16 Matas Alts Carrecs

----_ .... _-_.
_~-------------------------------------------------
ELS ALTS CÀRRECS: POLÍTICA IADMINISTRACIÓ
A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Col-lecció «Estudis», 16
Jordi Matas Dalmases
ELS ALTS CS: pOLíTICA I ADMINISTRACIÓ

A LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Barcelona. 1995
~ ~
~ I]
Generalitat de Catalunya
Escola d'Administració Pública
de Catalunya
Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:
Matas Dalmases, Jordi

Eis Alts càrrecs: política i administració
a la Generalitat de Catalunya
Bibliografia
ISBN 84-393-3478-8
I. Escola d'Administració Pública de
Catalunya 11. Títol III. Col-lecció
1. Polítics - Catalunya - Informes.
2. Catalunya - Funcionaris i empleats-
Informes
353.9(467.1).08
L'elaboració d'aquest estudi va obtenir una subvenció a la

recerca en el marc del «III Concurs per atorgar subvencions per
a la realització de treballs de recerca relacionats amb la ciència
de l'administració, el dret i l'economia», convocat per l'Escola
d'Administració Pública de Catalunya (DOGC núm. 1753, de
4 de juny de 1993).
© 1995, Escola d'Administració Pública de Catalunya

Primera edició: octubre de 1995
Tiratge: 800 exemplars
ISBN: 84-393-3478-8
Dipòsit legal: B-29.855- I 995
Fotocomposició: ApG
c! Entença, 218.08029 Barcelona
Impressió: Novagràfik, S. A.
c! Puigcerdà, 127.08019 Barcelona
Ala Neus
ÍNDEX
Index de quadres 11
fndex de taules 13
Introducció o........................................................................................... 21
1. <Jll>j€:Clt€: el'~tJllcli i II1€:t()el()I()~ll :11

1.1. Objecte d'estudi 31
1.2. Metodologia 48
2. Alts càrrecs i estructura de I'Administracié catalana 61

2.1. Secretaris generals 61
2.2. Directors generals 70
3. Anàlisi sêcio-demogràfica dels llits càrrecs 77

:1.1. Dades d'identitat personal 77
3.1.1. Edat 78
3.1.2. Sexe 82
:1.13. Estat civil i nombre de fills 86
3.1.4. Lloc de naixement 87
3.1.5. Lloc de residència 92
3.2. Formació acadèmica 94
3.2.1. Nivelld'estudis 95
:1.2.2. Lloc on han fet el batxillerat 97
:1.23. Principals estudis universitaris i lloc on s'han fet 99
:1.2.4. Altres estudis d'especialització 104
3.3. Antecedents familiars 106
:13.1. Lloc de naixement dels pares i llengua materna 107
:13.2. Catalanitat i religiositat de l'ambient familiar 110
:13.:1. Militància política i vot dels pares 114
:13.4. Converses polítiques familiars 116
:13.5. Simpatia familiar pels bàndols de la Guerra Civil Espanyola 120
7
3.3.6. Professió dels pares i situació econòmica familiar 123
3.4. Principals actituds 128
3.4.1. Classe social subjectiva 128
3.4.2. Sentiment religiós 131
3.4.3. Sentiment de pertinença 136
3.4.4. Autoubicació en l'eix esquerra-dreta 141
. ,1opmlO
4. Formacio 1 ques dels alts cirrecs
. . ., políti . 149
4.1. Antecedents polítics familiars i personals .. 149
4.1.1. Antecedents polítics familiars .. 149
4.1.2. Antecedents polítics personals . 150
4.2. F1'l'laCIO
-Òr
po l"ltlca o" ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 153
4.2.1. Filiació política i partit al qual pertanyen . 154
4.2.2. Any d'entrada al partit i agrupació a què pertanyen . 161
4.2.3. Pertinença a altres tipus d'associacions .. 164
4.3. Grau de militància i influència dins del partit a què pertanyen .. 166
4.3.1. Assistència als congressos del partit . 167
4.3.2. Interconnexió entre elits de partit i elits de l'Administració 168
4.4. Percepció de la política catalana . 171
4.4.1. Principal problema polític i objectius polítics prioritaris
de Catalunya . 172
4.4.2. Valoració de la quota d'autogovern de Catalunya i de la
influència política a Catalunya del Govern central .......... 180
4 .. ., d
5 P ercepClO lSOC1a
e s agents ' ls 'I po Iímes .. 186
4.5.1. Grau de simpatia i antipatia per diversos partits polítics i
associacions .... o" o.. •••••••• 186
0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
4.5.1.1. Grau de simpatia i antipatia per les organitzacions

econòmiques 190
4.5.1.2. Grau de simpatia i antipatia pels partits polítics 195
4.5.1.3. Grau de simpatia i antipatia per altres organitza-
cions .. o" o" 198
• • • • • • • • • o • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • o • • • • • • • • • • • o.
4.5.2. Influència en la decisió política a Catalunya de diversos grups,

cossos, institucions i càrrecs polítics de l'Admintració 202
4.5.2.1. Influència política a Catalunya dels partits, dels
sindicats i de les organitzacions empresarials ..... 208
4.5.2.2. Influència política a Catalunya dels mitjans de
comunicació, de l'Església catòlica i dels militars 211
4.5.2.3. Influència política a Catalunya dels funcionaris i
dels ciutadans .... o ••••••••••• o.. ••••• ••••• ••• ••••• ••• ••••••••••• 214
8
4.5.2.4. Influència política a Catalunya dels càrrecs polí-
ncs .. . , catalana
. d e l'Ad rrurustracro . 216
5. Formació professional, definició dels diversos càrrecs polítics de

l'Administració i actituds administratives dels alts càrrecs 223
5.1. Antecedents professionals familiars i personals 223
5.1.1. Antecedents professionals familiars 223
5.1.2. Antecedents professionals personals 225
5.1.3. Funcionarització i carrera administrativa 229
5.1.4. Càrrecs públics electius 236
5.2. Definició professional dels diversos càrrecs polítics de l'Adminis-
tració 237
5.2.1. Autoubicació en l'eix polític-tècnic 237
5.2.2. Ubicació ideal dels diversos càrrecs polítics de l'Adminis-
tració catalana en l'eix polític-tècnic 243
5.2.3. Especialistes i generalistes 249
5.3. Actituds administratives 252
5.3.1. Motius de l'entrada a l'Administració 252
5.3.2. Aspectes positius i negatius de l'activitat quotidiana dins
de l 'Ad . . .
ffilnlstrac10, . 256
5.3.2.1. Aspectes positius . 256
5.3.2.2. Aspectes negatius . 259
5.3.3. Principals fites dels que treballen a l'Administració ......... 262
5.3.4. Qualitats personals que haurien de tenir els alts càrrecs de
l 'Ad ffilll1strac10
" ., . 263
5.3.5. Autoubicació en l'eix polític-tècnic i actituds administratives 267
6. Funcionament de l'Administració catalana des de la perspectiva

dels alts càrrecs 271
6.1. Qualificació del funcionament i de l'estructura de l'Administra-
. , al
CIO cat ana . 271
6.1.1. Qualificació del funcionament de l'Administració . 271
6.1.2. Qualificació de l'estructura de l'Administració . 273
6.1.3. Canvis que proposen . 275
6.2. Decisió política a l'Administració catalana .. 278
6.2.1. Qui decideix . 279
6.2.2. Qui influeix en la decisió . 281
6.2.3. Quins criteris es fan servir en la decisió . 284
6.2.4. Quins criteris s'hi haurien de fer servir .. 288
9
6.3. Conflictes a l'Administració catalana .. 290
6.3.1. Conflictes entre departaments .. 290
6.3.2. Relacions amb el Departament d'Economia i Finances . 291
6.3.3. Principals obstacles de l'activitat quotidiana . 293
6.4. Agenda . 297
6.4.1. Agenda i president de la Generalitat .. 298
6.4.2. Agenda intradepartamental . 300
6.4.3. Agenda interdepartamental . 305
6.4.4. Agenda i altres administracions .. 307
6.4.5. Agenda i partits i grups de pressió .. 310
líti . Ad ..
6 .5. Po mea 1 ffilnlstrac10 ., 312
0.0 0.0 • • • • • • 0.0 0.0 • • • • • • • • • o •••••••••••••••••••••
6. 5.1. Po Iíri
rtrcs 1. funci .
nCl0narlS 313
0.0 •• 0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 0.0 • • • • • • • • • • •
6.5.2. Dependència política del càrrec . 315

6.5.3. Programa de govern . 317
6.5.4. Ciutadans, partits, Parlament i Administració .. 321
Bibliografia . 327
.. .
An nex: Q uesnonan. de l' entrevista
. o ••••••••••• o ••••••••••• 0.00.0 • • • • • • • • • 0.0 • • • • • • • • 341
10
ÍNDEX DE QUADRES
Quadre 1: Estructura de l'Administració catalana 32

Quadre 2: Càrrecs de designació política en les diverses comunitats autò-
nomes 0.0 • • • • • • • • • 0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • _ • • • • • • • • • • • 0.0 •• 0.0 • • • • • • • • • • 0.0 • • • • • • • • 0.0.0.0.. •••• • • • • • • • • • • • 34
Quadre 3: Autoubicació mitjana dels alts càrrecs en l'eix esquerra-dreta se-
filiaci
gons la seva I'l laClO, po l'1tlca
. 147 0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 0.0 ••••
Quadre 4: Punts de contacte entre els alts càrrecs afiliats a COC, els afiliats a
UOC i els no afiliats segons els objectius polítics prioritaris a Catalunya . 180
Quadre 5: Influència política actual i desitjada a Catalunya del Govern

central . 183
Quadre 6: Puntuació donada a les organitzacions econòmiques segons

la ubicació dels alts càrrecs en l'eix esquerra-dreta . 194
Quadre 7: Puntuació donada a altres organitzacions segons la ubicació

dels alts càrrecs en l'eix esquerra-dreta . 200
Quadre 8: Respostes predominants sobre la influència política actual i desit-

jada a Catalunya de diversos grups, cossos, institucions i càrrecs polítics de
l 'Ad Il11I11stracIO
.. . , .............•..................................•..•.............•................•..•......... 204
Quadre 9: Respostes predominants sobre la influència política actual i de-

sitjada a Catalunya de diversos grups, cossos, institucions i càrrecs polítics
de l'Administració, segons la filiació política dels alts càrrecs . 205
Quadre 10: Influència política actual i desitjada a Catalunya dels partits

polítics, els sindicats i les organitzacions patronals . 210
Quadre 11: Influència política actual i desitjada a Catalunya dels mitjans

de comunicació, de l'Església catòlica i dels militars . 213
11
------
Quadre 12: Influència política actual i desitjada a Catalunya dels fun-
. . .1 dels
cionans ci d ans
e s ciuta . 215
Quadre 13: Influència política actual i desitjada a Catalunya dels càr-

recs po líti
ItlCS d e l'Adnumstracro
.. . , catalana . 218
Quadre 14: Influència política actual i desitjada a Catalunya dels càr-
recs polítics de l'Administració catalana segons el càrrec que ocupen . 220
Quadre 15: Departaments de procedència dels alts càrrecs per departa-
ments 235
12
fNDEXDE TAULES
Taula 1: Distribució dels alts càrrecs per departaments 46

Taula 2: Nombre de càrrecs polítics de les diverses comunitats autònomes 47
Taula 3: Edat dels alts càrrecs per trams 79

Taula 4: Província de naixement dels alts càrrecs nascuts a Catalunya .. 90
Taula 5: Districte de residència dels alts càrrecs que viuen a la ciutat de

Barcelona 93
Taula 6: Ordes religiosos de les escoles dels alts càrrecs que van fer el bat-
xillerat en centres religiosos 97
Taula 7: Província de naixement dels alts càrrecs i dels seus pares nascuts a
<=:a~lln)'a . 109
Taula 8: Grau de catalanitat de la família de procedència . 111
Taula 9: Grau de catalanitat de la família de procedència segons la filia-
ció política dels alts càrrecs . 112
Taula 10: Grau de religiositat de la família de procedència . 113
Taula 11: Grau de religiositat de la família de procedència segons la filia-

ció política dels alts càrrecs . 113
Taula 12: Freqüència de les converses polítiques en les famílies de pro-
ce dêencla
. . 117
Taula 13: Freqüència de les converses polítiques en les famílies de pro-
cedència segons la filiació política dels alts càrrecs .. 118
Taula 14: Catalanitat i religiositat de l'ambient familiar de les famílies
pròximes al bàndol nacional i de les pròximes al bàndol republicà . 121
13
Taula 15: Militància política dels pares i freqüència de les converses polí-
tiques familiars en les famílies pròximes al bàndol nacional i en les pro-
ximes al bàndol republicà 121
Taula 16: Simpatia de la família de procedència pels bàndols de la Guer-
ra Civil Espanyola 122
Taula 17: Simpatia de la família de procedència pels bàndols de la Guer-
ra Civil Espanyola segons la filiació política dels alts càrrecs 123
Taula 18: Situació econòmica de la família de procedència 125
Taula 19: Situació econòmica de la família de procedència segons la filia-
. , po Iíri
CIO mea deIs alts carrecs
' . 127
Taula 20: Classe social subjectiva .. 129
Taula 21: Classe social subjectiva segons la situació econòmica de la fa-

ml'l'la de procedêencta ..... 0 •• 0 •••••••••••••• 0 ••• 0 130 • • • • • • • • • • 00 • • • • • • • • • • 000 • • • • • • • • • • • • • 0 0 . 0 • • • • • • • •
Taula 22: Classe social subjectiva segons la filiació política dels alts càrrecs ... 131
Taula 23: Sentiment religiós . 132
Taula 24: Sentiment religiós segons la filiació política dels alts càrrecs ..... 134
Taula 25: Sentiment religiós segons el tipus d'escola en la qual van fer el
batxillerat 135
Taula 26· Sentiment religiós segons la religiositat de l'ambient familiar... 135
Taula 27: Sentiment de pertinença dels alts càrrecs i dels electors catalans 136
Taula 28: Sentiment de pertinença política dels alts càrrecs segons la fi-
liació política i dels votants de CiU 138
Taula 29: Sentiment de pertinença segons la catalanitat de l'ambient fa-
ml'1'lar . 140
Taula 30: Autoubicació en l'eix esquerra-dreta 142

Taula 31: Ubicació en l'eix esquerra-dreta 143
Taula 32: Autoubicació en l'eix esquerra-dreta segons la filiació política
dels alts càrrecs 00 000 o •••••• 00 0.0 • • • • • • • • o, 00 • • • • • • • • • • • o •••••••• 00. o. o • • • 0 ••••••• 00..... ••••• 146
Taula 33: Ubicació en l'eix esquerra-dreta segons la filiació polítiça dels
alts càrrecs o ••••••••••• o •••••••••••••••••••••••• o •••••••••••••• o •••••••••• o ••••••••••• o o 146
14
Taula 34: Filiació política 155
Taula 35: Distribució dels alts càrrecs segons la filiació política i segons
el departament a què pertanyen 161
Taula 36: Principal problema polític de Catalunya 174
Taula 37: Principal problema polític de Catalunya segons la filiació polí-
tica dels alts càrrecs 176
Taula 38: Els dos objectius polítics prioritaris a Catalunya 177

Taula 39: Els dos objectius polítics prioritaris a Catalunya segons la filia-
. , po l"mea dial
CIO '
e s ts carrecs . 178
Taula 40: Qualificació de l'actual quota d'autogovern de la Generali-

tat de Catalunya............... 181
Taula 41: Qualificació de l'actual quota d'autogovern de la Generali-

tat de Catalunya segons la filiació política dels alts càrrecs 182
Taula 42: Model d'estat ideal per a Catalunya segons la filiació polí-
tica dels alts càrrecs 185
Taula 43: Puntuació dels principals partits polítics i organitzacions se-

gons el grau de simpatia (mitjanes) 188
Taula 44: Relació dels principals partits polítics i organitzacions segons
l' ordre d ' a menys SImpatIa
e mes .. . 189
Taula 45: Percentatges de NS-NC en la puntuació als principals partits i

organitzacions 201
Taula 46: Lloc on treballaven els alts càrrecs abans d'entrar a l'Adminis-
tració de la Generalitat de Catalunya..... 227
Taula 47: Càrrecs de dins de l'Administració que han ocupat els alts càr-
recs abans de l'actual segons el càrrec............. 234
Taula 48: Autoubicació en l'eix polític-tècnic 239
r1 au la 49: Ub'!CaC1O
. , en l" erx po l"mc-recrue
. . . 240
Taula 50: Ubicació en l'eix polític-tècnic segons el càrrec . 241
Taula 51: Ubicació en l'eix polític-tècnic segons la filiació política dels

alts càrrecs 242
15
Taula 52: Autoubicació en l'eix polític-tècnic per departaments (mitja-
nes) . 243
Taula 53: Ubicació ideal dels diversos càrrecs polítics de l'Administració
catal ana en l'ei
eix po límc-tecruc
, . (mltpnes
.. ) .. 244

eix po límc-recrue
catal ana en l'ei , . . 245

cata1ana en I'eí
eix po l"ttic-tecruc
, . segons el carrec
' .. 246

catalana en l'eix polític-tècnic segons el càrrec (mitjanes) . 247
Taula 57: Definició actual i definició ideal de la figura del secretari ge-
neral segons els secretaris generals .. 248
Taula 58: Definició actual i definició ideal de la figura del director ge-
neral segons els directors generals . 248
Taula 59: Autopercepció com a generalistes o especialistes segons el càr-

rec 251
Taula 60: Autopercepció com a generalistes o especialistes segons la ubi-
. , l" l" , .
caCIO en eix po mc-recrue . 252
Taula 61: Motius de l'entrada a l'Administració segons el càrrec . 254
Taula 62: Motius de l'entrada a l'Administració segons la filiació política dels

alts cà.rrecs........................................................................................................ 255
Taula 63: Aspecte més satisfactori de l'activitat quotidiana segons el càr-
rec 257
Taula 64: Aspecte més satisfactori de l'activitat quotidiana segons la filia-
• r po l"
CIO inca de1s alts carrecs
' . 258
Taula 65: Aspecte menys satisfactori de l'activitat quotidiana segons el

càrrec 261
Taula 66: Principals fites que haurien de tenir els que treballen a l'Admi-
. . , l '
rustracio segons e carrec . 263
Taula 67: Principals qualitats personals que haurien de tenir els alts càr-
.. . , segons el carrec
recs d e l'Ad rmrustracro ' . 264
16
.. . , segons el carrec
recs d e l'Ad rrurusrracro ' 0.0 • • • • • • • • • • • 0.0 •••• 0.0 • • • • • • • • • 0.0 266
Taula 69: Motius de l'entrada a l'Administració segons la ubicació en
, · Ií , .
l eix po rtic-tecnrc . 267
Taula 70: Aspecte més satisfactori de l'activitat quotidiana segons la ubi-

. , l" lí , .
cacro en eix po mc-recrue . 268
Taula 71: Aspecte menys satisfactori de l'activitat quotidiana segons la

li biicacro
. , en l" eix políítrc-tecruc
, . . 268
Taula 72: Principals fites que haurien de tenir els que treballen a l'Admi-
nistració segons la ubicació en l'eix polític-tècnic .. 269
recs de l'Administració segons la ubicació en l'eix polític-tècnic .. 270
Taula 74: Qualificació del funcionament de l'Administració .. 272

Taula 75: Qualificació de l'estructura de l'Administració 274
Taula 76: Principals canvis que caldria introduir en l'Administració cara-
lana segons el càrrec 0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • 0.0.0.0 •• 0.0 • • • • • • 0.0 • • • • • • 0.0 • • • • • • • • • 0 . 0 . . . . 277
Taula 77: Qui decideix, en general, les polítiques que ha de portar a

terme el departament segons el càrrec 280
Taula 78: Influència en la decisió intradepartamental segons el càrrec 281
Taula 79: Influència en la decisió intradepartamental segons la ubicació
en l'ei
eix po l"mc-tecruc
, . . 283
Taula 80: Criteris intradepartamentals per a l'elaboració de polítiques

públiques segons el càrrec 286
Taula 81: Criteris intradepartamentals per a l'elaboració de polítiques
públiques segons la ubicació en l'eix políric-tècnic 287
Taula 82: Criteris intradepartamentals per a l'elaboració de polítiques pú-
bliques per departaments (mitjanes) 287
Taula 83: Acord i desacord amb la frase: «Per resoldre qüestions socials i
econòmiques s'hauria de donar més importància als aspectes tècnics que
als polítics» .. 289
Taula 84: Com es resolen els conflictes entre departaments segons el càrrec 290
17
Taula 85: Relacions amb el Departament d'Economia i Finances segons
el càrrec ..... .... ........... ..................................... ............ ............ ..... .... ....... 292
Taula 86· Principal obstacle de l'activitat quotidiana 294

Taula 87: Principal obstacle de l'activitat quotidiana segons la ubicació
en l'ei
elX po l"ttlc-recnle
, . 294
.0.0 • • • • • • • • • • • • 0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •
Taula 88: Principals obstacles de l'activitat quotidiana segons el càrrec(llista) 296

Taula 89: Agenda i president de la Generalitat 298
Taula 90: Agenda intradepartamental segons el càrrec (mitjanes) 301

Taula 91: Agenda intradepartamental per departaments (mitjanes) 303
Taula 92: Agenda interdepartamental segons el càrrec 306
Taula 93: Agenda i altres administracions segons el càrrec (mitjanes) 307
Taula 94: Agenda i altres administracions segons la ubicació en l'eix po-
lític-tècnic (mitjanes) . 308
Taula 95: Agenda i altres administracions per departaments (mitjanes or-

denades de més a menys freqüència) .. 309
Taula 96· Agenda i partits polítics i grups de pressió .. 310
Taula 97' Agenda i partits polítics i grups de pressió per departaments

(mitjanes ordenades de més a menys freqüència) . 311
Taula 98: Acord i desacord amb la frase: «Els polítics entren massa en
assumptes que són de la competència dels funcionaris» .. 314
Taula 99: Acord i desacord amb la frase: «Els alts funcionaris han de
limitar-se a aplicar al peu de la lletra les normes» . 314
Taula 100: Canvis que ha de comportar el relleu d'un conseller segons el càr-
rec o •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 316
Taula 101: Actituds enfront de la inadequació del programa de govern ... 318
Taula 102: Acord i desacord amb la frase: «La força i l'eficàcia del go-
, I ,. I
vern son mo t mes Importants que e seu programa» .. 320
Taula 103: Acord i desacord amb la frase: «Els governs, en general, hau-
rien d'actuar sense seguir tant les directrius del partit o els partits a què
pertanyen» 320
18
Taula 104: Acord i desacord amb la frase: «No són els partits ni el Parla-
ment els que garanteixen una gestió satisfactòria del nostre país, sinó
l 'Ad rrunistracio»
.. ., 321
0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • 0.0 •• 0.0 ••• 0.0 • • • • • • • • • 0.0 •••• 0.0
Taula 105: Acord i desacord amb la frase: «Els partits polítics tenen un
paper molt important en una democràcia; no obstant això, sembla que
agreugin els conflictes polítics inútilment» . 323
Taula 106: Acord i desacord amb la frase: «El Parlament intervé massa en
els assumptes de l'Administració» , .. 324
Taula 107: Acord i desacord amb la frase: «Els ciutadans haurien d'exer-
cir un control més gran del funcionament de la maquinària administra-
tiva» 324
19
~---------------------------------------------------------------
INTRODUCCIÓ
L'Administració és qui elabora i fa aplicar les polítiques públiques que afec-

ten quotidianament els ciutadans, I i és per aquest motiu que els administrats
-individualment-, els moviments socials, els grups de pressió, els partits po-
lítics i els grups parlamentaris tenen l'Administració com a principal punt de
mira de les seves reivindicacions. En aquest sentit, «la Administración hay que
verla como la clave sin la que no se puede entender en su totalidad el sistema polí-
tico. De ella surge la mayor parte de las acciones destinadas a estructurar la sacie-
dati, producir beneficiosprivados a los ciudadanosy hacer realidad o no las decisio-
nes tomadas en otras instancias politicas: en definitiva, su misión es la de vertebrar
las capacidadesy voluntades de todos los elementos presentes en un sistema político y
en la sociedads,' A1ejandro Nieto fins i tot considera que «sin Gobierno y con
Administración [...] puede gobernarse de alguna manera y las cosas fimcionan;
pero sin Administración no hay gobierno posible, por muy buenas que sean las uo-
luntades y los propósitos de la clase política. Sin Administración, la voluntadpolí-
tica se reduce a un simple deseo, puesto que aquella es el único instrumento queper-
mite pasar del dicho al becho y de la promesa a su cumplimiento». «Dada que en el
Estada moderna la Administración es el canalpor donde pasan todas las corrientes
del Poder, es el mejor punto de referencia para el anàlisis. La Administración nos
valepara verificar lo que hacen los poderes -seanjòrmales o injòrmales-, habida
cuenta que siempre interviene, bien sea porpresencia [...] opor ausencia»,'
Com que «nous connaissons fort bien la répartition juridique du pouuoir, sa
tbéorie, son esprit et son évolution, mais nous ne savons pas du tout ce qui se passe
1. Mény, Y. Government and Poliries in Western Europe. Nova York: Oxford Universiry Press,
1993, pàg. 279-281.
2. Arenilla, M. "El apoyo a la toma de decisiones en la Adrninistración". A: Revista de Estudios
Politicos. 1992, núm. 77, pàg. 140.
3. Nieto, A. La organizaciàn deldesgobierno. Barcelona: Ariel, 1984, pàg. 5 i 15.
21
en realité»,4 m'ha interessat analitzar l'Administració catalana des d'un vessant
que pugui mostrar-me més la realitat, és a dir, des de l'àmbit de la ciència de
l'Administració i de la ciència política, i, així, estudiar-ne el funcionament in-
tern, veure de quina manera l'Administració intervé en el sistema polític i per-
cebre les interrelacions dels actors polítics. Però, aquesta anàlisi, m'ha interes-
sat fer-la des d'una perspectiva que considero essencial: des dels qui dirigeixen
l'Administració, ja que «...si la Administración es una institución de primer or-
den en el entramado político-administrativo de cualquier Estada actual, no menor
importància tendra quiénes sean las personas designadas para dirigir las riendas y
resortes de esa macro-organizaciàn, asi como cudles sean los criterios de selección de
esa cúpula dirigente. [...] Es decir, nos interesa hacer hincapié en aquelles niveles
5
en los que el componente decisional, al menos en teoria, es mas amplio»,
Des del meu punt de vista, l'estudi de les elits polítiques de l'Administració,
permet enfocar perfectament un dels aspectes més borrosos de la ciència de l'Ad-
ministració: les relacions entre la política i l'Administració. Així ho considera
Yves Mény, de qui vull destacar les paraules següents: «L 'etude des élites adminis-
tratives, celle de leur recrutement et de leur circulation permet, sinon de trouver la
clef du moins de mieux comprendre le rapport qui se noue entre administration et
politique et de saisir les distorsions entre les principes ajJichés (neutralité, indépen-
dance, etc.) et la réalité des choses. La relation entre politique et administration pour-
ra être ainsi mieux saisiepar l'étude de la capacité de chaque groupe delites à influen-
cer et pénétrer l'autre que par l'examen abstrau et formel des normes qui codifient
leurs relations-'' No obstant això, hi ha altres angles que també ens permeten ana-
litzar les relacions entre la política i l'Administració: «Así, caben dentro de tal sis-
tema relacional, el estudio institucionalJòrmal de las complejas relaciones entre Par-
lamento-Administración, las actuaciones de los partidos políticos y grupos de presión
sobre el entomo administratiuo, en concreto como formuladores de inputs o deman-
das a la Administración, asi como el estudio de las relaciones que se manifiestan en la
politización de la fimción pública».' En aquest treball d'investigació s'intentarà
abordar el màxim nombre d'angles possible per tal de donar una visió àmplia i al-
hora precisa de les relacions en [fe la política i l'Administració a Catalunya.
4. Crozier, M. "Pom une Sociologie de l'Adminisrrarion Publique". A: Revue Française de

Science Politique. 1956, núm. 4, pàg. 767.
5. Jiménez Asensio, R. "Política y Adrninisrración: los puestos de designación política en las
administraciones públicas". A: Revista Vasca de Administración Pública. 1992, núm. 32, pàg. 74.
6. Mény, Y. "A la joncrion du politique et de l'adminisrrarif: les hams foncrionnaires". A:
Pouvoirs. 1987, núm. 40, pàg. 6.
7. J iménez Asensio, R. "Los regímenes de función pública en Francia y en España". A: Revista
Vasca de Administración Pública. 1987, núm. 17, pàg. 179.
22
Es tracta, doncs, d'analitzar l'Administració catalana des d'una perspectiva
original -la de les seves principals elits polítiques- que crec que pot ser de
gran interès per ajudar a conèixer
,
la realitat institucional catalana i, de retruc, la
del sistema polític català. Es evident que conèixer en profunditat les elits políti-
ques d'aquesta Administració i, com diria Miguel Jerez, els seus «centres d'ex-
rracció-" no vol dir conèixer les elits polítiques catalanes, ja que caldria estudiar
també les governamentals, les parlamentàries i les locals, ni tampoc permet fer
grans teories sobre l'elitisme polític; però sí que pot ser un primer pas per a
aquestes fites més ambicioses. Com diu Moshe M. Czudnowski, «any single re-
searcb project is merely one link in a chain; try always to viewyour own more or less
narrowly defined research objectives in the light ofsuch longer-term consequencessï'
o com assenyalen Ismael E. Pitarch, Joan Botella, Jordi Capo i Joan Marcet, «el
coneixement d'allò que és més general [...] només pot basar-se en un coneixe-
ment precís de realitats concretes més particulars; sense que existeixin encara
treballs suficients sobre el conjunt, creiem que la contribució més útil que po-
dem fer és, justament, la de l'anàlisi de realitats d'àmbit més reduït, que pugui
després integrar-se en una perspectiva de conjunt»;!" Tampoc pretenc fer una
extensa i elaborada teoria sobre la societat catalana'! o sobre el sistema polític
català, sinó donar alguns indicadors que poden ajudar a configurar una cons-
trucció intel-Iectual d'aquest estil. També ens hi ajuden les següents paraules
de Robert A. Dahl: «el científico de la política que mezcla escepticismo con rigor
metodológico tiene inmediata y dolorosa consciencia de lo inadecuada que resulta
una teoria que es llevada mucho mas alld de lo que permiten los datos directamente
disponibles», tot i que unes ratlles més avall afegeix: «me gustaría sugerir que la
ciencia política empírica haría bien en hallar un lugar para la especulaciàn», ja
que «parece seguro que es la imaginación lo que ha distinguido la inteligencia del
gran cientifico, mientras que la especulación ha precedida generalmente a los gran-
des avances en la teoría cientifica»,'?
8. Jerez, M. Elites políticas y centros de extracción en España (1938-1951). Madrid: Centro de

Investigaciones Sociológicas, 1982, pàg. 32.
9. Czudnowski, M. M. "Inrerviewing Polirical Elites in Taiwan". A: Moyser, G.; Wagstaffe,
M. (ed.). Research Methods for Elite Studies. Londres: Alien & Unwin, 1987, pàg. 250.
10. Pitarch, I. E.; Botella, J.; Capo,].; Marcet, J. Partits i parlamentaris a la Catalunya d'avui
(1911-1919). Barcelona: Edicions 62, 1980, pàg. 156.
11. Com diu Miguel Jerez, «prerender caracterizar o explicar una sociedad exclusivamente en
función de sus élires dirigentes resulra excesivo» (jerez, M. Elites políticas y centros de extracción en
España (1938-1951). Madrid: Centro de Invesrigaciones Sociológicas, 1982, pàg. 25).
12. Oahl, R. A. "El rnétodo conductista en la ciencia polírica" . A: Revista de Estudios Políticos.
1964, núm. 134, pàg. 105.
23
Mentre que a la majoria dels països europeus que tenen més tradició de-
mocràtica ja fa molts anys que s'estudien les seves elits polítiques,'! a Espanya
hi ha un gran dèficit d'aquests tipus d'estudis, i els pocs que hi ha són bastant
recents. Hi ha alguns estudis que, amb dificultats i amb moltes limitacions,
s'han dedicat a les elits del passat (com, per exemple, les de la Restauració'? i les
del franquisme)15 i altres, a les elits de la transició democràtica." També tro-
bem estudis sobre elits de partits polítics;'? elits parlamentàries" i elits locals.!?
En canvi, hi ha molt pocs estudis sobre elits polítiques de l'Administració."
Per tant, es pot afirmar «que las élites políticas como objeto de estudio es uno de los
campos menos estudiados dentro de la Ciencia Política, y que si [...] se puede des-
cribiry entender un sistema político a través de las élites que segrega elsistema, el es-
tudio de nuestros gobernantes, en sus distintos niveles, seguramente nos ampliara la
visión que tenemos de nuestro sistema politico», 21
13. Tot i que cal dir que «despite all tbe work on elites one now sees burgeoning in political
science it is relativeIy small in quantity compared to all the work on mass political behavior or com-
pared to non-empirical work in political science» (Eldersveld, S. J. Political Elites in Modern Socie-
ties: Empirical Research and Democratic Theory. Ann Arbor: The University of Michigan Press,
1989, pàg. xi).
14. Així tenim els estudis de Linz, J. J. "Continuidad i discontinuidad de la élite política espa-
ñola: de la Restauración al régimen actual". A: Estudios de Ciencia Política y Sociologia. Homenaje
alproftsor Ollero. Madrid: Grificas Carlavilla, 1972, i de Tuñón de Lara, M. Historia y reaIidad del
poder. Elpodery las «élites» en e!primer tercio de la España del siglo xx. Madrid: Edicusa, 1967.
15. El dos principals estudis són dues tesis doctorals dedicades precisament a les elits franquis-
tes: Viver, C. El personalpolítico de Franco (1936-1945). Barcelona: Vicens-Vives, 1978; Jerez, M.
Elites políticas y centros de extracción en España 1938-1957. Madrid: Centro de Investigaciones So-
ciológicas, 1982. També cal destacar altres obres i articles, com pet exemple: Linz, J. J.; Miguel, J.
de. "Las Cortes Españolas, A: Sistema. 1975, núm. 8 i 9; Suero, T. Los generales de Franco. Barce-
lona: Bruguera, 1975; Baena, M. "La Buroctacia en España", A: lnfòrmación Comercial Española.
1976; Fioravanti, E. "La élite en el poder en la España franquista". A: Negociaciones. 1976, núm. I;
Maestre, J. Procuradores en Cortes, 1943-1976. Madrid: Tecnos, 1977; Beltràn, M. La éIite buro-
crdtica española. Barcelona: Ariel, 1977; Bañón, R. Poder de la Burocracia y Cortes franquistas. Ma-
drid: Instituto Nacional de Administración Pública, 1978; Baena, M. et al. The Spanish National
Elite 1939-1975. Florència: European University Insrirure, 1983; Alvarez, J. Burocraciay poderpo-
lítico en el régimen franquista. (El pape! de los Cuerpos de funcionarios entre 1938 y 1975). Madrid:
Instituto Nacional de Administtación Pública, 1984; Cuenca, J. M.; Miranda, S. "La élite ministe-
rial franquista". A: Revista de Estudios Políticos. 1987, núm. 57, pàg. 107-148.
16. Així, pet exemple: Campo, S.; T ezanos, J. F.; Sanrin, W. "La élite política española y la
rransición a la dernocracia". A: Sistema. 1982, núm. 48.
17. Hi ha obres dedicades a partits polítics amb capítols que fan referència a les seves elits i al-
tres que tenen un contingut específicament referit a aquestes elits: Marcet, J. Convergència
Democràtica de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1984; Colorné, G. El Partit deIs Socialistes de
Ca-talunya. Barcelona: Edicions 62,1989; Tczanos, J. F. Sociologia del sociaIismo español. Madrid:
24
En aquestes paraules de Montserrat Baras hi trobem, doncs, els dos ele-
ments principals que justifiquen aquest treball d'investigació: d'una banda, el
dèficit d'estudis sobre elits polítiques i, sobretot, d'elits polítiques de l'Admi-
nistració, i, d'una altra, la voluntat de conèixer millor el sistema polític català.
Un treball sobre els càrrecs de designació política de l'Administració de la
Generalitat de Catalunya pot ajudar a eixugar aquest dèficit i, al mateix temps,
a comprendre millor els aspectes més rellevants de l'Administració catalana
-«caixa negra» del sistema polític català- i d'aquelles persones que decidei-
xen quotidianament les polítiques públiques que afecten els catalans. A partir,
doncs, d'una anàlisi profunda de les elits polítiques de l'Administració pretenc
endinsar-me en el sistema polític català, ja que «elpersonalpolitico, en un pro-
ceso dialéctico y de retroalimentacién, condiciona y es condicionada por el sistema
político en que nace, se desarrolla, y ayuda a mantenery/o transformars."
Tecnos, 1983; Botella, J.; Capo, J.; Marcet, J. "Aproxirnación a la sociología de los partidos políri-
cos catalanes". A: Revista de Estudios Politicos. 1979, núm. 10; Pitarch, I. E.; Botella, J.; Capo, J.;
Marcet, J. Partits i parlamentaris a la Catalunya d'avui 0977-1979). Barcelona: Edicions 62,
1980.
18. Així, sobte diputats catalans tenim els articles de Pitarch, I. E.; Subirats, J. "Els diputats
del Parlament de Catalunya (1980)". A: Perspectiva Social 1980, núm. 16, i Pitarch, I. E.; Subi-
tats, J. "Los diputades del Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista de Estudios Políticos. 1982,
núm. 26. 1 també l'estudi esmentat de Pitarch, I. E.; Botella, J.; Capo, J.; Marcet, J. Partits i parla-
mentaris a la Catalunya d'avui 0977-1979). Barcelona: Edicions 62, 1980. A més, un dels estudis
més recents és el de Morata, F .Ò« lnstitucionalización y rendimiento político del Esrado Autonó-
mico». A: Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 76.
19. Els darrers estudis sobte elits polítiques locals han estat els següents: Capo, J.; Baras, M.;
Botella, J.; Colomé, G. "La formación de una élire política local". A: Revista de Estudios Políticos.
1988, núm. 59; Capo, J. "La élire política local en España". A: Revista de Estudios Políticos. 1992,
núm. 76; Botella, J. "La galaxia local en el sistema político español", A:. Revista de Estudios Políticos.
1992, núm. 76; Baras, M. "Elites municipales y partidos políticos: 1983". A:. Revista de Estudios Po-
líticos. 1992, núm. 76; Colomé, G. "Comunidades Aurónornas y representación local". A:. Revista
de Estudios Políticos. 1992, núm. 76; Marquez, G. "La transición local en Galicia: continuidad de las
élires políticas del franquismo y renovación de los gobiernos locales", A: Revista de Estudios Políticos.
1993, núm. 80. A més, actualment el professor de ciència política de la Universitat de Barcelona
Jaume Magre està fent un extens treball d'investigació sobre la figura de l'alcalde a Catalunya.
20. Baena, M. et al. "La élite española y la presencia en ella de los burócratas", A: Documenta-
ción Administrativa. 1984, núm. 200, pàg. 73-131. Un interessant estudi sobre els alts càrrecs de
l'Administració catalana és el d'Alfonso Bozzo, A. "Los 'altas cargos' de la Generalitat: ¿adminis-
tradores o polïricos?". A: Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 25.
21. Baras, M. "Las élires políricas". A: Revista del Centro de Estudios Constítucionales. 1991,
núm. 10, pàg. 24.
22. Pitarch, I. E.; Subirats, J. "Los dipurados del Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista
de Estudios Políticos. 1982, núm. 26, pàg. 128.
25
Des de les primeres eleccions autonòmiques de l'any 1980, l'Administració
catalana està dirigida per la coalició Convergència i Unió (CiU), formada per
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Ca-
talunya (UDC), i el president del Govern català sempre ha estat el mateix:
Jordi Pujol, líder del principal partit de Catalunya (CDC). La preeminència
extraordinària de la figura de Jordi Pujol no només es pot percebre en la direc-
ció del partit i de la coalició, sinó també en la direcció del Govern i, en conse-
qüència, de l'Administració. A més, en els quinze anys que han passat des d'aque-
lles primeres eleccions, l'estabilitat governamental i la preeminència de Jordi
Pujol s'han anat enfortint, sobretot gràcies als resultats obtinguts per CiU en
les eleccions autonòmiques del 1984, del 1988 i del 1992, en les quals va acon-
seguir la majoria absoluta dels diputats del Parlament de Catalunya. Aquestes
successives majories absolutes també han portat com a conseqüència una pèr-
dua de protagonisme polític del Parlament i un augment del protagonisme po-
lític de l'Administració catalana, la qual s'ha convertit en l'eix principal sobre el
qual gira el sistema polític català.
La trajectòria política de Jordi Pujol es pot resumir en quatre fases: «fer
país», «fer política», «fer partit» i «fer govern-." Les dues primeres s'inicien
abans de la constitució de CDC com a partit polític (el febrer del 1976) i les
dues últimes, després d'aquell moment. Així, la fase de «fer país» s'inicia als
anys cinquanta i pretén defensar la cultura, la llengua, la història i les tradicions
de Catalunya. La de «fer política» es va iniciar ara fa vint anys (el novem-
bre del 1974) amb la fundació de CDC com a moviment polític per defensar
tot allò que englobava el «fer país». La de «fer partit», que va començar el febrer
del 1976, quan CDC es va convertir en partit polític, tenia com a objectiu
construir una sòlida organització interna del partit, elaborar un programa polí-
tic i impulsar-ne la projecció a la societat catalana. I, finalment, en la fase de
«fer govern», que neix després de la primera victòria electoral de CiU en les
eleccions autonòmiques del 1980, es pretén aplicar, des del capdamunt de les
institucions públiques, el programa polític del partit. Jordi Pujol sempre ha
entès aquestes fases de forma acumulativa.ê" com una suma de nous compro-
misos: primer es volia una acció social per «fer país», posteriorment es volia «fer
país» des la política, més endavant es volia "fer país» i «fer política» des del par-
tit i, actualment, es vol «fer país», «fer política» i «fer partit» des del Govern i
23. D'aquestes quarre fases, les tres primeres van ser explicirades pel mare ix Pujol, mentre que
la darrera. seguim la rerminologia pujoliana, l'anomeno "fer govern".
24. Pujol, J. Una política per Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1976, pàg. 15 i 16.
26
•
,
des de l'Administració. Es, doncs, aquesta fase de «fer govern», la qual com-
porta també «fer Administració», és a dir, construir i desenvolupar l'Adminis-
tració catalana, la que m'ha interessat analitzar des de la perspectiva de les per-
sones que la dirigeixen: les elits polítiques de l'Administració.
En gairebé tots els estudis recents sobre elits polítiques s'adverteix de l'obs-
curitat del tema, de l'enorme dificultat per a l'obtenció de dades i de la provi-
sionalitat o precarietat de les investigacions. I és que l'estudi en profunditat
d'elits polítiques no és fàcil, ja que vol dir estudiar persones amb noms i cog-
noms que tenen poder i que no el volen perdre. La prova més clara d'aquesta
dificultat és que hi ha molt pocs estudis que es dediquin a fer una anàlisi ex-
haustiva sobre algun tipus d'elit política. Així, els aspectes que més s'han abor-
dat en aquests treballs són aquells que fan referència a dades sòcio-dernogràfi-
ques i, en alguns casos, a dades sobre la carrera professional. A més, en el cas de
les elits polítiques de l'Administració la dificultat és encara més gran i l'abast
més reduït. 25 En aquest estudi, que tampoc ha estat lliure de dificultats, he in-
tentat anar més enllà de la consecució d'aquestes dades.
He dividit el treball en sis capítols. En el primer detallo l'objecte d'estudi i
la metodologia utilitzada per abordar-lo. En el segon situo l'objecte d'estudi en
el marc en el qual actua, és a dir, analitzo quines són les funcions que tenen as-
signades el alts càrrecs dins de l'estructura de l'Administració catalana i la seva
repercussió. Després d'aquesta part introductòria, comença l'estudi sobre el
perfil dels alts càrrecs. Així, el tercer capítol fa referència a l'anàlisi sòcio-de-
mogràfica dels alts càrrecs. He considerat que començar per aquesta part és la
millor manera de presentar els alts càrrecs: saber quines són les seves dades
d'identitat personal, quina és la seva formació acadèmica, quins són els seus
antecedents familiars i quines són les seves principals actituds. En el quart capí-
tol, sobre la formació i l'opinió polítiques dels alts càrrecs, s'incideix en un dels
vessants més importants d'aquest tipus de càrrecs: el vessant polític. En aquest
capítol se n'analitzen els antecedents polítics familiars i personals, la filiació
política, el grau de militància i la percepció que tenen de la política catalana i
dels agents polítics i socials que hi actuen. El cinquè capítol és el de la formació
25. Pel que fa precisament a l'esrudi de les elirs políriques de l'Administració, Rafael Jiménez
Asensio diu que "un problema adicional que se planten es el de la escasa fiabilidad de los datos sobre
esta materia: cuestión que se complica por la existencia de un cierto esoterismo en la Administración en
torno a todo lo que se refiere a este tema. Es como si existiera un pudor o vergüenza a mostrar la realidad
a los ojos de la opinión pública» (jiménez Asensio, R. "Adminisrración y empleo público en la co-
munidad autónoma del País Vasco: un balance". A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de
Autonomia del País Vasco. Oñati: HAEE/IVAP, 1991, vol. III. pàg. 1393).
27
professional, la definició dels diversos càrrecs polítics de l'Administració i les
«actituds administratives» dels alts càrrecs. Després de conèixer el seu per-
fil sòcio-demogràfic i polític, passo a estudiar-ne el perfil professional. Entro,
doncs, a tractar qüestions relacionades amb l'Administració i, més concreta-
ment, amb les característiques professionals de les persones que accedeixen a
un càrrec polític de l'Administració. Finalment, el sisè i últim capítol és el que
fa referència al funcionament de l'Administració catalana des de la perspectiva
dels alts càrrecs. No pretenc conèixer detalladament aquest funcionament,
sinó només la visió global que en tenen els alts càrrecs, els canvis que hi intro-
duirien i, més concretament, com perceben el procés decisional i els conflictes
de dins i fora de l'Administració. A més, dins del capítol sisè dedico un apartat
a analitzar l'agenda dels alts càrrecs i un altre, a les relacions entre la política i
l'Administració.
En qualsevol treball de l'envergadura d'una tesi doctoral, com aquest,
són moltes les persones que, directament o indirectament, amb més o menys
intensitat, hi col-laboren. Com que enumerar-les totes no és fàcil, només vull
destacar aquelles que he sentit més a prop, a qui agraeixo més el seu suport.
En primer lloc, el professor Isidre Molas, el qual va dedicar una part del seu
temps a llegir i comentar la redacció provisional d'alguns dels capítols
d'aquest treball. La seva admirable, àmplia i alhora profunda polivalència in-
tel-lectual sempre m'ha estat d'una gran ajuda. En segon lloc, el professor
Jaume Magre, amb qui he compartit moltes hores de treball i amb qui he dis-
cutit sobre qüestions metodològiques i teòriques, i sobre tot el que envolta
les elits polítiques catalanes. El fet d'estudiar parcel-les diferents d'un mateix
camp d'estudi, el de l'elitisme polític català, ha fet, sense cap dubte, més
apassionant i enriquidor el nostre diàleg. En tercer lloc, el meu director de
tesi, el professor Jordi Capo, el qual des que vaig entrar al món universitari
fins avui no ha deixat mai d'esperonar-me en la meva recerca ni ha deixat mai
d'escoltar i respondre tots els dubtes i interrogants que li he plantejat. Les se-
ves observacions han donat més fortalesa a la tesi i, de retruc, ha anat forjant
la meva formació acadèmica. En quart lloc, vull expressar el meu profund
agraïment a Neus Nogué, ja que sense la seva col-laboració quotidiana (com
a lingüista, com a parella i com a mare dels meus fills) simplement no hauria
pogut fer aquest treball.
Hi ha diverses institucions que m'han ajudat a eixugar una bona part de les
despeses d'aquest treball d'investigació. El Departament d'Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya i l'Anglo-Catalan Society em van atorgar una beca
Batista i Roca per a una estada de quatre mesos com a research scholar a la Lon-
don School of Economies and Political Science. Posteriorment, també vaig re-
28
bre una beca de l'Escola d'Administració Pública de Caralunya i, més enda-
vant, les col-laboracions econòmiques de la Universitat de Barcelona i de l'Ins-
titut de Ciències Políriques i Socials em van permetre poder explicar a col-le-
gues d'altres països el meu treball d'investigació i alhora conèixer la seva
activitat empírica en el camp de l'elitisme polític. Això es va produir en el 22è
Congrés de l'European Consorrium for Political Research, celebrat a Madrid
l'abril del 1994, i en el 16è Congrés Mundial de la International Political
Science Association, celebrat a Berlín l'agost del mateix any.
Finalment, haig d'agrair totes aquelles observacions i suggeriments que em
van fer els membres del tribunal que van valorar aquesta tesi doctoral. Concre-
tament, els professors Isidre Molas (president), Carlos Alba, Mariano Baena,
Joan Botella i Pere Vilanova.
29
1. OBJECTE D'ESTUDI I METODOLOGIA
1.1. Objecte d'estudi
L'objecte d'estudi d'aquest treball d'investigació són els alts càrrecs de

l'Administració de la Generalitat de Catalunya. La Llei 13/1989, de 14 de de-
sembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració, en
l'article 5.3 diu: «Són alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat els Secre-
taris Generals i els Directors Generals». Per tant, l'univers que estudiaré són els
secretaris generals i els directors generals dels diversos departaments de l'Admi-
nistració catalana, els quals se situen entre els consellers (que, juntament amb
el president del Govern, són les elits governamentals) i els subdirectors generals
(que, juntament amb els caps de servei, els cap de secció i els caps de negociat,
són les elits funcionarials) (quadre 1). Uns i altres són càrrecs de designació po-
lítica, com els «funcionaris polítics» weberians, I és a dir, són càrrecs de la con-
fiança política d'aquells que els proposen (el conseller) i els nomenen (el Con-
sell Executiu), els quals poden proveir-los discrecionalment sense que hi hagi la
necessitat que siguin funcionaris (no es demana, doncs, cap requisit ni cap co-
neixement específic).
En qualsevol administració hi ha, pocs o molts, càrrecs de designació polí-
tica i això és així perquè «la Administración pública no es otra cosa (al margen de
su relativa autonomía institucional y de su cardcter de poder publico) que un ente
instrumental al servicio de una estructura gubernamental. Dicho en palabras mas
1. Weber, d'acord amb una disrinció que fa la legislació prusiana, disringeix dues caregories: el
funcionaris professionals i els funcionaris "polítics": "los fimcionarios 'politicos' en el sentida propio
del vocablo se distinguen por lo regular externamente por el hecho de que se les puede tramjèrir y despe-
dir. o por lo menos, 'poner a disposiciàn', en cualquier momento» (Weber, M. Economia y Sociedad.
Mèxic: Fondo de Culrura Econòmica, 1987, pàg. 1070; Weber, M. El político y el cirntifico. Ma-
drid: Alianza, 1986, pàg. 107).
31
llanas: todo Gobierno tiene su Administracióny toda Administración su Gobierno.
[...] El Gobierno (toda Gobierno) tiene entre sus funciones la de dirigir la Admi-
nistración Pública. Y una manifestación importante de esafunción de dirección es,
sin duda, la de proveer libremente determinades puestos de la estructura adminis-
trativa, quepor lo común coinciden con lo quepodemos denominar "alta Adminis-
traciàn» "(zona que vendría a identificarse grdficamente con la ocupada por los
"altas cargos"y por elpersonal de confianza polltica)», 2 La facultat per nomenar
lliurement els alts càrrecs «n à rien d'antidémocratique: les ministres, responsables
de la mise en oeuvre de la politique définie ou approuvée par les representants du
peuple, doivent pouvoir compter sur la loyauté sans défaillance de leurs collabora-
teurs immediats qui, situés au sommet de la hiérarchie administratiue, ont autorité
sur l'ensemble des services du département ministériel concemés? «En eftcto, uno
de los motivos que se barajan para justificar la designación política de determina-
dos puestos en la Administración, es que debe existir una sintonía efectiva en-
Quadre 1. Estructura de l'Administració catalana
cap de l'Administració president

elits
governamentals
cap del departament consellers
secretaris generals
elits càrrecs de
polítiques de designació
l'Administració política
directors generals
càrrecs de
lliure subdirectors generals
elits designació
funcionarials caps de servei
funcionaris caps de secció
caps de negociat
2. Jiménez Asensio, R.; Mesa del Olmo, A. La libre designación en la fimción pública uasca. Bil-
bao: Manu Robles-Arangiz Institurua, 1993, pàg. 19.
3. Lochak, D. "La Haure Adminisrration à l'épreuve de l'alrernance". A: Birnbaum, P. Les éli-
tessocialistes au pouvoir (J 981-1985). París: Presses Universiraires de France, 1985, pàg. 163.
32
tre el Gobierno y los escalones dirigentes de la Administración. Sintonía que, se
piensa, se vería rota si la cobertura de esos puestos se realizara mediants criterios
estrictamenteprofesionales (por un sistema de carrera)», 4 Al mateix temps, el fet
de dependre d'altres persones «conduce a una situación de estabilidad condi-
cionada del titular del órgano o asesor respectiuo, con las secuelas lógicas de de-
pendencia tanto de la situación política general como del entorno concreto en el
que desarrolla sus tareas (cese delpolítico del que depende, pérdida de confianza,
relaciones enconadas horizontal o uerticalmente, etc.)»? I, finalment, hi ha qui
considera que aquesta relació de confiança política també pot ser un bon sis-
tema «o cauce de colocación de clientelaspolíticas porparte delpartida opartidos
que apoyan al Gobierno-."
Els alts càrrecs són nomenats per decret, i «con dicho nombramiento por De-
creto nos encontramos con la barreraformal que separa a estegrupo de personas del
personal burocrdtico e incluso de la élite burocrdticas.' És per això que s'han
exclòs del treball els subdirectors generals, els quals són càrrecs de lliure desig-
nació i, per tant, han de ser funcionaris. B I també s'han exclòs altres alts funcio-
naris de l'Administració catalana (caps de servei, caps de secció i caps de nego-
ciat), els quals tampoc són elits polítiques de l'Administració, malgrat que la
4. ]iménez Asensio, R. "Política y Administración: los puestos de designación política en las

administraciones públicas", A: Revista Varca de Administración Pública. 1992, núm. 32, pàg. 75.
5. ]iménez Asensio, R. "Administración y empleo público en la comunidad autònoma del
País Vasco: un balance". A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomia del País Varco.
Oñati: HAEE/IVAP, 1991, vol. Ill, pàg. 1390.
administraciones públicas". A: Revista Vasca de Administracion Pública. 1992, núm. 32, pàg. 77.
7. Alfonso, A. de. "Los 'alros cargos' de la Generalitat: ¿administradores o polfricos?". A: Re-
vista de Estudios Políticos. 1982, núm. 25, pàg. 86.
8. La qual cosa no vol dir que no es puguin fer servir criteris polítics per nomenar-los, com ho
manifesta Alejandro Nieto (Nieto, A. "La Administración y la burocracia del Estado en la década de
los ochenta". A: Revista Varca de Administración Pública. 1985, núm. 13, pàg. 180). Com assenyalen
Rafael ]iménez Asensio i Adela Mesa, els càrrecs de lliure designació són «taly como prevé la legislación
sobrejimcionarios públicos, aquellos puestos de la Administración que, debiendo estar clasificados con ese
caràcter en las relaciones de puestos de trabajo y previa conuocatoria pública al ejecto, se proveen discrecio-
nalmente por el Gobierno o autoridades inJeriores entre jimcionarios de carrera», «Se trata también, en
uerdad; de una designación política, pero entre un circulo especifico de candidates (lo que mucbas veces
conlleua el que las presonar elegitlas lo sean por sus conocimientos profesionales, mds que por su adscripcion
partidocrdtica}•. «La libre designación presume, por tanta, una cierta sintonia política o al menos, cierta
ajinidadentre quien designa y quien es designada, dando pie a que se entable una relacion de lealtad cuya
quiebra puede llevar aparejado el cese del júncionario en el puesto>' (jiménez Asensio, R.; Mesa del
Olmo, A. La libre designación en la júnción pública uasca. Bilbao: Manu Robles-Arangiz Institutua,
1993, pàg. 20, 69). És per això que en els càrrecs de lliure designació cal parlar de politització relativa.
33
seva influència en la presa de decisions polítiques és clarament superior a la
9
d'altres funcionaris de categoria inferior.
A la resta de comunitats autònomes espanyoles també trobem diversos cà-
rrecs que, seguint el model de l'Administració central, se situen entre els con-
sellers i els subdirectors generals. El nombre d'aquests càrrecs i la seva deno-
minació varien segons la comunitat autònoma. Com es pot veure en el quadre
següent, 10 hi ha vice-consellers, subsecretaris, secretaris generals, secretaris ge-
nerals tècnics, secretaris tècnics, directors generals, directors regionals, direc-
,
tors, etcetera.
Quadre 2. Càrrecs de designació política en les diverses comunitats autò-

nomes
Andalusia vice-consellers secr. generals tècnics dir. generals

11
Aragó
I I directors generals
1 . .,
Astúries vice-consellers secretans recrues directors generals
12
Balears secretaris generals tècnics directors generals
Canàries vice-consellers secr. generals tècnics directors generals

13
Cantàbria secretaris generals tècnics directors regionals
Castella-La Manxa vice-consellers secr. generals tècnics dir. gen.
Castella i Lleó secretaris generals directors generals
Catalunya secretaris generals directors general
Extremadura secretaris generals tècnics directors generals
Galícia secretaris generals secr. generals tècnics dir. generals

14
Madrid vice-consellers secr. generals tècnics directors generals
15
Múrcia secretaris generals directors generals
I Navarra I directors generals I

16
La Rioja secretaris generals tècnics directors generals
17
País Basc vice-consellers secretaris generals directors
València subsecretaris directors generals
34
Els secretaris generals i els directors generals no són els únics càrrecs de de-
signació política de l'Administració catalana, la qual cosa em permet afirmar
que l'Administració catalana, a diferència de les administracions que segueixen
el «model Whitehalh>,18 és una administració formalment polititzada: 19 hi ha
una àmplia zona de càrrecs de designació política dins de l'estructura piramidal
administrativa. Cal justificar, doncs, per què s'estudien els secretaris generals i
els directors generals i es deixen al marge altres càrrecs que també són designa-
ció política, de confiança política, no funcionarials, entre els quals es poden
destacar els següents: càrrecs amb rang assimilat a secretari general o a director
general, directors de serveis, caps de gabinet i assessors.
9. Així, per A1fio Mastropaolo, «ne/la nuoua uersione di burocrazia tia un lata si colloca una
massa impiegatizia [ortemente dequalificat», anche per il difJòntÚrsi di procedure automatizzate,
racchiusa in un apparato ipertrofico ed utilizzata altresí come massa di manoura afini di stabilizza-
zione sociale e politica, mentre, dal lato opposto, sta una ristretta oligarchia di ueri epropri professio-
nisti della política, che, pur sprofondati nell'anonimato, si sono accaparrati fondamentali responsa-
bilità decisionali e sono cosi in grado di interloquire direttamente e tia pari a pari con gli altri settori
delpersonale politico, con chi controlla ilpotere economico, coi uertici dei sindacati- (Masrropaolo, A.
Saggio sulprofessionismo politico. Milà: Franco Angeli, 1984, pàg. 103). No obstant això, qualse-
vol funcionari pot arribar a influir, poc o molt, en la presa de decisions polítiques, ja que «as soon
as it is recognized that policyformation is a lengthy proms in which all administrators, whetherpoli-
ticians or civil seruants, must play a part, the role ofciuil seruants in tbe "politics" ofa country appe-
ars considerable- (Blondel, J. Voters, Parties, and Leaders. Harrnondsworth: Penguin Books Lrd.,
1974, pàg. 184-185).
10. Aquest quadre s'ha elaborat a partir de l'estudi de Rafael Jiménez Asensio sobre els llocs de
designació política en les administracions públiques (jiménez Asensio, R. "Política y Administra-
ción: los puestos de designación política en las administraciones públicas". A: Revista Vasca de Ad-
ministracion Pública. 1992, núm. 32, pàg. 90-91).
11. Són càrrecs de lliure designació i, per tant, han de ser funcionaris.
12. Tors tenen el mateix nivell jeràrquic.
13. Tots dos ripus de càrrecs tenen el mateix nivell jeràrquic i són càrrecs de lliure designació.
14. Els directors generals han de ser preferentment funcionaris.
15. També hi ha secreraris sectorials.
16. Tors tenen el mateix nivell jeràrquic.
17. Els secretaris generals tenen rang de vice-consellers.
18. Malgrat que des de fa temps la Gran Bretanya ha estat el símbol per cxccl-lència d'una
funció pública apolítica, vegeu també: Forcin, Y. "La fin du 'Civil Service' apolitique et fermé?". A:
Pouuoirs. 1986, núm. 37, pàg. 71-86; Lee, M. "Foncrionnernenr du Gouvernemenr et róle du Pre-
mier ministre sous Mme Tharcher". A: Pouvoirs. 1986, núm. 37. pàg. 45-57.
19. El que Rafael Jiménez Asensio i Adela Mesa anomenen "politització estructural" (jirnénez
Asensio, R.; Mesa del Olrno, A. La libre designaciàn en la fimción pública uasca. Bilbao: Manu Ro-
bles-Arangiz Institurua, 1993, pàg. 21). Sobre els conceptes de politització fòrmali politització ma-
terial, vegeu: Matas, J. Public Administration and the Recruitment o/Political Elites: Formal and
Material Politicization in Catalonia. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials, 1995.
(Working Papers, núm. 104).
35
Al meu entendre, els secretaris generals de cada departament i els directors
generals que són al capdamunt d'una direcció general són els càrrecs polítics
que més participen en l'elaboració de polítiques dins dels seus respectius de-
partaments i els que més influeixen en el disseny de l'estructura administra-
riva." Pel que fa als directors generals, aquests són els que dirigeixen política-
ment les diverses divisions sectorials que hi ha en els catorze departaments de
l'Administració catalana i, per tant, l'exercici de les seves funcions incideix
clarament en les polítiques que es porten a terme a Catalunya. Els secretaris
generals, els quals són la segona autoritat dels departaments, són, com inten-
taré demostrar més endavant, els que més incideixen en la direcció quoti-
diana dels departaments i no només hi incideixen des del punt de vista tècnic,
com es desprèn de la regulació de les seves funcions, sinó que també hi tenen
una gran influència política. Així doncs, per justificar-ne l'estudi, ja es pot an-
ticipar que els secretaris generals i els directors generals són els que porten el
pes polític de l'Administració de la Generalitat. A més, uns i altres formen
part de l'estructura administrativa i, fins i tot, la conformen, ja que no només
es pot dir que aquesta estructura té com a fonaments les diverses secretaries
generals i direccions generals, sinó que els seus titulars s'encarreguen de de-
senvolupar-la. La resta de càrrecs de designació política, amb algunes excep-
cions, no tenen tant de protagonisme ni en la direcció política ni en l'estruc-
tura de l'Administració.
Les persones que ocupen un càrrec assimilat al de secretari general (com, per
exemple, el secretari general d'Esports o el vice-president executiu del Comitè
Assessor per a l'Estudi de l'Organització de la Generalitat de Catalunya) no
participen en el Consell Tècnic, que és la reunió setmanal que fan els secretaris
generals dels diversos departaments i que és d'una gran importància política, ni
tampoc assumeixen les funcions que l'article 13 de la Llei 13/1989 assigna als
secretaris generals. Acostumen a ser càrrecs que estan assimilats al rang de se-
cretari general per les funcions que específicament els són encomanades i, so-
bretot, per les persones que els van ocupar per primer cop, les quals, per la seva
personalitat, van elevar
,
el rang d'un càrrec que potser hauria d'haver tingut el
de director general. Es per això que, tots aquells càrrecs que tenen un rang equi-
valent al de secretari general i no assisteixen al Consell Tècnic ni tenen les fun-
cions de l'article 13 de la Llei 13/1989, no han estat inclosos en aquest treball
20. Així ho considera ram bé ]íménez Asensio, R. "Administración y empleo público en la Co-
munídad Autònoma del País Vasco: un balance". A: Autors díversos. Estudios sobre el Estatuto de
Autonomia del País Vasco. Oñati: HAEE/IVAP, 1991, vol. III, pàg. 1388.
•
36
d'investigació. L'única excepció és el secretari general de la Presidència, que
poques vegades assisteix al Consell Tècnic i que té unes funcions que s'assimilen
més a les d'un conseller, i que, en canvi, he inclòs en l'estudi per la seva inqüestio-
nable rellevància política, no només dins del Departament de la Presidència
sinó també en tota l'Administració catalana. Finalment, pel que fa al director
general de la Funció Pública, que té rang de secretari general, també s'ha inclòs
en el treball, però no dins del grup dels secretaris generals sinó dins del grup
dels directors generals, ja que no assisteix al Consell Tècnic, és al capdamunt
d'una direcció general i assumeix les funcions que s'assignen als directors gene-
rals.
Els que tenen un càrrec assimilat al de director general (directors d'entitats
autònomes, d'instituts i d'escoles de l'Administració, directors d'àrea del Servei
Català de la Salut, etcètera), malgrat estar vinculats a un departament, acostu-
men a ser persones poc vinculades al funcionament quotidià del departament,
amb una activitat que té un elevat grau d'independència respecte de l'estruc-
tura departamental, i/o són càrrecs que dirigeixen una àrea molt limitada de
1
l'Administració que no ha aconseguit la categoria de direcció genera1.2 No
obstant això, aquí també trobem alguna excepció, és a dir, alguns càrrecs amb
rang equiparat al de director general que, per la seva importància i per la seva
gran vinculació amb el departament, també he inclòs en aquest estudi:
- El director del Gabinet Jurídic Central del Departament de la Presidèn-
cia, que és l'òrgan directiu de tots els assumptes d'assessorament jurídic i con-
tenciosos amb interessos de l'Administració de la Generalitat i que té un fun-
cionament i una estructura molt similars als d'una direcció general.
- Els gerents de la Gerència en Matèria de Protecció Civil i de la Gerència
de Seguretat Vial del Departament de Governació. Des de la secretaria general
del mateix departament em van recomanar que també es tinguessin en consi-
deració per la seva importància política i per la seva vinculació i participació en
l'estructura del Departament.
- L'interventor general del Departament d'Economia i Finances, que
s'encarrega de la comptabilitat pública i de fiscalitzar els actes, documents i ex-
pedients de tipus econòmic, a més de participar directament en la negociació
del pressupost.
- El director de l'Institut Català de la Salut del Departament de Sanitat i
Seguretat Social, que és sense cap dubte l'institut més important d'aquest de-
partament i, fins i tot, de l'Administració catalana.
21. A més, cal dir que és una tasca realment difícil aconseguir saber quants càrrecs hi ha a l'Ad-
ministració catalana amb rang equivalent al de directot general.
37
Quant als directors de serveis (tot i que seria més correcte parlar en singular per-
què en el moment de fer l'estudi només n'hi havia un en tota l'Administració cata-
lana), també tenen rang de director general. La figura del director de serveis va ser
creada (envoltada de polèmica) per la Llei 13/1989, amb l'objectiu de descarregar de
funcions tècniques els secretaris generals dels «rnacrodepartaments», És doncs, una
figura que té un perfil eminentment tècnic, que participa molt poc en l'elaboració
de polítiques dins del departament i que actualment és pràcticament inexistent en
l'Administració caralana. És per això que tampoc s'ha inclòs en aquesta investigació.
La figura del cap de gabinet és realment sorprenent. La seva regulació és
gairebé inexistent i poc precisa, la qual cosa comporta que hi hagi una gran he-
terogeneïtat entre les persones que ocupen aquest càrrec. N'hi ha uns -pocs-
que tenen molt de poder (poder polític) dins del departament, que constant-
ment despatxen amb el conseller i que exerceixen una notable influència polí-
tica en els seus departaments. N'hi ha d'altres -la majoria- que són només
un simple secretari particular del conseller o que es limiten a fer de relacions
públiques, sense cap pes ni influència polïtics." A més, cal dir que no tots els
consellers tenen caps de gabinet: no és una figura preceptiva com, posem per
cas, la del secretari general. I fins i tot a vegades es dóna la paradoxa que alguns
alts càrrecs que pertanyen a departaments on hi ha cap de gabinet es pensen
que no n'hi ha, i també passa a la inversa, és a dir, hi ha alts càrrecs que pertan-
yen a departaments on no hi ha cap de gabinet i que, en canvi, sabrien assenya-
lar-lo amb el dit.B Com és fàcil d'entendre, una figura com aquesta, que ni de
bon tros s'assembla a la figura del director de gabinet de França.ê" difícilment
es pot incloure en un estudi sobre elits polítiques de l'Administració.
22. Alfonso de Alfonso Bozzo justifica el poc pes o, fins i tot, la inexistència dels gabinets dels
consellers amb l'absoluta llibertat en el nomenament de secretaris generals i directors generals, la
qual cosa no fa necessària la preeminència dels gabinets (Alfonso, A. de. "Los 'alros cargos' de la Ge-
neralirat: ¿administradores o políticos?". A: Revista de Estudios Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 86).
23. En capítols posreriors podrem comprovar l'heterogeneïtat que hi ha entre els caps de gabi-
net i la manca de definició del perfil d'aquesta figura.
24. Per percebre la importància d'aquesta figura vegeu: Gregoire, R. "Los problemas de la tec-
nocracia y el papel de los expertos". A: Revista de Estudies Politicos. 1963, núm. 131, pàg. 162; Ve-
del, G. "Los problemas de la tecnocracia en el mundo moderno y el papel de los expertos", A: Re-
vista de Estudios Pollticos. 1963, núm. 131, pàg. 180-181; Siwek-Pouydesseau, J. Le personnel de
direction des ministères. París: A. Colin, 1969; Siwek-Pouydesseau, J. "Les cabinets ministériels". A:
Institut Français des Sciences Administratives. Les Superestructures des Administrations Centrales. Pa-
rís: Edicions Cujas, 1973, pàg. 27-47; Su1eiman, E. N. Politics, Pou/er. and Bureaucracy in France,
Princeton (Nova [ersey). Princeton Universiry Press, 1974, pàg. 181-200; Thuillier, G. "Lechefde
cabinet du ministre". A: La Reuue Administratiue. 1981, núm. 204, pàg. 587-590; Thuillier, G. Les
cabinets ministériels. París: Presses Universiraires de France, 1982, pàg. 16; Dreyfus, F. "Les cabinets
38
Finalment, pel que fa als assessors, el desconcert és absolut." És del
tot impossible saber quants assessors hi ha a l'Administració catalana." i
encara més difícil saber qui són. En uns casos se sap que hi ha un assessor
sobre una determinada qüestió però no la persona, amb nom i cognoms,
que assessora; en altres casos, se sap que hi ha una persona que és assessora
d'un departament i, en canvi, no s'aconsegueix saber de què és assessora,
i, fins i tot, en alguna ocasió hi ha hagut assessors que no han arribat a sa-
ber mai de què han estat assessors." El càrrec d'assessor a l'Administra-
ció catalana, que quasi sempre té funcions que poden ser perfectament
assumides pels mateixos directors generals o per alts funcionaris del de-
partament, sovint s'ha considerat una espècie de «cementiri d'elefants»,
en el sentit que molts dels que han arribat a ser assessors anteriorment han
tingut algun càrrec de responsabilitat política (de secretari general o de
director general) dins de l'Administració i que se'ls ha donat el càrrec
d'assessor per recompensarlos o perquè tinguin un final feliç des del punt de
ministériels: du polirique à la gesrion administrative", A: Birnbaum, P. (ed.). Les élites socialistes

au pouvoir. París: Presses Universitaires de France, 1985, pàg. 87-104; Carcassone, G. "Typolo-
gie des cabinets". A: Pouuoirs. 1986, núm. 36, pàg. 90; Rigaud, J. "Pouvoir et non-pouvoir du
ministre". A: Pouvoirs. 1986, núm. 36, pàg. 10; Leernans, A. F. "La carrière dans la Fonction
publique: évolution recenre dans les pays européens". A: Revue Internationale des Sciences Admi-
nistratives. 1987, núm. i, pàg. 84; Nak-in, S. Les ministres de la Ve République Française. París:
Libraire Générale de droit et de jurisprudence, 1988, pàg. 174; Pfisrer, T. "L'usurparien de
pouvoir des cabinets ministériels". A: Le débat. 1988, núm. 52, pàg. 32-40; Quermonne, J. L.
L'organització administrativa de l'Estat. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Cata-
lunya, 1993,pàg. 57-60.
25. Aquest desconcert també el trobem, per exemple, a l'Administració espanyola (Nieto, A.
"La Adrninisrración y la burocracia del Esrado en la década de los ochenta". Revista Vasca de Admi-
nistración Pública. 1985, núm. 13, pàg. 180).
26. Això també passa a l'Administració d'altres comunitats aurònomes (Jiménez Asensio, R.
"Política y Administración: los puestos de designación política en las administraciones públicas".
A: Revista Vasca de Administración Pública. 1992, núm. 32, pàg. 91; Jiménez Asensio, R.; Mesa del
Olmo, A. La libre designación en la fimción pública vasca. Bilbao: Manu Robles-Arangiz Institutua,
1993, pàg. 47). I també en altres administracions estrangeres. Així, Ezra N. Suleiman reconeix que
«it is often difficult to know the exact number o/members that a minister bring into bis cabines (Sulei-
rnan, E. N. Politics, Pouier, and lJ'ureaucracy in France. Princeton (Nova jersey): Princeton Univer-
siry Press, 1974, pàg. 188).
27. Adela Mesa defineix la figura dels assessors de la manera següent: «Se traia de personal al
margen de la !inea [erdrquica de los cargos de designación, realizan trabajos atípicos contribuyendo, en
definitiva, a la burocratización --en elpeor sentida del término-- de la Administraciàr» (Mesa del
Olmo, A. "Crisis fiscal y determinación de las rettibuciones a los altes cargos de la administra-
ción", A: Inguruak. 1992, núm. 7, pàg. 181). Des del meu punt de vista, però, posats a no fer, n'hi
ha molts que ni contribueixen a l'esmentada burocratització.
39
vista professional." És per això que a mesura que han anat passant els anys i,
per tant, ha anat augmentant el nombre d'ex-càrrecs de designació política,
nombre d'assessors s'ha anat multiplicanr.ê? Es pot dir que, en teoria, la princi-
pal funció d'un assessor a l'Administració és assessorar sobre determinades
qüestions persones que, també teòricament, les haurien de conèixer, és a dir,
que els assessors en algunes ocasions quan assessoren- el que fan és eixugar
el desconeixement sobre determinats aspectes que tenen els secretaris generals i
els directors generals. 30 Per tant, un paràmetre per percebre aquest desconeixe-
ment podria ser el nombre d'assessors que els rodegen, i potser és per això (i per
la funció de «cementiri d'elefants») que sovint no es vol fer públic quants i
quins assessors hi ha en els departaments." Però també és cert que aquells que
tenen responsabilitat política dins dels departaments no ho abasten tot i que en
qüestions molt especialitzades, molt puntuals i molt conjunturals, requereixen
28. Això no passa només a Catalunya. Així, per exemple, «l'administration grecque comptait
uneplétbore de comités et de conseils dant les missions auraient très bien pu être assumées par le person-
nel titulaire. Les membres de ces comitès et conseils étaient rémunérés et les nominations étaient souuent
une manière de remercier des amis politiques» (Vernardakis, G.; Papastathopoulos, C.D. "La haure
foction publique en Grèce". A: Reuue Internationale des Sciences Administratives. 1990, núm. I,
pàg. 731).
29. Així ho fa notar també Rafael [iménez Asensio, el qual, a més, observa com els pas d'un
govern monocolor a un govern de coalició també multiplica el nombre d'assessors (jiménez Asen-
sio, R. "Adrninisrración y empleo público en la comunidad autònoma del País Vasco: un balance".
A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomia del Pals Vasco. Oñari: HAEE/IVAP,
1991, vol. III, pàg. 1388, 1397). Sobre això Adela Mesa dóna les següents dades aproximades: «la
figura de los asesores ha pasado de los 9 que contaba elgobierno monocolor del PNVen 1986 a 58 du-
rante elgobierno de coalición PNV/PSOE (datos de 1990);Y a los 85-87 que presentaba el tripartito
PNV/EAlEE. En la actualidad, con el gobierno PNV/PSOE/EE, superan el centenar» (Mesa del
Olmo, A. "Crisis fiscal y determinación de las retribuciones a los alros cargos de la administra-
ción".A:lnguruak. 1992,núm.7,pàg. 181).
30. « Yes que los colaboradores personales delgobemante, en lugar de limitarse a ayudarle apemar
y a filtrarle una infòrmación seleccionada, tienden a tomar decisiones por su roenta, suplantando -y
en toda caso, duplicando-- a los administradoresformates» (Nieto, A. La organización deldesgobiemo.
Barcelona: Ariel, 1984, pàg. 39).
31. Per Alejandro Nieto, « las asesorias y gabinetes son susceptibles de dos clases de degeneración:
personaly funcional: Existe degeneración personal cuando se utilizan como refUgio donde encuentran su
ración de presupuesto o bien personajes, a los que se ha desposeido de su cargo pero a los que no se quiere
perjudicar econàmicamente, o bien amigos poltticos que no estan legitimados para ocupar un puesto
fUncionarial. La degeneraciàn fUncional-mucho mds grave que la anterior- implica la transforma-
ción de las uias ordinarias delproceso de toma de decisiones mediante la suplantaciàn de los órganosfòr-
males por estos otros, royas competencias y funciones son ambiguas y que, por ende, pueden adquirir fii-
cilmente una enorme importància que no se refleja en las leye» (Nieto, A. La organización del
desgobierno. Barcelona: Ariel, 1984, pàg. 37-38).
40
els serveis d'un assessor que domini el rema.F la qual cosa difícilment justifica-
ria el caràcter permanent d'un nombrós equip d'assessors. Finalment, la quan-
titat d'assessors que té una administració també pot ser un element per mesurar
el seu nivell de polirització.P
Però malgrat excloure prèviament de l'univers objecte d'estudi aquests càr-
recs de designació política, vaig voler assegurar-me de la idoneïtat d'aquest criteri.
És per això que alguns d'ells - i ara avanço la metodologia feta servir- també els
vaig entrevistar personalment: tots els caps de gabinet (dotze), l'únic director de
serveis i diversos càrrecs amb rang de director general de diversos departaments
(un del Departament de Governació, dos del Departament d'Economia i Finan-
ces, quatre del Departament de Sanitat i Seguretat Social, un del Departament de
justícia, un del Departament de Benestar Social i un del Departament de Co-
merç, Consum i Turisme). Amb aquestes entrevistes vaig comprovar la validesa
d'aquest criteri d'exclusió, ja que, en general, vaig percebre el seu allunyament res-
pecte del departament al qual pertanyen, la gran autonomia de gestió i el desco-
neixement, com ells mateixos van admetre, de molts aspectes de l'Administració, a
més d'una projecció política força reduïda de la seva activitat quotidiana.
Així doncs, l'objecte d'estudi d'aquest treball, tret d'algunes excepcions,
són els secretaris generals i els directors generals. Però cal limitar-lo encara
més: el que s'ha fet és una fotografia dels alts càrrecs de l'Administració, ja
que s'han estudiat aquells que eren secretaris generals o directors generals en
el moment en què es va fer l'anàlisi empírica i, per tant, no s'han estudiat
tots els que ho han estat des del 1980. Vaig voler fer, doncs, un estudi dels
alts càrrecs en actiu, és a dir, d'aquells que eren secretaris generals o direc-
32. l, per tam, com diu Manuel Alvarez, a mesura que les societats s'han anat complicant, la
presència d'assessors en els òrgans de gestió política d'aquestes societats s'ha fet més necessària. No
obstant això, Manuel Alvarez dóna més importància al fet que la presència d'assessors pot ser de-
mostració i conseqüència «de causas patológicas endàgenas, unas a la propia organizacién, y exàgenas
otras, por lo que seria bueno que los poderes controladores estutnesen muy atentos al crecimiento orgdnico
que es ya y a todas luces excesiuo, fruto de múltiples causas, como las politicas, presiones burocrdticas,
afdn de prestigio, mimetismo con la Administraciàn del Estada Y cuando no consecuencia de la lucba
competencial con el Estado (Alvarez, M. "La poresrad organizatoria de las comunidades autóno-
mas". A: Revista deAdministracion Pública. 1984, núm. 105, pàg. 161).
33. Així ho considera també Rafael ]iménez Asensio, el qual considera que allò que és més
censurable dels assessors «no es tanta su existencia como la carencia absoluta de regulacion, esto es, eles-
tablecimiento de limites rigidos que eviten un crecimiento desmesurada e incontrolada de este tipo de fi-
guras, asl como una utilizacién de los presupuestos públicos como media de repartir recompensas entre
los acàlitos politicos- (Jiménez Asensio, R. "Adrninistración y empleo público en la Comunidad Au-
tónoma del País Vasco: un balance". A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomia del
Pais Vasco. Oñati: HAEE/IVAP, 1991, vol. III, pàg. 1368-1369).
41
tors generals al final de la tercera legislatura i al començament de la quarta (pri-
mer trimestre del 1992). Crec que després de gairebé dotze anys de ple funcio-
nament de l'Administració catalana es pot parlar d'una Administració molt
consolidada: amb maduresa política, ja que sempre ha estat sota les ordres d'un
govern format pels mateixos dos partits i, per tant, sense cap «depuració-"
massiva dels càrrecs polítics de l'Administració; amb maduresa econòmica, ja
que d'un pressupost de menys de set mil milions de pessetes destinats als de-
partaments s'ha passat en dotze anys a un pressupost de més d'un bilió, i amb
maduresa jurídica, perquè ja fa temps que s'han aprovat les principals lleis que
afecten l'Administració i, per tant, ja s'ha superat la fase de «rodatge». És, en
definitiva, un estudi sobre les principals elits polítiques en actiu d'una Admi-
nistració gran i madura d'una comunitat autònoma d'Espanya, i no és un es-
tudi retrospectiu, tot i que el personal que finalment ha estat objecte d'estudi
suposa gairebé el 50% del total de persones que han estat secretaris generals o
directors generals des del 1980 fins al 1994, ja que un percentatge elevat dels
alts càrrecs estudiats ja fa anys que ho són i encara ho són avui, la qual cosa em
permet parlar d'una certa estabilitat en aquests càrrecs.ê?
I per saber exactament quantes i quines persones s'han estudiat, cal saber
les secretaries generals i les direccions generals (a més de les excepcions esmen-
tades) que hi havia en el moment en què es va fer aquest estudi. Cal saber quina
era l'estructura de l'Administració de la Generalitat de Catalunya al final de la
tercera legislatura:
Departament de la Presidència
Secretaria General de la Presidència

Secretaria General Adjunta de la Presidència
Direcció General d'Afers Interdepartamentals
Direcció General del Diari Oficial i de Publicacions
Direcció General de l'Esport
Direcció General de Joventut
Direcció General de Serveis d'Informàtica
Direcció General de Serveis de Telecomunicació
34. El terme "depuració" referit a les elits de l'Administració, el trobem a: Bardos, F. "Les
fonctionnaires et le pouvoir politique". A: Pouuoirs. 1981, núm. 20, pàg. 101.
35. Aquesta estabilitat, o "grau de permanència", ja la va preveure a principis dels anys vui-
tanta Alfonso de Alfonso Bozzo (Alfonso, A. de. "Los 'alros cargos' de la Generalitat: ¿administra-
dores o políricos?". A: Revista de Estudios Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 90).
42
Direcció General de Coordinació i Seguiment Sectorial
Direcció General d'Adequació a les Comunitats Europees
Gabinet Jurídic Central
Departament de Governació
Secretaria General de Governació

Direcció General d'Administració Local
Direcció General de la Funció Pública
Direcció General del Joc i d'Espectacles
Direcció General de Seguretat Ciutadana
Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i de
Salvaments de Catalunya
Gerència en matèria de Protecció Civil
Gerència de Seguretat Vial
Departament d'Economia i Finances
Secretaria General d'Economia i Finances

Direcció General de Política Financera
Direcció General de Pressupostos i Tresor
Direcció General de Programació Econòmica
Direcció General de Tributs
Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
Direcció General del Règim Econòmic de la Seguretat Social
Intervenció General
Departament d'Ensenyament
Secretaria General d'Ensenyament

Direcció General de Planificació Escolar
Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa
Direcció General de Gestió de Professorat i Centres Docents
Direcció General d'Arquitectura i Equipaments Educatius
Direcció General d'Universitats
Departament de Cultura
Secretaria General de Cultura
43
Direcció General del Patrimoni Cultural
Direcció General de Promoció Cultural
Direcció General de Política Lingüística
Departament de Sanitat i Seguretat Social
Secretaria General de Sanitat i Seguretat Social

Direcció General de Recursos Sanitaris
Direcció General de Salut Pública
Institut Català de la Salut
Departament de Política Territorial i Obres Públiques
Secretaria General de Política Territorial i Obres Públiques

Direcció General d'Urbanisme
Direcció General de Planificació i Acció Territorial
Direcció General de Transports
Direcció General de Carreteres
Direcció General d'Arquitectura i Habitatge
Direcció General de Pons i Costes
Direcció General d'Obres Hidràuliques
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
Secretaria General d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Direcció General de Promoció i Desenvolupament
Direcció General de Producció i Indústries Agroalimentàries
Direcció General del Medi Natural
Direcció General de Pesca Marítima
Departament de Treball
Secretaria General de Treball

Direcció General de Relacions Laborals
Direcció General d'Ocupació
Direcció General de Seguretat Social
Direcció General de Cooperatives i Societats Anònimes
44
Departament de Justícia
Secretaria General de Justícia

Direcció General de Justícia Juvenil
Direcció General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitació
Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques
Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia
Departament d'Indústria i Energia
Secretaria General d'Indústria i Energia

Direcció General d'Indústria
Direcció General d'Energia
Direcció General de Seguretat Industrial
Direcció General de Promoció Comercial
Departament de Comerç, Consum i Turisme
Secretaria General de Comerç, Consum i Turisme

Direcció General de Comerç Interior i Serveis
Direcció General de Consum i Disciplina de Mercat
Direcció General de Turisme
Departament de Benestar Social
Secretaria General de Benestar Social

Direcció General d'Afers Socials
Direcció General d'Acció Cívica
Direcció General de Serveis Comunitaris
Direcció General d'Atenció a la Infància
Departament de Medi Ambient
Secretaria General de Medi Ambient

Direcció General de Promoció i Educació Ambiental
Direcció General de Qualitat Ambiental
Direcció General de Patrimoni Natural (vacant)
Direcció General del Medi Físic (vacant)
45
Al final de la tercera legislatura, l'Administració catalana estava formada per
quinze secretaries generals i seixanta-tres direccions generals (dues de vacants), a
més dels cinc càrrecs assimilats a director general que, com ja he justificat, també he
inclòs en el treball. Un total de vuitanta-un alts càrrecs que formen l'univers ob-
jecte d'estudi. El repartiment d'aquests alts càrrecs per departaments és el següent:
Taula 1. Distribució dels alts càrrecs per departaments

Secretaris Directors
generals generals
Presidència •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
GovernaClO
-Òr
. • •••••••••••••••••••••••••••
Economia i Finances . 1 .
Ensenyament . 1 .
Cultura . 1 .
Sanitat i Seguretat Social 1 ••••••••••••••••••••••••••••
Política Territorial i Obres Públiques 1 ••••••••••••••••••••••••••••
Agricultura, Ramaderia i Pesca. 1 ••••••••••••••••••••••••••••
TrebaIl . 1 ••••••••••••••••••••••••••••
Jusncia
rÒ»
. 1 • •••••••••••••••••••••••••••
dú .. E .
I fi ustna 1 nergla . 1 • •••••••••••••••••••••••••••
Comerç, Consum i Turisme . 1 ••••••••••••••••••••••••••••
Benestar Social . 1 ••••••••••••••••••••••••••••
Medi Ambient . 1 ••••••••••••••••••••••••••••
Total 15 66
Si comparem el nombre d'alts càrrecs de l'Administració catalana objecte

d'estudi amb el nombre d'alts càrrecs de l'Administració dirigida pel president Ta-
rradellas, es pot observar un creixement extraordinari, ja que llavors hi havia una
vintena de persones que ocupaven càrrecs de secretari general o de director gene-
ral. L'any 1981, just després de les primeres eleccions autonòmiques del 1980, el
nombre d'alts càrrecs era de cinquanta'? vint-i-vuit menys que els que han estat
36. Alfonso, A. de. "Los 'altes cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políticos?". A: Revista
de Estudios Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 85 i 87. En aquella mateixa època l'Administració basca te-
nia un total de vuitanta-nou càrrecs assimilats als alts càrrecs catalans (vint-i-nou vice-consellers i sei-
xanta directors), com ho assenyala Mesa del Olrno, A. "Dares de estructura y movilidad de los catgos
de designación política en la Administración aurónorna vasca (1980-1989)". A: Autors diversos. Es-
tudios sobre elEstatuto de Autonomia del Pals Vaseo. Oñati: HAEE/IVAP, 1991, vol. III, pàg. 1600.
46
objecte d'estudi, la qual cosa indica que l'Administració catalana estava sobredi-
mensionada en els seus primers anys, ja que en aquell moment encara s'havien de
traspassar moltes competències. Un altre tipus d'anàlisi comparada, que ens per-
met acabar de veure el grau de politització formal de l'Administració catalana, és el
que es pot fer entre el nombre de càrrecs polítics de l'Administració catalana i el de
les admistracions d'altres comunitats autònomes espanyoles. En el quadre 2 ja s'ha
vist que hi ha unes comunitats autònomes que tenen una estructura directiva més
complexa que altres, però també cal tenir en compte el nombre de càrrecs de de-
signació política que hi ha en cadascuna. Si agafem aquest element de comparació
(taula 2), es pot veure com les tres comunitats autònomes amb més alts càrrecs són
el País Basc i, a molta distància, Andalusia i Catalunya.
Taula 2. Nombre de càrrecs polítics de les

diverses comunitats autònomes?
Andalusia . 82
Aragó . 37
' .
As tunes . 56
Balears. o ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 52
,.
Canarles . 63
Cantàbria . 38
Castella i Lleó O" 38
Castella-La Manxa 0 45
Catalunya . 94
Extremadura . 46
Galícia . 65
Madrid
, .
. 53
M urCla . 54
Navarra . 23
País Basc 160
La Rioja 39
València 56
37. Segons dades del 1991 , recollides, rrer de les de Caralunya, per Rafael ]iménez Asensio (ji-
ménez Asensio, R. "Política y Adminisrración: los puesros de designación polírica en las adrninis-
rraciones públicas". A: Revista Vasca de Administración Pública. 1992, núm. 32, pàg. 94). En
aquesta taula s'inclouen també els consellers de les diverses comunitats autònomes.
47
Les conclusions que Rafael jiménez Asensio treu d'aquestes dades són bà-
sicament quatre: «La primera conclusión es que hay algunas Comunidades Autó-
nomas que han optada claramentepor la austeridad en la determinación de los ni-
veles politicos. Los casos mas evidentes son Aragón y Navarra. A ello hay que unir
que la Administración aragonesa tiene, según su diseño legal, uno de los perfiles de
mayor profesionalización en la provisión de los altas cargos en la Administración
autonómica. Un caso semejante es elde Navarra, que, ademds del escaso número de
cargos politicos, une eldato de ser una ComunidadAutónoma con un techo compe-
tencial elevada y con un sistema peculiar de financiación autonómica. La segunda
conclusión es que, en principio, no es determinante ni elgrado de competencias asu-
midas ni el número total de empleadospúblicos, parafijar la cantidad totalde car-
gos políticos en las Administraciones autonémicas. Ello se ve con particular clari-
dad en el caso de Navarra, así como de la Comunidad Valenciana (con un nivel
muy bajo de cargos políticos y un nivel competencial eleuado). Hay, como tercera
conclusiàn, ocho comunidades Autónomas que no superan los cincuenta «altas car-
gos», frente a otras ocho que se mueven en la banda que va desde los cincuenta basta
los cien. El caso extremo, como última conclusión, lo constituye la Administración
del País Vasco, que representa [.,,] el mdximo nivel de injlación de altos cargos>,,38
Pel que fa a l'Administració central, es pot dir que a finals dels anys vui-
tanta"? hi havia quinze secretaris d'estat, cinquanta subsecretaris i secretaris ge-
nerals, i uns dos-cents seixanta directors generals (on s'inclouen també els
afins), Aquestes xifres, en el primer trimestre del 1992, ja havien arribat a un
total de dinou secretaris d'estat, cinquanta-nou subsecretaris i secretaris gene-
rals,40 i dos-cents vuitanta-set directors generals,41
1.2. Metodologia
Si es volen estudiar elits polítiques -la seva procedència social, el seu re-
clutament, la seva formació política, la seva formació professional, el seu paper
administraciones públicas". A: Revista Vasca de Administración Pública. 1992, núm. 32, pàg. 94.
39. Segons dades de ]iménez Asensio, R. "Política y Administración: los puestos de designa-
ción política en las administraciones públicas", A: Revista Vasca de Administración Pública. 1992,
núm. 32, pàg. 87.
40. Segons dades d'El País del 22 de febrer del 1992.
41. Segons dades referents al març del 1992, de Serrano, T. Caracteristicas basicas de los direc-
tivos de la Administración del Estada en España. Madrid: Instituto Universitario Ortega y Gasset,
1993, pàg. 8. (Papeles de Trabajo, núm. 293).
48
en el procés decisional, les seves actituds, etcètera- es poden fer servir diversos
mètodes per obtenir la informació i diverses tècniques per analitzar-la. Per a
l'estudi dels alts càrrecs de l'Administració catalana he utilitzat un dels princi-
pals instruments que es fan servir arreu en els estudis en profunditat sobre elits
polítiques: les entrevistes personals basades en un qüestionari tancat. Manheim
i Rich també destaquen aquesta relació entre els estudis sobre elits i les entrevis-
tes: «Muchos de los interrogantes importantes que se plantean en la investigación
de ciencia política únicamente sepueden responder si sepuede saber cómo piensan y
actúan ciertos individuos o tipos de individuos. [...] Para contestar a este tipo de
preguntas, en vez de efectuar encuestas entre la población general, bard falta una
serie de entrevistas a las élites».42 Crewe també considera que aquest mètode és
«sureiy superior to any other alternatiue way o/discovering what they [les elits] be-
lieve and do».43 A través d'una entrevista, però, no es responen tots els interro-
gants que pot plantejar un estudi sobre elits polítiques, ni tampoc tots els inter-
rogants que planteja l'anàlisi dels alts càrrecs de l'Administració de la Generali-
tat de Catalunya.
Optar per l'entrevista personal com a mètode per aconseguir informació
sobre elits polítiques és també arriscat per dues raons. En primer lloc, com és
evident, perquè cal que aquells que han de ser entrevistats acceptin de col-labo-
rar i responguin, i això, sovint, com assenyalen la majoria d'estudis sobre elits
polítiques, no és fàcil. En segon lloc, perquè és un mètode facil de criticar" (no
només es pot criticar en general, com a mètode per estudiar elits polítiques,
sinó també el qüestionari que s'ha elaborat, la manera com es fan les entrevis-
tes, el tractament informàtic de les respostes i les conclusions que es desprenen
de les dades obtingudes). No obstant això, les entrevistes s'han criticat més
com a mètode d'anàlisi quan s'han utilitzat per estudiar la població en general
que no pas quan s'han utilitzat en estudis sobre elits polítiques, és a dir, en estu-
dis sobre un nombre relativament reduït de persones amb una formació alta,
amb coneixements polítics i, en definitiva, ben informades i políticament in-
fluents. Indubtablement, amb entrevistes personals es pot aconseguir informa-
42. Manheim, J. B.; Rich, C. R. Andlisis político empirico. Métodos de investigación en ciencia
política. Madrid: Alianza, 1988, pàg. 182. La negreta és dels mateixos autors.
43. Crewe, I. "Inrroduction: Studying Elites in Britain". A: Crewe, I. (ed.). British Political
Siciology Yearbook, Volume 1: E/ites in Western Democracy. Londres: Croom Helm, 1974, pàg. 43.
44. Així ho assenyalen també, entre molts altres, Lewis Anthony Dexrer, George Moyser i
Margaret Wagstaffe: Dexter, L. A. Elite and Specialized 1nterviewing. Evansron: Northwesrern
University Press, 1970, pàg 111; Moyser, G.; Wagstaffe, M. "Studying elites: theoretical and me-
thodological issues". A: Moyser, G.; Wagstaffe, M. (ed.). Research Metbods for Elite Studies. Lon-
dres: AlIen & Unwin, 1987, pàg. 18.
49
ció sobre elits que és impossible d'aconseguir amb altres mètodes: «Peelings
and attitudes, on the other band, have been fòund to reveal themselves in personal
interview with considerable clarity and correctness. This is the area in which the
interview as a fact-finding instrument has its greatest valuf».45 Es pot aconseguir
«an approach providing richness ofimpressions and an approach offering exact nu-
merical dattt».46 A més, «while fòr expert interviews a qualitative approach seems
most appropiate, quantitative methods are needed in order to gather reliable injor-
mation on backgrounds, attitudes, and activities ofelite»,"
U n altre aspecte a tenir en compte és que l'entrevista és un mètode d'inves-
tigació en el qual hi ha molta implicació de l'investigador, i és per això que,
com també passa en altres tipus de metodologies però potser més acusadament
en aquesta, l'investigador pot explicitar més «bis prejudices, his personal likes
and dislikes, his pride ofopinion, his fòndness, perhaps, fòr a hypothesis he would
like to provf». No obstant això, «he can school himselfto identify, analyze, and lay
aside his own predilections, opinions, and prejudices; to cultivate a readiness to
hear without show ofsurprise or disapproval whatever the interviewee may reueal;
to note exactly what he hears and observes, and to keep thesefacts ofobservation cle-
arly separatefrom any infèrences and interpretations such as distort the inexperien-
ced interviewer's narrative ofwhat is told him».48 Segurament, però, l'esforç per
aconseguir-ho serà més gran. És per això que en aquests tipus d'investigacions
és molt positiu que, en la mesura que sigui possible, sigui el mateix investiga-
dor el que faci les entrevistes i que, per tant, això no s'encarregui a altres perso-
nes. Així és com s'ha fet aquí, ja que vaig ser jo mateix qui vaig entrevistar els
alts càrrecs.
Per fer les entrevistes vaig dissenyar un qüestionari estructurat en vuitanta-
sis preguntes (vegeu l'annex) agrupades en quatre grans blocs.
Un primer bloc de divuit preguntes fa referència a la formació professional
dels alts càrrecs, a la definició que fan de diversos càrrecs politics de l'Adminis-
tació i al que he anomenat «actituds administratives». En aquest bloc m'inte-
45. Bingham, W. D.; Moore, B. V. How to lnterview. Nova York: Harper & Brorhers Publis-
hers, 1931, pàg. 197. En aquest sentit també es pronuncia Manuel Garcia Ferrando: Garcia Fe-
rrando, M. "Problemas metodológicos y técnicos de investigación en la sociología política". A: Re-
vista Española de lnvestígacíones Socíológicas. 1979, núm. 7, pàg. 52.
46. Madge, J. The Tools ofSocíalScíence. London: Longmans; Green, 1953, pàg. 151.
47. Moyser, G.; Wagstaffe, M. "Srudying Elites: Theoretical and MethodoIogical Issues". A:
Moyser, G.; Wagstaffe, M. (ed.). Research Methods fòr Elite Studies. Londres: AlIen & Unwin,
1987, pàg. 28.
48. Bingham, W. D.; Moore, B. V. How to Interuieto. Nova York: Harper & Brorhers Publi-
shers, 1931, pàg. 200.
50
ressa saber quina és la procedència professional dels alts càrrecs, si han fet o no
carrera dins de l'Administració, si han ocupat algun càrrec públic electiu (si
han estat o són també elits locals o parlamentàries), quins són els aspectes més i
menys satisfactoris de la seva activitat quotidiana, quin és el motiu de la seva
entrada a l'Administració, quines són les fites que creuen que haurien de tenir
aquells que treballen a l'Administració, quines són les qualitats personals que
creuen que hauria de tenir un alt càrrec, si es consideren més generalistes o més
especialistes, com s'auroubiquen en ,
l'eix polític-tècnic i com ubiquen diversos
càrrecs polítics dins d'aquest eix. Es, per tant, un bloc dedicat al perfil profes-
sional dels alts càrrecs: d'on provenen professionalment, quin perfil professio-
nal consideren que tenen i quin consideren que haurien de tenir.
El segon bloc, de quinze preguntes, és el que fa referència a la percepció
que tenen els alts càrrecs sobre el funcionament de l'Administració. No només
els demano com qualifiquen el funcionament i l'estructura actuals de l'Admi-
nistració i quins són els canvis principals que ells hi proposen, sinó que, a més,
he volgut descobrir qui pren les decisions en els diversos departaments, quina
influència tenen els alts càrrecs en aquesta presa de decisions, quins criteris -po-
lítics o tècnics- es fan servir en els diversos departaments per prendre una de-
cisió, quins són els principals obstacles que tenen els alts càrrecs en el dia a dia,
com es resolen els conflictes entre departaments, quines són les relacions del
Departament d'Economia i Finances amb la resta de departaments i quina és
l'agenda política dels alts càrrecs. Des de la privilegiada perspectiva dels alts càr-
recs pretenc, doncs, descobrir alguns dels principals aspectes del funcionament
de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.
El tercer bloc, sobre dades sòcio-demogràfiques, és el que té més preguntes
(concretament, trenta-cinc). En aquest bloc trobem, en primer lloc, les dades
que s'acostumen a analitzar en la majoria d'estudis sobre elits polítiques, que
permeten respondre, d'una banda, quines són les dades d'identitat personal
dels que ocupen les posicions clau de l'Administració: edat, sexe, lloc de naixe-
ment, nombre de fills, etcètera, i, de l'altra, fins a quin punt difereixen de la so-
cietat que administren. Posteriorment hi ha diverses preguntes encaminades a
poder copsar, no només el nivell de formació acadèmica dels alts càrrecs sinó
també el tipus de formació que tenen. A més, pel que fa als estudis, també m'ha
interessat saber on els han fet, ja que aquest és un aspecte essencial en la majoria
d'estudis sobre elits polítiques. Un tercer apartat d'aquest bloc és el que fa re-
ferència als antecedents familiars, als quals he dedicat catorze preguntes, ja que
la família sempre s'ha considerat com un factor decisiu de socialització de les
elits. Concretament, em fixo especialment en el grau de politització, catalanitat
i religiositat de la família de procedència. Finalment, aquest tercer bloc s'acaba
51
_... _ - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
amb un seguit de preguntes sobre actituds (classe social subjectiva, sentiment

