William Shakespeare

Hamlet

1 i 2 Resum dels actes i les tres seqüències narratives

Els estudiosos distingeixen tres seqüències marcades per la presència del rei i la cort
Primera seqüència: Els reis celebren les bodes.
Segona seqüència:Els reis assisteixen a la representació teatral.
Tercera seqüència:Els reis assisteixen al duel entre Laertes i Hamlet.
El punt central és, per a uns, quan el rei confessa el seu crim. Altres, el situen en la mort de
Poloni.

PRIMERA SEQÜÈNCIA:ACTE I

Uns soldats veuen un espectre.Assabentat Horaci,amic de Hamlet, no s’ho creu, però una
nit va amb els soldats i reconeix el finat rei de Dinamarca.Horaci n’informarà Hamlet.
L’acompanyen al lloc de guàrdia. L’espectre del rei, son pare, li demana que venge el seu
assassinat “contra natura”.Deien que havia mort per la picada d’una serp assassina, però
l’únic assassí va ser el seu germà,el rei actual,l’oncle de Hamlet. Mentre feia la sesta al jardí,
com cada vesprada, des de les orelles li deixà caure un verí mortal que recorregué aviat tot
el cos i li féu costres enormes. Hamlet fa jurar a Horaci i els altres que no diran res del que
ha passat. El príncep els avisa que a partir de llavors “em pot semblar oportú de fingir una
conducta extravagant”.

Es produeix la boda entre l’oncle de Hamlet,Claudi, i assassí de son pare, i la seua mare, la
reina Gertrudis. I això a menys d’un mes dels funerals del rei anterior.

Horaci atribueix el reforçament militar de Dinamarca al fet que el rei de Noruega,

Fortimbràs, retà a combat a ultrança el finat rei de Dinamarca.Si perdia, cediria al danés
totes les seues terres. En nom del rei danés, lluità el príncep Hamlet, que el va matar.El
príncep Fortimbràs el jove, no acatà la derrota i formava un exèrcit per atacar Dinamarca.

Hamlet està enamorat d’Ofèlia, filla de Poloni i germana de Laertes.Tant l’un com
l’altre li diuen que no es refie de les paraules amoroses de Hamlet. Els prínceps es casen
amb gent del seu llinatge. Potser només vol la seua viriginitat i després l’oblida.

SEGONA SEQÜÈNCIA:ACTE II FINS AL IV

Vénen els còmics. Hamlet s’interessa sobre ells:qui els manté, que els passarà quan els
falle la veu, etc. Hamlet compara el teatre i la política danesa:els bons còmics desapareixen i
són substituïts per gent mediocre, igual que passa amb els bons reis. Hamlet demana als
còmics que interpreten “L’assassinat de Gonzago”. Vol que incloguen una dotzena de versos
que ell escriurà. Hamlet demana al seu amic Horaci que ha posat un fragment
representant la mort de son pare. Vol que mire com reaccionen el rei i la reina quan
l’hagen vist.Comença la representació:un rei i una reina entren abraçats.El rei s’adorm
sobre un banc de flors.Arriba un altre home, li pren la corona,i aboca un verí a l’orella del
rei adormit.La reina el troba mort.La reina accepta, al final, l’amor de l’enverinador.
El rei Claudi mana suspendre la representació i se n’ix. Està enfadadíssim i la reina,
desconcertada, demana a Hamlet que passe per la seua cambra abans d’anar-se’n a dormir.

En un monòleg, Hamlet reflexiona sobre l’home,( ser o no ser) que, covard, dubta davant
el suïcidi perquè tem que,més enllà de la mort els patiments seran més grans.I hi ha també
la venjança.

Ofèlia diu que li torna a Hamlet les frases perfumades que un temps li dedicà.Ara són
esquerpes,com qui les ha dites. Hamlet confessa que no l’estimava.Els éssers orgullosos,
venjatius, ambiciosos, com ell són uns canalles.No n’ha de creure cap.Li diu que se’n vaja a
un convent. Que si no se’n va al convent, si s’ha de casar, que es case amb un cretí “perquè
els homes intel.ligents saben prou bé en quina mena de monstres els convertiu.”

