El curs baix és més cabalós, per Àrtic, envoltat per Amèrica, Europa, Àsia

i l’oceà Atlàntic. I l’oceà Glacial Antàrtic, per l’atracció de la Lluna i el Sol sobre
que envolta l’Antàrtida. l’aigua.
• R. M. Amèrica: mar Carib. Europa: Mediterrani. Àfrica: • El mar té menys extensió i profunditat que
Roig. Àsia: mar del Japó. Oceania: mar de Tasmània. l’oceà.
• 2 Les zones de menys profunditat. Les de més
• Els icebergs floten al mar, les glaceres es troben a la terra
profunditat.
(als casquets polars, però també als cims d’algunes
2 Més de 8.000 m.
muntanyes).
2 Poc profundes.
• L’aigua superficial forma rius i llacs a la superfície; l’aigua
subterrània forma aqüífers i corrents subterranis davall de
Pàg. 61 la terra.
Claus per a estudiar • Un congost (o gorja) és un pas estret entre muntanyes, i
• Els corrents marins (desplaçaments de grans masses una cascada, una caiguda pronunciada de l’aigua d’un riu.
d’aigua, semblants a rius, que circulen pels oceans),
11 R. G.
les marees (pujades i baixades diàries del nivell del mar,
provocades per l’atracció de la Lluna i el Sol sobre l’aigua)
i les ones (ondulacions de la superfície del mar provocades CURS D’UN RIU
pel vent).
• Font d’aliment, de matèries primeres, d’energia, de turisme Parts Localització Descripció
i vies de comunicació.
Alt Des del Sol ser una zona
Pensa. Perquè el mar Bàltic es troba prop del pol nord naixement fins muntanyosa amb
i dels gels dels casquets polars, que en fondre’s redueixen als primers pendents pronunciats,
la salinitat del mar. quilòmetres del per això l’aigua hi corre
recorregut. ràpidament.
Pàg. 62 El llit és estret
i profund.
Mitjà Entre el curs alt És una zona de menys
L’aigua a la Terra. Pot ser continental: rius, llacs, aigua i el baix. pendent. El relleu és més
subterrània o glaceres. Rius: són corrents permanents pla i l’aigua hi va més
d’aigua. Tipus. Segons el cabal, regulars i irregulars. Segons
lenta; per això,
on desemboquen, riu principal, afluent. Llacs: són masses
ja no erosiona, sinó que
d’aigua que s’han acumulat de forma permanent a l’interior
transporta els materials
dels continents.
i forma corbes al traçat
Aigua subterrània: es forma quan una part de l’aigua de la
del riu anomenades
pluja i dels rius penetra a la terra a través de roques poroses
meandres.
i es troba amb una capa formada per roques impermeables.
Glaceres: són masses de gel creades per l’acumulació de Baix Els últims La velocitat de l’aigua
neu durant centenars d’anys. Es localitzen al mar i a les quilòmetres disminueix perquè el
muntanyes. abans de la desnivell és reduït; per
L’aigua a la Terra. Pot ser marina: mars i oceans. És salada. desembocadura. això, el riu va depositant
Tres tipus de moviments: corrents marins, marees, ones. els materials que porta
en suspensió.
Conceptes
A la desembocadura
10 • El cabal és la quantitat d’aigua que porta un riu. El curs és es formen estuaris,
el recorregut que un riu realitza des del naixement fins a la en què es mesclen
desembocadura. l’aigua dolça del riu
• Els estuaris són zones on es mesclen l’aigua dolça del riu i l’aigua salada del mar,
i l’aigua salada del mar; els deltes són terrenys de forma i deltes, que són terrenys
triangular a causa de l’acumulació dels materials que de forma triangular a causa
transportava el riu. de l’acumulació
• Mar interior és un mar envoltat de terra per totes parts. dels materials que
Mar és una massa d’aigua salada. transportava el riu.
• Els corrents són desplaçaments de grans masses d’aigua,
semblants a rius, que circulen pels oceans: les marees són • Cascada i congost al curs alt; meandre al mitjà; plana
pujades i baixades diàries del nivell del mar, provocades al·luvial i delta al curs baix.

Pàg. 63 Pàg. 65
Localització Resol un cas pràctic. La presa de les Tres Gorges
12 R. G. 18 Usa les TIC

• La construcció de la presa començà el 15 de desembre
Treball amb l’atles de 1994 i acabà l’any 2006. La finalitat era crear una
presa hidroelèctrica.
13 • A
mazones: naix als Andes, al Perú, i desemboca
a l’oceà Atlàntic. Entre els seus afluents hi ha el riu • A la Xina, al curs del riu Iang-Tsé.
Negro, el Madeira o el Xingú. • 2.335 metres de llarg, 185 metres d’alt i 110 metres
• Congo: naix al llac Bangweulu, a Zàmbia, de gruix.
i desemboca a l’oceà Atlàntic. Entre els seus afluents • Entre 1 i 1,2 milions de persones van ser reallotjades.
destaquen l’Ubangui, el Mongala i el Kasai. 19 • Té escassa capacitat per a controlar el cabal del riu i, per
• Danubi: naix a la Selva Negra d’Alemanya tant, per a evitar les inundacions; presenta escletxes a
i desemboca al mar Negre, a Romania, on forma causa del terratrémol de 2008; i a més, l’aigua del pantà
un delta. Entre els seus afluents hi ha l’Inn, el Morava està fortament contaminada.
o l’Olt. • Posa en risc la salut i la vida de la població.
• Iang-Tsé: naix a l’altiplà tibetà i desemboca al mar • Promet recuperar l’ecosistema que existia abans de
de la Xina Oriental. Entre els seus afluents hi ha el riu la construcció de la presa i millorar els sistemes
Jialing, el Yuan i el Hang. d’irrigació, que són vitals per a la supervivència dels
• Murray: naix a la Gran Serralada Divisòria, a Austràlia, agricultors de la zona.
i desemboca a l’oceà Índic. El seu principal afluent • No ho ha fet.
és el Darling.
20 R. L.
Causes i efectes
14 Aquest riu té un cabal irregular, perquè varia segons Pàg. 66
l’estació.
Maneres de pensar. Anàlisi científica. Quina relació hi ha
entre corrents marins, clima i població?
Compromesos. La contaminació dels rius i dels mars
21 Analitza els símbols del mapa
15 Educació cívica
• Blaves: corrents freds. Roges: corrents càlids. Taronja:
• R. M. Entre les causes es poden assenyalar: els
zones amb molta concentració de població.
abocaments tòxics de les indústries, els residus urbans
sense depurar, els plaguicides que s’utilitzen en • Amb punts grans. Amb punts xicotets.
l’agricultura o les marees negres. 22 Interpreta el mapa
• Evitar els abocaments, depurar els residus urbans, • Est de l’Amèrica del Nord i punts de la costa atlàntica
reduir l’ús de plaguicides o buscar-ne d’altres de de l’Amèrica del Sud, Europa, l’Índia, la Xina, zones del
menys contaminants i reduir el consum de derivats sud-est i de l’oest d’Àfrica, punts de la costa est
del petroli. d’Austràlia.
• R. L. • Amb les zones de clima temperat i càlid.
16 Usa les TIC • Entorn de l’equador. Entorn dels pols.
R. L. 23 Reflexiona
• Sí, ho fa.
• El corrent càlid del Golf i el corrent fred
Pàg. 64
de Canàries.
Competència social. Aplica una tècnica. Interpretar • Augmente, perquè la temperatura seria menor a aquesta
el perfil longitudinal del riu Nil latitud. A Canàries, al contrari.
17 • A Cantàbria, a quasi 1.000 m d’altitud. • La zona més poblada és la banyada pels corrents càlids.
• 910 km. Es pot veure en el perfil del riu, en l’eix horitzontal.
• Cantàbria, Castella i Lleó, la Rioja, Navarra, Aragó
Pàg. 67
i Catalunya.
• Haro (479 m), Logronyo (380 m), Tudela (264 m), Saragossa Treball cooperatiu. Una investigació sobre les grans
(210 m), Casp (152 m), Móra d’Ebre (40 m) i Tortosa (0 m). exploracions
• Al mar Mediterrani. Comprensió lectora
• Sí, quatre. Estan representats per punts blaus 24 Atlàntic, Pacífic i Índic, per buscar una nova ruta cap a
en el perfil. l’Índia.

25 Livingstone: riu Zambezi, fonts del Nil; Speke:
llacs Tanganyika i Victòria; Stanley: llac Tanganyika.
26 Usa les TIC
R. M. La fossa Challenger s’explorà per primera vegada
el 23 de gener de 1960, quan una nau tripulada va descendir
amb un batiscaf anomenat Trieste, invenció d’Auguste
Piccard i capitanejat per Jacques Piccard, fill del primer,
i acompanyat per Don Walsh, oficial de l’armada
estatunidenca. La immersió es va projectar per obtindre
dades de l’origen de la fossa. El lloc del descens va ser
l’extrem sud-occidental de la fossa, a uns 338 quilòmetres
de Guam. Es va arribar a una profunditat d’11.034 metres.
R. L.

4
EL CLIMA
Pàg. 68 Pàg. 73
Interpreta la imatge 3 Interpreta el mapa

• R. L. Causes: combustió del petroli i el carbó, algunes tècniques • A l’equador. Perquè en aquesta zona els rajos solars hi
de l’agricultura i la ramaderia modernes, els productes químics incideixen quasi verticalment la major part de l’any.
de la indústria, etc. • Als pols. Perquè en aquestes zones els rajos solars hi
• R. L. Conseqüències: el gel dels casquets polars i les glaceres incideixen inclinats. C
es fondrà i s’elevarà el nivell del mar, àmplies zones agrícoles • L’equador tèrmic, la zona de màximes temperatures. •
es transformaran en deserts, etc.
• R. M. Reduint les activitats que suposen emissió de gasos Claus per a estudiar
amb efecte d’hivernacle: combustió de petroli per a transport • És la quantitat de calor que conté l’aire de l’atmosfera. En graus
i calefacció o aire condicionat. Celsius (°C). •
• Línies que uneixen punts amb igual temperatura mitjana anual.
Com ho sabem? • La latitud (les temperatures són més elevades a l’equador
• Sí, amb un punt de referència. i baixen progressivament de l’equador cap als pols), l’altitud
(les temperatures disminueixen amb l’altitud) i la distància al •
• Inundacions, canvis en el clima, descens de la salinitat del mar
mar (el mar tempera les temperatures).
i desaparició de moltes espècies, etc.
• Una zona càlida, dues de temperades i dues zones fredes. P
Pensa. R. L. l
Pàg. 70
1 Expressió oral Pàg. 75
R. L.
• Quan el vapor d’aigua de l’atmosfera es refreda, es condensa,
Pàg. 71 és a dir, passa a estar en forma líquida i es converteix en gotes
xicotetes que s’agrupen formant els núvols.
• Anomenem precipitacions l’aigua que cau a la superfície
• És una capa de gasos de més de 1.000 km de gruix que terrestre procedent de l’atmosfera. Mitjançant isohietes.
envolta la Terra. • En forma de pluja, neu o granís.
• La troposfera està en contacte amb la superfície terrestre; • La latitud (les zones pròximes a l’equador reben més
conté vapor d’aigua i la temperatura hi baixa a mesura que precipitacions que les zones temperades i les regions polars,
augmenta l’altitud; en aquesta capa tenen lloc la majoria dels perquè són més càlides), l’altitud (a les zones baixes plou
fenòmens meteorològics (formació de núvols, precipitacions…). menys que a les més elevades i muntanyoses), la distància
L’estratosfera està per damunt de la troposfera; en aquesta C
respecte a la costa (les precipitacions són més abundants
capa abunda un gas anomenat ozó que impedeix que les a la costa que a l’interior, perquè el mar és una font d’humitat). •
radiacions solars ultraviolades, que són nocives per a la salut,
Pensa. Perquè té més capacitat per a evaporar l’aigua del mar
arriben a la superfície terrestre.
a causa de la temperatura.
• El temps és l’estat de l’atmosfera en un moment i en un lloc
4 Interpreta el mapa
concrets, i el clima és l’estat característic de l’atmosfera en un
lloc. • A les zones equatorials, tropicals i temperades, sobretot
les pròximes als oceans. Coincideixen amb les zones més
Pensa. Sí. Sense l’atmosfera, els éssers vius no podrien viure,
càlides.
ja que necessiten respirar oxigen i altres gasos.
• Perquè és una zona muntanyosa (la Gran Serralada
2 Interpreta el dibuix Divisòria ocasiona pluges per raons orogràfiques). A més,
• La troposfera conté el 80 % dels gasos de l’atmosfera i s’hi a la costa oest hi ha corrents oceànics freds.
desenvolupa la vida. L’estratosfera està per damunt de la
troposfera; en aquesta capa abunda un gas anomenat ozó P
Pàg. 76
que impedeix que les radiacions solars ultraviolades,
que són nocives per a la salut, arriben a la superfície 5 Expressió escrita
terrestre. La mesosfera té una temperatura molt baixa R. M.
i és important per les reaccions químiques que hi tenen
• Els vents alisis bufen de manera constant a l’estiu de
lloc. La termosfera rep una forta radiació solar i l’exosfera
l’hemisferi nord i menys a l’hivern. Circulen entre els
és el límit exterior de l’atmosfera.
tròpics, des dels 30-35° de latitud cap a l’equador.
• 12 km; 50 km.
• Es dirigeixen des de les altes pressions subtropicals cap a
• A la termosfera o ionosfera. les baixes pressions equatorials. El moviment de rotació de
• A la termosfera o ionosfera. la Terra desvia els alisis cap a l’oest, i per això bufen del

nord-est al sud-oest a l’hemisferi nord i del sud-est cap Pàg. 81
al nord-oest a l’hemisferi sud.
• Els alisis, com que són vents molt constants, afavoreixen
8 Saber fer. Elaborar i interpretar climogrames
la navegació a vela. També afavoreixen el vol si bufen de • R. G.
cua, o el dificulten si s’agafen de cara. • 13º N, 100º E. Hemisferi nord. A nivell del mar. Les
temperatures són elevades tot l’any, sense a penes
Claus per a estudiar estacions. Les precipitacions sumen 971,27 mm
• Pressió atmosfèrica: és el pes que exerceix l’aire en un lloc anuals. Són abundants i es concentren en l’estació
de la superfície terrestre. Borrasca: zona que té una pressió humida, de l’abril a l’octubre.
inferior a 1.013 hPa. Anticicló: zona que té una pressió superior És un clima tropical humit per les temperatures
s a 1.013 hPa. Vent: és una massa d’aire en moviment. elevades tot l’any i les abundants precipitacions
• L’altitud (a les zones baixes la pressió és més gran que a les concentrades en una estació.
zones més altes, perquè sobre aquelles hi ha més aire) i la
temperatura de l’aire (l’aire càlid pesa menys que l’aire fred Pàg. 82
i, per tant, exerceix menys pressió).
• Constants (alisis), estacionals (monsons), amb canvis diaris 9 Interpreta les imatges
(brises marines) i vents locals (cerç). • A causa del fred extrem als pols, i de la calor extrema
Pensa. Com més baixa és la pressió atmosfèrica, més gran és als deserts.
la probabilitat de precipitacions. • Les temperatures suaus i l’abundància d’aigua.
Pàg. 77 Pàg. 83
6 Saber fer. Interpretar mapes del temps en superfície Claus per a estudiar
• Borrasques a Itàlia i anticiclons al Regne Unit. • El fred extrem limita la vegetació i la pràctica de l’agricultura,
• 1.008 en la borrasca i 1.044 en l’anticicló. l’escassetat de precipitacions dificulta el creixement de les
plantes i augmenta l’aridesa del terreny i, a les zones molt
• És temps inestable per la situació entre una borrasca
càlides i humides, les altes temperatures i la humitat faciliten
i un anticicló. El vent ve del nord-est i és sec.
la propagació de malalties i fan que els aliments es
• Més fort a la Península perquè les isòbares hi estan descomponguen amb rapidesa.
més juntes.
• S’adapten els habitatges, s’extrau l’aigua subterrània excavant
pous profunds, s’utilitza el reg gota a gota per a optimitzar l’ús
Pàg. 78 de l’aigua, es cultiva en hivernacles per crear les condicions
adequades de temperatura i humitat per al desenvolupament
Claus per a estudiar de les plantes, es realitzen transvasaments des de conques
s
• A la zona càlida: equatorial (temperatures càlides, precipitacions fluvials amb excedent d’aigua cap a altres amb escassetat
regulars i molt abundants), tropical (temperatures elevades i i es dessalinitza l’aigua salada.
precipitacions que oscil·len entre 2.000 i 500 mm), desèrtic Pensa. La vegetació, perquè no es pot desplaçar i requereix
(temperatures molt altes i precipitacions molt escasses). A les aigua.
zones temperades: mediterrani (hiverns suaus i estius càlids,
10 Interpreta les fotografies
precipitacions escasses i irregulars, amb sequera estival),
oceànic (temperatures suaus durant tot l’any, precipitacions • Equatorial o tropical en la 15, mediterrani sec
abundants, uns 1.000 mm, i regulars), continental (hiverns molt en la 16.
freds i estius càlids, precipitacions superiors als 500 mm i més • En la 15 s’utilitzen materials de la zona que protegeixen
abundants a l’estiu). A les zones fredes: polar (temperatures de les altes temperatures i la humitat excessiva; en la 16
molt fredes i precipitacions quasi inexistents) i clima de es cultiva en hivernacles.
muntanya (fred i amb precipitacions abundants). 11 Usa les TIC
Pensa. Sí, encara que a més altitud que en altres zones. R. M. Els pigmeus viuen al centre d’Àfrica, en una zona
7 Interpreta el mapa i els gràfics de clima equatorial. S’adapten a la riquesa animal de la zona
dedicant-se a la caça, amb xarxes, fletxes i javelines,
• Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania.
d’antílops, mones, porcs, aus i altres animals; a més,
• Temperada. Mediterrani, oceànic, continental, de muntanya. recol·lecten fruites, tubercles i mel.
• Mediterrani. La conca mediterrània, l’est de la Xina, Els tuaregs són un poble berber de tradició nòmada
l’est de l’Amèrica del Nord, l’oest de l’Amèrica del Nord, del desert del Sàhara. Viuen en una zona de clima desèrtic
la costa est d’Austràlia, l’extrem sud d’Àfrica, la costa est i s’hi adapten convertint-se en nòmades, desplaçant-se
e de l’Amèrica del Sud entorn del tròpic de Capricorn. d’uns llocs a altres en cerca d’aigua i de pastures per als
• Maig a octubre o novembre. seus animals.

Pàg. 85 Pensa. És un desastre produït per l’alteració de les condicions
habituals del clima (sequera, inundació, huracà…). Pot provocar
12 Interpreta els gràfics la mort de les persones i la destrucció de cases i infraestructures,
• A mesura que augmenten les emissions mundials arruïnar collites, matar el bestiar, etc.
de diòxid de carboni s’incrementa la temperatura
de l’atmosfera. Pàg. 88
• Els gasos amb efecte d’hivernacle absorbeixen part
de la calor que reflecteix la superfície terrestre. La
combustió de carburants del petroli ha augmentat El clima. Per conéixer-lo s’analitzen:
l’acumulació de diòxid de carboni (el principal gas), Les temperatures varien segons la latitud, l’altitud
i ha incrementat el calfament de la part baixa i la distància al mar.
de l’atmosfera. Organitzen la Terra en zones climàtiques: zona càlida, zones
Claus per a estudiar temperades, zones fredes.
Les precipitacions varien segons la latitud, l’altitud
• Contaminació atmosfèrica: concentració a l’atmosfera
i la distància respecte a la costa.
d’impureses i gasos residuals derivats de les activitats
humanes. Pluja àcida: es produeix quan l’aigua de pluja es La pressió atmosfèrica varia en funció de l’altitud
mescla amb partícules contaminants. Boirum: boira mesclada i la temperatura de l’aire.
amb fum i altres partícules en suspensió que irrita els ulls El vent pot ser constant, estacional, amb canvis diaris,
i els pulmons. Efecte d’hivernacle: procés natural pel qual vent local.
l’atmosfera manté una temperatura moderada a la superfície Se’n distingeixen diferents tipus a cada zona climàtica.
del planeta. Calfament global: augment de la temperatura A la zona càlida, els tipus de climes són equatorial, tropical
mitjana a la superfície terrestre. Canvi climàtic: modificació i desèrtic.
general de les condicions climàtiques del planeta. A les zones temperades, els tipus de clima són mediterrani,
• Reunions de representants de la majoria dels països per a oceànic i continental.
tractar d’arribar a un acord sobre l’emissió a l’atmosfera A les zones fredes, els tipus de clima són el polar
de gasos contaminants. i el de muntanya.
• Canvi climàtic, augment de les temperatures, desgel, pujada
del nivell del mar, inundacions, sequeres… Localització
Pensa. L’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a 15 Rosa: càlida. Groc clar: temperades. Blau: fredes.
l’atmosfera provoca un augment d’aquest efecte, la qual cosa
deriva en un calfament global que es tradueix en un canvi Conceptes
climàtic del planeta. 16 • És una capa de gasos de més de 1.000 km de gruix
que envolta la Terra, composta principalment per oxigen
Pàg. 86 i nitrogen.
C
• Gas existent a l’estratosfera que impedeix que les
13 Usa les TIC radiacions solars ultraviolades, nocives per a la salut,
R. M. Al juny de 2013 hi hagué a Oklahoma, als Estats arriben a la Terra.
Units, un tornado amb 4,2 km d’ample i vents que arribaren • És la diferència entre les temperatures màxima i mínima
a 475 km/hora. Almenys 18 persones van morir, moltes anuals.
ciutats quedaren arrasades i hi hagué fortes tempestats
• Es dóna quan en un lloc plou menys del que és habitual
i inundacions.
per al clima d’aquesta zona durant almenys un any.
• És l’augment de la temperatura mitjana a la superfície
Pàg. 87 terrestre.
17 • La troposfera és la capa de l’atmosfera més pròxima
a la Terra (s’estén fins a uns 12 km de la superfície)
• Cicló: forta borrasca amb vents i pluges de gran intensitat. i l’estratosfera és la immediatament superior (té més
Sequera: descens de les precipitacions d’una zona que s’estén gruix: s’estén des dels 12 als 50 km de la superfície
almenys durant un any. Inundació: es dóna quan plou terrestre aproximadament).
abundantment en molt poc de temps i el sòl no té capacitat
• El temps o oratge és l’estat de l’atmosfera en un moment
per a absorbir tota aquesta quantitat d’aigua.
i en un lloc concrets, i el clima és l’estat característic
• Les tales, l’edificació als llits i l’asfaltatge d’àmplies de l’atmosfera en un lloc.
superfícies. • Borrasca: zona que té una pressió inferior a 1.013 hPa, és
• Se solen desenvolupar sobre els oceans a les zones tropicals a dir, zona de baixes pressions. Anticicló: zona que té una
i al final de l’estiu, quan la temperatura del mar és molt pressió superior a 1.013 hPa. o, el que és el mateix, zona
elevada, per damunt dels 26 ºC. d’altes pressions.

18 Mapes i gràfics
Elements Unitat Aparell
Definició
del clima de mesura de mesura 22 És un clima mediterrani. Perquè les temperatures són suaus
a l’hivern i elevades a l’estiu, i plou, sobretot, a la tardor,
És la quantitat
i molt poc a l’estiu.
de calor
Graus
Temperatura que conté Termòmetre. 23 • Al nord de la península Ibèrica.
Celsius.
l’aire de
• A Berlín, perquè la pressió atmosfèrica és més alta.
l’atmosfera.
• No, ja que aquest mapa ofereix el temps atmosfèric
Aigua que cau en un moment concret i el clima és l’estat característic
a la superfície de l’atmosfera en un lloc.
Precipitació terrestre Mil·límetres. Pluviòmetre.
procedent de Compromesos. El calfament global
l’atmosfera.
24 • En general, s’ha incrementat el consum energètic,
És el pes que amb un descens entre 2007 i 2009.
exerceix l’aire • Tingué lloc una crisi econòmica.
Pressió
en un lloc Mil·libars. Baròmetre.
atmosfèrica 25 Pren
de la superfície la iniciativa
terrestre. R. L. Per exemple: reduir la il·luminació nocturna, instal·lar
És una massa bombetes de baix consum, utilitzar sensors d’aproximació
Quilòmetres de persones.
Vent d’aire en Anemòmetre.
per hora.
moviment. 26 R. L.
19 • Quan el vapor d’aigua de l’atmosfera es refreda, Pàg. 90

es condensa, és a dir, passa a estar en forma líquida
i es converteix en gotes xicotetes que s’agrupen Competència social. Aplica una tècnica. Analitzar el temps
formant els núvols. a partir d’una imatge de satèl·lit
• El fred extrem limita la vegetació i la pràctica de 27
• Europa i nord d’Àfrica.
l’agricultura, l’escassetat de precipitacions dificulta
• Núvols.
el creixement de les plantes i augmenta l’aridesa del
terreny i, a les zones molt càlides i humides, les altes • L’oest i sud-oest.
temperatures i la humitat faciliten la propagació de • Coberts.
malalties i fan que els aliments es descomponguen 28
• L’estat de l’atmosfera en un moment determinat:
amb rapidesa.
l’existència de núvols.
• No, ja que la imatge només ofereix informació sobre
Pàg. 89 un moment concret, mentre que el clima és l’estat
característic de l’atmosfera en un lloc.
Causes i efectes
20 La latitud: les temperatures són més elevades a l’equador
Pàg. 91
i baixen progressivament des de l’equador cap als pols;
les zones pròximes a l’equador reben més precipitacions Treball cooperatiu. Cerca d’informació
que les zones temperades i les regions polars, perquè són en el web d’AEMET
més càlides.
29 Usa les TIC
L’altitud: les temperatures disminueixen amb l’altitud
i a les zones baixes plou menys que a les més elevades • R. L.
i muntanyoses. • R. L.
La distància al mar: el mar tempera les temperatures
i és una font d’humitat.
21 L’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera
provoca un augment d’aquest, fet que deriva en un calfament
global que es tradueix en un canvi climàtic del planeta. Les
conseqüències són sequeres, inundacions, pujada del nivell
del mar, desgel dels casquets polars, etc.

