GUIA DIDÀCTICA

Sumari

1. Introducció

2. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre

2.1. L’origen de l’obra

• Sinopsi de l’obra
• L’autor
• Activitats d’aprenentatge

2.2. El context històric

• Gran Bretanya a les acaballes del segle XIX

• Activitats d’aprenentatge

2.3. El context artístic

• Alguns comentaris sobre l’obra d’Oscar Wilde

• Activitats d’aprenentatge

2.4. Punts d’atenció per entendre millor l’obra

3. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre

3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra

3.2. Activitats entorn del text i l’escenografia
3.3. Activitats sobre el contingut temàtic de l’obra

4. Webgrafia

5. Annexos:
5.1. Objectius didàctics
5.2. Continguts d’aprenentatge
5.3. Taula sobre les competències clau educatives treballades
1. Introducció
La importància de ser Frank, que correspon al títol original anglès The Importance to
Being Earnest, és l’obra de teatre més popular d’Oscar Wilde i la darrera que aquest
polèmic autor va escriure. L’obra, del 1895, va tenir un èxit espectacular, tot i que tres
mesos després de l’estrena Wilde va ingressar a la presó per complir una condemna
de dos anys i treballs forçats, acusat d’indecència greu —gross indecency—, segons les
lleis vigents al Regne Unit en aquella època. La popularitat de Wilde va iniciar alesho-
res una davallada irreversible entre la societat britànica. L’amarga experiència del pas
per la presó, juntament amb altres fets traumàtics viscuts en el mateix període, com
va ser la mort de la seva mare i la pèrdua de la tutela dels seus dos fills, van enfonsar
anímicament l’escriptor que, un cop recuperada la llibertat i durant els pocs anys que
va sobreviure, mai més va tornar a reeixir com l’autor crític, controvertit, extravagant,
mordaç i corrosiu que havia estat al llarg de tota la seva carrera literària.

El títol original d’aquesta obra anava acompanyat del subtítol A Trivial Comedy for Se-
rious People —Una comèdia trivial per a gent seriosa—, que era, per part de l’autor, tota
una declaració de principis i d’intencions. Com el mateix Wilde va formular, cal tractar
molt seriosament totes les coses trivials de la vida i prendre’s amb trivialitat tots els
assumptes seriosos. Des de la presentació dels fets més quotidians i vulgars, des d’un
joc de relacions bastit sobre situacions, actituds i diàlegs impregnats d’absurditat,
Wilde ens mostra la inconsistència i les contradiccions de la moral burgesa i aristocrà-
tica en el poderós Regne Unit colonialista del segle XIX —l’etapa històrica coneguda
com l’època victoriana—, així com el patiment i la insatisfacció que produeix entre
les mateixes persones pertanyents a les classes benestants el sotmetiment als con-
vencionalismes i normes socials que es deriven dels principis morals establerts. Sota
una aparença de normalitat i control hi descobrim la doble moral com a estratègia de
llibertat individual. La hipocresia social és, doncs, el tema central de l’obra.

Quant a gènere teatral La importància de ser Frank s’inscriu en la modalitat coneguda

com farsa, una composició dramàtica de contingut còmic i satíric que, d’acord amb
una de les peculiaritats de l’obra de Wilde, compta, per boca dels personatges, amb la
presència del seus famosos epigrames, és a dir, dels enunciats o aforismes que enar-
boren de manera enginyosa i sovint divertida uns postulats carregats de sàtira social i
moral. La trama argumental de l’obra participa, a més, de l’estructura pròpia de les re-
presentacions etiquetades com a comèdies d’embolics. Tot plegat configura una obra
extraordinàriament rica de components dramàtics diversos.

L’actual versió catalana de La importància de ser Frank va ser estrenada a Barcelona el

maig de 2018, de la mà del Teatre Nacional de Catalunya i la productora La Brutal.

Després de ser present a la cartellera de Barcelona, l’obra ha circulat posteriorment

per diversos escenaris teatrals del país.
Els sistemes musicals que acompanyen l’acció dramàtica i formen part de la posada
en escena d’aquesta versió atorga a la representació de La importància de ser Frank un
caràcter que l’emmarca en la farsa musical.

Pel que fa als recursos didàctics a l’entorn de La importància de ser Frank que en
aquesta guia us oferim i d’acord amb la línia de tractament habitual dels nostres ma-
terials pedagògics, hem organitzat les propostes de treball en dos blocs:

• Propostes prèvies a la funció de teatre

Les propostes de treball prèvies a la funció de teatre són especialment rellevants,

des d’un punt de vista didàctic. Es tracta de crear les condicions òptimes de recepció
dramàtica entre el vostre alumnat. Ens proposem que els vostres alumnes entenguin
millor l’obra i que, en conseqüència, la gaudeixin plenament. Si ho aconseguim hau-
rem fet una altra passa important en el camí cap a l’afició personal envers un instru-
ment d’expressió cultural tan potent com és la representació dramàtica.
Portem-los al teatre, sí, però és molt millor que els hi portem preparats.