religiós, sentiment de pertinença i autoubicació en l'eix esquerra-dreta). És en
aquest bloc on estudiaré, doncs, dues qüestions bàsiques que les anàlisis empí-
riques sobre elits fan servir per explicar la ubicació social privilegiada dels indi-
vidus que formen part de l'elit: la procedència familiar i la formació acadèmica
dels alts càrrecs.
En el darrer bloc, que conté divuit preguntes, hi ha qüestions sobre l'opi-
nió, la formació i la filiació polítiques dels alts càrrecs. No oblidem que són
elits polítiques i que, per tant, interessa saber,
quina ha estat la seva formació
política i quins són els seus criteris polítics. Es per això que en aquesta última
part del qüestionari es demana l'opinió dels alts càrrecs sobre alguns aspectes
del funcionament del sistema polític català i es fa molt d'èmfasi en la filiació
política dels alts càrrecs i en el que he anomenat «grau de militància». A par-
tir d'aquestes respostes es pot saber, no només el percentatge d'alts càrrecs
que estan afiliats a un dels dos partits que estan coalitzats en el Govern català,
sinó també si es produeix un transvasament de les elits del partit a les elits de
l'Administració.
Pel que fa a la codificació de les preguntes, en aquelles on calgui explicaré
en el moment d'analitzar-les els criteris de codificació que s'han fet servir.
Aquesta explicació és obligatòria, sobretot, en aquelles preguntes en les quals es
demana als alts càrrecs una opinió o una valoració sobre una determinada
qüestió i que, per tant, són respostes obertes espontànies i heterogènies- on
la persona entrevistada pot esplaiar-se en la resposta.
En el moment de fer les entrevistes personals, com ja hem vist, hi havia sei-
xant-vuit direccions generals 49 (dues de vacants) i quinze secretaries generals
(una per departament, tret del Departament de la Presidència, on n'hi ha
dues). Per tant, hi havia un total de seixanta-sis directors generals i quinze se-
cretaris generals que formaven l'univers objecte d'estudi, i d'aquest total de
vuitanta-un alts càrrecs, en vaig entrevistar setanta-set, és a dir, el 95% (el
93,3% dels secretaris generals i el 95,5% dels directors generalsr" Aquest ele-
vadíssim percentatge d'alts càrrecs entrevistats cal qualificar-lo d'èxit rotund,
49. Entre les direccions generals he inclòs el que abans he anomenat "excepcions" que també
han estat objecte d'estudi.
50. Pel que fa als alts càrrecs que no van ser entrevistats -nornés quarre-. pertanyen a departa-
ments diferents, i s'hi van negar després d'insisrir-hi tres vegades. Com diu Dexrer: «Once a person
has rejúsed, however, it is often desirable to get him to reconsider (one can neuer be sure how the refusers
will difJèr from the people immediately willing to be interuieu/ed)» (Dexter, L. A. Elite and Specialized
Interviewing. Evanston: Northwestern Universiry Press, 1970).
52
sobretot si tenim en compte altres estudis sobre elits d'altres administracions>'
i, fins i tot, de la mateixa Administració catalana. 52 Aquest 95% fa que el resul-
tat de l'anàlisi de les respostes sigui més fiable, ja que no es treballa sobre una
mostra sinó pràcticament sobre el cens, la qual cosa em permet defugir una de
53
les principals crítiques que es fan a les entrevistes a e1its: la de l'elaboració
d'una mostra. A més, com veurem en els pròxims capítols, també hi ha uns
percentatges molt elevats de resposta en les diverses preguntes del qüestionari.
Aquest èxit de resposta em permet fer meves les paraules de Sten jonson: «All
the accounting authorities who have endured my sometimes prouocatiue interuie-
wing have provided valuable contributions to this study. In spite oftheir busy sche-
dules they have gone out oftheir way to squeeze in a couple ofhours with me, often
a short notice. l interpret their willingness to participate as a sign oftheir agree-
ment that this kind ofstudy is important-r' És per això que vull explicitar el meu
agraïment a totes les persones que vaig entrevistar, ja que, sense la seva aporta-
ció i sense la seva confiança, aquest estudi, com és fàcil d'imaginar, no s'hauria
pogut fer.
La mitjana del temps de duració de les entrevistes va ser d'una hora i mitja
(en algun cas es va fer en tres quarts d'hora i en algun altre va arribar a durar
quatre hores). Això vol dir que, aproximadament, hi ha cent quinze hores d'en-
trevistes. I per fer les setanta-set entrevistes vaig trigar uns deu mesos des de
mitjan juliol del 1991 fins a mitjan maig del 1992-, tot i que les quatre últi-
mes entrevistes, per raons d'agenda dels alts càrrecs, les vaig fer a finals del
1992. Trigar deu mesos a fer gairebé vuitanta entrevistes'? es pot pensar que és
molt de temps, però l'explicació la trobem, d'una banda, en els problemes
d'agenda dels alts càrrecs de l'Administració catalana i en la gran quantitat de
51. Així, per exemple, en l'esrudi que Ursula Hoffmann-Lange va fer sobre elits de la Repú-
blica Federal d'Alemanya, el percentatge de resposra d'aquells que podrien ser equivalents als secre-
taris generals i directors generals de l'Administració catalana, va ser del 62,80/0 (Hoffmann-Lange, U.
"Surveying Nacional Elires in the Federal Republic ofGermany". A: Moyser, G.; Wagstaffe, M.
(ed.). Researcb Metbods jor Elite Studies. Londres: AlIen & Unwin, 1987, pàg. 36).
52. Alfonso de Alfonso Bozzo, en el seu article sobre els alts càrrecs de l'Administració cata-
lana assenyala diverses vegades la dificultar que va tenir a l'hora de recollir informació (Alfonso, A.
de. "Los 'alros cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políricos?". A: Revista de Estudios Polí-
ticos. 1982, núm. 25, pàg. 91).
53. Baena, M. et al. "La élite española y la presencia en ella de los burócratas", A: Documenta-
ción Administrativa. 1984, núm. 200, pàg. 80.
54. jonson, S. Aeeounting Regulation and Elite Structures. Chichester: Wiley, 1988, pàg. xii.
55. En realitat en vaig fer cent, ja que a les setanta-set entrevistes objecte d'estudi cal afegir-hi
les que vaig fer a tots els caps de gabinet, al director de serveis i als càrrecs amb rang equivalent a di-
rector general que, finalment, han estat exclosos d'aquest treball.
53
vegades que em van canviar el dia de l'entrevista (la qual cosa suposava endarre-
rir la cita com a mínim una setmana més), i, de l'altra, en el fet que vaig fer les en-
trevistes simultàniament a l'exercici de la docència a la Universitat de Barcelona.
L'anàlisi i la interpretació que he fet de les dades obtingudes en les entrevis-
tes sempre ha estat global o fent servir uns creuaments determinats, i en cap cas
no he fet una referència explícita a un alt càrrec en concret. D'aquesta manera,
a més de complir amb el que vaig convenir amb els alts càrrecs, he garantit la
serietat i la cientificitat que m'he proposat com a objectius prioritaris d'aquest
treball d'investigació. Per a l'anàlisi de les dades he fet servir quatre creuaments
principals:
1. Segons el càrrec: secretaris generals i directors generals.
2. Segons la filiació política: afiliats a CDC, afiliats a UDC i no afiliats a
•
cap partIt.
3. Segons l'autoubicació dels alts càrrecs en l'eix polític-tècnic: més polí-
tics que tècnics, tan polítics com tècnics i més tècnics que polítics.
4. Segons el departament al qual pertanyen: Presidència; Governació;
Economia i Finances; Ensenyament; Cultura; Sanitat i Seguretat Social; Polí-
tica Territorial i Obres Públiques; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Treball; Jus-
tícia; Indústria i Energia; Comerç, Consum i Turisme; Benestar Social, i Medi
Ambient.
Mentre que el creuament de la filiació política l'he fet servir més en la part
d'anàlisi sòcio-demogràfica i, sobretot, en la part d'anàlisi de la formació i
l'opinió polítiques dels alts càrrecs, els altres tres creuaments els he utilitzat més
en les parts que fan referència a aspectes professionals i administratius.
He intentat, en la mesura del que m'ha estat possible, fer una anàlisi com-
parada entre els alts càrrecs de l'Administració catalana i les elits d'altres admi-
nistracions d'Espanya (de l'Administració central o d'administracions d'altres
comunitats autònomes), les elits d'administracions estrangeres'" (en les adrni-
56. En aquest tipus d'anàlisi comparada entre l'Administració catalana i altres adrninistracio-
nes estrangeres cal tenir en compte, però, l'heterogeneïtat de les estructures administratives i, més
concretament, de l'alta administració, la qual pot estar dirigida per càrrecs de designació política,
per càrrec" de carrera funcionarial -alts funcionaris- o per ambdós tipus de càrrecs. Així, per
exemple, d'una banda hi hauria l'Administració americana, on des del president Andrew Jackson
(el setè president dels Estats Units, que va ser-ho des del 1829 fins al 1837), amb l'aplicació de
l'anomenat spoils system, hi ha una gran politització de l'alta Administració (hi ha milers de càrrecs
que tenen una clara j directa dependència política), malgrat l'intent de limiració d'aquests tipus de
càrrecs que va fer el president Carrer (i la creació del Senior Execurive Service el 1978), que va que-
dar totalment frustat amb l'arribada del president Reagan. I, de l'altra, un exemple totalment oposat
a l'anterior, el de l'Administració britànica, on el proveïment de càrrecs de l'alta Administració es
54
nistracions amb una carrera funcionarial més llarga he agafat els càrrecs funcio-
narials que tenen un rang equiparable al de secretari general o de director gene-
ral)57 i altres tipus d'elits polítiques catalanes (bàsicament parlamentàries i lo-
cals). Quan les dades ho permeten, també s'ha fet una anàlisi comparada entre
els alts càrrecs catalans i la població de Catalunya. Finalment, també es farà
una anàlisi comparada amb les dades obtingudes per Alfonso de Alfonso en
una investigació publicada a la Revista de Estudios Políticos l'any 1982 sota el tí-
tol: «Los 'altos cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políricos?», la qual
cosa em permetrà, a més de respondre algunes de les qüestions que en aquell
article van quedar sense resposta.Y comparar els alts càrrecs que formaven part
de l'Administració del primer govern de CiU (les dades fan referència al març
basa, des del Norrhcote-Trevelyan Report de 1854, en un sistema de cartera pur, amb un marge
molt reduït de discrecionalitat, que es va intentar ampliar (sempre dins de categories funcionarials)
amb el Fulron Report del 1968 i que va quedar lleugerament alterat amb l'arribada de Margaret
Tharcher i la proliferació d'òrgans staffo assessors, que van tenyir políricament l'alta Administració
britànica. Entre aquests dos models d'administració hi ha rota una gran varietat d'estructures ad-
ministratives difícilment homogeneïtzables per fer-ne una anàlisi comparada. A l'Administració
alemanya ens trobem amb el politische Beamte (el funcionari polític): «Tbese high-ranking civil ser-
uants, who act as the Secretaries-General ofMinistries or as directors ofministerial offices, emerge from
the ranks oftbe administration but are selected (and dismissed) on the basis ofpolitical criteri» (Mény,
Y. Government and Politics in Western Europe. Nova York: Oxford University Press, 1993, pàg.
324). En aquest estudi -pàg. 282-285- es pot percebre clarament l'heterogeneïtat estructural de
les administracions britànica, francesa, italiana i alemanya. Finalment, vegeu també: Quermonne,
]. L. L'organització administrativa de l'Estat. Barcelona: Escola d'Administració Pública de Cara-
lunya,1993,pàg.122-127.
57. Així, Ezra N. Suleiman considera que "a high civil service post in France or !taly may be
more or less equivalent to a politicalposition in the United States, even though the responsabilities ofthe
two positions may have much in common». No obstant això, «it is often difficult to classifj politicalap-
pointees and civilservants within the samegeneral category even when both mayshare a civil service sta-
tus» (Suleiman, E. N. "Introduction". A: Suleiman, E. N. (ed.), Bureaucrats and Policy Making: a
Comparative Overview. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 5). I com assenyala Richard Rose
«because polities is aboutpoticy making and higher civilservants are concerned with policy making (not
mere administration), they inevitably have a potiticalstatus» (Rose, R. "The Polirical Status ofHig-
her Civil Servanrs in Britain". A: Suleiman, E. N. (ed.). Bureaucrats and Policy Making: a Compa-
rative Overview. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 139). Per Alfonso de Alfonso Bozzo, els
alts càrrecs de l'Administració catalana «podrian corresponder, mutatis mutandis, a los cargos de Se-
crétaire Général, Sous-Secrétaire o Direcreur en Francia, o a los empleos de Permanent Secretary y
Under-Secretary en Gran Bretaña» (Alfonso, A. de. "Los 'altos cargos' de la Generalitat: ¿adminis-
tradores o políticos?". A: Revista de Estudios Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 86).
58. Algunes de les preguntes que formulava Alfonso de Alfonso Bozzo en el seu article eren les
següents: «¿Puede aftrmarse que elpersonal de gobierno de Cataluña a partir de las elecciones de 1980
es una muestra de la creación de una élite nueua, sin conexiones con elpersonal anterior de igualo pare-
cida signiftcación? ¿Es la carrera de honores quepasa por estos puestos ejecutivos un camino que lleva a
cargos de dirección en el nivel central de poder o, por el contrario, se agota en el nivel territorial? [...]
55
del 1981) amb els que han estat objecte d'estudi en aquest treball i, per tant,
veure' n l'evolució en aquests onze anys. Deixant de banda aquest darrer estudi,
l'anàlisi comparada amb altres investigacions es fa, bàsicament, amb notes a
peu de pàgina, ja que la seva introducció en el text hi donaria una importància
excessiva, sobretot si tenim en compte l'esmentada heterogeneïtat d'adminis-
tracions i la necessitat també del matís en la comparació amb altres tipus d'elits
polítiques: «allí donde la teoría comparativa no consigue aclarar las cosas, la pràc-
tica del estudio comparativo prefiere siempre comenzar de modo inductivo con ca-
sos concretos». 59
Del que s'ha dit fins ara, se'n desprèn que la principal font d'informació pel
que fa a l'obtenció de dades sobre els alts càrrecs de l'Administració catalana
són les entrevistes. Però també s'han consultat altres fonts, per cobrir el marc
teòric i el metodològic, per conèixer el funcionament de l'Administració cata-
lana, per fer l'anàlisi comparada amb altres administracions, per comprovar al-
gunes dades obtingudes en les entrevistes i, en definitiva, per construir un cos
científic al voltant de l'objecte d'estudi. En primer lloc, vaig fer una estada de
quatre mesos a la London School ofEconomics and Political Science, convidat
com a research scbolar pel Government Departrnent. El principal objectiu
d'aquesta estada va ser buscar tot tipus de bibliografia referent a la teoria sobre
l'elitisme polític i a estudis empírics sobre elits polítiques, per poder fer una
¿Existe uniformidad de procedencia, con origen en las instituciones públieas anteriores, opor el contra-
rio se da la entrada de personas procedentes del sector privada en estos eargos públieos?, y caso de que sea
asi, ¿en qué medida esta proeedencia del sector privada puede afectar al desarrollo orgdnieo y fúncional
de las nuevas imtituciones ejeeutivas catalanas y, en su caso, a la relación entre Administración pública
y sociedad?¿Se ha utilizado para el nombramiento de estos "altas cargos "un eriterio de absoluta libertad
o bien se han eseogido entre personas que eumplian unos determinados requisitos (profisionalidad[un-
cionarial, eompeteneia técnica, etc.) o lo que es lo mismo, son estos altos eargos determinados por el spoils
system opor el contrario mediante un sistema funcionarial o euasifúneionarial? En caso de que se apre-
cie la existencia de eriterios politicos, ¿afietan éstos uniformemente al conjunto de personas y departa-
mentos opor el contrario puede obseruarse una incidencia diferente de la "sobrepolitizaciàn" en unos y
otros? ¿Ú1 posible sobrepolitización observada aproxima a este subgrupo de personalpolitieo eataldn mds
alpersonalpolitieo strictu sensu que a la élitefúncionarial diluyendo su cardcter de puente entre ambos
seetores de las élites? y, en definitiva, ¿puede hablarse de este personal de gobiemo de Cataluña como
perteneciente a una categoria distinta de las dos meneionadas anteriormente, a saber, el "personal poli-
tieo strictu sensu "y la "élite fúncionariaf"? Y por ultimo, ¿dispone este grupo de personas una situación
estabilizada en este sentido o, por el contrario, su situación muestra un cierto eardeter de prouisionali-
dad hacia la homologación con otras situaciones similares en virtud delpeso de los imperatiuos técnicos a
la hora de la seleccion de este personai» (Alfonso, A. de. "Los 'altos cargos' de la Generalitat: ¿admi-
nistradores o políricos?". A: Revista de Estudios Polítieos. 1982. núm. 25. pàg. 84-85).
59. Merkl, P. H. "La función legitimadora del líder. (Konrad Adenauer, 1949-1976)". A: Re-
vista de Estudios Politieos. 1981. núm. 21. pàg. 8.
56
anàlisi comparada internacional, no només entre elits administratives sinó
també entre elits polítiques. Aquesta recerca bibliogràfica va ser evident-
ment ampliada a les biblioteques de les diverses universitats catalanes, del
Consell Consultiu de la Generalitat i de l'Escola d'Administració Pública
de Catalunya, les quals m'han facilitat també l'anàlisi comparada amb elits
polítiques espanyoles i catalanes. En segon lloc, ha estat d'una utilitat
extraordinària la utilització de la base de dades del Diari Oficial de la Gene-
ralitat de Catalunya, ja que d'aquesta manera he pogut comprovar els iti-
neraris dels alts càrrecs dins de l'Administració i saber les dates exactes dels
decrets de nomenament i cessament dels directors generals, els secreta-
ris generals i els consellers que hi ha hagut des del 1980 fins avui. En tercer
lloc, també he pogut accedir a la Base de Dades de Gestió Integrada de
Personal (GIP) de la Generalitat de Catalunya, la qual cosa m'ha permès
conèixer i comprovar posteriorment en les entrevistes algunes dades sò-
cio-demogràfiques dels alts càrrecs que també són funcionaris. En quart
lloc, he treballat la normativa que més directament afecta els alts càrrecs
de l'Administració catalana, amb la qual he pogut veure la diferència que
hi ha entre el que diu el dret sobre què ha de ser un alt càrrec i el que
diu la ciència política sobre el que realment és. Finalment, m'ha ajudat
molt poder accedir a arxius públics i privats i, sobretot, les converses
amb persones ben informades sobre aspectes colaterals (no inclosos al qües-
tionari) dels alts càrrecs de l'Administració catalana. Pel que fa a aquest dar-
rer aspecte voldria agrair les converses que vaig tenir amb altres professors
universitaris: Joan Subirats, Rosa Virós, Montserrat Baras, Miquel Cami-
nal, Rafael Ribó, Carles Ramió, Joaquim Colominas, Adela Mesa i Sal-
vador Parrado; les converses amb persones vinculades al món polític o al
de l'Administració: Josep Caminal, Francesc Gordo, Miquel Sallarès, Joan
Marcet, Manuel Feu i Jordi Oliveras, i les converses amb persones vincu-
lades als mitjans de comunicació: Martí Farrero, Teresa Turiera i Siscu
Baiges.
Com ja he dit, els estudis sobre elits polítiques no acostumen a estar
exempts de dificultats i, a més, si s'opta per l'entrevista personal a les mateixes
persones que són objecte d'estudi com a mètode per aconseguir informació, les
dificultats encara poden ser més grans, ja que aquells que estan en el poder i
aquells que tenen poder acostumen a defugir qualsevol aspecte que pugui posar
en perill aquest privilegi. A més, com també s'ha dit, la majoria d'aquests estu-
dis fan referència a elits governamentals, elits parlamentàries i elits locals; però
difícilment en trobem sobre elits polítiques administratives. l és que, des del
meu punt de vista, aquests quatre tipus d'elits polítiques que trobem a partir
57
d'una aproximació posicional'" (els que estan en el poderj'" es podrien ordenar
de la manera següent, de més a menys accessibles per a l'investigador: elits lo-
cals, elits parlamentàries, elits governamentals i elits administratives. Hi ha tres
tipus d'explicacions que justifiquen aquest ordre: la legitimitat formal del seu
càrrec, la seva precarietat en el càrrec i la seva participació i influència en el pro-
cés de presa de decisions polítiques.
Els quatre tipus d'elits polítiques que estan en el poder tenen com a caracte-
rística comuna la seva legitimació directa o indirecta- popular. Les elits lo-
cals i les parlamentàries són elegides directament pels electors, i això fa que ha-
gin de respondre només davant d'aquests (tot i que sovint també han de
respondre davant de la cúpula dels partits als quals pertanyen) i, per tant, que,
en general, els seus membres es puguin considerar com més oberts a participar
en un treball d'investigació sobre la seva persona. Les elits locals són, però, més
obertes que les parlamentàries, ja que tenen un contacte més freqüent amb
l'elector i, de retruc, són unes elits generalment més conegudes (i, per tant, els
seus investigadors analitzen científicament alguns aspectes com, per exem-
ple, les dades d'identitat personal- que ja són coneguts pels electors). Les elits
governamentals, en canvi, semblen més difícils d'estudiar, ja que són elegides
(en els sistemes parlamentaris), d'una banda, en el cas del president, pel parla-
ment (després de passar pel sedàs de les cúpules dels partits), i, d'una altra
banda, en el cas dels ministres, pel mateix president. El fet que el seu càrrec de-
pengui més fortament d'altres persones fa pensar que potser són unes elits més
tancades que les anteriors. I, finalment, pel que fa a les elits polítiques de les ad-
ministracions, és a dir, als càrrecs de designació política (no funcionaris) de les
administracions, cal dir que són càrrecs de confiança política i que, per tant,
depenen dels que estan al capdamunt dels departaments ministerials, és a dir,
dels ministres. Aquesta forta dependència personal ens pot portar a pensar que
possiblement són les elits més tancades a qualsevol investigació.
60. Segons l'aproximació posicional, que és la que s'ha fet servir en aquest treball d'investiga-
ció, els que formen part de l'elit política són els que ocupen públicament càrrecs que formalment
estan proveïts de poder polític, és a dir, és una aproximació que defineix les elits a partir de la seva
relació institucional. Sobre aquest tipus d'aproximació metodològica, vegeu: Hoffmann-Lange, U.
"Surveying narional elites in rhe Federal Republic of Germany". A: Moyser, G.; Wagstaffe, M.
(ed.). Research Methods jor Elite Studies. Londres: Alien & Unwin, 1987, pàg 30-31.
61. Com diu Carles Viver, cal distingir entre els que estan en el poder i els que tenen poder. No
només tenen poder polític els que l'exerceixen directament des de les institucions (els que estan en
el poder) sinó també els que l'exerceixen, directament o indirectament, des de fora de les institu-
cions. Viver, C. El personal político de Franco (1936-1945). Barcelona: Vicens-Vives, 1978, pàg.
30-31.
58
La segona explicació, relacionada amb l'anterior, és la que fa referència a
la precarietat en el càrrec. Les elits polítiques que tenen un càrrec més precari
(i això es pot percebre fàcilment en el cas català) són les de l'administració, ja
que sovint el canvi d'un ministre (o d'un conseller) comporta el canvi de
molts dels càrrecs polítics del departament administratiu en qüestió. En se-
gon lloc, hi ha les elits governamentals, sobretot els ministres, que depenen
de la confiança del president, i també el president, que (sobretot en els siste-
mes parlamentaris) està sotmès a sistemes de control parlamentari. En tercer
lloc, hi ha les elits parlamentàries, que persisteixen en el seu càrrec durant
tota la legislatura però que poden perdre el càrrec abans si es convoquen elec-
cions anticipades. Finalment, les elits més estables són les locals (i les parla-
mentàries d'aquelles comunitats autònomes que no tenen capacitat per con-
vocar eleccions anticipades), el mandat de les quals dura quatre anys sense
possibilitat d'eleccions anticipades. Crec, doncs, que es pot establir una rela-
ció entre la precarietat en el càrrec i les reticències a l'hora de ser objecte d'es-
tudi, o, dit d'una altra manera, que l'estabilitat en els càrrecs dóna més segu-
retat, la qual cosa en facilita l'estudi.
Una tercera explicació de la major o menor accessibilitat als diversos ti-
pus d'elits polítiques que estan en el poder podria ser la major o menor in-
fluència en el procés de presa de decisions polítiques, és a dir, el fet de tenir
més o menys poder polític. Les elits polítiques que, des del meu punt de
vista, més participen i més influència tenen en el procés de presa de deci-
sions polítiques són les governamentals i les de l'administració. Aquests dos
tipus d'elits tenen molt més protagonisme que les parlamentàries, les quals
sovint (sobretot quan hi ha una clara majoria parlamentària i governamen-
tal) es limiten a impulsar o a obstaculitzar amb més o menys èxit una deter-
minada iniciativa que ha nascut a l'executiu o al nivell polític de l'adminis-
tració. Pel que fa a les elits locals, la seva influència rares vegades va més
enllà dels límits del municipi. Entre les elits governamentals i les de l'admi-
nistració difícilment es pot percebre quines de les dues participen més en el
procés de presa de decisions polítiques, ja que, mentre que les governamen-
tals participen, sobretot, en les decisions «importants», les de l'administra-
ció participen en pràcticament totes. Segons Baena del Alcàzar «i! faut sig-
naler que dans la plupart de ces démocraties [les europees] il existe toujours un
bon nombre de places dans la sphère supérieure de l'organization administrative
qui sont occupées en fònction du pouvoir discrétionnaire et des critères politi-
ques. Sans deute, se trouuaient-elles parmi elles les positions elefi de la structure
du pouuoir» i són també «sans doute ceux qui exercent un rOle décísifet ceux
qui peuvent influencer les Ministres en se prononçant à propos des possibilités
59
d'action».62 Aquest protagonisme de les elits polítiques de l'Administració
en l'elaboració de polítiques públiques fa que siguin un dels principals ob-
jectius dels grups que volen pressionar per encaminar la decisió cap a un
sentit determinat. En definitiva, doncs, es pot considerar que les elits que
més participen i influeixen en la presa de decisions polítiques són més difí-
cils d'estudiar; com més «important» s'és políticament, més tancat i reservat
,
s acostuma a ser.
Siguin o no certs aquests arguments, no hi ha dubte que les persones que
formen part de l'elit política, en general, prenen decisions polítiques que tenen
un gran ressò social i que «lilee a secret society, those at the top rarely reueal the in-
ner workings oftheir wor!ds» ,63 la qual cosa fa que resulti difícil i alhora apassio-
nant el seu estudi.
62. Baena, M. "Quelques réflexions sur la relation entre hommes politiques et hauts foncrion-
naires". A: Reuue Internationale des Sciences Administratives. 1987, núm. l, pàg. 134.
63. Keller, S. Beyond tbe Ruling Class. Nova York: Random House, 1963, pàg. 3.
60
2. ALTS CÀRREcs I ESTRUCTURA DE
:VADMINISTRACIÓ CATALANA
L'article 5.3 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procedi-

ment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, diu que
són alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat els secretaris generals i els di-
rectors generals. Tot i que cada conseller té l'atribució de proposar al Govern el
nomenament i el cessament dels alts càrrecs del seu departament (article 12.e de
la Llei 13/1989), qui legalment nomena i separa els alts càrrecs és el Govern, tal
com estableix l'article 7l.g de la Llei 3/1982, de 25 de març, del Parlament, del
president i del Consell Executiu de la Generalitat. Partint, doncs, d'aquesta rela-
ció de confiança entre el conseller i els alts càrrecs i de les diferents funcions que
la llei assigna a secretaris generals i directors generals, cal analitzar el rol que te-
nen uns i altres dins dels departaments i les seves repercussions.
2.1. Secretaris generals
Des del punt de vista jeràrquic, els secretaris generals estan situats per sota
del conseller, mentre que els directors generals ho estan per sota dels secretaris
generals. La jerarquia, dins de qualsevol Administració, és un element força
important, ja que no només en depèn la negociació quotidiana sinó també,
simplement, la comunicació entre els alts càrrecs dins del departament i entre
departaments. A més, «the higher ones position in the bureaucratic pyramid, the
greater ones influence and impacte,'
Un cas especial és el secretari general de la Presidència, que, si bé té rang de
secretari general, actua com un conseller, ja que dirigeix el Departament de la
1. Koh, B. C. [apan sAaministratiue Elite. Berkeley, Califòrnia: University ofCalifornia Press,

1989, pàg. 124.
61
Presidència i assisteix a les reunions setmanals del Consell Executiu." en
canvi, poques vegades assisteix a les reunions del Consell Tècnic, a les quals
assisteixen els secretaris generals de tots els departaments." Qui realment
exerceix les funcions de secretari general en el Departament de la Presidèn-
cia i qui assisteix a les reunions del Consell Tècnic és el secretari general ad-
junt." I és per això que, en aquest treball d'investigació, s'hi han inclòs tots
dos càrrecs.
Quant a les funcions que tenen assignades els secretaris generals, la Llei
13/1989 les enumera en l'article 13. Hi podem veure com, a més de fun-
cions de tipus tècnic, els secretaris generals també tenen funcions polítiques
que incideixen clarament en les polítiques que porta a terme el departa-
ment. Així, només llegint aquest article ja podem desprendre' ns de la idea,
molt freqüent en els directors generals, que els secretaris generals són càrrecs
amb funcions exclusivament tècniques. A més, cal tenir present que aquest
càrrec va passar de denominar-se secretari general tècnic a denominar-se se-
cretari general, sense el qualificatiu de tècnic, la qual cosa implica, com ho
destaquen els secretaris generals, que es va voler donar un perfil més polític
a aquesta figura.
Les funcions que la Llei atribueix als secretaris generals són:
1. Representar el departament per delegació del conseller i exercir, sota la
direcció del titular del departament, les funcions que aquest li delegui.
2. Assumir la inspecció dels centres, les dependències i els organismes ads-
crits al departament, sense perjudici de les atribucions pròpies dels directors
generals, i dirigir i organitzar els serveis generals del departament.
3. Vetllar per l'organització, la simplificació i la racionalització adminis-
tratives, i assegurar el suport tècnic i jurídic general del departament.
2. Així ho estableixen el Decret 200/1986, de 4 de juliol, de reestructuració de la Secreraria

General de la Presidència i creació de la Secretaria General Adjunra, i el Decret 108/1982, de 12 de
maig, al qual remet l'anrerior.
3. Una figura similar a la del secretari general de la Presidència la trobem també en altres ad-
ministracions, com, per exemple, la italiana (Corra, M. "Iraly". A: Blondel, J.; Müller-Rornrnel, F.
(ed.). Cabinets in Western Europe. Londres: MacMillan, 1988, pàg. 129).
4. Així ho estableix també el Decret 200/1986, de 4 de juliol, en el seu article 2.2:
"El Secretari General Adjunr de la Presidència exercirà, respecte a les Direccions Generals es-
menrades a l'apartat anrerior, les funcions pròpies dels Secretaris Generals dels Departaments, i
també les que li delegui el titular del Departament de la Presidència.
Així mateix, assistirà a les reunions dels Secretaris Generals dels Departaments com a represen-
tant del Departamenr de la Presidència, formarà part de totes les Comissions Inrerdepartamenrals i
de tots els Organismes on estigui representat el Departament de la Presidència i donarà suport ad-
ministratiu a les Comissions i als Organismes adscrits al Departament .»
62
4. Ser l'òrgan de comunicació amb altres administracions i entitats que
tinguin relació amb el departament i amb altres departaments, organismes i
entitats que en depenen, sense perjudici de les atribucions que tenen els direc-
tors generals sobre aquesta qüestió.
5. Coordinar l'actuació del departament en relació amb les transferències
de funcions i serveis.
6. Ser el cap superior de tot el personal del departament i resoldre els as-
sumptes que afecten aquest personal, llevat que pertoquin al conseller: contrac-
tar el personal laboral, i nomenar els funcionaris interins del departament.
7. Coordinar, sota la direcció del conseller, els programes i les actuacions
de les diferents direccions generals i dels organismes adscrits al departament.
8. Tramitar les disposicions generals i, si escau, elaborar-les i fer-ne l'estudi
i l'informe.
9. Elaborar, conjuntament amb els directors generals, l'avantprojecte de
pressupost del departament per sotmetre'] al conseller, tramitar el dels organis-
mes i les entitats adscrits al departament, i dirigir i controlar la gestió del pres-
supost del departament.
10. Supervisar l'adquisició de subministraments, béns i serveis, i també els
expedients de contractació de qualsevol tipus; autoritzar les despeses dins els lí-
mits que estableixi el reglament i fer informe de les propostes de les despeses
que excedeixin aquests límits.
Il. Elaborar els programes de necessitats del departament i exercir les altres
funcions que la legislació vigent els atribueixi.
12. Proposar les reformes encaminades a millorar i perfeccionar els serveis
dels diferents centres del departament i preparar els mètodes de treball, tenint
en consideració els costos i el rendiment.'
A les dotze funcions de l'article 13,6 cal afegir-hi que els secretaris generals
dels diversos departaments integren el Consell Tècnic, al qual, com preveu l'ar-
ticle 17, correspon fer l'anàlisi i l'estudi de les disposicions i els afers que han de
ser sotmesos a l'aprovació del Govern. Els articles 13 i 17 són, en definitiva, la
justificació legal de la ubicació jeràrquica que la mateixa Llei assigna a la figura
del secretari general.
5. Aquesta última funció va set introduïda gràcies a una esmena del grup mixt.
6. Aquestes funcions són les que acostumen a tenir. en altres administracions estrangeres, els
que ocupen el nivell més alt del departament. Així, un permanent secretary de l'Administració brità-
nica té quatre funcions principals: "he is the minister's most immediats aduiser on policy; he is the
'managing director' ofthe day-to-day business ofthe department; and he has ultimate respomability jòr
the staffing and organization ofthe department» (Drewry, G.; Burcher, T. The Civil Service Today.
Oxford: Basil Blackwell, 1991, pàg. 139).
63
Aquestes funcions i el fet de ser la segona autoritat del departament fan
dels secretaris generals una figura conflictiva dins de l'Administració catalana. 7
Aquesta conflictivitat, expressada pels directors generals i, a vegades, recone-
guda pels mateixos secretaris generals, té l'origen, no només en les seves fun-
cions polítiques, sinó també en les tècniques. Així, començant per aquestes úl-
times, el fet d'assumir funcions com les de la simplificació i la racionalització
administratives o les de la contractació del personal laboral i el nomenament
de funcionaris interins, fa que sovint siguin criticats pels directors generals del
departament, que no veuen de bon ull aquest controlo la necessitat d'aquest
vist-i-plau del secretari general, que pot arribar a encotillar, segons expressen
alguns directors generals, la seva capacitat de gestió. Un altre punt conflictiu
entre els secretaris generals i els directors generals és la negociació interna del
pressupost. Els secretaris generals han de portar a terme una negociació doble:
d'una banda, una d'intradepartamental amb els seus directors generals i, de
l'altra, una d'interdepartamenral amb la resta de secretaris generals, amb el se-
cretari general d'Economia i Finances i amb l'interventor general. Aquesta ne-
gociació dins i fora del departament situa els secretaris generals en una posició
incòmoda, però, alhora, amb una capacitat d'iniciativa elevada, ja que en la
negociació interna a vegades el secretari general decideix, juntament amb el
conseller, quines direccions generals s'han de potenciar en cada exercici pres-
supostari, i això, en general, no agrada als directors generals. Cal advertir,
però, que la negociació interna de cada departamenr no té unes característi-
ques homogènies, perquè en bona part depèn de qui sigui el conseller, de qui
sigui el secretari general i de quins siguin els directors generals. Hi ha secretaris
generals que saben o poden imposar el seu criteri pressupostari i d'altres que,
en canvi, el que fan és deixar que la negociació es faci enrre direccions generals
i després adoptar la decisió presa, i, només en cas que no s'arribi al consens,
prendre llavors la iniciativa. I també hi ha departamenrs on és el conseller el
que, d'entrada, imposa els criteris de distribució del pressupost sense escoltar
gaire les peticions dels alts càrrecs.
És evident que el secretari general, com a segona autoritat del departament
i com a persona amb funcions polítiques, pot arribar a ser un filtre en la relació
entre els directors generals i els consellers. Pel que fa a les funcions polítiques,
doncs, als directors generals tampoc els agrada la interposició d'una tercera per-
7. La conflictivitat de la figura del secretari general també la trobem en altres administracions,

com, pet exemple, la francesa, en la qual el poder del secretari general xoca amb el del director del
gabinet i, fins i tot, amb el del ministre (Suleiman, E. N. Polítics, Pouier. and Bureaucracy in France.
Princeton (Nova jersey): Princeton University Press, 1974, pàg. 215-216).
64
sona, el secretari general, en el diàleg polític entre ells i els consellers." Això, se-
gons alguns directors generals, pot alentir o, fins i tot, paralitzar les decisions
polítiques de les direccions generals. En aquest aspecte, com en l'anterior, se-
gons quins siguin els alts càrrecs del departament, la balança pot anar més a fa-
vor del secretari general o dels directors generals, o, encara més, d'un determi-
nat director general. No obstant això, la proximitat entre el conseller i el
secretari general fa que aquest generalment estigui més ben situat que els direc-
tors generals a l'hora de resoldre conflictes interns.
Més endavant, quan s'analitzi l'agenda política dels secretaris generals, la
seva influència en la presa de decisions en el departament, la seva autoubicació
dins de l'eix tècnic-polític i altres indicadors, veurem el pes polític i la influèn-
cia dels secretaris generals en els diversos departaments. Però de moment, ja
trobem alguns factors que ens indiquen clarament la seva força política dins
dels departaments i la possibilitat que tenen d'impulsar o bloquejar les actua-
cions dels directors generals:
En primer lloc, com he dit, la Llei els situa com la segona autoritat jeràr-
quica dins del departament després del conseller. I dins de l'Administració,
com també he dit, la jerarquia és important, i la tendència és que, a mesura que
els càrrecs van pujant dins l'escala jeràrquica de l'Administració, el seu contin-
gut polític sigui més elevat. Per tant, el contingut polític del perfil de la segona
autoritat de qualsevol departament administratiu, com el del secretari general,
és difícil de dissimular.
En segon lloc, la Llei assigna als secretaris generals unes funcions polítiques
clares: representar el departament per delegació del conseller, comunicar-se
amb altres administracions i entitats relacionades amb el departament, coordi-
nar l'acció del departament en relació amb les transferències de funcions i de
serveis, coordinar els programes i les actuacions de les direccions generals i dels
organismes adscrits al departament, etcètera.
En tercer lloc, les principals funcions tècniques que tenen assignades
-<com les qüestions relacionades amb el pressupost i amb el personal del de-
partament- tenen una influència decisiva sobre aspectes polítics.
En quart lloc, els secretaris generals són persones d'absoluta confiança dels
consellers i, fins i tot, es poden considerar el càrrec de més confiança que té el
8. De la mateixa manera que a l'Administració francesa «tbe cabinet was accused by the Di-
rectors ofhaving become a sereen between the administration and the minister; ofbeing a parallel
hierarchy: oftrying to take over the functions o[the Directors» (Suleiman, E. N. Poliries, Pouier,
and Bureaucracy in France. Princeton (Nova jersey): Princeton University Press, 1974, pàg.
204).
65
conseller dins del departament. Així, com ara mareix veurem, mentre que el
canvi d'un conseller comporta a curt rermini un canvi del secretari general,
aquest fet és més difícil de percebre en el cas dels directors generals, el perfil
dels quals requereix una dosi més alta d'especialització.
En cinquè lloc, i sense ser l'últim en importància, els secretaris generals es
reuneixen setmanalment en l'anomenat Consell Tècnic, en el qual, com esta-
bleix l'article 17 de la Llei 13/1989, analitzen i estudien les disposicions i els
afers que han de ser sotmesos a l'aprovació del Govern. És a dir, impulsen, en-
darrereixen o paralitzen aquelles qüestions que hauran de ser discutides pels
consellers i pel president de la Generalitat; en definitiva, doncs, fan l'agenda
del Consell Executiu i la debaten prèviament."
Però malgrat ser una figura bàsica del departament i malgrat ser una figura
d'una preeminència política destacable, alguns secretaris generals consideren
que les funcions que comporta el seu càrrec fan que aquest sigui poc gratifi-
cant. En primer lloc, pels conflictes que, com he dit, genera la seva activitat, els
quals es produeixen entre alts càrrecs i, per tant, tenen un contingut i unes con-
seqüències polítiques notables. I en segon lloc, perquè aquesta activitat té un
àmbit de projecció que poques vegades va més enllà del departament i pràctica-
ment mai més enllà de l'Administració. El fet que les seves funcions no tinguin
com a destinataris directes els ciutadans fa que aquests els coneguin menys o,
fins i tot, gens. En canvi, això no passa en el cas dels consellers ni tampoc dels
directors generals, la gestió dels quals té un ressò que gairebé sempre va més
enllà de la mateixa Administració i que afecta directament determinats sectors
socials. Això fa que, com expressen diversos secretaris generals, «hagin de fer la
feina bruta del departament i no surtin mai a la foto».
La permanència dels secretaris generals en el càrrec es pot dir que depèn de
la permanència del conseller. Quan canvia el conseller, poc després també
acostuma a haver-hi un canvi de secretari general, i d'això es dedueix que els
consellers volen cobrir aquest càrrec amb persones d'absoluta confiança, la
qual cosa és també un indicador de la importància del càrrec. El 23% dels se-
cretaris generals s'han mantingut en el càrrec després del canvi de conseller,
però només el 7,6% s'hi han mantingut fins al final del mandat del segon con-
seller. O vist des de la perspectiva dels consellers: dels diversos nomenaments
de consellers, aproximadament un de cada quatre (26,6%) ha mantingut el se-
9. Com ho fa la Comisi6n General de Subsecretarios a l'Administració central espanyola. Per

veure gràficament la importància de la Comisi6n General de Subsercrerarios vegeu: Bar, A. "Spain:
A Prime Ministerial Governmenr". A: Blondel, J.; Müller-Rornrnel, F. (ed.). Cabinets in Western
Europe. Londres: MacMillan, 1988, pàg. 110.
66
cretari general, però només quatre (8,8%) l'han mantingut fins al final del seu
mandat. I si ens fixem en aquests quatre consellers, podem observar que dos ho
van ser menys de set mesos -Planasdemunt i Oliveras- i, per tant, gairebé no
van tenir temps de substituir el secretari general. Totes aquestes dades ens fan
veure, en primer lloc, que el càrrec de secretari general és un càrrec de suport
directe del conseller i que requereix, per tant, rota la seva confiança, i, en segon
lloc, com a conseqüència d'això, que els secretaris generals normalment cessen
poc després del cessament dels consellers (aproximadament el 75% dels canvis
de consellers han comportat el cessament immediat o gairebé immediat del se-
cretari general).
Aquesta relació de confiança entre el conseller i el secretari general també
es pot percebre en el fet que a vegades fins i rot hi ha consellers que quan han
canviat de departament s'hi han emportat el secretari generaI.lO Així, per exem-
ple, es poden destacar els següents «matrimonis» entre consellers i secretaris ge-
nerals: Agustí Bassols i Núria de Gispert, que van estar junts primer a Justícia,
després a Governació i, finalment, un altre cop a Justícia; Joan Rigol i Montser-
rat de Vehí, que van compartir departament primer a Treball i després a Cul-
tura; Josep Laporte i Josep Grifoll, que han estat sempre junts a l'Administra-
ció (van començar en el Departament de Sanitat i Seguretat Social, van seguir
en el Departament d'Ensenyament i, posteriorment, van estar en el Comissio-
nat d'Universitats), i Joaquim Molins i Senén Florensa, que van ocupar els càr-
recs de conseller i secretari general, respectivament, en els departaments de Co-
merç, Consum i Turisme i de Política Terrirorial i Obres Públiques.
Des del 1980 fins al gener del 1993, hi ha hagut un total de quaranta per-
ll
sones (cinquanta-sis nomenaments) que han estat secretaris generals que
no són gaires si es té en compte la xifra rotal de trenta-sis persones que han estat
consellers en aquest perfode.F D'aquest total de secretaris generals, més del
10. Com diu Alejandro Niero, «cuanto mds elevado es el cargo, mas pesa la vinculación [ami-
liar y menos importancia tiene la pericia. Así se explica que cuando un ministro cambia de cartera,
lleva consigo a sus colaboradores» (Nieto, A. La organización del desgobierno. Barcelona: Ariel,
1984, pàg. 44-45).
11. També s'inclouen els secretaris generals adjunts i els secretaris generals de la Presidència,
que he exclòs de l'anàlisi anterior, ja que perranyen a un departament en el qual no hi ha conseller.
12. I també podem dir que no són gaires si comparem aquests cinquanta-sis nomenaments
amb els cent trenta (més del doble) que hi ha hagut a l'Administració basca (la qual sempre ha tingut
menys deparraments que la catalana) des del 1980 fins al 1989 (tres anys menys que els de la nostra
anàlisi) (Mesa del Olrno, A. "Datos de estructura y movilidad de los cargos de designación política
en la Administración autónorna vasca (1980-1989)". A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de
AutonomíadelPaís Vasco. Oñari: HAEE/IVAP, 1991, vol. III, pàg. 1605).
67
40% han estat secretaris generals sota les ordres de diversos consellers, i el 30%
han estat nomenats secretaris generals més d'una vegada i pràcticament sempre
en departaments administratius diferents, la qual cosa permet concloure que hi
ha una clara professionalització i polivalència en aquest càrrec de l'Administra-
ció catalana. I si canviem la perspectiva d'aquesta anàlisi i ens fixem en els con-
sellers, observem que aproximadament la meitat han tingut un sol secretari ge-
neral i la resta, més d'un (només quatre de les trenta-sis persones que han estat
nomenades conseller des del 1980 fIns al gener del 1993 han tingut més de dos
secretaris generals diferents)." I entre els consellers, pràcticament tots els
d'Unió han tingut només un sol secretari general;14 en canvi, els de Convergèn-
cia majoritàriament (el 60%) n'han tingut més d'un (en el 40% restant hi ha
els que van ser nomenats a finals del 1992, els quals el mes de gener del 1993
encara no havien tingut temps de canviar de secretari general).
Els exemples més clars de secretaris generals que han estat sota les ordres de
diferents consellers són els següents: Joaquim Tosas, que ha estat secretari ge-
neral amb els consellers Bigatà i Molins a Política Territorial i Obres Públi-
ques, i després amb el conseller Xavier Trias a Sanitat i Seguretat Social; Joan
Ignasi Puigdollers, que ho ha estat amb els consellers Miró i Ardèvol i Joan
Vallvé a Agricultura, Ramaderia i Pesca, i amb el conseller Molins a Política
Territorial i Obres Públiques; Josep Margalef, que va ser secretari general de
Governació amb els consellers Vidal i Gayolà i Alavedra, i amb el conseller
Guitart a Ensenyament; Enric Arderiu, que ha estat l'únic secretari general de
l'únic conseller d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Hortalà, i, poste-
riorment, del Departament d'Economia i Finances amb els consellers Ramon
Trias i Alavedra, i, sobretot, Manuel Feu, que és l'únic que ha estat secretari ge-
neral de tres consellers diferents i en tres departaments també diferents (amb el
conseller Badia a Treball, amb el conseller Ramon Trias a Economia i Finan-
ces, i amb el conseller Gomis a Governació). A més, també hi ha altres secreta-
ris generals que ho han estat amb dos consellers diferents: Florià Ibar, amb els
consellers Ramon Trias i Jordi Planasdemunt, d'Economia i Finances; Josep
Servat, amb el conseller Basañez, d'Economia i Finances, i amb el conseller Xa-
vier Trias, de Sanitat i Seguretat Social; Glòria Riera, amb els consellers Ferrer i
Guitart, tots dos de Cultura; Albert Vilalta, amb els consellers Cullell i Bigatà,
13. Tots quatre es poden qualificar de persones que han tingut força pes en la història de l'exe-
cutiu català dels últims catorze anys: Guitart, Ramon Trias, Alavedra i Molins.
14. Els únics consellers d'Unió que han tingut dos secretaris generals, Agustí Bassols i Joan Ri-
gol, formen part dels que he qualificat "matrimonis" entre consellers i secretaris generals, és a dir,
són dels que han estat més fidels a un secretari general.
68
de Política Territorial i Obres Públiques; Josep T arragó, amb els consellers Ca-
rol i Miró, tots dos d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; Ignasi Joaniquet, amb els
consellers Gispert i Bassols, de Justícia, i, finalment, Andreu Gispert, amb els
consellers Sanuy i Oliveras, de Comerç, Consum i Turisme.
Aquesta professionalització i aquesta polivalència dels secretaris generals,
que també trobem en els consellers, els acosta més a la figura del conseller i els
allunya, en canvi, de la figura dels directors generals, els quals, com ja he dit, te-
nen un perfil més especialitzat que fa que, com ara veurem, pràcticament mai
canviïn de departament i, fins i tot, difícilment de direcció general.
Tots aquests elements de la figura de secretari general em permeten pensar
que és una figura políticament preeminent en el funcionament del departa-
menr." Els secretaris generals, juntament amb els directors generals però jeràr-
quicament per sobre d'ells, són els que dirigeixen els departaments, mentre que
els consellers s'encarreguen de relacionar-se amb el president, amb el Govern
central, amb el Parlament, amb els mitjans de comunicació i amb determinats
grups sectorials (sindicats, patronals, etcètera}." Els secretaris generals es po-
den considerar vice-consellers, és a dir, una figura que se situa entre els conse-
llers i els directors generals, però molt més a prop dels primers, amb un perfil
clarament polític i amb una gran preeminència en la direcció del departament.
No obstant aquesta preeminència política, el càrrec de secretari general no es
pot considerar com un primer pas per arribar a ser conseller o com la principal
font de reclutament dels consellers, sinó que aquesta cal buscar-la fora de l'Admi-
nistració. Així, des del 1980 fins al 1993 només hi ha hagut quatre secretaris ge-
15. Així ho considera rambé Carles Rarnió, el qual destaca els aspectes següents per explicar
•• •
aquesta preemmenC1a:
< 0 - Està maspròximo al consejero: despacha con él mucbo mds a menudo que eldirectorgeneral.
-Jerdrquicamente es mds importante que un director general.

- Disfruta de mds confianza 'personal'que eldirectorgeneral.
- Tiene canales indirectos de influencia hacia el consejero»
(Rarnió, C. "Estudio de una política de reorganización administrativa". A: Documentaciàn Ad-
ministrativa. 1990-1991, núm. 224-225, pàg. 456-457). Sobre la figura del secretari general vegeu
també: Matas, J. "La figura del secrerari general a l'Administració de la Generalitat de Catalunya".
A: Autonomies. 1993, núm. 17.
16. En un estudi sobre l'Administració canadenca un minisrre d'aquell país va dir: «My main
job is not to run tbe department, it is to make tbe decision, to participate in Cabinet work, to defend the
department in the Home ofCommons, around the Country, to get re-elected, those are my responsabili-
ties. Tbe deputy-minister will run the department» (Bourgault, J.; Dion, S. "Les hauts foncrionnaires
canadiens er l'alternance politique: le modèle de Whirehall vu d'Ottawa". A: Reuue Internationale
des Sciences Administratives. 1990, núm. 1, pàg. 185). A Caralunya, on hi ha un model d'Adminis-
tració molr diferent del del Canadà, un conseller podria repetir aquestes mateixes paraules.
69
nerals que han arribat a consellers (Basàñez, Vallvé, Vilalta i Cuenca), dos dels
quals curiosament van ser secretaris generals amb el conseller Cullell-c-Basañez i
Vilalta.'? Però seguint amb aquest aspecte promocional, les xifres canvien si ob-
servem quants secretaris generals han estat prèviament directors generals: un de
cada tres. IS Per tant, en aquest cas sí que es pot dir que la font de reclutament és
més clara, tot i que cal dir que la majoria de secretaris generals no han passat pel
grau jeràrquic inferior al seu. El càrrec de secretari general és, doncs, més un punt
d'arribada que un punt de partida dins l'escala jeràrquica de l'Administració.
2.2. Directors generals
La segona figura que la Llei inclou dins de la categoria d'alt càrrec és la del
director general (article 5.3 de la Llei 1311989). El segon paràgraf de l'article
80 de la Llei 3/1982, diu que cada departament té una secretaria general i s'es-
tructura en serveis, que es poden agrupar en direccions generals. Aquesta possi-
bilitat ja es dóna per feta en l'article 11.3 de la Llei 13/1989, en el qual es diu
que a cada departament hi ha una secretaria general i les direccions generals
imprescindibles que exigeixin els serveis especialitzats que s'integren dins
d'aquell. Tots dos articles especifiquen, doncs, quantes secretaries generals ha
de tenir cada departament però no el nombre de direccions generals, ja que,
com també assenyalen tots dos articles, aquest depèn dels serveis que assumeixi
cada departament i, per tant, és variable.
Les funcions dels directors generals, com les dels secretaris generals, les
trobem enumerades en la Llei 13/1989, concretament en l'article 14. Són
aquestes:
1. Dirigir i gestionar els serveis i proposar o resoldre els assumptes del de-
partament que li pertoquen per raó de la matèria,
2. Exercir el comandament, i vigilar, organitzar i inspeccionar les de-
pendències que té a càrrec seu.
17. D'aquests quatre, tres van ser consellers de departaments diferents d'aquells on van ser se-
cretaris generals.
18. Tots ells, excepte un sol cas, ho han estat dins del mateix departament en el qual posterior-
ment han estat secretaris generals. En el País Basc els pas de director general a vice-conseller, que és
la segona autoritat del departament, és també el més freqüent. Des del 1980 fins al 1989, el 17%
dels vice-consellers han estat prèviament directors generals (Mesa del Olmo, A. "Dares de estruc-
tura y movilidad de los cargos de designación política en la Administración aurónorna vasca (1980-
1989)". A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomia del País Vasco. Oñati:
HAEEfIVAP, 1991, vol. III, pàg. 1589-1590).
70
3. Proposar al conseller o al secretari general les resolucions sobre les matè-
ries pròpies de la direcció general.
4. Elaborar i elevar anualment al conseller un informe sobre l'eficàcia, el
cost i el rendiment dels serveis que té al seu càrrec. 19
5. Exercir les altres facultats que li atribueixin les lleis i les diposicions vigents.
Les quatre funcions que explicita la Llei són clarament polítiques, cap va més
enllà de les fronteres de la direcció general (assumptes del departament que li per-
toquen, dependències del seu càrrec, matèries pròpies de la direcció general, ser-
veis al seu càrrec) i, per tant, totes tenen un rerefons de tipus sectorial. És per això
que l'estructura de l'Administració catalana pel que fa a les direccions generals ha
anat evolucionant a mesura que ha evolucionat l'estat de les autonomies, és a dir,
a mesura que s'han traspassat més competències a la Generalitat de Catalunya.
D'acord amb aquesta assumpció de competències s'han anat creant més direc-
cions generals, n'han desaparegut d'altres i s'han reconvertit unes altres.
Mentre que, com acabem de veure, els secretaris generals acostumen a can-
viar quan canvia el conseller, els directors generals acostumen a continuar en el
càrrec quan es produeix aquest canvi. És difícil trobar un canvi de conseller que
comporti també un canvi de directors generals. Així, el cas del conseller Pujals,
que va ser nomenat conseller d'Ensenyament el desembre del 1992 i que just al
cap de quinze dies va canviar tres dels quatre directors generals que tenia, és un
cas atípic. Ni en les conselleries que han tingut consellers d'Unió i de Con-
vergència com les de Governació, Cultura i Comerç, Consum i T urisme-
ni en la d'Indústria i Energia, en la qual hi va haver un conseller d'Esquerra Re-
publicana de Catalunya, hi va haver canvis tan significatius com el que acabo
d'esmentar. Normalment, doncs, el canvi d'un conseller comporta una certa
continuïtat dels directors generals. La causa d'aquesta continuïtat la podem tro-
bar, en primer lloc, en la naturalesa del càrrec de director general, que, com he
dit i com es desprèn de l'article 14, requereix una certa especialització, que pot
dificultar-ne la substitució. En segon lloc, el fet que siguin els directors generals
els qui realment portin les polítiques sectorials dels departaments, fa que nor-
malment el nou conseller no vulgui trencar d'entrada la línia política seguida pel
seu antecessor. A més, els consellers, quan arriben a una conselleria, necessiten
un suport polític i alhora tècnic que han de buscar en els directors generals."
19. Aquesta quarta funció va set introduïda gràcies a una esmena del grup socialista.
20. En l'Administració britànica són els alts funcionaris, els quals arriben molt amunt dins de
l'estructura jeràrquica dels departaments, els que garanteixen l'estabilitat del període de transició
entre un ministre i un altre, encara que siguin de partits diferents (Prophet, J. The Strueture ofGo-
uernment. Londres: Longman, 1971, pàg. 143).
71
Més endavant és quan, si escau, fan les substitucions i les reestructuracions que
calen. Finalment, a vegades no és senzill canviar de directors generals, ja que que
la seva permanència és fruit de certs equilibris polítics, no només entre els dos
partits de la coalició, sinó també entre diversos corrents d'un mateix partit.
Per tant, es pot dir que, si bé els directors generals també es poden consi-
derar càrrecs de confiança del conseller, la seva connexió amb ell no és tan
forta com la que hi ha entre aquest i el secretari general. Els directors generals
són, doncs, càrrecs de confiança del conseller -el conseller és qui proposa el
nomenament i el cessament dels seus directors generals al Consell Executiu-,
però de no tanta confiança com els secretaris generals. Això també ens ho de-
mostra el fet que no es puguin trobar «matrimonis» entre consellers i direc-
tors generals; en canvi, com hem vist, sí que n'hi ha entre consellers i secreta-
ris generals.
Tampoc es pot parlar, en el cas dels directors generals, de professionalitza-
ció ni de polivalència." Aquí cal recordar novament la dosi d'especialització
que requereix el perfil d'un director general: és evident que és més difícil passar
de ser director general de Carreteres a director general de Salut Pública que
passar de ser secretari general del Departament de Política Territorial i Obres
Públiques a secretari general del Departament de Sanitat i Seguretat Social. No
obstant això, com veurem més endavant, hi ha departaments en els quals es re-
quereix menys especialització que en altres per ser director general, però sem-
pre hi ha un cert grau d'especialització. Així, d'unes cent seixanta persones que
han estat nomenades directors generals des del 1980 fins al 1993, només vuit
ho han estat de dos departaments diferents - i amb consellers diferents-, és a
dir un 5% (en el cas dels secretaris generals, un de cada tres). D'aquests, la meitat
han passat pel Departament de la Presidència i gairebé un 40% pel de Governa-
ció, la qual cosa ens pot indicar que aquests són uns departaments que requerei-
xen menys especialització als seus directors generals o que són departaments
més polítics que tècnics.
Pel que fa a les possibilitats de promoció dels directors generals dins de la
mateixa Administració, ja he dit que des del 1980 fins al 1993, n'hi ha hagut
tretze que després de ser-ho han estat secretaris generals (no arriben, doncs, al
10%), i només sis que han arribat a ser consellers, dels quals tres van passar prè-
viament pel grau de secretari general. Dels sis directors generals que han arribat
21. Aquesta manca de polivalència dels directors generals també la trobem al País Basc (Mesa
del Olmo, A. "Dares de estructura y movilidad de los cargos de designación política en la Adrninis-
tración autònoma vasca (1980-1989)". A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomia
del País Vasco. Oñari: HAEE/IVAP, 1991, vol. III, pàg. 1589).
72
a ser consellers, només n'hi ha dos que van ser directors generals del mateix de-
partament que van acabar dirigint. En canvi, dels tretze que han arribat a ser
secretaris generals, tots menys un van ser directors generals del mateix departa-
ment on després van ser secretaris generals. I és que els secretaris generals neces-
siten conèixer més el funcionament del departament que el conseller. Els direc-
tors generals es poden considerar una de les fonts de proveïment per cobrir el
càrrec de secretari general, però no es poden considerar, en canvi, una font de
proveïment de consellers. De totes maneres, cal dir que la xifra de directors ge-
nerals que en els últims tretze anys s'han promocionat dins la mateixa Admi-
nistració (poc més del 100/0), tenint en compte que sempre hi ha hagut la ma-
teixa coalició governamental, és baixa.
Pel que fa a les reestructuracions de direccions generals que s'han fet des del
1980 en els diversos departaments, podem arribar a la conclusió que en general
no hi ha hagut grans transformacions. L'estabilitat dels consellers ha compor-
tat estabilitat en l'estructura departamental, ja que la tendència general és que
l'organigrama d'un departament acostuma a canviar quan hi ha un canvi de ti-
tular, perquè «el ministro nuevo indefectiblemente quiere dejar su huella en la al-
teraciàn delorganigramtt».22
L'Administració de la Generalitat de Catalunya, que, com les administra-
cions de la resta de comunitats autònomes, ha seguit el model estructural de
l'Administració central," és una Administració que va créixer molt els pri-
22. Nieto, A. La organización deldesgobierno. Barcelona: Ariel, 1984, pàg. 23.

23. Així, per Tomàs Font, les comunitats autònomes han adoptat «un modelo administrativo
sectorializado, de corte departamental, a imagen y semejanza de la estructura cldsica del Estada» i han
tendit a «reproducir miméticamente los esquemas de la Administración del Estado, entendiendo esto
con todas las connotaciones peyorativas que¡Ueren delcaso. Quiero decir con ello, sencillamente, que to-
davía no se estd pro¡Undizando bastante en la búsqueda imaginativa de nue-vas alternatiuas, que las
hay, al sistema tradicional de estructuracion de la Administración pública» (Font, T. "Tendencias or-
ganizativas en la administración de las comunidades autónornas". A:. Revista Vasca de Administració
Pública. 1983, núm. 6, pàg. 224, 230). Per Rafael Jiménez Asensio, la reproducció a petita escala
del model administratiu central vol dir que les administracions de les diverses comunitats autòno-
mes han optat per «un sistema burocraiico-institucional, de corte centralizado, con estructura departa-
mental sectorializada, ordenada internaments de modo [erdrquico, con excesivos niueles politico-admi-
nistratiuos y con una proliferación euidente de órganos asesores, consultiuos y de entes institucionales»
(Jiménez Asensio, R. "Adrninistración y empleo público en la comunidad autónoma del País
Vasco: un balance". A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomía del País Vasco.
Oñari: HAEE/IVAP, 1991, vol. III, pàg. 1370). D'aquest mimetisme entre les administracions de
les comunitats autònomes i l'Administració de l'Estat també en parlen: Argullol, E. "Organización
administrativa de las comunidades aurónornas". A: Documentaciàn Administrativa. 1979, núm.
182, pàg. 31; Castells, J. M. "Las adrninistraciones autonómicas en la nueva fase". A: Revista Vasca
de Administración Pública. 1988, núm. 22, pàg. 76-77.
73
mers anys;" que al principi estava sobredimensionada però que posteriorment
ha anat ajustant la seva estructura les atribucions que té assignades, tot i que
alguns departaments segueixen estant sobredimensionars.P Fent referència als
primers anys de posada en marxa de les administracions autonòmiques, An-
drés Morey considera que «las esperanzas puestas en que las Autonomías sirvie-
sen de campo para iniciar una reforma valiente de la fimción pública, se han visto
defraudadas por los hechos de las preautonomlas, que con desconocimiento de la
problemdtica administrativo-perifèrica y preocupadas mds por la reforma polí-
tica, no han profundizado en la administrativa. La politización de puestos de ca-
rdcter administrativo, y el remedio y copia de la organización central con la proli-
feración de Directores Generales, sin Direcciones que dirigir, es evidente».26 I
Adolfo E. Millan qualifica aquesta primera etapa de «elefantiasis administra-
tiva», tot fent referència a «la serie de Direcciones Generales que existen en Co-
munidades Autónomas sin casi cometido y sin competencias tranferidas con una
reducidísima plantilla defuncionarios y sin estructuras minimas-F
Actualment, com ja s'ha dit en el capítol anterior, de les diverses comuni-
tats autònomes, l'Administració de la Generalitat de Catalunya és, junta-
ment amb la d'Andalusia, la més gran després de la del País Basc, que també
va créixer molt en els primers anys i que posteriorment va seguir creixent a
causa, sobretot, dels diversos governs de coalició, els quals van provocar una
major politització de l'Administració i, de retruc, la multiplicació de càrrecs
de designació política."
24. Això no és exclusiu de la comunitat autònoma catalana, ja que la resta d'administracions

autonòmiques també van créixer molt al principi i van crear unes estructures massa grans, sobretot
pel que fa als nivells situats entre els consellers i els funcionaris de carrera (Jiménez Asensio, R. "Po-
lítica y Adrninistración: los puestos de designación política en las administraciones públicas". A:
Revista Vasca de Administración Pública. 1992, núm. 32, pàg. 89).
25. Per Rafael jiménez Asensio, la sobredimensió dels departaments administratius és un se-
nyal clar de la politització de l'Administració, la qual comporta «la creación artificial de algunos De-
partamentos y estructuras directiuas», «artificialidad que radica en la carencia de competencias sobre la
materia o en la fizlta de un mínimo de atribuciones que razonablemente aconseje la creación de esa es-
tructura» (Jiménez Asensio, R. "Administración y empleo público en la comunidad autónorna del
País Vasco: un balance". A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomia del País Vasco.
Oñati: HAEE/IVAP, 1991, vol. III, pàg. 1368).
26. Morey, A. "La carrera administrativa". A: Cuadernos Económicos de ICE. 1980, núm. 13,
pàg. 134.
27. Millan, A. E. "Gobierno y administración pública de las Comunidades Autónomas". A:
ActualidadAdministratiua. 1986, núm. 8, pàg. 513.
28. Com assenyala Rafael ]iménez Asensio, en la tercera legislatura (coalició PNB-PSOE) «el
Gobierno de coalición va a tener un ejècto multiplicador sobre el número de altos cargos>, i en la quarta
74
- --- - ------- ---------_ _---

En resum, pel que fa a les persones que ocupen llocs de comandament polític a
l'Administració catalana, cal concloure que s'han produït pocs canvis. L'estabilitat
dels consellers (n'hi ha hagut un total de trenta-sis des del 1980 fins al gener del
1993) ha comportat l'estabilitat dels secretaris generals (n'hi ha hagut un total de
quaranta entre aquestes dates). I pel que fa als directors generals (n'hi ha hagut uns
cent seixanta), els que han estat objecte d'estudi, com ja s'ha dit, gairebé són el 500/0
del total de persones que han estat directors generals des del 1980 fins al 1994, la
qual cosa també ens indica una gran estabilitat. Aquesta estabilitat dels principals
càrrecs de designació política és indicadora, com assenyala Purnam, d'estabilitat
institucional i de tranquil-lirat política, i també de més experiència, especialitat i
efectivitat de les elits administratives i de menys innovació i flexibilitat en les políti-
29
ques.
(coalició PNB-EA-EE) es crea el Deparrament de Justícia «mas como fruto de necesidades de reparto
que como objeto con singularidad para constituir per se un Departamento especifico» (Jiménez Asen-
sio, R. "Administración y empleo público en la comunidad autónorna del País Vasco: un balance".
A: Autors diversos. Estudies sobre el Estatuso de Autonomia del País Vasco. Oriari: HAEE/IVAP,
1991, vol. III, pàg. 1396, 1397, 1422). Pel que fa a l'anàlisi comparada internacional, qui més co-
neix el fet que la proliferació de diversos tipus de coalicions governamentals comporra el creixe-
ment, la complexitat i la constant transformació de l'estructura administrativa són els italians
(COITA, M. "Iraly". A: Blondel, J; Müller-Rommel, F. (ed.}, Cabinets in Western Europe. Lon-
dres: MacMillan, 1988, pàg. 130).
29. Pumarn, R. D. The Comparative Study ofPolitical E/ites. Englewood Clíffs (Nova jcrsey):
Prenrice-Hall, 1976, pàg. 65-67.
75
3. ANÀLISI SÒCIO-DEMOGRÀFICA
DELS ALTS CÀRREcs
3.1. Dades d'identitat personal
Aquest primer apartat del capítol tercer fa referència a les principals dades
sòcio-demogràfiques dels alts càrrecs: l'edat, el sexe, l'estat civil, el nombre de
fills, el lloc de naixement i el lloc de residència. Amb l'estudi d'aquestes dades
es pot fer un primer perfil dels alts càrrecs de l'Administració catalana, i es pot
saber, entre altres qüestions, en quins trams d'edat se situen els alts càrrecs,
quin és el grau de presència de la dona en l'Administració catalana, quin és l'es-
tat civil que hi predomina, quina és la mitjana de nombre de fills, quin és l'ori-
gen territorial dels alts càrrecs i quin és el seu lloc de residència.
Aquestes dades, juntament amb les de l'apartat segon d'aquest mateix capítol
(que fan referència a la formació acadèmica), són les que trobem amb més fre-
qüència en els estudis que s'han fet sobre elits de l'Administració - i també sobre
altres tipus d'elits polítiques- a Europa. Això fa que, salvant les diferències que hi
ha entre administracions, siguin susceptibles de comparació entre si, la qual cosa
permet veure quines coincidències i divergències hi ha entre els alts càrrecs de
l'Administració catalana i els d'altres administracions. La resta de dades que s'ob-
tenen de l'entrevista, en canvi, són molt més difícils de trobar en altres estudis so-
bre elits administratives, la qual cosa n'impossibilita una anàlisi comparada. En
aquest sentit cal dir que «granted that it is plausible that social background variables
are related to elite attitudes, it seems equallyplausible thai, (1) some background cha-
raeteristics have more releuance than othersfor elite attitudes in a particular national
politicalsystem, (2) some attitudes are more strong/y related than others to background
charaeteristics in such system, and (3) the relative importance o/the association bei-
ween backgroundand attitudes variesfrom one system to anotber», I
I. Edinger, L. J.; Searing, D. D. "Social Background in Elire Analysis: a Methodological In-

quiry", A: The American Political5cience Review. 1967, núm. 2, pàg. 431.
77
A més de fer una anàlisi comparada amb altres estudis d'administracions
estrangeres, també és interessant comparar les dades sòcio-demogràfiques amb
les de la població de Catalunya. D'aquesta manera es pot observar si les elits de
l'Administració de Catalunya difereixen molt o poc de la societat que adminis-
tren. Aquesta comparació, que també s'estendrà a altres indicadors que seran
analitzats més endavant (així, per exemple, les actituds que veurem en el darrer
apartat d'aquest capítol), ha de servir per confirmar la lògica diferència entre
uns i altres, i no per criticar-la o denunciar-la.
3.1.1. Edat
L'edat mitjana dels alts càrrecs de l'Administració catalana gairebé arriba

als cinquanta anys (és de 47,8 anysï.? No es pot parlar, doncs, d'una Adminis-
tració de joves ni de vells alts càrrecs, sinó que es pot entendre, com veurem
més endavant, com d'una edat en la qual s'ha arribat a una maduresa política,
intel-lectual i professional ideal per ocupar un càrrec d'aquest estil. No obstant
això, si es fa una anàlisi comparada amb altres països, es pot considerar com
una elit político-administrativa més aviat jove." El fet que el període actual de
democràcia política i, de retruc, les institucions catalanes actuals tinguin
menys de dues dècades d'història fa que les elits polítiques catalanes" - i també
2. El que realment he preguntat als alts càrrecs és la data de naixement, ja que d'aquesta ma-
nera sempre es por saber l'edat que tenen en un moment determinat (en el meu cas, el mes de fe-
brer del 1992, ja que és el mes que se situa al mig del primer trimestre del 1992, que és el trimestre
que vaig agafar, com he dit en el primer capítol, com a període per estudiar els alts càrrecs).
3. Hi ha molts estudis que en les últimes dècades han analirzar l'edat de les e1irs administrati-
ves. Així, per exemple, l'edat mitjana de les elits de l'Administració francesa era de cinquanta anys
(Siwek-Pouydesseau, J. Le personnel de direction des ministères. París: Libraire Armand Colin, 1969,
pàg. 57-58) i de més de cinquanta anys la de les elits de les adminisrracions holandesa (Eldersveld,
S. J.; Kooirnan, J.; T ak, T. van dec. Elite Images ofDuteh Politics. Ann Arbor: Universiry of Michi-
gan Press, 1981, pàg. 44), iraliana (Cassese, S. "The Higher Civil Service in Iraly". A: Suleiman, E.
(ed.). Bureaucrats and Policy Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 41 i 42; Cassese, S.
"L'Amminisrrazione Pubblica in ltalia". A: Riuisia Trimestrale di Scienza dell'Amministrazione.
1985, núm. 2, pàg. 20), anglesa (Fortin, Y. "Haurs foncrionnaires et superstructures des adrninis-
trations centrales en Grande-Breragne", A: Revue du Droit Public. 1979, núm. 4, pàg. 1090), grega
(Vernardakis, C.; Papasrarhopoulos, C. D. "La haure foction publique en Grèce. A: Reuue Interna-
tionale des Sciences Administratives. 1990, núm. I, pàg. 719) i sueca (Anton, T. J. Administered Po-
lities: Elite Politieal Culture in 5weden. Bosron: Martinus NijhoffPublishing, 1980, pàg. 22).
4. L'edat mitjana dels diputats del Parlament de Catalunya l'any 1980 era de 45 anys i, més
concretament, l'edat mitjana dels que pertanyien a la coalició CiU era de 47,4, és a dir, pràctica-
ment la mateixa que la dels alts càrrecs de l'Administració (Pitarch, 1. E.; Subirats, J. "Los diputa-
78
les espanyoles-s-' siguin més joves que les d'altres països amb una llarga tradi-
ció democràtica.
En els trams d'edat que s'han dissenyat (taula 3), es pot veure com menys
d'un 10% ja han fet seixanta anys els més grans- i una mica més d'aquest
percentatge no arriben als quaranta els més joves-, més de la meitat està en
la quarantena i, més concretament, un de cada tres se situa en el tram d'edat
que va dels quaranta-cinc als quaranta-nou anys, que és on hi ha el gruix dels
alts càrrecs." Pel que fa als trams d'edat d'aquells que eren alts càrrecs l'any
1981, cal dir que el 65% se situaven en la quarantena (dotze punts per sobre
del percentatge actual) i un 17%, en la trentena (cinc punts per sobrel.i la qual
cosa confirma l'envelliment dels alts càrrecs en aquests més de deu anys.
Taula 3. Edat dels alts càrrecs per trams

De 30 a 34 anys 6,5%
De 35 a 39 anys 5,2%
De 40 a 44 anys 20,8%
De 45 a 49 anys 32,5%
De 50 a 54 anys 15,6%
De 55 a 59 anys 11,7%
De 60 a 64 anys 3,9%
65 anys o més 3,9%
n=77
dos del Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista de Estudies Politicos. 1982, núm. 26, pàg.
138). Aquesta "joventut" també es pot percebre en les elits polítiques municipals de Catalunya
(Capo, J. "La élite política local en España". A: Revista de Estudios Politicos. 1992, núm. 76, pàg.
138; Baras, M. "Élites municipales y partidos políticos: 1983". A: Revista de Estudios Politieos.
1992, núm. 76, pàg. 170).
5. L'edat mitjana dels diputats espanyols després de les eleccions del 1977 i del 1979 era, res-
pectivament, de 44,2 i 43,2 anys (Campo, S. del; Tezanos.]. F.; Santin, W. "The Spanish Political
Elite: Permaneney and Change". A: Czudnowski, M. M. (ed.). Does Who Governs Matter? Elite
Circulation in Contemporary Societies. De Kalb (Illinois): Norrhern Illinois University Press, 1982,
pàg. 140). Les elits polítiques municipals espanyoles també es poden qualificar de joves (Capo, J.
"La élire política local en España". A: Revista de Estudios Politieos. 1992, núm. 76, pàg. 138).
6. El gruix dels diputats del Parlament de Catalunya l'any 1980 el trobem en canvi en la franja
d'edat que va dels trenta als trenta-cinc anys (Pitarch, I. E.; Subirats, J. "Los dipurados del Parla-
ment de Catalunya de 1980". A: Revista de Estudios Politieos. 1982, núm. 26, pàg. 138).
7. Alfonso, A. de. «Los "altes cargos" de la Generalitat: ¿administradores o políricos?». A: Re-
vista de Estudios Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 87.
79
En la majoria d'administracions hi ha la tendència segons la qual, a mesura
que es va pujant jeràrquicament, també puja l'edat d'aquells que ocupen els càr-
recs." A l'Administració catalana i, més concretament, en els càrrecs, passa just
al contrari: aquells que tenen càrrecs més elevats tenen una mitjana d'edat més
baixa. Així, mentre que l'edat mitjana dels secretaris generals és de 45,4 anys, la
dels directors generals és de just tres anys rnés.? Aquesta diferència de tres anys
entre uns i altres es pot explicar si en fixem en la mateixa naturalesa del càrrec
de director general, que, com s'ha dit en el capítol anterior, requereix una ma-
jor especialització i un major coneixement d'un àmbit determinat, la qual cosa
pot provocar un cert envelliment de la persona que ocupa el càrrec.
Segurament, si ens fixéssim en els graus inferiors al de director general (el de
subdirector general, el de cap de servei, el de cap de secció i el de cap de nego-
ciat), hi trobaríem la relació càrrec-edat esmentada, ja que aquests càrrecs són
coberts per funcionaris. En els càrrecs funcionarials es produeix amb més clare-
dat la relació entre càrrec més alt i edat més avançada, mentre que el fet que se-
cretaris generals i directors generals siguin càrrecs de designació política i que, a
més, a la pràctica hi hagi poca distància jeràrquica entre ells, fa que aquesta re-
lació quedi més desdibuixada. Pel que fa als consellers que també són càrrecs
de designació política, però amb una distància jeràrquica real molt més gran
respecte als secretaris generals i als directors generals-, en el moment en què
es van fer les entrevistes la mitjana d'edat era de cinquanta-quatre anys'? (gai-
8. Vegeu, per exemple: Dogan, M.; Campbell, P. "Le Personnel Minisrériel en France et en
Grande-Bretagne (I 945-1957)". A: Reuue Française de Science Politique. 1957, núm. 4, pàg. 818; For-
rin, Y. "Hauts fonctionnaires et superstructures des administracions centrales en Grande-Breragne". A:
Reuue du Droit Publico 1979, núm. 4, pàg. 1090. Aquesta tendència també es pot percebre en altres es-
feres del poder polític. Així, pel que fa a l'àmbit polític municipal espanyol, el percentatge d'alcaldes si-
tuats en tots els trams d'edat que van des dels que tenen menys de 25 anys als que se situen entre els 35 i
els 39 anys és inferior al percentatge de regidors, i, en canvi. el percentatge d'alcaldes situats en la resta
de trams d'edat (de 40 a 44 anys fins a l'últim) és superior que el de regidors (Botella. J. "La galaxia lo-
cal en el sistema política español". A: Revista de Estudios Politicos. 1992, núm. 76, pàg. 157; Colorné,
G. "Comunidades Aurónomas y represenración local". A: Revista de Estudios Políticos. 1992. núm. 76,
pàg. 183). El mateix es pot percebre a: Capo. J.; Baras, M.; Botella, J.; Colorné, G. "La formació de
una élite política local". A: Revista de Estudios Políticos. 1988, núm. 59, pàg. 208.
9. Mentre que només el 14% dels secretaris generals tenen més de cinquanta anys el mateix
percentatge que el de secretaris generals que se situen en la franja d'edat que va dels trenta als
trenta-quatre anys-, de directors generals n'hi ha un 40% - i només un 5% tenen menys de
•
trenta-cinc anys.
10. Després dels canvis de consellers que es van produir a finals del 1992, la mitjana d'edat ja
no arriba als cinquanta anys. Aquestes mitjanes són molt més elevades que la dels consellers del pe-
ríode 1931-1939 (Pitarch, I. E. Sociologia dels polítics de la Generalitat (J 931-1939). Barcelona:
Curial, 1977, pàg. 32).
80
rebé nou anys més que la dels secretaris generals i gairebé sis anys més que la
dels directors generals), cosa que em permet concloure que la cúpula dels diver-
sos departaments està formada per persones amb més edat que els seus inferiors
jeràrquics i que, per tant, es compleix la relació entre la jerarquia i l'edat.
Pel que fa a la relació entre sexe i edat, es pot pensar que les dones necessi-
ten més anys per arribar a ocupar determinats càrrecs de comandament a causa
de l'assumpció de determinats rols socials que recauen en les dones i dels mesos
o anys dedicats a la maternitat. Però, si bé aquest fet el trobem, sobretot, en els
càrrecs funcionarials, II ja que es demanen uns mèrits objectius que les dones
triguen més a obtenir, quan s'analitzen càrrecs polítics aquesta diferència
d'edat es redueix i, fins i tot, l'edat de les dones pot ser inferior a la dels homes,
sobretot des la proliferació de les quotes de presència femenina o de l'exigència
de la presència de dones en càrrecs de responsabilitat política, ja que la partici-
pació de la dona en qüestions polítiques és relativament recent. És per tot això
que no ha d'estranyar el fet que la mitjana d'edat dels alts càrrecs de sexe fe-
mení de l'Administració catalana sigui de quaranta-sis anys i la dels de sexe
masculí, de quaranta-vuit anys, és a dir, que, tot i que la diferència no és gaire
gran, les dones són més joves que els homes.
Finalment, hi ha dues dades més referides a l'edat que cal destacar de l'Ad-
ministració catalana: la relació edat-filiació política i la relació edat-departa-
ment. Pel que fa a la filiació política," es pot veure clarament com, proporcio-
nalment, els alts càrrecs que estan afiliats a Unió tenen més edat que els que ho
estan a Convergència. Així, mentre que la meitat dels democratacristians ja han
fet els cinquanta anys, i un de cada cinc els seixanta, de convergents que hagin
fet els cinquanta anys n'hi ha un terç i que vagin més enllà dels seixanta només
un 5% (l'edat dels alts càrrecs no afiliats s'acosta més a les dels alts càrrecs con-
vergents). I pel que fa als diversos departaments de l'Administració catalana,
n'hi ha tres que destaquen per la «joventut» dels alts càrrecs: el d'Economia i
Il. O també en el càrrec de director general de l'Administració central espanyola, on hi ha un

elevat percentatge de funcionaris i on l'edat mitjana de les dones (març del 1992) és superior a la dels
homes: Serrano, T. Características bdsicas de los directivas de la Administración del Estada en España.
Madrid: Instituto Universitario Ortega y Gasset, 1993, pàg. 9. (Papeles de T rabajo, núm. 293).
12. Tot i que es veurà més endavant, cal dir que la distribució dels alts càrrecs segons la seva fi-
liació política és la següent:
Alts càrrecs afiliats a CDC 46,8%
Alts càrrecs afiliats a UDC 18,2%
Alts càrrecs no afiliats 33,8%
NS-NC 1.3%
81
Finances, on més de la meitat se situen en la franja d'edat que va dels quaranta
als quaranta-quatre anys; el d'Indústria i Energia, on les tres quartes parts dels
alts càrrecs tenen menys de quaranta-cinc anys, i, sobretot, el de Benestar So-
cial, on gairebé la meitat no arriba als quaranta anys i on ningú no passa dels
cinquanta-quatre. En canvi, hi ha dos departaments que destaquen per la «ve-
llesa» dels alts càrrecs: el de la Presidència, on gairebé els dos terços se situen en
la cinquantena, i, sobretot, el de Política Territorial i Obres Públiques, on una
quarta part ja han fet els seixanta anys.
3.1.2. Sexe
L'escassa presència de la dona en llocs de comandament polític - i no polí-

tic- ha estat demostrada en molts estudis de països diferenrs." Tot i que en
13. Així, per exemple, Fuchs Epsrein, c.; Laub Coser, R. (ed.). Access to Power: Cross-National
Studies ofWomen and E/ites. Londres: AlIen & Unwin, 1981. En aquesta obra conjunta hi trobem di-
versos estudis sobre les dones i l'elitisme polític en paisos com la Gran Bretanya, França, la República
Federal d'Alemanya, Finlàndia, Noruega, Polònia, Iugoslàvia, els Estats Units, Àustria i la República
Democràtica d'Alemanya, en el qualla característica principal és precisament el baix percentatge de
dones en llocs de comandament polític (Noruega, tot i haver-hi també poca presència femenina dins
de l'elit política del país, és un dels que presenta uns percentatges més alts). O també Casrles, F. G.
"La representación de la mujer en los órganos legislarivos". A: Revista de Estudios Políticos. 1982, núm.
29, on a la pàgina 210 hi ha un quadre comparatiu amb els percentatges de dones que hi havia en els
parlaments de vint-i-un paisos a finals dels anys setanta i a principis dels vuitanta (que va del 3% del
Parlament britànic al 260/0 del Parlament de Finlàndia). Pel que fa a les elits de l'Administració brità-
nica, francesa i americana, vegeu també: Mackenzie, W. J. M.; Grove, J. W. Central Administration
in Britain. Londres: Longrnans, Green and Co, 1957, pàg. 64; Kelsall, R. K. "Recruirmenr to rhe
Higher Civil Service''. A: Stanworth, P.; Giddens, A. (ed.). Elites and Power in British Society. Cam-
bridge: Cambridge Universiry Press, 1974, pàg. 182; Mougel, F. C. Bites et systeme de pouvoir en
Grande-Bretagne 1945-1987. Bordeus: Presses Universiraires de Bordeaux, 1990, pàg. 156; Drewry,
G.; Burcher, T. The Civil Service Today. Oxford: Basil Blackwell, 1991, pàg. 64; Mossuz-Lavau, J.;
Sineau, M. "Les femmes et la politique", A: Revue Françaisede Science Politique. 1976, núm. 3, pàg.
929-956; Penaud, J. "La haure fonction publique en France". A: Rioista Trimestrale di Diritto Pub-
blico. 1983, núm. 1, pàg. 664; Lochak, D. "La Haure Administration à l'épreuve de l'alrernance", A:
Birnbaum, P. (ed.). Les élites socialistes au pouvoir. París: Presses Universiraires de France, 1985, pàg.
177; Bodiguel, J. L. "Que sont les ministres devenus?". A: Pouuoirs. 1986, núm. 36, pàg. 141; Dye,
T. R. Who sRunning America? Englewood Cliffs (Nova jersey): Prentice-Hall, 1979, pàg. 175-178.
La mateixa tendència trobem a Holanda (Eldersveld, S. J.; Kooiman.j.: Tak, T. van der, Elite Images
ofDutch Polítics. Ann Arbor: Universiry ofMichigan Press, 1981, pàg. 44), Grècia (Vernardakis, G.;
Papastarhopoulos, C. D. "La haute fonction publique en Grèce». A: Revue Internationale des Sciences
s
Administratives. 1990, núm. l , pàg. 718), el Japó (KOH, B. C. japan Administratiue E/ite. Berkeley,
Califòrnia: Universiry ofCalifornia Press, 1989, pàg. 105,260), el Canadà (Olsen, D. The State Elite.
Toronto: McClelland and Steward, 1980, pàg. 76) i a Suècia (Anron, T. J. Administered Politics: Elite
Political Culture in Sweden. Boston: Martinus NijhoffPublishing, 1980, pàg. 22).
82
els països més desenvolupats el nivell de formació acadèmica i professional en-
tre homes i dones s'està igualant, encara som lluny de veure una igualtat entre
tots dos sexes en la participació i la dedicació polítiques, malgrat la cada cop
més freqüent reivindicació d'una major presència femenina en càrrecs de co-
mandament polític que hi ha en aquests països. Per Robert D. Putnam «in sta-
tistical terms, women are the most underrepresentedgroup in the political elites o/
the world. The ioorld o/high politics is almost universally a man s wor!d».14 Es-
panya no n'és una excepció I 5 i Catalunya tampoc. 16 I dins de Catalunya, es pot
veure com en la seva Administració la presència d'alts càrrecs de sexe masculí és
clarament superior a la d'alts càrrecs de sexe femení: hi ha un 91 % d'homes i
només un 9% de dones. Si comparem aquests percentatges amb els d'aquells
que eren alts càrrecs a principis dels anys vuitanta, es pot concloure que en més
de deu anys poca cosa s'ha fet per donar més protagonisme a les dones en els
llocs de comandament polític de l'Administració catalana, ja que llavors hi ha-
14. Putnam, R. O. The Comparative Study ofPolitical Elites. Englewood Cliffi (Nova jersey):
Prentice-Hall, 1976, pàg. 32-33.
15. Així, pel que fa a l'àmbit municipal espanyol, l'any 1983 hi havia només un 4,5% de re-
presentants locals que eren dones. On hi ha més regidores és a Ceura (12%), a Melilla (8%), a
Múrcia (7,81 %), al País Basc (7,70%), a les Balears (7,36%) i a les Canàries (7,01 %), i on n'hi ha
menys és a La Rioja (3,09%) (Colomé, G. "Comunidades Aurónomas y represenración local". A;
Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 76, pàg. 186). El fet que la qualificació acadèmica i profes-
sional d'aquestes dones és superior a la dels homes significa, segons Jordi Capo, «que son mayores los
requisitos que "inconscientemente" exigen los partidos a la representacion ftmenina para su presencia en
las listas. La discriminación se produce en un doble sentido: por su escasa presencia electoraly por los ele-
uados requisitos que se exigen para su participación cuando se produce- (Capo, J. "La élite política lo-
cal en España". A: Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 76, pàg. 137).
16. Entre els 135 diputats del Parlament de Catalunya, l'any 1980 només hi havia set dones,
és a dir, un 5,2%. Cal afegir-hi que el grup parlamentari de Convergència i Unió és el que tenia, en
números absoluts, més dones -tres-, que eren el 7,5% dels seus parlamentaris (Pitarch, 1. E.;
Subirats, J. "Los diputados del Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista de Estudios Políticos.
1982, núm. 26, pàg. 136). La subrepresentació femenina era rotal (no hi havia cap dona) en el Par-
lament del 1932 (Pitarch, I. E. Sociologia dels polítics de la Generalitat (J931-1939). Barcelona:
Curial, 1977, pàg. 20-2I). Pel que fa a l'àmbit local català, el percentatge de dones representants
locals en els anys 1979, 1983 i 1987 era d'un 4,6%, d'un 6,6% i d'un 7,4%, respectivament
(Capo, J. "La élite política local en España". A: Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 76, pàg.
137). Joan Botella, fent referència a la infrarepresentació de la dona en l'àmbit polític local, consi-
dera que «cuanto menos estructurada políticamente se encuentre una "arena ''l, por consiguiente, mas
dominada por la espontaneidadsocial, mas débilserd la presencia de mujeres en su seno» (Botella, J. "La
galaxia local en el sistema político español". A: Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 76, pàg.
157). Finalment, cal assenyalar que el percentatge de dones en els càrrecs de responsabilitat de
COC és també molt baix, la qual cosa fa que Joan Marcet qualifiqui aquest partit de "partit predo-
minantment masculí" (Marcet, J. Convergència Democràtica de Catalunya. Barcelona: Edicions 62,
1984, pàg. 185).
83
via un 8% de dones. I? A l'Administració central espanyola, tot i que el percen-
tatge de dones és superior (el 14%), 18 també cal parlar d'una gran subrepresen-
tació de la dona en els llocs de comandament polític. A l'Administració basca,
dels 513 vice-consellers i directors generals que hi ha hagut des del 1980 fins al
1989, només hi trobem trenta-sis dones (un 7%).19
La resposta a la gairebé nul-la presència de dones en llocs de comandament
polític, tenint en compte que a Catalunya hi ha més dones que homes.ê" normal-
ment la trobem en els rols que els assigna la societat" i, més concretament, en els
rols que adquireix la dona amb el matrimoni: dedicar-se més que l'home a la casa i
a cuidar els fills. D'això es desprèn que les dones, per tal d'arribara aconseguir un
càrrec de comandament, han d'escapar d'alguna manera d'aquests rols estereoti-
pats o deixar-los en un segon terme. En el cas de les dones que són alts càrrecs de
l'Administració catalana, hi ha un percentatge força elevat d'absència de fills (gai-
rebé la meitat, mentre que d'homes sense descendència n'hi ha un de cada deu) i
de dones solteres-' o separades (també gairebé la meitat, mentre que d'homes sol-
ters n'hi ha menys d'un 5% i de separats, cap).
Un altre fet que ha quedat demostrat en diversos estudis és que, a mesura
que anem pujant en l'escala jeràrquica la presència de la dona és mes reduïda'!
17. Alfonso, A. de. "Los 'altos cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políticos?". A: Re-
18. Serrano, T. Caraaerlsiicas bdsicas de los directivos de la Administraciàn del Estada en España.
Madrid: Instituto Universitario Ortega y Gasset, 1993, pàg. 9. (Papeles de Trabajo, núm. 293).
19. Mesa del Olmo, A. "Dates de estructura y rnovilidad de los cargos de designación política
en la Administración aurónoma vasca (1980-1989)". A: Autors diversos. Estudies sobre el Estatuto
de Autonomía del País Vasco. Oñati: HAEE/IVAP, 1991, vol. III, pàg. 1605.
20. Segons dades de! cens de població del 1991, a Catalunya hi ha un 48,9% d'homes i un
51,1% de dones.
21. La relació entre els rols que tenen assignats les dones i les dificultats que tenen per arribar a
ocupar llocs de comandament polític ha estat analitzada en diversos estudis, entre els quals podem
destacar: Fuchs Epstein, c.; Laub Coser, R. (ed.). Access to Power: Cross-National Studies ofWomen
and Elites. Londres: Alien & Unwin, 1981, pàg. 37, 73, i Ballrner-Cao, T. H.; Wenger, R.: L'élite
politique fémenine en Suísse. Zürich: Edition Seismo, 1989, pàg. 7. Pel que fa a les dificultats que
tenen les dones que finalment arriben a aconseguir un lloc de comandament, vegeu l'interessam
estudi d'Anand Arora: Arora, A. The Women Elire in India. Londres: Sangam, 1991.
22. Aquesta dada també la trobem en altres paisos, com, per exemple, Finlàndia: «It seems espe-
cia!!y difficultjòr women to combine marriage and an elite position; a third ofthe Finnish femate elite has
never married, compared with 2-3 per cent ofthe mate elite» (Haavio-Mannila, E. "Women in rhe Eco-
nornic, Political, and Cultural Elites in Finland", A: Fuchs Epstein, c.; Laub Coser, R. (ed.). Access to
Power: Cross-NationalStudies ofWomen and Bites. Londres: Alien & Unwin, 1981, pàg. 73).
23. Així, per exemple, en l'Administració central espanyola, el percentatges de dones en e!
grup A (24%) és més elevat que en el nivell de director general (14%): Serrano, T. Características
84
(el que Alice Rossi anomena «the diminishingflow»).24 Però en el col- lectiu que
s'estudia passa just el contrari: proporcionalment, hi ha més dones que ocupen
el lloc de secretària general (gairebé el 30% de secretaris generals són de sexe fe-
mení) que no pas que estan al capdamunt d'una direcció general (no arriba al
5%). Aquesta diferència de percentatges es pot pensar que és absolutament
conjuntural, però, si ens fixem en els més de deu anys de funcionament de
l'Administració catalana, podem observar com la presència femenina sempre
ha estat més elevada, i encara avui ho segueix sent, en el càrrec de secretari ge-
neral. Per tant, difícilment es pot trobar una explicació global a aquest feno-
men i caldria anar a explicacions individuals.
Si anem més enllà del col- lectiu estudiat, sense sortir de l'Administració ca-
talana, sí que es pot percebre la tendència segons la qualla proporció de dones
disminueix a mesura que anem pujant en l'escala jeràrquica. Així, proporcio-
nalment, hi ha més dones en el col-lectiu dels funcionaris (un 48,7%)25 que en
el col-lectiu dels alts càrrecs (9%), i hi ha més dones en el col-lectiu dels alts cà-
rrecs que en el col· lectiu dels consellers." I en el col-lectiu dels funcionaris
també hi ha menys dones en les categories més altes: hi ha un 15,6% de dones
que ocupen el càrrec de subdirectora general, un 22,5% que ocupen el càrrec
de cap de servei, un 32,7% que ocupen el càrrec de cap de secció i un 48,4%
que ocupen el càrrec de cap de negociat. 27
bdsicas de los directivos de la Administraciàn tÚI Estaao en España. Madrid: lnstituro Universitario Or-
rega y Gasset, 1993, pàg. 3, 9. (Papeles de Trabajo, núm. 293). Monrserrar Baras va més enllà de
l'àmbir de l'Adminisrració quan afirma que "a medida que se asciende en la escala de poder la presencia
femenina disminuye. Es decir, encontramos mas mujeres en los candidatos que entre los electos, hay mds
concejalas que alcaldesas, mds parlamentaries que ministras. En los partidos politicos también se da esta
daniuelacién porpoder. Se encuentran mds mujeres en los órganos amplios que en los órganos ejecutiuos tÚ
los partido» (Baras, M. "Las élires políticas". A: Revista tÚI Centro de Estudios Constitucionales. 1991,
núm. 10, pàg. 18). Pel que fa a l'àmbit local català, ranr l'any 1979 corn el 1983 es por veure corn el
percenrarge de regidores és superior al d'a1cadesses (Capo, J.; Baras, M.; Botella, J.; Colorné, G. "La
formación de una élire polí rica local". A: Revista tÚ Estudies Politicos. 1988, núm. 59, pàg. 215).
24. Rossi, A. "Srarus ofWomen in Graduare Deparrmenrs ofSociology". A: American Socio-
logist. 1970, vol. 5, núm. 1, pàg. 1-12. Vegeu ram bé: Belrran, M. La élite burocràtica española. Bar-
celona: Ariel, 1977.
25. Segons dades de gener del 1994 facilirades per la Generalirar de Caralunya.
26. En el momenr en que es van fer les enrrevisres no hi havia cap dona consellera, però amb el
Decret 29511992, de 22 de desembre, es va nomenar Maria Eugènia Cuenca consellera de Governa-
ció, la qual cosa va significar l'entrada, per primera vegada en la hisròria de la Generalirar de Caralunya,
d'una dona al Consell Execuriu i que en el col-lectiu dels consellers hi hagués un 7,7% de dones.
27. Percenrarges obtinguts a partir d'unes dades que presenra un estudi del Comitè Assessor
per a l'Estudi de 1'0rganirzació de l'Administració de la Generalirar de Caralunya (El País, 28
d'octubre de 1991 --edició de Caralunya-, pàg. 29).
85
La majoria de dones estan afiliades a un partit polític i, fins i tot, es pot ob-
servar com, en percentatges, hi ha més dones afiliades que no pas homes (el
71% de les dones i el 64% dels homes). I, si ens fixem en el partit al qual per-
tanyen, el 40% de les dones amb carnet estan afiliades a Unió Democràtica i el
60% restant, a Convergència (en el cas dels homes, un de cada quatre dels que
estan afiliats pertanyen a UDC i les tres quartes pans restants, a CDC), la qual
cosa em permet concloure que, si bé la presència de dones entre els alts càrrecs
de l'Administració catalana és minúscula, dels dos partits que estan colitzats en
el Govern català és Unió Democràtica el que més ha contribuït a aquesta
presència."
A més de ser, com s'ha vist, dones polititzades, els càrrecs que ocupen i
els departaments en els quals els ocupen no són de poca entitat política, ja
que estan al capdamunt de secretaries generals de departaments que es consi-
deren molt importants (com el de la Presidència o el de Governació) i de di-
reccions generals amb una clara incidència social (com, per exemple, la Di-
recció General de Planificació Escolar o la Direcció General d'Atenció a la
Infància). El Departament de Benestar Social és el més permeable a la
presència de dones al capdamunt de les direccions generals (el 40% dels alts
càrrecs són dones)."
Com a conclusió, malgrat que la xifra de dones amb la categoria d'alt càrrec
és molt petita dins de l'Administració catalana, de les poques que hi ha se'n pot
deprendre un elevat grau de polítització i el fet d'ocupar càrrecs de cerra enver-
gadura política.
3.1.3. Estat civil i nombre de fills
L'estat civil és una dada que, tot i que no dóna gaire informació, s'acos-
tuma a introduir en gairebé tots els estudis sòcio-dernogràfics que es fan sobre
col-lectius socials. Per permetre una anàlisi comparada amb altres col- lectius
28. Aquesta sobrerepresentació masculina, més accentuada a CDC, també la trobem en els
delegats que assisteixen als congressos d'aquest partit. Així, en el V Congrés de CDC hi havia un
86,4% de delegats i un 13,4% de delegades (Botella, J; Capo, J.; Marcet, J. "Aproxirnación a la so-
ciología de los partidos políticos catalanes". A; Revista de Estudios Politicos. 1979, núm. 10, pàg.
189).
29. Cal tenir present que aquest departament, que en altres administracions es podria consi-
derar com un departament de segona categoria, en el cas de l'Administració catalana es pot consi-
derar com un dels més importants, ja que és el quart amb més assignació pressuposrària després
dels rnacrodeparramenrs de Sanitat i Seguretat Social, Ensenyament i Política Territorial i Obres
Públiques.
86
socials i per completar el perfil sòcio-dernogràfic dels alts càrrecs de l'Adminis-
tració catalana, he considerat oportú introduir-la en aquest estudi.:"
Gairebé tots els alts càrrecs (poc més del 90%) són casats." només hi ha un
5% de solters i la resta es distribueixen entre els vidus i els separats i divorciats.
D'aquests pocs separats i divorciats (que no arriben al 3%), no n'hi ha ni un
que estigui afiliat al partit dernocraracristià.P i tots són dones afiliades a COc.
Tots els alts càrrecs que pertanyen a Unió Democràtica són casats.
Pel que fa al nombre de fills, la mitjana per alt càrrec se situa en 2,3.33 Més
de la meitat dels alts càrrecs tenen dos o tres fills (un de cada quatre en té tres) i,
mentre que d'alts càrrecs que tenen més de tres fills n'hi ha gairebé un 20%,34
d'alts càrrecs que no tenen descendència n'hi ha un 14%.
Hi ha una gran diferència entre la mitjana de fills dels homes (2,3 fills) i de les
dones (l,7 fills). Aquesta diferència entre ambdues mitjanes s'explica, com ja s'ha
dit, pel fet que és més difícil per a les dones compatibilitzar el càrrec de directora
general o de secretària general amb el fet de tenir fills. També hi trobem diferèn-
cies segons la filiació política dels alts càrrecs: aquells que estan afiliats al partit de-
mocratacristià, en proporció, tenen més fills (amb una mitjana de 2,9) que els
convergents (amb una mitjana de 2,1). No hi ha cap alt càrrec d'Unió que no tin-
gui fills, mentre que un de cada cinc de Convergència manifesta no tenir-ne; i
mentre que gairebé les tres quartes parts dels democratacristians tenen tres o qua-
tre fills, en el cas dels afiliats a Convergència el percentatge és de poc més del 30%.
La resta no arriben als tres fills (tret d'un alt càrrec afiliat a CDC que en té set).
3.1.4. Lloc de naixement
L'anàlisi del lloc de naixement dels alts càrrecs és força suggerent en una so-
cietat com la catalana, que ha rebut una gran quantitat d'immigració d'altres
30. Com a dada prèvia cal renir present que, segons dades del cens de població del 1991, la
disrribució de la població catalana segons l'estat civil és la següent: solters (42,2%), casats (49,6%),
vidus (6,4%) i divorciats/separats (1,8%).
31. Percentatge lleugerament superior al de parlamentaris de CiU del Parlament de Cata-
lunya l'any 1980, que era d'un 86% (Pitarch, I. E.; Subirats, J. "Los dipurados del Parlament de
Catalunya de 1980". A: Revista de Estudies Politicos. 1982, núm. 26, pàg. 142).
32. Cal recordar que Unió Democràtica no està a favor del divorci, com ho expressen les
ponències sobre la família elaborades en els congressos nacionals ordinaris IX i X d'aquest partit.
33. Aquesta mitjana s'aproxima molt a la de la població de Catalunya, que, segons dades de
l'enquesta sòcio-demogràfica del 1991, és de 2,4 fills.
34. Xifra molt inferior al 67,6% de diputats de la coalició CiU del Parlament de Catalunya
del 1980 que tenien més tres fills (Pitarch, I. E.; Subirars, J. "Los dipurados del Parlament de Cara-
lunya de 1980". A: Revista de Estudios Pollticos. 1982, núm. 26, pàg. 142).
87
indrets d'Espanya i on el «problema de la immigració» s'ha intentat solucionar
d'arrel, ja des de la transició cap a la democràcia, per tal d'evitar una divisió
bel-ligerant de la comunitat entre els nascuts a Catalunya i els nascuts fora de
Catalunya." A l'Administració de la Generalitat es pot observar, però, un gran
«autoctonisme-e" és a dir, n'hi ha molts d'origen català: el 90% han nascut a
Catalunya i només un 10%, a la resta d'Espanya (no n'hi ha cap que hagi nas-
cut a l'estranger), la qual cosa confirma que «les posicions clau en el sistema po-
lític català són ocupades per nascuts a Catalunya-.V
Si es comparen aquestes dades amb les del lloc de naixement de la pobla-
ció catalana (675% nascuts a Catalunya, 30,8% nascuts a la resta de l'Estat i
1,7% nascuts a l'estranger);" es pot veure com proporcionalment hi ha molts
més alts càrrecs de l'Administració catalana nascuts a Catalunya i, per tant, hi
ha molt pocs representants dels nascuts fora de Catalunya en els llocs de co-
mandament polític de l'Administració. I si aquestes dades es comparen amb
les dels diputats del Parlament de Catalunya, on el 83,7% són d'origen català i
el 16,3% són d'origen no català." i amb les dades sobre els regidors catalans,
on el 87% (els anys 1979 i 1983) han nascut a Catalunya i el 13% a fora,40
s'observa com els percentatges són pràcticament idèntics als dels alts càrrecs
de l'Administració i, per tant, que hi ha una clara infrarepresentació dels nas-
cuts fora de Catalunya en les elits polítiques catalanes. No obstant aquest au-
toctonisme, es pot dir que «en Catalunya se da una mejor representación en el
sena de las instituciones y personalparlamentario de la Generalitat de los no naci-
dos aquí, que la que los catalanes tienen o han tenido proporcionalmente en el sena
35. Per veure les repercussions políriques d'aquest fenomen, vegeu: Botella, J.; Marcet, J. "La
inmigración en Cataluña: electores, partides y represenración política". A: Sistema. 1981, núm.
45, pàg. 53-73.
36. Expressió utilitzada per Ismael E. Pitarch i Joan Subirats a: Pitarch, I. E.; Subirats, J. "Los
diputades del Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista de Estudios Políticos. 1982, núm. 26,
pàg. 130.
37. Botella, J. "Les élites polítiques de la Catalunya democràtica". A: Papers. 1990, núm. 33,
pàg. 71.
38. Dades del cens de població del 1991.
39. A més, si ens fixem només en els diputats que pertanyen a la coalició Convergència i Unió,
s'observa com absolutament tots són d'origen català. 1 el mateix es pot dir d'aquells diputats de
CDC i d'UDC que van ser elegits en les eleccions generals del 1977 i del 1979 (Pitarch, l. E.; Subi-
rats, J. "Los diputados del Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista de Estudios Políticos. 1982,
núm. 26, pàg. 131).
40. El percentatge de regidors de la coalició CiU que han nascut a Catalunya puja fins al 95%
(Capo, J.; Baras, M.; Botella, J.; Colomé, G. "La formación de una élite política local". A: Revista
de Estudios Políticos. 1988, núm. 59, pàg. 211, 214).
88
de las institucionesparlamentarias estatales»:" Finalment, la comparació amb la
primera fornada d'alts càrrecs, de principis dels anys vuitanta, em permet afir-
mar que el nivell d'autoctonisme dels alts càrrecs s'ha anat incrementant, ja
que llavors hi havia un 18% d'alts càrrecs nascuts fora de Catalunya.f En poc
més de deu anys, doncs, el percentatge d'alts càrrecs nascuts fora de Catalunya
ha quedat reduït gairebé a la meitat, la qual cosa fa que avui no es puguin re-
petir les paraules d'Alfonso de Alfonso segons les quals aquell 18% d'alts càr-
recs de l'any 1981 nascuts fora de Catalunya significava « una ruptura de la
imagen absolutamente catalana que pretende dar una alianza electoral naciona-
lista como es CiU, imagen que es absolutamente necesaria para presentar la lista
electoral ante el elector nacionalista, pero que pierde valor en la designación de los
altos cargos, mentes grises de la Administración catalana, poco conocidos por el
pública elector y en cuya designación parecen primat mds las consideraciones de
eficacia que las de imagen». 43
El 10% que han nascut fora de Catalunya procedeixen de les comunitats
autònomes següents: Aragó, les Balears, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, el
País Basc i el País Valencià. En canvi, no hi ha cap alt càrrec d'Andalusia (men-
tre que, segons dades del cens de població del 1991, un 14,2% de la població
catalana ha nascut a Andalusial.f
A més d'aquest origen català (nascuts a Catalunya), i atenent a la comarca
de procedència, cal afegir una altra característica: la centralitat, ja que gairebé el
60% dels alts càrrecs han nascut al Barcelonès. El percentatge de naixements
en la resta de comarques és molt baix i no hi ha cap altra comarca que destaqui.
41. Pitarch, l. E.; Subirats, J. "Los dipurados del Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista
de Estudios Politicos. 1982, núm. 26, pàg. 134.
42. Alfonso, A. de. "Los 'altos cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políricos?". A: Re-
43. Alfonso, A. de. "Los 'altos cargos' de la Generalitar: ¿administradores o políricos?". A: Re-
44. Aquesta in&arepresentació de la població catalana nascuda fora de Catalunya en els càrrecs
de designació política de l'Administració, entesa com a infrarepresenració d'una minoria amb un es-
tatus social inferior, també la trobem, com assenyala Purnarn, en altres administracions. Així, «blades
and Catholics in Americà illustrate this pbenomenon, as da non-Slauic minorities in tbe Soviet Union,
French Canadians in Canada, Croats and Slovens in pre-Titoist Yugoslaoia; and assorted etbnic minori-
ties in various deueloping countries» (Pumarn, R. D. The Comparative Study ofPolitical Elites. Engle-
wood Cilffs (Nova jersey): Prentice-Hall, 1976, pàg. 32). Pel que fa concretament a l'Administració
canadenca: «Brirish origin was still heavily overrepresented, French slighdy underrepresented, and all
rhe other erhnic categories togerher most heavily underrepresenred» (Olsen, D. The State Elite. To-
ronto: McClelland and Steward, 1980, pàg.77). Pel que fa a les elits americanes, vegeu també: Dye,
T. R. W7Jos RunningAmerica?Englewood C1iffs (Nova Jersey): Prentice-Hall, 1979, pàg. 173-175.
89
No obstant això, la segona comarca en nombre de naixements d'alts càrrecs és el
Vallès Occidental -amb un percentatge del 6%. De les quaranta-una comar-
ques catalanes, n'hi ha divuit de les quals procedeix algun alt càrrec: l'Alt Camp,
l'Alt Penedès, el Bages, el Baix Empordà, el Barcelonès, el Garraf, el Gironès, el
Maresme, la Noguera, Osona, el Pallars Jussà, la Ribera d'Ebre, la Segarra, el Se-
grià, el Solsonès, el Tarragonès, l'Urgell i el Vallès Occidental. En l'anàlisi per
províncies (separant la ciutat de Barcelona de la província de Barcelona), s'ob-
serva com, després de la província de Barcelona, hi ha més alts càrrecs que prove-
nen de la província de Lleida que no pas de la de Girona i de la de Tarragona jun-
res." No obstant això, la conclusió és que les elits polítiques de l'Administració
catalana provenen majoritàriament de la ciutat de Barcelona, la qual cosa permet
emfasitzar la seva centralitat i afegir-hi el qualificatiu d'urbanes i barceloninesr'"
Taula 4. Província de naixement dels alts

càrrecs nascuts a Catalunya
Barcelona ciutat 58,5%

Província de Barcelona 21,5%
Província de Girona 4,3%
Província de Lleida 11,4%
Província de Tarragona 4,3%
n=70
45. Segons dades del cens de població del 1991, la distribució per províncies dels nascuts a
Catalunya és la següent:
Barcelona 71,9%
Girona 9,9%
Lleida 8,4%
Tarragona 9,9%
46. En les elits de l'Administració francesa, tot i que el percentatge és més baix, també es pot
parlar de centralitat, ja que en els anys setanta un 35% dels directors dels departaments ministerials
havien nascut a la regió de París (la població de la qual era llavors un 18% del total de la població
francesa): Suleiman, E. N. Politics, Poioer, anti Bureaucracy in France. Princeton (Nova jersey):
Princeton Universiry Press, 1974, pàg. 63-64. En canvi, pel que fa al lloc de naixement de les elits
de l'Administració holandesa, es pot parlar clarament de descentralitat (Eldersveld, S. J.; Kooirnan,
J.; Tak, T. van der. E/ite Images ofDutch politics. Ann Arbor: Universiry ofMichigan Press, 1981,
pàg. 44). Pel que fa a les elits de l'Administració espanyola, sempre s'ha parlat de centralisme o de
•
"madrilenyisrne", sobretot en el règim franquista (Alvarez, J. Burocracia y poder político en el régi-
menfranquista. (Elpape! de los cuerpas de jimcionarios entre 1938 y 1975). Madrid: Instituto Nacio-
nal de Adrninistración Pública, 1984; Cuenca, J. M.; Miranda, S. "La élite ministerial franquista".
A: Revista de Estudios Políticos. 1987, núm. 57, pàg. 107).
90
--------------------------------- _-
Aquest origen català i aquesta centralitat són més accentuats en el alts càr-
recs que estan afiliats a Convergència que no pas en els alts càrrecs que estan
afiliats a Unió.V Així, mentre que en el cas dels convergents només un 5% han
nascut fora de Catalunya i, d'aquells que han nascut a Catalunya, un 40% és de
fora del Barcelonès, en el cas dels democratacristians els percentatges pugen
deu punts més (un 15% han nascut a fora i, dels que han nascut a Catalunya, la
meitat són de fora de Barcelona). Si bé amb aquesta sola dada no es pot qualifi-
car els alts càrrecs convergents de persones amb una dosi de catalanitat més
gran que els democratacristians, més endavant veurem si es va confirmant
aquesta diferència.
Per mesurar la dosi de catalanitat faré servir els indicadors objectius se-
güents: lloc de naixement dels alts càrrecs, lloc de naixement dels seus pares,
lloc on van fer el batxillerat, lloc on van fer els estudis universitaris i llengua
materna. També faré referència a la dosi de catalanisme, és a dir, a aquells as-
pectes més subjectius que ens indiquen afecció per Catalunya o per les caracte-
rístiques nacionals catalanes i que mesuraré amb els indicadors següents: grau
de catalanitat de l'ambient de la família de procedència, contingut catalanista
de les converses polítiques familiars i sentiment de pertinença. Finalment, faré
referència a la dosi de nacionalisme, entesa com a actitud política derivada di-
rectament del fet d'atribuir, en un terreny èrico-políric, un valor altíssim al fet
nacional o a la nació, que serà mesurada per aquests indicadors: problema més
important de Catalunya, principals objectius per a Catalunya, valoració de
l'actual quota d'autogovern de Catalunya i influència política que desitgen que
tingui a Catalunya el Govern centtal. El que es tracta de demostrar és, en pri-
mer lloc, que una de les principals característiques dels alts càrrecs és el fet de
tenir una gran dosi de catalanitat, de catalanisme i de nacionalisme, ja que per-
tanyen a una Administració dirigida per un Govern que, des dels seus inicis,
s'autoqualifica de nacionalista." En segon lloc, que hi ha una gran relació entre
47. En els congressos de Convergència Democràtica de Catalunya també es pot percebre un

elevadíssim percentatge de delegats nascuts a Catalunya. Així, les dades del V Congrés són les se-
güents: 95,2% nascuts a Catalunya, 3,5% nascuts a la resta d'Espanya i 1,2% nascuts a l'estranger
(Botella, J.; Capo, J.; Marcet, J. "Aproxirnación a la sociología de los partides polïricos catalanes".
A: Revista de Estudies Pollticos. 1979, núm. 10, pàg. 191). Aquest 95,2% de delegats nascuts a Ca-
talunya, fa que Joan Marcet qualifiqui aquest partit de "partit de catalans d'origen" (Marcet, J.
Convergència Democràtica de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1984, pàg. 194-195).
48. Així, Jordi Pujol en el seu primer discurs d'investidura fet al Parlament de Catalunya el dia
22 d'abril del 1980 va dir: "Si vostès ens voten, votaran un programa nacionalista, un govern na-
cionalista i un president nacionalista» (DÍilri de Sessions del Parlament de Catalunya. I Legislatura,
1980, núm. 4, pàg. 19).
91
_ __ ._----_.._ - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
.._._--_ ..__ ..... _..
la dosi de catalanitat, la dosi de catalanisme i la dosi de nacionalisme dels alts

càrrecs. I, en tercer lloc, que són els alts càrrecs afiliats a Convergència, els quals
pertanyen a un partit que s'autoqualifica de nacionalista català," els que tenen
una dosi de catalanitat, de catalanisme i de nacionalisme més alta.
Finalment, pel que fa al lloc de naixement dels alts càrrecs, cal dir que hi ha
dos departaments que destaquen per l'elevat percentatge d'alts càrrecs que han
nascut fora de Catalunya: el d'Economia i Finances el 30%- i el de Treball
--40%.50 I pel que fa a la comarca de naixement, hi ha un departament que
destaca per sobre dels altres pel fet de tenir el 75% dels alts càrrecs nascuts fora
del Barcelonès: el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que es un departament
amb una activitat política que té un àmbit territorial d'incidència que moltes
vegades va més enllà de la comarca del Barcelonès.
3.1.5. Lloc de residència
Mentre que el lloc de naixement és «absolutamente jortuito«, el lloc de re-

sidència «comporta un mayor número de componentes uoluntariosc" tot i que la
centralització de les seus de les diverses direccions generals de l'Administració de
la Generalitat de Catalunya (totes les direccions generals tenen la seu a la comarca
del Barcelonès) ha de comportar necessàriament una força centrípeta barcelo-
nina i, per tant, una concentració del lloc de residència dels alts càrrecs en aquesta
comarca. Efectivament, més del 80% viuen al Barcelonès i, dels que viuen fora, la
meitat tenen el domicili a la comarca del Vallès Occidental.P També en el lloc de
residència cal destacar el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, on les
tres quartes parts dels alts càrrecs viuen fora de la comarca del Barcelonès.
Dels que viuen al Barcelonès, gairebé tots (el 92%) viuen a la ciutat de Bar-
celona. Em va semblar interessant anar més enllà i preguntar pel districte de re-
sidència, i així poder confirmar la hipòtesi segons la qual els alts càrrecs viuen
en els districtres més rics de la ciutat. Dels deu districtes en què es divideix la
ciutat de Barcelona (Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc, les Corts, Sar-
rià-Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu i Sant
49. Això ho estableix l'article 1 dels estatuts de CDC.