5
ELS PAISATGES DE LA TERRA
Pàg. 93 Pàg. 96
Interpreta la imatge 4 Interpreta el mapa i el gràfic C

• Per la conca de l’Amazones, a l’Amèrica del Sud. • Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania. •
• La pèrdua de massa forestal. Els incendis, • Temperatures constants tot l’any, •
les tales indiscriminades, l’extensió dels cultius precipitacions molt abundants i repartides
agrícoles. en tot l’any.
• El sòl es degrada, s’emet més diòxid de carboni Pàg. 97

a l’atmosfera i es perd biodiversitat.
• R. M. Les mesures són molt variades: fomentar l’extracció
sostenible de fusta o prohibir les tales, declarar l’Amazònia • Estrat superior: arbres alts. Estrat intermedi: arbres
zona de protecció natural, fomentar aprofitaments de mitjans, animals. Estrat inferior: sòl, aigua i fulles mortes, •
la selva que permeten regenerar-la, com l’extracció animals, plantes.
P
de plantes medicinals, etc. • L’inferior, perquè a penes hi arriba la llum del Sol a causa i
de la vegetació dels altres estrats.
Com ho sabem?
• Entre 1950 i 1979. Claus per a estudiar
• Decreixent. • Temperatures altes i precipitacions abundants tot l’any.
• Molt cabalosos i regulars.
Pàg. 94
• Sempre verda i molt densa, amb gran varietat de plantes
1 Usa les TIC. R. L. que creixen de forma exuberant.
2 Interpreta els dibuixos Pensa. Els depredadors, els incendis, les malalties propagades
per la calor i la humitat.
Construcció de carreteres, una ciutat, pobles,
polígons industrials, una autopista, ponts, pedrera,
Pàg. 98
un túnel, un pantà, un far.
6 Interpreta el mapa i els gràfics
• Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania.
• Paisatge natural: és el paisatge que resulta de la
• En el sec plou menys, l’estació seca és més marcada.
interacció del clima, el relleu, l’aigua, la vegetació i el sòl.
• Els dos tenen temperatures elevades i estables.
Paisatge transformat (o humanitzat): és el resultat
de les modificacions que les persones realitzen en el medi Tanmateix, en el tropical, les precipitacions, tot i ser
natural. abundants com en l’equatorial, es concentren en una
estació.
• El clima: el fred intens, l’aridesa i la calor i la humitat
elevades i constants limiten l’ocupació humana.
Pàg. 99
El relleu: la majoria de la població viu en zones planes
per davall dels 500 metres d’altitud i prop de la costa. 7 Interpreta el dibuix
L’aigua: la població tendeix a concentrar-se també prop • La seca. L’herba està groga, seca, i el cel, aclarit.
dels rius per aprofitar-ne l’aigua (consum humà, reg…).
• Lleó, elefants, zebres, girafes i rinoceronts. C
• Com més tecnologia té un grup, més transforma
• Es concentra en pobles tradicionals menuts. •
el paisatge natural.
• Totes alteren el paisatge natural. Les activitats Claus per a estudiar
•
agràries, per la seua extensió, afecten zones • Clima: temperatures elevades tot l’any,
molt més àmplies. •
però menys que en l’equatorial, i precipitacions
Pensa. Sí. Per exemple, els terratrémols. abundants amb dues estacions, seca i humida.
Els rius presenten un cabal irregular que varia
•
Pàg. 95 en funció de les pluges: el cabal disminueix molt
en l’estació seca i augmenta en l’estació de pluges. P
3 Saber fer. Interpretar la imatge d’un paisatge a
• Bosc tropical (prop de l’equador), sabana, bosc de
Elements naturals: muntanya i bosc. Elements humans: galeria (a la vora dels rius) i estepa (a les zones pròximes
camps i bancals de cultiu, habitatges. als deserts).
És un paisatge rural, transformat per l’acció humana. Pensa. La selva dificulta la presència humana, però aquesta
Es tracta d’un poblat ubicat en una zona elevada, es concentra a la costa i a les vores dels rius. L’existència
envoltat de camps de cultiu i, en últim pla, un bosc. de dues estacions dificulta l’agricultura.

Pàg. 100 Pàg. 104
Claus per a estudiar Claus per a estudiar
• L’aridesa. • Les temperatures són suaus durant tot l’any: els estius són
• Segons la temperatura, càlids (temperatures diürnes frescos i els hiverns suaus. L’amplitud tèrmica anual és reduïda.
molt elevades, a la nit descendeixen bruscament) Les precipitacions són abundants i regulars.
i amb estació freda (durant l’estiu les temperatures • Els rius tenen un cabal elevat i regular durant tot l’any.
diürnes són també molt altes, però tenen un llarg hivern, • A la costa i a les àrees muntanyoses hi ha extensos prats.
en què les temperatures baixen fins als –10 ºC). A les zones d’altitud mitjana creixen boscos d’arbres de fulla
Segons el paisatge: d’arena (predominen les dunes) caduca, com fajos, castanyers, roures… En algunes zones
i pedregosos (formats per grans extensions de pedres on els sòls són poc fèrtils creix la landa, una formació vegetal
i roques nues). d’arbustos, herbes i matolls.
• A causa de l’escassetat d’aigua. Pensa. R. M. Ambdós són favorables per a l’ocupació humana.
Pensa. Perquè necessiten desplaçar-se en cerca d’aigua L’oceànic és més propici per a l’agricultura i la ramaderia per
i de pastures per als ramats. l’abundància d’aigua i de pastures.
Pàg. 105
Pàg. 101
11 Interpreta el mapa i el gràfic
• La major part d’Europa, la costa oest
• Al nord.
de l’Amèrica del Nord entre els paral·lels 40 º i 60 º nord,
• El Sàhara, el desert d’Aràbia, el Thar, el Gran Desert els extrems meridionals de l’Amèrica del Sud i Àfrica,
d’Arena, Paracas, Sonora, Chihuahua, Namíbia, Kalahari. Nova Zelanda i Tasmània.
• Turkestan Occidental, Gobi, Takla Makan, Colorado, • Són fresques a l’estiu i suaus a l’hivern.
Patagònia. Uns 10 graus.
• El Sàhara, a Àfrica. • Altes tot l’any. No.
• Sonora a Amèrica i Gobi a Àsia.
Pàg. 106
Pàg. 102
12 Interpreta el mapa i el gràfic
9 Interpreta el mapa i el gràfic • A l’interior d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord.
• Costa est i oest de l’Amèrica del Nord, ribera del • Gener i febrer són els més freds, amb temperatures
Mediterrani, est de la Xina, est d’Austràlia, est de diversos graus davall zero. Juliol i agost, els més càlids,
l’Amèrica del Sud al voltant del tròpic de Capricorn. amb temperatures que se situen prop dels 20º C.
Les precipitacions no són molt abundants,
• Elevades a l’estiu i suaus a l’hivern. Moderades,
però hi plou tot l’any.
amb una estació més seca a l’estiu. Juliol i agost.
Pàg. 103 • El clima és continental, amb temperatures molt contrastades
(hivern llarg i fred, estiu curt i calorós) i precipitacions no molt
Claus per a estudiar abundants. Els rius es gelen durant els mesos més freds i el
• Les temperatures són molt elevades a l’estiu i suaus desgel provoca grans crescudes a la primavera. La vegetació
a l’hivern, i les precipitacions, no molt abundants. natural està formada principalment per boscos boreals,
praderies i estepes.
• De cabal irregular.
Pensa. Perquè a l’hemisferi sud no hi ha terres emergides
• Alzina i surera a l’interior, pi mediterrani a la costa. També hi
a aquestes latituds.
creixen matolls i arbustos, molts dels quals són aromàtics,
com el romaní, l’espígol, l’estepa, la farigola…
• L’agricultura, el turisme i el poblament. Pàg. 107
Pensa. Perquè les condicions climàtiques hi són molt favorables, 13 Interpreta les imatges
amb temperatures agradables tot l’any. • Un bosc boreal.
10 Interpreta el dibuix i les imatges • Arbres de fulla perenne, com ara avets i pins.
• Cultius de blat, vinya i olivera, zones de pastures, alzines • Estan formades per herbes altes i es fan en zones
i sureres, matolls com el romaní, l’estepa o la farigola. humides i menys fredes que les que ocupa la taigà.
• El d’interior es dedica al cultiu de la vinya, el blat i l’olivera • L’estepa està ocupada per herba de poca alçada,
i a pastures, i el de costa, a hortes i al turisme. i les praderies, per herbes altes.

14 Usa les TIC que s’ascendeix van apareixent arbustos, matolls
i prats.
Les coníferes tenen fulles en forma d’agulla que permeten
als arbres sobreviure en condicions de baixes temperatures. Pensa. Impedeix l’agricultura i la ramaderia, dificulta
La forma i la textura cerosa de les fulles no permeten que la els desplaçaments, obliga a edificar habitatges capaços
neu s’acumule a l’arbre, i, per tant, evita que el seu pes d’aïllar-se de l’entorn, etc.
provoque el trencament de les branques. A més, la capa
cerosa limita la pèrdua d’aigua i evita que es gele. Pàg. 109
15 Saber fer. Interpretar una clisèrie

Pàg. 108
• Quatre. El més baix entre 0 i 2.000 m, el segon entre
Claus per a estudiar 2.000 i 4.000, el tercer entre 4.000 i 5.000, l’últim
de 5.000 cap avant.
• El clima polar és el més fred de la Terra. Les temperatures
a l’hivern oscil·len entre –20 ºC i –50 ºC. L’estiu quasi no • En el primer: cultius i boscos caducifolis.
existeix, durant el mes més càlid no s’arriben als 10 ºC. En el segon: coníferes i pastures. En el tercer: pastures.
Les precipitacions són escasses (prop dels 300 mm) En el quart: neus perpètues, no hi creix res.
i cauen en forma de neu. Els elements característics • A causa del fred.
del paisatge polar són el gel i la neu. Només a les zones • A causa del fred, el vent i la neu.
menys fredes creix la tundra, composta de molses
i líquens.
Pàg. 110
A la muntanya, la vegetació varia amb l’altitud, segons com
canvien les temperatures i les precipitacions. A mesura 16 Resumeix l’essencial
Paisatge Localització Clima Vegetació Ocupació

C
Bosc sempre verd
Equatorial: temperatures
i molt dens en què Poc poblat: grups
Selva Entorn de l’equador. càlides i precipitacions
les plantes creixen indígenes nòmades.
abundants i regulars.
de forma exuberant.
Tropical: temperatures
Sabana, formada per
Al nord i al sud elevades durant tot
herba de gran alçada, Ciutats xicotetes
Sabana de la zona equatorial, l’any, precipitacions
bosc de galeria, bosc i poblats tradicionals.
cap als tròpics. abundants amb estació
tropical i estepa.
seca i humida.
Desèrtic càlid (temperatures

Entorn dels tròpics elevades de dia i baixes a
de Càncer i Capricorn la nit) o desèrtic Espècies adaptades Pràcticament deshabitat.
Desert
i a l’interior de l’Amèrica amb estació freda a l’aridesa. Alguns grups nòmades.
del Nord i Àsia. (amb un hivern molt fred).
Precipitacions molt escasses.
Costes occidentals C
de les zones
Oceànic: temperatures
temperades, situades Prats, boscos Molt poblat
Oceànic suaus tot l’any, precipitacions
entre els paral·lels 40 º de fulla caduca, landes. i transformat.
abundants i regulars.
i 60 º al nord i al sud
de l’equador.
G
Mediterrani: temperatures
Bosc mediterrani
molt elevades a l’estiu
d’alzina i surera a
S’estén, sobretot, i suaus a l’hivern,
l’interior, pi mediterrani Molt poblat
Mediterrani entorn del mar precipitacions no molt
a la costa. També hi i transformat.
Mediterrani. abundants que es concentren
creixen matolls
a la primavera
i arbustos.
i a la tardor.

Paisatge Localització Clima Vegetació Ocupació
Continental: temperatures
molt contrastades, amb
hivern llarg i fred i estiu Població desigual,
Interior d’Europa, Boscos boreals, praderies
Continental curt i calorós; les concentrada a la costa
Àsia i l’Amèrica del Nord. i estepes.
precipitacions no són i a les valls dels rius.
molt abundants i plou
més a l’estiu.
Polar: extremadament
A la zona àrtica
Polar fred, precipitacions Tundra. Població molt escassa.
i a l’Antàrtida.
escasses.
De muntanya: les
temperatures són molt
baixes a l’hivern Molt poblats a les zones
Varia amb l’altitud:
D’alta Als cims més elevats i fresques a l’estiu, càlides, molt poc poblats
boscos de fulla perenne,
muntanya de les grans serralades. les precipitacions són a les zones temperades
arbustos, matolls, prats.
abundants tot l’any o fredes.
i a l’hivern cauen sovint
en forma de neu.
Conceptes Pàg. 111

17 l natural és el paisatge que no ha sigut transformat per
E
L’espai
l’ésser humà. El transformat és el resultat de la modificació
humana. 22 A. Paisatge equatorial: selva, abundància d’aigua,
escassa transformació del medi. B. Paisatge desèrtic:
18
El desert fred es dóna a les zones temperades i té una
vegetació molt escassa, inexistència de rius, fauna
estació freda, l’hivern, que registra temperatures molt baixes.
escassa, transformació del medi escassa, ocupat per
El desert càlid es localitza als tròpics i les temperatures
tribus nòmades. C. Paisatge tropical: sabana d’herbes
diürnes són altes i les nocturnes baixes.
altes i arbres aïllats, animals carnívors, existència de
S’assemblen per les poques precipitacions i l’escassetat
cursos fluvials d’aigua abundant durant l’estació plujosa,
de vegetació i fauna.
existència de ciutats xicotetes i poblats. D. Paisatge
19 • T
aigà: bosc de fulla perenne. Paisatge continental. mediterrani: intensa ocupació humana, rius irregulars,
• Landa: formació vegetal d’arbustos, herbes i matolls. bosc mediterrani.
Paisatge oceànic.
23 : entorn de l’equador. B: entorn dels tròpics de
A
• Tundra: formada per molses i líquens. Paisatge polar. Càncer i Capricorn i a l’interior a l’Amèrica del Nord
• Praderia: herbes altes. Paisatge continental. i Àsia. C: al nord i al sud de la zona equatorial, cap als
• Estepa: herbes de poca alçada. Paisatge continental tròpics. D: al voltant del mar Mediterrani. A: clima
i sabana. equatorial (temperatures càlides i precipitacions
abundants i regulars). B: clima desèrtic (temperatures
Causes i efectes
elevades de dia, baixes a la nit). C: clima tropical
20 A les selves, la calor excessiva, la humitat i les malalties que (temperatures elevades durant tot l’any, precipitacions
aquestes propicien no afavoreixen l’ocupació humana. Als abundants amb estació seca i humida). D: clima mediterrani
deserts, la falta d’aigua dificulta la vida; a les regions polars, (temperatures molt elevades a l’estiu i suaus a l’hivern,
el fred dificulta l’ocupació humana. precipitacions no molt abundants que es concentren
Gràfics a la primavera i a la tardor).
21 • Temperatures elevades a l’estiu i suaus a l’hivern.
Precipitacions escasses, sobretot a l’hivern, amb estació Compromesos. Espècies en perill d’extinció
seca a l’estiu. 24 Usa les TIC
• Clima mediterrani. • R. M. Animals: àguila imperial ibèrica, corall taronja,
• Bosc mediterrani d’alzina i surera a l’interior, pi llampresa de mar, esturió, bogardilla, tritó del Montseny,
mediterrani a la costa. També hi creixen matolls tortuga mediterrània, fardatxo gegant de Gomera, baldriga
i arbustos. pufí, morell xocolater. Plantes: falguera d’ombra, taronger

salvatge de Gomera, cardoncillo de Gomera, jarilla peluda, • R. L. Entre les conseqüències negatives, l’augment
centàurea de Gredos, pinya de mar, margarida de Lid, del consum d’aigua en una zona deficitària i de la
yesquera roja, lechuguilla de Chinobre, bejeque farrobo. contaminació de l’aigua i l’aire. I
• R. L. Per exemple, declarar zones de protecció especial, •

desenvolupar programes de conservació i cria Pàg. 114
en captivitat, banc de llavors, etc. •
Maneres de pensar. Resol un cas pràctic. Els tsaatans, •
25 R. L. un exemple d’adaptació al medi
•
26 R. L. 32 • Al centre del continent.
• Continental.
Pàg. 113 • Boscos boreals, praderies i estepes: coníferes, herbes altes
i herbes curtes, respectivament.
Competència social. Aplica una tècnica. Analitzar
33 • El pasturatge de rens. Perquè es desplacen en cerca
l’evolució d’un paisatge a partir de fotografies aèries
de pastura i aigua per als rens.
27 • A la platja de Los Gigantes, a la costa oest de l’illa
• Estan fabricats amb pells, l’interior és auster, amb •
de Tenerife (Canàries).
una llar per a cuinar i pells al terra. Sí: no poden
• 1964 i 2007.
transportar moltes coses.
28 964: penya-segats, zones muntanyoses, vegetació a
1
• A l’estepa no hi ha l’agricultura, per això es veuen
la part inferior de la fotografia. 2007: zona de muntanya
obligats a dedicar-se a la ramaderia i a desplaçar-se
a la part superior i central de la fotografia.
amb el bestiar. Per tant, es pot afirmar que s’han adaptat
29 964: camins, algunes terres de cultiu o de pastures,
1 molt bé al seu medi.
alguna casa. 2007: urbanitzacions, port, camps
34 • R. G.
de cultiu, carreteres. C
30 • Agricultura i ramaderia, per les zones de cultiu. •

Pàg. 115
• Turisme, pel port esportiu i el tipus d’edificacions.
•
Treball cooperatiu. Elaborar la fitxa d’un paisatge
• La muntanya despoblada.
35 Usa les TIC
• Hi ha hagut una ocupació del medi, amb l’edificació
d’un gran nombre d’habitatges, carreteres i un port • R. L.
esportiu. 36 • R. L.
31 • Per la pressió del turisme i el creixement de la població.
• Han permés el desenvolupament econòmic de la zona.
C
•

6
ATLES DELS CONTINENTS
Pàg. 117 i Zambezi, en el qual es troben les cascades Victòria. Els rius del
vessant mediterrani són curts i poc cabalosos, excepte el Nil,
Interpreta la imatge que és el més llarg del món.
• Des del segle XVIII, encara que des del segle XVI en alguns • Climes càlids: equatorial, subtropical i desèrtic. Climes
mapes figurava una Terra Australis al sud del planeta. temperats: mediterrani i oceànic. Clima de muntanya.
• Perquè és el més aïllat i de condicions més extremes. Pensa. Perquè naix en una zona equatorial, caracteritzada
• El primer a arribar al pol sud. per l’abundància de les precipitacions.
• Robert Falcon Scott (Davenport, Regne Unit, 1868-Antàrtida,
1912) va ser un explorador britànic famós pels seus
Pàg. 119
viatges a l’Antàrtida i per la competició que tingué amb
el noruec Roald Amundsen en l’intent d’arribar per primera 1 Interpreta els mapes
s vegada al pol sud. Hi va arribar el 17 de gener de 1912, • Oceà Atlàntic i Índic, mars Mediterrani i Roig.
però va trobar que els noruecs d’Amundsen hi havien
• El Kilimanjaro al Rift Valley i el Toubkal a l’Atles.
arribat abans. Va morir en el viatge de tornada, amb tota
l’expedició. • El desert de Núbia, el Rift Valley, la serralada Muchinga,
el desert de Kalahari, les Drakensberg.
• El Regne Unit, l’Argentina, Xile, Noruega, Austràlia, França
i Nova Zelanda. En el cas de l’Argentina, Xile, Austràlia i Nova • Sàhara, Líbia i Núbia al nord, Kalahari i Namíbia al sud.
Zelanda, el motiu principal és la proximitat geogràfica. En el cas • Caps: Espartel, Verd, Bona Esperança. Golfs: Gabés,
de Noruega, el Regne Unit i França s’addueixen motius històrics Guinea, Benguela, Aden.
relacionats amb el descobriment i l’exploració del continent. • El Nil. Naix al llac Victòria i desemboca al Mediterrani
En tots els casos, un altre motiu addicional és l’existència a a través del delta del Nil. Travessa el nord-est d’Àfrica
l’Antàrtida de grans reserves d’hidrocarburs i metalls preciosos. de sud a nord.
• Equatorial, a l’oest d’Àfrica entorn de l’equador.
Com ho sabem? Tropical humit, al nord i al sud de l’equatorial, a la zona
• Perquè durant l’hivern austral les condicions climàtiques intertropical. Tropical sec, al nord i al sud del tropical
són massa difícils. humit. Desèrtic, al nord i al sud del tropical sec;
• La base antàrtica espanyola Joan Carles I, gestionada en el cas de l’hemisferi sud, es redueix a una franja
pel CSIC, va ser oberta al gener de 1988. Té com a objectiu costanera a l’Atlàntic. Mediterrani en punts de la costa
donar suport a les activitats espanyoles a l’Antàrtida mediterrània i al cap de Bona Esperança. Oceànic a
i, en particular, la realització dels projectes d’investigació l’extrem sud-est d’Àfrica. De muntanya en zones
científica que coordina el Subprograma d’Investigació de l’Atles i del Rift Valley.
a l’Antàrtida del Programa Nacional de Recursos Naturals.
La base està ocupada únicament durant l’estiu austral,
Pàg. 120
des de mitjan novembre fins al començament de març,
encara que s’hi mantenen registres automatitzats Claus per a estudiar
durant tot l’any. Es troba situada a la costa sud-est de • Les serralades es localitzen al centre del continent, com la
Badia Sud, a la península Hurd d’illa Livingston (arxipèlag serralada de l’Himàlaia, on s’alça l’Everest, el cim més alt
de les Shetland del Sud), a unes 20 milles de navegació
de la Terra (8.850 m). Els altiplans es reparteixen per tot el
de la base espanyola Gabriel de Castilla, situada a Illa Decepció.
continent, com el Tibet. Al nord, a l’est i al sud hi ha àmplies
planes. Les principals depressions estan ocupades per tres
Pàg. 118 mars interiors: Caspi, Aral i Mort.
Les costes són retallades. Presenten extenses penínsules
Claus per a estudiar i amplis golfs al sud, i nombroses illes a l’est i al sud-est.
• Els amplis altiplans s’estenen per tot el continent, • Himàlaia. Everest. 8.850 m.
com el de Darfur. Els principals sistemes muntanyosos • Els del vessant àrtic, com l’Obi, el Ienissei i el Lena,
se situen als extrems: la serralada de l’Atles al nord-oest
són llargs i gran part del curs es gela a l’hivern. Els grans
i la serralada del Drakensberg al sud. El cim més elevat
rius del vessant índic, com l’Indus i el Ganges, naixen a
és el Kilimanjaro. Les depressions trenquen la uniformitat
l’Himàlaia i travessen àmplies planes. Els rius del vessant
dels altiplans centrals i són el resultat de l’erosió dels
pacífic originen extenses planes al·luvials. Hi destaquen
grans rius. Les costes són poc retallades. Hi destaquen
el Huang He o riu Groc i el Iang-Tsé. Els rius del vessant
els caps de Bona Esperança i Verd, els golfs de Guinea
mediterrani es caracteritzen perquè són curts i irregulars.
i d’Aden, i la península de Somàlia. Madagascar és
Es mantenen secs durant diversos mesos a causa de
l’illa més gran del continent.
l’escassetat de pluges.
• Els rius del vessant atlàntic, com el Senegal, el Níger,
• Freds: polar, de muntanya. Temperats: continental, xinés.
el Congo i l’Orange, són llargs i cabalosos. Els rius
Càlids: equatorial, tropical, desèrtic.
del vessant índic són més curts que els del vessant
atlàntic, però també són cabalosos. Destaquen els rius Limpopo Pensa. A causa del fred.

Pàg. 121 • Winnipeg, Superior, Huron, Michigan, Gran Llac de l’Esclau,
Gran Llac dels Óssos, Titicaca.
2 Interpreta els mapes • Cuba: tropical humit. Califòrnia: mediterrani. Golf de
• R. M. Himàlaia, Urals, serralada del Zagros, muntanyes Mèxic: mediterrani, tropical sec, tropical humit.
Kunlun. Mato Grosso: tropical humit.
• Anatòlia, d’Aràbia, Hindustan, Indoxina, Malacca, Corea, • Perquè ocupa una gran extensió, de nord a sud.
Kamtxatka.
• Ceilan, al sud de l’Índia; Sumatra i Borneo, al sud
Pàg. 124
de la península de Malacca; arxipèlag de Filipines,
al sud-est de la Xina; arxipèlag del Japó, a l’est. 4 Interpreta el mapa
• Muntanyes de Kolima, altiplà de la Sibèria Central, altiplà • Oceans Glacial Àrtic i Atlàntic, mars Bàltic, del Nord, de
de Mongòlia, serralada de l’Himàlaia, altiplà del Dècan, Noruega, Cantàbric, Mediterrani, Tirré, Adriàtic, Jònic, Egeu,
península de l’Hindustan. Negre, Caspi.
• Perquè travessen una zona de climes continental i polar, • El’brus al Caucas i Mont Blanc als Alps.
amb temperatures baixes. • Península de Kola, Escandinava, de Jutlàndia, Ibèrica,
• Equatorial, al sud i sud-est; tropical humit, al voltant del Itàlica, Balcànica, de Crimea. Illes: Britàniques, Irlanda, C
tròpic de Càncer; tropical sec, als altiplans de l’interior Islàndia, Balears, Còrsega, Sardenya, Xipre, Creta, Sicília. •
del continent; desèrtic, a la península d’Aràbia i al centre • Don, Dnièper i Volga. Don i Dnièper al del mar Negre;
i al sud d’Àsia; mediterrani, a l’est de la Xina; continental, el Volga al del mar Caspi.
a la zona de Sibèria i Mongòlia; polar, a l’extrem nord; • Roine: mediterrani. Oder: atlàntic. Tàmesi: atlàntic.
i de muntanya, en totes les serralades centrals, com Rin: atlàntic. Tajo: atlàntic. Dvina septentrional: àrtic.
l’Himàlaia. • Península Escandinava, serralada Escandinava, altiplà
de Finlàndia, Gran Plana Europea, serralada dels Carpats,
Pàg. 122 península dels Balcans. Rius: Dvina occidental, Danubi.

