1 Regims Financers

El mercat financer
Règims financers
Tants equivalents
Altres règims financers
Tema 1: Els règims financers
Departament de Matemàtica
Facultat de Dret, Economia i Turisme
Universitat de Lleida
Curs 2022-2023
Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

El mercat financer
Règims financers
Tants equivalents
Outline
1 El mercat financer
1.1 Operació de finançament i preferència per la liquiditat
1.2 Equivalència financera
2 Règims financers
2.1 Introducció als règims financers
2.2 Règim financer d’interès simple
2.3 Règim financer de descompte comercial
2.4 Règim financer d’interès compost
2.5 Règim financer de descompte compost
2.6 Capitalització contı́nua
3 Tants equivalents
3.1 Interès i descompte simples equivalents
3.2 Equivalència entre preus en règims financers compostos
4 Altres règims financers
4.1 Règims financers compostos a tant variable
El mercat financer
Règims financers 1.1 Operació de finançament i preferència per la liquiditat
Tants equivalents 1.2 Equivalència financera
Finançament i inversió
Les Operacions Financeres són aquelles en les que hi ha intercanvi de

disponibilitats monetàries.
Aquestes s’instrumenten mitjançant actius financers.
Distingim entre
• Operacions de finançament.
• Operacions de inversió.

El mercat financer
Operació de finançament
Les operacions de finançament són aquelles en les que s’aporta liquiditat

sense participar en el projecte econòmic.
La liquiditat s’aporta a canvi d’un preu, el qual s’haurà pactat per

endavant i al que s’anomena interès.
L’interès s’entén com el preu d’un servei.
Aquest preu es determina en el mercat del diner, caracteritzat per

• Estar sotmés a les condicions d’equilibri entre la oferta i la
demanda de diners.
• Hi intervenen, com a mediadors, la banca i altres entintats
financeres.

El mercat financer
Caracterı́stiques de l’operació de finançament
Caracterı́stiques de les Operacions de Finançament
• El preu està assegurat. No hi ha risc.
• Es realitza dins d’un mercat de diners. El mercat financer.
• Tots els elements que intervenen en l’operació estan fixats per

endavant: Una part deixa els diners i l’altra part els utilitza i els
tornarà quan hagi transcorregut cert perı́ode de temps, juntament
amb el preu que paga per haver fet ús d’aquells diners.

El mercat financer
Operació d’inversió
Les operacions d’inversió són aquelles en les que es realitza una aportació
tot participant del projecte econòmic, assumint o compartint la
titularitat. Aquest cop, l’aportació no ha de ser necessàriament
financera, pot tractar-se de maquinària, de terrenys, . . . .
En una operació d’inversió es busca la retribució del projecte

econòmic en la seva globalitat.
La finalitat de l’inversor és aconseguir una renda superior al preu del
diner fixat pel mercat.
La seva rentabilitat no està sotmesa a les lleis del mercat del diner,
tot i que aquesta informació ha de ser un paràmetre referencial bàsic
en l’anàlisi dels projectes d’inversió.

El mercat financer
Caracterı́stiques de l’operació d’inversió
Caracterı́stiques de les Operacions de Inversió
• Hi ha risc. A priori, no es coneix la rendibilitat de l’operació.
• No es realitza dins d’un mercat de diners. Si més no, aquest mercat

es pren com a referència. Es desitja obtenir una super-renda.
• No tots els elements que intervenen en l’operació estan fixats per

endavant. No s’ha fixat quin és l’import amb que es retribuirà a
l’inversor, ni el moment que que es farà. Caldrà tenir en compte tots
els factors que puguin influir en el projecte.

El mercat financer
El mercat de diner i la perferència per la liquiditat
El mercat de diner està regit per la preferència per la liquiditat.
La preferència per la liquiditat es refereix al fet que sigui preferible

disposar avui de certa quantitat de diners, en lloc d’haver d’esperar
cert perı́ode de temps per a disposar d’aquesta mateixa quantitat.
Aquesta preferència és subjectiva.
Si més no, el mercat financer és el que ens proporciona una mesura
objectiva d’aquesta preferència per la liquiditat.

El mercat financer
La preferència per la liquiditat i les operacions financeres
Les Operacions Financeres són aquelles que materialitzen intercanvis de

capitals de diferent liquiditat.
Mitjançant les Operacions Financeres, es realitzen transferències de

disponibilitat monetària entre els subjectes que participen en l’operació.

El mercat financer
Elements d’una operació financera
Atenent a diferents aspectes es distigeixen els següents elements en una

operació financera.
a) Element personal
L’element personal és el format pels subjectes que intervenen en
l’operació financera, encarregats d’establir els pactes que han de
regular l’operació.
1. Subjecte actiu.
És qui cedeix la disponibilitat de diners a canvi de rebre’n un
preu després de cert perı́ode de temps.
El subjecte actiu aporta les prestacions a l’operació.
2. Subjecte passiu.
És qui rep els diners i que està d’acord en pagar un preu per la
utilització dels diners.
El subjecte passiu aporta les contraprestacions a l’operació.

El mercat financer
Elements d’una operació financera
b) Element real o material

L’element real o material, en el camp discret, s’anomena Capital
financer, (C , T ) amb C , T ≥ 0.
El capital financer informa sobre quina és la quantitat de diner i
sobre el moment en que aquesta és disponible, en el camp discret.
• C : Quantia (u.m.) És l’import del capital financer.

• T : Diferiment (u.t.) És el termini o moment en que es pot
disposar d’aquell import.

El mercat financer
Classificació de les operacions financeres
La classifiació de les operacions financeres es pot considerar atenent a

diferents criteris.
A Criteri de classificació de Knight (1957).
• Operacions certes.
• Operacions no certes.
• Operacions aleatòries o estocàstiques.
• Operacions incertes.
B Segons siguin la prestació i la contraprestació.
• Operacions elementals.
• Operacions parcialment complexes.
• Operacions d’amortització d’un capital.
• Operacions de constitució d’un capital.
• Operacions totalment complexes.

El mercat financer
Equivalència financera
Les operacions financeres es realitzen en el mercat financer, el qual

proporciona l’equivalència entre capitals financers.
(C , T ) ∼ (C 0 , T 0 )
Aquesta expressió indica que, en el mercat financer, és possible
aportar C unitats monetàries en el moment T , a canvi de rebre C 0
unitats monetàries en el moment T 0 .
Per exemple, si l’operació (5.000, 0) ∼ (5.500, 3) es pot realitzar al

mercat financer, interpretem que si lliurem 5.000 avui, a canvi
n’obtindrem 5.500 dintre de 3 anys.