50. Només en tres departaments més trobem alts càrrecs nascuts fora de Catalunya: Governa-
ció, Indústria i Energia, i Comerç, Consum i Turisme.
51. Pitarch, I. E.; Subirats, J. "Los diputados del Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista
de Estudios Pollticos. 1982, núm. 26, pàg. 134.
52. Aquesta centralització del lloc de residència també la trobem, encara que menys accen-
tuada, en els diputats del Parlament de Catalunya (Pirarch, I. E.; Subirats, J. "Los dipurados del
Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista de Estudios Politicos. 1982, núm. 26, pàg. 135).
92
Martí), els alts càrrecs estan concentrats en quatre i, sobretot, en dos, dels quals
encara n'hi ha un que destaca molt més que l'altre. Només hi ha residències d'alts
càrrecs en els districtes de l'Eixample, les Corts, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, que
són els districtes més rics de la ciutat de Barcelona.P A la resta de districtes, no hi
ha cap alt càrrec que hi visqui.54 D'aquests quatre districtes, destaquen el de l'Ei-
xample i, sobretot, el de Sarrià-Sant Gervasi,55 i són molt pocs els que viuen a Les
Corts i a Gràcia (taula 5). Així, un percentatge molt elevat dels alts càrrecs de
l'Administració catalana viuen en el districte més ric de la ciutat de Barcelona.
Taula 5. Districte de residència dels alts

càrrecs que viuen a la ciutat de Barcelona
Eixample 27,60/0
Les Corts 5,2%
Sarrià-Sant Gervasi 60,3%
Gràcia 6,9%
n=58
No ha de sorprendre, però, que els alts càrrecs tinguin la residència en les

zones més benestants de la ciutat, ja que les elits polítiques normalment surten
53. La renda familiar disponible per càpita dels diversos districtes de Barcelona, l'any 1985 era
la següent:
Districtes: (en pessetes)
1. Sarrià-Sant Gervasi •.•••••••••• 1.209.730 6. Sant Andreu 758.670
2. Les Corts .•..•..•................... 1.133.020 7. Sant Martí 755.860
3. Eixample 1.016.780 8. Horta-Guinardó 754.460
4. Gràcia 919.090 9. Ciutat Vella 693.710
5. Sants-Montjuïc 782.060 10. Nou Barris 624.410
Font: Oliver, J.; Busom, 1.; Trullén, J. Estimació de la rendaftmiliardisponible per càpita de Bar-
celona, els seus districtes i els 27 municipis de la Corporació Metropolitana de Barcelona (I985). Barce-
lona: Ajuntament de Barcelona; Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, 1989, pàg. 60.
54. Segons dades del cens de població del 1991, la distribució de la població de la ciutat de
Barcelona per districtes era la següent:
Ciutat Vella 5,5% Gràcia 7,8%
Eixample 16,7% Horra-Guinardó Ii ,2%
Sants-Montjuïc 10,9% Nou Barris 11,5%
Les Corts S.S°A) Sant Andreu 8.8%
Sarrià-Sant Gervasi 9,0% Sant Martí 13,0%
55. Aquest és també el districte de residència que predomina en els delegats dels congressos de
COC (Botella, J.; Capo, J.; Marcet, J. "Aproximación a la sociología de los partidos políticos cata-
lanes". A; Revista de Estudios Politicos. 1979, núm. 10, pàg. 203).
93
de les elits socials, i aquestes viuen en les millors zones de la ciutat. Si ens fixés-
sim en el lloc de residència d'altres elits polítiques catalanes (com poden ser les
elits parlamentàries o les elits locals de l'Ajuntament de Barcelona), segura-
ment també trobaríem la mateixa concentració en els mateixos districtes. I si
ens fixéssim en alguns col-lectius que es poden considerar com a elits socials o
econòmiques (empresaris, alts funcionaris, professors d'universitat, etcètera),
també veuríem com es concentren, sobretot, a Sarrià-Sant Gervasi, amb la qual
cosa es podria dir que l'elit catalana és una elit de Sarrià-Sant Gervasi.
3.2. Formació acadèmica
Com assenyala Geraint Parry «there is obviously an intimate connection be-

ttoeen the educational system ofa country and its elite. Educational theories and re-
forms inevitably haue political implications sina part ofany education is to fit a per-
son out as a member ofa body politic whether as a member ofa ruling class, a quies-
cent subject of an administrative state, or a fully-participating citizen in some
idealized democracys," La majoria d'estudis sobre elits polítiques de l'Adminis-
tració han demostrat la connexió entre una bona base educativa i l'accés a posi-
cions d'elit, i que, per tant, el nivell de formació acadèmica de les elits administra-
tives és alt, és a dir, que són individus que tenen un títol universitari i, més
concretament, que hi ha un clar predomini de llicenciats en dret i en ciències
econòmiques, la qual cosa influeix en el seu tarannà: «British administrators diffir
from French administrators in part because the humanist colleges ofOxbridge diffir
.fom the technocraticgrandes écoles, and both groups are more integrated than their
American counterparts in part because tbe education ofAmerican elites is more plu-
ralistu»," A més, com que s'està analitzant una elit política especialitzada, caldrà
veure si hi ha uns departaments (més especialitzats) amb uns alts càrrecs que te-
nen estudis universitaris més especialitzats en la matèria del departament, i de-
partaments (més generalistes) on hi ha molta més diversitat d'estudis universita-
ris. Pel que fa al lloc geogràfic on s'han fet aquests estudis, es podrà observar si
també es pot parlar de catalanitat i de centralitat, és a dir, si aquests estudis s'han
fet, sobretot, a Catalunya i, concretament, a Barcelona. l pel que fa als tipus de
centres on han estudiat els alts càrrecs, els quals també influeixen en la seva so-
56. Parry, G. Political Hites. Londres: AlIen & Unwin, 1969, pàg. 83. Així també ho conside-
ren: Dowse, R. E.; Hughes,). A. Sociologia política. Madrid: Alianza, 1982, pàg. 193.
57. Purnarn, R. D. The Comparative Study ofPolitical Elites. Englewood (Nova jersey): Pren-
rice-Hall, 1976, pàg. 70.
94
cialització, caldrà comprovar si el batxillerat s'ha fet, sobretot, en centres privats
i religiosos de Barcelona on anava l'elit social catalana i d'on ha sortit la majo-
ria de l'elit política catalana- i els estudis universitaris en universitats públiques
~on una bona part de l'elit social catalana van entrar en el món de la política.
3.2.1. Nivell d'estudis
El nivell de formació acadèmica de l'elit política de l'Administració cata-

lana és (malgrat que Franck Moderne consideri que <des communautés autono-
mes [espanyoles] ne disposent pas aujourd'hui d'un personnel de cadres supérieurs
de qualité» )58 molt elevat: el 90% dels alts càrrecs tenen estudis universitaris de
grau superior (l'any 1981, el 92%);59 i 60 el 8%, estudis universitaris de grau
mitjà, i només el 2%, el batxillerat superior. A més, un de cada quatre ha fet
dues carreres universitàries. Si comparem el nivell de formació acadèmica dels
alts càrrecs de l'Administració catalana amb el dels diputats al Parlament de
Catalunya i amb el dels regidors de Catalunya, es pot concloure que, com passa
en pràcticament tots els països europeus, el nivell d'estudis de les elits políti-
ques locals és el més baix i el de les elits polítiques de l'Administració, el més
alt. Entre les unes i les altres trobem, doncs, les elits parlamentàries. Així, els per-
centatges sobre el nivell de formació acadèmica dels diputats, l'any 1980, era el
següent: estudis superiors, 65,9%; estudis mitjans, 9,6%; estudis secundaris,
58. Moderne, F. "Regard sm la foncrion publique espagnole". A: Reuue Française d'Adminis-

tration Publique. 1986. núm. 38, pàg. 72.
59. Alfonso, A. de. "Los 'alros cargos' de la Generalirar: ¿adminisrradores o políticos?", A: Re-
vista de Estudios Polisicos. 1982, núm. 25, pàg. 92.
60. Pel que fa a l'anàlisi comparada dels que tenen estudis universitaris, renim, entre d'altres,
les dades següents: el 80% de les elits de l'Administració sueca (Anton, T. J. Administered Politics:
Elite Political Culture in Stceden. Bosron: Martinus NijhoffPublishing, 1980, pàg. 24), el 84% de
les elits de l'Administració holandesa (Eldersveld, S. J.; Kooiman, J.; Tak, T. van der. Elite Images
ofDutcb Politics. Ann Atbor: Universiry of Michigan Press, 1981, pàg. 44), més del 85% de les
elits de l'Administració suïssa (Urio, P.; Baumann, E. "Éléments de la culture politique des hams
Ionctionnaires fédéraux de la Suisse". A: Reuue Française de Science Politique. 1988, núm. I, pàg.
86), el 90% de les elits de l'Administració grega (Vernardakis, G.; Papasrathopoulos, C. D. "La
haure fonction publique en Grèce". A: Reuue lnternationale des Sciences Administratives. 1990,
núm. I, pàg. 718), el 96% de les elits de l'Adminisrració alemanya (Derlien, H. U. "Conrinuiry
and Change in rhe West German Federal Executive Elite 1949-1984". A: European [ournal ofI'o-
litical Research. 1990, núm. 18, pàg. 363). El percentatge d'elits administratives europees amb for-
mació universitària es pot considerar, doncs, molr elevat. L'única excepció són les elits de l'Admi-
nistració irlandesa, ja que segons dades de principis dels anys setanta només el 26% dels secretaries
ofgovernment departments tenien formació universitària (McManus, M. "lreland", A: Kingdom, J.
E. (ed.). The Ciuil Seruice in Liberal Democracies. Londres: Roudedge, 1990, pàg. 101).
95
10,4%, i estudis primaris, 14,1%. Cal afegir, però, que a principis dels anys vui-
tanta més de les tres quartes parts dels diputats de Convergència i Unió tenien
estudis superiors." Dels diputats de finals dels anys vuitanta, tenim les dades se-
güents: llicenciats, 82,3%; tècnics superiors, 3%; tècnics, 5,9%; amb estudis
mitjans, 8,8%.62 I pel que fa a l'àmbit municipal (regidors) català, tenim les se-
güents xifres: de l'any 1979, titulats superiors 10%, titulats mitjans 6%, batxi-
llerat superior 4,8%, formació professional 2,4%, batxillerat elemental 13,2% i
estudis primaris 63,5%; de l'any 1983, titulats superiors 11,2%, titulats mitjans
7,8%, batxillerat superior 6,1%, formació professional 2,1%, batxillerat ele-
mental 13,9% i estudis primaris 58,9%,63 i de l'any 1987, titulats superiors
13,1%, titulats mitjans 8,6%, batxillerat 31,2%, formació professional 5,7%,
estudis elementals 40,8% i sense estudis 0,1%.64 Aquestes xifres ens permeten
observar que tant les elits parlamentàries com les elits polítiques locals han anat
augmentant el nivell d'estudis amb el pas dels anys i que, per tant, les elits políti-
ques catalanes estan cada cop més formades des del punt de vista acadèmic.
La diferència jeràrquica entre secretaris generals i directors generals pràctica-
ment no es transmet en el nivell d'estudis, tot i que només trobem alts càrrecs
sense estudis universitaris en el càrrec de director general. No obstant això, hi ha
més directors generals amb dues carreres (un de cada quatre) que secretaris gene-
rals (deu punts per sota).
També és pot preveure alguna diferència entre aquells que estan afiliats a un
partit polític (CDC o UDC) i aquells que no ho estan, en el sentit de pensar que
aquests últims han de tenir més estudis, millor currículum acadèmic, per suplir la
seva manca de currículum polític o de vinculació política, mentre que els primers,
en canvi, poden suplir o completar un nivell més baix d'estudis amb la seva mi-
litància política, és a dir, poden afegir el currículum polític al currículum acadè-
mic. Efectivament, mentre que tots els alts càrrecs no afiliats són llicenciats i, per
tant, tots han aconseguit el grau superior universitari, gairebé un de cada cinc
d'aquells que estan afiliats no han aconseguit aquest nivell. Una altra dada que
confirma aquesta diferència és el percentatge dels que han acabat dues carreres
universitàries: una mica més del 30% dels no afiliats i una mica menys del 20%
61. Pitarch, I. E.; Subirats, J. "Los dipurados del Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista
de Estudios Polítieos. 1982, núm. 26, pàg. 143-144.
62. Morata, F. "Insrirucionalización y rendirnienro política del Esrado auronórnico". A: Re-
63. Capo, J.; Baras, M.; Botella, J.; Colomé, G. "La forrnación de una élire política local". A:
Revista de Estudios Politieos. 1988, núm. 59, pàg. 217.
64. Capo.j'Ta élire políticalocal en España". A: Revista de Estudios Politicos: 1992, núm. 76, pàg. 140.
96
dels afiliats. Així doncs, les dades mostren clarament com els alts càrrecs que estan
afiliats, tot i que majoritàriament són titulats universitaris de grau superior, tenen
un nivell d'estudis inferior al d'aquells que no pertanyen a cap partit.
Finalment, cal afegir que en tots els departaments, menys en un, són majo-
ria els alts càrrecs que tenen un titol universitari de grau superior. L'única ex-
cepció és el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, on predominen els
que només tenen el batxillerat superior i, per tant, és el departament on el ni-
vell d'estudis dels alts càrrecs és més baix. En canvi, els dos departaments on hi
ha més alts càrrecs amb dues carreres universitàries i, per tant, on hi ha més for-
mació universitària, són el d'Economia i Finances'? i el de Justícia.
3.2.2. Lloc on hanfet el batxillerat
Les tres quartes parts dels alts càrrecs van fer el batxillerat en centres
privats i, d'aquests, pràcticament tots (el 85%) van anar a escoles religio-
ses. 66 Pel que fa al lloc geogràfic, cal tornar a parlar de catalanitat i de cen-
tralitat, ja que el 70% van estudiar a Barcelona, un de cada quatre en altres
indrets de Catalunya i la resta fora de Catalunya (ningú va fer el batxillerat
o equivalent a l'estranger). Així doncs, el gruix dels alts càrrecs va fer el bat-
xillerat en escoles privades i religioses de Barcelona. I, pel que fa als ordes
religiosos als quals pertanyen les escoles, la distribució és la següent:
Taula 6. Ordes religiosos de les escoles dels alts càrrecs

que van fer el batxillerat en centres religiosos
Jesuïtes 25,50/0
Escolapis 0.00.0 •••• 0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • 0.0 •• 0.0 • • • • • • • • • • • • • 0.0 • • • • • • • 19,6%
Germans de la Salle 13,7%
Maristes 7,80/0
Salesians 0.00.0 • • • • • • • • • 0.0 •••• 0.0 • • • • • • • • • • • 0.0 • • • • • • 0.0 •••• 0.0.. ••••• 7,80/0
Sagrat Cor 3,9%
Altres ..... 0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • 0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 21,60/0
n=51
65. Pel que fa a la formació dels alts càrrecs del Deparrament d'Economia i Finances, cal afe-
gir, com veurem més endavant, que gairebé tots són professors d'universitat.
66. En les elits d'altres administracions predominen, en canvi, aquells que van anar a escoles
públiques, com ara les elits de l'Administració australiana (Higley, J.; Deacon, D.; Srnarr, D. Elites
in Austràlia. Londres: Routledge and Kegan Paul, 1979, pàg. 86).
97
N'hi ha dos que destaquen per sobre dels altres: l'orde religiós fundat per Ig-
nasi de Loiola els jesuïtes (un de cada quatre) i l'orde religiós fundat per Josep
de Calassanç els escolapis- (un de cada cinc),'? Amb aquestes dades ja es pot
concloure que un dels aspectes que distingeix les elits polítiques de l'Administra-
ció catalana des del punt de vista de la seva formació acadèmica és el lloc on han fet
el batxillerat: als jesuïtes o als escolapis. l si a la Gran Bretanya, quan es fa referèn-
cia a la formació de les elits de l'Administració, es parla d'«Oxbridge» (Oxford i
Cambridge) a Catalunya s'ha de parlar dels «jesulapis- (jesuïtes i escolapis).
Un punt que pot ser interessant d'estudiar, és veure si hi ha algun tipus de rela-
ció entre el centre on s'ha fet el batxillerat i la filiació política. D'entrada es pot ob-
servar com, proporcionalment, aquells que estan afiliats a un partit polític han
anat més a escoles públiques (el 25%) que no pas aquells que no perta-
nyen a cap partit (el 150/0). l a més, entre els que han anat a escoles privades es pot
comprovar que, en proporció, els no afiliats han anat més a escoles religioses (més
del 900/0) que els afiliats (deu punts per sota). l encara s'hi pot afegir una dada més:
si ens fixem en l'orde religiós dels que han anat a escoles privades i religioses, po-
dem veure que aquells que no pertanyen a cap partit polític, en proporció, han
anat més als jesuïtes que els que estan afiliats. Així doncs, els no afiliats procedei-
xen més d'escoles privades i religioses -i, sobretot, dels jesuïtes (tot i que
també hi ha persones afiliades que han fet el batxillerat en escoles privades i religio-
ses - i també en els jesuïtes ). En aquest punt, cal assenyalar algunes diferències
entre els que estan afiliats a Convergència i els que ho estan aUnió: en primer lloc,
aquests últims procedeixen més d'escoles religioses que els convergents i, en segon
lloc, mentre que els democratacristians han estat educats, sobretot, pels jesuïtes, en
els convergents hi ha més heterogeneïtat de procedència, tot i que destaquen els
getmans de la Salle i, sobretot, els escolapis (en canvi, només hi ha un alt càrrec afi-
liat a Convergència que hagi anat als jesuïtes).
Finalment, m'ha interessat observar la relació entre la situació econòmica
familiar i l'escola. Les tres quartes parts d'aquells que van anar als jesuïtes pro-
venen de famílies amb una situació econòmica bona i la resta, de famílies amb
una situació econòmica mitjana (ni bona ni dolenta). En canvi, quant a l'altre
orde religiós que predomina, el dels escolapis, es pot veure que només un terç
prové de famílies amb una situació econòmica bona; la meitat, de famílies amb
una economia mitjana, i la resta, de famílies amb una situació econòmica do-
67. El fet que les elits de l'administració hagin anat a escoles prestigioses ja el trobem des de fa
temps en altres administracions (Kelsall, R. K. Higher Civil Seruants in Britain. Londres: Rou-
dedge & Kegan Paul Limired, 1955, pàg. 122-129; Suleiman, E. N. Polítics, Pou/er, and Bureau-
cracy in France. Princeton (Nova jersey): Princeton University Press, 1974, pàg. 68-69; Higley,J.;
Deacon, D.; Smart, D. Elites in Austràlia. Londres: Roudedge and Kegan Paul, 1979, pàg. 88).
98
lenta. Per tant, els que van anar al jesuïtes provenen de famílies més benestants
que no pas les dels que van anar als escolapis."
3.2.3. Principals estudis universitaris i lloc on s'han fet
Com hem vist, gairebé tots els alts càrrecs de l'Administració catalana
tenen estudis universitaris. Aquí es tracta d'analitzar quins són els estudis
que predominen per veure quin és el tipus de formació universitària que te-
nen. D'entrada es pot veure que les dues carreres que predominen són cièn-
cies econòmiques (poc més del 20%) i, sobretot, dret (quasi el 30%). 69 N'hi
ha dues més que, tot i tenir uns percentatges inferiors, també destaquen per
sobre de les altres: la d'enginyers industrials (poc més del 10%) i la de fi-
losofia (poc menys del 10%).70 L'homogeneïtat d'especialitats és bastant
68. Pel que fa a la relació enrre origen social i educació en les elits polítiques, vegeu: Purnarn,
R. D. The Comparative Study ofPolitical Elites. Englewood Cliffs (Nova jersey): Prentice-Hall,
1976, pàg. 30, on trobem el model següenr:
Educarien < . Social Origins ]

[
- - - - - - > Elire' Status < - - - - - -
També es pot percebre aquesta relació en: Kelsall, R. K. Higher Civil Servants in Britain. Lon-
don: Routledge & Kegan Paul Limited, 1955, pàg. 159, i Suleiman, E. N. Politics, Pou/er, and Bu-
reaucracy in France. Princeton (Nova jersey): Princeton University Press, 1974, pàg. 75-76.
69. Aquests són també els estudis que han predominat en el Parlamenr de Catalunya (Pitarch,
I. E. Sociologia dels politics de la Generalitat (1931-1939). Barcelona: Curial, 1977, pàg. 41; Pi-
tarch, I. E.; Subirats, J. "Los dipurados del Parlamenr de Catalunya de 1980". A: Revista de Estu-
dios Politicos. 1982, núm. 26, pàg. 144).
70. Pel que fa als estudis de les elits administratives d'altres administracions, tenim les dades
següenrs. A l'Administració australiana i a la canadenca hi predominen els economistes i els engin-
yers (Higley, J.; Deacon, D.; Smart, D. Elites in Austràlia. Londres: Routledge and Kegan Paul,
1979, pàg. 89; Olsen, D. The State E/ite. Toronro: McClelland and Steward, 1980, pàg. 75). Els
estudis de dret són els que predominen a l'Administració alemanya (jacob, H. German Adminis-
tration Since Bismarck: Central Authority Versus Autonomy. New Haven: Yale Universiry Press,
1963, pàg. 203; Edinger, 1.. J. Politics in Germany: Attitudes and Processes. Boston: Little Brown,
1968, pàg. 46; Heclo, H. "In Search of a Role: Arnerica's Higher Civil Service". A: Suleiman, E.
N. (ed.). Bureaucrats and Policy Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 16; Maynrz, R.
"German Federal Bureaucrats: A Functional Elite berween Politics and Administrarien". A: Sulei-
man, E. N. (ed.). Bureaucrats and Policy Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 181;
Derlien, H. U. "Conrinuiry and Change in rhe West German Federal Executive Elire 1949-
1984". A: European [ournal ofPolitical Research. 1990, núm. 18, pàg. 364), italiana (Heclo, H. "In
Search of a Role: America's Higher Civil Service". A: Suleiman, E. N. (ed.). Bureaucrats and Policy
Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 16; Cassese, S. "L'Arnrninisrrazione Pubblica in
Iralia". A: Riuista Trimestrale di Scienza dell'Amministrazione. 1985, núm. 2, pàg. 20), japonesa
99
gran'?! sobretot si tenim en compte que són persones que estan al capdavant
de direccions generals molt heterogènies des del punt de vista precisament
de l'especialitat del sector que administren. És per això que, d'entrada, es
pot pensar que hi ha un predomini dels generalistes (tot i que per ratificar-
ho cal fer l'anàlisi per departaments), que es podria justificar dient que «tra-
ditionally, tbe work o/ central public administration was largely concerned
with tbe formulation and implementation o/general regulations within a fra-
mework oflaio. This work corresponds to the Weberian notion o/bureaucracy
and was the province o/generalists, who needed competence and reliability in
the handling o/public business but did not require special technical qualifica-
tions>,.72
Aquesta homogeneïtat d'especialitats és més gran en els secretaris generals
que en els directors generals. La proporció de llicenciats en ciències econòmi-
ques i, sobretot, la de llicenciats en dret és molt més elevada entre els secretaris
73
generals que no pas entre els directors generals. Això permet pensar que, se-
gons la formació universitària, els secretaris generals tenen un perfil més gene-
ralista que els directors generals, el perfil dels quals requereix, com s'ha dit, més
especialització.
(Koh, B. c.: ]apan s Administratiue Elite. Berkeley (Califòrnia): University of Califòrnia Press,
1989, pàg. 142, 186), sueca (Anron, T. J. Administered Politics: Elite Political Culture in Su/eden.
Boston: Marrinus NijhoffPublishing, 1980, pàg. 28) i brasilera (McDonough, P. Power and Ideo-
logy in Brazil. Princeton (Nova [ersey): Princeton Universiry Press, 1981, pàg. 71). A l'Adrninis-
rració anglesa hi predominen els esrudis d'humanitats (Hec1o, H. "In Search of a Role: America's
Higher Civil Service". A:. Suleiman, E. N. (ed.). Bureaucrats and Poliey Making. Nova York: Hol-
mes & Meier, 1984, pàg. 16: Rose, R. "The Polirica! Status ofHigher Civil Servams in Brirain",
A: Suleirnan, E. N. (ed.). Bureaucrats and Poliey Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg.
145). A l'Administració espanyola també trobem tradicionalment un predomini dels juristes
(Cuenca.]. M.; Miranda, S. "La élire ministerial franquista". A: Revista de Estudios Politicos. 1987,
núm. 57, pàg. 123) que encara hi trobem actualment, com ho demostra el fet que, segons dades de
març del 1992, el 40% dels directors generals tenien aquest tipus de formació: Serrano, T. Caracte-
risticas bdsicas de los directiuos de la Administración del Estada en España. Madrid: Instituto Univer-
sitario Ortega y Gasset, 1993, pàg. 10, 28. (Papeles de Trabajo, núm. 293). Aquest predomini dels
juristes en càrrecs de responsabilitat política ja va ser destacat per Max Weber a: Weber, M. Elpoli-
tico y el cientifico. Madrid: Alianza, 1986, pàg. 112-115.
71. Hi ha més homogeneïtat, per exemple, que els diputats del Parlament de Catalunya de l'any
1980, d'on es poden destacar els percentatges següents: dret (20,7%), ciències econòmiques (IO,4%),
medicina (8,9%), ciències (6,7%) i enginyeria (5,9%) (Pitarch, 1. E.; Subirats.]. "Los diputados del
Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista de Estudies Políticos. 1982, núm. 26, pàg. 164).
72. Self, P. Administratiue Tbeories and Politics. Londres: Alien & Unwin, 1977, pàg. 194.
73. La meitat dels secretaris generals són llicenciats en dret i un 30%, en ciències econòmi-
ques. En canvi, de directors generals llicenciats en dret n'hi ha un 23% i de llicenciats en ciències
econòmiques ho és un de cada cinc.
100
Encara més suggerent és veure quins estudis universitaris han fet els alts càr-
recs segons el departament al qual pertanyen, la qual cosa em servirà per acabar
de confirmar l'especialització dels directors generals i per fer una primera apro-
ximació a la classificació dels departaments entre especialistes i generalistes.
Així, com diuen Drewry i Butcher, «specialistsposts arefilled only by those posses-
sing stipulated academic and/or professional qualifications, and those recruited
will be required to exercise their special skills as an integralpart ofthejob to which
they have been appointed. A generalist is one whose prior training is not considered
releuant to thejob he or she has been recruited to Jo".74
Al Departament de la Presidència hi ha de tot i, malgrat que els estudis de
dret i els de filosofia són els que hi predominen, no es pot parlar de cap tipus
d'especialització, sinó més aviat al contrari. Exactament el mateix es pot dir del
Departament de Governació, però en aquest no hi ha tanta dispersió com en
l'anterior, ja que hi ha tres grans grups: dret, ciències econòmiques i enginyers
industrials. En el Departament d'Economia i Finances es pot parlar clarament
d'especialització universitària dels alts càrrecs, ja que tots, menys un, han estu-
diat ciències econòmiques." En el d'Ensenyament, com en els dos primers,
tampoc es pot percebre, atenent a la carrera estudiada, gaire especialització dels
alts càrrecs. A Cultura els estudis que hi predominen són els d'art i els de dret, la
qual cosa fa que hi hagi alts càrrecs que s'han especialitzat a la Universitat i d'al-
tres que no; però tampoc es pot dir que sigui un departament fornit d'especia-
listes. En el de Sanitat i Seguretat Social, també es pot parlar d'alts càrrecs espe-
cialistes, perquè, tret d'un, tots tenen la carrera de medicina. També hi ha una
certa especialització en el Departament de Política Territorial i Obres Públi-
ques, ja que les carreres que hi predominen són la d'enginyers de camins, canals
i ports, la d'arquitectura i la de ciències econòmiques. Del Departament d'Agri-
cultura, Ramaderia i Pesca, poques coses poden dir-se de l'especialització uni-
versitària dels alts càrrecs, perquè n'hi ha pocs que hagin arribat a la universitat. A
Treball i a Justícia també es pot parlar d'una certa especialització, ja que el 60%
dels alts càrrecs que han arribat a la universitat han passat per la facultat de dret.
Els alts càrrecs del Departament d'Indústria i Energia, també se'ls pot considerar
persones especialitzades a la universitat, ja que tots menys un són enginyers in-
dustrials. Els tres departaments restants -Comerç, Consum i Turisme; Benestar
Social i Medi Ambient- no poden considerar-se departaments amb persones
74. Drewry, G.; Burcher, T. The Cioil Seruice Today. Oxford: Basil Blackwell, 1991, pàg. 26.
75. Pel que fa a la imporrància dels economisres en el funcionamenr de l'administració, vegeu:
Meynaud, J. "Les T echnicies er le Pouvoir". A: Reuue Française de Science Poiitique. 1955, núm. l ,
pàg. 5-37.
101
especialitzades a la universitat. Només en el cas del Departament de Comerç,
Consum i Turisme trobem algun indicador d'especialització centrat en el predo-
mini de la llicenciatura en ciències econòmiques; però ni a Medi Ambient ni, so-
bretot, a Benestar Social es pot parlar de departaments on els llocs de comanda-
ment polític s'hagin cobert amb persones amb una especialització universitària.
Així doncs, atenent a la carrera universitària estudiada pels alts càrrecs i re-
lacionant-ho amb la matèria de la qual s'ocupen els diversos departaments, es
pot fer la classificació següent:
1) Departaments amb més especialistes: Economia i Finances, Sanitat i
Seguretat Social, Política Territorial i Obres Públiques, Treball, Justícia, i In-
dústria i Energia.
2) Departaments amb més generalistes: Presidència, Governació, Ensen-
yament, Benestar Social i Medi Ambient.
3) Departaments situats en un terme mig: Cultura, i Comerç, Consum i
Turisme.
Finalment, pel que fa al lloc on s'han fet aquests estudis universitaris, les xi-
fres són prou contundents: gairebé el 85% han estudiat a Barcelona, el 5% a la
resta de Catalunya i un de cada deu a la resta d'Espanya;" i pel que fa al tipus
d'universitat -pública o privada-, gairebé tots els alts càrrecs han anat a uni-
versitats públiques (el 95%). Així doncs, pràcticament tots han estudiat a la
Universitat Politècnica de Catalunya i, sobretot, a la Universitat de Barcelona;
però, no obstant això, no es pot considerar que aquests dos centres públics
d'estudis superiors tinguin el mateix pes ni la mateixa funció de formació
d'elits administratives que altres centres clàssics d'altres països," com passa
amb les universitats d'Oxford i de Cambridge a la Gran Bretanya o, sobretot,
com, després de la Segona Guerra Mundial, amb l'École Nationale d'Admi-
nistration i l'École Polytechnique a França." L'any 1987, gairebé el 80% de les
76. Ningú no ha fet els estudis universitaris a l'estranger, com passa en elits administratives
d'altres països, com ara Costa Rica (Arias, O. ¿Qui¿n gobierna en Costa Rica): un estudio del lide-
razgo formal en Costa Rica. Costa Rica: Editorial Universiraria Centroamericana, 1978, pàg. 65) i
el Canadà (Olsen, D. The State Elite. Toronto: McClelland and Sreward, 1980, pàg. 74).
77. Maynrz, R. Sociologia de la Administración Pública. Madrid: Alianza, 1985, pàg. 170.
78. Pel que fa a l'enorme importància de l'École Narionale d'Adrninistrarion i de l'École Poly-
technique en la formació de les elits de l'Administració francesa, vegeu, entre d'altres: Vedel, G.
"Los problemas de la tecnocracia en el mundo moderno y el papel de los expertes". A: Revista de
Estudios Politicos. 1963, núm. 131, pàg. 182-183; Kesler, J. F. "Les Anciens Elèves de l'École Na-
tionale d'Adminisrration", A: Reuue Française de Science Politique. 1964, núm. 2, pàg. 243-267;
Siwek-Pouydesseau, J. Lcpersonnel de direction des ministères. París: Libraire Armand Colin, 1969,
pàg. 41; Thoenig, J. c. L 'ère des technocrates. París: Les Editions d'Organisarion, 1973, pàg. 274;
102
elits de l'Administració britànica provenien de les universitats d'Oxford i Carn-
bridge." A la Gran Bretanya, malgrat que no hi ha un sistema educatiu sistemà-
tic com el francès." «Oxbridge» es pot considerar un «uéritablefiltre méritocra-
fique d'accès aux positions élitaires».81 I pel que fa al cas francès, es pot dir que
«few societies haue succeeded in institutionalizing tbeir elite-forming mecbanism to
Suleiman, E. N. Poliries, Pouier, and Bureaucracy in France. Princeton (Nova )ersey): Princeton
Universiry Press, 1974, pàg. 44-63; Kessler, M. C. "Historique du système de formarien et de re-
cruternenr des haurs fonctionnaires". A: Reuue Française d'Administration Publique. 1977, núm. l ,
pàg. 9-52; Suleiman, E. N. Elites in French Society. Princeton (Nova jersey): Princeton Universiry
Press, 1978, pàg. 95-108; Penaud.]. "La haure fonction publique en France". A: Rivista Trimes-
trale di Diritto Pubblico. 1983, núm. l , pàg. 665; Ruiz,). A. "La Escuela Nacional de Administra-
ción francesa". A: Documentaciàn Administrativa. 1983, núm. 197, pàg. 209-236; Thuillier, G.
L'ENA avant l'ENA. París: Presses Universitaires de France, 1983; Suleirnan, E. N. "From Right
to Left: Bureaucracy and Politics in France". A: Suleirnan, E. N. (ed.). Bureaucrats and Policy Ma-
king. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 116-119; Lochak, D. "La Haure Adrninistration à
l'épreuve de l'alternance". A: Birnbaum, P. (ed.), Les llites socialistes au pouuoir. París: Presses Uni-
versitaires de France, 1985, pàg. 175-177; )iménez Asensio, R. "Los regímenes de función pública
en Francia y en España", A: Revista Vasca de Administracion Pública. 1987, núm. 17, pàg. 187-
189; Nak-In, S. Les ministres de la Ve Rlpublique Française. París: Libraire Générale de Droit et de
)urisprudence, 1988, pàg. 175; Pfisrer, T. La républiqu« des fonctionnaires. París: AJbin Michel,
1988, pàg. 73-93; Vernardakis, G. "L'école nationale d'administrarien et la prise de décision pu-
blique en France". A: Reuue Intemationale des Sciences Administratives. 1988, núm. 3, pàg. 477-
503; Owen, B. G. "France". A Kingdorn, J. E. (ed.). The Civil Seroice in Liberal Democracies. Lon-
dres: Routledge, 1990, pàg. 76; Chagnollaud, D. Le premier des ordres: les hauts fonaionnaires
XVIle-XXe siècle. París: Fayard, 1991, pàg. 167-186; Camastra, S. "Formazione e grandes écoles
dell'Alta dirigenza territoriale francese". A: Riuista Trimestrale di Scienza dell'Amministrasione.
1993, núm. 2, pàg. 116-120; Querrnonne, [. L. L'organització administrativa de l'Estat. Barcelona:
Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1993, pàg. 170-186.
79. Aquest fet ja ve de lluny, com es pot veure en: Kelsall, R. K. Higher Civil Seruants in Britain:
London: Roudedge & Kegan Paul Limited, 1955, pàg. 130-133; Mackenzie, W.). M.; Grove.]. W.
Central Administration in Britain. Londres: Longmans, Green and Co, 1957, pàg. 71. Vegeu també:
Hill, M.). Tbe Sociology ofPublic Administration. Nova York: Crane, Russak & Company, 1972,
pàg. 185; Kelsall, R. K. "Recruitrnent to rhe Higher Civil Service", A Stanworth, P.; Giddens, A.
(ed.). Elites and Potoer in British Society. Cambridge: Cambridge University Press, 1974, pàg. 182;
Chaprnan, R. A. "L'élirisme dans le recrutement des hauts fonctionnaires en Grande-Breragne", A
Reuue Française d'Administration Publique. 1979, núm. 12, pàg. 691; Fonin, Y. "Hauts foncrionnai-
res et superstructures des administrations centrales en Grande-Breragne". A: Reuue du Droit Publico
1979, núm. 4, pàg. 1099-1101; Rose, R. "The Political Status of Higher Civil Servants in Brirain",
A: Suleiman, E.N. (ed.). Bureaucrats and Policy Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg.
144, 145; Drewry, G.; Butcher, T. Tbe Civil Sennce Today. Oxford: Basil Blackwell, 1991, pàg. 71.
80. Kingdom,). E. "Britain". A: Kingdom,). E. (ed.). Tbe Civil Seruice in Liberal Demacra-
cies. Londres: Rourledge, 1990, pàg. 23.
81. Mougel, F. C. Elites et systeme de pouuoir en Grande-Bretagne 1945-1987. Bordeus: Presses
Universitaires de Bordeaux, 1990, pàg. 157, 163.
103
quite the degree that France ba», ja que les grandes écoles «are the state imtitutiom
bat train and nurture the state elite i els grands corps «represent the various orga-
nized elite structures (Inspection des Finances, Corps des Mines, Corps des Ponts et
Cbaussées, Conseil d'État, Cour des Comptes) whose recruits corne almost exclusi-
velyforn the grandes écoles».82 A més dels exemples clàssics britànic i francès, en
altres països també trobem centres universitaris bàsics per a la formació de futu-
res elits de l'Administració.P En canvi, hi ha altres països en què, com Cata-
lunya, no es pot parlar d'universitats que acompleixin aquesta funció."
3.2.4. Altres estudis d'especialització
Aquí m'interessa veure si l'elit política de l'Administració catalana ha fet

estudis d'especialització, com ara màsters, cursos de doctorat, cursets d'amplia-
ció de coneixements relacionats amb la seva feina, etcètera, la qual cosa em per-
metrà completar el coneixement sobre la formació acadèmica dels alts càrrecs.
Les dades obtingudes confirmen que el grau de formació acadèmica és força
elevat, ja que més del 80% dels alts càrrecs ha fet algun tipus d'estudi d'especia-
lització. Però, pel que fa a la quantitat d'estudis d'especialització realitzats, cal
dir que només un de cada deu dels que n'han efectuat algun, n'han fet més de
dos i cap, més de cinc. Comparant secretaris generals i directors generals, es pot
observar com són els primers els que, proporcionalment, n'han fet més.
Pel que fa als diversos departaments de l'Administració, hi ha sis departa-
ments en els quals tots els alts càrrecs han fet cursos addicionals: Economia i Fi
82. Suleiman, E. N. Elites in French Society, Princeton (Nova [ersey): Princeton University
Press, 1978, pàg. 4, n.
83. Així, per exemple, la Civil Service Academy del Pakistan (NAZ, H. Bureaucratic Elites
anti Political Deuelopments in Pakistan (1941-1958). Islamabad: National Institure of Pakistan
Studies, Quaid-I-Azam University, 1990, pàg. 36-41); les universitats de Kyoto i, sobretot, de Tò-
s
quio (concretament, la seva facultat de dret), del Japó (Koh, B. C. ]apan Administrative Elite. Ber-
keley (Califòrnia): University of California Press, 1989, pàg. 87, 186); l'Escola Nacional d'Admi-
nistració Pública i l'Institut de Formació Permanent de Grècia (els quals formen part del Centre
Nacional d'Administració Pública, que va ser creat per la Llei 1388 del 1983) (Vernardakis, G.;
Papastathopoulos, C. D. "La haure foncrion publique en Grèce. A: Reuue lnternatianale des Seien-
ces Administratives. 1990, núm. l , pàg. 723-727).
84. Com, per exemple, el Canadà, tor i que hi predominen els que han estudiat a la Universi-
tat de Toronto (Olsen, D. The State Elite. Toronto: McClelland and Steward, 1980, pàg. 74), Suè-
cia, tot i que hi predominen els que han estudiat a la Universitat d'Estocolm (Anton, T. J. Admi-
nistered Poliries: Elite Political Culture in Sueden. Boston: Martinus NijhoffPublishing, 1980, pàg.
25), o Itàlia (Cassese, S. "The Higher Civil Service in Iraly", A: Suleiman, E. N. (ed.). Bureaucrats
and Policy Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 43).
104
nances; Cultura; Sanitat i Seguretat Social; Justícia; Comerç, Consum i Tu
risme, i Medi Ambient. No hi ha cap departament sense alts càrrecs amb altres
estudis, tot i que el Departament d'Indústria i Energia és l'únic on predominen
els que no n'han fet. Finalment, cal destacar que el Departament de Benestar
Social, que he situat dins del grup dels generalistes, és aquell on els alts càrrecs
han fet més estudis de reciclatge o d'especialització.
Pel que fa a quins estudis són els que s'han fet, tot i que no han estat codifi-
cats a causa de l'enorme diversitat que hi ha, es pot dir que els que hi predomi-
nen són: en primer lloc, els cursos de doctorat (però hi ha pocs alts càrrecs que
hagin fet la tesi doctoral); en segon lloc, les diplomatures sobre matèries rela-
cionades amb els estudis universitaris, i, en tercer lloc, cursets o màsters d'espe-
cialització. També cal destacar que gairebé un de cada quatre dels que han fet
estudis d'especialització ha fet cursos de direcció i organització d'empreses a
l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE) o de gestió
i administració d'empreses a l'Institut d'Estudis Superiors d'Empresa (IESE).
A més que, com acabem de veure, gairebé tots els alts càrrecs de l'Adminis-
tració han fet algun tipus d'estudi d'especialització, tres de cada deu també
n'ha fet a l'estranger. Aquest percentatge es pot considerar elevat, ja que, com
hem vist, la mitjana d'edat de l'elit de l'Administració va més enllà dels qua-
ranta-cinc anys i, per tant, es tracta d'una generació que quan tenia l'edat per
formar-se acadèmicament no ho tenia fàcil, o molt menys fàcil que no pas ara,
per anar a estudiar a l'estranger. De segur que, d'aquí a uns quants anys, el per-
centatge d'alts càrrecs amb estudis d'especialització a l'estranger serà superior a
l'actual.
Dels que han fet algun tipus d'estudi d'especialització a l'estranger, la ma-
joria només n'ha fet un, i el país que ha rebut més alts càrrecs és França. Dels
catorze departaments de l'Administració catalana, només n'hi ha tres sense alts
càrrecs que hagin estudiat a l'estranger: el d'Indústria i Energia, el de Medi
Ambient i el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, el qual és, com hem vist, el que
té un nivell de formació universitària més baix. Els departaments on, en canvi,
hi ha més alts càrrecs que han fet estudis d'especialització a l'estranger són el de
Política Territorial i Obres Públiques i el de Cultura, els quals són els únics on,
fins i tot, predominen els alts càrrecs que han fet algun tipus d'estudi d'especia-
lització fora d'Espanya.
El coneixement d'idiomes és un altre barem que sovint es fa servir per
calibrar el grau de formació acadèmica de les persones. Gairebé tots els alts
càrrecs parlen el francès i la meitat parlen l'anglès. Aquesta diferència entre
el francès i l'anglès s'explica pel fet que és una generació d'alts càrrecs en la
qual l'idioma que més s'ensenyava a l'escola era el francès. No obstant això,
105
el percentatge d'alts càrrecs que parlen anglès es pot considerar també força
elevat, la qual cosa referma l'elevada formació acadèmica a què s'està fent
referència. ss
Quant als departaments, en el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca és on hi ha
menys coneixement d'idiomes entre els alts càrrecs, mentre que els departa-
ments on més idiomes saben parlar els alts càrrecs són el d'Indústria i Energia i
el de Política Territorial i Obres Públiques. Aquest últim, juntament amb el
d'Economia i Finances, es pot considerar com un dels departaments de l'Ad-
ministració catalana amb més formació acadèmica.
3.3. Antecedents familiars
En qualsevol tipus de societat, la primera etapa de socialització es pro-

dueix dins de l'àmbit familiar. «Mostpeople acquire their beliefi during a period
when they are particularly receptiue», és a dir, «during the first two decades ofhis
life»,s6 les quals s'acostumen a viure al costat de la família. És amb la família
on s'aprenen les primeres pautes de conducta i de comportament, i on es fixen
les primeres definicions de rols entre els membres de la família. Per a Dowse i
Hughes, en aquesta etapa, la socialització política (entesa com «the processes
through which a citizen acquires his own views ofthe political world»,s7 com
«tbose development processes through which persons acquire political orientations
and pattems ofbebaoiour-" o com «the process whereby political attitudes and
values are inculcated as children become adults and as adults are recruited into
roles»)S9 «abierta y manifiesta tiene un papel muy reducido, pero lo que se aprende
puede transferirse al contexto de lo polítiCfJ».90 En les societats industrialitzades,
com posen de manifest aquests autors, la connexió entre socialització política fa-
miliar i comportament polític adult és més indirecta, ja que en aquest tipus de
societats l'abast social de la família és més limitat i algunes funcions familiars han
85. Pel que fa a la resra d'idiomes, un 14% parla l'italià, un 7% l'alemany i un 4% a1rres
idiomes.
86. Dahl, R. A. Polyarchy: Participation and Opposition. New Haven: Yale University Press,
1971, pàg. 167.
87. Dawson, R. E.; Prewitt, K. Political Socialization. Boston: Little Brown, 1969, pàg. 6.
88. Easton, D.; Dermis, J. Children in tbe Political System: Origim of Political Legitimacy.
Nova York: McGraw Híll, 1969, pàg. 7.
89. Alrnond, G. A.; Powell, G. B. Comparatiue Politics: A Deuelopmental Approach. Nova
Delhi: Amerind Publishing Co., 1972, pàg. 24.
90. Dowse, R. E.; Hughes, J. A. Sociologia Política. Madrid: Alianza, 1982, pàg. 231.
106
passat a exercir-les altres agents socials. No obstant això, la influència de la famí-
lia en el procés de socialització de l'individu segueix sent de gran importància i la
incidència més o menys accentuada d'aquesta influència en el comportament
polític ha estat demostrada empíricament en multitud d'estudis. «Ït is during
childhood tbat an individualpicks up and cultiuates, more often than not uncons-
ciously, the basis ofhis own political world and imbibes the interpretatiue orienta-
tions through which political happenings andperceptions are seen and analysed,.91
En aquest sentit, «studies ofsocialization and recruitment ofpoliticians can useftlly
draw on social-backgrounddata, both to test tbeories ofchildhood or adultsocializa-
tion and to trace the changing social base ofrecruitment into political role», A més,
«tbe concepts ofhomogeneity and ofthe integration ofa political system may be vie-
wed in terms ofthe degree to which members ofthe political elite sbare common so-
cialization experiences. Rough measures ofhomogeneity or integration may beprovi-
ded by social-background data. Similarly, the stability or instability ofpolitical
systems may be measured in part by the rate ofchange in background charactenstics
ofleaders>,.92 «La politización de la família, la dedicación a la política de algunos de
los miembros, las conversaciones familiares..., parecen tener una correlación impor-
tante con la dedicación polítictl».93 És per això que, en aquest apartat, m'interessa
descobrir de quines famílies provenen els alts càrrecs, quin era el seu ambient fa-
miliar, per tal de poder destacar les característiques comunes dels seus antece-
dents familiars. Ja es pot dir, d'entrada, que les conclusions a què s'arribarà
s'hauran de matisar i relativitzar, ja que la seva base són les respostes a unes pre-
guntes que, evidentment, no abasten tots els elements necessaris per establir al-
gun tipus de correlació entre unes característiques familiars homogènies i un de-
terminat comportament polític o unes determinades actituds polítiques.
3.3.1. Lloc de naixement dels pares i llengua materna
El 85% dels alts càrrecs són fills de pare nascut a Catalunya i poc més del
10%, de pare nascut a la resta d'Espanya (un 3%, de pare nascut a l'estranger).
Pel que fa a les mares, poc més del 80% dels alts càrrecs són fills de mare nas-
cuda a Catalunya i gairebé el 20% de mare nascuda a la resta d'Espanya. El per-
centatge d'ascendents nascuts a Catalunya és, doncs, molt elevat i gairebé
91. Puri, S. L. Legislative Elite in an Indian State: a Case Study ofRajastban. Nova Delhi: Abhi-
nav Publicarions, 1978, pàg. 7.
92. Quandr, W. B. Tbe Comparative Study ofPolitical Elites. Beverly Hills (Califòrnia): Sage
Publicacions, 1970, pàg. 198.
93. Baras, M. "Las élites políricas''. A: Revista del Centro de Estudios Constitucionales. 1991,
107
iguala el percentatge dels mateixos alts càrrecs nascuts a Catalunya. Així, l'ele-
vada dosi de catalanitat dels alts càrrecs també la trobem en aquest indicador,
però caldrà veure si hi ha algun col- lectiu d'alts càrrecs que destaqui pel fet de
procedir de pares nascuts fora de Catalunya. Quan s'analitzava el lloc de naixe-
ment dels alts càrrecs i es comparava amb el de la població catalana, es podia
observar que la diferència de percentatges era molt gran i, si ara es compara el
lloc de naixement dels seus pares amb els pares de la població de Catalunya,
també hi ha una gran diferència de percentatges, ja que un 40,8% de la pobla-
ció catalana són fills de pares nascuts a Catalunya, un 48,7% són fills de pares
nascuts fora de Catalunya i un 10,5% són fills de pares nascuts l'un a Cata-
lunya i l'altre fora. 94
Hi ha una notable diferència entre el lloc de naixement dels ascendents dels
alts càrrecs que estan afiliats a Convergència i el dels ascendents dels afiliats a
Unió. Mentre que gairebé tots els alts càrrecs convergents són fills de pare nas-
cut a Catalunya (més del 90%), en el cas dels democratacristians el percentatge
baixa vint punts, i mentre que també quasi el 90% dels afiliats a Convergència
són fills de mare nascuda a Catalunya, en els cas dels que pertanyen a Unió el
percentatge baixa trenta punts. Segons aquest indicador, els convergents també
tenen una dosi de catalanitat més elevada que els democratacristians.
En l'anàlisi per departaments també es pot observar com n'hi ha dos que
destaquen per l'alt percentatge de pares i mares nascuts a la resta d'Espanya: el
de Treball i el d'Economia i Finances. En aquests dos departaments, atenent a
aquest indicador, la dosi de catalanitat és més baixa que en els altres. A aquesta
dada cal afegir que són precisament aquest dos departaments on hi ha més alts
càrrecs nascuts fora de Catalunya i que el Departament de Treball és aquell on
hi ha més alts càrrecs que han estudiat el batxillerat i han fet carrera università-
ria fora de Catalunya.
Quan es feia referència al lloc de naixement dels alts càrrecs, es deia que de
les dades en sortien dues característiques: l'origen català i la centralitat barcelo-
nina. Pel que fa al lloc de naixement dels seus pares, també es pot parlar d'ori-
gen català, tot i que no tan accentuat, i també es pot parlar de centralitat barce-
lonina, però tampoc tan accentuada. Així, aproximadament la meitat de pares i
mares dels alts càrrecs han nascut al Barcelonès i la resta estan disseminats per
diverses comarques catalanes. Per províncies, després del predomini de Barce-
lona, hi ha més ascendents procedents de la província de Lleida que no pas de
les de Girona i Tarragona, com es pot apreciar en la taula 7. Finalment, pel que
94. Dades de l'Enquesta política a Catalunya (abril del 1992) de l'Institut de Ciències Políri-
ques i Socials.
108
fa a als ascendents que han nascut fora de Catalunya, només cal afegir que la
comunitat autònoma d'on provenen més és l'Aragó.
Taula 7. Província de naixement dels alts càrrecs i dels seus pares nascuts
a Catalunya
Pares Mares Alts càrrecs
Barcelona ciutat 43,1% 50,8% 58,5%

Província de Barcelona 23,1 % 22,3% 21,5%
Província de Girona 12,3% 4,8% 4,3%
Província de Lleida 19,9% 16,0% 11,4%
Província de Tarragona 1,5% 6,4% 4,2%
n=65 n=63 n=?O
La llengua materna és un altre indicador que pot ajudar a mesurar la dosi

de catalanitat dels alts càrrecs, tot i que, evidentment, en bona mesura depèn
del que s'acaba d'analitzar: del lloc de naixement dels pares; per tant, segura-
ment, amb la seva anàlisi es podrà ratificar el que s'acaba de dir. Gairebé el
80% dels alts càrrecs tenen com a llengua materna el català, una mica menys
del 20% el castellà i la resta (un 4%) ambdós idiomes. Així doncs, també aquí
cal parlar d'un elevat grau de catalanitat dels alts càrrecs.
El percentatge d'alts càrrecs amb el castellà com a llengua materna és supe-
rior en aquells que no estan afiliats a cap partit (un de cada cinc, respecte a un
de cada deu dels que estan afiliats), i entre els que estan afiliats també es poden
percebre diferències entre els que ho estan a Convergència i els que ho estan a
Unió. Efectivament, mentre que més del 20% dels democratacristians tenen
com a llengua materna el castellà, en el cas dels convergents el percentatge
baixa deu punts." Un cop més, doncs, cal parlar d'una dosi més elevada de ca-
talanitat en els convergents.
Pel que fa a l'anàlisi per departaments, n'hi ha sis on tots els alts càrrecs te-
nen com a llengua materna el català: Presidència, Cultura, Sanitat i Seguretat
Social, Política Territorial i Obres Públiques, Treball i Medi Ambient. Final-
ment, cal dir que els dos departaments on proporcionalment hi ha més alts càr-
95. El 97% dels delegats que van assistit al V Congrés de CDC utilitzaven habitualment el ca-
talà (tot i que no és el mateix que tenir el català com a llengua materna) (Botella, J.; Capo, J.; Mar-
cet, J. "Aproximación a la sociología de los partides políticos catalanes". A: Revista de Estudios Pali-
ticos. 1979, núm. 10, pàg. 192).
109
recs que tenen com a llengua materna el castellà són el de Governació quasi
el 40%- i, sobretot, el d'Economia i Finances -més del 70%-, el qual es
confirma com el departament on hi ha un grau més baix de catalanitat.
Un cop analitzada la llengua materna dels alts càrrecs (l'últim indicador
que faltava per mesurar la dosi de catalanitat), ja es pot concloure que una ca-
racterística dels alts càrrecs de l'Administració catalana és el fet de tenir una
gran dosi de catalanitat. Així, hi ha uns percentatges altíssims d'alts càrrecs que
han nascut a Catalunya, amb pares nascuts també a Catalunya, que han fet el
batxillerat i els estudis universitaris a Catalunya i que tenen com a llengua ma-
terna el català. I també es pot afirmar que els alts càrrecs afiliats a COC tenen
una dosi de catalanitat més elevada que els afiliats a UOc. Hi ha més alts càr-
recs convergents que no pas democratacristians nascuts a Catalunya, amb pares
nascuts també a Catalunya, amb estudis (batxillerat i superiors) fets a Cata-
lunya i amb el català com a llengua materna.
Encara falta saber si tenir una gran dosi de catalanisme i de nacionalisme és
també una de les principals característiques dels alts càrrecs i si són els alts càr-
recs afiliats a Convergència els que en tenen unes dosis més elevades.
3.3.2. Catalanitat i religiositat de l'ambientfamiliar
La hipòtesi que plantejo en aquest apartat és que els alts càrrecs de l'Admi-
nistració catalana han viscut en ambients familiars on la catalanitat i la religio-
sitat han estat molt presents i que, a més, els han influït decisivament en les se-
ves actituds polítiques i religioses, és a dir, que aquells que han viscut de petits
en ambients familiars més religiosos posteriorment han tingut una actitud més
favorable al fet religiós i que aquells que de petits han viscut en ambients fami-
liars més catalanistes posteriorment han tingut una actitud política amb un clar
protagonisme del catalanisme. AqUÍ es veurà la primera part de la hipòtesi -si
realment han viscut en ambients familiars catalanistes i religiosos- i, més en-
davant, es veurà la segona part -la que fa referència a les actituds.
A més, afegeixo una segona hipòtesi relacionada amb la que acabo d'es-
mentar, una part de la qual ja he anat demostrant: mentre que els alts càrrecs
que estan afiliats a Convergència (partit que ideològicament es pot etiquetar
com a nacionalista català) han viscut més en ambients familiars on el catala-
nisme era molt present, aquells que estan afiliats a Unió (partit que ideològica-
ment es pot etiquetar com a democratacristià) han viscut, sobretot, en am-
bients familiars on la religiositat era molt present. Amb això no vull dir, i cal
deixar-ho clar d'entrada, que els convergents siguin fills d'anticlericals ni tam-
110
poc que els democratacristians hagin viscut en famílies allunyades del catala-
nisme, sinó que, si els comparem, en uns destaca més el catalanisme familiar i
en els altres destaca més la religiositat familiar. En els apartats anteriors s'ha vist
que els convergents tenen una major dosi de catalanitat i aquí es començarà a
veure si també tenen una major dosi de catalanisme. A més, en aquest apartat
encetaré també l'anàlisi de la religiositat, que recolliré més endavant, sobretot
en l'apartat que fa referència a les actituds.
Començant per la catalanitat de l'ambient familiar, de les quatre possibles
respostes (ambient familiar molt catalanista, catalanista, no gaire catalanista o
gens catalanista), les dues primeres manifesten una certa dosi de catalanisme (la
primera n'expressa una d'alta, i, fins i tot, a vegades es pot interpretar com un
catalanisme militant) i les dues últimes una dosi de catalanisme pràcticament
inexistent (l'última vol expressar la total absència de catalanisme i, fins i tot, a
vegades pot manifestar un cert rebuig al catalanisme). Allò que van respondre
als alts càrrecs ho trobem reflectit en la taula següent:
Taula 8. Grau de catalanitat de la família

de procedència
Molt catalanista 24,7%

Catalanista 48,1 %
No gaire catalanista 18,2%
Gens catalanista. 9,1 %
n=77
Si se sumen els dos primers grups de respostes, es pot veure que les tres
quartes parts dels alts càrrecs de l'Administració catalana van viure els primers
anys de la seva vida en famílies on el catalanisme era clarament present.
Els alts càrrecs que actualment estan afiliats a un dels dos partits que estan
coalitzats en el Govern de la Generalitat provenen més d'ambients familiars ca-
talanistes que no pas aquells que no estan afiliats i, per tant, la dosi de catala-
nisme dels primers és superior a la dels segons. Però cal anar més enllà i veure si
es pot percebre alguna diferència entre aquells que estan afiliats a COC i
aquells que ho estan a UOC, és a dir, cal preguntar-se quins alts càrrecs van
viure en ambients familiars més catalanistes: els que han acabat afiliant-se a
Convergència o el que han acabat afiliant-se a Unió. El creuament d'aquestes
dues preguntes ens dóna la resposta: gairebé la tres quartes parts -un 72%-
dels afiliats a Convergència van viure en un ambient catalanista o molt catala-
111
nista i, en el cas dels afiliats a Unió, el percentage és set punts superior el 79%.
La resta va viure en ambients poc o gens catalanistes. Així, d'entrada, es pot dir
que els afiliats a Unió van viure en ambients més catalanistes que els afiliats a
Convergència. Però, si es desgranen aquests percentatges (taula 9), aquesta afir-
mació queda matisada i, fins i tot, es pot afirmar just el contrari. Efectivament,
mentre que un de cada cinc alts càrrecs democratacristians va viure en famílies
molt catalanistes, en el cas dels convergents la xifra puja fins gairebé el doble. I si
en fixem en l'altre extrem, és a dir en aquells que van viure en famílies gens cata-
lanistes, s'observa com gairebé el 15% dels democratacristians van viure de pe-
tits en aquest tipus de famílies i, en canvi, només un 3% del convergents.
Taula 9. Grau de catalanitat de la família de procedència segons la filiació

política dels alts càrrecs
CDC Noaf UDC
Molt catalanista . 38,9% 7,7% 21,4%

Catalanista . 33,30/0 61,5% 57,1%
N o gaire catalanista . 25,0% 15,4% 7, 1%
Gens catalanista . 2,8% 15,4% 14,3%
n=36 n=26 n=14
Finalment, la divisió departamental permet observar com aquell departa-

ment on hi ha més alts càrrecs que van viure en ambients familiars molt catala-
nistes és el de Cultura, que és l'únic on predominen els alts càrrecs que opten
per aquesta resposta. En canvi, hi ha dos departaments que destaquen perquè,
en proporció, és on hi ha més alts càrrecs que van viure en ambients amb una es-
cassa o nul-la presència de catalanisme: el d'Economia i Finances on un 30%
afirma que va viure en un ambient familiar poc catalanista i un altre 30%, en un
ambient familiar gens catalanista- i el de Treball on el 40% dels alts càrrecs
reconeixen haver viscut en ambients familiars gens catalanistes. Per tant, doncs,
aquests dos departaments, on, com ja s'ha vist, hi ha la dosi de catalanitat més
baixa, també es perfilen com els que tenen la dosi de catalanisme més baixa.
Pel que fa a la religiositat de l'ambient familiar, de les quatre respostes possi-
bles (ambient familiar molt religiós, religiós, no gaire religiós o gens religiós), les
dues primeres expressen una clara presència de l'element religiós (la primera ex-
pressa una forta càrrega de religiositat i, fins i tot, es pot interpretar com si la religió
fos l'eix central al voltant del qual girés l'entorn familiar) i les altres dues manifes-
ten una presència molt feble del factor religiós (l'última denota absència de religio-
112
sitar i, fins i tot, es pot interpretar com una cena hostilitat cap a la religió, com una
presència de menjacapellans dins l'àmbit familiar). En general, es pot observar
com en les famílies dels alts càrrecs la religiositat era més present que la catalanitat.
Taula 10. Grau de religiositat de la famí-

lia de procedència
Molt religiosa 27,3%

Religiosa 54,5%
No gaire religiosa 14,3%
Gens religiosa 3,9%
n=77
Si se sumen els dos primers grups des respostes, es pot veure que més del
80% dels alts càrrecs de l'Administració catalana van viure en famílies on l'ele-
ment religiós era clarament present.
Entre els alts càrrecs afiliats a Convergència i els afiliats a Unió la diferència és
molt clara. Gairebé tots els democratacristians (més del 90%) van viure en farni-
lies religioses o molt religioses, mentre que els convergents que van viure en
aquest tipus d'ambients familiars són les tres quartes parts. Més concretament,
com es pot percebre en la taula 11, gairebé dos de cada tres democratacristians
van viure de petits en ambients familiars molt religiosos i en el cas dels conver-
gents, només un de cada sis. I mentre que trobem alguns alts càrrecs afiliats a
Convergència que van viure en ambients familiars gens religiosos, de democrata-
cristians no n'hi ha ni un. Pel que fa al grau de religiositat de l'ambient familiar
de les famílies de procedència dels alts càrrecs no afiliats, cal dir que se situa entre
la dels alts càrrecs convergents i la dels democratacristians.
Taula 11. Grau de religiositat de la família de procedència segons la filia-

ció política dels alts càrrecs
CDC Noaf UDC
Molt religiosa 16,7% 23,1 % 64,3%

Religiosa 58,3% 61,5% 28,6%
No gaire religiosa 19,4% 11,5% 7,1%
Gens religiosa 5,6% 3,8% .
n=36 n=26 n=14
113
Així doncs, si bé quan s'analitzava la catalanitat de l'ambient familiar les
respostes ens mostraven una major catalanitat de les famílies de procedència
dels alts càrrecs afiliats a Convergència respecte de les families dels afiliats a
Unió, quan s'analitza la religiositat de l'ambient familiar passa just al contrari:
la religiositat familiar és superior en les famílies de procedència dels alts càrrecs
democratacristians que no pas en les dels convergents.
I de retruc, aquells departaments on hi ha més alts càrrecs que van viure
en un ambient familiar molt religiós són aquells que estan assignats a Unió
Democràtica: Comerç, Consum i Turisme; Treball, i, sobretot, Justícia, on
el 100% dels alts càrrecs van viure en un ambient familiar molt religiós. En
canvi, els departaments amb més alts càrrecs amb un ambient familiar més
laic són el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i el de Cultura (cal recordar que
aquest últim és el que més destaca per la catalanitat de l'ambient familiar dels
alts càrrecs).
3.3.3. Militància política i vot dels pares
El primer que cal saber és si les elits polítiques de l'Administració catalana

tenen pares o mares que van estar vinculats a un partit polític. En aquest punt,
s'observa com una mica més d'una quarta part dels alts càrrecs són fills de pare
o mare que van estar afiliats a un partit polític (el 27% dels pares i el 12% de les
mares). Aquest percentatge, malgrat que, segurament, és més baix que el d'al-
tres elits d'administracions amb més tradició democràtica," no es pot conside-
rar baix, sobretot si tenim en compte, precisament, la conjuntura política que
van viure la majoria del pares dels alts càrrecs: la 11 República, la Guerra Civil, la
dictadura franquista i els primers anys del període democràtic actual. De tots
aquests períodes, només en el primer i en l'últim es pot parlar de democràcia i,
per tant, de presència de partits polítics. Però en el període més llarg i més vis-
cut per la majoria de pares i mares dels alts càrrecs, el del franquisme, els partits
polítics estaven reduïts al no-res i només es podia estar vinculat a algun partit
polític des de la clandestinitat o des de l'exili. És per això que el fet que un de
cada quatre dels alts càrrecs sigui fill de pare o mare militant d'un partit polític
no es pot considerar una xifra baixa.
Més suggerent és veure si els alts càrrecs que estan afiliats tenen més antece-
dents familiars que hagin adoptat aquest mateix comportament que no pas
aquells que no ho estan, és a dir, si els que estan afiliats procedeixen més que els
96. Com, per exemple, l'holandesa (Eldersveld, S. J.; Kooirnan, J.; T ak, T. van der. Elite lma-
ges ofDutch Polítics. Ann Arbor: U niversiry of Michigan Press, 1981, pàg. 51).
114
no afiliats de famílies on ja hi havia tradició de vinculació política, la qual, per
tant, ha incentivat més la militància política dels fills. La hipòtesi de sortida és
pensar que això és així: que els no afiliats són individus amb pares també inde-
pendents i que els afiliats són individus amb pares més vinculats a partits polí-
tics, perquè el comportament dels pares tendeix a influir el dels fills i perquè és
de suposar que els alts càrrecs afiliats han rebut una socialització política fami-
liar molt més forta que els que no ho estan. Les xifres ho confirmen: mentre
que gairebé tots (el 92%) els alts càrrecs no afiliats són fills d'individus que no
han estat mai afiliats a un partit polític, en el cas dels alts càrrecs afiliats el per-
centage baixa trenta punts, és a dir, que prop del 40% tenen un pare o una
mare que també han estat en un partit polltic."?
Encara es pot anar més enllà en l'anàlisi i veure com dels diversos partits
en què militaven els pares i mares dels alts càrrecs, n'hi ha un que destaca per
sobre dels altres: Esquerra Republicana de Catalunya (el 40% en el cas dels
pares i més del 20% en el cas de les mares), sobretot en els alts càrrecs que ac-
tualment estan afiliats a COc. 98 El segon partit amb un percentatge més ele-
vat és la Lliga, però no passa del 15%, i la resta estan disseminats en diversos
partirs.??
Pel que fa a la pregunta sobre a quin partit votaven els seus ascendents, el
percentatge més elevat és el dels que no recorden o no volen respondre la pre-
gunta (gairebé la meitat). 100 No obstant això, es pot observar com els dos par-
tits que acabo d'esmentar són el que tornen a destacar: la Lliga (14% dels pares
i 9% de les mares) i, sobretot, Esquerra Republicana de Catalunya (20% dels
pares i 9% de les mares).'?' Tots els partits als quals votaven els pares dels alts
càrrecs, a excepció d'Esquerra Republicana de Catalunya, es poden qualificar
97. Aquesta tradició familiar, proporcionalment, es pot veure més en aquells que estan afiliats
a Unió -el 430/0-- que no pas en aquells que estan afiliats a Convergència -el 36%.
98. Segons les dades de Joan Marcet, el 18,6% dels delegats al VI Congrés de CDC eren fills
de pares que havien estat afiliats a un partit polític. i el partit que més destaca és, precisament, Es-
querra Republicana de Catalunya (6,2%) (Marcet, J. Convergència Democràtica de Catalunya. Bar-
celona: Edicions 62, 1984, pàg. 213).
99. En la pregunta sobre el partir en el qual militaven els pares hi ha un elevat percentatge de
NS-NC: ell 0% en la militància dels pares i el 44% en la militància de les mares.
100. A més un 3% i un 14% dels alts càrrecs diuen que els seus pares i les seves mares, respecti-
vament, no van anar a votar mai. Cal tenir present que pràcticament tots ells van viure o han viscut
gran part de la seva vida en una conjuntura política allunyada de la democràcia i, per tant, n'hi ha
que no van poder votar mai.
101. Sobre la Lliga i Esquerra Republicana de Catalunya vegeu: Molas, I. Lliga Catalana. 2
vol. Barcelona: Edicions 62,1972; Ivern, D. Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936). 2
vol. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
115
clarament de partits conservadors. I pel que fa al vot dels pares dels alts càrrecs que
estan afiliats, es pot veure com el vot que predomina en els pares dels convergents
és el vot a Esquerra Republicana de Catalunya (un de cada quatre), 102 mentre que
el vot que predomina en els pares dels democratacristians és el vot a la Uiga (un de
cada cinc). Per tant, mentre que proporcionalment el partit al qual se sentien més
pròxims els pares dels actuals alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat de
Catalunya que estan afiliats a Convergència era Esquerra Republicana de Cata-
lunya, en el cas dels pares dels que estan afiliats a Unió era la Uiga, la qual cosa ens
demostra que uns i altres procedeixen de famílies ideològicament diferents. 103
3.3.4. Converses polítiquesfàmiliars
En aquest apartat es fa referència a un altre aspecte que té a veure amb la so-

cialització política familiar: si els alts càrrecs provenen de famílies on es parlava
de política -freqüentment o ocasionalment- o de famílies on no se'n parlava
-rarament o mai-, és a dir, de famílies on hi havia una dosi més o menys ele-
vada de socialització política. La hipòtesi de la qual parteixo és, en primer lloc,
que les elits polítiques, com per exemple el personal polític d'una administra-
ció, són individus que han rebut una forta dosi de socialització política familiar
i que, per tant, majoritàriament provenen de famílies on es parlava de política
amb freqüència o ocasionalment. En segon lloc, es pot pensar que els alts càr-
recs que provenen de famílies on hi havia més converses polítiques familiars,
majoritàriament són individus que posteriorment s'han vinculat a un partit polí-
tic, mentre que els que provenen de famílies on no hi havia converses polítiques o
n'hi havia molt poques majoritàriament són individus que actualment no estan
vinculats a cap partit, que tenen una visió menys partidista de la política.
Com es pot veure en la taula 12, els dos terços del alts càrrecs (la suma dels
dos primers grups de respostes) s'han criat en un ambient familiar en el qual la
sensibilitat política i l'expressió oral d'aquesta sensibilitat era presenr.t?' men-
102. Segons les dades de Joan Marcet, el 14,7% dels delegats al VI Congrés de COC eren fills
de pates que havien votat Esquerra Republicana de Catalunya (aquest és el partit amb un petcen-
tatge més elevat) (Marcet, J. Convergència Democràtica de Catalunya. Barcelona: Edicions 62,
1984, pàg. 213).
103. Pel que fa al sistema de partits a Catalunya des del 1931 fins al 1936, vegeu: Molas, I.
Lliga Catalana. Barcelona: Edicions 62, 1972, vol. 2, pàg. 231-306, o Molas, I. El sistema de parti-
dos pollticos en Cataluña (1931-1936). Barcelona: Península, 1974.
104. Aquest predomini dels que procedeixen de famílies on es parlava freqüentment o ocasio-
nalment de política, també el trobem en elits d'altres administracions, com ara la sueca (Anron, T.
J. Administered Poliries: Elite Political Culture in Sioeden. Boston: Marrinus Nijhoff Publishing,
1980, pàg. 26).
116
tre que, en canvi, un terç van viure la seva infància i la seva adolescència lluny
de la política o, si de cas, van viure la política fora de casa seva. 105
Taula 12. Freqüència de les converses po-

lítiques en les famílies de procedència
Freqüentment 40,3%
Ocasionalment 26,0%
Rares vegades 18,2%
Mai 15,6%
n=77
Un cop vistes les xifres globals, cal veure si els alts càrrecs que actualment
estan afiliats a un dels dos partits polítics que són al Govern són persones que
provenen majoritàriament de famílies on es parlava (freqüentment o ocasio-
nalment) de política a casa seva, i si aquells que actualment no pertanyen a
cap partit provenen majoritàriament de famílies on aquest era un tema de
conversa pràcticament inexistent (rares vegades o mai). Començant pels pri-
mers, més de la meitat van viure en un ambient familiar on es parlava de polí-
tica sovint; un terç, en parlaven de forma ocasional; un de cada deu, rares ve-
gades, i la resta (un 6%), mai. En canvi, els percentatges d'aquells alts càrrecs
que no militen a cap partit polític són ben diferents, ja que un de cada cinc
diu que parlava de política freqüentment; un de cada deu, ocasionalment; un
terç, rares vegades, i un altre terç, mai. Si s'agrupen els percentatges, les di-
ferències entre uns i altres, com queda reflectit en la taula següent, són molt
clares:
105. Evidentment, la freqüència de les converses polítiques familiars de les elits polítiques de
l'Administració és superior a la freqüència de la resta de la població. Si bé no tenim dades sobre les
converses polítiques de les famílies de procedència de la població catalana, sí que sabem la freqüèn-
cia amb la qualla població actual de Catalunya (de divuit i més anys) té converses polítiques dins o
fora de l'àmbit familiar. Els percentatges, tot i que avui es parla més de política que fa trenta anys,
ens mostren que la política no és un tema de conversa gaire habitual entre els catalans:
Molt habitual..................................... 2,4%
Bastant habitual 19,2%
Poc habitual 34,8%
Gens habitual 43,5%
NS-NC 0.1 %
Font: Enquesta politica a Catalunya-desembre del 1991- de l'Institut de Ciències Polítiques
i Socials.
117
Taula 13. Freqüència de les converses polítiques en les famílies de pro-
cedència segons la filiació política dels alts càrrecs
Alts càrrecs Alts càrrecs

afiliats no afiliats
Freqüentment o ocasionalment 84,0% 30,7%

Rares vegades o mai 16,0% 69,2%
n=50 n=26
En definitiva, els alts càrrecs que actualment estan afiliats a un partit polític
(sense que hi hagi gaires diferències entre els que pertanyen a COC i els que
pertanyen a UOC) majoritàriament provenen de famílies on no era estrany
parlar de política i, per tant, amb una socialització política familiar més forta. I,
en canvi, aquells que no estan afiliats majoritàriament provenen de famílies
amb un gran dèficit de converses polítiques i amb una socialització política fa-
miliar més feble.
A més de saber si parlaven de política, m'interessa veure de quins temes,
en concret, parlaven. 106 És evident que la resposta varia segons l'edat de l'alt
càrrec o, dit d'una altra manera, segons la conjuntura política que van viure
els alts càrrecs juntament amb la seva família de procedència, ja que n'hi ha
que de petits van viure a casa seva la Guerra Civil Espanyola i la postguerra,
altres van viure en ple franquisme (la majoria) i altres, a les acaballes del rè-
gim dictatorial franquista i els primers anys de l'actual període de democrà-
cia. I també, com a qüestió prèvia, cal dir que és una pregunta de resposta
oberta, la qual cosa provoca una gran dispersi tat de respostes que s'han agru-
pat en diverses categories o grups de respostes. Els quatre grups de respostes
que s'han construït són els següents. En primer lloc, el dels demòcrates, és a
dir, el d'aquells que van respondre que a casa parlaven de qüestions relacio-
nades amb la manca de democràcia, amb la seva enyorança o amb l'afany per
aconseguir-la: del període de la 11 República, de la Guerra Civil Espanyola i
de tot el que va comportar, de la dictadura i l'absència de llibertats, de la
lluita pel restabliment d'un règim democràtic, etcètera. En segon lloc, el dels
nacionalistes, és a dir, el d'aquells que parlaven de qüestions relacionades amb
el nacionalisme català o amb el catalanisme polític: de la reivindicació del fet
nacional català, de la cultura i les tradicions catalanes, de la llengua catalana,
106. Cal tenir en compre que aquesra és una preguma que no van haver de respondre aquells
alts càrrecs que van manifestar que a casa seva no es parlava mai de política (el 16%).
118
dels líders del nacionalisme català, etcètera. En tercer lloc, el dels demòcrates i
nacionalistes, que és el grup que abraça aquells alts càrrecs que donen com a res-
posta aspectes del primer i del segon grup. I, finalment, en quart lloc, un darrer
grup de respostes que és el d'aquells que donen com a resposta qüestions no re-
lacionades amb cap de les acabades d'esmentar (altres).
A més, cal afegir que aquestes respostes cal interpretar-les com a actituds
dels alts càrrecs, i no tant com a via per a saber realment de què es parlava a casa
seva, ja que en el moment de la pregunta cadascú respon allò que creu que és
més important destacar de les converses polítiques familiars. Alguns s'inclinen
més per qüestions relacionades amb el nacionalisme català -i, per tant, es po-
den considerar com a persones que donen més importància al nacionalisme- i
d'altres, per qüestions més relacionades amb la democràcia en general-i, per
tant, es poden considerar com a persones que donen més importància a la de-
, .
rnocracia.
Fets aquests aclariments, es pot veure com la majoria dels alts càrrecs es-
tan dins la categoria dels demòcrates, ja que gairebé les dues terceres parts
opten per aquest tipus de resposta. Un de cada cinc se situa dins de la cate-
goria dels nacionalistes, menys d'un 10% dins de la dels demòcrates i nacio-
nalistes, i en la darrera categoria, la d'altres, pràcticament no hi ha ningú.
Per tant, la majoria dels alts càrrecs, quan recorden el contingut de les con-
verses polítiques familiars, fan referència a qüestions relacionades amb la
democràcia, és a dir, donen més importància a la democràcia que al nacio-
nalisme.
Pràcticament tots els alts càrrecs que no estan afiliats a cap partit se si-
tuen dins la categoria dels demòcrates -un 82%- i, en canvi, dels alts cà-
rrecs que estan afiliats, si bé la majoria -una mica més de la meitat- se si-
tuen dins d'aquesta mateixa categoria, es pot observar com un de cada quatre
se situa dins la segona categoria, la dels nacionalistes. Aquestes xifres ens mos-
tren que els alts càrrecs que estan afiliats tenen una dosi de catalanisme més
elevada que els no afiliats. I també es pot confirmar que els alts càrrecs afiliats
a Convergència tenen una dosi més alta de catalanisme que els afiliats a
Unió. Així, mentre que gairebé un terç dels convergents se situen dins la ca-
tegoria dels nacionalistes, en el cas dels democratacristians aquest percentatge
baixa fins a poc més del 10%. En ambdós tipus de militància, però, la majo-
ria se situa dins la categoria dels demòcrates.
En resum, els alts càrrecs no afiliats provenen més de famílies on no es par-
lava de política i, en el cas de parlar-ne, els temes de conversa eren els que he si-
tuat dins la categoria dels demòcrates. En canvi, els alts càrrecs que estan afiliats
provenen més de famílies on habitualment es parlava de política i, si bé en les
119
--_._-
converses es parlava sobretot de qüestions relacionades amb la democràcia/dic-

tadura, també hi havia un gran protagonisme del nacionalisme/catalanisme,
molt més accentuat en els que estan afiliats a Convergència que no pas en els
que ho estan a Unió.
3.3.5. Simpatia familiar pels bàndols de la Guerra Civil Espanyola
La pregunta sobre la posició familiar respecte als dos bàndols de la Gue-

rra Civil Espanyola, que sovint va més enllà dels pares dels alts càrrecs,
també ens permet conèixer un altre aspecte de la socialització política fami-
liar: no només es tracta de veure si les famílies de les quals procedeixen sim-
patitzaven amb el bàndol republicà o amb el bàndol nacional, sinó que, a
més, cal veure si aquesta simpatia té alguna relació amb les actituds políti-
ques o la ideologia dels alts càrrecs. El fet de simpatitzar amb el bàndol re-
publicà implica un tarannà familiar més democràtic, més laic, més catala-
nista, més d'esquerres i políticament més militant; i simpatitzar amb el
bàndol nacional implica un tarannà més autoritari, més religiós, menys ca-
talanista, més conservador i políticament menys militant. Es tracta de veure
si aquest tarannà s'ha transmès d'alguna manera als alts càrrecs. Aquí, de
moment, només em fixaré en si la simpatia familiar per un o altre bàndol ha
comportat neutralitat política o implicació política i, d'aquests últims, quin
tipus d'implicació política. La hipòtesi que es pot formular és que el tarannà
de famílies simpatitzants del bàndol republicà que acabo de descriure com-
porta més implicació política -filiació política- dels fills i el tarannà de
les famílies del bàndol nacional, més neutralitat o menys implicació políti-
ques. I, encara més, es pot pensar que entre els que procedeixen de famílies
simpatitzants del bàndol republicà -més laiques i més catalanistes- hi ha
més tendència a afiliar-se a COC i entre els que procedeixen de famílies més
pròximes al bàndol nacional -més religioses i més conservadores-, a afi-
liar-se a UOc. Més endavant, també s'analitzaran les seves actituds políti-
ques.
Les característiques que s'han definit sobre els tarannàs d'ambdós tipus
de famílies, es poden confirmar amb l'entrevista. D'entrada, s'observa com
les famílies pròximes al bàndol nacional majoritàriament eren famílies amb
una situació econòmica bona o molt bona (més de la meitat), mentre que
de famílies pròximes al bàndol republicà amb una situació econòmica simi-
lar n'hi ha menys (un terç). Pel que fa a la catalanitat, a la religiositat, a la fi-
liació política i a la freqüència de les converses polítiques de la família de
procedència, les diferències entre famílies pròximes als republicans i farní-
120
lies pròximes als nacionals es poden palesar clarament en les taules se-
güents:
Taula 14. Catalanitat i religiositat de l'ambient familiar de les famílies

pròximes al bàndol nacional i de les pròximes al bàndol republicà
Nacionals Republicans
Molt catalanista . 9% •••••••••••••••••••••••••••••• 400/0
Catalanista 540/0 420/0
No gaire catalanista 230/0 150/0
Gens catalanista 140/0 30/0
Molt religiós 450/0 120/0

Religiós 550/0 580/0
No gaire religiós . . 210/0
· .,
Gens reIIgIOS - .............................. 9%
n=22 n=33
Taula 15. Militància política dels pares i freqüència de les converses polí-
tiques familiars en les famílies pròximes al bàndol nacional i en les pròxi-
mes al bàndol republicà
Nacionals Republicans
Afiliats 180/0 330/0
No afiliats 82% 64%
Freqüentment 320/0 58%

Ocasionalment 180/0 21 %
Rarament 27% 12%
Mai 230/0 .. 9%
n=22 n=33
Una mica més del 40% dels alts càrrecs procedeixen de famílies simpatit-
zants del bàndol republicà i gairebé el 30%, del bàndol nacional. La resta es
distribueix per igual entre els que provenen de famílies dividides (una part prò-
xima al bàndol republicà i una altra de pròxima al bàndol nacional) i aquells
que provenen de famílies sense cap posieionament. Així doncs, el grup més
121
nombrós és el d'aquells que procedeixen de famílies simpatitzants del bàndol
republicà i, per tant, de famílies amb un tarannà més democràtic, més laic, més
catalanista, més d'esquerres i políticament més militant.
Taula 16. Simpatia de la família de pro-

cedència pels bàndols de la Guerra Civil
Espanyola
Famílies republicanes 42,9%
Famílies nacionals 28,6%
Famílies dividides 14,3%
Famílies sense posicionament 14,3%
n=77
Entre els alts càrrecs que estan afiliats a un dels dos partits de la coalició
CiU i els que no estan afiliats hi ha una notable diferència de procedència.
Així, mentre que la meitat dels que estan afiliats provenen de famílies simpa-
titzants del bàndol republicà i un de cada cinc, de famílies pròximes al bàndol
nacional, de no afiliats que procedeixen de famílies lligades amb el bàndol re-
publicà n'hi ha un 30% i de famílies simpatitzants del bàndol nacional, més
del 40%. A més, cal destacar que un percentatge força elevat d'alts càrrecs no
afiliats provenen de famílies sense posicionament. Així doncs, es pot con-
cloure que els alts càrrecs que són fills de famílies simpatitzants dels republi-
cans tenen més tendència a afiliar-se a partits polítics (les tres quartes parts)
que els fills de famílies simpatitzants dels nacionals (la meitat han acabat
afiliats i l'altra meitat no) i, sobretot, que els fills de famílies sense posicio-
nament.
Pel que fa als alts càrrecs que estan afiliats a Convergència i als que ho estan
a Unió, també hi ha diferents procedències familiars (taula 17). Així, mentre
que el 60% dels alts càrrecs convergents provenen de famílies republicanes, en
el cas dels alts càrrecs democratacristians el percentatge baixa fins al 20%. I
mentre que només el 16% dels alts càrrecs afiliats a COC provenen de famílies
simpatitzants dels nacionals, en el cas dels alts càrrecs afiliats a UOC aquest
percentatge puja vint punts més. Per tant, els convergents provenen majorità-
riament de famílies amb un tarannà més democràtic, més laic, més catalanista,
més d'esquerres i políticament més militant, i els democratacristians provenen
majoritàriament de famílies amb un tarannà més autoritari, més religiós,
menys catalanista, més conservador i políticament menys militant.
122
------------------------- -- .
Taula 17. Simpatia de la família de procedència pels bàndols de la Guerra

Civil Espanyola segons la filiació política dels alts càrrecs
CDC Noaf UDC
Famílies republicanes 61,1 % 30,8% 21,4%

Famílies nacionals 16,7% 42,3% 35,7%
Famílies dividides 8,3% 7,7% 35,7%
Famílies sense posicionament 13,9% 19,2% 7,1%
n=36 n=26 n=14
La socialització política familiar ha estat, doncs, diferent segons el bàndol

al qual se sentien més pròximes les famílies de procedència, i aquesta diferència
ha influït en el comportament polític dels alts càrrecs.
3.3.6. Professió dels pares i situació econòmicafamiliar
Amb el coneixement de la professió dels pares i de la situació econòmica fami-

liar, es podrà acabar de dibuixar el perfil familiar del qual procedeixen els alts càr-
recs. Un perfil que, des de la perspectiva econòmica que ara s'analitzarà, dibuixo,
d'entrada, com a benestant, amb una situació econòmica bona, amb unes profes-
sions dels pares ben qualificades i amb un elevat percentatge de mestresses de casa,
que és el que correspon a les famílies benestants de l'època. L'elit política de l'Ad-
ministració catalana prové, doncs, com ja s'ha dit i com passa en els seus col-legues
d'altres administracions d'altres països, de l'elit social i econòmica de Caralunya.
La professió dels pares dels alts càrrecs que més predomina és la d'empresari:
un de cada cinc alts càrrecs és fill d'empresari. En segon lloc, hi ha els fills d'ad-
vocats (el 12%), després els fills de pagesos (el 9%), en quart lloc, els fills de met-
ges (el 8%) i, finalment, els fills de botiguers (el 5%). La resta de professions no
arriben al 5%. Així doncs, només amb aquestes xifres es pot dir que gairebé el
40% dels alts càrrecs són fills de pares amb professions força qualificades: 107 em-
107. També són fills de pares amb professions força qualificades el 35% de les elits de l'Adrnínis-
tració britànica, el 42% de les de l'Administració italiana, el 42% de les de l'Administració alemanya,
el 47% de les de l'Administració americana i el 37% de les de l'Administració holandesa (Eldersveld,
S. J.; Kooirnan, J.; T ak, T. van der. Elite Images ofDureh Poliries. Ann Arbor: Universiry of Michigan
Press, 1981, pàg. 49). Altres dades que també ens demostren la qualificació de la professió de la majo-
ria dels pares de les elits de l'Administració britànica, francesa, alemanya, italiana i americana són les
que trobem a: Heclo, H. "In Search ofa Role: America's Higher Civil Service", A: Suleiman, E. (ed.).
Bureaucrats and Policy Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 16; Hill, M. J. The Socio-
123
presaris, advocats i metges. 108 Entre els alts càrrecs de Convergència, els que pre-
dominen són els fills d'empresaris el20% ,mentre que entre els alts càrrecs
d'Unió els que predominen són els fills d'advocats el 30%. Pel que fa a la resta
de professions dels pares dels alts càrrecs democratacristians, hi ha molta hetero-
geneïtat, mentre que, en canvi, en el cas dels convergents hi ha una altra profes-
sió que destaca i que passa la barrera del 10%: la de pagès.
En la professió de les mares hi ha més homogeneïtat, ja que gairebé el 70% són
fills de mestresses de casa. Després d'aquest gran grup, i amb un percentatge molt
més petit, n'hi ha tres més que destaquen - i que superen el 5% : les botigueres
(el 9%), les pageses (el 8%) i les mestres (poc més del 5%). També es perceben al-
gunes diferències entre les mares dels que estan afiliats a Convergència i les dels
que ho estan a Unió: gairebé tots els alts càrrecs democratacristians són fills de
mestresses de casa (més del 90%), mentre que de convergents n'hi ha un 60% (a
més d'un 14% que són fills de pageses, un 8% de botigueres i un altre 8% de mes-
tres). Així doncs, gairebé tots els alts càrrecs d'Unió provenen de famílies més tra-
dicionals, on la dona s'ocupava de la feina de casa, i els alts càrrecs de Convergèn-
cia, tot i que la majoria també prové d'aquest tipus de famílies, han viscut més de
prop la incorporació de la dona -mare- al món del treball.
U na dada que en interessa conèixer és si hi ha molts alts càrrecs de l'Admi-
nistració catalana que són fills de persones que hagin tingut un càrrec públic, la
qual cosa també pot interpretar-se com un grau més de polítització familiar i
com una relació prèvia amb els poders públics. Sobre això cal dir que hi ha
molt pocs alts càrrecs amb pares que hagin tingut un càrrec públic (no arriba ni
al 10%) i de mares no n'hi ha ni una. I quant al tipus de càrrec públic, es pot
veure que la majoria han estat regidors. A més, tots els alts càrrecs amb pares
que han ocupat un càrrec públic actualment estan afiliats a un partit polític, la
qual cosa em permet pensar que han rebut una socialització política familiar
més forta que s'ha traduït en la seva filiació política actual.
Un cop vistes les professions dels pares dels alts càrrecs, passo a estudiar la situa-
ció econòmica de la família de procedència, la qual, en bona part, depèn de la pro-
fessió dels pares i, per tant, tot fa pensar que provenen de famílies amb una bona si-
tuació econòmica. En la pregunta sobre la situació econòmica familiar hi havia cinc
possibles respostes: molt bona, bona, ni bona ni dolenta, dolenta i molt dolenta. En
logy ofPublic Administration. Nova York: Cranc, Russak & Company, 1972, pàg. 180; Lochak, D.
"La Haure Administrarien à l'épreuve de l'alrernance", A: Birnbaum, P. Les élites socialistes au pouuoir
(1981-1985). París: Presses Universiraires de France, 1985, pàg. 174.
108. Aquesta xifra puja fins al 50% si es comptabilitzen els pares que eren físics o químics, engin-
yers o arquitectes, economistes, directors d'explotacions agràries i altres professions que també es po-
den considerar qualificades.
124
aquests tipus de resposta la tendència és a situar-se just al mig, en una posició ambi-
gua i còmoda que els entrevistats poden entendre de «normal». Conscients, doncs,
d'aquesta tendència, gairebé la meitat dels alts càrrecs afirmen que la situació
econòmica de la seva família era mitjana -ni bona ni dolenta-, però tot seguit cal
destacar que pràcticament el mateix percentatge d'alts càrrecs van viure en famílies
amb una situació econòmica bona. En canvi, només poc més del l 0% van viure en
famílies amb una mala situació econòmica (dolenta i molt dolenta) i només un sol
alt càrrec diu haver viscut envoltat d'una situació econòmica familiar molt bona.
Taula 18. Situació econòmica de la fami-

lia de procedència
Molt bona 1,3 %

Bona "0 ••••••••••• 0 ••••••••••••••••••••••••• 41,60/0
Ni bona ni dolenta 45,5%
Dolenta "0 •••••••••• 9,1 0/ 0
Molt dolenta 2,6%
n=77
La relació entre la professió dels pares i la situació econòmica familiar és

evident, ja que el 70% dels que són fills d'empresaris, advocats o metges, consi-
deren que la situació econòmica de la seva família era bona o molt bona, i la
resta, ni bona ni dolenta (només hi ha un cas de mala situació econòmica). En
definitiva, doncs, si tenim en compte la situació econòmica de la família de
procedència, es pot dir que la majoria dels alts càrrecs de l'Administració cata-
lana provenen d'un estrat social mitjà o alt,109 la qual cosa en comporta la so-
109. Les elits de l'Administració britànica (permanent, deputy i under secretaris) també pro-
venen majoritàriament de la classe mitjana (44,5%) i de la superior (44,5%) (Mougel, F. C. Eli-
tes et système de pouvoir en Grande-Bretagne 1945-1987. Bordeus: Presses Universitaires de Bor-
deaux, 1990, pàg. 162; també Portin, Y. "Hauts fonctionnaires et superstructures des
administrations centrales en Grande-Breragne". A: Revue du Droit Publico 1979, núm. 4, pàg.
1098; Kingdom, J. E. "Brirain", A: Kingdom, J. E. (ed.). The Civil Seruice in Liberal Demacra-
cies. Londres: Routledge, 1990, pàg. 22). El mateix es pot dir de les elits de l'Administració fran-
cesa (Suleiman, E. N. Polítics, Poioer, and Bureaucracy in France. Princeton (Nova [ersey): Prin-
ceton Universiry Press, 1974, pàg. 55-59; Birnbaum, P. Les sommets de l'État. París: Seuil, 1977,
pàg. 18; Birnbaum, P. et al. La classe dirigeante française. París: Presses Universitaires de France,
1978, pàg. 144-145; Lochak, D. "La Haure Administration à l'épreuve de l'altemance". A:
Birnbaum, P. (dir.). Les élites socialistes au pouvoir. París: Presses Universiraires de France, 1985,
pàg. 173), de l'Administració alemanya (Mayntz, R. "Cerrnan Federal Bureaucrars: A Functio-
125
brerepresenració.'!" I si a aquesta dada hi afegim la de la professió dels pares, es
pot afirmar que un percentatge força elevat d'alts càrrecs de l'Administració
provenen de famílies amb un estatus social alt.
També cal fixar-se en l'edat dels alts càrrecs, ja que no tots van viure amb
els seus pares la mateixa època política ni econòmica. No hi ha cap alt càrrec de
menys de quaranta anys que manifesti haver viscut en una situació econòmica
familiar dolenta o molt dolenta, ja que aquests van viure de petits amb la seva
família una època de política liberalitzadora que va comportar un creixement
industrial i, de retruc, una recuperació econòmica.'!' En canvi, aquells que te-
nen més de quaranta anys van viure en famílies que van patir més els efectes de
la guerra i que van viure més de ple els anys de la postguerra, i és precisament
entre els alts càrrecs inclosos en el tram d'edat que va dels cinquanta-cinc als
nal Elite berween Poliries and Adrninistration". A: Suleiman, E. N. (ed.). Bureaucrats and Policy
Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 181; Derlien, H. U. "Continuiry and
Change in rhe West German Federal Executive Elite 1949-1984". A: European [ournal ofPoliti-
cal Researcb. 1990, núm. 18, pàg. 359), de l'Administració americana (Birnbaum, P. "La place
des haurs fonctionnaires dans l'élire du pouvoir aux États-Unis". A: Reuue Française de Science
Politique. 1973, núm. 4, pàg. 777; Meier, K. J. "Represenrarive Bureaucracy: An Empirical
Analysis", A: Tbe American Political Science Review. 1975, núm. 2, pàg. 534-535; Dye, T. R.
s
Who Running America? Englewood Cliffs (Nova jersey): Prenrice-Hall, 1979, pàg. 170), de
l'Administració australiana (Higley, J.; Deacon, D.; Smarr, D. Elites in Austràlia. Londres: Rou-
rledge & Kegan Paul, 1979, pàg. 81), de l'Administració canadenca (Olsen, D. The State Elite.
Toronto: McClelland and Sreward, 1980, pàg. 78; Kingdom, J. E. "Canada". A: Kingdom, J. E.
(ed.). The Civil Service in Liberal Democracies. Londres: Rourledge, 1990, pàg. 51), de l'Admi-
nistració grega -el 86% prové de la mirjana o de la petita burgesia- (Vernardakis, G.; Papas-
rarhopoulos, C. D. "La haure fonction publique en Grèce". A: Reuue Internationale des Sciences
Administratives. 1990, núm. I, pàg. 719), de l'Administració suïssa (U rio, P.; Baumann, E.
•
"Eléments de la culture politique des haurs fonctionnaires fédéraux de la Suisse". A: Reuue
Française de Science Politique. 1988, núm. I, pàg. 86), de l'Administració brasilera (McDo-
nough, P. Power and ideology in Brazil. Princeton (Nova jersey): Princeton University Press,
1981, pàg. 61).
110. Com assenyala Daniel Caxic, "les caractéristiques sociales du personnelpolitique deuiennent
plus "aristocratiques" à mesure que l'on s'élève dans la hiérarchie de pouooir et de prestige des postes» i això
fa que "les classes supérieures [...] sont constamment sur-représentées» (Gaxie, D. "Les logiques du recru-
tement polirique". A: Reuue Française de Science Politique. 1980, núm. 30, pàg. 5-6). En aquest sen-
tit, Purnam considera que «the more conseruatiue a party or regime is, the greater the overrepresentation
ofu¡per-status socialgroups within its leadership- (Putnam, R. D. The Comparatiue Study ofPolitical
Elites. Englewood Cliffs (Nova [ersey): Prenrice-Hali, 1976, pàg. 37).
I Il. Aquest creixemenr industrial va permetre "emancipar un tanta a la industria de la estrecba
vinculación y dependencia respecto de la agricultura en que habia uiuido en la década anterior, e hizo
posible que se uoluieran a alcanzar las cifras brutas de producciàn de preguerra, gracias algradualaliuio
de algunos de los mas graves estrangulamientos de la etapa anterior en abastecimiento de materias pri-
mas, transporte y energia» (Fonrana, J.; Nadal, J. "España 1914-1970". A: Cipolla, C. M. (ed.),
Historia economica de Europa. Barcelona: Ariel, 1980, vol. 6, pàg. 147).
126
cinquanta-nou anys, la majoria dels quals van néixer durant la Guerra Civil, on
n'hi ha menys que van viure en famílies amb una situació econòmica bona.
També hi ha diferències de procedència notables entre els alts càrrecs afi-
liats a Unió i els alts càrrecs afiliats a Convergència (taula 19), ja que mentre
cap dels primers va viure en l'estretor econòmica (economia familiar dolenta
o molt dolenta), gairebé un de cada cinc convergents sí que hi va viure. A
més, gairebé el 60% dels democratacristians van viure en famílies amb una
situació econòmica bona, i en el cas dels convergents, un terç. En els afiliats a
COC el gran grup el trobem en la situació econòmica intermèdia i en els afi-
liats a UOC, en la situació econòmica bona. En resum, doncs, també hi ha
un origen econòmic familiar diferent entre convergents i democratacristians:
els primers procedeixen de famílies econòmicament més senzilles i els segons
són més «de bona família». Els alts càrrecs no afiliats procedeixen de famílies
amb una situació econòmica que se situa entre la dels alts càrrecs convergents
i la dels democratacristians.
Taula 19. Situació econòmica de la família de procedència segons la filia-

CDC Noaf UDC
Molt bona 3,80/0 ••••••••••••••••
Bona 33,3% 42,3% 57,10/0

Ni bona ni dolenta 50,0% 42,3% 42,9%
Dolenta 13,9% 7,7% .
Molt dolenta 2,8% 3,80/0 .
n=36 n=26 n=14
Els departaments on proporcionalment hi ha més alts càrrecs que pro-

cedeixen de families benestants (situació econòmica familiar bona) són el
d'Economia i Finances, el d'Indústria i Energia (en tots dos, més del 70%
dels alts càrrecs) i, sobretot, el de Política Territorial i Obres Públiques
(tots menys un), el qual és, com s'ha vist, un dels departaments amb més
formació acadèmica. En canvi, el departament on hi ha més alts càrrecs que
van viure en famílies amb penúria econòmica (situació econòmica familiar
dolenta) és el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (la meitat dels alts càrrecs),
que cal recordar que és el departament on hi ha menys formació acadè-
•
nuca.
127
3.4. Principals actituds
En aquest darrer apanat del capítol tercer, després de veure els antecedents
familiars, passo a analitzar les principals actituds dels alts càrrecs de l'Administra-
ció catalana, amb les quals es podrà percebre la seva integració o fragrnentació.!'?
Cadascuna es relaciona amb el background social o familiar dels alts càr-
recs, per comprovar novament el seu pes com agent socialitzador i si ha contri-
buït a modelar les actituds dels alts càrrecs. Com diu Geraint Pany, «it is a ioides-
pread assumption ofpolitical sociology tbat the social background and upbringing of
a decision-maker will influence his attitudes andpolicies».113 I com assenyala Ivor
Crewe, «none doubt tbatsocial origins are important>, «social backgroundis a useful
indicator oftbefollowing charaeteristics ofan elite: (1) its cohesion (2) its selfinterest
(3) its values (4) its representatiueness ofthe general pub/ic (or specialpublics with
which deals), and therefore (5) its responsiueness to the needs and demands ofthe ge-
neralpublic (6) its performance -usually in terms ofefficiency andprofessionalism
and (7) tbe 'smootbness'ofits relationships with other elites», 114
En primer lloc, s'analitza com s'auroubiquen els alts càrrecs en el continuum
classe social baixa-classe social alta, i aquí es pot observar si l'elit política de l'Admi-
nistració se sent també elit social i si aquest sentiment té a veure amb l'origen so-
cial i familiar. En segon lloc, s'estudia el sentiment religiós dels alts càrrecs, i també
es tenen en compte els antecedents familiars. En tercer lloc, cal fixar-se en quin és
el sentiment de pertinença a Catalunya i a Espanya, amb la qual cosa es pot com-
provar si els que fins ara hem vist que tenen un perfil amb una dosi de catalanitat i
de catalanisme més alta tenen un sentiment de pertinença a Catalunya més accen-
tuat que els que tenen una dosi de catalanitat i de catalanisme més baixa. Final-
ment, cal veure l'auroubicació dels alts càrrecs en l'eix tradicional esquerra-dreta.
3.4.1. Classe socialsubjectiva
Per estudiar l'autoubicació dels alts càrrecs o de qualsevol altre col- lectiu
dins d'una classe social s'ha de tenir en compte, en primer lloc, que hi ha molta
tendència a situar-se just al mig, en una classe social intermèdia entre la baixa i
l'alta, i, en segon lloc, que és molt difícil definir i limitar les diverses classes so-
112. Sobre això, vegeu: Higley, J.; Moore, G. "Elire Integrarien in the United Srares and Aus-
tralia". A: The American Polítical Science Rruieio. 1981, núm. 3, pàg. 582.
113. Parry, G. Political Elites. Londres: AlIen & Unwin, 1969, pàg. 97.
114. Crewe, I. "Inrroduction: Srudying Elites in Britain", A: Crewe, I. (ed.). British Political
Sociology Yearbook. Elites in Western Democracy. Londres: Croom Helm, 1974, vol. l . pàg. 21.
128
cials. Per mirar de resoldre el primer problema vaig donar cinc possibles op-
cions de resposta: classe baixa, classe mitjana-baixa, classe mitjana, classe
mitjana-alta i classe alta, de les quals n'hi ha tres que contenen la paraula
«mitjana» amb la intenció d'evitar l'autoubicació massiva just al centre de
l'escala. Pel que fa al segon problema, el que realment m'interessa analitzar
és com se situen els alts càrrecs dins del continuum que va des de la classe so-
cial baixa fins a la classe social alta, és a dir, veure qui se situa per sobre dels
altres i qui se situa per sota, i trobar-hi alguna explicació. No interessa tant
(tot i que també cal tenir-ho en compte) veure en quina classe social en con-
cret se situen els alts càrrecs i, posteriorment, classificar-los segons aquest
paràmetre.
No obstant haver donat cinc possibles respostes, més de la meitat dels alts
càrrecs se situen just al mig, és a dir, consideren que pertanyen a la classe social
mitjana. Una mica més d'un terç se situa dins la classe social mitjana alta, molt
pocs a la classe social mitjana baixa i a la classe social alta, i ningú no considera
que pertany a la classe més baixa (taula 20).
Taula 20. Classe social subjectiva
Classe alta 2,6%