• Propostes posteriors a la funció de teatre

El propòsit essencial de la proposta d’activitats pensades per després de la funció és

allargar, entre el vostre alumnat, el plaer i l’estimulació cognitiva, sensorial i artística
que ens ha ofert l’obra teatral. Procureu, doncs, que allò que proposeu als alumnes els
faci sentir, els faci pensar, sempre, de forma gratificant. Per tal de no provocar l’efecte
contrari al pretès, és important evitar que l’alumnat visqui com una càrrega acadèmica
ingrata les activitats a posteriori de l’obra teatral. Que aquestes activitats no penalit-
zin el gust per anar al teatre. Que els alumnes s’esforcin, sí, però que sigui un esforç
engrescador i ple de significat.

• ESO i BAT

Hem marcat amb les icones ESO i BAT les activitats que us proposem, segons
estiguin pensades per als estudiants de secundària obligatòria o bé per als que ja fan
batxillerat. En alguns casos veureu de costat ambdues etiquetes ; vol
dir que els elements que van a continuació poden ser útils o adaptables tant a la ca-
pacitat d’aprenentatge dels uns com dels altres.

D’altra banda, hem d’entendre que les activitats que no tenen una icona indicadora
just al seu costat corresponen al nivell de l’última icona apareguda entre els exercicis
anteriors.
Hi ha, a més, una quarta icona que identifica les propostes pensades per fer en grup,
ja sigui treball per parelles, grup de treball reduït —quatre o cinc alumnes— o la totali-
tat del grup classe. Ens referim a la icona G .
 • Objectius didàctics, continguts d’aprenentatge i competències clau educatives

A la part final de la guia didàctica trobareu uns annexos que contenen una referència
d’objectius didàctics i de continguts d’aprenentatge, a més de les taules que recullen
les competències clau associades a cada una de les activitats proposades.

Quant als objectius i els continguts, us hem de fer notar que són formulacions que
van més enllà dels objectius i continguts derivats estrictament de les activitats que
us proposem al llarg de la guia. Aquests apartats contenen, doncs, les potencialitats
didàctiques que el treball sobre l’obra de teatre permet i que no s’exhaureixen amb la
realització de les activitats que nosaltres us proposem.

Per contra, les referències que fem de les competències clau a través de dues taules1
estan vinculades exclusivament a les activitats proposades en aquesta guia. Les pro-
postes formulades afecten matèries ben diverses, com ara la Llengua i la Literatura, la
Història, la Música, l’Anglès, l’Educació Visual i Plàstica, la Filosofia... Aquest caràcter
pluridisciplinar atorga al nostre plantejament didàctic un enfocament clarament trans-
versal, la qual cosa confirma la concepció “competencial” d’aquesta guia didàctica.

2. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre

2.1. L’origen de l’obra

The Importance to Being Earnest. A Trivial Comedy for Serious People, es va estrenar al
teatre Saint James de Londres el 14 de febrer de 1895. Una altra obra d’Oscar Wilde,
An Ideal Husband —Un marit ideal— es representava des de gener d’aquell mateix any
al teatre londinenc de Haymarket. L’èxit de la versió anglesa original de La importància
de ser Frank va ser aclaparador. L’obra va gaudir de forma immediata d’un espectacular
reconeixement entre el públic de Londres mentre Oscar Wilde assolia en aquells mo-
ments els nivells més alts de popularitat. Els primers dies de representació, però, van
anar acompanyats de l’explosió d’un litigi entre Wilde i el marquès de Queensberry.
El marquès era el pare de Lord Alfred Douglas, l’amic íntim de Wilde amb qui aquest
va mantenir al llarg dels anys unes relacions turbulentes, amb episodis diversos de
baralles i reconciliacions. Des de molt jovenet Alfred Douglas estava enemistat amb
el seu pare. El marquès va acusar Wilde de sodomita basant-se en uns indicis que, a
parer seu, demostraven la vida depravada que l’escriptor i el seu fill Alfred portaven i
que comportava relacions de prostitució amb nois joves. Aconsellat per Alfred, Wilde
va denunciar el marquès i aquest va ser l’inici d’una sèrie de judicis que el 25 de maig
van portar Wilde a la presó, acusat d’indecència greu.

1. Una de les taules recull la referència a les activitats prèvies a la funció de teatre, i l’altra, la de les
activitats posteriors a la visió de l’espectacle.
A partir d’aleshores, el nom de Wilde va haver de desaparèixer de les cartelleres de
teatre i les seves obres no es van poder continuar representant al Regne Unit. The
Importance to Being Earnest va ser retirada de la programació del teatre Saint James
després d’haver-hi fet seixanta-sis representacions.

L’obra va tenir, però, ressonància internacional. L’any 1902 —Wilde havia mort dos
anys abans a París, en l’oblit i la misèria— i també l’any 1909 i anys successius, The Im-
portance to Being Earnest va tornar a representar-se a la capital anglesa i va aconseguir
novament un èxit espectacular. Des d’aleshores, l’aureola de reconeixement i prestigi
d’aquesta creació teatral ha format part de les referències destacades del món del
teatre d’àmbit internacional.

