9.

7- Corba de desenfocament
Les corbes de desenfocament són unes representacions gràfiques que serveixen per avaluar el
rendiment visual que s’obté amb l’ús de lents de contacte o lents intraoculars multifocals.
Aquests tipus de lents es caracteritzen per tenir dos o més potències, que permeten enfocar
nítidament i simultàniament objectes situats a dos o més distàncies, segons quines siguin aquestes
potències.
La manera de fer aquesta avaluació consisteix en mesurar el valor d’alguna capacitat visual del
pacient (sovint s’utilitza l’AV, encara que també es pot mesurar la sensibilitat al contrast), afegint
lents de diferents potències negatives i positives.
Per exemple, al pacient se li adapta una lent de contacte (o intraocular) bifocal, i el que es va fent
és mesurant l’AV que obté situant davant de l’ull lents negatives que van de 0 fins a – 5D, i després
lents positives que van de 0 a +3D.
A l’eix de les abscisses (x) es representen les potències de les lents que s’afegeixen davant l’ull, i a
l’eix d’ordenades (y) es representen els valors d’AV relativa del pacient. S’utilitza una escala relativa
per tal que el gràfic sempre tingui un valor màxim de 1.
El que fan les lents negatives és, a partir d’un test situat a l’infinit (5 o més metres en un gabinet
optomètric), formar imatges a distàncies més properes, simulant l’aproximació d’aquell test. Les
distàncies a les quals s’estan formant les imatges del test en cada cas són les que apareixen en el
propi gràfic. Per exemple, amb una lent de -1D es forma una imatge a 1 m dels ulls, i amb una lent
de -3D la imatge del test es forma a 33,3 cm dels ulls.
Per acabar d’analitzar el rendiment visual que s’obté amb les lents de contacte o intraoculars
multifocals, també se situen lents positives davant l’ull, que generen imatges virtuals, impossibles
d’enfocar amb canvis d’acomodació, i per tant es veuran borroses sempre. El que importa en aquest
cas és el pendent de la caiguda d’AV.

Per exemple, en el gràfic de l’esquerra es mostra la corba de desenfocament d’una lent de contacte
o intraocular bifocal. Quan no s’afegeix cap lent, el test situat a l’infinit es veu nítidament, obtenint
la màxima AV (AVr = 1). En aquest cas, el pacient està percebent la imatge que s’obté amb la
neutralització de lluny.
En la mesura que es van posant lents negatives, disminueix l’AV, però a partir d’un valor determinat
torna a augmentar aquesta AV, fins arribar a un altre màxim (no té per què ser AVr = 1), que és quan
el pacient està percebent la imatge que forma la potència per visió de prop (Pvp + Ad). Després torna
a baixar progressivament l’AV del pacient.
Quan es col·loquen lents positives mentre es mira el test situat a l’infinit, també es produeix una
progressiva disminució de l’AV.
El que convé és que la vall que hi ha entre els 2 pics d’AV no sigui massa pronunciada, la qual cosa
voldrà dir que l’agudesa visual es manté suficientment alta com per reconèixer els objectes situats
entre l’infinit i la distància de treball.
Per últim, la gràfica de la dreta representa també una corba de desenfocament, però en aquest cas
d’una lent de contacte o intraocular trifocal. En aquest cas cal destacar la presència de 3 pics
(visió de lluny, visió de prop i visió intermèdia).