VALORS

Diec: Qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona
sigui preuada, valgui.

El valor d'una cosa és el conjunt de qualitats que la fan estimable.

En ètica hom diu que suposen un imperatiu d'acció, és a dir, obliguen a actuar
d'una manera determinada segons es tinguin uns valors o uns altres. El valor
és, doncs, el nucli de tota moral. Cada persona té uns valors determinats,
igualment com en té uns cada cultura.
La ciència dels valors és l'axiologia, que és una part de l'ètica. Determina
quins criteris fan que una persona tingui uns valors o uns altres, quina jerarquia
de valors existeix en cada comunitat i com influencia en l'acció. Igualment
analitza el sistema de valors d'un individu o grup.

Els valors es considera que tenen polaritat, és a dir, en un extrem hi a

el valor (o valor positiu) i en l'altre el contravalor (antivalor, disvalor o valor
negatiu). Per exemple, amor-odi, justícia-injustícia,
responsabilitat-irresponsabilitat, etc.
Una altra característica dels sistemes de valors és la jerarquia, això és, uns es
presenten com més importants, superiors o "alts" i altres més "baixos" o
secundaris. Això permet ordenar-los en una taula de valors.
CONFLICTE-PRIORITAT

L'ètica o filosofia de la moral, com a doctrina, és una branca de

la filosofia que estudia la naturalesa del que es considera bo, adequat
o moralment correcte. El camp de l'ètica, juntament amb l'estètica, es preocupa
per la reflexió relativa als valors i, com a conseqüència, sobre la branca de la
filosofia dita axiologia.
L'ètica procura resoldre qüestions sobre la moralitat humana, definint
conceptes com ara el bé i el mal, allò que és bo i dolent, allò que és virtuós o
un vici, allò que és just o un crim. Com a camp de recerca intel·lectual, la filosofia
moral es relaciona igualment amb els camps de la psicologia moral, l'ètica descriptiva i
la teoria dels valors.

La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà

segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions. A
través d'aquests principis morals les persones decideixen entre binomis de
categories, com bo i dolent, just i injust o adequat i inadequat, a través
dels judicis morals.
El judici moral sempre es troba, parcialment o radicalment, unit a les creences
ètiques, socials, polítiques i religioses de la comunitat on es troba inserit
l'individu.

a) Què he trobat més interessant

M’ha semblat interessant la part on parla de que els valors d’una persona segueixen
una jerarquia i que es poden ordenar en una taula de valors conflicte-prioritat. Els
valors tenen una polaritat, tenen la part positiva i la part negativa, o contravalor. Els
valors són el nucli de la nostra moral, ens faran actuar d’una manera o d’altre. Els
valors poden estar lligats a la cultura, religió, etc.

b) Què he trobat menys interessant

Potser la part on compara la filosofia moral amb camps de la psicologia moral, ètica
descriptiva i la teoria dels valors.

c) Què he après que no sabia

He après que la part de l’ètica que s’encarrega de l’estudi dels valors s’anomena
“axiologia”.

Consulta el següent link i marca amb un color diferent els valors que apareixen a la
graella:

https://www.psicologia-online.com/valores-humanos-definicion-lista-tipos-y-ejemplos-
4230.html

Amistat Abundància Benestar Comoditat

Acceptació Activitat Canvi Dependència

Política Bellesa Ciència Repte

Descans Descobriment Educació Efectivitat

Eficiència Elegància Fama Generositat

Fe Parella Felicitat Guanyar

Gratuïtat Habilitat Humor Independència

Individualitat Influència Poder Justícia

Pau Joventut Lleialtat Llibertat

Lideratge Maduresa Matrimoni Modèstia

Optimisme Orgull Originalitat Humilitat

Perfecció Esforç Sexe Perseverança

Racionalitat Emotivitat Rapidesa Realisme

Sacrifici Salut Tranquil·litat Satisfacció

Valentia Veritat Subjectivitat Estètica

Família Autoestima Compromís Autoritat

Democràcia Alegria Civisme Coneixement

Alteritat Espiritualitat Amor Cordialitat

 Amistat Abundància Benestar Comoditat

Acceptació Activitat Canvi Dependència

Política Bellesa Ciència Repte

Dignitat Diners Religió Art

Austeritat Discreció Arrelament Creativitat

Esport Ètica Economia Cultura

Hospitalitat Tecnologia Déu Solidaritat

Progrés Prudència Futbol Història

Festa Excel·lència Resiliència Escolta

Estètica Por Obediència Sostenibilitat

Plaer Oci Èxit Individualitat

Minories Intimitat Paciència Consum

Transparència Mort Tecnologia Música

Vellesa Treball Valentia

Viatge
LLIBERTAT PERSONAL:

La llibertat personal és un valor fonamental en els ensenyaments de Jesús. A Mc 3,1-

6, Jesús cura un home en dissabte, demostrant que la compassió i l'amor pel proïsme
són més importants que les normes rituals. Gàlates 5,1 ens anima a mantenir-nos
ferms en la llibertat que Crist ens ha donat. A Joan 8,31-32, Jesús diu que si seguim
les seves paraules, serem veritablement lliures. 1 Pere 2,16 ens recorda que hem
d'utilitzar la nostra llibertat en benefici dels altres. Finalment, Lluc 13,10-17 mostra com
Jesús allibera una dona que estava malalta, de nou en dissabte, posant en relleu la
importància de la llibertat personal en la vida cristiana.

PACIFISME:

Jesús va predicar el pacifisme com a valor central del seu missatge. A Mateu 26,47-
55, Jesús rebutja la violència i afirma que podria demanar ajuda a un exèrcit d'àngels.
A Lluc 22,50-51, Jesús cura l'orella del servent del gran sacerdot, demostrant la seva
misericòrdia. Mateu 5,44 ens anima a estimar els nostres enemics i a pregar pels qui
ens persegueixen. A Mateu 5,9, Jesús diu que els pacificadors seran anomenats fills
de Déu. Romans 12,18 ens insta a viure en pau amb tothom, i Mateu 5,39 ens convida
a no resistir-nos al mal amb violència, sinó amb amor.
FEMINISME:

Jesús va mostrar un gran respecte cap a les dones i va desafiar les normes culturals
de la seva època. A Lluc 15,8-9, la paràbola de la moneda perduda mostra que les
dones també són imatge de Déu. Maria Magdalena és la primera persona a veure el
Jesús ressuscitat segons Joan 20,11-18. A Joan 4, Jesús parla amb una dona
samaritana i discuteix temes teològics amb ella, malgrat les barreres culturals. A Lluc
8,43, Jesús guareix una dona amb hemorràgies i la tracta amb dignitat i respecte. La
dona encorvada de Lluc 13,10-17 és un altre exemple de com Jesús va defensar els
drets i la dignitat de les dones en la seva societat.

ESTIMACIÓ SENSE CONDICIONS:

L'estimació sense condicions és un dels valors centrals de l'ensenyament de Jesús. A

1 Co 13,1-13, es descriu l'amor com a pacient, amable i que no falla mai. A Lluc 15,11-
32, la paràbola del fill pròdig mostra l'amor incondicional del pare cap al seu fill rebel.
Joan 4,4-8 ens recorda que Déu és amor i que estimar és essencial per conèixer Déu.
A Romans 5,8, sabem que Déu ens va estimar mentre érem encara pecadors. Mt 5,43-
48 ens anima a estimar els nostres enemics i a ser perfectes com el Pare celestial.

COMPASSIÓ:

La compassió és un valor clau en la vida i ensenyament de Jesús. A Mt 25,31-46,

Jesús ensenya que les obres de misericòrdia, com ara alimentar els famolencs i visitar
els presoners, són essencials per entrar al Regne de Déu. A Mc 6,34, Jesús sent
compassió per la gent i els ensenya. Efesis 4,32 ens anima a ser amables i
compassius els uns amb els altres. A Mc 12,41-42, Jesús lloa l'ofrena d'una viuda
pobra, destacant la importància de la compassió en la vida cristiana.

POBRESA:

Jesús va destacar la importància de la solidaritat amb els pobres i la renúncia als béns
materials. A Lc 3,11, ens exhorta a compartir amb aquells que no tenen. A Fets 4, els
primers cristians compartien tot el que tenien en comú. A Mc 10,17-31 i Lc 18,18-30,
Jesús convida un jove ric a vendre tot el que té i seguir-lo per entrar al Regne de Déu.
A Lc 19, Jesús visita a Zaqueu, un cobrador d'impostos ric, i això provoca un canvi en
la vida de Zaqueu, que decideix compartir la seva riquesa amb els pobres.
Deuteronomi 15,7-8 ens recorda la importància de ser generosos amb els pobres, i
Marc 8,1-3 mostra com Jesús alimenta una multitud famolenta, destacant la seva
preocupació pels més necessitats.