La comèdia llatina

Terènci
Plaute

 Ludi scaenici

• Festivals religiosos, triomfs militars, funerals

• Organitzats pels edils:
• contractaven una companyia teatral (grex)
• i el seu director (dominus), que comprava
la peça al poeta

 Ludi scaenici

• Espectacle gratuït
• Per a tothom: homes, dones, lliures, esclaus
• No hi ha crítica social/política

 Ludi scaenici
• Histriones:
• actors professionals
• mal considerats (esclaus o lliberts)
• no hi havia actrius
• Personae, pallium/toga, coturni
• Vers, música:
• cantica: escenes cantades
• diverbia: fragments recitats

 Gèneres teatrals romans

● Gèneres cultes d’origen grec:

● Tragèdia: palliata i praetexta
● Comèdia: palliata i togata
● Gèneres populars d’origen itàlic:
● Fabula atellana
● Mim

 La comèdia
● Fabula togata
− Personatges llatins i itàlics, i vesteixen la toga
− L’acció té lloc a Itàlia
● Fabula palliata
− Model: comèdia nova grega de Menandre
− L’acció té lloc a Grècia
− Personatges grecs que vesteixen pallium

 Fabula palliata

• Comèdia de caràcters
• Personatges arquetípics (noms grecs, molt
complicats i ridículs per als romans)
• Argument d'embolics i confusions
• Final feliç (retrobament + banquet)

 Contaminatio

• Es parteix d’una obra original grega

• S’allarguen o escurçen els diàlegs/monòlegs
• S’introdueixen escenes d'una altra comèdia
• S’introdueixen personatges d'una altra
comèdia

 Titus Maccius Plautus

• Sàrsina (Umbria) c. 250 aC - Roma 184 aC

• Dades biogràfiques de caire novelesc

• Autor que més èxit va tenir entre el públic

 Titus Maccius Plautus

• Trasllat a Roma: activitats relacionades amb

el teatre

• Mala inversió: semi-esclau en un molí

• Escriu les primeres obres en el poc temps

lliure que li queda

 Titus Maccius Plautus

• Profund coneixement dels gustos i

preferències de l’audiència
• Llatí col·loquial
• Llenguatge vigorós i expressiu

 Titus Maccius Plautus

• obscenitats • creació de nous mots
• grolleries • Interjeccions
• insults • exclamacions
• estil líric • redundàncies
• paròdia de la • hipèrboles
tragèdia • proverbis
• jocs de paraules

 Titus Maccius Plautus

• No té cap preocupació moral o

intel.lectual
• Només vol divertir i fer riure:
comèdia lúdica, intrascendent

 Titus Maccius Plautus

S'han conservat 21 de les seves comèdies:

• Aulularia (La comèdia de l’olla)

• Amphitruo (Amfitrió)
• Bacchides (Les Baquis)
• Miles gloriosus (El soldat fanfarró)
• Menaechmi (Els bessons)

 Titus Maccius Plautus

Personatges estereotipats:
• Adulescens: jove enamorat, depèn de l’esclau per
solucionar els problemes
• Senex: vell sever, colèric i avar
• Seruus: esclau, protagonista:
• Esclau astut: enredaire, mentider, irrespectuós, enginyós,
sense escrúpols. Ajuda el seu jove amo. Motor de la intriga de
l'obra
• Esclau assenyat: respectuós, responsable, lleial

 Titus Maccius Plautus

• Virgo: l'enamorada, rarament apareix en escena
• Meretrix: cortesana, cínica i cobdiciosa
• Uxor o matrona: esposa, senyora rica de
caràcter dominant i de mal geni
• Parasitus: un mort de gana disposat a tot per
alimentar la seva fam insaciable (adular,
humiliar-se...)

 Publi Terenci Afer

● Neix a Cartago, entre el 195 i el 184 aC
● Esclau d’origen africà alliberat
● Mor al 159 aC en un viatge per Grècia
● Relació amb l’aristocràcia filohel·lènica,
allunyat del poble
● No aconsegueix tant d'èxit com Plaute
● Influència grega (Cercle dels Escipions)

 Publi Terenci Afer

● Llenguatge culte
● Gran preocupació moral
● Homo sum: humani nihil a me alienum puto
● Humanitas: terme que designa una actitud
davant la vida i el món molt present a Terenci

• Plaute exagera les escenes més còmiques, fa

més caricaturescos els personatges, busca els
arguments més moguts; busca la riallada

• Terenci suavitza la comicitat buscant més el

somriure

● Plaute:
● ruptura de la il·lusió escènica (quarta

paret)
● complicitat personatges - espectadors

● Terenci elimina tota implicació del públic

 Obra
• Andria «La noia d’Andros»
• Hecyra «La sogra»
• Heautontimorumenos «El torturador de si
mateix»
• Eunuchus «L’eunuc»
• Phormio «Formió»
• Adelphoe «Els germans»