2n BATXILLERAT

EL LXIC I LA SEMNTICA
1. EL LXIC PATRIMONIAL 1.1 Els mots populars La base del lxic catal est formada majoritriament per mots procedents les llat vulgar que parlaven els romans que es van establir en terres catalanes durant la romanitzaci. Aquests mots, que designen nocions molt lligades a la vida quotidiana, sn els mots populars o patrimonials. Al llarg del temps han sofert una evoluci fontica que els ha convertit en les formes actuals. En sn alguns exemples:

Mots llatins

Mots populars

patre (m) civitate (m) facere videre ego quod

pare ciutat fer veure jo que

El cristianisme va introduir en el catal nombrosos antropnims llatins sense grans transformacions ( Silvia Slvia; Philippus Felip ); alguns amb transformacions ms marcades ( Iohannes Joan; Paulus Pau, Pol ), i daltres ens han arribat convertits en cognoms ( Ianuarius Gener; Vitalis Vidal; Fortunius Fortuny ). El llat tamb va deixar un bon nombre de topnims: Calidae Caldes; Mons Montoliu... Tamb el grec ha estat, i segueix sent, una important font denriquiment del lxic patrimonial. Una gran part del vocabulari provinent del grec sha incorporat a la nostra llengua a travs del llat, en forma de mots populars o semicultes ( esglsia, hora, oliva, teatre... ); algunes paraules es van introduir directament del grec, a travs dels intercanvis comercials. Ara b, cal remarcar la importncia del grec clssic com a principal provedor de radicals per a la creaci de cultismes i tecnicismes. Posteriorment, les invasions germniques i rabs van deixar la seva empremta en el catal, tant en el lxic com com en lantroponmia i la toponmia. 1.2 Cultismes,semicultismes i doblets Els cultismes sn aquells mots que procedeixen del llat culte o clssic molts sn dorigen grec- i que shan incorporat al catal sense haver sofert levoluci dels mots populars. Tanmateix, els parlants els identifiquem com a mots propis gens estranys al sistema de la llengua, ja que segueixen les lleis prpies de la composici o derivaci alhora de crear mots nous.

Els semicultismes sn mots procedents del llat clssic que es van incorporar tardanament. Tot i que han experimentat una transformaci popular, el fet de pertnyer a un mbit culte ha frenat aquesta evoluci: spatula espatlla; miraculu miracle. Els doblets sn mots que tenen una mateixa arrel en llat per que han seguit dues vies evolutives diferents: un dells ha experimentat els canvis propis dels mots populars i laltre sha incorporat directament del llat com a cultisme. En sn alguns exemples:

Mots llatins

Cultismes

Mots populars

axilla musculu viaticu directu strictu cathedra radiu

axilla mscul vitic directe estricte ctedra radi

aixella muscle viatge dret estret cadira raig

1.3 Les expressions llatines Les expressions llatines sn mots, locucions o aforismes que formen part del patrimoni cultural de les llenges romniques i que perviuen en lactualitat en lmbit jurdic, eclesistic i filosfic i en el llenguatge culte en general. El seu s sha ests a altres llenges que no pertanyen a la famlia romnica, com langls, lalemany, etc.
Mots

accssit lies estatus gravamen dem jnior lapsus maremgnum qurum referndum sic smmum ultimtum

Premi que satorga a qui, sense haver aconseguit algun premi dels establerts, mereix una recompensa.

Sobrenom. Posici social dun individu. Crrega fiscal que repercuteix en el preu de determinats productes. Igual, la mateixa cosa; expressi amb qu sevita la repetici dun mot o una frase. Categoria que inclou els esportistes entre 18 i 21 anys. Error que hom comet per inadvertncia parlant o escrivint. Gran confusi.
Nombre mnim de presents en una assemblea necessari per a garantir la validesa dels acords presos.

Votaci del poble proposada per aprovar una constituci o una reforma constitucional. Mot que es posa entre parntesis o claudtors en una transcripci, al costat dun mot equivocat o inintelligible, a fi que el lector atribueixi la falta al transcriptor.

