Departament Filosofia IES Consuelo Aranda

ANÀLISI FILOSÒFIC D’UNA IMATGE

Indicacions generals per a l’anàlisi:

 observar
 identificar protagonistes, símbols ( si hi ha) i qualsevol altre element que siga
rellevant.
 identificar actituds.
 identificar la temàtica ( de què parla).
 identificar la intenció de l’autor/a.
 incorporar informació, comparacions etc...relacionades amb el contingut
filosòfic estudiat o assenyalat en la pregunta.
 Anar més enllà si cal de la pròpia imatge ( fent suggeriments, o preguntes
noves a partir d’ella)

Exemple: Relaciona el contingut de la imatge amb la tasca filosòfica.

Departament Filosofia IES Consuelo Aranda

La imatge a analitzar és la portada d’un llibre, i com es pot llegir ( lletres

blanques) tracta de contestar les preguntes que fan els més menuts.
La part central de la imatge, la que domina tota la portada és un
interrogant que articula la frase “Així és la vida”. Els colors són cridaners i
mesclen el rosa i el blau ( colors atribuïts tradicionalment a nenes i nens
respectivament). No hi ha cap figura humana rellevant, sols un nen
xicotet que sembla descansar en el punt del signe d'interrogació. El
missatge de la imatge recau sobretot en l’interrogat i en els missatges
escrits.

La imatge ens transmet que el dubte forma part de la vida, i que

eixes preguntes que contínuament formulen els menuts no són més que
una mostra d’eixa actitud que subjau a la tasca filosòfica: qüestionar tot
el que ens envolta, admirar-se del que és quotidià i preguntar-se el
perquè. És per això, que la podríem relacionar amb la característica de la
filosofia de decantar-se més per les qüestions que per les respostes, de
generar dubtes més que solucions, d’ensenyar a preguntar i potenciar
amb això el diàleg i el pensament crític. El posicionament del menut
tampoc és banal, sembla que els xiquets/es es troben molt a gust en eixa
posició de qüestionar tot el que ens envolta.

Més enllà de la imatge, caldria apuntar que a la filosofia no li

interessa qualsevol pregunta, les grans qüestions vitals ( que són les que
ocupen la tasca filosòfica) són preguntes radicals i últimes, preguntes
sense les quals la vida humana no tindria sentit. Seguint aquesta línia
argumental, cal preguntar-se també per les preguntes, no fugir
precipitadament de l’interrogant. No és convenient acceptar sense més
les preguntes donades, qui ho fa accepta ja una determinada visió del
món: la de la ideologia dominant que imposa allò sobre el que val la pena
reflexionar.