Classe mitjana alta 35,1%
Classe mitjana 57,1 %
Classe mitjana baixa 5,2%
Classe baixa .
n=77
Per tant, hi ha dos grans grups: els que subjectivament perceben que
pertanyen a la classe social mitjana i els que subjectivament perceben que per-
tanyen a la classe social mitjana alta. Si només baséssim l'anàlisi en quina
classe social en concret s'autoubiquen els alts càrrecs, l'únic que potser es
podria arribar a dir és que n'hi ha uns que són més sincers que els altres,
però aquí interessa saber per què n'hi ha uns que se situen en un estrat social
més alt que els altres, per què persones que, objectivament, gairebé totes es
podrien situar dins d'una mateixa classe social (tenen un sou similar, viuen
en barris similars...), n'hi ha uns que opten per situar-se més amunt i altres,
més avall. La principal explicació d'aquesta percepció subjectiva heterogè-
nia es troba en la situació econòmica de la família de procedència: aquells
que provenen de famílies més riques tendeixen a situar-se en un estatus més
129
alt, i viceversa. El creuament d'aquestes dades (taula 21) així ho indica: la
majoria dels alts càrrecs que provenen de famílies amb una situació econò-
mica bona consideren que actualment pertanyen a la classe mitjana alta i la
majoria dels que provenen de famílies amb una situació econòmica ni bona
ni dolenta consideren que actualment pertanyen a la classe mitjana. Pel que
fa als alts càrrecs que provenen de famílies amb una situació econòmica do-
lenta, tots menys un s'autoubiquen en la classe social mitjana. De les altres
dues categories poques coses poden dir-se, ja que hi ha molt pocs alts cà-
rrecs.
Taula 21. Classe social subjectiva segons la situació econòmica de la fami-

lia de procedència
Molt Ni bona Molt

bona Bona ni dolenta Dolenta dolenta
Classe alta "0 0'0 60/0
••••• - . .
Classe mitjana alta .. 49% 28% 14% ..
Classe mitjana 100% 39% 69% 86% 50%
Classe mitjana baixa 6% 3%.. .. 50%
Classe baixa o.................. - o.... . .
n=1 n=32 n=35 n=7 n=2
Així doncs, la situació econòmica de la família de procedència és un fac-

tor decisiu a l'hora d'interpretar la diferent auroubicació dels alts càrrecs
dins dels diversos estrats socials.!'? I aquest mateix factor també és útil per
explicar les diferències que hi ha entre la classe social a la qual consideren
que pertanyen els alts càrrecs afiliats a Convergència i aquella a la qual con-
sideren que pertanyen els afiliats a Unió (taula 22). Els alts càrrecs no afi-
liats, novament els trobem situats entre els convergents i els dernocratacris-
•
trans.
115. Una altra dada sobre els antecedents familiars és que més de les tres quartes parts dels alts
càrrecs que provenen de famílies simpatitzants del bàndol republicà actualment se situen en un es-
trat social més modest (classe social mitjana baixa o mitjana), mentre que, en el cas dels que prove-
nen de famílies pròximes al bàndol nacional, la meitat se situa en un estrat social alt (classe mitjana
alta i alta).
130
Taula 22. Classe social subjectiva segons la filiació política dels alts càrrecs
CDC Noaf UDC
Classe al ta . • •••••••••••••••••• ............ 14,3%

Classe mitjana alta 22,2% 42,3% ............ 50,0%
Classe mitjana 69,4% 53,8% ............ 35,7%
Classe mitjana baixa 8,3% 3,8% ••••••••••••
Classe baixa . ••••••••••••••••••• • •••••••••••
n=36 n=26 n=14
Pel que fa a l'anàlisi pet departaments, si bé en la majoria de departaments

la resposta que predomina és situar-se just al mig de l'escala, n'hi ha uns que
destaquen per situar-se en una posició més alta i uns altres que destaquen per
situar-se en una posició més baixa. En efecte, en el Departament d'Economia
i Finances (que, com s'ha vist, és un dels departaments on hi ha més alts càr-
recs que provenen de famílies econòmicament benestants) gairebé les tres
quartes parts dels alts càrrecs consideren que pertanyen a la classe mitjana alta
i la quarta part restant, a la mitjana, i, sobretot, en el Departament de Treball
tots els alts càrrecs se situen a la classe mitjana alta, tret d'un que se situa a la
classe alta. Finalment, hi ha un departament on el 40% dels alts càrrecs es
consideren de classe social mitjana baixa: el de Benestar Social, que és l'únic,
juntament amb el de la Presidència (18%), on hi ha persones que se situen en
•
aquesta categona.
Finalment, també es pot percebre una diferència ideològica entre els que se
situen en grups diferents dins del continuum classe social baixa - classe social
alta. Tots els alts càrrecs que consideren que pertanyen a la classe mitjana baixa,
les tres quartes parts dels que consideren que pertanyen a la classe mitjana,
menys de la meitat dels que consideren que pertanyen a la classe mitjana alta i
cap dels que consideren que pertanyen a la classe alta, ideològicament
,
se situen
en posicions d'esquerra i la resta, en posicions de dreta. Es a dir, els alts càrrecs
que s'autoubiquen en un estrat social més alt, ideològicament tendeixen a si-
tuar-se més a la dreta i els que s'autoubiquen en un estrat social més baix, ide-
ològicament tendeixen a situar-se més a l'esquerra.
3.4.2. Sentiment religiós
Un altre aspecte que interessa analitzar dels alts càrrecs, i que més endavant
retrobarem, són les actituds religioses. Per conèixer-les vaig preguntar pel senti-
131
ment religiós dels alts càrrecs i els vaig donar cinc possibles respostes: catòlic de
pràctica habitual, catòlic de pràctica ocasional, catòlic no practicant, no creient i
creient d'una altra religió. Com que vaig suposar que la majoria dels alts càrrecs de
l'Administració catalana se situarien dins la categoria dels catòlics practicants, vaig
decidir dividir aquesta categoria en dos: aquells que practiquen habitualment i
aquells que practiquen ocasionalment, i d'aquesta manera fer-los decantar cap a
una de les dues, la qual cosa m'ha permès una anàlisi més acurada. 116
Malgrat que la majoria dels alts càrrecs es consideren catòlics no pràcti-
cants, cal destacar que un terç es consideren catòlics de pràctica habitual i una
cinquena part, catòlics de pràctica ocasional (taula 23). Els no creients, en
canvi, no arriben ni al 10%.
Taula 23. Sentiment religiós

Catòlic practicant (habitual) 32,5%
Catòlic practicant (ocasional) 23,4%
Catòlic no practicant 36,4%
No creient 6,5%
Creient d'una altra religió .
NS-NC 1,3%
n=77
116. Aquesta divisió dels catòlics practicants en dues categories demana una definició, és a dir,
saber què entenc per catòlic de pràctica habitual i què entenc per catòlic de pràctica ocasional, mal-
grat que sempre cal tenir present que són posicions subjectives. La primera categoria -catòlic de
pràctica habitual-, més senzilla de definir, seria la dels que van a missa cada diumenge i que
també assisteixen a totes les altres celebracions de l'Església catòlica. La segona categoria -caròlic
de pràctica ocasional-, més difícil de definir, seria la dels que se situen entre els que van a l'església
cada diumenge (és a dir, els catòlics de pràctica habitual) i els que hi van -amb fe- quan bategen,
casen o enterren un familiar propi o d'algun amic (aquestes són cerimònies a les quals assisteixen
persones que poden tenir qualsevol tipus d'actitud religiosa, però només hi van amb fe aquells que
són catòlics, els quals, com que només van a aquest tipus d'actes, es poden qualificar de catòlics no
practicants). És a dir, els catòlics de pràcrica ocasional serien els que van a l'església de tant en tant i
que, sobretot, assisteixen a les grans cerimònies de l'Església catòlica (com, per exemple, la missa
del gall, el diumenge de rams, el dijous i el divendres sant, el dimecres de cendra, el dia de la mare
de Déu de Montserrat, el dia de Sant Jordi, el de la Puríssima Concepció o actes litúrgics comme-
moratius de festes patronals locals). Uns i altres, però, són catòlics practicants. Les altres categories
són més comunes i entenedores, i només cal afegir-hi que en la quarta s'ha optat per l'etiqueta "no
creient", la qual engloba tant els ateus com els agnòstics, tot i que hi ha qüestionaris que els separen
i altres que també els uneixen sota aquesta mateixa etiqueta, tot considerant que el terme ateu és
massa fort i el terme agnòstic, massa complicat.
132
El percentatge de catòlics és, doncs, del 92% i el de catòlics practicants, del
56%, molt superior al de la població catalana.!'? D'aquí es desprèn, d'una
banda, que la majoria dels alts càrrecs són persones religioses que no només te-
nen fe sinó que, a més, participen en actes de professió d'aquesta fe, i, de l'altra,
que, proporcionalment, tenen un sentiment religiós més fort que la població
que administren.
Els alts càrrecs que són membres d'un partit polític tenen més fe religiosa
que els que no ho són. Així, mentre que dos terços dels que militen política-
ment es declaren també militants religiosos catòlics practicants-, en el cas
dels segons el percentatge baixa fins a aproximadament el 40%.118 Pel que fa a
les altres dues categories -la dels catòlics no practicants i la dels no creients-,
els percentatges més elevats, en canvi, els trobem en els no afiliats."? Per tant,
es pot concloure que els alts càrrecs que estan més implicats políticament
també tendeixen a estar-ho més religiosament i, en canvi, aquells que ho estan
menys políticament -no militen- tendeixen a estar-ho menys religiosa-
ment; aquells que tenen més fe en els partits també tendeixen a tenir més fe en
la religió.
Entre els alts càrrecs que estan afiliats, és de suposar que l'element religiós
pesa més en els alts càrrecs afiliats a Unió, ja que és un partit democratacristià.
Efectivament, com es pot veure en la taula 24, la majoria dels democratacris-
tians són catòlics de pràctica habitual i on hi ha més convergents és en el grup
dels que es consideren catòlics no practicants. El 85,7% d'alts càrrecs afiliats a
Unió que es qualifiquen de catòlics pràcticants (deixant de banda la periodici-
tat d'aquesta pràctica) contrasta amb el 58,4% dels alts càrrecs afiliats a Con-
vergència'ê" i, sobretot, amb el 38,4% dels alts càrrecs no afiliats que també
se' n qualifiquen.
117. La qual es distribueix, segons dades de l'Enquesta política a Catalunya (abril del
1992) de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, de la manera següent: catòlics practicants,
un 29%; catòlics no practicants, un 57%; no creients, un 11%, i creients d'altres religions, un
3%.
118. Els afiliars que es declaren catòlics practicants es distribueixen de la manera següent: un
36% de pràctica habitual i un 30% de pràctica ocasional. I els no afiliats, així: un 27% de pràctica
habitual i un 12% de pràctica ocasional.
119. Hi ha un 46% d'alts càrrecs no afiliats que es consideren catòlics no practicants i, enrre
els afiliats, n'hi ha un 30%; i hi ha un 12% de no afiliats que es consideren no creients, mentre que
en el cas dels afiliats el percentatge és només del 4%.
120. Que és superior, però, a la dels delegats d'aquest partit (Marcet, J. Convergència De-
mocràtica de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1984, pàg. 208).
133
Taula 24. Sentiment religiós segons la filiació política dels alts càrrecs
CDC Noaf UDC
Catòlic practicant (habitual) 27,8% 26,9% 57,1%

Catòlic practicant (ocasional) 30,6% 11,5% 28,6%
Catòlic no practicant 36,1% 46,2% 14,3%
No creient 5,6% 11,50/0 .
Creient d'una altra religió . •• ••• •• ••• •• • • •••••••••••
NS-NC . ••••••••••••••••• 3,80/0 .
n=36 n=26 n=14
La diferència que es pot percebre entre democratacristians i convergents és,

doncs, molt clara, i confirma l'evidència següent: en els democratacristians,
que tenen una ideologia política tenyida d'elements religiosos, la religió és
molt més important que en els convergents.
Amb les respostes obtingudes també es pot intentar descobrir què ha portat
els alts càrrecs a ser catòlics practicants (amb pràctica habitual ,
o ocasional) i
què els ha portat a ser catòlics no practicants o no creients. Es evident que per
elaborar una anàlisi més profunda caldria conèixer altres aspectes de la trajectò-
ria personal de cadascun d'ells, però, malgrat tot, amb la informació aconse-
guida es poden trobar algunes línies tendencials. Hi ha dos principals agents
socialitzadors sospitosos d'haver modelat les actituds religioses dels alts càrrecs:
la família i l'escola. Per analitzar-los només hi ha dues preguntes que poden do-
nar algunes pautes d'investigació: la que fa referència a la religiositat de l'am-
bient familiar i la que fa referència al tipus d'escola al qual van anar els alts càr-
recs. Començant per l'escola, aquesta no es pot considerar com un agent que
hagi influït en la religiositat dels alts càrrecs, o, millor dit, si s'hi pot percebre
alguna influència, aquesta és d'efecte contrari a l'esperada, és a dir, aquells que
han anat a escoles públiques o privades no religioses tenen un sentiment reli-
giós més fort que els que han anat a escoles religioses.'!' En la taula següent es
pot percebre, encara que lleugerament, aquest efecte invers:
121. Pel que fa a les escoles religioses, cal distingir entre els alrs càrrecs que van anar als jesuïtes
i els que van anar a escoles d'altres ordes religiosos. El 60% dels que van anar als jesuïres acrualmem
es consideren catòlics practicants, mentre que entre els que van anar a escoles d'altres ordes els per-
cematges de catòlics no practicants i els de no creients superen claramem els de catòlics practicants.
134
Taula 25. Sentiment religiós segons el tipus d'escola en la qual van fer el
batxillerat
Escola Escola privada Escola privada

pública no religiosa religiosa
Catòlic prac. (habitual) 44% 33% 31 %
75% 56% 52%
Catòlic prac. (ocasional) 31 % 23% 21 %
Catòlic no practicant 19% 33% 41 %

25% 44% 48%
No creient "0 ••••••••••• 60/0 11 % ••••••••••• 0.. •••• 70/0
n=16 n=9 n=52
Pel que fa a l'altre agent socialitzador, la família, es pot observar més corres-
pondència entre els que procedeixen de famílies amb un ambient molt religiós
o religiós i els que es consideren catòlics practicants, i entre els que procedeixen
de famílies amb un ambient familiar no gaire religiós o gens religiós i els que es
consideren catòlics no practicants o no creients (taula 26). Per tant, un cop
més s'ha de destacar la influència de la família en la configuració de les actituds
dels alts càrrecs.
Taula 26. Sentiment religiós segons la religiositat de l'ambient familiar

Molt No gaire Gens
religiós Religiós religiós religiós
Catòlic prac. (habitual) 67% 21 % 18% .
76% 57% 36%
Catòlic prac. (ocasional) 9% 36% 18% .
Catòlic no practicant 19% 38% 55% 67%

24% 43% 64% 100%
No creient 5% 5% 9% 33%
n=21 n=42 n=ll n=3
135
3.4.3. Sentiment de pertinença
El sentiment de pertinença dels alts càrrecs ha de confirmar la hipòtesi

segons la qual un dels principals aspectes definidors dels alts càrrecs de
l'Administració catalana és el seu fort sentiment de pertinença a Cata-
lunya. Amb els indicadors que s'han analitzat, de moment ja hem vist que
la dosi de catalanitat i de catalanisme dels alts càrrecs és molt elevada. Ara
es tracta d'emfasitzar més la dosi de catalanisme amb un altre indicador
que també pot servir per mesurar-la: el sentiment de pertinença dels alts cà-
rrecs.
Per saber el sentiment de pertinença dels alts càrrecs, vaig preguntar a cada
alt càrrec si es considerava: únicament català, més català que espanyol, tan ca-
talà com espanyol, més espanyol que català o únicament espanyol. U na mica
més del 60% dels alts càrrecs se senten únicament catalans, un 30% se senten
més catalans que espanyols, menys d'un 10% tan catalans com espanyols i no
n'hi ha cap que se senti més espanyol que català o únicament espanyol. Per
tant, el 90% dels alts càrrecs destaquen la seva catalanitat per sobre de l'espa-
nyolitat i no n'hi ha cap que destaqui la seva espanyolitat per sobre de la catala-
nitat. Si es comparen aquestes dades amb les dels electors catalans, es pot con-
cloure que els alts càrrecs se senten molt més catalans. Així és com es pot
observar en la taula següent: 122
Taula 27. Sentiment de pertinença dels alts càrrecs i dels electors catalans *
Alts Electors
càrrecs catalans
,
U nicament català 61,00/0 18,10/0
Més català que espanyol 29,9% 18,6%
Tan català com espanyol................ 7,8% 36,2%
Més
,
espanyol que català 7,4%
Unicament espanyol....................................... .. 18,50/0
n=77 n=1200
* Els percentatges que falten corresponen als NS-NC.
122. Aquesta taula s'ha elaborat amb les dades de l'Enquesta politica a Catalunya (abril del
1992) de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials.
136
Un cop vistes les xifres generals, cal comprovar si aquells en els quals
s'observa una dosi més alta de catalanitat i de catalanisme tenen també un
sentiment català més gran, i viceversa. En primer lloc, s'ha de veure si hi ha
alguna diferència entre els que estan afiliats a Convergència i els que ho estan
a Unió. Fins ara s'ha vist que els primers tenen un perfil més català i més ca-
talanista que els segons. Doncs bé, pel que fa al sentiment de pertinença es
pot comprovar que els alts càrrecs convergents se senten més catalans que els
democratacristians (taula 28). La gran majoria dels alts càrrecs afiliats a Con-
vergència (el 70%) es consideren únicament catalans, un de cada quatre més
catalans que espanyols i només un 3% tan catalans com espanyols. I d'alts cà-
rrecs afiliats a Unió, hi ha el mateix percentatge d'únicament catalans que de
més catalans que espanyols (poc més del 40%) i gairebé el 15% es consideren
tan catalans com espanyols. Així doncs, tot i que en uns i altres hi ha un fort
sentiment català, el dels convergents encara ho és més. I amb aquesta dada
sobre el sentiment de pertinença ja es pot concloure que els alts càrrecs con-
o
vergents tenen una dosi de catalanisme més alta que els demòcratacristians:
provenen més de famílies amb un ambient molt catalanista, on les converses
polítiques tractaven més de qüestions relacionades amb el catalanisme o el
nacionalisme (i, per tant, donen més importància a aquestes qüestions), i se
senten més catalans.
El fet que CDC tingui com a etiqueta ideològica el nacionalisme i, en
canvi, UDC la democràcia cristiana, segurament influeix en les respostes dels
seus afiliats que formen part de les elits polítiques de l'Administració: el que ca-
racteritza els alts càrrecs convergents és el fet de tenir una dosi més alta de cata-
lanisme i el que caracteritza els alts càrrecs democratacristians és el fet de tenir
una dosi més alta de religiositat. No obstant això, el sentiment de pertinença
dels alts càrrecs que pertanyen a Unió s'assembla més al dels electors de CiU
(taula 28).
A més, com es pot veure clarament en la taula 28, entre el sentiment de
pertinença dels alts càrrecs afiliats a Convergència i el dels afiliats a Unió hi ha
el dels alts càrrecs no afiliats, que un cop més fan de «frontissa» entre conver-
gents i democratacristians.
137
TauÚJ 28. Sentiment de pertinença política dels alts càrrecs segons la filia-
ció i dels votants de CiU*
Alts càrrecs Alts càrrecs Alts càrrecs Votants

CDC no afiliats UDC CiU
,
Unicament català 69,4% 57,7% 42,9% 28,4%
Més català que espanyol 25,0% 30,8% 42,9% 23,7%
Tan català com espanyol........ 2,8% 11,5% 14,3% 34,7%
Més
,
espanyol que català ........ 6,6%
U nicament espanyol ......... .... .... ..... ........ ....... 6,6%
n=36 n=26 n=14 n=334
* Els percentarges que falren corresponen als NS-NC.
Pel que fa a l'anàlisi per departaments, també cal veure si aquells departa-
rnenrs que destacaven per una dosi més baixa de catalanitat i de catalanisme, el
d'Economia i Finances i el de Treball, també destaquen pel fet de tenir un senti-
ment de pertinença menys català. En primer lloc, es pot observar com hi ha dos
departaments on el 100% dels alts càrrecs es consideren 100% catalans, sense
deixar entrar cap escletxa d'espanyolitat: el de Benestar Social i el de Cultura. Ja
hem vist abans que el de Cultura és el departament que té uns alts càrrecs amb
una dosi de catalanitat més alta. El departament de la Presidència també es po-
dria situar dins d'aquest primer grup, ja que més del 90% dels alts càrrecs es con-
sideren únicament catalans. En canvi, hi ha un departament que destaca perquè
els alts càrrecs mostren un sentiment de pertinença no tan català (tampoc es pot
dir espanyolista, ja que és predominantment català): el Departament de Treball,
on hi ha un 40% d'alts càrrecs que es consideren tan catalans com espanyols i que
es pot considerar, doncs, com el departament amb una dosi de catalanisme més
baixa. Finalment, cal assenyalar que els tres departaments on hi ha un sentiment
de pertinença menys català són els tres que estan assignats a Unió Democràtica.
Si bé una de les principals explicacions del sentiment religiós dels alts cà-
rrecs la trobàvem en la família de procedència, ara es tracta de descobrir què
pot explicar el seu sentiment de pertinença, quins són els agents que han influït
més en la seva configuració. Si ho fem, segurament es veurà com hi ha una
forta relació entre el que he anomenat dosi de catalanitar'? i els indicadors que
123. Cal recordar que per mesurar la dosi de caralanirar he fer servir els indicadors següents: el
lloc de naixement deis alts Càrrecs, ei lloc geogràfic on van fer els esrudis (el barxillerar i els esrudis
universitaris), el lloc de naixement dels pares i la llengua marerna.
138
hem vist anteriorment de la dosi de catalanisme.P' i el sentiment de perti-
nença.
Començant pel lloc de naixement dels alts càrrecs, es pot veure com tots els
alts càrrecs que es consideren únicament catalans han nascut a Catalunya; dels que
es consideren més catalans que espanyols, el 90%, i, finalment, entre els que es
consideren tan catalans com espanyols, n'hi ha un terç que ha nascut a Catalunya i
dos terços que han nascut a la resta de l'Estat. Per tant, tots els alts càrrecs que han
nascut fora de Catalunya han manifestat un cert sentiment de pertinença espanyol
(dos terços han donat el mateix pes a la catalanitat que a l'espanyolitar).
Pel que fa al lloc on han fet els estudis, tots els que es consideren únicament
catalans i més del 90% dels que es consideren més catalans que espanyols han
fet el batxillerat a Catalunya, mentre que entre els que es consideren tan cata-
lans com espanyols n'hi ha un terç que ha fet el batxillerat a Catalunya i dos
terços que han estudiat fora de Catalunya. No hi ha cap alt càrrec que hagi fet
el batxillerat fora de Catalunya i que es consideri únicament català i gairebé
tots es consideren tan catalans com espanyols. 125 I pel que fa als estudis univer-
sitaris, més del 90% dels que es consideren únicament catalans i dels que es
consideren més catalans que espanyols han fet els estudis universitaris a Cata-
lunya, i dels que es consideren tan catalans com espanyols n'hi ha dos terços
que els han fet a Catalunya i un terç, a fora.
També es pot establir algun tipus de relació entre, d'una banda, el lloc de
naixement dels pares i la llengua materna, i, de l'altra, el sentiment de perti-
nença dels alts càrrecs. Així, el 95% dels que es consideren únicament catalans,
el 70% dels que es consideren més catalans que espanyols i menys del 20% dels
que es consideren tan catalans com espanyols són fills de pares nascuts a Cata-
lunya. A mesura que hi ha un sentiment català més elevat hi ha més presència
d'antecedents nascuts a Catalunya. Quant a la llengua materna, com es pot de-
rivar del que s'acaba de dir, també es pot percebre la mateixa tendència. El
90% dels que es consideren únicament catalans, les tres quartes parts dels que
es consideren més catalans que espanyols i la meitat dels que es consideren tan
catalans com espanyols tenen com a llengua materna el català.
Pel que fa als indicadors que s'han vist fins ara de la dosi de catalanisme, de
les converses polítiques familiars i, més concretament, del contingut d'aquestes
124. És a dir, les converses políriques familiars sobre qüestions relacionades amb el naciona-
lisme i el catalanisme, i la caralanirar de l'ambient familiar.
125. Si dividim els que han fer el batxillerat a Catalunya entre els que l'han fet a Barcelona i els
que l'han fet a la resta de Catalunya, es pot observar com el sentiment català és més elevat en
aquests últims.
139
converses, que ja s'ha dit que cal estudiar com a actitud, es pot observar com
gairebé el 80% dels alts càrrecs que diuen que el contingut de les converses eren
qüestions relacionades amb el nacionalisme o el catalanisme expressen un sen-
timent de pertinença únicament català i la resta, més català que espanyol. En
canvi, d'aquells que assenyalen com a contingut de les converses polítiques
qüestions relacionades amb la democràcia, un 60% expressa un sentiment de
pertinença únicament català, al voltant d'un 30% més català que espanyol i
gairebé un 10% ran català com espanyol.
Finalment, l'últim dels indicadors és el de l'ambient familiar. Un elevat
percentatge d'alts càrrecs que provenen de famílies amb un ambient familiar
molt catalanista (el 79%) o catalanista (el 65%), quan expressen el seu senti-
ment de pertinença, fan servir l'opció únicament català. Dels que provenen de
famílies amb un ambient familiar no gaire catalanista, la meitat se senten úni-
cament catalans i l'altra meitat hi introdueixen un cert matís d'espanyolitat (més
català que espanyol i tan català com espanyol). Finalment, són els que prove-
nen d'un ambient familiar gens catalanista els que donen més espai a l'espa-
nyolitat en el seu sentiment de pertinença. Així doncs, com queda resumit en la
taula següent, aquí també cal veure una gran influència de la família en la mo-
dulació de les actituds polítiques dels alts càrrecs.
Taula 29. Sentiment de pertinença segons la catalanitat de l'ambient

familiar
Molt No gaire Cens

catalanista Catalanista catalanista catalanista
Únicament català 79% 65% 50% 17%
Més català que espanyol 16% 35% 43% 17%
Tan català com espanyol.. 5% - , 7% 67%
Més
,
espanyol que català -
U nicament espanyol.. - ., . •••••••••• • ••••••••••
n=19 n=37 n=14 n=7
Com a conclusió, cal dir que els alts càrrecs de l'Administració de la Gene-
ralitat se semen profundament catalans (més del 60% es considera únicament
català i ningú fa prevaler l'espanyolitat per sobre de la catalanitat) i que aquells
que se semen més catalans són els que tenen una trajectòria vital amb una dosi
més alta de catalanitat i, sobretot, de catalanisme (és a dir, els que van viure els
140
primers anys de la seva vida acompanyats d'un ambient familiar amb un fort
protagonisme del catalanisme).
3.4.4. Autoubicació en l'eix esquerra-dreta
Abans de passar a l'anàlisi de les respostes, cal explicar alguns aspectes meto-
dològics. L'escala que vaig presentar als alts càrrecs va des de l' 1 (extrema esquerra)
fins al 10 (extrema dreta). He preferit l'escala de l' 1 al 10 a la de l' 1 al 7 o la de 1'1 al
5. En primer lloc, perquè, com que hi ha deu possibles respostes i com que el
nombre d'opcions és parell, no hi ha cap opció que representi un centre pur i, de
retruc, no hi ha la possibilitat de situar-se just al mig de l'escala, amb la qual cosa
evito la tendència centrípeta habitual en aquest tipus de preguntes.':" En segon
lloc, perquè l'escala de l' 1 al 10, com que té més opcions, admet més matisos i, al-
hora, requereix més precisió a l'hora d'autoubicar-s'hi. El matís i la precisió són
necessaris si l'objecte d'estudi són les elits polítiques de l'Administració, és a dir,
individus amb estudis i força polititzats (amb coneixements polítics, amb idees
polítiques, amb un contacte quotidià amb la política i sovint afiliats a partits polí-
tics), dels quals és interessant conèixer el matís ideològic i als quals es pot demanar
més precisió a l'hora de definir-se ideològicament. 127
Finalment, i també com a qüestió prèvia, per a l'analisi de les dades, si
convé, es poden agrupar alguns valors de l'escala. 128 L'escala que va de l' 1 al 10
admet, com a mínim, dues possibles agrupacions:
A: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
EE E C D ED
B: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
EE E CE CD D ED
EE: extrema esquerra; E: esquerra; CE: centre-esquerra; C: centre; CD: centre-dreta: D: dreta;
ED: extrema dreta.
126. Si es fa servir l'escala de 1'1 al 10, en el moment de fer la pregunta cal advertir l'entrevistat
- i així es va fer- que el centre de l'escala està situat entre e15 i el 6, ja que si no es fa, l'entrevistat
pot entendre que auroubicanr-se en la posició 5 ho fa just al centre.
127. El mateix interès i la mateixa exigència es pot predicar de les elits governamentals i de les
parlamentàries.
128. Aquesta possibilitat no hi és, o no hi és tant, en les escales que van d'I a 7 o d'I a 5, la
qual cosa fa que l'escala I a 10 sigui més polivalent.
141
He optat per fer servir l'opció B a l'hora d'ajuntar els valors de l'escala per
analitzar-los. En primer lloc, perquè amb aquesta agrupació no es fa servir cap
posició que porti l'etiqueta de centre, sinó que, o bé hi ha un decantament cap a
la dreta, o bé un decantament cap a l'esquerra. En segon lloc, perquè si bé es pot
al-legar que l'opció A dóna dos números a cada etiqueta o categoria i, per tant, és
més equilibrada, penso que aquest equilibri aparent esdevé desequilibrat, ja que,
actualment, els extrems polítics -molt despoblats- requereixen menys matisos
que el centre polític, el qual en l'opció A només té dos números (el 5 i el 6: cen-
tre) i en l'opció B en té quatre (el 4 i el 5: centre-esquerra, i el 6 i el 7: centre-
dreta). A causa de la tendència centrípeta dels partits polítics i de les ideologies
polítiques, el centre s'ha anat eixamplant i, per tant, cada cop requereix més ma-
tisos per afinar la seva anàlisi, i aquests matisos són més fàcils de captar donant
quatre números que només donant-ne dos.
Un cop fets aquests aclariments metodològics previs, cal començar per veure
com s'autoubiquen els alts càrrecs de l'Administració catalana en l'eix esquerra-
dreta. Els valors que han fet servir els alts càrrecs per auroubicar-se són els que van
del 3 al 9, ambdós inclosos, i la mitjana és d'un 5,1, és a dir, en una posició de
centre lleugerament decantada cap a l'esquerra (ja que el centre exacte se situa en
el 5,5). Els percentatges de cadascun dels valors són els següents:
Taula 30. Autoubicació en l'eix esquerra-

dreta
1 .
:! .
3 6,50/0
4 0'0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 29,90/0
5 16,9%
6 29,90/0
7 5,2%
8 1,30/0
9 1,30/0
1() .
NS-NC 9,1 0/ 0
n=77
I si s'agrupen els valors de la manera que acabo de proposar, es pot cons-

truir la taula següent::
142
Taula 31. Ubicació en l'eix esquerra-dreta
Extrema esquerra -
Esquerra. 6,5%
Centre-esquerra 46,8%
Centre-dreta 35, 1%
Dreta 2,6%
Extrema dreta .
NS-NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 9,1%
n=77
Les tres posicions on s'autoubiquen més alts càrrecs són la 4, la 5 i la 6, tot i

que la primera i l'última d'aquestes tres obtenen els percentatges més elevats (el
30% cadascuna). Per tant, gairebé la meitat dels alts càrrecs se situen en una
posició de centre-esquerra (4 i 5) i una mica més d'un terç, en una posició de
centre-dreta (6 i 7). A més, també hi ha més alts càrrecs que se situen en posi-
cions clarament d'esquerres que alts càrrecs que se situen en posicions clara-
ment de dretes. L'alt percentatge d'alts càrrecs que es decanten cap a posicions
d'esquerra (més de la meitat) pot resultar sorprenent. Cal insistir, però, en l'ad-
vertència que vaig fer a tots els alts càrrecs dient que el centre està entre el 5 i el
6, i que el 5 implica decantar-se més cap a l'esquerra i el 6 més cap a la dreta. A
més, alguns alts càrrecs, després d'auroubicar-se en posicions d'esquerra i cons-
cients d'haver-ho fet, em van comentar que la imatge conservadora que es té de
la coalició CiU i de l'Administració que dirigeix és errònia. No obstant això, la
tendència a situar-se en posicions pròximes al centre és la característica princi-
pal de l'autoubicació dels alts càrrecs en l'eix esquerra-dreta i, si es compara
amb la de la població de Catalunya, encara es veu més aquesta tendència. 129
129. Segons r Enquesta política a Catalunya (abril del 1992) de l'Institut de Ciències Políti-
ques i Socials, la distribució en percentatges de la població de Catalunya (de divuit o més anys)
dins r eix esquerra-dreta és la següent:
Extrema esquerra 0,8%
Esquerra '" 21,3%
Centre 26,40/0
Centre-dreta 7.70/0
Dreta 5,00/0
Extrema dreta 1,0%
NS-NC 20,00/0
n=1200
143
De la divisió dels alts càrrecs segons la seva filiació política se'n desprèn que
els que estan afiliats a Convergència són els que se situen més a l'esquerra i els
que estan afiliats a Unió, més a la dreta. Entre uns i altres hi ha els no afiliats.
Així, i' autoubicació mitjana dels convergents és un 4,6, la dels no afiliats un
5,3 i la dels democratacristians un 5,6 (quadre 3). Les autoubicacions dels con-
vergents van des del 3 fins al 6, és a dir, abracen, sobretot, posicions d'esquerra,
les dels democratacristians es desplacen una casella a la dreta (del 4 al 7), és a
dir, només se situen en posicions de centre (de centre-esquerra i, sobretot, de
centre-dreta), i les dels no afiliats van des del 3 fins al 9, és a dir, és on hi ha més
dispersitat (taula 32). A més de la tendència dels convergents a situar-se més a
l'esquerra que els democratacristians (el 60% dels convergents se situen en les
posicions 3, 4 i 5, i el percentatge de democratacristians que opten per aquestes
posicions és vint punts inferior),130 i 131 hi ha una altra diferència entre uns i al-
tres que cal destacar: mentre que el 14% dels convergents no responen a la
pregunta, tots els democratacristians hi responen. Aquesta major absència de
resposta dels afiliats a CDC pot respondre al fet que aquest partit té una ide-
ologia molt difusa o, fins i tot, manca d'ideologia des de la perspectiva de
l'eix esquerra-dreta, 132 ja que la seva base ideològica la trobem en i' eix nacio-
Cal advertir que l'escala utilitzada en aquest cas és la que va de I'I al 7 (I: extrema esquerra; 2:
esquerra; 3: centre-esquerra; 4: centre; 5: centre-dreta; 6: dreta; 7: extrema dreta).
130. Cal dit, però, que pràcticament tots els alts càrrecs democratacristians que se situen en
posicions d'esquerra van voler deixar clar que Unió Democràtica de Catalunya és un partit que està
situat més a l'esquerra que Convergència Democràtica de Catalunya, i que la ideologia democrata-
cristiana cal qualificar-la d'esquerres, sobretot pel seu contingut social.
131. La tendència dels alts càrrecs afiliats a Unió Democràtica a situar-se en posicions més
conservadores que no pas progressistes, també la trobem en els votants de la coalició CiU, els quals,
segons l'Enquesta politica a Catalunya, de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials, l'abril del 1992
es distribuïen de la manera següent:
Extrema esquerra 0,3%
Esquerra 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0.. 7.8 %
Centre 40,40/0
Centre-dreta I 7,7%
Dreta 8,10/0
Extrema dreta 1,2%
NS-NC 11,40/0
n=334
També aquí s'ha fet servir l'escala que va de l'I al 7 (l: extrema esquerra; 2: esquerra; 3: centre-
esquerra; 4: centre; 5: centre-dreta; 6: dreta; 7: extrema dreta). i fa referència a aquells que en les
eleccions autonòmiques del 15 de març del 1992 van votar Ci U.
132. Molts dels alts càrrecs afiliats a Unió Democràtica entrevistats van posar de manifest pre-
cisament la falta d'ideologia del partit soci de la coalició.
144
nal (en la pregunta sobre el sentiment de pertinença tots els convergents,
menys un, responen), tot i que també cal destacar l'ambigüitat del naciona-
lisme d'aquest partit, que es pot considerar un catch-all-party133 o partit arre-
plegador, 134 o, com diu el mateix Jordi Pujol, un "partit de gent".135 En canvi,
Unió Democràtica és un partit amb una base ideològica més clara (tots els
alts càrrecs que són membres d'aquest partit s'autoubiquen en l'eix esquerra-
dreta i expliciten el seu sentiment de pertinença), és un partit democratacris-
tià, que difon la seva ideologia a tots els seus militants i que no es pot consi-
derar com un catcb-all-party.ïè" En les taules següents veiem com se situen els
alts càrrecs de l'Administració (convergents, democratacristians i no afiliats)
en l'eix esquerra-dreta (taula 32) i com es poden ubicar seguint els criteris ex-
plicats més amunt (taula 33). Finalment, hi el quadre 3, en el qual trobem les
autoubicaciorís mitjanes dels alts càrrecs segons la seva filiació política.
133. Sobre aquesr concepte, vegeu: Kirchheimer, O. "El camino hacia el partido de rodo el
mundo". A: Lenk, K.; Neumann, F. (ed.). Teoria y sociologia criticas de los partidos politicos. Barce-
lona: Anagrama, 1980, pàg. 328-347.
134. No obstant això, Joan Marcet, en l'estudi sobre Convergència Democràtica de Cata-
lunya considera que: "La tendència de CDC a buscar una base d'afiliació àmplia i la vocació de
convertir-se en l'eix del panorama partíric català, a partir dels seus pressupòsirs ideològics, l'aproxi-
marien més aviat a la qualificació de 'partit d'integració social', sense que pugui arribar a conside-
rar-se com un Catcb-All Party, per les limitacions que troba en la seva implamació organirzativa i
electoral, les quals deriven del seu propi projecte polític i de la concurrència de les altres forces polí-
riques catalanes, en especial aquelles que, com CC-UCO en determinats aspectes i ERC en d'al-
tres, incideixen sobte un espai polític semblam i fins i tot coincident» (Marcet, J. Convergència De-
mocràtica de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1984, pàg. 125). Avui, però, crec que aquestes
limitacions han desaparegut i que CDC pot entrar clarament dins la categoria del catcb-all-party.
135. Abans del VIlI Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, sempte s'havia de-
finit al partit com un partit de masses, però en aquest congrés Jordi Pujol el defineix com un partit
de gent. I aquesta definició la va tornar a repetir en el IX Congrés, del 1992 (COC. 1 partit per ÚJ
Catalunya dels anys 90. VIlI Congrés, Barcelona: Convergència Democràtica de Catalunya, 1989,
pàg. 34; COc. Construir ÚJ Catalunya del 2000. IX Congrés, Barcelona: Convergència Democrà-
tica de Catalunya, 1992, pàg. 5).
136. Però quan es presenta coalitzat amb CDC, llavors esdevé una coalició catch-all. En canvi
CDC és un partit catch-all i quan es presenta en coalició forma una coalició catch-all perquè és el
partit que domina la coalició.
145
Taula 32. Autoubicació en l'eix esquerra-dreta segons la filiació politica
dels alts càrrecs
CDC Noaf UDC
1 •••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••••
2 •••••••••••••••••••••••••••• - •••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••••
3 •••••••••••••••••••••••••••• 5,6% • ••••••••••••••••••••••••• 11,5% • •••••••••••••••••••••
4 •••••••••••••••••••••••••••• 44,4% • ••••••••••••••••••••••••• 19,2% • •••••••••••••••••••••• 14,3%

5 •••••••••••••••••••••••••••• 11,1% • ••••••••••••••••••••••••• 19,2% • •••••••••••••••••••••• 28,6%
6 •••••••••••••••••••••••••••• 25,0% • ••••••••••••••••••••••••• 26,9% • •••••••••••••••••••••• 42,9%
7 •••••••••••••••••••••••••••• • ••••••••••••••••••••••••• 7,7% • •••••••••••••••••••••• 14,3%
8 •••••••••••••••••••••••••••• • ••••••••••••••••••••••••• 3,8% • •••••••••••••••••••••
9 •••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••• 3,8% • ••••••••••••••••••••• ----
10 •••••••••••• •••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••••
NS-NC •••••••••••••••••••• 13,9% • ••••••••••••••••••••••••• 7,7% • ••••••••••••••••••••• -
n=36 n=26 n=14
Taula 33. Ubicació en l'eix esquerra-dreta segons la filiació politica dels

alts càrrecs
CDC Noaf UDC
Extrema esquerra ••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••• •••••••••••••••
Esquerra •••••••••••••••••••••••••••••••• 5,6% ••••••••••••••••••••• 11,5% ••••• ••• •• ••••••• •••••
Centre-esquerra . 55,5% ••••••••••••••••••••• 38,4% • ••••••••••••••42,9%

Centre-dreta ••••••••••••••••••••••••• 25,0% ••••••••••••••••••••• 34,6% ••••••••••••••• 57,2%
Dreta •••••••••••••••••••••••••••••••••••• - ••••••••••••••••••••• 7,7% ••••••••••••••• -

Extrema dreta •••••••••••••••••••••••• ••••••••••••••••••••• ...... '" .
NS-NC ••••••••••••••••••••••••••••••••• 13,9% ••••••••••••••••••••• 7,7% .......... , ....
n=36 n=26 n=14
146
Quadre 3. Autoubicació mitjana dels alts càrrecs en l'eix esquerra-dreta
segons la seva filiació política
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
~
I I I I LI I I I I
I
CDC No UDC
4,6 af 5,6
5,3
Com es pot veure en el quadre 3, les mitjanes dels tres grups d'alts càrrecs
ocupen tres espais poc distanciats però diferents en l'eix esquerra-dreta. Els
convergents formen part de l'esquerra moderada de l'Administració, els demo-
cratacristians formen part de la dreta moderada i els no afiliats, tot i que és el
grup on hi ha més heterogeneïtat, tenen una mitjana que se situa en una posi-
ció intermèdia entre els uns i els altres: tornen a ser el grup «frontissa»; com si
tinguessin la funció d'esmorteir les diferències ideològiques entre els afiliats a
Convergència i els afiliats a Unió.
Els departaments que obtenen una auto ubicació mitjana més d'esquerres
són, per ordre de més a menys: el d'Ensenyament; el de la Presidència (on hi ha
un percentatge elevat d'alts càrrecs que no responen el 18%-); el d'Agri-
cultura, Ramaderia i Pesca, i el de Sanitat i Seguretat Social, tot i que cal desta-
car el Departament de Cultura, en el qual tots els alts càrrecs se situen en posi-
cions d'esquerra. I els que estan més a la dreta són, de més a menys: el de
Comerç, Consum i Turisme; el de Medi Ambient; el de Política Territorial i
Obres Públiques, i el de Treball.
Pel que fa als trets característics dels alts càrrecs que se situen a l'esquerra i
dels que se situen a la dreta, es poden trobar relacions entre aquesta autoubica-
ció i la família de procedència, l'escola, la classe social i el sentiment de perti-
nença. Aquells que han optat per posicions d'esquerra provenen majoritària-
ment de famílies simpatitzants del bàndol republicà, mentre que els que se
situen a la dreta provenen majoritàriament de famílies simpatitzants del bàn-
dol nacional. També en la situació econòmica de la família de procedència es
poden percebre algunes diferències, ja que els que se situen en posicions d'es-
querres provenen de famílies més modestes econòmicament i els que s'autou-
biquen en posicions conservadores, de famílies més benestants. Pel que fa a
l'escola on van fer el batxillerat, mentre que gairebé el 80% d'aquells que opten
per autoubicar-se en posicions de dreta van anar a escoles privades i religioses,
en el cas dels que se situen a l'esquerra el percentatge baixa fins al 50%, i, per
147
tant, augmenten els percentatges dels que van anar a escoles públiques i a esco-
les privades no religioses. Finalment, pel que fa a altres actituds, cal dir que els
que se situen a l'esquerra majoritàriament es consideren de classe social mitjana
i els que se situen a la dreta, de classe social mitjana alta. I quant al sentiment de
pertinença, els alts càrrecs que s'autoubiquen en posicions d'esquerra es consi-
deren més catalans que els que se situen en posicions de dreta, la qual cosa pot
explicar el fet que uns individus que es consideren d'esquerres participin en
una Administració dirigida per una coalició que no es defineix pel seu esque-
rranisme sinó pel seu nacionalisme. És a dir, la connexió d'aquestes persones
amb la coalició és l'eix nacional i no l'eix esquerra-dreta.
148
4. FORMACIÓ I OPINIÓ POLíTIQUES
DELS ALTS CÀRREcs
4.1. Antecedents poliries familiars i personals
Abans d'analitzar la formació i l'opinió polítiques dels alts càrrecs de l'Ad-

ministració catalana (la filiació política, el grau de militància, l'opinió que te-
nen d'alguns partits i organitzacions i la influència que creuen que exerceixen
en la decisió política a Catalunya diversos grups, cossos, institucions i càrrecs
de designació política de l'Administració), cal estudiar els antecedents polítics
familiars i personals, és a dir, recapitular molt breument sobre el grau de poli-
tització de la família de procedència (filiació política del pares, simpatia cap al-
gun dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, vot dels pares i converses
polítiques familiars) i estudiar els antecedents polítics personals des de dos
punts de vista: si van ser represaliats per motius polítics abans del 1977 i si an-
teriorment van estar afiliats a un partit polític - i a quin.
4.1.1. Antecedents políticsjàmiliars
Com ja s'ha vist en capítol anterior, els alts càrrecs de l'Administració

catalana procedeixen de famílies bastant polititzades. Així, una mica més
d'un 25% són fills de pares que van estar afiliats en un partit polític, més de
la meitat recorden perfectament el partit que votaven els seus pares, més del
80% provenen de famílies implicades políticament -encara que només si-
gui per simpatia- amb algun dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola
i els dos terços dels alts càrrecs provenen de famílies on, freqüentment o
ocasionalment, es parlava de política. Aquestes dades demostren, doncs,
que en la gran majoria dels alts càrrecs hi ha un rerefons polític familiar des-
tacable: són individus que quan van entrar a ocupar càrrecs de designació
política ja tenien un pòsit polític familiar que els mantenia relacionats amb
el món de la política.
149
No obstant això, també s'ha pogut percebre una gran diferència entre els
alts càrrecs que actualment estan afiliats a un partit polític i els que no ho estan.
Així, els primers procedeixen de famílies molt més polititzades que no pas els
segons, i això es pot comprovar en cadascun dels paràmetres que s'han tingut
en compte per mesurar el grau de politització familiar. Pràcticament tots els
alts càrrecs no afiliats són fills de persones que mai no han estat afiliades a cap
partit polític, mentre que el 40% dels que pertanyen a un dels dos partits de la
coalició CiU tenen ascendents que també van estar vinculats a un partit polític.
També són els que estan afiliats els que més recorden quin partit polític van vo-
tar els seus pares i, mentre que hi ha alts càrrecs no afiliats que asseguren que els
seus pares no van votar mai cap partit, no hi ha cap alt càrrec afiliat que així ho
manifesti. Pel que fa a les simpaties familiars pels bàndols de la Guerra Civil
Espanyola també hi ha diferències significatives, ja que els alts càrrecs que ac-
tualment estan vinculats a un partit polític provenen, sobretot, de famílies prò-
ximes al bàndol republicà -políticament més militants-, mentre que els alts
càrrecs no afiliats provenen, sobretot, de famílies pròximes al bàndol nacional
i, a més, un de cada cinc, de famílies sense simpaties per cap dels dos bàndols
-políticament «neutrals». Finalment, també hi ha diferents orígens familiars
entre uns i altres atenent a l'existència o no de converses polítiques dins l'àmbit
familiar: el 70% dels no afiliats mai o rares vegades parlaven de política,
a casa
seva i, en el cas dels afiliats, aquest percentatge baixa fins al 30%. Es per això,
que es pot establir una relació entre una major polítització familiar i una major
vinculació política dels alts càrrecs.
4.1.2. Antecedentspolítics personals
Quants i quins alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat de Cata-

lunya van ser represaliats per motius polítics abans del 1977, és a dir, abans de
les primeres eleccions democràtiques després del franquisme? Amb la resposta
a aquesta pregunta, no només sabrem quants i quins són els alts càrrecs que
abans del 1977 ja participaven activament en política, I sinó que, a més, sabrem
quants i quins alts càrrecs han viscut una situació traumàtica (ja que en la ma-
joria dels casos ho ha estat) a causa de la seva activitat política. Per repressió po-
lítica he entès qualsevol activitat sancionadora de l'Administració dirigida úni-
cament a la persona en qüestió i feta per raons de tipus polític: detenció,
1. Amb això no vull dir que aquells que no han estat represaliats no hagin participat en polí-
tica abans del 1977, sinó que els que han estat represaliats per motius polítics es pot pensar que han
estat més implicats i més actius políticament.
150
empresonament, tortures, expulsió del país, etcètera.? És per això que sempre
preguntava quin tipus de repressió havien patit i per quins motius s'havia pro-
duït, tot i que només s'ha codificat el fet d'haver estat sotmès o no a algun tipus
de repressió i, en canvi, no s'ha codificat el tipus de repressió i el motius exactes
de la repressió."
Una cinquena part dels alts càrrecs de l'Administració catalana van ser re-
presaliats abans del 1977. Tot i que no hi ha dades de contingut similar d'altres
àmbits polítics per poder comparar, es pot considerar un percentatge gens
menyspreable que ens indica que les elits polítiques de l'Administració cata-
lana, com les elits polítiques parlamentàries i locals catalanes," suposen un tren-
cament clar amb el règim franquista. D'aquest grup d'alts càrrecs que van viure
directament en la seva pròpia pell la repressió franquista, se'n pot dibuixar un
determinat perfil. Majoritàriament són individus que se situen entre els qua-
ranta i els seixanta anys, i gairebé la meitat es situen en la franja d'edat que va
dels quaranta-cinc als quaranta-nou anys, els quals tenien entre uns vint-i-vuit
i uns trenta-dos anys l'any 1975, Pel que fa a la família de procedència, gairebé
la meitat provenen de famílies on freqüentment es parlava de política i amb un
ambient familiar molt catalanista; un terç són fills de pares que havien estat afi-
liats a un partit polític -sobretot, a Esquerra Republicana de Catalunya- i la
meitat provenen de famílies pròximes al bàndol republicà. Així doncs, la majo-
ria dels represaliats provenen d'ambients familiars molt polititzats. Finalment,
pel que fa al sentiment de pertinença i a l'autoubicació en l'eix esquerra-dreta,
els que han estat represaliats se senten majoritàriament únicament catalans (les
tres quartes parts) i se situen en posicions d'esquerra (més de dues terceres
parts).
També hi ha diferències entre els alts càrrecs afiliats a un partit polític i els
que no ho estan, ja que els primers han estat políticament més represaliats (un
de cada quatre) que els segons (un de cada deu), la qual cosa referma el que s'ha
anat dient, és a dir, que els primers han tingut una vida més polititzada que els
segons. I entre els que estan afiliats, mentre que un 30% dels alts càrrecs con-
vergents van ser represaliats, en el cas dels democratacristians pràcticament no
2, Pitarch i Subirats hi afegeixen també les muires i els processos dels tribunals d'ordre públic
o especials (Pitarch, I. E.; Subirats, J. "Los dipurados del Parlament de Catalunya de 1980". A: Re-
vista de Estudies Políticos. 1982, núm. 26, pàg. 154).
3. La majoria dels alts càrrecs que van manifestar haver estat represaliats no van voler entrar en
gaires detalls a l'hora d'explicar el tipus de repressió. Pel que fa als motius, pràcticament tots sim-
plement responien "per motius polítics".
4. Vegeu: Botella, J. "Les élites polítiques de la Catalunya democràtica". A: Papers. 1990,
núm. 33, pàg. 65-67.
151
hi ha ningú. Per tant, són els alts càrrecs afiliats a Convergència i que procedei-
xen de famílies molt polititzades els que, abans del 1977, van tenir una activitat
política més intensa o més radical.
El segon aspecte dels antecedents polítics personals és saber si amb anterio-
ritat van estar afiliats a algun partit polític del qual després han sortit. El fet que
els alts càrrecs siguin persones que, com ja ha quedat clar, van estar socialiatza-
des en famílies on la política era molt present, pot fer pensar que en els primers
anys de la transició, amb l'eufòria democràtica i amb la proliferació de tot tipus
de partits polítics, molts d'ells es devien afiliar a algun d'aquests partits.
El 18% dels alts càrrecs van estar afiliats a un partit polític que posteriorment
han abandonat. Les característiques personals que s'acaben de definir d'aquells
que van ser represaliats gairebé es poden repetir en els alts càrrecs amb filiació po-
lítica prèvia. Quant a l'edat, més de la meitat estan en el tram d'edat que va dels
quaranta-cinc als cinquanta-quatre anys, és a dir, aquells que l'any 1977, quan es
van fer les primeres eleccions, estaven en la trentena. Pel que fa a la família de
procedència, l'element que els distingeix és, sobretot, el fet que tots pertanyien a
famílies on es parlava de política (el 80% freqüentment i la resta ocasionalment),
i també es pot percebre que provenen, més que aquells que no tenen filiació prè-
via, de famílies on ja hi havia algun antecedent de militància política i de famílies
pròximes al bàndol republicà (gairebé el 60%). I, finalment, entre els que han
tingut una filiació política prèvia i els que no l'han tinguda, es pot veure com els
primers tenen un sentiment de pertinença més català i se situen més a l'esquerra.
També és interessant saber quin ha estat el seu comportament posterior, és
a dir, si han tornat a afiliar-se a un altre partit o si, en canvi, no ho han tornat a
fer. Sobre això es pot observar com gairebé el 90% han tornat a entrar en un
partit polític i la resta s'han mantingut «independents». Així, un de cada quatre
dels alts càrrecs que actualment estan afiliats a un dels dos partits del Govern
català van estar afiliats prèviament a un altre partit, mentre que, dels que ac-
tualment no estan afiliats, menys del 10% ha seguit aquest itinerari. I pel que fa
al partit al qual pertanyen actualment, cal dir que, mentre que una quarta part
dels convergents van estar afiliats prèviament a un altre partit, en el cas dels de-
mocratacristians la proporció és d'una cinquena part. Així doncs, es pot obser-
var que, d'una banda, la majoria d'aquells que van ser membres d'un partit que
després van abandonar, han tornat a vincular-se a un altre partit i, d'altra
banda, que hi ha més alts càrrecs afiliats a Convergència que provenen d'altres
partits? que no pas alts càrrecs afiliats a Unió.
5. Les dades que Joan Marcet ens presenta dels delegats al V Congrés de CDC, ens indiquen
una taxa molt baixa d'experiència política anterior: «només un escàs 5,9 per cent dels delegats as-
152
Finalment, pel que fa als partits a què van pertànyer i que posteriorment
van abandonar els alts càrrecs, d'entrada es pot dir que no hi ha cap partit que
es pugui considerar com el bressol polític dels alts càrrecs. En primer lloc, per-
què ja s'ha dit que només una cinquena part van estar afiliats prèviament i, en
segon lloc, perquè els partits de procedència d'aquests alts càrrecs són molt dis-
perses." L'únic que es pot dir és que la meitat van pertànyer a partits d'esque-
rres i l'altra meitat, a partits conservadors.
També es pot observar que, mentre que els alts càrrecs que van estar afiliats
prèviament i que posteriorment van entrar a Convergència procedeixen de par-
tits molt diferents (Unió de Centre de Catalunya, Partit dels Socialistes de Ca-
talunya, Front Obrer de Catalunya i, sobretot, Esquerra Republicana de Cata-
lunya), els que posteriorment van entrar a Unió només procedeixen o bé de
Centristes de Catalunya o bé de la Democràcia Socialcristiana de Catalunya.
Aquest origen polític diferent dels alts càrrecs que actualment estan afiliats a
COc, els quals també cal considerar destacats membres del partit, pot haver
facilitat la transformació d'aquest partit en un catch-all-party, ja que el fet
d'anar agregant diverses sensibilitats polítiques dins del partit pot provocar una
desideologització o una ambigüitat ideològica -susceptible de múltiples lec-
tures- del partit. A més, en cap cas no trobem dos alts càrrecs que prèviament
hagin estat afiliats en el mateix partit i que posteriorment s'hagin afiliat a par-
tits diferents (a CDC o a UOC). Com ja s'ha vist en el capítol anterior i com es
tornarà a veure en aquest, CDC i UOC són dos partits amb dos tarannàs ben
diferents.
4.2. Filiació política
Un dels creuarnents que més s'ha fet servir en l'anàlisi sòcio-demogràfica

dels alts càrrecs i que també s'empra en aquest capítol és precisament el de la fi-
liació política. En aquest apartat, a més de classificar els alts càrrecs segons la
seva filiació política, s'estudiarà l'any d'entrada al partit dels que estan afiliats,
l'agrupació a la qual pertanyen i, finalment, si són o han estat membres d'altres
tipus d'associacions. Per tant, es començarà parlant de tots els alts càrrecs, se se-
senyalen una militància anterior al seu ingrés a Convergència» (Marcet, J. Convergència Democrà-
tica de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1984, pàg. 211).
6. Aquesrs partits són: Centristes de Catalunya, Convergència Democràtica de Caralunya,
Democràcia Socialcristiana de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Front Obrer de
Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Unió de
Centre de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya.
153
guirà només amb aquells que estan afiliats i s'acabarà de nou fent referència a
tot l'univers objecte d'estudi.
Aquestes dades ens donaran la clau de volta de la politització de l'Administra-
ció catalana. Ja s'ha vist que es pot parlar de politització fonnal (estructural), ja
que hi ha una àmplia zona i un gran nombre de càrrecs de designació política (to-
talment discrecional) dins de la seva estructura. Però ara es tracta de veure si els
criteris que realment es fan servir per nomenar aquests càrrecs de designació dis-
crecional són criteris polítics, és a dir, si també es pot parlar de politització mate-
rial de l'Administració catalana, que és el tipus de politització que més defineix el
grau de politització de les administracions." Com diu Rafael Jiménez Asensio, «el
reparto de cargos entre las fuerzas politicas nos conduce a otra cuestión, sobre la que
resulta diflcil cualquier generalización: la simple pregunta de cudles son los criterios
que priman para la designación política de determinados puestos en la Administra-
ciàn, no tiene tampoco una respuesta unívoca. Hay casos, por ejemplo, en los que
prima exclusiuamente el criterio de la militancia política. En otros, por el contrario,
sepersigue afianzar la profesionalidad; pero siempre que se le añada también la mili-
tancia política. Y hay supuestos, también, en los que se busca principalmente un pro-
fesional eualificado, que si no milita en elpartida gubernamental al menos sí se le
exige una cierta sintonía (activa opasiva, según los casos) con elpartida en elpoder».8
A més, també sabrem si aquells que estan afiliats ho va fer abans o després
d'obtenir el càrrec públic, la qual cosa em permetrà aprofundir la teorització
sobre l'Administració i la seva separació o no de la politització partidista. Final-
ment, s'analitzarà el grau d'associacionisme dels alts càrrecs i s'assenyalaran
aquelles associacions que destaquen, per tal de veure amb quins àmbits socials
s'han relacionat o estan relacionats els alts càrrecs de l'Administració.
4.2.1. Filiació política i partit al qualpertanyen
A priori, la pregunta sobre la filiació política era una de les quals no pensava
aconseguir un nivell de resposta gaire elevat." Si això hagués estat així, aquest
7. Vegeu: Matàs, J. Public Administration and the Recruitment ofPolitica! Elites: Formal and
Material Politicization in Catalonia. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials, 1995.
(Working Papers, núm. 104).
8. Jiménez Asensio, R. "Política y Administración: los puestos de designación política en las
administraeiones públicas". A: Revista Vasca de Administracion Pública. 1992, núm. 32, pàg. 76.
9. L'estudi precedent d'Alfonso de Alfonso Bozzo no em feia tenir gaires esperances a l'hora
d'aconseguir aquest ripus d'informació: «No hemos considerada la militancia partidista delpersonalestu-
diado porfàlta de duos exactos sobre eltema [... J. Se ha de indicar que no hemospodida contar con infòrma-
ción directa procedente de los "altas cargos '; ademds de que los órganos de la Generalitat responsables en ma-
154
capítol sobre la formació política dels alts càrrecs hagués quedat en no-res.
Afortunadament, però, tots els alts càrrecs, tret d'un," van respondre a la pre-
gunta, la qual cosa m'ha permès, no només de comptabilitzar perfectament els
alts càrrecs segons la seva filiació política, sinó també estudiar la seva formació
política, el seu grau de militància i les seves actituds i opinions polítiques fent
servir com a element de comparació la filiació política.
En primer lloc, cal presentar les xifres globals: de cada tres alts càrrecs, n'hi
ha dos que estan afiliats i un que no ho està, i d'aquells que estan afiliats, poc
més del 70% pertanyen a Convergència Democràtica de Catalunya i gairebé el
30%, a Unió Democràtica de Catalunya. Així doncs, des del punt vista de la fi-
liació política, els alts càrrecs de l'Administració catalana es distribueixen de la
manera següent:
Taula 34. Filiació política

Afiliats a CDC 46,8%
Afiliats a UDC 18,2%
No afiliats 33,8%
NS-NC 1,30/0
n=77
D'aquestes xifres cal destacar-ne les observacions següents. En primer

lloc, el fet que les dues terceres parts dels alts càrrecs estiguin afiliats a un dels
dos partits que formen la coalició governamental a Catalunya em permet afir-
mar que a més de ser una Administració formalment polititzada, l'Adminis-
tració autonòmica catalana està també materialment polititzada 11 (o, com di-
rien altres autors;'? poc «professionalitzada»), és a dir, es pot parlar d'una
teria de personalse negaron afàcilitar cualquier dato al respecto>. (Alfonso, A. de. "Los 'altas cargos' de la
Generalitat: ¿administradores o políricos?". A: Revista de Estudios Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 91).
10. Posteriorment, vaig aconseguir saber que està afiliar a Convergència Democràtica de Ca-
talunya.
Il. Pel que fa a la importància del reclutament en el concepte de politització en l'Administra-
ció, vegeu: Stahlberg, K. "La politisarion de l'Administrarion publique: Réf1exions sur le concepr,
les causes et les conséquences de la politisarion". A: Reuue [nternationale des Sciences Administrati-
ves. 1987, núm. 3, pàg. 425-429.
12. Per exemple: Serrano, T. Caracteristicas bdsicas de los directivos de la Administración del Es-
tado en España. Madrid: lnsriruto Universirario Ortega y Gasset, 1993, pàg. 8. (Papeles de Tra-
bajo, núm. 293).
155
elevada viculació i fidelitat polítiques dels seus alts càrrecs" i, fins i tot, d'una
certa tendència cap a l' spoils system. 14 El partit (CDC o UOC) és, doncs, una
gran font de proveïment de càrrecs polítics de l'Adrninisrracié." Si bé no hi
ha dades exactes que permetin veure l'evolució de la filiació política dels alts
càrrecs, Alfonso de Alfonso Bozzo va calcular que la filiació política dels secre-
taris generals i directors generals de l'Administració catalana l'any 1981 era
molt baixa: «alrededor de un 18 por 1oa" 16 la qual cosa em permet apuntar
que el grau de politització material de l'Administració catalana durant aquests
més de deu anys ha augmentat extraordinàriament, sobretot si tenim en
compte que «à mesure qu'un même parti reste plus longtemps au pouuoir, le re-
cours aux «political» et aux «presidencial appoinrees- deuienne moins néces-
saire».17 Aquelles administracions, com la catalana, on no hi ha tradició fun-
cionarial ni, per tant, influències del cossos funcionarials (al contrari que
passa en certa mesura a l'Administració central espanyola" i, sobretot, a l'Ad-
13. "... mucho mds clara que en elcaso de los "altos cargos"delgobierno de Madrid, de los Directeurs
franceses o de los Permanent Secretarys britdnicos» (Alfonso, A. de. "Los 'altos cargos' de la Generali-
tat: ¿administradores o políticos?". A: Revista de Estudies Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 86).
14. Sense arribar, evidentment, al nivell de l'Administració americana, on el sistema de l' spoils
system o de repartiment de llocs públics a càrrec del partit guanyador en les eleccions «afecta a unos
2.500 altas funcionarios, es decir, a un 23 por 100 (mientras que en paises como en Gran Bretaña o
Francià afecta solo al 2,5 y 1,2 por 100, respectiuamente)» (jerez, M. "La composición de las élites en
los Estados Unides". A: Revista de Estudios Politicos. 1985, núm. 48, pàg. 85). Alfonso de Alfonso
Bozzo també parla d' spoils system en el seu treball sobre els alts càrrecs de l'Administració catalana
(Alfonso, A. de. "Los 'altes cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políricos!". A: Revista de
Estudios Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 90, 99). Per Max Weber, amb l' spoils system s'aconsegueix
tenir una «administraciàn de a.ficionados" i amb «una corrupción y un despilfàrro inigualables" (We-
ber, M. Elpolitico y el cienti.fico. Madrid: Alianza, 1986, pàg. 102, 141).
15. Max Weber ja va observar que a causa de l'augment de càrrecs que va comportar la burocratir-
zació dels estats, els partits, cada cop més, «son vistospor sus seguidores como un mediopara lograr elfin de
procurarse un cargo" (Weber, M. Elpolitico y elcienti.fico. Madrid: Alianza, 1986, pàg. 10 1).
16. Alfonso, A. de. "Los 'altes cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políticos?". A: Re-
17. Tirnsir, G. "Le modele occidental d'administrarien". A: Reuue Française d'Administration
Publique. 1982, núm. 23, pàg. 463.
18. No obstant això, pel que fa a l'Adminisrració espanyola de la dècada dels vuitanta, Alejan-
dro Nieto percep com «elpartido se ha apoderada inexorablemente, primera de los altos cargos y luego,
en la medida que ha habido candidatos, de los inmediatamente inferiores. En lo cualse revela no sólo el
afi1n de premiar clientelas y fomentar jidelidades sino también el recelo inicial que el Gobierno tenia
frente a los buràcratas delperiodo anterior.
Esta tendencia -según los gustos- puede interpretarse como una medida prudente para rodearse
de.fimcionariosfieles y uocacionales e ideoMgicamente alservicio de los impulsosgubernamentales o bien
como una expresion descarnada del oiejo, y al parecer no olvidado, principio del botin» (Niem, A. "La
156
ministració francesa);" la politització formal és converteix també en politització
material." és a dir, els càrrecs de designació política es cobreixen atenent a criteris
preeminentment polítics." Això provoca una reducció de les expectatives de car-
rera dins de la funció pública, que pot desanimar aquells que ja han iniciat aquesta
carrera, sobretot si, com ha passat a l'Administració catalana, són joves," o a
aquells que encara l'han d'iniciar. A Catalunya, cal afegir-hi l'existència d'altres
factors que, al meu entendre, també tendeixen a comportar una major politització
material de l'Administració: el paper secundari o la poca influència del Parlament
Administración y la burocracia del Esrado en la década de los ochenta". A: Revista Vasca de Admi-
nistracion Pública. 1985, núm. 13, pàg. 180).
També Tornas-Ramón Fernàndez fa referència a la politització de l'Administració d'aquesta
mateixa època (Fernandez, T. R. "Les reformes de la fonction publique en France et en Espagne".
A: Revue Française d'Administration Publique. 1986, núm. 38, pàg. 79-80). En canvi, Jaime Mon-
talvo considera que «au moment de l'accession au pouvoir des socialistes, on a sans doute pu enregistrer
quelques pressions plus ou moins opportunistes, ce qui est inéuitable, mais il n ya eu en aucune façon de
politique délibérée et consciente de" spoils system" dès lors qu 'il s'agissait des postes de direction n'ayant
pas un caractère politique accentué. A titre d'exemple, obseruons qu'au ministère de la Presidència, ce
sont moins de la moitié des directeurs généraux qui ont une a.ffiliation au parti socialiste>' (Table
Ronde. "Évolutions récenres et perspectives d'avenir des fonctions publiques française et espag-
nole", A: Revue Française d'Administration Publique. 1986, núm. 38, pàg. 89).
19. L'indicador del grau de politització de l'Administració francesa el trobem, com destaca
jean-Paul Costa, en els gabinets ministerials, on «la liberté de recrutement y est totale... Els gabinets
ministerials són un dels «/izcteurs essentiels du rapprochement du politique et de l'administrat/fet de la
politisation de l'administratian- (Costa, J. P. "Politisation de la fonction publique et alternance en
France". A: Revue Française d'Administration Publique. 1986, núm. 38, pàg. 60).
20. Ja que, com assenyalen Gérard Timsit i Céline Wiener, «la tentation est grande [... l pour les
hommes politiques de s 'assurer la fidélité de l'administration par une obligation de loyalisme ou par le
clientélisme, et spécialement de réseroer les postes de responsabilité à des adeptes de leurs conceptions>'
(Tirnsir, G.; Wiener, C. "Adminisrrarion el politique en Grande-Breragne, en Italie et en Républi-
que Fédérale d'Allernagne". A: Reuue Française de Science Politique. 1980, núm. 3, pàg. 527).
21. A França hi ha, en canvi, una Administració formalment polititzada, però no material-
ment, ja que qui controla en bona mesura el nomenament dels càrrecs de designació política són
els gramis carps de l'Administració francesa. Pel que fa als problemes que comporta l'escassa politit-
zació material de l'alta Administració francesa, vegeu: Raffi, G. "Le reclassement des directeurs".
A: Pouuoirs. 1987, núm. 40, pàg. 31-37; Carcassonne, G. "La souhairable neutralité". A: Pouuoirs.
1987, núm. 40, pàg. 92-94.
22. El fet que a principis dels anys vuitanta entressin a l'Administració catalana funcionaris jo-
ves i que en pocs anys arribessin al capdamunt de la carrera funcionarial, ha comportat, com han
assenyalat diversos alts càrrecs, una frustració generalitzada que sovint ha menat cap a comporta-
ments difícils de conjugar amb una pretesa eficàcia i eficiència de l'Administració. En general, com
diu Renate Maynrz, els funcionaris tendeixen a reivindicar una cartera funcionarial més llarga, una
reducció dels càrrecs de designació política i que la filiació a un partit polític no sigui un factor de-
cisiu pel reclutament dels alts càrrecs (Mayntz, R. Sociologia de la Administracion Pública. Madrid:
Alianza, 1985, pàg. 87, 21 1).
157
i l'existència d'un govern de coalició. La presència des de fa anys d'una gran ma-
joria parlamentària i governamental (d'un govern que té el suport de la majoria
absoluta del Parlament) ha anat llimant protagonisme al Parlament i ha anat
fent augmentar el pes de l'Administració, la qual cosa comporta que la iniciativa
política la tingui gairebé només l'Administració i que, per tant, la provisió dels
càrrecs de comandament polític de l'Administració es faci, sobretot, atenent a
criteris predominantment polítics, ja que d'aquesta manera s'assegura una apli-
cació fidel del programa polític. I pel que fa als governs de coalició (a Catalunya
en tenim des del 1980), aquests gairebé sempre provoquen un cert creixement
artificial de l'estructura administrativa precisament com a conseqüència de la
voluntat dels partits que formen la coalició de cobrir el màxim de càrrecs de de-
signació política i, per tant, d'abastar el màxim d'àrees d'influència política amb
persones vinculades al partit. La falta d'uns cossos funcionarials potents, la re-
duïda influència política del Parlament i l'existència d'un govern de coalició són
tres grans factors que poden explicar la politització material de l'Administració
catalana. No obstant això, el fet que una tercera part dels alts càrrecs siguin per-
sones que no pertanyen a cap partit polític pot indicar també una certa entrada
de l'especialista i/o del tècnic (d'aquells que han estat reclutats segons aquests
criteris) en els llocs de comandament polític de l'Administració.
Una segona observació que es desprèn de l'anàlisi de les dades és que de
cada quatre alts càrrecs afiliats, tres són convergents i un, democratacristià,
com si s'apliqués la quota del 750/0 per Convergència i del 250/0 per Unió que es
fa servir en l'elaboració de llistes electorals i en la distribució de conselleries en-
tre els dos partits de la coalició." Això fa que el grup predominant dins dels alts
càrrecs sigui el d'aquells que estan afiliats a Convergència, seguit dels no afiliats
i, en últim lloc, dels afiliats a Unió. I una darrera observació és que, com era fa-
cil de preveure, no hi ha cap alt càrrec que estigui afiliat a un partit diferent dels
dos que estan coalitzats en el Govern català.
Pel que fa a la divisió entre secretaris generals i directors generals, s'observa
com proporcionalment els secretaris generals -la segona autoritat del departa-
23. Per configurar la quota, que es va començar a aplicar en l'elaboració de les llistes electorals
per a les eleccions generals de l' 1 de març del 1979, és a dir, en les primeres eleccions després de fir-
mar-se el pacte entre CDC i UDC (el 19 de setembre del 1978), es van tenir en compte els resul-
tats electorals que van obtenir les dues formacions de la coalició en les eleccions legislatives del 15
de juny del 1977. En aquelles eleccions, CDC va formar la coalició Pacte Democràtic per Cata-
lunya (POC), juntament amb el Partit Socialista de Catalunya (Reagruparnenr), Esquerra De-
mocràtica de Catalunya i el Front Nacional de Catalunya. Unió Democràtica de Catalunya i el
Centre Català van formar la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya
(UCDCC). El POC va obtenir 522.060 vots i la UCDCC, 174.077.
158
ment- estan més vinculats a partits polítics (el 86%) que els directors generals
(el 60%).24 Com ja s'ha vist en el segon capítol, els secretaris generals acostu-
men a ser persones de més confiança política del conseller que els directors ge-
nerals, ja que, quan canvia un conseller, també canvia el secretari general, cosa
que no acostuma a passar amb els directors generals. Aquesta major confiança
política dels secretaris generals pot explicar el fet que, proporcionalment, esti-
guin més lligats a partits polítics que els directors generals, ja que els partits po-
lítics són el principal fòrum de creació de confiances polítiques.
Pel que fa al partit al qual militen, les tres quartes parts dels secretaris gene-
rals amb carnet són de Convergència i l'altra quarta part, d'Unió, i en el cas
dels directors generals, els percentatges són del 70% i del 30%, respectivament.
Per tant, en els secretaris generals es veu més clar el reflex de la quota entre els
dos partits (entre d'altres raons perquè només hi ha un secretari general per de-
partament i perquè, com acabo de dir, és una figura d'absoluta confiança dels
consellers, en els quals s'aplica rigorosament la quota) i en els directors gene-
rals, en canvi, hi ha més flexibilitat (ja que n'hi ha més d'un per departament i,
a més, és un figura que requereix un perfil més especialitzat que a vegades és di-
fícil de trobar dins del partit). En definitiva, doncs, el grau de politització ma-
terial és més elevat en els secretaris generals que en els directors generals, és a
dir, és més elevat a mesura que puja el rang jeràrquic.
Amb la distribució dels alts càrrecs pels diversos departaments de l'Admi-
nistració segons la seva filiació política, es pot saber quina és la presència d'alts
càrrecs no afiliats en aquells departaments on hi ha un conseller de Convergèn-
cia i en aquells on n'hi ha un d'Unió, si hi ha més presència d'«independents»
en aquells departaments que es poden qualificar de més tècnics i, finalment,
quina és la presència de democratacristians en departaments assignats a Con-
vergència i la de convergents en departaments assignats a Unió; en definitiva,
veure si l'assignació de la direcció d'un departament a un partit comporta o no
que els seus alts càrrecs siguin també del mateix partit 0, dit encara d'una altra
manera, veure quins són els departaments més permeables a la presència d'alts
càrrecs de l'altre partit o d' «independents».
Es pot començar dient que és difícil trobar un alt càrrec democratacristià
en un departament assignat a Convergència i un de convergent en un departa-
ment assignat a Unió. Només hi ha quatre casos: a Governació, a Ensenya-
24. En el cas espanyol, com assenyala Juan Sanramaría, les elits burocràtiques de l'Administra-
ció tenen un «degré de politisation inuersement proportionnel à son niueau organique. (Samamaria, J.
"Le starut de la fonction publique en Espagne". A: Reuue Française d'Administration Publique.
1986, núm. 38, pàg. 11).
159
--_ _._ __ _ _-------------------------
ment, a Justícia i a Benestar Social. Dels tres departaments assignats a Unió,

només n'hi ha un -Justícia- amb un alt càrrec afiliat a Convergència;
però, mentre que en el Departament de Justícia no hi ha cap alt càrrec «in-
dependent», sí que en trobem en el de Treball i en el de Comerç, Consum i
Turisme (els altres dos assignats a Unió Democràtica). I pel que fa als depar-
taments assignats a Convergència, només en tres hi ha alts càrrecs afiliats a
U nió: un a Governació, un a Ensenyament i un a Benestar Social. En canvi,
el percentatge d'alts càrrecs no afiliats és més elevat en els departaments as-
signats a Convergència que no pas en els assignats a Unió, ja que, tret del
Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i del de Benestar Social, en
la resta hi ha «independents» i, a més, en tots el percentatge d'alts càrrecs no
afiliats supera la quarta part (menys a Governació, on, com s'ha vist, també
hi ha alts càrrecs d'Unió). No obstant això, també cal dir que els departa-
ments on, proporcionalment, hi ha més presència de no afiliats són el
d'Economia i Finances, el de Política Territorial i Obres Públiques i el de
Medi Ambient: els dos primers es poden considerar departaments tècnics"
i l'últim és l'únic departament on hi ha un conseller «independent». Final-
ment, mentre que només hi ha dos departaments on no hi ha cap alt càrrec
afiliat a CDC (Treball i Comerç, Consum i Turisme), n'hi ha vuit -alguns
de molt importants- on no n'hi ha cap de democratacristià (Presidència;
Economia i Finances; Cultura; Sanitat i Seguretat Social; Política T erriro-
rial i Obres Públiques; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Indústria i Energia, i
Medi Ambient).
Com a conclusió, es pot dir que els departaments assignats a Con-
vergència són més permeables que els assignats a Unió a la presència d'alts
càrrecs no afiliats, però no a la presència d'alts càrrecs afiliats a Unió. Per
tant, l'assignació d'una cartera a un partit comporta que en aquell departa-
ment no es cobreixin els càrrecs de designació política amb persones que
pertanyen a l'altre partit de la coalició. Fer-ho és l'excepció. I, finalment,
també es pot dir que aquells departaments que es poden qualificar de més
tècnics tendeixen a ser més permeables a la presència d'alts càrrecs sense fi-
liació política.
Tota aquesta anàlisi es pot resumir en la taula següent:
25. Com ho consideren: Bakema, W. E.; Secker, I. P. "Ministerial Experrise and rhe Durch
Case". A: European[ournal ofPolitícal Researcb. 1988, núm. 16, pàg. 165-166.
160
Taula 35. Distribució dels alts càrrecs segons la filiació política i segons el
departament a què pertanyen
CDC UDC Noaf NS-NC

Presidència 64% - ........ 360/0 - n= 11
Governació 75% 130/0 ........ 130/0 - n=8
Economia i Finances 14% - ........ 72% ........ 14% ....... n=7
Ensenyament 0.0...................................... 40% 200/0 ........ 400/0 ........ - ....... n=5
Cultura 50% - ........ 50% ........ - ....... n=4
Sanitat i Seguretat Social 50% - ........ 50% - n=4
Polírica Territorial iObres Públiques 37% - ........ 63% - n=8
Agriculrura, Ramaderia i Pesca 100% - ........ .. ...... ....... n=4
Treball 0.00.00.0 ••••••••• •••••••••••••••••••• - •••••••• 800/0 ........ 200/0 - n=5
Justícia 200/0 80 % ........ .. ...... ....... n=5
Indústria i Energia 75% - ........ 25% - n=4
Comerç, Consum iTurisme - 75% ........ 25% ........ - ....... n=4
Benestar Social 80% 20% ........ .. ...... ....... n=5
Medi Ambient 330/0 - ........ 67 % - ••••••• n=3
4.2.2. Any d'entrada alpartit i agrupació a què pertanyen
En aquest segon apartat només es fa referència als alts càrrecs que actual-
ment pertanyen a un dels dos partits que formen la coalició CiU i, per tant, se
n'exclouen els no afiliats. A causa de la gran dispersitat d'anys d'entrada al par-
tit, s'han agrupat de la manera següent: els que van afiliar-s'hi abans del 1980 i
els que ho van fer després. S'ha agafat la data del 1980 perquè va ser l'any en
què es van fer les primeres eleccions autonòmiques i l'any en què Convergència
i Unió va començar a dirigir l'Adminisrració autonòmica catalana. La meitat
dels alts càrrecs van començar a milirar abans d'aquesta data i l'altra meitat des-
prés, la qual cosa ens indica que la majoria dels que estan afiliats ja fa més de
deu anys que són membres del partir: són militants històrics. I comparant els
que pertanyen a Convergència i els que pertanyen a Unió es pot observar com,
mentre que la majoria dels convergents hi van entrar abans del 1980 (el 53%),
la majoria dels democratacristians ho van fer després d'aquell any (el 57%). Fi-
nalment, pel que fa als departaments, aquells on hi ha més militants històrics
són el de la Presidència, el de Treball i el de Benestar Social. En canvi, hi ha
quatre departaments on tots els alts càrrecs que estan afiliats van entrar al partit
161
després de la primera victòria electoral de CiU: el d'Economia i Finances, el de
Cultura, el de Justícia i el de Comerç, Consum i Turisme.
Amb aquestes dades ja es pot saber què va passar primer en el temps: el fet
d'afiliar-se al partit (a CDC o a UDC) o el fet d'obtenir el càrrec polític, ja que,
si la meitat dels alts càrrecs van entrar al seu partit abans de les primeres elec-
cions autonòmiques, és evident que la majoria va entrar primer al partit i des-
prés va obtenir el càrrec públic. Concretament, més del 80% dels que estan
vinculats a un partit polític primer es van afiliar al partit i després van ser no-
menats alts càrrecs. A més, gairebé el 60% van afiliar-se al partit més de cinc
anys abans d'obtenir el càrrec polític. 26 En resum, doncs, la immensa majoria
dels alts càrrecs de l'Administració catalana que actualment pertanyen a un
dels dos partits de la coalició CiU han seguit un itinerari en el qual primer hi ha
l'entrada al partit i després d'uns anys -no immediatament-, l'ocupació
d'un càrrec polític de l'Administració. Per tant, no només es pot afirmar, com
ja s'ha vist, que el partit és una font de reclutament d'elits polïtico-adminis-
tratives, sinó que, a més, es pot pensar que s'ocupen càrrecs de responsabilitat
política dins de l'Administració «as a reward for long years of organizational
seroice-" dins del partit. Per a Rafael jiménez Asensio, quan el reclutament
d'aquells que han d'ocupar càrrecs de designació política es fa en nuclis externs
a l'Administració, «se genera otro tipo de problemas adicionales: desconocimiento
habitual de la realidad en la que tienen que intervenir, utilización disfuncional de
ese tipo de puestos como posiblepasto de clientelaspolíticas, sensacion de inestabili-
dad laboral, conciencia de encontrarse de paso en la Administraciàn, etc.».28 Més
endavant, però, intentaré comprovar alguns aspectes d'aquesta agosarada inter-
pretació de jiménez Asensio.
Pel que fa a l'agrupació a la qual pertanyen els alts càrrecs que estan afiliats,
m'interessa saber si són membres d'una agrupació territorial o d'una agrupació
sectorial. Els que pertanyen a agrupacions sectorials acostumen a tenir més in-
fluència dins dels partits, ja que pertànyer a una agrupació sectorial indica una
26. Fins i tot es podria pensar que hi ha alts càrrecs que abans d'obtenir un càrrec polític ja te-
nien algun càrrec dins de l'Administració i que la seva entrada al partit es va produir després d'en-
trar a l'Adminisrració i abans d'obtenir el càrrec polític. Però els que es troben en aquesta situació
són poc més del l 0%.
27. Marvick, D. "Conrinuines in Recruitment Theory and Research: toward a New Model".
A: Eulau, H.; Czudnowski, M. M. (ed.), Elite Recruitment in Democràtic Poliries. Nova York: Sage
Publications, 1976, pàg. 36.
28. Jiménez Asensio, R. "Adrninistración y empleo publico en la comunidad autónoma del
País Vasco: un balance". A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomia del Pals Vaseo.
Oñati: HAEE/IVAP, 1991, vol. III, pàg. 1390.
162
major especialització política, una major dedicació a un aspecte conegut per
l'afiliat, i això fa que, a l'hora de fer els programes polítics, els partits encarre-
guin als membres de les agrupacions sectorials la redacció -l'elaboració d'un
projecte polític- d'aquelles qüestions que estan sota el seu àmbit d'actuació.
Més de la meitat dels alts càrrecs (el 56%) que estan afiliats a un partit polí-
tic pertanyen a una agrupació territorial, les dues cinquenes parts a una agrupa-
ció sectorial i la resta (el 4%, i tot ells membres de Convergència) reconeixen
desconèixer l'agrupació a la qual pertanyen. Aquest 40% d'alts càrrecs que per-
tanyen a una agrupació sectorial (dels quals gairebé un terç diuen que pertan-
yen a dues agrupacions sectorials) ens indica, encara que sigui aviat per afir-
mar-ho, que els alts càrrecs de l'Administració que estan afiliats són persones
influents dins del partit.
Proporcionalment, els afiliats a Convergència pertanyen més a agrupacions
sectorials i, per tant, semblen ser més influents dins del partit que els afiliats a
Unió, ja que mentre que el 70% dels democratacristians pertanyen a agrupa-
cions territorials, en el cas dels convergents el percentatge baixa fins a poc més
de la meitat. Però hi ha una dada que matisa aquesta diferència: el 40% dels afi-
liats a Unió que pertanyen a agrupacions territorials resideixen fora del Barce-
lonès (en el cas dels convergents el percentatage baixa dotze punts), la qual cosa
afavoreix la militància territorial i dificulta la sectorial.
Finalment, es pot veure com els que pertanyen a agrupacions sectorials del
partit tendeixen a ser membres de sectorials relacionades amb el departament
al qual pertanyen. Així, per exemple, tots els alts càrrecs dels departaments de
Cultura, d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i de Comerç, Consum i Turisme
que pertanyen a una sectorial del partit són membres, respectivament, de la
sectorial de Cultura.P de la d'Agricultura i Pagesia, i de la de Comerç, Consum
i Turisme. D'això es pot concloure, encara que provisionalment (més endavant
caldrà confirmar-ho), que els alts càrrecs de l'Administració que estan afiliats, a
més de dirigir les diverses direccions generals i secretaries generals dels diversos
departaments, fan de pont entre el partit i l'Administració, la qual cosa pot
comportar, al meu entendre, una «submissió» del partit a allò que es decideix
des dels llocs de comandament de l'Administració. Aquest fet, que també passa
en altres comunitats autònomes i a l'Administració central, sovint provoca
conflictes entre l'aparell del partit i l'aparell de l'Administració, ja que el pri-
mer considera que el partit es converteix en un simple vehicle o instrument per
legitimar l'accés al poder polític, però sense decisió ni influència, i el
29. La sectorial de Culrura és la que té més alts càrrecs que en són membres: el 200/0 dels que
pertanyen a agrupacions sectorials.
163
segon considera que s'han de resoldre els conflictes polítics quotidians sense el
vist-i-plau o la iniciativa del partit. Aquests conflictes entre partit i Administra-
ció, que seran analitzats més endavant i que s'intenten resoldre col-locaut al
capdamunt de les piràmides del partit i de l'Administració la mateixa persona,
sempre són incòmodes per als que ocupen llocs de comandament polític dins
de l'Administració i frustrants per als que dirigeixen l'organització del partit."
4.2.3. Pertinença a altres tipus d'associacions
Com diu Renate Mayntz, els «funcionaris polítics» «mantienen de modo

manifiesto fuertes contactos con otros sectores sociales a través de su pertenencia a
asociacionesy organizacionesy a través de los cargos adicionales que desempeñan en
los sectores de la economia, de las corporaciones, de los partidos y de la ciencia. Esto
es importante no solo como ampliación de horizontes, sino también de un modo
muy concreto como[uente de infòrmacionespara su actividad. El componente acti-
tudinal manifestado en tales actiuidades, unido al valor político de las relaciones
consiguientes, es importanteya a la hora de su reclutamiento para puestos de la cús-
pide administrativa y no es primeramente una consecuencia de su alta posiciàn», 31
Així, en aquest apartat no només pretenc saber el nivell d'associacionisme dels
alts càrrecs de l'Administració catalana, és a dir, el nombre d'associacions a què
pertanyen, sinó també a quines associacions pertanyen o han pertangut. A més,
la pregunta està formulada en present i en passat, per tal de poder saber amb
quins àmbits socials s'han relacionat en el passat i amb quins es relacionen ara.
Pràcticament tots els alts càrrecs són o han estat membres d'algun tipus d'as-
sociació (professionals, sòcio-econòmiques, científiques, culturals, esportives,
religioses, estudiantils, de barri, etcètera) i només n'hi ha un 8% que no han estat
mai associats. Aquest percentatge d'alts càrrecs que no han estat mai membres
d'associacions es pot considerar bastant alt, ja que és sorprenent trobar individus
amb un nivell de politització alt que no hagin entrat mai en cap associació. Tots
aquells que van manifestar no haver entrat mai en cap associació actualment
tampoc pertanyen a cap partit polític, tret d'un afiliat a COC que també s'hi va
incloure. Per tant, aquells alts càrrecs que no estan vinculats a cap partit polític
són també menys associacionistes que els que hi estan vinculats.
Pel que fa al nombre, les respostes van des d'una sola associació fins a vuit.
La mitjana és de només tres associacions, la qual es pot considerar molt baixa si
30. Així m'ho va manifestar en una entrevista personal el secretari d'organització d'un dels dos
partits que estan en el Govern català.
31. Mayntz, R. Sociologia de la Administracion Pública. Madrid: Alianza, 1985, pàg. 214-215.
164
tenim en compte que no només es pregunta per les associacions a les quals es
penany actualment, sinó també per aquelles a què s'ha penangut en el passat.
Només poc més d'un 10% passa de les cinc associacions. No obstant això,
aquests percentatges sobre el nombre d'associacions segurament estan per sota
de la realitat, ja que a vegades és difícil recordar (sobretot quan no es tenen gai-
res segons per fer-ho) a quines organitzacions i associacions es penany o s'ha
penangut, i a vegades hi alguna associació a la qual no es vol fer referència.
Fixant-nos en el nombre d'associacions, també es poden veure diferències
entre els alts càrrecs que actualment pertanyen a un partit polític i els que no
estan afiliats. Així, mentre que la mitjana dels primers és de 3,2 associacions, la
dels segons baixa un punt -2,2-, la qual cosa confirma que els no afiliats
són, en general, menys associacionistes que els que estan afiliats. I també hi ha
diferències entre alts càrrecs convergents i democratacristians, en el sentit que
els primers mostren una tendència més gran cap a l'associacionisme, ja que la
seva mitjana és de 3,5 associacions i la dels democratacristians, de 2,7. Són,
doncs, els alts càrrecs convergents els que més participen en altres tipus d'asso-
••• ••
cracions 1 organitzacions.
Finalment, pel que fa a quines associacions i organitzacions penanyen o
pertanyien els alts càrrecs, cal dir que hi ha una gran diversitat.F No obstant
això, n'hi ha algunes que destaquen. En primer lloc, hi ha les professionals, és a
dir, els col-legis professionals (d'advocats, d'economistes, d'enginyers, etcè-
tera). En segon lloc, els clubs esportius de diversos esports i de diversos llocs,
però, sobretot, el Futbol Club Barcelona. En tercer lloc, hi ha molts alts càrrecs
que són membres d'Òmnium Culrural.P tot i que també n'hi ha que pertan-
yen a altres associacions culturals catalanes. En quart lloc, trobem les associa-
cions religioses de tot tipus i, finalment, en cinquè lloc, els grups d'escoltes. Els
col-legis professionals, el Futbol Club Barcelona, l'Òmnium Cultural, les asso-
ciacions religioses i l'escoltisme són tipus d'associacions i organitzacions que
han estat molt importants en l'associacionisme català.
32. El fet d'optat per una pregunta oberta dificulta la comptabilitat de les associacions a les
quals pertanyen els alts càrrecs. Si hagués posat una llista tancada potser hauria obtingut un altre
resultat, però aquí m'interessava no només saber si pertanyen o pertanyien a unes determinades
associacions sinó també buscar l'espontaneïtat de les respostes i, per tant, la diversitat, i obrir al
màxim el ventall de possibles respostes. La resposta oberta requereix més esforç de memòria a la
petsona entrevistada i, per tant, pot fer que n'oblidi unes quantes. Però això, que és un inconve-
nient, queda compensat pel fet de conèixer altres tipus d'associacions que s'escaparien d'una llista
tancada.
33. També hi havia molts delegats del V i del VI Congrés de CDC membres d'Òmnium Cul-
tural (Marcer, J. Convergència Democràtica de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1984, pàg. 217).
165
4.3. Grau de militància i influència dins del partit a què pertanyen
En aquest tercer apartat, que torna a fer referència només a aquells alts càr-
recs que estan afiliats, pretenc saber, d'una banda, si són individus amb una gran ac-
tivitat dins de! partit o si no hi estan gaire implicats, és a dir, si es poden considerar
militants de! partit o simplement afiliats,34 i, d'altra banda, si, a més, són militants
influents dins de! partit. Per saber-ho bàsicament tindré en compte dues qüestions:
l'assistència als congressos de! partit i e! fet d'haver-hi tingut o de tenir-hi algun càr-
rec. En l'apartat anterior ja s'ha vist que un percentatge bastant elevat dels alts càr-
recs que estan afiliats (e! 40%) són membres d'agrupacions sectorials, la qual cosa,
com s'ha dit, també indica un major grau d'implicació i d'influència dins de! partit.
La hipòtesi que defenso és que la majoria dels alts càrrecs de l'Administra-
ció que pertanyen a un partit polític són persones que han participat activa-
ment en e! partit, és a dir, que abans d'entrar a l'Administració hi ha una acti-
vitat prèvia de militància política dins de! partit. Això no vol dir que tots els
militants (afiliats actius) poden arribar a ser alts càrrecs de l'Administració, ja
que, a més d'altres característiques que ja he analitzat, crec que també cal que
siguin militants influents i, com assenyala Panebianco, militants arribistes, és a
dir, que participen en e! partit guiats per un incentiu selectiu,35 material, de po-
der, d'estatus, i, per tant, abans d'obtenir un càrrec polític a l'Administració
aconsegueixen llocs de responsabilitat dins del partit: hi ha una interconnexió
entre les elits de partit i les elits polítiques de l'Administració. En aquest sentit
cal dir que CDC considera que la militància és el camí més habitual per acce-
dir a qualsevol tipus de càrrec públic i «és bàsicament a través d'aquests càrrecs
que el militant pot realitzar la seva acció com a tal".36 Finalment, aquestes
dues característiques -ser militants i ser persones influents dins del partit- crec
que han d'estar més accentuades en els alts càrrecs democratacristians que en els
convergents, ja que UDC és i, sobretot, era (a principis dels anys vuitanta) un
partit molt més petit que CDC (Unió tendia més cap a un partit de notables i
Convergència tendia més cap a un partit de masses) i es va trobar amb una res-
ponsabilitat de govern i amb una responsabilitat administrativa que va haver de
cobrir amb els militants -pocs- de! partit i, més concretament, amb les seves
elits encara més reduïdes. Així doncs, crec que és a Unió Democràtica on hem
de trobar més interconnexió entre les elits del partit i les de l'Administració.
34. Pel que fa als diversos nivells d'adhesió als partits polítics, vegeu: Molas, I. Lospartidos po-
lfticos. Barcelona: Salvat, 1973, pàg. 108.
35. Panebianco, A.: Modeles de partido. Madrid: Alianza, 1990, pàg. 69.
36. CDC: Què és CDC? Barcelona: Convergència Democràtica de Catalunya, 1985, pàg. 7.
166
4.3.1. Assistència als congressos del partit
L'assistència als congressos del parrit pot ser un bon indicador, no només
del grau de militància sinó també del d'influència d'aquells alts càrrecs que es-
tan afiliats a un partit polític. Els militants que assisteixen als congressos ten-
deixen a influir més en el parrit que els que no hi assisteixen i, per tant, es pot
pensar que com a més congressos han assistit, més influents són: el que ha assis-
tit a tots els congressos des que està afiliat es pot considerar més militant i més
influent que el que ha assistit a un quants i encara més que el que no ha assistit
a cap. Com que recordar exactament a quants o a quins congressos del parrit
s'ha assistit pot ser dificultós, s'han donat als alts càrrecs tres possibles respos-
tes: assistència a tots els congressos des que està afiliat, a alguns o a cap. A l'hora
de comparar les respostes dels alts càrrecs segons el parrit al qual perranyen, cal
tenir en compte que Unió Democràtica de Catalunya ha fet més congressos
que Convergència Democràtica de Catalunya;" que en fa amb més freqüèn-
cia" i que mentre que quasi tots els congressos d'Unió han estat oberrs a tots els
afiliats, els de CDC es regeixen pel sistema de cornprornissaris.ê? I també cal te-
37. Els congressos que ha fet CDC són: I Assemblea General (novembre del 1974), II Assem-
blea General (novembre del 1975), III Assemblea General (març del 1976), N Congrés (gener del
1977), V Congrés (abril del 1978), VI Congrés (febrer del 1981), VII Congrés (gener del 1985),
VIII Congrés (gener del 1989), IX Congrés (octubre del 1992 -després de les entrevistes-lo Els
congressos d'UDC han estat els següents: I Congrés (octubre del 1932), II Congrés (octubre del
1933), III Congrés (abril del 1934), IV Congrés (abril del 1935), V Congrés (juny del 1976), VI
Congrés (octubre del 1977), VII Congrés (setembre del 1978), VIII Congrés (maig del 1979), IX
Congrés (1980), X Congrés (novembre del 1981), XI Congrés (desembre del 1982), XII Congrés
(desembre del 1983), XIII Congrés (octubre del 1984), XIV Congrés (novembre del 1985), XV
Congrés (novembre del 1986), XVI Congrés (novembre del 1987), XVII Congrés (març del
1990), XVIII Congrés (juny del 1992 -desptés de les entrevistes-lo
38. Així, si, posem per cas, hi ha dues persones que van afiliar-se el primer de gener del 1981,
una a Convergència i l'altra a Unió, i rotes dues diuen que han assistit a tOts els congressos que ha
celebrat el seu partit des que hi van entrar, l'afiliada a Convergència haurà assistit a quatre congres-
sos i l'afiliada a Unió, a nou, és a dir, a més del doble.
39. L'article 15 dels estatuts d'UDC diu que: «Abans de cada convocatòria del Congrés, el
Consell Nacional determinarà si aquell s'ha de celebrar pel sistema de compromissaris o bé amb
l'assistència de tots els afiliats». Segons fonts de la direcció del partit democratacristià, dels divuit
congressos que ha fet el partit, només tres s'han celebrat pel sistema de compromissaris (entre els
quals hi ha els dos últims). En canvi, CDC, que com es desprèn de l'article 28.a dels seus estatuts
també preveu la possibilitat de l'assistència de tOts els militants als congressos del partit, només ha
fet, també segons fonts de la direcció del partit, dos congressos seguint aquest sistema (les dues pri-
meres assemblees, quan CDC encara no era un partit). Vegeu també: Faulí, J. Convergència és aixi.
Barcelona: Edicions 62, 1991.
167
nir en compte que hi ha alguns alts càrrecs que des que estan afiliats al partit no-
més han viscut un o dos congressos, sobretot en el cas de Convergència/" i que, si
hi han assistit, se'ls considera com a persones amb un elevat grau de militància i
influència. I també es pot donar el cas d'un militant que ho sigui des de fa molt de
temps però que en canvi hagi deixat d'anar a un o dos congressos, el qual se'l con-
sidera com una persona menys militant que l'anterior. No obstant aquestes ad-
vertències prèvies, penso que les respostes donades pels alts càrrecs segueixen sent
un bon indicador per conèixer el grau de militància i d'influència en el partit.
Més del 60% dels alts càrrecs de l'Administraci6 de la Generalitat de Cata-
lunya que estan afiliats han assistit a tots els congressos que ha fet el seu partit
des que militen, gairebé el 30% a alguns i el 10% a cap. Aquestes xifres ens indi-
quen, doncs, que, efectivament, els alts càrrecs que estan afiliats es poden quali-
ficar de militants influents dins dels seus respectius partits, sobretot si tenim en
compte que més de la meitat fa més de deu anys que s6n al partit, és a dir, que
no només han assistit als congressos com a alts càrrecs de l'Administraci6.
Comparant els afiliats a CDC i els afiliats a UDC, s'observa que, mentre
que la meitat dels primers han assistit a tots els congressos, en el cas dels demo-
cratacristians el percentatge va més enllà del 90%. La diferència entre uns i al-
tres és, doncs, molt gran, i encara és més accentuada si tenim en compte que,
com acabem de veure, Uni6 celebra congressos molt més sovint que Con-
vergència. Finalment, mentre que gairebé el 15% dels convergents no han as-
sistit mai a un congrés del partit, de democratacristians que es trobin en la ma-
teixa situaci6 no n'hi ha cap. D'això se'n pot concloure que els alts càrrecs
afiliats a U nió s6n persones més militants i més influents dins dels seu partit
que els alts càrrecs afiliats a Convergència.
4.3.2. Interconnexió entre elits de partit i elits de l'Administració
Un indicador més clar per refermar la hipòtesi de l'elevat grau de militàn-