Pàg. 125
• Els sistemes muntanyosos s’estenen per l’oest, paral·lels
a la costa del Pacífic: Rocalloses, Andes. A l’est sobreïxen Claus per a estudiar
algunes muntanyes antigues de menys altitud. Entre els • Europa és molt plana, per això l’altitud mitjana és baixa.
altiplans destaquen les Grans Planes a l’Amèrica del Nord Les grans planes, per on passen els principals rius,
i el Mato Grosso i l’altiplà de Bolívia a l’Amèrica del Sud. Les ocupen el centre i l’est d’Europa. Entre d’altres, destaquen
planes més extenses estan recorregudes per grans rius, la Gran Plana Europea i la Plana de l’Europa Oriental.
com el Mississipí, al nord, i l’Amazones, al sud. La costa de Les serralades més antigues s’estenen pel nord i l’est del
l’Amèrica del Nord és retallada, amb penínsules com les continent, com ara la serralada Escandinava, la serralada
del Labrador i Florida, grans entrants, com el golf de Mèxic dels Urals, les muntanyes Metal·líferes, el Massís Central
i la badia de Hudson, i nombroses illes. El litoral de l’Amèrica francés i les Vosges. Les serralades joves, més elevades,
del Sud és més rectilini. A l’Amèrica Central es troba el mar formen un arc entorn del mar Mediterrani, i entre d’altres
del Carib, tancat per nombrosos arxipèlags. destaquen els Pirineus, els Alps, els Carpats, els Balcans
• Els rius del vessant atlàntic són els més llargs i cabalosos. i el Caucas, on es troba el volcà El’brus, el cim més alt
Els rius del vessant pacífic són curts perquè naixen en d’Europa. La costa és molt retallada, amb entrants, com
muntanyes pròximes a la costa. Els rius del vessant àrtic els fiords de Noruega i les ries del nord d’Espanya, i ixents,
són cabalosos i connecten llacs. com els caps Nord, Finisterre i São Vicente. Quasi un terç
• Freds: de muntanya i polar. Temperats: continental, oceànic, del territori europeu s’estén per penínsules (Ibèrica, Itàlica, P
mediterrani. Càlids: equatorial, tropical i desèrtic. Escandinava…). l
• El’brus, al Caucas.
Pensa. Perquè el subcontinent és travessat per l’equador.
• Els rius del vessant àrtic, com el Petxora i el Dvina
Septentrional, són cabalosos i es gelen durant l’hivern.
Pàg. 123
Els rius del vessant atlàntic, com el Dvina occidental
3 Interpreta els mapes i el Vístula, són cabalosos tot l’any. Els rius del vessant
• A l’oest: Rocalloses (McKinley), Sierra Madre mediterrani, com l’Ebre i el Po, tenen un cabal irregular,
(Popocatépelt), Andes (Aconcagua). amb forts estiatges a l’estiu. Els rius que vessen al mar Negre,
com el Don i el Danubi, són navegables i constitueixen
• Muntanyes Rocalloses, Grans Planes, golf de Mèxic, plana
importants eixos de comunicacions entre l’Europa central
de l’Orinoco, massís de la Guaiana, plana de l’Amazones
i l’oriental. Al mar Caspi desemboquen el Volga, el riu més llarg
i el Mato Grosso.
d’Europa, i l’Ural, que fa de frontera natural amb Àsia.
• Mackenzie, a l’Àrtic; Sant Llorenç, a l’Atlàntic; Mississipí, C
• El Caspi, el Làdoga i l’Onega.
al Carib; Colorado, al Pacífic; Rio Bravo, al Carib; Amazones •
i riu de la Plata, a l’Atlàntic. Pensa. L’afavoreix, perquè és pla i amb nombrosos rius.

Pàg. 127 i illots agrupats en tres regions: Micronèsia, Melanèsia
i Polinèsia.
5 Interpreta el mapa, els gràfics i les imatges
• Oceania presenta una altitud mitjana baixa (340 m),
• Mediterrani, per la costa mediterrània; oceànic, però hi ha grans diferències entre unes illes
a la franja atlàntica; continental, a les zones central i altres. Austràlia és fonamentalment plana, hi predominen
i oriental d’Europa; polar, al nord d’Europa; les planes costaneres i els altiplans de poca altitud
d’alta muntanya, als cims elevats. a l’interior i el principal sistema muntanyós és la Gran
• Temperatures elevades a l’estiu i suaus a l’hivern, Serralada Divisòria. Nova Guinea i Nova Zelanda tenen
precipitacions irregulars amb una estació seca, l’estiu. un relleu muntanyós.
La vegetació és pròpia de climes amb poques pluges Les altres illes del Pacífic són en general baixes,
i molta calor. tret d’algunes illes volcàniques, com Hawaii o Samoa.
• Molses i líquens. • El Murray i el seu afluent, el Darling, a Austràlia.
• Perquè com més altitud, menys temperatura i més • Equatorials i tropicals, perquè la major part
precipitacions. dels territoris es troben a la zona càlida.
Pensa. Veurien reduïda la superfície o desapareixerien
davall de les aigües.
• El mediterrani es caracteritza per uns estius calorosos
i secs i uns hiverns suaus, amb precipitacions escasses
que cauen sobretot a la primavera i a la tardor; la vegetació Pàg. 130
està formada per arbres de fulla perenne, alzines i sureres,
i per matolls i arbustos, com la màquia i la garriga. 7 Interpreta el mapa i el gràfic
El clima oceànic es caracteritza per unes temperatures • És el punt més austral de la superfície terrestre. Equival
suaus i unes precipitacions elevades que es distribueixen a la latitud 90º S.
de manera regular al llarg de l’any, encara que disminueixen
• A l’Antàrtida oriental la capa de gel assoleix un gruix
a l’estiu; la vegetació característica són els boscos de fulla
superior als tres quilòmetres, major que a l’Antàrtida
caduca (fajos, roures, castanyers…) i les landes, formades
occidental, on només fa dos quilòmetres.
per matolls com brucs, argelagues i nabineres. El clima
continental es caracteritza per uns hiverns llargs i molt freds, • 5.140 m.
amb nevades freqüents, i uns estius càlids; les precipitacions • Hi destaquen sobretot el mont Vinson i el volcà Erebus.
no són abundants i cauen sobretot a l’estiu; la vegetació • Cap Dart, cap Colbeck, cap Gray, cap Robert, cap Darnely,
característica són la praderia i l’estepa, i a les zones més cap Borley, cap Rol i cap Sedov.
fredes es fa la taigà, en què predominen les coníferes
• Perquè les baixes temperatures impedeixen que l’aigua
de fulla perenne com el pi i l’avet. El clima polar es caracteritza
es descongele.
per hiverns molt llargs i freds i estius curts i frescos, les
precipitacions són escasses i la vegetació predominant
és la tundra, formada principalment per molses i líquens. Pàg. 131
Als cims elevats es dóna clima de muntanya, caracteritzat
per temperatures més baixes i precipitacions més abundants 8 Interpreta el mapa
que les de les zones pròximes situades a menys altitud. • A l’interior. A la costa.
La vegetació s’escalona en estrats. A mesura que descendim,
• 260 ºC, 220 ºC. Davall zero.
apareixen successivament boscos caducifolis, perennifolis,
pastures i praderies i roques nues. • La influència suavitzadora del mar.
Pensa. Perquè estan situades en una zona de transició entre 9 Usa les TIC. Ulleres d’alta protecció, gorra, bufanda,
la temperada i la tropical. jaqueta polar, impermeable, roba interior tèrmica en diverses
capes, pantalons impermeables. No s’ha de portar roba
de cotó, i sí fibres sintètiques.
Pàg. 129
6 Interpreta els mapes Claus per a estudiar

• La Gran Serralada Divisòria, a la costa est d’Austràlia. • Al sud.
També hi ha muntanyes a Nova Guinea i Nova Zelanda. • És el continent de més altitud mitjana: 2.000 m.
• Austràlia: desèrtic, tropical sec, tropical humit, Tanmateix, només els cims més elevats, com el mont
mediterrani, oceànic. Nova Guinea: equatorial. Vinson, destaquen per damunt del gel. El continent té
Nova Zelanda: oceànic. una forma quasi circular, només trencada per la península
antàrtica. A les costes destaquen dues badies originades
Claus per a estudiar pel mar de Weddell i el mar de Ross, respectivament.
• Quatre illes grans: Austràlia, Nova Guinea i les dues illes que No hi veiem el relleu perquè està cobert de gel tot l’any.
formen Nova Zelanda (Illa Nord i Illa Sud), i unes deu mil illes • El mont Vinson. 5.140 m.

• És el més fred del món, amb vents intensos. Per les baixes • En els d’Europa: temperatures. En el del Brasil: capital,
temperatures. ciutats principals, autovies i autopistes, carreteres,
• Un acord internacional signat l’any 1991 que va prohibir aeroports, ports i ferrocarril.
l’explotació de l’Antàrtida durant cinquanta anys. • En el cas del Brasil, un mapa de localització del territori
Pensa. Produiria una elevació del nivell del mar, al continent americà, un gràfic sobre la distribució de la
la dessalinització de l’aigua i la inundació de moltes població ocupada per sectors econòmics i una piràmide
àrees costaneres. de població. En tots figura també una escala gràfica.
13 R. G.
Pàg. 133 14 R. G.
15 Els atles digitals són més manejables, ja que es
Saber fer. Utilitzar un atles
poden ampliar o reduir, i més fàcilment modificables
10 R. L.
i actualitzables. A més, és més senzill compartir-los
11 R. L. amb altres usuaris que es troben lluny. Tanmateix,
12 • Són atles regionals temàtics. requereixen un ordinador o dispositiu electrònic
i necessiten energia, a diferència dels mapes de
• Informació sobre temperatures mitjanes a Europa
paper.
al gener i al juliol, i dades de població, poblament
i infraestructures al Brasil.
• Els dos de l’esquerra, a Europa; el de la dreta, Pàg. 134
al Brasil.
Continent Relleu Costa Rius i llacs Climes Paisatges
Amplis altiplans, Poc retallades. Caps de Vessant atlàntic: Càlids: Selva, sabana,
sistemes muntanyosos Bona Esperança i Verd, Senegal, Níger, equatorial, desert, paisatge
als extrems (Atles, golfs de Guinea i Aden, Congo, Orange. tropical, mediterrani,
Àfrica Drakensberg), i la península de Vessant índic: desèrtic. oceànic
depressions Somàlia. Madagascar Limpopo, Zambezi. i de muntanya.
del Congo i Níger. és l’illa més gran. Vessant
mediterrani: Nil.
Molt variat: serralades Molt retallades. Vessant àrtic: Obi, Freds: polar, Tundra,
al centre (Himàlaia), Extenses penínsules Ienissei, Lena. de muntanya. de muntanya,
L
altiplans per tot el i amplis golfs taigà, bosc
Vessant índic: Temperats:
continent (Tibet), al sud. Nombroses illes. mediterrani,
Indus, Ganges. continental,
depressions amb mars desert, selva.
Àsia xinés.
interiors (Caspi, Aral, Vessant pacífic:
Mort). Huang He, Iang-Tsé. Càlids:
equatorial,
Vessant
tropical,
mediterrani: curts
desèrtic.
i irregulars.
Sistemes muntanyosos Retallada Vessant atlàntic: Freds: polar, Tundra,

per l’oest (Rocalloses, la de l’Amèrica del Mississipí, de muntanya. de muntanya, taigà,
Andes, Sierra Madre); Nord, amb grans golfs Amazones. praderies, bosc
Temperats:
altiplans com les Grans (golf de Mèxic) i illes caducifoli, bosc
Vessant pacífic: continental,
Planes o el Mato (Grenlàndia). L’Amèrica mediterrani, desert,
Yukon, Colorado. oceànic,
Amèrica Grosso; planes com la del Sud és més selva, sabana.
mediterrani.
del Mississipí rectilínia. Vessant àrtic:
o l’Amazones. Mackenzie. Càlids:
equatorial,
tropical,
desèrtic.

Continent Relleu Costes Rius i llacs Climes Paisatges
Grans planes (Gran La costa és molt Vessant àrtic: Petxora, Temperats: Boscos de fulla
Plana Europea), retallada, Dvina septentrional. mediterrani, perenne, màquia,
serralades antigues amb entrants, oceànic, garriga, boscos
Vessant atlàntic: Dvina
(serralada Escandinava, com els fiords continental. de fulla caduca,
Occidental, Vístula,
Urals) i noves (Alps, de Noruega landes, praderia,
Elba, Rin, Sena. Freds:
Europa Pirineus). i les ries del nord estepa, taigà,
de muntanya,
d’Espanya, Vessant mediterrani: tundra,
polar.
i ixents, com els Ebre, Po. de muntanya.
caps Nord, Mar Negre: Don,
Finisterre i São Dnièper, Danubi.
Vicente.
Mar Caspi: Volga, Ural.
Austràlia és Murray i el seu afluent Càlids: Selva, desert, bosc

fonamentalment plana. Darling a Austràlia. equatorial, de fulla perenne,
Nova Guinea i Nova tropical, bosc de fulla
Zelanda tenen un relleu desèrtic. caduca.
Oceania muntanyós.
Temperats:
Les altres illes del mediterrani,
Pacífic són en general oceànic.
baixes.
És el continent de Hi destaquen Polar. Líquens, algues

major altitud mitjana: dues badies i molses.
2.000 m. Tanmateix, originades pel mar
només els cims més de Weddell i el mar
Antàrtida
elevats, com de Ross.
el mont Vinson,
sobreïxen per damunt
del gel.
L’espai
Riu Continent Vessant
17 • A
ustràlia: Pacífic, Oceania.
Nil Àfrica Mediterrani
• Madagascar: Índic, Àfrica.
• Grenlàndia: Atlàntic, Amèrica. Mississipí Amèrica Atlàntic
• Xipre: Mediterrani, Europa. Danubi Europa Negre

• Sumatra: Índic, Àsia. Vístula Europa Atlàntic
• Polinèsia: Pacífic, Oceania.
• Bahames: Atlàntic, Amèrica. • R. L. Sí, per exemple al riu Zambezi (les cascades Victòria)
o al Nil (hi ha sis cascades entre Khartum i Assuan).
• Islàndia: Atlàntic, Europa.
19 Tundra: Amèrica, Europa, Àsia (clima polar). Selva: Amèrica,
18
Riu Continent Vessant Àfrica, Àsia, Oceania (clima equatorial). Desert: Amèrica,
Àfrica, Àsia, Oceania (clima desèrtic). Landa: Europa, Àfrica,
Volga Europa Caspi Amèrica, Àsia, Oceania (clima oceànic). Bosc tropical:
Amèrica, Àfrica, Àsia, Oceania (clima tropical).
Amazones Amèrica Atlàntic
20 Everest: Himàlaia, Àsia. Aconcagua: Andes, Amèrica.
Ganges Àsia Índic Kilimanjaro: Rift Valley, Àfrica. El’brus: Caucas, Europa.
Wilhelm: Nova Guinea, Oceania. Vinson: Antàrtida.
Iang-Tsé Àsia Pacífic
21 • Llarg: Nil (Àfrica). Cabalós: Amazones (Amèrica).
Zambezi Àfrica Índic • Més extens: mar Caspi (entre Europa i Àsia). Més
Obi Àsia Àrtic profund: Baikal (Àsia).

• Tibet (Àsia). Pàg. 136
• Austràlia (Oceania).
Maneres de pensar. Anàlisi científica. Els elements I
22 • Amèrica i Àsia, per la seua posició i extensió. naturals, uneixen o separen?
•
• L’Antàrtida. 26 • Els Urals i el Caucas. •
• Els Pirineus. Un riu, el Torne, en part del recorregut.
Pàg. 135 • Un la Itàlica i tres l’Escandinava.
• Suïssa, Liechtenstein, Àustria, França, Alemanya, els Països •
23 R. G.
Baixos. Serveix de frontera entre França i Alemanya. •
24 • Serralades a l’oest, grans planes al centre, altiplans • França, Suïssa, Àustria, Itàlia, Mònaco, Eslovènia, Alemanya
a l’est. i Liechtenstein.
• Àfrica té una costa bastant rectilínia. Europa és molt • Els llacs, les penínsules.
més retallada, amb abundància de penínsules, caps, C
27 R. L.
golfs i illes. •
Compromesos. La protecció del medi a Europa •
• Àustria, la República Txeca, Eslovàquia, Polònia,
25 Usa les TIC Ucraïna, Romania, Sèrbia i Hongria.
• A Europa hi ha diverses categories de protecció • Sí. Són frontera natural entre Ucraïna i Romania,
dels espais naturals, com ara: reserva natural integral, entre Ucraïna i Hongria, entre Polònia i Eslovàquia. C
parc nacional, parc natural, monument natural, àrea de • 2.544 m. Romania. •
gestió d’hàbitat/espècies, paisatge protegit terrestre/marí, • El Vístula i l’Oder naixen als Carpats.
àrea protegida amb recursos gestionats. A més, hi ha
zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA) o zones
d’especial protecció (ZEC) i espais RAMSAR, zones Pàg. 137
humides d’importància internacional. D’altra banda, Treball cooperatiu. Organitzar una volta al món P
la Unesco declara reserves de la biosfera i llocs naturals
29 • En el segle XIX.
de patrimoni mundial.
• R. M. Per exemple, el parc nacional dels Llacs • Que es pot fer la volta al món en huitanta dies.
de Plitvice (Croàcia). Va ser declarat parc nacional • Per la construcció del ferrocarril i el vaixell de vapor.
l’any 1949, i Patrimoni de la Humanitat de la Unesco • Europa, Àsia, Amèrica.
en 1979, amb una ampliació l’any 2000. El parc té • Vaixell de vapor, ferrocarril. Hui es pot realitzar aquest
una superfície pròxima a les 30.000 hectàrees, trajecte amb avió. El vaixell de vapor ja no s’utilitza.
principalment compost per boscos de fajos,
30 • R. L.
on viuen llops i óssos, entre altres espècies. Hi
destaquen els nombrosos llacs que s’han format • Guanya l’aposta perquè en avançar cap a l’est i fer
a causa del relleu càrstic, molts dels quals estan la volta completa a la Terra va guanyar un dia.
units per cascades. 31 R. L. C
•
P
a

7
L’ESTUDI FÍSIC D’ESPANYA I DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Pàg. 139 Pàg. 144
Interpreta la imatge Claus per a estudiar

• Al sud d’Europa i al nord d’Àfrica. • Els Pirineus al nord-est, el Sistema Mediterrani Català
• Les Balears es localitzen a Europa, al mar Mediterrani, al nord-est, les serralades Bètiques al sud-est.
a l’est de la Península. Les Canàries es troben a Àfrica, • Ambdues tenen forma triangular i estan recorregudes per
a l’oceà Atlàntic, al nord-oest del continent africà. un riu. Són la depressió de l’Ebre, al nord-est peninsular,
• A Àfrica. i la depressió del Guadalquivir, al sud-oest peninsular.
• Una forma del relleu que serveix de límit entre dos països. Pensa. Sí, ho són, perquè són regades per rius cabalosos.
L’estret de Gibraltar, els Pirineus i rius com el Guadiana
o el Miño. Pàg. 145
Com ho sabem? 3 Interpreta el mapa

• Sí, pot. R. G.
• No, perquè les fronteres polítiques són artificials, no naturals. 4 Interpreta el dibuix
• L’Ebre.
Pàg. 140
• El piemont Pirenaic.
• El piemont Ibèric.
• Està dividida en dues meitats, la Meseta Septentrional i la
• És una vall extensa recorreguda per rius i lleugerament
Meseta Meridional, pel Sistema Central. A la Septentrional
inclinada.
hi ha erms, campanyes i peneplans, i a la Meridional, erms,
campanyes, planes i peneplans. Les muntanyes de Toledo
divideixen la Meseta Meridional en dos. Pàg. 146
Pensa. A la Septentrional, perquè no hi ha serralades interiors.
Pàg. 141 • Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.

Canàries: Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canària, Tenerife,
1 Interpreta el mapa Gomera, La Palma i Hierro.
• R. G. • Balears: té un relleu d’escassa altitud, tret de Mallorca,
• L’Almanzor té 2.591 m i està a la serra de Gredos. que assoleix els 1.436 m al Puig Major; en general,
• Serres de Gata, Guadarrama, Somosierra, Ayllón. Pics de les terres planes hi alternen amb tossals baixos i valls
Peña de Francia o Peñalara. àmplies. Canàries: té origen volcànic i relleu
abrupte i elevat en totes les illes, excepte Fuerteventura
i Lanzarote, les més antigues, que tenen un relleu molt
Pàg. 142
erosionat.
Claus per a estudiar Pensa. R. M. Un volcà està format per un con volcànic produït
• Massís Galaicolleonés al nord-oest, serralada Cantàbrica al per l’acumulació de productes d’erupcions volcàniques
nord, serralada Ibèrica a l’est i Sierra Morena al sud. anteriors, un cràter o zona d’eixida dels productes volcànics,
• El massís Galaicolleonés té un relleu suau i arredonit, molt una xemeneia o conducte d’eixida del magma i una cambra
erosionat; la serralada Cantàbrica té un relleu més abrupte. magmàtica, la zona de l’interior de l’escorça terrestre on
s’acumula el magma.
Pensa. Menys precipitacions i temperatures més extremades
a l’interior. 5 Interpreta els mapes
• Balears: Puig Major, a Mallorca. Canàries: Teide,
Pàg. 143 a Tenerife.
2 Interpreta el mapa i el dibuix • Alegranza, Montaña Clara, La Graciosa, Lobos.
• Massís Galaicolleonés: muntanyes de Lleó i massís Galaic.
Teleno (2.188 m), a les muntanyes de Lleó. Serralada Pàg. 147
Cantàbrica: massís Asturià, Picos de Europa, muntanyes
Basques. Torre Cerredo (2.648 m), als Picos de Europa. 6 Usa les TIC
Serralada Ibèrica: la Demanda, Cebollera, serra del • Una caldera és una gran depressió semblant
Moncayo, Picos de Urbión, serra d’Albarrasí, de Gúdar, del a un cràter però amb un origen diferent, ja que està
Maestrat, serra de Conca. Moncayo (2.313 m), a la serra del causada per diversos factors, com l’enfonsament
Moncayo. Sierra Morena: serres d’Aracena i Madrona. d’una cambra magmàtica o el lliscament del
Bañuela (1.323 m), a la serra Madrona. material volcànic per la seua altitud excessiva
• Perquè Andalusia està situada a menys altitud. respecte a la base.

