Professional Documents
Culture Documents
Pràctica Cançons Expressió Oral en Català URV
Pràctica Cançons Expressió Oral en Català URV
Tenint en compte que el cantant és mallorquí, podem comentar diversos aspectes de la lletra i
la pronúncia de la cançó seguint la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana
II. Molts d’ells són admissibles en l’àmbit restringit, però no en l’àmbit general. Alguns
exemples són l’ús de l’article salat i de les seves contraccions: sa meva, ses mans, ca nostra,
etcètera. També la forma 2 del present d’indicatiu, en aquest cas segueix i mateix pronunciada
seguei[s] i matei[s]. Igual passa amb les formes record i tenguérem, només acceptades en
l’àmbit restringit.
1
Gina Canalda Boldú
En primer lloc, podem comentar l’ortografia del títol de la cançó: Vui se pulisia en lloc de
“Vull ser policia”. Ho escriu igual que ho pronuncia, formant així un ensordiment: canvia el
fonema [ʎ] per una i, és a dir, per l’aproximant vocàlica palatal sonora [j]. També escriu el
mot ser sense la r final, ja que a l’hora d’articular-lo es produeix un emmudiment. Finalment,
en el cas de la paraula policia, pronuncia la vocal àtona o com a u, propi dels parlars
orientals, per això també ho escriu així. En aquesta mateixa paraula també es canvia la
fricativa alveolar sorda [s] per la fricativa alveolar sonora [z]. Podem comentar altres aspectes
com l’emmudiment del mot dents, on el fonema [t] no sona. A més, també trobem a la cançó
diversos castellanismes: rajar per esquerdar, locura per bogeria, maja per bona i porrazo
per cop de porra. Així mateix, també hi ha frases fetes pròpies de la llengua castellana
traduïdes al català, les quals són incorrectes dins d’un registre formal: a mi me la sopla i està
com una cabra.