El mercat financer
Pregunta
Operació (100, 0) ∼ (110, 5)
En el mercat financer és possible dipositar 100 euros avui i rebre, a canvi,
110 euros dintre de 5 anys.
Operació (1000, 0) ∼ (1050, 2)

En el mercat financer és possible dipositar 1000 euros avui i rebre, a
canvi, 1050 euros dintre de 2 anys.
Pregunta
Si podem escollir entre les dues operacions
l’operció (100, 0) ∼ (110, 5) o l’operació (1000, 0) ∼ (1050, 2)
Quina de les dues ecollirı́em?

Per a donar resposta a la pregunta, ens cal definir els preus financers.
El mercat financer
Els preus financers d’interès
Situació A
Considerem que aportant 5.000 euros avui al mercat, podem obtenir
5.500 euros tres anys més tard.
Aixı́, es tracta de l’operació de capitalització
(5.000, 0) ∼ (5.500, 3).
Ara ens preguntem: quin és el preu d’aquesta operació?

Podem considerar diferents conceptes de preu...

El mercat financer
1. Quantitat que cobrem al final a més del retorn del capital inicial:
I(0, 3) = 5.500 − 5.000 = 500 euros.
S’anomena preu total d’interès.
Preu total d’interès
I(T, T0 ) = C0 − C
2. Quantitat que cobrem al final per cada euro invertit (preu unitari):
I (0, 3) = (5.500 − 5.000)/5.000 = 0, 1
S’anomena preu efectiu d’interès.
Preu efectiu d’interès
I(T, T0 )
I (T , T 0 ) =
C

El mercat financer

3. Quantitat que cobrem al final per cada euro invertit i per cada any
que duri l’operació (preu unitari i mig):
i(0, 3) = [(5.500 − 5.000)/5.000]/3 = 0, 1/3 = 0, 0333
S’anomena preu nominal d’interès.
Preu nominal d’interès
I (T, T0 )
i(T , T 0 ) =
T0 − T
4. Quantitan que rebem per cada euro invertit i per cada any que durés
l’operació, suposant que aquest preu es calcula en cada instant:
ln 5.500
ρ = 5.000 = 00 03177 S’anomena preu estricte nominal.
3−0
Preu estricte nominal
0
ln CC
ρ=
T0 − T
El mercat financer
Els preus financers de descompte
Situació B
Disposem d’un efecte de 5.500 euros de nominal amb venciment a tres
anys. Atès que necessitem diners avui, descomptem l’efecte obtenint-ne
5.000 euros avui.
És l’operació de descompte
(5.000, 0) ∼ (5.500, 3).
Quin és el preu d’aquesta operació?

Podem considerar diferents conceptes de preu:

El mercat financer
1. Quantitat que paguem a l’inici de l’operació per anticipar diners:

D(0, 3) = 5.500 − 5.000 = 500 euros.
S’anomena preu total de descompte
Preu total de descompte
D(T, T0 ) = C0 − C
2. Quantitat que paguem a l’inici per cada euro descomptat (preu

unitari):
D(0, 3) = (5.500 − 5.000)/5.500 = 0, 0909
S’anomena preu efectiu de descompte
Preu efectiu de descompte
D(T, T0 )
D(T , T 0 ) =
C0

El mercat financer

3. Quantitat que cobrem a l’inici per cada euro descomptat i per cada
any que duri l’operació (preu unitari i mig):
d(0, 3) = [(5.500 − 5.000)/5.500]/3 = 0, 0909/3 = 0, 0303
S’anomena preu nominal de descompte
Preu nominal de descompte
D(T, T0 )
d(T , T 0 ) =
T0 − T
4. Quantitan que paguem per cada euro descomptat i per cada any que
durés l’operació, calculant-se en cada instant:
ln 5.500
ρ = 5.000 = 00 03177 S’anomena preu estricte nominal.
3−0
Preu estricte nominal
0
ln C
ρ= 0 C
T −T
El mercat financer
Els preus financers
Exemples, dues operacions de capitalització

Diposito avui 100 e i a canvi Diposito avui 1000 e i a canvi
rebo 110 e cinc anys després. rebo 1050 e dos anys després.
(100, 0) ∼ (110, 5) (1000, 0) ∼ (1050, 2)
Trobem els diferents preus d’interès i el preu estricte nominal per a poder
comparar les dues operacions i escollir la que més ens beneficia.
Interès total I(0, 5) = 110 − 100 = 10 Interès total I(0, 2) = 50
Interès efectiu I (0, 5) = 10

100 = 00 1 Interès efectiu I (0, 2) = 50
1000 = 00 05
00 1 00 05
Interès nominal i(0, 5) = 5 = 00 02 Interès nominal i(0, 2) = 2 = 00 025
ln( 110
100 )
1050
ln( 1000 )
Estricte nominal ρ = 5 = 00 019 Estricte nominal ρ = 2 = 00 024
El mercat financer
Els preus financers
Exemples, dues operacions de descompte

Rebo avui 100 e pel descompte Rebo avui 1000 e pel descompte
d’un efecte de 110 e de nominal d’un efecte de 1050 e de nominal
que té venciment a cinc anys. que té venciment a dos anys.
Trobem els diferents preus de descompte i el preu estricte nominal per a
poder comparar les dues operacions i escollir la que més ens beneficia.
Desc. total D(0, 5) = 110 − 100 = 10 Desc. total D(0, 2) = 50
Desc. efectiu D(0, 5) = 10

110 = 00 09 Desc. efectiu D(0, 2) = 50
1050 = 00 047
00 09 00 047
Desc. nominal d(0, 5) = 5 = 00 018 Desc. nominal d(0, 2) = 2 = 00 023
110
ln( 100 ) ln( 1050
1000 )
Estricte nominal ρ = 5 = 00 019 Estricte nominal ρ = 2 = 00 024
El mercat financer
Factor financer
La funció f (T , T 0 ), anomenada factor financer, es defineix pel quocient
C0
f (T , T 0 ) =
C
i és determinat pel mercat.
El factor financer permet determinar quina és la quantia C 0 disponible en

el moment T 0 , que és equivalent a la quantia C disponible en el moment
T . És a dir, si l’equivalència financera
(C , T ) ∼ (C 0 , T 0 )
és certa al mercat, llavors
C 0 = C · f (T , T 0 ).