cia i d'influència dins del partit dels alts càrrecs de l'Administraci6 que estan
afiliats, és saber si han tingut o tenen algun càrrec dins del partit, és a dir, si hi
ha algun tipus de relaci6 entre les elits de partit i les elits polítiques de l'Admi-
nistraci6. Ocupar càrrecs de responsabilitat en el partit implica més activitat i
més influència que no ocupar-ne cap. No obstant això, no tots els càrrecs que
hi ha dins d'un partit s6n iguals, i és per això que també cal veure concretament
., ,
qUlllS son aquests carrecs.
40. Així, per exemple, aquells que van entrar a COC el febrer del 1985 només han pogut assis-
tir a un sol Congrés, el VIll, del gener del 1989, ja que l'últim es va fer després de fer les entrevistes.
168
Gairebé el 60% dels alts càrrecs que estan afiliats han ocupat un càrrec dins
del partit." La xifra és, doncs, bastant alta i ens indica que hi ha un lligam entre
les elits de partit i les elits de l'Administració: del total dels alts càrrecs de l'Ad-
ministració catalana, gairebé el 40% han tingut o tenen un càrrec dins del par-
tit. Si es compara aquesta xifra amb el 4% d'alts càrrecs que l'any 1981 tenien
experiència de direcció partidista, la qual cosa semblava «reforzar la idea de la
creaciàn de una élite ejecutiva separada de la élite política strictu sensu en elfu-
turo»,42 es pot concloure novament que, en aquests més de deu anys, ha aug-
mentat extraordinàriament el grau de politització material de l'Administració
catalana i que el partit s'ha convertit en una de les vies més clares per aconse-
guir un càrrec de responsabilitat política dins de l'Administració, la qual cosa
referma la consideració de l'elit política de l'Administració com una elit polí-
tica strictu sensu. L'evolució de l'Administració catalana ha seguit, doncs, un
camí diferent del que dibuixava Alfonso de Alfonso Bozzo, el qual considerava
que si bé els alts càrrecs de l'Administració «se encuentran en su inicio mds cerca
de su inclusiàn en la categoria de "personal politico" strictu sensu que en la de
"élite burocràtica" debido a la sobrepolitización añadida en su origen por la utili-
zación del spoils system para su nombramiento», «cabe esperar que en la medida
en que seprofundice y estabilice elproceso de transjerencias de servicios sefacilitara
la continuidad; al aumentar la valoración de la profesionalidad y especializaciàn
por encima de la jidelidad politica- i que «esta vinculación de la continuidad con
la continuaciàn del proceso de transjerencias implicara, ademds, la aproximaciàn
de la caracterizaciàn delgrupo a la categoria de "élite burocrdtica '~>. 43
Pel que fa a la distinció entre convergents i democratacristians, s'observa
que gairebé el 80% dels que estan afiliats a Unió tenen o han tingut algun càr-
rec dins d'aquest partit i d'afiliats a Convergència que n'hagin aconseguit un,
n'hi ha la meitat. Els alts càrrecs democratacristians són, doncs, uns militants
mésinfluents dins del seu partit que els convergents.
I, concretament, quins càrrecs han ocupat? El 30% dels que han ocupat un
càrrec de partit han aconseguit arribar a formar part del màxim òrgan del seu
41. Xifra lleugerament inferior a la del conjunt dels diputats del Parlament de Catalunya de
l'any 1980 (sobretot, a la dels que pertanyen a partits d'esquerres) i lleugerament superior a la dels
diputats d'aquest mateix Parlament que eren membres de la coalició CiU (Pitarch, I. E.; Subirats,
J. "Los diputados del Parlament de Catalunya de 1980". A: Revista de Estudies Politicos. 1982,
núm. 26, pàg. 155 i 167).
42. Alfonso, A. de. "Los 'altos cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políticos?". A: Re-
43. Alfonso, A. de. "Los 'alros cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políticos?". A: Re-
vista de Estudios Poltticos. 1982, núm. 25, pàg. 99-100.
169
partit (el Comitè Executiu Nacional en el cas de CDC i el Comitè de Govern
en el cas d'UDC)44 i un 45% han arribat a ser membres del Consell Nacional
dels seus respectius partits. El 25% restant han ocupat càrrecs en comitès co-
marcals o en comissions del partit, o han estat presidents de sectorials. Així
doncs, a gairebé tots se'ls pot qualificar d'elits del partit, ja que pràcticament
tots han format part d'òrgans clau. I si se separen els afiliats a Convergència i
els que militen a Unió, es pot veure en quin dels dos hi ha més transvasament
de les elits del partit cap a l'Administració: una mica menys d'una cinquena
part dels afiliats a Convergència que han ocupat un càrrec en el partit han estat
membres del Consell Executiu Nacional, mentre que d'afiliats a Unió que ha-
gin arribat al Comitè de Govern, que és l'òrgan equivalent, n'hi ha més de la
meitat (uns i altres, menys un, també han assistit a tots els congressos que ha fet
el partit des que són militants)." I pel que fa als que han estat membres del
Consell Nacional, en el cas de Convergència n'hi ha un 60% i en el cas d'Unió,
una mica menys d'un 20% (tots els d'Unió han assistit a tots els congressos que
ha fet el partit des que són militants i en el cas de convergents, només la mei-
tat). Per tant, és evident que a Unió hi ha més transvasament de les elits
d'aquest partit cap a l'Administració. La majoria dels alts càrrecs democrata-
cristians han arribat a ser membres del màxim òrgan del partit (el Comitè de
Govern) i la majoria dels alts càrrecs convergents han arribat a ser membres del
Consell Nacional.
Els departaments on hi ha més alts càrrecs que són també elits del partit
són, en el cas de Convergència, el de la Presidència, el de Política Territorial i
Obres Públiques i el de Benestar Social, i en el cas d'Unió, el Departament de
Treball, on el 60% dels seus càrrecs han arribat a formar part del Comitè de
Govern del partit. Això fa que, entre els alts càrrecs, a més de la relació admi-
nistrativa i departamental, a vegades també hi hagi una relació de partit, la qual
cosa pot complicar la primera, ja que un pot ser subordinat d'un altre a l'Admi-
nistració i estar en un mateix òrgan del partit."
En resum, els alts càrrecs de l'Administració que estan afiliats són persones
actives i influents dins del partit a què pertanyen, sobretot els que són membres
44. Tor i que el Consell Executiu Nacional pot nomenat un Secrerariat Permanent i el Co-
mitè de Govern, una Comissió Permanent.
45. Segons l'article 36 dels estatuts de COC, el Comitè Executiu Nacional està format per un
mínim de 21 i un màxim de 27 membres. I segons l'article 27 dels estatuts d'UOC, el Comitè de
Govern està format per 15 membres. Així doncs, el Comitè de Govern d'UOC és més reduït que el
Comitè Executiu Nacional de COc.
46. Aquesta complicació ha estat manifestada, per exemple, per més d'un alt càrrec del Depar-
tament de Treball.
170
d'UOC. A més, n'hi ha molts, sobretot també els que estan vinculats al partit de-
mocratacristià, que també se'ls pot considerar clarament elits del partit, ja que
han aconseguit càrrecs dins d'òrgans decisoris del partit (a l'Executiva o al Con-
sell Nacional). Així, mentre que en el cas dels alts càrrecs afiliats-a Convergència
es pot parlar, segons la terminologia de Panebianco, de militants arribistes, en el
cas dels alts càrrecs afiliats a Unió Democràtica es pot parlar, seguint també la ter-
minologia del politicòleg italià, de membres de la coalicíó dominant del partir" o,
com diria Michels/" de l'oligarquia del partit. El militants arribistes convergents
també van ser descoberts i definits per Maria Rosa Virós i Jacint Jordana en un
estudi sobre CDC i UOC: «En un polo, estdn los militantes con una identificacíón
eleuada con elpartida, fèrvientes nacionalistas, socializados en ambientes pròximos a
aquéL En elpolo opuesto, aparecen los militantes con una identificacíón mediana,
mds escépticos y relatiuistas, cuya gran dedicacíón no se debe a la ídentificacíón con el
partida (pues éste no podria identificarse con ningún proyecto política) sina al interés
personal de hacer una «carrera» burocràtica y de poder dentro de la organizaciàn y/o
de la Generalitat-í"
Si a més tenim en compte que gairebé tots aquells que han ocupat un càr-
rec dins del partit van afiliar-s'hi amb una anterioritat de més de cinc anys
abans d'aconseguir un càrrec polític a l'Administració i també abans d'ocupar
altres càrrecs dins l'Administració, es pot concloure que una de les fonts de re-
clutament de les elits polítiques de l'Administració catalana són els militants
dels partits que estan coalitzats en el Govern i, més concretament, aquells que
han ocupat càrrecs importants dins del partit.
4.4. Percepció de la política catalana
En aquest apartat i en el següent s'analitzaran alguns aspectes de la percep-

ció que els alts càrrecs tenen de la política catalana i dels actors socials i polítics
47. Per Panebianco, la coalició dominant és el grup reduïr de persones que renen el poder del
partit, les quals controlen --o són les que més controlen- el que anomena les zones d'incertesa, és a
dir, els factors al voltant dels quals es desenvolupen les activitats vitals de l'organització (les relacions
del partit amb l'entorn, els canals de comunicació i d'informació del partit, l'elaboració i la interpre-
tació posterior de les regles formals internes del partit, el seu finançament, i el reclutament i la pro-
moció de la militància) (Panebianco, A.: Modelos de partida. Madrid: Alianza, 1990, pàg. 83-103).
48. Michels, R.: Los partidos politicos. Buenos Aires: Arnorrortu, 1983.
49. Virós, M. R.; i Jordana, J. "Exploraciones sobre la parricipación en los partidos políticos
de Cataluña: el caso de COC I UOC". Comunicació presentada al Vil Congrés de la Asociación
Española de Cíencia Política y Oerecho Constitucional, Girona, 16 de març del 1989, pàg. 35.
171
que hi intervenen. Més concretament, s'estudiarà quin és, segons els alts càr-
recs, el principal problema polític de Catalunya i quins són els objectius polí-
tics prioritaris avui a Catalunya, o, dit d'una altra manera, què és el que més
preocupa les elits polítiques de l'Administració. A més, també s'estudiarà com
valoren l'actual quota d'autogovern de Catalunya i la influència política a Ca-
talunya del Govern central. A partir de l'estudi d'aquestes percepcions podré
destil-lar la dosi de nacionalisme dels alts càrrecs i, de retruc, veure quins en te-
nen més: els afiliats a Convergència, els militants d'Unió o els que no pertan-
•
yen a cap partit.
A l'hora d'analitzar la percepció de la política catalana també cal tenir pre-
sent la conjuntura política del moment, ja que aquesta pot influir clarament en
la identificació d'un problema o d'un objectiu com a més important. Sobre
això cal destacar com a principals aspectes de la conjuntura política catalana en
el moment en què es van fer les entrevistes, la negociació de la cessió del 15%
de l'IRPF a les comunitats autònomes i la proximitat de les eleccions autonò-
miques del 15 de març del 1992.
4.4.1. Principalproblema polític i objectiuspolíticsprioritaris de Catalunya
La pregunta sobre quin consideren els alts càrrecs que és el principal pro-
blema polític de Catalunya era de resposta oberta. L'espontaneïtat de la res-
posta ha comportat una gran diversitat de respostes que vaig haver d'agrupar
en diversos grups que han quedat perfilats de la manera següent:
1) El primer grup de respostes és aquell que porta l'etiqueta de «finança-
ment», és a dir, el d'aquells alts càrrecs que consideren que el principal pro-
blema de Catalunya és el del finançament autonòmic, el d'aconseguir més re-
cursos econòmics per a Catalunya.
2) El segon grup l'he anomenat «Constitució i Estatut», és a dir, són les
respostes d'aquells que pensen que el principal problema és el desplegament
de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, una interpretació de la Constitució
espanyola més favorable als interessos de Catalunya, ampliar les competèn-
cies per a Catalunya i, en definitiva, aconseguir més poder polític per a Cata-
lunya.
3) El tercer grup de respostes porta el nom de «model d'estat», el qual
engloba aquells alts càrrecs que consideren que cal definir d'una vegada el
model d'estat que es vol aconseguir: estat autonòmic, estat federal, estat in-
dependent...
4) Un quart grup de respostes l'he anomenat «qüestions socials», i és el
d'aquells que assenyalen com a principal problema algun aspecte de tipus so-
172
cial: la integració dels immigrants, l'atur, la justícia social, l'habitatge, les infra-
estructures, l'ecologia, etcètera.
5) Un cinquè grup és el que porta el nom d'"integració europea», i en-
globa els que consideren com a principal problema tot el que suposa o pugui
suposar per a Catalunya la integració europea.
6) Un sisè grup de respostes és el de la "connexió social», en el qual tro-
bem aquells alts càrrecs que estan preocupats per l'allunyament actual entre
les institucions i la societat, per la manca de participació dels ciutadans en el
poder públic, etcètera.
7) Finalment, hi ha un darrer grup de respostes que porta el nom d'eal-
tres», on hi ha aquelles respostes que no he pogut englobar en cap dels anteriors
grups.
Els dos primers grups de respostes són els que em permetran definir la
dosi de nacionalisme dels alts càrrecs. El tercer grup de respostes sobre la de-
finició del model d'estat no l'he inclòs com a paràmetre per mesurar la dosi
de nacionalisme, d'una banda, perquè no ens indica cap a quina direcció es
vol fer aquesta definició i, de l'altra, perquè més endavant analitzaré la valo-
ració que fan els alts càrrecs de la quota d'autogovern que actualment té Ca-
talunya, la qual sí que la utilitzaré per conèixer la dosi de nacionalisme dels
alts càrrecs.
Una mica més d'una quarta part dels alts càrrecs consideren que el princi-
pal problema polític a Catalunya és el del «finançament»;" una altra quarta
part estan preocupats per una interpretació de la Constitució i de l'Estatut més
favorable als interessos de Catalunya; un de cada cinc, per les «qüestions so-
cials»; una mica menys d'un 10%, per definir el model d'estat que es vol per a
Catalunya; un 5%, per les conseqüències que pot comportar per a Catalunya la
integració europea, i menys d'un 5%, la manca de connexió entre les institu-
cions catalanes i la societat (taula 36).
50. Una dada significativa sobre el finançament autonòmic és que el 1000/0 dels representants
d'interessos sòcia-econòmics (sectors industrials dominants, petites i mitjanes empreses, cambres
de comerç i indústria, patronals, sindicats, organitzacions agràries), institucionals (federacions de
municipis). professionals (advocats, arquitectes, enginyers, economistes, metges, periodistes) o
difusos (grups ecologistes, associacions culturals, organitzacions de consumidors i usuaris, erc.) ca-
talans entrevistats en l'estudi de Francesc Morata, consideraven que "és necessària una major auto-
nomia financera" (Morata, F. "Insrirucionalización y rendimienro polírico del Estada auronó-
mico". A: Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 76, pàg. 264 i 291).
173
Taula 36. Principal problema polític de
Catalunya
Finançament 27,3%
Constitució i Estatut 24,7%
Qüestions socials 19,5%
Model d'estat .... 7,8%
Integració europea 5,2%
Connexió social 3,9%
Altres 7,80/0
NS-NC 3,9%
n=77
Per tant, hi ha dos grups de respostes que destaquen. En primer lloc, el del
finançament autonòmic, és a dir, el d'aquells que donen una resposta clara-
ment influïda per la conjuntura política del moment: la reclamació de més di-
ners per a Catalunya i, concretament, la cessió del 15% del IRPF a les comuni-
tats autònomes. En segon lloc, el de la millor interpretació de la Constitució i
de l'Estatut en benefici dels interessos de Catalunya, és a dir, els que opten per
donar com a resposta el principal discurs polític de la coalició CiU des de la
seva creació el setembre de 1978. Les xifres globals, doncs, permeten concloure
que els dos grups de respostes que predominen (els quals sumen més de la mei-
tat dels alts càrrecs) són els que tenen com a rerefons les relacions entre l'Estat i
Catalunya, i més concretament, la reivindicació de més poder polític i/o
econòmic per Catalunya, és a dir, els que tenen com a rerefons el discurs prin-
cipal del nacionalisme. Per tant, ja es pot començar a afirmar, tot i que caldrà
confirmar-ho, que un dels aspectes que caracteritzen als alts càrrecs és també el
fet de tenir una forta dosi de nacionalisme.
La relació entre el sentiment de pertinença i la dosi de nacionalisme és
clara, ja que es pot percebre com més de la meitat dels alts càrrecs que es consi-
deren únicament catalans s'insereixen dins dels dos grups de respostes que
m'han servit per mesurar la dosi de nacionalisme (efinançamenr» i «Constitu-
ció i Estatut»), mentre que la resta d'alts càrrecs (els que es consideren més ca-
talans que espanyols i els que es consideren tan catalans com espanyols, és a dir,
els que introdueixen la paraula espanyol en el seu sentiment de pertinença) no
arriben a la meitat (deu punts per sota).
Segons la filiació política dels alts càrrecs (no afiliats, convergents i demo-
cratacristians), es pot observar com no tots tenen les mateixes preocupacions
174
polítiques. Efectivament, pels no afiliats el principal problema polític de Cata-
lunya és la mala interpretació de la Constitució i el reduït desplegament de
l'Estatut (el 27%); pels convergents, el finançament autonòmic (un terç), i pels
democratacristians, definir el model d'estat que es vol aconseguir (gairebé el
30%). En general, doncs, uns donen més importància a la reivindicació de més
poder polític: uns altres, a la reivindicació de més poder econòmic, i uns altres,
a la redefinició teòrica del model d'estat.
Els alts càrrecs no afiliats destaquen tres grans problemes. En primer lloc,
com acabo de dir, allò que he inclòs sota l'etiqueta «Constitució i Estatut», i, en
segon lloc, el finançament autonòmic i les «qüestions socials» (tot dos amb el
mateix percentatge el 23%-). La resta de grups de respostes, tret del d'sal-
tres», no passen del 5%. Els alts càrrecs convergents, en canvi, després del fi-
nançament autonòmic> pensen que un dels principals problemes és la mala in-
terpretació de la Constitució i la retallada de l'Estatut (un 28%). En canvi,
només un 14% mostren una gran preocupació per les «qüestions socials» i en-
cara menys, per la indefinició del model d'estat que cal reivindicar des de Cata-
lunya. Finalment> la majoria d'alts càrrecs democratacristians, com s'ha vist> es
mostren molt preocupats per definir quin model d'estat cal reivindicar des de
Catalunya. En segon lloc, hi ha, d'una banda, els que destaquen com a princi-
pal problema el finançament autonòmic, i, d'una altra, els que assenyalen com
a principal problema les «qüestions socials» (un 21 % en cada grup).
Si se sumen els percentatges d'aquells alts càrrecs que donen respostes que
se situen dins dels dos grups que serveixen per mesurar la dosi de nacionalisme
(<<finançament» i «Constitució i Estarut»), s'observa que són els alts càrrecs
convergents els que tenen una dosi de nacionalisme més gran (la suma dels per-
centatges és del 61,1%) i els democratacristians, els que en tenen una de més
petita (35,7%). Entre els uns i els altres hi ha els alts càrrecs que no són mem-
bres de cap partit (50%). Per tant, a més d'una dosi de catalanitat i de catala-
nisme més gran, els alts càrrecs convergents també tenen una dosi de naciona-
lisme més gran.
En gairebé tots els grups de respostes, els percentatges dels no afiliats se si-
tuen entre els dels convergents i els dels democratacristians, és a dir, fan de
«frontissa» entre els uns i els altres, cosa que també s'ha pogut percebre en el
sentiment de pertinença i en l'autoubicació en l'eix esquerra-dreta. I pel que fa
als percentatges de convergents i democratacristians, també es pot observar,
com a tendència general, que els dels afiliats a Convergència són superiors als
dels militants d'Unió en les qüestions més econòmiques i jurídiques (finança-
ment, integració europea i millor interpretació de la Constitució en benefici
dels interessos de Catalunya), mentre que els percentatges dels dernocraracris-
175
tians són superiors als dels convergents en les qüestions més ideològiques i so-
cials (indefinició del model d'estat, manca de connexió entre les institucions i
la societat, qüestions socials o problemes dels ciutadans). Segurament, una
causa d'aquest fet caldria buscar-la en la línia ideològica que segueixen els dos
partits: la democràcia cristiana, en el cas d'Unió, i el nacionalisme, en el cas de
Convergència.
Taula 31. Principal problema politic de Catalunya segons la filiació polí-

tica dels alts càrrecs
CDC Noaf UDC
Finançament 33,3% 23,1% 21,4%

Constitució i Estatut 27,8% 26,9% 14,3%
Qüestions socials 13,9% 23,1% 21,4%
Model d'estat 2,8% 3,8% 28,6%
Integració europea 8,30/0 3,8% .
Connexió social....................... 2,8% 3,8% 7,1%
Altres 5,60/0 11,50/0 7,10/0
NS-NC 5,60/0 3,8% .
n=36 n=26 n=14
Després de saber quins és el principal problema polític de Catalunya se-

gons els alts càrrecs, cal saber quins objectius polítics consideren més prioritaris
a Catalunya. Aquí es va presentar una llista de nou objectius, dels quals n'ha-
vien d'escollir dos. És, per tant, una pregunta amb multiresposta i, per tant, la
suma dels percentatges no ha de ser 100, sinó 200, i, a més, hi ha un tant per
cent d'entrevistats que només van escollir un objectiu (són aquell 20% que tro-
bem en «cap opció més»), La llista dels nou objectius és la següent:
1. Assolir una quota més alta d'autogovern per a Catalunya.
2. Disminuir les diferències econòmiques i socials.
3. Agilitar la normalització lingüística del català.
4. Ajudar l'economia catalana de cara al mercat europeu.
5. Evitar el clientelisme i la corrupció política.
6. Potenciar el sentiment nacional català.
7. Protegir el medi ambient i la natura.
8. Augmentar el pes de Catalunya a Espanya.
9. Tenir uns serveis públics de qualitat.
176
Les opcions número 1, 3, 6 i 8 són les que em poden ajudar a definir la dosi
de nacionalisme dels alts càrrecs. Les respostes dels alts càrrecs són les següents:
Taula 38. Els dos objectius polítics prioritaris a Catalunya
Assolir una quota més alta d'autogovern per a Catalunya 80,5%

Disminuir les diferències econòmiques i socials 16,9%
Agilitar la normalització lingüística del català 1,3%
Ajudar l'economia catalana de cara al mercat europeu 22,1%
Evitar el clientelisrne i la corrupció política 7,8%
Potenciar el sentiment nacional català .. 9,1 %
Protegir el medi ambinet i la natura 6,5%
Augmentar el pes de Catalunya a Espanya 3,9%
Tenir uns serveis públics de qualitat 27,3%
Cap opció més 19,5%
NS-NC 5,2%
n=77
Hi ha, doncs, una opció que destaca per sobre de les altres: la d'assolir una
quota més alta d'autogovern per a Catalunya," la qual es pot considerar com la
principal aspiració d'un govern que s'autoqualifica de nacionalista. Només el
fet que el 80% dels alts càrrecs triïn aquesta opció ja referma l'afirmació segons
la qual una de les caracreríriques principals dels alts càrrecs és la seva gran dosi
de nacionalisme. Alguns alts càrrecs fins i tot veuen en aquesta opció la solució
de tots els problemes, ja que consideren que amb més poder polític per a Cata-
lunya es poden assolir la resta d'objectius (gairebé tots els que només assenya-
len una sola opció, es queden només amb la d'aconseguir una quota més alta
d'autogovern per a Catalunya). El segon objectiu que més remarquen els alts
càrrecs, en un percentatge molt més petit, és el de tenir uns serveis públics de
qualitat, el qual es pot considerar com la principal fita de qualsevol professional
Sl. Pel que fa a l'opinió que tenen els representants d'interessos sòcio-econòrnics (sectors in-
dustrials dominants, petites i mitjanes empreses, cambres de comerç i indústria, patronals, sindi-
cats, organitzacions agràries), institucionals (federacions de municipis), professionals (advocats, ar-
quitectes, enginyers, economistes, metges, periodistes) o difusos (grups ecologistes, associacions
culturals, organitzacions de consumidors i usuaris, etc.) catalans, vegeu: Morara, F. "Instiruciona-
lización y rendimiento político del Esrado autonórnico". A: Revista de Estudios Políticos. 1992,
núm. 76, pàg. 291.
177
de l'Administració. El tercer objectiu més destacat és ajudar l'economia cata-
lana de cara al mercat europeu, el qual va lligat a la integració progressiva d'Es-
panya a la Comunitat Europea i, en definitiva, a una visió europeista. I el quart
és el de disminuir les diferències econòmiques i socials, és a dir, un objectiu que
demostra una preocupació per establir un equilibri i una igualtat socials. La
resta d'objectius de la llista no superen el 10%. Així doncs, es poden establir
quatre grans categories d'alts càrrecs: els «nacionalistes», els «professionals», els
«europeistes» i els «socials-.P Aquestes quatre categories, com es POt observar
en la taula següent, les trobem més o menys accentuades segons quina sigui la
filiació política dels alts càrrecs.
Taula 39. Els dos objectius polítics prioritaris a Catalunya segons la filia-
CDC Noaf UDC
Assolir una quota més alta d'autogovern per a

Catalunya 83,30/0 69,20/0 92,9%
Disminuir les diferències econòmiques i socials 16,7% 15,4% 21,4%
Agilitar la normalització lingüística del català 2,8%.... ...
Ajudar l'economia catalana de cara al mercat
europeu 25,00/0 26,90/0 -
Evitar el clientelisme i la corrupció política 8,3%.... 7,7% 7,1%
Potenciar el sentiment nacional català 11,1 % 7,7% 7,1 %
Protegir el medi ambient i la natura 5,6% 7,7%... 7,1 %
Augmentar el pes de Catalunya a Espanya 7,7% 7,1%
Tenir uns serveis públics de qualitat 13,9% 42,3% 35,7%
Cap opció més 27,8% 15,5% 7,1%
NS-NC 5,60/0 ... 14,2%
n=36 n=26 n=14
Per reforçar el concepte de dosi de nacionalisme, com s'ha dit més amunt,
cal sumar els percentages dels alts càrrecs que consideren que un dels dos prin-
cipals objectius de Catalunya és «assolir una quota més alta d'autogovern»,
»agilitar la normalització lingüística del català», »potenciar el sentiment nacio-
•
52. Com que s'elegeixen dues opcions, hi ha alts càrrecs que poden estar en dues categories.
178
nal català» o «augmentar el pes de Catalunya a Espanya». Si se sumen aquests
percentatges s'observa com, tot i que no hi ha una diferència gaire significativa,
els que, atenent a aquestes respostes, mostren una dosi més alta de naciona-
lisme són els alts càrrecs democrataristians, seguits dels convergents i dels no
afiliats. Però cal vigilar a l'hora de fer servir aquest paràmetre, ja que hi ha un
elevat percentatge d'alts càrrecs convergents que només trien un objectiu (el
27,8%, respecte del 15,5% dels no afiliats i de només el 7,1% dels democrata-
cristians), la majoria dels quals només es queda amb l'objectiu d'assolir una
quota més alta d'autogovern per Catalunya, tot considerant que, si s'aconse-
gueix aquest objectiu, es poden assolir els altres. És per això, que a l'hora de fer
servir aquest paràmetre per mesurar la dosi de nacionalisme, cal ser molt pru-
dent amb les conclusions que se'n desprenen.
En els tres tipus d'alts càrrecs, segons la seva filiació política, els percentat-
ges més elevats els trobem en l'objectiu d'assolir una quota més alta d'autogo-
vern per a Catalunya; però hi ha una gran diferència entre els percentatges dels
no afiliats i els dels que estan afiliats (a CDC o a UDC). En els primers el per-
centatge és molt més reduït: és a dir, mentre que gairebé tots els que estan afi-
liats consideren que aconseguir una quota més alta d'autogovern per a Cata-
lunya és un dels dos objectius més importants de Catalunya, en el cas dels no
afiliats, són poc més de les tres quartes parts els que així ho consideren. Per
tant, la categoria dels «nacionalistes» la trobem, sobretot, en aquells que estan
afiliats.
La categoria dels «professionals», en canvi, la trobem, sobretot, en els no
afiliats, perquè són els que, en proporció, més consideren que un dels dos prin-
cipals objectius polítics prioritaris a Catalunya és tenir uns serveis públics de
qualitat. En aquesta opció també cal distingir entre els alts càrrecs convergents
i els democratacristians, ja que en aquests últims, com en els no afiliats, aquest
objectiu el trobem en la segona posició i en els convergents, en la quarta. Pro-
porcionalment, dins d'Unió hi ha molts més «professionals» que dins de Con-
, .
vergenC1a.
On proporcionalment hi ha més alts càrrecs dins la categoria dels «socials»
o, dit d'una altra manera, més persones que consideren que un dels principals
objectius polítics de Catalunya és disminuir les diferències econòmiques i so-
cials, és a Unió Democràtica, tot i que en aquesta opció les diferències entre
percentatges és menor. La raó d'aquest predomini de «socials» a Unió pot ser,
com en el cas del principal problema polític de Catalunya, la ideologia d'aquest
partit, que, tot interpretant els postulats del cristianisme i la seva aplicació a la
política, defensa, entre d'altres qüestions, la reducció de les diferències socials i
, .
economlques.
179
On hi ha més «europeistes•• és entre els alts càrrecs no afiliats i els con-
vergents. En uns i altres. un de cada quatre considera que un dels objectius
polítics prioritaris a Catalunya és ajudar l'economia catalana de cara al mer-
cat europeu. En canvi, no hi ha cap alt càrrec militant d'Unió que així ho
consideri.
En resum, tenint en compte els objectius que consideren prioritaris els alts
càrrecs, allò que més uneix democratacristians i convergents és el «nacionalisme»,
allò que més uneix democratacristians i no afiliats és el «professionalisme» i allò
que més uneix no afiliats i convergents és l'«europeisme».
Quadre 4. Punts de contacte entre els alts càrrecs afiliats a CDC, els afiliats
a UDC i els no afiliats segons els objectius polítics prioritaris a Catalunya
Alts càrrecs
afiliats a CDC
~ Europeisme f4- ..... Nacionalisme r--
Alts càrrecs Alts càrrecs

no afiliats afiliats a UDC
... Professionalisme ..
4.4.2. Valoració de la quota d'autogovern de Catalunya i de la influència política

a Catalunya del Govern central
Com acabem de veure, més del 80% dels alts càrrecs de l'Administració ca-
talana consideren que un dels principals objectius polítics a Catalunya és asso-
lir una quota més alta d'autogovern i més de la meitat assenyalen com a princi-
180
pals problemes polítics qüestions que també estan relacionades amb la quota
d'autogovern de Catalunya: el finançament autonòmic o una millot interpre-
tació de la Constitució espanyola i un desplegament més ampli de l'Estatut. És
per això que és interessant analitzar com qualifiquen els alts càrrecs l'actual
quota d'autogovern de la Generalitat de Catalunya. Per fer-ho, els vam donar
quatre opcions de resposta: més que suficient, suficient, insuficient o molt in-
suficient.
Taula 40. Qualificació de l'actual quota

d'autogovern de la Generalitat de Catalunya
Més que suficient -

Suficient 10,40/0
Insuficient 79,2%
Molt insuficient 10,4%
n=77
En primer lloc, cal dir que tots els alts càrrecs van respondre a la pregunta,
cap va qualificar l'actual quota d'autogovern de Catalunya de més que suficient
i la immensa majoria considera que l'actual quota d'autogovern de la Generali-
tat de Catalunya és insuficient (taula 40). Així doncs, gairebé tots els alts càr-
recs se senten insatisfets de la quota d'autogovern que actualment té la Genera-
litat de Catalunya, i si agafem aquesta resposta com un indicador de la dosi de
nacionalisme dels alts càrrecs, es pot concloure novament que aquesta és força
elevada.
Poques diferències hi ha entre els que són «independents», els que són de
Convergència i els que són d'Unió. No obstant això, i tot i que en tots tres ti-
pus d'alts càrrecs l'opinió majoritària és qualificar la quota d'autogovern d'in-
suficient, els que menys satisfets se senten amb l'actual quota d'autogovern de
la Generalitat de Catalunya (qualificació d'insuficient o de molt insuficient)
són els alts càrrecs convergents (91,6%), seguits dels no afiliats (88,5%) i dels
democratacristians (85,7%). Un cop més, els alts càrrecs afiliats a COC mos-
tren un perfil amb una dosi de nacionalisme més alta i, un cop més, els alts càr-
recs no afiliats els trobem fent de «frontissa» entre els que pertanyen a CDC i
els que pertanyen a UOc.
181
Taula 41. Qualificació de l'actual quota d'autogovern de la Generalitat de
Catalunya segons la filiació política dels alts càrrecs
CDC Noaf UDC
Més que suficient . •••••••••••••••••••• • •••••••••••••••
Suficient 8,3% 11,5% 14,3%

Insuficient 83,30/0 73,1 % 78,60/0
Molt insuficient 8,3% 15,4% 7,1 %
n=36 n=26 n=14
Hi ha una certa relació entre el sentiment de pertinença dels alts càrrecs i

la valoració de l'actual quota d'autogovern de la Generalitat de Catalunya.
Així, el percentatge més elevat d'alts càrrecs que pensen que la quota d'auto-
govern és molt insuficient el trobem entre els que es consideren únicament ca-
talans (el 15%, mentre que entre els que es consideren més catalans que es-
panyols és del 4% i no hi ha cap alt càrrec que es consideri tan català com
espanyol que així ho pensi) i, en canvi, el percentatge més elevat d'alts càrrecs
que creuen que aquesta quota és suficient el trobem en els que es consideren
tan catalans com espanyols (el 17%, mentre que aproximadament ell 0% dels
que es consideren únicament catalans i més catalans que espanyols també ho
creuen així).
Pel que fa a la valoració de la influència política a Catalunya del Govern
central, la meitat dels alts càrrecs de l'Administració catalana coincideixen a
pensar que en té molra.>' i pràcticament tots (el 92%) coincideixen a pensar
que influeix massa, és a dir, que hauria de tenir menys influència. Ningú no
creu que no tingui gens d'influència i ningú no pensa que n'hauria de tenir més
de la que té actualment. Aquestes respostes es poden interpretar com una con-
firmació del nacionalisme com un dels aspectes que més caracteritzen als alts
càrrecs.
53. I si s'hi afegeixen els que consideren que té bastam influència, el percematge arriba fins al
89,6% dels alts càrrecs, el qual és claramem superior al percentatge de diputats del Parlamem de
Catalunya que també consideren que el Govern cemral té molta o bastam influència, que és del
38,9% (Morata, F. "Institucionalización y rendimiemo político del Esrado auronórnico". A: Re-
vista de Estudios Politicos. 1992, núm. 76, pàg. 280).
182
Quadre 5. Influència política actual i desitjada a Catalunya del Govern
central*
Influència actual Influència desitjada

Molta 50,6%
Més -
Bastant 39,0%
Igual 6,5%
Poca 9,1%
Gens - Menys 92,2%
n=77 n=77
• Els percentatges que falten corresponen als NS-NC.
Els que, proporcionalment, més tenen aquesta opinió són els no afiliats (les
tres quartes parts creuen que té molta influència i tots menys un creuen que
n'hauria de tenir menys) i els que més se n'allunyen són els que militen a Unió
(només un terç consideren que en té molta i el 85%, que n'hauria de tenir
menys). D'aquests últims, un de cada cinc diu que el Govern central té poca
influència, mentre que de convergents que així ho creuen n'hi ha menys d'un
10% i de no afiliats, cap. Així, mentre que el gruix dels alts càrrecs convergents
qualifiquen la influència del Govern central de molta (gairebé la meitat), el
gruix dels democratacristians la qualifica de bastant (el 43%), i també hi ha
més convergents que en reivindiquen menys que no pas democratacristians, la
qual cosa fa que, malgrat que les diferències de percentatges no són gaire eleva-
des, la dosi de nacionalisme dels alts càrrecs afiliats a CDC sigui més gran que
la dels militants d'Unió.
Amb les dades que he presentat fins ara també es pot confirmar que tot ad-
ministrador sempre reivindica més poder, vol gestionar més. Però en el cas dels
alts càrrecs de l'Administració catalana aquesta reivindicació va més enllà de
motivacions rècnico-administrarives i adquireix un tint ideològic, és a dir, té
com a rerefons un discurs que es pot qualificar de nacionalista, el qual pot
qüestionar fins i tot el model d'estat. És per això que després de saber que els
alts càrrecs també es caracteritzen per tenir una dosi de nacionalisme molt alta
(la dels afiliats a CDC és més alta que la dels militants d'Unió), ja que: 1) més
del 80% dels alts càrrecs consideren com un dels principals objectius a Cata-
lunya assolir una quota més alta d'autogovern, 2) més de la meitat assenyalen
com a principals problemes polítics el finançament autonòmic o una millor in-
183
--- --------------------------------------------
terpretació de la Constitució espanyola i un desplegament més ampli de l'Esta-

tut, 3) el 90% dels alts càrrecs no consideren suficient l'actual quota d'autogo-
vern de la Generalitat de Catalunya, i 4) el 92% diuen que el Govern central
influeix massa a Catalunya, és interessant saber quin és el model d'estat al qual
aspiren els alts càrrecs o si la quota d'autogovern que reivindiquen es pot inserir
dins de l'actual estat de les autonomies. Tot i que la fiabilitat de les xifres se-
güents no és tan alta com la de les que s'han anat presentant fins ara,54 crec que
ens poden donar algunes pistes sobre el model d'estat ideal per als alts càrrecs.
U na mica més de la meitat dels alts càrrecs creuen que el millor model d'es-
tat és l'actual estat de les autonomies, gairebé un de cada quatre és partidari de
la independència de Catalunya, un de cada deu aspira a un estat confederal,
només un 4% és partidari de l'estat federal i un 8% no respon a la pregunta. El
que cal accentuar d'aquestes xifres és l'elevat percentatge d'alts càrrecs que són
partidaris de la independència de Catalunya, i si es comparen amb les de la po-
blació de Catalunya, es pot veure com el percentatge d'alts càrrecs que estan a
54. Això és així perquè la pregunra sobre el model d'estat es va fer a les tres quartes parts dels
alts càrrecs (a cinquanta-una persones), ja que és una pregunra que en un principi no estava inclosa
en el qüestionari. El motiu de la seva absència va ser que es va considerar una pregunra de resposta
difícil i que, fins i tot, podria crear un cert malestar enrre els alts càrrecs, cosa que hauria pogut anar
en detrimenr de l'entrevista. Posteriormenr, a causa de l'èxit de resposta de les primeres entrevistes
i de la bona acceptació d'aquesr treball d'investigació pels alts càrrecs, hi va ser inclosa. No obstant
això, cal dir que la pregunta va ser difícil de formular i de respondre i que hi va haver molts alts càr-
recs que van recórrer a respostes ambigües, sobretot aquells que es van mostrar partidaris de la in-
dependència de Catalunya, als quals era difícil expressar-ho directament i sovint, abans d'explici-
tar-ho, recorrien a metàfores i eufemismes. Així doncs, els percentatges que presento a continuació
fan referència a aquells individus als quals es va fer la pregunta i no a la totalitat dels alts càrrecs. A
més, a l'hora de fer servir alguns creuarnenrs, també he tingut en compte a qui s'ha fet la pregunta i
si els creuarnents poden ser significatius. Així, en el principal creuament que he treballat, el de la fi-
liació política, hi ha els següents percentatges d'alts càrrecs als quals s'ha fet la pregunta:
Afiliats No afiliats CDC UDC
No 38% 27% 33% 50%
Sí 62% 73% 67% 50%
A més, es va fer la pregunra a tots els alts càrrecs dels departaments de la Presidència, d'Econo-
mia i Finances, de Cultura, de Política Territorial i Obres Públiques, de Treball, d'Indústria i
Energia i d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. A la resta de departaments són majoria aquells a qui no
se'ls va fer. I, finalment, pel que fa al senriment de pertinença, la pregunra es va fer a les tres quartes
parts dels tres grups (únicament català, més català que espanyol i tan català com espanyol).
Tot i que amb aquestes dades es pot considerar que les respostes obtingudes són molt significa-
tives, i per ser acurats amb l'anàlisi, aquesta pregunta no s'ha inclòs dins d'aquelles que em perme-
ten calibrar la dosi de nacionalisme. Malgrat això, considero que permet veure algunes tendències
relacionades amb aquesta dosi de nacionalisme.
184
favor d'una Caralunya independent és, fins i tot, superior al de la població ca-
talana.v
La distribució d'aquestes xifres segons la filiació política em permeten ela-
borar la taula següent:
Taula 42. Model d'estat ideal per a Catalunya segons la filiació política
dels alts càrrecs
CDC Noaf UDC Alts càrrecs
Estat de les autonomies 50,0% 57,9% 71,4% 54,9%
Independència 25,0% 31,6% .. 23,5%
Estat federal...................... 4,2% 5,3% 3,9%
Estat confederal 12,5% - 28,6% 9,8%
NS-NC 8,3% 5,3% 7,8%
n=24 n=19 n=7 n=51
Els percentatges més elevats són sempre els de l'estat de les autonomies, tot i
que aquest model d'estat és més preferit pels no afiliats i, sobretot, pels militants
d'Unió. Els no afiliats són, proporcionalment, els més independentistes, tot i
que tampoc és gens menyspreable la quarta part d'alts càrrecs afiliats a Con-
vergència que també expressen un sentiment independentista. I també cal des-
tacar el fet que cap alt càrrec militant d'Unió s'hagi manifestat partidari de la in-
dependència de Catalunya. En aquest sentit cal dir que allò que pensen els alts
càrrecs afiliats a CDC coincideix més amb el que pensen els electors de CiU, el
27% dels quals també són partidaris de la independència de Catalunya. 56
55. Segons dades de l'Enquesta polftica a Catalunya (abril del 1992) de l'Institut de Ciències Po-
lítiques i Socials, la població catalana creu que, respecte a l'Estat espanyol, Catalunya hauria de ser:
Una regió d'Espanya 18,8% Altres 0,6%
Una comunitat autònoma 44,7% NS 2,4%
Un estat d'una Espanya federal 12,2% NC 0,4%
Un estat independent d'Espanya 21,0%
56. Segons dades de l'Enquesta polftica a Catalunya de l'Institut de Ciències Polítiques i So-
cials (abril del 1992), els electors de CiU (record de vot de les eleccions autonòmiques del 15 de
març del 1992) consideren que respecte a l'Estat espanyol Catalunya hauria de ser:
Una regió d'Espanya 6,6% Altres 0,9%
Una comunitat autònoma 49,4% NS 2,1%
Un estat d'una Espanya federal 13,5% NC 0,3%
Un estat independent d'Espanya 27,2%
185
· ._----------------------------
Pel que fa a l'anàlisi dels departaments en els quals s'ha fet la pregunta a
tots els alts càrrecs, cal dir que on proporcionalment hi ha més alts càrrecs par-
tidaris de l'estat de les autonomies és en el Departament de Política Territorial
i Obres Públiques (el 75%) i en el de Treball (el 80%), on hi ha més partidaris
d'un estat confederal és en el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca
(la meitat) i on hi ha més partidaris de la independència de Catalunya és en el
Departament de la Presidència (gairebé la meitat) i en el de Cultura (el 75%).
Finalment, es pot veure com la majoria dels alts càrrecs que es consideren
únicament catalans estan a favor de la independència de Catalunya (el 44%) i
el 40%, a favor de l'actual estat de les autonomies. En canvi, no hi ha cap alt car-
rec que consideri més català que espanyol o tan català com espanyol que es ma-
nifesti partidari de la independència de Catalunya, sinó que el 80% dels pri-
mers i tots els segons pensen que el millor model d'estat és l'actual.
4.5. Percepció dels agents socials i polítics
Tot i que, per estudiar l'opinió que tenen els alts càrrecs sobre alguns actors
socials i polítics catalans, cal tenir present que en el moment de fer l'entrevista
s'estaven acostant les eleccions autonòmiques del març del 1992, penso que a
la majoria dels alts càrrecs no els va influir gaire aquesta conjuntura en les seves
respostes i que aquestes es poden considerar un bon indicador d'aquella opi-
nió. I si, a més, s'estudia la percepció que tenen els alts càrrecs sobre com in-
flueixen i com haurien d'influir determinats grups, cossos, institucions i càr-
recs polítics de l'Administració en el procés de presa de decisions a Catalunya,
es pot dibuixar l'esquema que tenen els alts càrrecs de com funciona i de com
hauria de funcionar el sistema polític català.
4.5.1. Grau de simpatia i antipatia per diversos partitspolítics i associacions
Per conèixer l'opinió que els alts càrrecs tenen de determinats partits polítics
i organitzacions, els vaig demanar que els puntuessin segons el grau de simpatia
o antipatia i seguint la puntuació tradicional de zero a deu: el zero és la nota més
baixa (és la màxima antipatia) i el deu és la nota més alta (és la màxima simpa-
tia). Tota aquella puntuació que no arriba al cinc expressa antipatia i tota aque-
lla que és de cinc o de més de cinc expressa simpatia (el cinc expressa la mínima
simpatia és un aprovat just-). Les organitzacions i els partits que van ser sot-
mesos a puntuació són, per aquest ordre, els següents: Confederació Espanyola
d'Organitzacions Empresarials (CEOE), Confederació Espanyola de la Petita i
186
Mitjana Empresa (CEPYME), Comissions Obreres (CCOO), Unió General de
Treballadors (UGn, Foment del Treball, Unió de Pagesos, Cambra de Co-
merç de Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit dels So-
cialistes de Catalunya (PSC), Convergència Democràtica de Catalunya (CDC),
Iniciativa per Catalunya (IC), Partit Popular (PP), Unió Democràtica de Cata-
lunya (UDC), Catalunya Lliure, Crida a la Solidaritat, Greenpeace, Opus Dei,
Front d'Alliberament Gai de Catalunya i Amnistia Internacional.
Per mirar de suavitzar la pregunta," a més de donar deu possibles respostes
--de OalO--, que permeten matisar més la resposta, vaig crear tres blocs d'orga-
nitzacions i els vaig col-locar en un ordre determinat: en primer lloc, les organitza-
cions econòmiques (un total de set); en segon lloc, els partits polítics (també un to-
tal de set), i, en tercer lloc, altres organitzacions (un total de cinc). Vaig posar les
organitzacions de tipus econòmic en primer lloc perquè vaig considerar que co-
mençar pels partits polítics o per altres organitzacions (com l'Opus Dei o el Front
d'Alliberament Gai) hauria estat contraproduent i potser hauria rebut, d'en-
trada, més negatives de resposta a tota la pregunta. Dins de les organitzacions
econòmiques, primer vaig col-locar les principals organitzacions empresarials
(CEOE i CEPYME) i de treballadors (CCOO i UGT) que actuen en tot el
territori espanyol, i posteriorment d'altres organitzacions que actuen a Cata-
lunya i que vaig considerar importants (l'organització patronal més impor-
tant de Catalunya, Foment del Treball; el principal sindicat del camp, amb
forta tradició a Catalunya, Unió de Pagesos, i la Cambra de Comerç, Indús-
tria i Navegació de Barcelona). Posteriorment, vaig començar pels diversos
partits polítics presents en el Parlament de Catalunya. Dins d'aquests vaig
col-locar en primer lloc ERC, ja que aquest és un partit que, per la claredat
del seu missatge principal, pot ser més fàcil de puntuar. Després el PSC, el
partit de l'oposició a Catalunya. En tercer lloc, CDC, un altre partit fàcil de
puntuar a priori. Després de CDC, no vaig voler posar UDC per evitar el
mimetisme en la resposta, i vaig posar abans IC i el PP, que són dos partits
que, després de puntuar el PSC, no costa gaire de puntuar. I l'últim dels par-
tits parlamentaris és Unió. Finalment, vaig voler introduir un partit extra-
parlamentari, i vaig optar per un partit -Catalunya Lliure- independen-
tista, radical, militarista, explícitament partidari de la lluita armada i ela-
57. Aquesta pregunta, que va set l'última de l'entrevista, va ser la més difícil del qüestionari i la
que més va incomodar els alts càrrecs. Demanar a un alt càrrec de l'Administració el seu sentiment
de simpatia o antipatia cap a organitzacions i partits polítics que constantment surten en els mit-
jans de comunicació i que són actors socials amb els quals sovint ha de negociat, no és fàcil, i sobre-
tot és difícil aconseguir un nivell alt de respostes. No obstant això, només hi va haver tres persones
que van refusar de respondre tota la pregunta.
187
_ _ _-----
rament pròxim al grup terrorista Terra Lliure, el qual, en un principi, pot sem-
blar fàcil de puntuar, però del qual pot ser interessant veure el matís de la res-
posta. Finalment, a l'últim bloc vaig col-locar associacions socials reivindicatives
i altres tipus d'associacions importants a Catalunya. La primera és la Crida a la
Solidaritat, una associació catalanista que ha tingut una relació d'amor-odi amb
l'Administració catalana i que vaig considerar que podia donar cenes pistes a
l'hora de trobar el perfil catalanista dels alts càrrecs. La segona és Greenpeace,
amb la qual vaig pensar que podria donar una pinzellada ecologista al perfil dels
alts càrrecs i alhora eixugar el dèficit d'un vessant, l'ecologista, poc tractat en el
qüestionari. Després hi ha l'Opus Dei,58 que, sens dubte, en principi, sembla
Taula 43. Puntuació dels principals partits polítics i organitzacions se-

gons el grau de simpatia (mitjanes)"
CDC Noaf UDC Alts càrrecs
CEOE 5,6 5,6 5,7 5,6

CEPYME 5,6 5,2 5,5 5,5
ceGO 5,2 5,3 4,5 5,0
UGT 4,4 4,6 4,2 4,4
Foment del Treball 4,6 5,2 4,8 4,8
Unió de Pagesos 5,7 5,6 5,3 5,6
Cambra de Comerç (BCN) 6,1 6,1 6,1 6,1
ERC 5,5 4,9 5,4 5,3
PSC 4,6 4,7 4,6 4,7
CDC 8,2 7,3 7,6 7,8
IC 5,3 5,0 5,1 5,1
pp 3,2 3,6 3,6 3,4
UDC 6,7 5,5 9,0 7,0
Catalunya Lliure 3,8 2,3 2,9 3,1
Crida a la Solidaritat 5,0 2,8 3,6 4,0
Greenpeace 6,1 5,8 6,5 6,1
Opus Dei 2,3 3,2 2,7 2,7
Front d'Alliberament Gai 3,3 3,3 2,7 3,2
Amnistia Internacional 6,8 6,7 7,3 6,8
* En negreta, les puntuacions mitjanes que mostren més antipatia que simpatia (els "suspensos").
58. Com diu Carlos Moya, l'Opus Dei, fundat el 1928 per José María Escrivà de Balaguer, ha
estat durant molts anys una font de proveïment d'elits polítiques (Moya, C. Señas de Leviatan. Ma-
drid: Alianza, 1984, pàg. 135).
188
l'organització més difícil de puntuar pel seu hermetisme, per la presència d'al-
guns dels seus membres en càrrecs destacats dins del partit democratacristià i per
la bona relació d'alguns polítics destacats de Convergència amb aquesta institu-
ció religiosa. Després de l'Opus Dei hi ha una altra associació que bàsicament
reivindica els drets dels homosexuals: el Front d'Alliberament Gai de Catalunya.
Finalment, per acabar la pregunta amb la suavitat inicial vaig optar per introduir
una associació molt coneguda, en principi fàcil de puntuar i que gaudeix d'una
notable simpatia entre molts demòcrates: Amnistia Internacional.
Abans d'analitzar els resultats, cal presentar les taules amb les puntuacions
mitjanes obtingudes per cadascuna de les organitzacions. En la primera taula
(taula 43) hi ha les puntuacions mitjanes globals dels alts càrrecs i segons la seva
filiació política. I en la segona (taula 44), les mateixes puntuacions posades per
ordre de més a menys punuació.
Taula 44. Relació dels principals partits polítics i organitzacions segons

l'ordre de més a menys simpatia
Alts càrrecs No afiliats
1: CDC 7,8 1: COC 7,3

2:UDC 7,0 2: Amnistia Internacional 6,7
3: Amnistia Internacional ......... 6,8 3: Cambra de Comerç (BCN) .. 6,1
4: Cambra de Comerç (BCN) .. 6,1 4: Greenpeace 5,8
Greenpeace 6,1 5: CEOE 5,6
5: CEOE 5,6 Unió de Pagesos 5,6
Unió de Pagesos 5,6 6: UOC 5,5
6: CEPYME 5,5 7: ceGo 5,3
7: ERC 5,3 8: CEPYME 5,2
8:IC S,1 Foment del Treball 5,2
9: CeGO 5,0 9:IC 5,O
10: Foment del Treball 4,8 10: ERC 4,9
11:PSC 4,7 11:PSC 4,7
12: UGT 4,4 12: UGT 4,6
13: Crida a la Solidaritat 4,0 13: PP 3,6
14: PP 3,4 14: Front d'Alliberament Gai 3,3
15: Front d'Alliberament Gai 3,2 15: Opus Dei 3,2
16: Catalunya Lliure 3,1 16: Crida a la Solidaritat 2,8
17: Opus Dei 2,7 17: Catalunya Lliure 2,3
189
Afiliats a CDC Afiliats a UDC
1: COC 8,2 1:UDC 9,Q

2: Amnistia Internacional 6,8 2: COC 7,6
3:UDC 6,7 3: Amnistia Internacional 7,3
4: Cambra de Comerç (BCN) .. 6,1 4: Greenpeace 6,5
Greenpeace 6,1 5: Cambra de Comerç (BCN) .. 6,1
5: Unió de Pagesos 5,7 6: CEOE 5,7
6: CEOE 5,6 7: CEPYME 5,5
CEPYME .0.00.0 • • • • • • • 0.0 ••••• 0.00.0 5,6 8: ERC 5,4
7: ERC 5,5 9: Unió de Pagesos 5,3
8:IC 5,3 10:IC 5,1
9: CeGO 5,2 11: Foment del Treball 4,8
10: Crida a la Solidaritat 5,0 12:PSC 4,6
11: Foment del Treball 4,6 13: CCOO 4,5
PSC .0.00.0 • • • • • • • • 0.0 •• 0.0 •• 0.0 •• 0.0 •••• 4,6 14: UeT 4,2
12: UGT 4,4 15: Crida a la Solidaritat 3,6
13: Catalunya Lliure 3,8 pp 3,6
14: Front d'Alliberament Gai 3,3 16: Catalunya Lliure 2,9
15: PP 3,2 17: Front d'Alliberament Gai 2,7
16: Opus Dei 2,3 Opus Dei 2,7
4.5.1.1. Grau de simpatia i antipatia per les organitzacions econòmiques
Començant pels resultats obtinguts per les organitzacions econòmiques, es

pot veure com, en general, les organitzacions que defensen els treballadors ob-
tenen una puntuació més baixa que les que defensen els empresaris. A aquesta
afirmació hi ha dues excepcions: la del sindicat del camp Unió de Pagesos, que
obté una puntuació més elevada que la dels altres sindicats, i la de la patronal
catalana Foment del Treball, que obté una puntuació baixa. De totes les orga-
nitzacions de tipus econòmic, la que surt més ben puntuada és la Cambra de
Comerç de Barcelona i la més mal puntuada, la Unió General de Treballadors.
La UGT i Foment del Treball són les dues úniques organitzacions econòmi-
ques que tenen una mitjana global inferior a cinc, és a dir, les úniques per les
quals els alts càrrecs mostren més antipatia que simpatia.
Els motius de la mala puntuació que obté la UGT cal buscar-los, en primer
lloc, en el fet de ser una organització que defensa els treballadors, les quals com
190
acabo de dir, no obtenen puntuacions gaire altes, i, en segon lloc, en el fet de
ser un sindicat pròxim als socialistes, els quals durant molts anys han estat el
principal enemic polític de la coalició CiU. El sindicat CCOO, en canvi, gau-
deix de més simpatia entre els alts càrrecs, tot i que la mitjana global arriba just
al cinc. Aquest sindicat, segons els alts càrrecs, té una activitat política més po-
sitiva i és més catalanista, la qual cosa fa que la seva puntuació superi la de la
UGT.59 I pel que fa a la filiació política dels alts càrrecs, es pot veure com les
pitjors puntuacions cap als sindicats les donen els que militen a Unió De-
mocràtica i les millors, els que no estan afiliats a cap partit. Finalment, els de-
partaments que millor puntuen els sindicats són el de Governació i el de Sani-
tat i Seguretat Social (el de Benestar Social mostra certa simpatia per CCOO
però no, en canvi, per la UGT), i els que pitjor els puntuen són el d'Ensenya-
ment i, com a dada més significativa, el de Treball.
Un cas a part és la Unió de Pagesos, que gaudeix de més simpatia entre els
alts càrrecs. Ja s'ha vist que aproximadament un 10% dels alts càrrecs són fills
de pagesos i que els alts càrrecs que més procedeixen de famílies pageses són, en
primer lloc, els convergents i, en segon lloc, els no afiliats, mentre que de de-
mocratacristians no n'hi ha cap. Aquesta procedència familiar podria ser una
de les explicacions del fet que siguin els convergents els que més simpaties mos-
tren per la Unió de Pagesos i que els democratacristians siguin els que menys en
mostren. I entre els diversos departaments s'observa com n'hi ha dos que desta-
quen: el de Comerç, Consum i Turisme, que és el que hi dóna una puntuació
mitjana més baixa (és l'únic departament on aquest sindicat obté una puntua-
ció mitjana per sota del 5), i el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, que és el que
hi dóna una puntuació més alta (6,5), la qual cosa cal destacar, si tenim en
compte que és el departament que té més relacions amb la Unió de Pagesos.
En general, com s'ha vist, les organitzacions que defensen els empresaris
obtenen una puntuació més alta que els sindicats, i, entre aquestes, les patro-
nals CEOE (creada el 1977) i CEPYME (integrada a la CEOE des del 1980)
gaudeixen de més simpatia que la patronal Foment del Treball (que també
forma part de la CEOE i que és la seva organització territorial més influentl.?"
59. Segons dades de l'Enquesta política a Catalunya, de l'Institut de Ciències Polítiques i Socials
(abril del 1992), mentre que la població catalana se sent més pròxima al sindicat CCOO (16,5%) que
a la UGT (I 2,4%), els electors de CiU (record de vot de les eleccions autonòmiques del 15 de març
del 1992) se senten més pròxims a la UGT (I 3,5%) que a CCOO (I 0,2%), tot i que en uns i alnes
predominen els que no se senten pròxims a cap dels dos (56, I % i 58,4%, respectivament).
60. La CEPYME i Foment del Treball, juntament amb CONFEMETAL, són, atenent al nom-
bre d'afiliats i al nombre de vocals a l'Assemblea, les federacions més importants dins de la CEOE (Rij-
nen, H. "La CEOE como organización". A: Papeles de Economia: 1985, núm. 22, pàg. 116 i 118).
191
La CEOE i la CEPYME obtenen unes puntuacions molt similars, tot i que
aquesta última gaudeix de menys simpatia (mentre que no hi ha cap departa-
ment en el qual la puntuació mitjana de la CEOE siguin inferior al cinc, en el cas
de la CEPYME n'hi ha dos que, com ara veurem, hi mostren un cert grau d'anti-
patia). Així com en el cas dels sindicats eren els alts càrrecs no afiliats els que els
donaven una puntuació més alta, amb la patronal passa just al contrari: són
aquells que esran afiliats els que millor la puntuen. I entre alts càrrecs conver-
gents i democratacristians, els primers puntuen millor que els segons la
CEPYME, i els segons donen millor puntuació que els primers a la CEOE. Els
tres departaments que pitjor puntuen les patronals són el d'Economia i Finan-
ces, el de Cultura i el de Sanitat i Seguretat Social (aquest últim és, com s'ha vist,
un dels que millor puntuen els sindicats), i els que millor les puntuen són: en el
cas de la CEOE, Medi Ambient, Governació, Política Territorial i Obres Públi-
ques i Comerç, Consum i Turisme, i, en el cas de la CEPYME, també Medi
Ambient, Ensenyament, Justícia i Agricultura, Ramaderia i Pesca. Finalment,
cal destacar el cas del Departament de Treball, ja que, si bé mostra cena simpatia
per la patronal CEOE (5,6), mostra, en canvi, certa antipatia per la CEPYME
(una mitjana de 4,8, que fa que, juntament amb el departament de Cultura, si-
gui l'únic en el qual la CEPYME obté una puntuació mitjana per sota delS).
De sorprenent es podria qualificar la puntuació que els alts càrrecs de l'Ad-
ministració donen a Foment del Treball. La mitjana total ,
dels alts càrrecs (4,8)
expressa una certa antipatia per aquesta organització. Es, com s'ha dit, l'orga-
nització de tipus econòmic més mal puntuada després de la UGT, la qual cosa
vol dir que les patronals CEOE i CEPYME, i, fins i tot, CCOO, són més ben
vistes que Foment del Treball. Això es pot considerar sorprenent si tenim en
compte que cap dels dos partits que estan coalitzats en el Govern català es pot
considerar d'esquerres, que hi ha bones relacions entre el Govern català i els
empresaris catalans, que en els quadres d'ambdós partits hi ha molts empresa-
ris, que, com s'ha vist, hi ha un percentatge bastant elevat d'alts càrrecs de l'Ad-
ministració catalana que són fills d'empresaris i que, com veurem, també n'hi
ha molts que abans d'entrar a l'Administració han estat relacionats amb el món
de l'empresa. No obstant això, entre CiU i Foment del Treball no hi ha hagut
mai bones relacions.?' i les puntuacions dels alts càrrecs ho confirmen, ja que hi
ha la voluntat de la majoria d'alts càrrecs de mostrar un cert rebuig a la direcció
61. Com assenyalen Manuel Ludevid i Ricard Serlavós: « la trayectoria histórica de Fomento no
es nacionalista. Bien al contrario, desd« su fimdación, su idearia, que hoy denominariamos "españo-
lista '; es de vocación española», [...] « En la actualidad, Fomento mantiene, con matices. esta trayectoria
histórica. La experiència de! primer Gobierno de Pujol es una elocuente muestra de un choque de dos
192
de Foment del Treball (en el moment de fer les entrevistes, encapçalada per Al-
fredo Molinas). També cal destacar que, mentre que els alts càrrecs que estan
afiliats puntuen millor les patronals CEOE i CEPYME que els no afiliats, en el
cas de Foment del Treball passa just al contrari: els no afiliats li atorguen una
puntuació amb una mitjana que està per sobre del 5 i els afiliats, sobretot els
convergents, li atorguen una puntuació amb una mitjana que indica un cert
grau d'antipatia (menys de 5) per aquesta organització. La meitat dels departa-
ments de l'Administració catalana hi mostren una lleugera simpatia (mitjana
de 5 o d'una mica més) i l'altra meitat, una lleugera antipatia (mitjana inferior
a 5). El que més antipatia expressa per Foment del Treball és el Departament
de Cultura (amb una mitjana de 3,5) i el que hi mostra més simpatia és el De-
partament de Medi Ambient (amb una mitjana de 5,7), el qual, com acabem
de veure, també és el que dóna una puntuació més alta a la CEOE i a la
CEPYME. I pel que fa al Departament de Treball, cal dir que és un dels que
mostra més antipatia per la patronal catalana (amb una mitjana de 4,4).
D'aquest primer bloc, només em queda analitzar-ne la puntuació atorgada a
la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Com ja s'ha dit, és
l'organització econòmica amb una puntuació més alta i no es pot percebre cap
diferència entre els alts càrrecs segons la seva filiació política, ja que en tots la mit-
jana és d'un 6,1. Si de la mala puntuació que obté Foment del Treball se'n des-
prèn que la direcció actual no és vista de bon ull per l'actual Govern de la Genera-
litat, de la puntuació que obté la Cambra de Comerç de Barcelona se'n desprèn
que la direcció actual té el suport de l'alta Administració catalana.f En tots els
concepciones muy distintas de ÚJ que debe ser la autonomia de Catalunya. [...] Para Fomento, la auto-
nomia es mera aescentralizacion y, todauia, con reseruas, puesto que bay que evitar la ruptura de! mer-
cada. Para ÚJs nacionalistas se trata de crear, a través de la autonomia, una sociedad con conciencia de si
misma, diferenciada; y para ello espreciso dar respuestas "catalanas" a los principales retos politicos, eco-
nómicosy sociales que tiene planteados elpaís. [...] Los intentos de la Consejeria de Trabajo de la Gene-
ralitat de crear las bases, aunque timidas, de un marco autonomo tÚ relaciones laborales, y la cerrada
oposición de Fomento a talproyecto ilustran de forma clara ÚJ que decimos- (Ludevid, M.; Serlavós, R.
"El Fomento del Trabajo Nacional". A: Papeles de Economia. 1985, núm. 22, pàg. 137-138).
62. En les eleccions a la presidència de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Bace-
lona de l'abril del 1991 hi va haver dos candidats: Antoni Negre i Joan Gaspan. Malgrat l'explici-
tada imparcialitat del Govern de la Generalitat de Catalunya (el qual va intentar negociar una can-
didatura de consens), a l'hora de donar suport a un dels dos candidats, l'equip d'Antoni Negre es
va considerar molt més pròxim a l'executiu català (El Pals, 10 d'abril de 1991 -edició de Cara-
lunya-, pàg. 59; El País, 11 d'abril de 1991 -edició de Catalunya-, pàg. 53; El País, 12 d'abril
de 1991 -edició de Catalunya-, pàg. 50). No obstant això, les relacions entre el Govern català i
la direcció de la Cambra de Comerç es van refredar a causa de les divergències entre uns i altres a
l'hora de buscar un nou recinte per situar la Fira de Barcelona (El País, 12 de març de 1992 -edi-
ció de Catalunya-, pàg. 22; El País, 21 de maig de 1992 -edició de Catalunya-, pàg. 26).
193
Quadre 6. Puntuació donada a les organitzacions econòmiques segons la
ubicació dels alts càrrecs en l'eix esquerra-dreta
Esquerra Dreta
+ 78% 90%
CEOE - 17% 3%
,
• 5% 7%
+ 76% 76%
CEPYME - 17% 14%
,
• 7% 10%
+ 61 % 72%
Foment del Treball - 34% 21 %
,
• 5% 7%
+ 88% 93%
Cambra de Comerç - 7% -
(BCN) ,
• 5% 7%
+ 81% 62%
Unió de Pagesos - 12% 14%
,
• 7% 24%
+ 71% 48%
CCOO - 27% 45%
,
• 2% 7%
+ 49% 34%
UGT - 49% 59%
,
• 2% 7%
n=41 n=29
Esquerra: alts càrrecs que en l'eix esquerra-dreta s'auroubiquen en les posicions 3, 4 i 5.
Dreta: alts càrrecs que en l'eix esquerra-dreta s'auroubiquen en les posicions 6, 7, 8 i 9.
+ : puntuació de 5 o més (simpatia).
- : puntuació de menys de 5 (antipatia).
?: NS-NC.
194
departaments de l'Administració hi ha una mitjana superior a 5, però n'hi ha
un on gairebé arriba al 8: el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (7,8).
Finalment, per acabar l'anàlisi d'aquest primer bloc de les organitzacions
econòmiques, cal dir que es pot percebre una relació entre l'autoubicació dels alts
càrrecs en l'eix esquerra-dreta i la punruació a aquestes organitzacions, en el sentit
que aquells alts càrrecs que se situen en posicions més esquerranes (3, 4 i 5) tendei-
xen a puntuar pitjor les organitzacions empresarials que els que se situen en posi-
cions més dretanes, i que aquells que se situen en posicions més dretanes (6,7, 8 i 9)
tendeixen a puntuar pitjor els sindicats que els que es consideren més d'esquerres. A
més, es pot veure com els que se situen a la dreta de l'eix tendeixen més a no voler
expressar la seva opinió sobre el grau de simpatia o antipatia per aquest tipus d'orga-
nitzacions. En el quadre següent queden reflectides clarament aquestes tendències:
4.5.1.2. Grau de simpatia i antipatia pels partits polítics
El segon bloc fa referència als partits catalans amb representació al Parla-

ment de Catalunya, més un partit radical extraparlamentari. Començaré l'anà-
lisi de les puntuacions amb les que han rebut els dos partits que estan coalitzats
en el Govern català. Convergència Democràtica de Catalunya és, de les dinou
organitzacions objecte de puntuació, la que obté la millor (amb una puntuació
mitjana de 7,8) i, en segon lloc, hi ha Unió Democràtica de Catalunya (amb
una puntuació mitjana de 7). Malgrat tot, un 1% dels alts càrrecs de l'Admi-
nistració catalana mostren certa antipatia per Convergència (puntuació infe-
rior a 5) i un 8% expressen certa antipatia pel partit democratacristià.
Pel que fa a la filiació política dels alts càrrecs, els no afiliats donen una
puntuació mitjana d'un 7,3 a CDC (és el partit o l'organització més ben pun-
tuada) i d'un 5,5 a UDC (hi ha cinc organirzacions'" més ben puntuades que el
partit democratacristià i la seva puntuació només és mig punt superior a la
puntuació mitjana d'Iniciativa per Catalunya, que és d'un 5). D'altra banda,
mentre que només un 4% dels no afiliats puntuen CDC per sota del 5, en el
cas d'U nió aquesta mateixa puntuació la trobem en el 15% dels no afiliats. Així
doncs, els alts càrrecs «independents» de l'Administració catalana, que cal re-
cordar que trobem majoritàriament en departaments assignats a CDC, tendei-
xen a tenir més simpatia per Convergència que per Unió i, per tant, se senten
més pròxims al partit de Jordi Pujol. 64 Són «independents» però no neutrals.
63. Amnistia Internacional, Cambra de Comerç, Greenpeace, CEOE i Unió de Pagesos.

64. El 46% dels alts càrrecs no afiliats puntuen de la mateixa manera Convergència que Unió,
el 42% puntuen millor Convergència, el 4% puntuen millor Unió i el 8% no responen.
195
Com és lògic, els alts càrrecs que pertanyen a COC puntuen millor el seu
partit que els que pertanyen a Unió, i els que són membres d'Unió puntuen
millor al seu partit que els convergents. Però es pot anar més enllà d'aquesta
lògica si s'observa com els democratacristians són més benevolents que els
convergents a l'hora de puntuar el partit soci de la coalició. Efectivament,
mentre que la puntuació mitjana que els alts càrrecs democratacristians donen
a CDC és d'un 7,6, la que els alts càrrecs convergents donen a UOC és d'un
6,7 (una diferència de gairebé un punt), i mentre que un 6% dels convergents
puntuen Unió per sota de 5 (és a dir, mostren un cert grau d'antipatia per
aquest partit), de democratacristians que puntuïn CDC per sota de 5 no n'hi
ha cap. També cal destacar que els democratacristians puntuen molt millor el
seu partit (una puntuació mitjana de 9) que els convergents el seu (una pun-
tuació mitjana de 8,2) i que gairebé un de cada cinc convergents i gairebé la
meitat dels democratacristians atorguen la màxima nota als seus respectius
partits (un 10). És a dir, els alts càrrecs militants d'Unió tenen més simpatia
per Convergència que els alts càrrecs convergents per Unió, i els democrata-
cristians, que com s'ha vist són més militants i més influents dins del seu par-
tit que els convergents dins del seu, també tenen més simpatia i, per tant, més
sintonia amb el partit a què pertanyen que els afiliats a Convergència amb el
•
seu partit.
Finalment, si es fa l'anàlisi per departaments, s'observa que els quatre que
millor puntuen Convergència són el de Medi Ambient (8,7); el d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca (8,5); el de Governació (8,5), i el de Comerç, Consum i Tu-
risme (8,3), dels quals cal destacar el primer, pel fet que és l'únic departament
amb un conseller no afiliat, i l'últim, pel fet de ser un departament assignat a
Unió Democràtica. Els quatre departaments que millor puntuen el partit de-
rnocratacrisrà són el de Comerç, Consum i Turisme (9); el de Treball (8,8); el
de Justícia (7,8), i el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (7,8), entre els quals hi
ha els tres assignats a Unió. Els que pitjor puntuen CDC, tot i que les mitjanes
són força elevades, són el d'Indústria i Energia (7) i el de Treball (7), i els que
pitjor puntuen UOC són el d'Indústria i Energia (6) i el d'Ensenyament (6).
La puntuació que els alts càrrecs han donat a la resta de partits amb repre-
sentació parlamentària ha situat ERC com el partit més ben puntuat, seguit
d'IC, del PSC i del PP. Aquest posicionament dels partits segons la puntuació
mitjana aconseguida, em fa pensar que el criteri que fan servir els alts càrrecs a
l'hora d'expressar les seves simpaties per aquests partits és l'eix nacional i no
l'eix esquerra-dreta: aquells partits que són més nacionalistes o més catalanistes
estan més ben puntuats que aquells que ho són menys. Els dos partits que es
consideren més catalanistes que espanyolistes (ERC i IC) obtenen una puntua-
196
ció mitjana general que sobrepassa la barrera del 5 -s'hi expressa una certa
simpatia-, mentre que els que es consideren més espanyolistes que catalanis-
tes (PSC i PP) obtenen una puntuació mitjana general que no arriba al 5 -s' hi
expressa una certa antipatia. Deixant de banda les puntuacions mitjanes, hi ha
més alts càrrecs que expressen simpatia per ERC, rc i el PSC que no pas que hi
expressen antipatia, mentre que això no passa, en canvi, amb el PP. Efectiva-
ment, gairebé les tres quartes parts dels alts càrrecs reconeixen la seva simpatia
(puntuació de 5 o més) per ERC; el 70%, per rc, i poc més de la meitat, pel
PSe. En canvi, només aproximadament un de cada quatre expressa una certa
simpatia pel PP.65 El PP és, doncs, el partit amb representació parlamentària
que gaudeix de menys simpatia entre els alts càrrecs.
El Departament de Governació és el que té les puntuacions mitjanes més
elevades en tots els partits. En canvi, els departaments de Cultura, de la Pre-
sidència i de Benestar Social, que són els tres departaments on hi ha els percen-
tatges més elevats d'alts càrrecs que se senten únicament catalans i d'alts càrrecs
que consideren que el model d'estat ideal per a Catalunya és la seva inde-
pendència, són els que pitjor puntuen el PSC i el PP. Finalment, el departa-
ment d'Ensenyament és el que pitjor puntua ERC, i el de Medi Ambient (que,
com s'ha vist, és el que dóna una millor puntuació a les organitzacions empre-
sarials) és el que pitjor puntua re.
Pel que fa a Catalunya Lliure, l'únic partit extraparlamentari que havien de
puntuar els alts càrrecs, cal dir que la puntuació mitjana ens mostra clarament
una notable antipatia per aquest partit. No obstant això, cal qualificar de percen-
tatge molt elevat el 20% d'alts càrrecs que li atorguen una puntuació de 5 o més,
és a dir, que mostren simpatia per aquest partit radical. Mentre que només hi ha
un alt càrrec no afiliat que dóna una puntuació que indiqui simpatia per Cata-
lunya Lliure, en els democratacristians
,
aquest percentage puja fins al 14% i en els
convergents, fins al 36%. Es evident que són els convergents els que fan pujar la
puntuació mitjana global, ja que, sorprenentment, un de cada tres alts càrrecs de
l'Administració de la Generalitat de Catalunya afiliats a CDC mostren simpatia
per Catalunya Lliure, que és un partit que explícitament es manifesta partidari de
la lluita armada per aconseguir la independència de Catalunya. La puntuació
mitjana que Catalunya Lliure assoleix entre els alts càrrecs convergents és, fins i
tot, superior que la del PP, que és un partit amb representació parlamentària a
Catalunya i el principal partit de l'oposició a Espanya.
65. Aquests petcentatges canvien si dividim els alts càrrecs segons la seva filiació política. Així,
en els convetgents hi trobem els percentatges més alts d'expressió de simpatia per aquests partits i
en els no afiliats, els més baixos.
197
4.5.1.3. Grau de simpatia i antipatia per altres organitzacions
El tercer i últim bloc és el referent a altres tipus d'organitzacions, on predo-

minen les associacions de reivindicació social. De les cinc organitzacions, n'hi
ha dues -Amnistia Internacional i Greenpeace- que obtenen una puntuació
mitjana global de més d'un 5 (simpatia) i n'hi ha tres que no arriben al 5 (anti-
patia) -la Crida a la Solidaritat, el Front d'Alliberament Gai i l'Opus Dei.
Començant per les dues primeres, cal dir que Amnistia Internacional és,
després dels dos partits que formen coalició en el Govern català, l'organització
més ben puntuada pels alts càrrecs i que Greenpeace se situa just després d'Am-
nistia Internacional, amb la mateixa puntuació mitjana que la Cambra de Co-
merç de Barcelona. Només un 5% dels alts càrrecs explicita un certa antipatia
per Amnistia Internacional, mentre que, en el cas de l'organització ecologista
Greenpeace, el percentatge d'alts càrrecs que la puntuen per sota del 5 és d'un
17%. Amb aquestes xifres es pot dir que Greenpeace i, molt més, Amnistia In-
ternacional gaudeixen d'una considerable simpatia entre els alts càrrecs de
l'Administració catalana, sobretot per part dels alts càrrecs democratacristians,
que són els que més simpatia tenen per aquestes dues organitzacions. Pel que fa
a l'anàlisi per departaments, el que millor puntua Amnistia Internacional i
Greenpeace és el de Comerç, Consum i Turisme (amb una puntuació mitjana
de 8 i de 7,8, respectivament). Les puntuacions més baixes les trobem, en el cas
d'Amnistia Internacional, en el Departament de Governació (amb una pun-
tuació mitjana de 6,1) i, en el cas de Greenpeace, en el de Política Territorial i
Obres Públiques (amb una puntuació mitjana de 4,7, és a dir, que expressa una
certa antipatia).
De les tres organitzacions que obtenen una mitjana global inferior a 5, la
més ben puntuada és la Crida a la Solidaritat. Els que pitjor puntuen a la Crida
són els alts càrrecs no afiliats (amb una mitjana de 2,8) i els democratacristians
(amb una mitjana de 3,6), i els que millor la puntuen són els convergents, ja
que la seva mitjana global, fins i tot arriba a expressar el mínim nivell de simpa-
tia (un 5). Hi ha dos departaments que destaquen per la gran antipatia que te-
nen per la Crida: el de Treball (1,2) i el de Medi Ambient (1,7), i només hi ha
quatre departaments que mostrin certa simpatia per aquesta organització (amb
una puntuació mitjana de 5 o més): Benestar Social (5,6), Governació (5,3),
Justícia (5) i Agricultura, Ramaderia i Pesca (5).
Les puntuacions que els alts càrrecs donen al Front d'Alliberament Gai
de Catalunya em permeten concloure que el moviment gai no gaudeix de
gaire simpatia entre els càrrecs de designació política de l'Administració ca-
talana. Són els democratacristians els que més antipatia tenen per aquesta
198
organització (només un 14% opta per atorgar-li un 5 i la resta la puntua per
sota). No hi ha cap departament amb una puntuació mitjana superior al 5, i
els dos que més s'hi acosten i que, per tant, millor puntuen el Front d'Alli-
berament Gai són el de Cultura (4,3) i el de la Presidència (4,1). A l'altre ex-
trem tenim els departaments d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (1), i de Tre-
ball (1,5).
Finalment, les puntuacions que els alts càrrecs donen a l'Opus Dei no
només demostren que aquesta organització no ha penetrat dins de l'Admi-
nistració catalana sinó que, a més, tret d'alguna excepció, hi ha un clar i abso-
lut rebuig dels alts càrrecs de l'Administració a aquesta institució religiosa.
De les dinou organitzacions objecte de puntuació, l'Opus Dei és la més mal
puntuada de totes, amb una mitjana d'un 2,7 i amb gairebé un de cada qua-
tre alts càrrecs que la puntua amb un zero. Els alts càrrecs convergents són els
més antiopusdeistes (amb una puntuació mitjana de 2,3) i els que no estan
afiliats, els que ho són menys (tot i que la puntuació mitjana és d'un 3,2) i els
únics que, en general, encara puntuen pitjor altres organitzacions (la Crida i
Catalunya Lliure). Pel que fa als alts càrrecs democratacristians, els quals te-
nen destacats líders del partit que són membres de l'Opus Dei, cal dir que la
puntuació mitjana, d'un 2,7, expressa una gran antipatia per aquesta institu-
ció religiosa, que se situa com l'organització més mal puntuada pels alts càr-
recs militants d'Unió juntament amb el Front d'Alliberament Gai, que obté
la mateixa mitjana que l'Opus. Hi ha un departament que destaca per sobre
dels altres pel fet de ser l'únic on la puntuació mitjana supera el 5 (en la resta
de departaments sempre és inferior a 4), és a dir, l'únic departament on, glo-
balment, s'expressa simpatia per l'Opus Dei: el de Comerç, Consum i Tu-
risme (5,3).66
Com s'ha vist, en la puntuació donada a les organitzacions de tipus econò-
mic, es podia percebre una relació entre l'autoubicació dels alts càrrecs en l'eix
esquerra-dreta i aquesta puntuació, i en la puntuació feta als partits polítics, en
canvi, el criteri aplicat pels alts càrrecs per expressar les seves simpaties o antipa-
ties era el de l'eix nacional, i no el de l'eix esquerra-dreta. Doncs bé, a l'hora de
puntuar les organitzacions situades en aquest tercer bloc, també es pot establir
una relació entre l'autoubicació dels alts càrrecs en l'eix esquerra-dreta i la pun-
tuació donada. Així, els que s'autoubiquen en posicions més esquerranes (3, 4 i
5) puntuen millor Amnistia Internacional, Greenpeace, la Crida a la Solidari-
tat i el Front d'Alliberament Gai que els que se situen en posicions més dreta-
66. El Departament de Comerç, Consum i Turisme també destaca pel fet de ser l'únic depar-
tament comandat per un conseller membre de l'Opus Dei: el conseller Alegre.
199
nes (6, 7, 8 i 9). En canvi, l'única que està més ben puntuada per aquests últims
---<els alts càrrecs que se situen a la dreta- és l'Opus Dei. En el quadre següent
es pot comprovar aquesta relació.
Quadre 7. Puntuació donada a altres organitzacions segons la ubicació
dels alts càrrecs en l'eix esquerra-dreta
Esquerra Dreta
+ 93% 90%
Amnistia - 5% 3%
Internacional
,
• 2% 7%
+ 78% 72%
Greenpeace - 15% 21%

,
• 7% 7%
+ 42% 35%
Crida a la - 51% 55%
Solidaritat
,
, 7% 10%
+ 32% 24%
Front - 58% 66%
d'Alliberament Gai
,
• 10% 10%
+ 15% 21%
Opus Dei - 73% 69%

,
, 12% 10%
n=41 n=29
Esquerra: alts càrrecs que en l'eix esquerra-dreta s'autoubiquen en les posicions 3. 4 i 5.

Dreta: alrs càrrecs que en l'eix esquerra-dreta s'auroubiquen en les posicions 6. 7. 8 i 9.
+ : puntuació de 5 o més (simpatia).
-: puntuació de menys de 5 (antipatia).
?: NS-NC.
200
Per acabar aquesta anàlisi del grau de simpatia i antipatia per diversos par-
tits i organitzacions, cal reiterar l'alt nivell de resposta aconseguit en aquesta
pregunta, que a priori semblava difícil. Com ja s'ha dit, només hi ha tres alts
càrrecs que van refusar de respondre tota la pregunta, entre els quals no n'hi ha
cap d'afiliat. Però, a més, hi ha organitzacions amb un percentatge més alt de
manca de resposta que altres (taula 45), la qual cosa permet calibrar la dificultat
(sigui pels motius que sigui) dels alts càrrecs per expressar-ne el grau de simpa-
tia. Les organitzacions i els partits amb un nivell més alt de resposta són els se-
güents: els sindicatscca O i UGT, els partits polítics amb representació par-
lamentària a Catalunya tret dels dos que formen la coalició CiU (és a dir, ERC,
PSC, IC i PP) i Amnistia Internacional. En tots aquests casos, només no van
respondre aquells que directament es van negar a respondre tota la pregunta.
Pel que fa a les organitzacions amb un percentatge més alt de manca de respos-
Taula 45. Percentatges de NS-NC en la

puntuació als principals partits i orga-
• •
mtzacions
Unió de Pagesos 13,0%

Opus Dei......................................... 11,70/0
Catalunya Lliure 11,7%
Front d'Alliberament Gai 10,4%
Crida a la Solidaritat .. 9,1 %
CEPYME ,. 7,80/0
G reenpeace 6,5 %
Cambra de Comerç (BCN) 5,2%
CDC 5,20/0
CEOE 5,20/0
Foment del Treball 5,2%
UDC 5,20/0
Amnistia Internacional 3,9%
CeGO 3,90/0
ERC 3,9%
IC 3,9%
pp 3,90/0
PSC 3,9%
UGT 3,90/0
n=77
201
tes, cal destacar-ne quatre on els NS-NC sobrepassen la barrera del 10%: el
Front d'Alliberament Gai de Catalunya, Catalunya Lliure, l'Opus Dei i la
Unió de Pagesos. Els NS-NC de les tres primeres cal interpretar-los com una
voluntat de no voler donar l'opinió sobre aquestes organitzacions, mentre que
els NS-NC de la Unió de Pagesos, que és on n'hi ha un percentatge més elevat,
cal interpretar-los, com així ho van expressar els mateixos alts càrrecs, com un
desconeixement o un coneixement escàs de l'activitat d'aquest sindicat agrí-
cola. En general, doncs, hi ha un nivell més alt de respostes en els panits polí-
tics, que baixa en les organitzacions econòmiques i que, finalment, encara
baixa més en les altres organitzacions.
4.5.2. Influència en la decisió política a Catalunya de diversos grups, cossos,

institucions i càrrecs polítics de l'Administració
En aquest darrer punt del capítol quart m'interessa veure quina és la per-
cepció que tenen els alts càrrecs del funcionament del sistema polític català i,
més concretament, quina influència política creuen els alts càrrecs que tenen a
Catalunya els següents grups, cossos, institucions i càrrecs polítics de l'Admi-
nistració: els partits polítics, els sindicats, les organitzacions patronals, els mitjans
de comunicació, l'Església catòlica, els militars, el Govern central, el president
de la Generalitat, els consellers, els secretaris generals, els directors generals, els
caps de gabinet, els funcionaris i els ciutadans.f?
Sobre cadascun, pregunto als alts càrrecs quina és la seva influència política
actual, i per respondre els dono quatre possibles respostes: molta influència,
bastant d'influència, poca influència i gens d'influència. I seguidament els de-
67. Trobem preguntes similars a aquesta en pocs estudis sobre elits política-administratives,
carn ara el d'Eldersveld, Kooiman i van der T ak sobte les elits de l'Administració holandesa (EI-
dersveld, S. J.; Kooirnan, J.; T ak, T. van der. Elite Images ofDutch Politics. Ann Arbor: Universiry
ofMichigan Press, 1981, pàg. 204).
A l'estudi d'Anron sobte les elits de l'Administració sueca trobem dades comparades que ens in-
diquen els grups més influents en diversos paisos segons el parer de les elits de l'Administració:
A la Gran Bretanya: 1) ministres, 2) alts funcionaris i 3) membres del partit dirigent.
AAlemanya: 1) membres del partit dirigent, 2) ministres i 3) premsa.
A Itàlia: 1) membres del partit dirigent, 2) sindicats i 3) ministres.
A Holanda: 1) sindicats, 2) ministres i 3) premsa.
A Suècia: 1) ministres, 2) sindicats i 3) diputats.
Als Estats Units: 1) diputats, 2) ministres i 3) alts funcionaris.
(Anron, T. J. Administered Politics: Elite Political Culture in Sweden. Bosron: Marrinus Nijhoff
Publishing, 1980, pàg. 135).
202
mano que em diguin si creuen que n'haurien de tenir més, igual o menys. En
aquestes preguntes també cal destacar que el nivell de respostes és molt alt. En
la majoria tots responen, i és en la pregunta sobre la influència política dels
caps de gabinet on hi ha el percentatge més alt de NS-NC (que només és del
6,5%).
Per poder fer un estudi més ordenat, faré quatre grups d'anàlisi: un primer
grup, on hi ha els partits polítics, els sindicats i les patronals; un segon grup,
amb els tres poders fàctics clàssics: els mitjans de comunicació, l'Església catò-
lica i els militars; un tercer grup, amb els funcionaris i els ciutadans, i, final-
ment, un quart grup, amb el president de la Generalitat i els càrrecs de designa-
ció política de l'Administració catalana: els consellers, els secretaris generals, els
directors generals i els caps de gabinet. 68
Abans d'entrar en l'estudi d'aquests quatre grups, i per donar una primera visió
general, presento un quadre (quadre 8) amb les respostes predominants (aquelles
que han obtingut els percentatges més elevats). D'aquesta primera visió se'n pot
desprendre que, des de la perspectiva dels alts càrrecs, a Catalunya actualment hi
ha una gran influència en la decisió política de diversos actors socials, institucions i
càrrecs polítics de l'Administració, dels quals cal destacar els mitjans de comunica-
ció, el Govern central i el president de la Generalitat. Aquells que tenen poc ressò
en la decisió política a Catalunya són, segons la majoria d'alts càrrecs, els ciutadans,
els funcionaris, els caps de gabinet, l'Església catòlica i, sobretot, els militars. Pel
que fa a la influència desitjada, la majoria d'alts càrrecs estan a favor de mantenir
l' statu quo i, sobretot, són partidaris que disminueixi la influència que tenen els
mitjans de comunicació i el Govern central i, en canvi, que augmenti la influència
dels ciutadans. Per tant, si s'enllaça la influència actual amb la desitjada es pot arri-
bar a la conclusió que, segons la majoria dels alts càrrecs, qui té molta influència i
qui ha de ser el que en tingui més és el president de la Generalitat (ja que, per als al-
tres dos que actualment en tenen molta, la majoria d'alts càrrecs en reivindiquen
menys). A l'altra cara de la moneda hi ha els militars, els quals, segons la majoria
dels alts càrrecs, actualment no tenen gens d'influència i ja està bé sigui així.
68. Pel que fa a la influència del Govern central, les respostes ja han estat analitzades prèvia-
ment per poder mesurar la dosi de nacionalisme dels alts càrrecs. No obstant això, ata en tornaré a
parlar molt breument,
203
Quadre 8. Respostes predominants sobre la influència política actual i de-
de l'Administració
Influència Influència
actual desitjada
Partits polítics Bastant Igual
Sindicats Bastant Igual
Organitzacions patronals Bastant Igual
Mitjans de comunicació Molta Menys
Església catòlica Poca Igual
Militars Gens Igual
Govern central Molta Menys
President de la Generalitat Molta Igual
Consellers Bastant Igual
Secretaris generals Bastant Igual
Directors generals Bastant Igual
Caps de gabinet Poca Igual

Funcionaris Poca Igual
Ciutadans Poca Més
La distribució de les respostes predominants segons la filiació política dels

alts càrrecs permet elaborar el quadre següent, amb el qual també obtenim una
visió general, però més específica.
204
Quadre 9. Respostes predominants sobre la influència política actual i de-
de l'Administraci6, segons la filiaci6 política dels alts càrrecs
No afiliats
actual desitjada
Sindicats Bastant Igual
Militars Poca Igual
Secretaris generals Poca Igual
Directors generals Poca Igual
Ciutadans Bastant Més
205
Afiliats a CDC
actual desitjada
Partits polítics Molta Igual
Sindicats Poca Igual/Menys
Militars Gens Igual
Consellers Molta/Bastant Igual
Directors generals Bastant Igual
Funcionaris Bastant Igual
Ciutadans Poca Més
206
Afiliats a UDC
actual desitjada
Sindicats Bastant Menys
Mitjans de comunicació Molta Igual/Menys
Militars Gens Igual

.
Govern central Bastant Menys
Directors generals Poca Igual
Ciutadans Bastant Més/Igual
207
Els alts càrrecs no afiliats es distingeixen d'aquells que estan afiliats pel fet
d'atorgar més influència actual als militars i menys als secretaris generals, men-
tre que els alts càrrecs democratacristians es distingeixen de la resta per qualificar
l'actual influència del Govern central de bastant i no de molta. Però els que do-
nen respostes més diferents dels altres són els alts càrrecs convergents, els quals,
en general, són els que atorguen més influència actual sobretot als partits polí-
tics, als funcionaris, als consellers i als directors generals. Els alts càrrecs afiliats a
Convergència també es distingeixen dels altres perquè donen menys influència
política actual als sindicats i als ciutadans. Pel que fa als sindicats, mentre que la
majoria dels no afiliats consideren que han de tenir la influència que tenen ara,
en aquells que estan afiliats (a COC o a UOC) la resposta majoritària és consi-
derar que n'haurien de tenir menys. Finalment, el gruix dels alts càrrecs no afi-
liats i dels democratacristians consideren que l'únic que té i ha tenir molta in-
fluència és el president de la Generalitat, mentre que la majoria dels convergents
pensen que, a més del president de la Generalitat, també tenen i han de tenir un
gran pes els partits polítics. Tots ells, sigui quina sigui la filiació política, consi-
deren el president de la Generalitat (que és l'únic dels catorze grups, cossos, ins-
titucions i càrrecs polítics de l'Administració analitzats que és unipersonal) molt
influent actualment i el màxim d'influent desitjable. Aquesta primera visió ge-
neral, però, cal matisar-la i completar-la amb una anàlisi més aprofundida.
4.5.2.1. Influència política a Catalunya dels partits, dels sindicats i de les

organitzacions empresarials
Els principals actors dels sistemes polítics són els partits polítics i els
grups de pressió, els quals, com assenyala Easton,"" s'encarreguen de trans-
metre les demandes de la societat cap a les institucions públiques i, per tant,
influeixen en el procés d'elaboració de polítiques públiques. Catalunya no
n'és una excepció, ja que, segons la majoria d'alts càrrecs de l'Administració
catalana, els partits polítics, els sindicats i les organitzacions patronals in-
flueixen clarament en la decisió política a Catalunya (quadre 10). De tots
ells, són els partits els que en tenen més: el 90% dels alts càrrecs consideren
que els partits polítics tenen molta o bastant influència," mentre que en el
69. Easron, O. Analyse du systèmepolitique. París: A. Colin, 1974.

70. Justament aquest mateix percentatge és el que trobem de diputats del Parlament de Cata-
lunya que consideren que els líders dels partits polítics catalans tenen molta o bastant influència
(Morata, F. "Insrirucionalización y rendimienro político del Esrado auronómico". A: Revista de Es-
tudios Politicos. 1992, núm. 76, pàg. 279).
208
cas de sindicats i patronals el petcentatge baixa fins a aproximadament les
tres quartes parts." El que més diferencia sindicats i patronals és la influència
desitjada que expressen els alts càrrecs, ja que, mentre que el 30% en dema-
nen menys per a les organitzacions patronals, el percentatge que en demana
menys per als sindicats puja més de deu punts. En uns i altres el percentatge
d'alts càrrecs que desitgen que els grups de pressió econòmics tinguin menys
influència es pot considerar alt. Pel que fa a la influència desitjada dels partits
polítics, més del 80% consideren que ja està bé la que tenen actualment i no-
més el 10% en demanen menys.
Entre els alts càrrecs que s'autoubiquen en posicions d'esquerra i els que ho
fan en posicions de dreta, hi ha algunes diferències pel que fa a la influència de-
sitjada de sindicats i patronal. Així, mentre que poc més d'un terç dels primers i
més de la meitat dels segons estan a favor de la disminució de la influència ac-
tual dels sindicats, un 40% dels que se situen en posicions d'esquerra i un 20%
dels que se situen en posicions de dreta estan a favor de disminuir la influència
actual de la patronal. I també es pot veure com els que mostren antipatia pels
sindicats reivindiquen més que els que hi mostren simpatia una disminució de
la seva influència actual, i el mateix passa en el cas de les patronals. Les tres
quartes parts dels que mostren antipatia per CCOO i la meitat dels que en
mostren per la UGT pensen que els sindicats haurien de tenir menys influèn-
cia. En canvi, entre els que mostren simpatia per ambdós sindicats, ho pensen
el 30%. I la meitat dels que mostren antipatia per la CEOE i un terç dels que
en mostren per la CEPYME pensen que la patronal hauria de tenir menys in-
fluència que la que té ara, mentre que així ho pensen menys del 30% dels que
mostren simpatia per aquestes dues organitzacions.
Es poden percebre algunes diferències entre els alts càrrecs que no estan afi-
liats, els que estan afiliats a Convergència i els que militen a Unió. Els primers
són els que donen menys influència política als partits polítics (un 15% consi-
deren que en tenen poca i poc més d'una quarta part, molta) i els convergents
71. Concretament, el 62,4% i el 68,8% dels alts càrrecs consideren que els sindicats i les orga-
nitzacions patronals, respectivament, tenen molta o bastant influència. L'elit parlamentària cata-
lana dóna menys pes als sindicats (el 23,9% dels diputats del Parlament de Catalunya consideren
que els sindicats tenen molta o bastant influència) i més a les organitzacions patronals (el 80,3%
consideren que tenen molta o bastant influència) (Morata, F. "Instirucionalización y rendimiento
político del Esrado auronórnico". A: Revista de Estudios Pollticos. 1992, núm. 76, pàg. 279).
Pel que fa als alts càrrecs de l'Administració catalana, es pot percebre com els que tenen més
contactes amb els sindicats (segons la seva agenda política, que analitzarem més endavant) tendei-
xen a donar-los més influència política actual, i en el cas de la patronal, passa just al contrari:
aquells que tenen més relacions amb les patronals tendeixen a donar-los-en menys.
209
són els que consideren que en tenen més (més de la meitat pensen que els par-
tits actualment tenen molta influència i només el 8%, poca), mentre que els
democratacristians se situen entre els uns i els altres (més del 70% diuen que els
partits són bastant influents a Catalunya). Pel que fa a la influència desitjada,
els percentatges són similars i en tots tres hi predominen els que pensen que ja
tenen la influència que han de tenir.
El gruix dels no afiliats (el 58%) i dels democratacristians (la meitat) consi-
deren que els sindicats tenen bastant influència, i el gruix dels convergents (el
36%), que en tenen poca. No obstant això, cal dir que el percentatge més ele-
vat d'alts càrrecs que pensen que els sindicats tenen molta influència el trobem
Quadre 10. Influència política actual i desitjada a Catalunya dels partits

polítics, els sindicats i les organitzacions patronals*
Influència actual Influència desitja
Partits Molta 40,3%

polítics Més 7,8%
Bastant 49,4%
Igual 81,8%
Poca 10,3%
Menys 10,4%
Gens -
Sindicats Molta 18,2%

Més 13,0%
Bastant 44,2%
Igual 42,9%
Poca 35,1%
Menys 41,6%
Gens 2,6%
Organitzacions Molta 10,4%

patronals Més 9,1%
Bastant 58,4%
Igual 57,1%
Poca 23,4%
Menys 29,9%
Gens 5,2%
n=77 n=77
* Els percentatges que falten cotresponen als NS-NC.
210
en el convergents (gairebé el 30%), mentre que de democratacristians que així
ho consideren n'hi ha menys del 15% i de no afiliats, menys del 10%. Pel que
fa a la influència desitjada, cal destacar els militants d'Unió, la meitat dels quals
en reivindiquen menys (aproximadament deu punts per sobre dels no afiliats i
dels convergents) i només el 7%, més (deu punts per sota dels convergents i
cinc per sota dels no afiliats).
Finalment, a l'hora de pronunciar-se sobre la influència actual de les orga-
nitzacions patronals, també són els convergents els que donen respostes més he-
terogènies, ja que és on hi ha els percentatges més alts dels que consideren que
en tenen molta (gairebé el 20%) i dels que consideren que no en tenen gens
(prop del 10%). Les tres quartes parts dels no afiliats, el 60% dels democrata-
cristians i la meitat dels convergents consideren que les patronals tenen bastant
influència a Catalunya. La resta de no afiliats i de militants d'Unió estan con-
centrats, sobretot, en l'opció de poca influència (15% i 36%, respectivament).
En la majoria de departaments predominen els alts càrrecs que consideren
que els sindicats i la patronal actualment tenen bastant influència. En el De-
partament de Treball, que és el departament que té més relació amb els grups
de pressió econòmics, la majoria dels alts càrrecs pensen que actualment els sin-
dicats tenen bastant influència i les organitzacions patronals, poca (el 80% en
tots dos casos), i, pel que fa a la influència desitjada, és el departament on, pro-
porcionalment, hi ha més alts càrrecs que volen que els sindicats en tinguin
menys (el 80%) i, després del de Sanitat i Seguretat Social, els que preferirien
que la patronal en tingués més (el 40%).
4.5.2.2. Influència política a Catalunya dels mitjans de comunicació, de

l'Església catòlica i dels militars
Com era previsible, dels tres poders fàctics tradicionals, el que avui té més
influència política a Catalunya és, segons els alts càrrecs, els mitjans de comu-
nicació (quadre 11).72 I no només és el que té més influència, sinó que, a més,
en té molta, com així ho consideren més de la meitat dels alts càrrecs. En canvi,
72. El 80,9% dels alts càrrecs consideren que els mitjans de comunicació tenen avui a Cata-
lunya molta o bastant influència. Aquest percentatge és molt superior al de diputats del Parlament
de Catalunya que consideren que la premsa (només es fa referència a la premsa) té molta o bastant
influència, que és del 52,6% (Morara, F. "Insrirucionalización y rendirnienro político del Estado
auronórnico". A: Revista de Estudios Politicos. 1992, núm. 76, pàg. 279). De la influència dels mit-
jans de comunicació i del periodistes ja en parla Max Weber a: Weber, M. Elpolltico y el ciemifico.
Madrid: Alianza, 1986, pàg. 117.
211
no arriben all 0% els que diuen que els mitjans de comunicació tenen poca in-
fluència o gens. En general, es pot observar com aquesta gran influència dels
mitjans de comunicació preocupa la majoria dels alts càrrecs, ja que a més del
60% els agradaria que en tinguessin menys.ó'
Menys influència tenen, en canvi, l'Església catòlica i els militars. Pràctica-
ment no hi ha ningú que digui que influeixen molt. No obstant això, un de
cada cinc alts càrrecs creuen que avui a Catalunya l'Església catòlica té bastant
influència política i només un 14% creuen que no en té gens, la qual cosa
atorga a l'Església catòlica un paper gens menyspreable en la decisió política a
Catalunya." Tot indica que els militars, en canvi, no són tan influents, ja que
la meitat dels alts càrrecs consideren que no hi tenen gens d'influència, i només
un de cada deu manifesta que en tenen bastant. Pel que fa a la influència desit-
jada, el 80% i els dos terços dels alts càrrecs ja estan satisfets amb l'actual in-
fluència de l'Església catòlica i dels militars, respecrivarnent." Ningú no de-
mana més influència per als militars i, fins i tot, hi ha un terç que encara en
demana menys, i només un 5% en demana més per a l'Església catòlica.
Segons la filiació política dels alts càrrecs, es pot tornar a observar que hi ha
més heterogeneïtat dins de Convergència, ja que són els únics que, a l'hora
d'avaluar la influència actual dels mitjans de comunicació, de l'Església catòlica
i dels militars, fan servir les quatre possibles respostes (molta, bastant, poca i
gens). Els que donen més influència als poders fàctics tradicionals dels fran-
quisme (Església catòlica i militars) són els democratacristians, i els que els en
donen menys, els no afiliats. També són, però, els militants d'Unió els que,
proporcionalment, més reivindiquen reduir la influència actual dels militars i
de l'Església catòlica (un 43% i un 30%, respectivament). Per tant, malgrat ser
un partit d'ideologia democratacristiana, als militants d'aquest partit no els
73. Aquesta preocupació també es va poder fer palesa en els comentaris que bona part dels alts
càrrecs van fer després de respondre a aquesta pregunta, els quals anaven dirigits a reconèixer i de-
nunciar l'excessiva obsessió de molts alts càrrecs per saber què diuen els mitjans de comunicació so-
bre qüestions relacionades amb la seva direcció general o amb el seu departament.
74. Mentre que un terç dels alts càrrecs diuen que l'Església té molta o bastant influència a Ca-
talunya, de diputats del Parlament de Catalunya que així ho considerin n'hi ha un 39,4%, és a dir,
més (cal dir que si ens fixem en les percepcions que tenen els diputats autonòmics de Catalunya,
Andalusia, Galícia i València sobre la influència de l'Església en les seves respectives comunitats
autònomes, són els catalans els que més poder li atorguen, seguits dels andalusos, dels gallecs i dels
valencians) (Morata, F. "Institucionalización y rendimienro polírico del Esrado autonórnico". A:
Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 76, pàg. 279).
75. Pel que fa als militars, cal tenir en compte que si la meitat consideren que actualment no
tenen gens d'influència, quan se'ls demana per la influència desitjada no poden respondre que
menys. És a dir, que ja estan d'acord amb l'actual manca d'influència dels militars.
212
Quadre 11. Influència política actual i desitjada a Catalunya dels mitjans
de comunicació, de l'Església catòlica i dels militars"
Influència actual Influència desitja~

Mitjans de Molta 54,5%
•. , Més 1,3%
cornurucacro
Bastant 36,4%
Igual 35,1%
Poca 7,8%
Menys 62,3%
Gens 1,3%
Església Molta 2,6%

catòlica Més 5,2%
Bastant 20,8%
Igual 79,2%
Poca 62,3%
Menys 14,3%
Gens 14,3%
Militars Molta 1,3%

Més -
Bastant 10,4%
Igual 64,9%
Poca 39,0%
Menys 32,5%
Gens 49,4%
n=77 n=77
* Els percentatges que falten corresponen als NS-NC.
agrada que l'Església catòlica influeixi notablement en qüestions polítiques (no

hi ha cap democratacristià que pensi que l'Església catòlica hauria de tenir més
influència política). I pel que fa als mitjans de comunicació, els que més creuen
que tenen molta influència (més del 60%) i els que més desitgen que en tinguin
menys (el 85%) són els no afiliats. Aquests mateixos percentatges, en els afiliats
a CDC i en els militants d'Unió són del 50%. Dels mitjans de comunicació
també cal destacar que, entre secretaris generals i directors generals, són aquests
últims els que més influència els donen i els que més reivindiquen que no en tin-
guin tanta. Aquesta dada s'explica pel fet que els directors generals, com ja s'ha
dit, tenen una activitat quotidiana més pública i, per tant, tenen molts més con-
tactes amb els mitjans de comunicació que els secretaris generals.
213
4.5.2.3. Influència política a Catalunya dels funcionaris i dels ciutadans
Malgrat que «tbe CivilService o/modern Western industrialised democracies is

seldom completely confined to the implementation o/legislation under the instruc-
tions ofpolitical executives or ministers, butfinds itselfinvariably involved in natio-
nal policy-making and in exercising wide discretion in the management o/public
affairs.>,76 segons la meitat dels alts càrrecs, els funcionaris de l'Administració ca-
talana tenen poca influència, un terç consideren que en tenen bastant i la resta es
divideixen per meitats entre els que diuen que en tenen molta i els que diuen
que no en tenen gens (quadre 12). De les dues respostes amb uns percentatges
més elevats, cal dir que la meitat dels que consideren que tenen bastant influèn-
cia pensen que ja està bé que en tinguin bastant i la resta demanen que en tin-
guin menys, i a la immensa majoria dels que diuen que en tenen poca ja els està
bé que sigui així. Per tant, l'opinió general dels alts càrrecs és que els funcionaris
no han de tenir gaire influència política. Cal tenir en compte que a Catalunya la
carrera funcionarial s'acaba en el nivell de subdirector general, que, com he dit,
és un càrrec de lliure designació. Així, el fet que la carrera funcionarial sigui rela-
tivament curta, el fet que a Catalunya els cossos de funcionaris no tinguin gaire
tradició i el fet que l'àmbit competencial no sigui gaire ampli, fan que la influèn-
cia dels funcionaris no sigui gaire elevada i que la decisió s'acumuli més en el ni-
vell polític de l'Administració, el qual domina clarament al nivell funcionaria!.
Com diu Alejandro Nieto: «El saludable principio de subordinacion de la admi-
nistración a la política se ha manifèstado en términos dudosamente elogiables-
en una ampliación desmedida de los niveles políticos y en una influencia de los polí-
ticos sobre los escalones propios de los juncionarios»." En altres administracions
més grans, amb una carrera funcionarial més llarga i amb més tradició dels cos-
sos funcionarials, com, per exemple, l'Administració britànica o la francesa, la
influència dels funcionaris és molt més gran."
Són els convergents els que donen més influència actual als funcionaris (un
10%, molta i la meitat, bastant) i els democratacristians els que els en donen
menys (més del 70% pensen que en tenen poca o gens). Aquests últims són, a
76. Thakur, R. Elite Theory and Administrative System. Nova Delhi: Sterling Publishers, 1981,
pàg. 6.
77. Nieto, A. "Reforma administrativa y modernización de la Administración Pública: ¿un
problema pendienre?". Revista Vasca de Administración Pública. 1989, núm. 23, pàg. 129.
78. Així es pot comprovar en els estudis següents: Guttsman, W. L. Tbe British Political Elite.
Londres: Macgibbon & Kee, 1965, pàg. 322-362; Propher, J. The Structure ofGovernmmt. Londres:
214
Quadre 12. Influència política actual i desitjada a Catalunya dels funcio-
naris i dels ciutadans"
Influència actual Influència desitjadJ,
Funcionaris Molta 6,5%
Més 9,1%
Bastant 36,4%
Igual 67,5%
Poca 50,6%
Menys 23,4%
Gens 6,5%
Ciutadans Molta 18,2%

