You are on page 1of 7

20-510 DRET PENAL.

PART GENERAL

Semestre set. 2022 – gener 2023 Mòduls 4

Guia d'estudi – GES 3

L’ANTIJURIDICITAT (III) LA JUSTIFICACIÓ

 Presentació i objectius
 Continguts
 Conceptes més importants
 Bibliografia i webs d’interès
20-510 DRET PENAL. PART GENERAL

Semestre set. 2022 – gener 2023 Mòduls 4

Guia d'estudi – GES 3

Presentació i objectius

Presentació

Als mòduls anteriors s’ha estudiat la tipicitat (en general i en les seves
diverses formes d’aparició). D'acord amb la següent il·lustració, aquesta
categoria es correspon amb el primer element de la teoria jurídica del delicte:

Aquesta guia d’estudi es refereix al contingut del mòdul 4, relatiu, segons


la piràmide anterior, a l’antijuridicitat, com element de necessària concurrència
per a que la conducta d’un determinat subjecte pugui merèixer una pena. Per
tant, s’estudiaran, les raons que impedeixen que un comportament, tot i ser
típic, resulti antijurídic degut a la concurrència d’alguna de les causes de
justificació que es recullen als apartats 4, 5 i 7 de l’article 20 del Codi penal
(mòdul 4).
Així, mitjançant l'estudi mòdul 4 es podrà respondre a les següents
preguntes, referides a aquest exemple: A mata a B i concorre una relació de
causalitat i imputació objectiva i, a més a més, el subjecte actua amb dol, volia
matar a B i el va disparar a boca de canó, causant-li la mort (fet que seria típic
d’homicidi).

- Què passaria si prèviament B l’hagués atacat?


20-510 DRET PENAL. PART GENERAL

Semestre set. 2022 – gener 2023 Mòduls 4

Guia d'estudi – GES 3

- I si B li hagués atacat, però A hagués pogut repel·lir l’atac utilitzant


simplement un esprai de defensa personal que tenia al seu abast?
- Què passaria si l’hagués matat perquè necessitava alimentar-se perquè
estaven a una illa deserta i no havia aliments?
- I si A hagués matat a B perquè A era policia i estava impedint la
comissió d’un delicte? I si la resposta d’aquest policia no hagués estat
proporcional?

Totes aquestes qüestions, i moltes altres, es podran respondre


satisfactòriament després de l’estudi del mòdul 4.

Objectius

 Comprendre el significat de la justificació en el marc de la teoria jurídica


del delicte.
 Conèixer els elements i requisits de cadascuna de les causes de
justificació previstes als apartats 4, 5 i 7 de l’article 20 del Codi penal.
 Saber distingir entre elements essencials i accidentals de cadascuna de les
causes de justificació, per tal d’apreciar les eximents de forma complerta
o incomplerta.
 Saber establir si una concreta conducta es pot considerar justificada
penalment (aplicar o no eximents a casos reals i concrets).

Continguts

 Qüestions generals sobre la justificació. Principalment, els següents


aspectes: el seu fonament, la transcendència de l’exclusió de la
responsabilitat penal per aquest concepte i el paper dels elements
subjectius de la justificació.
 Anàlisi particularitzat de les causes de justificació.

Conceptes més importants

Seguint la línia mantinguda a les anteriors guies d’estudi, es destaquen a


continuació algunes idees que poden servir de guia o aclariment en relació amb
alguns conceptes analitzats als mòduls objecte d’estudi, sense pretendre
reproduir el contingut dels mateixos i sense voler, en absolut, transmetre el
20-510 DRET PENAL. PART GENERAL

Semestre set. 2022 – gener 2023 Mòduls 4

Guia d'estudi – GES 3

missatge de que només els conceptes que a continuació s’aclareixen siguin els
únics importants i dignes d’estudi.

1. La justificació en la teoria jurídica del delicte

Per afirmar que una conducta és antijurídica (= injusta, contrària a Dret), no


és suficient amb que aquesta es pugui subsumir en un tipus delictiu concret.
Amb això tenim la concurrència de l’injust específic de la figura delictiva que es
tracti, però és necessari, a més a més, poder afirmar la seva contrarietat amb el
conjunt de l’ordenament jurídic. I aquesta última afirmació no es possible si
concorre alguna de les anomenades causes de justificació. Per exemple, matar a
un altre, concorrent una relació de causalitat, imputació objectiva i dol, és una
conducta típica, però no serà antijurídica si es va realitzar en legítima defensa.

En resum: per afirmar l’antijuridicitat necessitem afirmar la tipicitat de la


conducta + l’absència de causes de justificació.

Tot això s’estudia al mòdul 4, llevat els supòsits en que existeix un error
sobre una causa de justificació (per exemple, qui va matar en l’exemple anterior
es pensava que matava en legítima defensa, quan en realitat no era així).
Aquests supòsits, d’error sobre una causa de justificació, s’aborden al mòdul 5.

Llevat, potser, d’algunes qüestions de detall –que podem anar esclarint de


manera particular al llarg de l’estudi-, no plantejarà especials dificultats
entendre el contingut i requisits de cadascuna de les causes de justificació,
segons les explicacions que es trobaran als materials d’estudi.

En particular haurà d'estudiar-se la legítima defensa, l'estat de necessitat


(que funciona com a causa de justificació o d'exculpació) i l'exercici legítim d'un
dret, ofici o càrrec i el compliment d'un deure. En relació amb la legítima
defensa, resulta especialment important distingir correctament les diferents
classes d'excés (extensiu o intensiu) i les conseqüències que comporta
cadascun.

