EVIN1-Tema 3 Etapa de 0 A 3 Anys. Necessitats I Realitat

EViN 1
1a edició
maig
2021
Etapes de la Vida i Nutrició

Període dels 0 als 20 anys
Te ma 3 :
Et a p a d e 0 a 3 a n y s
Necessitats i realitat
Consell Alimentari de la Mediterrània
Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 3 – Pàg. 1 de 47

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Viid uttrriicciióó TE
T MA
EM A3
3
CONTINGUT Pàg.:
Tema 3: Etapes inicials del cicle de la vida: de 0 a 3 anys.

Necessitats i realitat 3
3.1 Creixement i Desenvolupament 5
3.2 Saber els requeriments 10
Necessitats nutricionals i PDR - 10

Energia 13
Proteïnes 15
Lípids 17
Glúcids 17
Fibra 18
Vitamines 19
Minerals 20
Adaptacions a les PDR de cada país. 24
2.3-Com s’està fent? 26
L’alletament matern i l’alletament artificial 27

L’alletament matern 27
L’alletament artificial 29
Suplements en l’alimentació del nadó 36
L’alimentació complementària 38
Objectius de l’alimentació complementària 40
Els cereals per esmorzar 45

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
Tema 3: Etapes inicials del

cicle de la vida: de 0 a 3 anys.
Necessitats i realitat
“En un lapse menor de 20 anys, un nounat humà indefens creix i

es transforma en un adult independent i físicament madur.
Calen més de 14 milions de kcal, 195 kg de proteïnes, 6.300 g
de calci i enormes quantitats de tots els nutrients durant els anys
de creixement per al desenvolupament d’un adult saludable”.
Byrd-Bredbenner, Carol i cols. Perspectivas en nutrición. Novena
edició. Ed. Mc Graw Hill. 2014
Per tal de comprendre la relació existent entre la nutrició i el

procés de creixement, i establir les necessitats i els objectius
nutricionals d’aquesta etapa de la vida, cal conèixer com és el
ritme de creixement i els canvis que es produeixen en el
desenvolupament en aquestes edats.
S’ha demostrat que, les característiques del creixement i el

desenvolupament són individuals i estan condicionades per
diferents factors directament relacionats, entre els més
importants: el factor genètic o hereditari i el factor ambiental.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
Sobre el factor Sobre els factors ambientals

genètic
Entre els que més condicionen el

tenim una capacitat
creixement i el desenvolupament dels
d’acció molt limitada,
infants hi juga un paper molt
però l’òptima expressió
important l’alimentació, donat que, a
d’aquest potencial
més de proporcionar tots els nutrients
genètic dependrà de la
necessaris pel creixement, constitueix
influència de l’entorn
part integral del desenvolupament
ambiental
psicosocial dels infants.
Una bona nutrició durant els primers 2 anys de vida és vital per
a un creixement i desenvolupament saludables. Iniciar bones
pràctiques nutricionals de forma precoç pot ajudar les nenes i els
nens a desenvolupar patrons dietètics saludables.
Mitjançant l’exemple, pares i cuidadors dels infants, exerceixen

una gran influència en el model alimentari, i en la generació
d’habituds de vida saludable. Sempre tenint en compte que les
criatures han d’aprendre a gaudir dels nous aliments i de
l’adquisició d’habituds en alimentació, doncs això també forma
part d’aquest període d’independència i d’exploració creixent en
elles.
Cal tenir en compte també, que nenes i nens tenen la capacitat

innata d’autoregular el seu consum d’aliments i begudes, cosa
que de més grans aniran perdent.
Cal que els adults que els cuiden els

proporcionin aliments rics en nutrients
essencials, és a dir, que cobreixin amb
varietat i qualitat nutricional els
aliments que els proporcionin i que
permetin que siguin els infants els qui
regulin la quantitat que mengen.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
3.1 Creixement i
Desenvolupament
Es considera edat pediàtrica des del naixement fins als 18 anys
de vida El procés de creixement comença en el moment de la
concepció i, fins que arriba a l’etapa adulta, de fet, segueix a un
ritme variable on es poden diferenciar tres períodes:
1r període, de creixement ràpid que correspon a la vida fetal

i primera infància (fins als 2 anys). Durant aquest període hi
va havent una desacceleració progressiva de la velocitat de
creixement. El creixement ràpid es caracteritza per l’augment
de la talla, del pes corporal, del desenvolupament del sistema
nerviós que s’evidencia en el creixement del perímetre
cranial, i també hi ha un important augment del greix
corporal.
2n període, de creixement més lent i més o menys

uniforme, que correspon a l’edat preescolar i escolar.
Comença el tercer any de vida i acaba en la pubertat. Aquí el
creixement és més lent però més estable, doncs la tendència
descendent és lleugera. El mateix passa amb l’augment de
pes
3r període, de creixement accelerat que correspon a

l’adolescència. Aquí el creixement es caracteritza per una
acceleració progressiva i en les noies comença uns dos anys
abans que en els nois, fins a arribar a un pic de màxima
velocitat, que tot seguit comença a desaccelerar-se.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
Font: Mataix Verdú, José i cols. Tratado de alimentación y

nutrición, vol II. Barcelona. Ed. Oceano, 2019. ISBN 978-94-
95199-85-0
La visió del creixement en el seu conjunt (l’expressat en aquesta

gràfica), implica un ritme diferent en els diversos òrgans,
sistemes i segments corporals. A més el creixement també
presenta diferències pel que fa al sexe, per exemple el teixit
adipós, el muscular o l’esquelet.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
Edat Pes Talla

Durant el primer Experimenta el Duplica la seva
any creixement més ràpid talla
de tota la seva vida,
Es produeixen grans
canvis en el triplica el seu pes,
desenvolupament dels amb un increment o
diferents òrgans, com guany ponderal
per exemple el cervell aproximat de 24
i el sistema nerviós g/dia
Durant el segon La mitjana L’augment de la

any d’increment o guany talla, d’una
ponderal aproximada mitjana de 18 cm
La velocitat de
creixement disminueix és de durant el primer
3,5 a 4,5 Kg/any, any, es redueix a
així al final dels 2 uns 10 cm en el
anys el pes és només segon any
de quatre vegades el
pes del naixement.
Des dels 3 anys i El increment de pes Els increments

fins que arriba segueix un ritme anuals es
l’adolescència ascendent entre 2,5 redueixen fins que
a 3 Kg/any. s’arriba al segon
el ritme de creixement
és lent, decreixent i període de
estable creixement ràpid,
l’adolescència.
En el pas de la lactància fins l’edat adulta, a més d’augmentar la

talla i el pes, canvia la composició corporal i maduren els òrgans,
per la qual cosa hi ha una dependència clara entre el consum
d’energia i de nutrients i la capacitat que una persona
desenvolupi tot el seu potencial de creixement i
desenvolupament.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
Creixement i desenvolupament estan estretament

relacionats, i requereixen una determinada demanda nutricional.
De la cobertura d’aquests necessitats nutricionals, dependrà
l’adequat creixement i maduració tissular dels infants.
El creixement implica:
un increment del nombre de cèl·lules, producte de la
divisió cel·lular.
un increment de la mida d’aquestes cèl·lules a
conseqüència de l’augment del seu contingut en proteïnes.
El desenvolupament es relaciona amb:

la maduració o l’augment de les capacitats funcionals
físiques i psíquiques i no te per que coincidir amb
l’increment de la massa corporal
Aquesta velocitat de creixement i desenvolupament,

especialment en el primer any de vida, imposa uns requeriments
nutricionals excepcionals, que s’afegeixen a les també elevades
necessitats nutricionals per al manteniment.
De fet, d’entre tots els canvis que s’aniran esdevenint, la

velocitat de creixement és el que té major efecte sobre la
demanada dietètica. De manera que, com més alta sigui la
velocitat de creixement, més alta serà la necessitat d’energia i
nutrients per kg de pes corporal.
Per tant, l’alimentació en la primera etapa de la vida té

com a principal objectiu garantir el creixement i el
desenvolupament adequat dels nadons i de la mainada.
Donat que el comportament i les

habituds relacionades amb
l’alimentació i l’activitat física es
determinen en les primeres
etapes de la vida, cal iniciar des
de la infantesa la promoció d’una
alimentació saludable i el
mantenir-se físicament actiu.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
El fet que la infància i l’adolescència siguin les etapes que, en els