El mercat financer
Factor financer
El factor financer és una funció que depèn dels dos diferiments T i T 0 .
Exemples
0
(i) f (T , T 0 ) = 10 025T −T
(ii) f (T , T 0 ) = 1 + 00 025(T 0 − T )
Si dipositem 1000 euros avui, quina quantitat obtindrı́em als dos anys?
Tenim l’operació finacera (1000, 0) ∼ (C 0 , 2) i volem conèixer C 0 .
Atès que C 0 = C · f (T , T 0 ):
0
(i) Si s’aplica el factor financer f (T , T 0 ) = 10 025T −T ,
C 0 = 1000 · 10 0252−0 = 10500 625 euros
(ii) Si s’aplica el factor financer f (T , T 0 ) = 1 + 00 025(T 0 − T ),
C 0 = 1000 (1 + 00 025(2 − 0)) = 1050 euros

El mercat financer
Propietats del factor financer
A partir de les definicions de capital financer i d’equivalència financera,

s’obtenen les següents propietats del factor financer.
1. El factor financer és una funció real positiva.
f (T , T 0 ) > 0 ∀T , T 0 ∈ R
0
Exemple f (T , T 0 ) = 10 025T −T
0
Efectivament f (T , T 0 ) = 10 025T −T
> 0 per qualsevol T i T 0

El mercat financer
2. El factor financer és, respectivament, més gran, igual o més petit

que la unitat segons sigui el segon diferiment més gran, igual o més
petit que el primer.
f (T , T 0 ) R 1 sii T0 R T
0
Exemple f (T , T 0 ) = 10 025T −T
0
Si T 0 > T , aleshores f (T , T 0 ) = 10 025T −T = 10 025(+) > 1
0
Si T 0 = T , aleshores f (T , T 0 ) = 10 025T −T = 10 0250 = 1
0
Si T 0 < T , aleshores f (T , T 0 ) = 10 025T −T = 10 025(−) = 10 025
1
(+) < 1

El mercat financer
3. Si es canvien de lloc els diferiments, la funció pren el valor invers.
f (T , T 0 ) · f (T 0 , T ) = 1
0
Exemple f (T , T 0 ) = 10 025T −T
0 0
f (T , T 0 ) · f (T 0 , T ) = 10 025T −T
· 10 025T −T = 10 0250 = 1

El mercat financer
4. Propietat circular o d’escindibilitat financera.
f (T , T 0 ) · f (T 0 , T 00 ) = f (T , T 00 )
0
Exemple f (T , T 0 ) = 10 025T −T
0 00
−T 0 00
f (T , T 0 ) · f (T 0 , T 00 ) = 10 025T −T 0
1 025T = 10 025T −T
= f (T , T 00 )

El mercat financer
5. El factor financer decreix respecte el diferiment inicial i creix

respecte el diferiment final.
• La derivada de f (T , T 0 ) respecte T és negativa
• La derivada de f (T , T 0 ) respecte T 0 és positiva
0
Exemple f (T , T 0 ) = 10 025T −T
0
Si derivem f (T , T 0 ) = 10 025T −T respecte a T ,
0
tenim 10 025T −T · ln(10 025) · (−1) < 0 ⇒ Decreixent
0
Si derivem f (T , T 0 ) = 10 025T −T respecte a T 0 ,
0
tenim 10 025T −T · ln(10 025) · (1) > 0 ⇒ Creixent

El mercat financer
Exemple factor financer

0
El factor financer f (T , T 0 ) = 10 10T −T
satisfà les propietats?
0
1. f (T , T 0 ) = 10 10T −T
> 0 per qualsevol T i T 0
0
2. Si T 0 > T , aleshores f (T , T 0 ) = 10 10T −T = 10 10(+) > 1
0
Si T 0 = T , aleshores f (T , T 0 ) = 10 10T −T = 10 100 = 1
0
Si T 0 < T , aleshores f (T , T 0 ) = 10 10T −T = 10 10(−) = 10 101 (+) < 1
0 0
3. f (T , T 0 ) · f (T 0 , T ) = 10 10T −T
· 10 10T −T = 10 100 = 1
0 00
−T 0 00
4. f (T , T 0 ) · f (T 0 , T 00 ) = 10 10T −T 0
1 10T = 10 10T −T
= f (T , T 00 )
0
5. Si derivem f (T , T 0 ) = 10 10T −T respecte a T ,
0
tenim 10 10T −T · ln(10 10) · (−1) < 0 ⇒ Decreixent
0
Si derivem f (T , T 0 ) = 10 10T −T respecte a T 0 ,
0
tenim 10 10T −T · ln(10 10) · (1) > 0 ⇒ Creixent
El mercat financer
Exemple factor financer

El factor financer f (T , T 0 ) = 1 + 00 1(T 0 − T ) satisfà les propietats 3 i 4?
3. f (T , T 0 ) · f (T 0 , T )
= (1 + 00 1(T 0 − T ))(1 + 00 1(T − T 0 ))
= 1 + 00 1(T − T 0 ) + 00 1(T 0 − T )) + 00 1(T 0 − T )00 1(T − T 0 )
= 1 + 00 1T − 00 1T 0 + 00 1T 0 − 00 1T + 00 12 (T 0 − T )(T − T 0 )
= 1 + 00 12 (T 0 − T )(T − T 0 ) 6= 1
No satisfà la propietat 3.
4. f (T , T 0 ) · f (T 0 , T 00 )
= (1 + 00 1(T 0 − T ))(1 + 00 1(T 00 − T 0 ))
= 1 + 00 1(T 00 − T 0 ) + 00 1(T 0 − T )) + 00 1(T 0 − T )00 1(T 00 − T 0 )
= 1 + 00 1T 00 − 00 1T 0 + 00 1T 0 − 00 1T + 00 12 (T 0 − T )(T 00 − T 0 )
= 1 + 00 1T 00 − 00 1T + 00 12 (T 0 − T )(T 00 − T 0 )
= 1 + 00 1(T 00 − T ) + 00 12 (T 0 − T )(T 00 − T 0 )
= f (T , T 00 ) + 00 12 (T 0 − T )(T 00 − T 0 ) 6= f (T , T 00 )
Tampoc satisfà la propietat 4.
El mercat financer 2.2 Règim financer d’interès simple
Règims financers 2.3 Règim financer de descompte comercial
Tants equivalents 2.4 Règim financer d’interès compost
Altres règims financers 2.5 Règim financer de descompte compost
Introducció als règims financers
En la primera secció hem definit un factor financer teòric que satisfà

un seguit de propietats.
Ara ens haurem de fixar en l’aspecte més empı́ric i no tant teòric
d’aquell factor financer.
Els RÈGIMS FINANCERS recullen els pactes que estableixen els

subjectes d’una operació. Segons siguin aquests pactes, s’obtenen
diferents expressions per a la funció factor financer f (T , T 0 ).

