Genere 1

GENERE-1.
pdf
Anónimo
Género e historia
2º Grado en Historia
Facultad de Geografía e Historia

Universidad de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TENIM UNA BÚSTIA FINS DESEMBRE ON PENJAR DUES RESSENYES DE TEXTOS O DE
XERRADES/SEMINARIS ALS QUE ACUDIM.
Génere: idea que un grup cultural té del que és ser home o dona. (esfera del pensament, de
les interpretacions culturals).
El concepte està en constant anàlisi, a partir d’observar la realitat. Algunes teòriques feministes
han elaborat reconstruccions del concepte a partir de revisions teòriques i metodològiques.
Han anat més enllà d’aquest sistema binari( sexe i gènere). Sexe masculí li correspon ghénere
masc ulí. Aquestes teòriques han anat més enllà d’això.

Caldria introduir un terme carregat de continguts: identitat. Han donat visibilitat i enteniment a la
gent intersexual, transgènere, etc. Les sexualitats no normatives.
Historiadors, apendre a llegir en el silenci. Allò que no es diu.
La història generalment és endrocèntrica.
La història positivista, i també altres corrents, tendeixen a projectar les pràctiques de vida i els
prejudicis propis de la nostra societat. Per exemple sobretot de la prehistòria. Projectem a
aquest passat tant remot les relacions dels homes i les dones del rpesent a las prehistòria.
Això és una metodologia totalment errònia.
Androcentrísme estrictament sexista, considera als homes superiors a les dones per
naturalesa. Per això endocentrisme neix del sexisme.
S’agafa allò masculí, allò que fa l’home i s’extrapola a tota la societat.

La medicina posa com a referència el cos masculí. La simptomatologia dels atacs de cor,
sempre s’enmiralla en el cos masculí. En canvi, fins fa poc, no es tenia en compte que els trets
típics d’un atac de cor eren lleugermanet diferents entre homes i dones.
ANDROCENTRISME
La història de les dones s’enfoca com una disciplina epistemològica. Fer visibles els treballs i
les pràctiques que les dones històricament han dut a terme per fer dones. Per exemple, treballs
de cura no redistribuits.
Les personaes en comuniquem a través de diferents formes de llenguatge, tot i que el més
important és el verbal. Les persones pensem en paraules, la conceptualoitzacó que tenim del
món i del nostre entorn ho expressem pel llenguatge. Per això el llenguatge no és ni neutre ni
objectiu.
Estrabó (geògraf llatí) parla dels pobles hispànics, com a pobles bàrbars, això perqué? Perque
els homes feien tasques de dones, com ara ajudar-les a les feines de cura.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6296468
Això és un simple exemple de com els termes que emprenem poden afectar als altres.
Avui ens referirem al llenguatge sexista: us del masculí per anomenar al món, com si fos un
genèric neutre universal.
9/10/20
Quan ens referim a home, trobem al diccionari moltes més accepcions que per a la dona.
Presentisme: projectar en el passat el sistema i les pràctiques socials contemporànies, de la
nostra societat. Extrapolar també les relacions entre dones i homes.
Neguem a les dones la capacitat d’extreure la realitat i plasmarla en un arc visual ( a les parets
de les coves neardenthals pintaven només els homes?)
Quan es representa gràficament l’evolució de la humanitat fins i tot només apareixen homes.
Societats patriarcals/ d’hegemonia masculina: la inmensa majoria de les societats actuals

són de tipus patriarcal. Entre elles, les occidentals.

A les illes Trobiand trobem una excepció per exemple.
O les societats de la Polinesia que estudià Margaret mead.
La desigualtat entre homes i dones, desigualtat de gènere que és una característica dels
sistemes patriarcals:
Característiques: trets distintius:
- violències de gènere
- Desigualtats de gènere
- Prejudici: considerar que les dones són inferiors per naturalesa. I clar, “es suposa” que
la naturalesa “és determinant”. “Han nascut així”. Les arrels més antigues les tenim
documentades en els poemes Homèrics. Aquesta idea hi perdura des de fa segles.
Aquest prejudici és la base del sexisme.
- Els homes són preminents en les estructures organitzatives.
- Els trets asociats a la masculinitat, asociats al que és ser home. Configuren que els
homes són preminents en les estructures organitzatives. Aquesta desigualtat fa que els
trets que asociem a la masculinitat predominen en les relacions socials, estructures
organitzatives etc:
- L’acció, la movilitat, coratge, valor, iniciativa, valentia, competitivitat, racionalitat,
contensió dels sentiments, ostentació del poder sexual (potència)
(virilitat).Aquests són els trets de la masculinitat més estereotipada. La figura
referencial d’aquesta masculinitat és la del guerrer, el soldat.
Els homes acaben sent els responsables d’allò que es considera important.
- Es privilegia allò masculí.
Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

En l’imaginari s’imagina a les dones com: irracionals, porugues...incapaces de controlar els
sentiments
15/10/20
Pierre Bourdieu: dominació masculina.
Conceptes:
- Eternalització relativa de les estructures de la divisió sexual

- Deshistoritació
- La naturalització de la dominació masculina obeeix a una arbitrària divisió de les coses i
de les activitats (sexual o no) acord amb l’oposició entre lo masculí i lo femení. Es
registren les diferències com si fossin objectives i naturals.

- Violència simbòlica invisible ,fins i tot, per a les seves pròpies víctimes.
Proposa:
- Explorar les categories de l’enteniment amb les que construim el món per via d’un
socioanàlisi de l’inconscient androcèntric.
- Reconstruir l’història del treball històric de deshistorització.
- Necessitat d’un gir cap a l’anàlisi estructural de les relacions de dominació.
‘Avui parlarem de la violència: instrument de dominació d’una persona o grups vers un altre.
Mal practicat sobre els altres. Com a eina és un dels tres pilars del poder ( Rojas Marcos), al
costat de la riquesa i el coneixement. ELS TRES PILARS FUNDAMENTALS DEL PODER.
N’existeixen diversos tipus:
Violència subjectiva: aquella directament visible practicada per una gent identificable en un
moment concret. Perturbació de l’estat natural de les coses.
Violencia objectives: darrere la violència subjectiva. Per entendre que un blanc apunyali a un
paquistanés. D’entrada són invisibles.
- Violencia sistèmica: resultat de l’aplicació de determinats sistemes (polítics,

ideológics…) propiciada i sostinguda implicitament doncs per les institucions. Preten ser
neutra i objectiva, però es ben intencionada.
- Violència simbòlica: està en l’ambit de les idees, atempta contra l’altre per la seva
condició de diferent. S’expressa en l’odi interracial, classe social, gènere etc.

Violencia que precedeix a la violència física, rarament hi ha de fisica si no hi ha hagut de
simbòlica. La simbòlica pretén inculcar un discurs de submissió.
Slavoj Zizek: Sobre la violència, seis reflexiones marginales.
La impisició simbòlica de les nostres preferències, és l’acte violent més recorrent.¿Por qué la
muerte de un niño estadounidense vale más que mil congoleses?
Dos tipos de violencia coexisten en nuestra vida cotidiana, la violencia simbólica ejercida por
la exclusión que denota el lenguaje y la sistémica cuya dinámica se encuentra enraizada en el
funcionamiento de la economía y la política.
Homofobia: menyspreu a les persones gays i lesbianes. (homofobia patticular). La més

extensa és la denugració, menyspreu, vers els homes que manifesten comportaments femenins
i a la inversa.

Les arrels de l’homofobia cal buscarles en l’heterosexisme normatiu.Ens referim al sistema
binari, normatiu i dominant.
16/10/20
Inici de l’època arcaica, sistema de dominació molt arrelat. Ens hauríem de remuntar com a
mínim al II mileni, documents escrits i sobretot cultura mateiral (ej: necropolis etc)
Quan Homer va escriure la Ilíada i la Odisea, ja estava el sistema molt arrelat.
Dones com a objecte, com a mostra del triomf guerrer.
Les dones mai podran ocupar la vida militar, perqué son febles.
La paraula és poder. En el món grec, la politica es fa através de la paraula. “ El hablar les
compete a los hombres”. En els poemes, hi ha un moment que hi ha un home adolescent, pero
per l’estricta condició del gènere, està per sobre de la mare.
Observem divisió de funcions i divisió d’espais. Els homes fan funcions que jeràrquicament són
superiors.
D’ençà els problemes homèrics, el pensament i la literatura europea, es recull de forma

reiterada que els homes neixen amb unes capacitats positives, dotats per la racionalitat,
la força, la mobilitat etc.
Societat micènica: bronze al Egeu, té lloc al Peloponés, a la part del continent.

Linial B. Fonts Arqueologia: tauletes del Linial B, tombes i imatges sobretot.
Quan es fa referència al poder polític i militar s’associa directament a figures masculines.

Sempre que a les tombes hi ha armes, trobem sexe masculí. En canvi, a les de les dones,
trobem collarets i aquestes coses. Els aixovars funeraris estan diferenciats per gènere.
Poder polític, militar i mitjans de producció més importants sempre van vinculat als homes.
Les dones no accedeixen als cercles de poder.
Gilles Mènage
Christine de Pizan- 1364/1430

Nega la inferioritat de la dona. La obra és una resposta a la absoluta misogínia,la querella de
les dones.
Misogínia: menyspreu a les dones. Com diu Hipòlit a la tragèdi d’Eurípides: les dones no
haurien d’existir.
Perdura en els segles XVI XVII.
Nem a veure els factors :
- Mviments inelectuals que associaben les dones al mal. Havien de ser constantment
reprimides.Havíen d’abandonar el model de Eva (que es transforme en un personatge
negatiu) i que segueixin el model de María.
- Es desenvolupa l’amor cortesà, la poesia trobadoresca, la poesia de les classes cultes
feudals. Aquesta expressa com han de ser les relacions entre els homes i les dones. El
caballer s’havia de prometre a una dama, débi, el cavaller ha de cuidar a la dona débil.
Tornem al model de Maria.
- En el segle XIII es desenvolupa l’escolàstica (Tomàs d’Aquino) imposava el pesament
aristotèlic. És un retorn a un pensament molt misògin. Els pares de l’esglèsia recuperen
aquell pensament.
- Pes del dret romà, fixaven molts cànons en l’home, el patter familias.
Mica a mica es an formantles monarquies Medievals Europes. Què reuereixen aquestes
monarquies? Un poder. Un poder que es transmet de pares a fills. Què requereix això?
Un control excessiu sobre les dones, d’aquests cosos neixerà el gran fill. Se les ha de
controlr.
Tots aquest factors fan que es crei aquest ambient i moviment intelectual de misogínia.
Va viure Christine de Pizan sota el regnat de Carles V.
Va tenir la sort de viure amb un pare que era un gran humanista. El seu pare pensava que les
nenes havien de rebre la mateixa educacó que els nens.
Va quedar viuda.
ES va poder dedicar plenament a la producció literària: prosa i poètica.
L’obra que millor coneixem és LA CIUTAT DE LES DAMES.
La podem entendre com una “transgressora de gènere”. Per què?
Què haviem vist a partir del segle XII.
Apareixen imatges de Maria, maria llegia. A partir de llavors les dones podran llegir, per
coneixer la vida dels sants i les seves escriptures.
Ara bé, escriure és una altra cosa. Aquesta capacitat de creació literaria, abstracció, es
relegava estrictament als homes.
La ciutat de les dames es divideix en dues parts:
- Primera: les dones creen una nova ciutat. No només la construeixien, sinó que la

organitzen. Creen una ciutat que es defensa de la misogínia. S’organitzaran política,
socialment etc.
Tres figures alagòriques inspiren a Cristina de Pisan: la raó, la justícia i la rectitud…
És una ciutat que s’inspira en l’antiguitat, ciutats helèniques.
És una ciutat de dones virtuoses (´s en aquest sentit que empra el mot dames).
- En la segona part: fa un recull de dones importants que han prcedit a les dones que han
creat la ciutat. Què fa amb això? Demostra que hi ha una genealogia de dones
importants.
En la història antiga les dones apareixen de tant en tant i quan ho fan, sempre ho fan al
costat d’un home notable.
Què preten Pisan? Demostrar que hi ha una continuitat de dones que han aportat a
la història, sense la necessitat d’un home al seu costat.
Aixo vol dir que Pisan tenia un profund coneixement del món clàssic, i dels seus textos,
sobretot a Plutarc.
Apareixen les moralia , vides exemplars de dones.
Era una gran humanista. Va estudiar textos antics.
Pisan va escriure la biografia de Joana d’Arc ( la única que tenim avui en dia).
Va escriure un text doncs on posava de manifest la capacitat de les dones per gestionar
el món.
Isabel de Castella (1451-1504) era una dona molt culta, es diu que possiblement
coneixia el text de Pisan. Què va demostrar? Les llums i hombres de tot governant.