• Cràters (orificis per on els volcans llancen els gasos, Pàg. 150
la cendra, les pedres volcàniques i les colades
de lava), colades (o rius de lava que sorgeixen dels Claus per a estudiar
cràters o d’algunes fissures i flueixen formant rius • Són curts, cabalosos i regulars, com el Navia, el Bidasoa...
incandescents fins que es refreda o cessa l’emissió
Pensa. R. M. Per a produir energia elèctrica.
de lava), tubs volcànics, buits d’accés als tubs, dics
(conductes d’emissió de lava), roques (formes que
sobreïxen en el paisatge), disjuncions en colades Pàg. 151
(formes que deixen les colades de lava quan es
refreden), etc. 9 Interpreta el mapa
• Mar Cantàbric, oceà Atlàntic, mar Mediterrani.
Pàg. 148
• R. G.
Claus per a estudiar VESSANT CANTÀBRIC

• Tres: cantàbrica, atlàntica i mediterrània. Naixement /
• Abrupte i rectilini. Riu Afluents
desembocadura
• Atlàntica: costa gallega, costa andalusa, costa canària.
Pedrafita do
Mediterrània: costa mediterrània andalusa, costa llevantina, Ibias, Carbonel,
costa catalana, costa balear i costa de Ceuta i Melilla. Navia Cebreiro / ria de
Llouredo
Navia
Pensa. Sí, com més gran siga l’acció erosiva del mar, més
abrupta és la costa. Narcea, Cabal, Puerto de Tarna /
Nalón
7 Usa les TIC Cubia, Nor, Ore ria de Pravia
• Sí, s’hi aprecia. Per tot el delta, excepte la zona més Urdón, Cares, Fuente Dé / ria de
pròxima a la costa. Deba
Quiviesa, Bullón Tina Major
Ezcurra, Laza, Pic d’Astaté,

Bidasoa
Pàg. 149 Onin Pirineus / Hendaia
Altres VESSANT ATLÀNTIC

Caps Golfs
accidents Naixement /
Riu Afluents
desembocadura
Costa Matxitxako,
cantàbrica Higuer, d’Ajo, Ria de Bilbao, Sil, Neira, Avia, Serra de Meira /
Peñas, Punta ria de Miño
Arnoya A Guarda
de La Estaca Villaviciosa
de Bares Esla, Pisuerga,
Duratón,
Picos de Urbión /
Costa Ortegal, Duero Arlanza,
Ries de Porto
atlàntica Touriñán, Eresma, Adaja,
Betanzos,
Finisterre, Tormes
Muros
de Trafalgar,
i Noia, Jarama,
Punta de De Cadis
Arousa, Alberche,
Tarifa, Punta Serra d’Albarrasí /
Pontevedra, Tajo Guadiela,
de la Restinga, Lisboa
Vigo, badia Almonte,
d’Anaga, de
de Cadis Guadarrama
Maspalomas C
Záncara, •
Costa Punta Ojos del Guadiana /
Guadiana Jabalón, Zújar,
mediterrània d’Europa, cap Mar Menor, Ayamonte
Ardila
de Gata, de D’Almeria, l’Albufera,
Palos, de la de badia Guadajoz,
Nau, de Salou, València, d’Alacant, Guadaira, Serra de Cazorla /
•
de Creus, de de Roses delta de Guadalquivir Aguamulas, Sanlúcar de
Formentor, de l’Ebre Yeguas, Barrameda
•
ses Salines Guadiamar

Pensa. Dificulta el subministrament d’aigua per a la població
VESSANT MEDITERRANI
i per al reg o les activitats industrials.
Naixement /
Riu Afluents
desembocadura
Pàg. 154
Zodora, Ega,
Aragó, Arga,
• El medi natural oceànic és muntanyós, amb costes rectilínies
Gállego, Segre, Pic Tres Mares /
i escarpades, clima oceànic, rius curts, cabalosos i regulars
Ebre Cinca, Najerilla, delta de l’Ebre,
i vegetació de bosc atlàntic, landes i prats. El medi natural
Daroca, Iregua, Tarragona
mediterrani té un relleu de planes extenses alternades amb
Cidacos, Alhama,
sistemes muntanyosos i costes que combinen maresmes,
Jalón
platges, albuferes i penya-segats. El clima és mediterrani típic
Freser, Ges, Riera Ulldeter / Gola al litoral i continentalitzat a l’interior, els rius són curts,
Ter
Major, Onyar de Ter poc cabalosos i irregulars i la vegetació típica és el bosc
mediterrani, els matolls i les plantes aromàtiques.
Garganta, Guadalaviar /
Túria Pensa. No, en el paisatge intervenen també els elements
Camarena, Ebrón València
humans.
Albaida, Cabriol,
Cerro de San Felipe
Xúquer Huécar,
/ Cullera Pàg. 155
Valdemembra
Zumeta, Mula,
11 Interpreta els mapes
Fuente Segura
Segura Madera, Mundo, • Pel nord i l’oest de la Península.
/ Guardamar
Pliego, Guadalentín • Per la resta del territori peninsular i les illes Balears.
• Hi ha tantes conques com rius principals. No són el

Pàg. 157
mateix. La conca hidrogràfica és el territori que comprén
un riu i els seus afluents i el terreny per on corre l’aigua Claus per a estudiar
que els alimenta, mentre que el vessant hidrogràfic és • Té un relleu volcànic, un clima subtropical, no té
una agrupació de conques hidrogràfiques que tenen com rius pròpiament dits i la vegetació es caracteritza
a característica comuna que tots els rius vessen l’aigua per l’abundància d’endemismes i l’escalonament
al mateix mar o oceà.
en altitud.
• Es dóna als grans sistemes muntanyosos peninsulars,
Pàg. 152 el clima és de muntanya, els rius en aquest medi estan als
cursos alts i són d’abundant cabal i gran força, la vegetació
10 Saber fer. Identificar la variació de cabal s’escalona en estrats.
d’un riu
Pensa. Perquè el fred impedeix el creixement de plantes o arbres.
• Superior a 1: novembre, març, abril, maig, juny.
Menor: la resta.
• Agost. A la sequera estiuenca. Pàg. 159
• Irregular, pel contrast entre les aigües altes Claus per a estudiar
i baixes, amb sequera estiuenca i crescudes • Té dues formes predominants: les cadenes muntanyoses
primaverals. i els altiplans de l’interior i les planes de la costa.
• A la zona costanera, com la depressió del golf de València
Pàg. 153 o la depressió del Vinalopó i del Segura.
Pensa. Perquè són zones planes més fàcils de cultivar
i estan més ben comunicades.
• En general, tenen cabal escàs i règim irregular. L’Ebre
té un cabal abundant i bastant regular, tant pel lloc de
naixement (la serralada Cantàbrica, una zona d’abundants • R. G.
precipitacions) com per l’aportació d’aigua dels seus • El cerro Calderón (1.839 m). Es troba a la serra de
nombrosos afluents. Javalambre, a la serralada Ibèrica.
• Cursos d’aigua intermitents, que només porten aigua quan • Punta de Capicorb, cap d’Orpesa, golf de València,
hi ha precipitacions intenses. l’Albufera, cap de Cullera, cap de Sant Antoni, cap
• Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir. Tenen gran longitud, de la Nau, penyal d’Ifac, badia d’Alacant, cap Roig
són cabalosos i el règim és irregular. i l’illa de Tabarca.

Pàg. 160 i les unitats exteriors de la Meseta, que són els Pirineus, C
el Sistema Mediterrani Català, les serralades Bètiques V
13 Interpreta el mapa i les depressions exteriors.
• Fora de la Comunitat naixen el riu Millars, el riu Túria, El relleu insular de Balears està caracteritzat per l’alternança
el riu Xúquer i el riu Segura. Dins de la Comunitat naixen de planes amb tossals, excepte Mallorca que té un relleu
tots els altres. més contrastat, amb la serra de Tramuntana.
• L’Albufera es troba a la costa, entre els rius Túria i Xúquer. El relleu insular de Canàries està caracteritzat per un relleu
Les principals salines són les de Santa Pola, les de la Mata d’origen volcànic, abrupte i elevat, excepte a Fuerteventura
i les de Torrevella, que es troben a la costa, al sud de la i Lanzarote.
Comunitat. Els rius pertanyen a diversos vessants.
Al vessant cantàbric els rius són curts, cabalosos i regulars.
Pàg. 161 Exemples: Bidasoa, Nerbion, Nalón.
Al vessant atlàntic els rius són llargs, cabalosos i irregulars.
14 Usa les TIC Exemples: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir.
• La pesca, la caça i el cultiu de l’arròs. Al vessant mediterrani, els rius són curts, poc cabalosos
• R. M. Són zones humides, localitzades en terrenys baixos i irregulars (tret de l’Ebre). Exemples: Ebre, Segura, Ter,
i de sòl pantanós prop de la costa, rics en fauna i flora. Guadalhorce.
Dos exemples de marjals són les marjals de Pego i Oliva
Comunitat Valenciana
i les de Cabanes i Torreblanca.
El relleu de la Comunitat Valenciana presenta dues
Claus per a estudiar C
formes predominants: una a l’interior i una altra a la
• Són rius de cabal irregular, amb un cabal màxim a la tardor u
costa.
i a la primavera, i un fort estiatge a l’estiu.
A l’interior es troben les cadenes muntanyoses de la
• Els rius que naixen a la Comunitat són curts, poc cabalosos serralada Ibèrica, al nord, amb les serres del Maestrat,
i amb un gran pendent. Els que naixen fora són llargs i solen Espadà, Calderona i Javalambre; i de les serralades Bètiques
mantindre un cabal constant. al sud, amb les serres de Mariola, de Bèrnia, d’Aitana, de
• L’Albufera de València, la llacuna del Fondo a Elx, les llacunes Fontcalent, de Crevillent i Grossa. També hi ha nombrosos
de Torrevella i la Mata, i les marjals, com les de Pego i Oliva. altiplans, valls i foies.
R
Pensa. Perquè la Comunitat té una forma estreta. A la costa es troben les planes litorals, com la depressió i
del golf de València i la depressió del Vinalopó
i del Segura.
Pàg. 162
Els rius de la Comunitat Valenciana pertanyen al vessant
Claus per a estudiar mediterrani.
• Clima mediterrani. Té tres variants: clima mediterrani típic, Els que naixen fora de la Comunitat són llargs
continentalitzat i subdesèrtic. i de cabal constant. Exemples: Millars, Túria, Xúquer
• Alzines o carrasques, sureres i pins a les zones de bosc. i Segura.
Romaní, timó, coscoll, margalló i espart a les zones de Els que naixen en territori valencià són curts, poc
matoll. A les zones humides hi ha senills, juncs, boga cabalosos i amb pendent. Exemples: Sénia, Cervol,
i espart. Palància, Serpis, Gorgos, Amadòrio, Montnegre,
Pensa. La sequera estival i els estius calorosos. Vinalopó.
Localització
Pàg. 163
17 Calderona, Javalambre i Espadà a la serralada Ibèrica.
15 Interpreta el mapa Grossa, Aitana i Crevillent a les serralades Bètiques.
R. L. La resposta ha d’incloure la localització, les principals 18 A la depressió del golf de València, prop de la costa, entre
espècies de flora i fauna i el valor que en justifica la els rius Xúquer i Túria.
protecció. 19 Fora de la Comunitat: Millars i Xúquer. Dins de la Comunitat:
Palància, Serpis i Vinalopó.
Pàg. 164 20 Els alzinars abunden des del nord de la Comunitat fins a la
serra d’Alcoi i les suredes a la serra d’Espadà.
Espanya
El relleu peninsular està format per la Meseta Central; Pàg. 165
les vores de la Meseta, amb el massís Galaicolleonés,
la serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica i Sierra Morena; 21 R. G.

Compromesos. Els riscos naturals a la Comunitat Pàg. 168
Valenciana
Maneres de pensar. Anàlisi científica. Quina és la situació
22 • La desertificació és un procés de degradació ecològica dels pantans espanyols?
del sòl, que perd tot o una part del seu potencial de
producció. La hiperexplotació del sòl, els incendis, les 29 • En les del Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Ebre i Duero.
tales massives de boscos o el calfament global Comunitats: Ricobayo i Almendra a Castella i Lleó,
contribueixen a la desertificació. Buendía a Castella-la Manxa i Alcántara, La Serena i Cíjara
• Les zones de l’interior i del sud de la Comunitat presenten a Extremadura.
un alt risc de desertificació, mentre que la zona litoral entre • La del nord. Perquè ací els rius, tot i ser curts, són molt
el cap de Cullera i el cap de la Nau i la zona nord de la cabalosos.
Comunitat presenten un risc mitjà. • Extremadura, Andalusia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa,
• L’empobriment del sòl i la pèrdua de biodiversitat. Aragó, Galícia. Totes són de l’interior o del nord peninsular
i desguassen a l’Atlàntic o al Cantàbric, tret del riu Ebre,
que desemboca al Mediterrani.
R. L.
30 Usa les TIC
24 R. L.
R. L.
31 • En les de clima oceànic, de muntanya o mediterrani
Pàg. 166 continentalitzat.
• Per què en aquests climes les precipitacions són més
Competència social. Aplica una tècnica. Elaborar
abundants.
un dossier: Espanya a diferents escales
25 Treball cooperatiu Pàg. 169
R. L.
Treball cooperatiu. Una investigació a partir de l’IGN
Pàg. 167
32 Usa les TIC
• R. L.
Resol un cas pràctic. Muniellos, paisatge natural • R. L.
i patrimoni cultural
• R. L.
26 • L’oceànic. • Factors dinàmics com els fronts i les masses d’aire,
• El medi natural oceànic és muntanyós, amb costes i factors geogràfics, com el tipus de relleu.
rectilínies i escarpades; clima oceànic (temperatures suaus • Terratrémols (golf de Cadis, oest peninsular), vulcanismes
i precipitacions abundants); rius curts, cabalosos i regulars, (Canàries, Girona, Almeria, València, Castelló, Ciudad Real)
i vegetació de bosc atlàntic (fajos, castanyers, grèvols…), i inundacions (litoral mediterrani, cantàbric, Pirineus,
landes i prats. divisòries del Guadiana i Tajo).
• Són figures de protecció complementàries. Així, una 33 Expressió escrita
ZEPA és una zona d’especial protecció per a les aus
• R. L.
i les reserves de la biosfera busquen impulsar el
desenvolupament harmònic i la integració de poblacions
en la natura.
• R. L.
27 • T
reballa amb l’atles. Serralada Cantàbrica. Sí, pel seu
aïllament.
• És un habitatge circular construït amb pedra i un sostre de
palla i fusta. Encara es continuen utilitzant en l’actualitat,
però de forma residual.
28 • R. L.

8
LA PREHISTÒRIA
Pàg. 179 Pàg. 181 •
Interpreta la imatge 2 Expressió escrita

• R. M. Crani núm. 5, conegut com a Miguelón: és un crani R. G. •
que es troba en bon estat de conservació; pelvis, batejada •
Data
com a Elvis, l’estudi de la qual ha donat a conéixer que Espècie Característiques
d’aparició
aquells primitius éssers humans eren tan alts com nosaltres, P
Ardipithecus 4,4 Ma Feia poc més d’un metre
però més robustos; la mandíbula de la Sima de l’Elefant: c
i s’alimentava de brots tendres,
més d’1.200.000 anys d’antiguitat, conserva diverses f
fruits i vegetals tous. Era bípede.
dents.
Posseïa un cervell xicotet
• Perquè en aquesta sima no s’han trobat restes de (350 cm³), semblant al dels
ferramentes ni d’animals. ximpanzés.
• Atapuerca té una importància fonamental per al coneixement Australopithecus 4 Ma Bípede. Feia uns 1,5 metres
de l’evolució de l’ésser humà, sobretot perquè algunes d’alçària. El seu cervell era
de les restes arqueològiques que s’hi han trobat encara menut (450 cm³).
són la prova de l’existència d’una espècie nova, l’Homo
Homo habilis 2,5 Ma Cervell d’uns 600 cm³. Primera
antecessor, que va penetrar a Europa des d’Àfrica fa
espècie capaç d’elaborar
un milió d’anys. ferramentes.
• L’any 2000, la Unesco va declarar els homínids d’Atapuerca
Homo erectus 1,5 Ma Primera espècie que va eixir
Patrimoni de la Humanitat a causa de les excepcionals d’Àfrica. Cervell de 900 cm³.
troballes arqueològiques i paleontològiques que acull Va descobrir el foc i es creu
al seu interior, entre les quals destaquen fòssils d’almenys que utilitzava un llenguatge
quatre espècies distintes d’homínids: Homo sp (sense precisar senzill.
espècie), Homo antecessor, Homo heidelbergensis i Homo
Homo 800.000 Cervell d’uns 1.000 cm³. Restes
sapiens, que converteixen aquest jaciment en un referent
antecessor anys a Atapuerca, Burgos.
obligat per a qualsevol estudi de l’evolució humana.
Home de 200.000 Cervell de 1.500 cm³. Primera
Com ho sabem? Neandertal anys espècie que enterrà els morts.
• R. M. Es podria tractar d’una nova espècie fins ara Homo sapiens 195.000 Inventà l’art i desenvolupà
desconeguda, probablement el primer poblador d’Europa. anys el llenguatge.
El desgast de les dents i l’anàlisi de la mandíbula permetrà
saber com s’alimentaven fa més d’un milió d’anys.
Pàg. 183
3 Usa les TIC

Pàg. 180
La primera fase consisteix a crear una «llàgrima».
Claus per a estudiar Amb un percussor dur de quarsita eliminem l’escorça
i aprimem la peça mitjançant colps perifèrics alternants
• Anomenem prehistòria el període de temps transcorregut
sobre les dues cares. Així es crea un bifaç tosc. La segona
entre l’aparició dels primers avantpassats de l’ésser humà
fase consisteix a afinar la forma. Amb un percussor tou de
a Àfrica, fa uns 5 milions d’anys, i la invenció de l’escriptura,
banya de cérvol eliminem engrossiments i accidents
fa uns 5.000 anys.
de talla amb colps nítids i contundents en zones específiques
• És el llarg procés evolutiu que va portar a l’aparició de la vora. En tot el procés van sorgint ascles amples.
de l’ésser humà. En aquesta fase s’obté una forma quasi definitiva.
• A Àfrica, fa uns 5 milions d’anys. L’última fase és el retoc. Fem servir un percussor tou
Pensa. R. L. de grandària reduïda. Amb aquest percussor eliminem
les últimes imperfeccions de les arestes, que són la part
1 Interpreta la línia del temps
activa del bifaç.
• Paleolític, neolític, edat dels metalls. C
(Font: www.diariodeatapuerca.net/Bifaz.pdf)
• Paleolític: des de l’inici de l’hominització fins a •
l’aparició de l’agricultura i la ramaderia. Neolític: Claus per a estudiar
des de l’aparició de l’agricultura i la ramaderia fins a • Uns 5 milions d’anys.
la fabricació dels primers objectes de metall. Edat dels •
• Nòmada: que no viu sempre al mateix lloc, es desplaça. Bifaç:
metalls: des de la fabricació dels primers objectes de •
ferramenta de doble fulla i base arredonida, feta de sílex que
metall fins a la invenció de l’escriptura. •
permet tallar carn, escorxar animals, arrancar l’escorça dels
• El paleolític. Quasi 5 milions d’anys. arbres, tallar branques, etc. Resquill: làmina de pedra que
• Per la gran extensió que ocupa. s’obté en colpejar el sílex. •

• A les zones càlides vivien a l’aire lliure i a les zones fredes • A la cova d’Altamira (Cantàbria) i a la de Lascaux (França).
construïen cabanyes amb branques i pells o es refugiaven • Són xicotetes escultures en pedra, ivori o os
en coves. que representen dones amb els òrgans sexuals molt
• De la recol·lecció, la caça i la pesca. desenvolupats. Probablement, les esculpien perquè els esperits
• Còdols, bifaços, ganivets, puntes, agulles, arpons, hams. propiciaren la fertilitat de les dones de la tribu.
De pedra i os. Pensa. R. M. La fertilitat de les dones era fonamental per a assegurar
Pensa. Els va permetre il·luminar les coves, calfar-se, la supervivència de la tribu a causa de l’elevada mortalitat.
cuinar els aliments, fer fugir els animals salvatges i fabricar
ferramentes més bones.
Pàg. 188
4 Saber fer. Identificar ferramentes del paleolític
• Bifaç: tallar carn, escorxar animals, arrancar l’escorça dels
arbres, tallar branques, perforar. Punta de fletxa: caçar. • Els éssers humans aprengueren a cultivar plantes i a domesticar
Rascador: per a netejar les pells. Burí: gravar i elaborar animals, es feren sedentaris i aparegueren els primers poblats,
ferramentes d’os. Arpó: per a pescar. Agulla: cosir les pells. la propietat privada i les desigualtats socials. També hi hagué
avanços tècnics: començà a utilitzar-se la pedra polida, es van
• Pedra: bifaç, rascador, punta de fletxa, burí. Os o banya:
fabricar teixits i es va inventar la ceràmica.
arpó, agulla.
• Perquè havien de viure prop de les terres que treballaven.
Pensa. Una revolució és un canvi important en l’estat
Pàg. 184
o govern de les coses. Parlem de revolució neolítica perquè
5 Educació cívica el pas de nòmades a sedentaris i el cultiu d’aliments van suposar
un canvi profund en les formes de vida.
R. M. Resultaria molt difícil, perquè els membres de la
tribu s’ajuden entre ells i es protegeixen dels depredadors
i dels membres d’altres tribus, a més de caçar junts i Pàg. 189
ensenyar als fills les coses necessàries per a sobreviure.
10 Saber fer. Interpretar pintures llevantines
6 Expressió escrita
• Es tracta d’una escena de caça en què diversos homes
R. M. Els éssers humans eren caçadors i recol·lectors,
disparen amb arcs a un grup de cèrvids.
s’agrupaven en clans i tribus, utilitzaven ferramentes
de pedra i os i eren nòmades. • Homes. Caçaven en grup.
• Cèrvids. Arcs i fletxes.
• La imatge paleolítica representa només animals de
Recol·lectaven fruits, caçaven i pescaven per aconseguir
forma realista i amb volum, que s’aconsegueix amb
aliment. A més, fabricaven ferramentes amb les quals
gradacions tonals. A més, usen policromia. En la pintura
adobaven les pells i elaboraven vestits. També feien foc
neolítica les figures són més esquemàtiques,
per il·luminar-se, calfar-se, protegir-se i cuinar, i realitzaven
monocromes, i hi ix la figura humana; així mateix,
pintures a les coves.
es pinta sense volum.
Pàg. 186
Pàg. 190
8 Interpreta la imatge
• En posició decúbit supí, estirat cap per amunt.
• Cuidar els animals, elaborar farina, realitzar ceràmica,
• Collars de petxines.
teixir, fabricar coques, fer cistelles, cultivar el camp,
decorar murs, retre culte als déus.
Pàg. 187
• La ceràmica s’elaborava a partir de fang, que es modelava
9 Treball cooperatiu amb les mans o amb un torn i es coïa o es deixava endurir
al sol. Per als teixits, de primer s’elaborava fil a partir de
R. G.
llana d’ovella o de fibres vegetals i després es trenaven
Claus per a estudiar els fils al teler fins a obtindre una tela.
• Creien en l’existència d’esperits que intervenien en les seues 12 Usa les TIC
vides, per ajudar-los en la caça i protegir-los de les malalties, R. G.
o bé per provocar mals o causar la mort.
• Fa uns 35.000 anys.
Pàg. 192
• Pintures sobre roca, als sostres i a les parets de les coves.
• Es desconeixen. Molts historiadors pensen que formaven part 13 Interpreta els dibuixos
d’una cerimònia religiosa per a afavorir la caça. • La A consisteix a colpejar el metall amb el martell, és la
• Representen animals, són realistes i policromes. més senzilla. La B es basa en el mateix, però el metall

es calfa abans de colpejar-lo perquè agafe forma més d’aquella civilització com ara joies o ferramentes i ens indica
fàcilment. La C converteix el metall en líquid i deixa que quins tipus d’aliments i begudes consumien.
se solidifique en un motle.
• La més primitiva és la A i la més avançada, la C: requereix
Pàg. 197
més coneixements, ferramentes i materials.
• La A, perquè en aquesta edat s’acabava de descobrir la 16 Usa les TIC
metal·lúrgia. R. L.
• A l’Homo erectus.
• Fa uns 7.000 anys.
• Les troballes més destacades són algunes pintures rupestres
• Es desenvolupà el comerç, aparegueren les primeres i plaquetes de pedra amb gravats i pintures.
ciutats, sorgiren noves ocupacions (guerrers, sacerdots,
• R. M. Es poden citar aquests: cova del Bolomor, Cova Negra,
comerciants), s’incrementaren les divisions socials.
cova de les Malladetes, cova del Parpalló, cova del Reinós
• La roda, la vela, l’aladre, el regadiu, la construcció de canals. i Cova Fosca.
• Monuments megalítics: els elaborats amb grans • Recipients de ceràmica cardial, destrals i aixes de pedra
pedres. Menhir: pedra allargada clavada verticalment. Dolmen: polida, molins de mà, culleres, espàtules, agulles i grans
grans pedres verticals clavades a terra i cobertes de lloses de collar. Alguns d’aquests objectes, com els recipients,
horitzontals. Cromlec: recinte circular ample, format per servien per a contindre aliments obtinguts de l’agricultura;
l’agrupació de molts menhirs. altres, com els molins o les culleres, per a transformar-los
Pensa. Els metalls eren escassos i molt buscats: suposaven i menjar-se’ls.
una riquesa important. Per això era necessari que hi • S’elaboraren una gran varietat d’objectes metàl·lics: destrals,
haguera homes, els guerrers, per a defensar el poblat cisells, serres, punxons, aladres, ornaments i armes.
de possibles atacs d’altra gent que volguera apoderar-se
Hi hagué una ocupació intensa concentrada en poblats
dels metalls.
construïts en llocs elevats i emmurallats.
Els habitatges tenien forma rectangular i estaven fets de
Pàg. 194 pedra i fang.
Els enterraments es realitzaven prop o dins dels poblats
i eren individuals, acompanyats d’un ric aixovar amb les
• Paleolítica, pel motiu animal, la policromia, el volum pertinences del difunt.
i el realisme.
Pensa. Una de les diferències més importants és que al territori
• Un bisó. valencià les persones del neolític habitaren sobretot en coves,
ja que els poblats són escassos. També destaca la decoració
Pàg. 195 radial de la ceràmica.
15 Usa les TIC

Pàg. 198
R. M. La base de l’economia argàrica era la ramaderia,
sobretot d’animals com ara cabres, ovelles, porcs, 17 Resumeix l’essencial
cavalls i vaques. També practicaven l’agricultura Paleolític
de cereals i lli, i la mineria amb l’explotació del coure.
Dates (inici i final). Inici: Fa uns 5 milions d’anys, amb
Elaboraven punyals, espases, i hi ha una important
l’aparició dels avantpassats de l’ésser humà. Final: Fa uns
presència d’ornaments de plata i or en els aixovars
10.000 anys.
funeraris de més prestigi. Així mateix, realitzaven
On vivien. Eren nòmades. A les zones càlides vivien a l’aire
ceràmica de bastant qualitat.
lliure; a les fredes es refugiaven en coves o cabanyes de
branques i pells.
De què s’alimentaven. De la caça, la pesca i la recol·lecció.
• A Orce, Granada.
Ferramentes. Ferramentes de pedra i os, com ara bifaços,
• Paleolític: a la cornisa cantàbrica: Altamira (Cantàbria).
arpons, agulles...
Neolític: al Llevant (el Cogul, a Lleida; la Valltorta,
a Castelló; l’Aranya, a València; Alpera, a Albacete). Invents o descobriments. Domini del foc.
• Los Millares: s’hi han trobat enterraments col·lectius Mostres d’art. Pintures rupestres, gravats i escultures
davall monticles de terra (túmuls). El Argar: vivien en en pedra, ivori o os (venus).
poblats fortificats. Neolític
Pensa. R. M. Ens revela les seues creences sobre una Dates (inici i final). Inici: Fa uns 10.000 anys, amb
possible vida després de la mort, ens pot indicar si es tracta l’aparició de l’agricultura i la ramaderia. Final: Fa uns 7.000
d’una societat jerarquitzada o no, ens mostra objectes anys.

