Com cobrar pels teus serveis òptics?

L'alta competència en salut visual low cost va portar a les òptiques fa dècades a oferir gratuïtament el seu
treball per a així aconseguir més clients. No obstant això, els clients que se senten atrets per aquesta política
de gratuïtat, no són els que vols per al teu negoci, ja que aquests no perceben el valor que li ofereixes en
salut visual, no són clients fidels i sempre demanaran més per menys.
Llavors què pots fer per a atreure clients fidels i fer créixer el teu negoci?
El primer, cobrar els teus honoraris professionals.
Raons per a cobrar els serveis òptics
1. Donar valor a la teva formació, al teu temps i a la teva labor professional.
2. Posicionar-te en alta qualitat i aconseguir fidelització i recomanacions
3. Pacients compromesos i disminució d'abandons
4. Ingressos extra

Com començar a cobrar-ho?

1. Realitzar un protocol d'estudi optomètric complet
Prepara amb antelació una plantilla amb les proves que realitzaràs. Tingues en compte que, per a diferenciar
el que feies fins ara gratis dels estudis complets que cobraràs, has de donar-li valor realitzant altres proves
que no feies abans i que t'aporten més informació sobre la salut visual dels teus pacients.
Algunes de les proves que pots incorporar fàcilment als teus estudis són:
• Exploració de les pupil·les
• Estereopsis
• Motilitat ocular
• PPC
• Cover test
• Color
• Test de Worth
• Biomicroscopía
• Oftalmoscopía
• AMSLER
2. Realitzar una anamnesi completa a tots els pacients
La tasca més important que has de començar a implementar en la teva òptica és preguntar abans de
començar a graduar, ja que moltes vegades anem tan ràpid que ho passem per alt i perdem l'oportunitat de
conèixer al pacient, d'escoltar el que li passa, d'entendre les seves necessitats i de comprendre el que és
important per a ell. Si fem les preguntes adequades i escoltem atentament podem oferir un tractament més
adequat a cada pacient, centrat en les seves necessitats. Això farà que els teus pacients estiguin més agraïts
amb els teus serveis i evitaràs inadaptacions.
Per això, el primer que has de fer és preguntar quin és el motiu de la consulta (per què ve), quins símptomes
té i quins són els seus antecedents òptics i metges.
Moltes vegades et trobaràs amb pacients que tenen símptomes visuals però que no te'ls comenten perquè no
els relacionen amb la visió. No obstant això, si tu li fas les preguntes adequades (ex.: té maldecaps?) pots
trobar més informació útil, fer una exploració més enfocada als seus problemes i ajudar-lo millor amb un
producte o servei més adequat al que ell necessita.
A més, realitzar una anamnesi aprofundint en la simptomatologia t'ajudarà a argumentar fàcilment la
necessitat d'un estudi optomètric més complet on conèixer l'estat de salut de l'ull per a descartar alteracions
oculars i t'ajudarà a detectar possibles disfuncions visuals i fins i tot a trobar candidats a Orto-k.
Si vols fer les preguntes adequades per a conèixer millor als teus pacients i poder oferir-los millors
productes i serveis, descàrrega aquí la plantilla d'Anamnesi visual.

3. Oferir dues possibilitats d'estudi

Si no ho ofereixes és clar que no t'ho compraran, però tampoc si ho imposes, per això, per a fer el canvi cap
als serveis pagats, has de començar oferint les dues opcions:
• Graduació gratuïta on només obtens la refracció que necessiten per a veure bé.
• Estudi visual complet on explores la salut de l'ull al complet, per a prevenir patologies i detectar alteracions
o disfuncions visuals.
En la teva argumentació has de posar l'accent en la importància de conèixer l'estat de salut de l'ull al complet
i diferenciar-lo del gratuït per mitjà de les proves que es realitzaran i els resultats que obtindràs de l'estudi
complet (ex.: exploració de les pupil·les, visió en profunditat, habilitat de moure els ulls, de coordinar-los i
de processar la informació visual; salut de la superfície ocular, la llàgrima, la retina…

4. Oferir un informe optomètric

Una manera de donar valor al teu treball i diferenciar-lo de la resta és oferint un informe per escrit dels
resultats de l'estudi optomètric.
A més, en ell podràs deixar per escrit les recomanacions visuals i indicacions que creguis oportunes, el
règim de seguiment i el dia i hora de la pròxima cita. Amb això fas que el flux de cites sigui major i que els
teus pacients acudeixin contínuament al teu centre.