• Sinopsi de l’obra

Som a finals del segle XIX. John Worthing és un jove de l’alta burgesia anglesa que va
ser adoptat en la seva infantesa per un aristòcrata ric. John va ser trobat de petit dins
d’una maleta en els urinaris d’una estació de trens. Gaudint de la bona posició econò-
mica que ha heretat del seu protector noble, John resideix en una mansió a l’entorn
rural i de tant en tant visita el seu amic Algernon Moncrieff a Londres, amb el pretext
d’atendre les necessitats d’un germà seu, anomenat Frank, que porta una vida desen-
caminada i sovint es troba immers en situacions problemàtiques. En realitat, però, el
germà Frank no existeix, sinó que és el mateix John que adopta aquest nom com una
màscara i aprofita aquesta cobertura i la llibertat que li confereix la gran ciutat per po-
der viure sense les cotilles de l’àmbit familiar i social més proper. Com tampoc existeix
un amic de l’Algernon que aquest anomena Bumbury i que sovint és l’excusa perquè
Algernon abandoni les seves obligacions i hàbits socials, i pugui tenir llibertat per fer
allò que les convencions burgeses no li permeten fer. Bumbury és sinònim de lliber-
tat individual, fins al punt que Algernon ha inventat el verb bumburitzar per referir-se
a les activitats que fa quan visita el seu inexistent amic afectat per sempre més de
malalties ben estranyes i necessitat de la companyia i de l’ajuda caritativa d’Algernon.

Ara John té també un altre motiu per visitar Londres. Es tracta de Miss Gwendolen,
cosina d’Algernon, de qui John s’ha enamorat. Per Gwendolen, però, John es diu
Frank, que és el nom amb què el jove es va presentar en el seu moment. La mare de
Gwendolen, Lady Bracknell, vigila les amistats de la seva filla i interroga el jove John
—que ella coneix com a Frank— per valorar si és mereixedor de la seva filla. John, amb
el nom de Frank, i Gwendolen, es declaren el seu amor, malgrat les objeccions de
Lady Bracknell.

D’altra banda, Algernon està molt interessat a conèixer la fillola de John, una noieta
de divuit anys que viu a la mansió rural de John. Aprofitant l’estada de John a Londres,
Algernon es fa passar per Frank, el desconegut germà de John, i marxa de la ciutat i es
presenta a la casa rural del seu amic sense haver estat convidat i sense que John ho
sàpiga. Allà coneixerà Cecily, la fillola de John, i tots dos s’enamoraran.
La tornada de John a casa seva abans del que estava previst farà que aquest es trobi
amb la presència inesperada d’Algernon fent-se passar per Frank, el seu germà inexis-
tent. John i Algernon són coneguts com a Frank, doncs, per les seves respectives
parelles: Gwendolen pensa que John es diu Frank i Cecily creu que Algernon es Frank,
el germà misteriós de John. En una mateixa casa es troben ara les dues parelles. Per
tapar la falsedat del nom amb què és conegut per la seva amant, cada un dels nois pel
seu costat acorda amb un clergue batejar-se amb el nom de Frank. Però la descoberta
per part de les noies que, en realitat, cap dels dos nois es diu Frank farà que aquestes
se sentin enganyades i decebudes, i que els batejos de John i Algernon siguin inne-
cessaris.
Finalment, l’arribada de Lady Bracknell, la mare de Gwendolen, a la mansió rural on
són la resta de personatges servirà, casualment, per treure l’entrellat del desconegut
origen familiar de John. Miss Prism, institutriu de Cecily, antiga coneguda de Lady
Bracknell amb qui ara es retroba accidentalment després de molts anys, és qui resol-
drà sorprenentment l’origen familiar de John a instàncies de Lady Bracknell i gràcies al
passat que uneix aquests dos personatges femenins. Així se sabrà la procedència de
la maleta on John va ser trobat quan era un nadó i la família a la qual pertany. Desco-
brir l’origen familiar de John comportarà descobrir-ne el nom
autèntic i recompondré les relacions familiars existents entre diversos personatges.

• L’autor

Oscar Wilde (Dublín, 1854 - París, 1900), fill d’un cirurgià i d’una escriptora irlan-
desos, va tenir una infantesa plàcida envoltada d’un ambient de sensibilitat cultural.
En la seva etapa universitària, al Magdalen College d’Oxford, va destacar en els estu-
dis clàssics, així com pel seu domini extraordinari del llenguatge. En aquesta institució
va guanyar l’any 1878 el prestigiós premi de poesia Newdigate. Justament l’any 1878
es va llicenciar en Litterae Humaniores, compendi d’estudis de literatura grega i llati-
na, història i filosofia. A finals d’aquest mateix any s’instal·là a Londres, on aviat va ser
conegut entre la societat londinenca per la seva facilitat de paraula, la seva extrava-
gància en el vestir i la seva presència en festes i estrenes teatrals, sovint acompanyant
belleses famoses de l’època.

Wilde, conegut també pels seus escrits a la premsa, va excel·lir com a conferenciant i
difusor del corrent intel·lectual conegut com esteticisme, que defensava l’art per l’art i
la llibertat individual com a raó última del fet creatiu. La seva faceta de conferenciant
li va permetre viatjar per Estats Units d’Amèrica. Va fer també estades a Itàlia i Grècia,
i arribà a instal·lar-se una temporada a París, on va acabar d’escriure The Duchess of
Padua i on anys més tard va estrenar Salomé, una obra teatral que va escriure en fran-
cès. La seva afició al teatre, però, havia començat a Londres. Allà va ser on va iniciar la
seva carrera literària. Wilde va conrear tota mena de gèneres literaris. Des de l’inici en
el camp de la poesia, va passar als articles de premsa, l’assaig, la narrativa i el teatre.
El seu enginy, la seva agudesa intel·lectual, la mordacitat de les seves crítiques al va-
lors de la societat victoriana de l’època i la hipocresia imperant entre les classes be-
nestants, i la defensa de la llibertat individual per sobre de tot, el va significar com un
escriptor lliurepensador.

