EVIN1-Tema 4 - 0 A 3 Anys-Problemes I Millores

EViN 1
1a edició
maig
2021
Etapes de la Vida i Nutrició

Període dels 0 als 20 anys
Te ma 4 :
Etapa de 0 a 3 anys
Problemes i millores
Consell Alimentari de la Mediterrània

Joan Borràs Sánchez– Carme Hernández Duran Tema 4 – Pàg. 1 de 46
EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Viid uttrriicciióó maa 4
Teem
T 4
CONTINGUT ....................................................................... Pàg.:

4.1 Possibles Trastorns Alimentaris......................................... 3
Trastorns de l’aparell gastrointestinal ......................................... 3
Vòmits i regurgitació ................................................................... 4
Còlics ........................................................................................ 5
Diarrees..................................................................................... 5
Restrenyiment ............................................................................ 6
Aliments aconsellats en la majoria dels trastorns aguts................... 6
Al·lèrgies Alimentaries .................................................................. 7
Factors que afavoreixen la reacció al·lèrgica .................................. 8
Al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca ...................................... 9
Al·lèrgia a les proteïnes de l’ou................................................... 11
Al·lèrgia a peixos i mariscs ........................................................ 12
Al·lèrgia als cereals ................................................................... 15
Al·lèrgia a fruites i hortalisses .................................................... 15
Al·lèrgia a fruits secs i llegums ................................................... 16
Intoleràncies als aliments .......................................................... 17
Intolerància a la lactosa ............................................................ 18
Intolerància al gluten o malaltia celíaca ....................................... 20
Recomanacions generals ........................................................... 21
4.2 Criteris per optimitzar els resultats ................................. 22
Composició nutricional de la llet materna ................................ 23
Proteïnes ................................................................................. 23
Lípids ...................................................................................... 24
Glúcids .................................................................................... 25
Vitamines i Minerals .................................................................. 25
Variació en la composició de la llet materna ............................ 27
Variacions en el decurs de l’alletament ........................................ 27
Variacions en el decurs de cada presa ......................................... 27
Conducció de l’alletament matern ............................................... 28
4.3 - Contingut nutricional i densitat energètica dels aliments
complementaris ..................................................................... 29
Densitat energètica d’aliments complementaris ...................... 29
Quantitat i qualitat dels aliments complementaris ........................ 31
Calendari d’introducció dels aliments ....................................... 33
Aliments complementaris: quins, quan i perquè ........................... 34
Racions i distribució dels àpats ................................................... 40
Nombre i tamany de les racions ................................................. 41
Distribució dels àpats ................................................................ 43

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
4.1 Possibles Trastorns

Alimentaris
Trastorns de l’aparell gastrointestinal

Entre els problemes més comuns relacionats amb l’alimentació dels
nadons i els nens en edat preescolar, es troben els trastorns aguts de
l’aparell digestiu, com ara els vòmits i les regurgitacions, els còlics,
les diarrees i el restrenyiment.
Aquestes malalties poden alterar una o

diverses funcions de l’aparell gastrointestinal:
Funció digestiva d’hidròlisis química,

que s’inicia a l’estómac i continua en els
intestins.
Funció d’absorció dels nutrients,
principalment a nivell intestinal.
Al final del procés es poden veure
afectats la formació de la femta i els
ritme d’evacuació.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Aquestes situacions, obliguen a establir pautes alimentàries

específiques durant l’etapa aguda de la malaltia i en el procés de
recuperació. Consisteixen fonamentalment en:
dietes amb aliments de fàcil digestió

elaboracions amb tècniques de coccions senzilles
Àpats de petites quantitats, respectant la sensació de gana del
infant
ingesta abundant de líquids
L’objectiu principal de la dieta és ajudar a la ràpida recuperació de la

funció intestinal i garantir una aportació suficient d’aigua i electròlits.
Vòmits i regurgitació
Poden produir-se per diverses causes. En els
vòmits, la intensitat de les contraccions
estomacals poden provocar el buidament total
de l’òrgan. En la regurgitació es perden només
petites quantitats d’aliment, que es poden
evitar ajudant els nadons a fer rots durant el
procés d’alimentació.
Els vòmits es poden presentar:
per la ingesta d’una quantitat excessiva

d’aliments
per la ingesta molt freqüent d’aliments
per la deglució d’aire
per distensió estomacal
Però hi ha altres causes, relacionades a la composició nutricional de

determinats aliments, com ara l’excés de lípids, que alenteixen el
buidament gàstric.
Cal tenir en compte, que els vòmits persistents poden ser signes
clínics d’altres problemes més greus: infecció gastrointestinal,
obstrucció intestinal, etc., cosa que requereix l’atenció mèdica
immediata.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Còlics
Tot i que, sovint s’associa la presència de dolors abdominals intensos
o còlics amb problemes en la tolerància a alguns aliments, en la
majoria dels casos, la modificació de l’alimentació no resol el
problema.
Els còlics poden ser el resultat de la distensió abdominal provocada

per:
la deglució d’aire durant el procés d’alimentació dels lactants.

per excés o per poca ingesta d’aliment
la formació de gasos després de la fermentació bacteriana
d’aliments no ben digerits.
altres causes no associades al procés d’alimentació com ara: el
cansament, el fred, l’excitació, etc.
Diarrees
Les diarrees poden ser d’etiologia variada, funcional i/o orgànica, i
suposen una alteració en l’absorció de nutrients, amb pèrdua d’aigua
i electròlits.
En tots els casos hi ha una acceleració del trànsit intestinal que

ocasiona moltes defecacions al dia, amb femtes de consistència tova
amb més d’un 80% d’aigua, o de femta liquida, que puntualment
poden ser molt abundants.
La principal causa de diarrees en els nadons i en la mainada són les

enteritis, que generalment es resolen en poc dies o setmanes. Però,
en alguns casos poden allargar-se durant mesos.
En les diarrees, l’organisme es troba

en una situació de dèficit d’aigua,
electròlits i materials nutritius. Tenint
en compte els riscos per la salut que
poden implicar aquests trastorns,
davant la presència de diarrees en
nadons i nens en edat preescolar, cal
l’avaluació mèdica immediata.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Restrenyiment
És un dels trastorns més freqüents en els nadons durant el període de
lactància, el criteri més important per definir aquest trastorn és la
consistència de les femtes i no pas el nombre de defecacions al dia.
Per tant, quan les femtes són de consistència dura i la expulsió és

dificultosa, el infant està restret i per tant cal
que rebi tractament mèdic.
En molts casos, aquestes molèsties milloren

notablement augmentant la ingesta de fruita,
verdures i aigua. Tot i que cal recordar que no
és recomanable introduir aviat la fibra vegetal,
donat que pot provocar irritació còlica, a
vegades severa.
Aliments aconsellats en la majoria dels trastorns aguts

GRUPS
SUGGERIMENTS
D’ALIMENTS
És aconsellable limitar el consum de lactis en la fase aguda

de la malaltia.
Lactis
De preferència, consumir iogurt natural i posteriorment
formatge fresc, vigilant la tolerància.
Peces magres de pollastre, gall d’indi o de peix blanc bullits,
Carns
o a la planxa. Pernil cuit.
Crema o puré de pastanaga bullida
Verdures i
Poma o pera cuita, en compota o ratllada.
fruites
Plàtan madur aixafat.
Arròs blanc o pasta bullits, o caldosos amb brous suaus
Cereals
Pa torrat o en biscotes
Augmentar la ingesta diària oferint-li, de manera freqüent,
Aigua
petites quantitats d’aigua o de sèrum orals.
ALTRES RECOMANACIONS:
En les etapes agudes de la malaltia es recomanen els bullits i les coccions al
vapor, i progressivament incorporar elaboracions a la planxa i coccions
suaus al forn.
Tots els aliments i les begudes s’oferiran en porcions petites i freqüents.
Cal vigilar la tolerància individual.
EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Al·lèrgies Alimentaries
Les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries estan definides per
l’Acadèmia Europea de Al·lergologia i Immunologia Clínica (EAACI)
dins de les malalties agrupades com a “reaccions adverses no
tòxiques” davant els aliments.
Les diferències entre elles s’aprecien segons el mecanisme que

intervé en la reacció i no per la simptomatologia que presenten.
Les al·lèrgies alimentàries es presenten com a una resposta

exagerada del sistema immunològic, davant la presència d’una
substància que contenen els aliments i que normalment és innòcua
per a la immensa majoria de la població.
En aquests persones, el seu organisme reconeix aquestes substàncies

com a al·lèrgens o substàncies estranyes i hostils, i reaccionen
ràpidament davant el que considera un risc imminent. Així els glòbuls
blancs inicien la producció d’anticossos, principalment la
Immunoglobulina E (IgE). Els anticossos es fixen a l’al·lergen per
neutralitzar-lo i eliminar-lo, la qual cosa desencadena una reacció
al·lèrgica.
Durant la reacció al·lèrgica s’alliberen

substàncies químiques, com ara la histamina,
responsables dels símptomes que poden anar
des de les formes més lleus d’erupció
cutània, fins a les situacions de perill
potencial per la salut com ara la reacció
anafilàctica.
A més de les manifestacions cutànies, es pot

presentar síndrome oral al·lergènic,
símptomes respiratoris, digestius, etc.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Factors que afavoreixen la reacció al·lèrgica