Classificació
En principi cada règim financer s’hauria de poder associar a un factor

financer determinat que complı́s les cinc propietats. Si més no, hi ha
casos en que l’operació es realitza en un termini molt curt (podriem dir
inferior a l’any), i que s’allunyen de l’expressió formal per guanyar en
simplicitat. En aquests casos pot ser que el factor financer no
compleixi alguna propietat. Com que el termini és curt, l’error comés
no és significatiu. Aquest és el cas dels règims financers pràctics.
Per una altra banda tenim els règims financers racionals. Aquests
s’ajusten perfectament a una llei formal, a un factor financer que
compleix les cinc propietats, i es solen aplicar en operacions de
termini superior a l’any.

Règims financers simples o pràctics
Els règims financers simples o pràctics es caracteritzen per la

simplicitat del factor financer corresponent.
El factor financer es construeix atenent a la simplicitat del mateix.
Per aquest motiu, el factor financer resultant no satisfà totes les

propietats del factor financer.
Com a conseqüència, només es podrà aplicar en operacions a curt

termini. En general, operacions de termini inferior a l’any.

Règims financers compostos o racionals
Els règims financers compostos o racionals es caracteritzen per

correspondre’ls una expressió que lliga amb les propietats del factor
financer.
El factor financer es construeix atenent a la correcció financera.

Es busca complir les propietats del factor financer.
Com a conseqüència es podrà aplicar en operacions a curt i llarg

termini. Tot i que, en general, s’aplica a operacions de termini
superior a l’any.
Es poden considerar aquests règims financers també amb tipus

variable.

Classificació
Classificació:
1. Règims financers simples o pràctics.
1.1. Règim financer d’interès simple.

1.2. Règim financer de descompte racional o matemàtic.
1.3. Règim financer de descompte comercial.
1.4. Règim financer d’interès anticipat.
2. Règims financers compostos o racionals.
2.1. Règim financer d’interès compost.

2.2. Règim financer de descompte compost.

Pactes entre els subjectes de l’operació

Pactes entre els subjectes de l’operació:
• El preu es paga al final de l’operació conjuntament amb la quantia
inicialment cedida.
C0 = C + I
• El preu, el qual es denomina interès, té un comportament
proporcional a la quantia inicialment cedida i al termini de l’operació.
La constant de proporcionalitat s’anomena tipus d’interès.
I = iCt
Esquema temporal de l’operació:
R
C C0
T T0
El factor financer en RF d’nterès simple

C C 0 = C + I = C + iCt C : Quantia inicial
C 0 : Quantia final
t = T 0 − T : termini de l’operació
T T0 I: Interès total
Aixı́, la quantia final és i: tant d’interès
C 0 = C (1 + it).
De la expressió que proporciona la quantia final en RF d’interès simple,
C 0 = C (1 + it),
podem obtenir el factor financer,
C0
f (t) = = 1 + it.
C

RF Interès Simple. Exemples

Recordem
Sota RF d’interès simple, C 0 = C (1 + it).
• Exemple 1 Quina qunatia obtindrem dipositant 60.000 euros al 4%

d’interès simple durant 10 mesos?
Es tracta de l’operació (60.000, 0) ∼ (C 0 , 10
12 ). Per tant,
C 0 = 60.000(1 + 00 04 · 10
12 ) = 62.000 euros
• Exemple 2 Quant temps ha transcorregut si dipositant 10.000 euros
al 5% d’interès simple n’obtenim 10.250?
Es tracta de l’operació (10.000, 0) ∼ (10.250, t). Per tant,
10.250 = 10.000(1 + 00 05 · t). D’on obtenim t = 1/2 anys.
• Exemple 3 Quina quantitat obtenim si descomptem 10.250 euros
amb venciment a mig any aplicant un 5% de descompte matemàtic?
Es tracta de l’operació (C , 0) ∼ (10.250, 12 ). Per tant,
10.250 = C (1 + 00 05 · 12 ). D’on obtenim C = 10.000 euros.

• El preu es paga a l’inici de l’operació.
C = C0 − D
• El preu, el qual es denomina descompte, té un comportament
proporcional a la quantia final i al termini de l’operació. La constant
de proporcionalitat s’anomena tipus de descompte.
D = dC 0 t

C C0
T T0
El factor financer en RF de descompte comercial

C = C 0 − D = C 0 − dC 0 t C0 C : Quantia inicial
C 0 : Quantia final
t = T 0 − T : termini de l’operació
T T0 D: Descompte total
Aixı́, la quantia inicial és d: tant de descompte
C = C 0 (1 − dt).
De la expressió que proporciona la quantia inicial en RF de descompte
comercial,
C = C 0 (1 − dt),
podem obtenir el factor financer,
C0
f (t) = = (1 − dt)−1 .
C

RF Descompte Comercial. Exemples

Recordem
Sota RF de descompte comercial, C = C 0 (1 − dt).
• Exemple 1 Quina quantia obtenim avui si descomptem un efecte de

62.000 euros de nominal amb venciment a 10 mesos al 4% de
descompte comercial?
Es tracta de l’operació (C , 0) ∼ (62000, 10 12 ). Per tant,
C = 62.000(1 − 00 04 · 1012 ) = 59.933 0
33 euros
• Exemple 2 Quant temps ha transcorregut si descomptant 10.250
euros al 5% de descompte comercial n’obtenim 10.000?
Es tracta de l’operació (10.000, 0) ∼ (10.250, t). Per tant,
10.000 = 10.250(1 − 00 05 · t). D’on obtenim t = 00 4878 anys.
• Exemple 3 Capitalitzem 10.000 euros sota RF d’interès anticipat per
un perı́ode de mig any al 10%.
Es tracta de l’operació (10.000, 0) ∼ (C 0 , 12 ). Per tant,
10.000 = C 0 (1 − 00 10 · 12 ). D’on obtenim C 0 = 10.5260 31 euros.

inicialment cedida.
• El termini es divideix en n perı́odes iguals.

