T2 Circ CC

TEMA 2.
CIRCUITS DE CORRENT
CONTINU
1
Magnituds i Unitats
• Introducció històrica
– William GILBERT (1544 - 1603)

• Físic anglès
• Primers experiments en electrostàtica i magnetisme
• Unitat de força magnetomotriu o també potencial magnètic. [Gb]
– Charles Augustin COULOMB (1736 - 1806)

• Enginyer francès
• Primeres mesures de forces i parells. Electrostàtica. Llei de Coulomb.
• Unitat de càrrega elèctrica. [C]
– James WATT (1736 - 1819)

• Inventor i enginyer escocès
• Perfeccionament de la màquina de vapor. Concepte de potencia.
• Unitat de potència [W]
– Alessandro VOLTA (1745 - 1827)

• Físic italià
• Construcció primera bateria elèctrica. Concepte de voltatge.
• Unitat de potencial elèctric [V]
2
Magnituds i Unitats
– André-Marie AMPÈRE (1775 - 1836)

• Matemàtic francès
• Teoria matemàtica a partir de mesures experimentals de fenòmens electrodinàmics .
• Unitat de corrent elèctric [A]
– Carl Friedrich GAUSS (1777 - 1855)

• Matemàtic alemany
• Estudis dels camps magnètics i elèctrics .
• Unitat de camp magnètic [G]
– Georg Simon OHM (1789 - 1854)

• Físic alemany
• Estudis fonamentals de l’electrotècnia. .
• Unitat de resistència elèctrica [Ω]
– Michael FARADAY (1791 - 1867)

• Físic britànic
• Fenòmens d’inducció electrostàtica. Contribucions importants a l’aplicació tecnològica de la
electricitat
• Unitat de capacitat elèctrica farad [F]
3
Magnituds i Unitats
– Joseph HENRY (1797 - 1878)
• Científic nord americà
• Pioner en aplicacions de l’electricitat pel moviment
• Unitat de inductància elèctrica [H]
– Wilhelm Eduard WEBER (1804 - 1891)

• Físic alemany
• Teoria matemàtica dels fenomens electromagnetics
• Unitat del flux magnètic [Wb]
– Hans Christian ØRSTED (1777 – 1851)

• Físic danès
• Descobridor de l’electromagnetisme l’any 1820
• Antiga unitat (CGS) de la intensitat de camp magnètic [Oe]
– James Prescott JOULE (1818 - 1889)

• Físic britànic
• Estudis termodinàmics i de conservació de l’energia
• Unitat de d’energia [J]
4
Magnituds i Unitats
– James Clerk MAXWELL (1831-1879)
• Físic Escocès
• Unificació teoria matemàtica electromagnetisme i ones electromagnètiques.
• Unitat de flux magnètic [Mx]
– Heinrich Rudolf HERTZ (1857 - 1894)
• Físic alemany
• Pioner en aplicacions de la radiació electromagnètica
• Cicles de per segon [Hz]
– Nikola TESLA (1856 - 1943)
• Enginyer elèctric serbi-americà
• Patents de diferents tipus de màquines elèctriques. Estudis en alta tensió
• Unitat de inducció magnètica [T]
5
Magnituds i Unitats
• Símbols del sistema internacional

d’unitats
– Unitats bàsiques
6
Magnituds i Unitats

d’unitats
– Unitats suplementàries
7
Magnituds i Unitats

d’unitats
– Unitats derivades
8
Magnituds i Unitats

d’unitats
– Múltiples i submúltiples
9
Magnituds i Unitats
• Magnitud fonamental: AMPER [A]

– DEFINICIÓ 1 :
• L’amper es aquella corrent constant, que aplicada a dos
conductors rectilinis i paral·lels de longitud infinita i secció
transversal negligible, separats per un metre i situats en el
buit, es produeix entre ells una força (atracció o repulsió
segons si el corrent va en el mateix sentit o sentit contrari) de
2×10–7 newton per metre de longitud.
10
Magnituds i Unitats
• Magnitud fonamental: AMPER [A]

– DEFINICIÓ 2 :
• L’amper és la quantitat de càrrega elèctrica que travessa
una superfície per unitat de temps .
I=ne v S  elec   C   m  2 C 
 m3 · elec   s ·m  =  s  = A 
     