Qualsevol aliment pot desencadenar una resposta al·lèrgica, però
existeixen algunes característiques que poden afavorir aquesta
situació:
les característiques pròpies de l’aliment, el seu contingut proteic

i el tipus de proteïna, el contingut d’inhibidors de proteases i
d’altres enzims, etc.
l’edat d’introducció dels aliments complementaris en el lactant,
com ara la llet i els ous.
la freqüència de consum de la població en relació amb les
habituds alimentàries, la qual cosa determina una major
freqüència de determinats tipus d’al·lèrgia:
a la proteïna de la llet en els països desenvolupats.
al cacauet en els EEUU
al peix en Espanya
la presentació de l’al·lergen i les sensibilitzacions no
alimentàries associades, com en els casos de reactivitat
creuada entre el pol·len i algunes fruites.
les característiques individuals, com ara el risc d’atòpia que
augmenta la probabilitat de sensibilització als aliments.
Segons la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica

(SEAIC), el 8% dels nens menors de 14 anys i entre el 2% i el 3%
dels adults tenen almenys una al·lèrgia alimentària.
No obstant això, segons l'Acadèmia Europea d'Al·lergologia i

Immunologia Clínica (EAACI), es creu que podria haver-hi un alt grau
de subdiagnòstic i que aquestes dades podrien ser més elevades.
Hi ha més de 120 aliments descrits com a causants d'al·lèrgies

alimentàries i 14 al·lèrgens notables: Les al·lèrgies que es presenten
amb més freqüència són:
a la proteïna de la llet de vaca

als ous
als cereals
als peixos
a determinades fruites com les taronges i les maduixes.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca

Es podem distingir dos tipus d'al·lèrgia a les proteïnes de la llet de
vaca. Al·lèrgia o al·lèrgia clàssica mediada per IgE i al·lèrgia no
mediada per IgE, coneguda com a intolerància a les proteïnes
de la llet de vaca. És important que no confonguem la intolerància a
les proteïnes de la llet de vaca amb la intolerància a la lactosa, que
no és una al·lèrgia.
La llet de vaca o les fórmules adaptades de llet de vaca, són les

responsables de la majoria de les reaccions al·lèrgiques de la primera
infància. Els principals al·lèrgens involucrats són les proteïnes del
sèrum.
Generalment comença quant s’introdueix la lactància artificial amb

fórmula adaptada a partir de llet de vaca, i es manifesta una
reacció adversa. Aquesta reacció pot ser immediata, intermèdia o
tardana.
La clàssica al·lèrgia APLV, mediada per IgE, produeix una

resposta ràpida. En menys d'1 hora des del moment de la ingestió de
la llet poden aparèixer els primers símptomes. La gravetat d'aquests
símptomes, com en altres al·lèrgies, dependrà del grau de
sensibilització i de la quantitat ingerida. De vegades, els símptomes
són lleus i infravalorats, o no aparentment relacionats amb els
aliments (símptomes cutanis, sovint hi haurà símptomes digestius o
totes dues coses), però de vegades poden ser greus, i poden generar
símptomes respiratoris i anafilàctics
En el cas de l'APLV no mediat per IgE, els símptomes triguen més

a aparèixer i poden ser crònics, afectant l'estat. En aquest tipus
d'al·lèrgia també es poden produir símptomes cutanis i respiratoris,
però la imatge més típica és l'enteropatia de la proteïna de la llet,
més coneguda com a intolerància iPLV a les proteïnes de la llet.
L’únic tractament és l’eliminació dels aliments que continguin les

proteïnes de la llet de vaca, és a dir, lactis i derivats, cremes, sopes,
salses, xocolates, i qualsevol aliment que tingui llet com a ingredient.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
També, cal eliminar les llets d’altres espècies animals com ara la llet
de cabra i d’ovella, que també poden desencadenar la mateixa
reacció donat la semblança de les seves proteïnes.
Les mares de nens al·lèrgics que alleten amb la llet materna també
han d’evitar la ingesta d’aquests aliments, doncs el nadó podria
arribar a prendre traces de la proteïna de la llet de vaca a través de
la llet materna
Si el nadó s’alimenta amb alletament artificial, el pediatre pot

recomanar canviar a fórmules on la proteïna de la llet estigui
àmpliament hidrolitzada o a fórmules basades en aminoàcids, on les
petites partícules de les proteïnes tenen menys probabilitats de
desencadenar una reacció al·lèrgica.
La prevalença d'al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca se situa

entre el 0,5%-2%; debuta en els primers mesos de vida i té un
caràcter transitori en fins al 90% dels casos. La majoria dels infants
al·lèrgics a la proteïna de la llet, evolucionen favorablement.
un 50% la supera a l’any d’edat

el 75% als 2 anys
el 90% ja no la pateix al cap dels 3 anys.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Al·lèrgia a les proteïnes de l’ou

Molts estudis descriuen l’ou com el responsable de la majoria de les
al·lèrgies en infants de 1 a 2 anys. Com qualsevol al·lèrgia
alimentària, pot aparèixer a qualsevol edat, però, és molt comú que
aparegui en el moment d'incorporar aquest aliment a la dieta del nen,
és a dir, en nadons menors d'un any. Afortunadament la majoria dels
nens acaben superant aquesta al·lèrgia i, a partir d'aquest moment,
poden tornar a consumir ou sense problemes.
Aproximadament el 50% dels nens tenen al·lèrgia a l'òvul que es

resol espontàniament als 5 anys i al 75% als 7-9 anys.És de bon
pronòstic, i sòl remetre després de sis mesos de la seva primera
aparició en el 55% del casos.
Tant les proteïnes de la clara com les del rovell poden generar una
reacció al·lèrgica però, en general els al·lèrgens principals
(ovoalbúmina, ovomucoide, ovotransferrina i lisozim) es troben en la
clara.
L'ovomucoide és la proteïna en gran part responsable de les reaccions

al·lèrgiques als ous. Això es deu a la seva major resistència a la calor
i a l'acció dels enzims digestius. Altres proteïnes d'ou, com
l'ovalbumina, l'ovotransferrina o el lisozim, són menys al·lergògenes,
ja que són menys estables a la calor i es destrueixen amb la cocció.
L'al·lèrgia a l'ou mediada per IgE es caracteritza per un ràpid inici de

símptomes en les 2 hores posteriors a la presa del menjar.
Els símptomes més comuns són els símptomes de la pell:

enrogiment, picor, ruscs i edema o inflor dels llavis i les
parpelles.
Els símptomes digestius també són comuns: vòmits, dolor

abdominal i diarrea.
Finalment, podrien ocórrer símptomes respiratoris: tossir i

esternudar, mucositat líquida i fins i tot més perillosos, com la
dificultat per empassar i respirar.
L'al·lèrgia a l'ou no mediada per IgE, es caracteritza per un inici

posterior dels símptomes. Fins que no es notin els primers
símptomes, pot trigar més de 2 hores o fins i tot dies després

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
d’ingerir l’aliment. En aquest cas, els símptomes més comuns són els
de caràcter digestiu: còlic, inflat, gas, diarrea crònica, etc.
Existeix reactivitat creuada entre les proteïnes de la clara i del rovell,

i entre ous d’altres animals, com ara el de gall d’indi i el d’ànec.
El tractament consisteix en una dieta estricta, amb l’eliminació de l’ou

i els seus derivats, qualsevol aliment que contingui ou (arrebossats,
empanats, salses, maioneses, embotits, dolços, pastes, gelats, etc).
Cal recordar que algunes proteïnes de l’ou s’utilitzen com a additius

alimentaris i la lisozim s’utilitza en fàrmacs i en aliments com a
agent bactericida.
Les proteïnes dels ous han d'aparèixer en etiquetes alimentàries com:

Ou, albúmina, coagulant, emulsionant, globulina, lecitina o E-322,
livetin, lisozim, ovalbumin, ovalbumin, ovomucina, ovomucoida,
ovovitelina, vitelina o E-161b (luteïna, pigment groc).
Si no es pot incloure l’ou en l’alimentació de nadons i infants no ha

d'haver-hi un dèficit de vitamines i minerals, sempre que segueixin
una dieta variada amb carns, peixos, llet i derivats, fruites, verdures,
etc.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Al·lèrgia a peixos i mariscs