El preu és proporcional a la darrera de les quanties considerades i al
temps transcorregut en aquell perı́ode. La constant de
proporcionalitat és el tipus d’interès.
R R ··· R
C C 0?
T p 2p (n − 1)p np = T 0

El factor financer en RF d’interès compost

R R ··· R
C C 0 = Cn ?
T =0 p 2p (n − 1)p np = T 0
Diferiment Quantia
T ··· C
T +p ··· C1 = C + iCp = C (1 + ip)
T + 2p ··· C2 = C1 + iC1 p = C1 (1 + ip) = C (1 + ip)2

··· ···
T + np ··· Cn = Cn−1 + iCn−1 p = Cn−1 (1 + ip) = C (1 + ip)n
El factor financer en RF d’interès compost

Aixı́, la quantia final és C 0 = C (1 + im p)n = C (1 + Im )n .
De la expressió que proporciona la quantia final en RF d’interès
compost, podem obtenir el factor financer,
C0
f (t) = = (1 + im p)n = (1 + Im )n .
C
On,
C : Quantia inicial
C 0 : Quantia final
t: termini de l’operació, t = T 0 − T
p: perı́ode de capitalització expressat en anys
m: freqüència de capitalització, m = p1
n: nombre total de perı́odes de capitalització dins del termini de
0
l’operació, n = T p−T = pt = mt
im : tant anual d’interès amb freqüència m
Im : tant efectiu d’interès amb freqüència m
RF Interès Compost. Exemples

Recordem
im
Sota RF d’interès compost, C 0 = C (1 + Im )n , on n = mt i Im = im p = m.
• Exemple 1 Dipositem 1000 euros a 2 anys al 3% d’interès nominal

capitalitzable trimestralment. Quina és la quantia final?
Es tracta de l’operació (1000, 0) ∼ (C 0 , 2). Les dades són C = 1000,
t = 2, p = 14 , m = 4, i4 = 00 03. Per tant,
C 0 = 1.000(1 + 00 03 · 14 )4·2 = 10610 59 euros.
• Exemple 2 Dipositem 10.000 euros en un compte que ofereix un
interès nominal capitalitzable diàriament del 2%. Quin és el saldo
passay mig any?
Es tracta de l’operació (10.000, 0) ∼ (C 0 , 12 ). Les dades són
C = 10.000, t = 12 , p = 365 1
, m = 365, i365 = 00 02. Per tant,
0 0 1 365· 12
C = 10.000(1 + 0 02 · 365 ) = 10.1000 77 euros.
I si ens haguessin ofert un 2% nominal capitalitzable mensualment?
1 12· 12
C 0 = 10.000(1 + 00 02 · 12 ) = 10.1000 41 euros.

Recordem
im
• Exemple 3 Dipositem 5.000 euros durant 4 anys sota RFIC

a) al 3% anual.
b) al 3% capitalitzable semestralment.
c) al 3% capitalitzable quadrimestralment.
d) al 3% capitalitzable setmanalment.
Quinés el capital final?
Es tracta de l’operació (5.000, 0) ∼ (C 0 , 4).
Les dades són C = 5.000 i t = 4 pels quatre apartats.
a) i1 = 00 03 i n = 1 · 4 = 4, aixı́, C 0 = 5.000(1 + 00 03 · 1)4 = 5.6270 54.
b) i2 = 00 03 i n = 2 · 4 = 8, aixı́, C 0 = 5.000(1 + 00 03 · 12 )8 = 5.6320 46.
c) i3 = 00 03 i n = 3 · 4 = 12, aixı́, C 0 = 5.000(1 + 00 03 · 13 )12 = 5.6340 12.
d) i52 = 00 03 i n = 52 · 4 = 208, C 0 = 5.000(1 + 00 03 · 52 ) = 5.6370 28.
1 208

Recordem
im
• Exemple 5 El capital resultant de la imposició de 2.000 euros durant

cert perı́ode de temps al 4% capitalitzable trimestralment és
2.1230 04 euros. Quin és el termini de l’operació?
Es tracta de l’operació (2.000, 0) ∼ (2.1230 04, t).
Les dades són C = 2.000, C 0 = 2.1230 04 i i4 = 00 04 (notem que
m = 4 i p = 14 ). Per tant,
00 04 4·t
2.1230 04 = 2.000(1 +
) .
4
Resolent l’equació, obtenim que t = 10 5 anys.

Recordem
im
• Exemple 6 Dipositem 9.500 euros al 00 25% d’interès efectiu mensual

i, passat un temps, n’obtenim 10.3930 49. Quin és el termini de
l’operació?
Es tracta de l’operació (9.500, 0) ∼ (10.3930 49, t).
Les dades són C = 9.500, C 0 = 10.3930 49 i I12 = 00 0025 (notem que
m = 12). Per tant,
10.3930 49 = 9.500(1 + 00 0025)12·t .
Resolent l’equació, obtenim que t = 3 anys.


• El preu es paga a l’inici de l’operació.

El preu és proporcional a la quantia final de cadascun dels perı́odes
considerats i al temps transcorregut en cada perı́odes. La constant
de proporcionalitat és el tant de descompte.
···
C? C0
T p 2p (n − 1)p np = T 0

El factor financer en RF de descompte compost

···
C? C 0 = Cn
T p 2p (n − 1)p np = T 0
Diferiment Quantia
T0 ··· Cn = C 0
T0 − p ··· Cn−1 = C 0 − dC 0 p = C 0 (1 − dp)
T 0 − 2p ··· Cn−2 = Cn−1 − dCn−1 p = Cn−1 (1 − dp) = C 0 (1 − dp)2

··· ···
T 0 − np = T ··· C = C 0 (1 − dp)n
El factor financer en RF de descompte compost

Aixı́, la quantia inicial és C = C 0 (1 − dm p)n = C 0 (1 − Dm )n .
De la expressió que proporciona la quantia inicial en RF de descompte
C0
f (t) = = (1 − dm p)−n = (1 − Dm )−n .
C
On,
C : Quantia inicial
C 0 : Quantia final
p: perı́ode de descompte expressat en anys
m: freqüència del descompte, m = p1
n: nombre total de perı́odes de descompte dins del termini de
0
l’operació, n = T p−T = pt = mt
dm : tant anual de descompte amb freqüència m
Dm : tant efectiu de descompte amb freqüència m
RF Descompte Compost. Exemples

Recordem
dm
En RF de desc. comp., C = C 0 (1 − Dm )n , on n = mt i Dm = dm p = m.
• Exemple 1 Calculeu el valor descomptat d’un efecte comercial de

500.000 euros de nominal que té venciment a dos anys i mig sota
RFDC a un tant de descompte del 30 5% nominal amb
periodificació semestral.
Es tracta de l’operació (C , 0) ∼ (500.000, 20 5). Les dades són
C 0 = 500.000, t = 20 5, p = 12 , m = 2, d2 = 00 035, n = 2 · 20 5 = 5.
Per tant,
C = 500.000(1 − 00 035 · 12 )5 = 457.7540 68 euros.
Quin hauria estat C si el tant de descompte hagués estat del
30 5% nominal amb periodificació mensual?
Ara tindrı́em p = 121
, m = 12, d12 = 00 035, n = 12 · 20 5 = 30.
0
C = 500.000(1 − 0 035 · 12 ) = 458.0500 86 euros.
1 30

RF Descompte Compost. Exemples
Recordem
dm
En RF de desc. comp., C = C 0 (1 − Dm )n , on n = mt i Dm = dm p = m.
• Exemple 2 Necessitem 900 euros avui. Per aquest motiu

descomptem un efecte de 1000 euros de nominal que té venciment a
1 any. Quin tant de descompte amb periodificació mensual hem de
demanar com a màxim?
Es tracta de l’operació (900, 0) ∼ (1000, 1). Les dades són C = 900,
C 0 = 1000 i t = 1, i volem trobar d12 . Per tant, p = 12
1
i m = 12.
Plantegem, doncs,
1 12·1
900 = 1000(1 − d12 )
12
D’on obtenim d12 = 00 104899.