Més 54,5%
Bastant 6,4%
Igual 44,2%
Poca 41,6%
Menys 1,3%
Gens 1,3%
n=77 n=77
• Els percentatges que falten corresponen als NS-Ne.
més, els que més volen que disminueixi la influència dels funcionaris, la qual
cosa fa que siguin els que menys protagonisme polític els atorguen.
Tot i que la resposta predominant dels alts càrrecs és considerar que els ciuta-
dans tenen poca influència, si se sumen els que pensen que en tenen molta i els que
pensen que en tenen bastant, el percentatge va més enllà del 50% (quadre 12).
Longman, 1971, pàg. 150-151; Erzioni-Halevy, E. Political Manipulation andAdministrative Po-

wer: a Comparative Study. Londres: Routledge & Kegan Paul, 1979. Aquesta gran influència polí-
rica dels funcionaris britànics rambé la trobem en aquells paisos que han esrar colònies britàniques:
Ahmad, M. The Civil Servant in Pakistan. Londres: Oxford Universiry Press, 1964, pàg. 235-258;
Chowdhury, M. Pakistan <Its Politics and Bureaucracy. Nova Delhi: Associared Publishing House,
1988, pàg. 98-137. França és també un país on els funcionaris tenen molt de poder, com ho demos-
tren els estudis següents: Gournay, B. "Un Groupe Dirigeant de la Société Française: Les Grands
Foncrionnaires". A: Reuue Française de Science Politique. 1964, núm. 2, pàg. 231-242; Thoenig, J.
e. L'ère des technocrates. París: Les Editions d'Organisarion, 1973, pàg. 276-279; Howorth, J.;
Cerny, P. G. Elites in France: Origins, Reproduction and Power. Londres: Frances Pinter, 1981, pàg.
165-167; Leernans, A. F. "La carrière dans la Fonction publique: évolution recente dans les pays eu-
ropéens". A: Reuue Intemationale des Sciences Administratives. 1987, núm. l , pàg. 78-80; joffrin, L.
"De la rechnocratie à la superélire", A: Le Débat. 1988, núm. 52, pàg. 15-23; Garraud, P. "La dérno-
crarie confisquée per les haurs fonctionnaires?". A: Le[ournal des Ékctions. 1989, núm. 9.
215
Pràcticament no hi ha ningú que digui que no tenen gens d'influència política. I
pel que fa a la influència desitjada, més de la meitat consideren que n'haurien de
tenir més, i pràcticament ningú no en demana menys.
Els que més influència pensen que tenen els ciutadans són els alts càrrecs
que militen a Unió i els que menys, els que estan afiliats a Convergència. Els no
afiliats es distingeixen dels convergents i dels democratacristians pel fet de ser
els que més desitgen que els ciutadans tinguin més influència política de la que
tenen actualment (deu punts per sobre dels que estan vinculats a un partit polí-
tic). Amb el creuament de la influència actual i la influència desitjada es pot
concluore que, en general, els alts càrrecs que volen més influència política dels
ciutadans són: en primer lloc, els no afiliats, en segon lloc, els democratacris-
tians, i, en tercer lloc, els convergents.
4.5.2.4. Influència política a Catalunya dels càrrecs polítics de l'Administració

catalana
Com es pot observar en el quadre 13, la relació de més a menys influència po-
lítica actual dels càrrecs polítics de l'Administració de la Generalitat és la següent:
en primer lloc, el president de la Generalitat; en segon lloc, els consellers; en tercer
lloc, els secretaris generals; en quart lloc, els directors generals, i, en cinquè lloc, els
caps de gabinet. Així doncs, s'imposa la jerarquia dissenyada per la Llei 13/1989.
El president de la Generalitat és clarament la figura preeminent: el 90% dels
alts càrrecs consideren que actualment té molta influència política i gairebé un
de cada quatre creu que encara n'hauria de tenir més (els consellers també tenen
el mateix percentatge de més influència desitjada, però parteixen d'una influèn-
cia actual inferior). Si a aquests percentatges hi afegim que el 97% dels diputats
del Parlament de Catalunya també consideren que el president té molta o bas-
tant influència."? es pot concloure que la preeminència del president de la Gene-
79. En canvi, pel que fa a l'opinió que tenen els diputats d'altres parlaments autonòmics sobre
la influència dels seus respectius presidents, tenim que a València el percentatge dels que conside-
ten que en té molta o bastant baixa fins al 78%; a Andalusia, fins al 75%, i a Galícia fins al 49%. A
més, mentre que en aquestes tres comunitats autònomes hi ha molt poques diferències enrre la in-
fluència política que els diputats atotguen al president de la comunitat i la que atotguen als conse-
llets (19,5 punts a València, 3,5 punts a Andalusia i 3 punts a Galícia -aquesta última comunitat
és l'única on, curiosament, els diputats consideren que els consellers tenen més influència que el
presidenr-s-), a Catalunya la diferència és abismal (40 punts), la qual cosa encara emfasitza més el
protagonisme del president de Catalunya (Morata, F. "Instirucionalización y rendimiento político
del Estado auronórnico". A: Revista de Estudies Politicos. 1992, núm. 76, pàg. 279).
216
ralitat dins del sistema polític català és extraordinària. Entre el president de la Ge-
neralitat i els consellers hi ha un gran salt, ja que la majoria dels alts càrrecs consi-
deren que els consellers tenen bastant influència i el percentatge dels que pensen
que en tenen molta és 50 punts inferior al dels que així ho pensen del president. 80
Un altre gran salt (però no tan gran com l'anterior) és el que hi ha entre consellers i
secretaris generals. També en la influència de la segona autoritat dels departa-
ments de l'Administració catalana hi predominen els que la qualifiquen de bas-
tant; però aquí ja trobem gairebé un 30% d'alts càrrecs que diuen que els secretaris
generals tenen poca influència política (3% en els consellers). Menys diferències hi
ha entre secretaris generals i directors generals, ja que el percentatge d'alts càrrecs
que creuen que els directors generals tenen molta influència és sis punts inferior al
dels secretaris generals, i el dels que pensen que els directors generals en tenen poca
és cinc punts superior al dels seus superiors jeràrquics immediats. Entre directors
generals i caps de gabinet també es pot percebre una gran diferència, ja que la ma-
joria dels alts càrrecs (el 55%) destaquen la poca influència política que tenen els
caps de gabinet. La figura del cap de gabinet és la més desconeguda, no només pels
alts càrrecs, sinó també per la llei, la qual cosa ha provocat més absència de res-
posta a l'hora de qualificar la seva influència actual (el 7%). Totes aquestes di-
ferències també es poden observar quan els alts càrrecs expressen la influència de-
sitjada, tot i que en els secretaris generals i en els directors generals la cosa canvia, ja
que hi ha més alts càrrecs que desitgen menys influència política per als secretaris
generals que per als directors generals. Ara mateix es veurà per què és així.
La filiació política dels alts càrrecs ens permet observar, en primer lloc, que
els alts càrrecs que més influència actual donen a tots els càrrecs polítics són els
afiliats a COc. Pràcticament tots els alts càrrecs convergents i més del 90%
dels que militen a Unió diuen que el president Pujol té molta influència, men-
tre que el percentatge d'alts càrrecs no afiliats que així ho creuen baixa fins a
poc més de les tres quartes parts. I també són els no afiliats els que menys desit-
gen que encara tingui més influència. Només entre els democratacristians i en-
tre els no afiliats hi ha algú que demana que el president de la Generalitat tin-
gui menys influència de la que té ara (no hi ha cap afiliat a CDC que ho pensi).
Els que menys influència atorguen als consellers són, en canvi, els democrata-
cristians, la majoria dels quals estan en departaments assignats a Unió, és a dir,
80. No obstant això, mentre que pràcticament rots els alts càrrecs (el 97,4%) consideren que
els consellers tenen molta o bastant influència, de dipurars del Parlament de Catalunya que així ho
considerin n'hi ha un 57,7% (Morata, F. "lnstitucionalización y rendimiento polírico del Estado
auronórnico". A: Revista de Estudios Politicos. 1992, núm. 76, pàg. 279). És evident, doncs, que la
perspectiva des de dins i des de fora de l'Administració no és la mateixa.
217
Quadre 13. Influència política actual i desitjada a Catalunya dels càrrecs
polítics de l'Administració catalana*
Influència actual Influència desitjada
President de la Molta 89,6%
Generalitat Més 23,4%
Bastant 10,4%
Igual 74,0%
Poca -
Menys 2,6%
Gens -
Consellers Molta 39,0%

Més 23,4%
Bastant 58,4%
Igual 76,6%
Poca 2,6%
Menys -
Gens -
Secretaris Molta 11,7%

generals Més 6,5%
Bastant 55,8%
Igual 75,3%
Poca 28,6%
Menys 16,9%
Gens 2,6%
Directors Molta 5,2%

generals Més 14,3%
Bastant 55,8%
Igual 80,5%
Poca 3,8%
Menys 1,3%
Gens 1,3%
Caps de gabinet Molta -
Més 1,3%
Bastant 19,5%
Igual 85,7%
Poca 54,5%
Menys 7,8%
Gens 19,5%
n=?? n=??
218
en departaments que acostumen a tenir poques competències i un pressupost
molt reduït.!' Però, alhora, també són els democratacristians els que més d'acord
estan amb la influència que tenen actualment els consellers. Pel que fa
als secretaris generals i als directors generals, mentre que els alts càrrecs que estan
afiliats donen, en general, més influència actual als secretaris generals que als direc-
tors generals, els alts càrrecs que no estan afiliats ho fan just al revés: en donen més
als directors generals. Finalment, els que donen menys influència als caps de gabi-
net són els alts càrrecs que militen a Unió (un 57% diuen que tenen poca influèn-
cia, un 36% que no en tenen gens i la resta no responen) i els que en donen més
són els que estan afiliats a Convergència (gairebé el 30% consideren que tenen
bastant influència), la qual cosa em permet deduir que els caps de gabinet més in-
fluents estan en departaments assignats a Convergència. Més endavant però, quan
s'analitzi l'agenda política dels alts càrrecs, caldrà confirmar-ho.
Com que s'estudien càrrecs polítics de l'Administració, és més suggerent
saber què pensen els alts càrrecs fent la divisió entre secretaris generals i direc-
tors generals (quadre 14). Pel que fa a la influència del president de la Generali-
tat, poques diferències s'hi poden percebre, ja que, mentre que tots els secreta-
ris generals consideren que en té molta, de directors generals que així ho
considerin n'hi ha gairebé un 90%, i quant a la influència desitjada, els percen-
tatges són similars. Més diferències hi ha en la influència actual que uns i altres
atorguen als consellers. Els secretaris generals, els quals, com es veurà en l'últim
capítol, tenen contactes més freqüents amb els consellers que els directors ge-
nerals, els donen menys influència actual. Els directors generals també són els
que més influència donen als secretaris generals (més de la meitat, bastant, i un
15%, molta) i els que més influència es donen a si mateixos (gairebé el 60%,
bastant i el 5%, molta). Si bé els directors generals tendeixen a pensar que els
seus superiors jeràrquics immediats són més influents que ells, els secretaris ge-
nerals, en canvi, tendeixen a pensar que són els directors generals els que són
més influents (tot i que en aquest cas la diferència és més petita).s2 Mentre que
81. Així, en el període 1989-1993, en què Unió va renir les carteres de Jusrícia, Treball i Co-
merç, Consum i Turisme, la suma dels pressuposros d'aquests deparramenrs no va arribar mai a
significar més del 5% del pressupost toral destinat als departaments. Si s'hagués de traslladar la
quota del reparrimenr de càrrecs o d'elaboració de llistes elecrorals (25% per a Unió i 75% per a
Convergència) a la gesrió del pressupost, cosa que hi ha molts alts càrrecs d'Unió que reivindi-
quen, és evidenr que encara són molt lluny d'aconseguir-la.
82. Encara tenim una tercera opinió: la dels caps de gabinet, els quals consideren que els secretaris
generals tenen més influència política a Catalunya que els directors generals, ja que, menrre que
menys del 10% pensen que els secretaris generals tenen poca influència (i la resta bastant o molta), el
percenratge de caps de gabinet que pensen que els direcrors generals tenen poca influència és del 50%.
219
----------
Quadre 14. Influència política actual i desitjada a Catalunya dels càrrees

polítics de l'Administració catalana segons el càrrec que ocupen*
Secretaris generals Directors generals
Influència It,uència Influència It,uència

actual sitjada actual sitjada
President Molta 100,0% Molta 87,3%

deia Més 21,4% Més 23,8%
Generalitat Bastant - Bastant 12,7%
Igual 78,6% Igual 73,0%
Poca - Poca -
Menys - Menys 3,2%
Gens - Gens -
Consellers Molta 28,6% Molta 41,3%

Més 35,7% Més 20,6%
Bastant 71,4% Bastant 55,6%
Poca - Poca 3,2%
Menys - Menys -
Gens - Gens -
Secretaris Molta - Molta 14,3%
generals Més 7,1 % Més 6,3%
Poca 35,7% Poca 27,0%
Menys - Menys 20,6%
Gens - Gens 3,2%
Directors Molta 7,1 % Molta 4,8%

generals Més 7,1 % Més 15,9%
Poca 35,7% Poca 33,3%
Menys - Menys 1,6%
Gens - Gens 1,6%
Caps de Molta - Molta -

gabinet Més 7,1% Més -
Poca 71,4% Poca 50,8%
Menys 14,3% Menys 6,3%
Gens 21,4% Gens 19,0%
n=14 n=14 n=63 n=63
220
hi ha directors generals que s'atribueixen molta influència, no hi ha cap secre-
tari general que consideri que els secretaris generals en tinguin molta." i men-
tre que no hi ha cap secretari general que desitgi que els directors generals tin-
guin menys influència, a un de cada cinc directors generals li agradaria que els
secretaris generals en tinguessin menys. Això pot ser una conseqüència dels
conflictes intradepartamentals esmentats en el capítol segon i és per això que,
en general, hi ha més alts càrrecs que demanen més influència per als directors
generals que per als secretaris generals. En canvi, tot sembla indicar que la rela-
ció entre directors generals i caps de gabinet és molt millor que la que tenen se-
cretaris generals i caps de gabinet. Efectivament, els secretaris generals ator-
guen menys influència als caps de gabinet que els directors generals i, a més,
també són els que més pensen que n'haurien de tenir menys. Aquests conflictes
entre secretaris generals i caps de gabinet, que es poden deduir de la relació en-
tre la influència actual i la desitjada, han estat confirmats per alguns secretaris
generals i directors generals entrevistats, i també per alguns caps de gabinet. 84
83. Uns i altres, però, s'atorguen a si mateixos més influència política que la que s'atorguen a
si mateixos els diputats del Parlament de Catalunya, el 30% dels quals consideren que tenen molta
o bastant influència (Morara, F. "Institucionalización y rendimiento político del Estado autonó-
mico". A: Revista de Estudios Polfticos. 1992, núm. 76, pàg. 279).
84. La conflictivitat de la figura del cap de gabinet no la trobem únicament a Catalunya, sinó
també en països, com França, on aquesta figura està més definida en les lleis, que li donen un pro-
tagonisme molt més gran. Així es desprèn de la carta que el primer ministre Rocard va enviar als
seus ministres el maig del 1988: "Carta-circular del primer ministro francés, Mr. Rocard, a sus mi-
nisrros". A: Revista de Administraciàn Pública, 1988, núm. 116, pàg. 456.
221
- - - - - _.. _ - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
5. FORMACIÓ PROFESSIONAL,
DEFINICIÓ DELS DIVERSOS CÀRREcs pOLíTICS
DE CADMINISTRACIÓ I ACTITUDS
ADMINISTRATIVES DELS ALTS CÀRREcs
5.1. Antecedents professionals familiars i personals
Després de l'anàlisi sòcio-demogràfica i política dels alts càrrecs, en aquest

capítol s'inicia una anàlisi més administrativa, que es completarà en el pròxim
capítol, sobre el funcionament de l'Administració des de la perspectiva dels alts
càrrecs. Mentre que en els anteriors capítols m'ha interessat, sobretot, dividir
els alts càrrecs segons la seva filiació política i el departament al qual pertanyen,
en aquest capítol i en el següent m'interessarà més dividir-los segons el tipus de
càrrec que ocupen (secretari general o director general), segons com se situen
en l'eix polític-tècnic (més polítics que tècnics, tan polítics com tècnics i més
tècnics que polítics) i també segons el departament al qual pertanyen.
En aquest primer apartat s'estudien els antecedents professionals dels alts
càrrecs i de la seva família i, per tant, en primer lloc, recapitularé sobre si tenen
algun ascendent que hagi treballat a l'Administració o que hagi tingut algun
càrrec públic electiu i, en segon lloc, passaré a analitzar on treballaven els alts
càrrecs abans d'entrar a l'Administració, és a dir, d'on procedeixen des del punt
de vista professional. Finalment, em centraré en la funcionarització dels alts càr-
recs, en si han fet carrera dins de l'Administració i en si ocupen o han ocupat
algun càrrec públic electiu, és a dir, si hi ha algun tipus de relació entre les elits
polítiques de l'Administració i altres tipus d'elits polítiques.
5.1.1. Antecedents professionals[amiliars
Com ja s'ha vist en el capítol tercer, la professió dels pares dels alts càrrecs
que més predomina és la d'empresari (un de cada cinc), seguida de la d'advocat
(poc més del 10%), de la de pagès (quasi del 10%) i de la de metge (també
quasi el 10%). I pel que fa a les mares, la majoria són fills de mestresses de casa
(el 70%). No hi ha ningú que sigui fill d'un alt càrrec de l'Administració ni
223
tampoc fill d'un alt funcionari, i només un 1% és fill de funcionari. Finalment,
cal recordar que un de cada deu alts càrrecs és fill de pares que han ocupat al-
gun càrrec públic, sobretot de regidors. Aquestes dades són ben diferents en
administracions d'altres països, com França,' la Gran Breranya,? Alemanya' o
Itàlia," en les quals la tradició familiar, que fins i tot pot anar més enllà dels pa-
res, és força irnportant.?
La principal diferència que es pot percebre entre secretaris generals i direc-
tors generals és que, mentre que en els primers la professió paterna que destaca
és la d'advocat (el 20%), en els segons és la d'empresari (el mateix percentatge).
I pel que fa a les mares, són les dels directors generals les que més han entrat al
món laboral (les dues terceres parts dels directors generals i tots els secretaris
generals són fills de mestresses de casa). Proporcionalment, hi ha més secretaris
generals que són fills de persones que han ocupat un càrrec públic electiu que
no pas directors generals. I entre els alts càrrecs que es consideren més polítics
que tècnics i els que es consideren més tècnics que polítics, són els primers els
que, proporcionalment, més provenen de pares que han ocupat algun càrrec
públic (el 10%, respecte al 5% dels segons). A més, la principal professió pa-
terna dels que es consideren més polítics és la d'advocat (un de cada quatre, res-
pecte al 7% dels que es consideren més tècnics), i la dels que es consideren més
1. En els anys setanta, un 22,6% dels directors de l'Administració francesa eren fills de funcio-
naris (un 12,2% d'alts funcionaris, un 5,8% de funcionaris de nivell mitjà i un 4,6% de nivell baix),
un 14% eren nérs d'avi patern també funcionari (un 2,5% d'alts funcionaris, un 3,8% de funciona-
ris de nivell mitjà i un 7,7% de nivell baix), un 19% eren néts d'avi matern funcionari (un 5,1%
d'a1rs funcionaris, un 2,5% de funcionaris de nivell mitjà i un 11,4% de nivell baix) i, finalment, un
16,6% dels directors de l'Administració francesa tenien un sogre funcionari (un 9% d'a1rs funcio-
naris, un 2,5% de funcionaris de nivell mitjà i un 5,1 % de nivell baix) (Suleiman, E. N. Poliries, Po-
u/er, anti Bureaucracy in France. Princeton (Nova jersey): Princeton Universiry Press, 1974, pàg.
69). Vegeu també: Birnbaum, P. Les sommets de l'État. París: Seuil, 1977, pàg. 19, 60 i 91.
2. A principis dels anys setanta, el 20% de les elirs de l'Administració britànica eren filles de pares
que ja treballaven pet al Govern (Heclo, H. "In Search of a Role: America's Higher Civil Service". A:
Suleirnan, E. N. (ed.). Bureaucrats anti Policy Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 16).
3. A finals dels anys vuitanta, més del 40% de les elits de l'Administració alemanya eren fills
d'alts funcionaris (Derlien, H. U. "Continuiry and Change in rhe West German Federal Execurive
Elire 1949-1984". A: Europeanjoumal ofPoliticalResearch. 1990, núm. 18, pàg. 359 i 370).
4. A principis dels anys setanta, el41 % de les elirs de l'Administració italiana eren filles de pares
que ja treballaven per al Govern (Heclo, H. "In Search ofa Role: Arnerica's Higher Civil Service". A:
Suleiman, E. N. (ed.). Bureaucrats anti Policy Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984, pàg. 16).
5. Com diu Renate Maynrz, «se ha demostrada también que en varios paises hay una marcada
tendencia al autorreclutamiento delfuncionario alto, es decir, este g.rupo se recluta en una proporciàn
excesiua de entre los hijos de los [uncionarios- (Maynrz, R. Sociología de la Administración Pública.
Madrid: Alianza, 1985, pàg. 169).
224
----------------------------------
tècnics és la d'empresari (més del 40%, respecte al 10% dels més polítics). I pel
que fa a les mares, les dels que es consideren més polítics que tècnics han entrat
més en el món laboral, ja que mentre que el 45% són fills de mestresses de casa,
en el cas dels que són més tècnics el percentatge puja fins al 80%.
En definitiva, doncs, els actuals alts càrrecs de l'Administració catalana te-
nen uns antecedents professionals familiars que em permeten afirmar que pro-
venen de pares amb professions ben qualificades i de mares poc incorporades al
món del treball. A més, a diferència d'altres països europeus, els antecedents
professionals familiars dels alts càrrecs de l'Administració catalana són lluny de
l'Administració. Els alts càrrecs de l'Administració catalana són, doncs, la pri-
mera generació que ocupen càrrecs elevats dins de l'Administració, però no la
primera que té una professió qualificada. Són persones que quan van entrar a
l'Administració de la Generalitat van canviar una trajectòria professional que
en la majoria dels casos seguia la professió paterna.
5.1.2. Antecedents professionals personals
Poc més de la meitat dels alts càrrecs (el 52%), abans d'entrar a l'Adminis-
tració de la Generalitat de Catalunya treballaven en el sector públic i la resta (el
48%), en el sector privat. Cap dels dos sectors es pot considerar més que l'altre
com a principal font de proveïment d'alts càrrecs, però el percentatge d'aquells
que provenen del sector privat es pot considerar força elevat. Així, si tenim en
compte les dades de principis dels anys vuitanta, en què el 54% provenia del
sector públic i el 26% del sector privat (un 12% tenien professions liberals i de
la resta no n'hi ha dades)," es pot dir que la "privatització" de les fonts profes-
sionals de proveïment d'alts càrrecs, que llavors ja es considerava alta, en
aquests deu anys s'ha incrementat notablement.
Pel que fa a administracions d'altres països, es pot dir que difícilment hi tro-
bem el pas del sector privat al sector públic: per exemple, a l'Administració fran-
cesa, la font de proveïment per ocupar el càrrec de director (en principi, és un
càrrec de lliure designació però «in practice, the minister's choice ola Director is
limited by or accommodated to the rivalries between the various corps» és sempre r
el sector públic. Això és així, entre altres raons, per la diferència de salaris i pel
poc coneixement que tenen els outsiders (els que provenen del sector privat)
6. Alfonso. A. de. "Los 'altes cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políticos?". A: Re-

vista de Estudios Poltticos. 1982, núm. 25. pàg. 94.
7. Suleirnan, E. N. Poliries, Power, and Bureaucracy in France. Princeton (Nova jersey): Prin-
ceton UniversiryPress.1974,pàg. 142.
225
de les regles i dels mecanismes de l'Administració." Als Estats Units, tot i que
també hi predominen els que provenen del sector públic, la diferència no és tan
elevada com a França." Les dades que tenim dels directors generals de l'Admi-
nistració central espanyola ens indiquen que, abans de l'actual període de-
mocràtic, les persones que ocupaven aquests càrrecs procedien majoritàriament
de les delagacions provincials (el 21%) i de llocs de responsabilitats del sector
bancari, industrial o d'empreses de més de mil treballadors (el 20%), sense que
es pogués percebre cap connexió entre les elits locals i les "nacionals". 10
Aquesta presència del sector privat en les fonts professionals de recluta-
ment dels alts càrrecs ja s'explicava a principis dels anys vuitanta atenent, d'una
banda, «a la cualificación política de la coalición gubernamental CiU, alianza de
dos partidos nacionalistas y conservadores con pro.fundas vinculaciones, inclusa
personales, con la banca y la industria privadas en Cataluña» i, de l'altra, «a la
tradicional "auersiàn" de las clases medias catalanas y del nacionalismo catalan al
trabajo para el sector público y la Administracion»." Aquesta explicació d'Al-
fonso de Alfonso, més el fet que provenir del sector públic sovint s'interpreta
com una major professionalització dels nivells polítics de l'Administració, fa
que aquest comparativament elevat percentatge d'alts càrrecs que provenen del
sector privat pugui considerar-se com una prova més de la politització material
de l'Administració catalana. Aquesta interpretació es pot refermar dient que el
percentatge d'alts càrrecs no afiliats que provenen del sector públic (el 58%) és
lleugerament superior al dels que estan vinculats a un partit polític, els quals
majoritàriament provenen del sector privat (el 52%). A més, entre els que es
consideren més polítics que tècnics i els que es consideren més tècnics que polí-
tics, són els primers els que més provenen del sector privat (les dues terceres
parts), mentre que els segons provenen, sobretot, del sector públic (gairebé el
60%). Pel que fa al càrrec que ocupen (de secretari general o de director gene-
ral), poques diferències es poden percebre.
8. Suleiman, E. N. Poliries, Pouier, and Bureaucracy in France. Princeton (Nova jersey): Prin-
ceton Universiry Press, 1974, pàg. 140-141. Aquesta diferència de salaris, que dificulta el salt de
l'empresa privada a l'Administració pública, el trobem també a l'Administració central espanyola:
Serrano, T. Caraaeristicas bdsicas de los directiuos de la Administración del Estada en España. Ma-
drid: Instiruro Universitario Ortega y Gasset, 1993, pàg. 17. (Papeles de Trabajo, núm. 293).
9. Birnbaum, P. "La place des hauts fonctionnaires dans l'élite du pouvoir aux États-Unis". A:
Reuue Française de Science Politique. 1973, núm. 4, pàg. 774.
10. Alba, C. "The Organization ofAurhoritarian Leadership: Franco Spain". A: Rose, R.; Su-
leiman, E. N. (ed.). Presidents and Prime Ministers. Washington: American Enterprise Institute for
Public Policy Research, 1980, pàg. 277.
11. Alfonso, A. de. "Los 'alros cargos' de la Ceneralitar: ¿administradores o políricos?". A: Re-
vista de Estudies Politieos. 1982, núm. 25, pàg. 94.
226
Si s'aprofundeix una mica més s'observa com un de cada tres alts càrrecs,
abans d'entrar a l'Administració catalana, treballava en empreses privades alie-
nes, un 16% a l'Administració central'? i un 11 % a la universitar.P Aquests són
els tres principals llocs de procedència dels alts càrrecs entre els quals destaca
clarament l'empresa privada-, que, sumats a la resta de llocs de procedència,
permeten parlar d'un background manageriaL14 Si comparem aquestes dades
amb les de l'Administració catalana de principis dels anys vuitanta, veiem que els
alts càrrecs de llavors provenien més de l'Administració central (el 24%) i de
l'Administració local (el 16%), i, en canvi, provenien menys d'empreses privades
alienes o pròpies (el 26%).15 En canvi, el percentatge d'alts càrrecs provinents de
la universitat pràcticament no ha variat en aquests més de deu anys (aproxima-
dament un de cada deu). Els llocs de procedència els trobem en la taula següent:
Taula 46. lloc on treballaven els alts càr-
recs abans d'entrar a l'Administració de la
Generalitat de Catalunya
Empresa o despatx privat aliè 35,1 %

Administració central 15,6%
Universitat 11,70/0
0'0
Administració local . 9,1%

Empresa o despatx privat propi . 6,5%
Ensenyament privat .. 6,5%
· .,
O rputacio . 6,5%
Parlament o Congrés . 5,2%
Ensenyament públic no universitari . 3,8%
n=77
12. En altres països on també hi ha un sistema de descentralització administrariva, també es

por percebre un transvasament de les elits de l'Administració central cap a administracions perifè-
riques. Així, per exemple, el Cas d'Alemanya (Koh, B. C. [apan sAdministrative Elite. Berkeley, Ca-
lifòrnia: University of California Press, 1989, pàg. 261).
13. A l'Administració canadenca la xifra d'elits que han estat prèviament professors d'univer-
sitat és encara més alta: gairebé un de cada cinc (Olsen, D. The State Elite. Toronto: McClelland
and Sreward, 1980, pàg. 71).
14. Blondel defineix el «managerial backgrounJ" com aquell que es produeix en el sector pú-
blic -bàsicament en la carrera funcionarial- o en els negocis privats (Blondel, J. "Ministerial Ca-
reers and rhe Nature of Parliarnentary Government: rhe Cases of Austria and Belgium". A: Euro-
pean fournal ofPolitical Reserach. 1988, núm. 16, pàg. 64).
15. Alfonso, A. de. "Los 'alros cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políricos?". A: Re-
227
Més del 40% dels secretaris generals i un de cada tres directors generals
provenen d'empreses o despatxos no propis, i en uns i altres aquest és el grup
més nombrós. Dels secretaris generals cal destacar també el fet que gairebé el
30% provenen de l'Administració central (poc més del 10% dels directors ge-
nerals). Polítics i tècnics també provenen majoritàriament de l'empresa pri-
vada, tot i que són els primers els que, proporcionalment, més en provenen (el
45%, respecte al 33% dels tècnics). I mentre que entre els que es consideren
més polítics que tècnics no hi ha cap altre lloc de treball de procedència que
destaqui, entre els que es consideren més tècnics que polítics n'hi ha dos més:
els que provenen de l'Administració central (una cinquena part) i els que pro-
venen de la universitat (el 14%). Finalment, pel que fa als diversos departa-
ments de l'Administració catalana, n'hi ha tres on hi ha percentatges significa-
tius. En primer lloc, el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, on les tres quartes
parts dels alts càrrecs provenen d'empreses privades alienes; en segon lloc, el
de Comerç, Consum i Turisme, on la meitat treballaven en empreses o des-
patxos propis," i, en tercer lloc, el d'Economia i Finances, on el 60% dels alts
càrrecs provenen de la universitat (alguns dels quals encara hi segueixen vin-
culats);'?
En resum, doncs, la principal font de reclutament dels alts càrrecs és l'em-
presa privada i la segona (la primera pel que fa al sector públic), l'Administració
central. A més, cal dir que aquells que provenen de l'empresa privada ocupaven
llocs de comandament dins de les empreses;" cosa que no és tan freqüent en
16. L'any 1981, tots els alts càrrecs d'aquest departament també provenien de l'empresa pri-
vada (Alfonso, A. de. "Los 'altes cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políticos?". A: Re-
vista de Estudios Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 94).
17. El fet que el 600/0 dels alts càrrecs del Departament d'Economia i Finances (que és el de-
partament on, proporcionalment, hi ha més alts càrrecs que provenen del sector públic) provin-
guin de la universitat, s'explica si tenim en compte que pràcticament tots els seus alts càsrecs van
ser nomenats quan era conseller Ramon Trias i Fargas (en la primera o en la segona època de con-
seller d'Economia i Finances), el qual era catedràtic d'Hisenda Pública a la Universitat de Barce-
lona i, com diuen els mateixos directors generals del Departament d'Economia i Finances, va fer
de la universitat la principal font de reclutament del seu equip.
18. Com també passa, per exemple, a l'Administració australiana (Higley, J.; Deacon, D.;
Srnart, D. Elites in Austràlia. Londres: Roucledge & Kegan Paul, 1979, pàg. 100). Com assenyala
Daniel Gaxie «l'obseruation empirique établit que la probabilite d'exercer un pouvoir politique s'accroit
auec la position dans la hiérarcbie sociale et que la position sociale d'origine (mesurée par exemple à la der-
nière profession avant l'entrée en politique) des hommes politiques est d'autant plus élevée qu 'ils occupent
des positions plus bautes dans la biérarchie politique- (Caxie, D. "Les logiques du recrurement politi-
que". A: Reuue Française de Science Politique. 1980, núm. 30, pàg. 5). Això es pot percebre també en
els diputats del Parlament de Catalunya i, sobretot, en aquells que pertanyen a CiU els quals, segons
Pitarch i Subirats, «reflejan la conexión con las empresas y el mundo de la gestión econàmica; una quinta
228
els que tenien un càrrec a l'Administració central. El fet que gairebé la meitat
provinguin del sector privat i l'altra meitat, del sector públic em permetrà es-
tudiar si als primers els és més difícil que als segons acostumar-se a les inèrcies
de l'Administració o si no es pot percebre aquesta diferència entre uns i altres.
Finalment, tampoc és gens menyspreable el fet que una mica més d'un de
cada deu provinguin de la universitat, la qual cosa incideix encara més en l'alt
nivell de formació acadèmica dels alts càrrecs a què es feia referència en el ca-
pítol tercer.
5.1.3. Funcionaritzaeió i carrera administrativa
Una administració que cobreix els llocs de designació política amb funcio-
naris tendeix a estar materialment menys polititzada (o més professionalitzada)
que una administració que no fa servir aquesta via de proveïment. I des
d'aquesta perspectiva, l'Administració catalana també es pot considerar mate-
rialment polititzada: la majoria dels alts càrrecs (gairebé el 60%) no són funcio-
naris, tot i que no s'ha de menysprear el 40% que sí que ho són,'? ja que per
ocupar el càrrec de secretari general o de director general no cal ser-ne (a di-
ferència del que passa, per exemple, en càrrecs similars de l'Administració
britànica on, per tant, «no tendría demasiado sentido una soeiología profesional
de los Permanent Secretarys [...], pues probablemente el 100 por 100 de los mis-
mos proceden profesionalmente de la Administraeión»)20 i no hi ha ningú que
pressioni aquells que els han de nomenar perquè nomenin funcionaris (com
passa en administracions amb més tradició funcionarial i amb una gran
influència del cossos funcionarials com, per exemple, els cossos superiors d'ad-
ministradors civils, els diplomàtics, els inspectors de finances i els tècnics co-
mercials de l'Administració espanyola," i, sobretot, els grands corps de l'Admi-
parte de sus dipurados tiene proftsión de director ogerente; una séptima parte son empresarios o industria-
les; los diputados de Convergència en el Parlament de Catalunya reproducen la variedadde proftsiones de
la burguesia media y alta" (Pitarch, I. E.; Subirats, J. "Los dipurados del Parlament de Catalunya de
1980". A: Revista de Estudios Políticos. 1982, núm. 26, pàg. 148).
19. Al Pais Basc el percentatge de càrrecs polítics que són funcionaris és només del 16% i, pet
tant, encara es pot parlat més de politització material (Mesa del Olrno, A. "Dares de estructura y
movilidad de los cargos de designación política en la Adrninistración autònoma vasea (1980-
1989)". A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomia del País Vasco. Oñati:
HAEE/IVAP, 1991, vol. III, pàg. 1585 i 1604).
20. Alfonso, A. de "Los 'alros cargos' de la Generalirar: ¿administradotes o políticos?". A: Re-
21. El març del 1992, el 79% dels directors generals de r Administració central espanyola eren
funcionaris i el 45% formaven part d'aquests cossos de funcionatis: Serrano, T. Caracteristicas bd-
229
-- - -------------
nistració francesa." els quals «són cridats a exercir múltiples funcions entre les
quals predomina el control de l'organització administrativa de l'Estat>>).23 Ara
bé, malgrat que gairebé la meitat dels principals càrrecs de designació política
de l'Administració catalana siguin funcionaris, no es pot parlar d'allò que
sicas de los directiuos de la Administración del Estada en España. Madrid: Instiruto Universitario Or-
tega y Gasset, 1993, pàg. 8 i 11. (Papeles de Trabajo, núm. 293). Per tant, es por parlar de politit-
zació formal però no de politització material. Ja en el franquisme, al voltant del 80% dels càrrecs
públics de designació polírica van ser coberts per funcionaris (aquesta xifra era una mica més ele-
vada en els primers anys i una mica més baixa en els darrers) (Beltran, M. "La Administración PÚ-
blica y los funcionarios". A: Giner, S. (dir.). España. Sociedad y Polltica. Madrid: Espasa-Calpe,
1990, pàg. 326-327). A l'Adminisrració central espanyola es por parlar, doncs, de la influència dels
cossos funcionarials tradicionals, els quals, com indica Juan Santamaría Pastor, s'han convenir en
un «instrument de création d'dites typique, tout au moins en ce qui conceme les échelons supérieurs de la
fònction publique» i «cettefònction du corps en tant que mecanisme de sélection a été l'un des cbeuaux
de bataille de certains groupes politiques» (Santamaría, J. "Le srarur de la fonction publique en Es-
pagne", A: Reuue Française d'Administration Publique. 1986, núm. 38, pàg. 11). En aquesr sentit
vegeu també: Alba, C. "The Organization of Aurhoritarian Leadership: Franco Spain". A: Rose,
R.; Suleiman, E. N. (ed.). Presidents and Prime Ministers. Washington: American Enterprise Insti-
rure for Public Policy Research, 1980, pàg. 276-281; Alvarez, J. Burocracia y poder político en e! ré-
gimen.franquista. (Elpape! de los Cuerpos de fimcionarios entre 1938 y 1975). Madrid: Instiruto Na-
cional de Adminisrración Pública, 1984.
22. Així, com assenyala Rafael jirnénez Asensio, pel que fa als càrrecs de designació polírica ''Para
e! desempeño de esos puestos o niueles se puede nombrar, en principio, a cualquier persona que reúna las
condiciones generales de acceso a la júnciónpública, sin que tenga que ser necesariamentejúncionario. Sin
embargo, la realidadadministrativa.francesa ha impuesto sus criterios; por regla general, la practica totali-
dad de esos puestos son cubiertos porjúncionarios públicos quepertenecen a alguna de los grandes cuerpos
del Estado. Es decir, se puede llegar a afirmar que hay una relativa colonizacion [... l de determinados espa-
cios de la Administración (Departamentos, Direcciones específicas, etc.) porpam de ciertos cuerpos de élite;
cuerpos que, en algunos casos, llegan a imponer basta e! nombre del candidata al cargo de designación polí-
tica» (jiménez Asensio, R. "Política y Adminisrración: los puestoS de designación política en las adrni-
nisrraciones públicas", A Revista Vasca de Administración Pública. 1992, núm. 32, pàg. 80). De la in-
fluència dels grands corps francesos també en parlen: Crozier, M. Le pbénomène bureaucratique. París:
Seuil, 1963, pàg. 364; Gournay, B. "Un Groupe Dirigeant de la Sociéré Française: Les Grands Fonc-
rionnaires". A Reuue Française de Science Politique. 1964, núm. 2; Thoenig, J. c. L'ère des technocra-
tes. París: Les Edirions d'Organisation, 1973; Birnbaum, P. Les sommets de l'État. París: Seuil, 1977,
pàg. 100-114; Baena, M. Curso de Ciencia de la Administraciàn. Madrid: Tecnos, 1985, vol. l , pàg.
144; Lochak, D. "La Haure Adminisrrarion à l'épreuve de l'alternance". A Birnbaurn, P. (dir.) Les
élites socialistes au pouuoir (J 981-1985). París: Presses Universiraires de France, 1985, pàg. 178-182;
Leernans, A. F. "La carrière dans la Foncrion publique: évolution recente dans les pays européens", A:
Reuue Internationale des Sciences Administratives. 1987, núm. I, pàg. 82; [offrin, L. "De la technocra-
rie à la superélire". A: Le Débat. 1988, núm. 52, pàg. 15-23; pfisrer, T. La république des fònctionnai-
res. París: Albin Michel, 1988, pàg. 63-67; Quermonne, J. L. L'organització administrativa de l'Estat.
Barcelona: Escola d'Adminisrració Pública de Catalunya, 1993, pàg. 153-166.
23. Quermonne, J. L. L'organització administrativa de l'Estat. Barcelona: Escola d'Adrninis-
rració Pública de Catalunya, 1993, pàg. 153.
230
Baena del Alcazar'" anomena colonització de la classepolítica pels funcionaris, com
passa, per exemple, a l'Administració francesa." En primer lloc, perquè el percen-
tatge de funcionaris no és molt elevat (molt més baix que a França)" i, en segon
lloc, i sobretot, perquè més del 80% dels que són funcionaris estan afiliats a un
dels dos partits que estan coalitzats en el Govern de Catalunya i, per tant, es pro-
dueix una «nomination préférentielle qui permet aux militants politiques d'occuper
des postes en fonction de leur expérience et de leurs connaissances concernant le fonc-
tionnement du gouvernement. Quandcelà a lieu, ce n'estpas l'Administration qui co-
lonise réellement la classepolitique, car lesprotagonistes sont lespartís politique». 27
La majoria dels secretaris generals són funcionaris (el 57%) i la majoria dels
directors generals no ho són (el 60%). Les funcions que la llei assigna als secreta-
ris generals, les quals tenen com a marc d'actuació la mateixa Administració i,
per tant, requereixen un major coneixement del seu funcionament intern, pot
ser una de les explicacions d'aquesta diferència entre secretaris generals i direc-
tors generals, ja que un alt càrrec que ha estat funcionari coneix millor l'Admi-
nistració que un que arriba a l'Administració provinent de l'empresa privada.
De la mateixa manera que s'ha dit que el lloc de treball de procedència pot
influir en la manera de treballar dins de l'Administració i en la percepció d'al-
gunes inèrcies de l'Administració com a principals problemes de la seva activi-
tat quotidiana, el fet de ser o no funcionari també pot fer canviar la visió que es
té de l'Administració, ja que mentre que els funcionaris que han fet carrera
dins de l'Administració, és a dir, que han anat pujant llocs dins de l'escala jeràr-
quica administrativa, han vist l'Administració des de diverses perspectives, la
majoria dels que no són funcionaris van entrar a l'Administració amb el càrrec
de secretari general o de director general i només en tenen una perspectiva (des
de la cúpula departamental).
És per això que també m'ha interessat saber concretament quins alts càr-
recs van entrar directament a ocupar càrrecs amb nivell de director general o de
24. Baena, M. "Quelques réf!exions sur la relation enrre hommes politiques er haurs foncrion-
naires". A: Reuue Intemationale des Sciences Administratives. 1987, núm. l , pàg. 128-135.
25. Vegeu: Baecque, F. de; Quermonne,J. L. (dir.). L'Administration et la Politique sous la Ve
République. París: Presses de la FNSP, 1982, pàg. 20; Pfisrer, T. La république des fònctionnaires.
París: A1bin Michel, 1988, pàg. 15-19; Maus, D. "Les énarques au gouvernmenr et au Parlemenr".
A: Pouuoirs. 1989, núm. 49, pàg. 147; Quermonne, J. L. L'organització administrativa de l'Estat.
Barcelona: Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1993, pàg. 204-205.
26. I també que al Japó i Alemanya (Aberbach, J. D.; Rockman, B. A. "Cornpararive Admi-
nisrration". A: Administration&Society. 1987, núm. 4, pàg. 493-494).
27. Baena, M. "Quelques réf!exions sur la relation enrre hommes politiques et haurs fonction-
naires". A: Revue Internationale des Sciences Administratives. 1987, núm. l, pàg. 130.
231
secretari general i quins han fet carrera dins de l'Administració catalana." En
un principi, tractant-se de càrrecs de confiança política (la qual s'adquireix en
escenaris que generalment estan més enllà de l'Administració) i tenint en
compte l'absència de cossos funcionarials a Catalunya capaços d'influir en la
designació de les persones que han d'ocupar aquests càrrecs, es pot tendir més a
pensar que la majoria dels alts càrrecs van ocupar directament càrrecs amb ni-
vell de director general o de secretari general i que són minoria els que han fet
carrera dins de l'Administració. A més, també pot refermar aquesta suposició el
fet que s'està analitzant una Administració que, si bé ja es pot considerar bas-
tant consolidada, encara no ha tingut prou temps per formar persones amb ca-
pacitat tècnica i alhora política per comandar una direcció general o una secre-
taria general, sobretot si tenim en compte que hi ha molts secretaris generals i
directors generals que ja fa temps que ho són.
No obstant això, el fet que més del 40% dels alts càrrecs, com acabem de
veure, siguin funcionaris sembla matisar aquesta hipòtesi, tot i que ser funcio-
nari no vol dir necessàriament haver fet carrera dins de l'Administració cata-
lana. Però el que no només la matisa sinó que en certa mesura la contradiu és
que el 60% dels alts càrrecs han fet carrera (més curta o més llarga) dins de
l'Administració de la Ceneralitar'" (el 40% restant quan van entrar a l'Admi-
nistració van ocupar un càrrec amb el mateix rang que el que tenen). Una car-
rera que en la majoria dels casos s'ha de qualificar de meteòrica, ja que han tin-
gut pocs anys per anar pujant. És a dir, que hi ha més esprinters que corredors
de fons. Així com quan s'analitzava la filiació política dels alts càrrecs es veia
que aquells que estan afiliats (les tres quartes parts) ja feia anys que ho estaven,
aquí s'observa que aquells que han fet carrera dins de l'Administració (el 60%)
l'han feta en pocs anys. Per tant, la majoria dels alts càrrecs són corredors de
fons en el partit i esprinters a l'Administració.
El 80% dels secretaris generals han fet carrera dins de l'Administració, i
de directors generals que n'hi hagin fet n'hi ha poc més de la meitat. Aquesta
28. Entenc que han fet carrera administrativa aquells que abans d'aconseguir el càrrec acrual
n'han ocupat altres de tang inferior. No obstam això, pel que fa al concepte de cartera administra-
tiva vegeu: Morey, A. "La carreta administrativa". A: Cuadernos Económicos de ICE 1980, núm.
13, pàg. 124-135. _
29. Aquest petcentatge contrasta clarament amb el de l'Administració basca, on els vice-con-
sellers i els directors generals que han fet carrera -més curta o més llarga-e- dins de l'Administra-
ció són pràcticament inexistents (Mesa del Olmo, A. "Dares de estructura y movilidad de los car-
gos de designación política en la Administración aurónoma vasca (1980-1989)". A: Autors
diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomia del Pals Vasco. Oñari: HAEE/IVAP, 1991, vol. III,
pàg. 1591).
232
diferència confirma que el perfil dels secretaris generals requereix un major
coneixement del funcionament de l'Administració.
I, concretament, quins càrrecs han ocupat abans de l'actual? El 17% dels
alts càrrecs han estat subdirectors generals, el 30% caps de servei, el 12% caps
de secció i només un 5% han estat prèviament caps de gabinet (la resta -aproxi-
madament un de cada tres- han ocupat altres càrrecs diferents d'aquests que
acabo d'esmentar). D'aquestes xifres, cal destacar-ne el fet que el 30% dels alts
càrrecs han estat prèviament caps de servei, perquè només amb aquesta dada
ja es podria parlar de carrera administrativa dels alts càrrecs. En canvi, no és
tan significatiu, pel que fa a la carrera administrativa (encara que curta) el fet
que poc més d'un terç hagin ocupat prèviament altres càrrecs dins de l'Admi-
nistració, ja que dins de l'Administració catalana hi ha infinitat de llocs co-
berts amb criteris polítics i, per tant, són com una espècie de fase prèvia (o en
ocasions també, com s'ha dit en el primer capítol, com una fase posterior) al
càrrec de director general o de secretari general. Finalment, cal destacar que
un altre terç dels alts càrrecs han estat prèviament secretaris generals o direc-
tors generals, és a dir, que repeteixen càrrec" o que han passat de director ge-
neral a secretari general (o viceversa).
Si dividim els alts càrrecs entre secretaris generals i directors generals, obte-
nim la taula 47, en la qual a les files hi ha els càrrecs que han ocupat abans d'ob-
tenir el càrrec que tenen en el moment de l'entrevista. Aquesta taula confirma
que són els secretaris generals els que més carrera han fet dins de l'Administració
caralana. A més, el fet que la meitat dels secretaris generals ja ho hagin estat en al-
tres ocasions em permet parlar de càrrecs professionalitzats." En canvi, de direc-
tors generals que ja ho hagin estat en altres ocasions n'hi ha molts menys. I mentre
que la majoria de directors generals que prèviament ja han dirigit una altra direc-
ció general no han canviat de departament, en els secretaris generals passa just al
revés: són, com també s'ha dit, més polivalents.
30. Sobre això Alfonso de Alfonso Bozzo deia: "en eljúturo debe obseruarse en que medida se va
ampliando el subgrupo de los que "repiten" cargos, donde creemos que elgrupo "tecnocrdtico" no parti-
dista (con clara presencia en el coleetivo actual) probablemente tienda a mantenerse, a no ser que sepro-
duzca un cambio politico radical» (Alfonso, A. de. "Los 'altos cargos' de la Generalitat: ¿administra-
dotes o políticos!". A: Revista de Estudies Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 98). No obstant això, cal
dir que la majoria d'aquells que repeteixen càrrec pertanyen a un dels dos partits que estan coalit-
zats en el Govern català, la qual cosa desmenteix la despolitització de l'Administració catalana que
intuïa aquest auror.
31. Sobre la professionalització dels secretaris generals de l'Administració catalana, vegeu:
Matas.]. "La figura del secretari general a l'Administració de la Generalitat de Catalunya". A: Au-
tonomies. 1993, núm. 17, pàg. 153-154.
233
Taula 47. Càrrecs de dins de l'Administració que han ocupat els alts càr-
recs abans de l'actual segons el càrrec
generals generals
Cap de secció 14,3% 11,1 %
Cap de servei 28,6% 30,20/0
Subdirector general 21,4% 15,9%
Rang de director general 7,1 % 4,8%
Director general 50,00/0 17,5 %
Secretari general 50,0% 4,8%
Cap de gabinet . .. 6,30/0
Altres tipus de càrrecs 35,7% 36,5%
n=14 n=63
Dels diversos deparraments de l'Administració catalana, es pot dir que n'hi ha

sis on predominen els alts càrrecs que no han fet carrera administrativa, dels quals
cal destacar el d'Economia i Finances, el de Treball i el de Comerç, Consum i T u-
risrne, on més del 70% dels alts càrrecs no n'han fet. A la resta de depanaments,
tret del de Cultura, que està dividit per meitats, predominen els que han fet carrera
dins de l'Administració, dels quals destaquen el Departament de Governació i el
d'Indústria i Energia, on tots els alts càrrecs n'han fet. I pel que fa als diversos llocs
que han ocupat en la seva carrera administrativa, hi ha tres departaments que des-
taquen per l'elevat percentatge d'alts càrrecs que han estat caps de secció o caps de
servei: el de la Presidència (on les tres quanes pans dels alts càrrecs han estat caps
de secció o caps de servei), el de Justícia (on el 80% dels alts càrrecs -tots els que
han fet carrera administrativa- han estat caps de servei) i el d'Indústria i Energia
(on tots els alts càrrecs han estat caps de servei). I pel que fa al lloc on han fet la ca-
rrera administrativa, és a dir, si l'han feta en el mateix depanament o no, hi ha
quatre depanaments on tots els alts càrrecs s'han promocionat sempre dins del
mateix depanament: el de Política Territorial i Obres Públiques, el de Treball, el
d'Indústria i Energia i el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, dels quals cal destacar
aquests dos últims perquè tenen uns percentatges molt elevats d'alts càrrecs que
han fet carrera administrativa i perquè són els únics departamenrs on tots els alts
càrrecs semprehan estat en el mateix departamenr.P Si s'observen els canvis (tant
32. A política Territorial i Obres Públiques i a Treball, si bé els alts càrrecs han promocionat
sempre en el mateix departament, n'hi ha que, sense canviar de rang -sense promocionar-, han
canviat de departament.
234
Quadre 15. Departaments de procedència dels alts càrrecs per departa-
ments"
PRE: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS !ND CCT BEN MED
COVO PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS !ND CCT BEN MED
ECO: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
ENS: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
CUL: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
SAN: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
PTO: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
ARP: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
TRE: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
fUS: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
¡ND: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
CCT: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
BEN: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
MED: PRE GOV ECO ENS CUL SAN PTO ARP TRE JUS IND CCT BEN MED
• En negreta, els departaments de procedència.
PRE: Presidència ARP: Agricultura, Ramaderia i Pesca

GOV: Governació TRE: Treball
ECO: Economia i Finances }US: Justícia
ENS: Ensenyament IND: Indústria i Energia
CUL: Cultura CCT: Comerç, Consum i Turisme
SAN: Sanitat i Seguretat Social BEN: Benestar Social
PTO: Política Territorial i Obres Públiques MED: Medi Ambient
aquells que han suposat pujar de rang com aquells que han suposat quedar-se
amb el mateix rang) de departament que han fet els alts càrrecs entrevistats, es
pot elaborar el quadre següent:
En aquest quadre hi trobem representats tots els departaments pels quals
han passat els alts càrrecs dels diversos departaments. Així, per exemple, en el
Departament de Justícia hi ha dos departaments diferents en el currículum
235
d'alguns dels alts càrrecs: el de la Presidència i el de Governació. Els departa-
ments que més alts càrrecs "exporten" (a les columnes i en negreta) són el de la
Presidència i el de Sanitat, i el departament que més alts càrrecs "importa" (a
les files i en negreta) és el de Governació, que és un dels més polifacètics. El de-
partament d'Indústria i Energia i el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca són, com
acabo de dir, els únics que no han "importat" cap alt càrrec, i els departaments
de Medi Ambient (que és l'últim que s'ha creat) i el d'Agricultura, Ramaderia i
Pesca, són els únics que no n'han "exportat" cap. Així, el Departament d'Agri-
cultura, Ramaderia i Pesca és l'únic que, des del punt de vista del traspàs d'alts
càrrecs entre departaments, està aïllat de la resta.
5.1.4. Càrrecs públics electius
Un de cada cinc alts càrrecs ha tingut o té un càrrec públic electiu (més con-
cretament, un 13% l'ha tingut i un 7% encara el tenia en el moment de l'entre-
vista), dels quals tots menys un són directors generals. Aquest percentatge, que
també pot servir d'indicador per mesurar la politització material de l'Administra-
ció, no és gens menyspreable si tenim en compte la joventut de les institucions
democràtiques espanyoles i la veterania en el càrrec de molts alts càrrecs.P
Proporcionalment, hi ha més alts càrrecs que es consideren més polítics que
tècnics que han tingut un càrrec públic electiu (un terç) que no pas càrrecs que es
consideren més tècnics que polítics (un 16%). I, com és evident, hi ha una gran
diferència entre els alts càrrecs que estan afiliats i els que no ho estan. Així, mentre
que gairebé el 30% dels afiliats han tingut o tenen un càrrec públic electiu (sense
que hi hagi gaires diferències entre els que estan afiliats a CDC i els que militen a
UDC), en el cas dels no afiliats només en trobem un cas. Els departaments de
Treball i de Benestar Social, en els quals, com s'ha vist, hi ha un elevat percen-
tatge d'alts càrrecs que han estat elits de partit, són els únics on predominen els
alts càrrecs amb un càrrec públic electiu en el currículum (el 60%).
Finalment, entre els alts càrrecs que tenen o han tingut un càrrec públic
electiu, les tres quartes parts han estat o són regidors municipals o alcaldes i un
20% han estat o són diputars.ê" Per tant, la connexió més gran és la que hi ha en-
33. A més, cal tenir present que en la coalició CiU hi ha la norma de no alternar l'acta parla-
mentària amb càrrecs a l'Administració (La Vanguardia, 10 de gener de 1991, pàg. 12).
34. També s'ha pogut detectar la direcció contrària, és a dir, la d'aquells que han tingut un càr-
rec a l'Administració catalana i, posteriorment, han esrar diputats. Així, l'any 1980 «en las listas de
Ci U, elgrupo de diputados con experiència preuia es bastante numeroso, fimdamentalmente en diversos
cargos y junciones en la Generalitat provisional>, (Pirarch, I. E.; Subirats, J. "Los diputades del Parla-
ment de Catalunya de 1980". A: Revista de Estudios Politicos. 1982, núm. 26, pàg. 156).
236
tre les elits locals i les elits de l'Administració (sobretot en aquells que estan afi-
liats a Convergència): un de cada deu alts càrrecs és o ha estat regidor o alcalde.v
5.2. Definici6 professional dels diversos càrrecs polítics de l'Administraci6
El fet que els càrrecs polítics de l'Administració, d'una banda, siguin càrrecs
de confiança política i, de l'altra, estiguin dins de l'Administració envoltats de
buròcrates, els fa caminar com si fossin funàmbuls en un terreny -zona de con-
fluència 36 situat entre la tècnica i la política. Per Alfonso de Alfonso Bozzo, l'alt
càrrec «es el último "personalpolítico strictu sensu "y elprimer "personal burocràtica
de élite ';. es el último escalón de la progresión desde elector o militante de partido a
parlamentaria y a gobernante, y elprimero del camino de politico-técnico a técnico-
ejecuton>.37 A més, els alts càrrecs poden ser persones molt especialitzades en una
àrea determinada o persones més generalistes, que poden ocupar qualsevol lloc
de direcció i de gestió dins de l'Administració. En aquest apartat s'estudiarà com
s'autodefineixen els alts càrrecs i com defineixen, alhora, la resta de càrrecs polí-
tics de l'Administració catalana en l'eix polític-tècnic. A més, pel que fa a l'auto-
definició, també s'analitzarà com se situen en l'eix generalista-especialista,
5.2.1. Autoubicació en l'eixpolític-tècnic
Malgrat que hi ha qui considera que el caràcter tècnic dels alts càrrecs «no
ha de serprobado sino que sepresupone, pues el tono altamente especializado de su
35. Aquesta xifra és lleugerament superior al 6% dels alts càrrecs de principis dels anys vui-
tanta que eren o havien estat regidors o alcaldes. A més, cal dit que en l'Administració de principis
dels vuitanta no hi havia cap alt càrrec que fos o hagués estat diputat (Alfonso, A. de. «Los 'altos
cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políricos?». A: Revista de Estudios Políticos. 1982,
núm. 25, pàg. 98). En canvi, la connexió entre elits polítiques locals i elits parlamentàries és molt
més clara, ja que el 40% d'aquells que eren diputats al Parlament de Catalunya a finals dels anys
vuitanta havien estat prèviament alcaldes o regidors (Morata, F. "Insrirucionalización y rendi-
miento político del Estado auronórnico". A: Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 76, pàg.
272). El percentatge d'alcaldes i regidors en el Parlament de Catalunya ha anat augmentant pro-
gressivament en cada elecció: l'any 1980, un 26%; l'any 1984, un 30%; l'any 1988, un 35,5%, i
l'any 1992, un 42% (El Pafs, 8 d'abril de 1992 -edició de Catalunya-, pàg. 24).
36. Mayntz, R. Sociologia de la Administración Pública. Madrid: Alianza, 1985.
37. Alfonso, A. de. "Los 'alros cargos' de la Generalitat: ¿administradores o políricos?". A: Re-
vista de Estudios Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 84. En aquest sentit també s'expressa ]iménez Asen-
sio, R. "Adrninistración y empleo público en la comunidad aurónorna del País Vasco: un balance".
A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autonomia del Pafs Vasco. Oñati: HAEE/IVAP,
1991, vol. III, pàg. 1387.
237
fimción así lo exigf?»,38 m'ha interessat saber si realment és així a partir de l'au-
toubicació dels alts càrrecs en l'eix polític-tècnic. Aquesta autoubicació també
em permetrà fer una primera aproximació al caràcter tecnocràtic o no dels alts
càrrecs de l'Administració catalana, perquè «sous safonne la plus élémentaire, la
position technocratique s'exprime en termes très simples: les choses iraient beaucoup
mieux si l'on remplaçait les politicienspar des personnalités ayant une connaissance
directe des problemes à traiter et ayant fait la preuve par des moyens divers -le
succès dans les afJaires, par exemple- de leur aptitude à les maitrisers.ï' La tec-
nocràcia comporta, doncs, una determinada concepció del poder: «aquella en
que la decisión debe emanar del que esta técnicamente capacitado para establecer
los supuestos/" i, per tant, una exaltació del tècnic -l'expert- i una crítica al
polític -l'incompetent-, la qual cosa comporta una despolitització dels pro-
blemes."
Des del meu punt de vista, política i tècnica són dues característiques que
els diversos càrrecs de l'Administració tenen dosificades, és a dir, que un deter-
minat càrrec pot tenir un vessant polític més gran o més petit i un altre de tèc-
nic que complementa el primer. És per això que, per facilitar'? l'autoubicació
dels alts càrrecs, els vaig demanar que donessin al seu càrrec un valor percentual
de tècnic i un altre de polític, és a dir, que agafessin una de les opcions se-
güents: 100% polític, 90% polític i 10% tècnic, 80% polític i 20% tècnic,
70% polític i 30% tècnic, 60% polític i 40% tècnic, 50% polític i 50% tèc-
nic, 40% polític i 60% tècnic, 30% polític i 70% tècnic, 20% polític i 80%
tècnic, 10% polític i 90% tècnic, i 100% tècnic. Per analitzar les respostes i per
utilitzar-les en els creuamenrs, s'han agrupat les opcions on predomina el ves-
sant polític, aquelles on predomina el vessant tècnic i, entre uns i altres, s'han
deixat aquells que es consideren tan polítics com tècnics (no obstant això, si és
rellevant per a la interpretació d'alguns dels creuaments, es tindrà en compte
tota l'escala). A més, per poder fer una anàlisi comparada en aquest apartat i,
38. Alfonso, A. de. "Los 'altes cargos' de la Generalitat: ¿administradotes o políricos?". A: Re-
vista de Estudies Politicos. 1982, núm. 25, pàg. 83-84.
39. Meynaud, J. "Les Technicies et le Pouvoir". A: Revue Française de Science Politique. 1957,
núm. l , pàg. 7.
40. Gregoire, R. "Los problemas de la recnocracia y e! pape! de los expertes". A: Revista de Es-
tudios Politicos. 1963, núm. 131, pàg. 140.
41. Gournay, B. "Technocrarie et Administrarien". A: Revue Française de Science Politique.
1960,núm.4,pàg.882.
42. Com assenyala jean-Paul Costa, és difícil determinar quins càrrecs dins de l'Administra-
ció tenen un vessant més tècnic i quins, un vessant més polític (Table Ronde. "Évolurions récentes
et perspectives d'avenir des fonctions publiques française et espagnole". A: Revue Française d'Ad-
ministration Publique. 1986, núm. 38, pàg. 89).
238
sobretot, en el següent, treballaré amb mitjanes, les quals es poden trobar a par-
tir de la transformació dels diversos percentages en una escala que va de l'I a
l' 11 :43
1= 100% polític
2= 90% polític - 10% tècnic
10 = 10% polític - 90% tècnic
11 = 100% tècnic
L'auroubicació dels alts càrrecs de l'Administració catalana en l'eix polític-

tècnic és la següent:
Taula 48. Autoubicació en l'eix polític-

, .
tecmc
100% polític .. 2,6%

90% polític / 10% tècnic .
80% polític / 20% tècnic 3,9%
60% polític / 40% tècnic 9,1 %
1000/0 tècnic .
NS-NC 1,30/0
n=77
43. Així, si obtenim una mitjana de 7,3 sabem que el col-lectiu en qüestió se situa entre el
30% i el 40% polític o, dit d'una altra maneta, entre el 60% i el 70% tècnic.
239
Més de la meitat dels alts càrrecs (taula 49) es consideren més tècnics que
polítics (són els que anomeno tècnics); poc més d'un de cada quatre, més polí-
tics que tècnics (són els que anomeno polítics), i la resta mantenen un equilibri
entre la política i la tècnica (són els que anomeno ''fUnàmbuls''). I si ens fixem
en el matís, veiem com hi ha pocs alts càrrecs que s'aurodefineixen com a molt
polítics o com a molt tècnics (100% o 90% polítics o tècnics), i que la majoria
equilibra una mica més els dos vessants per definir el seu càrrec. La mitjana ge-
neral dels alts càrrecs és d'un 6,6 (entre 50% tècnic-50% polític i 40% polític-
60% tècnic), és a dir, lleugerament decantada cap al vessant tècnic.
Taula 49. Ubicació en l'eix polític-tècnic

Polítics 26,00/0
Funàmbuls 16,9%
Tècnics 55,90/0
NS-NC 1,30/0
n=77
El fet que la majoria d'alts càrrecs s'autodefineixin com a més tècnics que
polítics no vol dir que necessàriament ho siguin. D'entrada pot sorprendre que
la majoria de secretaris generals i de directors generals, que no s'ha d'oblidar
que són càrrecs de designació política i, per tant, de confiança política, es consi-
derin més tècnics. La interpretació que se'n pot fer és que l'autoubicació en po-
sicions més tècniques que polítiques és una manera de legitimar el lloc que ocu-
pen,44 és a dir, que, potser influïts per un model weberià d'Administració (que
té com a ideals, entre d'altres, l'eficàcia racional i la neutralitat), volen deixar
entendre que han accedit al lloc que ocupen gràcies a les seves qualitats tècnico-
professionals (experts imparcials) i no a les seves qualitats (o ideologia) políti-
ques. La majoria volen fugir d'una legitimació més política que tècnica, ja que
la legitimació política té, sobretot, el seu fonament en l'elecció popular i els alts
càrrecs no són elegits per sufragi sinó designats"a dit" per un superior jeràrquic.
Així, una legitimació tècnica els fa sentir més còmodes i més satisfets, i per
aquest motiu volen omplir més de motivacions tècniques la seva designació. No
obstant això, dins de l'Administració catalana, com acabem de veure, hi ha tres
44. Com també passa a l'Administració francesa (Bodiguel,]. L.; Kessler, M. C. "Les direc-
teurs d'adrninisrrarion cenrrale". A: Birnbaum, P. (dir.), Les élites socialistes au pouvoir (1981-
1985). París: Presses Universiraires de France, 1985, pàg. 200, 202).
240
tipus d'alts càrrecs: els polítics, els tècnics i els "funàmbuls", els quals legitimen
de diferent manera el seu càrrec.
Entre directors generals i secretaris generals (taula 50), es pot veure una
gran diferència, ja que els primers es consideren molt més polítics que els se-
gons. Així, el 7% dels secretaris generals i el 30% dels directors generals es con-
sideren més polítics que tècnics, mentre que poc més del 70% dels secretaris
generals i poc més de la meitat dels directors generals es consideren més tècnics
que polítics. En canvi, el tant per cent de secretaris generals i de directors gene-
rals que es consideren tan polítics com tècnics gira, en uns i altres, al voltant del
15%. Amb aquestes dades es pot concloure que hi ha més heterogeneïtat en els
directors generals que en els secretaris generals, la qual cosa respon a la major
ambigüitat de funcions que la Llei 13/1989 assigna als primers i, sobretot, al
fet que hi ha molta més diferència entre l'activitat i l'àmbit en el qual es desen-
volupa l'activitat dels directors generals que no pas entre l'activitat i l'àmbit
d'actuació dels secretaris generals. 45 A determinats directors generals els és,
doncs, més difícil que als secretaris generals legitimar el seu càrrec amb argu-
ments tècnics. No obstant això, la majoria de secretaris generals i de directors
generals donen més importància al vessant tècnic del seu càrrec, i l'autoubica-
ció mitjana és d'un 7,3 i d'un 6,5, respectivament.
Taula 50. Ubicació en l'eix polític-tècnic segons el càrrec

generals generals
Polítics 0.0 0.0 0.0......... 7,1 % .................................. 30,20/0

Funàmbuls 14,3% .................................. 17,50/0
Tècnics 71,4 % .................................. 52,3%
NS-NC . 7,1% ...................................
n=14 n=63
També és interessant conèixer l'autoubicació en l'eix polític-tècnic dels alts

càrrecs segons la seva filiació política (taula 51). Es pot pensar que, als alts càr-
recs que estan afiliats (els quals, com s'ha vist, ja fa bastants anys que ho estan),
45. Des del meu punt de vista, l'heterogeneïtat en l'auroubicació en l'eix polític-tècnic que
s'observa en els directors generals i que segurament, com acabo de dir, respon a una major diversi-
tat de funcions i d'àmbits d'actuació en aquest tipus de càrrecs, pot dificultar-ne la professionalit-
zació o la funcionarirzació, tor sovint reivindicada pels partidaris d'allargar la carrera funcionarial.
241
- - - - _.._-
els hauria de ser molt més fàcil legitimar políticament el càrrec que als que no
pertanyen a cap partit. Efectivament, gairebé el 40% dels alts càrrecs que estan
afiliats es consideren més polítics que tècnics, i d'alts càrrecs no afiliats que s'hi
considerin només n'hi ha un 4%; una mica més del 40% dels alts càrrecs afi-
liats s'autodefineixen com a més tècnics que polítics, i en el cas dels no afiliats,
gairebé el doble. Pel que fa a les mitjanes, també es pot veure com els alts càr-
recs que estan afiliats es consideren més polítics que els que no ho estan: un 6,1
i un 7,6, respectivament.
Taula 51. Ubicació en l'eix polític-tècnic segons la filiació política dels

alts càrrecs
Afiliats Noaf CDC UDC
Polítics 38,0% 3,8% 36,1% 42,8%

Funàmbuls 16,0% 19,2% 19,4% 7,1%
Tècnics 44,0% 76,9% 41,7% 49,9%
NS-NC 2,00/0 2,8% .
n=50 n=26 n=36 n=14
Tot i que convergents i democratacristians majoritàriament es consideren

més tècnics que polítics, proporcionalment hi ha més militants d'Unió que no
pas de Convergència que se situen en posicions més polítiques que tècniques
(set punts de diferència) i també en posicions més tècniques que polítiques (vuit
punts de diferència). Així doncs, on proporcionalment hi ha més convergents
que democratacristians (dotze punts de diferència) és en la posició intermèdia
(meitat polític, meitat tècnic), és a dir, en la posició més ambigua, sense decan-
tar-se cap al vessant polític o cap al vessant tècnic. Ja s'ha vist que la indefinició
és una de les característiques del que pensen de si mateixos els alts càrrecs afilitas
a Convergència (característica que és més fàcil de trobar en aquells que perta-
nyen a un partit catcb-all o arreplegador), mentre que els que militen a Unió
semblen tenir les idees molt més clares. Les mitjanes d'uns i altres són pràctica-
ment iguals (6,1 en els convergents i 6 en els democratacristians).
Només hi ha un departament on el percentatge més elevat d'alts càrrecs és
el d'aquells que s'autodefineixen com a més polítics que tècnics: el d'Agricul-
tura, Ramaderia i Pesca, on la meitat es defineix així. A la resta de departa-
ments, predominen els que es consideren més tècnics que polítics (tret dels de-
partaments de la Presidència i de Justícia, on hi ha els mateixos percentatges
d'alts càrrecs polítics i d'alts càrrecs tècnics). D'aquests darrers, n'hi ha tres on
242
no hi ha cap alt càrrec que es consideri més polític que tècnic: el d'Economia i
Finances, el d'Indústria i Energia i el de Comerç, Consum i Turisme. Final-
ment, atenent a les mitjanes (agafant, doncs, com a paràmetre la definició que
fan del seu càrrec els alts càrrecs), es poden classificar els diversos departaments
de l'Administració catalana de la manera següent dins de l'escala polític-tècnic:
Taula 52. Autoubicadó en l'eix polític-

tècnic per departaments (mitjanes)
Polítics
Medi Ambient 5,3

Agricultura, Ramaderia i Pesca 5,5
Benestar Social 5,6
Funàmbuls
Justícia 6,0
Sanitat i Seguretat Social 6,0
Tècnics
Presidència "0 •••••••••••••••••• 6,1
Comerç, Consum i Turisme 6,3

Treball 6,4
Política Territorial i Obres Públiques ..... 6,8
Cultura 7,0
Ensenyament 7,0
Governació 7,6
Indústria i Energia 7,8
Economia i Finances 8,1
5.2.2. Ubicació ideal dels diversos càrrecs polítics de l'Administració catalana

en l'eixpolític-tècnic
A més de l'autoubicació dels alts càrrecs dins de l'eix polític-tècnic, em va

semblar interessant saber com consideren els mateixos alts càrrecs que s'hau-
rien de situar els diversos càrrecs polítics de l'Administració dins d'aquest eix.
Els càrrecs que calia definir són: els consellers, els secretaris generals, els direc-
tors generals, els subdirectors generals i els caps de gabinet. A més dels òrgans
243
- - _... _._ .... _------------------------------
superiors de l'Administració i dels alts càrrecs, s'hi han introduït els subdirec-
tors generals i els caps de gabinet. Aquests últims, perquè són càrrecs d'absoluta
confiança del conseller i perquè, com s'ha dit, són una figura poc definida, que
varia molt segons quina sigui la persona que l'exerceix i segons qui sigui el con-
seller que el dirigeix. I els subdirectors generals, perquè jeràrquicament estan
just per sota dels directors generals i, sobretot, perquè són càrrecs de lliure de-
signació, la qual cosa fa que, a més de criteris tècnics, es puguin introduir crite-
ris polítics en la seva elecció.
Segons els perfils dibuixats pels alts càrrecs, dels cinc càrrecs, n'hi ha dos
que haurien de ser més polítics que tècnics: consellers i caps de gabinet; dos
més que haurien de ser més tècnics que polítics: subdirectors generals i secreta-
ris generals, i un que hauria de tenir un perfil més equilibrat: directors generals.
Taula 53. Ubicació ideal dels diversos cà-

rrecs polítics de l'Administració catalana
en l'eix polític-tècnic (mitjanes)
Consellers 1,9
Secretaris generals 6,4
Directors generals 5,9
Subdirectors generals 9,5
Caps de gabinet 4,0
Com es pot observar en la taula anterior, la mitjana del perfil dibuixat pels
alts càrrecs fa que els consellers vagin més enllà del 90% polític (un 56% dels
alts càrrecs consideren que només haurien de ser polítics), mentre que els sub-
directors generals gairebé arriben al 90% tècnic (un 43% dels alts càrrecs consi-
deren que només haurien de ser tècnics). Entre aquests dos extrems, fàcils de
preveure, hi ha la resta de càrrecs, dels quals són els caps de gabinet els que, se-
gons els alts càrrecs, haurien de tenir un perfil més clarament decantat cap al
vessant polític. Els altres dos (secretaris generals i directors generals) se situen
en la part mitjana de l'eix, tot i que el perfil que els alts càrrecs creuen que hau-
rien de tenir els secretaris generals està lleugerament decantat cap a posicions
, , .
mes tecmques.
Deixant de banda les mitjanes i fixant-nos en els percentatges, a l'hora de
dibuixar el perfil ideal dels directors generals, com es pot observar en la taula
54, també és on hi ha més heterogeneïtat en les respostes. Aquesta heteroge-
neïtat, que ja s'ha vist en l'autodefinició en l'eix polític-tècnic dels mateixos
244
Taula 54. Ubicació ideal dels diversos càrrecs polítics de l'Administració
catalana en l'eix polític-tècnic
Consellers Polítics 97,40/0

Funàmbuls 1,30/0
' .
T ecnlCS .
NS-NC 1,3%
Secretaris generals Polítics 29,80/0

Funàmbuls 28,60/0
Tècnics 40,30/0
NS-NC 1,30/0
Directors generals Polítics 32,50/0

Funàmbuls 29,80/0
Tècnics 32,5%
NS-NC 5,2%
Subdirectors generals Polítics 1,30/0

Funàmbuls 5,20/0
Tècnics 92,20/0
NS-NC 1,30/0
Caps de gabinet Polítics 65,00/0

Funàmbuls 11,70/0
Tècnics 6,5%
NS-NC 16,8%
n=77
directors generals, respon al fet que hi ha

,
unes direccions generals més políti-
ques i unes altres de més tècniques.f Es per això que la ubicació dels direc-
tors generals en ]'eix polític-tècnic és la que va costar més de fer als alts cà-
rrecs, com així ho van manifestar els entrevistats i com també es reflecteix en
el 5,2% d'alts càrrecs que no responen. Aquest percentatge de manca de res-
46. També es pot veure com la definició del perfil dels directors generals no és la mateixa entre
els alrs càrrecs que esran afiliats a un partir políric i els que no ho esran. Els afiliats donen un perfil
on predomina clarament el vessant polític (amb una mirjana de 5,4) i els no afiliars un altre on pre-
domina el vessant tècnic (amb una mirjana de 6,7). I és que, com ja s'ha vist, uns i a1rres legitimen
de diferent manera el fet de ser alr càrrec. Aquesra diferent percepció entre afiliats i no afiliats no la
trobem, en canvi, en la ubicació ideal de la figura de secretari general en l'eix polític-tècnic.
245
postes només és superat pel 17% d'alts càrrecs que no van respondre quan se'ls de-
manava pel perfil ideal dels caps de gabinet. Com ja s'ha dit més amunt, la fIgura
del cap de gabinet és d'una gran ambigüitat i el seu perfil depèn, sobretot, del con-
seller que hi ha al capdamunt, i és precisament per això que aquells que es decidei-
xen a dissenyar-ne el perfil opten per donar més importància al vessant polític.
Secretaris generals i directors generals coincideixen a donar, majoritàriament,
més pes polític a les figures del conseller i del cap de gabinet, i a emfasitzar el ves-
sant tècnic del subdirector general (taula 55). En canvi, mentre que la majo-
Taula 55. Ubicació ideal dels diversos càrrees polítics de l'Administraci6

catalana en l'eix polític-tècnic segons el càrrec
generals generals
Consellers Polítics 92,9% 98,5%
Funàmbuls - 1,6%
, .
T ecnICS . ••••••••••••••••••• -
NS-NC 7,10/0 .
Secretaris generals Polítics 14,3% 33,4%

Funàmbuls 43,0% 25,4%
Tècnics 35,6% 41,2%
NS-NC 7,1% .
Directors generals Polítics 50,0% 28,6%
Tècnics 21,4% 5,0%
NS-NC 14,3% 3,1%
Subdirectors generals Polítics .,. . 1,60/0
Tècnics 85,8% 93,6%
NS-NC 7,10/0 .
Caps de gabinet Polítics 57,1% 66,7%

Tècnics 7,10/0 6,4%
NS-NC 28,7% 14,3%
n=14 n=63
246
ria dels secretaris generals pensen que la figura de secretari general hauria de ser
meitat política i meitat tècnica, la majoria dels directors generals consideren que
hauria de ser més tècnica que política. Pel que fa a la definició de la figura de di-
rector general, també es poden percebre algunes diferències entre allò que pen-
sen els secretaris generals i allò que pensen els directors generals. Efectivament,
la majoria dels secretaris generals consideren que ha de ser preeminentment po-
lítica i la majoria de directors generals pensen just el contrari, és a dir, que hi ha
de pesar més el vessant tècnic (tot i que és un percentatge similar al d'aquells que
pensen que ha de ser meitat política i meitat tècnica). Així doncs, proporcional-
ment hi ha més secretaris generals que creuen que els directors generals haurien
de ser més polítics que tècnics i, en canvi, també proporcionalment, hi ha més
directors generals que creuen que els secretaris generals haurien de ser més polí-
tics que tècnics. No obstam això, ara veurem com uns i altres desitgen un pes
polític més gran que l'actual en les seves figures respectives.
Amb la perspectiva que ens donen les ubicacions mitjanes que secretaris
generals i directors generals fan dels diversos càrrecs polítics de l'Administració
catalana {taula 56), s'observa com uns i altres donen un perfil similar a conse-
llers, secretaris generals i subdirectors generals. En els perfils donats als direc-
tors generals i als caps de gabinet és on, en canvi, es poden percebre més di-
ferències, ja que els secretaris generals el donen un perfil més polític que els
directors generals.
Taula 56. Ubicació ideal dels diversos càrrecs polítics de l'Administració

catalana en l'eix polític-tècnic segons el càrrec (mitjanes)
generals generals
Consellers 1,8 2,0

Secretaris generals 6,5 6,4
Directors generals 5,0 6,0
Subdirectors generals 9,8 9,5
Caps de gabinet 3,4 4,1
A més, es pot comprovar novament com els secretaris generals consideren

que el perfil ideal de la figura del secretari general hauria de tenir un contingut
més tècnic que la del director general. Però en l'autoubicació que fan els secre-
taris generals de si mateixos, es pot veure com el perfil ideal que demanen els
secretaris generals per a la seva figura conté una dosi de política més gran que la
247
que tenen ara: la mitjana de l'autoubicació actual en l'eix polític-tècnic és de
7,3, mentre que la mitjana del perfil ideal és de 6,5. I en els directors generals
també ho podem observar, ja que l'autoubicació mitjana actual dels directors
generals és de 6,5 i la desitjada, de 6. Aquestes diferències entre allò que diuen
que són i allò que pensen que haurien de ser secretaris generals i directors gene-
rals, les trobem en les taules següents:
Taula 57. Definició actual i definició ideal de la figura del secretari gene-
ral segons els secretaris generals
Són Haurien de ser
Polítics 0.0 • • • • • • • • • 0.0 0.0 • • • • • • • • • • 7,1 % 0.0 ••••• 0.0.0'0 ••••• 0.0 • • • • • • • • • 14,3%
Funàmbuls 14,30/0 43,00/0
Tècnics 71 ,40/0 35,60/0
NS-NC 7,10/0 7,1%
n=14 n=14
Taula 58. Definició actual i definició ideal de la figura del director gene-
ral segons els directors generals
Són Haurien de ser
Polítics 30,2 % ••••••••••••••••••••••••••••••••••• 28,6%

Funàmbuls 17,50/0 33,3 %
Tècnics 52,30/0 35,0 %
NS-NC . - . 3,10/0
n=63 n=63
Tot i que la majoria de secretaris generals i directors generals consideren

que les seves figures respectives haurien de ser més polítiques del que ho són ac-
tualment, la principal diferència entre uns i altres és que els directors generals
majoritàriament encara pensen que hi ha de pesar més el vessant tècnic i, en
canvi, els secretaris generals majoritàriament creuen que hi ha d'haver un equi-
libri entre el polític i el tècnic: consideren que han de ser els únics "funàmbuls"
entre els càrrecs polítics de l'Administració. Però per saber l'abast de la diferèn-
cia entre la definició actual i la desitjada, el que cal és creuar-les: els secretaris
248
generals segueixen sent els que més pensen que la seva figura hauria de tenir un
contingut polític més gran; és més, no hi ha cap secretari general que pensi que
la seva figura hagi de tenir un perfil més tècnic que l'actual. En canvi, trobem
alguns directors generals que sí que ho pensen (un de cada deu). Aquestes ob-
servacions, que es fan sense anar a buscar la ubicació exacta en l'eix polític-tèc-
nic, em fan pensar que tant els secretaris generals com els directors generals, so-
bretot aquells que actualment s'autodefineixen com a més tècnics, demanen
poder intervenir i poder decidir més políticament que no pas ara. Això es pot
interpretar com una certa insatisfacció dels alts càrrecs de l'Administració cata-
lana -sobretot, en el cas dels secretaris generals- per com està repartida la de-
cisió política dins dels departaments, la qual potser està excessivament concen-
trada en la cúpula. Més endavant, quan s'analitzi la presa de decisions dins dels
departaments, veurem si això és així.
5.2.3. Especialistes i generalistes
En aquest apartat també es fa referència a l'autopercepció que tenen els

alts càrrecs del seu perfil professional. La distinció entre especialistes i genera-
listes «has been the subject ofparticular interest to scholars in the post-war era.
The reason for this is, in large measure, the increased complexity in the subject
matter ofmodern government, resulting in an influx oftecbnocrats, who have de-
mandeda greater share ofinfluence within the organisations.t' Tot i que per di-
ferenciar uns i altres normalment es té en compte l'educació universitària re-
buda,48 aquí senzillament faré referència a l'autopercepció que tenen els alts
càrrecs sobre aquest aspecte. És a dir, cal plantejar-se si es consideren més es-
pecialistes o més generalistes; si consideren que el seu coneixement es limita a
una determinada àrea (experts en un àmbit determinat) i només es veuen ca-
pacitats per ocupar càrrecs relacionats amb aquesta àrea, o si són persones que
consideren que amb el perfil que tenen poden ocupar qualsevol altre lloc dins
47. Kingdom, J. E. "Introducrion", A: Kingdom, J. E. (ed.). The Civil Service in Liberal De-
mocracies. Londres: Routledge, 1990, pàg. 7.
48. Kingdom, J. E. "Britain", A: Kingdom, J. E. (ed.). The Civil Seruice in Liberal Demacra-
cies. Londres: Routledge, 1990, pàg. 22. A la Gran Bretanya, sobretot després que el Fulron Com-
mittee del 1968 censurés el «cuit ofthegeneralist» i suggerís la introducció de «modern (largely Ame-
rican) tecbniques ofbusiness managemem inta the Civil Seruice», hi va haver un gran debat, que avui
encara cueja, sobre el perfil generalista o especialista que les elits de l'Administració han de rebre en
la seva formació universitària (Mackinrosh, J. P. The Gouemment and Politics ofBritain. Londres:
Hutchinson, 1975, pàg. 166 i 168; Drewry, G.; Burcher, T. The Civil Service Today. Oxford: Basi!
Blackwell, 1991, pàg. 22I).
249
de l'Adminisrració."? Per saber-ho no faré servir un escala similar a la de l'eix
polític-tècnic, ja que només vaig donar tres possibles respostes: més genera-
lista que especialista, tan generalista com especialista o més especialista que
generalista.
El fet de ser càrrecs de confiança política ens pot fer inclinar a pensar que
n'hi ha més de generalistes que d'especialistes. Però segurament una variable
que cal tenir en compte és el departament al qual pertanyen, ja que n'hi ha al-
guns on el requisit de l'especialitat és més necessari que en d'altres, com per
exemple el d'Economia i Finances.t" I, com ja he dit diverses vegades, una altra
variable a tenir en compte és la distinció entre secretaris generals i directors ge-
nerals, ja que, d'una banda, de les funcions que la Llei 13/1989 assigna a uns i
altres, se'n desprèn que els directors generals han de tenir una major especialit-
zació que els secretaris generals, i, d'una altra banda, el fet que els secretaris
generals hagin ocupat més que els directors generals diversos càrrecs de respon-
sabilitat política en diversos departaments, pot comportar un perfil més gene-
ralista dels primers. En aquest apartat es tracta de comprovar-ho.
Poc més del 70% dels alts càrrecs es consideren més generalistes que espe-
cialistes; un de cada quatre, més especialista que generalista, i només un 4%,
tan generalistes com especialistes (tots van respondre a la pregunta). Per tant,
hi ha un predomini clar dels generalistes." I entre secretaris generals i directors
generals, es pot comprovar la major especialització d'aquests últims, ja que,
mentre que absolutament tots els secretaris generals es consideren més genera-
listes, en el cas dels directors generals, el 30% s'autoqualifiquen de més especia-
listes. Els directors generals tenen, doncs, un perfil més especialista que els se-
49. Pel que fa a aquesta manera d'oposar els termes especialista i generalisra, vegeu: Gregoire,
R. "Los problemas de la recnocracia y el papel de los experros". A: Revista de Esrudios Políticos.
1963, núm. 131, pàg. 140.
50. Actualment, amb el gran pes i l'enorme complexitat de l'economia pública i amb la neces-
sitat d'enfortir-la per no provocar un debilitament del sistema polític, els departaments d'Econo-
mia són segurament els que estan més proveïts de persones més especialitzades i amb més conscièn-
cia d'especialistes. Això és el que passa, per exemple, en el Ministeri d'Economia i Hisenda de
l'Administració central: Serrano, T. Caracteristicas bdsicas de lm directiuos de la Adminisrración del
Estada en España. Madrid: Instituto Universitario Ortega y Gasset, 1993, pàg. 12. (Papeles de T ra-
bajo, núm. 293).
5 I. En les elits de l'Administració japonesa, on predomina la formació en dret, també es per-
cep aquest predomini (que cada cop és més acusat) dels generalistes (jimukan) per sobre dels espe-
s
cialistes (gikan) (Koh, B. C. ]apan Adminisrrarive Elite. Berkeley, Califòrnia: Universiry of Cali-
fornia Press, 1989, pàg. 255). I també, com a exemple clàssic, en les elits de l'Administració
britànica: Hil!, M. J. Tbe Sociology o[Public Adminisrrarion. Nova York: Crane, Russak & Com-
pany, 1972, pàg. 140-171.
250
cretaris generals, tot i que la majoria de directors generals es consideren més ge-
neralistes que especialistes.
Taula 59. Autopercepció com a generalistes o especialistes segons el càrrec
Alts Secretaris Directors

càrrecs generals generals
Més generalista 71,4% 100,0% 65,1 %

Tan especialista com generalista 3,9% 4,8%
Més especialista 24,7% . 30,2%
n=77 n=14 n=63
També hi ha algunes diferències entre els alts càrrecs que estan afiliats i els
que no ho estan. Així, mentre que la immensa majoria dels que estan vinculats
a un partit polític es consideren més generalistes que especialistes (el 80%), en
el cas dels que no pertanyen a cap partit no arriben al 60%, i mentre que el
16% dels afiliats es defineixen com a més especialistes, de no afiliats que així
s'auroqualifiquen n'hi ha gairebé un 40%. I dins dels afiliats, hi ha més genera-
listes entre els democratacristians (tots menys un) que entre els convergents (on
gairebé el 20% es consideren més especialistes). A més, mentre que no hi ha
cap democratacristià que hagi optat per la posició intermèdia, el 6% dels con-
vergents han optat per aquesta posició ambigua (així, novament es veu com
són els convergents els que més opten per posicions ambigües).
Pràcticament no es pot observar cap diferència entre els alts càrrecs que es
consideren més polítics i els que es consideren més tècnics (taula 60), ja que en
uns i altres una quarta part s'aurodefineixen com a més especialistes i les tres
quartes parts restants, com a generalistes. En canvi, dels que es consideren tan
polítics com tècnics, tot i que predominen els que s'autodefineixen com a ge-
neralistes, cal destacar l'elevat percentatge dels que es consideren tan generalis-
tes com especialistes. Tots els que han optat per una posició equilibrada (o am-
bigua) en l'eix generalista-especialista, en l'eix polític-tècnic els trobem en la
categoria dels "funàmbuls".
Pel que fa als departaments, només n'hi ha un on predominen els que es
consideren més especialistes que generalistes: el d'Economia i Finances, on gai-
rebé el 60% dels alts càrrecs destaquen la seva especialització. Cal recordar que
en aquest departament és on hi ha més alts càrrecs no afiliats i on n'hi ha més
alts càrrecs que professionalment provenen de la universitat. A la resta de de-
251
partaments predominen els alts càrrecs que es consideren més generalistes (tret
del d'Indústria i Energia, on hi ha un empat -500/0 entre uns i altres), dels
quals cal destacar el de Treball i el de Medi Ambient, ja que són els únics on
tots els alts càrrecs es consideren més generalistes.
Taula 60. Autopercepci6 com a generalistes o especialistes segons la ubi-

cació en l'eix polític-tècnic
Polítics Funàmbuls Tècnics
Més generalista 75,00/0 46,20/0 76,70/0

Tan especialista com generalista . 23,10/0 .
Més especialista 25,00/0 30,80/0 23,30/0
n=20 n=13 n=43
5.3. Actituds administratives
Dins d'aquest apartat sobre les actituds administratives dels alts càrrecs, s'es-
tudiaran quatre aspectes (un que fa referència al passat, un que fa referència al
present i dos que fan referència al que hauria de ser), que ens permetran veure
què és allò que més destaquen els alts càrrecs de la seva relació amb l'Administra-
ció. En primer lloc, s'estudiaran els motius de la seva entrada a l'Administració;
en segon lloc, els aspectes més negatius i més positius de la seva activitat quoti-
diana dins de l'Administració; en tercer lloc, les principals fites que haurien de te-
nir les persones que estan al servei de l'Administració, i, en quart lloc, les princi-
pals qualitats personals que hauria de tenir un alt càrrec de l'Administració.
Amb les respostes obtingudes, que cal considerar actituds, predisposicions
cap a l'Administració, es pot conèixer un altre aspecte dels alts càrrecs: el de la
percepció de l'Administració des de la seva pròpia experiència, la qual cosa
configura la seva "cultura administrativa". AI final de l'apartat es veurà si els
tres tipus d'alts càrrecs que he trobat segons la seva autoubicació en l'eix polí-
tic-tècnic es diferencien també en les seves actituds administratives.
5.3.1. Motius de l'entrada a l'Administració
Aquesta és una pregunta de resposta oberta, la qual cosa m'ha obligat, per
analitzar-la, a codificar-la en diverses categories de respostes. Una primera cate-
252
goria és la que porta l'etiqueta de servei, és a dir, la dels alts càrrecs que diuen
que van entrar a l'Administració guiats pel seu esperit de servei: per servir Cata-
lunya, la Generalitat, la societat, els administrats, etcètera. La segona categoria
l'he anomenada relacions personals, és a dir, són les respostes dels que, quan do-
nen els motius de la seva entrada a l'Administració, fan referència a algun tipus
de relació amb alguna persona: a petició d'un amic, per les seves coneixences o
relacions personals, perquè sintonitzava amb alguna persona, per fidelitat i ad-
miració a algú -normalment al conseller del departament o al president Pu-
jol-, etcètera. La tercera categoria porta el nom de canvi de uida, i és la
d'aquells que donen com a resposta alguna qüestió relacionada amb la voluntat
de millorar la seva qualitat material de vida o amb la seva promoció professio-
nal: per millorar el seu benestar personal i el de la seva família, per millorar des
del punt de vista econòmic, per millorar professionalment, etcètera. Una
quarta categoria l'he sintetitzada amb la paraula política i engloba als alts càr-
recs que raonen la seva entrada a l'Administració amb motius estrictament po-
lítics: per la seva vocació política, pel seu itinerari polític, etcètera. Finalment,
hi ha un calaix de sastre que he anomenat altres.
El 30% dels alts càrrecs van entrar a l'Administració de la Generalitat de
Catalunya guiats pel seu esperit de servei, una mica menys d'aquest percen-
tatge (el 27%) diuen que són a l'Administració gràcies a les seves relacions per-
sonals, un 14% van entrar-hi per canviar de vida i un 12%, per vocació política
(taula 61). Així doncs, l'esperit de servei i les relacions personals són els princi-
pals factors (ja que abracen quasi el 60% dels alts càrrecs) que, segons els alts
càrrecs, han provocat la seva entrada a l'Administració catalana. 52 D'aquestes
xifres cal destacar el fet que gairebé 30% dels alts càrrecs reconeixen haver en-
trat a l'Administració gràcies a les seves relacions personals, la qual cosa em
52. En altres estudis on s'ha fet aquesta pregunta les respostes predominants han estat les se-
güents:
A França: publie servia uocation (15,2%), interesting and enjoyable work (12,7%), possibilities
ofallsorts offered (1 0,7%) , jàmily tradition (10,7%) i prefereneejòrgeneral matters (10,7%).
A la Gran Bretanya: interest, important work; being in center ofthings (20%); beliefin public ser-
via; workingjòr common good (14%); work with congenial colleagues (11 %), i tbe intellectual quality
ofthe work (9%).
(Suleiman, E. N. Politics, Pou/er, and Bureaucracy in France. Princeton (Nova jersey): Prince-
ton UniversiryPress, 1974,pàg. 120-121.)
A Suècia: cbance, happenstance (27%); job because open in my area (26%); lack ofother opportu-
nities (12%); intellectual stimulation (10%); job fits my education (9%); jàmily tradition (8%), i
strongpolitical interest (8%).
(Eldersveld, S. J.; Kooiman, J.; T ak, T. van der. Elite images ofDutch politics. Ann Arbor: Uni-
versiryofMichigan Press, 1981, pàg. 39.)
253
porta a recordar les següents paraules d'Alejandro Nieto: «Nadie piense, por lo
pronto, que la designación [es refereix a la designació dels alts càrrecs] es conse-
cuencia sólo de la perícia o de los conocimientos del interesado. Ni tampoco uale la
filiación política abstracta. De ordinario, lo decisivo es pertenecer a una "familia
política" en el sentida estricta del término, que han acuñado los sociólogos. Cada
ministro escoge. de entre sufamilia, a un "equipo" como ahora se dice- de cola-
boradores, procurando que los seleccionades sean expertos y puedan acreditar su fi-
liación política. Estas circunstancias operan, pues, como requisitos, pero no como
causa del nombramiento. [...] Porque si la causa fuera la pericia o la eficacia, fa-
llanda ésta cesarla la razàn de la permanencia en elcargo; pero no siendo esta asl, lo
único que importa es la conseruaciàn de los uinculosfamiliares. [...] Esta constata-
ción [...] no significa que en algún caso no pueda ser tenida en cuenta la pericia.
Tal sucede en cargos particularmente complicados o tècnicos que resultan poco ape-
tecibles para los politicos y que, en ejecto, suelen recaer en expertos profesionales no
hostiles al ministro-."
Taula 61. Motius de l'entrada a l'Administració segons el càrrec

,
carrecs generals generals
Servei 29,9% 35,7% 28,6%

Relacions personals 27,3% 21,4% 28,6%
Canvi de vida 14,3% 7,1% 15,9%
Política 11,70/0 14,30/0 11,1 %
Altres 15,6% 14,30/0 15,9%
NS-NC . . 7,10/0 .
n=77 n=14 n=63
L'esperit de servei i les relacions personals també es mantenen com a princi-

pals motius quan s'analitzen separadament els secretaris generals i els directors
generals, tot i que en els primers l'esperit de servei pesa molt més (taula 6I).
Mentre que, proporcionalment, els secretaris generals destaquen més que els di-
rectors generals la vocació política com a motiu d'entrada a l'Administració (la
qual cosa permet emfasitzar el seu perfil polític), els directors generals destaquen
més que els secretaris generals les relacions personals i el canvi de vida.
53. Nieto, A. La organización del desgobiemo. Barcelona: Ariel, 1984, pàg. 44-45.
254
La principal raó d'entrada a l'Administració dels alts càrrecs afiliats és el
servei i la dels no afiliats, les relacions personals (taula 62), la qual cosa pot in-
dicar que aquests últims, que no tenen el plus de la militància política que te-
nen els altres, necessiten recompensar aquesta mancança amb el plus de les re-
lacions personals o de l'amistat (que no necessàriament cal associar amb
l"'amiguisme"): són més càrrecs de confiança personal que de confiança polí-
tica. I la segona gran diferència entre els alts càrrecs afiliats i els no afiliats és que
gairebé el 20% dels primers van entrar a l'Administració per la seva vocació po-
lítica i, en canvi, no hi ha cap alt càrrec no afiliat que apunti aquesta raó. Així
doncs, mentre que allò que distingeix els alts càrrecs afiliats (sense que es pu-
guin percebre gaires diferències entre convergents i democratacristians) és la
seva vocació política, allò que distingeix als alts càrrecs no afiliats són les seves
relacions personals.
Taula 62. Motius de l'entrada a l'Administració segons la filiació política

dels alts càrrecs
Afiliats No afiliats
Servei 30,00/0 30,8%
Relacions personals 24,0% 34,6%
Canvi de vida 12,00/0 19,20/0
Política 0.0 •• 0.0 0.0 •• 0.0 • • • • • • • • • 0.0 •••• 0.0 •• o •••••• o •••••• 18,0% .
Altres 14,00/0 15,40/0
NS-NC 2,0% .
n=50 n=26
El principal grup de respostes dels alts càrrecs que abans d'entrar a l'Admi-
nistració treballaven en el sector públic és el de les relacions personals (30%) i el
segon, el de l'esperit de servei (23%). En canvi, els que provenen del sector pri-
vat van entrar a l'Administració sobretot pel seu esperit de servei (38%) i un de
cada quatre, per les seves relacions personals. Finalment, també es pot percebre
una gran diferència en el motiu del canvi de vida: un de cada cinc dels que pro-
venen del sector públic i només un 8% dels que provenen del sector privat, la
qual cosa em fa pensar que aquests últims no consideren que haver entrat a l'Ad-
ministració hagi significat un canvi qualitativament positiu de vida.
Els alts càrrecs que són funcionaris majoritàriament donen com a motiu de
la seva entrada a l'Administració l'esperit de servei i els que no ho són, en canvi, les
seves relacions personals (en tots dos casos, gairebé el 40%). I també cal dir que
255
aquells que són funcionaris esmenten més el canvi de vida com a motiu de la seva
entrada a l'Administració (el 250/0) que no pas aquells que no ho són (el 70/0).
En resum, el més destacable d'aquestes xifres és l'elevat percentatge d'alts
càrrecs que, quan pensen en el motius de la seva entrada a l'Administració, fan
referència a les seves relacions personals, és a dir, que volen emfasitzar que si
són a l'Administració és gràcies a alguna altra persona (motiu que, com s'ha
vist, trobem, sobretot, en els directors generals no afiliats).54 És per això que es
pot concloure que a l'Administració catalana les relacions personals són una via
utilitzada amb molta freqüència per reclutar alts càrrecs: és una Administració
"personalista".
5.3.2. Aspectespositius i negatius de l'activitat quotidiana dins de l'Administració
5.3.2.1. Aspectes positius
Arn la gran diversitat de respostes donades pels alts càrrecs, he elaborat els
següents grups o categories.55 El primer grup de respostes és el que porta el rètol
de servei, és a dir, el dels que destaquen com a més satisfactori de la seva professió
la sensació d'estar fent un servei: a Catalunya, als administrats, a la societat, a la
Generalitat, etcètera. El segon grup de respostes l'he anomenat gestió, i són les
respostes dels que consideren com a aspecte més satisfactori la gestió del dia a
dia, l'elaboració de projectes i la seva posada en pràctica, la negociació constant,
la gestió de personal, el treball en equip, les relacions personals, etcètera. El ter-
cer grup de respostes porta el nom d'especialitat, és a dir, és el dels que donen
com a resposta alguna qüestió relacionada amb la seva especialitat o amb la seva
direcció general: treballar amb qüestions relacionades, posem per cas, amb la sa-
nitat, amb l'arquitectura o amb l'ensenyament. Un quart grup de respostes és el
que he sintetitzat amb la paraula política, que engloba aquells alts càrrecs que
destaquen com a aspecte més positiu la repercussió política de la seva professió:
54. Segurament, les relacions personals són una via d'entrada que rambé rrobaríem en càrrecs
similars d'altres adminisrracions, ja que un càrrec amb tanta responsabilirar polírica requereix
d'una notable confiança personal. El que sorprèn, i potser seria més difícil de trobar en altres admi-
nistracions, és la sinceritat que mostren els alts càrrecs en aquesta resposta.
55. La formulació d'aquesta pregunta (i també la dels aspectes negatius) va causar sorpresa en
molrs dels alts càrrecs, però també va ser una de les preguntes en les quals més es van esplaiar en la
resposta (el fet de ser una pregunta de resposta oberta ho va facilitar). P", per això que la informació
obtinguda amb les respostes sovint va anar molr més enllà del contingut estricte de la pregunta, la
qual cosa m'ha permès interpretar altres qüestions que tractaré més endavant sobre el funciona-
ment de l'Administració catalana.
256
e! fet de tenir una gran influència política, de tenir a l'abast una gran quantitat
d'informació sobre moltes qüestions, etcètera. El darrer i cinquè grup de respos-
tes pona l'etiqueta de carrera i engloba els que consideren com a més satisfactori
saber que estan treballant en un lloc que pot servir per a la seva prumoció perso-
nal, que tenen una professió amb possibilitats de promoció i de millorament
material de! seu benestar personal: e! fet de treballar en un lloc que és un tram-
polí per a la promoció personal (cap al sector públic i, sobretot, cap al sector pri-
vat), e! millorament de la qualitat de vida que comporta e! càrrec, e! fet de poder
fer viatges sovint, etcètera. Finalment, les respostes que no entren en cap de les
categories esmentades, estan dins de! grup que he anomenat altres.
L'agrupació de les respostes donades pels alts càrrecs i la seva inclusió dins
de les diverses categories, les trobem a la taula 63. Els tres grups de respostes
amb uns percentatges més elevats (tots tres amb més de! 20%) són els d'aquells
alts càrrecs que donen com a resposta algun aspecte relacionat amb la seva espe-
cialitat, amb la gestió de! dia a dia o amb e! servei al país. Especialitat, gestió i
servei, que són tres aspectes que podrien servir per sintetitzar la professió d'alt
càrrec, és e! que més satisfà e! 80% dels alts càrrecs.v
Faula 63. Aspecte més satisfactori de l'activitat quotidiana segons el càrrec

,
Especialitat 31,2% 28,6% 31,7%

Gestió 27,30/0 21,40/0 28,60/0
Servei 22,1 % 21,40/0 22,2%
Política 10,40/0 28,6% 6,3%
Carrera . 3,90/0 . • •••••••••••••••• 4,8%
Al tres . 3,90/0 . • •••••••••••••••• 4,8%
NS-NC . 1,30/0 . • •••••••••••••••• 1,6%
n=77 n=14 n=63
56. Aquests són també els aspectes que destaquen com a més positius les elits administratives
d'altres països: les elits de l'Administració alemanya fan referència a qüestions relacionades amb el
procés decisional-gestió- (com, per exemple, la capacitat d'influir en les decisions) i amb l'es-
pecialitat; les de l'Administració holandesa consideren com a aspectes més positius també qües-
tions relacionades amb la gestió (influència en les decisions) i amb el servei (ajudar la societat), i les
de l'Administració britànica destaquen aspectes més inrel-lecruals i la convivència amb els seus
col-legues (Eldersveld, S. J.; Kooiman, J.; Tak, T. van der. Elite [mages ofDutch Polítics. Ann Ar-
bor: UniversiryofMichigan Press, 1981, pàg. 55).
257
Entre secretaris generals i directors generals hi ha poques diferències de
percentatges en els tres primers grups de respostes, mentre que en el grup de
respostes que porta el nom de politica és on hi ha més diferències. Gairebé el
30% dels secretaris generals (el principal grup de respostes juntament amb el
que he anomenat especialitat) dóna respostes que s'insereixen dins d'aquesta
categoria i en el cas dels directors generals, només el 6%. L'explicació d'aquesta
resposta dels secretaris generals la trobem en la seva preeminència política dins
del departament, que ja ha estat analitzada en el segon capítol, i, més concreta-
ment, en el fet de ser la segona autoritat del departament i en el fet d'assumir
funcions molt importants, entre les quals cal destacar la negociació del pressu-
post del departament i la preparació en el Consell Tècnic de l'agenda del Con-
sell Executiu. Aquestes són funcions que tenen una gran repercussió i una gran
influència polítiques, i que permeten obtenir una gran quantitat d'informació,
també política; i això és el que els mateixos secretaris generals consideren més
satisfactori del seu càrrec. Finalment, cal dir que només hi ha directors generals
que se situen dins l'opció que porta l'etiqueta de carrera.
L'aspecte més satisfactori per als alts càrrecs que estan afiliats a un partit
polític és la gestió i allò que més satisfà els no afiliats és el fet de treballar en
qüestions relacionades amb la seva especialitat (amb un percentatge clarament
superior al dels afiliats). I també és significatiu, encara que el percentatge sigui
petit, que, mentre que un 6% dels alts càrrecs afiliats han donat corn a resposta
aspectes que s'insereixen clarament en la categoria que porta l'etiqueta de car-
rera, no hi ha cap alt càrrec no afiliat que hagi optat per aquest tipus de resposta
(taula 64).
Taula 64. Aspecte més satisfactori de l'activitat quotidiana segons la filia-

Afiliats Noaf CDC UDC
Especialitat 21,4% 42,3% 25,0% 21,4%

Gestió 30,0% 23,1 % 27,8% 35,7%
Servei 22,0% 23,1 % 19,4% 28,6%
Política 12,0% 7,7% 11,1% 14,3%
Carrera 6,00/0 8,30/0 .
Altres 4,0% 3,80/0 5,60/0 .
NS-NC 2,00/0 2,80/0 .
n=50 n=26 n=36 n=14
258
Tant els alts càrrecs afiliats a Convergència com els afiliats a Unió, allò que
més destaquen com a positiu de la seva activitat quotidiana és la gestió (taula
64). El segon grup més nombrós de respostes, però, no és el mateix, ja que el
dels convergents és el de l'especialitat i el dels d'Unió és el servei. Així doncs,
també aquí es pot interpretar que els democratacristians pensen més en la so-
cietat o tenen una ideologia més social que els convergents. I un altre aspecte
que separa uns i altres és que, mentre que un 8% d'alts càrrecs afiliats a COC se
situen dins del grup de respostes que he etiquetat amb el nom de carrera, no hi
ha ni un sol militant d'Unió dins d'aquest grup, la qual cosa vol dir que tots els
alts càrrecs que han destacat com a aspecte més satisfactori de la seva feina
qüestions relacionades amb la possibilitat de promoció personal i amb el millo-
rament material del seu propi benestar personal, són directors generals (no se-
cretaris generals) que estan afiliats a COc.
El que més diferencia alts càrrecs generalistes i alts càrrecs especialistes és el
grup de respostes que he anomenat especialitat, ja que, mentre que més del 40%
dels alts càrrecs que es consideren més especialistes destaquen com a aspecte més
positiu de la seva activitat quotidiana el fet de treballar en qüestions relacionades
amb la seva especialitat, de generalistes que així ho consideren n'hi ha un 30%.
El que consideren com a més positiu els alts càrrecs que abans d'entrar a
l'Administració catalana treballaven en el sector públic és el que he anomenat
gestió (el 30% així ho manifesta), mentre que allò que més satisfà els que prove-
nen del sector privat és treballar amb qüestions relacionades amb la seva espe-
cialitat (gairebé el 40%). També és aquest últim aspecte el que més satisfà els
alts càrrecs que són funcionaris (el 30%) i, en canvi, els que no ho són, a més
d'aquest aspecte, també trien la gestió (un terç).
5.3.2.2. Aspectes negatius

