Psicologia de les diferències individuals – PAC4

Laura Lacal Martín 1r semestre curs 2022/2023

Pregunta 1.: Seguint Jayme (2021a), la identitat de gènere es pot entendre com la
identificació individual amb aquelles atribucions que fa la societat de allò que és masculí
o femení. Implica tenir consciència d’un mateix com a home (allò masculí) o com a dona
(allò femení), representant el nucli de la identitat personal (self). Es construeix mitjançant
un procés extern a l’individu que promou la formació de l’intern a l’individu. Aquest
procés és el de socialització de l’individu, donant-se a través de dos tipus de
construcció: 1)construcció activa, que és la identificació personal amb els valors, les
actituds, les conductes, etc., i 2)construcció passiva, que és aquella que es fa a través
dels agents socialitzadors, que ens transmeten la informació vàlida sobre el gènere (a
través d’estereotips i rols). Observem així com en la construcció de la identitat de
gènere hi ha un element extern molt important, com són els agents socialitzadors,
que són les institucions, grups, associacions i organitzacions que, de manera directa o
indirecta, contribueixen al procés de socialització (a través del qual, els éssers humans
aprenem al llarg del nostre cicle vital, elements socioculturals del nostre medi ambient,
integrant-los en la nostra estructura de personalitat) de l’individu. Exemples d’agents
socialitzadors són la família, l’escola, les relacions entre iguals, el barri de residència
(tradicionals), així com la televisió, publicitat, cinema, TIC (influència massiva).
La paraula estereotip neix de la necessitat que té l’ésser humà de categoritzar per tal de
reduir la complexitat del món que ens envolta. Paral·lelament, els estereotips influeixen a
la informació que s’atén, però també en com aquesta es construeix, interpreta i
processa. L’estereotip de gènere és la creença sobre aspectes tant psicològics
com biològics associats a homes i dones, són les creences socials sobre les
característiques que es consideren probables per a cada gènere. Seguint Geis
(1993, citat a Matud et al., 2008) aquestes creences estereotipades produeixen una
sèrie de distorsions perceptives i discriminacions de rol pel que fa al gènere
femení i masculí, doncs són idees sovint errònies que s’adopten sobre un grup de
persones, agafant alguns trets comuns al grup, essent sovint reforçats pels agents
socialitzadors, com televisió, revistes, publicitat, etc., que influeixen de manera conscient
o inconscient en la nostra manera de pensar, fomentant-se l’estereotip de gènere
masculí/femení, perpetuant aquestes característiques, on atribuïm a les dones per
exemple que són submises, tendres, delicades, etc., i als homes que són forts, no
ploren, caps de família, autoritaris, etc.
Els rols de gènere defineixen la posició d’un individu en l’estructura social segons
el seu gènere (masculí/femení), i impliquen certes responsabilitats i privilegis que donen
lloc als mencionats estereotips de gènere, tractant-se també de construccions socials. La
conducta d’una persona indicarà en què grau s’identifica amb el rol assignat a
home/dona.
Veiem doncs, com ambdós conceptes (estereotips/rols) participen en la construcció
passiva de la identitat de gènere (experiència subjectiva d’identificar-se com a home o
dona), donat que són apressos pel procés de socialització, l’entorn ens transmet
aquestes classificacions plasmant-les en molts àmbits (familiar, laboral, polític,
econòmic, mitjans de comunicació i àmbit simbòlic). L’individu participarà activament en
la construcció de la seva identitat de gènere segons el grau en què comparteixi els
valors, actituds, conductes i rols que la societat li ha assignat segons el seu sexe.
Seguint Jayme (2021a), aquest procés pot afectar a les persones, concretament els
estereotips, perquè fomenten identitats de gènere poc adequades a la realitat de moltes
persones, implicant expectatives rígides que afecten a les relacions, limiten el
desenvolupament de la individualitat, transmeten idees falses i reforcen la desigualtat de
gènere.
 Psicologia de les diferències individuals – PAC4
Laura Lacal Martín 1r semestre curs 2022/2023