últims anys, han experimentat una major incidència de sobrepès
i obesitat, fa que l’alimentació tingui actualment un important
caràcter preventiu.
La promoció d’habituds alimentàries saludables des de les

primeres etapes de la vida s’ha convertit en la principal eina de
prevenció de moltes malalties cròniques en l’edat adulta, com
ara la diabetis, les malalties cardiovasculars, la obesitat i el
càncer, entre d’altres.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) juntament amb la Unió

Internacional contra el Càncer (UICC) treballen de fa anys en
programes per a promoure formes de prevenció d’aquesta
malaltia i augmentar la qualitat de vida dels malalts.
Sota el lema “Una infància saludable i activa”, la campanya del

dia mundial del càncer 2009 fa especial èmfasis en els riscos a
llarg termini del sobrepès, l’obesitat i la inactivitat física, L’any
2014 la Comisión para acabar con la obesidad infantil, de la OMS va
publicar l’informe ACABAR CON LA OBESIDAD INFANTIL
En aquesta unitat estudiarem l’alimentació dels nadons i de la

mainada.
Els nadons: nens i nenes menors de 12 mesos

La mainada que inclou els grups d’infants de 12 mesos fins
a 3 anys
No tractarem en aquest Tema 3 les necessitats nutricionals de

lactants, nenes i nens amb especial atenció a la salut, sigui
per un baix pes en néixer, per síndrome de Down, convulsions,
malalties gastrointestinals… que requereixen un estudi
individualitzat de les necessitats a cobrir i poden necessitar
recolzament nutricional, alimentació parenteral o enteral. Tot i
que les necessitats nutricionals puguin ser les mateixes que les
d’un nounat sa, els problemes esdevenen en com se li administra
el menjar que cobreixi aquestes requeriments.
Molts trastorns de la salut poden influir en la taxa de

desenvolupament, especialment en lactants. Tot i que el trastorn
pugui ser transitori durant els primers mesos de vida, sempre
requerirà d’un control i seguiment pediàtric individualitzat.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
3.2 Saber els requeriments

Necessitats nutricionals i PDR -
La OMS defineix els requeriments nutricionals com la

quantitat d’energia i nutrients necessaris per a mantenir la salut,
el creixement i un grau apropiat d’activitat física. En línies
generals, l’OMS té com a dades de referència les publicacions
realitzades pel Comitè de Nutrició de l’Acadèmia Americana de
Medicina (Food and Nutrition Board).
En les seves últimes publicacions s’utilitza una terminologia

diferent i més precisa, basada en la existència o no d’evidència
científica, per fer les recomanacions.
Aquestes recomanacions es publiquen amb els noms de:
DRI-Dietary Reference Intakes, ingestes dietètiques de

referència
IRN-Ingesta Recomanada de Nutrients
RDA-Recommeded Dietary Allowances
PDR-Pautes Dietètiques Recomanades, més utilitzat en el

nostre entorn

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
Ara bé, cal tenir en compte que aquestes recomanacions

dietètiques poden ser de dos tipus:
Ingestes Recomanades
AI-Ingestes Adequades
de Nutrients
En el cas que es disposi de Són estimacions realitzades, quan
dades científiques per tal no existeixen bases científiques per
recomanació establir la recomanació
En els infants la majoria de les recomanacions pertanyen a la

categoria d’ingestes adequades o AI. En general, són resultats de
l’observació experimental en un o més grups de persones sanes,
o extrapolacions d’altres grups d’edats.
En el cas de l’energia, les recomanacions d’ingesta proposades,

reflecteixen ingestes o requeriments mitjans. Però, pel que fa a
la resta de nutrients (macronutrients i micronutrients), la ingesta
es correspon al valor més exigent, per sobre del requeriment
mitjà, és a dir, que és la ingesta que assegura cobrir totes
les necessitats de nutrients pel 97,5% de la població.
Això fa que aquestes recomanacions s’utilitzin de manera

orientativa. Donat que, tot i que s’ajusten a les recomanacions
en funció de l’edat i el sexe, no tenen en compte, les variacions
interindividuals que en aquesta etapa de la vida són molt
marcades:
factors genètics
estadi maduratiu
ritme de creixement
variants de pes i talla (patrons de referència de
creixement)
estat de salut i malaltia...

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
Per exemple:
Infants de la mateixa edat i sexe (nenes

de 5 mesos), però de diferent pes,
tindran tots els mateixos requeriments
de nutrients essencials.
I encara més, per tots els nens i nenes

de 5 mesos, s’han proposat les mateixes
necessitats de nutrients que pels nens i
nenes de 1 mes, donat que els valors ho
són per a tota la franja d’edat: nens i
nenes de 0 a 6 mesos.
Dins del procés d’alimentació dels nadons, la lactància

(període que s’estén des del naixement fins els dos anys
d’edat) constitueix un dels períodes més crítics de la vida.
S’ha demostrat que una alimentació deficient o malnutrició en

aquest període pot implicar trastorns de salut per tota la vida,
donada la dificultat de revertir, després dels 2 anys d’edat, les
falles de creixement produïdes anteriorment.
En el cas dels nadons acabats de néixer i fins el primer any ens

trobem en el període de creixement més ràpid i per tant de
majors requeriments nutricionals, proporcionalment al seu pes.
A més, l’organisme presenta importants limitacions que

condicionen l’alimentació, com ara:
La manca de dents i la immaduresa de les funcions

digestives i metabòliques, que obliguen a disposar
d’aliments de fàcil digestió.
La manca de reserves, que obliga a apropar les preses
d’aliment i no permet el dejú, per curts que siguin.
Una capacitat de filtració i concentració renal disminuïdes,
la qual cosa limita la tolerància d’aigua i de soluts.
I la immaduresa del sistema immunitari.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
L’alimentació dels nadons

ha de complir els objectius següents:
Cobrir les necessitats de manteniment (basals).
Assegurar els elevats requeriments energètics i

l’aportació dels nutrients, vigilant que l’alimentació
s’adeqüi a les limitacions digestives i metabòliques.
Evitar tant les carències com els excessos en

l’alimentació
A partir dels 2 anys s’inicia el període quan el nen adquireix
autonomia en la marxa. La desacceleració del creixement
coincideix amb la disminució de les necessitats nutritives (per kg
de pes corporal) i de la gana. Tot i que, les necessitats d’energia
i d’alguns nutrients com ara les proteïnes continuen superant les
de l’adult, proporcionalment.
La completa dentició, la maduració de les funcions digestives i

metabòliques cap als tres anys facilita la introducció d’altres
aliments i la implementació d’una dieta familiar variada.
Energia
El nen acabat de néixer necessita de 3 a 4 vegades més
d’energia per unitat de pes corporal que l’adult. Aquesta
necessitat respon a la elevada tassa metabòlica, al creixement
ràpid i al desenvolupament. I com que el ritme de creixement és
decreixent, l’aportació d’energia per kg de pes dels 0 a 6 mesos
ha de ser superior que la dels 6 al 12 mesos.
El 1998 l’OMS/UNICEF va establir les necessitats totals d’energia

dels nadons. Calia tenir en compte que a partir dels 6 mesos de
vida, s’inclouen altres aliments en la dieta del nadó, a més de la
llet materna.
Per això, es va calcular quin era l’aportament mitjà d’energia de

la llet materna, i per tant, quanta energia havia d’aportar
l’alimentació complementària.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
Energia d’aliments complementaris =

Necessitat total d’energia –
ingesta mitjana d’energia de la llet materna
Aportació Aportació mitjana
Total mitjana d’energia de
d’energia d’energia de la l’alimentació
llet materna complementaria
Edat Kcal/dia Kcal/día Kcal/día
6a8
615 486 130
mesos
9 a 11
686 375 310
mesos
12 a 23
894 313 580
mesos
Les aportacions energètiques han de cobrir les despeses

calòriques:
del metabolisme (manteniment).

de l’activitat física.
de la termoregulació (temperatura corporal a 37ºC).
de creixement o lligada a
l’energia necessària per als processos de síntesi
(anabolisme), denominat cost energètic.
l’energia emmagatzemada en forma de proteïnes i lípids
en els teixits nous construïts.
Des l’any i fins als 3 anys, les necessitats calòriques són

relativament més baixes. Els nens tenen la capacitat de regular
la ingesta d’energia al llarg del dia, a partir de diverses preses
petites d’aliments.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
Fins el 2002 les recomanacions publicades per la Food and

Nutrition Board (FNB) eren:
NECESSITATS D’ENERGIA
Edat (anys) Kcal/dia Kcal/Kg/día
Nenes i nens de 1 a
1300 102
3 anys
Font: Dietary Reference Intakes (DRIs) Food and Nutrition Board (FNB). 2005.
NECESSITATS D’ENERGIA SEGONS L’ACTIVITAT FÍSICA

(KCAL/DIA)
Activitat
Edat (anys) Sedentari Actiu
moderada
Nenes i nens de 2 a 1.000-

1.000 1.000-1.400
3 anys 1.400
Font: Dietary Guidelines for Americans 2015-2020. Appendix 2. Table A2.1
La despesa global de creixement és elevada durant el primer any

i a partir de llavors, disminueix proporcionalment i s’eleva de nou
durant l’adolescència.