On vivien. Es van fer sedentaris. En poblats prop dels rius. De què s’alimentaven. Del que obtenien de l’agricultura
De què s’alimentaven. Del que obtenien de l’agricultura i la ramaderia, i també de la caça i la pesca.
i la ramaderia, i també de la caça i la pesca. Ferramentes. Ferramentes sobretot de bronze (cultura del
Ferramentes. Ferramentes de pedra polida, com aixades, bronze valencià), com destrals, cisells, serres, punxons, etc.
corbelles i molins. Invents o descobriments. Fosa dels metalls.
Invents o descobriments. L’agricultura, la ramaderia, Mostres d’art. Aixovar dels enterraments.
la ceràmica i els teixits. El temps
Mostres d’art. Pintures rupestres més esquemàtiques,
18 Principi: aparició dels éssers humans. Final: invenció
d’un sol color, que representaven escenes de caça
de l’escriptura.
esquemàtiques amb protagonisme de la figura
19 R. G. Tres etapes: paleolític, neolític i edat dels metalls.
humana.
Edat dels metalls 20 Ardipithecus, Australopithecus, Homo habilis, Homo
erectus, Homo antecessor, home de Neandertal, Homo
Dates (inici i final). Inici: Fa uns 7.000 anys, amb
sapiens.
la fabricació dels primers objectes de metall. Final:
Fa 5.000 anys, amb la invenció de l’escriptura. 21 • Descobriment del foc, invenció de la ceràmica, invenció
On vivien. En poblats i ciutats xicotetes. de la roda.
De què s’alimentaven. Del que obtenien de l’agricultura • Paleolític, neolític i edat dels metalls, respectivament.
i la ramaderia, i també de la caça i la pesca. • Teler: neolític. Vela i aladre: edat dels metalls.
Ferramentes. Ferramentes de coure, bronze o ferro, El territori
com ara armes, aixades, etc. 22 • La zona d’expansió de l’art megalític. El bifaç significa
Invents o descobriments. Roda, vela, aladre. jaciment paleolític, l’atifell indica la presència d’un
Mostres d’art. Monuments megalítics, com ara menhirs, jaciment neolític i l’espasa, un jaciment de l’edat
dòlmens i cromlecs. dels metalls.
La prehistòria a la Comunitat Valenciana • R. M. Per exemple, «Jaciments prehistòrics a la península
Ibèrica».
Paleolític
• R. M. Paleolítics: Altamira, Cova Negra. Neolítics:
Dates (inici i final). Inici: Fa uns 5 milions d’anys, amb
Cascajos, Cova Fosca. Edat dels metalls: El Argar,
l’aparició dels avantpassats de l’ésser humà. Final:
Los Millares.
Fa uns 10.000 anys. Restes més antigues superiors
a 350.000 anys. • Paleolítiques: nord, est i sud de la Península. Neolítiques:
nord, centre i est de la Península. Edat dels metalls: nord,
On vivien. Eren nòmades. Campaments a l’aire lliure
centre i sud de la Península, i a les illes Balears.
o en coves.
De què s’alimentaven. De la caça, la pesca i la recol·lecció. Pàg. 199
Ferramentes. Ferramentes de pedra i os, com ara bifaços,
arpons, agulles... Conceptes
Invents o descobriments. Domini del foc. 23 • Procés evolutiu a través del qual els nostres avantpassats
Mostres d’art. Pintures rupestres i plaquetes de pedra van anar adquirint les característiques que ens diferencien
amb gravats i pintura. dels primats.
• Canvi profund en les formes de vida a causa del cultiu
Neolític
d’aliments i la domesticació dels animals.
Dates (inici i final). Inici: Fa uns 7.000 anys. Final: Fa uns
• Expressió artística arquitectònica que es basa en la
4.200 anys.
construcció de monuments amb grans pedres.
On vivien. Sobretot en coves.
24 Nòmada és el qui es desplaça d’un lloc a un altre
De què s’alimentaven. Del que obtenien de l’agricultura
constantment, sense residència permanent; sedentari
i la ramaderia, i també de la caça i la pesca.
és el qui viu sempre al mateix lloc.
Ferramentes. Ferramentes de pedra polida, com ara
destrals i aixes, i d’os. La forma de vida
Invents o descobriments. L’agricultura, la ramaderia 25 R. L. En el paleolític, els éssers humans vivien en tribus d’uns
i la ceràmica. vint a quaranta individus, formades per unes poques famílies.
Mostres d’art. Art rupestre llevantí i ceràmica cardial. Diverses tribus compostes per persones d’un mateix grup
formaven un clan. Es dedicaven a la recol·lecció de fruits
Edat dels metalls
silvestres, a la caça i a la pesca, i es desplaçaven
Dates (inici i final). Inici: Fa uns 4.200 anys. Final: Fa 5.000 d’un lloc a un altre en cerca d’aliment. Vivien a l’aire lliure
anys, amb la invenció de l’escriptura. a les zones càlides o en coves o cabanyes en llocs freds,
On vivien. En poblats emmurallats. i vestien pells d’animals.

26 • Per la necessitat de cuidar els cultius. 35 A l’Amèrica del Nord ocuparen tot el territori de l’actual
• Per la necessitat de buscar matèries primeres per Canadà i la part nord dels Estats Units; a l’Amèrica del Sud
a elaborar ferramentes, armes i ornaments de s’estengueren per tota la serralada dels Andes; a Europa
metall. ocuparen el nord i l’est i els cims dels Alps i Pirineus; a Àsia
s’estengueren per la serralada de l’Himàlaia i per zones
27 Paleolític: domini del foc (permet cuinar els aliments,
de l’interior de Sibèria; a l’hemisferi sud ocuparen tota
defensar-se, il·luminar-se i fabricar ferramentes). Neolític:
l’Antàrtida.
teixits (permet vestir-se amb roba de millor qualitat),
ceràmica (permet disposar de recipients). Edat dels metalls: 36 R. M. El paisatge es tornava més àrid i pobre; la vegetació
roda (permet el transport per terra), vela (permet el transport arbòria reculava i només quedaven gramínies i arbustos
per mar), aladre (facilita les faenes agrícoles). de port baix. La fauna emigrava a zones més càlides
i apareixien animals adaptats als gels, com ara l’ós de
La cultura i l’art les cavernes o el mamut. A més, descendia el nivell dels
28 A: cavall realista, amb volum, policrom; pertany mars i es modificava la xarxa hidrogràfica. M
al paleolític. B: animals i persones, monocrom, línies 37 Treball cooperatiu l
esquemàtiques; pertany al neolític.
R. M. Algunes mesures: migrar a zones més càlides,
29 Ambdues imatges són mostres d’un culte refugiar-se a l’interior de les coves i calfar-se amb foc,
a la fecunditat. utilitzar pells d’animals per a vestir-se i protegir-se…
Compromesos. El llegat dels primers éssers humans
30 Les manifestacions artístiques Pàg. 201
• Es tracta d’una estructura de pedra formada per

Resol un cas pràctic. La rèplica d’Altamira
grans blocs verticals clavats a terra sobre els quals
descansen a manera de teulada altres blocs 38 Busca informació i investiga
horitzontals. • R. L. La cova d’Altamira va ser descoberta l’any 1868 per
• Es va utilitzar durant l’edat dels metalls com a un caçador, Modesto Cubillas. Cubillas degué comentar
sepultura col·lectiva. el descobriment a Marcelino Sanz de Sautuola. En 1879,
• Els menhirs i els cromlecs. tornà a la cova acompanyat de la seua filla María, de 9
anys, la qual s’hi va endinsar i va veure unes pintures al
31 Les ferramentes
sostre. Sautuola quedà sorprés de contemplar-les i donà
• A: corbella del neolític. B: arpó d’os del paleolític. a conéixer el descobriment a la comunitat internacional
C: bifaç del paleolític. que, al principi, dubtà de la seua autenticitat.
• A: per a segar els camps; es continua usant hui. • Perquè són considerades el màxim exponent
B: per a pescar; hui no s’usa. C: per a escorxar, de la pintura del paleolític.
colpejar…; hui no s’usa.
• Perquè les pintures s’estaven deteriorant a causa
32 La metal·lúrgia de la massiva afluència de visitants i curiosos.
• R. L. • Va ser inaugurada el 17 de juliol de 2001. Es troba al costat
de l’original.
Pàg. 200
• La Neocova està situada dins del Museu d’Altamira
i reprodueix la cova original. Mostra Altamira com degué ser
Competència social. Aplica una tècnica. Investigar en el paleolític, no com és ara, sense les solsides que hi ha
en Internet sobre les glaciacions hagut des d’aleshores. Consta d’un vestíbul, el Gran Sostre,
on es troben les principals pintures i una galeria final amb
33 • Van ser períodes de clima molt fred durant els quals màscares i altres figures.
els gels van cobrir gran part d’Europa, Àsia i l’Amèrica
del Nord. 39 Llig el document i respon
• Cinc. • Comprovar l’hàbitat de la cova tal com estava en l’època
• Període interglacial. en què va ser habitada per l’ésser humà prehistòric, molt
més real que la cova original; tindre accés als quasi 200
• Mamuts, cérvols gegants, rinoceronts llanuts, tigres de
metres quadrats del sostre policrom, que en l’original
dents de sabre, bou mesquer, bisó estepari, ós de les
només és visible en un 40 %, i trobar informació en el
cavernes… Es tracta d’animals adaptats al fred, amb pells
museu per a entendre millor la vida de l’ésser humà en
gruixudes i més grans que les espècies actuals.
el paleolític.
• No, vivim en un període interglacial.
• Explica que la Neocova no és una mera còpia de l’original,
34 La vegetació era molt pobra i escassa, formada per gramínies sinó que en el disseny han intervingut una gran quantitat de
i altres plantes herbàcies. Només en algunes àrees on les científics que han tractat de reproduir l’aspecte original de
condicions eren menys rigoroses, com les valls litorals o en la cova. En aquest sentit, la Neocova aporta molta
zones baixes de l’interior, es feien petits boscos. informació sobre el paleolític, és «un gran llibre obert».

40 Valora Com s’analitza l’aixovar d’una tomba?
• R. L. 44 Observa, pensa i respon
• Es podrien deteriorar a causa la humitat, la il·luminació • A: objecte decoratiu que representa un home llaurant.
i la respiració humana, i podrien arribar a desaparéixer. B: daga o espasa per a lluitar. C: escut per a defensar-se.
• R. L. • Metall.
41 Planteja una solució • Edat dels metalls, per la composició dels objectes.
• R. L. • Probablement era un guerrer, ja que aquest és el tema
dels objectes de la tomba.
• R. L.
Pàg. 203
Pàg. 202
Treball cooperatiu. Una recreació de la prehistòria:

Maneres de pensar. Anàlisi científica. Com es va expandir
El clan de l’ós de les cavernes
l’ésser humà?
45 Comprensió lectora
• En el paleolític.
• Àfrica.
• Ardipithecus, Australopithecus, Homo habilis, Homo erectus. • Feien menys d’un metre i mig, eren d’ossos forts, de
cames musculoses i peus plans. Els braços eren llargs
• Europa i Àsia.
i estaven encorbats, com les cames. El nas era ample,
• Amèrica. en forma de bec; la mandíbula ixent, sense barbeta;
• Homo sapiens. el front baix, estret i inclinat; el cap era llarg i gran;
43 Reflexiona i el coll, curt i gros.
• En cerca d’aliment i de condicions de vida més segures Que era prima, de front alt, nas xicotet i cara plana,
(menys depredadors). i no tenia pèl a la pell.
• Els altres continents es mantindrien verges. • És un ésser o objecte de la natura, generalment
• Es creu que hi passaren a través de l’estret de Bering. un animal, que en la mitologia d’algunes societats
Aleshores, ambdós continents estaven units per es pren com a emblema protector. Perquè no
una estreta franja de terreny. causaren mals a la tribu, a les persones.
• Es creu que els éssers humans arribaren a Oceania • Iza és la dona embarassada que troba Ayla. Brun
procedents d’Àsia fa uns 70.000-50.000 anys. és el cap del clan. Mog-ur és el mag.; té més de trenta
Aleshores, el clima era molt més fred i el nivell del anys i ja és considerat un ancià.
mar més baix. Austràlia i Nova Guinea formaven un • Dades sobre la forma de vida, l’esperança de vida,
únic continent anomenat Sahul, fet que permetia l’alimentació, el caràcter nòmada, les ferramentes
el desplaçament dels éssers humans. i les medecines que utilitzaven.
46 Usa les TIC. R. L.

9
LES CIVILITZACIONS FLUVIALS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE
Pàg. 205 per reprimir revoltes secessionistes o per rebutjar C

les amenaces d’altres pobles sobre les fronteres. •
Conquistà Egipte els anys 666-663 aC; però el va perdre
• Al nord, a l’altiplà de Gizeh. l’any 655. El 640 derrotà els seus tradicionals enemics
• La de Kheops. També la de Kheops. d’Elam i n’arrasà la capital, Susa. Assurnasirpal II: regnà
•
entre 884 i 859 aC. Va ser el tercer rei de l’imperi
• Eren la tomba del faraó.
neoassiri. És conegut per les seues conquistes militars
• En la construcció participava molta gent. Primerament i la consolidació de l’imperi assiri. El va succeir el seu fill P
s’extreia la pedra de les pedreres, després es transportava Salmanassar III. Nabucodonosor II: rei de Babilònia i
fins on s’edificava la piràmide. (605-562 aC). Era fill de Nabopolassar, un general caldeu
• Les piràmides de Gizeh, els jardins de Babilònia, el temple que després de la mort d’Assurbanipal es va proclamar
d’Àrtemis a Efes, l’estàtua de Zeus a Olímpia, el mausoleu sobirà d’Elam, Mesopotàmia, Síria i Palestina. Fundà
d’Halicarnàs, el colós de Rodes i el far d’Alexandria. l’imperi neobabilònic, que va ocupar l’espai de l’imperi
assiri. Nabucodonosor va assegurar el domini d’aquests
Com ho sabem?
territoris i derrotà els egipcis en la batalla de Karkemish
• Només els reis, els faraons. (605 aC), encara en vida del seu pare. Mort Nabopolassar
• Perquè els saquejadors de tombes no aconseguiren trobar aquell mateix any, Nabucodonosor el va succeir i es
la cambra funerària. consagrà a la tasca de consolidar l’imperi que havia
heretat, combatent incessantment contra els enemics,
especialment a la zona siropalestina. Conquistà Jerusalem
Pàg. 206 i féu destruir la ciutat i el temple.
1 Usa les TIC

R. M. L’escriptura ideogràfica xinesa es basa en figures que Pàg. 209
simbolitzen idees per mitjà d’icones; l’escriptura fenícia era
de tipus consonàntic: cada lletra tenia una representació, 4 Interpreta el mapa i la línia del temps
però no s’utilitzaven vocals. L’escriptura egípcia és un tipus
• Assíria està situada al curs alt dels rius Tigris i Eufrates,
d’escriptura que usa caràcters ideogràfics combinant-los
i Caldea, al curs baix.
amb caràcters fonètics que representen un o diversos sons
que s’anomenen jeroglífics. • Tigris: Dur Sharrukin (Khorsabad), Nínive, Assur, Eshnunna,
Kish, Nippur, Lagash. Eufrates: Karkamish, Mari, Babilònia,
Uruk, Larsa, Ur, Èridu.
Pàg. 207
• Amb Assurbanipal, cap a 669-627 aC.
• Els sumeris.
• La Xina, l’Índia, Mesopotàmia, Egipte.
• L’etapa sumèria 700 anys, l’imperi accadi 500, l’imperi
• La Xina: Iang-Tsé i Huang He. L’Índia: Indus. Mesopotàmia:
babilònic 444, l’imperi assiri 744 i l’imperi neobabilònic 73.
Tigris i Eufrates. Egipte: Nil.
• Tròpic de Càncer. És una zona càlida. Claus per a estudiar
Claus per a estudiar • Va sorgir en el III mil·lenni aC i durà fins al segle VI aC.
• La invenció de l’escriptura. • Entre rius.
• Un poder polític fort, una societat molt jerarquitzada C
• Era una regió clau per al comerç entre l’Àsia Menor, el mar
i la construcció de grans obres. Mediterrani i Síria. •
• Perquè totes es desenvoluparen al voltant d’un o diversos •
• Assíria al nord i Caldea al sud.
rius.
• Són persones que treballen en l’administració de l’estat. • Etapa sumèria, imperi accadi, imperi babilònic, imperi assiri,
Van sorgir per administrar les propietats dels primers imperi neobabilònic.
reis. Pensa. Turquia, Síria, l’Iraq, l’Iran, el Líban, Israel, Jordània, Egipte, •
Pensa. R. M. Els rius són fonamentals per al desenvolupament l’Aràbia Saudita, Kuwait.
d’una agricultura capaç d’alimentar grans poblacions.
Pàg. 210 •
Pàg. 208
5 Saber fer. Interpretar una piràmide social
• En cinc.
• Assurbanipal: rei d’Assíria entre 669-627 aC. Va ser un
rei conquistador, que portà l’imperi assiri a la màxima • Esclaus, artesans i camperols la pitjor; reis, nobles P
expansió, fet que l’obligà a mantindre contínues guerres i sacerdots la millor. p

Claus per a estudiar Pàg. 215
• Estava dividida en dos grups: els privilegiats (rei, aristocràcia,
9 Interpreta el mapa i la línia del temps
sacerdots, escribes) i els no privilegiats, que podien ser lliures
(camperols, artesans) o esclaus. • Nord, mar Mediterrani; est, mar Roig; oest, desert de Líbia.
• Al voltant del Nil.
• Privilegiats: rei, aristocràcia, sacerdots, funcionaris.
No privilegiats: lliures (camperols, artesans) i esclaus. • El Baix Egipte és la zona del delta i la desembocadura;
l’Alt Egipte és el curs alt del Nil, al sud del Baix Egipte.
Pensa. No, perquè la lectura i l’escriptura s’han universalitzat
i tots els ciutadans aprenen a llegir i a escriure en la infància. • L’imperi nou.
• Abu Simbel, Idfû, Luxor, Vall de les Reines, Vall dels Reis,
Karnak, Tebes, Coptos, Tell-el-Amarna, Hermòpolis,
Pàg. 211 Heracleòpolis, Saqqara, Memfis, Heliòpolis, Tanis, Gizeh,
Interpreta les imatges Sais.
6
• Temples: Abu Simbel, Idfû, Karnak, Luxor. Tombes: Vall
• D’aquesta manera se simbolitza que té més importància,
de les Reines, Vall dels Reis, Tell-el-Amarna, Saqqara,
més poder.
Memfis, Gizeh.
• Nus, en senyal de submissió i que s’han convertit en
• Memfis.
esclaus.
• Tebes.
• En efecte, representa les distintes classes socials
sumèries. Hi ha el rei, els dignataris i els sacerdots, • Durant l’imperi nou.
els camperols i artesans, els guerrers i els presoners • Abans de Crist.
de guerra, que són els esclaus.
7 Educació cívica
• Al nord-est d’Àfrica.
R. M. Sí, n’hi ha. Moltes societats encara supediten la dona
a l’home. R. L. • Les terres negres eren les planes fèrtils de les riberes del Nil;
les terres roges eren el desert que es localitzava més enllà de
les terres negres.
Pàg. 213 • Uns 3.000 anys, entre el 3100 i el 31 aC.
8 Saber fer. Interpretar el ziggurat d’Ur • Imperi antic, imperi mitjà, imperi nou.
• Són grans estructures que sobreïxen a la plana i es troben • R. M. Antic: s’estableixen les bases de l’estat i la societat
en un estat d’abandó complet. d’Egipte. Mitjà: té lloc una gran expansió cap a l’exterior.
Nou: època d’esplendor.
• Realitzada en atovó recobert de rajola, consta d’una gran
escala que condueix al cim d’una estructura piramidal • La invasió de pobles estrangers. Els últims, els romans.
dividida en set terrasses, de les quals només se n’han Pensa. R. M. En efecte, la civilització egípcia no hauria sigut
conservat tres. Té grans portes i, a la part superior, un possible sense l’efecte fertilitzador del Nil i les seues crescudes
santuari dedicat al déu lunar Nanna. anuals, que convertien la franja de terres que rega en un terreny
• Perquè vivien en un territori pla, sense muntanyes. molt apte per a l’agricultura. R. L.
El ziggurat era l’estructura que estava més alta i, per tant,
més prop del cel, la llar dels déus.
Pàg. 216
10 Usa les TIC
• La creença en diversos déus.
• Hatšepsut va ser una reina-faraona de la dinastia XVIII,
• Construïen amb rajola i atovó. Inventaren l’arc i la volta. que governà entre 1490-1468 aC, en l’imperi mitjà.
Ambdós es basen en el mateix principi, són estructures Cleòpatra va ser reina de la dinastia ptolemaica, en l’imperi
en forma de mitja circumferència que permeten descarregar nou, i governà entre el 69 i el 30 aC.
el pes dels murs.
• Hatšepsut va dedicar la major part del seu regnat
• El temple era la seu del govern, dels tribunals de justícia i de les a edificar i restaurar temples i va ser una governant
escoles. Prop del temple es construïen els ziggurats, enormes pacífica. Cleòpatra va ser l’última reina del període
torres escalonades que complien diverses funcions: observatori hel·lenístic, amb ella tingué lloc la conquista romana
astronòmic, lloc de culte o centre d’endevinació. i acabà l’imperi nou.
• Posició frontal, falta de moviment i cares amb ulls grans.
Representen figures importants (déus, reis o alts funcionaris)
asseguts o drets. Els relleus representen escenes • El faraó era un rei amb poder absolut. Una dinastia
d’esdeveniments importants. és la successió de reis d’una mateixa família.
Pensa. R. M. Sí, la majoria dels pobles de l’antiguitat eren • Dictava les lleis, governava el país, posseïa gran part de les
politeistes: egipcis, grecs, romans, etc. terres, controlava el comerç i manava sobre l’exèrcit.

• Eren els membres de la família del faraó i d’altres famílies Pàg. 221
les quals aquest havia recompensat amb extenses terres
i grans riqueses. 13 Saber fer. Interpretar el temple de Karnak
• Els nobles governaven les províncies en què es dividia • Les parts del temple són: avinguda de les esfinxs,
Egipte: feien complir les ordres del faraó i recaptaven pilons, pati inicial, sala hipòstila i santuari del déu.
els impostos. Els sacerdots dirigien els ritus religiosos • La construcció en pedra, l’absència d’arcs i cúpules
i administraven els temples. Els escribes redactaven els (edificis allindanats), la utilització de columnes,
documents oficials i portaven els comptes dels impostos les dimensions colossals.
reials i de les mercaderies que entraven i eixien dels
• Informa que els pilons i les grans columnes
magatzems de palau. L’exèrcit protegia les fronteres d’Egipte.
estaven pintats amb imatges de gran colorit
• Perquè només ells, els sacerdots i alguns nobles sabien i de l’existència de dependències annexes,
llegir i escriure. probablement per a ús dels sacerdots que
Pensa. Sí, perquè el seu poder era absolut i la seua paraula, cuidaven el temple.
la llei. • A partir de l’estudi de les restes, de documents
de l’època, de pintures i d’altres temples semblants.
Pàg. 217
11 Interpreta la imatge Pàg. 222
• Amb lligadura cerimonial (nemes) adornada amb una Claus per a estudiar
figura d’un voltor i una altra d’una serp, bastó de pastor,
• Mitjançant la momificació.
barba postissa i flagell.
• Mastaba: forma de prisma amb parets inclinades
• Voltor: símbol de l’Alt Egipte. Serp: símbol del Baix Egipte.
i cambra funerària subterrània. Piràmide: forma
Nemes: símbol del poder reial, atorgat pels déus. Bastó:
piramidal amb cambra funerària a l’interior. Hipogeu: C
símbol de l’autoritat i la protecció sobre el poble. Barba:
excavació a l’interior d’una muntanya que conté •
símbol de la divinitat. Flagell: símbol del poder per a
la cambra funerària.
castigar els enemics.
Pensa. Per a recordar al difunt com havia sigut la seua
12 Educació cívica
vida.
Perquè ens permet conéixer detalls sobre l’administració
•
d’Egipte i la vida quotidiana.
Pàg. 223
Pàg. 218 14 Usa les TIC

Hi havia diverses tècniques de momificació. Les diferències
estaven en la composició dels olis i ungüents utilitzats,
• A l’agricultura. així com el farciment usat, que podia ser de flors, fulles
• Solien ser presoners de guerra. i palla, o benes amarades en resines. En les primeres
Pensa. Perquè podien tindre, administrar i heretar propietats, dinasties els cossos eren embenats amb lli i depositats en
•
comprar i vendre béns i fins i tot divorciar-se, cosa que no era sarcòfags de pedra o fusta. Els cossos es banyaven en natró,
una mescla de sals de sodi (carbonat sòdic, bicarbonat •
habitual en altres societats de l’època.
sòdic, sulfat sòdic i clorur sòdic) existents de forma natural P
a Egipte, com a assecant natural dels cossos, pels orificis e
Pàg. 220 s’extreia el cervell i després es tapaven amb cera. S’obria c
el lateral de l’abdomen i per ací s’extreien les vísceres.
• Que creien en l’existència de diversos déus, com Ra, Horus
o Amon. • Es tracta d’un recipient amb aspecte antropomorf
que reprodueix externament els trets físics
• Creien que els ritus religiosos eren necessaris per a mantindre del difunt amb els braços encreuats damunt del pit
l’equilibri de l’univers. Per exemple, pensaven que la successió i una profusa decoració basada en imatges
de les estacions o la crescuda anual del Nil depenien d’aquests de déus.
ritus. Per això, era imprescindible que cada déu tinguera un
• Per a invocar la protecció dels déus per al difunt.
temple on guardar la seua estàtua i realitzar el culte religiós.
Pensa. Un ritu és un costum o cerimònia que sempre es repeteix 16 Expressió oral
de la mateixa manera i un conjunt de regles establides per al • Informació sobre els seus coneixements mèdics,
culte i cerimònies religioses. Ritus catòlics, per exemple, són la els materials que utilitzaven, els vestits i les teles,
celebració de la missa o el baptisme. Ritus de l’islam són el dejú les creences, els costums funeraris, l’orfebreria,
durant el mes del ramadà o l’oració cinc vegades cada dia. l’alimentació, etc.

