MÈTODES DE CALIBRATGE

Calibratge indirecte: quan l’instrument mesura una magnitud diferent a l’estudiada però que s’hi relacionen.
1. RECTA DE CALIBRATGE EXTERNA:
Tenim una sèrie de patrons de concentració coneguda. 4 o més
R = mC + a Només és vàlida en l’interval de x que s’ha estudiat. Hauria de ser lineal en l’interval de
validesa(recta de regressió). Cmostra preferentment a la zona central i s’ha de fer per
triplicat.
Busquem l'interval de linealitat amb el límit de quantificació LOQ i amb el límit de linealitat LOL,
Quan Rm no es troba dins de l’interval linealitat, s'ha de diluir no podem extrapolar de la recta.
 Mostra sense interferències ni efectes de matriu
 És el més habitual, més ràpid i senzill.
Limitacions:
- Fer extrapolació de mostres fora de la linealitat.  redissenyar arbre i/o diluir mostra
- Presència d’interferències: addició d’emmascarants.
- Efectes de matriu

2. ADDICIÓ ESTÀNDARD:
Es fa servir quan es detecta o es sospita un efecte de matriu: les matrius complexes poden fer variar la
sensibilitat (pendent) de la resposta. En polarografia i AAS. Ex: Si la mostra és més viscosa que els
patrons.
Preparem els patrons a partir de la mostra!! Vm >> Vstd
Limitacions:
S = a + b Caf  Cmostra: S = 0 → Cm = - La quantitat d’anàlit afegida ha de ser
a/b semblant a la quantitat present a la mostra.
- Lent i càlcul per extrapolació!

3. PATRÓ INTERN:
Es realitza quan hi ha variables no controlades que afecten l'anàlisi. Corregeix la manca de precisió de la
injecció de la mostra, quan la quantitat de mostra és poc reproduïble. Relació d’àrees constant. Es fa
servir en cromatografia de gasos, flama...
Ra/Rp = a + b Ca/Cp
Corregeix variacions de factors experimentals
difícils de controlar.
Limitacions:
- Poc precís i lent
- Elevada desviació estàndard
Es fa servir quan l’extracció de la mostra és poc reproduïble perquè fiques fase orgànica per extreure-ho i
sempre queda anàlit a la interfase però si ho fem amb el patró intern la quantitat és relativament
equivalent. És per aquest motiu que ho dividim.
4. NORMALITZACIÓ INTERNA:
Cromatografia (particular)  pocs patrons disponibles.

PROPIETATS ANALÍTIQUES: Aspectes qualitatius i quantitatius

 Supremes: Representativitat Exactitud (veracitat) Defineixen la qualitat
 Bàsiques: Precisió LOD i LOQ
Sensibilitat Selectivitat Selecció del mètode d’anàlisi
Interval de linealitat Robustesa
 Complementàries: Rapidesa Cost Caracteritzen la
Altres (comoditat, seguretat...) productivitat
RESULTATS ANALÍTICS I TIPUS D’ERROR
Tipus d’error Propietat qualitativa Mesura quantitativa
Errors sistemàtics VERACITAT: proximitat entre la mitjana d’una sèrie gran de mesures i el valor
Desviacions = sentit, real, de referència.
es poden conèixer les
seves causes  evitar

Error total EXACTITUD: proximitat entre 1valor mesurat i el valor considerat veritable o de
dels dos referència. Té dos components VERACITAT + PRECISIÓ.

Errors aleatoris: PRECISIÓ: concordança entre una sèrie de mesures independents realitzades en
Desviacions 2 sentits condicions concretes: - Repetibilitat - Reproductibitat al laboratori
≠, atzar, no es poden - Reproductibitat  realitzar mesures repetides
evitar ni corregir 
tractament estadístic

PARÀMETRES DE QUALITAT
 LOD, límit de detecció: és la mínima concentració detectable amb el mètode. Sb de 20/30 mesures.

 LOQ, límit de quantificació: és la mínima concentració quantificable, acuradament amb el mètode.

 LOL, límit de linealitat: és la concentració màxima que es pot determinar. No es calcula mai, s’estima
de la gràfica.

 IOL, interval de linealitat: és la concentració entre LOQ i LOL  lineal

 SENSIBILITAT: és la capacitat del mètode per diferenciar petites variacions de la concentració de

l’anàlit ≠ LOQ!! Depèn del pendent (m) i la precisió del sistema de mesura.

 SELECTIVITAT: grau d’absència d’interferències a la mostra

 REPRESENTATIVITAT: concordança entre la mostra analitzada al lab i l’original

 BLANC: solució sense analit per estudiar i avaluar el soroll de fons. 20/30 mesures del blanc i es calcula
la mitjana. S’afegeixen tots els Rt auxiliars i en = concentració que a les mostres excepte l’analit.
 Derivatització fer actiu un analit que a priori es inactiu en la tècnica d’anàlisi..