Com en els aspectes més positius, també aquí he hagut d'agrupar les res-
postes en diverses categories. Una primera categoria és la que porta el rètol de
burocràcia, que malgrat ser un terme confús" i amb múltiples significacions, 58
aquí fa referència a l'ús més "popular" del terrne.t? és a dir, als alts càrrecs que
57. Alba, C. "Adrninisrración y Política". A: Alba, C. et al. Política y Sociedad Madrid: Cen-
tro de Estudios Consrirucionales, 1987, pàg. 495-502.
58. García-Pelayo, M. Burocracia y tecnocracia. Madrid: Alianza, 1987, pàg. 15-22.
59. Per Angelo Panebianco aquest ús popular del terme burocràcia comporta «la "incapacidad
adiestrada "y el "ritualisme '; la tendencia de las burocracias a la "sustitucion de los fines" y a la .fag-
mentacion en centros de poder autonomos: la "rigidez" de los sistemas burocrdticos y su incapacidad con-
génita de corregir sus propios errares» (Panebianco, A. "Las burocracias públicas", A: Pasquino, G.
(cornp.), Manual de ciencia política. Madrid: Alianza, 1988, pàg..368).
259
destaquen com a menys satisfactori de la seva activitat quotidiana totes aquelles
qüestions negatives que comporta el que anomenen "cultura de l'Administra-
ció", allò que Mintzberg anomena "burocràcia maquinal"60 o allò que Crozier
anomena "cercles viciosos'Y' la manera de fer el ritualisme-e-P d'uns fun-
cionaris immersos en una estructura jerarquitzada i acostumats a un treball ru-
tinari i repetitiu, la lentitud dels processos o circuits administratius, la rigidesa
de la gestió diària, els controls excessius, l'encotillament de la normativa que
regula el funcionament de l'Administració, etcètera.v' En definitiva, doncs, la
burocràcia entesa com «un sistema de racionalidady fimcionalidad aparentesy de
arbitrariedady dis.funcionalidad reales, cuyo resultado es la ineficacia y caracteri-
zado por actuar con un formalismo ignorante de la realidad, por la sumisién de lo
concreto vital a abstracciones desuitalizadas, por la pedanteria (es decir, por el de-
tallismo), por la rutina administrativa (ritualisme), por la dilaci6n en las resolu-
ciones, por la euasiàn de la responsabilidady la sumisiàn dogmàtica a los criterios
de la superioridad odel precedentes'" La segona categoria porta el nom de sacri-
fici, és a dir, són els que donen com a resposta alguna qüestió relacionada amb
la manca de temps per a la seva vida familiar i amb el desgast personal: el gran
nombre d'hores que hi dediquen, les poques hores que poden dedicar a la famí-
lia, la duresa del dia a dia, etcètera. Una tercera categoria porta l'etiqueta
d'urgència i engloba als alts càrrecs que pensen que l'aspecte menys satisfactori
és la manca de temps per fer la feina: la urgència amb què s'han de prendre les
decisions, la improvisació constant que hi ha dins de l'Administració, la im-
possibilitat de fer i portar a terme els projectes en uns terminis raonables, etcè-
tera. 65 La quarta categoria l'he anomenada col-legues, és a dir, la dels que consi-
deren com a més negatiu altres càrrecs o a altres departaments: les travetes que
fan alguns alts càrrecs, la gelosia que hi ha entre alts càrrecs i entre departa-
ments, el bloqueig provocat artificialment per altres departaments, etcè-
60. Mintzberg, H. La estructura de las organizaciones. Barcelona: Ariel, 1984, pàg. 357.
61. Crozier, M. Lephénomène bureaucratique. París: Seuil, 1963, pàg. 237.
62. Aquesta és, segons Michel Crozier, la principal característica de la personalitat burocràtica
(Crozier, M. Lephénomène bureaucratique. París: Seuil, 1963, pàg. 243).
63. També hi entrarien les «depressingftatures popularly assigned to bureaucracy- que assenyala
Peter Self «routine and monotonous work, few opportunitiesfór innouation, strong externaI control of
policy, heavily impersonal rules and routines, and rigid stratification ofoccupationalgroup$>' (Self, P.
Administratiue Tbeories and Polítics. Londres: Alien & Unwin, 1977, pàg. 237).
64. García-Pelayo, M. Burocracia y tecnocracia. Madrid: Alianza, 1987, pàg. 17.
65. Com diu Alejandro Nieto, «en las dreas del Poder no sepiensa: se improvisa. Elgobernanre se
entera de ÚJs asuntos en el momento de sentarse en la mesa de trabajo- (Niero, A. La organización del
desgobierno. Barcelona: Ariel, 1984, pàg. 37).
260
tera. Finalment, hi ha dos grups de respostes més: el que he anomenat altres, on
hi ha aquelles respostes que no s'ajusten a cap de les categories anteriors, i el
que porta el nom de cap, que és el d'aquells que consideren que en la seva acti-
vitat quotidiana dins de l'Administració no hi ha cap aspecte negatiu.
La majoria dels alts càrrecs (el 60%) assenyalen com a aspecte més negatiu
de la seva activitat quotidiana algun aspecte dels que he ubicat dins la categoria
que he anomenat burocràcia. La resta de grups de respostes no atriben al 10%,
tret de la categoria altres on, a causa de la gran dispersitat de respostes, hi ha el
13% dels alts càrrecs.
Taula 65. Aspecte menys satisfactori de l'activitat quotidiana segons el

càrrec

Burocràcia 59,7% ...................... 28,60/0 ................... 66,70/0

Sacrifici 7,8% ...................... 35,70/0 ••••••••••••••••••• 1,6%
Urgència 7,8% .. 14,30/0 ............ 6,3%
Col-legues 6,5% •••••••••••••••••••••• ................... 7,9%
Altres 12,90/0 •• •••• o' ••• 14,3% ................... 12,70/0
0'0 • • • • • • • •
<::GlfJ . 3,9% •••••••••••••••••••••• 7,1 % • •••••••••••••••••• 3,2%

NS-NC 1,30/0 •••••••••••••••••••••• ......... ..... ..... 1,60/0
n=77 n=14 n=63
Aquelles qüestions que els secretaris generals consideren com a més nega-
tives difereixen bastant d'aquelles que consideren els directors generals: men-
tre que als dos terços dels directors generals el que els satisfà menys és la bu-
rocràcia, en el cas dels secretaris generals, el tant per cent baixa fins al 30%. En
canvi, el que consideren com a més negatiu els secretaris generals és el sacrifici
que suposa la seva feina (una mica més d'un terç), aspecte que només assenya-
len un 2% dels directors generals. Pel que fa a la urgència, tot sembla indicar
que, encara que el percentatge és baix. són els secretaris generals els que més la
pateixen, i, finalment, només hi ha directors generals que esmentin altres alts
càrrecs o altres departaments com allò que consideren pitjor de la seva activi-
tat quotidiana.
Entre els alts càrrecs afiliats i no afiliats no hi ha grans diferències pel que fa
als percentatges dels diversos grups de respostes, ni tampoc entre alts càrrecs
261
afiliats a Convergència i a Unió. En tot cas, es pot dir que, proporcionalment,
hi ha molts més democratacristians que assenyalen la burocràcia com a princi-
pal aspecte negatiu (poc més del 70%) que no pas convergents (una mica més
de la meitat), i que, mentre que el 6% dels afiliats a Convergència s'insereixen
dins la categoria de cof.!egues, de militants d'Unió no n'hi ha cap.
El que més diferencia els alts càrrecs que provenen del sector públic i els
que provenen del sector privat és que aquests últims, en proporció, es queixen
més de la burocràcia (les tres quartes parts, respecte a la meitat dels que prove-
nen del sector públic) i, per tant, sembla que els costi més acostumar-se a les
inèrcies de l'Administració. Aquesta diferència, que no trobem entre els alts càr-
recs generalistes i els especialistes, també es pot percebre entre alts càrrecs que
són funcionaris i els que no en són. Aquests últims són, en proporció, els que
més destaquen com a aspecte negatiu la burocràcia.
5.3.3. Principalsfites dels que treballen a l'Administració
En aquest apartat m'interessa veure quin ha de ser, segons els alts càrrecs,
el principal objectiu de qualsevol persona ,
que treballi dins de l'Administra-
ció, sigui quina sigui la seva categoria. Es, doncs, una pregunta de resposta
oberta, i és per això que he elaborat els següents quatre grups de respostes.
Un primer grup és aquell que porta l'etiqueta de servei, és a dir, el dels que
diuen que la principal fita de qualsevol persona que treballi a l'Administració
és l'esperit de servei (a Catalunya, a la societat, a l'administrat, etcètera). El
segon grup, l'he anomenat professionalitat, és a dir, són els que pensen que
l'objectiu principal ha de ser l'afany per arribar a ser un bon professional: tre-
ballar amb eficàcia, amb eficiència, amb diligència, fer la feina ben feta, etcè-
tera. El tercer grup porta el nom de moralitat i inclou els que han donat com
a resposta algun concepte relacionat amb la moral: l'honestedat, la decència,
la virtut, la justícia, el respecte, la responsabilitat, etcètera. Finalment, aque-
lles respostes que no s'han pogut inserir en cap dels anteriors grups les tro-
bem en la categoria altres.
Hi ha dos grups de respostes que destaquen: el del servei a la societat (el
46%) i el de la professionalitat (el 42%). En canvi, només un 6,5% d'alts càr-
recs s'insereixen en la categoria que he anomenat moralitat (taula 66). La prin-
cipal diferència entre secretaris generals i directors generals és que en els pri-
mers clarament predominen els que destaquen la voluntat de servei com a fita
principal, mentre que els segons donen tanta importància al servei com a la
professionalitat.
262
Taula 66. Principals fites que haurien de tenir els que treballen a l'Admi-
nistració segons el càrrec

Servei 45,50/0 57,1 % 42,90/0

Professionalitat 41,6% 28,6% 44,4%
Moralitat 6,5% 7,1 % •••••••••••••••••• 6,30/0
Altres 5,2% 7,1 % 4,80/0
NS-NC 1,30/0 . 1,60/0
n=77 n=14 n=63
Les diferències entre alts càrrecs generalistes i especialistes són les següents:
els primers apunten, sobretot, com a objectius prioritaris qüestions relaciona-
des amb la professionalitat (el 46%, respecte al 32% dels especialistes) i els se-
gons fan més referència a qüestions relacionades amb el servei (el 63%, respecte
al 38% dels generalistes). Finalment, cal dir que també hi ha diferències entre
els alts càrrecs que són funcionaris i els que no ho són: el primers donen més
importància a l'esperit de servei (52%) que a la professionalitat (39%) i els que
no ho són, just al revés.
5.3.4. Qualitats personals que haurien de tenir els alts càrrecs de l'Administració
En aquest apartat es tracta de veure quines virruts consideren essencials els
alts càrrecs per ocupar un càrrec de secretari general o de director general dins de
l'Administració. Si bé en l'apartat anterior es feia referència a tots aquells que tre-
ballen a l'Administració, aquí només es fa referència als alts càrrecs, a allò que són
els entrevistats. Aquesta pregunta, que em va semblar especialment interessant, la
vaig formular de dues maneres: primer demanant una resposta espontània i des-
prés donant deu possibles respostes de les quals n'havien d'escollir dues.
Començant per les respostes obertes, els grups de respostes que he creat,
tret d'un, són els mateixos de l'apartat anterior. Així, hi ha les tres categories de
l'apartat anterior: seruei'" profèssionalitat i moralitat, però enteses com a quali-
66. Cal dir que. mentre que en la pregunta sobre la principal fira d'aquelles persones que tre-
ballen a l'Administració la majoria d'alts càrrecs que s'insereixen dins la categoria que porta el nom
de servei fan referència a un servei «als administrats», «a la societat» o «al públic», en aquesta pre-
gunta, que es refereix concretament als alts càrrecs, la majoria dels que s'insereixen dins d'aquesta
categoria fan més referència a un servei «a Catalunya», «a la Generalitat» o «al país».
263
tats que ha de tenir un alt càrrec, i, a més, hi ha un quart grup de respostes que
porta el nom d'autoritat, que és el de les respostes dels que consideren que la
principal qualitat personal és saber ser autoritari: tenir dots de comandament,
saber-se imposar, saber dirigir, ser líder, etcètera. Finalment, aquelles respostes
que no s'han pogut inserir en cap dels grups anteriors també les trobem en la
categoria altres.
Gairebé un 40% dels alts càrrecs consideren que la principal qualitat perso-
nal que ha de tenir un alt càrrec és la professionalitat, i un de cada quatre, la
moralitat. Són molt pocs els que fan referència a l'esperit de servei i a l'autoritat
(taula 67).67 Per tant, si en fixem en les respostes donades en l'apartat ante-
rior,68 veiem com per la majoria d'entrevistats els alts càrrecs han de tenir una
forta dosi de professionalitat i de moralitat i aquells que treballen a l'Adminis-
tració (sigui quina sigui la seva categoria) han de tenir també una forta dosi de
professionalitat i, sobretot, d'esperit de servei. El percentatge de la categoria
anomenada servei passa d'un 46% per a tot el personal de l'Administració a un
8% per als alts càrrecs, i el de l'anomenada moralitat passa d'un 7% per a
aquells que treballen a l'Administració a un 25% per als alts càrrecs.
Taula 67. Principals qualitats personals que haurien de tenir els alts càr-
rees de l'Administració segons el càrrec

Servei 7,8 0/ 0 ................... 21,4 % . 4,8%
Professionalitat 37,7% 35,7% 38,1 %
Moralitat 24,7% 14,3% 27,0%
Autoritat 5,2% 7,1 % ••••••••••••••••••• 4,80/0
Altres 20,80/0 ................... 21,4 % ................... 20,60/0
NS-NC. 3,90/0 ••••••••••••••••••• .. 4,80/0
n=77 n=14 n=63
67. En aquesta pregunta el percentatge d'alts càrrecs que trobem dins la categoria d'''altres" és
força elevat (el 20,8%), ja que la diversitat de resposres ha fer impossible construir més grups de
resposres amb percentatges significatius.
68. Malgrat que la formulació de les preguntes és diferent, ja que abans es preguntava per la
principal fita i aquí es pregunta per la principal qualitar personal, crec que són comparables.
264
Entre secretaris generals i directors generals es poden percebre algunes di-
ferències. Així, si bé quasi el 40% dels secretaris generals i dels directors gene-
rals consideren que la qualitat personal més important d'un alt càrrec és la pro-
fessionalitat (en tots dos casos aquest és el grup predominant), un de cada cinc
secretaris generals destaca l'esperit de servei com a principal qualitat personal
enfront de només un 5% dels directors generals, i una mica més d'una quarta
part dels directors generals creu que la moralitat és el més important, enfront
del 14% dels secretaris generals. Així doncs, els secretaris generals tendeixen a
donar més importància al servei que no pas a la moralitat, i els directors gene-
rals, al revés. Els directors generals estableixen més diferències que els secretaris
generals entre els alts càrrecs i la resta del personal de l'Administració.
Un cop feta la pregunta anterior vaig demanar als alts càrrecs que triessin
dues qualitats personals d'una llista de deu. Aquesta és, per tant, una pregunta
amb multiresposta com a màxim n'escullen dues-, la qual cosa fa que la
suma dels percentatges no sigui 100, sinó 200, i que hi hagi un tant per cent
d'entrevistats que només n'escullen una (són el 13% que trobem en cap opció
més). La llista de les deu opcions és la següent:
1. Ser un bon gestor de l'organització
2. Ser un bon gestor del pressupost
3. Tenir capacitat de mediació i negociació
4. Saber relacionar-se amb les persones
5. Tenir qualitats intel-lectuals i professionals
6. Tenir sentit de la responsabilitat
7. Tenir qualitats morals
8. Ser un bon conseller dels superiors
9. Saber aplicar objectivament les normes
10. Tenir talent polític i intuïció política
Cal dir que hi va haver molts alts càrrecs que consideraven que totes les op-
cions eren necessàries o recomanables, però precisament el que demanava era
que escollissin les dues que, al seu entendre, eren les més importants. La quali-
tat personal més estimada pels alts càrrecs (la meitat la consideren com una de
les dues principals qualitats personals que han de tenir els alts càrrecs) és el sen-
tit de la responsabilitat, el qual, per Max Weber, és, juntament amb la passió i la
mesura, «una de las tres cualidades decisiuamente importantes para el político>,.69
Hi ha dues qualitats més que sobresurten: la capacitat de mediació i negociació
(gairebé el 30%) i ser un bon gestor de l'organització (una mica més del 20%).
En canvi, les qualitats personals que han estat menys estimades són: ser un bon
69. Weber, M. Elpolitico y el cientifico. Madrid: Alianza, 1986, pàg. 153.
265
conseller dels superiors, saber aplicar objectivament les normes i ser un bon
gestor del pressupost. En definitiva, les qualitats més polítiques i gerencials han
estat les més assenyalades pels alts càrrecs, i les qualitats més tècnica-adminis-
tratives i funcionarials, les menys?" (taula 68).
recs de l'Administració segons el càrrec

Bon gestor de l'organització 22,1% 21,4% 22,2%

Bon gestor del pressupost.... 1,3%.... 7,1 % .
Capacitat de mediació i negociació 28,6% 21,4% 30,2%
Relacionar-se amb les persones 11,7% 14,3% 11,1 %
Qualitats intel-lectuals i professionals 13,0% 28,6% 9,5%
Sentit de la responsabilitat 49,4% 35,7% 52,4%
Qualitats morals 14,3% 21,4% 12,7%
Bon conseller dels superiors 5,2%........... 7,1% 4,8%
Aplicar objectivament les normes 3,9% 4,8%
Talent polític i intuïció política 19,5% .. 23,8%
Cap més qualitat 13,0% 14,3% 12,7%
NS-NC 18,0% 28,60/0 15,8%
n=77 n=14 n=63
Les dues qualitats personals que més prefereixen els secretaris generals són
el sentit de la responsabilitat i les qualitats intel-lecruals i professionals, i les
qualitats que més destaquen els directors generals són també el sentit de la res-
ponsabilitat i la capacitat de mediació i negociació. Tot i que en uns i altres la
qualitat personal més estimada és el sentit de la responsabilitat, hi ha una di-
ferència de quasi vint punts a favor dels directors generals. Hi ha dues grans
70. Els sis trets que més destaquen les elits de l'Administració holandesa són, per ordre, els se-
güents: policymaking, organizational skills; aduisor, counselor; intellectual ability; sociability, inter-
personal relations, i neutral executor. Els que més destaquen les elits de l'Administració britànica
són: aduisor, counselor: policymaker, neutral executor, rnediation, i tecbnician. I els que més desta-
quen les elits de l'Administració alemanya són: policymaker; technician; mediation; aduisor, counse-
Ior, i neutralexecutor (Eldersveld, S. J.: Kooiman, J.; T ak, T. van der. Elite Images olDutch Politics.
Ann Arbor: Universiry of Michigan Press, 1981. pàg. 75 i 78).
266
diferències més entre secretaris generals i directors generals: l'opció qualitats
intel-lectuals i proftssionals (triada pel 30% dels secretaris generals i només pel
10% dels directors generals) i l'opció talent polític i intuïció política (estimada
per un de cada quatre directors generals i per cap secretari general).
5.3.5. Autoubicació en l'eix polític-tècnic i actituds administratives
Com s'ha anat veient, els alts càrrecs que se situen de manera diferent en
l'eix polític-tècnic (que he agrupat en tres categories: polítics, tècnics i "funàm-
buls") també tenen diferents actituds administratives. La primera diferència és
en els motius que donen de la seva entrada a l'Administració (taula 69). El
principal motiu dels alts càrrecs polítics és el de la vocació política. En els tèc-
nics, en canvi, hi ha dos grups de respostes que predominen: l'esperit de servei i
les relacions personals, i només un 7% fa referència a la seva vocació política. A
més, mentre que gairebé el 20% dels alts càrrecs tècnics van entrar a l'Adminis-
tració catalana per canviar de vida, no hi ha cap alt càrrec polític que al-legui
aquest motiu. Finalment, aquells que es consideren tan polítics com tècnics
(els "funàmbuls") donen, sobretot, respostes que s'insereixen dins la categoria
del servei. Aquesta diferència entre els tres tipus d'alts càrrecs confirma la inter-
pretació que he fet del motiu pel qual els alts càrrecs s'auroubiquen de diferent
manera en l'eix polític-tècnic, és a dir, el que he dit sobre la diferent manera de
legitimar el seu càrrec: uns consideren vàlida una legitimació més política i al-
tres, una de més tècnica; uns diuen que hi van entrar per raons més polítiques i
altres, per raons més tècniques. I els que se situen al mig, en aquest cas, també
tenen actituds més tècnico-adminisrratives.
Taula 69. Motius de l'entrada a l'Administració segons la ubicació en l'eix

polític-tècnic
Servei 25,0% 38,5 % ••••••••••••••• 27,9 %

Relacions personals 25,0% 30,8% 27,9%
Canvi de vida .. 23,1 0/0 18,60/0
Política 30,0% 7,00/0
Altres 15,0 % •••••••••••••••••• 7,7% 18,60/0
NS-NC 5,0% • •• • • • • ••• •• •• • • •• •••••••••••••••••
n=20 n=13
267
Pel que fa als aspectes més positius i més negatius de la seva activitat quoti-
diana dins de l'Administració, també es poden percebre algunes dissimilituds
(taules 70 i 7I). Així, els alts càrrecs polítics destaquen com a aspecte més posi-
tiu la gestió i com a aspecte més negatiu, la burocràcia. I tècnics i "funàmbuls"
assenyalen com a aspecte més positiu el fet de treballar en qüestions relaciona-
des amb la seva especialitat i com a aspecte més negatiu, també la burocràcia.
Però mentre que el percentatge d'alts càrrecs polítics que s'insereixen dins del
grup de respostes que porta el nom de burocràcia és del 80%, el dels "funàm-
buls" és del 54% i el dels tècnics, del 49%. Així, en tots tres tipus d'alts càrrecs
és la burocràcia l'aspecte negatiu més destacat; però, pels polítics, encara ho és
més. I també aquí hi ha una proximitat entre les actituds administratives dels
alts càrrecs tècnics i les dels "funàmbuls". .
Taula 10. Aspecte més satisfactori de l'activitat quotidiana segons la ubi-

cació en l'eix polític-tècnic
Especialitat 25,0 0/ 0 ••••••••••••••••••••••• 30,80/0 32,60/0
Gestió 35,0% 23,10/0 25,60/0
Servei 25,00/0 15,40/0 23,30/0
Política . 5,0% ....................... 15,40/0 11,60/0
Carrera . 5,0% ••••••••••••••••••••••• 7,70/0 . 2,3%
.Altres .. 0.00.0 • • • • • • • 0.0 • • • • • • • • • • • 5,0% ••••••••••••••••••••••• • ••••••••••••••••••• 4,7%
NS-NC . ••••••••••••••••••••••• 7,70/0 .
n=20 n=13 n=43
Taula 11. Aspecte menys satisfactori de l'activitat quotidiana segons la

ubicació en l'eix polític-tècnic
Burocràcia 80,0% 53,8% 48,8%
Sacrifici . ••••••••••••••••••••••• .................... 7,00/0
' .
U rgencla . ....................... 15,4% 9,30/0
Col-legues . ••••••••••••••••••••••• 7,7% 4,7%
Altres 20,0% 23,10/0 21,0 %
Cap . ••••••••••••••••••••••• • ••••••••••••••••••• 7,0%
NS-NC . ••••••••••••••••••••••• .... 2,30/0
n=20 n=13 n=43
268
On menys diferències hi ha entre alts càrrecs polítics, "funàmbuls" i tèc-
nics, és en les fites que creuen que hauria de tenir qualsevol persona que treballi
a l'Administració, tot i que també es pot percebre una major proximitat d'opi-
nions entre alts càrrecs tècnics i "funàmbuls" (taula 72). En tots tres tipus d'alts
càrrecs el grup de respostes predominant és el de l'esperit de servei, però en els
polítics aquest grup de respostes i el de la professionalitat obtenen el mateix
percentatge. Per tant, la professionalitat és lleugerament més valorada pels alts
càrrecs polítics. La diferència més gran és en el grup de respostes que he ano-
menat moralitat, ja que no hi ha cap alt càrrec que es consideri més polític que
tècnic que assenyali aquest aspecte, mentre que en els altres dos tipus d'alts càr-
recs sí que n'hi ha algun. En definitiva, els alts càrrecs polítics són els que més
reivindiquen professionalitat i servei per als treballadors de l'Administració, és
a dir, una concepció weberiana de l'Administració i una cerra"despersonalitza-
ció" d'aquests treballadors -simples executors eficaços i eficients de les deci-
sions preses pels polítics.
Taula 72 Principals fites que haurien de tenir els que treballen a l'Admi-
nistració segons la ubicació en l'eix polític-tècnic
Servei 45,0% 46,20/0 44,2 %

Moralitat .. - " 7,7 0/0 . .. .. 9,30/0
Altres 5,00/0 7,70/0 .................. 4,7%
NS-NC 5,00/0 . • ••••••••••••••••
n=20 n=13 n=43
Es poden percebre moltes més diferències entre allò que uns i altres pensen
sobre les qualitats personals que haurien de tenir els alts càrrecs de l'Adminis-
tració. El que més destaquen els alts càrrecs polítics és precisament la moralitat
i, en canvi, el que més destaquen els alts càrrecs que he anomenat "funàmbuls"
i els tècnics és la professionalitat, és a dir, aquests dos grups d'alts càrrecs tornen
a coincidir; en aquest cas, a despolititzar més la figura de l'alt càrrec.
Quant a la llista de deu qualitats personals dels alts càrrecs, per la majoria
dels alts càrrecs tècnics i dels "funàmbuls", la principal qualitat personal que ha
de tenir un alt càrrec és el sentit de la responsabilitat (un 47% i un 69%, res-
pectivament, respecte al 40% dels alts càrrecs polítics) i, pels alts càrrecs polí-
269
tics, és el talent polític i la intuïció política (un 45%, respecte a només el 14%
dels alts càrrecs tècnics i a cap alt càrrec "funàmbul"). Les úniques opcions on
el percentatge dels alts càrrecs que es consideren més polítics és superior al dels
que es consideren més tècnics són, a més del talent polític i la intuïció política,
la capacitat de mediació i negociació, i la de saber relacionar-se amb les perso-
nes, és a dir, les tres qualitats personals més polítiques. En canvi, l'opció on hi
ha més diferència percentual entre uns i altres encara que els percentatges si-
guin baixos- a favor dels que es consideren més tècnics és la de l'aplicació ob-
jectiva de les normes, és a dir, la qualitat personal més tècnica.
recs de l'Administració segons la ubicació en l'eix polític-tècnic
Servei 15,00/0 . .................. 4,70/0

Moralitat 40,0% 30,8% 16,3%
Autoritat 10,00/0 . .................. 4,70/0
Altres 15,0% 30,8% 20,9%
NS-NC 5,00/0 . ................. 4,7%
n=20 n=13 n=43
Com a conclusió es pot dir que les actituds administratives que tenen els
alts càrrecs polítics, tècnics i "funàmbuls" no són les mateixes. I, a més, es pot
veure clarament com els que se situen just al mig de l'eix polític-tècnic, els alts
càrrecs "funàmbuls", tenen unes actituds administratives molt semblants a les
dels alts càrrecs tècnics. Són, doncs, uns "funàmbuls" que es decanten més cap
al vessant tècnic. En el pròxim capítol s'analitzarà si els alts càrrecs polítics, els
tècnics i els "funàmbuls" tenen la mateixa visió del funcionament de l'Admi-
nistració o si també, d'una banda,,
hi ha la visió dels polítics i, de l'altra, la dels
tècnics i la dels "funàmbuls". Es a dir, si aquests últims també es desequilibren
cap al vessant tècnic.
270
--------------------------------_.- .
6. FUNCIONAMENT DE BADMINISTRACIÓ
CATALANA DES DE LA PERSPECTIVA
DELS ALTS CÀRREcs
6.1. Qualificació del funcionament i de l'estructura de l'Administració

catalana
Per estudiar el funcionament de l'Adminisrració catalana des de la perspec-

tiva dels alts càrrecs he escollit alguns dels principals aspectes del funcionament
de qualsevol Administració: la decisió política, els conflictes externs i interns,
l'agenda política i la relació entre polírica i Administració. Però abans d'abor-
dar-los, analitzaré la qualificació que fan els alts càrrecs del funcionament i de
l'estructura de l'Administració catalana. Se'ls demana una qualificació global i,
a més, se'ls demana que indiquin quins són els principals canvis que hi intro-
duirien per millorar l'Administració.
6.1.1. Qualificació delfimcionament de l'Administració
Per poder fer una qualificació global del funcionament de l'Administració

catalana, vaig donar als alts càrrecs cinc respostes possibles: molt bo, bo, ni bo
ni dolent, dolent o molt dolent. I per fer-ne una anàlisi comparada he atorgat
un valor a cadascuna de les opcions (molt bo= 1; bo=2; ni bo ni dolent=3; do-
lent=4, i molt dolent=5) i he buscat la puntuació mitjana (una mitjana més alta
vol dir, doncs, més insatisfacció).
Només un 5% dels alts càrrecs qualifiquen el funcionament de l'Adminis-
tració catalana de molt bo, un 60% de bo, un de cada quatre de ni bo ni dolent i
un altre 5% de dolent. Ningú no el qualifica de molt dolent. En general, doncs,
els alts càrrecs estan satisfets de la manera com funciona l'Administració cata-
lana, tot i que es pot parlar d'una satisfacció moderada, ja que n'hi ha molt pocs
que se'n sentin molt satisfets i la mitjana se situa entre la qualificació de bo i la
de ni bo ni dolent (2,3). Aquesta satisfacció contrasta amb l'opinió que tenen
del funcionament de l'Administració catalana els representants d'interessos
271
sòcio-econòrnics (sectors industrials dominants, petites i mitjanes empreses,
cambres de comerç i indústria, patronals, sindicats, organitzacions agràries),
institucionals (federacions de municipis), professionals (advocats, arquitectes,
enginyers, economistes, metges, periodistes) o difusos (grups ecologistes, asso-
ciacions culturals, organitzacions de consumidors i usuaris, etcètera) catalans, el
58% dels quals consideren que l'Administració catalana és ineficient.'
Taula 14. Qualificació del funcionament

de l'Administració
Molt bo 5,20/0
Bo 61,0%
Ni bo ni dolent 26,0%
Dolent 5,20/0
Molt dolent .
NS-NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 2,6%
n=77
Hi ha més satisfacció entre els directors generals que entre els secretaris ge-
nerals, ja que, tot i que en uns i altres el percentatge més elevat és el dels que
qualifiquen el funcionament de l'Adminitració catalana de bo (el 60% dels se-
cretaris generals i el 64% dels directors generals), d'una banda, només hi ha di-
rectors generals que el qualifiquen de molt bo (un 6%) i, d'altra banda, el 14%
dels secretaris generals i el 3% dels directors generals, el consideren dolent.
Amb les mitjanes també es pot confirmar el que s'acaba de dir, ja que la dels se-
cretaris generals és de 2,5 i la dels directors generals, de 2,3. També hi ha peti-
tes diferències entre els alts càrrecs segons la seva autoubicació en l'eix polític-
tècnic. Els alts càrrecs que es consideren més tècnics són lleugerament més
crítics amb el funcionament de l'Administració catalana que els més polítics.
Més diferències hi ha entre els alts càrrecs que abans d'entrar a l'Adminis-
tració treballaven en el sector privat i els que ho feien en el sector públic. Els
primers estan més decebuts que els segons amb el funcionament de l'Adminis-
tració catalana: un de cada deu alts càrrecs que provenen del sector privat qua-
lifica aquest funcionament de dolent i d'alts càrrecs que provenen del sector
I. Morata, F. "Insrirucionalización y rendimienro polírico del Esrado auronórnico". A: Re-

vista de Estudios Politicos. 1992, núm. 76, pàg. 264 i 291.
272
públic que el qualifiquen així només n'hi ha un. Tot sembla indicar que els que
provenen del sector privat i que, per tant, han viscut professionalment en un
àmbit amb un funcionament suposadament més àgil, noten més el canvi que
no pas els que provenen del sector públic.
Pot ser suggerent saber quina qualificació global donen al funcionament de
l'Administració catalana secretaris generals i directors generals segons el mo-
ment en què van ser nomenats alts càrrecs per primer cop (en la primera, se-
gona o tercera legislatura), és a dir, saber quins són més crítics amb el funciona-
ment de l'Administració: els alts càrrecs més veterans o els més novells. Tots els
alts càrrecs que qualifiquen el funcionament actual de dolent van entrar a l'Ad-
ministració catalana en la primera legislatura i pràcticament tots els alts càrrecs
que el qualifiquen de molt bo van ser nomenats en la tercera. La mitjana més
elevada (que indica pitjor qualificació) és la dels que fa més anys que són a l'Ad-
ministració. Alguns alts càrrecs, amb els seus comentaris addicionals, em van
ajudar a interpretar aquestes dades. Els que van entrar ara fa més anys són més
crítics perquè van viure la posada en marxa de l'Administració catalana i, per
tant, van ser els que van construir els fonaments d'aquesta Administració, la
qual cosa els va crear unes expectatives que a mesura que han anat passant els
anys i amb el lògic creixement de l'Administració i de la seva burocràcia, s'han
vist frustrades: volien crear una Administració diferent de les altres i han creat
una Administració com qualsevol altra. Van conviure amb una «criatura» que
s'ha convertit en un «monstre». En canvi, els que han entrat darrerament ja
s'han trobat amb una Administració més consolidada i amb els tics de qualse-
vol aparell burocràtic i, per tant, hi han entrat conscients que es trobarien amb
aquest panorama, amb el «monstre", la qual cosa fa que siguin menys crítics.
Finalment, respecte als diversos departaments de l'Administració catalana,
aquells que estan més satisfets amb el funcionament actual de l'Administració
són el de Sanitat i Seguretat Social, el d'Indústria i Energia, el de Medi Ambient
(tots tres amb una mitjana de 2) i, sobretot, el de Benestar Social (amb una mit-
jana d' l ,75). En canvi, els departaments que hi són més crítics són el de Gover-
nació, el d'Ensenyament, el de Justícia (tots tres amb una mitjana de 2,6) i, so-
bretot, el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca (amb una mitjana de 2,75).
6.1.2. Qualificació de l'estructura de l'Administració
Per saber com qualifiquen els alts càrrecs l'estructura de l'Administració

catalana, i per tal de facilitar l'anàlisi comparada, vaig donar als alts càrrecs les
mateixes cinc possibles respostes de l'apartat anterior: molt bona, bona, ni
bona ni dolenta, dolenta o molt dolenta, i també n'he buscat la mitjana, se-
273
guint el procediment descrit en l'apartat anterior (una mitjana més alta indica
més insatisfacció).
Les respostes obtingudes em permeten concloure, d'entrada, que els alts
càrrecs se senten menys satisfets amb l'estructura de l'Administració que amb
el seu funcionament. Mentre que la qualificació mitjana del funcionament és
de 2,3, la de l'estructura és de 2,7 i, per tant, s'acosta molt a la qualificació de ni
bona ni dolenta. I mentre que en la qualificació global del funcionament de
l'Administració el grup de respostes més elevat és el d'aquells que el consideren
bo, aquí el grup de respostes més elevat és el dels que qualifiquen l'estructura
de ni bona ni dolenta, la qual cosa es pot interpretar com una insatisfacció mo-
derada, com una crítica sincera a l'estructura actual de l'Administració cata-
lana. Les respostes dels alts càrrecs són les següents:
Taula 75. Qualificació de l'estructura de

l'Administració
Molt bona .
Bona o ••••••••••••••••••••••• o •••• 41,60/0
Ni bona ni dolenta 46,8%
Dolenta 10,40/0
Molt dolenta .
NS-NC 1,3 %
n=77
Així com els directors generals qualifiquen millor que els secretaris generals
el funcionament de l'Administració, en la qualificació de l'estructura passa just
al contrari, tot i que la diferència també és molt petita. El percentatges més ele-
vats en els secretaris generals i en els directors generals són els d'aquells que la
qualifiquen de ni bona ni dolenta (57% i 44%, respectivament), però només hi
ha directors generals que la consideren dolenta (un 12%).
La majoria dels alts càrrecs polítics (el 55%) i dels «funàmbuls» (el 54%)
qualifiquen l'estructura de l'Administració de ni bona ni dolenta i, en canvi, en
els tècnics el percentatge més elevat és els dels que la qualifiquen de bona
(44%). No obstant això, si s'observen les mitjanes aquesta diferència queda
més matisada, tot i que segueixen sent els polítics els que menys satisfets estan
de l'estructura administrativa. Com en el funcionament, també són els alts càr-
recs que provenen del sector públic els que millor qualifiquen l'actual estruc-
tura de l'Administració, ja que la meitat consideren que és una bona estructura,
274
i d'alts càrrecs provinents del sector privat que així ho considerin n'hi ha un de
cada tres.
A l'apartat anterior hem vist com aquells a1rs càrrecs que van entrar a l'Admi-
nistració en la primera legislatura o abans els que la van veure néixer- són els
més crítics amb el funcionament de l'Administració (crítica que he explicat amb
la seva frustració per no haver aprofitat l'ocasió per fer una Administració dife-
rent). Pel que fa a l'estructura de l'Administració, en canvi, els que fa menys anys
que són a l'Administració els que hi han entrat en l'última legislatura- són els
més crítics. En aquest cas l'explicació la trobem en el fet que aquells que fa més
temps que són a l'Administració, com així ho van manifestar, ja estan acostumats
a aquesta estructura/ que inicialment - i encara ara- preveien compatible amb
un bon funcionament, mentre que els que hi han entrat fa poc hi estan molt
menys acostumats i, si bé preveien deficiències en el funcionament de l'Adminis-
tració, en desconeixien l'estructura. En uns i altres, però, hi ha més insatisfacció
amb l'estructura que amb el funcionament de l'Administració.
Els tres departaments on la qualificació mitjana dels alts càrrecs indica més
insatisfacció amb l'estructura de l'Administració són el d'Ensenyament (3), el
de Cultura (3) i el de Governació (3,1), que és l'únic departament on predomi-
nen els alts càrrecs que la qualifiquen de dolenta (la meitat). En canvi, el depar-
tament on hi ha més satisfacció amb l'estructura actual de l'Administració és el
de Política Territorial i Obres Públiques (2,25), el qual, juntament amb el
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, són els únics que qualifiquen millor l'estruc-
tura que el funcionament de l'Administració catalana. El departament més crí-
tic de tots, tant pel que fa al funcionament com a l'estructura, és el de Governa-
ció, del qual en el moment de fer les entrevistes depenia el Comitè Assessor per
a l'Estudi de l'Organització de l'Administració de la Generalitat de Catalunya."
6.1.3. Canvis que proposen
Com acabem de veure, només un 5% dels alts càrrecs han qualificat el fun-
cionament de l'Administració de molt bo i no n'hi ha cap que n'hagi qualificat
l'estructura de molt bona. Per tant, hi ha alguns aspectes que grinyolen i que,
segurament, caldria modificar. Quin és, des de la perspectiva dels alts càrrecs,
2. Una estructura que, com he dit en el capítol segon, es pot qualificar d'estable, perquè des de
principis dels anys vuitanta fins a principis dels anys noranta ha sofert pocs canvis.
3. Posteriorment. amb el Decret 183/1992, d' 1 de setembre, el Comitè Assessor per a l'Estudi
de l'Organització de l'Administració de la Generalitat de Caralunya va passar a dependre del De-
partament de la Presidència.
275
el principal canvi que caldria introduir per millorar l'Administració catalana?
Aquesta era una pregunta de resposta oberta i, per tant, s'han elaborat els se-
güents grups de respostes per codificar-les i analitzar-les. Un primer grup és el
que porta l'etiqueta de burocràcia i és el dels alts càrrecs que assenyalen com a
principal canvi algun aspecte relacionat amb les conseqüències negatives, ja es-
mentades en el capítol anterior, del que anomenen «cultura de l'Administra-
ció», com ara fer més àgils els processos o circuits administratius, fer menys rí-
gida la gestió diària, reduir els controls, posar fi a l'encotillament de la
normativa que regula el funcionament de l'Administració, etcètera. El segon
grup de respostes l'he anomenat estructura departamental, és a dir, són les res-
postes d'aquells que volen introduir-hi canvis estructurals: suprimir o ajuntar
departaments, reduir alts càrrecs, millorar la coordinació entre departaments,
etcètera. El tercer grup, amb el nom de funcionaris, engloba els alts càrrecs que
consideren que allò que cal canviar són els mateixos funcionaris: suprimir-los,
reduir-ne el nombre, potenciar els contractes laborals, fer un nou tipus de se-
lecció de funcionaris, etcètera. Un quart grup de respostes, que he anomenat
motivació, és el d'aquells que creuen que el que cal és motivar més els funciona-
ris: donar-los millors retribucions, fer que la carrera administrativa sigui més
llarga, etcètera. I, finalment, un cinquè grup és el que porta el nom d'empresa
privada, on hi ha els alts càrrecs que consideren que el millor canvi que es pot
fer és traslladar les tècniques de l'empresa privada a l'Administració.
Els dos grups de respostes que predominen són el que porta el nom de bu-
rocràcia i, sobretot, el que he anomenat estructura departamental. En canvi,
n'hi ha pocs que siguin partidaris de portar a l'Administració les tècniques de
l'empresa privada i que considerin que el que s'hauria de fer és motivar més els
funcionaris." Per tant, allò que sembla més urgent als alts càrrecs és introduir-
hi canvis estructurals, els quals, com s'ha dit, van encaminats a modificar l'ac-
tual divisió departamental, l'organigrama intern de cada departament i les rela-
cions interdepartarnentals.
Mentre que el principal canvi que suggereixen els secretaris generals és el
que fa referència a la burocràcia, el principal grup de respostes en els directors
generals és el que fa referència a l'estructura departamental. Abans ja hem vist
4. Aquest aspecte sembla tenir més importància entre els alts càrrecs de l'Administració cen-
tral, ja que, segons l'Estudi Delphi, fet l'any 1990, el 73% dels subdirectors generals, directors ge-
nerals i secretaris generals de l'Administració central destaquen com a principal factor per millorar
la productivitat la utilització adequada d'instruments de motivació (Estudio Delphi. La moderni-
zación de los procedimientos de actuacion en la Administración Pública. Madrid: Ministerio para las
Administraciones Públicas, 1990, pàg. 48).
276
com els directors generals són més crítics amb l'estructura de l'Administració
que els secretaris generals. I pel que fa als dos grups de respostes que fan re-
ferència als funcionaris, cal dir que els directors generals són més partidaris que
els secretaris generals d'un canvi que afecti els funcionaris en el sentit de supri-
mir-los, reduir-ne el nombre, seleccionar-los d'una altra manera, etcètera. Els
secretaris, en canvi, són més partidaris que els directors generals de motivar-los
més (retribuir-los millor, allargar-ne la carrera funcionarial ...). Els directors ge-
nerals, entre els quals hi ha, com hem vist, menys funcionaris que entre els se-
cretaris generals, són, doncs, més crítics i més bel-ligeranrs amb els funcionaris
que els secretaris generals.
Taula 16. Principals canvis que caldria introduir en l'Administració cata-

lana segons el càrrec

•
Burocràcia 24,7% 28,6% 23,8%

Estructura departamental 29,9% 14,3% 33,3%
Funcionaris 19,5% 7,1% 22,2%
Motivació 6,50/0 14,3% 4,8%
Empresa privada 7,8% 14,3% 6,3%
NS-NC 11,70/0 21,4 % •••••••••••• 9,5%
n=77 n=14 n=63
El principal grup de respostes dels alts càrrecs que es consideren més tèc-
nics que polítics és el que fa referència a l'estructura departamental (gairebé el
30%), el dels «funàmbuls» és el de la burocràcia (gairebé el 40%) i, pel que fa
als que es consideren més polítics que tècnics, tots dos (el 35%). Hi ha pocs alts
càrrecs tècnics que s'insereixin dins del grup que porta el nom de burocràcia
(només un 16%) i, pel que fa al grup de respostes que he sintetitzat amb les pa-
raules empresa privada, a mesura que puja el vessam tècnic dels alts càrrecs
també puja el percentatge d'alts càrrecs que pensen que aquest és el principal
canvi que caldria introduir en l'Administració.
També es poden percebre diferents principals vies per millorar l'Adminis-
tració catalana segons el lloc de treball de procedència dels alts càrrecs. Efecti-
vament, la principal modificació que suggereixen els que provenen del sector
públic és l'estructura departamental (un de cada tres), mentre que la principal
que suggereixen els que provenen del sector privat és, a més de l'estructura de-
277
partarnenral, la que fa referència als funcionaris (tots dos grups de respostes
amb gairebé el 30%). És precisament en aquest grup de respostes, el dels fun-
cionaris, on hi ha més diferències percentuals entre els que provenen del sector
públic i els que provenen del sector privat (gairebé 15 punts de diferència a fa-
vor d'aquests últims). Els que provenen del sector privat són, doncs, molt més
crítics amb els funcionaris que els que provenen del sector públic.
El departament on hi ha una proporció més elevada d'alts càrrecs que s'in-
sereixen dins la categoria estructura departamental és el de Cultura (el 75%) i
aquell on n'hi ha més que pensen que cal introduir canvis en l'Administració
que facin referència a la burocràcia és el de Comerç, Consum i Turisme? (el
75%). El Departament de Sanitat i Seguretat Social és l'únic on predominen
els que pensen que el principal canvi hauria d'afectar els funcionaris (la meitat),
el de Medi Ambient és l'únic on predomina el grup de respostes que fa referèn-
cia a la motivació dels funcionaris (les dues terceres parts) i el d'Economia i Fi-
nances és l'únic on el percentatge més elevat és el dels que consideren que cal-
dria introduir a l'Administració tècniques d'empresa privada (el 43%).
Finalment, en el Departament de Política Territorial i Obres Públiques els que
predominen són els que no responen (el 38%).
6.2. Decisió política a l'Administració catalana
Com diu Joan Subirats, «elproceso de elaboración de toda política pública im-
plica decisiones e interacciones entre individuos, grupos e instituciones, decisiones e
interacciones influenciadas sin duda por las conductas, las disposiciones del con-
junto de individuos, grupos y organizaciones afectadas».6 Però tot i que, a més,
«departments are the key policy makers» i que «most policy is made within govern-
ment department», cal reconèixer que «tbere is very little research on the way in
which departments make policy«.' Per analitzar la decisió política a l'Administra-
ció catalana m'he centrat en tres aspectes: en primer lloc, en qui decideix, en ge-
neral, les polítiques públiques que s'han de portar a terme en els diversos depar-
taments; en segon lloc, en quina és la influència que tenen els diversos alts càrrecs
5. El 100% dels alts càrrecs del Deparrament de Comerç, Consum i Turisme, a la pregunta
sobre l'aspecte més negatiu de la seva activitat quotidiana, hi donen una resposta que s'insereix
dins de la categoria que porra el nom de burocràcia.
6. Subirats, J. Andlisis de pollticas públicas y eficacia de la Administraciàn. Madrid: Ministerio
para las Administraciones Públicas, 1992, pàg. 41.
7. Smith, M. J.; Marsh, D.; Richards, D. "Central government deparrments and the policy
process". A: Public Administration. 1993, núm. 71, pàg. 590.
278
en aquesta decisió; en tercer lloc, en quins criteris es fan servir (tècnics o polí-
tics) a l'hora de prendre les decisions, i, finalment, en quins criteris s'haurien
de fer servir.
6.2.1. Qui decideix
L'Administració és la principal font de producció de polítiques públiques:

«En dépit de toutes les proclamations et dénégations, ilfaut bien constater que si les
Gouuernements font de la politique (poliries), les administrations [açonnent
-pour une large part-les politiques (policies)»." Aquells que dirigeixen l'Ad-
ministració esdevenen, doncs, els principals protagonistes de la decisió de qui-
nes han de ser les polítiques que cal realitzar. I entre els que la dirigeixen, se-
gons quin sigui el funcionament real de les relacions de poder dins de
l'Administració, n'hi ha uns que són més influents que uns altres en aquesta
decisió. Saber si el poder decisional està concentrat en el vèrtex de l'Adminis-
tració catalana, en la cúpula dels departaments, en els que dirigeixen les seves
divisions sectorials o en els que se situen entre aquests dos últims, és un aspecte
clau, no només per saber com funciona l'Administració, sinó també per saber
cap a qui cal dirigir les pressions per aconseguir impulsar una determinada po-
lítica pública.
Per saber qui decideix les polítiques que surten de cada departament vaig
donar als alts càrrecs una llista de possibles decisors: el president de la Generali-
tat, el conseller, el secretari general, els directors generals o altres. Evidentment,
no totes les polítiques que surten d'un departament les decideix la mateixa per-
sona, i és per això que la pregunta conté una referència genèrica: qui decideix
generalment.
El 70% dels alts càrrecs diuen que qui decideix les polítiques que surten del
departament al qual pertanyen és, en general, el conseller; un de cada deu, el
president de la Generalitat; el 7%, els directors generals, i el 3%, el secretari ge-
neral. Finalment, un 9% assenyalen altres orígens decisionals i només un 1%
no responen a la pregunta. El fet que la immensa majoria dels alts càrrecs con-
siderin que les decisions són preses des del vèrtex de la piràmide jeràrquica de-
partamental, es podria interpretar com una concentració excessiva de la decisió
política a la cúpula, però en l'apartat següent això es podrà ratificar o matisar,
ja que s'hi estudiarà la influència que els alts càrrecs pensen que tenen en
aquesta decisió.
8. Mény, Y. "A la jonction du politique et de l'adrninisrrarif les hams fonctionnaires". A:

Pouuoirs. 1987, núm. 40, pàg. 6.
279
Taula 77. Qui decideix, en general, les polítiques que ha de portar a terme
el departament segons el càrrec
President 10,4% 14,3% 9,5%

Conseller 70,1% 78,6% 68,3%
Secrerari general.................... 2,6% 3,2%
Directors generals 6,5% 7,9%
Altres 9,10/0 7,10/0 9,50/0
NS-NC 1,30/0.................... . 1,60/0
n=77 n=14 n=63
Pràcticament tots els secretaris generals, els quals són la segona autoritat
del departament, diuen que les decisions són preses des del vèrtex del departa-
ment i, en canvi, un de cada cinc directors generals, des d'instàncies inferiors a
la de conseller (secretaris generals, directors generals o altres). Pel que fa a l'au-
toubicació dels alts càrrecs en l'eix polític-tècnic, els que es consideren tècnics i
els «funàmbuls» tenen una visió similar sobre l'origen decisional, ja que apun-
ten més com a decisors els que estan al capdamunt dels departaments (més del
80% així ho consideren) que no pas els alts càrrecs que es consideren més polí-
tics (un terç dels quals assenyalen altres centres decisionals).
En tots els departaments la resposta que predomina és la d'assenyalar el
conseller com el principal decisor de les polítiques que ha de portar a terme el
departament, i n'hi ha cinc on tots els alts càrrecs ho consideren així: Cultura;
Agricultura, Ramaderia i Pesca; Treball; Comerç, Consum i Turisme, i Benes-
tar Social. L'únic departament on no predomina aquesta resposta és, evident-
ment, el de la Presidència, ja que no hi ha conseller: gairebé els dos terços dels
alts càrrecs diuen que qui decideix en aquest departament és el president de la
Generalitat. Aquest departament és també l'únic on hi ha alts càrrecs que con-
sideren que qui pren les decisions és el secretari general, el qual sovint assumeix
funcions de conseller." Finalment, són quatre els departaments amb alts càrrecs
9. Sobre la preeminència del secretari general de la Presidència, vegeu: Matas, J. "La figura del
secretari general a l'Administració de la Generalitat de Catalunya". A: Autonomies. 1993, núm. 17,
pàg. 143-144.
280
que consideren que les decisions dels seus departaments les prenen els directors
generals: el d'Economia i Finances, el de la Presidència, el de Governació i el
d'Indústria i Energia, la qual cosa es podria interpretar dient que són els quatre
departaments on la decisió està més desconcentrada.
6.2.2. Qui influeix en la decisi6
Després de saber que són sobretot els consellers els que, en general, decidei-
xen les polítiques que surten dels diversos departaments, ara cal preguntar-se
pel grau d'influència que tenen els alts càrrecs en aquesta decisió. Les respostes
ens donaran més informació sobre la decisió política de l'Administració cata-
lana, ja que es podrà saber si hi ha consellers més o menys permeables a aquesta
influència o, vist des d'una altra perspectiva, si hi ha alts càrrecs més o menys
influents en el procés decisional dels diversos departaments. Per saber el grau
d'influència dels alts càrrecs els vaig donar cinc respostes possibles: una gran in-
fluència, bastant influència, certa influència, poca influència o gens d'influèn-
cia. I per poder fer una anàlisi comparada caldrà buscar les mitjanes atorgant
un valor a cadascuna de les opcions (una gran influència- 1; bastant influèn-
cia=2; certa influència-B: poca influència-sl: gens d'influència-S). Així, una
mitjana alta indica menys influència en el procés decisional.
Taula 78. Influència en la decisió intradepartamental segons el càrrec

•
Una gran influència 37,7% 28,6% 39,7%

Bastant influència 37,7% 21,4% 41,3%
Certa influència 14,3% 28,6% 11,1 %
Poca influència 6,5% 7,1 % 6,3%
Gens d'iIn fluê .
uenCla o ••••••••••••••
NS-NC 3,9% 14,30/0 1,60/0
n=77 n=14 n=63
D'aquestes cinc respostes possibles, les que obtenen un percentatge més

elevat són: una gran influència i bastant influència (totes dues amb el mateix
percentatge), i no n'hi ha ni un que digui que no hi té gens d'influència. Així,
com es pot observar a la taula 78, les tres quartes parts dels alts càrrecs conside-
281
ren que influeixen clarament en el procés decisional de les polítiques dels seus
departaments. 10
La influència que els directors generals consideren que tenen en el procés
de presa de decisions departamental és superior a la dels secretaris generals.
Així, els percentatges dels directors generals són més elevats que els dels secreta-
ris generals en les dues primeres opcions (gran i bastant influència) i inferiors
en les altres dues (certa i poca influència). Quan s'analitzava el perfil ideal que
dibuixaven secretaris generals i directors generals, s'observava com eren els se-
cretaris generals els que més reivindicaven un perfil més polític que l'actual,
cosa que jo interpretava en el sentit que volien més poder polític dins dels de-
partaments. Amb els resultats que s'acaben d'analitzar es pot veure com, efecti-
vament, són els secretaris generals els que menys influència consideren que te-
nen en el procés de decisió política departamental. En els secretaris generals la
mitjana és de 2,2 i en els directors generals, d' 1,8.
Quins alts càrrecs consideren que hi tenen més influència, els que estan afi-
liats a Convergència, els que estan afiliats a Unió o els que no estan afiliats a cap
partit? En general, i agafant com a element de comparació les mitjanes, els que
diuen tenir-hi més influència són els alts càrrecs convergents; en segon lloc, els
alts càrrecs no afiliats, i, en tercer lloc, els democratacristians. Un cop més, els
no afiliats estan situats entre els convergents i els democratacristians, tot i que
cal dir que entre els no afiliats hi ha més heterogeneïtat en la resposta, ja que és
en aquest grup on hi ha el percentatge més elevat dels que pensen que tenen
una gran influència i dels que consideren que en tenen poca. Pel que fa a les
respostes dels alts càrrecs militants d'Unió, es pot dir que, a més de ser, des del
punt de vista de la filiació política, el grup més reduït dins del conjunt d'alts cà-
rrecs i a més de pertànyer majoritàriament a departaments amb un pressupost
baix, són també els que tenen la sensació d'influir menys en el procés decisio-
nal.
Atenent al moment en el qual els alts càrrecs van ser-ho per primer cop,
es pot veure com els més veterans (els que van ser nomenats per primer cop
en la primera legislatura) són els que més influència creuen que tenen i, en
10. Aquesta influència en la decisió dels alts càrrecs també s'ha pogut percebre en els alts cà-
rrecs de l'Administració central i, més concretament, en els directors generals. Així ho manifesta
Carlos Alba fent referència a l'Administració franquista: «(els directors generals) play an important
role in the decision-making process, as wellas enjoying an euen greater autonomy in tbe implemenzation
ofdecisions. [... l In their strategic position, they can exert inf/uence not only in longterm planning and
projects but also in the day-to-day fimetioning ofibe political system> (Alba, C. "l'he Organizarion of
Authorirarian Leadership: Franco Spain". A: Rose, R.; Suleirnan, E. N. (ed.). Presidents and Prime
Ministers. Washington: American Enrerprise Insrirute for Public Policy Research, 1980, pàg. 276).
282
canvi, els més nous (els que van ser nomenats per primer cop en la tercera le-
gislatura) són els que més consideren que en tenen menys. I pel que fa a l'au-
toubicació en l'eix polític-tècnic, els alts càrrecs polítics reconeixen tenir més
influència en la decisió departamental (amb una mitjana d' 1,6) que els tèc-
nics (amb una mitjana de 2,1). Els «funàmbuls» se situen novament entre
uns i altres (amb una mitjana d' 1,8). Com es pot veure en la taula 79, la mei-
tat dels alts càrrecs polítics manifesten tenir-hi una gran influència, i de tèc-
nics que així ho manifestin n'hi ha menys d'un 30%. I mentre que no hi ha
cap alt càrrec polític que reconegui tenir-hi poca influència, gairebé el 10%
dels tècnics així ho reconeixen. Per tant, com més tècnics, menys influència i
com més polítics, més influència, la qual cosa confirma la impressió que ja fa
un quants anys tenia Bernard Gournay sobre el rol dels tècnics en la presa de
decisions: «Notre impression -avant les indispensables recherches à entrep ren-
dre- est qu 'il n 'a pas été determinant. à l'exception peut-être de certaines déci-
sions économiques etjinaneières». II
Taula 79. Influència en la decisió intradepartamental segons la ubicació

en l'eix polític-tècnic
Una gran influència 50,0% ................. 46,2% 27,9%

Bastant influència 40,0% ................. 23,1% 41,9%
Certa influència 10,0% ................. 15,4% 16,3%
. fl'
Poca in uenCla . 0.0 • • • • • • • • • • • • ................. 7,7% 9,30/0
Gens d'iIn fl' .
uenCla . • •• ••• •• •• • • • • • •• • ••••••••••••••
NS-NC . • •• ••• •• •• •• •• • • • 7,7% ••••••••••••••• 4,7%
n=20 n=43
Els departaments on, segons els seus mateixos alts càrrecs, hi ha més parti-
cipació dels alts càrrecs en e! procés decisional són e! d'Economia i Finances i e!
de la Presidència (e! quals són també, com s'ha vist en l'apartat anterior, els de-
partaments on hi ha menys concentració de la decisió política en e! vèrtex de!
departament), i on n'hi ha menys és en e! de Sanitat i Seguretat Social i, sobre-
tot, en e! d'Ensenyament.
1 I. Gournay. B. "Technocrarie et Adrninisrrarion". A: Revue Française de Scimce Politique.

1960. núm. 4, pàg. 890.
283
En resum: quins són, doncs, els alts càrrecs que més influeixen en el procés
decisional? Els directors generals més veterans, més polítics i que estan afiliats a
COc.
6.2.3. Quins criteris esfan servir en la decisió
Aquest apartat, juntament amb el següent i amb l'autoubicació -ja analit-

zada- dels alts càrrecs en l'eix polític-tècnic, em permetrà veure si estem da-
vant d'una Administració comandada per tecnòcrates. La tecnocràcia com-
porta, com ja s'ha vist, una concepció del poder, i com a conseqüència
d'aquesta, «una concepción sobre la dirección de los asuntos públicos: aquella que
asimila la decisión política al resultada de un anàlisis científico, y por consiguiente,
tiende a excluir los factores ideologicos, afectivos o morales-,'? Així, els supòsits de
la tecnocràcia es poden resumir de la manera següent: « (i) la imagen -aunque
no siempre la clara concepción- del Estado, de la sociedadglobaly de las socieda-
des sectoriales como sistemas técnicos o, simplemente, como 'sistemas' en el sentida
genérico que el uocablo ha tornado en las concepciones científicas de nuestro tiempo;
(ii) partiendo de este supuesto, mds o menos latente o expreso, se llega a la conclu-
sión de que tales entidades han de ser configuradas y orientada:ftndamentalmente
según los principiosy los objetivospropios de la razàn técnica, a la que llega a iden-
tificar con la razàn política o inclusa con la razón en general; (iii) los conocimientos
adecuados a la configuración y dirección del Estado y en general del sistema político
de acuerdo con la ratio técnica son proporcionades o bien por disciplinas sectoriales,
o bien por disciplinas multisectoriales, cuyas conclusiones son udlidas y aplicables a
distintos sistemas; (iv) se parte delprincipio de que para cada problema existe the
best one way, la solución éptima, ante la cual no cabe discrepància razonable, lo
que, de ser cierto, excluiría los antagonismos ideológicos o de intereses, todo lo cual
desemboca en (u) una absorción o, por ahora, en una adaptación de la estructura
politico-institucional a las exigencias estructurales de la razón técnica y a la dialéc-
tica de los sistemas. [...] En todo caso, se puede considerar como tecnocrdtico un sis-
tema de dirección y de gestión política sustentada total oparcialmente sobre supues-
tos técnicos o sobre representaciones generales deriuadas de una concepciàn técnica
de las cosas, sistema que, lo mismo que el burocrdtico, puede ser enjuiciado positiva
o negativamente. [...] En lógica conexión con el/o, se entiende también por tecno-
cracia una estructura de poder en la cual los técnicos condicionan o determinan la
toma de decisiones, tendiendo asi a sustituir alpolítico (o sustituyéndolo definitiva-
12. Gregoire, R. "Los problemas de la recnocracia y e! pape! de los experros". A: Revista de Es-
tudios Politicos. 1963, núm. 131, pàg. 141.
284
mente) en la fijación de las policies y a los burécratas tradicionales en la operacio-
nalizacién de las decisiones o en su participación en la decisión misma. La tecno-
eracia significa, asi, la presencia de una nueua 'clase política' compuesta por 'tecnà-
cratas'; que comprende no sólo a los técnicos delproceso productiuo, sino también a
los especialistas en management, planificación, organizaciàn, comunicación de
masas, investigaciones aperacionales, anàlisis de sistemas, etc., en una palabra, los
entendidos en teoría y practica de sistemass.ï! Per tant, allò que pensen els alts cà-
rrecs sobre quins són i quins han de ser els criteris decisionals per impulsar les
polítiques públiques del seu departament em pot servir per saber quina és la
presència de tecnòcrates en l'alta Administració catalana. Cal tenir present,
però, que, si bé quan analitzava l'autoubicació dels alts càrrecs en l'eix polític-
tècnic considerava aquesta autoubicació com una manera de legitimar el seu
càrrec, aquí també se'n pot fer la mateixa interpretació, és a dir, com una ma-
nera de legitimar les decisions, ja que com diu Michel Crozier «leone best way
a été seulement un moyen de défènse contre I'incertitude, un succédané scientiste des
ideologies traditionnelles antérieures assurant la légitimité des décisions des dirige-
ants».14
Quan vaig demanar als alts càrrecs si els criteris que es fan servir o que més
pesen per decidir les polítiques públiques que s'han de portar a terme en el seu
departament són polítics o tècnics, els vaig proposar cinc possibles respostes:
criteris polítics, criteris més polítics que tècnics, criteris tan polítics com tèc-
nics, criteris més tècnics que polítics i criteris tècnics. Per facilitar l'anàlisi com-
parada també s'ha donat un valor a cadascuna de les opcions per buscar la pun-
tuació mitjana (criteris polítics« 1; criteris més polítics que tècnics-Z: criteris
tan polítics com tècnics=3; criteris més tècnics que polítics--l: criteris tèc-
nies-S), Aquesta és, probablement, la pregunta que millor pot servir de parà-
metre per classificar els diversos departaments de l'Administració catalana en-
tre polítics i tècnics.
La majoria dels alts càrrecs (taula 80) se situen en una posició intermèdia i,
entre els criteris polítics (més polítics que tècnics o únicament polítics) i els tèc-
nics (més tècnics que polítics o únicament tècnics), són aquests últims els que
predominen lleugerament (un 27% dels alts càrrecs destaquen els criteris polí-
tics per sobre dels tècnics i un 29% destaquen els criteris tècnics per sobre dels
polítics), la qual cosa fa que es pugui concloure que, dins de l'Administració
13. Carcía-Pelayo. M. Burocracia y tecnocracia. Madrid: Alianza, 1987, pàg. 17. Vegeu també:
Vedel, G. "Los problemas de la tecnocràcia en e! mundo moderno y e! pape! de los expertes". A:
Revista de Estudios Politicos. 1963, núm. 131, pàg. 175.
14. Crozier, M. Le phénomène bureaucratique. París: Seuil, 1963, pàg. 197.
285
catalana, segons el que manifesten els seus alts càrrecs, hi ha un equilibri entre
la política i la tècnica com a criteris que es tenen en compte en el procés deci-
sional. La mitjana global, que és d'un 2,9, així ho confirma.
Taula 80. Criteris intradepartamentals per a l'elaboració de polítiques

públíques segons el càrrec

,
Polítics 10,40/0 7,1% 11,1 %

Més polítics que tècnics 16,9% 21,40/0 15,9%
Tan polítics com tècnics 41,6% 50,0% 39,7%
Més tècnics que polítics 26,0% 14,3% 28,6%
Tècnics 2,60/0 3,20/0
NS-NC 2,60/0 7,10/0 1,60/0
n=77 n=14 n=63
Els directors generals fan prevaldre molt més els criteris tècnics que els secre-
taris generals (un de cada tres directors generals pensen que es fan servir més cri-
teris tècnics que polítics, i de secretaris generals que així ho pensen només n'hi
ha un 14%). En uns i altres, però, la resposta que predomina es la de considerar
que es fan servir criteris tan polítics com tècnics (la meitat dels secretaris generals
i el 40% dels directors generals). I si interpretem les respostes com una manera
de legitimar les decisions, se'n pot desprendre que el perfil dels secretaris gene-
rals és més polític que el dels directors generals, o, dit d'una altra manera, que el
perfil dels directors generals és més tècnic que el dels secretaris generals.
Comparant els alts càrrecs que estan afiliats i els que no ho estan es pot dir
que els primers són els que més destaquen criteris polítics per sobre dels tèc-
nics, i dins dels afiliats s'observa com són sobretot els convergents els que més
fan referència a criteris més polítics. Així, les mitjanes són: 2,6 en els conver-
gents, 3,1 en els democratacristians i 3,2 en els no afiliats. Més diferències hi ha
entre els alts càrrecs segons la seva auroubicació en l'eix polític-tècnic (taula
81). Els alts càrrecs que es defineixen com a més polítics que tècnics tendeixen
a considerar que en el procés decisional es fan servir també criteris més polítics
que tècnics, i els alts càrrecs que es defineixen com a més tècnics que polítics
tendeixen a destacar-ne més els criteris tècnics (la mitjana dels polítics és de 2,4
i la dels tècnics, de 3,2). Entre uns i altres, hi ha els que he anomenat «funàm-
buls» (amb una mitjana de 2,75).
286
-------------------------------------
Taula 81. Criteris intradepartamentals per a l'elaboració de polítiques

públiques segons la ubicació en l'eix polític-tècnic
Polítics 25,0% .............. 7,7 % ••••••••••••••• 4,70/0

Més polítics que tècnics 25,0% .............. 15,4% 14,0%
Tan polítics com tècnics 35,0% .............. 61,3% 39,5%
Més tècnics que polítics 15,0% .............. 7,7% 37,2%
, .
T eenlCS . .............. 4,70/0
NS-NC . •••••••••••••• 7,7% •••••••••••••••
n=20 n=13 n=43
En la majoria dels departaments de l'Administració catalana, el grup de

respostes que predomina és el d'aquells que consideren que en el seu departa-
ment es fan servir criteris tan polítics com tècnics. Però n'hi ha dos on la res-
posta predominant és la dels que consideren que s'hi fan servir criteris més tèc-
nics que polítics: el d'Economia i Finances i el Sanitat i Seguretat Social; un on
predominen els alts càrrecs que diuen que es fan servir criteris més polítics que
tècnics, el de la Presidència, i dos més on predominen els que fan referència
únicament a criteris polítics, Benestar Social i Cultura. No obstant això, si es
busquen les mitjanes i si es considera que allò que diuen els alts càrrecs s'ajusta
a la realitat, es poden classificar els diversos departaments de la manera següent,
distingint entre els que són més polítics, els que són més tècnics i els que són
tan polítics com tècnics.
Taula 82. Criteris intradepartamentals per

a l'elaboració de polítiques públiques per
departaments (mitjanes)
Polítics
Cultura 1,7
Benestar Social 2,2
Agricultura, Ramaderia i Pesca 2,5
Justícia 0.0 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • 2,6
Presidència 2,7
Governació 0.0 • • • • • • • • • • • • • 0.0 • • • • • • • • • • • • 2,9
Política Territorial i Obres Públiques ..... 2,9
287
Politico-tècnics
Indústria i Energia 3,0

Medi Ambient 3,0
Treball 3,0
Tècnics
Ensenyament 3,4
Comerç, Consum i Turisme 3,5
Sanitat i Seguretat Social 3,7
Economia i Finances 3,7
Dels catorze departaments que formen l'Administració catalana, n'hi ha

set (la meitat) on, segons els seus alts càrrecs i agafant com a element de compa-
ració les mitjanes, es fan servir més criteris polítics que no pas tècnics en el pro-
cés decisional, quatre on es fan servir més criteris tècnics que no pas polítics i
tres on hi ha un equilibri entre els criteris polítics i els tècnics. Segons aquesta
classificació, el departament més polític és el de Cultura i, a l'altre extrem, els
més tècnics són el d'Economia i Finances i el de Sanitat i Seguretat Social.
6.2.4. Quins criteris s'hi haurien de fèr servir

Per saber quins criteris s'haurien de perseguir he demanat als alts càrrecs si
estan d'acord o en desacord amb l'afirmació següent: «Per resoldre qüestions
socials i econòmiques [és a dir, totes o pràcticament totes les qüestions que ha
de resoldre l'Administraci6] s'hauria de donar més importància als aspectes
tècnics que als polítics». Així, els que hi estan d'acord s'inclinen més cap a crite-
ris més tècnics i els que hi estan en desacord, no.
Més de la meitat dels alts càrrecs no estan d'acord amb aquesta frase r 5 i gai-
rebé el 40% consideren, en canvi, que cal donar més importància als aspectes
tècnics."
15. La majoria dels dipurars del Parlamenr de Caralunya estan d'acord, en canvi, que «en
qüestions socials i econòmiques, les consideracions tècniques han de tenir més pes que les estricta-
mentpolitiques« (Morata, F. "Institucionalización y tendimienro político del Estado autonórnico".
A: Revista de Estudios Politicos. 1992, núm. 76, pàg. 282-283).
16. Percentatge que gairebé s'acosta al 51 % de les elits de l'Administració americana i al 50%
de les elits de l'Administració japonesa, que també n'emfasitzen els aspectes tècnics (Aberbach, J.
D.; Krauss, E. S.; Muramatsu, M.; Rockman, B. "Cornparing japanese and American Administra-
tive Elites". A: British[oumal ofPolitical Science. 1990, núm. 20, pàg. 472).
288
Taula 83. Acord i desacord amb la frase:
«Per resoldre qüestions socials i econòmi-
ques s'hauria de donar més importància
als aspectes tècnics que als polítics»
Acord 37,70/0
Desacord 55,8%
NS-NC 6,50/0
n=77
És a dir, la majoria dels alts càrrecs no creuen que hagin de prevaldre els as-
pecres tècnics a l'hora de resoldre les qüestions socials i econòmiques i, per
tant, creuen que hi han de prevaldre els aspectes polítics o que no n'hi ha de
prevaldre cap dels dos i que hi ha d'haver un equilibri. Aquestes dades, junta-
ment amb les de l'apartat anterior, em permeten afirmar que l'Administració
catalana no està comandada per tecnòcrates, ja que, segons els alts càrrecs, hi ha
d'haver una clara presència dels criteris polítics en el procés decisional.
Entre secretaris generals i directors generals, poques diferències es poden
percebre en la valoració de la frase. Més diferències hi ha entre alts càrrecs afi-
liats i alts càrrecs no afiliats. Aquests últims són els que, proporcionalment, més
importància donen als aspectes tècnics, tot i que la majoria dels afiliats i dels no
afiliats estan en desacord amb la frase. I dins dels afiliats són els democratacris-
tians els que més estan d'acord a donar més importància als aspectes tècnics.
Aquestes dades coincideixen amb les que acabem de veure sobre els criteris que
es tenen en compte en el procés decisional.
On es poden percebre més diferències és entre els alts càrrecs que es consi-
deren més polítics i aquells que es consideren més tècnics. El 80% dels primers
no estan d'acord a donar més importància als aspectes tècnics i en els segons el
percentatge baixa fins a poc menys de la meitat. Per tant, són els alts càrrecs
tècnics els que més consideren que cal donar més importància als aspectes tèc-
nics i són els polítics els que menys d'acord estan que això sigui així. I pel que fa
a les opinions d'aquells que es consideren tan polítics com tècnics, cal dir que
s'acosten més a les dels alts càrrecs tècnics; els «funàmbuls» segueixen, doncs,
desequilibrant-se cap al vessant tècnic. Per tant, també aquí hi ha coincidències
entre aquestes respostes i les donades en l'apartat anterior.
289
6.3. Conflictes a l'Administració catalana
Per a l'anàlisi dels conflicres a l'Adminisrració catalana em centraré en tres

aspectes concrets: en primer lloc, en com es resolen els conflictes que es produei-
xen entre departaments; en segon lloc, en com són les relacions del Departa-
ment d'Economia i Finances amb la resta de departaments de l'Administració
catalana, i, en tercer lloc, en quins són els obstacles principals (interns o externs
a l'Administració) que es troben els alts càrrecs en la seva activitat quotidiana.
6.3.1. Conflictes entre departaments
Quan es pregunta als alts càrrecs com es resolen els conflictes entre depar-
taments, d'una banda, es pot saber si n'hi ha o no, de conflictes entre departa-
ments, i, de l'altra, com s'acostumen a resoldre. I per saber-ho, vaig donar als
alts càrrecs quatre respostes possibles: «amb la mediació d'una instància supe-
rior", «amb la negociació", «amb la pràctica diària" i «no s'acostumen a resol-
dre". La primera opció implica reconèixer que aquells que resolen els proble-
mes acostumen a ser els consellers o, fins i tot, el president de la Generalitat; la
segona opció, en canvi, implica considerar que la resolució dels conflictes entre
departaments no arriba tan amunt, sinó que es resol amb la negociació entre
alts càrrecs; la tercera opció vol dir que la via per resoldre els conflictes entre de-
partaments és deixar que es resolguin per si sols, i la quarta opció implica re-
conèixer que normalment els conflictes persisteixen i queden sense resoldre's,
El 95% reconeixen implícitament que hi ha conflictes entre departaments,
i la majoria d'aquests, com es pot veure en la taula 84, consideren que la nego-
ciació entre alts càrrecs és la manera més freqüent de resoldre' Is.
Taula 84, Com es resolen els conflictes entre departaments segons el càrrec

Medilacto
"d' una mstancta
. ' " supenor 5,20,0L .. ......... 6,3%
Negociació 76,60/0 92,90/0 ......... 73,0%
Pràctica diària 11,7% .. 7,1 % ......... 12,7%
No s'acostumen a resoldre 1,6% .. ......... 1,6%
NS-NC 5,1 % •••••••••• ......... 6,3%
n=77 n=14 n=63
290
Es pot interpretar que els secretaris generals fan servir més que els directors
generals la via de la negociació per resoldre conflictes, ja que, mentre que tots
els secretaris generals, tret d'un, assenyalen aquesta via, un de cada cinc direc-
tors generals assenyala altres vies (la pràctica diària i la mediació d'una instància
superior). Pel que fa a l'autoubicació en l'eix polític-tècnic, tot i que la majoria
d'alts càrrecs polítics, tècnics i «funàmbuls- fan servir com a via per resoldre els
conflictes la negociació entre alts càrrecs, són els que es consideren més polítics
els que, proporcionalment, més la fan servir.
En tots els departaments, l'opció que predomina és la de la negociació (a
Cultura, a Sanitat i Seguretat Social, a Justícia i a Indústria i Energia, el 100%
dels alts càrrecs així ho manifesten). Cal destacar, però, que on proporcional-
ment hi ha més alts càrrecs que consideren que els conflictes es resolen en el
vèrtex del departament és a Benestar Social i a Ensenyament. A Benestar So-
cial, com hem vist, tots els alts càrrecs també consideren que qui decideix les
polítiques públiques que s'han de portar a rerme en el departament és el conse-
ller. I a Ensenyament és on, com també s'ha vist, menys influència consideren
que tenen els alts càrrecs en el procés decisional del departament. En tots dos
departaments hi ha, doncs, un clar protagonisme dels consellers.
6.3.2. Relacions amb el Departament d'Economia i Finances
En qualsevol Administració, el departament o el ministeri d'Economia és

un dels més importants i el que té assignades més funcions horitzontals, ,
com
ara negociar i distribuir el pressupost entre els diversos departaments. Es el de-
partament que més ha de negociar i que més conflictes pot tenir amb la resta de
departaments; per tant, per analitzar el funcionament de l'Administració, cal
saber com són les relacions dels diversos departaments amb el d'Economia i Fi-
nances. I per saber-ho vaig donar als alts càrrecs tres possibles respostes: facils,
difícils i ni facils ni difícils. 17
De les respostes donades pels alts càrrecs (taula 85) cal destacar que gairebé
el 30% creu que les relacions amb el Departament d'Economia i Finances no
són facils (relacions difícils o ni facils ni difícils), Més suggerent és la divisió de
les respostes entre les dels secretaris generals i les dels directors generals, perquè
els secretaris generals dels diversos departaments són els que més han de nego-
17. Aquesta és, doncs, una pregunta que no vaig haver de fer als alts càrrecs que pertanyen
precisament al Departament d'Economia i Finances. Per tant, cal tenir en compte que els percen-
tatges obtinguts fan referència a tots els alts càrrecs als quals he fet la pregunta (és a dit, s'han exclòs
del total els set alts càrrecs d'aquest Departament).
291
ciar amb el Departament d'Economia i Finances, ja que entre altres funcions
tenen la de negociar amb aquest Departament la distribució del pressupost.
Proporcionalment, hi ha més secretaris generals que qualifiquen les relacions
amb el departament d'Economia i Finances de difícils (el 23%) que directors
generals (només el 5%), tot i que els percentatges dels que les qualifiquen de fa-
cils són similars. A més, mentre que tots els secretaris generals responen a la
pregunta, de directors generals que no hi responen n'hi ha un 10%, dels quals
pràcticament tots van justificar l'absència de resposta dient que qui sabia com
eren les relacions amb el Departament d'Economia i Finances era el secretari
general. És prou evident, doncs, que són els secretaris generals els més crítics
amb les relacions dels seus respectius departaments amb el d'Economia i Fi-
nances, perquè són els que hi tenen més tractes.
Taula 85. Relacions amb el Departament d'Economia i Finances segons el

càrrec

Fàcils 64,30/0 69,20/0 63,20/0

Ni fàcils ni difícils 18,6% 7,7% 21,1 %
Difícils 8,6% 23,1 % •••••••••••••••••• 5,30/0
NS-NC 8,6% . . 10,50/0
n=70 n=13 n=57
•
I quins són els departaments on hi més alts càrrecs que pensen que les re-
lacions del seu departament amb el d'Economia i Finances són més aviat difí-
cils? En primer lloc, cal dir que en tots els departaments, tret del de Política
Territorial i Obres Públiques i del d'Indústria i Energia, hi ha una única op-
ció que predomina: la de considerar-les fàcils. D'aquests, els quatre departa-
ments on n'hi ha un percentatge més elevat (el 80%) són el de la Presidència,
el de Benestar Social, el de Justícia i el de T rebal!. En els departaments de Po-
lítica Territorial i Obres Públiques i d'Indústria i Energia és on hi ha els per-
centatges més elevats d'alts càrrecs (la meitat) que qualifiquen les relacions
amb el Departament d'Economia i Finances de ni fàcils ni difícils.
292
6.3.3. Principals obstacles de l'activitat quotidiana
En aquest darrer apartat dels que fan referència als conflictes a l'Adminis-
tració catalana, s'analitzen els principals obstacles que tenen els alts càrrecs en
la seva activitat quotidiana dins de l'Administració. L'interès per conèixer
aquests obstacles ha comportat que s'hagi fet la pregunta de dues maneres: pri-
mer amb resposta oberta i posteriorment donant deu possibles respostes, de les
quals n'havien d'escollir dues.
Pel que fa a les respostes obertes, un cop llegides i codificades, han que-
dat perfilats els grups següents. El primer és el de la burocràcia, el dels que
apunten com a principal obstacle les connotacions negatives, ja esmentades,
que comporta aquest terme (com, per exemple, la lentitud dels processos o
circuits administratius, la rigidesa de la gestió diària, els controls excessius,
l'encotillament de la normativa, la manera de fer dels funcionaris, la mala es-
tructura de l'Administració i la falta de coordinació administrativa). El segon
grup de respostes l'he anomenat col-legues, i són les respostes dels que fan re-
ferència a altres càrrecs de la mateixa Administració catalana: les travetes, la
gelosia, el bloqueig provocat artificialment, la incompetència, etcètera, d'al-
tres càrrecs. El tercer grup de respostes porta el nom de temps, i engloba els
alts càrrecs que destaquen com a principal obstacle la manca de temps per fer
la feina: la urgència amb què s'han de prendre les decisions, la improvisació
constant que hi ha dins de l'Administració, la impossibilitat de fer i portar a
terme els projectes amb uns terminis raonables, etcètera. Finalment, les res-
postes que no s'ajusten a cap de les categories anteriors (com, per exemple,
l'Administració central o la Diputació, la falta de mitjans econòmics, els in-
teressos privats de persones alienes a l'Administració...) són dins la categoria
d'altres.
Una mica més de la meitat dels alts càrrecs consideren que el principal
obstacle de la seva activitat quotidiana dins de l'Administració és alguna qües-
tió que té a veure amb la burocràcia, el 12% s'insereixen dins del grup de res-
postes que he anomenat col-legues i un 9%, dins del que porta l'etiqueta de
temps. Hi ha un 13% dels alts càrrecs que donen com a resposta altres obs-
tacles que no encaixen dins de cap de les tres categories anteriors i un 12%
-percentatge que, comparat amb els altres, es pot considerar bastant ele-
vat- no responen a la pregunta. Per tant, allò que més obstaculitza l'acció
dels càrrecs de designació política és la burocràcia, tot i que cal destacar el fet
que més d'un de cada deu espontàniament assenyala com a principal obstacle
els seus propis col-Iegues.
293
Taula 86. Principal obstacle de l'activitat
quotidiana
Burocràcia 54,5%
Col-legues 11,7%
Temps 9,1%
Altres 13,0%
NS-NC 11,7%
n=77
Poques diferències es poden percebre entre els obstacles que esmenten els
secretaris generals i els directors generals, ja que la diferència de percentatges en
els tres grups de respostes no va mai més enllà dels tres punts. Més diferències
hi ha, en canvi, entre els alts càrrecs segons la seva autoubicació en l'eix polític-
tècnic. Efectivament, tot i que el principal grup de respostes en els polítics, els
tècnics i els «funàmbuls» és el que porta el nom de burocràcia, es pot observar
com aquells que es consideren més polítics, proporcionalment, són els que es
queixen més de la burocràcia. En canvi, en el grup de respostes que porta l'eti-
queta de temps, passa just al contrari (tot i que les diferències entre percentatges
són molt menors), és a dir, els tècnics destaquen més com a obstacle aquest as-
pecte. Finalment, són els alts càrrecs que s'autodefineixen com a tan polítics
com tècnics els que, proporcionalment, més es queixen dels seus col-legues.
Taula 87. Principal obstacle de l'activitat quotidiana segons la ubicació

en l'eix polític-tècnic
Burocràcia 70,0% 53,8% 48,8%

Col-legues 10,0% 23,1 % 9,3%
Temps 5,00/ 0 7,7% 11,60/0
Altres 10,00/ 0 7,70/0 16,3%
NS-NC 5,00/0 7,7% 14,0%
n=20 n=13 n=43
Amb l'anàlisi per departaments, es pot observar com en pràcticament tots

la resposta predominant és la que fa referència a la burocràcia, sobretot a Sani-
294
tat i Seguretat Social; a Indústria i Energia; a Comerç, Consum i Turisme, i a
Benestar Social (el 75% en tots quatre). Hi ha tres departaments que desta-
quen pel fet de ser on hi ha més alts càrrecs que consideren que el principal obs-
tacle de la seva activitat quotidiana són altres alts càrrecs: Governació; Agricul-
tura, Ramaderia i Pesca, i, sobretot, Justícia (el 40%).
Després de la pregunta amb resposta oberta, vaig demanar als alts càrrecs
que destaquessin dos obstacles més d'una llista de deu, la qual cosa implica que
es tracta d'una pregunta amb multiresposta i que n'hi ha que només han esco-
llit una opció. La llista de deu possibles obstacles és la següent:
1. Els partits polítics
2. Els grups de pressió
3. L'Administració central
4. L'opinió pública
5. La manca de mitjans
6. Les prescripcions legals o administratives
7. Altres càrrecs del seu departament
8. Altres departaments de l'Administració catalana
9. Els problemes estructurals de l'Administració catalana
10. La manca de temps
Les respostes demostren un cop més que l'actual estructura de l'Adminis-
tració catalana és molt insatisfactòria, pels alts càrrecs. D'aquesta llista de possi-
bles obstacles, el que més han destacat són els problemes estructurals de l'Ad-
minitració (el 60%), i, a més, a molta diferència del segon, que són les
prescripcions legals o administratives (un de cada quatre). El tercer obstacle
més assenyalat, que, juntament amb els anteriors, són els únics que passen del
20%, és la manca de mitjans. I pel que fa als possibles obstacles que menys han
estat triats, n'hi ha dos que no han estat assenyalats per ningú: els partits polí-
tics i l'opinió pública. Haver destacat el primer hauria significat acusar un dels
principals actors dels sistemes democràtics i haver destacat el segon hauria sig-
nificat acusar la societat, els administrats, els «clients» de l'Administració. N 0-
més el 14% han considerat com a obstacle l'Administració central, que és el
mateix percentatge d'aquells que han assenyalat com a obstacle altres alts cà-
rrecs del seu departament o d'altres departaments de l'Administració catalana.
També és interessant observar com els grups de pressió només són considerats
com un dels dos principals obstacles pel 5% dels alts càrrecs, la qual cosa per-
met fer diverses interpretacions: o bé a Catalunya hi ha una gran sintonia entre
l'actuació de l'Administració i la voluntat dels grups de pressió, o bé els grups
de pressió no exerceixen la pressió suficient per considerar-los obstacles, o bé la
seva estratègia no es dirigeix directament a obstaculitzar l'activitat de l'Admi-
295
nistració. Finalment, cal dir que un de cada tres alts càrrecs s'ha quedat amb un
sol obstacle. En la taula següent es poden veure totes les respostes en percentat-
ges.
Taula 88. Principals obstacles de l'activitat quotidiana segons el càrrec

(llista)

Els partits polítics - •• •• o ••• -
Els grups de pressió 5,2% 7,1% 4,8%
L'Administració central 14,3% 14,3% 14,3%
.. r purbliIca
L,oplnlO . - •••• •• • •
La manca de mitjans 20,8% 14,3% 22,2%
Les prescripcions legals o administratives 26,0% 28,6% 25,4%
Altres càrrecs del seu departament 3,9% 21,4% ..
Altres departaments de l'Administració 9,1%.... 7,1%.... 9,5%
Els problemes estructurals del'Administració 59,7% 42,9% 63,5%
La manca de temps 16,9% 14,3% 17,5%
Cap més obstacle 33,8% 28,6% 34,9%
NS-NC 10,4% 21,4 % 7,90/0
n=77 n=14 n=63
Els dos principals obstacles de secretaris generals i directors generals coinci-

deixen: els problemes estructurals de l'Administració i les prescripcions legals o
administratives. Però, en canvi, és en el tercer on es poden percebre les diferèn-
cies entre uns i altres, i on es mostra una certa conflictivitat de la figura del se-
cretari general dins del departament. Efectivament, el tercer obstacle més des-
tacat pels directors generals és la manca de mitjans (el 22%, respecte a només el
14% dels secretaris generals, que són els encarregats de negociar el pressupost),
mentre que el dels secretaris generals són altres càrrecs del mateix departament.
Aquesta és una dada força important per a l'anàlisi del funcionament intern
dels departaments. Així, mentre que un de cada cinc secretaris generals (tots
ells secretaris generals afiliats a un dels dos partits polítics que estan coalitzats
en el Govern català) apunta altres càrrecs del departament com un dels dos
principals obstacles de la seva activitat quotidiana, no hi ha cap director general
que hagi optat per aquesta mateixa opció (això sí, ell 0% dels directors generals
consideren que un dels principals obstacles són altres departaments de l'Admi-
296
nistració catalana). Quan després d'escollir aquesta opció preguntava als secre-
taris generals concretament quins càrrecs eren els que obstaculitzaven la seva
activitat, tots van fer referència als directors generals. I també es pot observar
com aquestes males relacions entre secretaris generals i directors generals
s'acostumen a donar en aquells departaments on hi ha un elevat percentatge
d'alts càrrecs que estan afiliats a un partit polític i, a més, on també hi ha un
elevat percentatge d'alts càrrecs que són alhora elits del partit. Per tant, es pot
concloure que en els departaments on hi ha una proporció alta d'alts càrrecs
que són també elits de partit, hi ha més conflictes intradepartamentals.
En tots els departaments de l'Administració catalana, tret d'un, la resposta
amb un percentatge més elevat és la que fa referència als problemes estructu-
rals. Aquesta resposta és l'escollida per tots els alts càrrecs dels departaments de
Sanitat i Seguretat Social i de Medi Ambient, que són dos departaments que
tenen una estructura interna que ha estat dissenyada fa relativament poc. IB
L'únic departament on no predomina aquest obstacle és el d'Agricultura, Ra-
maderia i Pesca, en el qual, a més, no hi ha cap alt càrrec que l'esmenti i on
l'opció que predomina és la de l'Administració central (la meitat). I és signifi-
catiu veure com en determinats departaments s'han desestimat determinats
obstacles. Així, per exemple, a Treball ningú no fa referència als grups de pres-
sió, a Presidència ningú no apunta com a obstacle l'Administració central i a
Economia i Finances ningú no considera un obstacle la manca de mitjans.
6.4. Agenda
L'agenda de treball dels alts càrrecs de l'Administració catalana, és a dir, les

persones amb qui tenen reunions de treball i la freqüència amb que ho fan, és
una dada molt important per veure, no només el funcionament del nivell polí-
tic de l'Administració, sinó també el del sistema polític català. Per Francesc
Morata, «la complejidad de un sistema político se expresa también a través de los
contactos regulares que la élite política mantiene con los grupos y personas y la .fre-
cuencia de dichas relaciones-F' A més, «if we are to understand the dynamics o/
centralgovernment, it is necessary to provide some detailed investigations o/'depart-
18. El Departament de Sanitat i Seguretat Social va canviar completament la seva estructura

interna el març del 1991 i el Departament de Medi Ambient va ser crear per la Llei 4/1991, de 22
de març.
19. Morara, F. "Institucionalización y rendirnienro político del Esrado auronórnico". A: Re-
vista de Estudios Pollticos. 1992, núm. 76, pàg. 276.
297
ments and the context within which they operate. [...l It is important to study the
relationships within and between departments and the extent to which they are
formal and informal; then we need to eualuate how the organization ofthese rela-
tionships afficts policy. It is also necessary to look at the problem olco-ordina-
tiOrP>,20 Pel que fa al qui, vaig demanar als alts càrrecs si tenen contactes profes-
sionals amb els càrrecs següents: president de la Generalitat, conseller del seu
departament, cap de gabinet del seu departament, secretari general del seu de-
partament, directors generals del seu departament, subdirectors generals del
seu departament, càrrecs del seu mateix nivell d'altres departaments, alts cà-
rrecs de l'Administració central, alts càrrecs d'administracions d'altres comu-
nitats autònomes, dirigents de partits polítics, dirigents de sindicats i dirigents
de la patronal. És a dir, m'he interessat per les relacions que tenen els alts cà-
rrecs amb altres alts càrrecs del seu departament, amb alts càrrecs d'altres de-
partaments, amb alts càrrecs d'altres administracions i amb dirigents o res-
ponsables de partits i grups de pressió econòmics, I pel que fa al quan, la
freqüència que proposo és la següent: cada dia, més d'un cop per setmana, un
cop per setmana, més d'un cop al mes, un cop al mes, més d'un cop a l'any o
mai." Per estudiar l'agenda de treball dels alts càrrecs i per facilitar-ne l'anàlisi
comparada n'he buscat la mitjana, i per fer-ho he donat un valor a les set pos-
sibles respostes (cada dia= 1; més d'un cop per setmana-Z: un cop per set-
mana=3; més d'un cop al mes--í: un cop al mes-ó: més d'un cop a l'any=6;
mai-'Z). Una mitjana més alta indica, doncs, una freqüència temporal més es-
paiada en el temps.
6.4.1. Agenda i president de la Generalitat

Començant pel president de la Generalitat, les freqüències són les següents:
20. Smith, M. J.; Marsh, D.; Richards, D. "Central Government Departments and rhe Policy
Process", A: Public Administration. 1993, núm. 71, pàg. 590.
21. Cal dit que, a alguns alts càrrecs, se'ls feia difícil assenyalar la freqüència amb la qual te-
nien contactes pcofessionals amb tots aquests càrrecs. Així, pet exemple, hi ha qui durant una tem-
porada manté contactes cada dos dies amb dirigents sindicals i després es passa sis mesos sense
veure'ls o qui sovint té reunions amb un director general en concret però, en canvi, n'hi ha d'altres
que ni els coneix. En tots els casos vaig demanat un esforç pet escollir una freqüència temporal que,
en casos de freqüència desigual, podia ser la mitjana anual.
298
Taula 89. Agenda i president de la Gene-
ralitat
Cada dia 1. ,30/0
Més d'un cop per setmana .
Un cop per setmana 5,2%
Més d'un cop al mes 3,9%
Un cop al mes 18,2%
Més d'un cop a l'any 49,4%
Mai 22,1. %
NS-NC .
n=77
La freqüència mitjana amb la què els alts càrrecs tenen contactes amb el
president de la Generalitat és d'un 5,7, és a dir, entre un cop al mes i més d'un
cop a l'any. Aquesta freqüència, tot i que es bastant espaiada en el temps, per-
met interpretar que les relacions entre el president i els alts càrrecs de l'Admi-
nistració catalana són freqüents, ja que és difícil trobar un cap de govern d'una
Administració amb unes dimensions similars que es reuneixi amb els seus alts
càrrecs amb tanta freqüència (amb gairebé el 30% dels alts càrrecs es reuneix
com a mínim un cop cada mes). Si a aquesta xifra hi afegim que un terç dels di-
putats del Parlament de Catalunya i que un 13,8% de representants d'associa-
cions i grups d'interès tenen contactes polítics «una o diverses vegades per set-
mana» o «amb bastant regularitat» amb el president de la Generalitat," tot
plegat ens permet confirmar que en el sistema polític català hi ha una clara i ex-
traordinària preeminència del president Pujol.
La meitat dels secretaris generals i dels directors generals es reuneixen amb el
president de la Generalitat amb una freqüència de més d'un cop a l'any, però amb
les mitjanes d'uns i altres s'observa com els contactes que té el president amb els se-
cretaris generals són més freqüents que els que té amb els directors generals (55 i
5,7, respectivament). A més, com és lògic, en l'agenda política del president hi són
més presents els alts càrrecs del seu departament que els de la resta. La mitjana en
el Departament de la Presidència és la mes baixa de totes i és de 4,1, és a dir, de
més d'un cop al mes. I pel que fa a la resta de departaments, amb quins té més rela-
cions el president Pujol? Els departaments amb què en té més (i que estan per sota
de la mitjana global, que, com acabem de veure, és d'un 5,7) són el de Benestar So-
22. Morata, f. "Institucionalización y rendimiento politico del Estado autonórnico". A: Re-

vista de Estudios Políticos. 1992, núm. 76, pàg. 277 i 287.
299
cial (5,4), el de Cultura (5,5), el de Governació (5,6) i el de Política Territorial i
Obres Públiques (5,6). I els departaments amb què en té menys són el d'Agricul-
tura, Ramaderia i Pesca (6,5) i el de Justícia (6,8). Dels tres departaments amb
consellers d'Unió, es pot observar que aquell amb què té més contactes és el de Co-
merç, Consum i Turisme (5,8), seguit del de Treball (6,2) i del de Justícia (6,8).
Es poden percebre poques diferències entre els alts càrrecs segons la seva
autoubicació en l'eix polític-tècnic. Només es pot dir que els polítics i els
«funàmbuls» tenen més contactes amb el president que els tècnics. Hi ha més
diferències entre els alts càrrecs segons la seva filiació política, ja que es pot
veure clarament que el president de la Generalitat es reuneix més amb els alts
càrrecs del seu partit que amb els no afiliats i amb els que militen a Unió."
Efectivament, la mitjana en els convergents és d'un 5,4, en els no afiliats d'un
5,8 i en els democratacristians d'un 6,4 (aquests últims, doncs, entre més d'un
cop a l'any i mai). Mentre que la meitat dels democratacristians no han tingut
mai cap contacte amb el president de la Generalitat, de convergents que no
n'hi hagin tingut mai cap només n'hi ha un 14% i de no afiliats, un 20%.
6.4.2. Agenda intradepartamental
Pel que fa a les relacions dels alts càrrecs amb altres càrrecs de dins del departa-
ment i, més concretament, amb el conseller, el secretari general i els directors ge-
nerals, cal advertir que en pràcticament tots els departaments aquests càr-
recs es reuneixen cada setmana en el que s'anomena Consell de Direcció. 24 Per tant,
un contacte setmanal està pràcticament garantit. Una altra qüestió són els caps de
gabinet, ja que, en primer lloc, no tots els departaments en tenen i, en segon lloc, a
causa de la gran heterogeneïtat d'aquesta figura, no sempre assisteixen al Consell
de Direcció. Quant als subdirectors generals, normalment tampoc assisteixen al
Consell de Direcció. Finalment, cal dir que en l'anàlisi de l'agenda inrradeparta-
menral dels alts càrrecs s'interpretarà que els càrrecs que obtenen unes mitjanes
més baixes, és a dir, aquells amb qui els alts càrrecs es reuneixen més sovint, tendei-
xen a ser més importants en la marxa del departament (i viceversa), ja que es pot
considerar que en aquest nivell de l'Administració tenir més o menys contactes
implica participar més o menys en la decisió. Així, per exemple, a partir de
23. Cal recordar que les tres quartes parts dels alts càrrecs del Departament de la Presidència
estan afiliats a CDC i que no hi ha ningú que ho estigui a Unió Democràtica, la qual cosa fa baixar
la mitjana dels alts càrrecs convergents.
24. En departaments multidisciplinars, com el de la Presidència o el de Governació, aquesta
reunió setmanal no s'acostuma a fer.
300
l'agenda dels alts càrrecs se sabrà en quins departaments té més importància el
cap de gabinet (reunions freqüents amb els alts càrrecs) i en quins, menys (reu-
nions espaiades amb els alts càrrecs). Cal advertir, però, que, dels diversos càr-
recs analitzats, n'hi ha d'unipersonals i de pluripersonals. Són unipersonals el
conseller, el cap de gabinet i el secretari general, perquè en cada departament
només n'hi ha un, mentre que, en canvi, són pluripersonals els directors gene-
rals i els subdirectors generals, ja que n'hi ha més d'un. En els unipersonals és
més fàcil percebre el seu poder o la seva manca de poder intradepartamental,
però en els pluripersonals aquest aspecte queda més desdibuixat.
Les mitjanes globals ens mostren que, dels diversos càrrecs que han estat ob-
jecte de la pregunta (consellers, secretaris generals, directors generals, subdirec-
tors generals i caps de gabinet), la relació més freqüent és la que els alts càrrecs
tenen amb els consellers i amb els subdirectors generals (l ,9), seguida de la que
tenen amb els secretaris generals 25 i els caps de gabinet (2,3), i la que tenen amb
els directors generals (2,7). Per tant, com a mínim un cop a la setmana, els alts
càrrecs de l'Administració catalana tenen contactes amb tots aquests càrrecs, la
qual cosa indica que les relacions inrradepartarnentals són molt freqüents.ê"
Els secretaris generals, com es pot observar en la taula següent, es reuneixen
més amb els diversos càrrecs del departament que els directors generals, i
l'única excepció són els subdirectors generals.
Taula 90. Agenda intradepartamental segons el càrrec (mitjanes)

Consellers 1,9 1,2 2,0

Caps de gabinet 2,3 1,6 0 •••••••••••• 2,4
Secretaris generals .. 0 •••••••••••••••••••••••• 2,3 - 0 •••••••••••• 2,3
Directors generals 2,7 1,7 2,9
Subdirectors generals 1,9 2,4 1,7
l ecada dia; 2=més d'un cop per setmana; 3=un cop per setmana; 4=més d'un cop al mes; 5=un cop
al mes; 6=més d'un cop a l'any, i 7=mai.
25. Aquí, com és evident, queden exclosos els mateixos secretaris generals.
26. Les úniques dades comparades que tenim ens indiquen que els contactes que hi ha a l'Ad-
ministració catalana són més freqüents que els que hi ha a l'Administració holandesa (Eldersveld,
S. J.; Kooiman, J.; Tak, T. van der. Elite Images ofDutch Politics. Ann Arbor: Universiry of Michi-
gan Press, 1981, pàg. 138).
301
Amb qui tenen més contactes els secretaris generals és amb els seus superiors
jeràrquics els consellers (gairebé diari), mentre que amb qui en tenen més
els directors generals és amb els seus inferiors jeràrquics els subdirectors gene-
rals. Els secretaris generals, que són la segona autoritat dels departaments, tenen,
doncs, més reunions amb els consellers que els directors generals i, per tant, hi ha
més proximitat entre consellers i secretaris generals que entre consellers i direc-
tors generals. I pel que fa a les relacions dels alts càrrecs amb els caps de gabinet, es
pot observar que també són els secretaris generals els que més contactes hi tenen.
Finalment, els directors generals es veuen més amb els secretaris generals (2,3)
que amb la resta de directors generals del departament, amb qui mantenen con-
tactes amb una periodicitat d'un cop a la setmana (2,9), és a dir, amb la freqüèn-
cia amb què es reuneix el Consell de Direcció del departament. Amb aquestes da-
des es pot concloure, doncs, que els secretaris generals són l'eix central al voltant
del qual gira la marxa dels departaments de l'Administració catalana.
No obstant aquesta afirmació general, en l'anàlisi per departaments es pot
observar que no tots funcionen de la mateixa manera. N'hi ha uns on els alts
càrrecs es reuneixen més amb els consellers, altres amb els caps de gabinet, altres
amb els secretaris generals i altres amb els directors generals. Deixant de banda
les relacions amb els subdirectors generals, que sobretot tenen un contingut més
tècnic, i fixant-nos en les mitjanes més baixes (és a dir, amb qui diuen reunir-se
amb més freqüència els alts càrrecs de cada departament), es poden classificar els
departaments de l'Administració catalana de la manera següent (taula 91):
1) Aquells que es caracteritzen pel fet que els consellers tenen una gran im-
portància en la marxa del departament: Sanitat i Seguretat Social; Agricultura, Ra-
maderia i Pesca; Treball; Justícia; Comerç, Consum i Turisme, i Benestar Social.
2) Aquells que es caracteritzen pel fet que els secretaris generals tenen una
gran importància en la marxa del departament: Presidència, Governació, Eco-
nomia i Finances, i Indústria i Energia.
3) I aquells que es caracteritzen pel fet que els caps de gabinet tenen una
gran importància en la marxa del departament: Ensenyament, Cultura, Polí-
tica Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient. El cap de gabinet d'Agricul-
tura, Ramaderia i Pesca es pot considerar que, juntament amb el conseller, té
un gran protagonisme en la marxa del departament."
27. Amb aquesta classificació no vull dir que la resta de càrrecs no siguin importants en la
marxa del departament, sinó simplement que, agafant com a element de comparació entre depar-
taments les mitjanes més baixes de l'agenda, hi ha uns departaments que es diferencien dels altres
perquè són els consellers els que obtenen unes mitjanes més baixes; altres, perquè són els secretaris
generals els que tenen les mitjanes més baixes, i uns altres perquè ho són els caps de gabinet.
302
Taula 91. Agenda intradepartamental per departaments (mitjanes)
Consellers Caps de Secretaris Directors Subdirectors

gabinet generals generals generals
PRE * + 2,8 3,5 1,2

GOV 2,6 3,1 2,1 3,4 2,0
ECO 1,9 + 1,8 2,0 1,0
ENS 1,8 1,6 1,8 2,4 1,0
CUL 1,8 1,5 2,0 2,5 1,3
SAN 1,8 3,3 2,0 2,3 1,8
PTO 2,0 1,5 2,4 2,8 2,3
ARP 1,5 1,5 1,7 2,0 l,O
TRE 1,4 2,4 3,3 3,2 2,5
JUS 2,0 3,2 3,5 2,8 1,3
IND 2,3 2,0 1,7 2,8 2,3
CCT 1,3 2,0 2,0 2,5 1,8
BEN 1,6 2,2 2,5 2,2 2,8
MED 2,0 1,3 2,0 1,7 1,0
1=cada dia; 2=més d'un cop per setmana; 3=un cop per setmana; 4=més d'un cop al mes; 5=un cop
• A Presidència no hi ha conseller.
+ A Presidència i a Economia i Finances no hi havia cap de gabinet.

