Professional Documents
Culture Documents
Per practicar aquests temes us proposem que visiteu els enllaços que trobareu a
continuació. Fan referència a la construcció discurs, als mecanismes de cohesió, a
l’estructura del text i a la puntuació.
10 consells de redacció.
Us ajudaran a redactar de manera més eficaç i coherent.
Puntuació.
És important puntuar correctament els textos per tal que siguin comprensibles i
per transmetre els diferents matisos que tindria el mateix text en llengua oral.
Exemples
A continuació en teniu alguns exemples. Us poden ajudar a l’hora de posar en pràctica
els aspectes que hem comentat sobre la construcció del discurs.
Per començar, volem insistir que hi ha poques ciutats a Europa com Berlín. Tots ssbem
que recórrer els barris és genial i res millor que caminar per descobrir més coses. Per
tant, porta la guia a la mà, la càmera de fotos penjada al coll i quan creuis el carrer per
veure millor la Porta de Brandenburg, per exemple, t’adonaràs d’una cosa ben especial.
Mentre esperes que el semàfor es posi verd per poder travessar l’avinguda, alguna cosa
estranya et cridarà l’atenció. No saps què és, però el teu cervell et diu que hi ha alguna
cosa diferent al que estem acostumats. Verd! Els berlinesos travessen despreocupats,
però a nosaltres ens crida l’atenció la figura que apareix il·luminada al semàfor i que ens
dona pas. El ninot porta barret? Doncs, exacte! Aquesta silueta es coneix com a
Ampelmann i va ser dissenyat a l’antiga República Democràtica Alemanya i de seguida
es va fer famós. D’una banda, la seva fama va ser deguda a la manera tan clara com
transmetia els conceptes d’educació vial als nens. D’altra banda, va aparèixer en tires
còmiques als diaris, jocs, històries radiofòniques i televisives… És a dir, es va convertir
en tot un personatge!
Un altre punt que ens va cridar l’atenció va ser el DDR Museum (Deutsche
Demokratische Republik Museum). Situat davant de la Catedral de Berlín, al costat del
riu Spree, és un dels museus més visitats de la ciutat. Allà ens mostren, de manera molt
didàctica, com era la vida quotidiana de l’Alemanya de l’Est i com de durs eren els
serveis secrets i el servei d’intel·ligència. El museu ens permet experimentar en primera
persona un munt d’aquestes coses i és possible tocar literalment estris relacionats amb
la vida al Berlín oriental. Tant si viatgeu amb nens, com si teniu una mica de síndrome
Peter Pan (com és el nostre cas), és una bona manera de conèixer part de la història
alemanya.
Desenvolupament. En aquest cas hi ha dos paràgrafs ja que a la introducció ja ens ha
informat que parlaria de dos temes diferents. Per tant, recordeu, tants paràgrafs com
subtemes hi hagi.
Per acabar, només volem insistir que Berlín és una ciutat increïble per visitar-la. Avui
només us hem parlat dels ninotets tan simpàtics que trobem als semàfors i d’un museu
interessantíssim. Tanmateix, no penseu que és l’únic important a la ciutat ja que Berlín
ens ofereix un munt d’activitats per descobrir-la, tant si voltem pels carrers de la ciutat
buscant l’Ampelmann a cada semàfor, com si entrem al DDR Museum. En poques
paraules: pròxima destinació, Berlín!
Conclusió. No apareix cap tema nou i serveix per refermar la nostra idea principal i
recomanar als lectors que visitin Berlín.
Senyors,
En primer lloc, m’agradaria que m’expliquéssiu per què s’ha incrementat la factura del
darrer mes. Fins ara havia pagat mensualment 52,90, tal com havíem acordat en signar
el contracte. En canvi, l’última factura rebuda ha estat de 62,90, deu euros més de
l’acordat. A més, no he rebut cap nota informativa per part vostra en la qual es justifiqui
aquest increment.
En segon lloc, també voldria queixar-me sobre la qualitat del servei ofert. Exactament,
estic parlant de la velocitat d’Internet i la poca formalitat del vostre equip tècnic. Quant a
la velocitat, sempre ha estat inferior a la contractada. I quan he trucat al servei tècnic
perquè vinguessin a solucionar-ho, no he aconseguit que vinguessin a casa, fet que
considero totalment inacceptable.
Desenvolupament: tants paràgrafs com problemes.
Finalment, us agrairia que em retornéssiu els diners cobrats de més i que enviéssiu un
tècnic a casa perquè arreglin el problema de la velocitat. També us vull informar que, en
cas contrari, anul·laré el nostre contracte de manera imminent.