Grau ms alt al qual arriba una cosa. ltim avs; ltim termini.

Locucions

alter ego in memoriam in situ curriculum vitae de facto grosso modo modus vivendi motu propio numerus clausus persona non grata sine qua non statu quo sui generis a posteriori a priori in albis in fraganti vox populi

Altre jo, persona amb la qual hom se sent identificat, que gaudeix de la seva confiana, que se li assembla molt. Fer o dir alguna cosa en memria dalg. En el lloc mateix. Conjunt destudis, mrits que hom allega per a desenvolupar una determinada tasca. De fet, en la prctica. Oposat a de iure, de dret, segons la llei. A grans trets; per sobre; sense donar gaires detalls. Manera de guanyar-se la vida. Fer una cosa espontniament; per prpia voluntat. Nombre limitat de places, generalment en una universitat. Persona que no s desitjable en un determinat lloc, organisme, pas... Condici indispensable. Estat actual de les coses, situaci en qu es troben.
Es diu de la persona o la situaci que es considera molt especial, fora del com.

Un cop comprovat amb lexperincia. Abans de ser comprovat amb lexperincia. En blanc; es diu quan no sentn o no es recorda una cosa.
Descobrir alg al moment de cometre una infracci o quan no espera ser vist.

Fet conegut per tothom; opini compartida per la majoria del poble.
Aforismes

Errare humanum est Cogito, ergo sum In vino veritas Alea iacta est Magister dixit
Mens sana in corpore sano Veni, vidi, vinci
Verba volant, scripta manent

Equivocar-se s dhumans. Penso, doncs existeixo. En el vi hi ha la veritat; s a dir, lestat ebri afavoreix la sinceritat. Tot est decidit; no hi ha marxa enrera. Argument datoritat. Ment sana en un cos sa. Arribar, veure i vncer. Fer-se crrec duna situaci i solucionar-la de manera immediata. La paraula s efmera; lescriptura s perdurable. Lart s permanent, la vida s breu. Aprofita linstant.

Arls longa, vita brevis Carpe diem

Remarques

Un aforisme s una proposici

breu i sovint enginyosa que enuncia una norma cientfica, filosfica o moral sense argumentar-la.

2. LA FORMACI DE MOTS

2.1 Els neologismes Els canvis de tota mena que contnuament experimenta la societat creen la necessitat de donar nom a nous conceptes, instruments, operacions, ets. Aquesta necessitat se satisf amb els neologismes, paraules de nova creaci que sincorporen al lxic duna llengua per tal de designar conceptes nous. Els mecanismes de qu disposa una llengua per obtenir neologismes sn diversos: poden ser formes lxiques creades a partir delements ja existents, formes manllevades daltres llenges, o variacions en el significat de les paraules. Tanmateix perqu un neologisme saccepti com a component del lxic duna determinada especialitat, ha de complir almenys aquestes condicions: Ha de ser necessari: ha domplir un buit que existia en la denominaci dun concepte. Ha de ser monoreferencial: ha de designar una sola realitat per tal de no crear confusions. Ha de ser estable: ha de mantenir la seva vigncia en relaci al concepte que denomina. Perqu un neologisme sincorpori definitivament al sistema de la llengua, ha de ser aprovat per un organisme de Normalitzaci, que certificar que la seva creaci o adaptaci est dacord amb la normativa de la llengua i que, per tant, pot formar part del diccionari normatiu. Per a la llengua catalana, aquest organisme s el Consell Supervisor del Termcat. Els neologismes es poden formar a travs de procediments semntics o de procediments formals. 2.2 Procediments semntics Polismia Grcies a la capacitat polismica dels mots, es poden formar neologismes atribuint noves accepcions als mots ja existents en la llengua.

observador

adj. i m i f Que observa. esp Persona que assisteix a una reuni, una assemblea, etc., sense dret a intervenir-hi, sin noms per presenciar-ne el desenvolupament. < INTERNET> Internauta que participa en un grup de discussi, una llista de distribuci, una tertlia, etc., sense aportar-hi missatges.