EV
E ViiN
N1 Ettaap
1 E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
T MA
EM A3
3
Proteïnes
Les necessitats proteiques per unitat de pes corporal són més
elevades durant el primer any de vida que en qualsevol altre
període.
Els nadons i els infants requereixen una major proporció

d’aminoàcids essencials, donada la immaduresa dels sistemes
enzimàtics que són els que permeten la síntesi d’aminoàcids a
partir dels seus precursors.
L’aportació de proteïnes s’ha d’adaptar a les necessitats i a les

capacitats metabòliques. Per això, és tan important la quantitat
de proteïnes de la dieta com la qualitat d’aquestes, és a dir, la
quantitat d’aminoàcids essencials que contenen.
Les recomanacions de proteïnes proposades per FAO/OMS, pels

nadons i per la mainada són iguals per ambdós sexes.
PDR de proteïnes
Proteïnes Proteïnes
Sexe Pes
Energia VB (Valor Biològic) VB (Valor
corporal
100 Biològic) 65
Anys
g/ g/
Kcal/ g/ g/
kg kcal/ kg g/kg 100 100
dia dia kg
kcal kcal
Nens i
nenes 7,3 820 112 14 1,92 1,71 2,95 2,63
<1
Nens i
nenes 13,4 1.360 101 16 1,20 1,18 1,84 1,81
1-3

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Viid uttrriicciióó T maa 3
Teem 3
Lípids
Les elevades necessitats d’energia per unitat de pes corporal fan que
l’aportació calòrica dels lípids sigui essencial en els primers mesos de
vida. En la llet materna, més d’un 50% de la seva energia l’aporten
els lípids.
Tot i que, en els infants de 1 a 3 anys no s’han determinat les

ingestes recomanades de lípids, s’aconsella que els greixos aportin
del 15 al 35% del total de les calories de la dieta.
A més de les necessitats calòriques, els lípids han de cobrir les

necessitats d’àcids grassos essencials i facilitar el transport de les
vitamines liposolubles.
Glúcids
Constitueixen una important font de
calories pels nadons durant el
període de lactància. El contingut
de glúcids de la llet humana
representa al voltant del 40% de
l’aportació calòrica total.
Dels quals la lactosa representa el

90% dels glúcids, i afavoreix
l’absorció del calci i el
desenvolupament de la flora
intestinal.
Els glúcids tenen un important paper metabòlic i immunològic.
Per a la mainada, els glúcids han de cobrir el 50/55% de les

necessitats d’energia.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Fibra
Segons les RDIs de 2002, les necessitats
de fibra total es situen en els infants de
1 a 3 anys en 19 g/dia.
INGESTES RECOMANADES DE NUTRIENTS (INR)

macronutrients i fibra
Food and Nutrition Board, Institute of Medicine, National

Academies
Nadons Mainada
Nutrients Unitats (mesos) (anys)
0a6 7 a 12 1a3
Proteïnes g/dia 9.1* 11.0 13
Lípids totals g/dia 31* 30* ND
Àcid linoleic g/dia 4.4* 4.6* 7*
Àcid α-linolènic g/dia 0.5* 0.5* 0.7*
Glúcids g/dia 60* 95* 130
Fibra total g/dia ND ND 19*
*IA: Ingestes adequades de nutrients.

ND: No determinable per manca de dades referents als efectes adversos
en aquest grup d'edat i per les mancances en la capacitat digestiva per
manejar els excedents.
Font: Dietary Reference Intakes (DRIs) Food and Nutrition Board (FNB).
2002.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Vitamines
Les PDR de vitamines liposolubles i hidrosolubles en els nadons de 0
a 6 mesos queden cobertes amb la llet materna o amb les fórmules
de llet adaptades.
Les recomanacions de les principals vitamines i minerals proposades

per FAO/OMS, per als nadons i per a la mainada, es detallen en les
diverses taules de cadascun dels nutrients.
En els nadons sans majors de 6 mesos i en la mainada no és freqüent

la deficiència de vitamines, si segueixen una alimentació variada i
equilibrada.
Algunes de les vitamines que poden ser deficitàries en nadons, en

circumstàncies molt específiques, són les que exposem a continuació
i, que per tant, cal controlar especialment.
Vitamina D
Es pot produir una deficiència de vitamina D en el cas dels nadons
que fan lactància materna exclusiva fins als 6 mesos, i que no estan
prou exposats a la llum del sol.
Aquesta deficiència, es pot resoldre amb exposicions curtes de 15

minuts a la llum del sol, diversos cops per setmana. Temps suficient
per a garantir la síntesi adequada de vitamina D, i d’altra part prou
curt per evitar cremades.
En els casos de lactants amb risc de deficiència es poden subministrar

suplements de vitamina D. De tota manera, és molt difícil trobar
casos de deficiències vitamíniques en infants sans en edat preescolar
que segueixin una dieta variada i equilibrada, per tant no es justifica
la utilització de suplements.
Vitamina K
Donat que la llet materna no proporciona la quantitat de vitamina K
necessària per evitar una hemorràgia per deficiència d’aquesta
vitamina, cal administrar 1 mg de vitamina K a tots als recents
nascuts. Però això
ho haurà de decidir
el pediatra.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Minerals
S’admet que els nadons de 0 a 6 mesos alimentats amb llet materna
tenen cobertes totes les seves necessitats de minerals. En general,
les PDR relatives als minerals s’apliquen als infants que durant el
primer any de vida reben alimentació artificial.
Entre els minerals que poden presentar deficiències en nadons majors

de 6 mesos i en infants que no segueixen una alimentació variada hi
ha els següents:
Ferro (Fe)
Les necessitats de Fe, expressades en kg de pes corporal i per dia,
són molt més elevades durant els períodes de creixement ràpid que
en l’edat adulta.
Els lactants nascuts a termini i de pes normal,

tenen reserves suficients de ferro per a cobrir les
necessitats durant els 4 o 6 primers mesos de vida.
Aquestes reserves les transmet la mare al nen

durant les darreres setmanes de gestació. A més,
cal sumar les petites quantitats aportades a través
de la llet materna.
A partir dels 6 mesos i per evitar una possible

deficiència de ferro, cal una aportació exògena a
partir d’una bona font alimentària com ara: carn,
ous i peix.
També cal comptar amb el ferro dels cereals

enriquits per a lactants i el dels cereals per esmorzar dels infants. Tot
i que és de menor biodisponibilitat, constitueix una font addicional del
mineral.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Calci (Ca)
En general, les PDR relatives al calci, així com les de fòsfor i magnesi
s’apliquen als infants que reben alimentació artificial durant el primer
any de vida. La llet materna aporta les quantitats que cobreixen les
necessitats d’aquests minerals, mantenint una proporció calci i fòsfor
2:1, molt més útil pels nadons en la primera etapa de la vida, que la
que proporcionen la llet de vaca i les fórmules adaptades (1,2:1).
Pel que fa a la mainada, aquestes necessitats es cobreixen

principalment mitjançant la ingesta diària de llet i els seus
corresponents derivats. Les necessitats de calci augmenten en el
període de creixement i cal que:
cobreixin les necessitats de creixement ossi.