Capitalització contı́nua
Hem vist que el factor financer en règim financer d’interès compost ve

donat per l’expressió
im mt
f (t) = (1 + im p)n = (1 + )
m
on m indica quina és la freqüència de la capitalització: Si m = 2, és
semestral, si m = 4 és trimestral, si m = 12 és mesual, si m = 365 és
diària,.... i si m → ∞?
Obtenim el factor financer propi de la capitalització contı́nua calculant
im mt
f (t) = lim (1 + )
m→∞ m

Obtenim el factor financer propi de la capitalització contı́nua calculant
im
f (t) = lim (1 + )mt
m→∞ m
Si anomenem ρ al tant nominal im amb freqüència infinita (m → ∞), és
a dir i∞ = ρ (interès “instantani”), calculem
ρ 1 mt ρρ
f (t) = lim (1 + )mt = lim (1 + )
m→∞ m m→∞ m/ρ
ρ/ρ mt
1 mρ
tρ
= lim (1 + ) = lim (1 + )
m→∞ m/ρ m→∞ m/ρ
1 mt tρ
= lim (1 + ) 1 mρ
m→∞ m/ρ = lim (1 + ) = e tρ
m→∞ m/ρ
Atès que tenim el factor financer f (t) = e tρ , calcularem C 0 = C · e tρ
Nota: relacioneu aquest interès instantani ρ amb el preu estricte nominal.

Capitalització contı́nua. Exemple
Recordem
En capitalització contı́nua, C 0 = C · e tρ
• Exemple 1 Dipositem 2.000 euros a un 4% nominal en capitalització

contı́ınua durant una any i mig. Quin és el capital final?
Es tracta de l’operació (2.000, 0) ∼ (C 0 , 10 5).
Les dades són C = 2.000, t = 10 5 i ρ = 00 04.
Per tant,
0 0
C 0 = 2.000 · e 1 5·0 04 = 2.1230 67 euros.

El mercat financer
Règims financers 3.1 Interès i descompte simples equivalents
Tants equivalents 3.2 Equivalència entre preus en règims financers compostos
Equivalència entre l’interès simple i el descompte comercial

Donada l’equivalència financera (C , T ) ∼ (C 0 , T 0 ).
• Si respon a una operació sota RF d’interès simple, llavors
C 0 = C (1 + it).
En aquest cas el factor financer és f (t) = (1 + it).
• Si respon a una operació sota RF de descompte comercial, llavors
C = C 0 (1 − dt).
En aquest cas el factor financer és f (t) = (1 − dt)−1 .
Direm que i i d són equivalents quan els corresponents factors financers
coincideixen. És a dir,
(1 + it) = (1 − dt)−1 .
Noteu que la equivalència depén del termini de l’operació, t. Aı̈llant,

d i
i= d=
1 − dt 1 + it
El mercat financer
Tants equivalents simples. Exemple

Recordem
Els tants simples i i d són equivalents si (1 + it) = (1 − dt)−1
• Exemple 1 Calculeu el tipus de descompte equivalent a un tant

d’interès del 10% per una operació a mig any.
Tenim i = 00 10 i t = 00 5. Volem trobar d equivalent a i = 00 10.
(1 + 00 10 · 00 5) = (1 − d · 00 5)−1
1
(1 + 00 10 · 00 5) =
1 − d · 00 5
1
1 − d · 00 5 =
1 + 0 10 · 00 5
0
1
1− = d · 00 5
1 + 00 10 · 00 5
1
1 − 1+00 10·0 05
d= 0
= 00 095238
05
El mercat financer
Tants equivalents simples. Exemple

Recordem
Els tants simples i i d són equivalents si (1 + it) = (1 − dt)−1
• Exemple 1 Calculeu el tipus de descompte equivalent a un tant

d’interès del 10% per una operació a mig any.
Hem trobat que d = 00 095238 és equivalent a i = 00 10 quan el
termini de l’operació és t = 00 5.
Comprovem-ho: considerem un mateixa C , per exemple C = 10.000
euros, i calculem el capital final passats t = 00 5 anys.
• Si apliquem RF d’inetrès simple amb i = 00 10,
C 0 = 10.000(1 + 00 10 · 00 5) = 10.500 euros.
• Si aplique RF de descompte comercial amb d = 00 095238,
C 0 = 10.000(1 − 00 095238 · 00 5)−1 = 10.500 euros.
Atès que en tots dos casos obtenim la mateixa C 0 podem dir que
i = 00 10 i d = 00 095238 són equivalents.
El mercat financer
Equivalència entre tipus d’interès de diferent freqüència

• Si respon a una operació pactada a un tant Im sota RFIC, llavors
C 0 = C (1 + Im )mt .
En aquest cas el factor financer és f (t) = (1 + Im )mt .
• Si respon a una operació pactada a un tant Im0 sota RFIC, llavors
0
C 0 = C (1 + Im0 )m t .
0
En aquest cas el factor financer és f (t) = (1 + Im0 )m t .
Direm que Im i Im0 són equivalents quan els corresponents factors
financers coincideixen. És a dir,
0
(1 + Im )mt = (1 + Im0 )m t .
Aixı́, aı̈llant obtenim

0
Im = (1 + Im0 )m /m − 1.

El mercat financer
Tants equivalents compostos. Exemples

Recordem
0
Tants d’interès de diferent freqüència satisfan (1 + Im )m = (1 + Im0 )m
• Exemple 1 En un compte corrent ens ofereixen un interès

capitalitzable diàriament i365 = 00 02.
a) Quin és el saldo de l’operació passat mig any?
b) Quin és el tant anual equivalent?
a) Atès que ens parlen d’un im , estem sota RF d’interès compost. Aixı́,
C 0 = 10.000(1 + 00 02 3651 365/2
) = 10.1000 4989.
b) Quin és el tant anual equivalent? Dues maneres de trobar el i1
equivalent:
(b i) Tenim C = 10.000 i C 0 = 10.1000 4989, quin i1 s’ha aplicat?
De 10.1000 4989 = 10.000(1 + i1 )365 , obtenim i1 = 00 02020078
0
(b ii) Aplicant (1 + 0365 ) = (1 + i11 )1 . D’on obtenim
02 365
0
i1 = 0 02020078
El mercat financer

