Tema 2 – Defectes de la xarxa cristal·lina

IMPERFECCIONS DE LA XARXA CRISTAL·LINA

Temes del callister T4(1-6)
Ciència i Tecnologia de Materials

Les xarxes cristal·lines reals són imperfectes. Tenen defectes.

Aquests defectes poden ser:

•I. De punt: Afecten només un àtom.

•II. De línea: Afecten una linea d’àtoms.

•III. Superficials: Afecten una superfície d’àtoms.

•IV. Volumètrics: el defecte té volum.

1
 Tema 2 – Defectes de la xarxa cristal·lina
Defectes de punt
Hi han dos tipus de defectes de punt:

•VACANTS
Ciència i Tecnologia de Materials

•IMPURESES

VACANTS: Una posició atòmica a la xarxa està buida. L’efecte contrari, ocupar una
posició teòricament buida de la xarxa és un defecte autointersticial.

El nombre de vacants (NV) en relació al total de posicions (NT) augmenta

amb la temperatura.

Qv
( )
Nv  NT ·e RT

Qv : Energia d’activació del procés.

T : temperatura en Kelvin.
R: Constant dels gasos: 8,31 kJ/mol·K

2
 Tema 2 – Defectes de la xarxa cristal·lina
Defectes de punt
IMPURESES: La presència d’àtoms diferents als del material que forma la matriu és
un defecte. A l’estat sòlid, parlarem de SOLUCIONS SÒLIDES.
Ciència i Tecnologia de Materials

Donat que hi han dos tipus de posicions a la xarxa, hi han dos tipus de defectes.

Posicions substitucionals: Pròpies de l’empaquetament (radi atòmic similar)

Posicions intersticials: zones buides a la cel·la unitat (radi atòmic més petit)
Els més habituals són C,N,O,H.

Definicions:

DISSOLVENT (l’àtom que forma la matriu)

SOLUT (els àtoms que són minoritaris)

3
 Tema 2 – Defectes de la xarxa cristal·lina
Defectes de línea
El defecte de línea més habitual és la DISLOCACIÓ.

Les dislocacions poden ser:

Ciència i Tecnologia de Materials

• DE FALCA (CUÑA)

• HELICOIDALS

• MIXTES (els dos tipus al mateix temps)

DISLOCACIONS DE FALCA.

Es componen de :
Semi-pla adicional

b
Vector de
Burgers

Pla de lliscament

4
 Tema 2 – Defectes de la xarxa cristal·lina
Dislocacions helicoidals Dislocacions mixtes
Ciència i Tecnologia de Materials

5
 Tema 2 – Defectes de la xarxa cristal·lina
Defectes de superfície
Els defectes de superficie afecten a un pla d’àtoms.

•Límit de gra.
Ciència i Tecnologia de Materials

•Macles.

LÍMIT DE GRA.

La zona d’unió entre els grans és

una zona de desordre.

Depenent de la desorientació entre els

dos grans, el desordre és més o menys
gran.

El límit de gra constitueix una barrera

per les dislocacions, i generalment les
impureses tenen tendència a ficar-se
allí.

6
 Tema 2 – Defectes de la xarxa cristal·lina
Defectes de superfície
MACLA.
La macla constitueix un error d’apilament dels plans en un empaquetament. Suposa
Un canvi d’orientació cristal·lina. Es produeixen amb el recuit i la deformació.
Ciència i Tecnologia de Materials

Un cas típic el trobem a les estructures compactes:

FCC: ABCABCCBABC HC: ABABABABBABABABABA

CANVI EN LA SEQÜENCIA D’APILAMENT

El pla de maclatge constitueix uneix de simetria entre les dues parts al seu costat, i els
àtoms dels diferentes plans es mouen distàncies relatives.

7
 Tema 2 – Defectes de la xarxa cristal·lina
Defectes volumètrics
Ciència i Tecnologia de Materials

Els defectes de volum no s’estudien com a defecte del xarxa, si no del material.

•PORUS. (Presència de zones buides, en procesos de pulvimietal·lúrgia o fundició).

•ESQUERDES. (Presència d’entalles molt agudes, defectes de mecanitzat).

•INCLUSIONS. (presència de petits precipitats ceràmics en un metall, etc…)

•SEGONES FASES. (la pròpia composició de l’alliatge provoca l’aparició de canvis d’empa-
quetament dintre del propi material)