You are on page 1of 3

Bloc 2. Tema 2.

L’aparició del Sacre Imperi i les


posteriors dificultats
La polèmica del poder

1. El poder de l’època Medieval

Ens situem a partir d’Otto I, després de Carlemany, a l’època medieval-moderna.

Al llarg de la història de l’època contemporània, el poder estava situat en tres figures:


el Papa, l’Imperi i la Monarquia. La monarquia és la que aplica el poder sobre un estat.
El papat segueix com un gran poder espiritual que té potestat divina per anomenar emperadors.
Base Ideològica del poder:
- La veritat única sorgeix de Déu
- El poder prové de Déu i tot existeix per voluntat seva.
- El poder temporal i espiritual han de ser justificats

Teories Polítiques destacades

Dante Alighieri: (inicis XIV)


De Monarchia: Defensa que tant l’emperador, el papa i la monarquia tenen un poder que ve de Déu.
- Al Papa se li dóna el poder directament Déu.
- L’emperador té una autoritat, la qual presenta una “veritat universal” que no necessita cap
intermediari (tampoc ho necessita la monarquia) ja que ha estat Déu qui ha triat l’empera-
dor per protegir els cristians. Tot el que diu l’emperador és llei i ha de ser complert.

Marsili de Pàdua:
Defensor Pacis: defensor de la pau. Va ser un dels primers a defensar la sobirania
popular en què havien de governar aquelles persones amb prou capacitat intel·lectual,
d’aquí la idea que qui governa ho fa pel poble. No és un sistema governat per l´Esglé-
sia ja que aquesta no pot triar qui governa, ni qui té poder, ni tampoc fer que l’empera-
dor o monarca tingui poder sense límits.
2. Evolució d’Europa entre els dos poders
Fase IV: Època de Transició
→ Cau la teocràcia a favor del Cesaropapisme. Cauen les dues espases, es perd l’emperador universal.
Fase I: El llarg equilibri
Hi havia dues espases: i cadascú estava al seu lloc (Orient/ Occident) i no n’hi havia problemes. Segles XIV – XV
Des que a Occident hi ha un Papa amb poder, hi ha un emperador.
- Segles VI - VIII ● Imperi:
◦ A la dieta imperial (parlament) de Nuremberg, Carles IV va promulgar el 1356 la butlla d’or. A partir
- Imperi Bizanci: Controla el sud d’Itàlia. d’aquest moment, ser emperador és molt important, ja que tots els membres que formen la dieta impe-
- El papat té poder espiritual i temporal a Itàlia. rial són al teu costat en lluites de qüestions imperials.
- Hi ha una situació de poder equilibrada.
◦ L’Emperador tindrà menys poder efectiu → prestigi + assumptes exteriors.

Fase II: Temors i necessitats. Fragilitat i Translatio Germànica


Segles IX - X ● Papat:
- El papat necessita protecció, per tant farà servir la seva potestat per nomenar un emperador i ◦ Crisi de poder (emperador ho controla).
conservar-ne el domini. Tindran una dualitat de poders ◦ Conserva vestigis de poder territorial.
- El poder de l’emperador oscil·la entre els Francs als Germans, fins que Otó I el gran és coronat ◦ Molt afectat pel gran cisma d’occident (3 papes alhora: 1378–1417).
emperador després de la mort de Carlemany. En aquest moment amenaçarà el papa amb arrabas-
sar-li el poder. Fase V: La Crisi Final i la Consolidació dels grans estats
● Al segle XV apareixen a Europa les noves monarquies autoritàries.
● Segles XVI – XVII: crisi final.
Fase III: La primera gran crisi i la creació del Sacre Imperi Germànic ● Imperi: s’obre el procés cap a un imperi només nominal. Aquestes noves monarquies ja no donen
suport a l’emperador. L’any 1648 es posa fi a la guerra dels 30 anys amb la Pau de Westfàlia.
Segles XI-XII ● El papat també pateix una crisi absoluta de poder. Es produeix una divisió a
- Querella de les investidures 1075: el Papa està per sobre de tot i tots. Va emetre butlles per excomu- Europa entre protestants i catòlics.
nicar qualsevol persona inclòs l’emperador. El 1122 se signa el concordat de Worms que dóna com a
resultat que no pot nomenar càrrecs eclesiàstics a l’Imperi i l’emperador no pot nomenar arquebisbes als
estats pontificis.
- El Tractat de Constança (1153) posa fi a la lluita dels gibel·lins i güelfs. Uns es posicionen a favor de
l’emperador i els altres a favor del papa.
Segle XIII
- Innocenci III culmina amb la teocràcia (obediència de l’emperador cap al papa)
- A finals de segle amb Bonifaci VIII arriba la decadència pel problema francès: papat a Avinyó.
- Frederic II Hohenstaufen va ser el darrer a plantejar l’interès per conquerir tothom. El seu Escut impe-
rial era l’àliga dels Habsburg. L’essència del Sacre Imperi.
3. El camí cap a l’època moderna
Fase IV: Època de Transició
→ Cau la teocràcia a favor del Cesaropapisme. Cauen les dues espases, es perd l’emperador universal. - Constantinoble ja no és un aliat i Europa ha de cercar altres rutes de comerç. Portugal la troba, però la monar-
quia hispànica buscant noves rutes per Àsia
Segles XIV – XV conquesta Amèrica.
● Imperi: - Traspàs del títol imperial cap al principat de Moscou.
◦ A la dieta imperial (parlament) de Nuremberg, Carles IV va promulgar el 1356 la butlla d’or. A partir → Ivan III adquireix els emblemes imperials de bizanci → Moscou es converteix a la seu de l’església
d’aquest moment, ser emperador és molt important, ja que tots els membres que formen la dieta imperial
ortodoxa.
són al teu costat en lluites de qüestions imperials.
◦ L’Emperador tindrà menys poder efectiu → prestigi + assumptes exteriors. →Ivan IV (1530 – 1584) es proclama el primer Tsar