En aquest grup s’inclou: els al·lèrgens del peix, dels crustacis i dels
mol·luscs.
L’al·lèrgia al peix és una al·lèrgia diferent a la del marisc. És la

tercera en incidència, darrere de l'al·lèrgia a la proteïna de la llet i
l'al·lèrgia a l'ou.
Una gran varietat de peixos poden causar aquesta al·lèrgia. Fins i tot
la inhalació de vapor de cocció pot provocar l'aparició de símptomes.
La primera manifestació clínica pot aparèixer a qualsevol edat, però,

sol ser més freqüent en els dos primers anys de vida, normalment
coincidint amb la introducció del peix en la dieta del nen.
La ingestió de peixos i mariscs, i ocasionalment la inhalació dels seus

vapors durant la cocció, poden provocar diversos tipus de reaccions
al·lèrgiques, causades per les proteïnes de l’aliment, els seus
contaminants, les seves toxines i/o els paràsits.
En general, els peixos blaus (tonyina, sardina, anxova, etc.) són

els que més sensibilitzen, i els al·lèrgens involucrats principalment
són les proteïnes.
La principal és una proteïna anomenada parvalbumina que es troba a

les cèl·lules musculars dels peixos. Són proteïnes termo resistents,
això vol dir que són resistents a la calor i no es destrueixen a l'hora
de cuinar el peix.
La sensibilització es pot donar només a una família de peixos o pot

implicar a diverses famílies.
Pel que fa a les al·lèrgies provocades

per mariscs, cal distingir:
Els crustacis: gambes, llagostes,

crancs, llagostins, camarons,
cranques, nècores, peus de cabra,
etc.
Els mol·luscs: cloïsses, ostres,

calamars, escopinyes, etc.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Les al·lèrgies més importants, són les que desencadenen els

crustacis, donat que els al·lèrgens són compartits per la majoria dels
membres de la família dels crustacis, i a més perquè la resposta
al·lèrgica és molt més violenta.
Com en la resta de les al·lèrgies, la simptomatologia és variable, però

donat la potencia dels al·lèrgens, freqüentment poden desencadenar
les reaccions més greus, com a l’anafilaxi, la qual cosa posa en risc la
vida de la persona.
La presència conjunta d'ambdues no és molt comuna en la població.
Cal eliminar de la dieta l’agent que provoca l’al·lèrgia, a vegades

també cal d’evitar el consum d’alguns peixos, i sobretot cal vigilar no
consumir plats elaborats amb aquests aliments ni amb les seves
aigües de cocció (brous, sopes, cremes, fideuà, paella, surimi,
etc).
Una altra sensibilització relacionada amb la ingesta de peix és la

provocada per l’Anisakis simplex, paràsit que contamina una gran
varietat de peixos. La reacció al·lèrgica es produeix per la ingesta de
peix cru o poc cuinat.
La normativa RD 1420/2006, obliga als establiments que serveixen

peix cru, fumats, marinats, en salaó o poc cuinats, a congelar-lo
prèviament com a mínim durant 24h a -20ºC abans del seu consum.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Al·lèrgia als cereals

Els cereals són responsables d’un petit nombre de reaccions
adverses, tot i què constitueixen el 70% de la proteïna ingerida arreu
del món. Segons les habituds alimentàries de cada població, les
proteïnes de diversos tipus de cereals com ara el blat, la civada, el
blat de moro, l’ordi, el sègol i l’arròs, poden ser causa de
reaccions adverses.
En general, aquest tipus d’al·lèrgies es poden presentar a qualsevol

edat. L’al·lèrgia a l’arròs, és molt rara i és 6 cops més
freqüent en adults, que no pas en infants. L’al·lèrgia
alimentària al blat de moro, també és poc freqüent, però
és molt complicada, donat la quantitat d’aliments
elaborats que el contenen.
Al·lèrgia a fruites i hortalisses

Les reaccions al·lèrgiques a les fruites i hortalisses són generalment
lleus i la simptomatologia més freqüent és el síndrome d’al·lèrgia
oral (OAS). En molts casos, les persones sensibilitzades al pol·len de
gramínies, presenten reacció creuada amb algunes fruites, ja que els
al·lèrgens són semblants.
La família que sensibilitza amb més freqüència és la de les rosàcies:

poma, pera, préssec, albercoc, cirera, maduixa, pruna, codony,
etc.
Els al·lèrgens implicats es concentren principalment a la pell, la qual

cosa no vol dir que no es pugui presentar una reacció a la polpa, però
pelar la fruita en pot reduir la reacció. Els al·lèrgens no es
destrueixen amb la cocció.
Des de fa uns anys, és freqüent trobar persones sensibilitzades a

fruites tropicals, que encara que no són autòctones i el seu consum
no és molt freqüent. Són altament sensibilitzants el kiwi, el mango,
etc.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Cal evitar en la dieta el consum de les fruites que provoquin la

reacció adversa i també iogurts, sucs, postres, “potitos”, cereals,
pastissos, xocolates i qualsevol altre producte elaborat que les
contingui.
Pel que fa a les hortalisses, les al·lèrgies són poc freqüents i en

general s’associen a al·lèrgies al pol·len. Entre les al·lèrgies més
conegudes hi trobem: als espàrrecs, a l’api i als tomàquets.
Caldrà evitar el seu consum i vigilar la seva presència en sopes,
cremes, salses, etc.
Al·lèrgia a fruits secs i llegums

L’al·lèrgia als fruits secs s’ha incrementat moltíssim en els últims
anys, són cada vegada més freqüents les reaccions al·lèrgiques a les
proteïnes de: cacauet, ametlla, avellana, pinyó, nou, etc...
El nom de fruits secs engloba diversos aliments vegetals de diferents

famílies botàniques. Es tracta de fruites amb una closca generalment
dura i un percentatge d'aigua inferior al 50%. En general, quan
parlem d'al·lèrgia a la fruita seca ens referim a:
Cacauet: pertany a la família de les lleguminoses
Fruits amb closca: ametlles, avellanes, nous, festucs,...
Llavors: pipes de girasol i/o carbassa, pinyons, llavors de

sèsam...
El problema és molt preocupant, perquè la sensibilització s’inicia en

nens molts petits. El nen sensibilitzat, ho serà tota la seva vida i
en persones molt sensibilitzades la reacció al·lèrgica pot provocar la
mort per xoc anafilàctic. Els símptomes poden variar d’un individu a
un altre, i generalment apareixen 30 minuts després de la ingesta.
Cal excloure de la dieta l’aliment en qüestió i vigilar la seva

presència en molts aliments preparats, ja sigui com a ingredient o
com a contaminant. Per exemple: xocolata, cereals per esmorzar,
productes de pastisseria i brioxeria.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
En relació amb els llegums, els aliments més

freqüentment implicats són la soja i en els
països mediterranis, i particularment a Espanya,
la incidència és principalment a les llenties, les
mongetes i els cigrons, tot i què la freqüència
d’aparició sembla que s’ha reduït, potser degut
entre d’altres causes, als canvis en les habituds
alimentàries.
La reacció a la proteïna de la soja, molt

important al Japó, pot aparèixer des dels 3 anys,
o fins i tot en nens molt petits.
Generalment, el 30 al 40% dels nens al·lèrgics a la proteïna de la

llet de vaca, també ho són a les fórmules infantils elaborades
amb soja.
Aquestes al·lèrgies apareixen principalment durant la infància i poden

desaparèixer amb l’edat i amb tractament dietètic, en la majoria dels
casos.
Les proteïnes causants de les al·lèrgies, estan presents tant en

l’aliment cru com en l’aliment cuinat. Cal excloure de la dieta
l’aliment que causa la reacció al·lèrgica i també les elaboracions que
el continguin: sopes de verdures, cremes, humus, etc.
També cal vigilar la seva presència en altres productes en els que

s’inclouen com a espessidors i estabilitzadors (goma aràbiga,
goma guar, garrofí, etc.), com a additius, coadjuvants en la
panificació i arrebossats de productes precuinats.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Intoleràncies als aliments
Les intoleràncies alimentàries són reaccions adverses als aliments, de

tipus no tòxiques, en les que no hi ha mediació del sistema
immune. Pot ser de diversos tipus:
Enzimàtica, com ara la deficiència de lactasa.
Farmacològica, com per exemple, a les amines vasoactives

presents en alguns aliments (histaminosis).
indefinides com ara les intoleràncies a sulfits, glutamat

monosòdic, etc.
Les intoleràncies es poden donar a diversos components o només

a un dels component dels aliments. Les intoleràncies més freqüents
es donen a les proteïnes i els glúcids, tant d’origen animal com
vegetal.
Llevat les persones que pateixen intoleràncies al gluten o als sulfits,

la resta poden tolerar petites quantitats de l’aliment o component
alimentari sense que es presentin símptomes.
En els infants, les intoleràncies més comuns són:
La intolerància a la lactosa.
La intolerància al gluten o malaltia celíaca