Recordem
0
• Exemple 2 Considerem I4 = 00 015. Quin és el seu

a) tant d’interès anual equivalent? (1 + 00 015)4 = (1 + I1 )1 ⇒ I1 = 00 06136
b) tant d’interès semestral equivalent? (1 + 00 015)4 = (1 + I2 )2 ⇒ I2 = 00 030225
c) tant d’interès mensual equivalent? (1 + 00 015)4 = (1 + I12 )12 ⇒ I12 = 00 004975
d) tant d’interès setmanal equivalent? (1 + 00 015)4 = (1 + I52 )52 ⇒ I52 = 00 00114
Calculeu C 0 si C = 2.000 i l’operació és a 5 anys en cada cas.

a) C 0 = 2.000 (1 + I1 )5 = 2.6930 71
b) C 0 = 2.000 (1 + I2 )10 = 2.6930 71
c) C 0 = 2.000 (1 + I12 )60 = 2.6930 71
d) C 0 = 2.000 (1 + I52 )260 = 2.6930 71
El mercat financer

Recordem
0
• Exemple 3 Quin dels dos tants d’interès és més gran?

A) A1) I1 = 00 102 o A2) I2 = 00 05?
Busquem el tant anual equivalent al (A2) tant semestral I2 = 00 05:
(1 + 00 05)2 = (1 + I1 ) → I1 = (1 + 00 05)2 − 1 = 00 1025 > 00 102
Per tant, A1 < A2.
B) B1) I2 = 00 05 o B2) I4 = 00 024?
Busquem el tant semestral equivalent al (B2) trimestral I4 = 00 024:
(1 + 00 024)4 = (1 + I2 )2 → I2 = (1 + 00 024)4/2 − 1 = 00 04857 < 00 05
Per tant, B1 > B2.
C) C1) i4 = 00 10 o C2) i3 = 00 105? Aquı́ tenim dos tants nominals.
Per a comparar-los, primer els passarem als correponents efectius:
0 0
C1) I4 = 0 410 = 00 025 i C2) I3 = 0 105
3
= 00 035
Busquem el tant quadrimestral equivalent al (C1) trimestral I4 = 00 025:
(1 + 00 025)4 = (1 + I3 )3 → I3 = (1 + 00 025)4/3 − 1 = 00 033 < 00 035
Per tant, C1 < C2.
El mercat financer
Equivalència entre tipus de descompte de diferent

freqüència
• Si respon a una operació pactada a un tant Dm sota RFDC, llavors
C = C 0 (1 − Dm )mt .
En aquest cas el factor financer és f (t) = (1 − Dm )−mt .
• Si respon a una operació pactada a un tant Dm0 sota RFDC, llavors
0
C = C 0 (1 − Dm0 )m t .
0
En aquest cas el factor financer és f (t) = (1 − Dm0 )−m t .
Direm que Dm i Dm0 són equivalents quan els corresponents factors
0
(1 − Dm )−mt = (1 − Dm0 )−m t .
0
Dm = 1 − (1 − Dm0 )m /m .
El mercat financer

Recordem
0
Tants de descompte de diferent freqüència (1 − Dm )m = (1 − Dm0 )m
• Exemple 4 Calculeu el tant de descompte semestral equivalent al

tant de descompte anual del 4%.
Tenim D1 = 00 04 i volem trobar el D2 equivalent.
Plantegem la igualtat (1 − 00 04)1 = (1 − D2 )2
i aı̈llem D2 obtenint D2 = 1 − (1 − 00 04)1/2 = 00 020204
• Exemple 5 Considereu el 6% de descompte amb periodificació
semestral. Quin és el tant de descompte trimestral equivalent?
Tenim d2 = 00 06 i volem trobar el D4 equivalent. En primer lloc,
0
calculem D2 = 0 206 = 00 03.
Ara, plantegem la igualtat (1 − 00 03)2 = (1 − D4 )4
i aı̈llem D4 obtenint D4 = 1 − (1 − 00 03)2/4 = 00 0151142
El mercat financer
Equivalència entre tipus d’interès Im i de descompte Dm0

C 0 = C (1 + Im )mt .
• Si respon a una operació pactada a un tant Dm0 sota RFDC, llavors
0
C = C 0 (1 − Dm0 )m t .
0
En aquest cas el factor financer és f (t) = (1 − Dm0 )−m t .
Direm que Im i Dm0 són equivalents quan els corresponents factors
0
(1 + Im )mt = (1 − Dm0 )−m t .

0 0
Im = (1 − Dm0 )−m /m − 1 Dm0 = 1 − (1 + Im )−m/m

El mercat financer
Recordem
0
Tants de descompte de diferent freqüència (1 + Im )m = (1 − Dm0 )−m
• Exemple 6 Calculeu el tant de descompte mensual equivalent al tant

d’interès trimestral del 00 7%.
Tenim I4 = 00 007 i volem trobar el D12 equivalent.
Plantegem la igualtat (1 + 00 007)4 = (1 − D12 )−12
i obtenim D12 = 1 − (1 + 00 007)4/(−12) = 00 0023225

El mercat financer
Recordem
0
Tants de descompte de diferent freqüència (1 + Im )m = (1 − Dm0 )−m
• Exemple 7 Donat un tipus de descompte del 4% amb liquidació del

descompte setmanal, quin és el tant d’interès capitalitzable
mensualment equivalent?
Tenim d52 = 00 04 i volem trobar el i12 equivalent.
0
Primer, trobem l’efectiu D52 = 05204 = 00 00076923.
Després, plantegem (1 − 00 00076923)−52 = (1 + I12 )12
per a obtenir I12 = (1 − 00 00076923)−52/12 − 1 = 00 00334.
Finalment, trobem el tant nominal i12 = 12 · I12 = 00 04008218.

El mercat financer
Equivalència entre interès o descompte compost i ρ

C 0 = C (1 + Im )mt .
• Si respon a una operació pactada a un tant Dm sota RFDC, llavors
C = C 0 (1 − Dm )mt .
En aquest cas el factor financer és f (t) = (1 − Dm )−mt .
• Si considerem capitalització contı́nua, llavors f (t) = e ρt .
Direm que Im i ρ són equivalents quan
(1 + Im )mt = e ρt ⇒ ρ = m · ln(1 + Im ).
Direm que Dm i ρ són equivalents quan
(1 − Dm )−mt = e ρt ⇒ ρ = −m · ln(1 − Dm ).