Habilitaci Lhabilitaci o derivaci imprpia s un canvi semntic que es produeix en una paraula quan canvia de categoria gramatical: Et convido a dinar ( verb ). El dinar ( nom ) el pago jo. Els canvis de categoria poden ser:

 Noms propis noms comuns: La serralada de lAtlas Busca-la a latlas. Adjectius substantius: una dona treballadora una treballadora. Verbs substantius: Es passa la vida viatjant El seu pare s viatjant. Numerals substantius: Mon germ t quinze anys He encertat el ple al quinze. Pronoms, adverbis, proposicions i conjuncions substantius: Vols venir, s o no? Flotats i Puigcorb interpretaven els protagonistes de Per un s, per un no.

2.3 Procediments formals Els procediments formals per crear mots nous poden ser processos de derivaci afegint afixos a un lexema o radical-, de composici unint lexemes que normalment sn independents-, de lexicalitzaci formant combinacions fixes de paraules-, dabreujament reduint mots o grups de mots-, o adoptant manlleus daltres llenges. Derivaci Molts dels cultismes i tecnicismes que shan anat incorporant a la nostra llengua han estat formats a partir de prefixos, sufixos i radicals provinents de les llenges clssiques. Els radicals grecollatins sovint han esdevingut prefixos i sufixos cultes. Composici La formaci de mots nous es pot realitzar per mitjanant la composici, procediment lxic que consisteix a unir dos o ms lexemes que ja existeixen prviament a la llengua com a mots independents. Hi ha tres tipus de compostos: Els que formen un sol mot: cama + llarg camallarg. Els qui conserven la grafia separada mitjanant un guionet: pit + roig pit-roig. Els que formen un sintagma: cot fluix, blat de moro. Lexicalitzaci Una altra manera de crear mots consisteix a relacionar paraules que tenen significats independents, de manera que constitueixen una combinaci fixa que denota un significat nou i pertany a una categoria gramatical determinada. Poden ser de tres tipus: Modismes lexicalitzats. Sn comparacions invariables, incorporades al lxic de la llengua, que equivalen a un adjectiu: fort com un roure.

 Locucions. En general tenen un significat gramatical equivalent a un adjectiu, una conjunci, una preposici, o un adverbi: a peu de ( a la vora de ), pel cap baix ( almenys )... Frases fetes. Solen equivaler gramaticalment a un verb: buscar les pessigolles ( provocar ), fer-se foneds ( desaparixer )... A partir de verbs com anar, sser i fer sn especialment productives a lhora de crear estructures Lxiques que denominin conceptes nous.

LOCUCIONS I FRASES FETES

Les locucions sn grups de mots que es presenten amb un ordre fix, estereotipat, i que tenen el valor semntic o sintctic dun sol mot. Hi ha locucions verbals, com tenir por, equivalent a tmer; nominals, com posada en escena, equivalent a escenificaci; adverbials, com en general, equivalent a generalment, etc. La frase feta s una frase que t una forma estereotipada i invariable, el significat de la qual no pot ser dedut del significat dels seus components. Gaireb mai no es pot traduir literalment duna llengua a una altra. Ns un exemple la frase feta ploure a bots i barrals, que en castell s llover a cntaros; en francs plevoir verse i en angls its raining cats and dogs. Les locucions i frases fetes que tenen per nucli un verb poden funcionar com una oraci. Amb el verb FER: fer goig fer fila fer lnec fer dissabte fer-la petar fer patxoca fer costat fer lorni fer denteta fer gruar fer un capms fer malves no fer el pes fer curt fer volar coloms fer efecte

fer-ne un gra massa fer salat fer via fer la gara-gara fer un cop de cap fer Pasqua abans de Rams

Amb el verb DONAR: donar carbassadonar la llauna donar corda donar a llum donar un miquel donar un cop dull donar-se nsia

donar gat per llebre

donar un cop de m donar labast Amb el verb ESTAR: estar-se de estar torrat estar per no estar per orgues

donar peixet estar a punt estar de pega estar a la lluna estar-ne tip

estar al correntestar-ne fins al capdamunt Amb el verb ANAR: anar de blit anar a la seva anar a remolc anar en dansa anar de corcoll anar a mal borrs anar a toc de campana anar a raig fet anar de tort anar a preu fet anar just