Exemple estereotips de gènere: 1)“ell arribava a casa cansadíssim”, s’associa el

cansament per treballar fora de casa als homes, com si les dones no ens canséssim
per treballar fora i dins de casa. 2)“Ella treballa de secretària”, lloc de treball associat a
les dones com si no poguessin haver secretaris, doncs els càrrecs directius es
continuen associant a homes.
Exemples rols de gènere: 1)“costava molt trobar moments per parlar de l’educació de les
seves filles”; “sap que si no fa vacances i passa aquests quinze dies amb la família se li
pot girar en contra i acabar sol”. El rol de l’Anton és el de cap de família, la relació
familiar passa a segon pla, perquè el primer és mantenir-la econòmicament.
2)“Sempre ha trobat la manera de tenir temps per les nenes”;; “Va començar la carrera
d’arquitectura però la va deixar quan va néixer la Marta”; “va anar a la piscina amb les
nenes”, la Sílvia té el rol de cuidadora (sacrificants els seus estudis per la criança, és la
que les porta a la piscina, la que se’n cuida de la seva educació).

Pregunta 2.: Seguint Jayme (2021a), diferents estudis sobre les diferències d’edat en
la intel·ligència conclouen que aquesta es desenvolupa al llarg de tot el cicle vital,
estant activa des d’abans del naixement (essent innata). No és fixa ni permanent,
presentant una considerable variabilitat, però en general, respon a una progressió
ordenada i seqüencial, que es relaciona amb els diferents objectius i continguts de les
diferents etapes de la vida. En aquesta evolució influeixen canvis fisiològics en els
sistemes sensorials que afecten la percepció, la rapidesa en la resposta, la coordinació,
entre altres, i també influeixen dèficits cognitius relacionats amb l’atenció, la memòria,
l’aprenentatge o les aptituds.
Seguint Forteza (1990, citat a Jayme, 2021a), des d’una perspectiva gerontològica, es
proposa un patró normal d’envelliment relacionat amb l’edat, indicant que des de la
primera infància, la intel·ligència té un ritme negativament accelerat fins els 20 anys
aprox., per estabilitzar-se fins els 40, moment en el que comença un declivi lent i gradual
fins els 70a, que és quan s’accentua i s’accelera de manera progressiva.
Els estudis psicomètrics mostren una disminució del QI manipulatiu, però no del QI
verbal, que pot mostrar fins i tot augments amb l’edat. Això comporta que, en termes
generals, la intel·ligència psicomètrica (QI) es mantingui relativament estable al llarg del
cicle vital, a nivell poblacional. El mateix passa amb la intel·ligència fluïda (Gf) i
cristal·litzada (Gc) segons el model de Cattell (sd, citat a Jayme, 2021a): encara que
ambdues augmenten inicialment, a partir de la joventut la Gf segueix una progressió
negativa, mentre que la Gc s’estabilitza o pot fins i tot augmentar.
Observem com per a valorar l’evolució de la intel·ligència amb el pas dels anys, i seguint
amb Jayme (2021b), s’han desenvolupat estudis transversals, que s’estableixen entre
els anys 20 i 30, administrant tests d’intel·ligència a individus classificats per edat
cronològica. Seguint Yerkes (1921, citat a Jayme, 2021a), es va constatar que a més
edat tingui l’individu, major és el declivi en la intel·ligència. Els estudis entre els anys 30 i
60 van secundar aquests resultats, concloent que hi havia una correlació negativa entre
el QI i l’edat, és a dir, a més edat es restava capacitat intel·lectual.
Tot i això, als anys 60, neix una discrepància vers aquests resultats, doncs es posa de
manifest que els resultats són distorsionats per les experiències i condicions vinculades
a cada generació. És així com apareixen els estudis longitudinals.
Al comparar els resultats d’ambdós tipus d’estudis, observem com els longitudinals, els
quals les seves tècniques són tests aplicables durant varis anys als mateixos individus,
obtenen com a conclusió que la disminució de la intel·ligència en cada generació és
menor que en els resultats obtinguts amb els transversals. Això ratifica que els estudis
transversals es veuen esbiaixats per l’efecte de l’absència de la variable generacional i la
 Psicologia de les diferències individuals – PAC4
Laura Lacal Martín 1r semestre curs 2022/2023

