DUA

El disseny universal per l'aprenentatge (DUA) és un conjunt de principis de disseny

curricular, que ens ajuden a avançar cap a un model obert que permeti la participació i
l’aprenentatge a tothom. És un model que facilita el marc de referència per a la creació de
contextos d’aprenentatge en els quals es proporcionen múltiples maneres de presentar la
informació, múltiples maneres d’acció i representació i múltiples maneres de comprometre's.

És imprescindible que es disposi de mestres amb les competències necessàries per

respondre a les necessitats que presenten tots els alumnes. L’aspecte universal del DUA no
vol dir una solució per a tothom sinó que planteja la necessitat de dissenyar, des del principi,
activitats, tasques i continguts flexibles i personalitzats segons la realitat de cada aula.

Les persones som diferents en la mena en què gestionem, contextualitzem i expressem i

per això, necessitem un model que ens permeti multiplicitat d’opcions per a què tothom
pugui trobar la seva via d’aprenentatge.

El DUA es basa en investigacions sobre el cervell. La tecnologia permet veure quines

parts del cervell s’activen quan es desenvolupen processos d’aprenentatge. S’han identificat
tres xarxes relacionades i que intervenen en el procés d'aprenentatge: la xarxa de
reconeixement (què s’aprèn), la xarxa estratègica (com s’aprèn) i la xarxa afectiva (què
fa que vulguem aprendre) (Rose & Meyer, 2002)

En relació amb aquestes xarxes sorgeixen els principis fonamentals del Disseny Universal
per a l'Aprenentatge. Hi ha tres principis fonamentals basats en la investigació
neurocientífica que guíen el DUA i proporcionen el marc subjacent a les Pautes:

Proporcionar múltiples maneres per al compromís. (El per què de l’aprenentatge)

El component emocional és un element crucial per a l'aprenentatge, i els alumnes difereixen

notablement en les maneres en que poden implicar-se o motivar-se per aprendre. Hi ha
múltiples fonts que influeixen a l'hora d'explicar la variabilitat individual afectiva, com poden
ser els factors neurològics i culturals, l'interès personal, la subjectivitat i el coneixement
previ, juntament amb una altra varietat de factors (Rose i Meyer, 2002).
Alguns alumnes s'engresquen molt amb l'espontaneïtat i la novetat, mentre que altres no
s'interessen i, fins i tot, els espanten, preferint l'estricta rutina. Alguns alumnes prefereixen
treballar sols, mentre que altres prefereixen treballar amb els companys. En realitat, no hi ha
un únic mitjà que sigui òptim per a tots els alumnes en tots els contextos. Per tant, és
essencial proporcionar múltiples formes de comprometre’s.
Tenir en compte les característiques dels alumnes, les seves fortaleses, opinions, decisions,
interessos… ens permet crear entorns d’aprenentatge rics i variats on se sentin implicats.
L'alumne ha de ser agent actiu i hem d’oferir-los reptes i dissenyar propostes que els
interessin i en les que siguin dinàmics, protagonistes del propi aprenentatge, proporcionant
opcions per: atraure l’interès dels alumnes, mantenir l’esforç i per què els alumnes
puguin autoregular-se.

Proporcionar múltiples maneres de representació (Què de l’aprenentatge)

Aquest principi fa referència a el Què de l'aprenentatge i es basa en el les diferències que
mostren els estudiants en la forma de percebre i comprendre la informació que se'ls
presenta.

La clau en aquesta part del procés d'aprenentatge és que els estudiants tinguin accés a la
informació i puguin interaccionar amb ella, segons els patrons individuals. No hi ha cap mitjà
o sistema de representació que sigui òptim per a tots els estudiants, per la qual cosa és
fonamental proporcionar opcions diferents perquè cada alumne o alumna esculli o utilitzi
aquell que millor respon a les seves capacitats i preferències.

D'aquest principi es deriven pautes (CAST, 2011) per a la pràctica com és el proporcionar
diferents opcions relacionades amb la percepció de la informació (Personalització,
informació auditiva, visual o tàctil), proporcionar múltiples opcions per el llenguatge, i els
símbols, i proporcionar opcions que facilitin la comprensió, com poden ser l'activació dels
coneixements previs o destacar les idees principals.
- Presentar la informació de diferents maneres (Infantil: Presentar mitjançant
l’expressió oral, un suport visual, amb la possibilitat de manipular, etc. Explicar
contes o històries utilitzant diversos suports. Aportar informació a través de diversos
canals: auditiu, tàctil, visual.)
- Oferir els continguts a través de diferents canals sensorials i de diferents mitjans.
(Infantil: Oferir diversos materials: naturals, de plàstic, inespecífic. Creació
d’ambients o racons amb material divers on l’infant pugui escollir.). Els infants han de
 poder tenir accés a allò que els proporciona informació, que en el cas dels més
petits, es tracta dels objectes, les situacions, els materials, els espais... Els infants
han de tenir accés a la informació que els és rellevant i deixar que interaccionin amb
ella segons les seves capacitats i preferències.
Exemples: els estudiants que presenten limitacions sensorials (ceguesa, sordesa), els que
tenen problemes de dislèxia o els que presenten un domini limitat en el llenguatge perquè
s’han incorporat més tard al sistema educatiu necessiten que la informació se’ls hi presenti
de formes diferents per tal de tenir accés als continguts: subtítols, la llengua de signes, el
lector de pantalla o el traductor automàtic.

Proporcionar múltiples maneres per a l’acció i l’expressió. (El Com de l’aprenentatge)

Els aprenents difereixen en les formes en què poden navegar per un entorn d’aprenentatge i
expressar el que saben. Per exemple, les persones amb alteracions significatives del
moviment (paràlisi cerebral), aquells amb dificultats en les habilitats estratègiques i
organitzatives (trastorns de la funció executiva), els que presenten barreres amb l’ idioma,
etc., s’aproximen a les tasques d’aprenentatge de forma molt diferent. Alguns poden ser
capaços d’expressar-se bé amb el text escrit, però no de forma oral i al inrevés. També cal
reconèixer que l’acció i l’expressió requereixen d’una gran quantitat d’estratègia, pràctica i
organització, i aquest és un altre aspecte en el qual els aprenents poden diferenciar-se. En
realitat, no hi ha un mitjà d’acció i expressió òptim per a tots els estudiants; per la qual cosa
proveir opcions per a l’acció i l’expressió és essencial.
Aquest principi es refereix a les maneres que té l’alumnat de donar-nos feedback. Rose i
Meyer (2002) ens recorden que no hi ha un sol mitjà que sigui òptim per a tots els alumnes i
que, per tant, en la variació i la flexibilització trobarem els mitjans per donar resposta a la
varietat d’alumnes de l’aula. El CAST (2011) ens proposa moltes maneres per aconseguir
que els alumnes puguin interaccionar amb els materials i la tecnologia, siguin quines siguin
les seves habilitats motores. Per exemple, donar més temps per a completar les activitats,
canviar-ne la durada, variar el tipus d’acció motora necessària per completar-les, flexibilitzar
les formes d’accés a través de diferents softwares, teclats, ratolins o polsadors, etc. Per tal
d’oferir més opcions a l’expressió podem donar alternatives segons si volem reduir les
barreres derivades de discapacitats motores –l’alumne parla enlloc d’escriure, o escriu
enlloc de parlar- o si les barreres venen derivades de discapacitats cognitives.L’important és
que existeixin opcions perquè els alumnes puguin tenir l’oportunitat d'aprendre i
expressar-se.
Pautes del dua