TERMINOLOGIA APLICADA

A LA TRADUCCIÓ
Teoria - Sessió 4

Neologismes (formació i tipus)

 NEOLOGISMES

 Una paraula nova que es crea per adaptar la llengua a les noves necessitats
expressives que sorgeixen cada dia en àmbits com la ciència i la tecnologia
o els mitjans de comunicació.

 Els neologismes se solen crear en la llengua propia de la societat en què

s’han originat les nocions que designen (llengua de partida) i d’aquí
s’exporten a la resta de llengues (llengues d’arribada) directament o per
mitjà d’una altra llengua que fa d’intermediària (llengua vehicular).

 Criteris d’acceptació de neologismes:

 S’ha d’adequar als criteris lingüístics de la llengua d’arribada.
 El grau d’implantació en la comunitat de parlants.
 FORMACIÓ DE NEOLOGISMES

REUTILITZACIÓ D’ELEMENTS MORFOLÒGICS O SINTÀCTICS

 Derivació per afixació (prefixació i sufixació)
 Composició (amb arrels cultes o patrimonials)
 Exemples: televisió (compost amb arrel culta), eixugaparabrises
(composició patrimonial), tuitejar (derivació amb sufix verbal)

ASSOCIACIONS DE SONS O LLETRES

 Creació d’elements lèxics com a imitació d’un element sonor: ES:
chirriar; miolar, tic-tac, etc.
 FORMACIÓ DE NEOLOGISMES

 Extensió del significat del terme de manera que existeix un

parentesc entre el sentit original i la nova denominació.
 Relació lògica.
 D’allò concret (ES: tribuna. 'Plataforma o lugar elevado, con una barandilla,
desde donde se habla en público') a allò abstracte (tribuna. 'Oratoria, profesión o
actividad de orador; particularmente de orador político’).
 D’allò abstracte (ES: novedad. ‘Cualidad de ser nuevo') a allò concret
(novedad. ‘Cosa, producto o artículo recién aparecido en el mercado’).
 Relacions metonímiques (Brussel·les, referint-nos al Parlament Europeu)
 Analogia. Es produeix quan es dona una accepció nova a un terme perquè
el primer referent recorda, per forma o funció, una nova realitat.
 Analogia de forma: ratolí; ES: cuervo (cura vestido con sotana).
 Analogia de funció: cangur
 METÀFORA I METONÍMIA

 Metàfora. Incorporació d’una nova accepció a un element lèxic ja existent,

normalment per similitud física, de funció, etc.: boca (de metro), ratolí
(d’ordinador), etc.

 Metonímia. Figura retòrica que consisteix a designar una cosa amb el nom
d’una altra amb la qual manté una relació necessària, com ara l’efecte per la
causa, el contingut pel continent, etc., o viceversa.
 De la matèria a l’objecte: ES: diamante. 'Taladro con un diamante en la punta’.
 De la part al tot: ES: tocadiscos.
 De la causa a l’efecte: lavado. 'Acción de lavar el mineral' -> lavado. 'Cantidad
de mineral lavado’.
 Del lloc a la cosa que procedeix d’aquell lloc: Xerès -> xerès
 FORMACIÓ DE NEOLOGISMES

 Extensió del significat:

Assimilació.Transferència de la denominació d’un objecte a una nova forma
d’aquest objecte. El contingut semàntic es transforma sense que canviï la
denominació. Exemple: ferret.
 DESMOTIVACIÓ I ARBITRARIETAT

 Desmotivació. Es tracta de neologismes que, per evolució social,

tecnològica, etc. han perdut la realitat que els motivava. Exemples:
tirar de la cadena; àtom; baby-sitter.

 Arbitrarietat. Origen arbitrari del neologisme. Exemples: ES: bigote

(alemany antic: bî God); EN: quark (“three quarks for MustherMark!”;
Finnegans wake, de James Joyce).
 ABREVIACIÓ

 Es tracta de formes abreviades d’una paraula o una locució.

 Abreviatures. Es tracta de la representació d’una paraula o d’una locució mitjançant

algunes de les seves lletres: adm. (administració); J. Gov. (Junta de Govern).

 Sigles. Procés d’abreviació de seqüències de paraules que constitueixen noms de persona,

entitats, associacions, publicacions, etc. Es componen a partir de la primera lletra de cada
paraula. Es pronuncien lletra per lletra: KGB, CEE, SQL, etc.

 Acrònims. És el mateix que les sigles, però els neologismes derivats es llegeixen com una
paraula: OTAN, CIA, INRI, radar, etc.

 Símbols. Són abreviatures que designen operacions, unitats, magnituds, dimensions o

altres conceptes matemàtics, físics, químics, etc. Estan formats per lletres inicials (o
inicials i finals) o per un signe no alfanumèric (%).
 INCORPORACIÓ D’ELEMENTS
D’ALTRES LLENGÜES
 Manlleu. Integració de paraules estrangeres en una altra llengua.
 Manlleu integral (“pur”). Manlleu transferit a una llengua sense haver
patit cap modificació formal en el nou sistema lingüístic. Exemples:
influencer.
 Manlleu adaptat. Manlleu transferit a una llengua que ha estat adaptat
gràficament i fonètica en nou sistema lingüístic. Exemple: espòiler.

 Calc. Es tracta de la transposició literal d’un sintagma de la

llengua estrangera a la llengua que l’adopta. Exemples: EN:
hot-dog, ES: perrito caliente; domestic flight, vol domèstic*.
 TIPUS DE NEOLOGISMES

 Neologia estilística. Es tracta de neologismes que entren en

una llengua per evitar connotacions negatives d’altres
paraules. També pot fer-se servir un neologisme per donar
una sensació d’efectivitat o de professionalitat. També pot
produir-se l’efecte contrari. Exemples: invident per cec; gayer
per homosexual; sepeli per enterrament.
 Neologia tecnològica. Es tracta de neologismes que entren en
una llengua per la presència d’una realitat nova: una màquina,
una malaltia, un procés de fabricació, etc. Exemples: servidor;
laparoscòpia; ES: lápiz óptico (Espanya) vs. pluma linterna
(Mèxic).
 TIPUS DE NEOLOGISMES

 Neologia social. Es tracta de l’entrada de neologismes

en una llengua a causa de l’evolució dels costums i les
estructures d’una societat. Exemple: ES: portavoza;
convenio colectivo; huelga.
 Neologia funcional. Es tracta de l’entrada de
neologismes en una llengua que tenen la finalitat de
fer més eficaç la comunicació, com per exemple les
abreviacions o les substitucions d’una paràfrasi per una
única paraula (a prova de foc > antifoc). Se solen crear
per analogia (ES: jirafa).