ELS NOMS QUE NECESSITEM SI ENTREM EN TEMA DE GÈNERE
SIMONE DE BEAUVOIR
MARGARED MEAD
JOHN MONEY
Els antecedents del concepte gènere.
Beauvoir i Mead, una filosofa i una antropòloga, estudioses, que sense emprar el tema gènere,
posen de manifest que la biologia ja no ens encasila.
El segundo sexo, 1949, S.Beauvoir. En aquest escrit ella es fa preguntes i indaga en els
orígens de la subordinació de les dones i el lloc en el qual els homes les han ssituat en la
societat.

Ella remet a la pscicologia, al psicoanàlisi, materialisme històric, als mites etc.
Arriba a una conclusió: les característiques humanes considerades com a femenines són
adquirides mitjançant un procès individual i social: No es neix dona, sinó que s’arriba a
ser-ho.
Fa explícit el gènere sense utilitzar el terme, aquest com a construcció socio cultural.
Sense emprar el terme el fa explícit.
Nem a veure, Margaret Mead, són les investigacions etnogràfiques que va fer a la
Polinèsia, a Nova Guinea, als anys 20 i 30 del sege passat.
Arriba a unes conclusions similars a Beauvoir.

Introdueix una visió innovadora:
El fet de ser l’espècie humana, infinitament maleable, els papers i les conductes sexuals
(nosaltres en direm els rols i els atributs) varien segons els contextos socio
culturals.
Quina va ser la seva investigació que la va portar a aquestes consideracions.
Ella estudiava tres societats i les compara. En una societat el que nosaltres otorguem a
les dones, ho fan els homes. En un altre societat comparteixen homes i dones. I en una
altra són com “nosaltres”, les dones cuiden les criatures, els homes són és agresius,
violents etc.
Tot això són atributs socioculturals. Afegeix com a exemple: la majoria de trets de
personalitat i rols sexuals que a l’occident otorguem al sexe masculí o femení, estan tant

feblement units al sexe com el fet de que els homes portin pantalons i les dones
faldilles, que els homes portin el cabell curt i les dones llarg.
Nem a veure en quin moment apareix el terme, i qui l’encuny.
Estats units, en l’àmbit de la psicologia, la sexologia i la medicina. En aquest àmbit, el
terme sorgeix per diferenciar el que eés el sexe biològic del sexe social.
John Money era un metge i psicoleg neozelandés que es va instalar a estats units,
treballava sobretot en criatures.
Es va especialitzar en el tractament de les criatures que naixien amb un sexe
indeterminat. Neixíen amb la morfologia sexual indeterminada, era ambiguu.
Intersexualitat.
És el que va descobrir que el sexe de cada persona és el resultat equilibrat i coherent
de 5 components biològiques:

- Sexe genètic: determinat pels cromosomes. XX famelles XY mascles
- La presència de testicles i ovaris. Sexe gonadal.
- Sexe hormonal, equilibri de estrògens i endrògens.
- Morfologia dels organs reproductius interns. I també alhora els òrgans
reproductius externs. Compte aquí. El Clítoris no te res a veure amb la
reproducció per exemple, és l’única funció que té.
- Majoritàriament naixem amb un sexe o un altre.
La intersexualitat ve donada de naixement, no és el mateix que els trans. Ja que els trans
poden interferir sobre la característica amb la qual neixen.
Quan diem intersexes o intersexuals, tradicionalment, i sobretot en el món antic,

tradicionalment es diuen persones hermafrodites. Pero un hermafrodita és una persona que
té els components dels dos sexes. Però resulta ue hermafrodites són molt escassos.
Es va especialitzar en intervenir els cosssos de les criatures que naixíen així.

Llavors era el metge el que decidia quin sexe resultaria de la operació, un o un altre.
Aquesta criatura creixía, i aqui podia venir el problema, potser ell s’donava que en arribar la
pubertat, aquella criatura que havia definit amb sexe femení… tothom la havia cuidat com una
nena, socialment la van fer una nena. I ara de cop aquella criatura mostrava els trets del sexe
masculí. Però es va adonar que aquest no era el problema, ja que a base d’hormones i cirurgía,
es podia intervenir sobre el cos. El problema era un altre, era la questió pscicologica.
Aquella persona havia estat socialment construida.
Ell s’adonà com la societat identifica el cos masculí amb determinades actituds i el cos femení
amb unes altres. I va dir, això és el gènere i això són atribuits socioculturals, això és una idea
sobre el sexe que la societat ens atribueix.

22/10/20
1970 es va desenvolupar el posty-estructuralisme. Lìnici del Post-estructuralisme es

vincula a Focault.
Punts fonamentals del post-estructuralisme, i mica mica anar entenent perquè el

gènere encaixa perfectament en aquest:

- Tot és històric i condicionat pel context.A l’àmbit de lo social res és natural i tot és
construit. Tot està significat i tot sòn interpretacions. Tot està situat al nostre
pensament (pensament situat).
- No existeix ni la objectivaitat ni la veritat com a tals. La veritat no es veu, perqué
tot són interpretacions.
- Hem de ser molt cr;itics. Cal la crítica i la autocrítica constant.
- El poder impregna totes les relacions socials.
El pensament situat: el pensament es subjectiu, perqué tens un vagatge grandiós
Parlar del post estructuralisme implica haver de parlar de l’estructuralisme.
Considera que hi ha un modus de pensament comú, que el pensament humà funciona a partir
d’estructures comunes. Això fa que quan hem d’entendre una realitat, necessitem el contrari.
Per exemple, sistema binari. O blanc i negre (no sabriem com descriurel sense el negre).
Creuen que els valors dels mites són universals, perqué tenen unes etsructures comunes.
D’aquesta manera fan natural la subordinació femenina.
Focault, el poder impregna les relacions socials entre persones. En un entramat de relacions de
micro poder.
També diu que en lo social tot es construit.
Poder com a mecanisme de dominació i control social i individual.
Relacions de poder horitzontals i verticals.
Horitzontals, entre germans per exemple.
El genere doncs es una categoria danalisi, eina fonamental de coneixement. El genere opera
com un element estructurant de la societat.
Joan Scott
Treballarem la identitat.
La identitat és relacional, dialèctica i no estable.
Categories o components de la identittat:
Sexe, gènere, edat , status, classe social, creences religioses, inclinació sexual, ideologia, ètnia
i raça.

També mirarem LA SOCIALITZACIÓ “engerndering” Adrienne Rich
El concepte gènere, aquesta eina, instrument per estudiar relacions socials. I ens permetrà
veure com les desigulatats no té res a veure amb la ciencia etc. Entrarà a les ciencies socials.
Joan Scott és una historiadora anglesa, especialoiytzada en el segle XIX i XX.

És una especialista en l’us del gènere com a categoria d’analisi per estudiar les relacions
socials en historia.
Defensa també que el gènere és una categoria identitària.

La identitat és relacional.
Les persones som quelcom bastant més que ser home o ser dona. Som molt més complexes.
Aquí entrarem a les categories identitàries.
La nostra identitat és el resultat de la interrelació entre les categories identitaries.

Interseccionalitat:
Kimberle Crenshaw va ser la primera acadèmica en incloure la noció
d’interseccionalitat en un text de 1989. Estudiant i discutint les discriminacions
laborals que patien les dones negres als Estats Units, Crenshaw es va adonar del
problema que suposava tractar la raça i el gènere com a categories d’experiència i
d’anàlisi mútuament excloents. I què volia dir amb això? Doncs pretenia explicar que
abordar el racisme sense tenir en compte les conseqüències del sexisme només aporta
una visió parcial de la problemàtica. I, per la mateixa lògica, explicar el sexisme
ignorant les opressions racistes també resulta incomplet.

La identitat és dialèctica, en relació a l’encunyació de Hegel:
La nostra identitat està en funció de l’altre.

Un esclau, (status) existeix en funció de l’amo, si no existeix l’esclavista no té la identitat
d’esclau.
Si no hi hagués “lo espanyol” la identitat catalana no existiria.
Quan diem que la identitat no és estable , el sexe, podem neixer amb un sexe però volerne
un altre. La religió tampoc és estable.
L’ètnia i la raça, ( Michael Jackson)
Recordeu que estem mirant això des del post-estructuralisme
En funció de les diferents categories identitaries tindrem diverses formes de mostrar

feminitats i masculinitats.

La dona no existeix, com tampoc existeix l’home. Una altra cosa són models que haguem
de seguir.
Com assumim un gènere? A través del procès de socialització.

S’inicia en el mateix moment del naixement.
Les persones aprenen a conviure en societat. Ens ensenyen les normes.
Adoptem els trets propis d’aquest gènere segons les normes i principis dun determinat
sociocultural + els elements identitaris.
Segons la pscicologia, els agents principals son la familia.
DEsrpés? Escoles, amics, lectures, publicitat etc…
Quan neixem, neix un cos. No un nen o una nena.
Engendering.
5/11/20
Seguim amb la socialització
Posarem un exemple de socialitzacií en el genere d’Adianne Rich.
Reflexionarem també vers la performativitat i Judith Butler.
Finalment parlarem també sobre el sistema binari, posant exemples com els Maha a Tahití.

ADIANNE RICH: poetesa i estudiosa. Va estudiar com afectava l’uniforme escolar als
individuus. Els nois portaven pantalons, permetia una flexivilitat i movilitat molt diferent a les
faldilles de les nenes.
La faldilla limita més, i les condueix a dur a terme activitats més passives.
Per tant parlem de perpetuació de rols.

Tot això configura els trets de les masculinitats i feminitats dun grup social que varia segons el
context sociocutural.
Els indicadors de génere son jeràrquics.
Domini de l’espai. Els homes dominen molt més l’espai.
Les dones tanquen més les cames. De petites sempre els han dit: nena tanca les cames! No es
pot veure ni insinuar res.

Quan les dones participen en actes o activitats o isntitucions de predomini masculí. Les dones
tendeixen a vestir-se en colors neutres, i en valors que no destaquin una feminitat emfatitzada.
Perqué no volen ser valorades pel que mostres, sino pel que son.
Judith Butler diu que el gènere és performatiu. Quan neix un cos, se li assigna un gènere.
En aquell moment s’inicia un procés de reiteració i repetició sistemàtica, concevut per
diferenciar aquests cosssos segons el sistema sexe genere propi de cada cultura.
Reperformavilitat, constantment estem repetint i representant. Sense això no hi hauria

gènere.
Quan l’atemptat de les torres bessones, va fer un petit gir. Es preguntà llavors, quines poden
ser les bases ètiques per viure en una societat no violenta? I es pregunta, perqué hi ha cossos
dignes de ser plorats i altres no?
Som vulnerables perqué som eprsones socials. Necessitem dels altres per viure.
Dependència com a essers socials. La vulnerabilitat esdevé de la necessitat dels altres per
interrelacionar-nos.
A la nostra societat, és molt molt dificil escapar de l’estructura binària de genere. Aquesta
normativitat, premia i priviligia topt allò masculi per sobre lo femeni.
Lectures:
Aristòtil estableix una curiosa taula de contraris. En una banda està lo masculí i en una altra lo
femení.