Amb el verb HAVER: haver begut olihaver-hi mar de fons haver-hi roba estesa haver-nhi prou haver-nhi per llogar-hi cadires haver-se-les amb alg haver inventat la sopa dall haver de menester

Amb el verb TENIR: tenir cara i ullstenir bon ull tenir cua de palla tenir fums tenir dos dits de front tenir coll avall tenir la vista als dits tenir cops amagats tenir el pap ple no tenir un pl de

tenir un os a lesquenano tenir cor de tenir un os a lesquena

to tenir pls a la llengua

Amb el verb TOCAR: tocar campanes tocar el voraviu tocar el crost tocar lase tocar el dos tocar-se del bolet no tocar quarts ni hores tocar el rebre no tocar-hi

no tocar de peus a terra

Tots els camps lxics de lactivitat quotidiana tenen expressions en sentit figurat que shan fossilitzat i que han esdevingut amb el temps expressions generals aplicables a situacions ben diferents. Aix, el llenguatge mariner ha donat a la llengua frases com: ser home a laigua, estar amb laigua al coll, estar en voga, donar peixet, haver-hi mala maror, saber nedar i guardar la roba, fer mala ganya, tocar fons, anar ( un negoci ) vent en popa... A partir dels mots que designen les diverses parts del cos sha originat una gran quantitat de locucions i frases fetes. Orella: ensenyar lorella treures la son de les orelles Dit: anar com anell al dit omplir la cara de dits tenir la vista als dits llepar-sen els dits tenir bons dits no tenir dos dits de front no moure un dit per mamar-se el dit no veure-hi dos dits de lluny estirar les orelles veures les orelles

Nas: arrufar el nas pujar-li la mosca al nas ficar el nas per tot arreu treure el nas no veure-hi ms enll del nas tenir nas

Peu: anar amb peus de plom no tenir cap ni peus ficar els peus a la galleda besar els peus donar peu ( a una cosa ) poder pujar-hi de peus de cap a peus fer ( una cosa ) amb els peus tenir un peu a la tomba

Cor: estar amb lai al cor obrir el cor arribar al cor anar amb el cor a la m portar el cor a la boca sser tot cor de tot cor sortir del cor fer el cor fort

veures amb cor de ( fer una cosa ) Ulls: mirar de cua dull tenir una bena als ulls tenir cara i ulls Boca: anar de boca en boca anar-sen de la boca no badar boca treures el menjar de la boca deixar amb la paraula a la boca fer els ulls grossos tenir pa a lull tenir bon ull fer uns ulls com unes taronges

costar un ull de la carafer un cop dull

ALGUNES EXPRESSIONS QUE CAL RECORDAR

Amb tots els ets i uts: amb tots els detalls. Anar a escampar la boira: sortir dun lloc amb el propsit desbargir-se o b tret per alg a qui hom fa nosa. Arribar a misses dites: arribar molt tard, quan la cosa per qu sanava ja sha acabat. Bon vent i barca nova: expressi de comiat a una o cosa que no ens sap gens de greu que marxi o que es perdi. Cornut i pagar el beure: fer un sacrifici per una persona i, a ms, sortir-ne perjudicat. El ms calent s a laigera: encara est per comenar. Fer el prssec: fer el ridcul. Fer figa: defallir, perdre forces. Fer fila: fer riure per causa de laspecte extern, sobretot de la indumentria. Fer la gara-gara: tractar de plaure amb afalacs. Fer la guitza: amonar o perjudicar sistemticament. Fer la viu-viu: anar tirant. Haver begut oli: estar llest, no haver-hi remei. No dir ni ase ni bstia: no dir absolutament res. No haver-hi ms cera que la que crema: quan es vol dir que duna cosa, hom no t sin all que es veu. No posar-se cap pedra al fetge: no amonar-se gens, prendre-sho tot amb calma. Per quins set sous...?: per quina ra...? Perdre bous i esquelles: perdre-ho tot. Remenar les cireres: manar, dirigir, Riures del mort i de qui el vetlla: riures de tot, fins de les coses ms serioses. Ser un sac de mal profit: encara que mengi molt, no sengreixa. Sortir amb un ciri trencat: sortir amb raons impertinents o que no vnen al cas, o b trencar la conversa comenant a parlar duna altra cosa. Pondre-li totes: que totes les coses li van b.

