Professional Documents
Culture Documents
Bloc 1 - Gènere
Bloc 1 - Gènere
SEXISME: Procés pel qual es forma els essers humans mitjançant una operació reduccionista
que consisteix en prendre part, els òrgans procreatius, en representació del tot, la persona.
Aquest procés reiterat mitjançant el recurs a prejudicis, estereotips i models d’acció construeix
als essers humans es essers classificats jeràrquicament, perfilant les subjectivitats i possibles
objectivacions de les mateixes.
La persona queda reduïda a una de les seves característiques, el sexe. Aquest reconeixement
de un ser humà com “dona” o com “home” no té altre fondament material que les diferencies
en els caràcters sexuals primaris, els directament relacionats amb la procreació
El primer acte de gènere, no son els rols de gènere, sinó la sexualització del cos. Reduir la
complexitat del cos, en classificacions binàries racialització del cos: altres sistemes de
classificació i que tan son sistemes de desigualtat. Quan classifiques estableixen un sistema de
desigualtat.
El gènere no és a la cultura el que el sexe és a la naturalesa
Entendre que el gènere es la construcció sociocultural d’un fenomen natural que és el sexe.
Pensar que els trets físics son independents de l’entorn social els trets físics semblen en cert
sentit estar allà en el extrem llunyà del llenguatge, no marcats per un sistema social: afirmar
que el cos està desconnectat de l’ordre social.
Ex: la relació filial que és fill o filla? L’agencia tributaria discriminava els tributs de dos
germans
Lliguen característiques orgàniques com a causes socials comprimeix les dimensions
orgàniques com a vincles explicatius que el gènere genera
Nombrar la diferencia sexual es crear-la acte polític: acte de poder en que identifiques als
altres
La dona y l’home natural són una ficció, un artifici social, però de intensos i sòlids efectes: la
desigualtat, la segregació, la dominació, la explotació i la violència sexual i de gènere de les
societats binàries.
La interiorització del poder es fa entenent-lo com una relació emocional molt intensa que no
ens ha de fer perdre que és una relació de poder
Home i dona com a construcció que té efectes en jerarquies de poder
La possibilitat de transformació hi és
-El sexisme es la reiteració d’una lectura interessada dels coses que prenen les dades físiques
d’aquests com causes de les practiques socials i no com efectes e processos socials que
influeixen dispositius disciplinaris que formen als propis cossos en alguna cosa rellevant des
del punt de vista de la classificació jeràrquica dels sexes.
Juntament a la formació dels cossos forma les practiques, els cursos d’acció, la subjectivitat,
l’ordre de lo possible. Des d’aquest punt de vista el sexisme es el procés mitjançant el qual les
interaccions socials que encaixen els essers humans estan subjectes a aquesta construcció
originaria dels sexes sota la dictadura heterosexual.
El sexisme és una forma de tancament social, una fixació de les possibilitats de vida, que de
per si mateixa estan obertes i son indeterminades a patrons estables que una vegada establert
faciliten prediccions.
El seu efecte es eliminar la incertesa, o almenys limita-la a través d’un acte de poder.
El gènere dona forma als cursos d’acció perquè es acció d’un gènera amb un altre hi ha
gènere en l’acció (activitats femenines i masculines)
Les activitats que portem a terme en la nostra participació en la vida tenen caràcter de gènere
entenent com procés històric i quotidià que implica tres aspectes (analitzem les accions
humanes lligades a un procés històric de generalització):
1. En el procés de formació de cada subjecte se les sexualitza mitjançant la instauració
del sexe i de la sexualitat corresponent als trets físics.
2. D’aquestes activitats que portem a terme de manera quotidiana a partir del primer
acte de gènere (el sexe), històricament es converteixen en femenines les que fan les
persones socialment definides com a femelles i en masculines les que fan les persones
socialment definides com mascles en les interaccions socials que sostenen polaritat
d’activitats.
3. Quan aquestes activitats impliquen per les persones que realitzen les activitats
femenines un tractament desigual (en quant reconeixements, mitjans de vida,
condicions de treball...) respecte a qui realitza les activitats masculines i es porten a
terme en una relació de mútua dependència antagonista, es quan diem que aquestes
activitats tenen caràcter de gènere binari
La producció de la vida és una producció sexista en quant es suporta en la divisió sexual del
treball, on les activitats que portem a terme adquireixen caràcter de gènere, jerarquitzant i
segregant a qui les realitzem. La manifestació per excel·lència del sexisme és la divisió sexual
del treball, que sosté una dictadura heterosexual. Ens referim, doncs, al patriarcat.