A la banda de lo masculí se situa el moviment, lacció, la calor, lo fort… I a la banda femenina
es situa lo dèbil, lo tou, el fred i la passivitat.
Hi ha elements regents i elements regits: sistema binari. Ex: lliures esclaus
També ens diu: les dones no fabriquen esperma perqué són fredes (determinisme biològic).
La dona no és un ésser en si mateix, és una negació de l'home, se la defineix en relació al home

Els Mahu, a la Polinesia. Significa home/dona. Son de génere incert, participen tant de lo masculí
com de lo femení, quan els europeus van arribar, ho van considerar un acte primitiu.
Quan a una família no hi ha filles, al nen se l’educa com una nena, per a que la familia pugui tenir
assegurat que algú els cuidarà. El vestiran de nena etc.
Fa’afafine, per ells sanomenen així els trans.
A Albania, quan en una família no hi han nois, una de les noies (la gran) ha sde fer d’home.
Perqué? Per que pugui portar els recursos a la família.
Els Hijras (a pakistan i la india) son homes que han triat l’altre genere, la seva identitat de gènere
se sent femení.
Podem anar a altres societats i veure altres sistemes de génere.
Comentant la foto de l’home embaraçat: si vols canviar de gènere no cal que toperis els
genitals. Pots canviar el teu genere sense canviar el sexe.’
A la nostra societat, les idees sobre sexualitat estan estrictament lligades en el gènere. S’ha de
ser heteroxecual.
La maternitat en els discursos tradicionals, és vista com l’expresió natural femenina.
Les relacions sexuals entre sexes diferents, és una sexualitat correcta. El terme homo i també
hetero es consrtrueixen en el segle XIX.
Ara bé, la sexualitat sempre e´s analitzada des de l’endrocentrisme.
Abans es parlava de sodomites: sodomitzar vol dir penetrar. Igualment, semprava aquest terme
per aquelles persones que eren homosexuals, perque se suposava que una sotmetia a laltre.
Dijous 12 de novembre:
El terme queer serveix per reivindicar: i què, soc maricó!
Actualment serveix per celebrar la transgresió. És una postura que nega i es cuestiona els
privilegis de l’heterosexualitat.
El terme sugereix unes fronteres molt boiroses entre sexe correcte i sexe gay.
Queer és una postura política. DEnuncia els privilegis de la heterosexualitat, questiona les
pràctiques que són en teoria correctes.
Judith Budler, autora de referència. El genero en disputa.

Queer no presuposa res, questiona les coses pero no diu com han de ser.
Questiona, nega, convida a pensar que les fronteres entre sexe correcte i l’altre no
exosteixen… Oposició a la norma.
Quan analitzem una foto: analitzar questions de les categories identitaries (roba, postura etc)

QUÈ ÉS EL FEMINISME?

Llegir el power sencer
Sandra Lozano i Etxea no entren a lexàmen.
Matriarcal: ara per ara són una ficció. Estadi de societats matriarcals...històricament no hi ha la
versió en femení del que és un sistema patriarcal.
ES pot seguir emprant sempre i quan tinguem clar a que ens referim.
No hi ha proves que abalin l’existència d’organitzacions socials d’aquesta mena.
El que si que està documentat, en pobles a la perifèria dels grans estats ( de manera
estereotipada animenades primitives).
Trobem sistema de filiació femení: sistema matrilineal. El nom es transmet per linia femenina.
Ara bé, qui té el poder en aquestes famílies, és l’oncle matern.
En aquestes societats, sol apareixer el matrimoni matrilocal.

En el sistema patriarcal, el sistema dominant és el patrilocal.
En canvi, en aquestes coietats, el matrimoni predominant és el que l’home sintegra en la família
de la dona. Matrilocal.
Per exemple, per a guanyar l’esposa, aquest ha de portar recursos a la familia de la dona etc.
Aquestes son societats en que la dona pot gaudir fins i tot d’un cert reconeixement social, pero
en cap moment implica que les dones tinguin poder.
Nem a mirar en quin moment sorgeix el terme matriarcal? Ens situem al segle XIX (segpona
meitat). Relacionat amb el descobriment dels mal anomenats pobles primitius.
Naixement de la disciplina antropològica i la etnografia.

El terme el va encunyar J.J. BACHOFEN, 1861: El derecho materno.
Ell era un jurista Suís, pero també un gran estudiós dels mites grecs i romans. Considerava que
els mites vinculaven testimonis d’un passat matriarcal, en especial el mite de les amazones.

Aquest el considerava el paradigma de l’existència dun passat matriarcal.
Aquest tipus d’organitzció social, es rastrejava també en la religió. Figures femenines del
panteó religiós grec, com ara Atenea.
Poc després de Bachofen, l’any 1871 tenim les obres dels antropolegs: Taylor (la cultura
primitiva) i Morgan (la sociedad primitiva) 1877.
Anem a veure la obra de Morgan, que va inspirar sobretot a Engels.

Es situa en el corrent de pensamenty de les ciencies socials dominant en el segle XIX:
evolucionisme positivista. Segons aquest totes els coietats havien evolucionat des duns
mateixos estadis. Todos les societats havien passat per tres estadis, però evidentment no de
manera contemporània. Mirgan formulà que no sols en les societats gregues i romanes
antigues, les dones havien controlat el poder, sino que el matriarcat era un fenomen universal.
Totes les societats havien passat ´per aquest moment en un temps o altre. Moirgan afirmava
que l’etapa més primitiva era la promiscuitat i sevoluciona a la familia monogama i nuclear.
L’etapa matriarcal es situa en l’estadi inferior.
Considerava que l’etapa seguent era la derrota de l’anterior.
Osigui que, la suposada etapa matriarcal es basava en l’estudi comparatiu de societats
primitives i del passat hustòric, en l’estudi doncs dels mites i religió grecs i romans.
Nem a veure a Engels (1820-1895): El origen de la familia (1884), la propiedad privada y el

estado.
Nem a veure la obra de Engels inspirada en Morgan.
Engels era un economista i teòric sociealista. Totes les coietats havien evolucionat a traves
de la promiscuitat - la barbàrie- la civilització.

S’evoluciona amb el tabú de pares i filles i mares i fills.
Defensava l’existència dun passat llunyà de societats comunistes. Sense classes. Eren
societats igualitàries
Hi ha un augment de la riquesa, focalitzat en la ramaderia. Això generarà poder en els homes.
Marginaran i subordinant a les dones. Tot això fou possible amb la supresió del dret matern de
l’estat primitiu.

Explica de quina manera la posició sociasl de les domnes minvà a mesura que s’abançava cap
a la propietat privada.
Estat,propietat privada i patriarcat.
Primera vegada que algu intenta explicar lexplotació i subordinació de les dones mitjançant
arguments materials. Ell diu que el si del matrimoni monògam, que es configura en l’etapa
superior, l’home passà a controlar el cos i la sexualitat de les dones. Apropiant-se dels fills i les
filles que són el producte del treball de les dones. Comporta la desnaturalització de la
doinació masculina basada en la inferioritat de les dones. Per primera vegada un teòric
explica que la subordinació femenina no te res a veure amb els cossos, sino amb afers
materials.
Es va configurar la idea de que les Amazones havien estat una societat matriarcal (Bachofen),
Direm que la idea del passat matriarcal va tenir molt èxit en el feminisme dels anys 70.
Al costat del mite de les amazones, tenim una societat Minoica.
Les societats del bronze mig a la illa de Creta ( segon mileni, primera meitat)
Hi ha una idea recorrent de que era una societat matriarcal. També va ser en el feminisme dels
anys 70.
De Creta tenim textos escrits, en Homer. Ilíada i Odisea. Textos que reflexen una societat
clarament patriarcal. Son els poemes homèrics que recorden un passat de Creta.
Marija Jimbutas era una arqueòloga lituana, especialista en l’edat de bronze. Va acabar sent
professora de l’universitat de California. Dècada dels anys 70, es dedicà a treballar sobretot en
el simbolisme i la cultura material.
Tots els objectes mostraven a la deesa mare de la fertilitat.
Deia que eren societats pacífiques,
La manca de violència en la grecia minoica, amplien la perdurança de la deesa.
Les dones molt visibles en l’àmbit de la cultura material.
Les teories de Maria Jimbutas, no estan gaire de moda, no tenen massa suport empíric.
Ella se situa en el pensament prosesual?
Les representacions femenines (com les del Palau de Cnossos) estan molt condicionades.
Representacions molt femenines, sempre joves, no apareixen ni velles ni nenes. Representen
un grup molt concret en actes cerimonials.
S’interpreta que els homes i dones representats, son les classes dirigents minoiques.
Trets de gènere diferents. Dones duuen una vestimenta i els homes un altre
ELS MITES

Mite grec de la creació de la dona
Mite Jueo-cristià de la creació del món i la dona
Mite de les amazones
Els mites tenen sobretot una funció pedagògica. Volien transmetre les normes de convivència
segons l’ordre establert. A partir de models i anti models. Es dirigeixen molt a les dones.
També eren eines de construcció del gènere, per a la socialització del gènere. No descriuen la
realitat, sinó com hauria de ser.
ESíode: la teogonía.
L’inicial era el CAOS (sers sobrenaturals) primer ser que va existir. De la seva ordenació
sorgeren progresivament altres sers.
El primer fou GEA (la terra) després EROS (amor, atracció sexual), després el TARTAR (món
subterrani).
Gea s’autorreprodueix. S’uneix amb Urà (el seu fill). D’aquestes unions sorgiren les divinitats
primitives, les més conegudes: els Titans.
Destaquen dos: Chronos i Rea.
Els fills robaran el poder al pare, els fills que ho faran seran Zeus Urà i Chronos.
Urà s’uneix amb Gea (ja ho hem dit). Urà no deixava nèixer els fills engendrats en la seva mare
Gea, perque li havien dit que li pendrien poder. Gea, amb l’ajuda de Chronos, li van tallar els
genitals i els llançaren al mar. De l’esperma i va neixer afrodita.
D’alguna manera Urà dona la vida a afrodita.
Aquest enderrocament violent del pare per part del fill, es produeix en la generació seguent.
Produida per una unió endogàmica entre Chronos i la seva germasna Rea.
Chronos es menjava els fills de la seva relació amb Rea, per evitar que el tornessin a derrocar
com ell havia fet amb son pare, Aquí tenim el famós quadre de goya.

Rea però es va escapar a creta , on donà naixement a Zeus.
Zeus, caracteritzats per l’astúcia.
A chronos li donen una pedra embolicada en llana fent creure que es Zeus, llavors aquest s’hop
menja i vomita tots els fills que shavia menjat. ºpodriem parlar d’enveja masculina del part?
I que va vomitar? Les divinitats olímpiques que s’havia tragat.
Zeus allibera als germans i es converteix en el subirà de les divinitats i els humans.
Com neix tot? Amb Gea. Com es conclou? En l’ostentació de tot el poder en mans
masculines.
Zeus va tenir moltíssimes relacions. Pero nomès una esposa legítima.
ZEus va parir a Atenea.
Zeus la va fer sempre una parthenos (que mai coneixerà varó).

A Zeus li havien dit que tindria un fill d’una de les seves amants, Metis, i després un fill que el
destronaria. Com ho soluciona?
Metis estava prenyada. Se la traga. Del cap de Zeus neixerà la criatura que estava dins seu.
Zeus designa que Atenea (qui ha nascut del cap) sera parthenos, no coneixerà home.