Pàg. 224 Pàg. 228
17 Interpreta les imatges 21 Resumeix l’essencial

• La utilització de la pedra com a material, les dimensions
colossals, la vista de front, el caràcter estàtic i rígid, Mesopotàmia Egipte
la idealització.
Es va desenvolupar Es desenvolupà al
• Per mostrar com és aquesta vida i perquè al difunt al territori situat nord-est d’Àfrica, prop
no li faltaren en l’altra vida les coses de què gaudia entre els rius Tigris del riu Nil.
en aquesta. i Eufrates.
Territori Dividit en Alt Egipte
Dividida en dues i Baix Egipte.
regions: Assíria
Pàg. 225 i Caldea.
18 Usa les TIC
Període sumeri, Imperi antic, mitjà
• Nefertiti va ser una gran reina de la dinastia XVIII d’Egipte, Etapes de imperi accadi, i nou.
esposa del faraó Akhenaton. la seua imperi babilònic,
• Va viure entre 1370 i 1330 aC. història imperi assiri, imperi
• Una segona cara davall del bust, amb trets facials un poc neobabilònic.
diferents: plecs a les comissures de la boca, pòmuls
Període sumeri: El faraó concentrava
menys pronunciats, pont del nas més pronunciat… Segons
ciutats tots els poders.
alguns investigadors, potser l’artista va decidir eliminar
independents.
aquests plecs, assuavir el pont del nas, etc., per reflectir
Organització Altres etapes:
els ideals estètics d’aquella època.
política imperi. Rei al
Claus per a estudiar capdavant,
• Tenia un sentit religiós perquè eren obres relacionades compleix també la
amb el culte als morts o els ritus de pas, i polític perquè funció de sacerdot.
transmetien un missatge polític, el poder del representat, Privilegiats (rei, Els nobles, sacerdots,
normalment el faraó. aristocràcia, escribes i exèrcit eren
• Escultura: la utilització de la pedra com a material, sacerdots, els grups privilegiats
les dimensions colossals, la vista de front, el caràcter escribes) i no i s’encarregaven de
estàtic i rígid, la idealització, la realització d’estatuetes Grups socials privilegiats, que l’administració de l’estat.
de temes quotidians. Pintura: colors vius, figures podien ser lliures Els no privilegiats eren els
hieràtiques i sense moviment que no tenen perspectiva (camperols, camperols, comerciants,
i es representen sense sentit de profunditat; els personatges artesans) artesans, servents i
segueixen el principi jeràrquic: els més importants són o esclaus. esclaus.
de dimensions més grans i se situen davant de tots els
altres. Politeistes (Anu, Politeistes (Ra, Amon, Isis,
Ištar, Enlil, etc.). Osiris, Horus…).
• A l’interior de les tombes i en temples i palaus.
Creien que els Creien que els ritus
• Informaven de com havia sigut la vida del difunt.
déus es religiosos eren necessaris
Pensa. R. M. Sí, perquè les proporcions colossals de moltes manifestaven a per a mantindre
escultures feien necessari un estudi d’enginyeria per a través dels l’equilibri de l’univers.
construir-les i col·locar-les en la posició final. fenòmens de la Creien en la vida
natura (la pluja, el després de la mort
vent…), dels i es preparaven per a
Pàg. 226 somnis o de viure en el més enllà.
Religió l’endevinació. Eren
19 Interpreta el mapa i creences Pensaven que era
representats imprescindible conservar
• El regne d’Israel i el regne de Judà. Els filisteus, els com a persones els cossos per a aquesta
moabites, els ammonites, els arameus i els fenicis. i tenien passions segona vida. Per això,
• Israel, Jordània, el Líban, Síria i l’Aràbia Saudita. humanes. desenvoluparen la
Tanmateix, eren momificació, un mètode
immortals. No per a evitar que els
Pàg. 227 creien en la vida cadàvers es
després de la mort. descompongueren:
els assecaven i els
• En una zona elevada, per afavorir-ne la defensa.
embenaven.

28 • Els sumeris eren els primers que desenvoluparen una
Mesopotàmia Egipte
civilització fluvial a Mesopotàmia i els accadis van ser
els seus successors.
Arquitectura: temples i
palaus de pedra, allindanats • Les terres roges són les del desert, i les negres, les
i de dimensions colossals. que estan a les vores del Nil i són fertilitzades per les
Arquitectura: grans
crescudes anuals.
constructors en Escultura: estàtues de
rajola i atovó. pedra, fetes per a ser vistes • Una mastaba és un enterrament trapezoïdal que amaga
Utilitzaven l’arc de front, de dimensions una cambra funerària subterrània, i un hipogeu és una
i la volta: temples, colossals, estàtiques; excavació d’una cambra funerària en un vessant.
ziggurats, palaus. transmeten rigidesa i estan • Un arc és una construcció corba que descansa en dos
Els edificis idealitzades. També pilars o punts fixos i cobreix l’obertura que queda entre
s’alçaven sobre estatuetes de fang que aquests, i una volta és una construcció semiesfèrica que
plataformes o representaven escenes cobreix l’espai entre dos murs.
terrasses i tenien quotidianes.
Art 29 Perquè pensaven que era imprescindible conservar
murs gruixuts que
Pintura: utilitzaven colors els cossos per viure després de la mort. Primerament,
es revestien amb
vius; les figures són els embalsamadors retiraven del cos els òrgans interns,
rajoles de colors.
hieràtiques i sense excepte el cor, i els deixaven assecar durant quaranta dies.
Escultura: estàtues moviment, no tenen Després, el cos es farcia i s’embolicava amb benes de lli,
de reis, déus o alts perspectiva i es entre les quals es col·locaven herbes aromàtiques i amulets
funcionaris i relleus representen sense sentit per acompanyar el difunt en el viatge al més enllà. Tot
que narren de profunditat; els seguit, se li col·locava una màscara funerària sobre el cap.
esdeveniments de personatges segueixen el Finalment, es depositava el cos en un sarcòfag que solia
la vida política o principi jeràrquic: els més tindre forma humana.
religiosa. importants són més grans
30 En els dos casos es construïren principalment temples
i se situen davant dels i palaus de dimensions colossals. Però mentre la
altres. mesopotàmica usava la rajola i l’atovó (com a material)
i l’arc i la volta, l’egípcia feia servir la pedra i era
El temps allindanada. Mesopotàmia: ziggurat d’Ur, porta d’Ištar
a Babilònia. Egipte: temple de Luxor, piràmide de Kheops.
22 R. G. D’esquerra a dreta: període sumeri, imperi accadi,
imperi babilònic, imperi assiri, imperi neobabilònic. Pàg. 229
23 R. G. D’esquerra a dreta: imperi antic, imperi mitjà, imperi La forma de govern

nou, dominació estrangera.
31 • Sí, era el faraó.
• Ramsés II: imperi nou. Kheops: imperi antic. Mentuhotep II:
• Sí, posseïa terres, cobrava impostos i dirigia l’exèrcit.
imperi mitjà. Akhenaton: imperi nou. Micerí: imperi antic.
• Sí.
El territori
La societat
24 La Xina, l’Índia, Mesopotàmia, Egipte. R. G. La Xina: Iang-Tsé
i Huang He. L’Índia: Indus. Mesopotàmia: Tigris i Eufrates. 32 R. G. De dalt a baix: faraó; nobles, sacerdots i caps de
Egipte: Nil. l’exèrcit; escribes i soldats; camperols, comerciants, C
artesans i servents; esclaus. d
25 És una zona àrida situada entre rius que fertilitzen el terreny.
33 R. G. De dalt a baix: rei i nobles; sacerdots; funcionaris;
Egipte també és àrid i el Nil fertilitza les terres.
artesans i camperols; esclaus.
26 R. G.
La cultura i l’art
Conceptes
34 Piló: A. Sala hipòstila: C. Pati: B. Santuari: D.
27 Ziggurat: torre escalonada enorme que complia diverses
funcions: observatori astronòmic, lloc de culte o centre Compromesos. El llegat de Mesopotàmia i Egipte
d’endevinació. Escriba: funcionari egipci que redactava 35 Tècniques arquitectòniques i grans obres
els documents oficials i portava els comptes dels impostos • Són piràmides.
reials i de les mercaderies que entraven i eixien dels • Un projecte colossal, immens, que requereix un gran
magatzems de palau. Obelisc: construcció de pedra que esforç i és molt costós, perquè les piràmides només
representava el camí que unia la terra amb el cel. Piràmide: van ser possibles gràcies a un enorme esforç humà
tomba faraònica. Dinastia: reis que pertanyien a una mateixa i econòmic.
família. • Per a tota mena d’edificis.

36 L’escriptura Pàg. 231
• És un sistema d’escriptura en què les paraules es Resol un cas pràctic. El trasllat del temple
representen amb figures o símbols. d’Abu Simbel
• Per exemple, la ideogràfica xinesa o l’alfabètica fenícia.
41 Analitza el problema
37 La mitologia
• Ramsés II.
• Per a explicar-se el món.
• En el segle XIII aC.
• Dos mites diferents:
• En una zona baixa, al costat del riu Nil. Pròxima a
– Un afirma que al principi només existia un oceà
l’emplaçament original, però 65 metres més elevada.
infinit que s’anomenava Nun. D’aquest oceà va sorgir
• Entre 1964 i 1968, perquè s’hi anava a construir una
el déu, Amon-Ra, déu del Sol. Amon-Ra va escopir
presa i quedaria submergit.
a Su, déu de l’aire, i a Tefnut, deessa de la humitat.
Aquests déus engendraren a Geb, el déu de la terra, • Desmuntant el temple peça per peça.
i a Nut, la deessa del cel. Geb i Nut són l’origen • Deixà algunes construccions submergides.
dels altres déus egipcis i de l’univers. Una vegada
42 Opina
que l’univers està creat, han d’aparéixer els homes,
que després seran faraons. El déu amb forma de • R. L.
moltó, Khnum, és el creador de l’home: va modelar • R. L.
el cos i l’ànima dels humans en el seu torn i els va • Es podria haver construït la presa en un altre lloc.
donar el ka, o ànima.
43 Usa les TIC
– L’altre mite afirma que al principi només existia
• Es va construir al sud d’Egipte, a la Baixa Núbia,
l’oceà. Ra, el déu del Sol, va sorgir d’un ou
en el segle II aC.
(una flor, en algunes versions). Ra tingué quatre
fills, els déus Su i Geb, i les deesses Tefnet i Nut. • Espanya obtingué en 1968 el temple de Debod, en
Su i Tefnet van crear l’atmosfera. Geb es convertí agraïment per l’ajuda prestada en el salvament
en la terra i Nut en el cel. Ra era, per la seua part, del temple d’Abu Simbel. Va ser reconstruït i obert
el déu suprem. Geb i Nut van tindre dos fills, al públic l’any 1972.
Seth i Osiris, i dues filles, Isis i Neftis. Osiris va succeir
Ra com a rei de la Terra, ajudat d’Isis, la seua esposa
i germana. Seth, però, va elaborar una conjura Pàg. 232
per matar-lo i assassinà el seu germà Osiris. Maneres de pensar. Anàlisi científica. Què es va trobar
Però la seua esposa Isis recuperà i uní el cos
a la tomba de Tutankamon?
del seu espòs amb l’ajuda del déu Anubis. Osiris
es va convertir així en el déu de la resurrecció 44 • Un faraó que va viure i governà Egipte en l’imperi nou,
i de la fertilitat, i en el rei de l’inframón. Horus, concretament en l’època de la dinastia XVIII.
fill d’Osiris i Isis, derrotà així mateix Seth i s’erigí • En mastabes, piràmides i hipogeus.
en el rei de la Terra. • Perquè gaudiren de comoditats i riqueses en la seua vida
després de la mort.
45 • Està formada per diverses estances de difícil accés

Pàg. 230
comunicades entre si.
Competència social. Aplica una tècnica. Analitzar el codi
• La cambra sepulcral, perquè contenia les restes
d’Hammurabi
del faraó.
38 Localitza el text • Estava allunyada de l’entrada, per evitar que fóra
• Cap a l’any 1800 aC. espoliada pels saquejadors de tombes.
• El rei Hammurabi, per establir les lleis que havien de regir • Recordar al mort la vida anterior.
durant el seu govern. • Sí, pels símbols de la màscara: la barba faraònica,
39 Analitza el text la serp, el voltor i el nemes.
• L’exèrcit, l’economia, el matrimoni, les relacions filials, • Podríem conéixer detalls sobre el seu dia a dia:
la medicina, l’arquitectura, l’esclavitud… Tots els aspectes mobiliari que usaven, joies, etc.
de la vida social i econòmica.
46 • Vol dir que no havia sigut profanada pels saquejadors
• Pràcticament totes. de tombes. Sí, perquè significava que estava intacta.
40 Valora el text • Per a enriquir-se amb els tresors enterrats.
• R. L. • Va ser transcendental, ja que es tracta de la primera tomba
• No, perquè s’evidencien diferències entre homes trobada intacta. Va permetre conéixer de primera mà com
i dones i entre homes lliures i esclaus. eren enterrats els faraons.

Pàg. 233 el bastó heka (que simbolitza el pasturatge) i el fuet
o flagell (que és símbol de fertilitat). Thot: home amb
Treball cooperatiu. Una investigació sobre I
cap d’ibis, el ceptre uas en una mà i l’ankh a l’altra.
els déus egipcis
Seth: home amb cara de bèstia de musell corbat, orelles •
47 Isis: dona amb un tron al cap, un ceptre papiriforme rectangulars i cua alçada, amb el ceptre vas i l’ankh. Horus:
•
en una mà i l’ankh, símbol de la vida i de l’eternitat. home amb cap de falcó, la doble corona d’Egipte, el ceptre
Ra: home amb cap de falcó sobre el qual porta el disc vas i l’ankh. Anubis: home amb cap de cànid, gos o xacal,
solar, amb el ceptre uas (vara recta coronada amb el cap amb el ceptre vas i l’ankh.
•
d’un animal fabulós) a la mà dreta, com a símbol del
48 R. L.
poder. Osiris: home momificat, amb la pell verda i els
atributs de la reialesa: una corona Atef (formada per la 49 Usa les TIC
corona blanca de l’Alt Egipte i la roja del Baix Egipte), R. G.
C
•
•
C
•
•
P
e
i

10
LA CIVILITZACIÓ GREGA
Pàg. 235 • R. L. Per exemple, Tebes, Argos, Troia, Corint.

• A la costa, perquè el mar facilitava les comunicacions.
• Muntanyós.
• Perquè se celebraven en honor dels déus.
• A l’hipòdrom i l’estadi. S’entrenaven a la palestra
i al gimnàs i residien al leonidèon. Sí, hi ha aquest tipus Pàg. 239
d’instal·lacions o altres amb funcions semblants. 4 Interpreta el mapa

• Duraven set dies. El primer se celebraven les cerimònies
R. M. Mar Negre: Teodòsia, Fasis, Callatis, Òlbia. Mediterrani:
religioses i una desfilada, els dies 2 a 6 tenien lloc les
Rhode, Siracusa, Massàlia.
competicions i l’últim dia se celebrava el lliurament
de premis i un banquet. Claus per a estudiar
• Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit
Com ho sabem?
propis. Aristocràcia: govern dels millors. Colònia:
• Cursa de quadrigues i llançament de disc. comunitats independents que mantenien els déus,
• R. M. Per exemple, el Discòbol de Miró. els costums i l’organització de la polis de la qual procedia
la població.
• L’emigració i la fundació de colònies.
Pàg. 236
• La major part de les terres estava en mans d’una minoria
1 Interpreta el mapa rica. En aquestes circumstàncies, molts grecs emigraren
L ’Àsia Menor (Àsia), la serralada dels Balcans (Europa), i fundaren colònies pel Mediterrani i pel mar Negre.
la península dels Balcans (Europa) i les illes del mar Egeu, Pensa. Ambdues eren ciutats estat independents. Les polis
amb Creta (Europa). estaven a Grècia i les colònies havien sigut fundades per
emigrants de les polis fora de Grècia.
• Perquè cada vall i cada illa formaven un estat independent.
Pàg. 240
• Època arcaica, clàssica i hel·lenística.
Pensa. Va ser determinant. La dificultat de comunicació 5 Educació cívica
entre illes i entre valls va propiciar l’aparició de ciutats • Un polític atenés (c. 495-429 aC), considerat
independents. l’«inventor» de la democràcia.
• En el fet que el poble dirigia l’administració de l’estat.
Pàg. 237 • L’assemblea o ekkle–sía. La gerúsia o consell

d’ancians.
2 Expressió escrita • A Atenes, els ciutadans. A Esparta, els homes lliures
• El minotaure era fill de Pasífae, esposa del rei Minos de més de trenta anys.
de Creta i d’un bou blanc enviat per Posidó, déu del mar, • A Atenes, les dones, els esclaus i els estrangers.
després de l’ofensa del rei a aquest déu. El minotaure A Esparta, els pobles conquistats, els esclaus, les dones
era un ésser violent, mig home, mig bou, i s’alimentava i els estrangers. R. L.
d’humans. El rei Minos el va tancar en un laberint. Cada
nou anys, Minos oferia a la bèstia set dones i set joves
que imposava com a tribut a la ciutat d’Atenes. Teseu es Pàg. 241
va oferir voluntari amb la intenció de matar el minotaure
i alliberar Atenes. Ariadna, la filla del rei, que s’havia Claus per a estudiar
enamorat de Teseu, li va oferir un cabdell. Teseu va • L’assemblea o ekkle–sía: principal òrgan de decisió política,
lligar un dels extrems a l’entrada, i d’aquesta manera on es votaven les lleis, es decidien la guerra i la pau i s’elegia
va poder matar el Minotaure i trobar l’eixida. els governants. La bulé o consell dels cinc-cents:
• És una de les llegendes fundacionals de la civilització s’encarregava de preparar els assumptes que es discutien
cretenca. Alguns historiadors ho interpreten com a en l’assemblea. Els magistrats: funcionaris que executaven les
símbol de la preeminència de la civilització cretenca decisions de l’assemblea. Els tribunals de justícia: cada tribunal
o minoica sobre la Grècia continental en el III mil·lenni s’especialitzava en una matèria determinada.
abans de Crist. • A Esparta, el màxim òrgan era la gerúsia, la bulé atenesa.
Hi havia dos reis que exercien el poder militar i religiós, sense
equivalent a Atenes. Els magistrats atenesos eren els èfors
Pàg. 238
espartans i l’ekkle–sía tenia el seu equivalent en l’apel·la.
3 Interpreta el mapa Pensa. R. L. El principi és el mateix, però en l’actualitat
• Atenes es troba a l’Àtica, i Esparta, al Peloponés. la democràcia és representativa, no directa.

Pàg. 242 Pàg. 246
6 Interpreta el mapa 10 Comprensió lectora

• Les polis de l’Àtica i el Peloponés. • Com a éssers que no tenien drets i havien de viure
• Les polis de l’Àsia Menor. sotmeses als homes.
• No, ara les dones tenen els mateixos drets que els homes
Pàg. 243
a la major part dels països.
7 Usa les TIC Claus per a estudiar

Servia com a lloc de defensa davant eventuals atacs • Els ciutadans participaven en la vida política i en l’exèrcit,
i santuari per als déus locals. gaudien de tots els drets i tenien l’obligació de pagar impostos.
Els no-ciutadans no podien participar en la política.
Claus per a estudiar • Ciutadans i no-ciutadans (estrangers, esclaus i dones).
• Els perses i els grecs. Per oposar-se a l’expansió de l’imperi • En l’agricultura de vinya, blat i olivera, l’artesania i el comerç,
persa. que era l’activitat més important. C
• Perquè l’auge polític, econòmic i cultural d’Atenes durant Pensa. Perquè Grècia era un territori pobre que no produïa
•
el segle V aC, després de la victòria en les guerres mèdiques, molts aliments, raó per la qual els grecs necessitaven proveir-se
amenaçava els interessos d’altres polis, com Esparta. El a l’exterior.
conflicte acabà amb la victòria d’Esparta, que va exercir un
domini tan opressiu que provocà lluites internes i una crisi Pàg. 247
econòmica que va afeblir les ciutats estat gregues.
11 Interpreta les imatges P
Pensa. Perquè va ser el polític més important de tot el segle
i aprovà reformes que beneficiaren el poble. A més, fomentà • Dormitoris, bany, entrada, menjador, gineceu, cuina a
el desenvolupament de la literatura i l’art, i amb el seu projecte i pati central. s
de reconstrucció de l’Acròpolis d’Atenes (que havia sigut • Homes i dones vestien túniques llargues de llana i de lli.
destruïda durant les guerres perses) va embellir la ciutat. A l’hivern s’abrigaven amb un mantell o xal de llana lligat
al muscle. Calçaven sandàlies o botes de pell.
Pàg. 244
Pàg. 248
• L’Àsia Menor, l’Orient Pròxim, Egipte, Damasc, Babilònia,
Susa, Ecbatana, Alexandròpolis, Bactres, riu Indus, • Politeista: que creu en diversos déus. Heroi: fill d’un déu i un
Persèpolis, Susa, Babilònia. humà. Santuari: lloc on es realitzaven els ritus d’adoració a un
déu. Oracle: missatges dels déus que podien ser interpretats
• Macedònia, Grècia, Pèrsia, Mesopotàmia, Síria i Egipte.
pels endevins.
• La religió grega era politeista. Els déus tenien aspecte humà,
Pàg. 245 encara que eren immortals. Eren els responsables de l’ordre i
l’equilibri al món i ben sovint intervenien en la vida dels éssers
humans i, fins i tot, mantenien relacions amb ells. Els déus i
• Alexandre el Gran. Perquè va ser el conquistador d’un imperi. les deesses més importants residien al mont Olimp. Els grecs
• L’expansió de la cultura grega per Àsia i el nord d’Àfrica també creien en l’existència de criatures fantàstiques, com
i la fusió de la cultura grega amb l’oriental. els ciclops o els centaures. Els grecs pensaven que els déus
• Perquè van florir l’art, la poesia i el teatre, i hi hagué avanços podien ajudar o perjudicar els humans.
científics, com els que va aconseguir Arquimedes o el geògraf • Als santuaris.
Eratòstenes, que mesurà la circumferència de la Terra. • Cada família tenia un altar dedicat a la deessa de la llar i als
Pensa. Atenes estava regida per un sistema democràtic, i les avantpassats, es retia culte als déus protectors de la ciutat
monarquies hel·lenístiques eren règims en què els reis, que van i se celebraven ritus comuns als santuaris.
ser divinitzats, eren la màxima autoritat política i militar. • Són un ritu religiós en honor d’un déu.
9 Saber fer. Obtindre Informació d’una moneda Pensa. No, ara es tracta d’un esdeveniment esportiu.
• Plata.
Pàg. 249
• Perquè el text anomena Lisímac.
• Divinitzat, convertit en el rei egipci Amon. 12 Saber fer. Llegir un mite: Orfeu i Eurídice
• Perquè el d’Alexandre el Gran tenia més prestigi. • Orfeu (un heroi), Cal·líope (una musa), Apol·lo (un déu),
• Perquè era la deessa de la guerra i recordava Grècia, Eurídice (una nimfa), Aristeu (un pastor), Persèfone (una
d’on procedien les monarquies hel·lenístiques; deessa), Zeus (un déu), Demèter (una deessa).
l’associació mental donava prestigi.

• Orfeu era casat amb la nimfa Eurídice. Aquesta va morir 17 Saber fer. Classificar escultures gregues
quan la perseguia un pastor i Orfeu suplicà a la deessa
• El moviment, l’expressió angoixada, les figures retorçades,
de l’inframón, Persèfone, que la ressuscitara. Aquesta ho
la composició complexa.
va fer amb la condició que a la tornada al món dels vius
Orfeu no es girara, però aquest no es va poder resistir
i girà el cap, per això Eurídice es va quedar per sempre Pàg. 255
més a l’inframón.
• Està ple d’elements fantàstics: l’existència de l’inframón, Claus per a estudiar
dels déus, les muses i les nimfes, la capacitat de la lira • Bronze i marbre.
d’aturar el curs dels rius, etc. • Volia reflectir la bellesa ideal del cos humà, es
• R. L. Per exemple, la necessitat de complir els pactes. realitzava en bronze o marbre, es pintava de colors
vius i tenia una funció religiosa.
Pàg. 250 • La que es basava en les proporcions harmonioses.
• Una regla per a representar les proporcions del cos humà.
Pensa. Sens dubte, perquè les seues estàtues reflecteixen
• Ordre arquitectònic: conjunt de regles matemàtiques que amb gran detall el cos humà.
determinaven la grandària i la combinació dels elements 18 A l’etapa clàssica, perquè es tracta d’una escultura realista,
arquitectònics. Pronaos: vestíbul del temple grec. Cel·la: sala
amb un cert moviment, de cara serena, que reflecteix
principal del temple grec. Opistòdom: lloc del temple en què
la bellesa ideal del cos humà.
es depositaven les ofrenes.
Pensa. En ambdós casos són de pedra, usen arquitectura
allindanada i utilitzen la columna. Tanmateix, els temples grecs Pàg. 257
són més menuts que els egipcis i tenen una altra estructura.
Dòric. • Filòsofs: Sòcrates, Plató, Aristòtil. Científics: Tales de Milet,
Pitàgores, Heròdot, Hipòcrates, Aristarc de Samos, Arquimedes
i Eratòstenes.
Pàg. 252
• A Grècia. Tragèdies i comèdies.
14 Usa les TIC Pensa. R. L. La mitologia explica el món basant-se en déus,
R. L. Per exemple, l’àgora, una gran esplanada voltada personatges fabulosos i herois. La filosofia tracta d’explicar
de columnes per tres dels costats i un mur pel quart; l’essència, les propietats i les causes de les coses
o l’estadi, un espai rectangular de grans dimensions voltat naturals. La ciència és el coneixement racional i ordenat
per dos dels costats de grades perquè s’hi asseguen els del món.
espectadors. 19 Usa les TIC
15 Interpreta el dibuix Policlet el Jove, al final del segle IV aC.
• L’acròpolis està al capdamunt del tossal de l’esquerra
i l’àgora en primer pla. La primera servia per a adorar els
déus i com a defensa en cas de perill, i la segona era la Pàg. 258
plaça on se celebrava el mercat i el lloc on la població
es reunia per passejar, xarrar i estar informats del que
passava a la ciutat. • Etapes de la història. Època arcaica: es caracteritzà
pel naixement de les polis i l’expansió grega.
• Passejar, informar-se, comprar i vendre.
Època clàssica: es caracteritzà pel desenvolupament
• No, perquè en l’època hel·lenística les ciutats disposaven
de la democràcia, les guerres mèdiques i la guerra
de carrers amples i rectes que creuaven illes de cases
del Peloponés. Època hel·lenística: es caracteritzà
quadrades i regulars.
per les conquistes d’Alexandre el Gran i l’aparició
de les monarquies hel·lenístiques.
Pàg. 254 • Formes de govern. Democràcia (ekkle–sía, bulé,
magistrats, tribunals de justícia). Oligarquia (dos reis,
16 Usa les TIC
gerúsia, èfors, apel·la).
Les Panatenees eren unes festes religioses que se
• Societat formada per ciutadans i no-ciutadans (dones,
celebraven tots els anys a Atenes i estaven dedicades
esclaus i estrangers).
a Atena, la deessa protectora de la ciutat. Tenien lloc durant
la segona quinzena de juliol. Eren les celebracions religioses • Economia basada en l’agricultura, l’artesania
més antigues i importants d’Atenes. S’hi celebraven jocs i el comerç.
olímpics i certàmens de poesia i música. • Arquitectura amb tres ordres: dòric, jònic i corinti.