11
Magnituds i Unitats
12
Magnituds i Unitats
• Magnituds derivades: Coulomb [C]
– El Coulomb [C] es la unitat de càrrega elèctrica.
– Definida en funció de l’amper és la quantitat de càrrega

elèctrica que transporta un corrent d’un amper durant un segon.
Per tant un corrent d’un amper es igual al flux d’un coulomb de
càrrega elèctrica durant un segon.
I=
Q
→ [A] =
[ C]
t [s ]
T
dQ
i= → Q = ∫ i·dt
dt 0
13
Magnituds i Unitats
14
Magnituds i Unitats

• Exemple
15
Magnituds i Unitats
16
Magnituds i Unitats
• Magnituds derivades: Farad [F]

– Un condensador té un valor d’un farad quan emmagatzema una
càrrega d’un coulomb i aquesta origina una diferència de
potencial elèctric d’un volt
Q [ C]
C= → [F ] =
V [V ]
t
dq d (C·v) dv 1
i= = = C· → v = ·∫ i·dt + v(0)
dt dt dt C0
17
Magnituds i Unitats
• Magnituds derivades: Volt [V]
– El volt es defineix com la diferencia de potencial que apareix en

un conductor que transporta un amper i dissipa un watt de
potència.
V=
P
→ [V ] =
[W]
I [ A]
P = V ·I
18
Magnituds i Unitats
19
Magnituds i Unitats
• Magnituds derivades: Watt [W]
– El watt es la unitat de potència o quantitat d’energia per unitat de

temps.
– Un watt es un joule d’energia per segon
P=
E
→ [W ] =
[ J]
t [ s]
dE
p=
dt 20
Magnituds i Unitats
21
Magnituds i Unitats
• Magnituds derivades: Joule [J]

– Es la energia (treball) que desenvolupa una força d’un newton
actuant durant un metre.
– Es el treball necessari per moure una càrrega d'un coulomb a
través d’una diferència de potencial d’un volt.
E = F ·d → [ J ] = [ N ][· m]
E ≡ Q·V → [ J ] = [C ][· V ]
dE
∆E ≡ ∆Q·V → VAB =
dQ 22
Magnituds i Unitats
• Magnituds derivades:
– Exemple
23
Magnituds i Unitats
• Magnituds derivades: Ohm [Ω]
– Un ohm es la resistència que produeix una diferència de

potencial d’un volt en un conductor quan aquest es sotmès a un
corrent d’un amper
R=
V
→ [Ω] =
[V]
I [ A]
24
Magnituds i Unitats
• Magnituds derivades: Henry [H]
– Si la relació de canvi del corrent en un circuït es d’un amper per

segon i la diferencia de potencial es d’un volt, llavors direm que
la inductància del circuit es un henry
– La Inductància és una mesura de la quantitat de flux magnètic
produït per un determinat corrent elèctric.
ψ [Wb ]
L= → [H ] =
I [ A]
dψ d ( L·i )
t
di 1
v= = = L· → i = ·∫ v·dt + i (0)
dt dt dt L0
25
Magnituds i Unitats

• La Inductància és una mesura de la quantitat de flux
magnètic produït per un determinat corrent elèctric
ψ [Wb ]
L= → [H ] =
I [ A]
26
Magnituds i Unitats

• La Inductància és una mesura de la quantitat de flux
magnètic produït per un determinat corrent elèctric
ψ [Wb]
L= → [H ] =
I [ A]
µr = 1000 []
µr = 1 [] aire
27
Magnituds i Unitats
• Magnituds derivades: Resum
28
Magnituds i Unitats
• Magnituds derivades: Resum
29
Magnituds i Unitats
• Exemple: Analitzar la coherència dimensional de la

formula: G 2
PJ = ρ · ·∆
γ
PJ : Potencia [ ? ]
ρ : Resistivitat [Ω·mm2 / m]
∆ : Densitat de corrent [A/mm 2 ]
S: Seccio del conductor [m 2 ]
G : Pes [kg]
γ : Pes especific [g/cm3 ]
G [kg ]  [ A]2  [cm3 ]·[kg ] [cm3 ]·1000·[ g ]