El rei es queda sol i es posa a resar. L’apena el convenciment que el seu crim no tindrà
perdó.Al cel no hi valen ni enganys ni fraus.Hamlet el veu resar.Pensa que seria molt fàcil
matar-lo allí mateix. Però esperarà, fins que es delite en la venjança i li done la fi que
mereix.

Hamlet va a veure sa mare. No vol ser cruel, ni que la ira el vença.”Digues paraules com
punyals, però no els hi clavis”.Li diu que es mire en un espill: hi veurà la seua cara més
malvada.La mare demana auxili –Poloni,que ha promés al rei que espiaria l’entrevista- es
mou en la cortina que el tapa. Llavors el príncep travessa la cortina amb una estocada i
mata Poloni.Pensa que podia tractar-se del rei.La reina quan ho veu diu "quin acte insensat
i sanguinari!"Respon Hamlet que "Gairebé tan greu com matar un rei i casar-se amb el
germà" La primera volta que acusa directament sa mare.Hamlet li reprotxa que s'haja casat
amb "l'espiga borda que va contaminar el bon blat".La reina se sent avergonyida."Cada
paraula teua és un punyal que em fereix les orelles.Prou, dolç Halmet" El príncep arrossega
el cadàver i ix d’escena.

El rei, quan la reina li comunica que Hamlet ha mort Poloni, pensa que podia haver estat
ell, el mort.El culparan per no haver reclòs abans el príncep. El rei encomana als
condeixebles de Hamlet, Rosencrantz i Guildenstern,que busquen el cos de Poloni i el
porten a la capella.
Ofèlia embogeix quan sap la notícia. I Laertes només pensa a venjar el seu pare.El rei
decreta l’exili per a Hamlet.Partirà cap a Anglaterra, acompanyat de Rosencrantz i
Guildenstern. Espera que els anglesos facen el que els mana: que donen mort
immediatament a Hamlet.

TERCERA SEQÜÈNCIA: DES DE L’ACTE IV FINS AL FINAL

El jove Fortimbràs de Noruega, va jurar que no prendria mai les armes contra
Dinamarca, El vell monarca danés li havia concedit una renda i permís per a anar contra
Polònia. Per això demanava, a través d’ambaixadors, que el rei Claudi firmara un document
per permetre el lliure pas de les tropes noruegues camí de Polònia. Un exèrcit de 20.000
van a conquerir un petit tros de Polònia,que no val res –segons alguns- i on molts es
deixaran la vida

Ofèlia apareix mesclant un cant de mort amb una cançó tradicional d'amor.S'acomiada
dient que ha de comunicar la nova de la mort del pare al seu germà Laertes. El rei mana que
la seguisquen i la vigilen.Arriba la notícia que s’ha ofegat en el riu mentre, boja com era,
penjava unes flors en les branques d’un arbre. Tot apunta que és un suïcidi.Laertes clama
venjança. Dos enterramonts parlen sobre la morta.Creuen que Ofèlia s’ha llevat la vida
voluntàriament, però l’enterren en lloc sagrat per ser qui és:una noble.

Hamlet, en una carta, diu al rei que ha tornat “despullat i tot sol”i vol demanar-li perdó i
explicar-li què li ha passat.El rei es pregunta com és que ha tornat sol. Laertes desitja poder
dir-li a la cara “Ho vas fer tu”Llavors el rei prepara un parany per matar-lo. Laertes li
demana que permeta que siga ell el braç executor.El rei accepta. Farà que es baten a espasa
Laertes i el príncep. Posaran un verí a la punta de l’espasa.Si falla la primera opció, quan,
enmig del combat, Hamlet tinga set i demane de beure, li donaran una beguda enverinada.
Comença el combat, presidit pels reis. El rei demana a Osric que posen vi damunt la taula.
De sobte, succeeix un imprevist.És la reina qui, inesperadament, beu de la copa i cau
enverinada. Laertes acusa el rei d'haver-ho preparat tot. I avisa Hamlet que ell l'ha ferit amb
una espasa que també té verí.Llavors, el príncep fereix el rei amb aquella espasa. I després
obliga el rei a beure.El rei mor. També Laertes i Hamlet. Quan el seu amic Horaci es disposa
a suïcidar-se, Hamlet li diu que ha de sobreviure perquè se sàpiga tota la història.
Assenteix Horaci.L'ambaixador d'Anglaterra lamenta que el rei mai no arribe a saber que
han donat mort, com manava, a Rosencratz i Guildestern..Horaci diu a l'anglés que no fou el
rei Claudi qui va ordenar matar-los,sinó Hamlet.