QUINS SERVEIS OFERIR?

● Estudi optomètric complet
● Adaptació de lents de contacte toves, esclerals, Orto-k i Control de la miopia
● Teràpia visual per a tractament de disfuncions visuals i ambliopia
● Adaptació d'ajudes i Rehabilitació visual en Baixa visió.

1. Agudesa visual (AV):

És la capacitat que tenim per a veure amb nitidesa lletres o símbols des de lluny i de prop.
La mesura de la AV ens ajuda a determinar la necessitat de prescriure una lent compensadora des de lluny, a
prop o totes dues mitjançant la comparació de la AV amb i sense correcció visual.
Una disminució de l'agudesa visual pot ser símptoma que presentem un error refractiu, com la miopia,
hipermetropia, astigmatisme o presbícia.
En el cas d'un nen amb miopia, sol observar-se com tendeix a tancar els ulls per a veure millor des de lluny.
Pot acostar-se molt al televisor per a veure'l millor i dirà que no veu bé la pissarra a l'escola.
En el cas de la hipermetropia, el que fa el nen és un esforç constant per a enfocar les coses, amb el que
genera mal de cap, picor d'ulls, cansament en la vista etc. Al no veure bé de prop, sol haver-hi problemes de
lectura.
També pot provocar maldecaps l'astigmatisme (per l'efecte de percebre imatges distorsionades) i la
presbícia.
2. Autorrefractometria
És un examen visual que ens proporciona una mesura aproximada de l'error refractiu mitjançant un
dispositiu automàtic.
Els autorefractòmetres de camp obert permeten la presentació d'estímuls acomodatius reals a diferents
distàncies davant del pacient, facilitant la valoració de la resposta acomodativa de manera objectiva i ràpida.
Durant aquest estudi de salut visual, es pot determinar l'existència i magnitud d'astigmatismes, miopies i
hipermetropies.
3. Queratometria
És una tècnica de mesurament amb la qual obtenim els radis corneals principals determinant d'aquesta
manera l'astigmatisme corneal.
Ens permet triar el radi de curvatura de la cara posterior d'una lent de contacte i controlar si es produeixen
canvis en la superfície anterior de la còrnia per l'ús d'una lent de contacte, com podria ser un tractament de
ortoqueratologia.
4. Biomicroscopia
El biomicroscopi és un microscopi òptic especialment adaptat per a l'observació de la superfície ocular, així
com la cambra anterior i posterior del globus ocular.
Consta d'un sistema d'il·luminació que produeix la imatge d'una escletxa o esquerda sobre l'ull del pacient, i
un sistema d'observació, constituït per un microscopi de no molts augments, amb sistema inversor per a
obtenir una imatge dreta de la regió observada de l'ull del pacient.
Les regions observades són:
• Pestanyes
• Punts lacrimals
• Còrnia i llimbs esclerocorneal
• Conjuntiva bulbar i tarsal
• Vora lliure palpebral i glàndules de meibomio
• Esclera i epiesclera
• Iris i pupil·la
• Cristal·lí
5. Topografia corneal
La topografia és un mètode no invasiu d'exploració on s'estudia la superfície corneal, fonamentalment la
seva forma i curvatura, buscant la regularitat o irregularitat de la seva superfície anterior i/o posterior.
La valoració de la morfologia corneal és de gran importància en el monitoratge i el seguiment de patologies
corneals, adaptació de lents de contacte, cirurgia refractiva, així com en l'avaluació de canvis seqüencials
temporals induïts per l'ús de lents de contacte i la ortoqueratologia.
6. Paquímetria
La paquimetria és una prova no invasiva simple i indolora que mesura el gruix de la còrnia.
És important realitzar aquesta prova en patologies com el glaucoma i és útil en l'adaptació de lents de
contacte especials.
7. Pupilografia-*Pupilometria
La pupilometria és el mesurament dels diàmetres pupil·lars en condicions basals i davant diferents estímuls
lluminosos.
La pupilografia és l'anàlisi d'aquestes respostes pupil·lars.
Ens aporten informació sobre la integritat de les vies aferents, eferents i consensual, per a avaluar defectes
pupil·lars – com Marcus Gunn, Holmes-Adie, etc.
8. Aberrometria corneal
La aberrometria és una tècnica no invasiva que permet l'estudi, de les aberracions òptiques del globus ocular
que determinaran la qualitat visual del pacient mitjançant l'anàlisi del front d'ones.
9. Retinoscopia