PJ = ρ · ·∆ → [Ω]·[ mm] ·[m] ·
2 2 −1
· =[Ω]·[ A] ·
2
=[W]· = 1000·[W ] = [kW ]
γ [ g ]  [ mm]4  [ g ]·[mm]2 ·[m] [ g ]·10−2 [cm]2 ·100·[cm]
[cm3 ]
G [kg ]  [ A]2 
PJ = ρ · ·∆ → [[Ω]·[ m]]·
2
· 4  =[Ω]·[ A]2 =[W]
γ [ kg ]  [ m] 
3
[m ]
30
Magnituds i Unitats
31
Magnituds i Unitats
32
Circuits de corrent continu
Convencions de tensió i corrent.
Node
Rama
Camí format per les rames e1 i e2
33
Lleis de Kirchoff
Kirchhoff ’s current law (KCL)
KCL(b): i1 + i3 = i2
KCL(e): i2 + i4 = i5
KCL(a): i1 = i5
34
Lleis de Kirchoff
In general, the currents entering or leaving each node m of a circuit must

satisfy:
Where ikm(t) is understood to be the current in branch k attached to node m
35
Lleis de Kirchoff
Zona
A
KCL(Zona A): i1 + i3 + i4 – i5 = 0
36
Lleis de Kirchoff
Kirchhoff ’s voltage law (KVL)
the algebraic sum of the voltages drops around any closed path of
a circuit at any instant of time is zero.
where vkm(t) is the instantaneous voltage drop measured across branch k of path m.
37
Lleis de Kirchoff
Kirchhoff ’s voltage law (KVL)
Camí P1={e1,e2,e3,e4,e6,e7}
KVL(P1):
38
Llei de Ohm.
V=R·I
39
Font de tensió
VDC
40
Font de tensió
i
v
41
Font de corrent
IDC
42
Font de corrent
43
Nus, rama, llaç, conversió de les fonts
Nombre de nusos: n=2
Nombre de rames: r=4
Nombre de llaços
independents : l=3
Teorema fonamental de la topologia de xarxes: r=l+n-1 44

Exemple 1
P1
a b
KCL(a) : -i1+6-i2 = 0 KVL(P1) : Vab+I3·1-I1·2=0

4-(-4)+I3-2·I1=0
KCL(b) : -i3-8+i2 = 0 I3-2·I1=-8
KCL(c) : i1-6+8+i3 = 0 (L.D.)
Observar que KCL(c)=-KCL(a)-KCL(b) 45

Exemple 1
P1
a b
KCL(a) : -i1+6-i2 = 0
KCL(b) : -i3-8+i2 = 0 I1=2A I2=4A I3=-4A
KVL(P1) : I3-2·I1=-8
46
Exemple 2
v1=10; v3-v2=6
47
Elements passius dels circuits
Resistència. R[W]
The resistor is an electrical device whose primary function is to introduce

resistance to the flow of electric current.
The magnitude of opposition to the flow of current is called the resistance
of the resistor.
The various uses of resistors include, controlling gain, fixing time
constants, matching and loading circuits, voltage division, and heat
generation.
U [V ]
Resistencia : R = = = [Ω]
I [ A]
1 1
Conductancia: G = = = [S ]
R [Ω]
48
Resistència. R[W]
49
Resistència. R[W]
50
www.ohmite.com
Resistència. R[W]
www.ohmite.com
51
Resistència. R[W]
The resistance of a resistor is directly proportional to the resistivity (r)

of the material and the length (l) of the resistor and inversely proportional
to the cross-sectional area (S) perpendicular to the direction of current
flow. The Resistance R of a resistor is given by:
l
R = ρ · [Ω]
S
• La resistivitat (ρ) és una propietat física que depèn del tipus de
material i de la temperatura a la que aquest esta sotmès.
ρ = f (Tipus de material, Temperatura)

• Les seves unitats en el Sistema Internacional son [W]·[m]
• Les seves unitats usuals en electrotècnia son [W]·[mm2]·[m-1]
52
Resistència. R[W]
π
S = ·D 2
l
R = ρ · [Ω] D 4
S l
• La resistència elèctrica (R) es pot expressar en funció de la resistivitat,
sempre que el conductor sigui de geometria tubular.
• La Conductivitat (c) es la inversa de la resistivitat
• Les seves unitats en el Sistema Internacional son [S]·[m-1]
• Les seves unitats usuals en electrotècnia son [S]·[m]·[mm-2]
• La conductància elèctrica (G) es pot expressar en funció de la

conductivitat, sempre que el conductor sigui tubular, com:
S
G = χ · [S ] 53
l

Resistència. R[W]
• Propietats dels materials més comuns en electrotècnia
Resistivitat a 20 ºC Conductivitat a 20 ºC
Material
Ω·mm2 S ·m
m mm2
Plata 0.01629 61.4
Coure patró 0,01724 58
Coure electrolític recuit 0,01754 57
Coure electrolític comercial 0,01786 56
Coure electrolític dur 0,01786 56
Alumini recuit 0,02778 36
Alumini dur 0,02825 35,7
Alumini injectat (en fred) 0,03030 33
Alumini injectat (en calent) 0.03571 28
Zenc 0.05882 17
Llautó (1/3) 0.06667 15
Ferro 0.10000 10
Bronze 0.11111 9 54