Esíode, a Treballs i dies amplia el mite de la creació de la dona.
Ara, de moment ens centrem en la teogonia.
EL MITE JUDEO CRISTIÀ RECOLLIT EN EL Gènesi.
La biblia agrupa els llibres de l’antic testament i dels nous. El gènesi és el primer dels primers
llibres.
Consideren que els llibres sagrats foren inspirats per Déu, és per això que són normatius, son
la paraula de Déu.
En l’antic testament es comença per la figura d’Abraham, situat a principis de l’edat del bronze.
Principis del segon mileni. L’antic testament és la història de l’aliança del poble d’Israel amb
Déu, qui anomenen Yahvé.
El nou testament, explica el naixement i vida de Jesús, fins l’aparició de les primeres
comunitats cristianes.
Part dels llibres, tracten el sorgiment politesita del poble d’israel. Context compartit amb Egipte
etc. Tot de pobles politeistes. El politesime no apareix a la bíblia. Quan apareixen altres
divinitats és per abovinables. Són les úniques referències a un passat politeisme. LA biblia el
que defensa és el monoteisme Yahvista. Quan diem la història del poble d’Israel, ho situem en
el regnat dels reis David i Salomó ( segles XI i X aC).

Anem a veuré que passà en el segle VII abans de crist. Els babilonis amb el rei
Nabunokonosorf, l’imperi neobabilònic del primer mileni, ocupen Jerusalem. Destrueixen el
temple, les seves muralles i desterra les classes dirigents intelectuals urbanes. La èlit
intelectual i cultural vanson desterrats a babilònia. Sembla que és en aquesta època quan els
israelites conservaren una suposada identitat diferenta a la dels pobles de la zona. Costums i
rituals específics. Perqué? Per intentar no ser assimilats pel poble que els havia portat a l’exili.
Comença a crear-se la identitat jueva. Sembla ser que en l’època de la diàspora on es
començaran a definir els primers llibres de la Bíblia. Recvordem que la biblia conté mites i
llegendes molt antics. La bíblia com a tal, trigarà gairebé un mileni en configurar-se.
Se4ria en el retorn de la diàspora on es configurarien els llibres pirncipals de l’antic testament.

Impregnats de les idees que estem explicant.
Segona meitat del segle sisè, es va prohibir el sincretisme religiós i diverses pràctiques
contràries al yhavisme monoteista.
És reconstruirà el temple de jerusalem que fou destrossat altre vegada per Tit, l’any 70.

Al segle sisè doncs es redactaren bona part dels llibres de lantic testament,
El gènesi és un relat cosmogònic, parla dels orígens.

Com ho és el mite grec de l’origen del món i la dona.
Al Gènesi hi ha dues versions:
- Una que sol passar desapercevuda, apareix en la capçalera de l’inici del Gènesi. Veiem
que en aquesta primera verrsió l’home i la dona són creats contemporàniament.
Dios los creó a imagen suya, macho y hembra. Diciendoles, procread y multipliaos. Y
dominad a los peces de los mares, las aves del cielo etc.
- La segona versió, text Yahvista: mostra lordre jeràrquic en la creació. Mostra la

preminència masculina en l’ordre de la creació. Episodi de la tentació, lo de la dent
etc etc.
No hi ha cap text egipsi, sumèri etc. Que doni preminència a l’home vers la dona en el moment
de la creació.
Anem a fer una aproximació a l’analisi del contingut de la creació en el gènesi:
Yahvé va proporcionar al baró animals de la terra i l’aire que també brollaren de la terra (com en
qualsevol mite cosmogònic) per tal que Adam se’n pogués servir. Diu que Adam no s’hi
reconeixia en cap d’aquests èssers vius. És llavors quan li demana a Yahvé que li crei una
compamnya. Yahvé li extreu una costella a Adam mentre dorm i apartir d’aquesta crea a Eva
(serà Abraham qui li donarà aquest nom d’Eva). Quan Abraham rep a Eva diu: esta vez siu que
és hueso de mis huesos y carne de mi carne.

En un principi es configuren com una parella basada en la similitud.
Anem a veure el tema de l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement. (compartit en molts
mites de l’orient proper lo de l’arbre de la vida). L’arbre del coneixement només apareix al
Gènesi.
Yahvé els va prohibir sota pena de mort menjar de l’arbre de la vida. Aquí apareix la serp.
Aquest és dirigì a la dona i li diu que si menja fruit de l’arbre de la ciència, arriobaràn al
coneixement i sabràn diferenciar el bé del mal etc. Al final la dona menja del fruit i el comparteix
amb Adam, ella vol compartir aquest saber amb Adam.

Aquesta dona sidentifica amb l’ansia de coneixement i saber que vol compartir amb el varó. En
primer estadi és una fogura positiva, el que passa és que transgredeix la voluntat divina.
Es diu que aquesta transhgresió els hi obre els ulls, i és quan se n’adonen que són
diferents, a partir de la seva nuesa.
Adam acusa a la dona, i la dona acusa a la serp.

Yahvé dirigeix els càstigs.
Castioga la serp, dient-li que sempre s’arrossegarà i que sempre quedarà enfrontada a la dona.
A la dona, li dirà que parirà fills sempre amb dolor. Sempre es sentirà atreta pel varó. El
desitjarà.
Serà dominada per aquest.
I és ara quan Adam li dirà Eva. Eva significa mare dels vivents.
A l’home el castiga a treballar la terra amb molt d’esforç, la terra sempre li donarà fruits amb
molt desforç i dolor. Després ve l’expulsió del jardí de l’Edén.
Simbòlicament, l’expulsió del paradís implica que l’arbre de la vida queda al paradís. Per tant
tots els descendents d’aquest parell passare,m a ser mortals.
El poble jueu del primer mileni va heredar pràctoques de vida i formes d’entendre el món
d’aquestes tribus nòmades del segon mileni que es movien per les terres de Palestina.
Era fonamental:
- Supervivència d’animals i persones. La seva supervivència depenia d’una interacció

molt equilibrada amb el medi. Fertilitat. Aquí esdevé un gran control de la sexualitat.
L’activitat sexual s’avia de resoldre sempre en el marc del matrimoni. Objectiu primordial
de la reproducció. Això comportava prohibicions. Això demana que es dugui a terme en
el marc de les pràctiques matrimonials.
A continuació, la sodomia, d’aquí ve el relat de sodoma i gomorra, i la zoofilia. Les
pràctiques sexuals amb animals són recorrents en pobles pastors, gent que passa molt
de temps en les muntanyes sense relacionar-se amb la humanitat.
D’aquestes pràctiques, esdevindran els monstres. Per exemple el tema del minotaure
etc.
Es prohibeix prostitució, sodomia i zoofilia.
En aquest context, el rol de la dona havia d’estar totalment controlat, Una dona
controlada pel marit. Treballava per ajudar al seu amo i senyor, perqué així ho diu
Déu en la bíblia.
Entre aquests pobles, l’esterilitat era una maladicció divina, evidentment sempre
vinculada a la dona. Això implicava constantment un repudi femení.
La figura de Lilith: no apareix en cap moment en la bíblia. Pero hi han textos rabínics (dels
hexagetes bíblics, aquells que els comentaristes experts i autoritzats parlen d’ella). Diuen que
Adam va tenir un aprimera esposa.
Quan Adam, en la versió recorrent, demana a Yahvé que li doni una companya, ell diu: esto si
que es ya hueso de mis huesos y carne de mi carne. D’aquesta frase, els hexagetes bíblics de
l’edat mitjana, es van basar per dir que Adam havía tingut una primera esposa fallida.

Sugereixen doncs que Déu havia intentat donar amb anterioritat una parella al varó i li havia
sortit malament.
Una dona que transgredeix la voluntat de l’espós i que vol ser lliure. En la pàg 11 del dossier hi
ha un text que enfatittza en la desobedència de Lilith.
Lilith va abandonar Adam per portar una vida independent, per no acceptar la submisi;ó
d’Adam. Per tant no acceptava el designi de Déu.
Per tal de que Eva quedés submesa des del primer moment, Déu la va crear de la costella
d’Adam. Per a que no passés com Lilith.
Adán y Lilit nunca hallaron armonía juntos, pues cuando él deseaba tener relaciones sexuales con
ella, Lilit se sentía ofendida por la postura acostada que él le exigía. «¿Por qué he de acostarme
debajo de ti? —preguntaba—: yo también fui hecha con polvo, y por lo tanto soy tu igual». Como
Adán trató de obligarla a obedecer, Lilit, encolerizada, pronunció el nombre mágico de Dios, se
elevó por los aires y lo abandonó.
A partir d’aquí, Lilith tindrà fills amb molts dimonis. Lilith es convertí en un dimoni que també
podia fer mal a les criatures, i una promiscua. No només no dona fills a l’espós, sinó que es
converteix en una mala mare.
Per a les nenes jueves, a l’edat mitjana, Eva era la figura de referencia. Va ser fidel a l’espós i li
va donar fills. Per emfatitzar un model, que cal crear? L’anti model.
Una interpretació és que aquests exagetes creen una figura totalment contrària per destacar la
voluntat d’Eva. Tot això emfatitza la voluntat i model que les nenes jueves havíen de seguir.
Com més endevant, el lloc d’Eva serà seguit per Maria.

En resum, els mites. Grec i el judeo cristià de la creACIÓ, mostren a les dones dolentes per
naturalesa i pecadores. Tot per voluntat divina. En el mite grec son les divinitats. En el
mite del Gènesi, Yahveh.
Això no es pot canviar, és la voluntat de Déu.
Introducció a la seguent classe:
El pensament d’aristòtil, és altament sexista i d’idees molt properes a la misgínia.

Els filòsofs grecs, enfatitzen en que la inferioritat de les dones està en el seu cos. Ells
consideren que hi ha un sexe de referència, el masculí. L’altre es defineix per la mancança
d’allò que si que té el cos de referència.
El corpus hipocràtic (el conjunt del saver mèdic grec) defensa també aquestes idees.
Tants uns com altres coincideixen en le mateix. Tant en el pensament mítifc com en el racional
(savis i metges): les dones son inferiors.

Llavors, què es el que diferencia els cossos dambdós sexes? Els òrgans reproductors i les
seves funcions. Això pirtarà d’entrada l’èmfasi en els fluits del cos. L’esperma sempre és
positiu. Les dones no generen esperma, negatiu, què generen? Menstruació. Encara més
negatiu.
Un menyspreu vers l’úter i la menstruació.
Hi havia escrits mèdics, que deien que l’úter era com un animal misteriós que ronda pel cos que
pot produir enfermetats i que produeix la histèria quan no està saciat.
Allò que tenen les dones i no tenen els homes, és negatiu.
Les dones han de tenir sempre relacions sexuals, sinó son unes histèriques.
“ La teoria del ventre rondaire” de Plató.
Es produeix un menyslpreu als òrgans reproductors femenins, pero no un menyspreu a la

funció reproductiora. Això no.
Però resulta, que qui te el paper més important en la reproducció és el mascle. Al final, la dona
en la reproducció, és uja caixa. Això ja apareix en alguna de les tragèdies de Sòfocles (creu, no
està segura).
En els tractats mèdics, hi ha diverses opinions.

3/12/20
LES AMAZONES
Estudi a partir d’imatges textos i arqueologia.
Vatchofen, va considerar que en el passat grec havia existitr una societat matriarcal.
El mite de les amazones va tenir molta difusió en les polis gregues, especialmenty la d’Atenes,
a partir del segle VI.
Les dones sempre eren apartades del món militar.Radicalment apartades del poder que aporta
les armes i la política.
Com és que en una societat d’aquesta mena, el mite de les amazones va tenir tant d’èxit. Des
d’Homer, molts autors parlen d’una raça de dones guerreres anomenades amazones, que
vivíen sense homes, vestíen roba masculina i realitzaven activitats pròpies dels homes.

Homer va referir-se a elles en la Ilíada:
En tercer lloc, ( Belerofont) va matar a les baronívoles amazones.
En els primers vtemps, les amazones es representen amb l’equip militar grec. Savem en les
representacions que son dones perqué no duen barba.
Les amazones, geogràficament se les situa en llocs diversos, però majoritàriament, en el Mar
Negre. Sempre fora del món grec i vers l’Àsia menor.
En el cas de la Ilíada, evidentment són aliades dels que van perdre la guerra, els Troians.
Els costums de les amazones:

Sobre l’època en que es suposa que van viure, sempre és al voltant de la guerra de troia. 5
segles abans que Homer. Només hi ha un esdevejiment històric en que es situen a les
amazones. En el segle IV, Alejandre el gran té una trobava amb les amazones.
Sigui com sigui, parlem de pedagofia de l’alteritat. El model i el contramodel.