Fortimbràs rendirà els honors pòstums a tots i especialment a Hamlet, que hagués sigut un
gran rei de Dinamarca. Diu que, mort el príncep, és a ell qui correspon regnar. Horaci vol
que posen els cadàvers en un túmul ben alt, perquè tothom els veja, i escolten tota la
història.

A continuació, se sent una salva de canons

TELÓ

3.Temes
Antecedents
“Hamlet” s’escriu en 1601, s’estrena el 1603 i es publica l’any 1604. Es basa en antigues
llegendes medievals com la que recull, en llatí, el danés Saxo Grammaticus(mort el
1208).En aquesta versió,el rei dels danesos, Rorik, nomena governadors de Jutlàndia dos
germans, Orvendil i Fengi. Orvendil es casa amb la filla del rei Rorik, la bella Gerut. Tenen
un fill, Amlet. Però Fengi, enamorat de la seua cunyada i desitjós de convertir-se en únic
governant, mata el seu germà, es casa amb Gerut i es declara rei. Amlet es fingeix boig i
trama la venjança del seu oncle i es converteix en nou rei. Segurament Shakespeare coneixia
aquesta història a través de la versió francesa de la història que publicà François de
Belleforest en les seues “Histoires tràgiques” (1570).En tot cas, sembla segur que coneixia
la versió que d´aquesta llegenda va fer Thomas Kyd(mort en 1594). Titulada “Ur-
Hamlet”,sabem que s’escrigué a Londres, que era una tragèdia, tenia un personatge de nom
Hamlet i un fantasma que, en un moment de l’obra cridà:”Hamlet, venjança!” Tot i saber
tants detalls, no es conserva cap exemplar d’aquesta obra.
a.La venjança
“Hamlet” és el millor exemple de les anomenades tragèdies de venjança, que, des que
Sèneca abordà aquest tema en l´Antiguitat, s´havien fet molt populars.Tots i cadascuna de
les característiques d’aquest subgènere fan acte de presència a “Hamlet”:
1.Hi ha un heroi que busca justa venjança.
2.La víctima ha de ser de la mateixa força i condició que el venjador.
3.Han d’haver-hi tenebres i elements sobrenaturals.
4.Una dona, estimada per l’heroi, és un obstacle per a dur a terme la venjança.
5.La víctima planeja algun estratagema per derrotar el venjador.

Per a Hamlet, Dinamarca és “una presó” i ho serà fins que venge la mort del seu pare i es
faça justícia. Així es complirà el que ha decidit la Providència (el destí,la voluntat de
Déu).També reclamen venjança, Laertes (Hamlet ha mort son pare)i Fortimbràs fill(vol
venjança per l’humiliació del seu progenitor, Fortimbràs pare, mort pel primer Hamlet, com
Pirros mata Príam en venjança per la seua maldat (això representa la companyia de teatre
davant els reis Claudi i Gertrudis).Laertes i Fortimbràs se troben satisfets davant la
venjança.
Hamlet no. Ell és un ser pacífic i no creu que la venjança solucione res. És immoral.
Atempta contra la seua consciència. Son pare li la demana com una mena d’imperatiu i ha
d’obeir-lo. Això li crea un dilema.

