PMC

Julia Alves
PREGUNTA : ELS ACORDS PER LA SEGURETAT I LA COOPERACIÓ A EUROPA DE HÈLSINKI

● Acords de Hèlsinki: pacte firmat l'any com a resultat de la Conferència sobre la

Seguretat i la Cooperació en Europa -CSCE- ( ).
○ Signants: Estats, incloent-hi els Estats Units, el Canadà, l'URSS i tots els països
europeus, excepte Albània.
○ Constitueixen una base de compromisos polítics i principis.
○ Es podria considerar una reedició de la pau d'Augsburg, però matisada per la
menció dels drets humans.

● Resultat de la «distensió» → apaivagament de les tensions → idea de celebrar una

conferència paneuropea per fomentar relacions entre est i oest i promoure seguretat,
cooperació i desenvolupament als seus estats membres.

● Temes centrals:
. Assumptes militars i de seguretat
. Assumptes econòmics
. Vinculació entre persones més enllà de les fronteres i dels esforços per reunir les
famílies a l'Europa dividida → qüestions relatives a les llibertats fonamentals són
incloses per primera vegada a les negociacions diplomàtiques.

● Acords de Hèlsinki - solucions (agost ):

○ Principi de la inviolabilitat de les fronteres europees
○ Rebutgen tot ús de la força i tota ingerència en els assumptes interns
○ Obliguen els signants a respectar els drets humans.

● L'Acta Final enumera deu principis fonamentals

● Conseqüències:
○ Marc per al diàleg i la cooperació → millora de les relacions Est-Oest.
○ Promoció dels drets humans i les llibertats fonamentals → ajudar a establir les
bases per a la seva protecció a Europa.
○ Reconeixement internacional del principi d'autodeterminació → procés de
descolonització a Àfrica i Àsia.
○ Base per a l'estabilitat de les fronteres a Europa → disminueix les possibilitats de
conflictes territorials.
■ Èxit per a l'URSS → rebuig dels EE.UU. → fi de la distensió.
○ Institucionalització de la CSCE → Organització per a la Seguretat i la Cooperació
a Europa (OSCE- ).
○ Únic fòrum de diàleg euroatlàntic i eurasiàtic en matèria de seguretat,
respecte dels drets humans i de diàleg sobre qüestions econòmiques.
 PMC
Julia Alves
Els Acords de Hèlsinki són un pacte firmat l'any com a resultat de la Conferència sobre la
Seguretat i la Cooperació en Europa -CSCE- (iniciada el ). Els signants van ser Estats,
incloent-hi els Estats Units, el Canadà, l'URSS i tots els països europeus, excepte Albània. Aquests
acords constitueixen una base de compromisos polítics i principis, com l'abstenció de recórrer a la
força i la inviolabilitat de les fronteres, que continuen sent dues pedres angulars de la seguretat a
Europa, així com el respecte dels drets humans. Es podria considerar una reedició de la pau
d'Augsburg, però matisada per la menció dels drets humans.

A principis de la dècada de , es va iniciar un període de «distensió», en el context de la guerra

freda, que va resultar en un apaivagament de les tensions. En consegüent, neix la idea de celebrar
una conferència paneuropea per fomentar relacions entre est i oest i promoure seguretat,
cooperació i desenvolupament als seus estats membres.

Els temes centrals de la conferència es poden resumir en els següents tres:

. Assumptes militars i de seguretat

. Assumptes econòmics
. Vinculació entre persones més enllà de les fronteres i dels esforços per reunir les
famílies a l'Europa dividida.

Aquest tercer punt correspon sobretot a la voluntat dels occidentals d'incloure la qüestió dels drets
humans en els debats. Així, les qüestions relatives a les llibertats fonamentals són incloses per
primera vegada a les negociacions diplomàtiques.

L'agost de , es va arribar un acord: els anomenats Acords de Hèlsinki o Acta Final de la

Conferència de Hèlsinki. Aquests consagren el ) principi de la inviolabilitat de les fronteres
europees, ) rebutgen tot ús de la força i tota ingerència en els assumptes interns i ) obliguen els
signants a respectar els drets humans. Amb aquest tercer component, s’atorga una base més sòlida
a la defensa dels drets dels dissidents. Això es va veure als països de l'òrbita soviètica, on les elits
intel·lectuals començaran a posicionar-se perquè els governs compleixin amb els compromisos
internacionals dels seus Estats.

L'Acta Final enumera deu principis fonamentals que han de regir les relacions entre els Estats
participants:
 PMC
Julia Alves
Els Acords de Hèlsinki són un text essencial de la «distensió» dels anys , especialment pel seu
impacte en l'ordre internacional. Per una banda, van proporcionar un marc per al diàleg i la
cooperació, conduint a una millora de les relacions Est-Oest. Per una altra, com s'ha esmentat, van
incloure disposicions que promovien els drets humans i les llibertats fonamentals, cosa que va ajudar
a establir les bases per a la seva protecció a Europa. D'entre aquests drets, es trobava el principi
d'autodeterminació, que va contribuir al procés de descolonització a Àfrica i Àsia.

Per un altre costat, es va afirmar el principi del respecte a la integritat territorial i les fronteres
existents. Això va ajudar a establir una base per a l'estabilitat de les fronteres a Europa i va
disminuir les possibilitats de conflictes territorials. Aquest punt va ser un gran èxit per a l'URSS, ja
que es reconeixien determinades fronteres del seu interés. Com a resposta, els acords van ser rebuts
amb menys entusiasme pels EE.UU. La Conferència de Hèlsinki, juntament amb el moviment
paneuropeista i l'Ostpolitik, va aixecar la preocupació d'un potencialment afebliment dels Estats
Units, fet que va contribuir a la fi de la distensió.

D'entre les conseqüències d'aquests acords, una de les més importants va ser la institucionalització
de la CSCE, que el , passa a ser l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa
(OSCE). Aquesta organització reuneix Estats i continua sent l'únic fòrum de diàleg euroatlàntic i
eurasiàtic en matèria de seguretat (prevenció de conflictes i control d'armes convencionals, mesures
de foment de la confiança i la seguretat), respecte dels drets humans (llibertats fonamentals, drets
de les minories nacionals) i de diàleg sobre qüestions econòmiques.