seva influència educacional. Per altra banda, es suggereix que un dels motius del declivi
de la intel·ligència ve donat pels canvis de rapidesa en el processament de la informació
que es produeixen amb el pas dels anys.
Confrontant ambdós tipus d’estudis, observem que amb els longitudinals es millora
la percepció respecte als estudis transversals, però els primers també tenen les
seves limitacions, ja que entren en joc altres factors de variació dels resultats com
mostrar un manteniment de la capacitat a causa de l’aprenentatge de les eines
d’avaluació per part dels subjectes, així com les amenaces a la validesa interna, com
poden ser la falta d’interès per continuar amb l’estudi de qui els han començat o per
malaltia/mort dels participants.
Amb això neix el plantejament de dur a terme un tipus d’estudi que combini ambdues
tècniques. D’aquesta manera es podran establir uns criteris estadístics que, analitzats
des d’aquesta combinació longitudinal i transversal, porten a establir conclusions sobre
els estudis d’edat i intel·ligència de manera més objectiva.

Com hem vist, no és el mateix estudiar la intel·ligència d’una persona nascuda en els
anys 40, època en la qual els recursos acadèmics eren més limitats, que una persona
nascuda en l’any 2008, com seria el cas de la Judit (actualment té 14a), on el seu estil
de vida i el desenvolupament de la seva intel·ligència és impulsat d’altra manera, per
tant, tot i el pas del temps, el declivi de la seva intel·ligència en envellir anirà lligada a la
decadència normal de les seves funcions cognitives, com la velocitat de processament o
la memòria de treball.

Pregunta 3.: Seguint Plomin (1994, citat a Jayme, 2021c), la covariació genètica-
ambient descriu la correlació entre genotip i ambient en la població, és a dir, el
genotip dels individus és, en certa mesura, associat a l’ambient que més s’ajusta a ell i
que afavoreix la seva expressió. Descriu tres tipus:
1)Passiva: existeix una correlació positiva entre l’ambient i les característiques
genètiques. Es dona quan l’ambient facilita el desenvolupament d’una determinada
característica genètica ja donada, afavorint l’expressió del genotip. És a dir, és passiva
perquè no és el genotip el que determina l’ambient, ni l’ambient el que determina el
genotip.
Exemple basat en tret de personalitat: una nena predisposada genèticament a l’alta
extraversió (tret), és criada en una gran família, rodejada dels seus germans, fent
activitats diàries amb altres nens i nenes, podrà expressar la seva extraversió en tots els
entorns (ambients) al ser favorable i aportant-li l’estimulació necessària.
Exemple basat en la intel·ligència: nena que des dels 8 mesos mostra elevades habilitats
intel·lectuals (intel·ligència cognitiva) i els seus pares afavoreixen la seva disposició,
facilitant-li classes de 3 idiomes, essent capaç de conversar amb fluïdesa als 3 anys.
2)Activa: és l’individu qui cerca determinats ambients/entorns adequats on pugui
manifestar o exterioritzar les seves característiques potencials o genètiques, donat que
en el seu ambient compartit, no s’estimula.
Exemple basat en tret de personalitat: la nena predisposada genèticament a l’alta
extraversió (tret) serà la que demani als seus pares activitats o ambients on pugui estar
amb els seus companys, amb els que pugui establir vincles, així com assistir a classes
de teatre en grup o de ball, per exemple, on hi ha gent, podent expressar aquest tret.
Exemple basat en la intel·ligència: la nena que mostrava elevades habilitats intel·lectuals
(intel·ligència cognitiva), als 3 anys demanarà als seus pares i mestres que li plantegin la
resolució de càlculs integrals i diferencials, a més d’explorar les seves habilitats
intel·lectuals dedicant-se a la poesia i la música, exhibint les seves capacitats cognitives.
 Psicologia de les diferències individuals – PAC4
Laura Lacal Martín 1r semestre curs 2022/2023