Resum dels problemes i què volem aconseguir.
Atentament,
Pel que fa a aquest arranjament cambrístic de Ma mère l’Oye, podem dir que gràcies a
aquesta obra tan coneguda i de factura descriptiva es va entrar suaument en matèria.
Les quatre mans al piano reprodueixen la partitura de l’orquestra que s’amplifica i
s’accentua amb les intervencions de la percussió, que hi fa uns efectes sonors i hi dona
unes puntuacions tímbriques brillants i precises.
En segon lloc, l’obra Wind… Chimes! és una obra d’encàrrec d’aquest duet de pianistes i
té com a font d’inspiració els efectes sonors del vent, tal com explica el títol que en català
vol dir “Vent… Campanes!”. Una obra hipnòtica, com la defineix el seu compositor, que
comença subtilment i va creixent a la manera d’un cànon fins a arribar al clímax sonor.
Una successió melòdica que no sembla tenir principi ni fi i que agafa una forma circular
que converteix els colors metàl·lics del piano en vaporositats musicals extasiadores i
alhora obsessives.
En darrer lloc, el públic va poder gaudir de la Sonata per a dos pianos i percussió. El
compositor va situar els dos pianos amb la cua de cara a la percussió, amb els intèrprets
asseguts d’esquena, en una banda i altra del conjunt instrumental de la percussió
ocupant el centre de l’escenari. Visualment és, doncs, un espectacle d’una gran
plasticitat, en què els quatre intèrprets s’interpel·len sense fer diferències, “iguals en
rang”.
Desenvolupament: tants paràgrafs com obres de les quals parla i en el primer comenta el
concert en general.
En resum, un concert poc usual, poc freqüent, i amb un esperit de vitalitat i de present.
Va donar una ocasió irrepetible al públic assistent a l’Auditori del Conservatori del Liceu,
que en moments com aquest esdevé un focus d’interès no únicament pedagògic, sinó
també interpretatiu en l’oferta musical de Barcelona.
Conclusió: breu resum de per què va agradar tant al públic i un petit elogi a aquest.
Les qualitats més importants per a elaborar una bona crítica són, sens dubte, posseir un
agut olfacte crític i ser capaç de convèncer, a través d’una retòrica persuasiva, el públic
més escèptic.
Malgrat que es tracta d’un text que permet força llibertat en la composició i redacció,
podem establir-ne una estructura bàsica:
Exemple: crítica
Hamlet de nou
Hamlet és un repte que obliga l’actor a decidir des d’on transita per les múltiples facetes
d’un personatge trasbalsat per la mort del pare, neguitejat pel dubte i empresonat per
l’obligació de venjar-se. L’actor ha d’escollir entre els relleus d’un jove que apaivaga la
fúria amb la raó i barreja de bogeria amb intel·ligència.
[Introducció. Contextualització. Capta l’interès del lector: incita a la curiositat per saber
com serà la posada en escena d’aquest Hamlet].
Raimon Molins ens brinda una poderosa interpretació d’un Hamlet posseït per l’amargura
fins al moll de l’os i transmet amb gran expressivitat facial i corporal, així com amb una
polida dicció, la lluita interior del personatge. Molins opta per un histrionisme que, tot i
ben mesurat, deixa poc espai a l’evolució del personatge que, no obstant això, commou
poderosament per la seva sinceritat. És un Hamlet amb personalitat i sens dubte el millor
de la funció.
Sembla que Raimon Molins tenia clar el 'Hamlet' que volia fer, fins i tot des del punt de
vista de la direcció, ajudat per Marc Chornet, també coautor de la dramatúrgia. Potser
massa coses per a una mateixa persona i per això la direcció de la resta d’intèrprets és
força menys exigent i més hieràtica. Malgrat tot, destacaríem que Clara de Ramon
construeix una Ofèlia molt humana i atractiva i Toni Guillemat un enterramorts fins i tot
simpàtic.
La posada en escena és totalment despullada sense cap element d’atrezzo, llevat d’unes
simbòliques copes de vidre i una càmera de vídeo. Sobre una eficaç escenografia
El ritme és bo i els connectors funcionen, però dues hores i vint potser requerien una
pausa per preservar la salut del sistema locomotor dels espectadors.
Per bé que l’obra es pot fer llarga en algun moment, si sou dels que gaudiu capbussant-
vos en el conflicte interior i en el poder de la paraula, no us la deixeu perdre.
Ara, un cop heu llegit, estudiat i vist exemples sobre la construcció del discurs i la crítica,
ja podeu passar a l’apartat “Practiquem, expressió escrita”.