b.El dubte
Víctor Hugo diu que és el fantasma de son pare el que el fa dubtar contínuament. ¿Matarà i
restaurarà l’honor de son pare? ¿No matarà –tal com li dicta la seua consciència i deixarà
son pare en el deshonor? ¿És un covard?
¿Allò que ha vist ha sigut un fantasma o una pura invenció seua? El dubte fa de Hamlet un
ser dèbil, insegur. En el cèlebre monòleg del dubte –“Ser o no ser”-es mostra indecís. Viu
ofuscat. La raó li dicta una cosa. L’instint, una altra. Vol morir, abans de viure en el
patiment que el dubte li suposa.
c.La corrupció
“Hamlet” és també la lluita pel poder de Dinamarca. Laertes ha ordit una trama per
desposseir de la corona el rei Claudi. Els soldats estan nerviosos, pressenten que alguna
cosa succeirà.Es diu que Fortimbràs vol envair el país.La corrupció i les intrigues es veuen
per tot arreu. “Something is rotten in the state of Denmark”, diu el soldat Marcel. La ràpida
boda de Claudi i Gertrudis provoca no pocs comentaris.
d.L’aparença i la realitat
L’obra està plena de grans fingidors: Claudi, Poloni, Rosencrantz i Guilderstern. El primer
diu sentir gran dolor per la mort del germà(aparença), però no dubta a casar-se amb sa
cunyada al cap de poc temps i les proves que ha mort el seu germà es fan més evidents amb
el transcurs de l’obra(realitat). El rei es val del cortesà Poloni(ficció) perquè l’informe de
l’estat de Hamlet, però Poloni usa la seua filla per assabentar-se’n (realitat). Rosencrantz i
Guilderstern reben del rei l’encàrrec d’animar Hamlet (ficció) però en realitat es
converteixen en els seus botxins(realitat). ¿És el de Hamlet el comportament d’un boig?
(ficció) o d’una persona que es adopta una conducta extravagant com una
estratègia(realitat). De tot això ens assabentem gràcies als soliloquis que diuen quan es
queden sols a escena.
e.La mort
En el seu cèlebre monòleg Hamlet expressa el patiment que li dóna viure envoltat de
corrupció, mentides i ambicions inconfessables. Preferiria el suïcidi però l’obligació de
consumar la venjança i la maldat intrínseca d’aquest acte d’autodestrucció li ho
impedeixen.Només la mort de Claudi el farà eixir d’aquesta presó de Dinamarca, i la
venjança es retarda més i més: moren Poloni, Ofelia, Rosencrantz i Guilderstern, la reina,
Laertes, abans que es produïsca la venjança, la mort de Claudi, seguida de la mort del
mateix Hamlet.
La mort és un dels grans temes de la tragèdia de Shakespeare.

4.El teatre isabelí

S’estén de 1580 a 1642, en què els puritans acoten al Parlament el tancament del teatre.
Shakespeare és l’autor més representatiu d’aquesta etapa. En principi les obres
s’escenificaven en patis de posades, però amb la prohibició de les representacions a Londres
es construïren teatres a llocs dels voltants.La companyia de teatre Shakespeare tenia teatre
propi: “The Globe”. Eren construccions circulars o hexagonals, sense decorat i públic
heterogeni.
Característiques formals:
-Es trenca amb la regla de les tres unitats: d’acció, de temps i d’espai.
-No hi ha separació de gèneres.
-S’alternen l’estil popular amb la llengua més culta. I conceptes antitètics com allò sublim,
idealitzat i allò realista, allò tràgic i allò còmic, allò fonamental i allò intranscendent...

5.Característiques de la tragèdia en Shakespeare

A tot arreu d’Europa es combinen temes i formes del teatre popular, amb altres d’origen
culte, renaixentista.
a.Ruptura de les unitats clàssiques del teatre
En Shakespeare no es respecta les regles de les tres unitats.No hi ha unitat d’acció, perquè,
tot i que estan subordinades a la principal, hi ha accions secundàries:per exemple,la història
de Fortimbràs , Rosencrantz i Guilderstern i el seu viatge a Anglaterra...