Resistència. R[W] Influència de la temperatura ( θ ).
• Al augmentar la temperatura la resistivitat (r) augmenta de forma lineal
r
r2
r1
q1 q2 q
∆ρ ρ 2 − ρ1
C= = → ρ 2 = ρ1 + C ·(θ 2 − θ1 ) C es la constant de temperatura
∆θ θ 2 − θ1
 Ω ⋅ mm 2 
−6
Coure CCu: CCu = 68 ⋅10  
 m·º K 
 Ω ⋅ mm2 
−6
Alumini CAl: C Al = 114, 6 ⋅10  
 m·º K  55

• Equacions de la resistivitat
1) En funció de la constant de temperatura i escalfament (Dδ)
ρθ = ρθ + C ·(θ 2 − θ1 )
2 1
(1)
C
2) Coeficient de temperatura: α ρθ = C ·χθ = [K -1 ]
ρθ
ρθ = ρθ 1 + α ρ 1 ⋅ (θ 2 − θ1 ) 
2 1
(2)
56

• La resistència depèn de la temperatura
l (θ )
R (θ ) = ρ (θ )·
S (θ )
• Els paràmetres geomètrics, com en tot metall també depenen de la
temperatura. Es considera que la variació es lineal per la longitud i quadràtica
per la secció (dilatacions tèrmiques) en el interval de temperatures
considerades.
• Prenent com a temperatura de referència 0ºC tenim:
Longitud l (θ ) = l0 ·1 + β 0 ·(θ − 0)] [ m]

S (θ ) = S 0 ·1 + β 0 ·(θ − 0) ]
2
Secció  m 2 
57

Rθ2 = Rθ1 ·1 + αθ 1 ⋅ (θ 2 − θ1 ) 

αθ 1 = α ρθ 1 − βo
αθ 1 : coeficient aparent de temperatura

β o : coeficient de dilatació lineal
 m 
Coure a 0ºC : β o = 17 ⋅10−6  m⋅º K  o [ K -1
]
 m 
Alumini a 0ºC : β o = 23 ⋅10−6   o [ K -1 ]
 m⋅º K 
58

Exercicis
• Exercici 1: Donada una mostra de fil de coure es vol determinar ρ20 sabent
que a 30ºC la seva resistència val R30=0.01Ω i a 75ºC R75=0.01164Ω.
Solucio : ρ 20 = 0, 01791  Ω·mm
2
 m 
• Exercici 2: Determinar la resistència d’un fil de coure (χ20=56 S·m/mm2) i

3mm∅ a 80ºC i –10ºC sabent que a 20ºC te una longitud de 500m.
l80 l
Solucio : R80 = ρ80· = 1, 55015Ω ; R−10 = ρ −10· −10 = 1,1194Ω
S80 S −10
59

Exercicis
• Exercici 1: Donada una mostra de fil de coure es vol determinar ρ20 sabent
que a 30ºC la seva resistència val R30=0.01Ω i a 75ºC R75=0.01164Ω.
Si es consideren les dilatacions tèrmiques llavors hem de prendre com a Tª referència 0ºC
R75 
= 1 + α 0 ( 75 − 0 )  
R0  R75 1 + 75α 0 0, 01164 α 0 = 0, 00409  o C −1  = α ρ − βo
 = = 0
R30
= 1 + α 0 ( 30 − 0 )   R30 1 + 30α 0 0, 01
R0 
α ρ 0 = α 0 + β0 = 0, 00409 + 17·10−6 = 0, 00411  o C −1 
C 68·10−6  Ω·mm 2 
ρ0 = = = 0, 01655  
αρ 0
0, 00411  m 
ρ 20 = ρ 0 1 + α ρ ⋅ ( 20 − 0 )  = 0, 01791  Ω·mm

2
0
 m 
 
χ 20 = 55,835  S ·m 
 mm 2 
60

Exercicis
• Exercici 2: Determinar la resistència d’un fil de coure (χ20=56 S·m/mm2) i
3mm∅ a 80ºC i –10ºC sabent que a 20ºC te una longitud de 500m.
l20 = lo 1 + β o ( 20 − 0 )  = 500m 
l0 = 499,83m β o = 17·10−6

 
S 20 = S o 1 + β o ( 20 − 0 )  = 7, 06858mm 2   S0 = 7, 06378mm
2 2
l80 = lo 1 + β o ( 80 − 0 )   l80 = 500,51m