La retinoscopia és una tècnica no invasiva que determina de manera objectiva l'error refractiu del pacient.
La tècnica es basa en la projecció d'un feix de llum sobre l'ull del pacient, el qual movem en vertical i
horitzontal.
Observem i anem neutralitzant el moviment del reflex de la retina amb lents.
L'examen és ràpid, senzill i precís i requereix una cooperació mínima per part del pacient.
10. Tonometria
La tonometria mesura la pressió intraocular (PIO).
L'interval de PIO normal és de 12 a 22 mm Hg.
11. Refracció ocular
Tipus d'errors refractius: Miopia, hipermetropia, astigmatisme i presbícia.
El procediment de refracció permet l'obtenció d'un valor esferocilíndric que proporcioni al pacient la
màxima AV possible, però que li permeti al seu torn veure amb claredat sense esforç, ni fatiga ocular,
existint un equilibri entre els sistemes d'enfocament i vergències.
12. Motilitat ocular i Cover test
Els moviments oculars permeten l'increment del camp visual i el manteniment de la fixació, permetent així
el centrat de la imatge en la fòvea, on s'obté la màxima qualitat visual.
Els moviments dels ulls, pot ser de 3 tipus:
Fixació: És el moviment que permet mantenir la vista sobre un punt, per a discriminar què és el que veiem.
Seguiment: Ens permet mantenir la vista fixa en un objecte en moviment. Intervenen els músculs
extraoculars de l'ull.
Moviments Sacàdics: Ens permeten canviar amb rapidesa la fixació de la visió d'un objecte a un altre o d'una
paraula a una altra.
Realitzem el cover test que és un mètode objectiu utilitzat habitualment en la pràctica clínica per a
l'estimació de la presència, direcció, i magnitud de qualsevol mena de desviació latent o manifesta dels eixos
visuals.
13. Acomodació ocular
És la capacitat de l'ull per a variar el seu poder refractiu amb la finalitat d'obtenir una imatge en la retina, el
més nítida possible, dels objectes que desitgem tenir informació i que poden estar situats a diferents
distàncies.
L'acomodació no és simplement l'habilitat de veure nítidament, sinó que fa referència a un canvi diòptric
dinàmic i actiu del poder refractiu de l'ull.
Cal dir que es tracta d'una capacitat que disminueix amb l'edat, fins a arribar al punt de l'aparició de la
presbícia o vista cansada.
Les disfuncions de l'acomodació poden generar dificultats de vergències, atenció i aprenentatge.
L'amplitud d'acomodació (AA) determina la capacitat màxima d'acomodació que es requereix per a mantenir
la imatge nítida de l'objecte.
L'estudi de les acomodacions relatives permet analitzar la capacitat de variació del sistema acomodatiu
mantenint constant l'estímul vergencial.
La valoració de la flexibilitat acomodativa permet analitzar l'habilitat del sistema acomodatiu per a fer
canvis ràpids d'acomodació i comprovar la seva resistència a la fatiga en un temps determinat.
14. Binocularitat
La visió binocular és la interpretació fidedigna del nostre entorn, en una única imatge perceptiva a partir de
les dues imatges retinianes que ens permet establir i reconèixer l'entorn físic que ens envolta.
Les imatges que percebem amb cadascun dels ulls es fusionen i ens permet veure en tres dimensions o tenir
estereopsi.
La estereopsi o visió en 3D ens permet realitzar activitats com jugar a pilota, aconseguir els objectes en
moviment, calcular la velocitat i la distància o veure pel·lícules en 3D.
Mesurem les vergències oculars i les fòrias en lluny i a prop.
També, el punt pròxim de convergència (PPC), és el punt d'intersecció de les línies de mirada quan els ulls
estan en la seva convergència màxima.
15. Retinografia
És una prova diagnòstica, no invasiva que ens permet obtenir una imatge de la retina o del fons de l'ull.
Es tracta d'una prova ràpida, eficaç, segura i senzilla.
Amb la retinografia es poden estudiar moltes malalties que afecten la retina, com per exemple, degeneració
macular associada a l'edat (DMAE), glaucoma, retinopatia diabètica, etc.
Les imatges obtingudes en aquesta prova, poden emmagatzemar-se mitjançant un sistema informàtic i
comparar-se en el temps de manera que la retinografia no sols ha demostrat utilitat en la detecció precoç de
moltes malalties del fons d'ull, sinó que també ens permet avaluar l'evolució d'aquestes malalties retinianas
al llarg del temps.