El 1984 es va casar amb Constance Lloyd, amb la qual va tenir dos fills. Aquest ca-
sament no va comportar l’abandonament per part de Wilde de la seva orientació
homosexual, cosa que el va abocar a portar una doble vida molt poc temps després
d’haver-se casat. Segurament Wilde no va ser un rebel defensor de l’homosexualitat
obertament, però és cert que no va fer gaires esforços per ocultar-se. Segons diu el
crític literari i biògraf de Wilde, Richard Ellmann (1918-1987), Wilde va fer un dels
primers intents d’introduir l’homosexualitat en la narrativa anglesa a través de la seva
única novel·la, The Picture of Dorian Gray (1891). La novel·la va provocar un gran es-
càndol. I just enmig d’aquest escàndol Wilde va conèixer Lord Alfred Douglas, el que
seria amic i amant, i amb qui va mantenir unes relacions turbulentes marcades per
l’alternança d’episodis d’amistat i enemistat. Segons explica Alberto Mira en el llibre
De Sodoma a Checa. Una historia cultural de la homosexualidad en España en el siglo
XX, el gran error de Wilde va ser infravalorar l’homofobia del seu entorn i pensar que
no li suposaria cap perill personal. Ell mateix, en una carta a Lord Alfred Douglas,
manifestava que el motiu real de la seva caiguda en desgràcia, quan va ser condemnat
a dos anys de presó per indecència greu, no va ser tant la seva orientació sexual com
el fet de voler portar a judici un membre de l’aristocràcia. Wilde sabia que ell era un
irlandès de classe mitjana i, en aquest sentit, un subjecte colonitzat i sotmès a l’Imperi
Britànic; un subjecte no pertanyent, per tant, a la classe dirigent de l’imperi colonial.
Wilde era conscient del seu perfil públic: homosexual, irlandès, escriptor mordaç, de-
fensor de l’art sense límits i de la llibertat individual, i crític amb la hipocresia regnant
en la societat victoriana.

Tot i ser conscient de l’etiquetatge negatiu que identificava la seva personalitat per
les raons ara exposades, l’escriptor i dramaturg Wilde no va renunciar a dirigir-se a
una majoria social allunyada dels seus paràmetres ideològics i emocionals. I de fet, la
va conquerir. L’èxit continuat de l’obra La importància de ser Frank, la seva obra tea-
tral més popular, n’és testimoni. En l’actualitat, la producció literària d’Oscar Wilde, en
general, i algunes obres en particular, formen part del cànon de la literatura anglesa
indiscutiblement, malgrat les condicions d’oblit, misèria i marginalitat que van envol-
tar la mort prematura de l’escriptor a París, després de dos anys de reclusió en un
centre penitenciari britànic, fet del qual no va arribar a refer-se mai més.
 • Activitats d’aprenentatge

ESO | BAT 1. Llegeix la lletra del primer tema musical de l’obra:

Som ben educats, saludem els veïns, felicitem aniversaris,

Llegim diaris.

Mengem sa, fem exercici i de tant en tant algun sacrifici.

Paguem impostos i fem donatius
i el menys freqüent és sentir-nos vius.

Existir és el que fem, i així,

qui pot ser lliure?
En aquesta vida, el menys freqüent que fem és viure.

G Explica el sentit de l’última frase. Per què es diu que el menys freqüent que fem
és viure? Parla’n amb els companys i companyes de classe.

ESO 2. Per què creus que l’obra està situada en un lloc atemporal?

BAT 3. Pensa i cita tres fets històrics i tres personatges rellevants de finals del
segle XIX. Dates en què es va escriure l’obra.

ESO | BAT 4. Llegeix la sinopsi de l’obra i estableix la relació que hi ha entre cada
una de les parelles següents de personatges:

JOHN WORTHING ALGERNON MONCRIEFF

CECILY CARDEW JOHN WORTHING
GWENDOLEN FAIRFAX ALGERNON MONCRIEFF
JOHN WORTHING GWENDOLEN FAIRFAX
CECILY CARDEW ALGERNON MONCRIEFF

ESO | BAT 5. Quines altres obres literàries d’Oscar Wilde coneixes?

ESO | BAT 6. Segons explica la sinopsi de l’obra, John Worthing i Algernon Mon-
crieff pensen batejar-se per canviar-se el nom. Què hauries de fer tu si et volgues-
sis canviar oficialment el teu nom de pila?

ESO | BAT 7. Qui és el personatge anomenat Bumbury? Consulta, si et cal, la

sinopsi de l’obra.
2.2. El context històric

• El Regne Unit a les acaballes del segle XIX

El llarg regnat de Victòria I a la Gran Bretanya, des del 1838 fins al 1901, va marcar
bona part del segle XIX com un període d’expansió colonial de l’imperi britànic i de
progrés econòmic de la societat que havia fet i consolidava la revolució industrial.