evitin la hipoplàsia de l’esmalt dentari.
Els nens de 1 a 3 anys, tenen una necessitat de 500 mg/dia.
Les necessitats de fòsfor són molts semblants a les de calci.
Iode (I)
El iode és un nutrient imprescindible en el
creixement i el desenvolupament dels infants, i
en la regulació d’importants funcions, com ara:
la cardíaca, la regulació de la temperatura
corporal, etc.
La seva carència és responsable d’una sèrie de

problemes orgànics que reben el nom genèric
de Trastorns per Dèficit de Iode. A Europa, la
deficiència de iode encara és freqüent, principalment en els països on
la sal no és iodada.
Els requeriments de iode es cobreixen amb l’aportació diària

d’aliments rics en iode (peix, marisc...) i/o la utilització de sal iodada
en la preparació dels aliments.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Aigua
Els nadons i els infants sans en període de lactància i alimentats amb

llet materna a demanda, cobreixen totes les seves necessitats
hídriques.
En el cas dels nens alimentats amb fórmules adaptades, és necessari

oferir-los aigua algunes vegades al dia per tal de satisfer la set.
Quan l’alletament es combina amb l’alimentació complementària, cal

aportar líquids en quantitat variable. Les necessitats hídriques queden
cobertes de la manera següent:
entre 200 i 700 ml/dia aportats per la llet i d’altres aliments.

A més 400 a 600 ml/dia de líquids, preferiblement aigua, en un
dia amb temperatura ambient no elevada.
O de 800 a 1200 ml/dia de líquids, preferiblement aigua, en un
dia d’elevades temperatures.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
INGESTES RECOMANADES DE NUTRIENTS. vitamines i minerals

Food and Nutrition Board, Institut of Medicine, National Acadèmies
Infants Infants
Nens i nenes
Nutrients Unitats 0a6 7 a 12
1-3 anys
mesos mesos
Vitamines
Tiamina mg/dia 0.2* 0.3* 0.5
Riboflavina mg/dia 0.3* 0.4* 0.5
Niacina mg/dia 2* 4* 6
Àcid Fòlic µg/dia 65* 80* 150
Vitamina B12 µg/dia 0.4* 0.5* 0.9
Vitamina C mg/dia 40* 50* 15
Vitamina A µg/dia 400* 500* 300
Vitamina D µg/dia 5* 5* 5*
Vitamina E mg/dia 4* 5* 6
Vitamina K µg/dia 2.0* 2.5* 30*
Minerals
Potassi g/dia 0.4* 0.12* 3.0*
Sodi g/dia 0.7* 0.37* 3.8*
Calci mg/dia 210* 270* 500*
Fòsfor mg/dia 100* 275* 460
Magnesi mg/dia 30* 75* 80
Fluor mg/dia 0.01* 0.5* 0.7*
Iode µg/dia 110* 130* 90
Ferro mg/dia 0.27* 11 7
Zinc mg/dia 2* 3 3
En negreta es representen les Ingestes Recomanades de Nutrients (IRN)
*IA: Ingestes adequades de nutrients.
Font: Dietary Reference Intakes (DRIs) Food and Nutrition Board (FNB), 2002.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Adaptacions a les PDR de cada país.
INGESTES RECOMANADES D’ENERGIA I NUTRIENTS PER A LA

POBLACIÓ ESPANYOLA
Edat (anys)
Nutrients Unitats Nens i

Nens i nenes Nens i nenes
nenes
0–6(mesos) 1-4
±1
Kcal/dia 650 950 1250
Energia
Kj/dia 2720 3975 5230
Proteïnes* g/dia 14 20 23
Tiamina mg/dia 0.3 0.4 0.5
Riboflavina mg/dia 0.4 0.6 0.8
Eq. de
mg/dia 4 6 8
Niacina
Àcid fòlic µg/dia 40 60 100
Vitamina B12 µg/dia 0.3 0.3 0.9
Vitamina C mg/dia 50 50 55
Vitamina A:
µg/dia 450 450 300
Eq. de retinol
Vitamina D µg/dia 10 10 10
Calci mg/dia 500 600 650
Magnesi mg/dia 60 85 125
Ferro mg/dia 7 7 7
Iode µg/dia 35 45 55
Zinc mg/dia 3 5 10
*Les necessitats de proteïnes es calculen per una qualitat mitjana de
la dieta espanyola d’un NPU o VB-70 (Utilització Neta de la Proteïna o
Valor Biolgic), excepte per a lactants, que es refereix a la proteïna de
la llet. Font: G. Varela. 1998

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
En general, la majoria de les associacions científiques espanyoles

treballen amb les ingestes recomanades d’energia i de nutrients,
publicades i revisades pel Prof. Gregorio Valera l’any 1998.
G. Varela i els seus col·laboradors, juntament amb l’Institut Espanyol

d’Estadística, van elaborar unes taules d’ingestes recomanades (IR)
d’energia i nutrients per a la població espanyola basada en els
resultats obtinguts de l’Enquesta de Pressupostos Familiars 1980-
1981.
Aquestes recomanacions es van revisar l’any 1994, actualitzant els

valors d’àcid fòlic i de les vitamines A i D. Hi ha d’altres
recomanacions de la ingesta de nutrients a nivell
de l’Estat Espanyol. Com ara les elaborades per
Moreiras O, i col·laboradors i actualitzada l’any
2015.
Com podeu observar, hi ha diferències en les recomanacions

proposades per les diferents associacions científiques
nacionals i internacionals.
I a més cap d’aquestes fonts fa recomanacions per a tots els

nutrients, sinó que, depenent de la font que s’analitzi,
manquen dades en alguns paràmetres nutricionals.
Per tant, a efectes de la realització dels exercicis pràctics

d’aquesta unitat, hem contrastat les dades de totes les fonts
analitzades, i hem anat escollint les que millor s’ajusten als
paràmetres i característiques dietètiques actuals del nostre
entorn.
Per a saber-ne més:
Human energy requirements (fao.org)
NUTRICIÓN HUMANA EN EL MUNDO EN DESARROLLO (fao.org)

Necessitats de nutrients

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
2.3-Com s’està fent?

Sobre la base del coneixement dels ritmes de creixement i
desenvolupament, l’alimentació dels nadons es pot classificar en tres
períodes ben diferenciats. L’establiment d’aquests períodes
s’estableixen en funció del grau de maduració digestiva, renal i del
sistema nerviós.
Període de Període de
Període de transició o
lactància maduració
diversificació
exclusiva digestiva
Es correspon Al voltant dels 6 mesos i

Des dels 12 mesos
amb els 4 a 6 fins a un any.
fins als 2 anys.
primers mesos
La llet continua sent
de vida. La progressiva
l’aliment principal, però
maduració fisiològica i
Es caracteritza comença la introducció
immunitària afavoreix
per que la llet progressiva d’aliments
l’adopció d’una
és l’únic diferents, adaptant-los pel
alimentació variada i
aliment, de que fa a la consistència i a
equilibrada basada en
preferència la la quantitat, a les
aliments familiars
llet materna o necessitats fisiològiques i
amb algunes petites
en el seu nutricionals del lactant. Cal
adaptacions. Per això,
defecte llet recordar que per 6 mesos
també es coneix com
artificial s’entén 180 dies, és a dir
període de l’adult
adaptada per a quan el nadó té 26
modificat
lactants setmanes