El temps Compromesos. El llegat dels grecs
21 R. G. Època arcaica. Època clàssica. Època hel·lenística. 30 La moneda

R
• Per a comerciar, comprar i vendre. Sí. d
22 • Expansió pel Mediterrani: arcaica.
• L’euro en ambdós casos.
• Guerres mèdiques: clàssica.
31 La ciència
• Conquistes d’Alexandre el Gran: hel·lenística.
• Guerra del Peloponés: clàssica. • Usa les TIC. Sí, continua vigent.
• Aparició de les polis: arcaica. • El jurament hipocràtic és un jurament públic que fan
els que comencen les pràctiques amb pacients o es
El territori graduen en medicina, farmàcia, veterinària, psicologia,
23 R. G. fisioteràpia, logopèdia, odontologia i infermeria. El seu
contingut és de caràcter ètic, per a orientar la pràctica
Conceptes de l’ofici.
24 Polis: ciutats amb un govern, unes lleis i un exèrcit 32 L’art
propis. Colònia: comunitats independents, encara que
• R. G.
mantenien els déus, els costums i l’organització
de la polis de la qual procedia la població. Hel·lenisme: 33 La política
expansió de la cultura grega per Àsia i el nord d’Àfrica • Educació cívica. El govern, les cambres de representació
i fusió de la cultura grega amb l’oriental. i els tribunals de justícia. R. L.
25 Ciutadà és el qui té drets polítics i participa 34 L’esport
en el govern de la polis, i no-ciutadà, el qui no té • Llançament de javelina, salt de llargada, curses, boxa
aquests drets ni participa en el govern. Àgora és i lluita lliure olímpica.
la plaça central on se celebra el mercat i passegen
els ciutadans, i acròpolis és el recinte on s’alcen els
Pàg. 260
temples i que serveix com a refugi en cas d’atac.
Pronaos és el vestíbul del temple i naos, la sala Competència social. Aplica una tècnica. Sintetitzar
principal. L’ekkle–sía és l’assemblea a Atenes, i l’apel·la, informació en un quadre cronològic
l’assemblea dels ciutadans a Esparta.
35
Els protagonistes
26 • El conquistador de Grècia, l’Àsia Menor, Pèrsia, Egipte, ETAPES DE LA GRÈCIA ANTIGA
Babilònia i Àsia fins a l’Índia, entre el 336 i el 323 aC.
Època arcaica Època clàssica Època hel·lenística
• El primer és actual, el segon és del segle I dC. (800-490 aC) (490-334 aC) (334-30 aC)
El primer es limita a narrar uns fets, objectius;
el segon presenta Alexandre com un heroi. Sorgiren les polis Tingueren lloc les Alexandre el Gran
(a partir guerres mèdiques es llança a la
Pàg. 259 del segle VIII aC). entre grecs conquista d’Orient
Període de crisis i perses (499- entre 334 i 323 aC.
La forma de govern 480 aC). Arriba a l’Indus
(segles VIII-VI aC)
27 Atenes tenia un sistema democràtic en què participaven els i revoltes populars Atenes va viure i ocupa Egipte i
ciutadans. Esparta era una oligarquia, un govern controlat contra els aristoi una època l’Orient Pròxim,
per uns pocs, que a penes comptava amb els ciutadans. (segle VI aC) que d’esplendor (segle l’Àsia Menor,
culminà amb V aC). Mesopotàmia
La societat i Pèrsia.
l’aparició de la
Esclatà la guerra
28 Ciutadans: eren una minoria, participaven en política, democràcia. Sorgeixen les
del Peloponés
gaudien de tots els drets i tenien l’obligació Període entre Atenes i monarquies
de pagar impostos. No-ciutadans: no participaven d’expansió: cap a Esparta (431-404 hel·lenístiques
en política, però hi havia diferències entre els estrangers l’oest (750-650 aC) aC). Hi guanyà (segles IV a I aC).
(eren lliures, pagaven impostos, no podien posseir terres i cap a l’est Esparta.
ni cases), les dones (eren lliures o esclaves, no tenien (650-550 aC).
drets) i els esclaus (no eren lliures, treballaven a les mines,
feien faenes domèstiques o es dedicaven a l’agricultura).
Competència social. Aplica una tècnica. Classificar
La cultura i l’art ceràmiques gregues
29 A. Dòrica (capitell llis, arestes vives). B. Jònica (fust amb 36 A. Àmfora (té coll alt i dues anses). B. Crater (és molt gran,
arestes suaus, capitell amb volutes). C. Coríntia (arestes amb boca molt ampla). C. Cílix (és xicoteta i amb peu).
suaus al fust, capitell de fulles d’acant). D. Enòcoa (té una sola ansa).

Pàg. 261 Pàg. 262
Resol un cas pràctic. Per què les escultures Maneres de pensar. Anàlisi científica. Existiren Troia
del Partenó es troben a Londres? i la guerra de Troia?
37 Busca informació i investiga 41 • Un poeta grec que va viure en l’època arcaica,
• Dos temples de l’Acròpolis d’Atenes. en el segle VII aC, autor de la Ilíada i l’Odissea.
• A Atenes. • Zeus era un déu grec, i Aquil·les, un heroi. No, l’heroi
• El fris. és el fill d’un déu i un humà i és poderós però
no immortal.
• L’ambaixador britànic en l’imperi otomà. Els que
lord Elgin va extraure del fris del Partenó entre 1801 42 • Un arqueòleg alemany que va viure en el segle XIX
i 1805. (1822-1890) i va descobrir l’emplaçament de l’antiga Troia;
38 Analitza demostrà, doncs, que la Ilíada descrivia llocs reals.
la notícia
• Va seguir pas per pas la narració d’Homer.
• Al Museu Britànic.
• Els grecs van ser els vencedors, quan introduïren
• Defensa i potencia el retorn voluntari.
un cavall gegant a la ciutat dins del qual s’amagaven
• Desatén la petició grega i manté al Museu Britànic
soldats.
les talles del Partenó.
• Al tossal d’Hisarlik, a l’Àsia Menor. Seguint
39 Valora les indicacions d’Homer.
• Sens dubte, suposen un element que atrau a Londres • Sí que va existir, ho sabem perquè se n’han trobat
molts visitants i turistes cada any. les restes.
• R. L. • Hi ha més dubtes. Les que figuren en els textos
• Birgit Wiger-Angner creu que el Museu Britànic hauria d’Homer i les que aporta l’excavació de la ciutat.
de retornar les talles. Freddie New creu que és un bon
moment per a plantejar-se la qüestió.
Pàg. 263
40 Treball cooperatiu
R. L. Treball cooperatiu. Representar una tragèdia grega:
Èdip rei
43 Comprensió lectora
R. L.
44 R. L.

11
LA CIVILITZACIÓ ROMANA
Pàg. 265 El rei era auxiliat pel senat, una assemblea formada pels
senadors, que eren els caps de les famílies principals.
• Els patricis eren els representants de les famílies més
• Era una unitat d’infanteria de l’exèrcit romà que constava importants de la ciutat.
de 80 homes, distribuïts en 10 contubernis, i estava dirigida
• L’últim rei va ser destronat per una rebel·lió.
per un centurió. Era la unitat bàsica d’organització de les
Pensa. No, depén de les atribucions del senat i de qui el
legions romanes.
componguen. En aquest cas estava format pels representants
• Armes: javelina, daga, gladius, pilum. Defensa: casc, cuirassa, de les famílies principals.
gamberes, escut.
• Per a atacar una muralla. Era un sistema de defensa pel qual
els legionaris creaven una closca com la de les tortugues amb • Protagonistes. Ascani, Numítor, Amuli, Rea Sílvia, Mart,
els escuts. Ròmul i Rem, la lloba Luperca, un pastor i la seua dona.
• Estava estructurat al voltant del quarter general, amb les • R. G. Moments de la història: Amuli destrona Numítor i
condemna la seua filla Rea Sílvia a convertir-se en vestal.
cases dels legionaris formant quadrícules ordenades. Les torres
El déu de la guerra, Mart, engendra en Rea Sílvia dos
i palissades servien de defensa contra els enemics.
bessons, Ròmul i Rem, i aquesta els llança al riu Tíber.
Com ho sabem? C
Luperca els alleta i el pastor i la dona els cuiden. Després,
• Legionaris. Podríem conéixer-ne l’armament, la roba quan creixen, Ròmul i Rem reposen Numítor i funden Roma •
i les armes. a la riba dreta del Tíber. Ròmul mata Rem. •
• Documents de l’època, com ara llibres, cartes, papers
de l’administració de l’exèrcit, etc., o les excavacions Pàg. 268 •
dels mateixos campaments.
4 Interpreta el gràfic i el dibuix
Pàg. 267
• El poble de Roma. Perquè del poble emanen els càrrecs
i per al poble es governa.
1 Interpreta els mapes • Que elegeixen o confirmen en el poder.
• Altres pobles, etruscos, llatins, grecs. • Assemblees de ciutadans del poble de Roma. P
• Quirinal, Capitoli, Viminal, Esquilí, Celi, Palatí, Aventí. • 300 membres. Ratificava les lleis, dirigia la política exterior v
El document 2, un plànol de Roma. i assessorava els magistrats.
• Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria, el Marroc, Portugal, Espanya, • R. G. Edil (administració municipal). Pretor (justícia). Cònsol
Andorra, França, el Regne Unit, els Països Baixos, (govern i exèrcit). Censor (elaboració del cens). Qüestor
Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Liechtenstein, Suïssa, (finances).
Àustria, Hongria, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, • Que uns són més importants que altres i que es va
Montenegro, Kosovo, Sèrbia, Romania, Bulgària, ascendint d’uns càrrecs a altres.
Macedònia, Albània, Grècia, Malta, Turquia, Geòrgia,
Azerbaidjan, Armènia, l’Iraq, Síria, el Líban, Xipre, Israel,
Pàg. 269
Jordània, l’Aràbia Saudita.
• Canàries. Claus per a estudiar
2 Interpreta la línia del temps • La societat romana es dividia en dos grans grups: els patricis
i els plebeus. Els patricis i els plebeus tenien drets si eren
• Monarquia, república, imperi.
homes. Les dones i els esclaus, no.
• Abans de Crist van ser la monarquia i la república.
• En la monarquia, el poder residia en el rei, elegit entre els
Després de Crist, l’imperi.
patricis. En la república, el poder residia en el poble, que elegia
• L’etapa de la monarquia va començar l’any 753 aC
els magistrats, i en el senat.
i va acabar l’any 509 aC. Va durar 244 anys. L’etapa de la
• Era el representant dels plebeus en el senat. Va ser important
república va començar l’any 509 aC i va acabar el 27 aC.
perquè els permetia defensar els seus interessos davant el
Va durar 482 anys. L’etapa de l’imperi va començar
senat.
l’any 27 aC i va acabar el 476 dC. Va durar 503 anys.
Pensa. Una oligarquia és una forma de govern segons
Claus per a estudiar la qual el poder és exercit per un reduït grup de persones.
• Els llatins. Perquè el poder l’exercien uns pocs, els patricis.
• A la vora del riu Tíber. Primerament, ocupà la península Itàlica 5 Expressió oral
i, després, es va expandir per la resta d’Europa, Àsia i Àfrica, • R. L. Els esclaus no eren considerats persones, sinó
fonamentalment pels territoris entorn del mar Mediterrani. objectes propietat dels amos. Solien ser presoners
• Entre el segle VIII aC i el V dC. de guerra o fills i filles d’esclaus. Es podien comprar
• Roma era governada per un rei elegit pels representants la llibertat i convertir-se així en lliberts. R. L.
de les famílies més importants de la ciutat: els patricis. • R. L.

Pàg. 270 9 Interpreta la moneda
• Els títols més comuns de què van fer ús els emperadors
romans van ser aquests: Augustus (persona sagrada),
• Una divisió administrativa del territori de l’imperi romà.
Pontifex Maximus (cap religiós), Imperator (cap militar),
• Totes les terres que envolten el mar Mediterrani i part de Pater Patriae (pare de la pàtria), Tribunum Plebis (tribú
l’actual Gran Bretanya. Províncies: Aràbia, Cirenaica, Dàcia, de la plebs), Consul (cònsol), etc.
Gàl·lia, Britània…
• Germànics i dacis.
• Rin i Danubi.
• Oceà Atlàntic, mar Cantàbric, mar Negre, mar Roig,
Pàg. 273
mar Mediterrani.
• Durant la república. 10 Interpreta la maqueta
• El Panteó, els fòrums imperials, el Colosseu, el capitoli,
Pàg. 271 el circ Màxim, les termes d’Agripa, les termes de Trajà,
l’odèon, el teatre de Pompeu, el teatre de Marcel.
• Els fòrums imperials.
• Un enfrontament militar entre Roma i Cartago.
• La corrupció, revoltes populars, una rebel·lió d’esclaus,
les lluites internes i l’increment de poder de l’exèrcit. • L’emperador acumulava tots els poders. El senat continuà
existint, però es limitava a ratificar les decisions de l’emperador.
• Juli Cèsar va ser un militar que es va nomenar dictador perpetu
el 48 aC. August va ser el primer emperador (nebot de Juli • En el segle II va assolir la màxima expansió, es trobava en pau
Cèsar, va aconseguir el poder a la mort d’aquest i que el senat i havia prosperitat econòmica i social. En el segle III es va sumir
li atorgara a poc a poc nous títols que van anar ampliant el seu en una crisi militar, política, econòmica i social.
poder, circumstància que li va permetre instaurar l’any 27 aC • L’any 476 dC. A causa de la invasió de pobles bàrbars.
un nou règim: l’imperi). Pensa. Àtila va ser l’últim i més important rei dels huns,
Pensa. No, les riqueses quedaven en mans d’uns pocs i cada un poble de les estepes asiàtiques originari de la Xina. Dominà
vegada hi havia més desigualtats. l’imperi romà d’Orient, on va assetjar Constantinoble,
7 Comprensió lectora la capital. Posteriorment va envair el nord d’Itàlia el 451-452
i fins i tot va arribar a quedar-se a les portes de Roma. Mostrà
R. M. Per exemple, «El dret dels romans a governar els
al món la debilitat de l’imperi romà. Àtila va morir durant la seua
pobles».
nit de noces.
Pàg. 272
Pàg. 274
8 Usa les TIC
• Calígula: va fer obrir la tomba d’Alexandre el Gran
• Colomer, premsa, habitatge, estable.
per agafar la seua cuirassa, que es posava contínuament.
• Neró: es diu que va ordenar assassinar la seua mare i que • Aladre per a llaurar el camp, molins per a gra, premses
incendià Roma, de la qual cosa acusà els cristians. per a elaborar oli i vi.
• Claudi: quan l’exèrcit romà va assassinar tota la família

imperial pels excessos de Calígula, trobaren Claudi Pàg. 275
amagat darrere d’una cortina i el van proclamar
emperador, malgrat que aquest volia que tornara
la república. • El Mediterrani.
• Trajà: li agradava tant el vi que ordenà que no es tingueren • Les calçades.
en compte les ordres que donava després d’un banquet, • L’oli i el blat procedien de la península Ibèrica. Del mar
quan havia begut massa. Bàltic importaven ambre i pells. Les espècies, la seda i el
• Adrià: va ser un emperador molt viatger. Solia acudir als cotó es portaven d’Àsia, i a Àfrica es capturaven esclaus.
banys públics com un ciutadà més. Un dia, va veure que Claus per a estudiar
un soldat es fregava l’esquena contra la paret. Li va
• Per l’existència d’una mateixa moneda, de calçades i de ports.
preguntar per què ho feia i el soldat li respongué que
perquè no tenia esclau. Adrià li va regalar uns quants • El regadiu, l’aladre romà, els molins de gra i les premses per a
esclaus. Quan tornà als banys va veure que molts altres elaborar l’oli i el vi.
soldats es fregaven contra la paret. Manà cridar-los i els Pensa. Entre altres coses, menjaven blat i derivats i bevien vi,
digué que es fregaren mútuament els uns als altres. perquè això era el que cultivaven.

Pàg. 276 Pàg. 281
Claus per a estudiar 16 Saber fer. Investigar la vida quotidiana a través de l’art
• Vol dir que s’adaptava a la seua funció, com un aqüeducte • Ens informa sobre el vestit, les diversions, la música i els
per a transportar aigua a una població, i era de grans instruments musicals que utilitzaven els romans i els balls
dimensions, per a mostrar el poder de Roma, com un arc que celebraven.
de triomf. • R. G.
• Columna: rememoració de fets importants i grans victòries Claus per a estudiar
militars. Termes: banys públics. Circ: lloc per a celebrar curses • Utilitzava el marbre o el bronze, s’inspirava en els models
de carros (quadrigues). Cúria: lloc de reunió del senat. Basílica: grecs, va introduir els retrats, es feien escultures de cos sencer,
lloc per a la realització d’intercanvis comercials. bustos i estàtues eqüestres. Pels retrats.
• Ambdues usaven la pedra, les columnes i els ordres. La funció • L’escultura de cos sencer reprodueix tot el personatge i el bust,
de l’arquitectura romana, però, era eminentment pràctica, només el tronc i el cap.
i la de Grècia, religiosa. • Que reproduïa amb fidelitat el model, fins i tot els defectes
Pensa. El ciment, el formigó i el sentit pràctic de l’arquitectura. físics de les persones.
• Als edificis, al terra i a les parets. Servien per a decorar-los.
• El mosaic és un dibuix elaborat amb tessel·les, peces xicotetes
Pàg. 277
de colors.
13 Saber fer. Identificar construccions romanes Pensa. Escenes de la vida quotidiana o religiosa, motius florals
• R. G. Els arcs de triomf servien per a commemorar i arquitectònics, esdeveniments històrics… R. L. Perquè així
deixaven constància de com era el seu món.
una victòria militar. Per davall dels arcs desfilaven les
tropes o els presoners de guerra i s’exposava part del botí
obtingut. Eren construccions exemptes, de pedra, amb Pàg. 282
un nombre senar d’obertures (una o tres; si eren tres, C
la central era de més alçada i amplada que les laterals) •
i decorades amb relleus al·lusius al fet commemorat i Els esperits dels avantpassats.
•
inscripcions que narraven les campanyes realitzades
i elogiaven qui les va dirigir. Pàg. 283
18 Saber fer. Distingir un temple romà d’un temple grec

Pàg. 278
•
La falta de decoració al frontó, l’escalinata d’entrada, la
14 Interpreta les imatges incorporació d’un podi i el fet que les columnes laterals
•
estigueren apegades al mur. Semblances: mateixa estructura,
• Dormitori, despatx, menjador, cuina.
mateixos ordres, mateixa arquitectura allindanada.
• Eren recintes públics destinats principalment a banys,
que constaven de diverses estances: piscines d’aigua Claus per a estudiar P
e
calenta (caldarium) i freda (frigidarium), amb zones de • Tríada capitolina: tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva.
massatges, perruqueria, etc.; algunes tenien també Capitoli: edifici en què es retia culte a la tríada capitolina.
gimnàs. No solament complien una funció higiènica, Àugur: intèrpret de la voluntat dels déus.
sinó que també eren el lloc on els romans es reunien • Sí, admetien els déus d’altres pobles.
a xarrar i passar una estona agradable. • Déus propis com Júpiter, Minerva, Mart o Mercuri; déus
• De planta rectangular amb carrers paral·lels organitzats estrangers com Isis o Cíbele, o els mateixos emperadors.
al voltant de dos carrers principals: el cardo maximus
Pensa
i el decumanus.
• Circ, amfiteatre, cúria, temple, arc de triomf i aqüeducte. • Perquè d’aquesta manera aquests pobles s’integraven
més fàcilment a Roma.
• Que és un bon senyal. Procedeix de Roma.
Pàg. 280
• Per a fomentar el respecte a l’autoritat romana.
15 Interpreta l’escultura 19 Expressió escrita
• De cos sencer. • Era un temple dedicat a tots els déus.
• Com un militar: amb cuirassa i mantell de general. • El féu construir l’emperador Adrià.
Que és un general de les legions. • Entre 118 i 125 dC.
• Els peus descalços. • A Roma.

• El diàmetre de la cúpula és de 150 peus, 43,44 m. Va construir ciutats i vil·les on es desenvolupaven aquestes
El pòrtic d’entrada mesura 34,20 × 15,62 m. L’alçada activitats econòmiques: comerç i artesania (ciutats),
de les columnes és de 14,15 m i els fusts tenen un agricultura (vil·les).
diàmetre d’1,48 m a la base. Va crear una societat formada per homes lliures:
• A l’exterior hi ha un pòrtic que precedeix una estructura plebeus (camperols, artesans, comerciants) i patricis;
circular. i esclaus.
• A l’interior domina l’espai la cúpula gegantina, la més gran
El temps
que s’ha construït mai en formigó.
24 R. G. Monarquia (753-509 aC), república (509-27 aC)
i imperi.
Pàg. 284
25 • 753 aC: fundació de Roma.
• 509 aC: inici de la república.
La imatge del bon pastor (s’identifica amb Crist), les ovelles
• 380 dC: el cristianisme es converteix en religió oficial
i moltons (els creients), el colom amb la branca d’olivera
de l’imperi romà.
(símbol de la pau divina).
• 27 aC: inici de l’imperi.
• 313 dC: s’estableix la llibertat religiosa.
Pàg. 285
• 476 dC: final de l’imperi romà. (De l’imperi romà
21 Interpreta el mapa d’Occident).
• Al Pròxim Orient. 26 R. G.
• Per algunes zones de l’Àsia Menor, Grècia, Itàlia, França,
Els protagonistes
Espanya i nord d’Àfrica.
• Abans del 325 dC. 27 • Juli Cèsar: dictador de Roma, posà fi a la república.
• August, nebot de Juli Cèsar: primer emperador
de Roma el 27 aC.
• Jesús de Natzaret. En el segle I dC. • Constantí: va concedir la llibertat religiosa als cristians
• Que hi ha un sol Déu, que totes les persones són iguals per a l’any 313.
Déu, que els éssers humans s’han d’estimar i perdonar i que • Caracal·la: estengué la ciutadania romana a tots
aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a els habitants de l’imperi en el segle III.
premi la vida eterna després de la mort.
• Teodosi: imposà el cristianisme com a única religió
• L’any 380. Que es van prohibir totes les altres religions, oficial de l’imperi l’any 380.
els seguidors de les quals començaren a ser perseguits.
• Jesús de Natzaret: fundà una nova religió, el cristianisme,
• Catacumba: galeria subterrània on s’enterraven els primers en el segle I dC.
,
cristians. Apòstol: deixeble de Jesús de Natzaret. Basílica:
església, lloc de culte cristià. El territori
Pensa. L’existència dels bisbes i l’organització entorn de les 28 R. G.
esglésies.
22 Treball cooperatiu Conceptes
• R. L. Llocs: Betlem, Natzaret, Jerusalem, Cesàrea. 29 • Els patricis són els membres de les famílies més
• R. G. importants de la ciutat; els plebeus eren la resta
dels habitants de Roma.
• Un magistrat és una persona que exerceix un
Pàg. 286
càrrec de govern de la república romana; el cònsol
23 Resumeix l’essencial és el càrrec més important o alt dins dels
Roma magistrats.
Va tindre tres formes de govern: la monarquia, • Un temple és un edifici on es ret culte a un déu, i una
caracteritzada pel govern d’un rei elegit pels patricis; catacumba és una galeria subterrània on eren enterrats
la república, caracteritzada pel govern del senat, les els primers cristians.
magistratures i els comicis; i l’imperi, caracteritzat • Una vil·la és una explotació agrícola i ramadera, amb
pel govern de l’emperador. residència, al camp; una domus és una casa urbana
Va conquistar un gran imperi localitzat al voltant del mar unifamiliar.
Mediterrani, gràcies a la romanització. Amb dues grans • Un mosaic és un dibuix format per tessel·les de colors;
etapes, la pax romana, durant els segles I i II; i la crisi del un bust és un tipus d’escultura que representa només
segle III, a causa de la crisi militar, política, econòmica i social. el cap i la part superior del tronc d’una persona.

• Un arc de mig punt és una construcció corba que Pàg. 288
descansa en dos pilars o punts fixos i cobreix l’obertura
que queda entre aquests. Una volta de canó és una Competència social. Aplica una tècnica. Fer un informe
construcció arquitectònica en forma d’arc que cobreix sobre els gladiadors
l’espai entre dos murs o diversos pilars. 36 Treball cooperatiu.
R. L.
Pàg. 287 Q
37 R. L.
La forma de govern 38 R. L.
30 39 R. L.
Monarquia República Imperi
Qui Pàg. 289

El senat i les
controlava El rei. L’emperador.
magistratures.
el govern? Resol un cas pràctic. Salvar Pompeia
Els ciutadans 40 Llig la notícia i respon a les preguntes

elegien el No. Sí. No. • De Pompeia.
govern?
• Més de 20.000 persones.
Ratificar les • Es van complir 19 segles (1.900 anys) de l’erupció
lleis, dirigir volcànica del Vesuvi que sepultà Pompeia.
Ratificar les
Quin era la política • En el segle XVIII. Carles de Borbó, futur Carles III d’Espanya.
decisions
el paper del Aconsellar. exterior, donar
de • Continuen les excavacions.
senat? normes
l’emperador. • Es va esfondrar la Casa dels Gladiadors i es produïren
d’actuació als
magistrats. danys a la Casa del Moralista.
• Va caure part d’un mur.
L’art • Que el patrimoni d’Itàlia està molt abandonat, i s’acusa
de negligència i abandó les autoritats.
31 El de l’esquerra és una dona d’edat madura i el de la dreta
és un home jove. 41 Opina
• És més realista el primer retrat, perquè l’escultura • R. L.

reflecteix el pas de l’edat i els trets físics amb més • R. M. Conservar els jaciments arqueològics
versemblança. del passat és conservar la nostra memòria del passat
• La dona és un retrat romà, és realista, no idealitzat; i, per tant, una part de la nostra identitat.
l’home és un retrat grec (no realista, bellesa ideal). • Té aspectes positius i negatius. D’una banda,
proporciona recursos econòmics per a sostindre
Compromesos. El llegat dels romans el jaciment; de l’altra, el seu pas pel jaciment el
deteriora.
32 La llengua
• Pilum, gladius, pax romana, impluvium, cardo, decumanus, 42 Planteja una solució
frigidarium, caldarium, tepidarium, domus, insula, etc. • R. L.
• Són nombres que s’escriuen amb lletres (I, V, X, L, D, C...). • R. L.
Els utilitzem per a numerar els segles, per exemple.
• 1778.
Pàg. 290
• Tots els dies de la setmana menys el dissabte
i el diumenge. Tots els mesos de l’any.
Maneres de pensar. Anàlisi científica.
33 Les ciutats Quin valor tenen les ruïnes d’una ciutat?
• R. L. Hi ha moltes ciutats a Espanya d’origen romà i amb 43 • Cardo maximus: A (va de nord a sud).
construccions d’època romana: Lugo, Àvila, Lleó, etc.
• Fòrum: G (és un espai ampli amb una estructura
34 Els edificis semblant a la dels fòrums romans).
• Són festivals durant els quals es representen obres • Temple: D (té columnes i podi).
clàssiques, gregues i romanes. Solen celebrar-se a l’estiu.
• Arc de triomf: C (té estructura d’arc i està sobre
• R. L. una via principal).
35 El cristianisme • Decumanus: B (va d’est a oest).
• La igualtat, la necessitat d’estimar-se i perdonar-se… • Habitatges: E.