Tampoc no hi ha unitat d’espai.L’acció es desenvolupa al palau d’Elsenor, però s’alternen

els exteriors (esplanada, cementeri...) i els interiors (salons i cambres de palau).Hamlet
al.ludeix a tota Dinamarca com una presó. Les reixes de palau serien una metàfora per
reforçar aquesta idea.
La despreocupació pel temps és evident. A Shakespeare li interessa encadenar bé les
accions més que ordenar-les cronològicament. Algunes accions són ràpides. Altres, com el
viatge a Anglaterra, són llargues en el temps. El llibre té una estructura circular: ix d’un lloc
al principi, i torna al final on va començar. Hamlet, moribund, demana a Horaci que torne a
començar el relat. La derrota de Fortimbràs pare a mans de Hamlet pare, havia tingut lloc
deu anys abans. I Fortimbràs fill acabarà dominant Dinamarca.El temps, doncs,ens porta
on estàvem deu anys arrere.

L’obra combina l’ús del vers blanc(sense rima) amb els fragments en prosa. Els personatges
poc rellevants solen fer servir la prosa, però també Hamlet l’usa quan mostra la seua
bogeria.
Shakespeare, doncs, no estableix una frontera clara entre els gèneres literaris. Els
combina com li pareix.
El sentit de l’humor està ben present, per més que es tracte d’una tragedia. Recordem:
1.El llenguatge burlesc que usa Hamlet quan es dirigeix a Poloni.
2.Quan parla del lloc on ha deixat el cos.
3.Quan el príncep parla amb els enterramorts que obrin la fossa per a Ofèlia.
Aquest humor és un contrapunt al final tràgic de l’obra.

Hi ha també diversos estils : fort i tens, quan Hamlet expressa ràbia o amargor; dolç i líric
quan parla Ofèlia.

b.Arrels de la tragèdia clàssica

Tot i el que acabem de dir, Shakespeare segueix els cànons de la tragèdia clàssica quan
s’ajusta als cinc actes, o quan ressalta la importància de la fatalitat o el grau de
patetisme.És el destí el que obliga Hamlet a fer el que l’espectre li diu. Abans d’enfrontar-
se amb Laertes,confessa al seu amic Horari que pressent la seua mort.Una encadenament
de fets fatals porten al final de l’obra: la mort(per error) de Poloni, la bogeria d’Ofèlia, la
fúria de Laertes, el pacte de Claudi i Laertes… Laertes mor pel verí de la pròpia espasa, el
rei i la reina pel seu destí.
És de gran patetisme el cèlebre monòleg de “ser o no ser”. O quan Hamlet increpa a sa mare
per haver traït el seu pare i haver-se casat amb un ser tan mediocre i dolent com el seu
oncle.
Després d’assistir a l’obra, el lector se sentirà alleujat de tantes emocions, esglais,
compassions, ires, i haurà aprés com és d’intens i complicat l’ésser humà. S’haurà produït la
catarsi tan característica de la tragèdia grega.

c.Altres trets de la tragèdia: diàleg i monòleg

En els diàlegs la llengua és eloqüent unes voltes, familiar d’altres i fins i tot amb algun
exabrupte.
Hi ha, també, diversos tons en l’expressió dels sentiments: des del més intens –com quan
Hamlet parla amb metàfores i comparacions, del podriment moral, contrastant-lo amb la
putrefacció del cos mort- a la burla de l’estil retòric de Poloni o al pretensiós d’Osric.
Són magistrals els monòlegs. El de Hamlet(ser o no ser), el del rei Claudi, etc. Els
personatges transmeten al públic amb gran patetisme les seues reflexions més íntimes.
d.El teatre dins de “Hamlet”
El teatre dins del teatre és característic del teatre isabelí. Shakespeare hi recorre a “El somni
d’una nit d’estiu”.Shakespeare acostuma a fer parlar els actors sobre els problemes del
teatre del’època: la rivalitat entre les companyies, les gires, l’adjudicació de papers femenins
a adolescents, les actuacions amateurs, la naturalitat enfront de l’artifici, etc. En “Hamlet”
s’escenifica “L’assassinat de Gonzago”, rebatejada pel príncep com “La ratera”,amb la qual
es pera veure la reacció de Claudi. El rei hi veu reflectit el seu crim.Descobreix que Hamlet
ho sap tot i pren la decisió d’ordenar la seua mort quan arribe a Anglaterra.

e.Humor. Burla del cortesà.

