El 

llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A

partir de l'evolució de la seva versió vulgar sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen
avui dia.

L'Imperi romà era la garantia del manteniment del llatí en la seva versió clàssica. Amb
la caiguda de l'imperi la llengua del carrer, va accelerar l'evolució i passà a l'estadi que
anomenem llatí vulgar, que va canviar fins a formar les llengües romàniques actuals. D'altra
banda, el llatí clàssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La
majoria de llengües europees, sobretot les romàniques i l'anglès, han manllevat molt
de vocabulari directament del llatí clàssic, sobretot per termes d'ús tècnic. Alhora, el llatí
també s'utilitza en la classificació taxonòmica dels éssers vius.

Hi ha hagut diversos intents de reintroduir el llatí clàssic en la vida quotidiana, però no han
reeixit. El llatí també es va mantenir com a llengua de culte de l'Església catòlica fins al Concili
Vaticà Segon. Avui dia no hi ha parlants nadius de llatí, però és l'idioma oficial de l'estat
del Vaticà, on s'estudia i s'utilitza; el llatí és, per tant, una llengua morta.