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
L’alletament matern i l’alletament

artificial
L’alletament matern
És la forma natural d’alimentació dels lactants i els
infants. L’alletament matern exclusiu durant els
primer 6 mesos garanteix el creixement, el
desenvolupament i la salut òptims. D’aquí que
sigui l’aliment aconsellat i recomanat pels nens
acabats de néixer i com a mínim durant els
primers 6 mesos de vida.
Actualment, als nivells d’iniciació, l’exclusivitat durant els primers 6

mesos i el temps de durada de l’alletament matern arreu del món, i
també en la Unió Europea (UE), estan per sota dels recomanats per
l’OMS (Estratègia global per a l’alimentació de lactants i nens petits,
maig 2002).
Uns dels principals factors que frenen el inici i la duració de

l’alletament són:
la deficient educació prenatal sobre l’alimentació dels nadons i

els nens petits.
la manca d’informació i suport social al procés d’alletament.
les dificultats per conciliar feina i alletament, entre d’altres.
A Catalunya, el nombre de dones que alleten els seus fills no ha parat

de créixer en els últims 15 anys, situant-se en l’actualitat en el 82%.
Part d’aquest èxit es deu a l’assistència que ofereixen els centres de
salut, i a diverses iniciatives pro alletament matern, que duen a
terme diferents entitats i associacions.
Catalunya és pionera en aquets moviments socials, i actualment és

capdavantera amb molts grups en actiu, com ara: l’associació Lliga
de la Llet Catalunya i la Federació Catalana de grups de suport a La
Lactància Materna, entre d’altres. Ambdues entitats van guanyar el
Premi del Voluntariat 2008 de la Fundació UNICEF Comitè Espanyol
com a reconeixement a la seva tasca.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Tot i així, es segueixen pràctiques alimentàries errònies, basades en

modes, mites i manies àmpliament estesos en la població, i que
condueixen a que l’alletament no tingui èxit.
Pràctiques errònies més generalitzades

Donar de mamar als nadons dels dos pits a intervals regulars
de temps cadascun (per exemple: cada 10 minuts) o bé donar
només un pit en cada presa.
Limitar el temps que pot mamar de manera arbitrària durant els
primers dies i/o les primeres setmanes.
La percepció que si el nen plora i demana el pit sovint és
perquè la mare no té prou llet.
Ajudar amb biberons de suplements de fórmules adaptades,

solucions de glucosa, aigua, té o camamilla als nadons sans
nascuts a terme per cobrir les seves necessitats nutricionals i
hídriques.
Ajudar amb biberons de suplements de fórmules adaptades per
que el nadó dormi durant tota la nit o per ajudar a la
recuperació i a la producció de llet de la mare.
Suprimir la lactància si la mare pren qualsevol medicament.

El seguiment de dietes per part de la mare, que impliquen la
restricció i/o substitució d’aliments bàsics de la dieta, atès els
suposats efectes sobre l’alletament. Per exemple: deixar
d’ingerir carxofes, espàrrecs, i altres vegetals etc. O ingerir
grans quantitats de begudes per augmentar la quantitat de llet
com ara el batut d’ametlles, ...
Durant el primer any del nadó, en la introducció dels aliments
complementaris, moltes mares ofereixen la llet materna
després dels àpats, com a postres o complement.
La introducció dels aliments complementaris massa aviat
(abans dels 6 mesos) o massa tard (després dels 8 mesos).
Per saber-ne mes: Alimentación de los lactantes y de los niños

pequeños: Normas recomendadas para la Unión Europea

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
L’alletament artificial
Tot i que l’alletament matern és el mitjà natural i propi de l’espècie
humana per a l’alimentació dels nadons, l’alletament artificial és la
forma d’alimentació alternativa del nadó en els casos en que
l’alletament matern no és possible. Per exemple:
Quan hi hagi raons mèdiques que contraindiquin l’alletament

matern.
Dones que han de treballar abans que el nadó tingui 6 mesos, i

no tenen la possibilitat de continuar amb l’alletament matern
exclusiu de forma presencial o mitjançant l’administració de la
llet materna extreta prèviament.
En el cas que la dona, un cop rebuda la informació sobre

l’alletament matern decideixi alimentar als seus fills amb
fórmules infantils.
L’alletament artificial es realitza
administrant als nadons principalment
llet de vaca modificada, que es presenta
en preparacions anomenades “fórmules
adaptades”, “fórmula làctia” o “fórmules
infantils”.
La llet de vaca sense modificacions

prèvies no és un aliment apte per
l’alimentació dels nadons acabats de
néixer, ni durant el primer any de vida.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Les principals característiques de la llet de vaca, que la fan

desaconsellable per a l’alimentació dels nadons, són:
Una elevada concentració de proteïnes la qual cosa provoca una

sobrecàrrega renal. A més, s’ha pogut constatar que una
ingesta rica en proteïnes d’origen animal pot provocar un
augment en l’excreció de calci urinari o hipercalciuria, tot i que
encara no esta clar per quin mecanisme.
El potencial al·lergènic de les seves proteïnes, com ara les
betalactoglobulines.
Un menor contingut de lactosa, el que provoca una baixa
producció d’àcid làctic i en conseqüència, una pobre acidificació
de l’intestí dels nadons que no afavoreix l’absorció de Ca, P i
Fe, ni limita les infeccions.
Un baix contingut de ferro, que en gran proporció està unit a la
caseïna, la qual cosa pot interferir en la seva absorció. En
infants menors d’un any l’elevat consum de llet de vaca és un
dels factors de risc més importants pel desenvolupament de
l’anèmia ferropènica.
En general, en les fórmules adaptades es modifica la composició de la

llet de vaca per que s’assembli a la composició nutricional de la llet
materna i es va adaptant als diversos períodes de maduració
fisiològica (digestiva i renal), i a les diferents necessitats nutricionals
dels nadons.
L’alletament artificial normalment es diferencia en períodes
Des del naixement A partir dels 4 o 6 Entre 1 i 3 anys

fins als 4 a 6 mesos mesos
Amb la utilització Formant part d’una Amb les anomenades

d’una fórmula alimentació mixta, fórmules de
d’inici amb la utilització de creixement pels
fórmules de infants
continuació.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Pels casos de determinades intoleràncies,

problemes al·lèrgics o digestius, hi ha altres
tipus de fórmules adaptades a cada
patologia.
En general, la utilització de fórmules làcties

està força estesa entre la població. Les
instruccions de preparacions proporcionades
pels diferents fabricants, es detallen
clarament a l’etiqueta de cada producte i només cal seguir-les. Alguns
dels errors més freqüents tenen a veure amb:
La reconstitució de la llet, afegint les mesures en pols

comprimides. Això implica una dosis superior a la recomanada.
Les mesures en pols cal que siguin rases i sense
comprimir.
Donar per suposat que tots els nadons prenen la mateixa

quantitat de llet per pressa, quan en realitat aquesta
quantitat varia d’un nadó a un altre.
La reconstitució de la fórmula adaptada amb aigües envasades

d’elevada mineralització, principalment amb sodi, fluor i nitrits.
O amb l’aigua de la xarxa pública bullida destapada durant 10
minuts o més, cosa que augmenta fins a 2,5 vegades la
concentració de sodi, i 2,4 vegades la concentració de nitrits.
La reconstitució de fórmules amb aigües de la xarxa pública

bacteriològicament poc adequades, sense bullir. A Espanya, la
cloració de les aigües elimina la majoria dels microorganismes
patògens, tret dels cistes de Giardia lamblia i Cryptosporidium,
que s’eliminen amb l’ebullició de l’aigua durant un minut.
Composició de les fórmules làcties

Els comitès de Nutrició de l’Associació Americana de Pediatria (AAP),
de la Societat Europea de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició
Pediàtrica (ESPGHAN) i el Comitè Científic d’Alimentació de la
Comissió Europea van establir unes recomanacions sobre les

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
característiques qualitatives i quantitatives que cal que compleixin les

fórmules làcties per a l’alimentació dels lactants.
La proposta elaborada per l’ESPGHAN es publica en:

“Global Standard for the Composition of Infant Formula: Recommendations
of an ESPGHAN Coordinated International Expert Group”. Journal of Pediatric
Gastroenterology and Nutrition 41:584–599.Novembre 2005. ESPGHAN Committee
on Nutrition.
Fórmules d’inici
Han de cobrir totalment les
necessitats dels lactants sans fins al 6
mesos d’edat. També es poden
utilitzar fins els 12 mesos sempre que
hi hagi alimentació complementària.
Proteïnes
Cal que tinguin un valor biològic igual o superior al 80% de la

caseïna o un índex químic no menor al 80% de la llet humana.
La relació caseïna/proteïnes del sèrum de llet cal que sigui
40/60.
El component principal és la betalactoglobulina.
Lípids
Cal que la composició de lípids sigui l’adequada per tal que

permeti una absorció del 85%.
L’aportació energètica de l’àcid linoleic ha de representar d’un 3
a un 6% del total d’energia.
Es recomana mantenir una proporció d’àcid linoleic/àcid alfa
linolènic mínima de 5:1 i màxima de 15:1.
L’àcid oleic ha de representar el 40% dels àcids grassos totals.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Glúcids
Cal que el component majoritari sigui la lactosa, i s’admeten

petites quantitats de glucosa i dextrinomaltosa.
No pot contenir midó ni cap altre espessidor.
En el cas de fórmules per lactants intolerants a la lactosa,
aquesta es substitueix per polímers que no depenen de la
lactasa per la seva absorció.
Minerals
Es recomana una concentració mínima de calci igual a 40

mg/100ml i de fòsfor igual a 20 mg/100ml, amb una relació
Ca/P mínima 1:1 i màxima 2:1, per tal d’afavorir una millor
absorció d’ambdós minerals.
En relació al ferro es recomana una concentració de 0,7
mg/100ml. Tot i que la seva biodisponibilitat dependrà de la sal
de ferro utilitzada.
L’aportament de zinc s’aconsella entre 0,2-0,6 mg/100ml.
Vitamines
En relació a les vitamines, els diferents comitès científics

assumeixen les recomanacions del Codex Alimentari. És a dir,
les concentracions de vitamines han de ser iguals o superiors
que les de la llet materna.
Fórmules de continuació
El comitè de nutrició de l’ESPGAN recomana la
fórmula de continuació com a aliment adequat
per a lactants de 5 a 12 mesos i per als infants
de 1 a 3 anys, com a part d’una alimentació
diversificada o complementaria.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Pel que fa a la seva composició nutricional, la fórmula de continuació

té una major densitat energètica, principalment per la major
quantitat de glúcids. En relació a la resta de nutrients i d’altres
components, hi trobem:
Proteïnes
El valor biològic de la proteïna no pot ser inferior al de la

caseïna.
La quantitat de proteïnes cal que estigui entre 2,1-3,1 g/100ml.
La relació caseïna/ proteïnes del sèrum de llet (80/20), no
necessita modificació.
Lípids
La concentració total de lípids cal que estigui entre 2-4

g/100ml.
Donat que en aquest període s’ha establert una alimentació
diversificada o complementaria, no és necessària la substitució
total dels lípids de la llet per greixos vegetals.
En aquelles fórmules que continguin olis vegetals, el contingut
d’àcid linoleic no serà inferior a 300 mg/100 Kcal.
Glúcids
La concentració de glúcids total ha d’estar entre 5,7–8,6

g/100ml.
El component majoritari serà la lactosa, tot i que es permet
afegir dextrinomaltosa, midó, farines i fructosa (en un 20%
com a màxim), per tal que la lactosa afavoreixi la
biodisponibilitat del calci.
Minerals
La llet de continuació cal que estigui enriquida amb calci (800

mg/l), en una relació Ca/P 1:2.
Cal que estiguin complementades amb sals ferroses.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Altres components
Les últimes investigacions han detectat la presència en la llet

materna de diferents components que es poden afegir a les
fórmules adaptades.
La normativa europea ha permès la incorporació a les
fórmules làcties d’algunes d’aquestes substàncies conegudes
com a “funcionals”, però no de caràcter obligatori.
Entre les substàncies més conegudes hi trobem

Àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (LC-PUFAS):
són lípids fonamentals del sistema nerviós central i de les cèl·lules
fotorreceptores de la retina.
nounats prematurs i els nascuts a termini.
Nucleòtids:
La Unió Europea ha admès un màxim de complementació en les
fórmules d’inici de 5 mg/100 Kcal.
En la llet materna es relacionen amb el desenvolupament del sistema

immune i la defensa contra la infecció, a més facilita l’absorció
intestinal de ferro.
Efecte probiòtic:
la resistència a la infecció intestinal, està influenciada pels
oligosacàrids de la llet materna, substàncies que no es digereixen i
que una vegada en el colon, afavoreixen la flora bacteriana
protectora.
Aquests components poden ser sintetitzats artificialment, com a

fructooligosacàrids (FOS) o glactooligosacàrids (GOS), i és el que es
coneix com a prebiòtics o probiòtics.
El Comitè Científic d’Alimentació de la Comissió Europea només

permet l’addició d’aquests components en les fórmules de continuació
destinades a l’alimentació dels infants majors de 5 mesos

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Suplements en l’alimentació del nadó

Per suplements o complements en el cas dels nadons entre 0 i 12
mesos entenem: llet materna de donants, fórmules infantils
enriquides, solucions de glucosa, dosis farmacològiques de
suplements de vitamines i minerals, etc.
En els països desenvolupats, els aliments complementaris

enriquits existeixen fa molts anys, anteriorment la majoria
s’enriquien en ferro, però actualment també s’enriqueixen amb
zinc.
L’administració de suplements o complements en

l’alimentació dels nadons sans en període de lactància exclusiva,
no és necessària sí la mare que alleta segueix una alimentació
saludable, variada i equilibrada, ja que té garantides les seves
necessitats energètiques i nutricionals.
Hi ha determinats casos en els que és recomanable per raons

mèdiques l’administració de suplements. La Comissió Europea, en
les seves recomanacions estàndard per a la UE, assenyala com a
raons mèdiques acceptables les següents:
Pes per sota dels 1500 g al néixer o edat gestacional per

sota de les 32 setmanes.
Nadó massa petit per la seva edat gestacional amb
hipoglucèmia potencialment important.
Casos de malalties greus del nadó i/o de la mare.
Pèrdua de pes del 8 al 10% acompanyada de lactogènesi
retardada, és a dir, que no es produeixi
llet materna durant més de 5 dies.
En tots aquests casos, la CE recomana principalment com a

suplements, la llet materna que s’extreu la mare o la llet humana
d’una donant Cal tenir en compte que, la manera més efectiva i
menys arriscada de prevenir una deficiència important de
micronutrients (vitamines i minerals) en nadons menors de 6
mesos, és millorant-ne la ingesta materna durant l’embaràs i
l’alletament, en lloc d’introduir prematurament aliments
complementaris.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Ja hem mencionat en el primer apartat d’aquesta unitat, entre els

micronutrients que es poden trobar en situacions de dèficit i per
tant pot ser necessari l’administració de suplements als nadons
destaquen:
Vitamina K: es recomana administrar a tots els nounats una

única dosi de 1mg de vitamina K, ja què la seva concentració en la
llet materna no cobreix les necessitats en els nadons.
Vitamina D: és necessària sempre que el clima i la manera de

viure no permetin la irradiació de la pell amb la fracció
ultraviolada de la llum solar, en els nadons que s’alimenten
exclusivament amb llet materna. Per exemple:
nadons que s’estan molt dins de casa

infants amb pell pigmentada
quan s’utilitzen protectors solars intensos
Tot i que, les exposicions curtes diversos cops per setmana pot
cobrir les necessitats de vitamina D, en els casos de lactants amb
risc es poden subministrar suplements amb vigilància regular, a fi
de reconèixer precoçment qualsevol manifestació de sobredosis.
Els nadons alimentats amb fórmules enriquides amb vitamina D,

no necessiten d’aquets suplements
Ferro: en el cas de nens amb alt risc de deficiència de ferro

després dels 6 mesos, l’OMS recomana l’administració de dosis
farmacològiques de ferro, a partir del segon o tercer mes d’edat.
Aquests casos inclouen, per exemple:
nens amb baix pes al néixer.
nens amb pes normal, nascut de mares amb
deficiències prenatals de ferro.
Altres vitamines i minerals: els carotenoides, la vitamina C, les
vitamines del grup B, l’àcid fòlic, entre d’altres, i molts minerals, els
proporciona la dieta, principalment a través de la ingesta de fruites i
verdures. A més, aquests aliments garanteixen l’aportació d’altres
substàncies beneficioses per l’organisme, com antioxidants i
fitosterols, que no es poden administrar als nadons ni a la mainada a
través de suplements.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
L’alimentació complementària
La Comissió Europea, reconeix la necessitat d’una alimentació
apropiada, i la transició adequada a una alimentació familiar ben
equilibrada energèticament i nutricionalment com a factors
importants pel creixement, el desenvolupament i el bon estat de salut
dels infants.
“Les decisions importants sobre l’estil de vida

que determinen els riscos de la salut dels adults
es prenen durant la infància i l’adolescència;
per això és vital orientar les nenes i els nens
perquè adoptin hàbits saludables”
European Commission. Promoting healthy diets and physical activity:

a European dimension for the prevention of overweight, obesity and
chronic diseases. Commission of the European Communities,
Brussels, 2005.
L’alimentació complementària es defineix com el procés que

comença quan no n’hi ha prou amb la llet materna per satisfer
tots els requeriments nutricionals i energètics dels nadons i
infants. Per tant, d’una manera progressiva cal anar incorporant
diferents aliments a la dieta, encara que la llet materna continuarà
essent la font principal de nutrients durant el primer any.
Tot i que, poden haver-hi diferències individuals, i encara que amb

limitacions, al voltant dels 6 mesos, la majoria dels nadons han
arribat a un grau de maduració digestiva i renal suficients i tenen
un nivell de desenvolupament psicomotriu que permet la
introducció d’alguns aliments.
• Poden endur-se objectes a la boca (cap als 5 mesos)

• Desapareix el reflex d’extrusió lingual i per tant poden
deglutir el bolus alimentari (al voltant dels 6 mesos).