Shakespeare es burla d’aquells que intenten encaixar la literatura en gèneres i
subgèneres.Per fer burla, fa que Poloni recite una llarga sèrie de subgènere. Tampoc no veu
tan clar els límits entre la tragèdia i la comèdia. Hi ha elements de l’una en l’altra i
viceversa:”Sèneca no serà tan greu ni Plaute tan lleu.” Poloni i els altres tres lacais del poder
són éssers ambiciosos.Hamlet es burla de l’estupidesa dels cortesans.
f.Recursos retòrics
L’enginy de Shakespeare es veu clarament en els jocs de paraules, plens sovint de gran
ironia. L’obra té un marcat caràcter conceptista. Presenta característiques barroques com el
tema de la mort, carregat d’elements escenogràfics macabres, com l’escena en el cementeri
mentre els enterramorts preparen la tomba per a Ofèlia. Hi ha una visió desmitificada i
crítica de tota la societat, com la que donen Quevedo o Baltasar Gracián.La bellesa de
l’expressió, fruit de la seua obsessió pel llenguatge, es veu al llarg de tota l’obra.En l’escena
en què l’espectre del pare, per exemple, releva a Hamlet el crim, conflueixen diverses
figures retòriques:
-comparacions “immund assassinat [...] qualla i coagula com gotes d’àcid en la llet.”
-metàfores: Claudi és “la serp” que matà Hamlet pare.
-antítesi:[Claudi] “es va atraure a la seua lascívia ignominiosa/el desig d’una reina
honesta”.Ací, lascívia i honestedat són qualitats oposades que s’apliquen a Claudi i
Gertrudis.
-enumeracions: Claudi prengué a Hamlet pare, “vida, corona i esposa.”
-apòstrofs.N’hi ha un en el moment en què l’espectre invoca Hamlet, recordant-li què seria
si no duia a terme la venjança.
El diàleg es caracteritza per la seua intensitat, desassossec i amargor, s’hi ressalta l’ambició
del nou rei i la inconsistència de l’amor de la reina.

6.Els personatges
Els personatges protagonistes posseeixen gran profunditat psicològica,sobretot el de
Hamlet. Tenen gran humanitat: contradiccions, vacil.lacions, angúnies, ambicions, amor,
pors, etc.

HAMLET, EL PROTAGONISTA
Partint de la figura arquetípica del venjador, Shakespeare crea un personatge ben complex:
indecís, vacil.lant,que ha de complir un acte per a reparar l’assassinat del pare, que va en
contra de la religió i de la llei. Quan el crim és conegut, entra en una etapa de gran
desconfiança de l’home i dels seus sentiments. La tardança a consumar la venjança
fonamenta el drama. La indecisió de Hamlet paralitza la seua acció. El seu caràcter
meditatiu el porta més enllà de planejar la venjança: creu que cal escometre un treball de
restablir un ordre que s’ha corromput i podrit.L’horitzó se li ompli de grans interrogants,
que l’angunien i deprimeixen.
La seua bogeria és una mescla de despropòsits i pensaments profunds. Més allà de ser
fingida, un instrument que facilite la venjança, és una manera d’expressar el seu sentiment
de ser en un món sense sentit.
 CLAUDI,L’ANTAGONISTA
És un personatge complex per les seues diverses facetes. Assassí i germà, cunyat i
marit,oncle i padrastre, monarca i cap d’estat, família i estat, són les múltiples cares del
personatge, una de les figures fonamentals de la tragèdia. Hàbil polític, talla la rebel.lió de
Laertes. El seu amor per Gertrudis sembla sincer. Desencadena l’obra amb el seu crim. És
incapaç de repenedir-se, tot i que lamenta no tenir aquesta capacitat. Espia Hamlet, no creu
que la seua bogeria siga atribuïble a l’amor, com diu Poloni, sinó a la venjança, especialment

després d’assistir a la representació, un dels moments de màxima tensió de l’obra. Mana

assassinar Hamlet a Anglaterra. S’alia amb Laertes –el seu rival polític- per matar Hamlet,
fracassat l’intent anglés. Malvat, amb algun moment d’inquietud interior.