ECO: Economia i Finances ]US: Justícia
El Departament de la Presidència i el de Governació són aquells on menys

contactes hi ha entre directors generals, i l'explicació cal buscar-la en el fet que
són dos departaments multidisciplinars i on hi ha més independència entre els
seus alts càrrecs (no acostuma a haver-hi consells de direcció setmanals). A
més, aquests dos departaments també coincideixen en la seva ubicació dins
del grup de departaments on el secretari general té molta importància en la
marxa del departament, la qual cosa em permet concloure que en els departa-
ments multidisciplinars els secretaris generals adquireixen més protagonisme.
303
A Presidència, com ja s'ha dit, el secretari general gairebé es pot equiparar a un
conseller, i pel que fa a Governació, cal dir que és el departament on hi ha més
alts càrrecs que atorguen molta influència actual a la figura del secretari gene-
ral. En el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca és on, en general, hi
ha més contactes inrradeparramentals (mitjanes molt baixes en tots els cà-
rrecs) i en el de Justícia és on n'hi ha menys (mitjanes molt altes). Aquest úl-
tim departament, juntament amb el de Treball, el de la Presidència i el de Be-
nestar Social, són els departaments on les reunions dels directors generals amb
els secretaris generals són més espaiades en el temps, i, a més, cal dir que, dei-
xant de banda el de la Presidència (on, com ja s'ha dit, el secretari general no
es pot comparar amb la resta de secretaris generals), són els únics departa-
ments on els secretaris generals consideren que un dels obstacles principals en
la seva activitat quotidiana són altres càrrecs del seu departament. Aquests tres
departaments (justícia, Treball i Benestar Social) també tenen com a caracte-
rística comuna el fet de situar-se en el grup de departaments que destaquen
per la importància del conseller en la marxa del departament. Aquestes dades
permeten concloure que allà on hi ha conflictes intradepartamentals hi ha
menys relacions entre els alts càrrecs i que aquest dèficit es compensa amb
unes relacions més freqüents amb els consellers; és a dir, que en els departa-
ments on hi ha conflictes entre els alts càrrecs hi ha més protagonisme del
conseller. En els departaments de Justícia i de Treball les reunions dels direc-
tors generals amb el secretari general tenen una periodicitat mitjana que va
més enllà d'un cop per setmana, la qual cosa indica, o bé que en aquests dos
departaments la reunió del Consell de Direcció no té una freqüència setma-
nal, o bé l'assistència no és gaire estricta. En el Departament d'Indústria i
Energia els contactes dels alts càrrecs amb el conseller són, després dels del
Departament de Governació, els més distanciats en el temps; però, en canvi,
la mitjana dels contactes amb el secretari general és la més baixa de tots els de-
partaments (juntament amb la del Departament d'Agricultura, Ramaderia i
Pesca), la qual cosa em fa pensar que els consellers que es reuneixen menys
amb els seus alts càrrecs compensen aquest dèficit amb l'augment dels contac-
tes del seu secretari general amb els directors generals. El departament on més
contactes hi ha entre el conseller i els alts càrrecs és el de Comerç, Consum i
Turisme, ja que les tres quartes parts manifesten tenir contactes cada dia amb
el conseller.
Quant a les relacions entre els alts càrrecs i els subdirectors generals, es pot
observar que la freqüència mitjana és molt baixa: no hi ha cap departament que
vagi més enllà de la freqüència setmanal. I també es pot percebre una lleugera
tendència dels departaments on s'apliquen criteris tècnics o més tècnics que
304
polítics a mantenir un contacte més freqüent amb els subdirectors generals que
aquells on s'apliquen criteris més polítics. Així, en departaments que, segons el
paràmetre del criteri decisional, he qualificat de tècnics, com el d'Economia i
Finances i el d'Ensenyament, la freqüència mitjana de contactes entre alts cà-
rrecs i subdirectors generals és diària (d'un 1), i en d'altres departaments que he
qualificat de polítics, com el de Benestar Social i el de Política Territorial i
Obres Públiques, la freqüència mitjana va més enllà de més d'un cop per set-
mana (2,8 i 2,3, respectivament).
6.4.3. Agenda interdepartamental
Aquí m'interessa saber els contactes que es produeixen entre departaments

i, més concretament, entre càrrecs del mateix rang de diferents departaments:
cada quan els secretaris generals es reuneixen amb secretaris generals d'altres
departaments i cada quan els directors generals es reuneixen amb directors ge-
nerals d'altres departaments. Amb aquesta anàlisi no només sabrem quins tipus
de càrrecs es relacionen més amb altres departaments, sinó també quins són els
departaments que mantenen més relacions amb altres departaments de l'Ad-
ministració catalana. Pel que fa al primer aspecte, cal tenir en compte que els
secretaris generals de tots els departaments es reuneixen preceptivament un cop
per setmana en el Consell Tècnic i que, per tant, aquesta periodicitat ja queda
garantida. En canvi, els directors generals, com és evident, no tenen cap reunió
similar a la del Consell Tècnic. 28
Els resultats globals (taula 92) ens permeten observar com hi ha força hete-
rogeneïtat en les respostes. Les tres quartes parts dels alts càrrecs tenen contac-
tes amb càrrecs del mateix rang d'altres departaments com a mínim més d'un
cop al mes i un de cada quatre com a mínim més d'un cop per setmana. La fre-
qüència mitjana global és d'un 3,6, és a dir, se situa entre un cop per setmana i
més d'un cop al mes. Aquests percentatges i aquesta mitjana indiquen, doncs,
que és una Administració amb força relacions horitzontals entre departa-
ments." Es pot observar que els alts càrrecs que consideren que un dels princi-
28. Com ja he apuntat abans, cal advertir que, als directors generals, aquesta va ser una de les
preguntes de l'agenda que més els va costar de respondre, ja que de directors generals n'hi ha molts
i, per tant, n'hi ha alguns amb els quals hi ha més contactes professionals i n'hi ha d'altres que els
són pràcticament desconeguts. És per això que va caldre més esforç per sintetitzar la periodicitat
amb què es produeixen aquests contactes.
29. L'única dada comparada que tenim és la de l'Administració holandesa, en la qual hi ha
menys contactes (Eldersveld, S. J.; Kooiman, J.; Tak, T. van der. Elite Images ofDuteh Poliries. Ann
Arbor: University of Michigan Press, 1981, pàg. 138).
305
pals obstacles de la seva activitat quotidiana són altres departaments (aproxi-
madament és un de cada deu) estan per sota de la mitjana global, és a dir, que
les seves relacions amb altres càrrecs d'altres departaments són més freqüents.
D'això se'n desprèn, doncs, o que com més conflictes hi ha més proliferen els
contactes entre departaments o que com més proliferen els contactes entre de-
partaments més conflictes hi ha.
Taula 92. Agenda interdepartamental segons el càrrec

Cada dia 9,1 0/ 0 14,30/0 7,90/0

Més d'un cop per setmana 15,6% 42,9% 9,5%
Un cop per setmana 19,5% 42,9% 14,3%
Més d'un cop al mes 20,8% . 25,4%
Un cop al mes 16,9% .. 20,6%
Més d'un cop a l'any....................... 7,8% 9,5%
Mai 2,60/0 3,2%
NS-NC 7,80/0 9,5%
La diferència entre secretaris generals i directors generals és molt clara. La fre-

qüència de les reunions entre secretaris generals va del contacte diari al contacte
d'un cop per setmana (cal recordar que un cop per setmana és la freqüèn-
cia amb què es reuneix el Consell Tècnic) i la freqüència mitjana és d'un 2,3 (en-
tre més d'un cop per setmana i un cop per setmana, és a dir, més enllà del Consell
Tècnic). La freqüència mitjana dels directors generals, en canvi, és de més d'un
cop al mes (3,9). En les respostes donades pels directors generals és on hi ha més
heterogeneïtat, ja que trobem directors generals en cadascuna de les freqüències
possibles (tot i que n'hi ha tres que destaquen: la d'un cop per setmana, la de més
d'un cop al mes i la d'un cop al mes). En definitiva, doncs, hi ha més reunions
entre secretaris generals que entre directors generals de diferents departaments.
Pel que fa a l'anàlisi per departaments, d'entrada cal dir que també es pot
observar una gran heterogeneïtat en les respostes, que s'explica, d'una banda,
per la diferència que acabem de veure entre secretaris generals i directors gene-
rals (els quals aquí s'analitzen conjuntament) i, de l'altra, perquè dins de cada
departament hi ha direccions generals que sovint tenen contactes amb altres
direccions generals d'altres departaments i, en canvi, n'hi ha d'altres que estan
més aïllades. No obstant això, si es busquen les mitjanes es pot fer una anàlisi
306
global i es pot dir que els departaments amb unes freqüències mitjanes més bai-
xes i que, per tant, tenen més contactes amb altres departaments són: Comerç,
Consum i Turisme; Governació; Economia i Finances; Cultura; Agricultura,
Ramaderia i Pesca, i Medi Ambient (tots amb una mitjana de 3 -un cop per
setmana- menys el primer, que té una mitjana de 2,8). I els que presenten
unes mitjanes més elevades i que per tant estan més «aïllats» de la resta de de-
partaments són: Indústria i Energia (4,3), Ensenyament (4,4), Sanitat i Segu-
retat Social (4,5) i Justícia (4,6).
6.4.4. Agenda i altres administracions
Amb quina freqüència els alts càrrecs de l'Administració catalana es reunei-

xen amb alts càrrecs d'altres administracions? Amb qui tenen més contactes:
amb els alts càrrecs de l'Administració central o amb els alts càrrecs de les diver-
ses administracions autonòmiques? Quins càrrecs es relacionen més amb altres
administracions? Quins departaments? Les respostes a aquestes preguntes són
també a l'agenda de treball dels alts càrrecs.
En primer lloc, cal dir que, en general, els alts càrrecs de l'Administració
catalana tenen més contactes amb alts càrrecs de l'Administració central que
amb alts càrrecs de les administracions autonòmiques. AiXÍ, mentre que gai-
rebé el 60% es relacionen amb alts càrrecs de l'Administració central com a mí-
nim un cop al mes, en el cas de les relacions amb alts càrrecs d'administracions
autonòmiques només un de cada quatre assenyala una freqüència mínima com
aquesta. I pel que fa a les mitjanes, també s'hi poden percebre algunes diferèn-
cies, ja que la dels contactes amb l'Administració central és d'un 5,1 i la dels
contactes amb administracions autonòmiques és d'un 5,7.
Taula 93. Agenda i altres administracions segons el càrrec (mitjanes)

,
Administració central 5,1 5,4 5,1

Administracions autonòmiques 5,7 6,1 5,6
1-cada dia; 2=més d'un cop per setmana; 3=un cop per setmana; 4=més d'un cop al mes; 5=un cop
Així com les relacions intradepartamentals (amb l'única excepció dels sub-
directors generals) i inrerdeparrarnenrals dels secretaris generals són més fre-
307
qüents que les dels directors generals, en les relacions amb alts càrrecs d'altres
administracions passa just al contrari. Així, pel que fa a les relacions amb alts
càrrecs de l'Administració central, la freqüència mitjana en els secretaris gene-
rals és d'un 5,4 i la dels directors generals, d'un 5,1. I pel que fa a les relacions
amb alts càrrecs d'altres administracions autonòmiques, la diferència encara és
més gran, ja que la freqüència mitjana en els secretaris generals és d'un 6,1 i en
els directors generals, d'un 5,6.
Són els alts càrrecs que es consideren més tècnics els que, sobretot, porten
les relacions amb altres administracions espanyoles, ja que tenen més contactes
amb alts càrrecs de l'Administració central i d'altres administracions autonò-
miques que els alts càrrecs que es consideren més polítics. D'això se'n pot des-
prendre que el contingut de les reunions entre alts càrrecs de l'Administració
catalana i alts càrrecs d'altres administracions espanyoles és més tècnic que po-
lític i que, per tant, les relacions entre l'Administració catalana i les altres admi-
nistracions són, sobretot, de tipus tècnic. Entre uns i altres, com es pot obser-
var en la taula 94, se situen els que he anomenat «funàmbuls".
Taula 94. Agenda i altres administracions segons la ubicació en l'eix polí-

tic-tècnic (mitjanes)
Administració central 5,3 5,1 5,0

Administracions autonòmiques 5,9 5,8 5,6
I =cada dia; 2=més d'un cop per sermana; 3=un cop per setmana; 4=més d'un cop al mes; 5=un cop
Els departaments de l'Administració catalana que més relacions tenen amb

l'Administració central i amb les administracions de la resta de comunitats
autònomes són el de Governació, el d'Economia i Finances i el d'Ensenyament
(taula 95), dels quals n'hi ha dos el dos últims- que he catalogat com a de-
partaments tècnics i un, com a polític (segons el paràmetre del criteri decisio-
nal del departament). El Departament de Medi Ambient, que és un departa-
ment de creació recent i que encara no ha trobat el seu lloc dins de
l'Administració catalana, és el que menys relacions té amb aquestes altres ad-
ministracions. També es pot observar que el Departament de Comerç, Con-
sum i Turisme és l'únic on els alts càrrecs tenen contactes més freqüents amb
alts càrrecs d'administracions de comunitats autònomes que amb alts càrrecs
de l'Administració central.
308
Taula 95. Agenda i altres administracions per departaments (mitjanes or-
denades de més a menys freqüència)
Administració Administracions
, .
central autonomtques
GOV 4,6 ENS 4,8

ECO 4,6 CeT 5,3
ENS 4,6 GOV 5,4
ARP 4,8 ECO 5,4
BEN 4,8 CUL 5,5
CUL 5,0 PRE 5,8
lUS 5,0 SAN 5,8
IND 5,0 TRE 5,8
TRE 5,2 PTO 5,9
PTO 5,3 ARP 6,0
SAN 5,5 IND 6,0
PRE 5,6 lUS 6,2
CCT 5,8 BEN ~ 6,2
MED ., 6,3 MED 6,3
1=cada dia; 2=més d'un cop per setmana; 3=un cop per setmana; 4=més d'un cop al mes; 5=un cop

GOV: Governació TRE: T rebaB
Finalment, cal destacar que pràcticament tots els alts càrrecs que han asse-
nyalat com un dels principals obstacles de la seva activitat quotidiana l'Admi-
nistració central, són persones que es reuneixen amb alts càrrecs d'aquesta Ad-
ministració amb una certa freqüència (com a mínim, cada mes, és a dir, amb
més freqüència que la mitjana global). I els que més es reuneixen amb alts càr-
recs de l'Administració central són també els que, proporcionalment, més con-
sideren que actualment aquesta Administració té molta o bastant influència
política a Catalunya.
309
----- -----------------------
6.4.5. Agenda i partits i grups de pressió
L'últim aspecte que m'ha interessat estudiar de l'agenda dels alts càrrecs és
la seva relació amb els partits polítics, els sindicats i les patronals, i, més concre-
tament, amb els seus dirigents o responsables. D'entrada, en les mitjanes glo-
bals s'observa que les relacions que els alts càrrecs tenen amb partits i grups de
pressió són molt escasses (5,8 amb els partits" i sindicats i 5,9 amb les patro-
nals), ja que gairebé s'acosten a la periodicitat de més d'un cop a l'any." Un
terç dels alts càrrecs no es reuneixen mai amb dirigents de partits polítics ni de
sindicats i més del 40% no han tingut mai contactes amb dirigents de les patro-
nals32 (taula 96). Així, es pot dir que, comparant les mitjanes globals, els alts càr-
recs tenen més contactes amb el president de la Generalitat que amb els diri-
gents dels grups encarregats de transmetre les demandes dels ciutadans a les
• • •
msntucions.
Taula 96 Agenda i partits polítics i grups de pressió

Partits
polítics Sindicats Patronals
Cada dia. 1,3 % • •• ••• •• •• ••• •••.••••••.•• 1,30/0
Més d'un cop per setmana 1,3% 2,6% 1,3%
Un cop per setmana 5,2% 5,2% 2,6%
Més d'un cop al mes 5,2% 13,0% 10,4%
Un cop al mes 10,4% 7,8% 7,8%
Més d'un cop a l'any 41,6% 36,4% 33,8%
Mai 33,80/0 35,1 % ••••••••••••• 42,9 %
NS-NC 1,30/0 ••••••••••••• • ••••••••••••
n=77 n=77 n=77
30. La relació enrre les elirs parlamenràries i els parrirs polírics és molr més freqüent. El 95%
dels dipurars del Parlamenr de Caralunya manifesren renir conracres "una o diverses vegades per
sermana" o "amb basranr regularitat" amb líders o dirigenrs de partits polítics (Morata, F. "Instiru-
ciona1ización y rendimienro político del Esrado auronómico". A: Revista de Estudios Políticos.
1992, núm. 76, pàg. 277).
31. A l'Administració holandesa, per exemple, les relacions enrre les elits de l'Administració i
els represenrants dels grups de pressió són molt més freqüenrs (Eldersveld, S. J.; Kooiman, J.; Tak,
T. van der. Elite lmages ofDutch Polítics. Ann Arbor: University ofMichigan Press, 1981, pàg. 139).
310
Taula 97. Agenda i partits polítics i grups de pressió per departaments
(mitjanes ordenades de més a menys freqüència)
Partits
polítics Sindicats Patronals
CUL 4,7 ARP 4,8 TRE 4,2

ceT 4,8 GOV 4,9 ARP 4,5
GOv 5,3 ENS 5,0 ENS 5,0
PTO 5,5 BEN 5,0 CCT 5,3
JUS 5,6 TRE 5,2 MED 5,3
TRE 5,8 SAN 5,5 CUL 5,5
BEN 5,8 ceT 5,5 SAN 5,8
PRE 6,1 JUS 5,8 PTO 6,0
S~ 6,3 CUL 6,0 IND 6,3
ARP ... 0 • • • • • • 0.0 o ••••••••• 6,3 PTO 6,0 BEN 6,4
IND 6,3 ECO 6,4 PRE 6,6
ECO 6,4 IND 6,5 GOV 6,6
ENS 6,4 PRE 6,6 ECO 6,6
MED 7,0 MED 6,7 JUS 7,0
I =cada dia; 2=més d'un cop per sermana; 3=un cop per sermana; 4=més d'un cop al mes; 5=un cop
CUL: Cultura CCT: Comerç, Consum i T utisme
32. Pel que fa a la freqüència de contactes amb dirigents empresarials, hi ha la dada compa-
rada següent, que fa referència als alts funcionaris del Pakistan:
Table 5.4. Frequmcy ofeontaets bettoeen civil seruants and industrialinterestgroups leaders
Every da} _.. nil
0.00.00.0 •••• 0.00.0 ••• 0.0 ••••• 0.0 0.0 0 . 0 . . . .
Very often .. 2%
0.00.00.00.00.00.00.00.00.00.00.0 ••• 0.0.....
From time to time 14%

Rarely 9%
0.0 •••• 0.00.0 •••• 0.00.00.00.00.00.00.00.0 •••• _ . . . . . .
Neoer 75%
Aquestes dades es van obtenir després d'entrevistar una mostra de cinquanta alts funcionaris
del Pakistan (Chowdhury, M. Pakistan -Its Polities and Bureaucracy. Nova Delhi: Associated Pu-
blishing House, 1988, pàg. 130).
311
Entre secretaris generals i directors generals pràcticament no hi ha diferèn-
cies pel que fa als contactes que tenen amb els partits polítics. En canvi, es pot
observar que, en les relacions amb els grups de pressió econòmics, són els secre-
taris generals els que en tenen més. I també es pot veure que són els alts càrrecs
que es consideren més tècnics que polítics els que tenen més contactes amb sin-
dicats i patronals, mentre que els que es consideren més polítics en tenen més
amb els partits polítics. Finalment, pel que fa a les relacions amb els partits po-
lítics, els alts càrrecs que estan afiliats a COC o a UOC són els que més contac-
tes hi tenen (una mitjana de 5,6), mentre que els no afiliats, pràcticament mai
(una mitjana de 6,4).
Els departaments que més contactes tenen amb sindicats i patronals són el
d'Ensenyament, el de Treball i el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i els que
menys són el d'Indústria i Energia, el de la Presidència i el d'Economia i Finan-
ces." Quant a les relacions amb els partits polítics, es pot observar que els depar-
taments que, segons el criteri decisional, he qualificat de tècnics tendeixen a tenir
menys contactes amb els partits polítics i els que he qualificat de polítics, més.
Finalment, pel que fa a les relacions entre els alts càrrecs i els dirigents sin-
dicals, cal dir que els que hi tenen més contactes tendeixen a donar més in-
fluència política actual als sindicats i els que hi tenen uns contactes més espaiats
en el temps, menys. I també s'observa que els alts càrrecs que més es reuneixen
amb dirigents sindicals tendeixen a mostrar simpatia pel sindicat CCOO i, en
canvi, antipatia pel sindicat UGT.
6.5. Política i Administració
L'últim aspecte del funcionament de l'Administració que tractaré en aquest

estudi és com perceben els alts càrrecs les relacions entre política i Administra-
ció,34 i, més concretament, els aspectes següents. En primer lloc, la relació entre
polítics i funcionaris, i la imparcialitat i neutralitat d'aquests últims. En segon
lloc, la dependència política dels alts càrrecs: fins a quin punt consideren els ma-
33. Henry W. Ehrmann considera que els departaments horitzontals, com el d'Economia i
Finances, són els menys permeables als interessos organirzats, als grups de pressió (Ehrmann, H.
W. "French Bureaucraey and Organized Interesrs", A: Administratiue Science Quarterly. 1961, pàg.
534-555. Vegeu també: Meynaud, J. "A propos de la Technocratie". A: Revue Française de Science
Politique. 1961, núm. 3, pàg. 680-683).
34. No obstant això, com assenyala [ean Blondel, cal ser conscients que no hi ha una línia di-
visòria clara entre la política i l'Administració (Blondel, J. The Organization ofGovernments. Lon-
dres: Sage, 1982, pàg. 205-217).
312
teixos alts càrrecs si es bona o no aquesta dependència política del seu càrrec. El
tercer element d'anàlisi és el programa de govern: d'una banda, si els alts càrrecs
consideren que els governs segueixen massa les directrius del partit o partits a què
pertanyen i, de l'altra, fins a quin punt consideren que el programa de govern ha
d'influir en la seva activitat i en la del Govern. I un quart aspecte són les relacions
entre l'Administració i els ciutadans, els partits polítics i el Parlament.
Pràcticament tots els aspectes que he analitzat en aquest treball d'investiga-
ció tenen a veure amb les relacions entre política i Administració, però en
aquest darrer apartat d'aquest capítol em centro, concretament, en el paper
que, segons els alts càrrecs, ha de tenir l'Administració dins del sistema polític.
Aquesta percepció m'ajudarà també a completar la visió global que els alts càr-
recs tenen del funcionament de l'Administració.
6.5.1. Polítics ifUncionaris
Els alts càrrecs de l'Administració catalana estan situats en un terreny molt

pròxim al dels funcionaris, i és per això que m'ha interessat saber la visió que
tenen de les relacions entre polítics i funcionaris -sobretot alts funcionaris-,
ja que «the position ofhigher civil seruants in modem industrial societies is espe-
cially influential, as a result ofthe great extension ofState actiuities, the growing
tecbnical compiexity ofpublic administration, and the organisation ofthe civil ser-
uice as a professional career based upon educational diplomas and training».35 De
la relació entre polítics i funcionaris m'ha interessat saber, en primer lloc, si
«Els polítics entren massa en assumptes que són de la competència dels funcio-
naris» i, en segon lloc, si «Els alts funcionaris han de limitar-se a aplicar al peu
de la lletra les normes». Quan faig referència als alts funcionaris vull dir aquells
que dins l'escala jeràrquica administrativa estan més pròxims als càrrecs polítics
(vegeu quadre 1).
Les tres quartes parts dels alts càrrecs no creuen que els polítics entrin gaire
en assumptes que són de la competència dels funcionaris i gairebé la quarta
part restant sí que ho pensen."
35. Thakur, R. Elite Theory and Administrative System. Nova Delhi: Sterling Publishers,
1981, pàg. 40.
36. El 54% de les elits de l'Administració japonesa sí que consideren, en canvi, que «politi-
ciam interftring in tbe work ofour bureaucracy is a nuisance» (Aberbach,]. D.; Krauss, E. S.; Mura-
rnatsu, M.; Rockman, B. "Cornparing japanese and American Adrninistrative Elires", A: British
[ournal ofPolitica! Science. 1990, núm. 20, pàg. 478).
313
Taula 98. Acord i desacord amb la frases
«Els polítics entren massa en assumptes que
són de la competència dels funcionaris»
Acord 23,40/0
Desacord 75,30/0
NS-NC 1,3 %
n=77
Pel que fa a l'altra afirmació, hi ha pràcticament els mateixos percentatges:

una mica més de les tres quartes parts no consideren que els alts funcionaris
s'hagin de limitar a aplicar al peu de la lletra les normes i la resta hi estan
d'acord.

«Els alts funcionaris han de limitar-se a
aplicar al peu de la lletra les normes»
Acord o •••••• 0 •••• o ••••••••• 0 •••••••••••••• 22,1 0/ 0

Desacord 77,9%
n=77
El fet que un de cada quatre alts càrrecs consideri que els polítics van més
enllà de les seves atribucions i que trepitgen el terreny dels funcionaris indica
un cert descontentament amb l'activitat dels polítics. I el fet que també hi hagi
una quarta part d'alts càrrecs que reivindiquen una pura i absoluta «neutrali-
tat» dels funcionaris, és a dir, que aquests només apliquin allò que estableixen
les normes i que segueixin «las órdenes políticas sean cuales fueran dichas órdenes
y quienes sean los titulares legítimos delpode,.,),37 indica que hi ha un sector dels
alts càrrecs que tenen una visió racional-weberiana del paper dels funcionaris
dins de l'Administració. 38
37. Panebianco, A. "Las burocracias públicas". A: Pasquino, G. (comp.). Manual de ciencia

política. Madrid: Alianza, 1988, pàg. 391.
38. Ja que per Weber "el verdadera funcionaria [...J, de acuerdo con su propia profèsion, no ha de
bacer política, sina que ha de 'administrar 'y, ante todo, de modo imparcial- (Weber, M. Economia y
Sociedad. Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica, 1987, pàg. 1071; Weber, M. Elpolítica y el cienti-
fico. Madrid: Alianza, 1986, pàg. 115).
314
Proporcionalment, hi ha més secretaris generals que pensen que els polítics
entren massa en assumptes que són de la competència dels funcionaris (aproxi-
madament el 30%) que directors generals (poc més del 20%). En canvi, en la
segona de les frases es pot dir que no hi cap diferència entre uns i altres. Més di-
ferències es poden percebre entre els alts càrrecs polítics i els tècnics: aquests úl-
tims estan més d'acord (gairebé el 30%, com els alts càrrecs «funàmbuls") que
els polítics (només un de cada deu) amb l'afirmació segons la qual els polítics
entre massa en assumptes que són de la competència dels funcionaris. I pel que
fa al fet que els funcionaris hagin de limitar-se a aplicar al peu de la lletra les
normes, es pot observar com, proporcionalment, en canvi, hi ha més alts cà-
rrecs polítics que hi estan d'acord que no pas alts càrrecs tècnics, tot i que la di-
ferència no és gaire gran (el grup dels «funàmbuls" és el que hi està menys
d'acord). En aquesta última afirmació, també es poden percebre algunes di-
ferències entre els alts càrrecs que són funcionaris i els que no ho són, ja que els
primers hi estan més en desacord (el 85%) que els segons (el 73%).
6.5.2. Dependència política del càrrec
Els alts càrrecs de l'Administració són càrrecs de designació

,
política propo-
sats pels consellers i nomenats pel Consell Executiu. Es a dir, són càrrecs que
no només depenen del partit que governa, sinó també del conseller que hi ha al
capdamunt de cada departament, i gairebé sempre, com ja s'ha dit, el canvi de
conseller comporta el del secretari general, mentre que, en canvi, els directors
generals no s'acostumen a reemplaçar. Pel que fa als caps de gabinet, com que
és un càrrec d'absoluta confiança del conseller, també canvien quan es pro-
dueix el relleu del conseller. Per saber si els alts càrrecs estan d'acord amb
aquesta pràctica, és a dir, per saber si estan d'acord amb la «precarietat» del seu
càrrec, els vaig preguntar si consideren que el canvi d'un conseller ha de com-
portar o no el canvi d'alguns dels seus inferiors jeràrquics, és a dir, si consideren
necessari que sigui així. I a aquells que així ho creuen se'ls va demanar, a més, a
qui consideren que cal canviar, i se'ls va donar les opcions de resposta següents,
que només fan referència als alts càrrecs i als caps de gabinet:
1. Secretari general
2. Directors generals
3. Cap de gabinet
4. Secretari general i cap de gabinet
5. Directors genetals i cap de gabinet
6. Secretari general i directors generals
7. Tots
315
Poc més de la meitat dels alts càrrecs pensen que el canvi d'un conseller no
ha de comportar necessàriament el canvi d'alguns dels seus inferiors jeràrquics,
mentre que, en canvi, la resta són partidaris que es produeixi algun canvi. Dels
que hi han respost afirmativament, la meitat pensen que s'han de canviar tots
els càrrecs polítics (secretari general, directors generals i cap de gabinet) i la
resta assenyalen alguns càrrecs en concret (taula 100).
Taula 100. Canvis que ha de comportar el relleu d'un conseller segons el

càrrec

,
No ha de comportar cap canvi 53,2% 42,9% 55,6%

Ha de comportar algun canvi 46,8% 57,1% 44,4%
n=77 n=14 n=63
Quins canvis?

,
Secretari general . 5,6% ......... 12,5% ........ 3,6%

Directors generals , . • ••••• •• • • •••••••
Cap de gabinet , . 8,3% 12,5% 7,1%

Secretari general i cap de gabinet .. 8,3% 12,5% 7,1%
Directors generals i cap de gabinet .. 8,3% .. 10,7%
Secretari general i directors generals .. ••••••••• • •••••••
Tots 50,0% 37,50/0 53,6%

NS-NC 19,4% 25,0% 17,9%
n=36 n=8 n=28
Així, d'aquells que consideren que cal que es produeixin alguns canvis
quan canvia un conseller, es pot dir que les tres quartes parts fan referència
d'una manera o altra als caps de gabinet, gairebé les dues terceres parts als secre-
taris generals i poc menys del 60% als directors generals. D'això es desprèn que
els caps de gabinet són considerats els càrrecs que han de ser de més confiança
del conseller, i els directors generals, els que menys. Entre uns i altres hi ha el
càrrec de secretari general.
316
Els secretaris generals són més partidaris que els directors generals (taula
100) que el relleu d'un conseller comporti algun canvi en els seus inferiors
jeràrquics. I entre els que ho pensen així, aproximadament les dues terceres
parts dels secreraris generals i dels direcrors generals esmenten com a figura que
cal canviar la del secretari general. En canvi, menys del 40% dels secretaris ge-
nerals favorables al canvi pensen que cal canviar els directors generals, mentre
que, de directors generals que considerin que són ells mareixos els que cal relle-
var, n'hi ha més del 60%. Proporcionalment, són els directors generals els que
renen més clar a qui cal canviar, malgrat que els secretaris generals són més
conscients de la «precarietat» del seu càrrec.
Entre els alts càrrecs afiliats i els que no ho estan hi ha poques diferències, i
només es pot dir que els afiliats són menys partidaris que els no afiliats que el
canvi d'un conseller comporti el canvi d'algun dels seus inferiors jeràrquics.
Però entre els alts càrrecs afiliats a COC i els que ho estan a UOc, hi ha més di-
ferències: gairebé el 75% dels militants d'Unió i menys del 40% dels afiliats a
Convergència consideren que el canvi d'un conseller ha de comportar el canvi
d'algun dels seus inferiors jeràrquics. Així doncs, són sobretot els alts càrrecs
afiliats a CDC els que més aposten per la continuïtat dels alts càrrecs encara
que canviï el conseller, és a dir, els que menys assumeixen la «precarietat» del
,
seu carrec.
Entre els alts càrrecs polítics, «funàmbuls» i tècnics, també es poden perce-
bre diferències clares: els polítics són els més contraris a la necessitat del relleu
dels alts càrrecs després del relleu dels consellers. Així, només el 30% dels alts
càrrecs polítics consideren que el canvi d'un conseller ha de comportar el canvi
d'algun dels seus inferiors jeràrquics, i en el cas dels «funàmbuls» i dels tècnics,
el percentatge puja a més de la meitat (els alts càrrecs «funàmbuls» novament
coincideixen amb el que pensen els alts càrrecs tècnics).
6.5.3. Programa de govern
Una de les principals funcions que tenen els alts càrrecs de qualsevol Admi-
nistració és l'aplicació del programa de govern que el partit guanyador de les
eleccions va presentar a la societat en la campanya electoral. És evident que en
aquest programa electoral hi ha, sobretot, els grans objectius i que, posterior-
ment, les polítiques que surten de l'Administració van molt més enllà (o molt
més ençà) d'aquests grans objectius. El que he volgut saber és quina importàn-
cia donen els alts càrrecs de l'Administració catalana als programes de govern, i
per fer-ho els he presentat, en primer lloc, una hipòtesi que els situa en una po-
sició incòmoda: se'ls pregunta quina actitud seguirien si el programa de govern
317
contingués propostes que afectessin el seu camp i que consideressin inadequa-
des. I per respondre, els proposo les següents respostes possibles:
1. L'execució incondicional del programa
2. Intentar convèncer aquells que l'han elaborat perquè el modifiquin i, si
no es pot, executar-lo
3. Endarrerir l'execució del programa
4. Dimitir el càrrec
5. Intentar mobilitzar l'opinió pública
6. Altres actituds
7. No pot passar mai
La principal resposta dels alts càrrecs (la meitat) és la d'intentar convèncer
aquells que han elaborat el programa i, si no és possible, executar-lo. Poc més
d'una quarta part dimitirien, el 12% opten per l'execució incondicional i un
8% diuen que això no pot passar mai.
Taula 101. Actituds enfront de la inadequació del programa de govern
L'execució incondicional del programa 11,7%

Intentar convèncer aquells que l'han elaborat perquè el modifiquin i,
si no es pot, executar-lo 49,4 %
Endarrerir l'execució del programa .
Dimitir el càrrec 27,30/0
I ntentar mo bili
1 rrzar l'ooini
OptOIO puiblilea .
Altres actituds .
No pot passar mai . 7,8%
NS-NC •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• 3,9%
n=77
No hi ha ningú, doncs, que hagi optat per les postures més bel-Iigerants:
endarrerir l'execució del programa i intentar mobilitzar l'opinió pública, i
ningú no ha proposat cap altra actitud. Cal dir que tots els que van insistir a
dir que això no pot passar mai, ho van raonar dienr que el programa gover-
namental el fan ells, és a dir, que el partit, quan ha de fer el programa electo-
ral, els demana la seva col-laboració per redactar la part que fa referència a
l'àmbit que gestionen i que, per tant, difícilment el poden considerar inade-
quat (tots els alts càrrecs que manifesten que això no pot passar mai, menys
un, estan afiliats a un dels dos partits que estan coalitzats en el Govern ca-
talà) .
318
En aquesta qüestió pot ser suggerent veure quina és la resposta donada pels
alts càrrecs segons la seva filiació política. D'entrada cal dir que en tots tres grups
(alts càrrecs afiliats a CDC, a UDC i no afiliats) la resposta predominant és la
d'intentar convèncer aquells que han elaborat el programa perquè el modifiquin,
tot i que són els militants democratacristians els que, proporcionalment, més op-
ten per aquesta resposta i els convergents, els que menys. Els més partidaris de
l'execució incondicional són els afiliats a Convergència, mentre que, en canvi, hi
ha molt pocs no afiliats i militants d'Unió que optin per aquesta resposta. Final-
ment, cal dir que els democratacristians són els que menys pensen que una situa-
ció com la presentada hauria de comportar la dimissió.
Tant en els alts càrrecs polítics com en els tècnics i els «funàmbuls», l'opció
predominant és la d'intentar convèncer els que han elaborat el programa perquè
el modifiquin i, si no es pot, executar-lo, però és en els primers els polítics-
on hi ha el percentatge més elevat i en els segons els tècnics-, el més baix
(amb un percentatge similar al que trobem en els «Iunàmbuls»). En canvi, el per-
centatge més elevat dels que opten per l'execució incondicional està en els alts
càrrecs tècnics i el més baix, en els polítics. I entre els que consideren que això no
passa mai perquè són ells els que elaboren el programa no n'hi ha cap que s'auto-
defineixi com a més polític, i això vol dir que gairebé tots els que tenen aquesta
opinió són alts càrrecs afiliats a un partit i que es consideren tècnics."
Per valorar la importància del programa de govern també he demanat als
alts càrrecs si estan o no d'acord amb la frase següent: «La força i l'eficàcia del
govern són molt més importants que el seu programa". Els alts càrrecs gairebé
es divideixen per meitats, és a dir, la meitat dels alts càrrecs donen més im-
portància a la força i a l'eficàcia del govern, encara que s'hagi de prescindir del
que digui el programa de govern, i l'altra meitat consideren que és més impor-
tant el programa de govern, és a dir, donen més importància a un vessant més
ideològic que a un vessant més pragmàtic.
Segons la filiació política, els que, proporcionalment, més d'acord estan
amb aquesta afirmació són els alts càrrecs militants d'Unió (gairebé el 80%),
seguits dels no afiliats (gairebé el 60%) i, finalment, dels afiliats a Convergèn-
cia (un de cada tres), la majoria dels quals, doncs, hi estan en desacord. Així, els
convergents són els que adopten posicions més ideològiques i els democrata-
cristians, més pragmàtiques. I també són els alts càrrecs que s'autodefineixen
com a més tècnics que polítics els que més d'acord estan a considerar que la
força i l'eficàcia del govern són molt més importants que el seu programa.
39. Aquesta resposta la trobem concentrada en quatre departaments: Presidència, Cultura,

Política Territorial i Obres Públiques i Justícia.
319
«La força i l'eficàcia del govern són molt
més importants que el seu programa»
Acord 49,40/0
Desacord 46,80/0
NS-NC 3,90/0
n=77
Finalment, per acabar d'analitzar la importància que els alts càrrecs donen
al programa de govern, els pregunto per les relacions entre els governs i els par-
tits als quals pertanyen aquests governs i, més concretament, si estan d'acord
amb l'afirmació següent: «Els governs, en general, haurien d'actuar sense seguir
tant les directrius del partit o els partits a què pertanyen». El fet d'estar-hi
d'acord implica més independència del govern respecte al seu partit, un major
allunyament entre el govern i el partit, i un protagonisme escàs del partit en
l'acció de govern. El fet d'estar-hi en contra implica, doncs, més protagonisme
del partit en l'acció de govern, una vinculació més forta entre govern i partit, i
una major importància del programa de govern elaborat pel partit. Les respos-
tes dels alts càrrecs són les següents:

«Els governs, en general, haurien d'actuar
sense seguir tant les directrius del partit o
els partits a què pertanyen»
Acord 36,40/0
Desacord 59,7%
NS-NC 3,90/0
n=77
La majoria dels alts càrrecs donen un gran protagonisme al partit en l'acció
de govern i, de retruc, al programa de govern que elabora aquest partit. Però si
tenim en compte que no estar-hi d'acord és la postura més democràtica, el que
cal destacar és que poc més d'un terç dels alts càrrecs fan seva aquesta frase. Els
que més d'acord estan amb l'enunciat i, per tant, més autonomia reivindiquen
del govern respecte al partit, són els alts càrrecs militants d'Unió (més del
40%), mentre que només poc més d'un terç dels convergents i dels no afiliats
també hi expressen acord. Encara hi ha més diferències entre els alts càrrecs que
320
es consideren més polítics que tècnics, els que es consideren tan polítics com
tècnics i els que es consideren més tècnics que polítics. Efectivament, els tèc-
nics són els que reivindiquen més independència del govern respecte al partit,
ja que gairebé la meitat estan d'acord amb la frase. En canvi, d'alts càrrecs polí-
tics que hi estiguin d'acord n'hi ha molt pocs (un 15%) i els «funàmbuls» estan
situats entre els uns i els altres, però molt més pròxims als tècnics (gairebé un
40% hi estan d'acord).
6.5.4. Ciutadans, partits, Parlament i Administració
Quin és el paper que secretaris generals i directors generals assignen als ciu-
tadans, als partits polítics, al Parlament i a l'Administració en el sistema polític
català? En primer lloc, he volgut saber si consideren que «No són els partits ni
el Parlament els que garanteixen una gestió satisfactòria del nostre país, sinó
l'Administració», és a dir si donen tot el protagonisme a l'Administració o, en
canvi, consideren que hi ha un repartiment d'aquest protagonisme entre els
partits, el Parlament i l'Administració.
Tot i que la majoria dels alts càrrecs no estan d'acord amb la frase (taula
104), penso que és un percentatge molt elevat el dels que pensen que és l'Ad-
ministració, i no els partits ni el Parlament, la que garanteix una gestió satis-
factòria del nostre país.

«No són els partits ni el Parlament els que
garanteixen una gestió satisfactòria del
nostre país, sinó l'Administració»
Acord 41,60/0
Desacord 58,4%
n=77
Aquesta resposta em porta a pensar que estem davant d'un sistema polític,
el català, que gira clarament entorn d'un gran eix, l'Administració, on els par-
tits polítics i el Parlament tenen un protagonisme molt reduït. En aquest sen-
tit, el dia 1 de desembre del 1993 va sortir una notícia al diari El País (edició de
Catalunya), i que també van recollir altres diaris/" amb el titular següent: «Los
40. Com per exemple el diari Avui, que publicava el següent titular: "Els diputats de CiU es
queixen davant Pujol del poc paper polític que es dóna al seu treball parlamentari".
321
diputados de CiU se quejan a Pujol de su escaso protagonismo». Contenia el parà-
graf següent: «El portavoz de CiU explicó que los diputados expresaron al presi-
dente la necesidad de que existan mecanismospara «una mayor comunicacién» con
los departamentos y los niveles intermedios de la Administración de la Generalitat,
lo que les podría permitir «apuntarse alguna iniciativa» que les permitiera tener
mayor protagonismo que el que han tenido basta el momentos», Ara mateix però
s'analitzaran altres aspectes que em permetran acabar de calibrar aquest prota-
gonisme reduït dels partits i del Parlament.
Poques diferències hi ha entre alts càrrecs convergents, no afiliats i demo-
cratacristians, tot i que són aquests últims els que més desacord mostren amb
l'enunciat. Més diferències hi ha, en canvi, entre els alts càrrecs segons la seva
auroubicació en l'eix polític-tècnic. El percentatge dels que consideren que no
són els partits ni el Parlament els que garanteixen una gestió satisfactòria del
nostre país, sinó l'Administració, és més elevat en els alts càrrecs tècnics i
«funàmbuls» (el 45%) que en els polítics (poc més d'un terç). Per tant, si bé en
tots ells la majoria no hi està d'acord, són els alts càrrecs polítics els que més
protagonisme donen als partits i al Parlament.
Dels catorze departaments que hi ha a l'Administració catalana, només
n'hi ha tres on hi ha més alts càrrecs que estan d'acord amb l'afirmació que no
pas en contra, és a dir, que opten per donar un protagonisme clar a l'Adminis-
tració: Treball, Benestar Social i Medi Ambient. Aquests dos últims departa-
ments són, juntament amb el d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, els únics on hi
ha més alts càrrecs que estan d'acord que els polítics entren massa en assumptes
que són de la competència dels funcionaris, i en els dos primers departaments
predominen els alts càrrecs que consideren que la força i l'eficàcia del govern
són molt més importants que el seu programa. Són, per tant, els alts càrrecs del
Departament de Benestar Social els que més d'acord estan amb el protago-
nisme de l'Administració en el sistema polític català.
L'elevat percentatge d'alts càrrecs que donen un gran protagonisme a l'Ad-
ministració en la gestió política de Catalunya i que, en canvi, en treuen als par-
tirs i al Parlament, fa més interessant l'anàlisi de dues afirmacions més que fan
referència precisament als partits polírics i al Parlament. Començant per la que
fa referència als partits polítics, he demanat als alts càrrecs que es pronunciïn
favorablement o contràriament sobre l'afirmació següent: «Els partits polítics
tenen un paper molt important en una democràcia; no obstant això, sembla
que agreugin els conflictes polítics inútilment». Els que estan d'acord amb
aquesta frase, el que pretenen és, doncs, denunciar l'activitat dels partits polí-
tics, considerant-los amplificadors inútils dels conflictes polítics i obstacles per
a l'acció de govern. Les respostes dels alts càrrecs són les següents:
322
«Els partits polítics tenen un paper molt
important en una democràcia; no obstant
això, sembla que agreugin els conflictes
polítics inútilment>!
Acord 40,3%
Desacord 57,1 %
NS-NC 2,6%
n=77
Un cop més cal destacar l'elevat percentatge d'alts càrrecs que estan d'acord
amb la frase, ja que el fet que el 40% dels alts càrrecs considerin que els partits
polítics agreugen inútilment els conflictes polítics, és una proporció molt ele-
vada de crítica a l'activitat dels partits."
Hi ha molt poques diferències entre allò que pensen els alts càrrecs se-
gons la seva filiació política. I tampoc es poden percebre diferències gaire
significatives entre els alts càrrecs polítics, «funàmbuls» i tècnics, tot i que
el percentatge més elevat dels que estan d'acord amb la frase el trobem entre
aquests últims i el percentatge més elevat dels que hi estan en contra, entre els
primers. Dels diversos departaments de l'Administració catalana, n'hi ha
quatre on hi ha més alts càrrecs favorables a pensar que els partits polítics
sembla que agreugin inútilment els problemes polítics: el de Cultura; el
d'Agricultura, Ramaderia i Pesca; el de Comerç, Consum i Turisme, i el de
Medi Ambient.
Pel que fa al Parlament, també he volgut saber si els alts càrrecs denuncien
la seva actuació i, més concretament, si consideren que «El Parlament intervé
massa en els assumptes de l'Administració». Estar d'acord amb la frase vol dir
41. No obstant això, cal dir que aquesta crítica encara és més elevada en les elits adminis-
tratives d'altres països. Així, «nearlyJòur-fifths oftbe Americans agree unth this uieui (''parties are
conjlict-agitators"} white 51 per cent of the [apanese do. In comparison to tbe European samples
examined in tbe 1910s, the American bureaucrats are considerably aboue tbe mean ofthose samples
(64 per cent) tohereas tbe [apanese are a bit be!ow it», Aquesta crítica més forta de les elits de
l'Administració americana cap als partits polítics es raona dient que «tbe higher degree ofpolíti-
ca! turbulence in tbe United States has broughtJòrth a more sceptical attitude touiards party polí-
tics>, (Aberbach, J. D.; Krauss, E. S.; Muramatsu, M.; Rockman, B. "Cornparing Japanese and
American Adrninisrrarive Elires", A: British [ournal of Política! Science. 1990, núm. 20, pàg.
475-476).
323
--~----------------------------
considerar que el Parlament sovint trepitja el terreny de l'Administració, que la

controla excessivament i que hi ha un marge reduït de maniobra per a l'Admi-
nistració a causa d'aquest encotillament parlamentari. Els que així ho conside-
ren són molt pocs, només el 4% dels alts càrrecs (com es pot esperar d'uns alts
càrrecs que estan sota les ordres d'un Govern que des de fa molts anys té el su-
port de la majoria absoluta del Parlament), i la resta estan en desacord amb
aquesta afirmacié.f Aquesta dada ens confirma, doncs, que en el sistema polí-
tic català el Parlament té una activitat i una incidència polítiques molt reduï-
des.

«El Parlament intervé massa en els as-
sumptes de l'Administració»
Acord 3,90/0
Desacord 96,10/0
n=77
Finalment, un últim aspecte que m'ha semblat interessant és saber què

pensen els alts càrrecs de la relació entre els ciutadans i l'Administració i, més
concretament, si consideren que «Els ciutadans haurien d'exercir un control
més gran del funcionament de la maquinària administrativa", o, en canvi, si no
són partidaris d'augmentar-ne el control. L'opinió que tenen els alts càrrecs so-
bre això, com es pot veure en la taula 107, els divideix per meitats.

«Els ciutadans haurien d'exercir un con-
trol més gran del funcionament de la ma-
quinària administrativa»
Acord 48,1 %
Desacord 50,60/0
NS-NC 1,3%
n=77
Els alts càrrecs que estan afiliats veuen de més bon ull el fet que els ciuta-
dans exerceixin un control més gran del funcionament de la maquinària admi-
324
nistrativa, ja que, mentre que la majoria dels afiliats (un 54%) hi estan d'acord,
la majoria dels no afiliats (un 62%) hi estan en contra. I entre els afiliats, po-
ques diferències hi ha entre convergents i democratacristians, tot i que són
aquests últims els que, proporcionalment, hi estan més d'acord. Per tant, són
els alts càrrecs democratacristians els que reivindiquen més control dels ciuta-
dans cap a l'Administració i, un cop més, es pot percebre la importància del
factor social i el protagonisme dels ciutadans en la ideologia d'Unió Democrà-
tica de Catalunya.
42. En canvi, el 550/0 de les elits de l'Administració americana consideren que el «Congress
tou often interferes with the work oftbe agencies» (Aberbach, J. D.; Krauss, E. S.; Murarnatsu,
M.; Rockman, B. "Cornparing Japanese and American Administrative Elites". A: British [our-
nal ofPolitical Science. 1990, núm. 20, pàg. 478). Pel que fa a la manera com perceben les elits
de l'Administració francesa les relacions entre el Parlament i l'Administració, vegeu: Suleiman,
E. N. "L'adminisrrareur et le député en France". A: Reuue Française de Science Politique. 1973,
núm.4,pàg.729-757.
325
BIBLIOGRAFIA
Aberbach,]. D.; Rockrnan, B. A. «Cornparative Adminisrration». A: Adminis-

tration & Society. 1987, núm. 4.
Aberbach,]. D.; Krauss, E. S.; Muramatsu, M.; Rockman, B. «Cornparing ]a-
panese and American Administrative Elites». A: Brítish Journal ofPolitical
Science. 1990, núm. 20.
Ahmad, M. The Civil Servant in Pakistan. Londres: Oxford University Press, 1964.
Alba, C. «The Organization of Authorirarian Leadership: Franco Spain». A:
Rose, R.; Suleiman, E. N. (ed.). Presidents and Prime Ministers. Washing-
ton: American Enterprise Institure for Public Policy Research, 1980.
- «Administración y Política». A: Alba, C. et al. Política y Sociedad. Madrid:
Centro de Estudios Constitucionales, 1987.
Alfonso Bozzo, A. de. «Los 'altes cargos' de la Generalitat: ¿Administradores o
políticos?». A: Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 25.
Almond, G. A.; Powell, G. B. Comparative Polítics: A DevelopmentalApproach.
Nova Delhi: Amerind Publishing Co., 1972.
Alvarez, ]. Burocracia y poder político en el régimen franquista. (El papel de los
Cuerpos de fimcionarios entre 1938 y 1975). Madrid: Instituto Nacional de
Administración Pública, 1984.
Àlvarez, M. «La potestad organizatoria de las comunidades autónornas». A: Re-
vista de Administración Pública. 1984, núm. 105.
Anron, T. ]. Administered Polítics: Elíte Polítical Culture in Sweden. Boston:
Martinus NijhoffPublishing, 1980.
Arenilla, M. «El apoyo a la toma de decisiones en la Adrninistración». A: Re-
vista de Estudios Políticos. 1992, núm. 77.
Argullol, E. «Organización administrativa de las comunidades autónornas». A:
Documentación Administrativa. 1979, núm. 182.
Arias, O. ¿Quién gobierna en Costa Rica?: un estudio del liderazgo fòrmal en
Costa Rica. Costa Rica: Editorial U niversitaria Centroamericana, 1978.
327
Arora, A. The Women Elite in India. Londres: Sangam, 1991.
Baecque, F. de; Quermonne, J. L. (dir.). L'Administration et la Politique sous la
Ve République. París: Presses de la FNSP, 1982.
Baena, M. et al. «La élite española y la presencia en ella de los burócratas». A:.
Documentación Administrativa. 1984, núm. 200.
Baena, M. et al. The Spanish National Elite 1939-1975. Florència: European
University Institute, 1983.
Baena, M. «Quelques réflexions sur la relation entre hommes politiques et
hauts foncrionnaires», A: Revue Internationale des Sciences Administratives.
1987, núm. l.
- Curso de Ciencia de la Administración. Madrid: Tecnos, 1985, vol. l.
- «La Burocracia en España». A: Información Comercial Españo/a. 1976.
Bakema, W. E.; Secker, I. P. «Ministerial Expertise and rhe Dutch Case». A:
European[oumal ofPolitical Research. 1988, núm. 16.
Ballrner-Cao, T. H.; Wenger, R.: L'élite politique fémenine en Suisse. Zuric:
Edition Seismo, 1989.
Bañón, R. Poder de la Burocracia y Cortes.franquistas. Madrid: Instituto Nacio-
nal de Administración Pública, 1978.
Bar, A. «Spain: A Prime Ministerial Governmenr». A: Blondel, J.; Müller-
Rommel, F. (ed.). Cabinets in Western Europe. Londres: MacMillan, 1988.
Baras, M. «Las élites políticas». A: Revista del Centro de Estudios Constituciona-
les. 1991, núm. 10.
- «Élites municipales y partides políticos: 1983». A: Revista de Estudios Politi-
cos. 1992, núm. 76.
Bardos, F. «Les fonctionnaires et le pouvoir polirique», A: Pouvoirs. 1981,
núm. 20.
Beltran, M. La élite burocràtica española. Barcelona: Ariel, 1977.
- «La Adminisrración Pública y los funcionarios». A: Giner, S. (dir.). España.
Sociedady Politica. Madrid: Espasa-Calpe, 1990.
Bingham, W. D.; Moore, B. V. How to Interview. Nova York: Harper & Brot-
hers Publishers, 1931.
Birnbaum, P. Les sommets de l'État. París: Seuil, 1977.
- «La place des hauts fonctionnaires dans l'élite du pouvoir aux Érats-Unis»,
A: Revue Française de Science Politique. 1973, núm. 4.
Birnbaum, P. et al. La classe dirigeante.française. París: Presses Universitaires de
France, 1978.
Blondel, J. «Ministerial Careers and rhe Nature of Parliarnenrary Government:
rhe Cases of Austria and Belgium». A: European [oumal ofPolitical Rese-
rach. 1988, núm. 16.
328
- Tbe Organization ofGovernmmts. Londres: Sage, 1982.
- Voters, Parties, anti Leaders. Harmondsworth: Penguin Books Lrd., 1974.
Bodiguel, J. L.; Kessler, M. C. «Les directeurs d'administration centrale». A:
Birnbaum, P. (dir.). Les llites socialistes au pouvoir (1981-1985). París:
Presses Universitaires de France, 1985.
Bodiguel, J. L. «Que sont les ministres devenusi». A: Pouvoirs. 1986, núm. 36.
Botella, J. «Les llites polítiques de la Catalunya democràtica». A: Papers. 1990,
núm. 33.
- «La gaIaxia local en el sistema polírico español», A: Revista de Estudios Polí-
ticos. 1992, núm. 76.
Botella, J.; Capo, J.; Marcet, J. «Aproximación a la sociología de los partides
políricos catalanes». A: Revista de Estudios Politicos. 1979, núm. 10.
Botella, J.; Marcet, J. «La inmigración en Cataluña: electores, partides y repre-
sentación política». A: Sistema. 1981, núm. 45.
Bourgault, J.; Dion, S. «Les hauts fonctionnaires canadiens et l'alternance poli-
tique: le modèle de Whitehall vu d'Ortawa». A: Reou« Ïntemationale des
Sciences Administratives. 1990, núm. 1.
Camastra, S. «Formazione e grandes écoles dell'A1ta dirigenza territoriale fran-
cese». A: Rioista Trimestrale di Scienza deli'Amministrazione. 1993, núm. 2.
Campo, S. del; Tezanos, J. F.; Santin, W. «La élite política española y la transi-
ción a la democràcia». A: Sistema. 1982, núm. 48.
- «The Spanish Political Elite: Permanency and Change», A: Czudnowski,
M. M. (ed.). Don Who Governs Matteri: Elit« Circulation in Contempo-
rary Societies. De Kalb (I1Iinois): Northern I1Iinois University Press,
1982.
Capo, J. «La élite política local en España». A: Revista de Estudios Políticos.
1992, núm. 76.
Capo, J.; Baras, M.; Botella, J.; Colomé, G. «La formación de una élire política
local». A: Revista de Estudies Políticos. 1988, núm. 59.
Carcassone, G. «Typologie des cabinets». A: Pouvoirs. 1986, núm. 36.
- «La souhaitable neurralité». A: Pouuoirs. 1987, núm. 40.
Cassese, S. «L'Arnrninisrrazione Pubblica in Italia». A: Riuista Trimestrale di
Scienza de//'Amministrazione. 1985, núm. 2.
- «The Higher Civil Service in Italy». A: Suleiman, E. N. (ed.). Bureaucrats
antiPolicy Making. Nova York: Holmes & Meier, 1984.
Castells, J. M. «Las administraciones autonómicas en la nueva fase». A: Revista
Vasca de Administración Pública. 1988, núm. 22.
Cascles, F. G. «La representación de la mujer en los órganos legislatives». A:
Revista de Estudios Políticos. 1982, núm. 29.
329
COc. 1 partit per la Catalunya dels anys 90. VIII Congrés, Barcelona: Con-
vergència Democràtica de Catalunya, 1989.
- Construir la Catalunya de12000. IX Congrés, Barcelona: Convergència De-
mocràtica de Catalunya, 1992.
- Què és CDC? Barcelona: Convergència Democràtica de Catalunya, 1985.
Colomé, G. «Cornunidades Autónomas y representación local», A: Revista de
Estudios Politicos. 1992, núm. 76.
- El Partit dels Socialistes de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1989.
Costa, J. P. «Politisation de la fonction publique et alternance en France». A:
Revue Française d'Administration Publique. 1986, núm. 38.
Corra, M. «Italy». A: Blondel, J; Müller-Rommel, F. (ed.). Cabinets in Western
Europe. Londres: MacMillan, 1988.
Crewe, I. «Introduction: Studying Elites in Britain». A: Crewe, I. (ed.). British
Politieal Sociology Yearbook. Elites in Western Democracy. Londres: Croom
Helm, 1974, vol. 1.
Crozier, M. Lephénomène bureaueratique. París: Seuil, 1963.
- «Pour une Sociologie de l'Administration Publique». A: Revue Française de
Scienee Politique. 1956, núm. 4.
Cuenca, J. M.; Miranda, S. «La élite ministerial franquista». A: Revista de Estu-
dios Polítieos. 1987, núm. 57.
Czudnowski, M. M. «Interviewing Political Elites in Taiwan». A: Moyser, G.;
Wagstaffe, M. (ed.). Researeh Methods.for Elite Studies. Londres: AlIen &
Unwin, 1987.
Chagnollaud, D. Le premier des ordres: les hauts .fonetionnaires XVIIe-XXe siècle.
París: Fayard, 1991.
Chapman, R. A. «L'élitisrne dans le recrutement des hauts fonctionnaires en
Grande-Bretagne». A: Revue Française d'Administration Publique. 1979,
núm. 12.
Chowdhury, M. Pakistan - Its Polities and Bureaueracy. Nova Delhi: Associa-
ted Publishing House, 1988.
Dahl, R. A. «El método conductista en la ciencia política». A: Revista de Estu-
dios Polítieos. 1964, núm. 134.
- Polyarehy: Partieipation and Opposition. New Haven: Yale Universiry Press,
1971.
Dawson, R. E.; Prewitt, K. Politieal Socialization. Boston: Little Brown, 1969.
Derlien, H. U. «Continuity and Change in the West German Federal Executive
Elite 1949-1984». A: European[ournal ofPolitieal Researeh. 1990, núm. 18.
Dexter, L. A. Elite and Specialized Interviewing. Evanston: Northwestern Uni-
versiry Press, 1970.
330
Diari de Sessions del Parlament de Catalunya. I Legislatura, 1980, núm. 4.
Dogan, M.; Campbell, P. «Le Personne1 Ministérie1 en France et en Grande-
Bretagne (1945-1957)>>. A: Revue Française de Science Politique. 1957,
núm. 4.
Oowse, R. E.; Hughes, J. A. Sociologia politica. Madrid: A1ianza, 1982.
Orewry, G.; Burcher, T. The Civil Service Today. Oxford: Basi! Blackwell,
1991.
Dreyfus, F. «Les cabinets ministérie1s: du politique à la gestion administra-
tive». A: Birnbaum, P. (ed.). Les élites socialistes au pouvoir. París: Presses
Universitaires de France, 1985.
Dye, T. R. Who$- RunningAmerica?Englewood Cliffs (Nova jersey): Prentice-
Hali, 1979.
Easton, D.; Oennis, J. Children in the Political System: Origins ofPolitical Legi-
timacy. Nova York: McGraw Hi11, 1969.
Easton, O. Analyse du systèmepolitique. París: A. Colin, 1974.
Edinger, L. J. Politics in Germany: Attitudes and Processes. Boston: Little
Brown, 1968.
Edinger, L. J.; Searing, O. O. «Social Background in Elire Analysis: a Merhodo-
logical Inquiry». A: The American Political Science Review. 1967, núm. 2.
Ehrmann, H. W. «French Bureaucracy and Organized Interests», A; Adminis-
tratiue Science Quarterly. 1961.
Eldersve1d, S. J. Political Elites in Modern Societies: Empirical Researcb and De-
mocratic Theory. Ann Arbor: The Universiry of Michigan Press, 1989.
Eldersve1d, S. J.; Kooiman, J.; Tak, T. van der. Elite Images ofDutch Politics.
Ann Arbor: Universiry of Michigan Press, 1981.
Estudio Oelphi. La modemizaciàn de los procedimientos de actuaciàn en la Ad-
ministracién Pública. Madrid: Ministerio para las Administraciones Públi-
cas, 1990.
Etzioni- Halevy, E. Political Manipulation andAdministrative Power: a Campa-
rative Study. Londres: Routledge & Kegan Paul, 1979.
Faulí, J. Convergència és aixi. Barcelona: Edicions 62, 1991.
Fernàndez, T. R. «Les réformes de la fonction publique en France et en Es-
pagne». A: Revue Française d'Administration Publique. 1986, núm. 38.
Fioravanti, E. «La élite en el poder en la España franquista». A: Negociaciones.
1976, núm. 1.
Font, T. «Tendencias organizativas en la adrninistración de las comunidades
autónornas». A: Revista Vasca de Administración Pública. 1983, núm. 6.
Fontana, J.; Nadal, J. «España 1914-1970». A: Cipolla, C. M. (ed.). Historia
económica de Europa. Barcelona: Ariel, 1980, vol. 6.
331
Fortin, Y. «Hams fonctionnaires et superstructures des administrations centra-
les en Grande-Bretagne». A: Reuue du Droit Publico 1979, núm. 4.
- «La fin du 'Civil Service' apolitique et ferrnéi», A: Pouvoirs. 1986, núm. 37.
Fuchs Epstein, c.; Laub Coser, R (ed.). Access to Pou/er: Cross-National Studies
ofWomen anti Elites. Londres: AlIen & U nwin, 1981.
García Ferrando, M. «Problernas metodológicos y técnicos de investigación en
la sociologia política". A: Revista Española de Investigaciones Sociológicas.
1979, núm. 7.
García-Pelayo, M. Burocracia y tecnocracia. Madrid: Alianza, 1987.
Garraud, P. «La dérnocratie confisquée per les hauts fonctionnairesi». A: Le
[oumal des Éleaions. 1989, núm. 9.
Gaxie, D. «Les logiques du recrutement politique». A: Reuue Française de
Science Politique. 1980, núm. 30.
Gournay, B. «Technocratie et Adminisrration». A: Reuue Française de Science
Politique. 1960, núm. 4.
- «Un Groupe Dirigeant de la Société Française: Les Grands Fonctionnai-
res». A: Reuue Française de Science Politique. 1964, núm. 2.
Gregoire, R. «Los problemas de la tecnocracia y el papel de los expertos». A:
Revista de Estudios Políticos. 1963, núm. 131.
Guttsman, W. 1. Tbe British Political Elite. Londres: Macgibbon & Kee,
1965.
Haavio-Mannila, E. «Women in the Economic, Political, and Cultural Elites
in Finland». A: Fuchs Epstein, c.; Laub Coser, R (ed.). Access to Pou/er:
Cross-National Studies of Women and Elites. Londres: AlIen & Unwin,
1981.
Heclo, H. «In Search of a Role: America's Higher Civil Service». A: Suleiman,
E. N. (ed.). Bureaucrats and Policy Making. Nova York: Holmes & Meier,
1984.
Higley, J.; Moore, G. «Elite Inregrarion in rhe United States and Australia». A:
Tbe American Political Science Reuietu. 1981, núm. 3.
Higley, J.; Deacon, D.; Srnart, D. Elites in Australia. Londres: Routledge and
Kegan Paul, 1979.
Hill, M. J. Tbe Sociology ofPublic Administration. Nova York: Crane, Russak
& Company, 1972.
Hoffmann-Lange, U. «Surveying narional elites in the Federal Republic of
Cerrnany», A: Moyser, G.; Wagstaffe, M. (ed.), Research Methods for Elite
Studies. Londres: AlIen & Unwin, 1987.
Howorth, J.; Cerny, P. G. Elites in France: Origins, Reproduction and Pou/er.
Londres: Frances Pinter, 1981.
332
Ivern, D. Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936). 2 vol. Barcelona:
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
Jacob, H. GermanAdministration Since Bismarck: CentralAuthority Versus Au-
tonomy. New Haven: Yale University Press, 1963.
Jerez, M. «La composición de las élites en los Estados Unidos». A: Revista de
Estudios Políticos. 1985, núm. 48.
- Elites políticas y centros de extraccién en España (1938-1951). Madrid: Cen-
tro de Investigaciones Sociológicas, 1982.
Jiménez Asensio, R. «Los regímenes de función pública en Francia y en Es-
paña», A: Revista Vasca de Administración Pública. 1987, núm. 17.
- «Política y Administración: los puestos de designación política en las admi-
nistraciones públicas», A: Revista Vasca de Administración Pública. 1992,
núm. 32.
- «Administración y empleo público en la comunidad autónorna del País
Vasco: un balance». A: Autors diversos. Estudios sobre el Estatuto de Autono-
mia del País Vasco. Oñati: HAEE/NAP, 1991, vol. III.
Jiménez Asensio, R.; Mesa del Olmo, A. La libre designación en la función pú-
blica uasca. Bilbao: Manu Robles-Arangiz Institurua, 1993.
joffrin, L. «De la technocratie à la superélite». A: Le Débat. 1988, núm. 52.
jonson, S. Accounting Regulation and Elite Structures. Chichester: Wiley, 1988.
Kelsall, R. K. «Recruitment to rhe Higher Civil Service», A: Stanworth, P.;
Giddens, A. (ed.). Elites and Power in British Society. Cambridge: Cam-
bridge University Press, 1974.
- Higher Civil Servants in Britain. London: Routledge & Kegan Paul Limi-
ted,1955.
Keller, S. Beyond the Ruling Class. Nova York: Random House, 1963.
Kesler, J. F. «Les Anciens Elèves de l'École Nationale d'Administrarien». A:
Reuue Française de Science Politique. 1964, núm. 2.
Kessler, M. C. «Hisrorique du système de formation et de recrutement des hauts
fonctionnaires». A: Reuue Française d'Administration Publique. 1977, núm. 1.
Kingdom, J. E. «Introduction». A: Kingdom, J. E. (ed.). Tbe Civil Seroice in
Liberal Democràcies. Londres: Routledge, 1990.
- «Canada». A: Kingdom, J. E. (ed.). The Civil Seruice in Liberal Democracies.
Londres: Routledge, 1990.
- «Britain». A: Kingdom, J. E. (ed.). The Civil Seruice in Liberal Democracies.
Londres: Routledge, 1990.
Kirchheimer, O. «El camino hacia el partido de rodo el mundo». A: Lenk, K.;
Neumann, F. (ed.). Teoria y sociologia críticas de los partidospolíticos. Barce-
lona: Anagrama, 1980.
333
Koh, B. C. [apan's Administrative Elite. Berkeley (Califòrnia): University of
California Press, 1989.
Lee, M. «Fonctionnernent du Gouvernement et ròle du Premier ministre sous
Mme Tharcher». A: Pouvoirs. 1986, núm. 37.
Leemans, A. F. «La carrière dans la Fonction publique: évolurion recente dans
les pays européens». A: Reuue lntemationale des Sciences Administratives.
1987, núm. lo
Linz, J. J. «Continuidad i discontinuidad de la élite política española: de la
Restauración al régimen actual». A: Estudios de Ciencia Políticay Sociología.
Homenaje alprofesor Ollero. Madrid: Grificas Carlavilla, 1972.
Linz, J. J.; Miguel, J. de. «Las Corres Españolas. A: Sistema. 1975, núm. 8 i 9.
Lochak, O. «La Haure Administration à l'épreuve de l'alternance». A: Birn-
baum, P. (dir.) Les élites socialistes au pouvoir (1981-1985). París: Presses
U niversitaires de France, 1985.
Ludevid, M.; Serlavós, R. «El Fomento del Trabajo Nacional». A: Papeles de
Economia. 1985, núm. 22.
Mackenzie, W. J. M.; Grove, J. W. CentralAdministration in Britain. Londres:
Longrnans, Green and Co, 1957.
Mackintosh, J. P. The Government and Politics ofBritain. Londres: Hutchin-
son, 1975.
Madge, J. The Tools ofSocial Science. London: Longmans; Creen, 1953.
Maesrre, J. Procuradores en Cortes, 1943-1976. Madrid: T ecnos, 1977.
Manheim, J. B.; Rich, C. R. Andlisis político empirico. Métodos de investigación
en ciencia política. Madrid: Alianza, 1988.
Marcet, J. Convergència Democràtica de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1984.
Marquez, G. «La transición local en Galicia: continuidad de las élites políticas
del franquismo y renovación de los gobiernos locales», A: Revista de Estu-
dios Politicos. 1993, núm. 80.
Marvick, O. «Continuities in Recruitment Theory and Research: toward a
New Model». A: Eulau, H.; Czudnowski, M. M. (ed.). Elite Recruitment
in Democratic Politics. Nova York: Sage Publicacions, 1976.
Mastropaolo, A. Saggio sulprofessionismo politico. Milà: Franco Angeli, 1984.
Matas, J. «La figura del secretari general a l'Administració de la Generalitat de
Catalunya». A: Autonomies. 1993, núm. 17.
-PublicAdministration and the Recruitment ofPoliticalElites: Formal andMa-
terial Politicization in Catalonia. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques
i Socials, 1995. (Working Papers, núm. 104).
Maus, O. «Les énarques au gouvernment et au Parlemenr», A: Pouuoirs. 1989,
núm. 49.
334
Maynrz, R. Sociologia de la Administracíón Pública. Madrid: Alianza, 1985.
- «German Federa! Bureaucrats: A Functional Elite berween Polities and Ad-
ministration», A: Suleiman, E. N. (ed.). Bureaucrats and Policy Making.
Nova York: Holmes & Meier, 1984.
McDonough, P. Power and Ideology in BraziL Princeton (Nova jersey): Prince-
ton U niversity Press, 1981.
McManus, M. «Ireland». A: Kingdom, J. E. (ed.). The Civil Service in Liberal
Democracies. Londres: Routledge, 1990.
Meier, K. J. «Represenrarive Bureaucracy: An Empirica! Analysis». A: The
American Political Science Review. 1975, núm. 2.
Mény, Y. «A la jonction du politique et de l'administratif: les hauts fonction-
naires». A: Pouvoirs. 1987, núm. 40.
- Government and Politics in Western Europe. Nova York: Oxford University
Press, 1993.
Merkl, P. H. «La función legitimadora del líder (Konrad Adenauer, 1949-
1976)). A: Revista de Estudios Políticos. 1981.
Mesa, A. «Crisis fisca! y determinación de las retribuciones a los altos cargos de
la Administración». A: Inguruak. 1992, núm. 7.
- «Dares de estructura y movilidad de los cargos de designación política en la Ad-
ministración autónoma vasca (1980-1989))). A: Autors diversos. Estudios sobre
el Estatuto de Autonomia del Pais Vasco. Oñati: HAEEINAP, 1991, vol. III.
Meynaud, J. «Les Technicies et le Pouvoir». A: Revue Française de Science Poli-
tique.1957,núm.1.
- (.A propos de la T echnocratie». A: Reuue Française de Science Politique.
1961, núm. 3.
Michels, R.: Lospartidospolíticos. Buenos Aires: Amorrortu, 1983.
Millàn, A. E. «Gobierno y Administración pública de las Comunidades Auró-
nornas». A: ActualidadAdministratiua. 1986, núm. 8.
Mintzberg, H. La estructura de las organizaciones. Barcelona: Ariel, 1984.
Moderne, F. «Regard sur la fonction publique espagnole». A: Revue Française
d'Administration Publique. 1986, núm. 38.
Molas, I. El sistema de partidos politicos en Cataluña 0931-1936). Barcelona:
Península, 1974.
- Lospartidos politicos. Barcelona: Salvat, 1973.
- Lliga Catalana. 2 vol. Barcelona: Edicions 62, 1972.
Morata, F. «Institucionalización y rendimiento político del Estado autonó-
mico». A: Revista de Estudios Políticos. 1992, núm. 76.
Morey, A. «La carrera administrativa». A: Cuadernos Económicos de ICE. 1980,
núm. 13.
335
Mossuz-Lavau, J.; Sineau, M. «Les femmes et la politique». A: Reou« Française
de Science Politique. 1976, núm. 3.
Mougel, F. C. Elites et système de pouvoir en Grande-Bmagne 1945-1987. Bor-
deus: Presses Universitaires de Bordeaux, 1990.
Moya, C. Señas de Leoiatdn: Madrid: Alianza, 1984.
Moyser, G.; Wagstaffe, M. «Srudyign elites: theoretical and methodological is-
sues». A: Moyser, G.; Wagstaffe, M. (ed.). Research Methods for Elit« Stu-
dies. Londres: Alien & Unwin, 1987.
Nak-In, S. Les ministres de la Ve République Française. París: Libraire Générale
de Droit et de jurisprudence, 1988.
Naz, H. Bureaucratic Elites and Political Deuelopments in Pakistan (1947-
1958). Islamabad: National Institute of Pakistan Srudies, Quaid-I-Azam
University,1990.
Niero, A. La organización del desgobierno. Barcelona: Ariel, 1984.
- «La Administración y la burocracia del Estado en la década de los ochenta».
Revista Vasca de Administración Pública. 1985, núm. 13.
- «Reforma administrativa y modernización de la Administraci6n Pública:
¿un problema pendientei», Revista Vasca de Administración Pública. 1989,
núm. 23.
Oliver, J.; Busom, 1.; Trullén, J. Estimació de la rendafamiliar disponibleper cà-
pita de Barcelona, els seus districtes i els 27 municipis de la Corporació Metro-
politana de Barcelona (1985). Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Insti-
tut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, 1989.
Olsen, D. Tbe State Elite. Toronto: McClelland and Steward, 1980.
Owen, B. G. «France». A: Kingdorn, J. E. (ed.). Tbe Cioil Seroice in Liberal De-
mocracies. Londres: Roucledge, 1990.
Panebianco, A. «Las burocracias públicas». A: Pasquino, G. (comp.). Manual
de ciencia politica. Madrid: Alianza, 1988.
Panebianco, A.: Modelos de partido. Madrid: Alianza, 1990.
Parry, G. PoliticalElites. Londres: Alien & Unwin, 1969.
Penaud, J. «La haure foncrion publique en France». A: Rivista Trimestrals di
Diritto Pubblico. 1983, núm. 1.
Pfister, T. «L'usurparien de pouvoir des cabinets ministériels». A: Le Débat.
1988, núm. 52.
- La république des[onctionnaires. París: Albin Michel, 1988.
Pitarch, I. E.; Botella, J.; Capo, J.; Marcet, J. Partits i parlamentaris a la Cata-
lunya d'avui (1977-1979). Barcelona: Edicions 62, 1980.
Pitarch, I. E.; Subirats, J. «Los diputades del Parlament de Catalunya de
1980». A: Revista de Estudios Poltticos. 1982, núm. 26.
336
- «Els diputats del Parlament de Catalunya (1980)>>: A: Perspectiva Social
1980.
Pitarch, I. E. Sociologia dels polltics de la Generalitat (1931-1939). Barcelona:
Curial,1977.
Prophet.]. The Structure of'Gouemment. Londres: Longman, 1971.
Pujol,]. UnapoliticaperCatalunya. Barcelona: Nova Terra, 1976.
Puri, S. L. Legislative Elite in an Ïndian State: a Case Study ofRajasthan. Nova
Delhi: Abhinav Publications, 1978.
Putnam, R. D. Tbe Comparatiue Study of Political Elites. Englewood Cilffs
(Nova jersey): Prentice-Hall, 1976.
Quandt, W. B. Tbe Comparatiue Study of Political Elises. Beverly Hills (Ca-
lifòrnia): Sage Publications, 1970.
Quermonne, j. L. L'organització administratiua de l'Estat. Barcelona: Escola
d'Administració Pública de Catalunya, 1993.
Raffi, G. «Le reclassement des directeurs». A: Pouuoirs. 1987, núm. 40.
Rarnió, C. «Estudio de una política de reorganización administrativa». A: Do-
cumentaciàn Administrativa. 1990-1991, núm. 224-225.
Rigaud, J. «Pouvoir et non-pouvoir du ministre». A: Pouooirs. 1986, núm. 36.
Rijnen, H. «La CEOE como organización». A: Papeles de Economia. 1985,
núm. 22.
Rocard, M. «Carta-circular del primer ministro francés, Mr. Rocard, a sus mi-
nistros», A: Revista de Adminístración Pública, 1988, núm. 116.
Rose, R. «The Political Status of Higher Civil Servants in Britain». A: Sulei-
man, E. N. (ed.). Bureaucrats and Policy Making. Nova York: Holmes &
Meier, 1984.
Rossi, A. «Status ofWomen in Graduate Departments ofSociology», A: Ame-
rican Sociologist: 1970, vol. 5, núm. 1.
Ruiz,]. A. «La Escuela Nacional de Administración francesa». A: Documenta-
ción Administrativa. 1983, núm. 197.
Santamaria, ]. «Le starut de la fonction publique en Espagne». A: Reuue
Française d'Administration Publique. 1986, núm. 38.
Self, P. Administratioe Theories and Politics. Londres: Alien & Unwin, 1977.
Serrano, T. Caracteristicas bdsicas de los directiuos de la Adminístración del Es-
tado en España. Madrid: Instituto Universitario Ortega y Gasset, 1993,
(Papeles de Trabajo, núm. 293).
Siwek-Pouydesseau, ]. Le personnel de direction des ministères. París: A. Colin,
1969.
- «Les cabinets ministériels», A: Institut Français des Sciences Administratives.
Les Superestructures des Administrations Centrales. París: Editions Cujas, 1973.
337
Smith, M. J.; Marsh, D.; Richards, D. «Central government departments and
rhe policy process". A: Public Administration. 1993, núm. 71.
Stahlberg, K. «La politisation de l'Administration publique: réf1exions sur le
concept, les causes et les conséquences de la politisarion». A: Revue Interna-
tionale des Sciences Administratives. 1987, núm. 3.
Subirats, J. Anàlisis de políticas públicas y eficacia de la Administración. Madrid:
Ministerio para las Administraciones Públicas, 1992.
Suero, T. Los generales de Franco. Barcelona: Bruguera, 1975.
Suleiman, E. N. Elites in French Society. Princeton (Nova jersey): Princeton
U niversity Press, 1978.
- Politics, Potoer, and Bureaucracy in France. Princeton (Nova jersey): Prince-
ton University Press, 1974.
- «From Right to Left: Bureaucracy and Polities in France". A: Suleiman, E.
N. (ed.). Bureaucrats and Policy Making. Nova York: Holmes & Meier,
1984.
- «L'administrateur et le député en France". A: Revue Française de Science Po-
litique. 1973, núm. 4.
- «Introducrion». A: Suleiman, E. N. (ed.). Bureaucrats and Policy Making: a
Comparative Overview. Nova York: Holmes & Meier, 1984.
/
Table ronde. «Evolutions récentes et perspectives d'avenir des fonctions publi-

ques française et espagnole». A: Revue Française d'Administration Publique.
1986, núm. 38.
T ezanos, J. F. Sociologia del socialismo españoL Madrid: Tecnos, 1983.
Thakur, R. Elite Theory and Administrative System. Nova Delhi: SterIing Pu-
blishers, 1981.
Thoenig, J. c. L 'ère des technocrates. París: Les Editions d'Organisation, 1973.
ThuiIIier, G. L'ENA avant l'ENA. París: Presses Universitaires de France,
1983.
- Les cabinets ministériels. París: Presses Universitaires de France, 1982.
- «Le chef de cabinet du ministre". A: La Revue Administrative. 1981, núm.
204.
Timsit, G.; Wiener, C. «Adrninisrration et politique en Crande-Breragne, en
Italie et en République Fédérale d'Allemagne». A: Revue Française de
Science Politique. 1980, núm. 3.
Timsit, G. «Le modèle occidental d'administration». A: Revue Française d'Ad-
ministration Publique. 1982, núm. 23.
T uñón de Lara, M. Historia y realidad del poder. El podery las «elites» en el pri-
mer tercio de la España,
del siglo xx. Madrid: Edicusa, 1967.
Urio, P.; Baumann, E. «Elements de la culture politique des hauts fonctionnai-
338
res fédéraux de la Suisse», A: Revue Française de Science Politique. 1988,
núm. 1.
Vedel, G. «Los problemas de la tecnocracia en el mundo moderno y el papel de
los expertes». A: Revista de Estudios Políticos. 1963, núm. 131.
Vernardakis, G.; Papastathopoulos, C. O. «La haure fonction publique en
Grèce. A: Revue Intemationale des Sciences Administratives. 1990, núm. 1.
Vernardakis, G. «L'École Nationale d'Administration et la prise de décision
publique en France». A: Revue Intemationale des Sciences Administratives.
1988, núm. 3.
Virós, M. R.; Jordana, J. «Exploraciones sobre la participación en los partidos
políticos de Cataluña: el caso de COC / UOC». Comunicació presentada
al VII Congrés de la Asociación Española de Ciencia Política y Oerecho
Constitucional, Girona, 16 de març del 1989.
Viver, C. Elpersonalpolítico de Franco (1936-1945). Barcelona: Vicens-Vives,
1978.
Weber, M. Economía y Sociedad. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1987.
- Elpolítico y elcientífico. Madrid: A1ianza, 1986.
339
ANNEX: QÜESTIONARI DE CENTREVISTA
I. Formació professional, definició dels càrrees polities de

l'Administració i actituds administratives
o1. On treballava abans d'entrar a l'Administració de la Generalitat?

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ()
02. Quins són els càrrecs en quins departaments i entre quines dates- que
ha tingut dins de l'Administració de la Generalitat de Catalunya?
Càrrec Departament Dates

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••
NSINC ()
•
03. És funcionari de l'Administració de la Generalitat?

Sí ()
No ()
NSINC ()
04. Té o ha tingut algun càrrec públic electiu?

Sí ()
No ()
NS/NC ()
341
05. En cas afirmatiu, quin o quins, i entre quines dates?
Càrrecs Des del Fins al
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • •••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
06. Quin aspecte del seu treball i de la seva professió el satisfà més?
• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
07. I quin és l'aspecte que menys el satisfà?

• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
08. Per què creu que va decidir entrar a l'Administració?

• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
09. Quina creu que ha de ser la principal fita de qualsevol persona que treballi
dins de l'Administració?
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
10. Quina creu que ha de ser la principal qualitat personal que ha de tenir un
alt càrrec de l'Administració?
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
342
11. Ara assenyali' n dues més de la llista següent:
Ser un bon gestor de l'organització ()
Ser un bon gestor del pressupost ()
Tenir capacitat de mediació i negociació ()
Saber relacionar-se amb les persones ()
Tenir qualitats intel-Iectuals i professionals ()
Tenir sentit de la responsabilitat ()
Tenir qualitats morals o" ( )
Ser un bon conseller dels superiors ()

Saber aplicar objectivament les normes ()
Tenir talent polític i intuïció política ()
NS/NC ()
12. Dins de qualsevol Administració hi ha una tasca política i una altra de tèc-
nica. Com es considera vostè?
1000/0 polític 0.0 • • • • • • • • • o, • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • ( )
90% polític - 10% tècnic ()

100% tècnic ()
NS/N e ()
13. Com creu que haurien de ser els consellers?

1000/0 polític ()
343
1000/0 tècnic ()
NS/NC ()
14. I els secretaris generals?

1()()% l'<>lític ()
1000/0 tècnic ()
NS/NC ()
15. I els directors generals?

100% polític ()
100% tècnic ()
NS/NC ()
16. I els subdirectors generals?

1000/0 polític ()
344
¡r0% polític - ~O% tècnic ()
()OlJlo polític - <10lJlo tècnic ()
~OlJlo polític - ~OlJlo tècnic ()
<10% polític - ()O% tècnic ()
~O% polític - ¡r0% tècnic ()
1000/0 tècnic o •••••••••••••••••••••••••••• ( )
NS/NC ()
1t. I els caps de gabinet?

1000/0 polític ()
¡r0% polític - ~O% tècnic ()
()O% polític - <10% tècnic ()
~O% polític - ~O% tècnic ()
<10% polític - ()O% tècnic ()
~O% polític - ¡r0% tècnic ()
1000/0 tècnic o' • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • o • • • • • • • • • • • • • • • • • • • ( )
NS/NC ()
18. Del conjunt de persones que formen part de l'Administració es pot dir
que, a grans trets, hi ha dos perfils: els especialistes en una àrea determinada i
els que podríem anomenar «generalistes». Vostè com es considera?
Més especialista o •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ( )
Més ~eIleréllistél ()
Tan especialista com generalista ()
NS/NC ()
~4~
II. Funcionament de l'Administració
19. Qui creu que decideix, en general, quines polítiques ha de portar a terme
el seu departament?
President de la Generalitat ()
Conseller ()
Secretari general ()
Directors generals "0 ••••••••••••••••••••••••••• ( )
Altres ()
~l1i? .
NS/NC ()
20. Quanta influència creu que té vostè en aquesta decisió?

U fi gran influència ()
Bastant influència ()
Certa influència ()
Poca influència , ()
Gens d'influència ()
NS/NC ()
21. Quin és el principal obstacle que es troba en la seva activitat quotidiana

dins de l'Administració?
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ()
22. Ara assenyali' n dos més de la llista següent:

Els partits polítics , ()
Els grups de pressió ()
L'Administració central , ()
.. , PU'bl'Ica
L,oplnlO . ()
La manca de mitjans ()
Les prescripcions legals o administratives ()
Altres càrrecs del seu departament ()
Altres departaments de l'Administració catalana ()
Els problemes estructurals de l'Administració ()
La manca de temps ()
NS/NC ()
346
23. Suposem una hipòtesi: si el programa de govern contingués propostes que
afectessin el seu camp i vostè considerés inadequades, quina creu que seria l'ac-
titud que caldria seguir?
. , tncon
L' exeCUClO . dici
tcrorï al ...................•......................•.•....•..•................ ( )
Intentar convèncer aquells que l'han elaborat perquè el modifiquin i,
si no es pot, executar-lo ()
Endarrerir l'execució del programa ()
Dimitir el càrrec '" ()
Intentar mobilitzar l'opinió pública ()
Altres actituds ()
Quines .
No pot passar mai............................................................................... ()
NS/NC ()
24. Quan hi ha un conflicte entre el seu departament i un altre, com s'acos-

tuma a resoldre?
Amb la mediació d'una instància superior ()
Amb la negociació ()
Amb la pràctica diària ()
No s'acostumen a resoldre ()
NS/NC ()
25. Com qualificaria les relacions del seu departament amb el d'Economia i
Finances?
Fàcils ()
Difícils ()
N i fàcils ni difícils ()
NS/NC ()
26. Creu que el canvi d'un conseller ha de comportar el canvi d'alguns dels
seus inferiors jeràrquics?
Sí ()
No " ()
NS/NC ()
347
27. En cas afirmatiu, de quins?
Secretari general ()
Directors generals ()
Cap de gabinet ()
Secretari general i cap de gabinet ()
Directors generals i cap de gabinet ()
Secretari general i directors generals ()
Tots ()
NS/NC ()
28. Seguint la freqüència següent, quantes vegades té contactes professionals

amb les persones i organitzacions següents?
1= cada dia
2= més d'un cop per setmana
3= un cop per setmana
4= més d'un cop al mes
5= un cop al mes
6= més d'un cop a l'any
7= mai
NS/NC
President de la Generalitat () -
Conseller del seu departament () -
Cap de gabinet del seu departament ()
Secretari general del seu departament ()
Directors generals del seu departament ()
Càrrecs del seu mateix nivell d'altres departaments () -
Alts càrrecs de l'Administració central () -
Alts càrrecs d'altres comunitats autònomes () -
Dirigents de partits polítics () -
Dirigents de sindicats () -
Dirigents de la patronal ()
348
29. En general, a l'hora de tirar endavant una determinada política pública en
el seu departament quin criteri preval més?
Un criteri polític •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Un criteri més polític que tècnic ••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Un criteri tan polític com tècnic ••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Un criteri més tècnic que polític ••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Un criteri tècnic ()
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• o.,
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
30. Com qualificaria el funcionament actual de 1'Administració de la Genera-

litat de Catalunya?
Molt bo ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ................. ( )
Bo ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Ni bo ni dolent •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Dolent .. ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Molt dolent ()
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
31. Com qualificaria l'estructura actual de 1'Administració de la Generalitat

de Catalunya?
Molt bona ()
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Bona ()
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Ni bona ni dolenta ()
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Dolenta . ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Molt dolenta ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
32. Quins canvis hi introduiria?

• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
349
33. M'agradaria saber si, en general, aprova o no les breus afirmacions se-
güents sobre la política i l'Administració.
+ d'acord
- en desacord
Per resoldre qüestions socials i econòmiques s'hauria de donar més im-

portància als aspectes tècnics que als polítics.
() NS/NC ()
Els ciutadans haurien d'exercir un control més gran del funcionament de
la maquinària administrativa.
() NS/NC ()
No són els partits ni el Parlament els que garanteixen una gestió satisfactò-
ria del nostre país, sinó l'Administració.
() NS/NC ()
Els polítics entren massa en assumptes que són de la competència dels fun-
• •
cionans,
() NS/NC ()
Els partits polítics tenen un paper molt important en una democràcia; no

obstant això, sembla que agreugin els conflites polítics inútilment.
() NS/NC ()
La força i l'eficàcia del govern són molt més importants que el seu pro-
grama.
() NS/NC ()
Els alts funcionaris han de limitar-se a aplicar al peu de la lletra les normes.
() NS/NC ()
El Parlament intervé massa en els assumptes de l'Administració.

() NS/NC ()
Els governs, en general, haurien d'actuar sense seguir tant les directrius del
partit o els partits a què pertanyen.
() NS/NC ()
350
l
III. Dades sòcio-demogràfiques
34. Quina dia va néixer?

/ /19
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
35. On va néixer (població, comarca)?

• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
36. Sexe:
Home ••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Dona •••••••••••••••••••••••••••••••• ()
37. Quin és el seu estat civil?

Solteria . ()
Casat/da •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Separat/da o divorciat/da ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Vidu/vídua •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Altres ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
38. Quants fills té?

1 •••••••••••••••••••••••••••••••• () 6 • •••••••••••••••••••••••••••• ()
2 •••••••••••••••••••••••••••••••• () 7 • •••••••••••••••••••••••••••• ()
3 •••••••••••••••••••••••••••••••• () 8 • •••••••••••••••••••••••••••• ()
4 •••••••••••••••••••••••••••••••• () 9 ••••••••••••••••••••••••••••• ()
5 •••••••••••••••••••••••••••••••• () 10 o més ••••••••••••••••••• ()
NS/NC ••••••••••••••••••••• ()
39. Quin és el seu municipi de residència? En cas de ser Barcelona, quin dis-
tricte?
Municipi: ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Comarca: •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Districte: •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
351
40. Quin és el seu nivell d'estudis?
Sense estudis ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Estudis primaris/elementals ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Batxillerat elemental o similars (EGB, FP l r) ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Batxillerat superior o similars (BUP, FP 2n) ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Estudis universitaris de grau mitjà (diplomatura universitària, peritat-
ge, magisteri, aparelladors, etc.) • • • • • • • • • •• • • • •• • • • •• • • • • • • • • • • • • • • • • •• • •• •• • • • •• •• • • ()
Estudis universitaris de grau superior ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
41. En cas d'haver fet estudis universitaris de grau mitjà o superior, concreta-
ment quins?
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
42. On va fer aquests estudis?

Centre: ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Barcelona •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Resta de Catalunya •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Resta d'Espanya ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Estranger ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Públic •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Privat ()
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
43. Ha fet algun altre tipus d'estudis (doctorat, màsters, diplomatures, etc.)?
Sí.............................. ()
No •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
NS/NC ()
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
44. Concretament, quins i on?

Quins On
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• • ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
352
45. On va fer el batxillerat?
Centre: ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Barcelona . ()
Resta de Catalunya . ()
Resta d'Espanya ••••••••••••••••••••••••••••• ()
Estranger ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Públic •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Privat ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Religiós •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• () Orde religiós: • ••••••••••••••••••••••••••
No religiós ••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
46. Ha fet algun tipus d'estudis a l'estranger?

Sí •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
No •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
47. En cas afirmatiu, quins i on?

• •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••• ()
48. Quins idiomes sap parlar?

Francès •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Anglès •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Italià •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Alemany •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Altres ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• () •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
49. Quina és la seva llengua materna?

Català •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Castellà •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
Català i castellà •••••••••••••••••••••••••••••• ()
Altres ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• () •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ()
353
50. Quin és el lloc de naixement del seu pare? I de la seva mare?
¡>Clr~: <=:Cl~llJl)'Cl ••..•...••••..•.••••..•.••.•. () <::()Illélr~: .•.•••••••.•.....••.••.••.•.••••.
Resta Espanya () Comunitat: .
Estr(lfl~er () J>élÍs: ..............•.••......................
NS/NC ()
Mare: Catalunya () Comarca: .
);lesta ~pan)'a () C=:omunitat: .
Estranger () País: .
NS/NC o •••••••••••••• ( )
51. Quan era nen/a o adolescent, es parlava de política a casa seva?

Amb freqüència ()
Ocasionalment ()
~res "e~ci~ ()
Mai ()
NS/NC ()
52. En tal cas, recorda algun dels temes de què parlaven?

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC=: ()
53. Els seus pares pertanyien a algun partit polític quan era nen/a o adoles-
cent?
Sí................................... ()
No ()
NS/NC ()
54. En cas afirmatiu, a quin?

Pare Mare .
NS/NC () NS/NC ()
55. Si no estaven afiliats, quin partit o partits han votat quan han pogut?
Pare Mare .
NS/NC () NS/NC ()
354
56. Considera que els seus pares i el seu ambient familiar eren:
Molt catalanista ()
Catalanista ()
No gaire catalanista ()
Gens catalanista ()
NS/NC ()
57. Considera que els seus pares i el seu ambient familiar eren:
Molt religiós ()
Religiós ()
No gaire religiós ()
Gens religiós ()
NS/NC ()
58. Algun dels seus pares ha tingut algun càrrec públic?

Pare:Sí () Mare:Sí ()
No () No ()
NS/NC () NS/NC ()
59. En cas afirmatiu, quin o quins?

Pare Mare .
NS/NC () NS/NC ()
60. Amb quin dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola simpatitzava la
seva família?
Nacionals ()
Republicans ()
Part amb un i part amb l'altre ()
Amb cap dels dos ()
NS/NC ()
61. Quina era l'ocupació dels seus pares quan era nen/a o adolescent?
Pare .
NS/NC o..o. • • • ( )
Mare ..... o..o.o. • • • • • • • • • • • • • • o..o..o.o. • • • o. • • • • • • • • • o..o. • • • • •
NS/NC o. • • o.o.o. • • • • • • • • • • • • • • • o..o..o. • • • • • • • • • • • o. • • o. ( )
355
62. Quina era la situació econòmica de la seva família quan era nen/a o adoles-
cent?
Molt bona 0.0 ( )
Bona ()
Ni bona ni dolenta ()
Dolenta ()
J\i[olt dolenta ()
NS/NC o •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• ( )
63. Va ser represaliat/da abans del 1977?

Sí... ()
No ()
NS/Ne ()
64. En cas afirmatiu, recorda quan i per quins motius?

Quan: .
Motius: •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
65. Què es considera vostè?

Catòlic/ a practicant: - pràctica habitual ()
- pràctica ocasional ()
Catòlic/a no practicant ()
No creient ()
Creient d'una altra religió ()
NS/NC ()
66. A quina classe social creu que pertany?

Classe !><liJ{<l ()
Classe mitjana-baixa ()
Classe mitjana ()
Classe mitjana-alta ()
Classe alta ()
NS/NC ()
356
67. Què
,
es considera vostè?
U nicament català/ana ()
Més català/anà que espanyol/a ()
Tan català/anà com espanyol/a ()
Més espanyol/la que català/ana ()
Únicament espanyol/a ()
NS/NC ()
68. Com se situa en l'eix esquerra-dreta? (tingui present que el centre exacte se
situa entre el 5 i el 6)
Esquerra _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ Dreta
1 2 3 4 5 6 7 8 910
NS/NC ()
357
---------------------
N. Opinió, formació i filiació polítiques
69. Quin creu que és e! problema més important de Catalunya i que exigeix
una ràpida solució?
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ()
70. Concretament, de la llista següent d'objectius, quins creu que són priori-
taris avui a Catalunya (ha d'escollir-ne dos)?
Assolir una quota més alta d'autogovern per a Catalunya ()
Disminuir les diferències econòmiques i socials ()
Agilitar la normalització lingüística de! català ()
Ajudar l'economia catalana de cara al mercat europeu ()
Evitar e! clienrelisme i la corrupció política ()
Potenciar e! sentiment nacional català ()
Protegir e! medi ambient i la natura ()
Augmentar els pes de Catalunya a Espanya ()
Tenir uns serveis públics de qualitat ()
NS/NC ()
71. Com qualificaria l'actual quota d'autogovern de Catalunya?

Més que suficient ()
Suficient ()
Insuficient ()
Molt insuficient ()
NS/NC ()
72. Quin és e! mode! d'estat ideal per a Catalunya?

Estat de les autonomies ()
Estat federal ()
Estat confederal ()
Independència ()
NS/NC ()
358
73. Quina és la seva opinió sobre la influència política que tenen avui a Cata-
lunya els següents grups, cossos, instirucions i càrrecs de l'Administració? Creu
que n'haurien de tenir més, igual o menys?
Influència acrual Influència desitjada
1= molta +=més
2= bastant 0= igual
3= poca -= menys
4= gens
ACTUAL DESITJADA NS/NC
Els funcionaris de l'Administració () () ()
Els partits polítics () () ()
Els sindicats () () ()
Les organitzacions patronals () () ()
Els mitjans de comunicació () () ()
L'Església catòlica () () ()
El <:;overn central () () ()
Els IIlilitClfS () () ()
El president de la Generalitat () () ()
Els consellers () () ()
Els secretaris generals () () ()
Els directors generals () () ()
Els caps de gabinet () () ()
Els cilltClciélIlS •••••••••.••.•.•••••..•..•.•••••.••....•.•••• () •...••••••••.. () .•.•••••••••• ( )
74. Actualment està afiliat/da a algun partit polític?

Sí ()
No ()
NS/NC u ( )

CDC ()
UDC ()
Altres () Quin? .
NS/NC ()
359
76. Quin any s'hi va afiliar?
Any: .
NS/NC ()
77. A quin tipus d'agrupació del partit pertany: territorial o sectorial?

Territorial ()
Sectorial ()
NS/NC ()
78. En cas de ser membre d'una agrupació sectorial, concretament, de quina?

••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ()
79. Ha assistit a algun congrés del seu partit?

A tots des que està afiliat/da ()
A alguns des que està afiliat/da ()
A cap ()
NS/NC ()
80. Ha tingut o té algun càrrec dins del partit?

Sí.......... ()
No ()
NS/NC ()
81. En cas afirmatiu, quins càrrecs?

Càrrecs
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ()
82. Ha estat afiliat/da a algun altre partit?

Sí..... ()
No ()
NS/NC ()
360
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/N e o •••••••••••••••••••••••••••• ( )
84. Ha estat o és membre d'alguna altra associació o organització (de profes-

sionals, de professions liberals, sòcio-econòrniques, científiques, culturals, es-
portives, religioses, estudiantils, de barri, etc.)?
Sí ()
No ()
NS/NC ()
85. En cas afirmatiu, a quines?
Nom
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
NS/NC ()
86. Quina és la seva opinió sobre les organitzacions i els partits polítics se-
güents? Es tracta de puntuar-los de Oa 10 (<<O" és la màxima antipatia, «lO" la
màxima simpatia i el 5 és un aprovat molt just)
O 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 NS/NC
CEOE . - -
CEPYME . - - - - -
ceaO . - - - - -
UGT . - - - -
Foment del Treball . -
Unió de Pagesos . -
Cambra de Comerç (BCN) .. - - -
ERC . - - -
361
PSC ..................................... - - - - - - - - - - - -
CDC ••••••••••••••••••••••••••••••••••• - - - - - - - - - - - -
IC ••••••••••••••••••••••••••••••••••••••• - - - - - - - - - -
pp •••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
- - - - - - - - - -
UDC ••••••••••••••••••••••••••••••••••• - - - - - - - - - -
Catalunya Lliure •••••••••••••••• - - - - - - - - - - -
Crida a la Solidaritat ••••••••••• - - - - - - - - - - - -
Greenpeace .......................... - - - - - - - - - -
Opus Dei ••••••••••••••••••••••••••••• - - - - - - - - -
Front d'Allib. Gai deCat. • ••• - - - - - - - - -
Amnistia Internacional ••••••• - - - - - - -
362
Col-leccié "Estudis"
de l'Escola d'Administració Pública
de Catalunya
1. Josep Sarrión Gualda, Història de l'Escola d'Administració

Pública de Catalunya (1912-1939), Barcelona 1983, 352
pàg., ISBN 84-393-0129-4, 1.300 ptes. Amb un pròleg d'Enric
Jardí.
2. Antoni Milian i Massana, El Tribunal de Cassació de Catalunya i l'or-
ganització del contenciós administratiu a la II República, Barcelona
1983,280 pàg., ISBN 84-393-0170-7,1.300 ptes. Premi "Pere N. Vi-
ves i Cebrià" 1984.
3. Jaume Vernet i Llobet, Concepte i objecte de les lleis d'harmonització,
Barcelona 1984, IV + 224 pàg., ISBN 84-393-0432- 3, 1.300 ptes.
4. Carles Duarte i Montserrat, El vocabulari juridic del Llibre de les Cos-
tums de Tortosa (Ms.1272), Barcelona 1985, 128 pàg., ISBN 84-393-
0509-5,900 ptes.
5. José Juan Ferreiro Lapatza, La hacienda de las comunidades autónomas
en los diecisiete estatutos de autonomia, Barcelona 1985, X + 358 pàg.,
ISBN 84-393-0596-6, 1.200 ptes. Exhaurit.
6. Francesc Lliset i Joaquim Tornos, La funció pública de les comunitats

autònomes, Barcelona 1986, XV1II + 294 pàg., ISBN 84-393-0631-8,
1.300 ptes.
7. María-Jesús Montoro Chiner, La funció pública en elfederalisme ale-
many, Barcelona 1986,216 pàg., ISBN 84-393-0696-2,1.300 ptes. '
363
8. Xavier Ballart, Coerció estatal i autonomies. L'article 155 de la Constitu-
ció de 1978, Barcelona 1987, 200 pàg., ISBN 84-393-0758-6, 1.300
ptes.
9. Josep Mir i Bagó, La reforma del règim local a Catalunya. Especialment
des de la perspectiva del sistema de competències, Barcelona 1991, 368
pàg., ISBN 84-393-1791-3, 1.800 ptes. Amb un pròleg d'Enric Argu-
1101.
10. Joan Manuel Trayter jirnénez, El dret disciplinari de la funció pública,
Barcelona 1992, 2.900 ptes., XXII + 472 pàg., ISBN 84-393-2210-0.
Amb un pròleg d'Alejandro Nieto.
11. Vicenç Aguado i Cudolà, La "presumpcià" de certesa com a prova de les
infraccions administratives, Barcelona 1992, VIII + 200 pàg., ISBN 84-
393-2218-6, 1.600 ptes.
12. Antoni Bayona i Rocamora, El dret a legislar en l'Estat autonòmic, Bar-
celona 1993,368 pàg., ISBN 84-393-2367-0, 2.300 ptes.
13. Joaquim Vinyoles i Castells, La selecció de contractistes en el context del

mercat únic europeu, Barcelona 1993, 304 pàg., ISBN 84-393-2304-2,
1.900 ptes.
14. jean-Louis Quermonne, L'organització administrativa de l'Estat, Bar-
celona 1993, 282 pàg., ISBN (català) 84-393-2633-5, ISBN (castellà)
84-393-3515-6,2.000 ptes.
15. Mercè Corretja, L'acció europea per a la protecció dels drets lingüístics, Bar-
celona 1995,240 pàg., ISBN 84-393-3453-2, 1.700 ptes.
16. Jordi Matas, Els alts càrrecs: política i administració a la Generalitat de
Catalunya, Barcelona 1995, 368 pàg., ISBN 84-393-3478-8, 2.400
ptes.
364

16 Matas Alts Carrecs

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

16 Matas Alts Carrecs

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

----_ .... _-_.

ELS ALTS CS: pOLíTICA I ADMINISTRACIÓ

Matas Dalmases, Jordi

L'elaboració d'aquest estudi va obtenir una subvenció a la

© 1995, Escola d'Administració Pública de Catalunya

1. <Jll>j€:Clt€: el'~tJllcli i II1€:t()el()I()~ll :11

2. Alts càrrecs i estructura de I'Administracié catalana 61

3. Anàlisi sêcio-demogràfica dels llits càrrecs 77

4.5.1.1. Grau de simpatia i antipatia per les organitzacions

4.5.2. Influència en la decisió política a Catalunya de diversos grups,

5. Formació professional, definició dels diversos càrrecs polítics de

6. Funcionament de l'Administració catalana des de la perspectiva

6.5.2. Dependència política del càrrec . 315

Quadre 1: Estructura de l'Administració catalana 32

Quadre 5: Influència política actual i desitjada a Catalunya del Govern

Quadre 6: Puntuació donada a les organitzacions econòmiques segons

Quadre 7: Puntuació donada a altres organitzacions segons la ubicació

Quadre 8: Respostes predominants sobre la influència política actual i desit-

Quadre 9: Respostes predominants sobre la influència política actual i de-

Quadre 10: Influència política actual i desitjada a Catalunya dels partits

Quadre 11: Influència política actual i desitjada a Catalunya dels mitjans

Quadre 13: Influència política actual i desitjada a Catalunya dels càr-

Taula 1: Distribució dels alts càrrecs per departaments 46

Taula 3: Edat dels alts càrrecs per trams 79

Taula 5: Districte de residència dels alts càrrecs que viuen a la ciutat de

Taula 11: Grau de religiositat de la família de procedència segons la filia-

Taula 20: Classe social subjectiva .. 129

Taula 21: Classe social subjectiva segons la situació econòmica de la fa-

Taula 30: Autoubicació en l'eix esquerra-dreta 142

Taula 38: Els dos objectius polítics prioritaris a Catalunya 177

Taula 40: Qualificació de l'actual quota d'autogovern de la Generali-

Taula 41: Qualificació de l'actual quota d'autogovern de la Generali-

Taula 43: Puntuació dels principals partits polítics i organitzacions se-

Taula 45: Percentatges de NS-NC en la puntuació als principals partits i

Taula 48: Autoubicació en l'eix polític-tècnic 239

Taula 50: Ubicació en l'eix polític-tècnic segons el càrrec . 241

Taula 51: Ubicació en l'eix polític-tècnic segons la filiació política dels

Taula 54: Ubicació ideal dels diversos càrrecs polítics de l'Administració

Taula 55: Ubicació ideal dels diversos càrrecs polítics de l'Administració

Taula 56: Ubicació ideal dels diversos càrrecs polítics de l'Administració

Taula 59: Autopercepció com a generalistes o especialistes segons el càr-

Taula 61: Motius de l'entrada a l'Administració segons el càrrec . 254

Taula 62: Motius de l'entrada a l'Administració segons la filiació política dels

Taula 65: Aspecte menys satisfactori de l'activitat quotidiana segons el

Taula 70: Aspecte més satisfactori de l'activitat quotidiana segons la ubi-

Taula 71: Aspecte menys satisfactori de l'activitat quotidiana segons la

Taula 74: Qualificació del funcionament de l'Administració .. 272

Taula 77: Qui decideix, en general, les polítiques que ha de portar a

Taula 80: Criteris intradepartamentals per a l'elaboració de polítiques

Taula 86· Principal obstacle de l'activitat quotidiana 294

Taula 88: Principals obstacles de l'activitat quotidiana segons el càrrec(llista) 296

Taula 90: Agenda intradepartamental segons el càrrec (mitjanes) 301

Taula 95: Agenda i altres administracions per departaments (mitjanes or-

Taula 96· Agenda i partits polítics i grups de pressió .. 310

Taula 97' Agenda i partits polítics i grups de pressió per departaments

L'Administració és qui elabora i fa aplicar les polítiques públiques que afec-

4. Crozier, M. "Pom une Sociologie de l'Adminisrrarion Publique". A: Revue Française de

8. Jerez, M. Elites políticas y centros de extracción en España (1938-1951). Madrid: Centro de

1.1. Objecte d'estudi

L'objecte d'estudi d'aquest treball d'investigació són els alts càrrecs de

Quadre 1. Estructura de l'Administració catalana

cap de l'Administració president

4. ]iménez Asensio, R. "Política y Administración: los puestos de designación política en las

Quadre 2. Càrrecs de designació política en les diverses comunitats autò-