Les circumstàncies polítiques i econòmiques que van donar fortalesa a aquest imperi
i que el van convertir durant aquest segle en una de les potències mundials, van anar
acompanyades de l’esplendor i augment del benestar de les classes dirigents, forma-
des en la seva composició social per l’aristocràcia estamental provinent d’èpoques
remotes i la burgesia ascendent a recer dels guanys obtinguts per l’augment de la
productivitat de l’economia industrial. La riquesa de nobles i burgesos, propiciada per
l’explotació dels territoris colonials a l’exterior i la indústria a l’interior, no va reduir,
però, les grans diferències entre les classes dirigents, d’una banda, i la pagesia i el
proletariat incipient, de l’altra. En aquest sentit, les obres de Charles Dickens (1812-
1870) il·lustren la dura i sòrdida realitat de les classes socials més desafavorides de
l’època.

La prosperitat econòmica del país va reforçar l’autoritat i l’estil de vida dels podero-
sos, que van fonamentar el seu caràcter conservador amb normes i convencionalis-
mes socials que els atorgaven distinció i que vestien de refinament i bones formes les
conductes socials. El conjunt de pràctiques socials convencionals és el que és cone-
gut com moral victoriana, és a dir, els codis de conducta que van ser presents entre
la societat benestant britànica durant el regnat de la reina Victòria. El sistema social,
polític i econòmic dominant a la Gran Bretanya durant els extensos anys del regnat de
Victòria I és el que es coneix com època victoriana. Els anys finals del segle XIX esde-
venen la culminació consolidada dels valors socials imperants durant el llarg període
de l’època victoriana.

Val a dir, però, que la rigidesa i el caràcter impositiu de les normes socials de l’època
comportaven sovint la necessitat de donar sortida als impulsos de llibertat personal
fora de les regles establertes. La coexistència d’aquestes dues realitats, la conven-
ció social i l’oficialitat, d’un costat, i els àmbits clandestins de llibertat i desfogament
personal, de l’altre, és el que configura la doble moral. És a dir, aparentment la classe
dirigent es regeix per uns principis i valors socials, però sovint deixa d’observar-los
per donar sortida a interessos ocults o als instints propis de la condició humana. La
hipocresia social s’instal·la de facto com a modus operandi habitual de les classes be-
nestants.
• Activitats d’aprenentatge

ESO | BAT 8. Llegeix el text El Regne Unit a les acaballes del segle XIX.

- Durant quants anys va regnar Victòria I?

- Què s’entén per “època victoriana”?
- Per què el Regne Unit era pròsper econòmicament durant el segle XIX?
- Què s’entén per moral victoriana?
- Què vol dir doble moral?
- Per quina raó se cita en el text l’escriptor Charles Dickens?
- Et sembla que la hipocresia social té presència en la societat actual?
Raona la resposta.

ESO | G 9. Treballeu en equip. Feu grups de quatre o cinc alumnes. Que cada grup
cerqui a internet una desena d’imatges de finals del segle XIX. Amb consens de tota
la classe, acordeu alguns àmbits de classificació de les imatges triades; per exemple:
treball, lleure, adults, joves, etc. Creeu al DRIVE una carpeta compartida per tothom.
Organitzeu la carpeta amb tantes subcarpetes com àmbits de classificació de les
imatges heu decidit crear. Que cada grup descarregui les imatges que s’ha baixat a les
subcarpetes corresponents del DRIVE.
Un cop abocades a la carpeta compartida del DRIVE totes les imatges seleccionades
per cada grup tindreu una galeria d’imatges de finals del segle XIX. El conjunt d’imat-
ges us han d’ajudar a situar-vos visualment en aquesta època històrica.

BAT 10.Fes un resum del text El Regne Unit a les acaballes del segle XIX. Pensa que
un bon resum no ha d’ocupar més d’un 25% de l’extensió total del text de partida.
2.3. El context artístic

• Alguns comentaris sobre l’obra d’Oscar Wilde

El títol i subtítol originals de La importància de ser Frank tenen una clara intencionalitat
comunicativa. El títol, The Importance of Being Earnest, juga amb el significat polisèmic
de la pronúncia de la paraula Earnest. En anglès, earnest significa seriós, formal; ear-
nest es pronuncia igual que Ernest, el nom del protagonista. Per tant, el títol conté un
doble significat: la importància de ser seriós, sincer, íntegre —to being earnest—, d’una
banda, i la de ser o dir-se Ernest, de l’altra, és a dir, el personatge autèntic, el que no
enganya, el que no amaga un altre nom i una altra personalitat oculta. En la traduc-
ció catalana s’ha conservat aquest doble significat substituint el nom d’Ernest pel de
Frank. També la pronúncia de la paraula Frank permet referir-se a l’adjectiu franc i, a
la vegada, al nom propi Frank. L’homofonia d’aquests dos termes conserva la possibili-
tat d’interpretar en un sentit polisèmic aquest títol.

