Saray Parralejo B13

Activitat 6.1: La unificació d’Itàlia

1) Després de llegir el fragment de text “Mazzini i la jove Itàlia” respon a les següents preguntes: Explica els
objectius i el concepte de nació de Mazzini. Què era la jove Itàlia?
Primer de tot, cal esmentar que Giuseppe Mazzini va ser un gran patriota italià, tal com poder veure al text, a més a més
d’un gran pensador. Per aquests motius i molts més, va ser un dels fundadors del moviment nacionalista italià anomenat la
Jove Itàlia, del qual parlarem més en profunditat més endavant, tot i que ara ens quedarem amb les idees més fonamentals
per a comprendre aquest moviment: La “Jove Itàlia” era una mena de societat secreta, ja que per llavors era revolucionària
i, tal com sabem, el que és revolucionari des d’un principi no està acceptat per tota la població i, per tant, genera aquesta
necessitat de mantenir-se, en part, en secret. Tot seguit, també era una organització política que tenia com a objectiu
principal promoure i donar veu a una unificació de tots els estats que conformaven Itàlia en una única nació republicana, és
a dir, sense monarquia, i, tanmateix, independent.
Per això, Mazzini tenia els seus objectius ideològics, els quals van alimentar el moviment de la Jove Itàlia, i la seva
interpretació del concepte de nació. Tot l’anterior ho podem presenciar al fragment i, seguidament, explicaré molt
esquemàticament aquests dos punts de l’exercici:
El concepte de nació de Mazzini: Segons el text, el concepte de nació de Mazzini es basa en dos termes claus que són la
universalitat dels italians, que vol dir que Mazzini considerava com a nació italiana tot el conjunt de persones lligades per
un pacte comú i per les mateixes lleis, és a dir, un mateix govern, i la llei de Progrés i Dret. L’anterior, complementava la
seva idea de nació, ja que afegia valors progressistes i d’igualtat, conjuntament amb drets individuals. Si ens fixem bé, en
conclusió, ens adonarem que Mazzini comprenia la nació italiana en una identitat basada en principis de democràcia i
república i, que, per tant, anava més enllà d’una simple divisió territorial o política.
Els seus objectius: Després de les explicacions anteriors, podem definir molt fàcilment els objectius de Mazzini, els quals
eren, principalment, la unificació nacional de la mà amb altres valors, on destaquen la democràcia, la república i
l’autodeterminació.
Per finalitzar, retornem al concepte de la Jove Itàlia. Tal com hem vist, Mazzini tenia una ideologia i, llavors, aquesta
germandat d’italians era una societat formada per altres italians que compartien les seves idees i, per tant, aquests integrants
es comprometien a consagrar els seus pensaments i accions amb l’objectiu de reconstruir el país com una nació sobirana i
independent. Tot seguit, Mazzini també donava un paper molt important a la participació popular, ja que deia que les grans
empreses nacionals havien d’estar iniciades pel poble. I, finalment, expressava la preocupació sobre com les persones amb
influència podrien desviar l’atenció dels seus objectius originals, esdevenint en un perill per la consecució dels seus
objectius.
2) Sintetitza la informació que ens proporciona el mapa del procés d'unificació d'Itàlia: Quines nacions
conformaven la península italiana a inicis del segle XIX? Quines foren les fases de la unificació?
En els dos mapes veiem l’abans i el després de la unificació de la península italiana. A grans trets, al primer podem
observar com l’actual Itàlia estava dividida en diversos estats, com per exemple el Regne de les Dues Sicílies, el Regne de
Sardenya (Piemont)…, territoris sobre els quals es regia una autoritat diferent. Després, a mesura que el procés d’unificació
