PRÀCTICA DE LABORATORI 3.

RECONEIXEMENT DE PROTEÏNES

6.2. Aplicar metodologies analítiques en el laboratori utilitzant els materials adequats amb
precisió.

Introducció

Entre les reaccions acolorides específiques de les proteïnes que serveixen, per tant, per a la
seva identificació, destaca la reacció de Biuret. Aquesta reacció la produeixen els pèptids i les
proteïnes, però no els aminoàcids ja que es deu a la presència de l’enllaç peptídic CO – NH
que es destrueix en alliberar-se els aminoàcids.

El reactiu de Biuret porta sulfat de coure (II) i sosa. El Cu, en un medi fortament alcalí, es
coordina amb els enllaços peptídics formant un complex de color violeta (Biuret) la intensitat
del color del qual depèn de la concentració de proteïnes.

Material

➢ Tubs d’assaig
➢ Gradeta
➢ Pipetes
➢ Solució d’albúmina a l’1-2% ➢ Solució CuSO4 a l’1%

➢ Solució NaOH al 20% Procediment

1. Col·locar en un tub d’assaig 3 mL de solució d’albúmina a l’1-2%.

2. Afegir 4-5 gotes de solució de CuSO4 a l’1%.
3. Afegir 3 mL de solució de NaOH al 20%.
4. Agitar per a què es mescli bé.
5. Observar els resultats.

Resultats, anàlisi i conclusions

 ​ a) Com podríem saber que una substància desconeguda és una proteïna?
​
​ Per saber si una substància és una proteïna hi ha diverses proves i anàlisis com l'anàlisi de seqüència
d'aminoàcids, electroforesis en gel, immunodetecció o la prova de Biuret que és la que hem emprat en
la nostra pràctica. Amb la prova de Biuret podem detectar la presència d'almenys dos enllaços
peptídics. En aquesta reacció combinem l'ovoalbúmina amb sulfat de coure (CuSO₄) però cal destacar
que amb aquesta combinació no passa absolutament res, gràcies al fet que els enllaços no es trenquen
(les unions entre els àtoms que formen una molècula o compost químic romanen intactes, sense
separar-se) però en el moment que s'afegeix NaOH ( sosa càustica) , que és una base. En presència del
mitjà alcalí, els enllaços peptídics es trenquen, i els resultants són grups d'aminoàcids i carboxil. En
aquest cas grup amino queda alliberat d'igual forma que els grups, carboxils i el Cu (coure) s'associa a
l'aminoàcid donant un color lila.
​
​
​ b) Quina coloració dona la reacció de Biuret?
​
​ La coloració que dóna la reacció de Biuret és violeta i segons la seva intensitat podem concloure la
concentració de proteïnes presents en la mostra. Com més proteïnes hi haguin presents a la mostra, el
color serà més intens. En definitiva segons la intensitat del color podem deduir la quantitat de
proteïnes que hi ha en una mostra .
​
​ c) Una proteïna coagulada podria donar la reacció de Biuret?
​
​ Sí, perquè al desnaturalitzar-se una proteïna, aquesta canvia la seva estructura però no es
trenquen els enllaços que la conformen, el que fa aquesta prova és trencar els enllaços peptídics
per a comprovar la presència d'aquestes.
​
​ d) Si es realitza la reacció de Biuret sobre un aminoàcid com la glicina, és positiva o
negativa? Per què?

Serà negativa ja que es necessita tenir una cadena d'aminoàcids amb almenys un enllaç
peptídic perquè la prova sigui positiva. La glicina al no estar unida amb un altre aminoàcid,
donarà negatiu degut a que la prova de Biuret només dona positiu quan existeix un enllaç
pèptid