  Ω·mm 2 
2  ρ80 = 0, 02194 
S80 = S o 1 + β o ( 80 − 0 )    S80 = 7, 08301mm
2 
  m 
l−10 = lo 1 + β o ( −10 − 0 )   l−10 = 499, 745m  Ω·mm 2 

  ρ −10 = 0, 01582 
2  S −10 = 7, 06138mm
2 
S −10 = S o 1 + β o ( −10 − 0 )    m 

l80 500, 51
R80 = ρ80· = 0, 02194· = 1,55015Ω
S80 7, 08301
l−10 499, 745
R−10 = ρ −10· = 0, 01582· = 1,1194Ω
S −10 7, 06133
61

Resistència. R[W]
Associació en sèrie
i=n
RT = ∑ Ri
i =1
Associació en paral·lel
1 i =n 1
=∑
RT i =1 Ri
62

Resistència. R[W]
Associació en sèrie. Divisió de tensió

i =n
RT = ∑ Ri
I
i =1
V1 V2 Vi Vn
V
Ri
Vi = ·V
RT
63

Resistència. R[W]
Associació en paral·lel. Divisió de corrent
I1 1 i=n 1
=∑
I I2 RT i =1 Ri
Ii
In
RT
V
I i = ·I
Ri
64
Resistència. R[W]
Associació en sèrie - paral·lel
• Exercici 3: Determinar els corrents per cada resistència.
Req=14.4Ω
Req=11Ω
Rab=11.2Ω
65
Resistència. R[W]
• Exercici 3: Determinar els corrents per cada resistència.
66

Resistència. R[W]
• Exercici 3
67

Resistència. R[W]
• Exercici 3
68

Resistència. R[W]
• Exercici 3
69

Resistència. R[W]
• Exercici 3
................................?? 70

Resistència. R[W]
• Exercici 3
3A
0.5A 2.5A
71

Resistència. R[W]
• Exercici 3
3A
2.5A
0.5A
72

Resistència. R[W]
• Exercici 3
3A
0.5A
2.5A
73

Resistència. R[W]
Conversió triangle (∆) - estrella (Y)

1
1
3 2
R∆1− 2 = RY 1− 2
R∆ 2−3 = RY 2−3
R∆ 3−1 = RY 3−1 74

Resistència. R[W]

1
1
3 2
3
−1
 1 1 
(1) R∆1− 2 = RY 1− 2 →  +  = R1 + R2
 R12 R23 + R31 
−1
 1 1 
(2) R∆ 2−3 = RY 2−3 →  +  = R2 + R3
 R23 R12 + R31 
−1
 1 1 
(3) R∆ 3−1 = RY 3−1 →  +  = R1 + R3
 R31 R12 + R23  75

Resistència. R[W]

1
1
3 2
R31 ·R12
R1 =
R12 + R23 + R31
R23 ·R12
R2 =
R12 + R23 + R31
R31 ·R23
R3 =
R12 + R23 + R31
76

Resistència. R[W]
Conversió estrella (Y) - triangle (∆)

1
3 2
−1
3  1 1 
RY 2−3 = R∆ 2−3 → R2 + R3 =  + 
R
 23 R12 + R31 
−1
 1 1 
RY 1− 2 = R∆1− 2 → R1 + R2 =  + 
R
 12 R23 + R31 
−1
 1 1 
RY 3−1 = R∆ 3−1 → R1 + R3 =  + 
R
 31 R12 + R23 
77

Resistència. R[W]

1
3 2
3
R1 ·R2 + R2 ·R3 + R3 ·R1 R0
R12 = =
R3 R3
R1 ·R2 + R2 ·R3 + R3 ·R1 R0
R23 = = R0 = R1 ·R2 + R2 ·R3 + R3 ·R1
R1 R1
R1 ·R2 + R2 ·R3 + R3 ·R1 R0
R13 = =
R2 R2
78

Resistència. R[W]
79
Exercicis
Exercici 4: Determineu la intensitat I en el circuit de la figura 1, on: R1 = 4 Ω -
R2 = 3 Ω - R3 = 9 Ω. i la potència que es dissipa en cada resistència. V=40V.
Exercici 5: Determineu la intensitat I en el circuit de la figura 2, on: R1 = 6 Ω -