Tallar el bacall: ser rbitre absolut. Fer la seva voluntat sense oposici. Tants caps, tants barrets: tantes opinions com persones. Tenir fogots: tenir molta calor. Tenir-hi la m trencada: tenir molta experincia en una cosa. Tenir-li el peu al coll: estar a punt dacabar ( un treball, etc. ) Tenir pa a lull: no saber veure una cosa evident. Tenir sempre un budell buit: tenir sempre gana. Totes les masses piquen: els excessos sempre sn dolents. Un b de Du de...: una abundncia de... Valer ms el farciment que el gall: dedicar ms esforos i diners a all que s accessori que no pas a all que s principal.

Processos dabreujament Els processos dabreujament consisteixen a representar de manera reduda un mot o grup de mots. En alguns casos, com en el de les sigles i els acrnims, el procs dabreujament esdev un procediment formal per crear noves paraules. Labreviatura s la representaci reduda dun mot o dun sintagma per algunes de les lletres que el formen. Les abreviatures sescriuen amb un punt i final i, a vegades, amb una barra inclinada. La reducci dun mot saconsegueix de maneres diferents: - Escurant-lo pel final. En aquest cas, labreviatura s invariable per al singular i el plural: pg. ( pgina, pgines ), nm. ( nmero, nmeros ). - Escurant-la pel mig i mantenint alguna lletra del principi i alguna del final. Aleshores, hi ha una forma per al singular i una per al plural: cia.; companyies cies. En alguns casos, es pot mantenir alguna lletra del mig: vegeu vg. Ales abreviatures es mantenen els accents, les majscules i, normalment, els dgrafs ( excepte gu- i qu-, que es redueixen a g. i q. ) que tindrien la paraula sencera. Per exemple: ngel A., classificaci class., esquerre esq. En els tractaments protocollaris labreviatura mant la majscula: Illustrssim Illm.; aquest s Sha fet extensiu a daltres formes de tractament, com senyor Sr., o doctor Dr. La sigla s un tipus dabreviatura formada per les lletres inicials dun grup de paraules que constitueixen una denominaci. Sescriuen sense punt i final i sense espai entre les lletres. TGV ( tren de gran velocitat ). Lacrnim s un tipus dabreviatura que, com la sigla, est formada per les lletres inicials dun grup de paraules; per lacrnim inclou tamb altres lletres o mots amb significat gramatical ( determinants, nexes ) que formen part de la denominaci completa, de manera que es pot pronunciar com una paraula: Termcat ( Terminologia catalana ), MACBA ( Museu dArt Contemporani de Barcelona ). Es poden escriure amb totes les lletres amb majscula o noms la inicial amb majscula: MACBA, Macba. En alguns casos les sigles i els acrnims esdevenen paraules lexicalitzades i, per tant, poden escriures amb minscula, portar accent o admetre morfemes: mdem, mdems ( modulador desmodulador ). Davant les sigles i els acrnims hi pot anar un article, que concordar amb la paraula ms important i es regir per la norma dapostrofaci: l IPC.

Les abreviatures es llegeixen sempre desenvolupades. Aix: C. S. Rusiol, 21 3r. 2a esc. B es llegir: Carrer Santiago Rusiol vint-i-u, tercer segona, escala b. En canvi, les sigles es llegeixen lletra a lletra tenint en compte que laccent recau en lltima sllaba tnica de la darrera lletra. Aix, lADN es llegir ladeena. Els acrnims es llegeixen com una paraula: Renfe. Els manlleus El catal ha incorporat al seu lxic mots daltres llenges amb les quals ha tingut contacte al llarg de la seva histria. La majoria daquests manlleus procedeixen de pasos amb qu Catalunya va mantenir relacions poltiques o comercials en algun moment de la seva histria, o b que constituen un model cultural de prestigi que calia imitar. En lactualitat, els mitjans de comunicaci, els esports, la tecnologia, la publicitat, el comer, etc., imposen ls de mots de llenges diverses, la qual cosa comporta que, en moltes ocasions, es manllevin termes i sincorporin al sistema de la llengua com a neologismes. Ladaptaci dels manlleus es demostra sovint en les formes derivades, que segueixen les normes de la llengua d acollida: futbol futbolista, futbolstic.