3)Evocativa: les característiques genètiques de l’individu s’expressen en un ambient i

suposen estímuls que provoquen respostes per part de l’entorn.
Exemple basat en tret de personalitat: en el cas de la nena amb alta extraversió (tret),
gràcies a la seva personalitat, en les classes de teatre estimularà als seus professors,
afavorint així la seva disposició i provocant una resposta en els professors per a què la
facin protagonista de l’obre de teatre.
Exemple basat en la intel·ligència: la nena amb elevades habilitats intel·lectuals
(intel·ligència cognitiva), degut a la seva precocitat en els estudis, terminaria la
universitat als 18 anys, aconseguint que una important empresa multinacional es fixi en
ella i la contracti. Aquesta és la resposta per part de l’entorn provocada per la disposició
intel·lectual genètica de la nena.

Pregunta 4.: Seguint Jayme (2021c) dins els mètodes d’estudi de la genètica de la
conducta, trobem els dissenys d’investigació amb humans, on els tres mètodes més
emprats dissenyats per Galton (sd, citat a Jayme 2021c) són els estudis de famílies, de
bessons i d’adopcions.
Estudis de famílies: estudis on s’intenta establir la correlació de determinats trets
psicològics entre diferents membres d’una mateixa família, tenint en compte que, per ser
membres la mateixa família, el nivell d’informació genètica i influència ambiental
compartida és superior al que existiria amb persones externes al nucli familiar (sense
consanguinitat).
Aquests estudis presenten un seguit d’avantatges i desavantatges. En quant als
avantatges, s’ha de destacar la informació que aquest tipus d’estudis ens ofereix en la
comprensió de l’heterogeneïtat que presenten certs diagnòstics de malalties, així com de
l’expressió variable dels gens en una mateixa família i el coneixement de l’herència
genètica. En quant als desavantatges, la variabilitat de l’edat i generacional dins el
mateix nucli familiar, pot dificultar la interpretació dels resultats. A més, el fet que els
membres de la família comparteixin gens i ambient, dificulta la separació d’ambdues
tipus d’influències.
Estudis de bessons: es duen a terme tant amb bessons monozigots (MZ), que
comparteixen el 100% de la informació genètica, de manera que qualsevol variabilitat
observada en els trets només pot ser atribuïda a l’ambient, com amb bessons dizigots
(DZ), que només comparteixen el 50% dels gens. Per dur-los a terme és necessari
complir amb uns requisits previs, com comprovar a través d’una anàlisi cromosòmica, si
existeix un elevat grau de coincidència o no, així com verificar que els ambients en els
que interactuen els bessons són idèntics. Així doncs, s’intenta comparar les
característiques d’ambdós bessons, tant dels MZ com del DZ del mateix sexe, per poder
establir l’heretabilitat d’un tret a través de la comparativa del rang de concordança en
relació a aquesta característica psicològica concreta. Respecte els resultats, es
suggereix que si l’herència és important en la determinació d’un tret, els bessons MZ
s’assemblaran més que els DZ. Alguns estudis van mostrar una heretabilitat d’entre el 70
i el 76% del QI segons les escales de Wechsler, i que les pràctiques de criança i
educatives no determinen semblances en personalitat segons el MISTRA de Lickken
(1979) i Bouchard (actualment), una h2 de la intel·ligència entre el 0’73 i el 0’77. En
personalitat, segons el SATSA de Pedersen (1984, 1987, 1990 i 1993) una correlació de
0’51 en bessons MZ i de 0’21 en DZ.
Considerant la disminució de la influència de l’ambient compartit amb el temps,
s’observa que augmenten les diferències entre bessons, però s’accepta que la identitat
genètica comportarà una correlació activa que provocarà que aquests busquin i creïn
ambients en consonància amb ella, sobretot en bessons MZ.
 Psicologia de les diferències individuals – PAC4
Laura Lacal Martín 1r semestre curs 2022/2023