2. US I ABÚS DEL CONCEPTE DE GÈNERE
2.1. Els conceptes de sexe i de gènere com criteris de classificació
1. Classificació dicotòmica: es defineixen dos polaritats no connectades i oposades
(mútuament excloents)
Dos gèneres: el femení i el masculí, on un exclou l’altre
a. Dicotòmica independent: Consisteix en una divisió segons la qual les dues
posicions de gènere son la una independent de l’altre.
Suposar que un conjunt de professions son femenines i altres masculines, sense que existeixi
una relació entre un conjunt de professionals i l’altre
o CULTURAL: la situació de les persones depèn de les idees que tenen, les
aspiracions, el sistema de creences en una societat patriarcal.
Una posició que otorga el mateix pes als nivells materials i culturals combinació
Per patriarcat s’entén com relacions socials entres subjectes que es recolzen en les diferencies
d’edat i de sexe, i al mateix temps, les dota de significat social, produint subjectivitats, en
condicions de desigualtats, dominació, explotació i segregació.
2. LES RELACIONS CONCEPTUALS ENTRE PATRIARCAT I CAPITALISME
2.1. Hipòtesis de la independència
El patriarcat dona compte de les relacions familiars i el capitalisme de les econòmiques/socials.
La posició d’una persona en el sistema de gènere/edat no afecta a la seva posició en la de
classes socials, i viceversa.
Les persones ocupem dos sistemes que funcionen de forma paral·lela: familiar y el global
Tant el capitalisme com patriarcat estan lligats. Els interessos dels subordinats en el
capitalisme conflueixen amb els interessos de subordinació de patriarcat.
Forma un únic sistema el patriarcat i el capitalisme. La posició de subordinació que ocupes en
la societat vindria de la combinació del que passa en termes patriarcals i capitalistes.
Ex: mestresses de casa (de classe treballadora) amb la classe social del marit.
Les mestresses de casa casades amb marits elits, no son mestresses de casa, se les considera burgeses o
capitalistes. Combinació desigualtat social amb la de classe.
-Inversament, podem suposar que el capitalisme es una fase del patriarcat. Interessa analitzar
el patriarcat capitalisme com impacta el capitalisme en la relació patriarcal.
Al llarg de la història podem identificar altres patriarcats, com el patriarcat feudal, l’esclavista,
colonial,...
Treballadores mestresses de casa o treballadors guanyadors de pa
En el patriarcat capitalista: mestresses de casa treballadores o guanyadors de pa treballadores
Esclavista: guanyador de pa esclavista o mestressa de casa esclavista
En aquest procés s’ha anat configurant el que denominem “mestresses de casa” i “guanyadors
de pa assalariats”, que son les formes de designar les relacions que establim al produir en el
capitalisme des del punt de vista patriarcal.
4. MODELS DE GÈNERE
Entendre gènere com a model d’anàlisi de la desigualtat social
Models introdueix en la investigació, la desigualtat sexual i de gènere no es tradueix de la
mateixa manera ni en els mateixos contextos contextos de vulnerabilitat de gènere: com
s’expressa la subordinació son diferents
Els models de Poder identificar configuracions socio-historiques de desigualtat que remeten al
context occidental
3 models de Sara Velasco:
Com poder introduir a l’atenció primària sanitària una mirada feminista de diagnòstic en
metges o metgesses? Bona part dels diagnòstics tenen un biaix molt etnocèntric al món
masculí el nivell de diagnòstic en les dones es sol equivocar més que en els homes
L’impacte del vincle social en la salut. Els diagnòstics es valoren en símptoma biològic però no
analitzat des d’un context més complex no s’ensenya que la praxi mèdica ha d’estar
orientada en una via bio-psico-social.
Intenta explicar com aplicar la perspectiva de gènere en metges i metgesses que no tenen ni
idea. Aquest exercici es útil per la direcció empírica.
Realitats de la desigualtats simultànies que responen a models de gènere diferents.