Es consideraba que només es podia acabar
amb les amazones mitjançant la derrota militar.
La imatge més repetida, és la d’amazones

derrotades per grecs.
Quiè representen aquestes races de dones? La inversió de gènere.
Ginecocràcia, inversió d’un sistema patriarcal. Matriarcat.
LES FONTS LES PINTEN COM DONES CRUELS, AMB FILLS I FILLES, MALES MARES.
Deien que els hi tallaven un pit, per a que poguèssin disparar millor arc.
El sistema de govern propi de les amazones diuen que era la monarquia. Sistema arcaic pels
grecs. Propi dels bàrbars.
Deien que Temiscira, fou una ciutat fundada a l’actual riu Terme.
Hi ha un riu històric, que en el mite de les amazones apareix com Tanais.
Les divnititarts vinculades son Ares, el deu de la guerra, i Artemisa. Qui renuncià a la
maternitat, per ser lliure.
Emfatitzant el valor de les amazones en la lluita, emfatitzen el valor d’aquells que les derrotin.
Tesseu, va derrotar les amazones quan van intentar atacar grèc ia. Els grans herois grecs les
derroten, i fins i tot els pobles veins a aaquestes, eliminen la seva existència.
El mite grec extent la idea de que: un món en que les dones tinguin poder, és un món
impossible i inimaginable. Van ser derrotades i prou. La raça de les amazones no tenia futur. És
un mite profundament patriarcal. Ratifica el poder masculí explicant la historieta fantastica d’un
mon matriarcal sense cpa mena de futur. En csp moment transmet la idea d’un mon real en que
les dones tinguessin poder. En definitiva reforça el sistema de dominació masculina.
Era grega la idea de la raça de dones guerreres i masculines, o bé sinspiraren en pobles no

grecs en el que les dones tingueren accés a lesd armes?
És a partir, d’escrit d’Herodot on ens plantejem aquest dubte.
Els sauròmates i les sauròmatres, son entesos com les descendents de les Amazones.
Aquestes teníen pràctriques que Herodot no entenia. Per això les classifica així. Explica una

realitat històrica apartir d’un mite. Ara bé, en aquest document al final fins i tot diu: ninguna
doncella se casa sin haver dado muerte a ningun enemigo.
En els Tractats hipocràtics, què més diuen respecte això?
Las mujeres Sauròmatras montan a caballo, disparan en arco etc. Mientras son virgenes. No
pierden la virginidad hasta que han dado muerte a tres enemigos. Diu que els ascites son
coneguts també com Sauròmatras.
La que toma marido deja también de montar a cavallo hasta que no aparece la necesidad de
una expedición militar.
EWls sauròmatres no tenien escriptura. Tenim referències només a partir dels pobles grecs.
Anem a veure elsl pobles de les estepes euroasiàtiques. Configuren un territori obert definit
geogràficament per les planes herboses on és molt dificil establir les fronteres dels primers
pobles que hi van viure. Des del segle setè fins el canvi d’era. Es van moure des de l’est
deuropa ifns a la zona de mongòlia.

ELS ASCITES:
Herodot digué que les dones si que feien les tasques que s’esperaven duna dona. Ara bé,
veurem com l’arqueologia ens dirà una cosa diferent.

Els nòmades de la primera edat del ferro, desconeixien la vida estable en un poblat o una
ciutat. El que els va fixar en un territori va ser la mort. Les tombes son la principal font
d’informació. Parlem de les necròpolis dels kurgans (tùmuls).
Les dones usaven les armes, muntaven a cavall etc etc. Ha estat més fàcil gràcies a les
innumacions.
Els homes amb armes i les dones amb armes portaven les mateixes ornamentacions: anells,
collarets, arracades etc.
4/12/20
Quins factors ens ajuden a entendre que les dones muntessin a cavall fosin guerreres
etc.
Son societats de reduida demografia. Pr tal que funcioni, es requereix la colaboració de tot el

grup. SEgurament tanbé hi ha una llarga tradiciuó de sistemes de gènere diferents.
Pràctiques al servei del funcionamwent de la comunitat.
Son feminitats diferents de les que funcionaven al món grec. De les que coneixia
Heròdot.
Ara com ara, tombes amb dones amb armes, més properes als grecs, en l’ásia occidental, no
són anteriors de finals del segle VII i de finals del VI.
Vol dir que hi ha un moment en que coneixeran aquestes pràctiques i societats.
Molt a finals del segle VII. Arribarien al mon grec notícies de pobles en que les dones emprarien
les armes. Això enfatitzaria el mite ja existent al món grec de les Amazones.
Això es traduirà en més textos i imatges sobre les amazones.
Mite grec recolzat per una realitat històrica.
Les primeres representacions de les amazones, de grecs lluitant contra elles. Les
amazones son sempre representades amb l’equip d’un guerrer grec. Fins mitjans del segle
suisè.
Quan canvien les coses?

A partir de la segona meiotat del segle sisè, ja se les representarà amb el rollo oriental. Amb un
equip militar de tipus oriental.
Identifiquen un perill que ve d’orient amb un sincretisme entre amazones i perses.

BLOC 3:
10/12/20
Sobre els textos referents a les dones:
- Textos endrocèntrics
- En els textos històrics, quan apareix una dona, apareix acompanyant un home. Si lhome
desapareix ella també.
- Textpos d’autoria femenina no hi ha gairebé cap.

- Els textos literaris no tenen com objectiu descriure la realitat, sinó que de manera
recurrent transmeten missatges pedagògics segons la visió de lhegemonia masculina
dominant. Els textos posen de manifest les idees masculines sobre les dones, a partir
de models i contramodels.
- És important del que NO es parla.
Després, tenim les imatges ( en el món grec):
Vasos fabricats a Atenes entre el segle VI i el IV.

Apareixen dones, però atenció: tant en els vasos com també en l’escultura i els relleus, sempre
al darrere hi ha autoria masculina. I a més a més, quina era la clientela? Els homes.
Sempre al darrere hi ha la mirada masculina.
La ciutadania: la polis és l’estat més caracteristic del món grec. Aquesta idea de la ciutadania
asociada als drets i obligacions, neix a la polis grega.
Era fonamental el cos cívic, els poseidors del dret. Els ciutadans són l’ecència de la polis, i no
són els subdits d’un sobirà, sinó ciutadans duna polis.
Nem a veure, qui eren els ciutadans d’una polis?
Polites (singular) politai (plural)
Qui és requereia d’aquests? Homes lliures nascuts en el lloc, la comunitat, i en principi, fills
d’altres ciutadans. Així doncs els ciutadans eren un grup privilegiat, del que eren excloses les
dones. Era per tant un dret masculí.
Aquesta idea es perdrà, i a europa un ciutadà serà un vilatà, aquellque viu en un poble concretl
Ara bé, a la Ilustració, es tornarà a recuperar la idea de drets vinculats a ciutadà.
Les idees iliustrades es posen en pràctica en la revolució francesa. Quan es parla dels drets
naturals. Els drets dels éssers humans. S’amplien a tothom. “ Declaració dels drets de l’home i
el ciutadà”. Es feia palesa la universalitat dels drets. Ara bé, segueix sent una mirada
androcèntrica. Les dones no hi són. PArteixen dels perjudicis de la inferioritat natural de les
dones.
CAldrà esperar l’arribada de la democracia i del feminisme.
Les dones i la ciutadania a la polis dels atenesos
Politidos: femení de polites. Pensaríem, si existeix la paraula, al derrere hi ha d’haver un

concepte. Ara bé, no s’utilitza mai en la literatura, no es troba. LLavors, com s’anomenen
aquestes dones lliures etc? Asté. I el plural és Astaí.
Aquest terme significa que són ciutadanes per la via nde la sang i del parentiu.
Festes com les Thesmofories dedicades a la deesa Deméter. Feien rituals mistèrics per a la
reproducció, fertilitat etc. Ho feien només les dones casades. Aquestes festes es celebraven

arreu del món grec.
Han d’assolir un tipus de feminitat idònies pel propi sistema.
Quin status tenen les dones de la polis d’Atenes?
A partir del segle sisè, la polis és una realiytat en moltes comunitats gregues. Es redacten lleis
que han de regir la convivència i tots els aspectes polítics, econòmics etc. Corpus legislatiu.
ÉS regularan aspectes de l’àmbit públic i després del dret civil, privat. Les dones, excloses de la
vida pública, en poquíssimes ocasions son esmentades en el dret poli`tic. A diferéncia, les
dones es fan visibles en el dret civil. Reglamenta les relacions de parentiu amb l’objectiu
primordial de regular la transimssió del patrimoni familiar. Regulen molt les relacions de
parentiu, l’ordre dels hereders… És molt important en tota societat, per conèixer la situació
legal i els estatus jurídics de les dones.
Al segles cinquè i quart, Atenes va tenir un paper egemònic a l’Egeu. Per tant aquesta és la
polis de la que tenim més documentació sobre les dones. Ara bé, les dones gregues no han de
ser extrapolades a totes les dones gregues, NO, el que coneixem és únicament de les dones
Ateneses.
ºES considera que atenes era una polis que discreminava moltíssim a les dones.
Evidentment la font més important que tenim és la oratòria àtica: els discrusos civils dels
oradors àtics. Finals del segle cinquè i sobetot del segle quart. Contenen discursos dabant dun
jurat popular, que pronunciaven a favor o en contra de ciutadans que havien entrat en litigi per

situacions econòmiques. Els discursos civils es plasmaren per escrit, litigis entre families
benestants per questions de tuteles, divorcis etc.
Aquells que defensaven una o altre part, plasmaven per escrit la seva intervenció. Els ciutadans
no tenien eines per representarse, llavors pagaven a un ordaor. En un moment donat posen per
escrit la part que ells representen en aquell litigi.
Per argumentar la seva defensa o acusació, faran referència a les lleis. No tenim els corpus
legislatius, no s’han conservat, però les lleis les coneixem a través de les referències d’aquests
homes que defenses o acusen a les diverses parts.
Oradors importants: Demóstenes, Esquines, Lisies, Iseu.
11/12/20
Discursos civils: oratoria atica.

Hi ha varies comedies en les quals les protagonistes son les classes populars.
La tragedia es atica. En ella desenvolupen mites.

Les tragedies son interessants perque ens apropen a la mentaloitat de l’epoca. Les hustories
son de reis i reines que sovint viuen en palaus i recullen dun passat antic. Ens mostren la
mentalitat.
Exit de la socialitzacio en el genere femeni, com Ismene ha interioritzat que els homes son
superiors. Exit de la violencia simbolica. P.20 TEXT NUM 14
TEXT NUM 15: Medea de Uripides:
Com ella s’expressa. Cal tenir clar que qui ha escrit aquest fragment és un home.
Por tener que comprar un esposo con dispendio. (dot) Parla del repudio (divorci). Nuestro
exposo vive...sin aplicarnos el iugo por la fuerza (violència del marit contra l’esposa).
El matrimoni és el que millor permet analitzar el valor que tenen les dones en un context social.
Els canvis en els tipus de matrimoni son una manifestació de l’avenç del motor social.
En el món antic, l’evolució del matrimoni va de la mà vers l’evolució de la societat a formes més
complicades, l’aparició de l’estat, la polis.

En aquest procés evolutiu, veurem que l’únic sistema de matrimoni vàlid és el monògam. A
partir d’un pacte.
La institució del matrimoni per a que sigui vàlida? A partir d’aquí, aquest matrimoni legitim
donarà legitimat a la família.
Hi ha matrimonis que en l’esfera privada transgredeixen les normes comunes establertes per
l’estat.
Atenes matrimoni legal al segle V i VI: monógam, hetero i passava per una dot. Era, de manera
recorrent, un patrimoni patri local, les noies es traslladaven de família. L’edat no estava fixada
per la llei, pero era el costum del que es diu la llei consitudinària.
A l’arribada de la menstruació ja estaven preparades per ser casades.