Un exemple és l’estudi que van realitzar Spinath et al. (2003, citats a Carballeira, 2004),
on en una mostra de gairebé 7.000 parells de bessons entre 2 i 4 anys, van trobar que,
aproximadament, el 25% de la variància fenotípica era explicada per factors genètics, i
que el 75% s’explicava per la influència de l’ambient compartit, encara que aquesta
darrera anava disminuint a mesura que transcorria l’adolescència i fins arribar a l’edat
adulta, arribant a descendir a nivells molt baixos (31%).
Estudi de les adopcions: inclouen individus que comparteixen ambient (adoptats) i
individus que comparteixen ambient i genètica (familiars), per a calcular l’impacte
ambiental establint similituds entre ambdós grups. Dels tres mètodes, és el més efectiu
donat que s’inclouen subjectes adoptats, que no guarden relació genètica i només han
compartit factors ambientals, essent més fàcil la separació ambient-genètica. Seguint
Carballeira (2008), el mètode consisteix a estudiar les correlacions entre fills adoptats i
progenitors o germans biològics; les correlacions pares-fills biològics han de superar les
de pares-fills adoptats. El estudis informen de la baixa influència de l’ambient compartit
en el QI d’adolescents i adults que, essent baixa durant la infància, acaba sent nul·la
després de la maduració, posant l’accent en la influència genètica.
El Colorado Adoption Project (CAP) de Plomin i de DeFries (1985, citats a Carballeira,
2008), va avaluar la influència genètica sobre les aptituds mentals primàries mitjançant
un estudi longitudinal, tant sobre la intel·ligència general com sobre les capacitats
específiques. Va mostrar que durant la infància, la influència genètica és més gran que
el QI general (50%), seguit de les capacitats específiques (47%), i que va disminuint
segons augmenta la influència de l’ambient específic (35% en rendiment escolar).
L’ambient específic influeix de manera acumulativa vers la capacitat general, però
l’ambient compartit no és significatiu, disminueixen les correlacions amb la maduració.
Seguint Jayme (2021c) també es va trobar una correlació significativa entre el QI de les
mares biològiques i els fills adoptats, augmentant la h2 amb el temps, passant el contrari
amb els progenitors adoptius: progenitors adoptius - fill adoptat=0’003; progenitors
biològics - fill natural=0’31; mares biològiques - fill natural=0’38

Pregunta 5a.: VERTADERA. És certa l’afirmació de Ruiz (2018), quan assegura que en
els països desenvolupats l’augment del QI s’ha estancat i inclús ha començat a
decréixer, plantejant com en les darreres dècades l’efecte Flynn s’ha invertit, produint-se
aquesta disminució progressiva del QI. Tot i això no ens hem de preocupar, doncs la
disminució del QI no significa que siguem menys intel·ligents, doncs seguint Navarro
(2017), els tests psicomètrics han mesurat la intel·ligència de les persones, si bé Flynn
postulà que l’increment que es va produir en el QI de les persones no significava que les
persones de temps anteriors fossin menys intel·ligents, el fet que s’hagin obtingut
menors puntuacions de QI durant les darreres cinc dècades tampoc significa que cada
cop siguem menys intel·ligents, és a dir, una persona que realitza un test d’intel·ligència
en l’actualitat i veu disminuïda la seva puntuació psicomètrica, no significa una
disminució de la seva intel·ligència. No hem d’oblidar que els tests tradicionals avaluen
només unes àrees, per això no són representatius de la intel·ligència de la societat
actual, que no és basada només en la memorització o aspectes matemàtics, com ja
postularen Sternberg o Gardner (1985, 1983, citats Jayme, 2021d) en els seus models
d’intel·ligències múltiples, criticant aquests tipus de test d’intel·ligència tradicionals per
no representar ni la realitat ni la totalitat del rendiment dels individus. Comencen a ser
necessaris nous instruments per a mesurar i entendre com es manifesta el QI en el s.
XXI.
 Psicologia de les diferències individuals – PAC4
Laura Lacal Martín 1r semestre curs 2022/2023

Pregunta 5b.: FALSA. Seguint Jayme (2021c), l’heretabilitat es descriu com la proporció
de la variància fenotípica en una població atribuïble a la variància genètica. Per tant,
en aquesta població determinada on s’ha realitzat l’estudi, assumint que hi ha prou
variabilitat a nivell genètic i ambiental entre els participants, del total de la variabilitat en
intel·ligència, el 40% s’estima deguda a la variabilitat genètica dels participants. A
més, en cap cas h2 s’aplica a nivell individual.