anava progressant, en tres fases, com veiem al segon mapa en lila (1859-1861), taronja (1866) i groc (1871), més territoris
s’anaven annexant i constituint com a única nació. És cert que, inicialment, no tots els estats independents volien formar
part de la nació, ja que, en part, perdrien el seu poder (Ex. Estats Pontificis), però, tot i que va ser complicat, zones com la
pertanyent a l’actual Venècia (Antiga Vèneto) i Roma, van acabar pactant la unificació. Primer, el restant de l’antic Regne
Llombardovènet en 1866, a la segona fase, i el territori de Roma, part dels estats de l’església, en 1871, completant
finalment la unificació italiana. Per aconseguir-ho, com és obvi, va haver-hi diversos conflictes armats (guerres), on trobem
algunes com les de Magenta, Custozza, Volturno, etc., a més a més de sublevacions populars.
Seguidament, us deixaré un llistat de les principals nacions que conformaven la península italiana a inicis del s. XIX:
Regne de Sardenya i Piemont, Regne de les Dues Sicílies, Gran Ducat de Toscana, Ducats del Nord (Ex. Parma i Mòdena.
Totes eren entitats polítiques diferents), Estats Pontificis o Papals (Governats pel Papa de Roma), Regne Llombardovènet
(Llombardia i Venècia. Control austríac) i algunes ciutats-estats independents, com per exemple Gènova (Govern propi i
autonomia).
I, per finalitzar i complementar la informació dels mapes, us resumiré les fases del procés d’unificació d’Itàlia, les quals
són tres (Font: Vídeo adjuntat al Classroom):
Fase 1: Derrotar a Àustria - Per derrotar a Àustria, Itàlia demana ajuda militar a Napoleó III (França) i a canvi d'aquesta,
li cedeixen Niça i Savoia (Acord de Plombières). Tot seguit, comença la guerra contra Àustria (1859) on esdevindran
sagnants batalles com les de Magenta i Solferino, les quals també van ser molt cares. França volia sortir-se de la guerra,
rendir-se, i per això, li van cedir a Àustria Llombardia al Piemont.
Fase 2: Unificació del centre i del sud d’Itàlia (1860) - La victòria contra Àustria demostra que aquesta ja no té força per
a continuar controlant Itàlia (política) tot i que hagin guanyat un territori més, Llombardia. Tot seguit, durant la primavera
se celebren uns referèndums que esdevindran en l’annexió dels ducats centrals (Parma, Mòdena i Toscana). Garibaldi i el
seu grup revolucionari i nacionalistes, els camises vermelles, conquisten Nàpols, però, finalment, Garibaldi renuncia al seu
 Saray Parralejo B13
projecte de la Gran Nació Democràtica i entrega les seves conquestes al Piemont, conformant un Regne d’Itàlia més gran
sota la dinastia Savoia (Víctor Manuel II) amb capital a Florència. Recuperació amb aliança francesa de Llombardia.

Fase 3: Annexió de Venècia (1866) i de Roma (1870) - Aquesta etapa va ser l’última. A la Guerra Austro-Prussiana de
1866, Itàlia es va aliar amb Prússia contra Àustria, el seu adversari des de fa temps, tal com veiem a la primera fase.
Seguidament, després de la victòria prussiana a la Batalla de Sadowa, com a part del Tractat de Viena, Venècia va ser
cedida a Itàlia, tot i que va haver-hi uns petits territoris (Trentino i Trieste) que van quedar en mans austríaques. A
continuació, en 1870, Roma és ocupada aprofitant el fet que França, qui protegia el Papa, entra en la guerra contra Àustria
i, per tant, retiren les tropes franceses d’allà. El Papa se sent presoner i, també, bastant indefens i, per això, finalment, Itàlia
aconsegueix annexar amb Roma. La ciutat es va convertir en la capital del Regne d'Itàlia el 1871, completant així la
unificació italiana sota el regnat de Víctor Manuel II. Tot i això, el Papa no estava content amb no tenir cap territori sota el
seu poder i, llavors, des d’aquell moment, la relació del Regne d’Itàlia amb l’Església catòlica va ser bastant dolenta.