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Intolerància a la lactosa
És presenta com a una reacció adversa a la ingesta de llet,
causada per una deficiència en la producció de la lactasa, l’enzim
que permet la digestió del sucre de la llet, és a dir, de la lactosa.
La lactosa s’acaba fermentant a l’intestí prim, provocant molèsties

abdominals i/o intestinals, com ara: còlics, nàusees, inflamació
abdominal, gasos i diarrea.
La deficiència enzimàtica es pot produir per
un trastorn congènit
de forma adquirida, que és la forma més freqüent, i s’adquireix

com a resultat d’una gastroenteritis aguda que afecta la
mucosa intestinal.
La simptomatologia pot ser

diversa, i la dosi o nivell
de tolerància dependrà
de l’individu. En general
el consum de llets
fermentades i formatges
curats no genera
molèsties, doncs aquests
processos de fermentació,
eliminen quasi totalment la
lactosa. Però cal conèixer el
nivell de tolerància per tal
de saber quins aliments i/o
preparacions cal eliminar de la dieta.
En alguns casos n’hi ha prou amb excloure la llet i totes les

preparacions que la incloguin com a ingredient (salses, cremes,
pastissos, etc.) o a vegades, a més, cal eliminar d’altres productes
lactis com ara els iogurts, altres llets fermentades i el formatge.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Intolerància al gluten o malaltia celíaca

La malaltia celíaca és una intolerància permanent al gluten, què
en individus genèticament predisposats, condiciona una reacció
inflamatòria en la mucosa de l’intestí prim i atrofia les vellositats
intestinals, cosa que dificulta l’absorció dels nutrients dels aliments.
El gluten, és la proteïna de cereals com a: el blat, el sègol, l’ordi, i

en menor mesura, la civada. Per això les farines dels altres cereals
(arròs, blat de moro, mill, tapioca, etc.) es denominen farines sense
gluten.
La substància responsable és la gliadina, fracció proteica soluble en

alcohol. La malaltia celíaca es pot presentar a qualsevol edat,
però en els nens intolerants, els accidents són més greus quant més
petit és el nen.
La simptomatologia pot ser diversa, i amb freqüència hi ha

deficiència d’alguns nutrients, principalment de vitamines i
minerals, a causa de la mala absorció de nutrients. Això repercuteix
negativament en el creixement, el desenvolupament i l’estat
nutricional dels infants.
S’estima que al voltant del 75% de malalts no estan

diagnosticats, això s’explica perquè durant molts anys només es
diagnosticava la forma clàssica de la malaltia. Actualment, es
reconeixen diferents tipus de malaltia celíaca:
simptomàtica
subclínica
latent
potencial
El tractament és per tota la vida, implica

basar l’alimentació en aliments no processats i en els productes
processats que no continguin gluten. Cal eliminar de la dieta tots
els aliments que continguin gluten en la seva composició, o
aquells que s’hagin elaborat a partir de les seves farines. Cal vigilar
els aliments processats, elaborats i/o envasats, donat que l’ús
d’emulsionants, espessidors i additius derivats de grans amb gluten
està molt estès en la indústria alimentaria.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Recomanacions generals
Tot i que, cada tipus d’al·lèrgies i intolerància té unes característiques
i tractaments específics, cal tenir en compte algunes recomanacions
generals, que poden ser comunes per a tots els casos:
 Evitar els aliments i els ingredients que continguin l’al·lergen o

la substància que no es tolera.
 Elaborar dietes adequades i equilibrades d’acord amb l’edat i el

tipus de pacients.
 En el cas dels nadons, mantenir sempre que sigui possible

l’alletament matern i vigilar la dieta de la mare per tal que no
ingereixi l’al·lergen.
 Tenir cura de realitzar una exhaustiva anàlisi de la informació

de l’etiqueta dels productes.
 Evitar les contaminacions encreuades entre els aliments,

mitjançant una correcta manipulació, per tal d’evitar qualsevol
contacte, directe o indirecte, entre els aliments amb la
substància al·lergènica o que no es tolera, i els aliments lliures
d’aquesta.
Per saber-ne més:

Celíacs de Catalunya: http://www.celiacscatalunya.org/
Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya: Al·lergies
i intolerències
Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica: Al·lergia
alimentària
Immunitas Vera. Associació d’Al·lèrgics a Aliments i al Làtex de
Catalunya: El aumento de la lactancia materna salvaría miles
de vidas al año
Asociació Española de Alérgicos a Aliments y Látex AEPNA:
Alergia significa “Respuesta diferente”
Asociación Española de Pediatria. Alimentación en familia
Consell Europeo d’Informació sobre l’Alimentació: Alergias

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
4.2 Criteris per optimitzar els

resultats
La llet materna, és un fluid biològic amb el contingut nutricional idoni
per l’alimentació del nadó i els infants. Fins als 6 mesos, la lactància
materna exclusiva cobreix les necessitats dels nadons i els garanteix
un creixement i desenvolupament òptims.
Avantatges de l’alletament matern, respecte

l’alletament artificial,
La llet materna s’ajusta a les necessitats i a la fisiologia del
nadó. És de fàcil digestió i aporta un equilibri nutricional ideal.
La composició de la llet de la mare s’adapta en el decurs de

cada presa i al llarg del període d’alletament.
Major capacitat immunològica. Exerceix una funció protectora
contra la infecció, les al·lèrgies i moltes malalties cròniques.
Permet al nadó l’exposició a estímuls sensorials com a la calor i
l’olor, que l’ajuden al seu desenvolupament.
Reforça els vincles afectius entre la mare i el fill.
És econòmica i ecològica.
Les diferències en la composició qualitativa i quantitativa entre la

llet materna i la llet de vaca, fins i tot quan està modificada, fan
desaconsellable la substitució de l’alletament matern, excepte en
situacions molts justificades.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Composició nutricional de la llet materna

Les diferències quantitatives de la llet materna comparada amb la llet
de vaca, són molt evidents:
hi ha moltes més proteïnes en la llet de

vaca
hi ha menys lactosa
hi ha una mineralització 4 cops major (calci,
fòsfor i sodi, principalment)
Les diferències qualitatives, encara són més

importants, en destaquem les següents:
Proteïnes
En la llet materna, les proteïnes solubles del sèrum representen el
60-65% del total proteic.
Lactalbúmines: el doble de proporció en la llet materna.

Lactoferrina en segon lloc d’importància.
No conté β-lactoglobulina, que és la responsable d’al·lèrgia
a la llet.
Les caseïnes representen el 20% de les proteïnes i es troben
formant caseïnats amb alguns minerals (calci, fòsfor,
magnesi...),.
LES CASEÏNES representen el 80% de les proteïnes de la llet de

vaca, són proteïnes de poca digestibilitat, que coagulen a l’estómac
en grans coàguls, la qual cosa provoca digestió lenta.
LES IMMUNOGLOBULINES (IG) presents en la llet materna, són

proteïnes de pes molecular elevat, presents en la sang i en la
superfície de totes les mucoses, que desenvolupen un paper capital
en la defensa contra les infeccions. Per exemple, la Ig A
secretora, que es troba principalment en el calostre, arriba al pic
màxim de concentració el 2on dia després del part.
ANTICOSSOS CONTRA DIFERENTS VIRUS I BACTERIS, com a

conseqüència de l’exposició de la mare als antígens. Per exemple, la
lactoferrina i les lisozimes: actuen com a bacterostàtics: La lisozima
és un enzim que es troba en totes les secrecions: llàgrimes, saliva,

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
secrecions bronquials, etc., i que destrueix les parets dels

bacteris.
AMINOÀCIDS LLIURES estan presents 3 cops més en la llet

materna que en la llet de vaca.
La llet materna conté també importants enzims com l’amilasa, la

lipasa i la tripsina.
Lípids
En la llet materna el contingut total de lípids varia notablement en el
decurs de cada presa. Aquesta variació pot anar de 10 a 60g/l.
El contingut mitjà, es troba entre els 30-45 g/dl i aporten el