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
L’OMS, la UNICEF i la majoria dels especialistes en nutrició

assenyalen com l’edat òptima per donar l’alimentació
complementària, la franja dels 6 als 24 mesos d’edat, si bé la
lactància materna pot continuar fins després dels 2 anys.
Es desaconsella la introducció dels aliments complementaris abans

dels 6 mesos o 180 dies de vida, per tal d’evitar:
El desplaçament o substitució de la llet materna per altres fluids

o aliments de menor qualitat, cosa que pot no satisfer les
necessitats d’energia i de nutrients dels nadó i, a més, pot
provocar la reducció en la producció de llet materna.
L’augment del risc de malalties diarreiques i malnutrició, per
l’exposició dels nadons als microorganismes patògens massa
d’hora.
L’augment del risc d’al·lèrgies.
Trastorns ocasionats per la immaduresa
digestiva i la incapacitat per digerir alguns
aliments.
A l’inversa, entre les raons que desaconsellen la introducció

massa tard dels aliments complementaris, després dels 6 mesos, hi
tenim:
Si es manté exclusivament la lactància materna es pot

augmentar el risc de malnutrició i creixement desigual, a
conseqüència d’un dèficit en l’aportament d’energia i de
nutrients, especialment els micronutrients com ara ferro i zinc.
Es pot afectar negativament el desenvolupament de la capacitat

de mastegar, i l’acceptació de nous sabors i textures per part
del nadó.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Objectius de l’alimentació complementària

Els principals objectius de l’alimentació complementària són:
• Oferir energia i nutrients addicionals per complementar, i no

pas substituir, la llet materna, i assegurar els requeriments
energètics i nutricionals en aquesta etapa de la vida.
• Crear habituds alimentàries saludables.
Els aliments complementaris es poden dividir, segons la

seva adaptació a l’evolució fisiològica dels nadons en:
Aliments de transició Aliments familiars
Són aliments especialment Són aliments basats en una

seleccionats dins dels principals dieta variada i equilibrada,
grups d’aliments, s’administren principalment de consistència
en forma de purés, triturats, sòlida, amb petites adaptacions.
semisòlids i sòlids.
En tant que, els aliments de transició i els aliments familiars han

d’estar basats en l’alimentació familiar, només es pot assegurar la
cobertura de les necessitats d’energia, de proteïnes i d’altres
nutrients quan l’alimentació familiar és variada, equilibrada, i a
més s’adapta a les capacitats per menjar dels nadons.
En general, actualment la incorporació dels aliments

complementaris es fa en forma lenta i progressiva, amb el suport i
l’orientació de l’equip de pediatria. Però, encara es cometen molts
errors pel que fa al tipus d’aliment i el moment adequat
d’introduir-lo, així com les pautes relacionades amb la quantitat i
qualitat d’aquests aliments.
ESPGHAN Committee on Nutrition - 2017_Complementary_Feeding

(1).pdf

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Què cal evitar en la diversificació de l’alimentació?
Entre els errors més freqüents i que caldria evitar durant la

introducció de l’alimentació assenyalem:
Oferir als nadons dietes monòtones i/o no exposar repetidament els

nadons a nous aliments, encara que en un principi hagin estat
rebutjats pels infants.
Aliments ensucrats i salats?
No es recomana
 la introducció de sucres en forma concentrada (dolços, postres,

gelats, etc.) abans que el nadó hagi experimentat i
desenvolupat el gust per altres sabors, com ara les verdures i
les fruites.
Cal evitar
 afegir sal i sucre a l’hora de preparar els aliments

complementaris o familiars destinats a l’alimentació dels
nadons i els nens petits.
 Oferir-li o donar-li aliments com ara verdures en vinagre, carns
salades, sopes en pols i dauets de brou.
NOOOO!

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Verdures i fruites: fresques, en conserva o congelades?
Les verdures i fruites processades, enllaunades, congelades o

deshidratades, destinades al consum dels adults i que es vulguin
utilitzar per alimentar als nadons i als nens molts petits, han de
contenir la mínima quantitat d’olis, sucres i sal afegits.
En general, aquestes preparacions són massa salades per

l’alimentació habitual dels nens molt petits. Per això, només poden
servir com a recurs d’emergència.
És més convenient
 utilitzar preferiblement verdures i fruites

fresques,
 quan això no sigui possible, caldria utilitzar
conserves especialment preparades per a
l’alimentació infantil,
 alternativament utilitzar productes congelats.
Sucs de fruites fresques o “begudes de fruita”
Un suc de fruita és el suc que s’obté d’esprémer la fruita fresca

sencera. En substitució d’aquests, s’ha popularitzat molt el consum
de les anomenades “begudes de fruites”.
Aquestes begudes es poden obtenir:

 a partir del suc natural o suc concentrat de fruites. Llavors
resulten força similars, des del punt de vista nutricional, als
sucs naturals.
 A partir de nèctars, o sigui, de melmelades o compotes de fruita
barrejades amb aigua i sucre. En aquest cas, contenen gran
quantitat de sucres i poca aportació de micronutrients.
Una altra habitud que resulta preocupant, tant pels nadons com per
la mainada, és el consum excessiu de “sucs de fruita” edulcorats amb
edulcorants artificials, mannitol i sorbitol i d’altres sucres senzills
diferents a la fructosa, sacarosa o glucosa.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
De qualsevol manera, el consum excessiu de sucs de fruites, ja

siguin de fruites fresques recent espremudes, processats o begudes
de fruita, s’ha associat amb problemes de creixement, baixa
estatura i obesitat, donat que, redueixen la ingesta de llet materna
o de fórmula adaptada i disminueixen l’acceptació d’altres aliments de
la dieta.
A més, el consum sucs de fruites, begudes de fruita i d’altres begudes

ensucrades s’associa al desenvolupament de càries.
Les farines de cereals hidrolitzats
En general, bona part de les farines presents en el mercat contenen

una elevada quantitat de sucres afegits, mel i d’altres substàncies
saboritzants com ara la vainilla. Actualment poques marques posen a
la venda cereals hidrolitzats “sense sucre afegit”.
Tret de les farines d’arròs, la majoria dels productes que s’ofereixen

són barreges de cereals, la qual cosa no afavoreix la variabilitat de
sabors.
Estan indicats per a la preparació amb llet. Els infants que alleten, no
necessiten més llet i caldria doncs que es reconstituïssin amb aigua,
brous, fruites o encara millor amb llet materna, tot i que no es podrà
mantenir la textura, perquè l’amilasa present en la llet materna la
fluïdificarà ràpidament.
Sembla que la lactància materna exerceix un efecte protector davant

la malaltia celíaca. El risc que s’associa a la introducció del gluten
(blat, sègol, ordi i civada) en nadons amb risc genètic per la malaltia,
pot ser inferior si aquesta proteïna s’introdueix després dels 7-8
mesos.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Les conserves especials per a lactants (potitos)
Aquestes preparacions, són molt populars entre els pares, perquè

presenten el màxim de garanties i de comoditat per a la introducció
de les verdures.
Malgrat tot, cal tenir en compte que són aliments en conserva, i això
comporta sotmetre’ls a altes temperatures i pressió, la qual cosa
influeix en el seu valor nutricional.
Els possibles riscos en la introducció de les verdures
L’excés de nitrats, conseqüència de l’abús d’adobs nitrogenats

químics en els conreus, és perillós per al nen de menys de 8 mesos.
El contingut de nitrats està severament reglamentat en els potitos.
Les verdures i fruites poden contenir restes dels pesticides utilitzats

en l’agricultura.
L’excés de sodi no es deu a les pròpies verdures, sinó a afegir

quantitats massa elevades de sal per tal de donar-hi sabor. Totes les
preparacions per a lactants porten la nota: no afegir sal.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Els cereals per esmorzar