LA DONA EN “HAMLET”
És fonamentada la misoginia de Hamlet (“Flaquesa,t’anomenes dona”, acte I, escena 2): se
sent traït per sa mare Gertrudis, casada al poc temps de la mort del rei, i per Ofèlia, que el
refusa per les pressions de Poloni i Laertes. Les dues dones són submises amb els brivalls.

GERTRUDIS
Sap que és poderosa i influent. Representa la lleugeresa i la infidelitat. Hamlet i l’espectre
qualifiquen el matrimoni d’incestuós. És impressionant l’escena, al final de l’acte III, en
què son fill Hamlet l’acusa de no respectar la memòria del seu pare.Ella, en un moment de
gran patetisme, es mostra dividida entre l’amor del seu fill i pel seu segon marit. L’espectre
és allí, però ella no el veu, tal volta per culpa de la seua ceguesa moral. Un dels moments en
què demostra posseir criteri propi és aquell en què desobeeix el seu marit i beu de la copa
enverinada.
OFÈLIA
Delicada, dolça, sentimental. És un personatge pur, que destaca entre tanta
degradació.Encarna l’amor, enmig de l’odi, el fingiment i la immundícia.La seua bogeria és
real, provocada potser per les ordres contradictòries que rep de pare i germà (tant prompte
li diuen que s’aparte del príncep com que vaja a veure’l per tal de ser espiats) i del tracte que
rep del mateix Hamlet. Aquest s’enfada quan Ofèlia li torna els seus regals. A més, pensa
que l’espien per mitjà de la jove. La seua bogeria i mort acceleren el desenllaç tràgic de
l’obra.
Ni Ofèlia ni Gertrudis no tenen soliloquis per expressar-se per elles mateixes. És la visió que
en té Hamlet la que ens arriba.

PERSONATGES SECUNDARIS
Els podem dividir en venjadors (Laertes, Fortimbràs), els amics (Horaci, Guildersten i
Ronsencrantz) i els que posen una nota còmica (Poloni, Osric, Guildersten i Ronsencrantz i
els enterramorts)
Laertes
Com Hamlet, és un venjador. Ha de venjar la mort de Poloni, son pare, i d’Ofèlia, sa
germana. Vehement, ràbia i fúria l’enceguen i fan que s’alie amb Claudi per matar Hamlet.
Fortimbràs
Aspira a venjar la humiliació que patí son pare, quan fou derrotat per Hamlet pare. Ret els
honors fúnebres als il.lustres morts. Això posa colofó a l’obra.
Horaci, Guildersten i Ronsencrantz
Amics i condeixebles de Hamlet. El primer serà el bon amic, l’amic fidel, el confident del
príncep, aquell que contarà la història perquè siga recordada. Un estudiant de filosofia,
escèptic davant l’existència dels fantasmes, però que ha de creure el que Hamlet li conta.Els
altres, Guildersten i Ronsencrantz, són els mals amics, capaços d’enganyar i trair l’amistat
del príncep i tramar amb Claudi la seua mort.
Poloni
Representa el cortesà servil, sempre al peu dels poderosos. Hamlet es burla de la seua
manera retòrica de parlar.
Tots els personatges tenen una profunditat psicològica remarcable.
Personatges còmics
Hamlet fustiga els cortesans amb les seues burles.O siga, aquells que adulen el poderós, fins
al límit de patir humiliacions i greuges. Poloni és objecte de la burla de Hamlet, que es fa el
boig davant seu, i fa escarni del seu llenguatge pompós i de la seua ignorància teatral. Les
temptatives d’Osric per parlar com Poloni i la seua malaptesa com a cortesà reben les
burles de Hamlet.
Els enterramorts, que provoquen la rialla de Hamlet i Horaci, són enginyosos en el parlar
i usen un llenguatge popular i expressiu, contrari al retòric dels cortesans. Fa riure com
l’enterramort respon amb evasives les preguntes de Hamlet. S’hi ha vist una exaltació dels
clowns o bufons de la cort.
Igualment, Guildersten i Ronsencrantz, són objectes de la burla de Hamlet, que es
fingeix boig quan li fan preguntes, saben que són espies del seu oncle Claudi.