50% del total energètic.
Principalment són triglicèrids.
En menor proporció hi trobem els fosfolípids, àcids grassos

lliures, monoglicèrids i diglicèrids, colesterol i vitamines
liposolubles.
Són els principals components de les membranes cel·lulars.
La composició d’àcids grassos insaturats (AGI), és favorable a

la llet materna, respecte de la llet de vaca. Aquesta composició
dependrà, en part, de l’alimentació de la mare.
El major percentatge el representen els àcids grassos de cadena

llarga: oleic, linoleic, palmític i alfalinoleic.
En menor proporció hi ha àcid araquidònic i docosahexanoic,

imprescindibles en el desenvolupament de la funció neuronal i
de la retina.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Glúcids
La llet materna té un contingut de glúcids de 70 g/l, més abundants
que en la llet de vaca
• Representen al voltant del 40% de l’aportació calòrica.
• El component principal és la lactosa (90% del total de glúcids),

a partir del qual es produeix l’àcid làctic.
• La resta de glúcids són oligosacàrids de fórmules molt diverses,

com ara: la fucosa, la glucosamina, la galactosamina, l’inositol i
el factor de creixement del lactobacillus bifidus.
El lactobacillus bifidus desenvolupa un paper important a nivell

metabòlic i immunològic, en la protecció contra les infeccions
intestinals.
L’acidificació que provoca l’àcid làctic a l’intestí dels nounats,

afavoreix l’absorció de calci, fòsfor i ferro.
Aquesta acidificació, també afavoreix el desenvolupament del

lactobacillus bifidus i de la resta de la flora intestinal, cosa que
limita les infeccions intestinals.
Vitamines i Minerals
En general, les vitamines hidrosolubles i les liposolubles es troben en
una quantitat suficient per cobrir els requeriments nutricionals del
nadó, llevat la vitamina D i la vitamina K.
LA VITAMINA D també té una baixa concentració en la llet de vaca.

Però, en la llet materna la seva biodisponibilitat és major, ja que
es troba no solament en la fase lipídica, sinó també en la fase aquosa
de la llet.
S’ha observat que el raquitisme, malaltia que es produeix per la

deficiència de vitamina D, és més rar en el lactant alimentat amb
pit que no pas en el que s’ha alimentat amb la llet de vaca.
ELS MINERALS en la llet materna estan en una proporció 3 o 4

vegades inferior al de la llet de vaca, però la seva biodisponibilitat
és major.
EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
ESTUDI COMPARATIU DE LA LLET MATERNA EN EL PRIMER MES

D’ALLETAMENT I LA LLET DE VACA NO TRANSFORMADA
Nutrients Llet materna Llet de vaca

g per litre (g/l) g per litre (g/l)
Proteïnes 11 33
Caseïna 4 28
Proteïnes solubles 7 5
Lactalbúmina 3,5 1,5 a 1,8
βlactoglobulina 0 3,7
Lactotransferrina 1a2 0,2 a 0,5
Immunoglobulina 1a2 0,5
Lisozima 0,5 Traces
Substàncies nitrogenades no 0,32 0,32
proteiques (15% del N total) (6% del N
total)
Lípids 35 35
Àcid linoleic 3,5 1
Glúcids 70 50
Lactosa 62 50
Oligosacàrids nitrogenats 8 0
Sals minerals 2 8
Calci 0,33 1
Fòsfor 0,15 1
Ferro 0,4 a 1,5 mg 0,3 a 0,5 mg
Vitamines
C 60 mg 20 mg
D 50 UI 25 UI
Energia 640 a 720 kcal 650 kcal

2.670-3000 Kj 2717 Kj
Font: Dupin, Henri i cols. La alimentación humana. Barcelona.
Edicions Bellaterra. 1997
EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Variació en la composició de la llet

materna
La llet materna és un líquid dinàmic, donat que canvia la seva
composició nutricional, adaptant-se a les necessitats dels nadons.
Variacions en el decurs de l’alletament

Des del naixement i durant tot el període d’alletament, la llet materna
passa per diverses modificacions:
El calostre: és la llet que se secreta des del naixement i fins el 4t–6é

dia de vida. És un líquid espès i groguenc, molt ric en proteïnes,
minerals, i en substàncies antiinfeccioses (IgA secretora, lactoferrina,
oligosacàrids i el factor de creixement intestinal), per tant és de gran
interès immunològic.
La llet de transició: conté una menor quantitat d’immunoglobulines

i major contingut de lactosa, a més de lípids i vitamines.
La llet madura: la secreció làctia es modifica amb rapidesa i, cap al

10è o 15è dia aproximadament, pren les característiques d’una llet
madura. El contingut energètic es troba al voltant de 700 Kcal/l, té
menys contingut de proteïnes que la llet de vaca, i un elevat
percentatge d’aigua (80%).
Variacions en el decurs de cada presa

La composició de la llet materna també varia notablement, segons
s’analitzi al principi o al final de la presa.
La variació més important s’observa en la concentració de lípids, que

durant la presa va augmentant la seva concentració. Cosa que
provoca la sensació de sacietat del nen, coincidint amb l’esgotament
del contingut de les glàndules mamaries.
Aquestes adaptacions de la llet materna a les necessitats del nen són

un dels factors importants de la superioritat de l’alletament al pit.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Conducció de l’alletament matern

La lactància materna durant les primeres
setmanes cal que sigui a demanda, això
contribueix a establir i mantenir un bon flux
de llet.
Els nadons acabats de néixer necessiten

mamar fins a 12 vegades o més en 24
hores, la qual cosa implica que tinguin el pit
sense restriccions.
Després, durant els primers dies els nadons

necessiten almenys 8 presses en 24 hores.
Progressivament el nadó s’autoregula i es pot establir un interval

de les preses entre 3 i 4 hores.
El nadó regula
La producció de llet: com més llet prengui el nadó del pit de la

mare, més llet es produeix.
La quantitat de preses i la durada de cadascuna d’elles: depèn

de l’eficàcia amb què mami, de les seves necessitats
energètiques i de líquids i dels intervals de temps que hi hagi
entre les presses.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
4.3 - Contingut nutricional i

densitat energètica dels
aliments complementaris
Entre els principals factors que permeten satisfer les necessitats de
nutrients i energia dels nadons, està la densitat energètica dels
aliments semisòlids complementaris. Efectivament són
complementaris de l’alimentació del lactant. No substitueixen la
lactància, la complementen a partir dels sis mesos de vida.
Densitat energètica d’aliments

complementaris
Com que la capacitat gàstrica dels nadons és petita, 30 g/ Kg de pes
corporal/àpat, és important que la seva alimentació inclogui aliments
d’alta densitat energètica i d’elevat valor nutricional, en petites i
freqüents preses.
La densitat energètica és la quantitat d’energia que aporta un g

d’aliment. En els aliments complementaris, l’OMS/UNICEF (1998)
recomana un valor de densitat energètica, com a mínim de 0,8
Kcal/g.
La densitat energètica dels aliments consumits en cada presa, i la

quantitat d’aquests aliments que es consumeix en cada àpat,
condicionarà la freqüència o el nombre d’àpats. En el cas dels lactants
sans, en el nostre medi s’aconsellen les següents freqüències:

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Nombre
Edat Altres preses
d’àpats
Entre 6 i 8 2 o 3 àpats
mesos al dia
entre 9 i 11 3 a 4 àpats més 1 a 2 Els “aperitius nutritius”

mesos al dia “aperitius són aliments nutritius
nutritius” entre àpats, com ara
entre 12 i 24 3 a 4 àpats
addicionals una peça de fruita, pa
mesos al dia
amb formatge, pa amb
pernil, etc.
Cal mantenir com a primera font de nutrients la llet materna o la

fórmula adaptada, durant el primer any.
La quantitat mitjana d’energia provinent dels aliments

complementaris, segons l’OMS/UNICEF 1998, és:
130 Kcal/dia entre 6 i 8 mesos .
300 Kcal/dia entre 9 i 11 mesos.
580 Kcal/dia entre 12 i 23 mesos
Durant el segon any, els aliments familiars han de passar a ser

gradualment la principal font d’alimentació
Sí la densitat energètica és menor de 0,8 Kcal/g, o la quantitat

d’aliments en cada àpat és baixa, o la criatura ja no alleta, pot
necessitar augmentar la freqüència de les presses.
A partir de l’any es pot introduir llet sencera de vaca. Ara bé, no

s’aconsella el consum llet de vaca baixa en greix (desnatada o
semidesnatades) doncs:
redueix la densitat calòrica de la dieta
proporciona un excés de calories en forma de proteïnes, la qual

cosa pot ser perjudicial en els nens petits.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Quantitat i qualitat dels aliments complementaris

Queda clar que els nens han de menjar una gran varietat
d’aliments d’elevat valor nutricional per garantir cobrir les seves
necessitats nutricionals i d’energia.
Les preferències dels infants per la majoria dels aliments està

influenciada per l’aprenentatge i
l’experiència. Les experiències gustatives
prenatals, a través del líquid amniòtic i durant
la lactància amb llet materna, condicionada per
l’alimentació de la mare, influirà en les
preferències dels nadons a sabors i olors i per
tant, en l’ acceptació o rebuig a determinats
aliments.
Els infants desenvolupen una preferència en

funció de la freqüència d’exposició a uns sabors particulars.
Tenen una preferència innata pels sabors dolços, i per això cal
augmentar la varietat dels aliments per reforçar l’acceptació als
diferents sabors. Ara bé, això no ha d’implicar aliments salats,
vinagretes, etc.
La majoria dels nadons alimentats amb llet materna accepten

millor els nous aliments, doncs estan acostumats als olors i sabors
dels aliments de la dieta de la mare, transmesos per la llet materna.
Això també pot comportar el rebuig d’altres aliments que no formen
part de l’alimentació familiar.
A partir de l’any i fins als 2 anys, la majoria dels nens són capaços de
menjar sols amb els dits. Es poden incorporar a la seva dieta la major
part dels aliments familiars dels adults, tot i que la llet materna o de
fórmula adaptada, continuarà essent la principal alimentació.
Els aliments s’ofereixen en presentacions de fàcil masticació:

trossejats, xafats i picats, i també aliments que es puguin agafar amb
les mans. Cal evitar els aliments que puguin ocasionar
ennuegaments, ja sigui per la seva forma o per la seva consistència.
Per exemple: fruits secs, fruites amb llavors, raïm, trossets de
verdures o hortalisses crues i dures...