Origen
Hellenismes

Cronologia
Durant ledat mitjana

Fets histrics - Relacions comercials

- Poesia trobadoresca. - Relacions poltiques i comercials amb Occitnia - Prestigi cultural - Dinastia borbnica - Contactes poltics i comercials amb Frana

Manlleus
prestatge, calaix, galera, xarxa...

Occitanismes

Baixa edat mitjana

eina, hostal, bell, bacall, batlle, cadenat, cordill, empaitar, missatge, enutjar...

Gallicismes

Des de la baixa edat mitjana fins ara, principalment els segles XIX i XX.

hotel, tren, cami, men, bufet, brusa, jard, jaqueta, pinces, equipatge, marxar, detall, sof, carpeta, finana, quiosc...

Italianismes

Des del s. XIV fins a lactualitat.

- Domini sobre territoris de la pennsula Itlica. - Prestigi cultural.

novella, carcia, artes, macarr, medalla, pallasso, caprici, disseny, pintoresc, caricatura, fresc... Carro, amo, mentida, buscar, pis, senzill, estrella, llstima, cotxe, casar, carinys, avorrir-se, gandul, taquilla...

Castellanismes

A partir del segle XIV -Venatge. fins a lactualitat. - Prestigi cultural en determinades poques.

Anglicismes

A partir del s. XVIII

- Domini britnic s. XIX i XX xamp, bistec, clic, cmping, futbol, - Hegemonia en el camp tcnic, xip, zping, linier, fting, prquing, meditic... tennis, gngster... - A travs del castell. tomquet, patata, canoa, xocolata, - Liberalitzaci del comer amb asteca, taur, lloro... Amrica.

Indioamericanismes A partir del s. XVII

EXERCICIS

1.- Escriviu la locuci o frase feta adequada amb el verb fer que sigui sinnima de cada un dels verbs derivats segents: a- petonejar: c- xerrar: e- exagerar: g- no deixar-ne: b- abraar: d- arribar-hi: f- morir: h- ajudar:

2.- Escriviu un verb que sigui sinnim de cada una de les locucions verbals segents: a- donar carbassa: c- donar un miquel: e- donar peixet: b- donar la llauna: d- donar labast: f- donar un cop de m:

3.- Escriviu un verb que sigui sinnim de cada una de les locucions verbals segents: a- posar mobles: c- donar mfasi: e- fer pla: g- fer grumolls: 4.- Aparelleu aquestes frases amb els seus significats: 1- fer fila 2- fer el prssec 3- fer la gara-gara 4- fer la viu-viu 5- fer la guitza 6- fer els ulls grossos 7- fer sortir de polleguera 8- fer passar amb raons 9- fer cinc cntims duna cosa a- fer una injustcia b- causar un perjudici c- fer-ne cas d- informar breument e- fer el ridcul f- anar tirant g- fer riure per causa de laspecte extern h- tractar de plaure amb afalacs i- ajornar la soluci dun afer b- fer gil: d- tornar-se verd: f- fer un mats:

10- fer-ne cabal 11- fer un tort

j- dissimular k- exasperar

5.-Expliqueu qu volen dir les expressions segents: a- no poder dir fava: b- aixecar la camisa: c- ser la mare dels ous: d- treuren lentrellat: e- saber el pa que shi dna: f- haver-hi roba estesa: g- ser un sac de mal profit: h- tenir les mans foradades: i- treure el ventre de pena: j- tenir un os a lesquena: k- treure foc pels queixals: l- no posar-se cap pedra al fetge: m- tenir-li el peu al coll: n- tenir pa a lull: o- tenir sempre un budell buit:

6.- Refeu les oracions segents amb locucions i frases fetes que tinguin el mateix significat que les expressions en negreta i que continguin el mot boca: a- Thas anticipat al que volia dir: jo tamb penso el mateix. b- La Teresa no va dir res en tota lestona. c- Noms parlar de les postres de la Francisca de cal Cuell ja mimagino que les assaboreixo.

d- La Maria ha dit el que havem acordat de callar i ens ho ha espatllat tot.