7.Interpretacions de “Hamlet”: la “Monna Lisa” de la literatura

T.S.Eliot comparava Hamlet amb la “Monna Lisa”.Tant l’un com l’altra han estat objecte de
multitud d’anàlisis, des de tota mena de punts de vista (estètic, ètic, filosòfic,
teològic,psicoanalític, històric, polític, etc) i els dos provoquen encara molts interrogants.

HAMLET, VÍCTIMA DE LES DIFICULTATS EXTERNES

La dilació en la venjança de Hamlet s’explica per les dificultats externes.A més, si hagués
mort Claudi al principi, ¿com haguera justificat que la seua venjança era justificada?
HAMLET, DETECTIU O ASSASSÍ?
Com un detectiu, Hamlet ha de descobrir si el fantasma és autèntic, o és dimoni que
l’espenta a cometre un crim inqualificable. Ha de desemmascarar un culpable, però no
l’entrega a la policia. Ha de venjar un assassinat.
En l’acte III ja sabem què ha fet Claudi, però Hamlet assassina”en sèrie”: Poloni, ordena
matar Rosencrantz i Guildenstern, provoca indirectament el suïcidi d’Ofèlia i mata Laertes
en l’escena final. Assassí en sèrie, doncs? D’entrada, el públic sent simpatia per Hamlet:el
comprén. Es debat entre dur a terme la venjança i les seues conviccions morals. És
tràgic.Hamlet no és cap psicòpata: manté la seua capacitat de reflexió, tot i la seua fingida
bogeria.
LA INTERPRETACIÓ FREUDIANA
Freud es basa en el complex d’Èdip: Hamlet, enamorat de sa mare, no s’atreveix a matar el
seu rival, per no perjudicar-la. La dilació de la venjança obeeix per identificar-se amb
Claudi,a través de qui ha realitzat la proesa d’Èdip de matar el pare i casar-se amb la mare.
BOGERIA I MALENCONIA
La melancolia, entesa com a tristesa crònica i destructora, li provoca dilacions i el duu a la
mort. Aquesta visió parteix del segle XVIII i la fan seua també els romàntics. A la melangia
se l’ha anomenat “el mal isabelí” per la quantitat de personatges que la patiren durant el
regnat d’Isabel I. Hamlet és “melancònic intel.lectual”.
LECTURA POLÍTICA I METAFÍSICA
El “hamletisme” seria l’actitud de qui actua ben intencionat, però resulta
inoperant.Parla molt –i molt bellament- però actua poc.Es refugia en la malenconia i el
fàstic de viure. Alguns han identificat aquest comportament amb el de certs països i imperis
en crisi.
Des de 1800, més o menys, Hamlet ha passat a simbolitzar les ansietats de l’home i el seu
desconcert davant la seua incapacitat per a frenar les injustícies. Aquesta creixent angoixa
de l’home modern ha provocat incomptables estudis sobre el trist príncep danés.
VENJANÇA I JUSTÍCIA
¿És millor dur a terme la venjança o passar-la per alt? Si es du a terme, el venjador s’iguala
amb l’enemic, però si la passa per alt es converteix en un ésser superior.”És glòria d’un
home deixar passar una ofensa”, deia Salomó. Viure per cometre una venjança manté les
ferides de l’ànima obertes, sense possibilitat de cicatritzar. Els savis han de mirar al present
i al futur. No al passat, que resta immutable.
HAMLET, COM A PROTOTIP DE L’HUMÀ QUE DUBTA
El tòpic representa Hamlet com un home de dol, amb una calavera en les mans, i que parla
sol. La calavera es deu al moment en què Hamlet sosté la calavera del bufó de la cort, a qui
devia tants moments de diversió. Hamlet, és, d’altra banda,la personificació del dubte.
Fondària expressiva(venjança, traïció, amor...), profunditat del pensament, bellesa de
l’expressió i inclusió, com a contrapunt, d’elements còmics, són les claus d’aquesta obra
mestra.