2. L’article 20 del Codi penal

Resulta important, des del punt de vista d’una guia d’estudi, garantir que es
té clar l’encaix del que s’està estudiant detalladament en el conjunt global de la
teoria jurídica del delicte en la que s’insereixen les causes de justificació i les
20-510 DRET PENAL. PART GENERAL

Semestre set. 2022 – gener 2023 Mòduls 4

Guia d'estudi – GES 3

causes d’exclusió de la culpabilitat. Per garantir aquesta perspectiva, s’ha de


tenir present el següent apunt.

Com es veurà, l’art. 20 del Codi penal conté un total de 7 circumstàncies


que eximeixen de responsabilitat criminal i, òbviament, el legislador no es
dedica a especificar quines d’aquestes causes eximeixen per manca
d’antijuridicitat (cosa que s’estudia al mòdul 4) i quines ho fan per manca de
culpabilitat (objecte del mòdul 5). És la doctrina, en atenció al fonament al que
obeeixen, qui realitza aquesta classificació, que té efectes transcendentals a
nivell pràctic. Per un adequat maneig del Codi penal i la comprensió integradora
d’aquests elements de la teoria jurídica del delicte, aclarim que:

a) L’art. 20 CP apartats 1, 2 i 3 recull les causes d’inimputabilitat, pertanyents al


judici de culpabilitat (mòdul 5).

b) L’art. 20 CP apartats 4, 5 i 7 estableix les causes de justificació (judici


d’antijuridicitat, mòdul 4).

c) L’art. 20 CP apartat 6è, recull una causa d’inexigibilitat (judici de culpabilitat,


mòdul 5).

Així com les causes de justificació que afecten a l’antijuridicitat s’esgoten a


l’art. 20 CP (com hem vist, als apartats 4, 5 i 7), no succeeix el mateix amb les
circumstàncies que s’estudien al judici de culpabilitat, objecte d’anàlisi al mòdul
5. D’aquesta manera, a les anteriors circumstàncies de l’art. 20 CP s’han
d’afegir:

- L’error de prohibició (art. 14.3 CP). És important distingir-ho de l'error


de tipus (art. 14.1 i 2 CP).
- La minoria d’edat (art. 19 CP, el règim de responsabilitat de la qual
s’ha de completar amb allò previst a la LO 5/2000, reguladora de la
responsabilitat penal dels menors).
- Finalment, s’ha de destacar pel que fa a l’estat de necessitat (art. 20.5
CP), que pot constituir una causa de justificació (quan el mal causat
sigui inferior al que es tracta d’evitar, estudiat al mòdul 4) o exculpant
(quan el mal causat sigui igual al que es tracta d’evitar, analitzat al
mòdul 5).

Aquesta distinció entre les causes que exclouen l’antijuridicitat i les que ho
fan per manca de culpabilitat no és banal: és diferent, per exemple, que la
responsabilitat penal decaigui perquè la conducta típica ha estat realitzada per
20-510 DRET PENAL. PART GENERAL

Semestre set. 2022 – gener 2023 Mòduls 4

Guia d'estudi – GES 3

un inimputable o que ho faci per haver estat duta a terme en legítima defensa,
com es veurà detalladament amb l’estudi dels mòduls corresponents.

4. Las “eximents incomplertes” (art. 21.1 CP)

De la mateixa manera que es conté al Codi penal un catàleg de


circumstàncies eximents (art. 20 CP), existeix a continuació un catàleg de
circumstàncies que no arriben a eximir de responsabilitat, però que l’atenuen.
Aquest catàleg es troba a l’article 21 CP.

La primera d’aquestes atenuants és la que es coneix com eximent


incomplerta, que es pot formar amb qualsevol de les causes de l’article 20 CP
(no només les de justificació, sinó també les que afecten a la culpabilitat)
“cuando no concurrieren –segons s’estableix a l’art. 21.1 CP- todos los
requisitos necesarios para eximir de responsabilidad en sus respectivos casos”.
La transcendència d’aquesta atenuant, pel que fa al seu reflex penològic –com
s’estudiarà posteriorment al mòdul 6- és molt més acusada que la resta de
circumstàncies de l’art. 21 CP (vid., art. 68 CP).

El que ara interessa destacar es que per apreciar-la no pot faltar qualsevol
requisit de l’eximent: en concret, no pot faltar el requisit que es consideri (com
veuran al text) essencial. Així, per exemple, en la legítima defensa no podrà
faltar l’agressió il·legítima, atès que si no existeix aquest element, no es podrà
apreciar la eximent, ni tan sols de manera incomplerta.

Bibliografia i webs de interès

Sobre el mòdul 4 (antijuridicitat - causes de justificació)

 MOLINA FERNÁNDEZ, F., “El estado de necesidad como ley general.


(Aproximación a un sistema de causas de justificación)”, Revista de
derecho penal y criminología, Nº Extra 1, 2000, págs. 199-260.

 MORESO MATEOS, J.J., “Principio de legalidad y causas de justificación:


(sobre el alcance de la taxatividad)”, Doxa: Cuadernos de filosofía del
derecho, Nº 24, 2001, págs. 525-546,
http://publicaciones.ua.es/filespubli/pdf/02148678RD28632340.pdf
20-510 DRET PENAL. PART GENERAL

Semestre set. 2022 – gener 2023 Mòduls 4

Guia d'estudi – GES 3

 MUÑOZ CONDE, F., “Un caso límite entre justificación y exculpación: la


legítima defensa putativa”, Revista penal, nº 24 (2009), pp. 122-134,
http://www.uhu.es/revistapenal/index.php/penal/article/view/404/394

You might also like