● Papat: - Occident: El Sacre Imperi ja no és universal sinó imperi territorial. Aquest territori es troba al centre de l’Euro-
◦ Crisi de poder (emperador ho controla). pa actual.
◦ Conserva vestigis de poder territorial.
- Edat moderna = edat d’estats autoritaris i absolutistes.
◦ Molt afectat pel gran cisma d’occident (3 papes alhora: 1378–1417). *
Unitat europea a l'època medieval Maquiavel → El príncep: Obra per ser perdonat i el deixin tornar
a exercir a la seva ciutat.
• No s'aconsegueix perquè:
- Emperador i Papat estan enfrontats durant 2 segles: teocràcia / cesaropapisme És un manual del bon governador. Una guia que tot és vàlid i es
- Aquests enfrontaments afavoreixen el sorgiment dels estats moderns → Espnya, Frça i Engl. pot aconseguir el que es vol tenint mà dura i paternalisme, “al
- L'Europa de l'est és envaïda pels turcs. Per tant està desvinculada del món occidental. palau, a la plaça”. S'inspira en la monarquia hispànica.

• Segles XI-XIII: La paraula Europa gairebé no és present als textos medievals → tot gira al voltant del feu-
dalisme, la universalitat cristiana i les croades.

• Des del segle XIV: Expansió de les Universitats (eren nuclis de persones de diferents nacions europeus
que van aportar idees i tenien un sentiment d'unió) i humanisme utilitzaran molt el concepte “europeu” per
sentir-se units.
4. La crisi final

• Conflictes entre senyors


• Episodis de saquejos constants a causa de la crisi agràries i la gana: Pugen el preu dels aliments i
Projectes per a la unitat europea: segle XIV
es donen insurreccions en contra dels senyors.
Dues vies: Hegemonia o exclusió. Dos projectes destacats: Pedro Dubois i Rei Jordi de Bohemia. • Conflictes de llarga durada: dels Cent Anys [1337 a 1453]
• Passes de les monarquies feudals cap a les monarquies autoritàries
Hi havia 3 objectius:
• Pesta negra (bubònica)
1. Recerca de la pau: ja que creien que les lluites i guerres havien perjudicat molt.
• Elevada mortalitat
2. Perpetuació de l'ideal creuat de recuperació dels llocs sants: Ideal d’unió • Crisi espiritual
on els cristians anaven cap a Jerusalem perquè tornessin a ser cristians.
• Sectes religioses (Crisi de fe)
3. Aconseguir l'equilibri dins l'ordre europeu: creien que l'abús del poder de una potència europea • Cisma d'Occident: tres papes i disputes de poder dins de l'Església; 1378 i 1429.
crea lluites i per això volíem un equilibri per evitar conflictes.
Feien servir dues vies: hegemonia (pau entre tots) o l'exclusió (tenir clar qui és l'enemic i alçar-se per enderrocar-lo)
La Europa cristiana

Pedro Dubois: De Recuperatione Terrae Sanctae

- Proposa una Lliga Europea Cristiana. Any 1306.


- Defensa la figura del pacificador
- Federació, no supremacia
- Nova Europa dirigida per:
● Concili de prínceps cristians + 3 laics prudents + 3 savis eclesiàstics

Rei Jordi de Bohèmia → La monarquia estava inclosa a l'imperi, però a Bohèmia


hi va haver un cert menypreu.

- Any 1463.Com que durant 2 segles va haver-hi disputes entre l'emperador i el


papat. Va realitzar la Proposta de confederació de prínceps. Sense emperador ni
papat regnant.
- França - Bohèmia - Venècia.
- Possible suma d'altres regnes.
- Cessió de part de la seva sobirania.
Georg of Podebrady

You might also like