Nem a veure les societats reflexades en els poemes Homèrics.
Fins i tot també, com evioluciona des de la Ilíada a la Odissea.
Característiques de les societats Homèriques:
- Societats aristocràtiques. Aristòcratas grans protagonistes.

- El cap de l’oikos és un cabdill guerrer
- Son societats autàrquiques
Les tres grans pràctiques per les que els homes consegueixen una dona pel matrimoni:
- Per Hedna: per regals. Competició entre els pretendents.Fporma part de la mentalitat,
del costum aristocràtic, del do i el contra do.
- Per serveis: les filles son utilitzades per aconseguir suport militar.
- Rapte i captura: através de botins de guerra o pirateria. Matrimoni més recurrent a la
Ilíada i que va desapareixent a la Odiesea. L’exemple més clar és el de Helena de Toia
(tot i que ella era d’Esparta)
Sigui com sigui, en els dos primers casos, les dones son considerades un bé preciós.
Lo dels serveis es dura a terme entre membres de comunitats o families diferents.
● exeogàmic, ndogàmic, patrilocal, matrilocal, polígam, concubinat

● 10:52
● exogàmic, endogàmic
Exogàmic: de families diferent

Guné gameté: dona casada. L’esposa legítima.
Pal lakis: la dona que viu amb l’home pero no ha dut a terme el ritual del matrimoni.
ATENES: era la polis més masclista.
Fonts que tenim per apropar-nos a l’analisid e les relacions de gènere.
Les imatges, també son pedagofia. No són una representació literal de la realitat, s’escull el
que es vol representar.

Son importants les comèdies. Allà els protagonistes son les clases populars. Moltes dones.
Tragèdies, inspirades a partir de mites (ja recollits per homer). Sòfocles, Asquil, Eurípides , els
àtics van desenvolupar-la.
Són interessants perqué ens apropen a la mentalitat de l’època.
Ara passarem a analitzar la figura del tutor: Kyrios
Com sabem, les dones eren considerades unes eternes menors d’edat. Per la qual cosa
estaven mancades de personalitat jurídica. Havíen de tenir tota la seva vida un tutor. El Kyrios
era el seu representant dabant la llei. LA seva principal funció era buscar-lis un marit. El Kyrios
de les dones solteres havia de ser un parent masculí de linia materna.
Les dones eren considerades unes eternes menors d’edat. Tota la vida havien de tenir un tutor,
kyrios.
El kyrios quan la dona no està casada és el pare, o un familiar de línia paterna.
LA major limitació legal de tiús econòmic que tenien les ateneses, era no poder accedir a
l’herencia paterna.
Epiclerat: a manca de fills varons, es casava la filla amb el parent més proper del pare, és a dir
el tiet o els cosins.
MAtrimoni endogàmic, i possiblement matri local.
L’objectiu era donar al pare de la noia un hereu de la mateixa sang.
Si l’oncle estava casat, havia de repudiar a l’esposa (deixar-la), buscar-li un espós i després ja
casar-se amb la nevoda.
Era un tema molt important per a la comunitat.
Matrimoni monògam, és deixa enrere el tipus de matrimoni que veiem en els poemes
homèrics, ara ja estem a l’estat. Cal tenir molt clar quina tipologia d’individuus sran objectes del
dret.
Era molt important la festa, els rituals públics o semi públics, que la gent pogués donar fe que
aquell matrimoni es va originar. El matrimoni és el mitjà per a la reproducció legítima de la
comiunitat.
El que donava sentit a les vides de les dones era la maternitat en el marc del matrimoni
legítim.
El primer exemple de festa del matrimoni el trobeem en Homer. Això ho feien families
benestants.Previ a la festa, el pares havien fet un apcte ja.
El primer dia, la nena passava de nena a adulta. No existía l’adolescència com l’entenem
nosaltres.Ara, pels nens si. Parlem d’adolescències amb perspectiva de gènere. Les nenes
feien una ofrena a la divinitat . Li oferien les joguines de la seva infancia.
Es feia també el bany nupcial. Trobem la presència d’Eros, necessari per a que la unió sigui
fèrtil.

El moment més important era el segon dia, la processó de les torxes, ekdosis.
Canvi de
familia i
d’estatus.
La nuvia
sempre es
presentada
com un
sacrifici.
Era tant
important la
maternitat…
Calia agrair
a la divinitat
el naixement de la criatura. Una dona no es considerava casa fins que dones a lhome fills vius.

Fístula obstètrica: consequencia de la maternitat infantil. Just arribada la pubertat queden
prenyades. En el moment del part, les caderes son encara molt estretes
La presió que fa el nadó sobre els teixits tous, fa que es produeixi una fístula. La nena no podrà
controlar els excrements i defecarà constantment. Consequencia de la presió del cap de la
criatura en el moment del part. La majoria de les nenes morien, però les que sobrevivien
imagineu-vos.
Si la fístula no es cuida, el marit les fa fora de casa, perqué fan pudor constantment.
Existía el divorci. Tot i que més que divorci, era el repudi de l’esposa. Per a l’esposa era
dificilissim divorciar-se.
Raons del repudi: els textos fan referència a allò execpcional sobretot. Lo més recorrent era la
infertilitat.
L’adulteri també. Les sancions per adulteri femení eren duríssimes. En canvi pels homes, no.

17/12/20
A l’anterior classe vam veure el tipus de feminitat hegemònica. LA de les parentes dels
ciutadans. Aquesta feminitat hegemònica era un model.
Avui veurem altres feminitats en funció de l’estatus i la classe social. Ara bé, abans d’entrar en
aquest tema, entrarem en altres ides importants també.
ESmentarem una conducta de Péricles.
L’home, al magistrat, a l’estratega de mitjans del segle cinquè que se l’associa a la cristalització
de la democràcia a atenes. Va aprobar una llei en al que els homes més pobres, podien dedicar
un temps a la política.
Pericles estava casat, tenia un fill, i en un moment donat repudia a la seva esposa, atenesa,
amb la qual havia dut un matrimoni legítim.
Al cap d’un temps Péricles va passar a conviure amb una dona extrangera que era Aspasia, era
meteca, de Milet, d’Àsia menor. Era una grega procedent duna altra polis. Els grecs d’atenes
que venen duna altra polis revien el nom de metecs.
En el 451 Péricles havia aconseguit fer aprovar una llei que feia ilegítim el matrimoni entre un
atenés i una extrangera.
CAlia el doble requisit, pare ciutadà i la mare nascuda a Atenes.
Ell per això més tard hi conviurà, no es casaran.

Com era Aspasia? Tothom diu que era molt culte, deien que parlava de tu a tu amb els filòsofs
de l’època. Péricles va escollir conviure amb un tipus de dona totalment contrari amb el model
de feminitat hegemònica que ell predicava als seus discursos.
Agafem el text 13 DE LA PÀG 20: (...) DIRIGIN-SE A LA POBLACIÓ D’ATENES
(PERÍCLES) :
Tingueu present el que son els textos normatius i l’altre, la realitat de molts homes que preferien
viure en igualtat amb dones com Aspasia.

Anem a veure ara, altres feminitats.PAG 21, TEXT NUM 17
Aquest text classifica a les dones en funció de les pràctiques sexuals amb els homes:
- Hetereas (hetairai): sembla que aquestes eren, o bé extrangeres, o bé esclaves

alliberades. Eren dones de bon veure i amb una certa cultura i elegància. “Prostitutes de
luxe” NO HO POSEU, PERÒ PERQUÉ ENS ENTENGUEM.
Cobraven per ofertar als homes plaer sexual i entreteniment. Per això els textos diuen
que aquestes dones eren cossos usats pel plaer. D’aquestes dones curiosament,
coneixem el seu nom, al ser extrangeres o ex esclaves, no sels hi coneix el pare. Com
no es pot dir: filla de Bla bla bla. Se les ha d’esmentar pel seu nom.
- Concubinas (pallaikiai): una concubina de manera general a Atenes era una dona
Atenesa, de família que no podia dotar-la, i que el pare la podia entregar a un home
amb el que vivia sense matrimoni. Dona lliure atenesa, que conviu amb un atenés que
ja està casat. Convivia en la mateixa casa que l’esposa legítima o bé a una altre case.
Funcions:
- Tenir una altre esposa amb la que copular.
- Les herències es repartíen entre els nois. Les famílies controlaven la natalitat
dels fills legítims, per evitar haver de repartir els bens entre moltíssimes

persones. No tenir relacions sexuals amb l’esposa legítima, i encanvi si amb la
concubina, assegurava que els fills bastards no rebríen cap mena d’herencia.
Bastards (nothoi). Ara bé, era com una resrva de fills. En el cas que algu se li
moríssin els fills legítims, podía adoptar els fills de la concubina. I ja tenia
descendents.
- Mujeres (gunai gametai)

Ens faltarien també les pornai (prostitutes).
- Dones que veníen plaer sexual a canvi de diners, però en l’escala més baixa de la
societat. Moltes delles les tenim referenciades en els burdells. Aquests edificis eren de
ciutadans de no gaire reconeixement social. Teníen dones esclaves com a prostitutes.
Hi havia la prostitució, de les dones lliures pobres, la prostitució de carrer. Els textos no
en parlen mai, però hi ha alguna referència. Les que més maltratades i més mal
considerades estaven.
Sigui com sigui, dones classificades pel seu paper amb el sexe dels homes.
Dones usades per a la reproducció: gunai gametai.

Dones usades per al disfrute de l’home: pornai.
Sigui com sigui, eren models (menys el de les esposes) allunyats totalment a la feminitat
aspirada per la societat atenesa. Res a veure amb la feminitat demanada per a les esposes i
les concubines.
Anem al text num 19 PAG 21: Demóstenes again.
Altre tema: Homoerotisme
D’Atenes no hi ha cap referència a l’homoerotisme femení. Hi ha un text: Esquines, contra

Timarco. Aquest text, en un moment donat, fa refèrencia a una llei que porhibia que cap ciutadà
atenés realitzés la prostitució (evidentment referint-se als homes). Trobarem en els estudiosos
que diuen que a Atenes estava prohibida la homosexualitat, NO TE RES A VEURE. Nono, la
llei porhibeix que un ciutadà faci de prostitut.
Les idees sobre sexualiytat dels grecs i les gregues son diferents de les nostres, obviament.
Les idees gregues difereixen en molts aspectes de les dominants occidentals. Antigament a
grècia, ningú seria senyalat per ser homosexual.
El que passa (i aquí anem al tema de les traduccions dels textos clàssics) avegades el
traductor o la traductora, pot utilitzar termes que són fruit de les seves idees o de les idees
modernes sobre la sexualitat , aplicant així els seus prejudicis.
La homofobia no va existir mai en el món grec.
No hi ha cap text que ridiculitzi o menyspreii a cap persona per tenir inclinacipns sexuals vers el
mateix sexe.
Ara bé, si que els prejudicis, burles i insults, van dirigits al paper que els individuus tenen en
aquesta relació homo. El passiu, el penetrat rep les burles. Sobretot perqué se l’associa al
paper femení.
També els textos, avegades en relació a les dones, van en contra de les dones que són actives
sexualment (evidentment en una relació hetereo) sobretot es burlen en la comèdia. Perqué?