Quant al subtítol, A Trivial Comedy for Serious People, vol ser una proclama d’un dels
principis enunciats per Wilde: cal prendre’s les coses trivials seriosament i, a la ve-
gada, cal trivialitzar les coses serioses. Perquè en les coses aparentment més insig-
nificants hi podem trobar el reflex de qüestions profundes i, de vegades, allò que es
formula com molt important, ben mirat no ho és tant. La hipocresia social, l’ocultació
de l’autenticitat, porta a la inversió de valors: allò que és corrent, vulgar, comú... pot
prendre’s com a important. L’afecte mutu que s’esforcen a mostrar públicament els
membres d’un matrimoni, per exemple, pot ser simplement una falsa representació
convencional, una actitud banal que amaga la realitat d’un desamor i d’un desinterès
recíproc. Una comèdia que s’anuncia com trivial, en canvi, pot ser un divertiment es-
bojarrat que posi en qüestió alguns del principis més fonamentals de la societat que
la gent seriosa ha fet seus.
La importància de ser Frank és una de les quatre obres de teatre que Wilde va escriure
entre 1891 i 1894, inscrites en el que es coneix com “comèdies de saló” o “drames de
societat”. Es tracta de El ventall de Lady Windermere, Una dona sense importància, Un
marit ideal i La importància de ser Frank. Totes quatre van tenir un èxit molt notable,
especialment aquesta última. L’adscripció social de les comèdies de saló, tant pel que
fa als personatges de ficció que hi surten com al públic aquí es dirigeixen, no en deva-
lua, en opinió del mateix Wilde, el valor artístic i l’interès literari i cultural. Els epigra-
mes o formulació d’enunciats o aforismes en boca dels actors aporten valor intel·lec-
tual al text més enllà de l’acció dramàtica.

Per últim, val la pena remarcar alguna mena de contraposició o contrast dels rols
femení i masculí que habitualment apareix en les comèdies de Wilde, que són un
reflex de la societat del moment i també un motor de l’acció dramàtica. Dones i ho-
mes poden entrar en conflicte en funció dels papers diferenciats que la societat els
té assignats a les unes i als altres. Però en qualsevol cas, els trets negatius que alguns
personatges, siguin del sexe que siguin, poden representar en un inici de l’obra i que
els situen en el bàndol dels menyspreables, esdevenen finalment secundaris davant la
rellevància d’altres virtuts que ens fan veure aquests mateixos personatges amb uns
altres ulls i una major consideració. És a dir, que aquells que inicialment són perso-
natges mesquins poden esdevenir en el decurs de l’obra uns personatges complexos,
interessants i humanament atractius.
 • Activitats d’aprenentatge

ESO | BAT 11. Explica el doble sentit del títol de l’obra.

12. Quin diries que és el tema central d’aquesta obra?

G 13. Segons Oscar Wilde cal prendre’s les coses trivials seriosament i, a la vega-
da, cal trivialitzar les coses serioses. Explica què volia dir. Discuteix el significat
d’aquest enunciat amb els teus companys i companyes de classe.

14. Per què es diu que aquesta obra és una farsa? També es diu que és una comèdia
d’embolics. Què significa? Consulta el text introductori d’aquesta guia, si et cal.

BAT 15. Què són els epigrames, que Oscar Wilde utilitzava sovint en els seus tex-
tos teatrals?

2.4. Punts d’atenció per entendre millor l’obra

Et suggerim que tinguis presents aquestes qüestions abans de veure la funció tea-
tral, per tal d’entendre-la millor i gaudir-ne amb més plenitud:

- La importància de ser Frank és una obra que situa l’acció dramàtica a Gran Bretanya, a les
acaballes del segle XIX.

- John Worthing, un senyor jove de classe benestant, el seu amic Algernon, la noia a qui
festeja i una fillola són els protagonistes.

- John Worthing viu en un entorn rural i visita periòdicament Londres. Allà es fa dir Frank
i oculta d’aquesta manera la seva identitat.

- Algernon viu a Londres, però de tant en tant desapareix per anar a veure un amic inexis-
tent.

- L’ascendència familiar és molt important per a cada individu. La societat és classista. Els
orígens familiars determinen l’estatus social.

- La rigidesa dels convencionalismes i de les normes socials fa que algunes persones tin-
guin una doble vida.

- Els matrimonis són un assumpte de classe social, un acord entre famílies.

- Les relacions entre els membres de la societat benestant es fonamenten en les aparen-
ces i en unes normes de conducta socialment establertes.

- Les persones joves no determinen per compte propi el seu futur, perquè deuen obedièn-
cia absoluta als seus progenitors.
3. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre

3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra

ESO 16. Marca, en cada cas, la resposta correcta:

• A l’inici de l’obra, quina és la relació entre John i Algernon?

Són amics.
Són cosins.
Són germans.

• Al final de l’obra, quina és la relació entre John i Algernon?

Són amics.
Són cosins.
Són germans.

• Per què quan és a Londres, John es fa dir Frank?

Per pur esnobisme.
Per ocultar la seva veritable identitat.
Perquè és un nom que està de moda.

• Per Algernon, què significa “bumburitzar”?

Anar de gresca amb el pretext de visitar el seu amic inexistent Bumbury.
Imitar el seu amic Bumbury.
Aguantar estoicament en un sopar les amigues de la seva tieta.

• Per què Gwendolen troba interessant el nom de Frank?

Perquè està de moda a Londres.

Perquè és un nom amb música interior i la fa sentir segura.
Perquè és molt fàcil de pronunciar i és dolç de dir.
• Què exigeix Lady Bracknell a John perquè pugui ser pretendent de la seva filla ?

Que li mostri la maleta en la qual va ser abandonat quan era un nadó.
Que adquireixi una casa a Belgrave Square.
Que es busqui un parent, un familiar, per poder acreditar socialment
que té família.

• Per quin personatge es fa passar Algernon quan es presenta a Cecily?

Bumbury.
Frank, el germà de John.
Lane, el criat d’Algernon.

• Per què tornant de Londres, John es presenta a casa seva vestit de negre?

