«Vés per lo món, e meravella’t»

En tristícia e en llanguiment estava un hom en estranya terra, e fortment se

meravellava de les gents de aquest món, com tan poch coneixien e amaven
Déu, qui aquest món ha creat e donat als hòmens en gran noblea e bonea,
per tal que per ells fos molt amat e conegut. Aquest home plorava e planyia
com Déus en aquest món ha tan pochs amadors e servidors e lloadors. E per
ço que sia conegut, amat e servit, fa aquest llibre De meravelles, lo qual
departeix en deu parts, ço és a saber: Déu, Àngels, Elements, Cel, Plantes,
Metalls, Bèsties, Home, Paradís, Infern. Aquest home havia un fill que molt
amava e qui havia nom Fèlix, al qual dix aquestes paraules: “Amable fill,
quax morta és saviesa, caritat e devoció; e pochs són los hòmens qui són en
la fi a la qual nostre senyor Déus los ha creats. No és la fervor ne la devoció
que ésser solia en lo temps dels apòstols e dels martyrs, que per conèixer e
amar Déu llanguien e morien. A meravellar te cové hon és caritat e devoció
anada: vés per lo món, e meravella’t dels hòmens, perquè cessen a amar e
conèixer e a lloar Déu. Tota ta vida sia en Déu a amar e conèixer, e plora per
los falliments dels hòmens qui déu ignoren e defaman. Obedient fo Fèlix a
son pare, del qual pres comiat ab gràcia e benedicció de Déu e ab la doctrina
que li dóna son pare. Anà per los boscatges, per munts e per plans, per erms
e per poblats, e per prínceps e per castells e per ciutats, e meravellaves de
les meravelles qui són en lo món; e demanava ço que no entenia, e
recomptava ço que sabia, en treball e en perills se metia, perquè a Déu fos
feta reverència e honor.1

1
LLULL, Ramon, Llibre de meravelles, ed. Marina Gustà, Edicions 62-La Caixa, Barcelona, 1981,
Prefaci.