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
L’edat preescolar és el període en que la mainada estableix les

preferències i el rebuig per a determinats aliments, condicionat
principalment pels costums familiars. En principi, els nens menjaran
allò que mengin els seus pares, i les habituds alimentàries adquirides
en aquesta edat són molt difícils de modificar en el futur.
Al llarg d’aquesta etapa la velocitat de creixement disminueix, la qual

cosa es manifesta per una pèrdua de la gana, que pot ser mal
interpretada pels pares com a signe de malaltia o un problema seriós.
Aquestes situacions poden generar situacions de estrès pels nens i

pels pares, que els forcen a menjar, provocant un important risc de
sobrealimentació.
RECORDEU QUE...
En aquest període,
els principals objectius de l’alimentació són
l’educació en habituds
cobrir les necessitats d’energia alimentàries correctes i estils
i de nutrients de vida saludables
estimular l’autoalimentació a Per tant, quan la família

través del desenvolupament de segueix una alimentació
les capacitats motrius dels variada, suficient i equilibrada,
infants també s’afavoreix una
educació nutricional adequada.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Calendari d’introducció dels aliments
Donat que, a partir dels 6 mesos els infants demostren gran interès
per tastar nous gustos i textures, s’aconsella aquest moment per
iniciar el coneixement dels aliments bàsics de la dieta, que li
permetran una millor adaptació a una alimentació variada, suficient i
equilibrada.
Aquest procés s’ha de fer de forma lenta i progressiva, sense forçar-

los a menjar i oferint-los-hi en petites quantitats. A més, s’aconsella
introduir cada nou aliment a intervals de 8 a 15 dies per tal
d’observar la tolerància.
En les següents
pàgines, detallem un calendari d’introducció dels diversos aliments
extret de les següents fonts:
Guia de l’alimentació saludable a l’etapa escolar. Generalitat de

Catalunya.
Alimentació complementària del lactant. Bol Pediatria 1993; 34: 29 –

48
Alimentació del nadó . Canal Salut (gencat.cat)

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Aliments complementaris: quins, quan i perquè?
CALENDARI D’INTRODUCCIÓ DELS ALIMENTS
Edat Grups
Recomanacions
(mesos) d’aliments
<6 ALLETAMENT MATERN EXCLUSSIU
>4-6 Lactis Fórmula d’inici
Fórmula de continuació
>4-6 Lactis Iogurt natural elaborat amb llet de
continuació
Sucs naturals
Fruita
Compota
>6
Farines sense gluten de cereal únic (arròs
Cereals
o blat de moro)
Carns magres de pollastre, gall d’indi,
Carnis
vedella, cavall, poltre.
Purés fins (ceba, mongeta verda, patata,
Vegetals
>7 pastanaga)
Greixos Oli d’oliva o de llavors crues
Farines amb gluten, sèmoles de pasta o
Cereals
arròs, pastes de sopa
Vegetals Purés més consistents
>7-8
Fruita Fruita sencera trossejada
Greixos Mantega o margarina
>8
Cereals Pasta, pa, galetes i cereals per esmorzar
Lactis Iogurt natural elaborat amb llet de vaca
>9
Carnis Peix blanc
>10 Carnis Rovell d’ou

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
CALENDARI D’INTRODUCCIÓ DELS ALIMENTS
Formatge fresc i mató

Formatge semicurat i sec
Lactis
Llet sencera de vaca
Postres lactis
>12
Ou sencer
Carnis
Porc magre i xai, pernil cuit, pernil curat
Llegums En purés fins
Greixos Oli cuit
Edat
Grup Aliment Recomanacions
(mesos)
>12- Verdura crua en forma d’amanida
Vegetals
16
Carnis Peix blau
>18 Llegums Llegums aixafats
Fruita Fruits secs triturats
Embotits i xarcuteria
Carnis
Mariscs (gambes, calamars, musclos)
Llegums Llegums sencers
>24
Fruita Fruites vermelles i exòtiques
Greixos olives
Cereals Cereal integrals
>36 Fruita Fruits secs sencers
A continuació es detalla el perquè en la introducció dels aliments

complementaris. Ho exposem en quatre taules: lactis, carnis,
vegetals i cereals

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
LACTIS
La llet materna és la principal font de nutrients durant el

nutricional
Aportació
primer any
Les llets fermentades, com ara els iogurts i els formatges,
són una bona font de calci, proteïnes, riboflavina, fòsfor i
tenen una menor proporció de lactosa, donat que s’ha
transformat en glucosa i galactosa
L’alletament matern fins als dos anys i més.

Si el nadó té un subministrament adequat, entre 4 i 5 presses al
dia, no serà necessari introduir altres llets
En el cas dels nens alimentats amb fórmules adaptades a partir dels
6 mesos d’edat es recomana oferir-los:
entre 400-550 ml/dia de fórmula infantis reforçada amb ferro
mentre no s’inclogui aliments complementaris d’origen animal.
Es recomana
entre 280–500 ml/dia de fórmula infantil reforçada amb ferro

més aliments complementaris d’origen animal
Els infants majors d’un any sense alletament matern poden beure
llet de vaca sencera no diluïda:
entre 300-500 ml/dia mentre que no s’incloguin aliments
complementaris d’origen animal.
entre 200-400 ml/dia més aliments complementaris d’origen
animal.
la introducció de llets fermentades en petites quantitats, al
voltant dels 9 mesos, de preferència iogurts preparats amb llet de
fórmula adaptada, fins que s’introdueixi la llet de vaca.
recomana
No es
No s’aconsella administrar als nens menors de 2 anys, llet de

vaca baixa en greix (desnatada o semidesnatada)
Aliments Preferits Rebutjats

De pasta dura
Tipus Burgos
Formatge Grassos i extragrassos
Suaus
Fermentats
Iogurts Tots
Quallada
Altres lactis Mató Nata
Flam, natilles

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
CARNIS
Aquests aliments són la principal font de proteïnes d’alt valor
biològic, ferro de fàcil absorció, vitamines (com ara la vit. B12) i
Aportació nutricional
d’altres minerals (calci, fòsfor, zinc, iode, etc.

El peix blanc i el marisc tenen un baix contingut en greix.
Els peixos grassos o peixos blaus, són una font important de àcids
grassos poliinsaturats de cadena llarga (omega 3),
indispensables pel desenvolupament neuronal.
Els peixos d’aigua salada són la principal font de iode, essencial
per a un creixement i desenvolupament òptim.
Els ous són rics en fosfolípids, i en àcids grassos poliinsaturats.
Tot i que, el seu contingut de ferro és elevat, és menys
biodisponible, ja que es troba unit a fosfoproteïnes i albúmina.
Utilitzar els teixits magres de la carn que es on es concentren la
major part dels nutrients.
Es recomana
Es pot utilitzar pollastre, vedella, xai..., en petites quantitats, a

partir dels 7 mesos d’edat.
La introducció del rovell de l’ou després dels 10 mesos. I la
clara després de l’any, degut al seu poder al·lèrgenic,. En els
casos d’antecedents familiars d’al·lèrgies als ous, es recomana
començar la introducció després dels 12 mesos
La introducció del peix abans dels 9 mesos, degut al seu potencial
recomana
al·lèrgenic. En els casos d’antecedents d’al·lèrgia o d’atòpia,

No es
s’introduirà després dels 12 mesos

Abusar de les coccions a la planxa a la brasa o a la graella, pel
deteriorament important que pateixen els greixos
Abusar dels fregits, arrebossats, empanats...
Coccions amb aigua: vapor, bullit, escalfat
A la cuina
Coccions al forn, o en papillote

Guisats, ofegats
Els ous s’ha d’oferir sempre ben cuits, per reduir el risc de
contaminació per salmonel·la i facilitar la digestibilitat
Oferir-les picades, en triturats molt fins o fer-ne pures
Pollastre, porc i vedella Carns fumades i Carns

Carns i aus
magra grasses
Menuts Tots
Embotits Pernil serrà i cuit Quasi cap
Peixos Blancs Blaus i mariscs
En general, en totes les
Ous
formes de cocció

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
VEGETALS
Són importants fonts de glúcids, vitamines, minerals, fibra i
nutricional
Aportació
d’altres substàncies com els antioxidants i els fitosterols.