És el color de vestit més freqüent entre els senyors que viuen al camp.
És un color elegant, perquè sap que té convidats.
És el color del dol per la mort del seu germà Frank a París.

• Per què Algernon anuncia a Lady Bracknell que Bumbury és mort?

Algernon s’ha enamorat de Cecily i no vol fer més el pendó amb l’excusa de visi-
tar el seu inexistent amic Bumbury.
Bumbury s’ha mort sobtadament d’una pulmonia aguda.
Perquè Lady Bracknell és la seva tieta i estava molt al cas de les malalties de
Bumbury.

• En quin moment Lady Bracknell canvia l’opinió sobre Cecily?

Quan sap que Cecily és neta del senyor Thomas Cardew.

Quan sap que Cecily té una fortuna de 300.000 lliures.
Quan veu que Algernon n’està enamorat.

• Qui era el nadó que Miss Prism va abandonar en una maleta en els urinaris d’una
estació?

Algernon.
Cecily.
John.

• En realitat, quin era el nom de pila del nadó que van abandonar en una maleta?

Gwendolen.
Cecily.
Frank.
ESO | BAT 17. Ordena aquests deu enunciats d’acord amb la seqüència de fets
de l’obra:

Algernon es presenta sobtadament a la casa on viu John.

Miss Prism identifica la maleta de John com la que ella va perdre anys
enrere.

Lady Bracknell explica la identitat del nadó abandonat en una maleta.

John torna a casa abans del previst.

John i Algernon descobreixen que són germans.

Lady Bracknell accepta el prometatge de John amb la seva filla
Gwendolen.

Algernon declara el seu amor a Cecily.

Gwendolen i Cecily descobreixen que, en realitat, Frank no existeix.

John visita Algernon a Londres.

John declara el seu amor a Gwendolen.
3.2. Activitats entorn del text i l’escenografia

ESO 18. En els diàlegs entre els personatges sovint s’alternen enunciats seriosos amb
intervencions trivials. Aquí en tens un parell d’exemples:

* JOHN- Algy, et demano per Déu que te’n vagis.

ALGERNON- No em pots demanar que me’n vagi amb l’estómac buit.
És absurd. No viatjo mai amb l’estómac buit. No ho fa ningú, això. Només els
vegetarians i gent així. I, a més, acabo de quedar amb el reverend perquè em
bategi a les cinc i quart amb el nom de Frank.

* CECILY- Algy, em podràs esperar fins que en tingui trenta-cinc?

ALGERNON- Evidentment que podré, Cecily. Ja saps que podré.

CECILY- Sí. Però jo no podré esperar tant de temps. Odio esperar ningú ni que
siguin cinc minuts. Em posa de molt mal humor. Jo no sóc gaire puntual, però
valoro molt la puntualitat dels altres i esperar tant, encara que sigui per ca
sar-me, no m’ho puc ni imaginar.

Creus que l’alternança de registres —seriositat i trivialitat— és desconcertant i, a la
vegada, humorística? Raona la resposta.

BAT 19. Al llarg de l’obra els personatges, especialment Algernon i Lady Brackhnell,
formulen aforismes o sentències amb una intencionalitat crítica o reflexiva. Tenen
sovint el caràcter d’un epigrama.
G Posa’t d’acord amb un company o companya per treballar en parella i busqueu
informació al voltant dels epigrames. Esbrineu per què aquesta composició textual es
relaciona també amb l’obra d’Oscar Wilde.
G 20. Comenta amb un equip de quatre o cinc companys les sentències següents.
Després poseu en comú els vostres comentaris amb la resta de la classe.

* Algernon—Què et sembla això que he compost, Lane?... No és que (jo) sigui molt precís
amb la tècnica —qualsevol pot ser precís amb la tècnica—, però en canvi, m’hi deixo l’àni-
ma. La tècnica la guardo per a la vida.

* Algernon—La veritat poques vegades és pura i mai no és senzilla. Si ho fos, la vida seria
molt avorrida i la literatura moderna no existiria.

* Lady Bracknell— Els dubtes, siguin del tipus que siguin, són senyal de decadència men-
tal en els joves i de feblesa en els vells.

* Lady Bracknell— No menystinguis mai les possibilitats que dona l’alta societat, Alger-
non. Això només ho fa la gent que no hi pot accedir.

ESO | BAT 21. Si haguessis de participar com actor o actriu en aquesta obra, quin per-
sonatge t’agradaria representar? Explica la resposta.

G 22. L’obra s’estructura en tres actes. Treballeu en grup i recordeu quins són els can-
vis escènics que marquen el pas d’un acte al següent.

De l’Acte primer a l’Acte segon: De l’Acte segon a l’Acte tercer:

Som a la casa d’Algernon Moncrieff Som a la casa de John Worthing i
a Londres Cecily Cardew
3.3. El contingut temàtic de l’obra

ESO | BAT 23. Gwendolen diu a John: Quins ulls tan bonics que tens, Frank! Espero que
sempre em miris així, especialment quan hi hagi gent al davant.
Les aparences, el mostrar-se en societat de manera no autèntica, formava part dels
cànons de conducta en l’època victoriana.
Creus que en la societat actual actuem també condicionats per les aparences? Raona
la resposta.

G Comparteix la teva opinió amb la dels companys i companyes de classe.