El mercat financer

Recordem
(1 + Im )m = e ρ i (1 − Dm )−m = e ρ
• Exemple 8 Trobeu ρ equivalent en cada cas.

A) C = 10.000, t = 2 i I1 = 00 10
B) C = 10.000, t = 2 i D1 = 00 10
A) Tenim I1 = 00 10 i busquem ρ.
Plantegem (1 + 00 10)1 = e ρ ⇒ ρ = ln(10 10) = 00 09531
Comprovació: C 0 = 10.000 e 2ρ = 12.100
C 0 = 10.000 (1 + 00 10)2 = 12.100
B) Tenim D1 = 00 10 i busquem ρ.
Plantegem (1 − 00 10)−1 = e ρ ⇒ ρ = −ln(1 − 00 10) = 00 10536
Comprovació: C 0 = 10.000 e 2ρ = 12.3450 679
C 0 = 10.000 (1 − 00 10)−2 = 12.3450 679
El mercat financer
Règims financers
Tants equivalents

inicialment cedida.
El preu és proporcional a la darrera de les quanties considerades i al
temps transcorregut en aquell perı́ode. La constant de
proporcionalitat és un tipus d’interès variable,
i s) amb s = 1, 2, . . . , n.
i 1) - i 2) - ··· i n) -
C C 0?
T p 2p (n − 1)p np = T 0

El mercat financer
Règims financers
Tants equivalents
Factor financer en RF d’interès compost a tant variable

Evolució de la quantia en el temps
R R ··· R
C i 1)
- i 2)
- ··· i n) -C 0 = Cn ?
T =0 p 2p (n − 1)p np = T 0
Diferiment Quantia
T ··· C
T +p ··· C1 = C + i 1) Cp = C (1 + i 1) p)
T + 2p ··· C2 = C1 + i 2) C1 p = C (1 + i 1) p)(1 + i 2) p)
··· ···
T + np ··· Cn = Cn−1 + i n) Cn−1 p = C (1 + i 1) p)(1 + i 2) p) . . . (1 + i n) p)
El mercat financer
Règims financers
Tants equivalents
Factor financer en RF d’interès compost a tant variable

Aixı́, la quantia final és
n
Y
C 0 = C (1 + i 1) p)(1 + i 2) p) . . . (1 + i n) p) = C (1 + i s) p).
s=1
De la expressió que proporciona la quantia final en RF d’interès

n
C0 Y
On, f (t) = = (1 + Ims) ).
C
C : Quantia inicial s=1
C 0 : Quantia final
p: perı́ode de capitalització expressat en anys
m: freqüència de capitalització, m = p1
n: nombre total de perı́odes de capitalització dins del termini t
s)
im : tant anual d’interès amb freqüència m corresponent al perı́ode s
s)
Im : tant efectiu d’interès amb freqüència m corresponent al perı́ode s
El mercat financer
Règims financers
Tants equivalents
RF interès compost a tant variable. Exemples

• Exemple 9 Calculeu el capital resultant de dipositar un miler d’euros
durant 4 anys en un compte sota RF d’interès compost a tant
variable si els tants són:
el 6% capitalitzable mensualment pel primer any,
el 4% semestral pels dos anys següents, i
el 12% capitalitzable trimestralment la resta.
Tenim C = 1000, t = 4, i l’esquema temporal següent
1000 C’ ?
0 1 2 3 4
i =0’06 i =0’12
12 I 2 =0’04 4
I 12 =0’005 I 4 =0’03
Aleshores, C 0 = 1.000 · 10 00512 · 10 044 · 10 034 = 1.3970 89 euros.


1 Regims Financers

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1 Regims Financers

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

El mercat financer

Tema 1: Els règims financers

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Les Operacions Financeres són aquelles en les que hi ha intercanvi de

Aquestes s’instrumenten mitjançant actius financers.

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Les operacions de finançament són aquelles en les que s’aporta liquiditat

La liquiditat s’aporta a canvi d’un preu, el qual s’haurà pactat per

Aquest preu es determina en el mercat del diner, caracteritzat per

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Caracterı́stiques de l’operació de finançament

Caracterı́stiques de les Operacions de Finançament

• El preu està assegurat. No hi ha risc.

• Es realitza dins d’un mercat de diners. El mercat financer.

• Tots els elements que intervenen en l’operació estan fixats per

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

En una operació d’inversió es busca la retribució del projecte

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Caracterı́stiques de l’operació d’inversió

Caracterı́stiques de les Operacions de Inversió

• Hi ha risc. A priori, no es coneix la rendibilitat de l’operació.

• No es realitza dins d’un mercat de diners. Si més no, aquest mercat

• No tots els elements que intervenen en l’operació estan fixats per

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

El mercat de diner i la perferència per la liquiditat

El mercat de diner està regit per la preferència per la liquiditat.

La preferència per la liquiditat es refereix al fet que sigui preferible

Aquesta preferència és subjectiva.

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

La preferència per la liquiditat i les operacions financeres

Les Operacions Financeres són aquelles que materialitzen intercanvis de

Mitjançant les Operacions Financeres, es realitzen transferències de

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Elements d’una operació financera

Atenent a diferents aspectes es distigeixen els següents elements en una

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Elements d’una operació financera

b) Element real o material

• C : Quantia (u.m.) És l’import del capital financer.

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Classificació de les operacions financeres

La classifiació de les operacions financeres es pot considerar atenent a

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Les operacions financeres es realitzen en el mercat financer, el qual

Per exemple, si l’operació (5.000, 0) ∼ (5.500, 3) es pot realitzar al

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Operació (1000, 0) ∼ (1050, 2)

l’operció (100, 0) ∼ (110, 5) o l’operació (1000, 0) ∼ (1050, 2)

Quina de les dues ecollirı́em?

Els preus financers d’interès

(5.000, 0) ∼ (5.500, 3).

Ara ens preguntem: quin és el preu d’aquesta operació?

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Els preus financers d’interès

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Els preus financers d’interès

Els preus financers de descompte

(5.000, 0) ∼ (5.500, 3).

Quin és el preu d’aquesta operació?

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers

Els preus financers de descompte

1. Quantitat que paguem a l’inici de l’operació per anticipar diners:

2. Quantitat que paguem a l’inici per cada euro descomptat (preu

Matemàtica de les Operacions Financeres Tema 1: Els règims financers