Perqué es considera que duuen a terme un rol masculí. Per tot plegat, hem de dir que en les
societats gregues antigues, els nens ni les nenes, rebíen missatges reiterats de com havía de
ser la seva sexualitat.
Si que rebríen missatges i referències del paper que cadascú havia de tenir en aquesta relació
homosexual.
Tenim literatura des de l’èpica homèrica fins més enllà del segle quart.
Poesia grega de l’època arcaica (segles setè i sisè): elegía, cant coral etc. És d’aquest gènere
literari al qual pertanyen alguns dels poemes amorosos més notables d’occident, ambuna gran
càrrega eròtica. Destacar dos poetes: Theognis de la ciutat de Megara i Anacreonte de
Teos.
En línies molt generals sempre és el poeta que dirigeix paraules amoroses amb una carrega
eoròtica vers a l’altre. Ambdós son homes grans que mostren el seu desig vers nois joves.
En aquesta poesia, el poeta mostra l’alegria i felcitat quan aquest jove es deixa seduir i accepta
la seva seducció i amor. Però també la tristesa quan el jove no és seduit.
Sempre serà d’un home gran a un home jove.
Aquesta poesia sempre és escrita per aristòcretes. Pwer tant, reflexen pràctiques inserides en
el sistema social per aristòcrates. Poesia que mostra practiques entre grups de les èlits
aristocràtiques. Insereixen socialment l’amor dun home gran vers un home jove.
Aquesta pràctica s’incereix en el que es diu: una mena de sistema pedagógic, sistema de
transmissió de coneixements. L’home mantindria relacions amb aquest noi en una mena
d’esfera de càrrega pedagògica.

Quan abancem cap al segle cinquè, tindrem menys poesia i sobetot tindrem més imatges.
Especialment en vasos i copes per veure vi dedicats als simpòsis, reunions entre homes.
Aquestes relacions que nosaltres coneixem com a “pederastia”, continuen. I s’estableix amb
força entre els ciutadans benestants.
S’incereix de manera institucional. Queda molt clar que és una manera de formar als joves.
Els hi poden finançar fins i tot la seva formació en el gimnàs i la palestra.
Hi ha un silencia absolut vers l’homosexualitat entre dones. Als homes només els
preocupava si les seves esposes podíen tenir fills ilegítims amb altres i tal, com entre les dones
no es podíen quedar embarassades, se la sudava.

El sexe de referència és el masculí. L’altre es defineix per les mancances. En el fons, quina
seria la relació sexual ideal? L’entre iguals. L’homo, entre homes. Que un ciutadà cobrés per
donar plaer a un altre home, degradaria la relació. El fet de que intervingués el diner degradaria
la relació entre iguals.
Tot lo masculí és la ostia. El semen és vida. La menstruació és una cosa fastigosa. Les dones
no poden transformar el calor en semen i per això queda la menstruació.
Plató, ens ho ve a dir.
En les idees gregues sobre sexualitat, no hi ha cap prejudici. Però si que hi ha burles dirigides
en la part femenina de la relació. El que mostra la poesia era lo del ciutadà gran que desitja un
ciutadà jove Un seria penetrat i laltre el penetrador. Què es veu en les imatges?
Rarament hi ha penetració, però si relació sexual. És un home gran que el seu home no
penetra al jove, sino que es queda entre les cuixes, relació inter crural. Dover en parla en el seu
llibre. L’home troba plaer en la fricció del seu penis entre les cuixes.
Aquest noi és un futur ciutadà, si de jove ja el penetren, ja l’han degradat.

Es suposa doncs, que en la realitat s’intentaria evitar la penetració. Això es representa
repetidament en les imatges.
En la literatura àtica (d’Atenes) apareixen individuus que se’ls defineix com els afeminats, sota
el terme de kinaidos (singular). Individuu que nosaltres li diriem transgresor de gènere. Li
agrada vestir-se de dona, diuen (com Aristòfenes en les sevesobres) que eren amics de les
dones. Què tenim? Altres gèneres.

Avegades diuen que els inaidos es barrejen amb aquells que els hi agrada ser penetrats.
18/12/20
ESPARTA: societat patriarcal, però amb les seves característiques. El patriarcat és un sistema
que adopta característiques propies segons el context socio-cultural.
Cal atendre al marc geogràfic, les fonts etc.
Serà de les polei que més referència faran a les dones.
Parlarem d’Alcman de Sardes. Poeta del segle seté, del regne de Lidia, procedent de Sardes.
Va anar a viure a ESparta. Segona meitat del seglé seté.

També tenim les fonts de Tirteu.
No tenim fonts contemporànies ni pròpiament espartanes excepte aquests dos.

Les fonts seran posteriors i sonbretot ateneses: Xenofó, Plutarc, Aristòtil etc.
Tiretu escribí poemes dirigits als soldats espartans que van ocupar Mecènia.
Les fonts, sobretot en les dones, són ateneses. Tendeixen a idealitzar o bé condemnar les
pràctiques de vida de les espartanes. Ens interessarà analitzar quines idealitzen i quines
criminalitzen.
L’explicació la centrarem sonrbetot en l’època arcaica (segle setè, segle sisè). En l’època
clàssica hi haurà una evolució de l’estat espartà.
Un tret molt important de les comunitats gregues d’època arcaica serà la crisi social, hi han
tensions. Stasis. Desigual distribució de la terra, poca productivitat etc. Crisi social d’època
arcaica. Les diverses polis gregues van utilitzar sortides diverses.
Molt a finals del segle vuité i principes delseté, els espartans van ocupar noves terres fora de
Laconia, van ocupar la verda Mecènia.
Mica en mica, en el decurs del segle seté, els espartans controlaran el sud del Peloponés.
Intentaran així atenuar la manca de terres.
Els espartans empraran la categoria d’Hilotes, aquells que han perdut la llibertat com a resultat
de la conquesta del seu territori per part dels espartans. El problema dels espartans en ocupar
Mecènia, és el desequilibri demogràfic. ELs mecènics eren molts més. Aquest desequilibri, a
favor dels conquerits, ens ha d’ajudar a entendre que els espartans visquessin sempre com a
ciutadans armats, per mantenir a ratlla als hilotes. ELs seus homes es convertiren en soldats a

ple temps. Això, en bona mesura, va condicionar l’educació i formació dels espartans. AMb el
pas del temps, armats per vigilar als hilotes, abançat el segle sisé, participaran en expedicions
militars més enllà del Peloponés. Les terres conquerides de Mecènia, es van convertir en terra
pública. L’estat espartà distribuia en parceles i lots de terra a families espartanes instalades a
Mecènia, i també els hi entrega la mà d’obra. Familia que treballaran les seves antigues terres
a favor dels conqueridors.
ES definí també el model de la masculinitat hegemònica espartana: aquest tipus de soldat.

Valents, austers, autosuficients etc.

Aquí hauríem de recordar aquell article de Kimmel sobre la masculinitat hegemònica. Antítesi
dels trets de la feminitat.
Què es frequeria per a que els nens assolissin aquesta masc. Hegemònica? Educació
segregada per sexes i franges d’edat.
Als 7 anys els nens eren separats de les mares i educats per l’estat en grups per sexe (sempre
nens) i per franges d’edat (dels 7 als 12, dels 12 als 18 i finalment dels 18 als 20).
Tot això amb un seguit de rituals jerarquitzats etc. Educcació en la masculinitat.
Entre els 20 i 25 anys, era l’edat del matrimoni. Tot i així, els nens seguien convivint amb els
homes fins als 30. Es casaven amb noies que teníen aprox 18 anys.
Entre 7 i 12 anys: rebíen el nom de Paides
Entre 12 i 18: Efebes. Formació en l’austeritat, dormíen en llits de palla, anaven descalços, se’ls
donava molt poc menjar etc. Es veien gairebé obligats a robar.
Entre els 18 i els 20: Eirenes
Quan ja eren adults, i entraven plenament en l’estapa militar: Andres
L’etapa militar acabava als 59 anys (si algú arribava): Gerontes. Els més savis de la comunitat.
El contingut de l’educació era de tipus militar, intervenia la gimnàstica, però també una
educiació musical.
Els més grans feien de tutors dels petits, i s’establiíen relacions de pederàstia.
Els nens eren escollits com eromenoi ( eren escollits per un noi més gran com el seu estimat).
El noi més gran, l’amant, rebia el nom de erastés (sing) erastai (plural)
A la vegada, els hi feien d’instructors. I establíen relacions homoeròtiques.
Era a la vegada una formació en la que intervenia una relació afectiva. Les relacions
homoeròtiques formaven part de la institució de l’educació bèlica.
Quan anaven a la guerra, establíen uns vincles sentimentals que els inclinarien a ajudar al
company, donar força, establir llaços de solidaritat etc.
L’homoerotisme té una funció institucional i formativa.

Els nois es casaven entre els 20 i els 25, però seguíen compartint la vida amb els homes fins
als trenta, en les cases dels homes. Les quals els textos anomenen: Ieskai.
Als 30 anaven a viure amb l’esposa. Tot i així, els menjars comunitaris es feien amb els homes.
Cada dia sopaven en comú: syssities.
Unitats domèstiques femenines: gairebé en diríem clans de dones. Integrades per diferents
generacions de dones i els nens menors de 7 anys.

Els textos no ens parlen de com era el matrimoni.
En consequencia, les dones eren l’element estable dels oikoi, i a l’hora, les responsables de la
gestió econòmica de les terres dels hilotes.JA que els homes estaven massa ocupats amb la
guerra. En el si d’aquestes organitzacions femenines, l’autoritat màxima seria la de la dona
gran. La figura de l’home era una figura inestable. Això faria que les dones gaudissin d’autoritat,
paper fundamental en l’economia de l’oikos. Auixò ens indica que les nenes creixien i es
socialitzaven tenint referents femenins d’autoritat. Això, vers una feminitat quelcom diferent a la
feminitat de les parentes dels veins Atenesos.
Gestionaven les isendes rurals, base de l’economia espartana.

Els textos ens diuen que les dones usaven la paraula i rebíen educació intelectual.
Xenofòn.
També ens digueren que les dones es dedicaven a més coses fora de casa. El teixir no era el
simbol de la feminitat de les dones espartanes. Plató ens diu que en el sistema educatiu de les
dones espartanes s’incluía l’educació física i la introducció en les arts.
Les dones no teníen el poder polític, però di que teníen una posició important en el sentit de
gestió de l’economia.
Què sabem doncs de les espartanes? Les nenes rebíen una educació física semblant a la dels
homes.
Les dones ateneses i espartanes estan fartes de la guerra del peloponés, com ho fan? Fan
vaga sexual. En aquesta obra d’Aristòfanes.
Hi ha la líder espartana i la líder atenesa. Lampíto va a Atenes a negociar, Lisístetra la veu
arribar li diu: estàs molt forta, ahogarías a un toro (o algo així).

La líder espartana li diu que s’entrena per saltar molt i tal.
TEXT, 21 PAG 22: Feien molt d’esport per a que poguessin tenir el part amb més seguretat.
Incentivar la natalitat, menys dolor etc. Recordem que teníen problemes de natalitat.
El que sorprén es que es caséssin amb tanta edat (18 anys). Sembla que els espartans havíen
observat, que quan les dones havíen ostentat l’edat adulta, superaven millor els parts.
Assegurar natalitat i supervivència de les mares. Però també, sembla que un altre objectiu de la
formació física, era erl cas del text de Plutarc, text 22 PAG 22:
Si hay necesidad, que sean capaces de combatir para defender-se y defender a sus propios
hijos.
Anem ara al tema del matrimoni, ara llegirem el text de la PAG 23, NUM 24:

El casamiento era un rapto… la que havía sido robada era puesta en poder de la madrina, que
le cortaba el pelo de raiz… el novio, sobrio (sin beber), se le acercaba y la ponía el lecho. (Fan
lo seu) i després tornava l’home a la casa dels homes. Mucha precaución y miedo iva a ver de
vez en cuando a la novia, disponiendo que se reuníesen con oportunidad y cautela. Algunos
habían tenido ya hijos antes de ver a sus mujeres a la luz del sol.
Matrimoni per rapte, acord entre el pare de la noia i el nuvi. No hi ha ritual que comporti festes.
No comportava cap despesa. Com hem d’entendre el que fa la madrina?
Li talla els cabells i la vesteix d’home. La posa al llit i la prepara per l’arribada de l’espós. Quin
seria l’objectiu del travestisme de la noia?
Acostumats als homes… perqué no tinguéssin un xoc… Ademés, així atreien a l’home millor.
Llavors, sola y sin luz. Matrimoni a les fosques. Possibles interpretacions: no importa qui és
el pare. Recordem que es un sistema en el que no hi ha propietat privada, no hi ha herència,
qui educa és l’estat, les terres son de l’estat etc.
No importa qui és el pare.
Després diu: le desataba el ceñidor. El tipus del cinturó marcava l’estatus de la dona. Les
solteres portaven un tipus, les casades un altres i fins i tot les embarassades un altre.
Després empra el terme: se ayuntaba. En molts textos es recorrent que l’acte sexual hetero
s’explcia com si fossin animals: ayuntarse.
Els homes es prestaven a les dones, avegades teníen “dones en comú”. Això demostra que
decidíen els homes.