7.- Feu el mateix per amb el mot ull. a- Hem de fer un concert com Du mana. b- Quan ha vist el carterista, el gurdia ha dissimulat. c- Els alumnes veien el nou professor amb simpatia.

8.- Feu el mateix amb el mot dit. a- Aix s justament el que necessitava. b- Tot i que veia que es trobaven en dificultats, no va fer res per ajudar-lo. c- Aquest nen vol agafar tot el que li crida latenci.

9.- Feu el mateix amb el mot foc. b- El meu cap t molt mal geni i avui est molt enrabiat. c- No s quina decisi prendre. Em trobo en un bon dilema. d- Com que el seu equip ha perdut, millor que no encenguem ms la discussi per no acabar Barallats. e- Noia, sempre vas molt de pressa. f- Viatjant sense documentaci texposes imprudentment i pots tenir problemes. g- La mare creu que cobrar la indemnitzaci, per jo no ho afirmaria amb tanta certesa.

10.- Feu el mateix amb el mot cor. a- Ja s que has tingut molts problemes, per, creu-me, thas de sobreposar. b- s una persona molt franca, sempre et parla amb tota sinceritat. c- Conec la Martina des de fa molts anys i et puc assegurar que t molt bons sentiments. d- Aquest problema s molt difcil. No matreveixo a resoldrel. e- Den que van entrar a robar a casa nostra, vivim intranquils. f- Quan he sabut la notcia he tingut un sobresalt.

11.- Relacioneu aquestes frases fetes amb el seu significat: 1- fugir destudi 2- girar full 3- donar carbassa 4- sser un setcincies 5- no entrar-li ni amb fum de sabatots 6- no fer brot de feina 7- dur els papers mullats 8- escalfar-se el cap 9- fer salat a- passar duna idea a laltra b- fatigar-se mentalment ( estudiant, esbrinant... ) c- costa a alg una cosa molt dentendre d- presumir de saber molt de tot e- no anar a classe f- no treballar gaire g- estar fluix de documentaci, darguments h- canviar de conversa i- treure mala nota

BARBARISMES Un tipus de barbarisme molt freqent s ls dexpressions o frases fetes estranyes a la nostra llengua. Sovint barregem elements catalans i castellans dintre de la mateixa expressi, per exemple anar de capa cada, o b fem una traducci literal del castell, com s el cas de fer la vista grossa, demanar peres a lom. Cal, doncs, fer un esfor i recrrer sempre a expressions genunes.

Anar a mal borrs Anar-li darrera amb un flabiol sonant A tort i a dret Bitllo-bitllo Carregar els neulers; carregar el mort Cames, ajudeu-me! De ca lample De gom a gom Demanar la lluna en un cove Donar un miquel Dur de clepsa Els testos sassemblen a les olles En Pau, en Pere i en Berenguera Entre naps i cols i xerevies Entre poc i massa Fer els ulls grossos Treure de polleguera Ficar-se de peus a la galleda Fugir destudi Haver-hi roba estesa Ms fresc que una rosa Morta la cuca, mort el ver No tot sn flors i violes No tocar pilota No veure un bou a tres passes Prometre la lluna en un cove Saber el pa que shi dna Saber-ne un tros Ser bufar i fer ampolles Tal fars, tal trobars Tenir un s a lesquena Treure foc pels queixals Un be negre! Una de freda i una de calenta

