TEXTOS DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA

1. Llig els següents textos

2. Resumeix en una frase de què tracta cadascun dels textos
3. Assenyala almenys 3 afirmacions dels textos amb les quals estigues d'acord i en desacord i explica el perquè
TEXTOS
1. En algunes... nacions, davant l'extrema pobresa de la majoria, l'abundància i el luxe desenfrenat d'uns pocs
constrasten d'una manera oberta i insolent amb la situació dels necessitats; en d'altres, es grava l'actual generació
amb càrregues excessives per augmentar la productivitat de l'economia nacional d'acord amb ritmes accelerats que
sobrepassen enterament els límits que la justícia i l'equitat imposen; finalment, en altres nacions un elevat
percentatge de la renda nacional es gasta a enrobustir més del just el prestigi nacional o es destinen pressupostos
enormes a la cursa d'armaments.
2. No solament la contractació del treball, sinó també les relacions comercials de tota classe es troben sotmeses al
poder d'uns pocs, fins a l'extrem que un nombre summament reduït d'opulents i adinerats ha imposat gairebé el jou
de l'esclavitud a una multitud infinita de proletaris...
3. L'Església ho ha tornat a afirmar solemnement en l'últim Concili: La persona humana és i ha de ser el principi,
el subjecte i la finalitat de totes les institucions
4. Tota persona té dret al treball, a la possibilitat de desenvolupar les seves qualitats i la seva personalitat en
l'exercici de la seva professió.
5. Tota persona té dret a una remuneració equitativa que li permeti a ell i a la seva família portar una vida digna en
el pla material, cultural i esiritual , a l'assistència en cas de necessitat per raó de malaltia o d'edat
6. A molts països és objecte d'estudis, i de vegades de reivindicacions vives, una legislació sobre la dona que faci
cessar aquesta discriminació efectiva i estableixi relacions d'igualtat de drets i de respecte a la seva dignitat.
[…]L'evolució de les legislacions, per contra, ha d'orientar-se en el sentit de protegir la vocació pròpia de la dona i,
alhora, reconèixer la seva independència quant a persona i la seva igualtat de drets a participar en la vida
econòmica, social, cultural i política.
7. Per això cal esforçar-se per implantar estils de vida, d'acord amb els quals els elements que determinen les
opcions del consum, dels estalvis i de les inversions siguin la recerca de la veritat, de la bellesa i del bé comú, com
també la comunió amb els altres homes... Pel que fa a això, no puc limitar-me a recordar el deure de la caritat, és a
dir, el deure d'ajudar amb les nostres coses supèrflues i, de vegades, fins i tot amb les nostres coses necessàries per
donar al pobre l'indispensable per a viure.
8. « Tindre » objectes i béns no perfecciona de per si mateix al subjecte, si no contribueix a la maduració i
enriquiment del seu « ser », és a dir, a la realització de la vocació humana com a tal. Certament, la diferència entre
«ser» i «tindre», i el perill inherent a una mera multiplicació o substitució de coses posseïdes respecte al valor del «
ésser », no ha de transformar-se necessàriament en una antinòmia. Una de les majors injustícies del món
contemporani consisteix precisament en això: en què són relativament pocs els que posseeixen molt, i molts els que
no posseeixen quasi res. És la injustícia de la mala distribució dels béns i serveis destinats originàriament a tots.
Aquest és doncs el quadre: estan aquells —els pocs que posseeixen molt— que no arriben veritablement a « ser »,
perquè, per una inversió de la jerarquia dels valors, es troben impedits pel culte del «tindre »; i estan els altres —els
molts que posseeixen poc o res— els quals no aconsegueixen realitzar la seua vocació humana fonamental en
mancar dels béns indispensables.