You are on page 1of 3

MODALITAT ORACIONAL

L’objectiu de la llengua es la comunicació. La unitat mínima de comunicació es la oració en


tota oració, distingim el contingut (el que es diu) i la modalitat oracional (l’actitud del parlant
respecte l’acte comunicatiu. Hi ha 3 tipus de modalitat oracional:
● Modalitat declarativa (enunciativa) - l'emissor dóna informació al receptor. Ha
arribar l’Anna.
● Modalitat interrogativa (expressiva) - l'emissor demana informació. Tenen entonació
de pregunta. Has trobat el club?
○ Interrogativa parcial - la pregunta no es pot contestar amb si / no. Que fas?
○ Interrogatives totals - la pregunta afecta tota l’oració, es pot contestar amb si
/ no. Son es cinc?
○ Interrogatives retòriques - poden ser parcials o totals. No esperen resposta.
Quan ho farà be?
○ Interrogatives reiteratives - al·ludeix a una informació acabada de donar. Que
has vist la película?
● Modalitat imperativa (exhortativa) - l'emissor vol influir en la conducta del receptor:
ordenar, demanar, aconsellar. Ves-te’n immediatament / cal que te’n vagis…

ALTRES MODALITATS ORACIONALS

Es caracteritzen perquè es poden sumar a les anteriors.


● Modalitat exclamativa (expressiva) - Eleva el grau d’expressivitat. Ha arribat l’Anna!
(declaratius), són les cinc? (interrogatius), calla! (imperatius).
● Modalitat negativa - S’afegeix un adverbi o locució negativa. No ha arribat l’Anna.
● Optativa - formular un desig del emisor. Que déu ens agafi confessats!

RESUM
● Enunciativa
● Interrogativa
○ Parcial
○ Total (si / no)
1. Confirmatories (oi, no, he…)
2. Retòriques (no espera resposta)
3. Reiteratives (quan vols confirmar algo que no espera resposta)
● Imperatives (imposar ordre)

● Optativa (expressa un desig del receptor)


● Exclamatives
● Negatives
DISCURS DIRECTE I INDIRECTE
Són directe si les preguntes es formulen explícitament i es marca amb signe d’interrogació.
Ets major d’edat?
Va introduït per un guió llarg o amb cometes. - On vas Xavi / En Martí em va preguntar: “On
vas Xavi”.

Són indirectes si les preguntes es formulen per mitjà d’una oració declarativa (no es diu de
manera literal). Sense signes d’interrogació i precedents de les conjuncions. El venedor t’ha
preguntat si ets major d’edat.

ORACIONS DECLARATIVES EN EL DISCURS INDIRECTE

dir, explicar, manifestar, QUE En Martí em va dir que


declarar… sortia a passejar.

ORACIONS INTERROGATIVES EN EL DISCURS INDIRECTE

dir, preguntar, demanar, SI (interrogatives totals) En Martí em va preguntar


voler, saber… QUI, QUAN, COM… on anava el Xavi
(interrogatives parcials)

ORACIONS IMPERATIVES EN EL DISCURS INDIRECTE

dir, ordenar, mangar, exigir, QUE El mecànic va recomanar a


aconsellar, supliar… en Ricard què poses benzina
al dipòsit

LITERATURA
MODERNISME (FINALS SEGLE XIX)
● Progrés econòmic i social
● Implicació de l’estat
● Anarquisme, socialisme, nacionalisme
● Sufragi universal i sufragi universal femení (dret a votar)
● Sindicat d’obrers i vagues
● A Barcelona hi havia conflictes.

CARACTERÍSTIQUES
● Joventut, progrés i innovació
● Sensibilitat i impressions personals
● Llibertat creativa, espontaneïtat i modernitat

Els corrents ideològics van ser:


● Regeneracionisme - s’oposa al conservadorisme de la burgesia.
● Esteticisme - prenen l’art com unica salvació possible. Consideren l’art una religió.

TIPUS DE NOVELA
● Simbólica - Escenaris muntanyers, lluita individual en front de la societat (Víctor
Català era dona)
● Decadentista - Erotisme, mort, suïcidi, malaltia… (Bertrana, Miquel de Palol)
● Consumista - Reflexa les costums de l'època (Santiago Rusiñol)

MOVIMENTS SOCIALS
● Simbolisme - utilitzen colors, gestos per expressar identitat
● Impresionisme - busca capturar les impressions sensorials i emocionals
● Decadentisme - critica la societat amb melancolia
● Regeneracionisme - promouen reformes per superar crisis i benestar

PERSONATGES DESTACATS
● Joan Maragall - poeta vitalista i d’estil senzill, espontani i siner. Autor de Visions i
cants, Enllà i seqüència
● Santiago Rusiñol - artista modernista, activista, escultor i pintor. Autor de l’alegria
que passa i l’auca del senyor Esteve
● Víctor Català - novelista i contista d’obres ambientaades en el mon rural. Autor de
drames rurals i solitud.

You might also like