En el decurs del segle cinquè, sabrem que a esparta va sorgint la propietat privada. I amb la
porpietat privada, evident,ment, sorgirà l’herència. Fins llavors, es sap que tots els nois deien a
tots els homes pare.
Sabem que des del moment de l’herència, les dones podran rebre sense cap problema
herència. Heredaran les terres en igualtat de condicions que els nois. Quines serien les raons?
Doncs per el paper tant important que les dones teníen en l’economia agropecuària. Això farà
que en el segle 4rt tinguem moltes referències de dones espartanes molt riques, Aristòtil es
posarà les mans al cap. Es queixarà de que hi hagi dones molt riques. Qui anava a la guerra?
Qui moria en la guerra? Els homes. Les dones, en canvi, anaven acaparan riquesa.
Tot i això, evidentment, eren societats patriarcals. Qui tenia el control de la política i la guerra
eren els homes.

7 de Gener de 2021”
LA POESIA DE SAFO
ES CONSIDERAVA QUE LES DONES NO NECESSITAVEN CAP EDUCACI[O LLETRADA O

RACIONAL. Es considerava que les dones no tenien valors extrapolables a l\inter[es universal.
Tot plegat ens ajuda a concebre la gran escassetat de textos d\autoria femenina + la manca
d\inter[es per a la seva divulgació.
Dones, sobretot de famílies benestants, podran accedir no només a llegir i esxcriure, sino fins i
tot a certa cultura. Ex: a roma, familiars dels escipions. Trobarem dones amb cultura elevada.
L’ambient cultural de l’epoca de Safo i la pertinença a una família aristocràtica. Tenir present
que les coses canvien, i no en totes les poleis hi havia la mateixa idea sobre les coses.
Recordem el cas d’Esparta. Ben diferent dAtenes.
L’obra de Safo ens fa introduirnos en l’època arcaica. Segles setè i sisè. Safo és de l’entorn del
600, a Lesbos.
La poesia va ser l’expresió literària fonamental. La prosa s’utilitzarà de manera recurrent a partir
del segle cinquè amb Herodot.
La poesia es recitava amb acompanyament sempre musical. Davant dun public. És per a ser
comunicada, no per a ser llegida en la intimitat. Hem de diferenciar la poesia individual i el cant
coral. Nem a veure en primer lloc la poesía épica:

- Característiques: (tots i totes anem a pensar en els poemes Homèrics):
- Acompanyada sempre per un instrument musical de corda (cítara). Recitada per
l’aedos. Recitada sempre en tercera persona. Explica quelcom anterior a la seva
existència, quelcom que ha passat.
- Tipus de versificació: l’hexàmetre.
- Temàtica: món de la guerra i dels herois. Món de masculinitat. Atenent a la
temàtica, les dones mai podrien recitar poesia épica.
Poesía lírica:

- Es convina monodia, cant coral o amdós combinats.
- Instument musical: flauta dun sol tub, flauta doble, lira etc.
- Diferents subgèneres es diferenciaran segons la temàtica (estrictament relacionada amb
el lloc on es recita)
- Això fa pensar que les dones no van pratcicar tots els subgèneres. Anem a veure:
- En primer lloc, les dones no escriurien poemes de tipus agonal, ja que aquesta
gosa la competitivitat entre guerres o atletes: epinicis ( Génere en el que
destacà el poeta Píndar).
- Elegíes
- Yambos
- Ja que es recitaven en les reunions d’homes. Temes de política, guerra etc.
Poetes destacats: Soló, ALceu…
- Cançons específiques de vi i erotisme. Evidentment, les dones tampoc escriurien
aquest tipus de poesia.
Llavors, les dones què escribíen? Poesía Mèlica. No vol dir que els homes no n’escrivissin.
Poesía monódia amb acompanyament musical de corda, interpretada per la poeta que en
recita. Temàtica? Més personal i dels sentiments. Vida cotidiana i familiar. Relacions amb les
filles i els fills. Amor, però no aquell erotisme tant marcat. Sobre festes, esdevinments de la vida
social ( casaments: epitelami). Cansons dels funerals: trenos.
També les dones, a banda de la monodia, practicaren el cant coral. Interpretada per noies que
configuren cors de donzelles dirigides per una dona que a l’hroa és l’autora dels poemes que
les noies reciten (coristes). La poeta es coneixia com Corifea.
La temàtica son sobretot himnes dedicats a les divinitats, però també altres temes. Era una
poesiía que també escribíen els homes, exemples: Alcmán. Venia d’esparta, de Sardes de
l’àsia menor.
Tot i així la recitaven les noies.
SAFO, era una poeta de Lesbos, a Mitilene. Illa de la Ionia Asiàtica. Estreta relació cultural amb
el regne de Lídia.
D’aquesta època tenim referències, època de lluites entre families aristocràtiques de les quals
en sortiran governs tirànics. Alceu ho esmenta en els seus poemes (aquest era contemporani a
Safo).
Amb Alceu, son els dos primers testimonis de la creació literària de la regió grega de la Jònia.
La formació cultural de Safo s’ha d’entendre doncs en relació a la regió en la que vivia i la seva
pertenença a una familia aristiocràtica.
De manera unànime se la considera una gran i esplèndida poeta.
Hi ha moltes interpretacions sobre el significat de la seva obra. RElació entre els protagonistes
dalguns de les seves obres i la mateixa obra, aquells que ella anomena: hetairiai i filai (es
refereix així a les dones del seu cor). Una hetera en aquest cas fa referència a companya.
Avui en dia l’interpretació més acceptada és l’encunyada pel filóleg: Claude Calame:
Safo va escriure poemes per ser recitats per un cor liric de donzelles: parthenoi. De famílies

aristocràtiques a les quals Safo anomena amigues i companyes.
Competíen amb altres cors, com sembla que es pot deduir dalgun problema. Festivals
religiosos. Per la qual cosa, la poesía de Safo assoleix una dimensió publica i institucional que
sustreu la seva poesia de la interpretació recurrent de: poesia de dones, exclusiva per elles i
relegada a l’àmbit privat. Sino que és una poesía destinada a ser realitzada en públic.
No només escriurà cant coral dedicat a les divinitats. També va escriure sonbre altres temes i
també monodia.
Un cor líric, era quelcom més del que hem explicat, sinó que hi havia una relació entre la
corifea i les coristes de caire pedagógic. A la vegada, les membres dàquest cor rebien una
formació. Entre d’altres coses, la formació les preparava pel matrimoni. En aquest porcés,
manteníen relacions afectives i homoerótiques amb la corifea. Tot i així diriem que el tema
funamental de l’obra és EROS (AMOR) I l’atracció sexual. Amor erótic i físic entre dones (tot i
que tingui un contingut pedagógic).
Safo es va casar i va ser mare. Es va casar amb un home carregat de deutes. Una cosa en cap
moment es contradiu amb l’altre. Amb el que diem, sha dentendre que a l’època, no es fes cap
referència a l`homosexualitat de Safo. Els retrets i crítiques a la seva homosexualitat
esdevingueren de societats molt posteriors, sobretot al voltant del segle II després de crist amb
el pares de l’esglèsia, gent com Tatià en l’epístula 53 A: ad Graecos. Considera a Saafo una
fornicadora de vida sexual desenfrenada.
Per tant, és impossible que la reputació de Safo s’extengués a les dones de l’illa.
La paraula de lesviana es començà a encunyar al segle XIX.
Què és el que veiem? Al final, Safo s’inscriurà en el sistema binari. Se li retreurà la seva
sexualitat quan simposirà l sexualitat “sana” l’heterosexualitat.

La qualitat doncs i el fet de que els seus poemes fossin recitats en públic, explicaria que una
part de la seva obra s’hagi conservat. Tot i que només s’ha conservat un poema sencer.
El tema funamental és l’amor, en totes les seves manifestacions. No té res a veure amb l’èpica
homèrica. Amor diferent de l’expressat pels poetes contemporanis. Diriem que en Safo, l’amor
adquiereix per primera vegada la categoria de tema literari tractat de manera personal i en
profundiatat. Sentiment intim que produeix alegria i plenitud alhora que tristesa i dolor per la
pèrdua de la persona estimada.


Genere 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Genere 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GENERE-1.

Facultad de Geografía e Historia

Reservados todos los derechos.

Reservados todos los derechos.

Historiadors, apendre a llegir en el silenci. Allò que no es diu.

La història generalment és endrocèntrica.

S’agafa allò masculí, allò que fa l’home i s’extrapola a tota la societat.

Societats patriarcals/ d’hegemonia masculina: la inmensa majoria de les societats actuals

Reservados todos los derechos.

Característiques: trets distintius:

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Pierre Bourdieu: dominació masculina.

- Eternalització relativa de les estructures de la divisió sexual

Reservados todos los derechos.

N’existeixen diversos tipus:

- Violencia sistèmica: resultat de l’aplicació de determinats sistemes (polítics,

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Slavoj Zizek: Sobre la violència, seis reflexiones marginales.

Homofobia: menyspreu a les persones gays i lesbianes. (homofobia patticular). La més

Reservados todos los derechos.

D’ençà els problemes homèrics, el pensament i la literatura europea, es recull de forma

Societat micènica: bronze al Egeu, té lloc al Peloponés, a la part del continent.

Quan es fa referència al poder polític i militar s’associa directament a figures masculines.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Les dones no accedeixen als cercles de poder.

Reservados todos los derechos.

Perdura en els segles XVI XVII.

Nem a veure els factors :

L’obra que millor coneixem és LA CIUTAT DE LES DAMES.

La ciutat de les dames es divideix en dues parts:

Reservados todos los derechos.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Els antecedents del concepte gènere.

Reservados todos los derechos.

Arriba a unes conclusions similars a Beauvoir.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

Nem a veure en quin moment apareix el terme, i qui l’encuny.

Reservados todos los derechos.

Quan diem intersexes o intersexuals, tradicionalment, i sobretot en el món antic,

Es va especialitzar en intervenir els cosssos de les criatures que naixíen així.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

1970 es va desenvolupar el posty-estructuralisme. Lìnici del Post-estructuralisme es

Punts fonamentals del post-estructuralisme, i mica mica anar entenent perquè el

Reservados todos los derechos.

El pensament situat: el pensament es subjectiu, perqué tens un vagatge grandiós

Parlar del post estructuralisme implica haver de parlar de l’estructuralisme.

Poder com a mecanisme de dominació i control social i individual.

Relacions de poder horitzontals i verticals.

Horitzontals, entre germans per exemple.

La identitat és relacional, dialèctica i no estable.

Categories o components de la identittat:

Reservados todos los derechos.

Joan Scott és una historiadora anglesa, especialoiytzada en el segle XIX i XX.

Defensa també que el gènere és una categoria identitària.

La nostra identitat és el resultat de la interrelació entre les categories identitaries.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

La nostra identitat està en funció de l’altre.

Recordeu que estem mirant això des del post-estructuralisme

En funció de les diferents categories identitaries tindrem diverses formes de mostrar

Reservados todos los derechos.

Com assumim un gènere? A través del procès de socialització.

Segons la pscicologia, els agents principals son la familia.

DEsrpés? Escoles, amics, lectures, publicitat etc…