EXEMPLE DE REDACCIÓ:

Introducció.
Em centre en el tema
Contextualitze el tema
Faig una conclusió on mostre l’importància del tema dins de la Filosofia de l’autor (cosa que
he explicat a la redacció).

El concepte d’idea en Descartes i els seus tipus. Comentado [FDL1]: Em fixe en el TÍTOL i, per tant, EL
TEMA DE LA REDACCIÓ. Faig un esquema. De què he de
Descartes va ser un filòsof del segle XVII que va destacar per la seua obra El Discurs del Mètode parlar? HI ha conceptes de l’autor relacionats que necessite
explicar?
on exposava la necessitat de crear un mètode (basat en un ideal matemàtic) aplicable a
qualsevol disciplina donat que, al contrari que les matemàtiques, la filosofia havia construït un
Comentado [FDL2R1]: ESQUEMA:
edifici sense ciments al tractar de donar respostes sense seguir cap procediment concret. -Introducció: per què necessita Descartes parlar de les
Aquesta i el període de grans canvis epistèmics que viu a la seua època, són les raons que idees? Necessitat del mètode / Posada en marxa del
impulsen a Descartes a crear aquest mètode. mètode.
-Desenvolupament 1 : Mètode / Intuïció / Dubte metòdic /
En aquesta redacció parlaré de la importància que té la seua teoria de les idees en la recerca COGITO ERGO SUM
-Desenvolupament 2: IDEES / Adventícies / Factícies /
que fa Descartes d’aquests fonaments del seu edifici epistèmic, però per a fer això hem de aclarir Innates / Racionalisme / Idea d’infinit i perfecció / Idea de
primer com arriba, mitjançant el mètode, a assolir la seua primera veritat. DÉU / Demostració món extramental / Teoria de les
substàncies?
Recordem que per a Descartes el mètode havia d’estar fonamentat en les característiques -Conclusió: importància de les idees innates.
pròpies de la raó i les seues operacions. Aquestes seran la intuïció i la deducció. És a dir, era Comentado [FDL3]: Presente allò del que vaig a parlar
fonamental que buscàrem, en primer lloc, veritats clares i evidents, tal i com diu la primera regla destacant la seua importància. En aquesta redacció fa falta
del mètode (evidència). Quan Descartes aplica el seu mètode, utilitza el dubte metòdic per tal context, per això no desenvolupe immediatament la teoria
de les idees.
d’extraure eixes veritats indubtables i universals, rebutjant així tot allò del que poguera dubtar:
l’engany dels sentits, la impossibilitat de distingir somni i vigília o l’existència d’un geni maligne.
Mentres Descartes fa aquestes deduccions, arriba a la conclusió de que hi ha una cosa de la que
no pot dubtar i que, aquesta, serà la primera certesa amb la que contem, és a dir, que existim i
pensem. “Pense, ergo existisc” és el primer principi del coneixement que Descartes troba
mitjançant el seu mètode. Comentado [FDL4]: Premisa que necessite explicar per a
entender com comença Descartes a parlar de la Teoria de les
Amb açò Descartes ha provat l’existència d’un jo pensant, però encara ha de trobar la manera idees
de demostrar l’existència d’un món extramental. Per a fer-ho serà fonamental la seua teoria de
les idees.

Recordem que per a Descartes la idea és quelcom ben diferent a la idea platònica. Per a Plató
la idea era l’essència que feia ser a les coses allò que eren. En canvi, per a Descartes la idea és
un acte mental, és a dir, formes de pensament que no varien ja que tots compartim una
mateixa raó. Descartes diferència així tres tipus diferents d’idees: Comentado [FDL5]: Nocions bàsiques del tema (Teoria de
les idees – QUÈ ÉS UNA IDEA)
Per una banda, les idees adventícies seran aquelles que necessiten d’una percepció sensible i
externa per tal de ser obtingudes, és a dir, no provenen del pensament propi. Un exemple podria
ser la idea de color roig. Comentado [FDL6]: Tipus d’idees

Per un altra banda, les idees factícies són aquelles que es construïxen en la pròpia ment a partir
d’altres que han sigut percebudes amb anterioritat. Un exemple podria ser la idea d’unicorn.

Tant les idees factícies com les adventícies són rebutjades per Descartes com a base del
coneixement, per necessitar ambdues una realitat extramental per a ser explicades. En canvi,
dirà que hi ha un tercer tipus d’idees que seran les idees innates. Aquestes idees són aquelles
que trobem a la nostra raó de manera natural i que no necessiten de res exterior per tal de
posseir-les. Per a Descartes seran les idees que necessitem examinar, ja que són clares i evidents
i es poden assolir mitjançant la intuïció.

Entre aquestes idees, Descartes examinarà les de perfecció i infinit, les quals ningú ha pogut
experimentar i, per tant, no poden ser factícies ni adventícies. Han de ser, per tant, idees innates.
No obstant, aquestes idees han de provindre de algun lloc que no puc ser jo mateixa (que sóc
finita i imperfecta) ni pot ser la realitat material (que també és finita i imperfecta). Es ací on
Descartes examinarà la idea de Déu: que és també idea innata i posseïx en ella mateixa les idees
de perfecció i infinit.

En aquest moment, Déu es converteix en la garantia de veritat fonamental de la teoria de

Descartes. Déu és qui garanteix l’existència d’una realitat extramental aixina com de les pròpies
idees innates. Per aquesta raó, Descartes haurà de provar l’existència de Déu i ho farà en tres
arguments que el tema central i llargària d’aquesta redacció no ens permet desenvolupar amb
profunditat. Seran l’argument de la causalitat aplicada a la idea d’Infinit, l’argument de Déu com
a causa del meu ésser i l’argument ontològic.
En conclusió, hem vist com desenvolupa Descartes la seua aplicació d’aquell mètode amb
fonaments ferms que buscava i com, per a sustentar-lo definitivament, necessita d’una teoria
de les idees d’àmbit racionalista, centrada en les idees innates que li permeta passar de la
certesa del cogito (el jo pensant) a l’afirmació de l’existència de la realitat sensible.
Comentado [FDL7]: No necessite explicar la demostració
de Déu perquè no és el tema de la redacció, però la
mencione perquè considere que és important per a entendre
a on vol arribar Descartes examinant les idees innates
Comentado [FDL8]: En la part final de la redacció procure
extraure conclusions, mostrant com es pot veure a la meua
redacció la importància del tema (teoria de les idees) per a la
filosofia de l’autor.