Pregunta 5c.: FALSA. Seguint Berry, (1998, citat a Marrero, 2008), les estratègies de
relacions interculturals (assimilació, separació, integració i marginalització) poden afectar
els resultats dels estudis de personalitat, és a dir, el procés d’aculturació en un context
intercultural pot afectar. A més, els estudis transculturals sobre personalitat suggereixen
que aquesta és massa complexa com per a resumir-la en un perfil general de l’individu
pertanyent a una cultura (intergrup), i les diferències intragrup són encara més grans,
doncs és una característica individual i idiosincràtica .

Pregunta 5d.: FALSA. Seguint Jayme (2021a), en ser d un nombre positiu (+0’43), i
entenent que M1=dones gallegues i M2=dones andaluses, la mitjana de M1 supera la
mitjana de M2, per tant les dones gallegues són més “dures”, i no pas les andaluses
com diu l’afirmació. Per altra banda, si seguim la classificació de Cohen (sd, citat a
Jayme, 2021a), tot i que la d (+0’43) és per sobre de 0’20 (petita/menyspreable) no
arriba a 0’5 (valor mitjà), per tant no podem concloure que les dones gallegues són més
“dures”, podríem concloure que té una significació social que s’apropa al valor mitjà.
 Psicologia de les diferències individuals – PAC4
Laura Lacal Martín 1r semestre curs 2022/2023

Referències bibliogràfiques

Carballeira, M. [Mónica] (2008). Herencia-ambiente: Orígenes de las diferencias

individuales. A Matud, P., Marrero, R. i Carballeira, M. Psicología

Diferencial. (pp. 250-268). Biblioteca nueva

Jayme, M. [María] (2021a). Diferències entre grups: sexe, gènere i edat. A

Jayme, M. Guia d’estudi de psicologia de les diferències individuals. (pp.

5-36). FUOC.

https://campus.uoc.edu/annotation/2ee0859d71ded8e3fde659360fbd0b10

/894221/PID_00282087/PID_00282087.html

Jayme, M. [María] (2021b). Estudi psicològic de la variabilitat humana. A Jayme,

M. Guia d’estudi de psicologia de les diferències individuals. (pp. 5-44).

FUOC.

https://campus.uoc.edu/annotation/2ee0859d71ded8e3fde659360fbd0b10

/894221/PID_00282086/PID_00282086.html

Jayme, M. [María] (2021c). Orígens de les diferències individuals. A Jayme, M.

Guia d’estudi de psicologia de les diferències individuals. (pp. 5-26).

FUOC.

https://campus.uoc.edu/annotation/2ee0859d71ded8e3fde659360fbd0b10

/894221/PID_00282088/PID_00282088.html
 Psicologia de les diferències individuals – PAC4
Laura Lacal Martín 1r semestre curs 2022/2023

Jayme, M. [María] (2021d). Constructes tradicionals: intel·ligència i personalitat.

A Jayme, M. Guia d’estudi de psicologia de les diferències individuals.

(pp. 5-84). FUOC.

https://campus.uoc.edu/annotation/2ee0859d71ded8e3fde659360fbd0b10

/894221/PID_00282085/PID_00282085.html

Marrero, R. [Rosario] (2008). Diferencias culturales. A Matud, P., Marrero, R. i

Carballeira, M. Psicología Diferencial. (pp. 205-223). Biblioteca nueva

Matud, M.P. [Maria Pilar] (2008). Género. A Matud, P., Marrero, R. i Carballeira,

M. Psicología Diferencial. (pp. 151-178). Biblioteca nueva

Navarro, J. (2017). L’Efecte Flynn. En L’Agent Flynn (1a ed.). Editorial UOC.

Ruiz, D. [David] (2018). Se confirman las sospechas: cada vez tenemos menos

coeficiente intelectual. La Vanguardia.

https://www.lavanguardia.com/vida/20180614/45102992083/coeficiente-

intelectual-menor-estudio-ci.html