Les verdures i les fruites aporten la major part de la vitamina C, la
qual cosa pot afavorir l’absorció del ferro d’aliments d’origen vegetal
com ara els llegums (llenties, mongetes, etc), sempre que es
mengin alhora
Introduir-les per separat, de manera lenta i progressiva, i en
Es recomana
petites quantitats
Les fruites i els seus sucs s’han d’ingerir amb cullera i beure en gots,
per tal de reduir el risc de formació de càries.
La CE aconsella un màxim de 120 -180 ml de suc de fruita/dia.
Limitar el consum de sucs de fruites, doncs pot desplaçar la
ingesta de llet i reduir l’acceptació d’altres aliments.
La introducció abans del 8 mesos de vegetals que poden contenir
recomana
una elevada concentració en nitrats, com ara espinacs, bledes, cols,

No es
naps, remolatxa...
Introduir abans de l’any, les fruites potencialment al·lergèniques
com ara les maduixes, els préssecs i algunes fruites tropicals
Afegir mel, sucres ni edulcorats a les fruites i sucs de fruites
Es recomana consumir verdures fresques i coure-les al vapor o
bullides amb una quantitat mínima d’aigua i una ebullició durant un
A la cuina
curt període de temps

Presentar-ho en forma de pures als que se’ls hi pot afegir una
culleradeta d’oli d’oliva, per millorar la palatabilitat i augmentar la
densitat calòrica del puré.
Les fruites en forma de purés, que ofereix tots els nutrients de la
fruita excepte la fibra.
Compte
Cal tenir en compte, que el temps de conservació dels vegetals, una

amb
vegada preparats, augmenta la seva concentració en nitrats

Verdures quasi cap quasi totes
Patates especialment fregides quasi de cap manera
Llegums secs no gaire no són molt apreciats
plàtan, maduixa,
Fruites quasi totes
mandarina
Fruits secs quasi tots cap

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
CEREALS
Les farines de cereals, constituïdes en un 80% per glúcids, aporten

nutricional
Aportació
gran quantitat d’energia.

Midó i d’altres polisacàrids: glúcids de degradació intestinal lenta,
que alliberen glucosa a un ritme regular.
Proteïnes de baix valor biològic, entre les quals el gluten.
La normativa ESPGHAN recomana les farines “sense gluten” a

Es recomana
partir dels 6 mesos, fent servir un sol cereal (arròs, blat de moro,
tapioca, etc.) o una barreja d’aquests
cap els 8 mesos, introduir de manera progressiva les farines
anomenades “amb gluten” (blat, civada, sègol i ordi) i el pa derivat
d’aquestes farines.
L’ús de farines hidrolitzades amb sucres afegits. L’addició de

No es recomana
sacarosa, augmenta la densitat energètica però afavoreix la de

càries. Les farines enriquides amb fruites, amb mel o ensucrades
amb sacarosa són desaconsellables pel seu elevat contingut en
glúcids i per fomentar l’addicció al sucre
La introducció de fibra vegetal molt aviat. Les crostes de pa, les
galetes integrals, farinetes de cereals sencers, entre d’altres,
produeixen irritació còlica
La majoria dels productes d’aquest tipus ja es presenten en el

A la cuina
mercat amb els tractament previs que els fan estar “llestos per
consumir”: P.e. farines hidrolitzades, pa o galetes fornejats, etc.
Si requereixen una cocció prèvia, aquesta és el bullit
És probable, que la introducció precoç de gluten afavoreixi la

Compte
amb
sensibilització de la mucosa intestinal. Per altra part, en els nens

intolerants, els accidents són tant més greus quant més petit és el
nen
Pa Blanc
Arròs Molt acceptat
Pasta Molt acceptada
Productes de Tots (pa de pessic,
forneria galetes, pastes...)
Sucres i dolços Sucres, melmelades Quasi cap

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Racions i distribució dels àpats

No hi ha dubte, que fomentar habituds alimentàries saludables en els
infants, és un dels factors que cal tenir en compte per aconseguir:
millorar el rendiment escolar.
prevenir el sobrepès, l’obesitat, la desnutrició crònica i els

problemes de creixement.
prevenir l’aparició d’altres malalties cròniques de l’adult, com

ara la diabetis, les malalties cardiovasculars i el càncer.
afavorir el desenvolupament d’estils de vida saludables en

l’etapa adulta.
Cal oferir una varietat d’aliments bàsics dels diferents grups, en les
proporcions adequades. Això permetrà aconseguir una alimentació
quantitativament i qualitativament ben equilibrada.
Els infants, en aquesta etapa, tenen la capacitat d’autoregular la

seva ingesta energètica al llarg del dia. Per tant, es possible que
hagi molta variabilitat en el contingut calòric dels diferents àpats,
però sovint la ingesta d’energia total del dia és l’adequada.
El nombre de racions i la quantitat de cada ració s’ha d’adaptar a les

necessitats individuals dels infants, que depenen de molts factors:
l’edat
el sexe
el ritme de creixement
el grau de maduració fisiològica i psicomotriu
l’activitat física
Les recomanacions relacionades a la quantitat d’aliment i l’equilibri

de la ració alimentària són orientatives.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Nombre i tamany de les racions

Entre els 6 mesos i els 2 anys, l’alimentació es diversifica com a
complement de l’alletament matern o de fórmula adaptada que és la
principal font d’energia i nutrients. Es
recomana iniciar amb petites racions i
augmentar la quantitat amb el creixement del
infant fins que, quan ja tingui 2 anys de vida,
s’hagin introduït la pràctica totalitat dels
aliments:
Pel que fa a la ració, i de manera

orientativa, podem considerar quantitats
adequades, per exemple:
LACTIS
280 – 500 ml/dia de Si inclou d’altres

> de 6 mesos fórmula infantil reforçada aliments d’origen
sense amb ferro animal en la seva dieta
lactància 400 -550 ml/dia de Si no inclou d’altres
materna fórmula infantil reforçada aliments d’origen
amb ferro animal en la seva dieta
Si inclou d’altres
200-400 ml/dia de llet de
> de 1 any vaca sencera no diluïda aliments d’origen
sense animal en la seva dieta
lactància Si no inclou d’altres
materna 300-500 ml/dia de llet de
aliments d’origen
vaca sencera no diluïda
animal en la seva dieta
1 iogurt
1-3 anys
20 - 30 g de formatge

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
CARNIS
5 mesos 10 g (1 cullerada sopera) Triturat
6 – 7 mesos 15 – 20 g Triturat amb grumolls
Picat o aixafat amb la

1 any 20 – 25 g
forquilla
Picat, aixafat o en
1-3 anys 30 – 60 g
trossos
VEGETALS
ALIMENT 1 any 1 a 3 anys
Verdures i
70 a 90 g 100 a 120 g
hortalisses
120 a 140 g de fruita
100 g de fruita fresca,
fresca, sencera o
sencera o trossejada
trossejada
Fruites
Com a màxim 120a Com a màxim 120a 180
180 g de suc de fruita g de suc de fruita
preferentment natural preferentment natural
Patates 40 a 60 g 60 a 100 g
Llegums 30 g 40 a 45 g
CEREALS
ALIMENT 1 any 1 a 3 anys
Cereals: papilla 10 a 15 g amb
10 a 15 g amb
150 a 180 ml
100 ml de llet
de llet
Cereals: papilla industrial
A major quantitat de 25 a 30 g amb
25 a 30 g amb
sacarosa, caldrà més 150 a 180 ml
100 ml de llet
quantitat de cereal per de llet
espessir
Arròs o pasta
30 g 40 a 45 g

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Fonts:
 Dupin, Henri i cols. La alimentación humana. Barcelona.