• Teatre: F (té graderia i platea). Pàg. 291
• Termes: H (té l’estructura típica de les termes).
Treball cooperatiu. Els còmics d’Astèrix: una altra visió
44 Pel tipus d’edificis i l’estructura en quadrícules dels romans
rectangulars amb carrers principals i secundaris
48 En l’època romana, després de la conquista de la Gàl·lia.
que s’encreuen en angle de 90º.
Ho indica el fet que s’estiguen construint les calçades
Qui va assassinar Juli Cèsar? i l’aqüeducte.
45 49 En les escenes s’aprecia un considerable treball de

• Un general i dictador romà.
documentació històrica que reprodueix amb fidelitat vestits,
• Vencé els oponents en la guerra civil i es proclamà
elements materials com vehicles, obres arquitectòniques,
dictador.
etc., de l’època romana, encara que sempre tenint en
46 • Més de seixanta. compte que es tracta d’una obra d’entreteniment i que el
• C. Cassi i Marc i Dècim Brut. rigor històric és secundari. Els diàlegs, sense rigor històric,
• El 15 de març. Perquè hi havia una reunió del senat. busquen explotar el costat còmic de les situacions
plantejades.
• Va ser acusat d’abús de poder i d’erigir estàtues seues
al costat de les estàtues dels déus. 50 Sí, un senyal de circulació que indica la direcció en què
• Apunyalat. es troben una sèrie de ciutats.
• A Marc Brut.
47 • R. M. La part relacionada amb els auguris que anunciaren
la mort de Cèsar.

12
EL TERRITORI D’ESPANYA I DE LA COMUNITAT EN L’ANTIGUITAT
Pàg. 293 però també practicaven la caça de cérvols i porcs senglars

i una agricultura basada en els cereals; eren experts en
Interpreta la Imatge metal·lúrgia: fabricaven fonamentalment joies i armes
• Perquè posaven en contacte parts molt diverses de l’imperi, de bronze i ferro; també elaboraven ceràmiques i teixits
permetien el pas de les tropes i dels correus i fomentaven de llana.
el comerç. • Els ibers adoraven divinitats principalment femenines.
• Primerament, excavaven i fonamentaven la calçada amb una El culte religiós es realitzava als santuaris, pròxims als poblats. P
capa gruixuda de pedres. Després, disposaven diverses capes Incineraven els difunts i introduïen les cendres en urnes. i
de grava i arena. Finalitzaven amb una capa de pedres planes Els celtes adoraven els astres i alguns elements de la natura.
ben polides perquè els carros hi rodaren fàcilment. Els sacerdots celtes s’anomenaven druides i tenien gran
prestigi social, perquè actuaven com a doctors i endevins.
• No, les nostres estan fetes amb asfalt, que és molt més
Igual que els ibers, els celtes incineraven els morts.
uniforme.
Pensa. Per defensar-se dels enemics.
• Moltes de les antigues calçades romanes van servir de base
per a la creació de les carreteres actuals. Tanmateix, el plànol 3 Saber fer. Comparar formes de vida dels ibers i dels celtes
actual és radial, amb centre en una població que en l’època • Els dos.
romana no existia: Madrid.
• Ordenada en el cas iber, desordenada en el poblat cèltic.
Com ho sabem? • Rectangular als ibèrics, circular als cèltics.
• Agricultura, mineria, artesania i comerç entre els ibers; C
• Sí, les fites quilomètriques.
ramaderia, agricultura, metal·lúrgia i artesania entre els •
celtes.
Pàg. 294
Pàg. 296
P
a
A la zona ibèrica: ilergets, laietans, edetans, contestans, Expressió oral
4
bastetans, oretans, turdetans. A la zona cèltica i celtibèrica:
R. L.
galaics, asturs, càntabres, vascons, lusons, arevacs, vacceus,
vetons, lusitans, carpetans i cèltics. Era més extensa l’àrea
celtibèrica i cèltica. Pàg. 297
Pàg. 295
Fenícies: Gadir, Malaca, Sexi, Abdera. Gregues:
2 Usa les TIC
Rhode, Empòrion, Hemeroskopeion. Cartagineses:
Ebyssos, Cartago Nova.
• La Dama d’Elx és una escultura ibèrica. Els Toros de
Guisando van ser elaborats pels vetons, celtibers. Claus per a estudiar
• La Dama d’Elx representa una dona amb túnica • Fenicis (procedien de la costa est del Mediterrani),
i mantellina sostinguda per una pinta. Un gran mantell grecs (de Grècia) i cartaginesos (de Cartago, al nord
cobreix la mantellina. Està tallada en calcària fina. La dama d’Àfrica).
porta joies característiques dels ibers: unes rodes que • A la vall del Guadalquivir. Amb els fenicis i els grecs.
cobreixen les orelles i que pengen d’unes cadenetes
subjectes a una tira de cuir que li cenyeix el front, collars
Pàg. 298
i corones amb xicotetes cadenes i filigranes. Els Toros de
Guisando són quatre escultures bastant tosques
realitzades en granit que representen bous o verros.
Algunes tenen forats al cap. A Castelló els ilercavons, a València els edetans
i a Alacant els contestans.
• La societat ibèrica s’organitzava en tribus governades per
• Pobles: Ilercavons (al nord), edetans (al centre) i contestans
un rei o règul; els grups més poderosos eren els nobles,
(al sud).
els sacerdots i els guerrers. La societat cèltica s’organitzava
en tribus; cada tribu estava formada per diversos clans i cada Poblament: En grans ciutats i en poblats emmurallats
clan per diverses famílies; una minoria acaparava les riqueses situats en zones elevades.
i dominava la resta. Societat: Tres grups: grup dels poderosos (aristocràcia,
• Entre els ibers destacava l’agricultura de cereals, vinya sacerdots i sacerdotesses), grup intermedi (comerciants
i olivera i la ramaderia; també destacava la mineria d’or, plata, i artesans) i gran massa de camperols i alguns esclaus.
coure i ferro; a més, l’artesania era de qualitat, sobretot la forja Formes de govern: Tribus dirigides per un rei (junt amb
d’espases, la ceràmica i els teixits de llana i lli, i desenvoluparen els guerrers, els sacerdots i un consell). Tribus governades
el comerç. Els celtes es dedicaven, sobretot, a la ramaderia, per magistrats i un senat.

Economia: Agricutura (de secà i fruiters), ramaderia (ovelles, Caesaraugusta (Saragossa), Emerita Augusta (Mèrida),
cabres, porcs, vaques), apicultura, metal·lúrgia, ceràmica, Olisipo (Lisboa), Cartago Nova (Cartagena), Saguntum
teixits i comerç. (Sagunt), Corduba (Còrdova), Hispalis (Sevilla).
Religió: En coves o en santuaris a l’aire lliure.
Art: Escultures de gran mida, exvots xicotets i objectes de Pàg. 302
ceràmica decorats.
Pensa. Perquè les deesses mare havien de ser unes deïtats molt 9 Comprensió lectora
importants per als ibers. L’oest d’Espanya i Portugal.
Pàg. 299 Pàg. 303
7 Express ió oral Claus per a estudiar

R. M. Es podrien conéixer millor les seues creences, la forma • Es dividia en dos grups: els homes lliures i els esclaus.
en què es guanyaven la vida, l’organització social… En el grup dels homes lliures hi havia grans diferències
econòmiques entre els patricis, les principals famílies indígenes
i la plebs, formada per artesans, botiguers, petits propietaris
Pàg. 300 rurals i marginats que malvivien a les ciutats i que eren
mantinguts pels poderosos. Els esclaus eren els habitants de
les ciutats indígenes que s’havien revoltat contra els romans.
• Derrotar els cartaginesos per tindre el domini sobre el
• Sobretot metalls (or, plata, coure, ferro, plom, mercuri).
Mediterrani occidental i l’interés per les riqueses de la
Península. • Productes de luxe, com el perfum.
Pensa. Va ser una conquista lenta i difícil que es prolongà • El procés d’assimilació de la cultura romana.
al llarg de 200 anys. • El llatí es va imposar sobre les llengües indígenes i la religió
romana sobre els cultes anteriors; a més, es van crear
calçades, obres públiques i sorgiren noves ciutats.
Pàg. 301
Pensa. El valor de les explotacions mineres és residual, ja que
8 Saber fer. Comprendre la conquista romana a través moltes s’han esgotat.
de mapes
Les fases de la conquista Pàg. 305
• El 14.
• El 218 aC, quan els romans desembarcaren a Empúries.
• Després de desembarcar a Empúries per frenar l’expansió
L’any 19 aC, després de les guerres càntabres. Durà 199
cartaginesa, el general romà Publi Corneli Escipió es va dirigir
anys.
cap al sud. Amb l’ajuda dels edetans, l’any 212 aC conquistà
• Quatre. Amb gradació de tons. Sagunt i per al 209 aC els romans ja havien ocupat la resta
• El llevant espanyol, d’influència ibèrica. Grecs, fenicis del territori valencià.
i cartaginesos. • L’any 138 aC, perquè tenia una posició estratègica per a
• El nord peninsular. Celta. Cap. controlar tots els territoris de la zona.
Les províncies • En la fundació de ciutats i colònies, en l’existència de
• Al segle III. nombroses vil·les, en la creació de factories de salaons
• Gal·lècia (Bracara Augusta), Tarraconense (Tarraco), i garum i en l’edificació de les mateixes construccions que
Lusitània (Emerita Augusta), Cartaginense (Cartago Nova) a la resta del territori.
i Bètica (Corduba). Pensa. Perquè era un lloc estratègic des del qual es podia
• R. G. 197 aC: Hispània Citerior i Ulterior. 13 aC: controlar tot el Mediterrani occidental.
Tarraconense, Bètica i Lusitània. 214 dC: Gal·lècia, 10 Treball cooperatiu
Tarraconense, Bètica, Lusitània. 293 dC: Gal·lècia, • R. L.
Tarraconense, Bètica, Lusitània, Cartaginense, Baleàrica.
• R. G.
Les ciutats
• Gal·lècia: Bracara Augusta, Lucus Augusti, Asturica Augusta.
Pàg. 306
Tarraconense: Tarraco, Empòrion, Numantia, Caesaraugusta.
Lusitània: Emerita Augusta, Olisipo. Cartaginense: Cartago 11 Resumeix l’essencial
Nova, Saguntum. Bètica: Corduba, Hispalis.
El territori d’Espanya en els temps preromans
• Bracara Augusta (Braga), Lucus Augusti (Lugo), Asturica
Ibers. Localització: est i sud de la Península.
Augusta (Astorga), Tarraco (Tarragona), Empòrion
Govern: tribus governades per un rei.
(Empúries), Numantia (Numància, prop de l’actual Sòria),

Societat i economia: nobles, sacerdots, guerrers El temps C
i camperols. Agricultura de cereals, vinya i olivera 12 • Fundació de Gadir (segle IX aC), fundació de Cartago
i ramaderia. Mineria d’or, plata, coure, ferro. Artesania Nova (segle VI aC), inici de la conquista romana
de forja d’espases, ceràmica, teixits. d’Hispània (218 aC), segona guerra púnica
Celtes. Localització: nord, centre i oest de la Península. (218 aC-201 aC), guerres càntabres (29 aC-19 aC),
Govern: tribus formades per clans i clans formats final de la conquista romana d’Hispània (19 aC).
per famílies. 13 R. G. Primera etapa (218 aC-197 aC). Segona etapa
Societat i economia: una minoria dominava la resta. (154 aC-133 aC). Tercera etapa (29 aC-19 aC).
Economia autosuficient: ramaderia, caça, agricultura
de cereals, metal·lúrgia. El territori
Colonitzadors. Grecs. Fundaren: Rhode, Hemeroskopeion, 14 R. G.

Empòrion.
Conceptes
Fenicis. Fundaren: Gadir, Sexi, Malaca, Abdera.
15 Castre: poblat emmurallat on vivien els celtes. C
Cartaginesos. Fundaren: Cartago Nova, Ebyssos.
Comerciaren amb Tartessos. Es localitza a la vall Règul: reietó, rei d’un petit territori ibèric.
del Guadalquivir. Factoria: establiment fundat en un altre país amb fins
El territori d’Espanya en els temps dels romans comercials.
Conquista. Fases: Primera etapa (218 aC-197 aC): costa Cartaginés: procedent de Cartago, al nord d’Àfrica.
mediterrània i valls de l’Ebre i Guadalquivir. Segona etapa Plebs: grup social romà format per artesans, botiguers,
(154 aC-133 aC): Meseta. Tercera etapa (29 aC-19 aC): nord. petits propietaris rurals i marginats que malvivien a les
Ordenació del territori. Províncies. Inicialment: Citerior ciutats i que eren mantinguts pels poderosos.
i Ulterior. Segle I aC: Bètica, Lusitània, Tarraconense. Tartessos: va ser el regne més antic de la península Ibèrica.
Segle III: Bètica, Lusitània, Tarraconense, Gal·lècia, El nucli principal se situava a la vall del Guadalquivir.
Cartaginense.
16 És el procés d’assimilació progressiva de la cultura romana.
Societat. Grups. Homes lliures, formats per: patricis, Exemples: l’adopció del llatí com a llengua, la imposició del
principals famílies indígenes i plebeus. Esclaus. dret romà, el culte als déus romans, l’edificació d’obres
Economia. Activitats: mineria de l’or, plata, coure, ferro, públiques romanes (calçades, termes…), etc.
plom, mercuri. Agricultura; artesania d’àmfores, oli, vi, lli,
espart i salaó de peixos. Comerç.
Pàg. 307
Romanització. Trets: llatí, dret romà, religió romana,
desenvolupament urbà i calçades. Organització social i econòmica
El territori de la Comunitat Valenciana en els temps 17

preromans
Ibers. Localització: Nord: Ilercavons. Centre: Edetans. Ibers Celtes
Sud: Contestans. Est i sud Nord, centre i oest
Govern: Tribus governades per un rei i tribus governades Localització
de la Península. de la Península.
per magistrats i un senat.
Poblats C
Societat i economia: Poderosos (aristocràcia, sacerdots Poblats Castres.
emmurallats. l
i sacerdotesses), intermedis (comerciants, artesans)
i massa de camperols i alguns esclaus. Agricultura de Grups més Una minoria
secà i de fruiters, ramaderia, apicultura, metal·lúrgia, poderosos: acapara les
ceràmica i teixits. Societat
nobles, sacerdots, riqueses
El territori de la Comunitat Valenciana en els temps guerrers. i domina la resta.
dels romans Agricultura de
Ramaderia,
Conquista. 212 aC-209 aC. cereals, vinya
agricultura de
Ordenació del territori. Inicialment: Pertanyia a la Hispània i olivera,
Economia cereals, caça,
Citerior. Segle I aC: Pertanyia a la província Tarraconense. ramaderia,
metal·lúrgia.
Segle III: Pertanyia a la província Cartaginense, excepte mineria,
Autosuficient.
alguns territoris de l’extrem nord de Castelló, que pertanyien artesania, comerç.
a la Tarraconense. Dividida en dues zones: zona nord del Adoren astres
Xúquer (Saguntum, Valentia, Edeta) i zona sud del Xúquer Divinitats sobretot
Creences i elements
(Saetabis, Dianium, Ilici). femenines.
de la natura.
Romanització. Segles II i I aC. Creació de colònies, vil·les, Incineració.
factories de salaons i garum i edificació de les mateixes
Ritus funeraris Enterrament Incineració.
construccions que en altres territoris de l’imperi.
en urnes.

Causes i efectes de l’emperador Claudi. A la mort de Claudi, l’any 54,
Neró es va convertir en emperador i Sèneca en un
18 • Perquè el seu objectiu era el comerç i a la costa
dels personatges més influents de l’imperi romà.
les comunicacions són més bones.
Cap a l’any 62, Sèneca començà a perdre poder
• Per la seua riquesa minera.
i va decidir retirar-se de la vida pública i es dedicà
• Les guerres púniques i les riqueses de la Península. Vi, a escriure i viatjar. L’any 65 va ser acusat d’estar involucrat
oli, salaons de peix, garum, teixits i ceràmica. en una conspiració per a assassinar Neró i va ser
• Per controlar i administrar millor el territori. condemnat a mort. Es va suïcidar obrint-se les venes.
• Perquè s’assentaren en colònies, com Valentia, i els pobles • Any 31: és nomenat qüestor. Any 41: desterrat
dominats començaren a imitar les seues formes de vida. a Còrsega. Any 49: és nomenat pretor. Any 51: és
• Es van convertir en centres de difusió de la forma de vida nomenat tutor de Neró. Any 54: Neró puja al poder
i la cultura romanes. i Sèneca es converteix en una de les persones més
influents de l’imperi. Any 59: Agripina, gran valedora
Compromesos. El llegat de l’antiguitat a Espanya de Neró, és assassinada. Sèneca perd el favor de
19 El patrimoni artístic l’emperador. Any 62: es retira de la vida pública. Any 65:
• Un aqüeducte. Per al transport d’aigua a la ciutat. és acusat de conspiració i se suïcida.
• No, no s’utilitza. • És un dels filòsofs més influents i respectats
d’Europa.
• Teatres, amfiteatres, calçades, termes…
• R. G. Desenvolupar un tema
20 Les ciutats 24 Expressió escrita

• Bilbilis (Calataiud, Aragó), Caesaragusta (Saragossa, • R. L.
Aragó), Complutum (Alcalá, Comunitat de Madrid), • R. L.
Emerita Augusta (Mèrida, Extremadura), Itàlica (Sevilla, • R. L.
Andalusia), Legio (Lleó, Castella i Lleó), Lucus Augusti
25 Expressió oral
(Lugo, Galícia), Pompaelo (Pamplona, Navarra), Saguntum
(Sagunt, Comunitat Valenciana), Segòbriga (Conca, R. L.
Castella-la Manxa). R. G.
21 El llatí Pàg. 309
• No s’utilitza com a llengua, només per a estudiar Treball cooperatiu. Un viatge per Hispània
l’origen de les llengües romàniques com la nostra.
26 • Comença a Lucus Augusti. Acaba a Baelo Claudia. Recorre:
• R. M. Castellà: pueril (pueri, xiquet), alto (altus), hombre
Lucus Augusti, Asturica Augusta, Caesaraugusta, Bilbilis,
(homo). Gallec: ollo (ull, d’oculum), leite (llet, del llatí
Toletum, Emerita Augusta, Hispalis, Baelo Claudia.
lactem), orella (orella, del llatí auriculam).
• Galícia, Castella i Lleó, Aragó, Castella-la Manxa, Comunitat
de Madrid, Extremadura, Andalusia.
Pàg. 308
27 Usa les TIC
Competència social. Aplica una tècnica. Reconstruir • R. M. El teatre romà de Caesaraugusta va ser construït
la biografia de Sèneca en el segle I. Tenia capacitat per a 6.000 espectadors.
S’utilitzava per a representacions teatrals. Al contrari
22 • Nasqué a Còrdova l’any 4 aC. que altres teatres, que usaren desnivells al terreny, l’edifici
• Estudià retòrica i filosofia a Roma. es va construir en terreny pla.
• A Tiberi, Calígula, Claudi i Neró. S’ocupà 28 Pren la iniciativa
de l’educació de Neró.
R. L.
• Qüestor, pretor i senador.
• Perquè l’emperador el volia veure mort.
• De la serenitat de l’ànima, De la brevetat de la vida,
Les troianes, Medea, Hèrcules furiós…
• Va ser acusat de participar en una conjura contra
l’emperador Neró i va ser condemnat a mort.
Se suïcidà tallant-se les venes.
23 • Nasqué a Còrdova l’any 4 aC, fill del retòric romà Marc

Luci Anneu, anomenat Sèneca el Vell. Estudià retòrica
i filosofia a Roma, on va conéixer els ensenyaments
dels estoics. L’any 49 dC es va convertir en pretor
i va ser nomenat tutor de Neró, fill adoptiu


Solucionari Geografia I Història 1 ESO COMUNITAT VALENCIANA

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari Geografia I Història 1 ESO COMUNITAT VALENCIANA

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Solucionari

Geografia i Història 1 ESO

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 1 29/10/2015 18:38:06

Pàg. 13 • És la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.

• Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 2 29/10/2015 18:38:06

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 3 29/10/2015 18:38:06

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 4 29/10/2015 18:38:07

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 5 29/10/2015 18:38:07

Claus per a estudiar Pàg. 46

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 6 29/10/2015 18:38:07

Pàg. 48 Treball cooperatiu. Una presentació a partir de revistes

22 Localitza el tall • R. L.

• D’est a oest, de Banyoles a la Molina. • R. G.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 7 29/10/2015 18:38:07

Pàg. 52 l’aportació d’aigua dels afluents. La velocitat de l’aigua hi

• Per evaporació d’aigua a causa de la calor. 5 Interpreta el mapa P

Claus per a estudiar 8 Saber fer. Interpretar un mapa de mars

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 8 29/10/2015 18:38:08

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 9 29/10/2015 18:38:08

Localització Resol un cas pràctic. La presa de les Tres Gorges

12 R. G. 18 Usa les TIC

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 10 29/10/2015 18:38:08

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 11 29/10/2015 18:38:09

Interpreta la imatge 3 Interpreta el mapa

1 Expressió oral Pàg. 75

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 12 29/10/2015 18:38:09

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 13 29/10/2015 18:38:09

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 14 29/10/2015 18:38:09

19 • Quan el vapor d’aigua de l’atmosfera es refreda, Pàg. 90

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 15 29/10/2015 18:38:10

Interpreta la imatge 4 Interpreta el mapa i el gràfic C

• El sòl es degrada, s’emet més diòxid de carboni Pàg. 97

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 16 29/10/2015 18:38:10

Claus per a estudiar Claus per a estudiar

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 17 29/10/2015 18:38:10

15 Saber fer. Interpretar una clisèrie

Paisatge Localització Clima Vegetació Ocupació

Desèrtic càlid (temperatures

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 18 29/10/2015 18:38:11

Conceptes Pàg. 111

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 19 29/10/2015 18:38:12

• R. L. Per exemple, declarar zones de protecció especial, •

30 • Agricultura i ramaderia, per les zones de cultiu. •

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 20 29/10/2015 18:38:12

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 21 29/10/2015 18:38:12

Claus per a estudiar

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 22 29/10/2015 18:38:12

6 Interpreta els mapes Claus per a estudiar

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 23 29/10/2015 18:38:12

Continent Relleu Costa Rius i llacs Climes Paisatges

Sistemes muntanyosos Retallada Vessant atlàntic: Freds: polar, Tundra,

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 24 29/10/2015 18:38:13

Austràlia és Murray i el seu afluent Càlids: Selva, desert, bosc

És el continent de Hi destaquen Polar. Líquens, algues

• Xipre: Mediterrani, Europa. Danubi Europa Negre

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 25 29/10/2015 18:38:14

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 26 29/10/2015 18:38:15

Pàg. 139 Pàg. 144

Interpreta la imatge Claus per a estudiar

Com ho sabem? 3 Interpreta el mapa

Pàg. 141 • Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.

ES0000000026564 679209 SOLUCIONARI_GEOGRAFIA_1_41500.indd 27 29/10/2015 18:38:15

Pàg. 13 • És la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.

• Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú.

22 Localitza el tall • R. L.

• D’est a oest, de Banyoles a la Molina. • R. G.

• Per evaporació d’aigua a causa de la calor. 5 Interpreta el mapa P

12 R. G. 18 Usa les TIC

Interpreta la imatge 3 Interpreta el mapa

1 Expressió oral Pàg. 75

19 • Quan el vapor d’aigua de l’atmosfera es refreda, Pàg. 90

Interpreta la imatge 4 Interpreta el mapa i el gràfic C

• El sòl es degrada, s’emet més diòxid de carboni Pàg. 97

15 Saber fer. Interpretar una clisèrie

• R. L. Per exemple, declarar zones de protecció especial, •

30 • Agricultura i ramaderia, per les zones de cultiu. •

6 Interpreta els mapes Claus per a estudiar

• Xipre: Mediterrani, Europa. Danubi Europa Negre

Pàg. 141 • Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera.

• Hi ha tantes conques com rius principals. No són el

• Es tracta d’una estructura de pedra formada per

45 • Està formada per diverses estances de difícil accés

Pàg. 235 • R. L. Per exemple, Tebes, Argos, Troia, Corint.

Pàg. 237 • L’assemblea o ekkle–sía. La gerúsia o consell

21 R. G. Època arcaica. Època clàssica. Època hel·lenística. 30 La moneda

• Claudi: quan l’exèrcit romà va assassinar tota la família

• És més realista el primer retrat, perquè l’escultura • R. L.

23 • Nasqué a Còrdova l’any 4 aC, fill del retòric romà Marc