Ir de capa cada; ir de mal en peor Echarle un galgo A diestro y siniestro A tocateja Cargar el mochuelo Pies, para qu os quiero! De padre y seor mo; de campeonato Hasta los topes Pedir peras al olmo Dar un chasco Duro de mollera De tal palo tal astilla Fulano, mengano y zutano Entre pitos y flautas Ni tanto ni tan calvo Hacer la vista gorda Sacar de quicio Meter la pata Salir por la tangente; escurrir el bulto Haber moros en la costa Ms fresco que una lechuga Muerto el perro, muerta la rabia No todo el monte es organo No dar pie con bola No ver tres en un burro Prometer el oro y el moro Conocer el pao Saber un rato Ser coser u cantar Donde las dan las toman Ser un manta Echar chispas Y un jamn! Una de cal y otra de arena

3. BARBARISMES El contacte entre llenges comporta que, en alguns casos, mots duna altra llengua sn usats en la prpia juntament amb les paraules que tenen el significat equivalent. Aquest fet provoca un empobriment de la llengua prpia. En aquesta situaci podem parlar de barbarismes o calcs. Els barbarismes sn paraules duna altra llengua que susen en lloc dels de la llengua prpia, tot i que aquesta ja disposa dun mot per expressar aquell mateix concepte. Aix, el mot agravi s un barbarisme perqu en catal existeix un terme amb el mateix significat, que s greuge: *Si no li apuges el sou a en Manel com ho fas a la Merc, ho considerar un agravi. Si no li apuges el sou a en Manel com ho fas a la Merc, ho considerar un greuge. Tanmateix ls generalitzat de determinats mots ha fet que lIEC hagi adms com a manlleus certes paraules que originriament eren considerades barbarismes. Els calcs semntics sn paraules o locucions que imiten la forma lxica o el significat duna altra llengua tot conservant la forma fontica de la llengua prpia. Aix *No hi ha dret! ( No hay derecho ! ) s un calc innecessari, ja que s lequivalent a No shi val ! del catal.

Barbarismes

Mots catalans

acera apretar averitguar candau derribar despensa enfermetat jefe lletrero peat rato voltereta

vorera prmer esbrinar cadenat demolir rebost malaltia cap rtol vianant estona tombarella

EXERCICIS

1.- Relacioneu els barbarismes de la srie a) amb el mot genu de la srie b):

a) enterar-se, pupurri, afrs, frapar, feed-back, aconteixement, vrtic, alfombra, disfrutar, reflexar b) esgarrifs, colpir o impressionar, retroacci, assabentar-se, barrija-barreja, reflectir, vertigen, esdeveniment, catifa, fruir o gaudir,.

2.- Localitzeu els barbarismes no acceptats de les parelles segents: a) toldo / tendal b) celler / bodega c) lletrero / cartell d) tonelada / tona e) botella / ampolla f) seguro / assegurana g) matalasset / colxoneta h) malaltia / enfermetat i) octavilla / volant j) endoll / enxufe

3.- Trieu el mot o lexpressi correcta per omplir els buits daquestes frases: a- No mexpliquis ms __________ ( acudits / xistes ) b- Aquesta porta grinyola; lhaur de __________ ( engrassar / greixar ) c- A la classe dhistria hem estudiat els ______________ ( esdeveniments / aconteixements ) d- Viu en un pis de l__________________ ( eixample / ensanxe ) e- ______________ ( sorts / ditxs ) ell que t tres dies de festa! f- Em rento les dents amb un _____________ ( dentfric / dentifrici ) amb fluor g- Van ( derribar / demolir )_____________ tots els hotels de la faana de mar h- La modista comprava un _____________ ( corte / tall ) de roba per a un vestit i- El teu germ sempre est buscant ____________ ( camorra / brega )

4.- Escriviu correctament les formes verbals segents: a- esdevindre b- fusellar c- garantitzar d- compassar e- lliberar f- atravessava g- decepcionant h- nivella i- aterroritzava j- enternir k- saconsola l- promocionar

5.- Digueu si les expressions segents sn correctes o incorrectes: tirar-ho tot a rodar sortir el tiro per la culata deixat de cuentos tenir ms fetge que una rajada anar per llana i sortir esquilat tirar de la llengua estira i arronsa fer lorni trenta anys i pico fer lullet

ficar lolla gran dins de la xica arrufar el nas