BAT 24. L’estatus social va lligat a l’estatus econòmic. Prou que ho evidencia Lady
Bracknell en diverses ocasions. L’ascendència familiar, compta; però el patrimoni,
també. Llegeix la següent informació sobre “l’ascensor social” en la societat actual que
trobaràs en aquesta adreça:

https://observatoriosociallacaixa.org/ca/-/el-ascensor-social-hasta-que-pun-
to-una-mejor-educacion-garantiza-una-mejor-posicion-social-

G Comenta amb els teus companys i companyes la lectura referenciada.

ESO 25. En la societat britànica de finals del segle XIX, l’aristocràcia i la burgesia con-
figuren les classes dirigents, els estaments socials poderosos. Els personatges princi-
pals de l’obra pertanyen justament a aquests estaments. Actualment, la part social-
ment més visible de l’aristocràcia són els reis i les reines, és a dir, les monarquies.

Fes una relació de les monarquies actuals a Europa.

G Debat amb els teus companys i companyes de classe la idea d’aristocràcia en el

context social actual. Creieu que els aristòcrates actuals continuen mantenint el po-
der econòmic i social propis de l’època victoriana?
4. Webgrafia
• Oscar Wilde
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0072193.xml
[Consulta: 28/5/2019]

• Oscar Wilde
https://ca.wikipedia.org/wiki/Oscar_Wilde
[Consulta: 28/5/2019]

• Oscar Wilde
https://www.biografiasyvidas.com/biografia/w/wilde.htm
[Consulta: 28/5/2019]

• Reina Victòria I del Regne Unit

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vict%C3%B2ria_I_del_Regne_Unit
[Consulta: 28/5/2019]

• Reina Victòria I del Regne Unit

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0238241.xml
[Consulta: 28/5/2019]

• Reina Victòria I del Regne Unit

https://www.biografiasyvidas.com/monografia/victoria_i/
[Consulta: 28/5/2019]

• Farsa
https://ca.wikipedia.org/wiki/Farsa_(obra_teatral)
[Consulta: 28/5/2019]

• Epigrama
https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0103601.xml
[Consulta: 28/5/2019]

• Epigrama
https://ca.wikipedia.org/wiki/Epigrama
[Consulta: 28/5/2019]

• L’ascensor social
https://observatoriosociallacaixa.org/ca/-/el-ascensor-social-hasta-que-pun
to-una-mejor-educacion-garantiza-una-mejor-posicion-social-
[Consulta: 28/5/2019]
5. Annexos

5.1. Objectius didàctics

• Emmarcar l’obra en un context històric i geogràfic.

• Conèixer la figura d’Oscar Wilde i la seva producció literària.
• Copsar la rellevància de les obres que, com aquesta, mantenen vigent un missatge
malgrat haver estat concebudes en un altra època, en un context prou diferent a l’ac-
tual.
• Definir la temàtica central de l’obra.
• Valorar la música i els elements escènics que configuren la capacitat de comunicació
textual i emocional als espectadors.
• Aproximar el públic jove a una experiència teatral i contribuir al sorgiment i consoli-
dació del seu interès per la cultura.
• Gaudir d’un espectacle en directe i fomentar el gust pel teatre.

5.2. Continguts d’aprenentatge

• Comprensió del text teatral.

• Lectura dramatitzada de fragments de l’obra de teatre.
• Ús dels elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de les
idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals, tractament de
les formes verbals i adequació del registre dels textos orals, escrits o audiovisuals a
les funcions comunicatives, en especial a les de les activitats acadèmiques.
• Ús de la puntuació del text escrit en relació amb l’organització de l’oració i amb la
forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees expressades).
• Interès per la capacitat d’expressió oral i la lectura dramatitzada.
• Aprofundiment en el coneixement de recursos estilístics com ara la metàfora, el
sentit figurat, la comparació, la ironia, el sarcasme, l’humor...
• Contextualització d’una obra en una època, un entorn geogràfic i un estil literari.
• Participació en els debats al voltant de l’obra de teatre o d’alguns aspectes concrets
que s’hi relacionen.
• Coneixement de les particularitats del text argumentatiu oral.
• Respecte pel torn de paraula en els debats i foment de l’escolta activa.
 COMPETÈNCIES CLAU EDUCATIVES

PROPOSTES DE TREBALL ANTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE MUSICAL

ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Competències comunicatives

C. c. lingüística i audiovisual

C. artística i cultural

Competències metodològiques

Tractament informació i competència

digital
Competència matemàtica

Competència d’aprendre a prendre

Competències personals

C. autonomia i iniciativa personal

Competències especifiques per conviure

i habitar el món
C. en el coneixement i la interacció món
físic.
C.social i ciutadana

Xavier Blanch i Laura Espot 18 / 19 maig del 2019

 COMPETÈNCIES CLAU EDUCATIVES

PROPOSTES DE TREBALL POSTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE MUSICAL

ACTIVITATS 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

Competències comunicatives

C. c. lingüística i audiovisual

C. artística i cultural

Competències metodològiques

Tractament informació i competencia digital

Competència matemàtica

Competència d’aprendre a prendre

Competències personals

C. autonomia i iniciativa personal

Competències especifiques per conviure i

habitar el món
C. en el coneixement i la interacció món
físic.
C.social i ciutadana

Xavier Blanch i Laura Espot 19 / 19 maig del 2019

 CONTACTE

Mireia Farrarons
Comunicació i producció
+34 636449754
mireiafarrarons@labrutal.com

www.labrutal.com