Edicions Bellaterra. 1997
 “L’alimentació dels lactants i nens petits: recomanacions

estàndard per a la Unió Europea”. 2007
Distribució dels àpats

És important oferir un gran nombre d’aliments, amb
variabilitat de sabors, textures i presentacions i evitar
els dejunis perllongats. S’aconsella que al llarg del dia, els aliments
es reparteixin almenys en cinc àpats.
tres àpats principals: esmorzar, dinar i sopar

i dos àpats complementaris: mig matí i berenar.
Esmorzar
Hi ha consens entre metges, especialistes en nutrició i mestres, que

l’esmorzar és un dels àpats més importants del dia. Ha de
representar almenys el 25% del total calòric
del dia. Té múltiples beneficis:
Ajuda a assolir els requeriments nutricionals.
Afavoreix una adequada distribució de

l’energia al llarg del dia.
Millora el rendiment escolar, físic i l’actitud a

l’escola.
Disminueix el consum d’aliments menys saludables (brioxeria,

pastissos, aliments ensucrats i llaminadures).
Es recomana que els infants esmorzin abans de sortir de casa,

amb prou temps per fer-ho amb tranquil·litat (20-30 minuts), i
repartir l’esmorzar en dues ingestes:
Esmorzar pròpiament dit: a casa

Mig matí: a l’hora del pati i preferiblement que se’l porti de
casa.
EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Cal permetre al nen variar l’esmorzar d’un dia a l’altra, i fer-lo

agradable i atraient. Un bon esmorzar cal que inclogui al menys, els
següents grups d’aliments:
Lactis: llet, iogurt, formatges
Cereals: pa (amb tomàquet, amb oli, etc.), torrades, galetes,

cereals per esmorzar, etc.
Fruita: Preferentment fresca, en diferents presentacions

(sencera, trossejada o en forma de sucs).
Altres aliments: com ara, una mica de pernil curat, tonyina,

etc. que aporten proteïnes.
Cal evitar el consum de sucres senzills, dolços, snacks, brioxeria,

etc., i d’aliments amb elevat contingut en greixos, colesterol i sal.
Dinar
És l’àpat més important del dia i representa entre el 30-35% del

total d’energia de la dieta. Tant si es fa a casa o al menjador de
l’escola, cal tenir en compte:
Incitar-los de manera divertida i atraient a diversificar la seva

alimentació.
Cuidar la presentació i preparació dels aliments, pel que fa a

les seves característiques organolèptiques: sabor, olor, color i
textura.
Ajudar-los a desenvolupar el gust amb una diversitat de

presentacions, utilitzant diferents tècniques culinàries.
Ajustar la quantitat de la ració a l’edat i a les seves

necessitats, i cal respectar la sensació de
gana o de sacietat que manifesti.
Incentivar la comunicació i les relacions,

mitjançant xerrades agradables a taula i
evitar les distraccions (jugar, veure la
televisió...) mentre s’està menjant.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Intentar que cada àpat sigui un moment de tranquil·litat i

intercanvi:
 Entre els companys de classe, a l’escola o al institut.
 Entre el pares i germans durant els àpats en família.
Perquè el dinar sigui variat, suficient i equilibrat, cal que inclogui de

quatre a sis tipus d’aliments:
Cereals i llegums: prioritzar la ingesta de glúcids complexos

com ara l’arròs, la pasta, les patates, el pa d’acompanyament i
llegums diverses (llenties, cigrons, mongetes, faves, pèsols...)
Verdures i hortalisses: cuites i crues en forma d’amanides.
Carns, peixos i ous: prioritzar el consum de peixos i carns

magres diverses (vedella, aus, bou, conill, porc, xai...).
Olis i greixos: de preferència oli d’oliva.
Fruites: de preferència fresca sencera o trossejada.
Lactis: iogurt, formatge, postres lactis.
Berenar
Aquest àpat de la tarda és útil en les edats preescolar i escolar, donat

que complementa energèticament i nutricionalment les racions
d’aliments dels tres àpats principals. Representa el 15% del total
calòric del dia.
És convenient la llet, o les preparacions làcties, els formatges i la

fruita fresca o un suc de fruites. Cal evitar el consum de
pastissets, brioxeria o galetes.

EV
E ViiN
N11 Ettaap
E dee llaa V
peess d Nu
daa ii N
Teem
T 4
Sopar
Tot i que, aquest àpat aporta una quantitat d’energia menor que la
del dinar, com a màxim el 30% del total calòric del dia, els tipus
d’aliments que el composen són els mateixos que en el dinar:
Cereals i llegums.
Verdures i hortalisses.
Carns, peixos i ous.
Olis i greixos.
Fruites i/o lactis.
És convenient que les preparacions dels diversos plats siguin de fàcil

digestió, donat que és l’últim àpat del dia, abans que els nens vagin
al llit.
Altres Recomanacions
Cal assegurar cobrir les necessitats de calci. La millor manera

d’assegurar-ho és amb el consum diari de 500 g de llet o
l’equivalència amb altres derivats lactis.
Cal recordar, que l’aigua és la beguda d’elecció per

acompanyar tots els àpats.
És convenient reduir el consum de refrescos, begudes

ensucrades i begudes carbonatades que aporten calories buides
i contribueixen a l’obesitat.
Afavorir el consum de productes frescos, de temporada i

del país (aliments de proximitat) i reduir la ingesta d’aliments
processats.
Acabem, per ara, amb un pensament de SÈNECA:
Tota màxima favorable ha de pensar-se i manejar-se

sovint, de manera que no solament la podem
conèixer, sinó que la practiquem


EVIN1-Tema 4 - 0 A 3 Anys-Problemes I Millores

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

EVIN1-Tema 4 - 0 A 3 Anys-Problemes I Millores

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

EViN 1

Etapes de la Vida i Nutrició

Consell Alimentari de la Mediterrània

CONTINGUT ....................................................................... Pàg.:

Consell Alimentari de la Mediterrània

4.1 Possibles Trastorns

Trastorns de l’aparell gastrointestinal

Aquestes malalties poden alterar una o

Funció digestiva d’hidròlisis química,

Consell Alimentari de la Mediterrània

Aquestes situacions, obliguen a establir pautes alimentàries

dietes amb aliments de fàcil digestió

L’objectiu principal de la dieta és ajudar a la ràpida recuperació de la

Els vòmits es poden presentar:

per la ingesta d’una quantitat excessiva

Però hi ha altres causes, relacionades a la composició nutricional de

Consell Alimentari de la Mediterrània

Els còlics poden ser el resultat de la distensió abdominal provocada

la deglució d’aire durant el procés d’alimentació dels lactants.

En tots els casos hi ha una acceleració del trànsit intestinal que

La principal causa de diarrees en els nadons i en la mainada són les

En les diarrees, l’organisme es troba

Consell Alimentari de la Mediterrània

Per tant, quan les femtes són de consistència dura i la expulsió és

En molts casos, aquestes molèsties milloren

Aliments aconsellats en la majoria dels trastorns aguts

És aconsellable limitar el consum de lactis en la fase aguda

Les diferències entre elles s’aprecien segons el mecanisme que

Les al·lèrgies alimentàries es presenten com a una resposta

En aquests persones, el seu organisme reconeix aquestes substàncies

Durant la reacció al·lèrgica s’alliberen

A més de les manifestacions cutànies, es pot

Consell Alimentari de la Mediterrània

Factors que afavoreixen la reacció al·lèrgica

les característiques pròpies de l’aliment, el seu contingut proteic

Segons la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica

No obstant això, segons l'Acadèmia Europea d'Al·lergologia i

Hi ha més de 120 aliments descrits com a causants d'al·lèrgies

a la proteïna de la llet de vaca

Consell Alimentari de la Mediterrània

Al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca

La llet de vaca o les fórmules adaptades de llet de vaca, són les

Generalment comença quant s’introdueix la lactància artificial amb

La clàssica al·lèrgia APLV, mediada per IgE, produeix una

En el cas de l'APLV no mediat per IgE, els símptomes triguen més

L’únic tractament és l’eliminació dels aliments que continguin les

Consell Alimentari de la Mediterrània

Si el nadó s’alimenta amb alletament artificial, el pediatre pot

La prevalença d'al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca se situa

un 50% la supera a l’any d’edat

Consell Alimentari de la Mediterrània

Al·lèrgia a les proteïnes de l’ou

Aproximadament el 50% dels nens tenen al·lèrgia a l'òvul que es

L'ovomucoide és la proteïna en gran part responsable de les reaccions

L'al·lèrgia a l'ou mediada per IgE es caracteritza per un ràpid inici de

Els símptomes més comuns són els símptomes de la pell:

Els símptomes digestius també són comuns: vòmits, dolor

Finalment, podrien ocórrer símptomes respiratoris: tossir i

L'al·lèrgia a l'ou no mediada per IgE, es caracteritza per un inici

Consell Alimentari de la Mediterrània

Existeix reactivitat creuada entre les proteïnes de la clara i del rovell,

El tractament consisteix en una dieta estricta, amb l’eliminació de l’ou

Cal recordar que algunes proteïnes de l’ou s’utilitzen com a additius