Els cereals per esmorzar, constitueixen una de les primeres opcions
dins de les preferències de la mainada i dels seus pares, a l’hora
d’esmorzar. Són saborosos, ràpids i fàcils de preparar, i a més, estan
enriquits amb vitamines i minerals, la qual cosa pot contribuir a cobrir
part de les necessitats d’aquests nutrients.
Però, no tots els cereals són tan saludables. L’augment de

l’oferta de cereals per esmorzar amb elevat contingut en sucre,
greixos i sal, contribueix de manera negativa el
desenvolupament d’habituds alimentàries saludables i afecten
la salut infantil.
FACUA- consumidores en acció, en el marc de la

seva campanya en Espanya “Generación
Comida Basura”, l’any 2008 va fer públic el
resultat d’un estudi realitzat a 155
varietats de cereals, 39 de les quals estan dirigides
especialment als infants
Entre les principals conclusions hi destaquem:
Un 88% de cereals especialment dirigits als infants, contenen

nivells de sucres elevats. En 32 varietats, el contingut de sucre
es troba entre el 20,9 al 51,3%, i només 4 contenen menys del
10% de sucre.
Els 4 cereals amb més continguts de sucre del total estudiat

(155), són orientats específicament a la població infantil.
En relació al contingut de grasses saturades, el 16% de les 155

varietats analitzades, presentaven nivells per sobre dels 5
g/100 g de producte, tres de les quals són productes infantils.
Pel que fa al contingut de sal, el 25% (38) del total analitzat

contenien concentracions elevades, superiors a 1,5 g de
sal/100g de producte. Cinc d’aquests productes s’orienten a
l’alimentació infantil i els percentatges de sal oscil·len entre 1,8
i 2,1%.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
En la mateixa línia, un equip d’investigadors de la Universitat de Yale,

a Connecticut USA, dirigits per la doctora Marlene B. Schwartz, van
afirmar que els cereals que mengen els pares són, segurament, de
molt millor qualitat que els cereals que els hi donen als seus fills.
Aquesta afirmació esdevé després de comparar la qualitat nutricional

dels cereals infantils amb els productes destinats al consum de
l’adult. Van analitzar 161 marques disponibles en el mercat, de les
quals el 46% s’orientaven als infants.
Els resultats de l’estudi es van publicat en el Journal of the American

Dietetic Association, en abril de 2008. Examining the Nutritional
Quality of Breakfast Cereals Marketed to Children.
L’estudi conclou que els cereals infantils tenien més quantitat de

sucre, sodi, glúcids i calories per gram que els cereals per a
adults. A més, contenien menys quantitat de proteïna i fibra.
Els cereals comercialitzats com a “baixos en greix” o “baixos en

sucre”, en general no aportaven menys calories a la dieta.
Els productes presentats com a “amb llavors integrals” contenien més

fibra, tot i que també, igual contingut de sal, sucre, greix i kcal
que la resta de les marques.
Schwartz recomana als pares que volen alimentar als seus nens amb
cereals saludables, triar per les marques que ofereixen:
4 g de sucre per ració o menys

4 g de fibra per ració de cereal.
Les anàlisis de consum, demostren que els cereals per esmorzar més
saludables també els agraden als nens. Per tant és qüestió de fer una
tria adequada i recordar que els cereals per esmorzar són una
alternativa més, dins d’una alimentació variada i saludable.
La revista consumer eroski ha publicat diversos estudis sobre els

cereals en l’esmorzar. Entre ells de les varietats de cereals infantils
de major consum en Espanya, és a dir, cereals ensucrats, amb
xocolata i amb mel. “Cereales infantiles de desayuno” . Revista
Consumer Eroski.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem 3
Molts d’aquests cereals per esmorzar i una gran varietat d’altres

aliments enriquits amb vitamines i minerals, cada cop més, formen
part del rebost d’aliments destinats a l’alimentació infantil i també de
molts adults.
Aquests aliments, en general, presenten les mateixes característiques

organolèptiques que les seves versions originals, és a dir, sabor, olor,
color i textura. Estan enriquits amb nutrients i d’altres components de
la dieta, principalment, vitamines, minerals i fibra.
Només en el context d’una alimentació saludable aquests aliments

poden complementar part de les necessitats d’alguns nutrients.
Ara bé, sovint es publiciten com si fossin la panacea i se’ls

atribueixen propietats basades en mites i rumors, sense comprovació
científica. Per la qual cosa poden generar expectatives
enganyoses.
RECORDEU QUE...
sí l’alimentació infantil és variada i equilibrada, i en les
quantitats adequades, les necessitats d’energia i de nutrients
queden cobertes amb els aliments dels diferents grups.
Per tant, no és necessari recórrer a aquets aliments enriquits,

que en la majoria dels casos, a més,
tenen un preu molt més elevat

EVIN1-Tema 3 Etapa de 0 A 3 Anys. Necessitats I Realitat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

EVIN1-Tema 3 Etapa de 0 A 3 Anys. Necessitats I Realitat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EViN 1

Etapes de la Vida i Nutrició

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 3 – Pàg. 1 de 47

Tema 3: Etapes inicials del cicle de la vida: de 0 a 3 anys.

3.1 Creixement i Desenvolupament 5

3.2 Saber els requeriments 10

Necessitats nutricionals i PDR - 10

2.3-Com s’està fent? 26

L’alletament matern i l’alletament artificial 27

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 3 – Pàg. 2 de 47

Tema 3: Etapes inicials del

“En un lapse menor de 20 anys, un nounat humà indefens creix i

Per tal de comprendre la relació existent entre la nutrició i el

S’ha demostrat que, les característiques del creixement i el

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 3 – Pàg. 3 de 47

Sobre el factor Sobre els factors ambientals

Entre els que més condicionen el

Mitjançant l’exemple, pares i cuidadors dels infants, exerceixen

Cal tenir en compte també, que nenes i nens tenen la capacitat

Cal que els adults que els cuiden els

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 3 – Pàg. 4 de 47

1r període, de creixement ràpid que correspon a la vida fetal

2n període, de creixement més lent i més o menys

3r període, de creixement accelerat que correspon a

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 3 – Pàg. 5 de 47

Font: Mataix Verdú, José i cols. Tratado de alimentación y

La visió del creixement en el seu conjunt (l’expressat en aquesta

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 3 – Pàg. 6 de 47

Edat Pes Talla

Durant el segon La mitjana L’augment de la

Des dels 3 anys i El increment de pes Els increments

En el pas de la lactància fins l’edat adulta, a més d’augmentar la

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 3 – Pàg. 7 de 47

Creixement i desenvolupament estan estretament

El desenvolupament es relaciona amb:

Aquesta velocitat de creixement i desenvolupament,

De fet, d’entre tots els canvis que s’aniran esdevenint, la

Per tant, l’alimentació en la primera etapa de la vida té

Donat que el comportament i les

Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 3 – Pàg. 8 de 47

El fet que la infància i l’adolescència siguin les etapes que, en els

La promoció d’habituds alimentàries saludables des de les

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) juntament amb la Unió

Sota el lema “Una infància saludable i activa”, la campanya del

En aquesta unitat estudiarem l’alimentació dels nadons i de la

Els nadons: nens i nenes menors de 12 mesos

No tractarem en aquest Tema 3 les necessitats nutricionals de

Molts trastorns de la salut poden influir en la taxa de

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 3 – Pàg. 9 de 47

3.2 Saber els requeriments

La OMS defineix els requeriments nutricionals com la

En les seves últimes publicacions s’utilitza una terminologia

Aquestes recomanacions es publiquen amb els noms de:

DRI-Dietary Reference Intakes, ingestes dietètiques de

IRN-Ingesta Recomanada de Nutrients