R2 = 2 Ω - R3 = 1 Ω. I la potència que es dissipa en cada resistència si la font
de tensió es de V=50V i resistència interna Ri=2 Ω
Fig.1 Fig.2
Exercici 6: Determineu el valor de la font de tensió V perquè el valor de I
sigui 7,5mA, així com la potència dissipada en cada resistència.
Ω Ω
Ω Ω Ω
80
Exercicis
Exercici 7: Determineu la intensitat I en el circuit de la figura, així com la

potència que es dissipa en cada resistència.
8 12
3 B 10 C
4 6
81
Exercicis
Exercici 8: (superposició): Determinar les corrents per cada rama dels

circuits (I) i (II)
82
Exercicis
Exercici 9: (malles): Determinar la potència dissipada en cada resistència
15V
83
Exercicis
Exercici 10: (divisor de tensió): Determinar pels circuits de la figura Vab
84
Exercicis
Exercici 11: Determinar R sabent que dissipa 24W
Exercici 12: Determinar R pels circuits de les figures a i b
85
Exercicis
Exercici 13: Determinar R1, R2, R3 i R4 per les condicions donades.
86
Exercicis
Exercici 14: Determinar les magnituds desconegudes a partir de les dades.
87
Exercicis
Exercici 15 (divisor de corrent): Determinar el corrent per cada rama.
88
Teorema de Thevenin
89
Teorema de Thevenin
Teorema de Norton
90
Teorema de Norton
91
Teorema de Norton
92

T2 Circ CC

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

T2 Circ CC

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 2.

– William GILBERT (1544 - 1603)

– Charles Augustin COULOMB (1736 - 1806)

– James WATT (1736 - 1819)

– Alessandro VOLTA (1745 - 1827)

– André-Marie AMPÈRE (1775 - 1836)

– Carl Friedrich GAUSS (1777 - 1855)

– Georg Simon OHM (1789 - 1854)

– Michael FARADAY (1791 - 1867)

– Wilhelm Eduard WEBER (1804 - 1891)

– Hans Christian ØRSTED (1777 – 1851)

– James Prescott JOULE (1818 - 1889)

• Símbols del sistema internacional

• Símbols del sistema internacional

• Símbols del sistema internacional

• Símbols del sistema internacional

• Magnitud fonamental: AMPER [A]

• Magnitud fonamental: AMPER [A]

• Magnituds derivades: Coulomb [C]

– El Coulomb [C] es la unitat de càrrega elèctrica.

– Definida en funció de l’amper és la quantitat de càrrega

• Magnituds derivades: Coulomb [C]

• Magnituds derivades: Coulomb [C]

• Magnituds derivades: Farad [F]

• Magnituds derivades: Volt [V]

– El volt es defineix com la diferencia de potencial que apareix en

• Magnituds derivades: Watt [W]

– El watt es la unitat de potència o quantitat d’energia per unitat de

– Un watt es un joule d’energia per segon

• Magnituds derivades: Joule [J]

• Magnituds derivades: Ohm [Ω]

– Un ohm es la resistència que produeix una diferència de

• Magnituds derivades: Henry [H]

– Si la relació de canvi del corrent en un circuït es d’un amper per

• Magnituds derivades: Henry [H]

• Magnituds derivades: Henry [H]

• Magnituds derivades: Resum

• Magnituds derivades: Resum

• Exemple: Analitzar la coherència dimensional de la

G [kg ]  [ A]2  [cm3 ]·[kg ] [cm3 ]·1000·[ g ]

Convencions de tensió i corrent.

Camí format per les rames e1 i e2

In general, the currents entering or leaving each node m of a circuit must

Where ikm(t) is understood to be the current in branch k attached to node m

Nus, rama, llaç, conversió de les fonts

Nombre de nusos: n=2

Nombre de rames: r=4

Teorema fonamental de la topologia de xarxes: r=l+n-1 44

KCL(a) : -i1+6-i2 = 0 KVL(P1) : Vab+I3·1-I1·2=0

KCL(c) : i1-6+8+i3 = 0 (L.D.)

Observar que KCL(c)=-KCL(a)-KCL(b) 45

KCL(b) : -i3-8+i2 = 0 I1=2A I2=4A I3=-4A

Elements passius dels circuits

The resistor is an electrical device whose primary function is to introduce

Elements passius dels circuits

The resistance of a resistor is directly proportional to the resistivity (r)

ρ = f (Tipus de material, Temperatura)

Elements passius dels circuits

• La conductància elèctrica (G) es pot expressar en funció de la

Elements passius dels circuits

Elements passius dels circuits

Elements passius dels circuits

1) En funció de la constant de temperatura i escalfament (Dδ)